ELS PRIMERS HOMESDE CATALUNYA NORD

FFAA 450.000450.000 ANYSANYS ,,AA TTALTEÜLLALTEÜLL

Foto

MAP-M

useu

dela

Prehistòria

deTa

lteüll

N°71 - Mensual - OCTUBRE DEL 2009 - 1€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

El juny passat,els alumnes del’escola La Bres-sola de Nyilsvan anar declasse verda aOlot on vanpoder descobriruns paisatgesinhabituals. En

efecte molts d’aquests petits bressolairesno havien vist mai un volcà i ho van tro-bar sorprenent!

Va ser una estada molt ricaen descobertes i experi-ments a l’entorn del temadels volcans. Van visitar elmuseu dels volcans, el parc

botànic, i van anar d’excursió als volcansCroscat i Santa Margarida.Però el que més es recordaran tots, van seraquells moments tan divertits que vanpassar amb els companys de l’escola LlarLluís Martí Mestras i Martí quan van com-partir alguns jocs tots junts, petits dematernal i grans de primària. Cal saberque durant tot l’any es van fer uns inter-canvis per correu elèctronic amb l’escolad’Olot així que els nins i les nines de laBressola ja els hi trigava conèixer llurs cor-

responsals.

Va ser una trobada moltenriquidora i ja són a puntper repetir-la l’any vinent.

SUMARIP. 3 Còmic: FredolicP. 4-5 Reportatge: El pas-sat prehistòric de TalteüllP. 6-7 Reportatge:L’elaboració del vi - Jocs -Proposta pedagògica -QuizzP. 8 Còmic: Pitx i Llemec

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC(L’Associació per a l’ensenyament del català).Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 -APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels PaïsosCatalans, P1, 66860 Perpinyàaplec.catala@hotmail.com - www.aplec.catDirect. public.: Miquela Valls - Redactora: MyriamAlmarcha París - Comissió editorial, trad., correc.:M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. BaylacFerrer, Xarlena Beltran.Paginació: APLEC - Impr.: Enrich, 66000Perpinyà - RC 491986659Tiratge: 3000 exemplars. Mensuel en catalan -Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 -routagecatalan@wanadoo.fr)

JA ESTÀ, TENS EL NOU MIL DIMONIS A LES MANS!Mil Dimonis ha canviat de fórmula. La revista té ara un nou format, més semblant a un“diari” de 8 pàgines, amb paper més fi, articles compaginats en columnes, actualitats,això sí, tot en color. El nou Mil Dimonis arribarà a tots els nins i les nines bilingües de lesescoles i els col·legis. I la revista te portarà sempre còmics, jocs i reportatges variats, toten català. Bona rentrada!

ACTUALITATCLASSE VERDA DE LA BRESSOLA DE NYILS ALS VOLCANS DE LA GARROTXA.

P.2

FREDOLIC

Déu meu! Pobret!Pobre Oyuk!

…I el metge que neces-sita una setmana per

venir en trineu!!!

Amb una febre així, niun cavall aguantaria! Oyuk no és

pas uncavall!

Espera! Que tinclo que cal!!!

…Som llegit en un llibre sus dels indisque hi havia una manera de fer

baixar la febre!

Té!Guaita!!!

Llavors… Cal escalfar pedresgrosses posant-les damunt la

brasa…

…i fer un cercle alvoltant del malalt…

…per fer baixar lafebre!

Fredolic!Porta’m el llibre i

FUIG D’AQUÍ!!!En lloc de fer desapa-

rèixer la febre… espia comens has fet fondre l’iglú!!

Poc temps després…

Trad. ABF.

Letrio

P.3

La vida de la humanitat, des que apareixl’home fins que arriba l’escriptura, s’anome-na prehistòria. La primera etapa n’és el

Paleolític (Paleo: antic – Lithos: pedra), caracte-ritzat pel treball de la pedra ila caça. Els dinosaures, quevan viure sobre la Terradesenes de milions d’anysabans l’home, no formenpart d’aquesta història anti-quíssima que és la nostra.

Els nostres avantpassatsmés antics s’han loca-litzat a l’Àfrica, bressol

de la humanitat. Molt abans,el primat (avantpassat comúdels humans i dels simis) mésvell és situat a Catalunya.Se’n diu Pierolapithecusca-talaunicus, té 13.000.000anys i va ser descobert l’any2002!

Tot i que no ensassemblem gaire,ja que l’home pesa

al voltant d’uns 54 qui-los i la dona uns 32,l’Homo habilis té menysde 2 milions d’anys. Encanvi, l’Homo erectus ésmés robust i té el cervellmés desenvolupat.S’anomena erectus o ar-cantrop perquè pot ca-minar dret. És el primergran explorador delmón, ja que arribà a Eu-ropa fa un milió d’anys.No tan sols usava pellsper vestir-se sinó quedominava la tècnica detallar pedres fabricantbifaços i petites destrals per caçar. El foc? Lidevem aquesta descoberta. El reeixia a encendrefretant molt rabent una barreta contra un bocíde fusta, o picant un sílex contra un tros de piri-ta. El domini del foc és una tècnica que va molt

més enllà de l’aspecte culinaricom coure un tall de carn.També permetia d’espantarles bèsties salvatges,veure-hi a la nit,escalfar-se i tre-ballar les armesi eines de caça,per exemple.Els humanspassen d’unasituació pre-cària a mésqualitat de vi-da, és així quel’espècie huma-na entra dins de lacivilització. Les pri-meres traces de foc

LA PREHISTÒRIA CATALA PREHISTÒRIA CATA

Text i fotos: Myriam Almarcha

REPORTATGEREPORTATGE

P.4

conegudes es remunten a 500.000anys, període que coincideix ambl’Home de Talteüll.

Fa uns 450.000 anys quel’Home erectus és present acasa nostra. Aquests éssers

humans van decidir d’instal·lar-se aTalteüll, en una cova conegudacom la «Cauna de l’Aragó». És undels jaciments prehistòrics mésimportants del món! Exposada alsol i a proximitat del riu, la covadominava tota la plana i permetiade controlar els ramats d’animals.En aquell moment, els cavalls, moltfreqüents en aquest indret, eren labase de l’alimentació carnívora delshomes. L’Home de Talteüll recorriallargues distàncies: la seua àrea de

caça s’estenia a un radi de més de 30 km alvoltant de la cova. El rinoceront, el cérvol o ladaina, entre altres, eren alguns dels herbívorscapturats. Val a dir que tot i les condicions devida particularment difícils, fou un paratge ideal!

Les excavacions arqueològiques són un vertadertreball de detectiu, amb elles s’hi

descobreixen estris prehistòricsl’any 1948 i l’equip de l’in-

vestigador Henry deLumley desenterra el

tan cèlebre crani del’home de Talteüll el1971.La particularitat ésque té més de300.000 anys i ca-

ràcters intermediarisentre l’Homo erectus i

l’Home de Neandertal,ambdós posteriors a l’Ho-

mo Sapiens, el nostre avant-passat més directe.

El nou Museu de Talteüll s’inaugura l’any1992, com a Centre Europeu dePrehistòria. Amb més de 1500 m² de

galeries d’exposició i 22 sales, ens convida adescobrir els orígens d’un dels homes més vellsque s’hagi trapat en territori europeu !

Museu de TalteüllAvinguda Léon Jean Grégory 66720 Talteüll

04 68 29 07 76www.tautavel.com - contact@tautavel.com

ALANA I L’HOME DEALANA I L’HOME DE TTALTEÜLLALTEÜLL

a París

P.5

A raïm premsat, vi embotat.

Qui se’n recorda d’aquelles veremes que rit-maven i alegraven la vida dels nostres vilat-ges durant la tardor? Les mans mostoses,

el sarró per esmorzar i dinar, el bidó i les semals al’abast… A les vinyes de la costa, les antigues paretsde pedra seca i la xarxa d’agulles continuen fent llurfunció de sosteniment de la terra i d’evacuació ocaptació de l’aigua.Si bé s’apleguen colles de veremaires, la meca-nització comença de fer-se una plaça. Els temps nohan pas canviat tant! A l’octubre, les vinyes de Cata-lunya Nord en tenen pas pus, de raïm. Ara, el tempsde veremes ja és acabat. I els cellers ja treballen avinificar; és a dir fer el vi.Tant les condicions climàtiques com la qualitat delterreny contribueixen a produir una fruita ideal. Elsol cura i madura! L’alta concentració de sucre delraïm permet d’augmentar els graus d’alcohol amb

la fermentació. Elsprincipals compo-nents del gust en elfruit són els sucres,els àcids i els poli-fenols (enzims) queproporcionen al vidolçor, acidesa i a-margor. El banyuls iel ribesaltes sónvins dolços naturalsde casa nostra.L’elaboració delsquals ha estat in-

66

55

44

33

22

11

Després d’haver ratllat leslletres duplicades en les

rodones del mateix color, classifica les rodones dela més petita a la més gran per retrobar el mot.

L’ELABORACIÓL’ELABORACIÓJOCSJOCSQ

UIZ

ZP

RE

HIS

TÒ

RIC

QU

IZZ

PR

EH

IST

ÒR

IC

E

NE

I C

A

RB B

V

V

LLETRES DOBLES

SUDOKU

MITJÀ

FÀCIL

Fins quan dura la prehistòria:Fins que existeixen dinosauresFins que no hi ha escripturaFins que els humans inventen elfocFins que se produeix un canviclimàtic

L’època del paleolític és caracte-ritzada per:

Eines de pedra i la pràctica de lacaçaLa fi dels dinosauresLa invenció de l’agriculturaPintures a les parets de les coves

Els dinosaures van viure:Fa uns quants milers d’anysenrereFa uns quants centenars de mil-ers d’anysFa uns quants milions d’anysenrereFa unes quantes desenes demilions d’anys

Els primers humans són:AustraliansSiberiansAfricansAmericans

L’Homo erectus, és el primeravantpassat que:

Va aprendre de nadarVa fabricar einesVa viatjar arreu del mónVa fer música

La Cova de Talteüll abrigavahomes hi ha:

450.000 anys45.000 anys4.500 anys4.500.000 anys

P.6

Cargol que separa els grans de la rapa

a.b.c.

d.

a.

b.c.d.

a.

b.

c.

d.

a.b.c.d.

a.b.c.d.

a.b.c.d.

DEL VIDEL VI

1010

99

88

77

PROPOSTA PEDAGÒGICAPROPOSTA PEDAGÒGICA

APRENDRE GRÀCIES A L’ETIMOLOGIA

L’etimologia és l’estudi de l’origen dels mots. Laparaula «etimologia» és formada de diferentstrossos. És composta de dues parts : «etimo-» queve del mot grec «etumos» que vol dir «veritable» idel final (sufix) «-logia» que significa «l’estudi de». Osigui que coneixent l’origen de les dues parts delmot «etimologia», en sem fet l’estudi etimològicque ens permet de saber què vol dir. Aprenent elssufixos més utilitzats o recercant l’origen dels motspodem comprendre molt més precisament el sentitde les paraules actuals. La major part dels mots encatalà provenen del llatí o del grec, però tambéalguns vénen de l’àrab o d’una llengua germànica.

Així a l’article de la prehistòria, trobem el mot«paleolític» o «carnívor». El primer és format de«paleo-» que ve del grec «palaios» que vol dir antic,i «-lític», del grec «lithos» que significa «la pedra».L’època paleolítica és doncs l’edat de pedra mésantiga, en referència al material que feien servir elshomes prehistòrics. I «carnívor» és compost de«carni-», del llatí «carnis», la carn, i de «-vor», del llatí«vorare» que vol dir «menjar tot esqueixant amb lesdents». El carnívor és doncs aquest que se nodreixde carn.

Sabries fer correspondre els mots següents ambllurs arrels etimològiques?

Cerca en un diccionari etimològic o de defini-cions amb etimologia, l’origen dels mots:

• Desenterrar [des-en-terrar]: ….………………………......….• Sapiens: ………………………………….……………….................…• Arqueologia [arqueo-logia]: ………...……………...………• Bifaç [bi-faç]: …….……………………………………...............…..

Pots fer servir el Gran Diccionari de la Llengua Catalanad’Enciclopèdia Catalana [http//ec.grec.net], el Petit Roberto el Larousse.

Neolític •

• gr. rhinos (nas)

• llat. ex- (des de)

• llat. cavare (fer un forat)

• gr. keras (banya)Erectus •

• llat. erectum/erigere(dret/aixecar)

• gr. neos (nou)Rinoceront •

• gr. lithos (la pedra)

Excavació •

REPORTATGEREPORTATGE

TextdelaMyriam

Almarcha

París-

FotosdelcellerdeCasesde

Pena:Xarlena

Beltran

Solució:1b–2a–3d–4c–5c–6c–7b–8a–9d–10a. P.7

La base carnívora de la seuaalimentació era:

El conill i el renEl cavallEl rinocerontL’estruç

L’home de Talteüll va serdescobert:

El 1971El 1948El 1984El 1930

L’home de Talteüll se situaentre:

L’home de Cromanyó il’home de NeandertalL’homo habilis i l’homoerectusL’homo sapiens i l’homosapiens sapiensL’home de Neandertal il’Homo erectus

LL’’hhoommee ddee TTaalltteeüüllll ééss eell mmééssvveellll qquuee ss’’hhaaggii ttrraappaatt::

Als Països CatalansA EuropaAl mónAl Pirineu

ventada per un català, Arnau de Vilanova, un cien-tífic i metge del rei català Pere II al segle XIII. Vi negre, vi blanc, vi dolç, vi rosat, vi ranci… com sefa? I bé, una ve gada collits els raïms, se separen elsgrans de la rapa o gaspa i, tot seguit, se premsen. Elprocés natural en el qual el sucre del most es trans-forma en alcohol etílic i anhídrid carbònic se’n diufermen tació. La fermentació del vi negre, per exem-ple, dura de 8 a 12 dies a una temperatura de 26 ºCa 29 ºC. El grau és molt important per produir vinsaromàtics. Alguns se beuen joves, acabats d'elabo-rar com ara els vins nous que per Tots Sants sebeuen amb castanyes. D'altres se sotmeten aenvelli ment en cellers fresquets i s'enriqueixen enbótes de roure. Els enòlegs us podran ben dir queaquí el vi té caràcter i renom! El nostre vinyer és undels més amplis del món i un dels més vells.

Bótes de roure on s’envelleix un vi roig del Rosselló del 2008.

a.b.c.d.

a.b.c.d.

a.

b.

c.

d.

a.b.c.d.

1.

2.

Ara veuràs! Com és massa d’anaramb canot!

Llavors, a punt per partir la mar endos? No te sents com un Moisès dels

temps moderns? Prepara’t que hi anem!

Belleu si no l’haguessis pas deixatlligat a l’estaca, hauríem pogut

travessar sense mullar-nos, com enMoisès!

Una estaca?!Què és això?

I qui és aquest«Moisès» de qui meparles? Que és alguncampió de vela? De

quin any?

Ets tu que has batut unrècord! El de la bestiesa!!!

Neda i calla!

3, 2, 1...

Endavant!

HAAAAAAA!?

XtuooongXtuooong

Plof

Plof

Broooo

PITX I LLEMEC

Trad. MAP. FI