Manual de Control i Sensoritzacio-v16aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/...Centrals fluents Aquestes centrals recullen, mitjançant una obra de captació, un cert cabal

Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F

Pàgina 1 de 45

Manual de Control i Sensoritzacio-v16.doc

INDEX

ANNEXOS...................................................................................................................................... 2

I. INTRODUCCIÓ I CONCEPTES BÀSICS..................................................... 3

1.- ANTECEDENTS.................................................................................................................. 3 2.- INTRODUCCIÓ ................................................................................................................... 3 3.- OBJECTIUS I APLICABILITAT ........................................................................................... 4 4.- DEFINICIÓ I TIPOLOGIA DE CENTRALS ......................................................................... 5

4.1.- Centrals fluents ............................................................................................................ 6 4.2.- Centrals de regulació pròpia ........................................................................................ 6 4.3.- Centrals a peu de presa............................................................................................... 7 4.4.- Centrals en canals de reg o d’abastament .................................................................. 7

5.- ELEMENTS D’UNA CENTRAL ........................................................................................... 7 5.1.- Presa i/o assut.............................................................................................................. 7 5.2.- Instal·lacions de derivació ............................................................................................ 8 5.3.- Edifici............................................................................................................................ 9 5.4.- Canal de descàrrega.................................................................................................. 10

6.- FUNCIONAMENT DE LES CENTRALS ........................................................................... 12 6.1.- Tecnologia de les instal·lacions ................................................................................. 12 6.2.- Problemes de regulació de producció i dels cabals de manteniment........................ 13

II. PROTOCOL DE CONTROL I SENSORITZACIÓ.............................. 14

1.- INTRODUCCIÓ ................................................................................................................. 14 2.- OBJECTIUS ...................................................................................................................... 14

2.1.- Compliment de la derivació màxima concessional .................................................... 14 2.2.- Compliment del règim de fluència.............................................................................. 15

3.- DADES DE PARTIDA ....................................................................................................... 15 4.- PROPOSTA DE CONTROL I SENSORITZACIÓ ............................................................. 17

4.1.- Control de derivació de la màxima concessional....................................................... 17 4.2.- Control de la fluència de cabal................................................................................... 30 4.3.- Resum d’especificacions............................................................................................ 30

5.- AUTOCONTROL DELS CABALS PER PART DELS TITULARS DE CONCESSIONS ... 32 5.1.- Principis de l’autocontrol ............................................................................................ 32 5.2.- Autocontrol dels cabals derivats (cabal màxim concessional)................................... 32 5.3.- Autocontrol de la fluència a la cambra de càrrega..................................................... 34

III. CONSIDERACIONS DE SEGURETAT I SALUT............................... 37 1.- INTRODUCCIÓ ................................................................................................................. 37 2.- DEFINICIONS ................................................................................................................... 37


Pàgina 2 de 45


3.- OBJECTIUS ...................................................................................................................... 37 4.- RISCOS............................................................................................................................. 38

4.1.- Riscos intrínsecs a l’accés a la zona de l’activitat ..................................................... 38 4.2.- Riscos intrínsecs a la realització de mesures i calibratges........................................ 39

5.- MITJANS PER A L’ELIMINACIÓ I PREVENCIÓ DELS RISCOS..................................... 39 5.1.- Riscos a tercers ......................................................................................................... 39 5.2.- Riscos per als inspectors ........................................................................................... 40 5.3.- Proteccions col·lectives.............................................................................................. 40

IV. GLOSSARI................................................................................................................. 42

V. BIBLIOGRAFIA ....................................................................................................... 45 ANNEXOS ANNEX I CONTINGUT DE L’ESTUDI HIDRÀULIC ANNEX II METODOLOGIES PER A DUR A TERME ELS AFORAMENTS ANNEX III METODOLOGIES DE DETERMINACIÓ DE LA CORBA DE CABAL-POTÈNCIA ANNEX IV ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES DE LES ESCALES I CARTELLS INDICATIUS. ANNEX V ESPECIFICACIONS PER AL TRASPÀS D’INFORMACIÓ ANNEX VI FORMULARI D’AVALUACIÓ DE SENSORITZACIÓ I AUTOCONTROL ANNEX VII PROTOCOLS AMB TEMPS REAL / HISTORIC PER TOPKAPI


Pàgina 3 de 45


I. INTRODUCCIÓ I CONCEPTES BÀSICS 1.- ANTECEDENTS L’edicte de data 22 de gener de 2008 de l’Agència Catalana de l’Aigua (en endavant l’Agència) dóna publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de 13 de desembre de 2007, d’establiment de sistemes de control efectiu de cabals concessionals. En aquest Acord s’estableixen els sistemes de control efectiu dels cabals concessionals als titulars d’aprofitaments d’aigües superficials per la producció d’energia elèctrica o força motriu. El present document pretén facilitar l’establiment dels sistemes de control efectiu de cabals concessionals als esmentats titulars de concessions d’aprofitaments d’aigües superficials per a la producció d’energia. 2.- INTRODUCCIÓ El control de les centrals hidroelèctriques (en endavant CH) de les conques internes de Catalunya es realitza, avui en dia i en la majoria d’elles a partir de l’energia mensual subministrada a REE i de les dades de la central en la resolució de concessió de l’Agència. Algunes centrals disposen de telecontrol per obtenir la dada de potència generada, i un nombre reduït disposen d’un punt SAIH amb registre automàtic i continu (cincminutal) de les dades de cabal, calat i/o velocitat de l’aigua en l’aprofitament. D’altra banda, des de fa diversos anys, s’està realitzant mitjançant inspeccions de camp, la comprovació del correcte estat de les instal·lacions, l’aforament dels cabals derivats i les comprovacions dels cabals alliberats, per tal d’assegurar el correcte compliment de les condicions de concessió. El present manual pretén recollir les necessitats de control i sensorització d’aquest tipus d’instal·lacions, en funció de la informació que es vol rebre i el tipus d’infraestructura. A la part I d’aquest document s’inclou la justificació de la seva necessitat i se’n defineixen els objectius, a més de definir-se els conceptes bàsics relacionats amb els aprofitaments d’aigües superficials per la producció d’energia elèctrica o força motriu. A la part II, s’analitza la informació bàsica que ha de subministrar cada central, i s’estableix un protocol de control de les principals variables de gestió, així com un programa per estandarditzar aquest control en el temps, i per rebre i incorporar periòdicament aquesta informació.


Pàgina 4 de 45


En les tasques de control, ja siguin dutes a terme pels concessionaris o bé pels inspectors de l’Agència caldrà tenir en compte unes mesures de seguretat i salut que també es recullen en la part III del present document. 3.- OBJECTIUS I APLICABILITAT Aquest manual va adreçat als titulars d’aprofitaments d’aigües superficials per la producció d’energia elèctrica o força motriu, i té l’objectiu de determinar i definir els mitjans de control efectiu dels cabals d’aigua utilitzats i els equipaments complementaris que cal instal·lar i mantenir. Donat que l’Acord del Consell d’Administració que s’esmenta als antecedents del present document no inclou l’establiment dels mitjans de control relatius als cabals de manteniment, el present document no farà referència a aquests mitjans de control, que hauran de ser tractats en documents posteriors. Les mesures que aquí es defineixen fan referència a un cas genèric i complet. Per tant, atès que cada aprofitament té unes característiques diferents, la ubicació i tipus de control s’haurà d’estudiar en cada cas, pel que no tots hauran d’instal·lar tots els sistemes de control establerts. Els terminis per a l’execució de les mesures s’estableixen en funció de la següent classificació tècnica de centrals a partir de les potències instal·lades en els aprofitaments:

Potència instal·lada (kW) Termini > 500 6 mesos

200 a 500 12 mesos < 200 18 mesos

El següent document pretén desenvolupar allò establert per l’Acord del Consell d’Administració de 13 de desembre de 2007, d’establiment de sistemes de control efectiu de cabals concessionals. Aquest Acord estableix al seu article 1 que els titulars de concessions d’aprofitaments d’aigües superficials per usos industrials per a producció d’energia elèctrica o força motriu han d’instal·lar i mantenir en els seus aprofitaments els següents mitjans de control efectiu i els equipaments complementaris següents:

a) Sistema de telecontrol b) Mòdul limitador mòbil del cabal màxim concessional c) Escales limnimètriques i senyals de control del cabal màxim, control

del nivell a la cambra de càrrega i control de cabal turbinat en la secció d’aforament del canal de descàrrega

d) Secció d’aforament sobre el canal de derivació i sobre el canal de descàrrega


Pàgina 5 de 45


e) Instal·lació d’una placa informativa Aquest manual serà d’aplicació als aprofitaments d’aigües superficials per la producció d’energia elèctrica o força motriu situats a les Conques Internes de Catalunya. 4.- DEFINICIÓ I TIPOLOGIA DE CENTRALS Una central hidroelèctrica és el conjunt d’instal·lacions i altres infraestructures realitzades amb l’objectiu de transformar l’energia potencial d’un curs d’aigua en energia elèctrica útil, destinada a l’autoconsum en el mateix lloc de producció o bé, a la seva venta a la xarxa elèctrica comercial, amb la finalitat d’obtenir un guany econòmic. Els objectius de foment de les minicentrals hidroelèctriques es van concretar en la Llei 80/82 sobre conservació d’energia i el Reial Decret 81/1217 de foment de minicentrals. Si bé en un principi es considerava que la potència límit que diferencia una minicentral de les grans centrals era de 5.000 kVA, a partir de la promulgació del R. D. 94/2366 s’entén per minicentral hidroelèctrica aquella instal·lació hidroelèctrica amb una potència instal·lada igual o inferior a 10.000 kVA. Aquesta classificació s’ha completat darrerament amb el concepte de la microhidràulica per a aquelles instal·lacions amb potència instal·lada inferior o igual a 1.000 kVA. L’energia hidroelèctrica se suma a la producció d’energia convencional com a medi menys contaminant que altres, com l’energia nuclear, el carbó o el gas. La singularitat de l’energia produïda a les centrals fluents és que sovint es produeix a prop del lloc de consum, evitant pèrdues de transport. A banda de la classificació d’una central en funció del dimensionat de potència elèctrica de producció, es poden establir altres classificacions en funció de les característiques de la instal·lació: - Obra civil, on s’inclouen les obres de desviació i/o retenció dels cabals (assuts i

preses), les tomes, canals i cambra de càrrega i/o dipòsit de regulació, les canonades forçades, els edificis i canals de descàrrega. Són els que tenen més incidència sobre el medi fluvial.

- Turbines, generadors i elements de control i protecció són components que dependran del disseny de la central, i que a excepció de la turbina, no repercuteixen sobre l’ecosistema fluvial.

- Equip elèctric de potència, transformadors, pannells de control i línia de sortida fins a la seva connexió amb la xarxa. Aquests elements no tenen repercussions sobre el medi fluvial, però sí que poden suposar afeccions al medi terrestre.


Pàgina 6 de 45


Respecte al sistema d’alimentació d’aigua, les centrals poden ser classificades en quatre grans grups: 4.1.- Centrals fluents Aquestes centrals recullen, mitjançant una obra de captació, un cert cabal que circula pel riu, però sense regular-lo, i el condueixen cap a la central mitjançant un canal. Es distingeixen quatre subtipus: 4.1.1.- Centrals fluents sense captació Són centrals que no disposen d’un assut per desviar l’aigua ni d’elements de conducció, sinó que situen la turbina directament en el curs fluvial. Un exemple d’aquest tipus de central a Catalunya seria la CH de Serinyà al riu Fluvià. 4.1.2.- Centrals fluents sense assut Aquest tipus de centrals no disposen d’assut sinó que tenen una captació submergida i protegida per una reixa, i un element de conducció. Són poc freqüents. Un exemple d’aquest tipus de central a Catalunya seria la CH Can Sabata al riu Fluvià. 4.1.3.- Centrals fluents amb assut Les centrals fluents amb assut presenten un canal de derivació, més o menys curt, que porta l’aigua directament fins a la cambra de turbina. Un exemple d’aquest tipus de central seria la CH Calabuig al riu Fluvià. 4.1.4.- Centrals fluents amb assut i canonada forçada Aquest tipus de centrals requereixen l’existència d’una cambra de càrrega, que és un petit embassament que els dóna pressió. Presenten un canal de derivació de certa longitud i a partir de la cambra de càrrega una canonada forçada fins a la central. La caracterització d’aquests dos darrers tipus, i la seva afecció dependran del tram de riu derivat (el que s’anomena “segment de captació”), i l’alçada de salt útil.

4.2.- Centrals de regulació pròpia Les centrals de regulació pròpia tenen la possibilitat d’emmagatzemar cabals d’aigua amb la finalitat de poder-los turbinar en el moment que es necessiti. La capacitat de regulació s’aconsegueix mitjançant la construcció d’una presa de més de 15 m d’alçada, que pot arribar fins a desenes de metres d’alçada, o d’un gran dipòsit al costat de la cambra de càrrega. Per tant, presenten canal de derivació i canonades forçades. Aquesta capacitat d’emmagatzematge ha d’estar definida a


Pàgina 7 de 45


les característiques concessionals. Dins aquest tipus d’instal·lacions, hi ha les anomenades centrals a peu de presa, que aprofiten l’energia potencial que produeix la diferència de cotes de la presa. Generalment, se situen en embassaments construïts per a altres usos, i poden turbinar tant els cabals excedents com els desembassats per a reg o els cabals de manteniment a peu de presa. Disposen d’una canonada forçada que condueix l’aigua fins la central. Un exemple d’aquest tipus de centrals és l’anomenada Pasteral I, situada aigua al peu de la presa de Pasteral. 4.3.- Centrals a peu de presa Un petit aprofitament hidroelèctric és rarament compatible amb un gran embassament, donat l’elevat cost de la presa i les instal·lacions auxiliars. Normalment els salts a peu de presa no són minicentrals, sinó grans centrals, de vegades fins i tot de caràcter reversible. No obstant, si existeixen embassaments construïts per a altres usos (alimentació d’aigua potable, reg, protecció contra avingudes, etc.) es pot generar electricitat amb els cabals excedents o amb els desembassaments per a regs i l’aportació d’aigua. Un exemple d’aquest tipus de centrals és la central de la Baells, situada aigua al peu de la presa de la Baells. 4.4.- Centrals en canals de reg o d’abastament Se situen en conduccions d’aigua construïdes per a altres usos, com el reg o l’abastament de poblacions. No suposen una afecció ambiental per si mateixes, ja que aprofiten infraestructures creades per a altres finalitats. Un exemple és la central de la Trinitat d’Aigües Ter Llobregat (ATLL). 5.- ELEMENTS D’UNA CENTRAL Seguidament es descriuen les característiques bàsiques dels diferents elements que conformen una central i que tenen importància ambiental. 5.1.- Presa i/o assut Són construccions que interrompen el curs fluvial amb la finalitat de sobreelevar el nivell d’aigua, i en el cas de centrals de regulació, emmagatzemar-la. Es pot adoptar un criteri per anomenar presa a les infraestructures de més de 15 m d’alçada per diferenciar-la de l’assut. La presa d’aigua comporta uns elements addicionals:

- sistemes de desbast: reixes i elements de neteja que normalment es troben a la cambra de càrrega i de vegades es troben automatitzats.

- sistemes per evitar l’entrada de peixos: reixes o en els casos més


Pàgina 8 de 45


sofisticats barreres elèctriques. - bassa de decantació de sorres i llims (sorrer). - comporta per regular l’entrada d’aigua. - sobreeixidor de seguretat al sorrer per evitar l’excés de derivació i el perill

estructural al canal. També poden existir altres elements com desguassos del propi assut, escales per a peixos, i elements de sobreeiximent del cabal de manteniment.

Imatge 1: Assut d’una central fluent

5.2.- Instal·lacions de derivació Aquestes instal·lacions tenen una gran rellevància perquè determinen la longitud de la detracció de cabals en un tram de riu. Tenen tres components bàsics: a. Canal de derivació, de longitud molt variable. Poden ser exteriors (oberts o

tancats) o en túnel. Els exteriors segueixen la morfologia del terreny que travessen i també s’anomenen canals de retorn. El seu pendent és el menor possible, normalment al voltant del 0,05%, amb la finalitat de mantenir l’energia potencial de l’aigua. La conducció també pot ser per canonada o a pressió.

b. Cambra de càrrega, de capacitat variable. De vegades, el sistema de reixes i

desbast se situa a l’entrada d’aquesta cambra, especialment quan el canal té un llarg recorregut. Les seves dimensions han de ser suficients per posar en càrrega la canonada fins a la central, i donar així pressió a la canonada, i al mateix temps, evitar remolins i entrades d’aire a la conducció. En algunes centrals antigues, les cambres de càrrega tenen unes dimensions que fan que


Pàgina 9 de 45


puguin funcionar com dipòsits de regulació, permetent a la central operar en turbinades. És el cas dels antics molins fariners de les zones amb fluxos de baix cabal.

c. Canonada forçada, que uneix la cambra de càrrega amb les turbines. El seu

traçat respon a la màxima pendent possible i ha d’estar preparada per suportar la pressió de la columna d’aigua i la sobrepressió produïda pel cop “d’ariet” en el cas d’aturada brusca de la turbina. Normalment es construeixen en acer o bé formigó reforçat.

D’altra banda, les instal·lacions de derivació poden disposar bagants, comportes per aturar l'aigua i alçar el seu nivell o desviar-la, que permeten pujar el nivell de les aigües, regular el cabal i augmentar així la potència dels salts, així com de sobreeixidors de seguretat.

Imatge 2: Canal de derivació, bagant i sobreeixidor de seguretat.

5.3.- Edifici L’edifici està destinat a protegir l’equip productor d’energia (turbines i generadors), així com els elements de control. Generalment, també és el lloc en el que s’emmagatzemen els residus generats per l’activitat. Disposa de les infraestructures de transformació i transport de l’energia elèctrica.


Pàgina 10 de 45


Imatge 3: Edifici i instal·lacions de transport d’energia elèctrica.

5.4.- Canal de descàrrega La finalitat d’aquest canal, que no sempre és present, és restituir l’aigua turbinada al riu sense que es produeixi una erosió excessiva en la llera.

Imatge 4: Imatge del canal de descàrrega


Pàgina 11 de 45


Figura 1. Esquema d’una central d’aigua fluent.


Pàgina 12 de 45


6.- FUNCIONAMENT DE LES CENTRALS 6.1.- Tecnologia de les instal·lacions Les magnituds fonamentals en el disseny d’instal·lacions de producció hidro-elèctrica, i que determinen la potència instantània que s’obté, són l’alçada del salt d’aigua i el cabal turbinat. L’alçada del salt és la distància vertical de desplaçament de l’aigua en l’aprofitament hidroelèctric. Cal tenir en compte les següents magnituds (veure figura 2): - Salt brut (Hb): Diferència d’altura entre la làmina d’aigua a la presa i el nivell del

riu al punt de descàrrega, estimat a partir de dades topogràfiques. - Salt útil (Hu): desnivell comprès entre la superfície lliure de l’aigua en el punt de

càrrega i el nivell de desguàs de la turbina. - Salt net (Hn): alçada del salt que impulsa la turbina i que és igual al salt útil

menys les pèrdues de càrrega (ΔH) produïdes al llarg de la conducció forçada, si existeix.

Figura 2. Esquema d’un salt d’aigua.

Atenent aquestes alçades, el rendiment hidràulic ve donat pel quocient de la diferència entre el salt útil menys el salt net, i multiplicat pel salt útil. Aquest rendiment no és sempre constant, ja que el salt net varia segons el cabal turbinat, a causa de les pèrdues de conducció. En les centrals de tipus fluent el rendiment hidràulic depèn del cabal de circulació; el cabal turbinat és molt variable i dependrà de l’aportació del riu, el que fa que la potència instantània estigui relacionada directament amb el cabal instantani del riu. El cabal màxim que pot

ASSUD CANAL DE DERIVACIÓ CAMBRA DE CARREGA

CANONADA FORÇADA

EDIFICI DE CENTRAL

CANAL DE DESCARREGA

RIU


Pàgina 13 de 45


turbinar físicament una central s’anomena cabal d’equipament o cabal nominal. Els cabals superiors no es poden aprofitar i són abocats al riu. Al mateix temps, existeix un cabal mínim, a partir del qual la central deixa de treballar de manera constant i estable i el rendiment és molt baix. Aquest cabal és proporcional al cabal nominal i la seva relació és un quocient que depèn del tipus de turbina instal·lada. 6.2.- Problemes de regulació de producció i dels cabals de manteniment El potencial hidroelèctric brut d’una conca hidrogràfica és el resultat de l’escolament natural de l’aigua expressat en termes d’energia potencial a través dels desnivells topogràfics. El potencial tècnicament explotable es dedueix de l’anterior considerant les pèrdues inevitables d’escolament, els estudis de viabilitat tècnica i els rendiments propis dels equipaments hidràulics, mecànics i elèctrics. D’aquesta manera, la majoria dels aprofitaments hidroelèctrics existents no contemplen en els seus plans d’explotació la servitud d’uns cabals de manteniment derivats de l’afecció de la seva activitat sobre el medi fluvial. La recerca de la maximització de la producció d’energia elèctrica pot arribar a produir en el pitjor dels casos que els cabals circulants pel tram de llera derivat, siguin baixos o fins i tot nuls si s’exceptua els abocaments per sobreeixidor en època d’avingudes. Només en aquests casos, la circulació de cabals per la llera es redueix aleshores a períodes d’avingudes, pluges generalitzades i aturades de la central. D’altra banda, en alguns casos les centrals operen per “turbinades”, amb períodes de turbinat amb cabals propers als nominals i períodes d’aturada fins a recuperar el nivell d’aigua en l’assut o la cambra de càrrega. En altres casos, és la pròpia xarxa elèctrica la que regula la producció en moments d’excés d’oferta de potència. Aquests fets impliquen una modulació dels cabals aigua avall de la central, que comporta pertorbacions greus a la fauna i a la vegetació fluvial, així com a les possibilitats d’aprofitament per a altres usos. Per tot això, cal determinar el cabal mínim a deixar circular des de la captació d’aigua fins a la seva devolució després de ser turbinada, així com establir un model de gestió del tram de riu, tant en el tram afectat per la detracció de cabal com en el tram de retorn dels cabals ja turbinats.


Pàgina 14 de 45


II. PROTOCOL DE CONTROL I SENSORITZACIÓ 1.- INTRODUCCIÓ En aquest capítol es proposa un protocol de control i sensorització de les derivacions d’aigües superficials que consta de les següents fases: recollida dades de partida, proposta de control i sensorització i programa d’autocontrol dels cabals per part dels titulars de concessions, ja siguin in situ mitjançant inspeccions de camp, com a distancia a través de la sensorització. Seguidament s’exposen aquestes fases i al final del document es presenta la taula 1, que sintetitza aquest protocol, establint les dades de partida necessàries per a cada tipus de control, la ubicació, la metodologia i la periodicitat d’aquest control de cabals de manteniment i concessionals. 2.- OBJECTIUS La proposta de control i sensorització es fa per tal que els titulars d’aprofitaments d’aigües superficials per la producció d’energia elèctrica o força motriu tinguin més informació sobre els sistemes de control que han d’instal·lar segons l’Acord del Consell d’Administració de 13 de desembre de 2007. Els aspectes d’obligat compliment que es tracten en aquest manual són el compliment dels règims de fluència i la utilització d’un cabal igual o inferior al màxim concessional. El present document no fa referència mitjans de control relatius als cabals de manteniment i passos de fauna que hauran de ser tractats en documents posteriors. 2.1.- Compliment de la derivació màxima concessional El cabal màxim concessional correspon al cabal màxim instantani que es pot derivar per la captació d’aigua segons les condicions establertes en la resolució de concessió de l’Agència. En alguns casos el cabal màxim derivat correspon al cabal turbinat, excepte en els que hi ha sobreeixidors entre la derivació i la central, o bé quan el turbinat del cabal es duu a terme mitjançant un by-pass del canal de derivació, o bé quan hi ha pèrdues d’aigua de qualsevol tipus entre la derivació i la turbina. Cal recordar que el cabal màxim concessional és el cabal màxim instantani derivable des del riu a la resclosa o infraestructura de captació, independentment de què posteriorment aquest cabal sigui aprofitat (turbinat) o no. S’ha de tenir en compte que la derivació de cabals no utilitzats per als usos concedits, o simplement no utilitzats, és un incompliment de la concessió.


Pàgina 15 de 45


Per tant el cabal derivat instantani ha de ser sempre menor o igual al cabal màxim concessional i qualsevol superació d’aquest llindar suposa un incompliment de la concessió. Per garantir que el cabal derivat no supera aquest cabal concessional és necessari mesurar-lo mitjançant una metodologia normalitzada durant els aforaments com aquella utilitzada per l’Agència. A partir de dades com el nombre i tipus de turbines, la potència instal·lada, el cabal de disseny, el salt brut i el cabal màxim concessional es pot calcular la corba teòrica Cabal – Potència, i amb les dades de potència obtingudes del telecontrol es pot deduir el cabal mínim teòric amb el que pot treballar la central i l’envolupant d’explotació òptima. 2.2.- Compliment del règim de fluència El règim de fluència ve donat per la modulació de cabals que produeix la central per tal d’optimitzar el seu sistema d’explotació. El funcionament no fluent d’una CH té com a conseqüència la generació d’ones que trenquen la fluència natural del riu aigua avall del canal de descàrrega i que tenen la seva repercussió greu en el règim d’explotació de captacions que es localitzen aigües avall, així com en la condició de continuïtat fluvial i estabilitat dels ecosistemes fluvials. El règim d’explotació fluent implica que s’ha de derivar l’aigua tal com flueix al riu amb els límits concessionals i mediambientals imposats, i no es poden practicar embassades d’aigua a la resclosa i/o sistema de transport per tal d’emmagatzemar uns volums que permetin turbinar valors màxims de forma puntual. El control de la fluència pretén controlar el manteniment d’un nivell d’aigua d’acord amb el règim d’explotació permès, i regular així els períodes d’aturada de la central per recuperar el nivell d’aigua en l’assut o la cambra de càrrega. Es pretén evitar les oscil·lacions provocades per emmagatzematges i desguassos cíclics que no haurien d’existir en una central fluent. 3.- DADES DE PARTIDA En l’Annex VI es pot trobar un model de fitxa amb les dades de partida generals i específiques que caldria presentar per facilitar els control dels paràmetres anteriorment descrits. Caldrà aportar dades d’identificació i ubicació de l’aprofitament, així com dades de l’obra civil, entenent com a tals una descripció i les dades geomètriques que permetin conèixer-ne les principals dimensions. D’altra banda, caldrà presentar dades electromecàniques i elèctriques, importants per a establir les relacions entre cabals i potència, i per estimar les pèrdues de càrrega. Seguidament s’aclareixen conceptes sobre algunes de les dades requerides.


Pàgina 16 de 45


Tipus de central: Els diferents tipus de central es descriuen a l’apartat I.4. del present document. Nombre i tipus de turbines: Descripció del nombre i tipus de turbines presents en l’aprofitament. Els tres tipus de turbines més comuns són la turbina Francis, el tipus Kaplan i la turbina Pelton. Potència instal·lada: Potència elèctrica teòrica que pot generar la central. Ve donada a partir de les dades de cabal i de l’altura de salt, i normalment s’expressa en watts o KW (antigament en CV). Encara que s’ha de tenir en compte, que la potència instal·lada no té perquè correspondre a la potència coincident al màxim concessional, ja que es pot donar la situació d’instal·lacions amb una potència instal·lada major a la necessària per al cabal màxim instantani concedit. Cabal de disseny: Cabal estimat a partir del qual es calculen els equips, dispositius i estructures del sistema, i s’expressa en m3/s. Salt brut (Hb): Diferència d’altura entre la làmina d’aigua a la presa i el nivell del riu al punt de descàrrega, estimat a partir de dades topogràfiques. S’expressa en metres. Salt útil (Hu): desnivell comprès entre la superfície lliure de l’aigua en el punt de càrrega i el nivell de desguàs de la turbina. S’expressa en metres. Cabal màxim concessional: Cabal màxim a derivar segons figura en el document de concessió. Expressat en m3/s. Dades topogràfiques: Resultat de l’aixecament topogràfic de la llera immediatament aigües avall de la presa que deriva cap a la Central Hidroelèctrica. Dades del canal de derivació: La geometria del canal de derivació inclou les dimensions de la secció (amplada, alçada i talussos si no és rectangular), el pendent i la longitud del canal. A més caldrà descriure les singularitats existents com sobreeixidors, comportes, derivacions, ubicació de la passarel·la, etc. Dades de la cambra de càrrega: Inclou les dimensions de la cambra (volum útil) i del sobreeixidor. Règim d’explotació de la cambra de càrrega: Nivells màxim i mínim del règim d’explotació.


Pàgina 17 de 45


Producció màxima de la CH: Valor màxim de l’energia elèctrica efectivament generada per la central durant un període determinat. Dades del canal de descàrrega: La geometria del canal de descàrrega inclou les dimensions de la secció (amplada, alçada i talussos si no és rectangular), el pendent i la longitud del canal. A més caldrà descriure les singularitats existents com sobreeixidors, comportes, derivacions, ubicació de la passarel·la, etc. Per altra banda, es considera necessari instal·lar una placa informativa indicant les característiques de l’aprofitament. Aquesta senyalització situada a la resclosa de derivació i en un lloc visible facilita i dóna transparència del compliment per part del titular de les condicions imposades per l’Administració. Les característiques d’aquesta senyalització es poden consultar a l’Annex IV. 4.- PROPOSTA DE CONTROL I SENSORITZACIÓ Seguidament es descriuen les diferents opcions per a controlar els aspectes referits en els objectius, així com els elements de control que el concessionari hidroelèctric haurà d'instal·lar per al seu seguiment. 4.1.- Control de derivació de la màxima concessional 4.1.1 Control en el canal de derivació Al canal de derivació s’haurà de permetre la realització d’aforament de cabals derivats per part del personal propi o contractat per l’Agència, sense perjudici de què es puguin realitzar per part del concessionari de l’aprofitament. Les mesures es realitzaran mitjançant aforaments directes referenciats a escala limnimètrica, per la qual cosa caldrà habilitar a càrrec del concessionari els elements que es descriuen seguidament (detalls sobre les característiques tècniques d’aquests elements i la seva ubicació es troben als annexos II i IV). Passarel·la: una passarel·la o pont sobre el canal. En cas d’utilitzar-se una d’existent, caldrà garantir les condicions mínimes de seguretat per a la realització dels treballs sense risc a les persones: terra no lliscant, baranes i altres elements específics pel punt (veure consideracions sobre seguretat i salut a l’apartat III). Escala limnimètrica: Una escala limnimètrica instal·lada al mur lateral del canal, en posició vertical, preferentment encastada, i en el seu defecte, amb un suport hidrodinàmic on cada metre d’escala haurà de ser referenciat amb un número independent instal·lat al nivell corresponent (veure fotografia 1 Annex IV).


Pàgina 18 de 45


Camí d’accés: Caldrà habilitar (o mantenir adequadament en cas d’existir) un camí d’accés al punt d’aforament. El manteniment de l’accés, la passarel·la i l’escala són a càrrec del concessionari, que vetllarà per la seva funcionalitat. Si el camí d’accés és tancat caldrà habilitar un punt de pas on la porta tingui un doble passador per posar cadenats. Mòdul limitador mòbil: A més d’instal·lar un sistema de telecontrol a la central hidroelèctrica, caldrà instal·lar un mòdul limitador mòbil de cabal al canal de derivació, amb les següents característiques: - Es recomanen els mòduls de tipus mecànics mòbils que disposaran de

sistemes automàtics que a defecte de funcionament de qualsevol element vital per al compliment del seu objectiu o per falta d’energia, no permeti el pas de l’aigua cap a la turbina. Es podrà utilitzar com mòdul limitador mòbil les comportes de derivació al canal amb un sistema automàtic que en funció del nivell de l’aigua obri o tanqui la comporta per tal ajustar en tot moment el cabal derivat per sota del cabal màxim concessional. En el cas en que no es pugui instal·lar un sistema automàtic a les comportes, s’haurà de justificar hidràulicament la posició de la comporta de forma que mai es pugui derivar un cabal superior al màxim concessional.

- Es mantindrà en perfecte estat de funcionament i s’instal·larà una escala

graduada aigües avall del mòdul i a una distància no superior als 30 m, que es mantindrà perfectament llegible per al personal de l’Agència.

- En el cas que l’aprofitament formi part d’un conjunt de varis i que aquests

tinguin una única presa d’aigües en el riu i tinguin atorgat el mateix cabal concessional, s’admetrà que el mòdul sigui únic per a tots els aprofitaments del canal.

- El mòdul es dissenyarà de tal manera que no permeti el pas cap a les turbines

d’un cabal superior a cabal màxim que fixa la concessió, fins i tot en el supòsit que en nivell de l’aigua a la presa sigui superior al del llavi fix del sobreeixidor.

- S’ha de justificar hidràulicament els càlculs que serveixin per a dissenyar i

definir les dimensions i els nivells del mòdul (ja sigui fix o mòbil). - S’haurà de garantir l’accés al mòdul per part del personal propi o contractat per

l’Agència. Mòdul limitador fix (opcional): En el cas en que s’instal·li un mòdul limitador de cabal al canal de derivació de tipus fix es compliran els requeriments indicats anteriorment per als mòduls de tipus mòbils. Aquest mòdul fix es disposarà a una distància de la presa no superior a 30 m des de l’inici del canal a la captació.


Pàgina 19 de 45


Sistema de mesura de cabals (opcional): En el cas en que s’instal·li un sistema automàtic de mesura de cabals (mitjançant mesura de nivells i velocitats) es col·locarà a prop de la secció d’aforament i abans de qualsevol “pèrdua” de cabal respecte del cabal derivat inicialment des del riu. Es podran utilitzar sensors de nivell en una secció de control del flux amb una corba de cabals coneguda (mitjançant el corresponen estudi hidràulic, veure Annex I), o bé sensors de velocitat i sensors de nivell simultàniament (com per exemple perfiladors de velocitat ultrasònics) amb el pla de manteniment i autocalibratge aprovat per l’Agència. 4.1.2 Sistemes de telecontrol: requeriments sobre les dades a transmetre S’haurà de garantir l’accés del personal propi o contractat per l’Agència als comptadors de venta d’energia de la central a línia, per tal de permetre la deducció dels cabals turbinats a partir de l’energia generada, amb els mateixos condicionants de manteniment i pas que els descrits a l’apartat anterior. El sistema de telecontrol s’ubicarà a l’edifici de la CH o al seu entorn immediat, al qual han de poder tenir accés els tècnics encarregats per l’Agència per portar a terme les inspeccions corresponents com per exemple: - Elements instal·lats: turbina, alternador, comptador, telecontrol, etc. - Dades tècniques dels elements instal·lats: turbina, alternador, telecontrol, etc. - Elements constructius que conformen la instal·lació; assut, canals, comportes,

càmera de càrrega, etc. Les variables registrades cada 15 minuts que s’han de posar a disposició del telecontrol de l’Agència i les característiques que hauran de complir són: a) Potència. La potència de cada turbina i, en el cas que hi hagués més d’una turbina, la potència total

Rang: el rang de la variable ha de ser coherent amb la potència màxima de la turbina, o en el cas de suma de potències, amb la potència màxima de la central. Precisió: la precisió del registre ha de ser capaç d’identificar canvis de potència de 0,1 kW o bé superior al 5 per mil de la potència nominal. Senyals i registre: els senyals dels sensors adquirits per la targeta de la remota han de ser, com a mínim, cada minut i s’ha de generar un registre històric cada 15 minuts aplicant el promig de les dades de senyal adquirides (sense considerar, en la mesura del possible, dades invàlides com ara les fora de rang).


Pàgina 20 de 45


b) Nivell de l’aigua. Nivell de l’aigua a la càmera de càrrega que indiqui el calat d’aigua (positiu si l’aigua puja). En els casos puntuals i espontanis que una part del cabal vessi pel sobreeixidor (o sigui doni un valor superior a 1 m a l’escala d’acord al annex IV), aquesta variable permetrà una aproximació quantificada del cabal derivat, aportat a la central però no turbinat.

Ajust: la variable s’ha d’ajustar de manera que el nivell d’aigua de 1 m correspongui a la cota més baixa del sobreeixidor de la càmera de càrrega (veure figures a l’annex IV). Rang: el rang mínim de la variable ha de ser igual a 1,5 m, tenint en compte mig metre per sobre del nivell del sobreeixidor (corresponent a la cota 1 m de l’escala segon l’annex IV) i un metre per sota (corresponent a la cota 0 m de l’escala segon l’annex IV). Precisió: la precisió del registre ha de ser capaç d’identificar canvis en el nivell de 1 mm. Senyals i registre: Els senyals dels sensors adquirits per la targeta de la remota han de ser, com a mínim, cada minut i s’ha de generar un registre històric cada 15 minuts aplicant el promig de les dades de senyal adquirides (sense considerar, en la mesura del possible, dades invàlides com ara les fora de rang). Elements de contrast: al costat del sobreeixidor de la càmera de càrrega s’ha de instal·lar l’escala limnimètrica i els senyals de gestió (verd i blau d’acord a la figura 6 de l’annex IV). Aquests elements de contrast serveixen per verificar la dada del sensor i per identificar que el nivell de la càmera de càrrega està entre els llindars assignats per portar a terme la explotació de la central.

c) Càlcul del cabal turbinat. Per tal de conèixer el cabal turbinat s’ha de utilitzar un algoritme que transformi les dades de potència en cabal com el que es presenta a continuació.

Algoritme de càlcul. La aproximació al cabal turbinat, si no hi ha una expressió més complerta (per exemple que tingui en compte la variació del rendiment amb la potència, o bé la variació del cabal que generen les variacions de nivell per una potència fixada), s’aplicarà el següent algoritme genèric:

Cabal = K * Potència La constant K és pròpia de cada aprofitament donat que inclou de manera multiplicativa (K = k1 x k2 x k3), el salt efectiu o útil (k1) i el rendiment de l’aprofitament pel cabal nominal (k2) i una constant associada a la gravetat (k3). La expressió indicada només és vàlida si la central funciona amb un règim de variació de nivell d’aigua inapreciable respecte al desnivell del salt, i


Pàgina 21 de 45


si els elements d’explotació del salt estan en correcte estat de funcionament (sense fugues, cavitacions o altres disfuncions que afectin negativament al rendiment del salt). Precisió. La precisió del registre ha de ser capaç d’identificar canvis en el cabal de 1 l/s o superior a l'1 per mil del cabal nominal Senyals i registre. El registre històric ha de ser cada 15 minuts aplicant la expressió de càlcul. Elements de contrast. Davant de diferències entre el resultat del algoritme de càlcul del cabal i el contrast amb mesures puntals “in situ” (aforaments), caldrà ajustar la costant de l’algoritme i, fins i tot, modificar la expressió de càlcul tenint en compte els elements que afecten al càlcul del cabal (variació del nivell, variació del rendiment, funcionament alternada de turbines, etc.).

d) Producció. Energia acumulada en els 15 minuts enregistrada pel comptador totalitzador en kWh (del comptador de venda d’energia). També es pot calcular com la diferència entre dues lectures de la energia acumulada totalitzada al comptador, a inici i a final de l’interval de 15 minuts.

Rang. El rang de la variable ha de ser coherent amb la potència màxima de la central. Precisió. La precisió del registre ha de ser capaç d’identificar canvis de producció en 15 minuts de 1kWh. Senyals i registre. Els registre històric és cada 15 minuts.

e) Tensió de xarxa. Aquesta variable, mesurada en Volts, permet detectar les caigudes de xarxa, i per tant identificar l’aturada de la central front la fallida de la xarxa de transport, fallida que genera una afectació involuntària sobre el règim de cabals al riu amb efectes greus sobre el medi i sobre els usuaris d’aigua avall, que pot desplaçar-se al llarg de molts quilòmetres del riu i que, en general, es dóna de manera coincident en un conjunt d’aprofitaments propers.

Rang. El rang de la variable ha de ser coherent amb la tensió de companyia. Precisió. La precisió del registre ha de ser capaç d’identificar l’estat de funcionament, inestabilitat o caiguda de la xarxa de transport. Senyals i registre. Els registre històric és cada 15 minuts.

f) Sincronització dels registres. Totes les dades anteriors s’hauran d’enregistrar cada 15 minuts (a l'hora en punt, a l'hora i 15 minuts, a l'hora i 30 minuts i a l'hora i 45 minuts), corresponents a l’hora oficial.


Pàgina 22 de 45


g) Criteris d’explotació. Cal aportar a l’Agència els criteris d'explotació tant de l’aprofitament com de la central:

sobre el nivell: el marge d'oscil·lació màxima de l'aigua a la càmera de càrrega i gradient màxim de variació de nivell sobre el cabal: el cabal mínim de funcionament de cada turbina i de l’aprofitament en el seu conjunt, el cabal màxim turbinable, gradients màxim de variació de cabals, sobre la potència: la oscil·lació mitja i màxima de la potència respecte a la potència mitja del dia, gradient de variació de potència, etc., sobre el regulador: algoritme i regles de comandament del control automàtic sobre el regulador de la turbina, pla d’aturades: períodes que es reserven per fer actuacions programades de manteniment que afectin a la gestió dels cabals. Cal indicar el període en el que es preveuen i la durada prevista.

La utilització del criteri òptim de explotació de la central suposa la proximitat al criteri de producció constant o de variació molt suau (variació pràcticament nul·la dintre d’un mateix dia), incrementant al màxim tècnicament viable els mecanismes de inèrcia al canvi en la producció. Es comunicarà a l’Agència qualsevol canvi que es porti a terme en el telecontrol o en els criteris d'explotació. 4.1.3 Sistemes de telecontrol: comunicació i transmissió de dades Es comunicarà a l’Agència el número de telèfon i la clau de seguretat per realitzar l’accés al telecontrol, tant per la recuperació d’històrics de les variables indicades, com per la connexió en continu del mapa de memòria complert. La transmissió de dades es farà metòdicament amb comunicació diària, però eventualment es portaran a terme consultes de recuperació d’històrics així com de temps real. El concessionari resta obligat al llarg del temps a mantenir el sistema de telecontrol en perfecte estat de funcionament i amb la fiabilitat d'obtenció de les dades demanades, i en cas d’avaries a realitzar les reparacions i o substitucions necessàries de manera immediata. Si el sistema no comunica o bé està apagat, o té altres estats de fallida que durin més de 15 dies, en tant estigui reparat, s’hauran de transmetre de manera puntual les dades al Sistema d’Informació de Xarxes corporatiu (Data Warehouse corporatiu) de l’Agència (en endavant SIX) mitjançant els fitxers de traspàs en els formats indicats a l’annex V i utilitzant el servidor FTP que posarà a la seva disposició l’Agència (es facilitarà l’adreça).


Pàgina 23 de 45


L’Agència facilitarà l’accés a un informe SIX específic de les dades de la central per tal que el concessionari pugui comprovar les dades particulars de les variables de la central. a) Elements a camp Les característiques tècniques típiques del sistema de comunicació directa són, com a referència, les que figuren a continuació: Discriminador telefònic: aquest equip encamina una trucada telefònica entrant a la central cap a un telèfon existent o cap al nou sistema de telecontrol en funció de si es tracte d’una trucada de veu o de dades. Aquesta discriminació es realitza de forma automàtica, de forma que no és necessari instal·lar cap altra nova línia telefònica en cas de que ja n’existeixi una. Sistema de telecontrol: el sistema està compost per diferents mòduls connectats i alimentats tots ells amb una tensió auxiliar de 24 V corrent continu existent a la central, sempre mantenint-los en funcionament encara que la central estigui aturada. El sistema s'ha de basar en un microprocessador de camp permanentment connectat i amb accés de visualització a tot el mapa de memòria (queden exclosos explícitament els ordinadors tipus PC o PC-industrial). La capacitat per emmagatzemar un registre històric de les dades esmentades a intervals de 15 minuts ha de ser de com a mínim 30 dies. Aquest sistema de telecontrol ha d'establir un criteri respecte a les configuracions de les variables (nivell, cabal total turbinat, potència total, potència de cada turbina, tensió de xarxa, comptador d'energia, etc.) a la remota. Un aspecte bàsic unificador de la gestió de les dades posades a disposició per part dels diferents concessionaris, és la definició d’un mapa de memòria comú.


Pàgina 24 de 45


Mapa de memòria dels sistemes associats al telecontrol (exclosos els que s’ajusten a l’IEC-870 REE)

Codi Variable Variable Unitats Decimals Històric Observacions

1 ACA. Potència total suma

Fr251 kW 1 T17 Demanada bàsica

2 ACA. Tensió de xarxa Fr250 V 0 T18 Demanada

3 ACA. Nivell càmera de càrrega

Fr252 mm 0 T19 Demanada

4 ACA. Comptador energia total

Fr253 Kw*h 0 T20 Demanada

5 ACA. Cabal turbinat total Fr254 L/s 0 T21 Demanada

6 ACA. Potència turbina 1 Fr241 kW 1 T22 Demanada si hi han 2





11 ACA. Cabal turbinat 1 Fr231 L/s 0 T27 Opcional 12 ACA. Cabal turbinat 2 Fr232 L/s 0 T28 Opcional 13 ACA. Cabal turbinat 3 Fr233 L/s 0 T29 Opcional 14 ACA. Cabal turbinat 4 Fr234 L/s 0 T30 Opcional 15 ACA. Cabal turbinat 5 Fr235 L/s 0 T31 Opcional

16 ACA. Comptador energia turbina 1

Fr221 Kw*h 0 T32 Opcional









21 a 30 Lliures Fr200-

Fr220 T37-

T46 Opcional


Pàgina 25 de 45


Mòdul detector de trucades: Aquest mòdul connecta el sistema de control a la línia telefònica exterior només en el cas de rebre trucades exteriors, protegint el sistema contra possibles pertorbacions que arribin per la línia telefònica. Mòdem de comunicacions: Permet la comunicació entre l’equip de telecontrol i un ordinador exterior a través de la línia telefònica, preferible GPRS, alternativament GSM i en pitjor cas XTC (xarxa telefònica commutada) degut a les sobretensions de la línia Mòdul d’emmagatzematge de dades: Aquest component permet guardar en la seva memòria no volàtil les dades que mesura l’analitzador de forma que amb una sola trucada telefònica podem extreure les dades corresponents a les últimes 24 hores que han estat emmagatzemades en aquest mòdul (règim ordinari d’1 descàrrega de dades diàries). No obstant, aquest mòdul permetrà emmagatzemar les dades dels darrers 30 dies. Analitzador i processador de senyals: L’arquitectura de l’analitzador ha de estar basada en microprocessador, permetent obtenir una fiabilitat molt alta i una precisió de mesura del 0,5%. A aquest equip s’hi connecten les senyals de tensió e intensitat prominents dels transformadors de mesura generals instal·lats a tensió de generació. Les dades elèctriques que sol proporcionar l’analitzador són tots els paràmetres elèctrics de la central (per exemple: potència activa, reactiva, tensió, intensitat, factor de potència, etc.) L’equip ha de disposar de entrades analògiques on s’hi connectaran els sensors (pe. el de nivell de la càmera de càrrega). Totes les dades que ha de subministrar l’equip (potència, energia, nivell cambra de càrrega, dades lògiques, etc.) s’han de es guardar cada 15 minuts en la memòria del mòdul d’emmagatzematge de dades. Proteccions contra sobretensions: El sistema es protegirà contra sobretensions en les interconnexions amb elements de camp, tal com: tensió e intensitat de mesura, senyal analògica de nivell de canal i línia telefònica d’entrada (especialment si és per fil de coure de xarxa commutada). Les proteccions es col·loquen per evitar possibles disfuncions en els elements i així garantir la màxima fiabilitat al sistema i la màxima immunitat davant de pertorbacions exteriors. La utilitat dels protectors de sobretensions requereix de una resistència a terra inferior a 20 ohms (el valor òptim és de 5 ohms, tot i que aquest és un valor en general difícil d’assolir). Autonomia elèctrica. Es disposarà d’un sistema autònom d’energia (bateries i/o panell solar) per evitar les pèrdues de dades per efecte de caigudes de la font d’alimentació externa ordinària.


Pàgina 26 de 45


b) Comunicació directa entre els sistemes SCADA de l’Agència i les centrals mitjançant accés telefònic Pel que fa a les característiques de les remotes per poder ser integrades en el Telecontrol de l’Agència, cal indicar que en la actualitat l’Agència disposa en operació els protocols de les remotes següents Wit (Clip i Clip nano), Bobitecnic (SC-16) i Sofrel (S50, S500, S510, S530, S550). No obstant, per incrementar les opcions d’integració de les remotes dels autocontrols en el telecontrol de l’Agència, està en procés d’implantació el sistema SCADA Topkapi (de la casa Areal), donat que disposa de múltiples protocols (s’adjunta en l’annex 7 una llista orientativa). Així mateix, donat el fet que darrerament s’han implantat en les minicentrals sistemes de comptador automàtic per la gestió de la compra venda d’energia, i donat que inclou algunes de les dades que es demanen pel telecontrol, l’Agència inclourà el protocol IEC-870 REE. Com a conclusió, qualsevol remota que tingui inclòs un protocol operacional en els sistemes de l’Agència, podrà ser donada d’alta en el telecontrol. c) Nivell de servei del telecontrol Es responsabilitat del concessionari: - Mantenir al llarg del temps el sistema de telecontrol en perfecte estat de

funcionament - La disponibilitat de les dades de les variables indicades amb la precisió

demanada - En cas d’avaries, realitzar les reparacions i o substitucions necessàries de

manera diligent Adquisició de dades: L’adquisició de les dades es farà telemàticament amb aplicatius comercials i, com ja s’ha comentat, amb protocols que siguin operacionals en els sistemes disponibles a l’Agència. En qualsevol cas, s’ha de permetre l’accés permanent a les dades, de tal manera que els fitxers s’actualitzin en el mateix moment que s’enregistren les dades, com a màxim amb una hora de demora respecte la captura del senyal del sensor. La periodicitat de refresc tampoc podrà excedir de l’hora. El sistema es preveu que realitzi una trucada diària automàticament, com a mínim, a l’hora que es determini d’acord amb la finestra temporal disponible, i


Pàgina 27 de 45


reculli les dades generades per la minicentral amb una resolució temporal de 15 minuts. El sistema de l’Agència farà un màxim de 5 reintents automàtics per establir comunicació amb la remota abans de donar-la per fallida. Totes les dades històriques recollides en les taules corresponents, han de ser fàcilment llegibles des de paquets informàtics normalitzats, seguint els criteris ja indicats en els punts anteriors. El sistema ha de permetre, a més a més, fer una connexió en qualsevol moment i disposar dels valors instantanis que ens proporciona el sistema de control instal·lat a la central, encara que la producció de la mateixa estigui aturada. Es mantindrà en total operativitat i disponibilitat l’accés telefònic amb l'Agència Catalana de l’Aigua, per a què aquesta pugui consultar en qualsevol moment, dintre d’unes finestres temporals, inclusiu en connexió en continu, la totalitat de les dades disponibles relacionades amb l’afecció hidràulica de l’activitat de la central hidroelèctrica, així com adquirir el registre de dades indicades a l’anterior enumeració i generades des de la darrera connexió que va executar. Per tot això s’haurà de definir una finestra de temps, de com a mínim 8 hores diàries (poden ser nocturnes) per tal de realitzar les connexions i no interferir en el desenvolupament de l’activitat hidroelèctrica. En el cas que no hi hagi a la central, tensió de xarxa per consum intern, i per consegüent el telecontrol estigui aturat, la posada en producció de la activitat hidroelèctrica ha de ser posterior a la notificació del funcionament efectiu del telecontrol. Manca de dades: No és acceptable la manca de dades (les dades no es poden perdre), encara que no s'hagi pogut comunicar en un termini de temps inferior als 30 dies. Si les dades que s’obtenen estan fora del rang establert, seran considerades invalides i tindran el mateix tractament com la manca de dades. Davant de disfuncions i incidències no desitjables que generin manca de dades, es tindrà en compte els següents criteris de nivell de servei (ANS), computables a nivell mensual i per cada variable demanada: - Si la manca de dades és inferior a 5%, el nivell serà òptim - Si la manca de dades és inferior al 10 %, el nivell serà bo, tot i que caldrà


Pàgina 28 de 45


activar un correctiu per evitar que es mantingui o incrementi la deficiència que genera que existeixin dades no utilitzables o no disponibles

- Si la manca de dades és inferior al 15 %, el nivell serà el base, tot i que caldrà activar un correctiu i una proposta de millora en la robustesa del telecontrol

- Si la manca de dades és superior al 15 %, el nivell serà deficient i caldrà activar un correctiu i executar la millora en la robustesa del sistema

Manca de comunicació: La comunicació metòdica serà diària amb les precisions i enregistraments establerts. Es consideren incidències corrents no notificables, donat que el concessionari ha de resoldre la incidència de manera automàtica a molt curt termini, les següents: - Si la comunicació està aturada menys de 7 dies seguits i no és una deficiència

reiterada, la central entraria en observació En els següents casos es considerarà que la comunicació és deficient i caldrà executar un correctiu i una acció de millora en el telecontrol, especialment en els sistemes de comunicació: - Si hi ha una fallida o incidència que impedeixi la comunicació diària de manera

continuada al llarg de 7 dies consecutius - Si hi ha una fallida o incidència que impedeixi intermitentment la comunicació

diària un total de 7 dies, no tots consecutius, al llarg de 30 dies - Si hi ha una fallida o incidència que impedeixi intermitentment la comunicació

diària un total de 12 dies, no tots consecutius, al llarg de 90 dies Els correctius i millores s’han de portar a terme sense generar una pèrdua de dades significativa. La activació d’un estat de correctiu, suposa la obligació per part del concessionari de donar els terminis previstos de posta en línia de la comunicació i del sistema de telecontrol afectat. Una fallida continuada amb duració superior a 14 dies, es considera una fallida greu que genera el risc de pèrdua de dades, i que requereix per un costat la execució del corresponent correctiu i acció de millora de la robustesa del sistema, i per un altre costat, el concessionari haurà de facilitar setmanalment el fitxer amb les dades de totes les variables demanades, estructurat segons s’indica al annex V, a la adreça FTP que li facilitarà l’Agència. Si la producció estigués aturada més d’un mes degut a causes externes degudament justificades (reparació transformador, turbina, etc.) s’ha de notificar al Centre de Telecontrol de l’Agència per correu electrònic ([email protected]), que la posarà en estat de latència.


Pàgina 29 de 45


Si el telecontrol per la raó que sigui estigués aturat més de un mes, sense cap notificació o amb notificació insuficientment justificada, es considerarà que el telecontrol està en fallida. En el cas de que el concessionari comuniqui l’aturada del telecontrol donada la existència d’una força major, adequadament justificada i defineixi un termini previst de resolució, el telecontrol es considerarà en estat de latència forçada. d) Informes, certificats i actes En el moment de l’alta del telecontrol d’una determinada central, i desprès d’un període d’observació, l’Agència emetrà un Certificat de Telecontrol donant fe del nivell de funcionament i del compliment de la existència de les variables demanades, i farà palès les mancances observades. Un cop l’Agència doni d’alta les dades rebudes pel Telecontrol en el SIX, s’acordarà amb el concessionari una visita de camp a l’aprofitament per verificar l’estat de les instal·lacions. D’aquesta visita l’Agència tramitarà al concessionari un “acta d’auditoria de les instal·lacions”, on s’indicarà l’estat de les mateixes i farà paleses les línies de millora o correcció que es consideren necessàries o convenients. Igualment, l’Agència avaluarà la qualitat dels registres de les variables rebuts pel telecontrol i tramitarà al concessionari un “informe d’avaluació del senyal”, on indicarà les deficiències i opcions de millora identificades. 4.1.4. Calibratge de turbines Els aforaments necessaris per tal de fer una calibratge de les turbines i posar al dia la corba de rendiment de la central hidroelèctrica es duran a terme preferentment al canal de descàrrega. L’Annex II especifica les metodologies a utilitzar per a dur a terme aquests aforaments. D’aquesta manera, si la geometria de les infraestructures i condicions hidràuliques ho permeten, s’haurà d’instal·lar una passarel·la a sobre del canal de descàrrega i una escala limnimètrica que permetin aforar el flux de sortida de la central i, per tant, ajustar la corba de rendiments de la/les turbina/es, informació que es facilitarà al concessionari. Les característiques i condicions d’instal·lació de l’escala i passarel·la seran les descrites en apartats anteriors. Novament, caldrà garantir la construcció i manteniment de l’accés i materials instal·lats, així com el pas.


Pàgina 30 de 45


Per a mesurar el cabal a les turbines hidroelèctriques es podrà utilitzar el mètode Winter-Kennedy, basat en la mesura de pressions entre dos sensors de pressió situats un al radi interior i l’altre al radi exterior de l’admissió de la turbina. Existeixen altres mètodes per mesurar el cabal a les turbines de centrals hidroelèctriques, però aquest presenta una bona combinació de precisió òptima, baix cost, baixes pèrdues de carrega i viabilitat tècnica, i això fa que sigui el mètode més utilitzat. De partida, el concessionari facilitarà les corbes calibrades de rendiment de les turbines o acceptarà que s’apliquin les corbes teòriques ajustades al tipus de turbina i cabal instal·lat. A l’Annex III s’explica la metodologia que segueix l’Agència per a la determinació de la corba de rendiment i potència en relació al cabal. 4.2.- Control de la fluència de cabal En la cambra de càrrega es controlaran els llindars d’explotació, i per tant si no existeix, s’habilitarà un camí d’accés a la cambra de càrrega amb els mateixos condicionants de manteniment i pas que els descrits a l’apartat anterior. A la cambra de càrrega s’instal·larà una escala limnimètrica de les mateixes característiques que l’esmentada a l’apartat anterior. Per veure les especificacions en la seva ubicació, consultar l’Annex IV. En el cas d’optar per un sistema de telecontrol es podrà instal·lar un sensor de nivell de la làmina d’aigua a la cambra de càrrega amb les següents característiques: - La dada es donarà en mil·límetres relatius al sobreeixidor de la cambra de

càrrega que es considerarà com a cota 1,00 m. - L'error total d'aquesta dada no serà superior al centímetre contrastable amb

l’escala limnimètrica anteriorment esmentada.

La instal·lació i manteniment de tots els elements de mesura i contrast són a càrrec del concessionari, que vetllarà per la seva funcionalitat al llarg del temps. 4.3.- Resum d’especificacions A continuació es presenta un resum de les especificacions esmentades als apartats anteriors. a) Control del cabal màxim concessional Les especificacions per al control del cabal màxim concessional són (veure figura 1, Especificacions A, C, i D):


Pàgina 31 de 45


Especificacions A (a l’inici del canal de derivació):

- El cabal derivat (QD) haurà de ser menor o igual al cabal màxim concessional (QC)

- Establiment d’un mòdul limitador mòbil o fix (opcional) de tipus mecànic dissenyat de manera que no permeti el pas cap a les turbines d’un cabal superior a cabal màxim que fixa la concessió, fins i tot en el supòsit que en nivell de l’aigua a la presa sigui superior al del llavi fix del sobreeixidor.

- Establiment de secció d’aforament en una passarel·la o pont sobre el canal instal·lada en direcció perpendicular al flux de l’aigua. El manteniment de l’accés, la passarel·la i l’escala són a càrrec del concessionari, que vetllarà per la seva funcionalitat.

- Establiment d’escales limnimètriques i senyals de control del cabal màxim concessionat en la secció de la passarel·la.

- En el cas d’instal·lar un sistema automàtic de mesura de cabals (opcional) es podran col·locar sensors de nivell i de velocitat a prop de la secció d’aforament i abans de qualsevol “pèrdua” de cabal respecte del cabal derivat inicialment des del riu. La instal·lació i manteniment de tots els elements de mesura i contrast són a càrrec del concessionari, que vetllarà per la seva funcionalitat al llarg del temps.

Especificacions C (a la central hidroelèctrica):

- Accés als comptadors de venta d’energia de la central a línia, per tal de permetre la deducció dels cabals turbinats a partir de l’energia generada.

- Instal·lació d’un sistema de telecontrol d’acord a les especificacions indicades a l’apartat 4.1

- Instal·lació d’una placa informativa indicant les característiques de l’aprofitament d’acord a les indicacions de l’Annex IV.

Especificacions D (al canal de descàrrega sempre hi quan existeixi aquesta infraestructura):

- Establiment de secció d’aforament en una passarel·la o pont sobre el canal de descàrrega instal·lada en direcció perpendicular al flux de l’aigua per tal de fer un calibratge de les turbines i posar al dia la corba de rendiment de la central hidroelèctrica. El manteniment de l’accés, la passarel·la i l’escala són a càrrec del concessionari, que vetllarà per la seva funcionalitat.

- Establiment d’escales limnimètriques en la secció de la passarel·la.


Pàgina 32 de 45


- S'inclourà el càlcul del cabal parcial utilitzant per cada turbina i el total de la central, amb una expressió genèrica aproximada que inclogui la estima del rendiment del maquinari i del salt útil.

b) Control de la fluència de cabal Les especificacions per al control de la fluència del cabal a la cambra de càrrega són (veure figura 1, Especificacions B): Especificacions B (a la cambra de càrrega):

- Establiment d’escales limnimètriques i senyals de control a la cambra de càrrega amb els colors indicats en l’Annex IV.

- En el cas d’instal·lar un sistema automàtic de mesura amb telecontrol es podran col·locar sensors de nivells a la cambra de càrrega. La instal·lació i manteniment de tots els elements de mesura i contrast són a càrrec del concessionari, que vetllarà per la seva funcionalitat al llarg del temps.

5.- AUTOCONTROL DELS CABALS PER PART DELS TITULARS DE CONCESSIONS El sistema d’autocontrol realitzat per part dels titulars concessionals és una mesura de responsabilització per part del titular per tal d’assegurar-se que compleix les condicions del títol que se li ha atorgat. 5.1.- Principis de l’autocontrol El propi titular de la concessió és el primer que ha d’assegurar-se en acomplir la Resolució de concessió i per tant ha de realitzar i assumir el cost dels controls escaients. L’autocontrol ha de tenir dos condicionants:

- Facilitat i senzillesa en la comprovació que el cabal derivat és l’adequat i que es compleix els criteris de fluència

- Validació periòdica dels sistemes de control

5.2.- Autocontrol dels cabals derivats (cabal màxim concessional) L’autocontrol dels cabals derivats es realitzarà al canal de derivació, al canal de descàrrega i a l’edifici de la central:


Pàgina 33 de 45


Al canal de derivació Caldrà la comprovació dels següents sistemes de control:

- Senyals d’explotació (nivells de referència) Cal la comprovació de la referència de nivell al canal de derivació (senyal de color vermell segons les especificacions de l’annex IV). La finalitat és que tant el personal encarregat de la central com el personal de l’Agència pugui comprovar visualment un nivell de referència al canal de derivació per tal de garantir el compliment del màxim cabal concessional.. Es proposa realitzar la lectura del nivell de les senyals d’explotació un mínim d’un cop al dia.

- Escala limnimètrica Cal la comprovació del nivell al canal de derivació. La finalitat d’aquesta lectura és saber el nivell exacte en el que es troba el canal de derivació, i en el cas d’incompliment dels nivells de referència, conèixer el percentatge d’incompliment d’aquests nivells. Es proposa realitzar la lectura del nivell de l’escala limnimètrica un mínim d’un cop al dia.

- Aforament manual La correcta instal·lació de mòduls limitadors de cabal hauria de limitar el cabal màxim a derivar per part de la central. No obstant això, es considera necessària una comprovació de l’efectivitat d’aquests mòduls i per això caldrà un aforament amb molinet hidromètric o sistema equivalent. Es proposa realitzar aforaments d’autocontrol dos cops a l’any.

- Sensors automàtics Les dades dels sensors automàtics es prenen en continu. Caldrà realitzar un traspàs de les dades a l’Agència amb el format adequat (veure Annex V) i amb la freqüència especificada anteriorment. Caldrà realitzar el manteniment periòdic de les condicions de contorn del canal de derivació per tal d’assegurar una lectura correcta de les dades en tot moment.


Pàgina 34 de 45


Al canal de descàrrega S’hi realitzarà la comprovació corba rendiment-potència a partir dels següents mecanismes:

- Escala limnimètrica Cal la comprovació del nivell al canal de descàrrega per tal fer un calibratge de les turbines i posar al dia la corba de rendiment de la central hidroelèctrica. Es realitzarà una lectura del nivell de l’escala limnimètrica un mínim d’un cop al mes.

- Aforament manual Es realitzarà un aforament amb molinet hidromètric o sistema equivalent un mínim d’un cop cada 5 anys. Caldrà realitzar el manteniment periòdic de les condicions de contorn del canal de descàrrega per tal d’assegurar una lectura correcta de les dades en tot moment. A l’edifici de la Central S’hi realitzarà la lectura dels comptadors d’energia de la central. Caldrà garantir, per part dels concessionaris, l’accés al personal d’inspecció de l’Agència. 5.3.- Autocontrol de la fluència a la cambra de càrrega Caldrà la comprovació dels següents sistemes de control:

- Senyals d’explotació (nivells de referència) Cal la comprovació de les dues referències de nivell a la cambra de càrrega (senyals de color verd i blau segons les especificacions de l’annex IV). La finalitat és que tant el personal encarregat de la central com el personal de l’Agència pugui comprovar visualment un nivell de referència a la cambra de càrrega per tal de controlar les condicions fluència del cabal. Es proposa realitzar la lectura del nivell de les senyals d’explotació un mínim d’un cop al dia.


Pàgina 35 de 45


- Escala limnimètrica Cal la comprovació del nivell a la cambra de càrrega amb la finalitat de controlar les condicions fluència del cabal. Es proposa realitzar la lectura del nivell de l’escala limnimètrica un mínim d’un cop al dia.

- Sensors automàtics de nivell Les dades dels sensors automàtics es prenen en continu. Caldrà realitzar un traspàs de les dades a l’Agència amb el format adequat (veure Annex V) i amb la freqüència especificada anteriorment. Caldrà realitzar el manteniment periòdic de les condicions de contorn de la cambra de càrrega per tal d’assegurar una lectura correcta de les dades en tot moment. A continuació, la taula 1 mostra un resum de la proposta d’autocontrol.


Pàgina 36 de 45


Taula 1. Resum de la proposta d’autocontrol.


Pàgina 37 de 45


III. CONSIDERACIONS DE SEGURETAT I SALUT

1.- INTRODUCCIÓ La finalitat d’aquest apartat és establir una sèrie de mesures bàsiques de seguretat i salut a tenir en compte tant per al funcionament normal com durant les operacions de control en CH situades a les Conques Internes de Catalunya. D’aquesta forma, s’estableixen les previsions respecte a la prevenció de riscos d’accidents. L’àmbit d’actuació es situa, doncs, dins de l’ecosistema fluvial, amb un elevat nombre de variacions estacionals degut a les crescudes hivernals i primaverals o els estiatges d’estiu i amb unes condicions ambientals especialment humides. La infraestructura sobre la que es treballa consta d’uns canals de captació i derivació d’aigua superficial, l’assut, l’edifici de la central i els accessos. 2.- DEFINICIONS Zona de l’activitat: zona on es desenvolupin les activitats de la concessió i els accessos a aquests punts juntament amb una zona de perill d’una franja de 2 metres al voltant. Personal de manteniment de l’activitat: s’hi considera tot aquell personal que realitzi algun tipus de tasca en relació a l’activitat de la concessió. Inspectors: s’hi considera tot aquell personal de l’Agència o personal subcontractat per l’Agència, que realitzi algun tipus de tasca d’inspecció en relació a l’activitat de la concessió. Tercers: s’hi considera tots aquells agents que circulin a la zona on es produeix el risc i siguin alienes a les instal·lacions, l’activitat i/o les causes del risc. 3.- OBJECTIUS Es pretén, doncs:

- Preservar la integritat dels treballadors i de les persones que accedeixen a les instal·lacions.

- Proporcionar als inspectors i a tercers la informació necessària per al coneixement dels riscos.

- Organitzar el treball de forma tal que els riscos siguin mínims. - Determinar les instal·lacions necessàries per a la protecció col·lectiva dels

inspectors. - Establir les normes d’utilització dels elements de seguretat.


Pàgina 38 de 45


4.- RISCOS Els riscos que es consideren en l’activitat d’una central són els d’accés i els derivats de les mesures i calibratges. Aquests riscos poden afectar als inspectors de l’Agència i a tercers (taula 2).

RISCOS Inspectors ACA TercersRiscos intrínsecs a l'accés a la zona de l'activitat x xRiscos intrínsecs a la realització de mesures i calibracions x

Taula 2. Tipologies de riscos i agents a qui afecten..

4.1.- Riscos intrínsecs a l’accés a la zona de l’activitat El personal i/o agents, subjectes a aquests riscos són els inspectors i tercers. Per als inspectors, els riscos més freqüents lligats a l’accés a la zona de l’activitat són els següents:

- Relliscada. - Caiguda de persones al mateix nivell. - Caiguda de persones a diferent nivell. - Electrocució deguda a contacte, directe o indirecte, amb instal·lacions

elèctriques. - Exposició a fonts de soroll originats per les màquines. - Perill de cops produïts per màquines, eines o aparells. - Perills degut a la presència de sers vius o els seus subproductes. - Incendis. - Condicions climatològiques adverses. - Il·luminació de la zona. - Falta de formació - Ofegament degut a crescudes sobtades del riu o del canal

Per a tercers, els riscos més freqüents lligats a l’accés són els següents:

- L’accés a la zona de l’activitat - Falta d’informació sobre els riscos de la zona de l’activitat - Relliscada - Caiguda de persones al mateix nivell - Caiguda de persones a diferent nivell - Ofegament degut a crescudes sobtades del riu o del canal.


Pàgina 39 de 45


4.2.- Riscos intrínsecs a la realització de mesures i calibratges El personal subjecte a aquests riscos són els inspectors. Els riscos més freqüents lligats a la realització de mesures i calibratges són els següents:

- Relliscada. - Caiguda de persones al mateix nivell. - Caiguda de persones a diferent nivell. - Electrocució deguda a contacte, directe o indirecte, amb instal·lacions

elèctriques. - Exposició a fonts de soroll originats per les màquines. - Perill de cops produïts per màquines, eines o aparells. - Perills degut a la presència de sers vius o els seus subproductes. - Incendis. - Condicions climatològiques adverses. - Il·luminació del lloc de treball. - Situacions que produeixen estrès. - Falta de formació. - Mal estat i utilització dels equips de protecció. - Ofegament degut a crescudes sobtades del riu o del canal

5.- MITJANS PER A L’ELIMINACIÓ I PREVENCIÓ DELS RISCOS Els gestors de les centrals hauran de disposar d’un Pla de Seguretat i Salut pels punts de control que puguin ser visitats pels inspectors (s’especificarà els punts de control als que es refereix el Pla) on s’hi especifiquin les mesures de Seguretat que hauran de prendre. A continuació s’especifiquen algunes de les mesures i mitjans per a l’eliminació i prevenció d’alguns dels riscos exposats, a més de les proteccions col·lectives necessàries. 5.1.- Riscos a tercers Els gestors de la central hauran de preveure els següents riscos i realitzar les mesures adequades: • Risc de l’accés a la zona d’activitat

- S’impedirà l’accés de tercers, aliens a l’activitat.

• Falta d’informació sobre els riscos


Pàgina 40 de 45


- Caldrà habilitar cartells informatius sobre els riscos de caiguda i ofegament al riu i al canal (veure figura 3)

Figura 3. Exemples de senyalitzacions del risc de caiguda a aigua circulant i de pujades sobtades de nivell. 5.2.- Riscos per als inspectors Els gestors de les centrals hauran de disposar d’un Pla de Seguretat pels punts de control que puguin ser visitats pels inspectors. A continuació s’exposen els riscos més importants a preveure i les mesures adequades a realitzar: • Risc de caiguda i de relliscada en punts de control i mesura:

- Evitar els grans desnivells i la desprotecció en les escales i rampes d’accés a les instal·lacions.

- Eliminació de la brutícia, fullaraca i branquillons i altre material amb el que es pugui ensopegar que es trobi en els accessos a la central i zones de registre i calibrat..

- L’accés es farà únicament per les zones habilitades, i es tindrà molt en compte la senyalització dels desnivells.

- Es retiraran els objectes i eines innecessaris que no s’estiguin utilitzant. Es mantindran endreçats les caixes habilitades per fer-ho.

- Es repararan les irregularitats del terra. 5.3.- Proteccions col·lectives Com a proteccions col·lectives s’entenen aquelles que defensen davant d’aquells riscos que no s’han pogut evitar o reduir, i que a més, protegeixen simultàniament a més d’una persona. Tenint en compte els riscos específics que planteja les


Pàgina 41 de 45


operacions de control i inspecció es preveu que siguin necessàries les següents mesures:

• Uns cartells de senyalització general, que han d’incloure les següents normes:

- Prohibit el pas a tota persona aliena al personal de la central o inspectors de l’Agència a la zones dels punts de control, de prohibit encendre foc i de prohibit fumar.

- Perill de caiguda a diferent nivell, de crescudes sobtades del nivell de l’aigua i perill d’electrocució (veure figura III.1).

• Els accessos als punts de control hauran d’estar adaptats a les normes de

seguretat i a les condicions ambientals del treball a realitzar:

- Baranes de protecció de materials rígids i resistents, amb una alçada mínima de 90 cm, travesser intermig i sòcol de 15 cm.

- Les escales fixes o mòbils estaran ben assegurades per accedir a les zones de treball elevades.

- Assegurar tots els elements de les escales de mà, col·locant recolzaments antilliscants i atendre a l’angle de col·locació i forma d’utilització.

- Senyalització d’aquells obstacles, desnivells i esglaons. - Sòl antilliscant i no acumulador d’aigua. - S’habilitaran rampes de sortida en els canals de captació i de derivació

cada 500 m.


Pàgina 42 de 45


IV. GLOSSARI Cabal: quantitat de fluid que travessa una secció coneguda d’un corrent per unitat de temps. General s’expressa en m3/s. Cabal bàsic: es tracta del cabal mínim absolut a mantenir en el tram de riu. Cabal de derivació: quantitat de fluid que derivat pel canal de derivació que dirigeix a la turbina més el que pot sobreeixir pel sobreeixidor. Cabal derivat no turbinat: quantitat de fluid que es deriva pel canal de derivació i que no s’aprofita per a ser turbinat i per a la producció d’energia elèctrica. Cabal en règim natural: corrent natural d’aigua més o menys continua i amb irregularitats al llarg del temps, que s’esdevé de l’escolament natural de la conca i/o surgències d’aigües subterrànies, i que està subjecte a variacions estrictament relacionades amb fenòmens naturals sense intervenció de l’activitat humana. Cabal mínim: concepte hidrològic-hidràulic que es pot donar en certs períodes de temps en condicions naturals, però que de manera continuada no es garanteix un bon funcionament de l’ecosistema sinó, en el millor dels casos, una mínima continuïtat de la superfície inundada de la llera baixa. Corba Cabal-Potència: És la corba que relaciona el cabal turbinat amb la potència obtinguda. Francis: Les turbines Francis són turbines de reacció caracteritzades perquè l’aigua incideix sobre el rodet al que travessa, en direcció radial, essent descarregada en paral·lel a l’eix de rotació en direcció axial, mitjançant la seva orientació en un angle de 90º. Kaplan: Les turbines Kaplan s’adapten òptimament als aprofitaments caracteritzats per petits salts, en general inferiors a 30 m, i cabals alts. La gamma de funcionament és molt àmplia, essent capaç de turbinar fins el 25% del cabal nominal de la turbina. No admeten gaires possibilitats d’instal·lació disminuint-se, a la pràctica, a turbines amb eix vertical o horitzontal. Pelton: Les turbines Pelton són les turbines d’acció més utilitzades i estan recomanades en aquells aprofitaments caracteritzats per grans salts i cabals relativament baixos. Aquest tipus de turbina permet una gran flexibilitat de


Pàgina 43 de 45


funcionament perquè és capaç de turbinar fins al 10% del cabal nominal amb rendiments òptims. Obra de captació i derivació1:

1. assut, resclosa, presa de derivació, peixera

2. regulador de fibla 3. cadiral, bagant 4. obres de protecció

contra la soscavació 5. escarpa 6. coronament 7. vessador 8. contraescarpa 9. empeçolat 10. sola dentada 11. daus esmorteïdors 12. escullera davantera 13. taló 14. pantalla de pal-

planxes 15. mur pantalla 16. escullera de peu 17. derivació, fibla 18. sorrera, desarenador 19. capaigual, canó 20. canal 21. aleta 22. almenara, canal

d’evacuació 23. presa 24. estrep

1 Font de les imatges: Diccionari visual de la construcció


Pàgina 44 de 45


Presa: 1. pantà, embassament 2. presa 3. sobreeixidor 4. obertura 5. comporta 6. llavi 7. trampolí 8. desguàs de fons 9. vas esmorteïdor 10. dissipador d’energia 11. torre de captació passarel·la 12. coronament 13. casa d’administració 14. parament 15. estrep 16. escala d’accés cambra de vàlvules 17. central hidroelèctrica / hidràulica 18. parc de transformadors, est. transf. 19. pista de conservació

Riba: franja lateral de la llera situada per sobre del nivell d’aigües baixes i inundada per crescudes ordinàries (amb períodes de retorn entre 1,2 i 7 anys). Salt d’aigua:

1. salt d’aigua 2. salt de peu de presa 3. salt reversible 4. salt d’aigua fluent 5. línia elèctrica 6. transformador 7. canal de descàrrega, canal de

sortida 8. central hidroelèctrica 9. massís d’ancoratge 10. canonada forçada, canonada de

pressió

11. cambra de càrrega 12. cadiral bagant 13. almenara, canal d’evacuació 14. canal d’alimentació, canal de

derivació, peixera 15. sobreeixidor 16. llavi del sobreeixidor 17. derivació, fibla 18. assut, resclosa, presa de

derivació


Pàgina 45 de 45


V. BIBLIOGRAFIA

American Rivers. 2002. The Ecology of Dam Removal A Summary of Benefits and Impacts. American Rivers, Washington, 15pp. Agirre A, Alonso F, Bufao P, García de Jalón D, Schmidt G. 2001. Manual Práctico sobre Minicentrales Hidroeléctricas. Asociación para el Estudio y Mejora de los Salmónidos (AEMS). Bratrich C & Truffer B. 2001. Green Electricity Certification for Hydropower Plants – Concepts, Procedure, Criteria. EAWAG Ökostrom Publikationen 7: Kastanienbaum. Bratich C, Truffer B, Jorde K, Markard J, Meier W, Peter A, Schneider, B & Wehrli B. 2004. Green Hydropower: a new assessment procedure for river management. River Research and applications. 20: 865-882. Wiley InterSicence. Comisión Europea (1998) Manual de pequeña hidráulica. Cómo llevar a buen fin un proyecto de minicentral hidroeléctrica. Dirección General de Energía (DG XVII). Bruselas. Dyson, M., Bergkamp, G., Scanlon, J. (eds). Flow. The Essentials of Environmental Flows. IUCN, Gland, Switzerland and Cambridge, UK. xiv + 118 pp. Michigan Department of Natural Resources. 2004. Dam Removal guidelines for owners. Michigan Department of Natural Resources and Michigan Department of Environmental Quality. Michigan 5pp. POWR (Pennsylvania Organization for Watersheds and Rivers). Citizen’s Guide to Dam Removal Monitoring and Restoration. American Rivers, Alliance for Aquatic Resources Monitoring and Alliance for the Chesapeake Bay. Pennsylvania. 36pp.


ANNEXOS

Pàgina 1 de 1

AX1-Estudi hidraulic-7.doc

ANNEX I: CONTINGUT I TRAMITACIÓ DE L’ESTUDI HIDRÀULIC En el present annex s’exposen els punts més importants que han de constar dins l’estudi hidràulic. La tramitació i posterior aprovació d’aquest estudi es durà a terme mitjançant el Departament de Concessions de l’Àrea d’Ordenació del Domini Públic Hidràulic, passant per registre Part I. Disseny del sistema limitador de cabal

- Descripció - Hipòtesis de càlcul - Manteniment de les condicions de contorn

Part II. Control de la fluència de cabal

- Descripció dels sistemes de control de la fluència de cabal - Hipòtesis de càlcul - Manteniment de les condicions de contorn

Part III. Cabal mínim tècnic

0. Establir si cal o no el Q min tècnic i per a quina finalitat (moviment turbines, manteniment infraestructures, altres usos legals, sanitari, etc).

1. Mètode per a disminuir els impactes o Renovació de l’aigua programada i puntual, complint la taxa de canvi. o Continua circulació de l’aigua, alliberant el Q minim tècnic (5% de la

màxima concessional o un % justificat). Part IV. Estudi del rendiment de turbines i de la corba cabal-potència

- Sistemes de càlcul del rendiment de turbines i de la corba cabal-potència. En cas de no presentar-la es prendran com a referència les corbes estandarditzades que utilitza l’Agència.


AX2-Aforaments-5.doc

ANNEX II: METODOLOGIES PER A DUR A TERME ELS AFORAMENTS

Les metodologies per a dur a terme els aforaments han de complir amb els requisits indicats al Manual del Servei d’Hidrologia de l’Agència Catalana de l’Aigua.

La metodologia emprada per l’Agència Catalana de l’Aigua compleix amb la normativa UNE-EN ISO 748 “Medida de caudal de líquidos en canales abiertos. Métodos de exploración del campo de velocidades” que fixa els requisits a seguir en les mesures de cabal i mètodes d’exploració del camp de velocitats així com en el càlcul de l’error associat. Pel que fa al equips de mesura, aquests han de complir amb el procediment de calibratge i les exigències de manteniment descrits a les normes ISO 3455 i UNE ENV 14028:2001.

La metodologia emprada per l’Agència Catalana de l’Aigua compleix amb la normativa UNE-EN ISO 748 “Medida de caudal de líquidos en canales abiertos. de líquidos en canales abiertos. Métodos de exploración del campo de velocidades” que fixa els requisits a

La metodologia emprada per l'Agència Catalana de l'Aigua compleix amb la

normativa UNE-EN ISO 748:2009 "Medida de caudal de líquidos en canales

abiertos utilitzando medidores de caudal o flotadores" que fixa els requisits a

seguir en les mesures de cabal i mètodes d'exploració del camp de velocitats

així com en el càlcul de l'error associat.

Actualment aquest apartat es troba en revisió per analitzar la incorporació de

normativa ISO de possible referència, principalment relacionada amb nous

avanços tecnològics en els equips de mesura.


Pàgina 1 de 4

AX3-Corba-potencia-4.doc

ANNEX III: METODOLOGIES PER A LA DETERMINACIÓ DEL RENDIMENT DE TURBINES I LA CORBA CABAL - POTÈNCIA

1. Introducció Són poques les centrals hidroelèctriques de les conques internes de Catalunya que disposen de telecontrol, per obtenir la dada de potència generada, i encara menys les que disposen d’un punt SAIH amb registre automàtic i continu (cincminutal) de les dades de cabal, calat i/o velocitat de l’aigua en l’aprofitament. En general solament es disposa de l’energia mensual subministrada a REE i de les dades de la central en el Registre d’Aigües de l’Agència Catalana de l’Aigua. A partir de les dades del Registre i les inspeccions, se sap de la central el número de turbines existents, la seva potència instal·lada, el seu cabal de disseny i del salt brut que disposa. A partir d’aquestes dades es pot calcular la corba teòrica Cabal – Potència, i amb les dades de potència obtingudes del telecontrol deduir el cabal mínim teòric amb el que pot treballar la minicentral i l’envolupant d’explotació òptima. Per facilitar tot aquest procés, i automatitzar-lo en gran part, l’Agència ha creat un full de càlcul que a partir de les característiques de la minicentral determina la corba teòrica Cabal – Potència. Com un producte més també permet la conversió de potència i d’energia mensual a cabal promig. En els informes tècnics de minicentrals és necessària la corba de Cabal – Potència associada a cada turbina de cada central. En cas que no tenir aquesta corba es pot crear una corba empírica o teòrica a partir de tres dades bàsiques:

- Tipus de turbina: Francis, Kaplan o Pelton. - Cabal de disseny específic de la turbina. - Salt brut associat a la minicentral.

Dintre de la formulació també tenim el rendiment de la instal·lació, però aquest valor normalment és desconegut i solament es pot ajustar a partir de dades reals. Normalment caldria treballar amb el salt net, però normalment sols es disposa de la dada de salt brut. Amb aquestes dades s’obté la corba Cabal – Potència. Amb les característiques conegudes en la central del tipus de turbina, salt brut i potència instal·lada es pot arribar a aproximar el cabal emprat.

ióinstal·lacRendiment ·turbinaRendiment ·Salt · 9.81ainstal·lad Potència

=empratQ


Pàgina 2 de 4


D’aquesta forma, el cabal que s’obté és un cabal teòric mínim doncs el rendiment de l’instal·lació es considera que és igual a la unitat. També el fet de treballar amb el salt brut enlloc del salt net fa que en la realitat els cabals siguin majors. Cal especificar el tipus de turbina, doncs cada turbina té una corba de rendiment adimensional específica.

2. Corbes de rendiment estàndards La figura 1 presenta un esquema dels tres tipus de turbines més comuns amb els seus rangs d’aplicació i les seves característiques.

Figura 1. Tipus de turbines

D’altra banda, la figura 2 presenta un gràfic on s’indica el rang d’aplicació en funció del cabal i el salt.

Figura 2. Rang d’aplicació dels tipus de turbines Francis Corba teòrica del rendiment electromecànic d’una turbina tipus Francis en funció del cabal de disseny. És remarcable el rendiment mínim tècnic del 35% per tal de poder generar energia de forma estable.


Pàgina 3 de 4


Rendiment turbina Francis

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

% Cabal de disseny

Ren

dim

ent

Figura 3. Rendiment turbina Francis

Kaplan Corba teòrica del rendiment electromecànic d’una turbina tipus Kaplan en funció del cabal de disseny. En comparativa amb el rendiment d’una turbina Francis, la turbina tipus Kaplan té un mínim tècnic del 15% i un rendiment molt major en el rang de cabals petits del cabal de disseny.

Rendiment turbina Kaplan

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

% Cabal de disseny

Ren

dim

ent

Figura 4. Rendiment turbina Kaplan

Pelton

Corba teòrica del rendiment electromecànic d’una turbina tipus Pelton en funció del cabal de disseny. El seu mínim tècnic és del 9% i amb un rendiment gairebé constant en tot el rang de cabals al voltant del 90%.


Pàgina 4 de 4


Rendiment turbina Pelton

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

% Cabal de disseny

Ren

dim

ent

Figura 5. Rendiment turbina Pelton


Pàgina 1 de 8

AX4-Especificacions_senyals-6.doc

ANNEX IV: ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LES ESCALES I CARTELLS INDICATIUS DE L’APROFITAMENT

En el present annex es detallen les característiques tècniques que ha de tenir el material de sensorització i control a instal·lar en les minicentrals per part del concessionari, així com unes directius uniformes dels cartells indicatius. 1. Cartell indicatiu de les característiques de l’aprofitament a la resclosa

de derivació Contingut Seguidament s’exposen les dades a incloure en el cartell indicatiu:

• Denominació de l’aprofitament (topònim de la central) • Titular de la Concessió (nom de l’empresa explotadora) • Dades de contacte (telèfon) • Cabal màxim concessional a derivar (en l/s)

o Nivell de referència de color vermell

Tipus de lletra

• Titular de la Concessió: Arial 50 • Cabal màxim concessional a derivar (en l/s): Arial 40 • Cabal de manteniment dels diferents períodes (en l/s): Arial 40

Color El fons serà de color blanc i les lletres seran impreses en color negre Material Els cartells es realitzaran en material metàl·lic tractats amb productes anticorrosius. Situació Els cartells es col·locaran en un lloc clarament visible des de l’exterior de la instal·lació.


Pàgina 2 de 8


2. Cartell indicatiu de perill en el tram de riu afectat per la detracció de cabal

Contingut El contingut dels cartells s’especificarà en tres idiomes (català, castellà i anglès) i serà el següent:

• Atenció perill! • Rescloses i centrals hidroelèctriques • Risc de pujada sobtada del nivell de l’aigua inclòs en bon temps (amb

dibuix indicatiu del perill)

Figura núm. 1 Senyalització de risc de pujada sobtada del nivell de l’aigua

• ¡Atención peligro! • Presas y centrales hidroeléctricas • Riesgo de crecida súbita del nivel de agua incluso con buen tiempo • Danger! • Dam and power station • Risk of sudden flooding even in good weather

Tipus de lletra

• Atenció perill!: Arial 60 amb estil negreta • Rescloses i centrals hidroelèctriques: Arial 40 amb estil negreta • Risc de pujada sobtada del nivell de l’aigua inclòs en bon temps:

Arial35


Pàgina 3 de 8


Color El fons serà de color blanc

• Atenció perill!: Color vermell • Rescloses i centrals hidroelèctriques: Color negre • Risc de pujada sobtada del nivell de l’aigua inclòs en bon temps:

Color negre • Triangle indicatiu de perill: en groc i negre (com en el dibuix)

Dimensions

• Triangle indicatiu de perill: triangle de 30 cm de costat Material Els cartells es realitzaran en material metàl·lic tractats amb productes anticorrosius. Situació Els cartells es col·locaran en un lloc clarament visible a la resclosa de derivació al canal de sortida i als diferents accessos al riu (camins i corriols). 3. Cartell indicatiu de canal a cel obert El canal de derivació hauria d’anar cobert o bé reclòs mitjançant una tanca de 1.50 m d’alçada al llarg de tot el recorregut del canal, tot i que aquesta solució haurà d’incloure els necessaris passos de fauna. Així mateix, mentre no s’assoleixi aquest objectiu es imprescindible senyalitzar la presència i el perill del canal, per aquest motiu a continuació s’especifiquen les característiques dels cartells indicatius. Contingut El contingut dels cartells s’especificarà en tres idiomes (català, castellà i anglès) i serà el següent:

• Atenció perill! • Canal a cel obert • Risc de caiguda a aigua circulant (amb dibuix indicatiu del perill)


Pàgina 4 de 8


Figura núm. 2 Senyalització de risc de caiguda en aigua circulant.

• ¡Atención peligro! • Canal a cielo abierto • Riesgo de caída en agua circulante • Danger! • Open channel • Risk of falling in water

Tipus de lletra

• Atenció perill!: Arial 60 amb estil negreta • Canal a cel obert: Arial 40 amb estil negreta • Risc de caiguda a aigua circulant: Arial35

Color El fons serà de color blanc

• Atenció perill!: Color vermell • Canal a cel obert: Color negre • Risc de caiguda a aigua circulant: Color negre • Triangle indicatiu de perill: en groc i negre (com en el dibuix)

Dimensions

• Triangle indicatiu de perill: triangle de 30cm de costat


Pàgina 5 de 8


Material Els cartells es realitzaran en material metàl·lic tractats amb productes anticorrosius. Situació Els cartells es col·locaran en un lloc clarament visible al canal de derivació i als diferents accessos al riu (camins i corriols). 4. Control de la derivació màxima concessional en el canal de derivació Els elements a habilitar a càrrec del concessionari són:

• Una passarel·la o pont sobre el canal instal·lada en direcció perpendicular al flux de l’aigua i, com a mínim, a 50 m aigua avall del sobreeixidor del sorrer d’entrada al canal i 100 m aigua amunt del sobreeixidor de la cambra de càrrega.

• Una escala limnimètrica de PVC amb detall centimètric i numeració

decimètrica , de colors blanca i vermella per facilitar la seva lectura (veure figura 1). La precisió de l’escala ha d’evitar desviacions superiors a 1 mm cada 10 cm i de 5 mm en la mesura de la longitud total d’un metre. L’escala s’instal·larà al mur lateral del canal, en posició vertical, preferentment encastada, i en el seu defecte, amb un suport hidrodinàmic (veure fotografia 1). L’escala es situarà amb la cota 1,00 m a nivell amb el llavi del sobreeixidor més proper al punt d’instal·lació, i es perllongarà amunt fins al límit del mur lateral del canal i avall fins a la solera de canal (veure figura 3). Si la seva perllongació implica baixar de la cota 0,00 m, l’escala inferior serà blanca i negre i tindrà sentit negatiu (veure figura 4). L’escala es col·locarà mig metre aigua avall de la passarel·la i al mur lateral del canal que sigui més visible, i de tal manera que no estigui afectada de turbulències i altres efectes hidràulics que compliquin la seva lectura.

• Cada metre d’escala haurà de ser referenciat amb un número independent

instal·lat al nivell corresponent. Els números seran de PVC de 8 cm d’alçada i de color platejat no reflectant i estaran fixats a una placa metàl·lica de color diferent, que a la vegada es fixarà al costat de l’escala limnimètrica per a indicació els metros (veure fotografia 1).

• Si no existeix, caldrà habilitar un camí d’accés al punt d’aforament.


Pàgina 6 de 8


135

14035

07035

Figura núm. 3 Tram d’escala tipus. Dimensions en mm.

Figura núm. 4 Criteri de col·locació de les escales limnimètriques als canals

hidroelèctrics.

Figura núm. 5 Escales tipus. La blanca i vermella per trams positius i, la blanca i

negra, per trams negatius.

1

0

Llavi del sobreeixidor8

9

67

43

2

5

01

65

9

0

78

23

4

1


Pàgina 7 de 8


Fotografia núm. 1 Exemple de passarel·la d’aforaments i escala limnimètrica. A la dreta detall del suport hidrodinàmic de col·locació de l’escala quan no s’encasta. 5. Control de la fluència de cabal en la cambra de càrrega En la cambra de càrrega es controlaran els llindars d’explotació mitjançant una escala limnimètrica i senyals d’explotació, i per tant si no existeix, s’habilitarà un camí d’accés a la cambra de càrrega amb els mateixos condicionants de manteniment i pas que els descrits a l’apartat anterior. El criteri d’instal·lació de l’escala respondrà també als anteriorment esmentats, essent la cota 1,00 m el nivell del llavi del sobreeixidor de la cambra de càrrega. L’escala s’instal·larà de tal manera que sigui visible des del punt d’accés a la cambra de càrrega i que no estigui afectada de turbulències i altres efectes hidràulics que compliquin la seva lectura. A la mateixa paret o mur de la cambra on s’instal·li l’escala i al seu costat, totalment anivellats, es col·locaran dos senyals horitzontals que indicaran els llindars d’explotació on s’ha de trobar sempre situada la làmina d’aigua per tal de garantir la fluència. Aquests senyals seran de PVC i de color verd i blau per al llindar inferior i superior respectivament. Les seves característiques es descriuen a la figura 6. Els senyals seran de PVC seran de 30x5 cm, acabats en punta de fletxa als extrems i un de color verd i l’altre de color blau. La col·locació amb ‘spits’ al parament del canal i a les cotes 0,80 m i 1,00 m respectivament (veure figura 4 i fotografia 2).


Pàgina 8 de 8


0,80

1,000,

05

0,30

Figura núm. 6 Senyals d’explotació, les dimensions estan expressades en m.

Fotografia núm. 2 Exemple d’escala a cambra de càrrega amb la cota 1,00 m a nivell de sobreeixidor i les senyals llindar del règim d’explotació al costat.


Pàgina 1 de 1

AX5-Traspas_informacio-5.doc

ANNEX V: ESPECIFICACIONS PER AL TRASPÀS D’INFORMACIÓ 1. Introducció En el present document es descriuen els diferents formats de fitxer d’entrada per la càrrega del SIX, a nivell Minutal. La seva càrrega es realitza a BDX, un exemple son els fitxers del SAIH i XACQA

2. Format dels fitxers de dades Minutals El nom del fitxer té el següent format: ORIGEN_AAAAMMDDHHMISS_T.DAT Explicació format:

• ORIGEN és el sistema origen d’on prové el fitxer, és a dir, el nom de la central abreviat.

• AAAAMMDDHHMISS: any, mes, dia, hora, minut i segon de generació del fitxer

• _T: tipus de fitxer que s’ha obtingut. En el nostre cas, valdrà 1. Exemple de nom: CENTRAL_200310241225_1.DAT

- El format del fitxer ha de ser el següent (V0.2): cada línia conté els següents camps, separats pel caràcter ‘|’: timestamp (aaaa/mm/dd hh:mi:ss), codi estació, codi de la variable mesurada, valor (el separador de decimals és el punt), motiu invalidació d’origen (0 si la dada es considera vàlida), unitat de mesura, profunditat (en aquest cas, 0). Amb el fi de fitxer (“***** FI DE FITXER *****“) marcat al final. Es recomanen les següents unitats de mesura o Potència (kW) o Energia (kWh) o hcc (cm)

Exemple de contingut: 2003/10/24 10:00:00|codiICAEN|Codi intern|0.0|0|mm|0

2003/10/24 10:15:00|codiICAEN|Codi intern|68.85|0|m|0

2003/10/24 10:15:00|codiICAEN|Codi intern|189.75|0|hm3|0

(... altres dades ...)

***** FI DE FITXER *****

Mesura

Validesa 0 = Validat

1 = Invalidat


Pàgina 1 de 7

AX6-Fitxa_sensoritzacio-6.doc

ANNEX VI: FORMULARI D’AVALUACIÓ DE SENSORITZACIÓ I AUTOCONTROL

Codi ENDESA:

Dades de contacte (telèfon):

Conca: Riu:

X Y Z

Responsable del concessionari:

Responsable d'infraestructures:

Municipi ubicació presa:

Central:

Tipologia central:

Municipi ubicació central:

Dades bàsiques Minicentral

Entitat explotadora:

Responsable d'instal.lacions:

Topònim CH:

Entitat concessionària:

Codi ICAEN:

Adreça social:

Provincia:

Coordenades UTMPresa:

de la


Pàgina 2 de 7


Nº 1 2 3Marca:Any fabricació:Tipus:

Potència instal.lada:Cabal de disseny:Salt brut:Salt net:Cabal màxim a derivar:Cabal de manteniment - Juliol, Agost i Setembre: - Resta de l'any:

Canal de derivació: Canal de descàrrega:Amplada: Amplada:Alçada: Alçada:Talussos: Talussos:Singularitats existents: Singularitats existents:

Cambra de càrrega:Volum útil:Volum sobreeixidor:Nivell màxim règim d'explotació:Nivell mínim règim d'explotació

Producció màxima CH:

Estudi hidràulic

Estudi topogràfic

Pla Seguretat i Salut

Altres dades a adjuntar

Característiques dels elements de la central hidroelèctrica

Turbina


Pàgina 3 de 7


11. Aforament manual (molinet)

Escala limnimètricaSenyal d'explotacióSensor de nivell automàticSensor de velocitat aut.

12. SiNo

13. Pasarel.la antilliscant

Accés adequat

14. SiNo

15.

16. SiNo

17. SiNo

18.

Realitza un traspàs de les dades dels sensors a l'Agència Catalana de l'Aigua?

Existeixen accessos en bon estat per a la realització de l'aforament manual amb molinet al canal de derivació?

Les senyals d'explotació estan correctament calibrades?

Quan les va calibrar per última vegada?

Quines d'aquestes mesures referents a l'escala limnimètrica ubicada al canal de derivació acompleix?

El traspàs de dades és amb el format adequat?

Amb quina freqüència realitza el traspàs de dades?

Control derivació màxima concessional

Disposa d'algun d'aquests sistemes de control de la derivació de la màxima concessional al canal de derivació? Marqui'ls

Can

al d

e de

rivac

ió

Escala limnimètrica segons especificacions


Pàgina 4 de 7


19. Aforament manual (molinet)

Escala limnimètrica

20. SiNo


Accés adequat

22. SiNo

23.

S.e.S.n.S.v.C.

Can

al d

e de

scàr

rega

CH

Control derivació màxima concessional (cont.)

Quines d'aquestes mesures referents a l'escala limnimètrica ubicada al canal de descàrrega acompleix? Escala limnimètrica

segons especificacions

Existeixen accessos en bon estat per a la realització de l'aforament manual amb molinet al canal de descàrrega?

C.desc.

Disposa de comptadors a la Central?

C.desc.C.deriv.

Amb quina periodicitat llegeix-controla els sistemes de control?

Disposa d'algun d'aquests sistemes de control de la derivació de la màxima concessional al canal de descàrrega? Marqui'ls

A.m

E.l.

C.deriv.


Pàgina 5 de 7


24. Escala limnimètricaSenyal d'explotacióSensor de nivell automàtic

25. SiNo


Accés adequat

27. SiNo

28.

29. SiNo

30. SiNo

31.

32. E.l.S.e.S.n.

Cam

bra

de c

àrre

ga

Escala limnimètrica segons especificacions

Les senyals d'explotació estan correctament calibrades?

Quan les va calibrar per última vegada?

Existeixen accessos en bon estat per a la realització de l'aforament manual amb molinet a la cambra de càrrega?

Amb quina freqüència realitza el traspàs de dades?

Amb quina periodicitat llegeix-controla els sistemes de control de la màxima concessional a la cambra de càrrega?

Quines d'aquestes mesures referents a l'escala limnimètrica ubicada a la cambra de càrrega acompleix?

Realitza un traspàs de les dades dels sensors a l'Agència Catalana de l'Aigua?

El traspàs de dades és amb el format adequat?

Disposa d'algun d'aquests sistemes de control de la derivació de la màxima concessional a la cambra de càrrega? Marqui'ls

Control fluència de cabal


Pàgina 6 de 7


33. SiNo

34. SiNo

35. SiNo

36 SiNo

37 SiNo

38 SiNo

39 SiNo

Realitza un manteniment periòdic de les condicions de contorn de la llera?

Realitza un manteniment de les instal.lacions per poder realitzar-hi una correcta mesura?

Manteniment de les infraestructures i voltants

Té instal.lat els cartells d'avís de risc de caiguada a aigua circulant i pujades sobtades de nivell?

Se situen en llocs visibles?

Els accessos a la central estan tancats?

Té instal.lat el cartell indicatiu amb les dades de la central?

Es situa en un lloc visible?

Compliment de les mesures de Seguretat i Salut

Documents

Manual de Control i Sensoritzacio-v16aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/...Centrals fluents Aquestes centrals recullen, mitjançant una obra de captació, un cert cabal