WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 209190214

LIT

OR

AL

P15

Torredembarra, farta de la seva

estació de RenfeEl municipi, amb

el seu alcalde al capdavant, es

manifestarà per reclamar una

nova estació

12

SA

LU

T

P16

L’Hospital de Santa Tecla,

referència en l’artroscòpia

d’espatllaEspecialistes d’arreu de

Catalunya participen en un nou curs

organitzat a Tarragona

TARRAGONA PERD L’EQUILIBRI SOCIOECONÒMICLA DEMARCACIÓ TANCA EL 2013 AMB UN NOMBRE MÉS ALT D’ATURATS, ESTUDIANTS I PENSIONISTES QUE NO PAS D’ASSALARIATS

PÀGINES 2-3 I EDITORIAL

SEGONS LA DARRERA ENQUESTA DE POBLACIÓ ACTIVA (EPA), AL TERRITORI VIUEN 355.400 PERSONES QUE NO COTITZEN A LA SEGURETAT SOCIAL I NOMÉS 304.900 QUE SÍ QUE HO FAN

355.400 PERSONES INACTIVES

304.900PERSONES OCUPADES

ATURATSDISCAPACITATS

ESTUDIANTSJUBILATS

FEINES DE LA LLAR

19 de febrer de 2014 | El Tema de la Setmana2 |

EL TEMA DE LA SETMANA

L a realitat socioeconò-mica de les comarques de Tarragona ha em-

pitjorat durant el 2013. Així s’extreu de les dades de tan-cament de l’any facilitades per l’EPA (Enquesta de Po-blació Activa) que apunten a un important desequilibri en els números de l’afi liació a la Seguretat Social de la demarcació. A 31 de desem-bre de 2013 a la província hi havia 304.900 persones amb feina i, per tant, cotitzant a les arques públiques. Per contra, però, segons l’EPA, la població inactiva al territori supera les 355.000 persones, gent que en l’actualitat no aporta cap ingrés a la Segu-retat Social i que, en molts casos, són alhora receptors de subsidis públics com ara la gent sense feina (113.000 persones), pensionistes i ju-bilats (118.000 persones) o persones amb discapacitat permanent (16.300 perso-nes).

Els analistes econòmics diuen que, per tal que l’actual siste-ma de pensions de la Segure-tat Social sigui sostenible, és necessari que per cada pensio-nista hi hagi dues persones en actiu i cotitzant rendiments

del treball. Aquesta màxima no es compleix ni de bon tros a les comarques de Tarragona, on la crisi ha fet créixer la taxa de l’atur fi ns al 27% (la més alta de les províncies catala-nes. Des de fa un parell d’anys al territori hi ha més gent no cotitzant (estudiants, pensio-nistes i jubilats, aturats, disca-pacitats, persones dedicades a feines de la llar) que no pas gent amb feina declarada. Els números facilitats per l’En-questa de Població Activa rela-tius al quart trimestre de 2013 són concloents. A la demarca-ció hi ha un greu problema socioeconòmic provocat per la manca de professionals ac-tius, ja sigui per la destrucció de llocs de treball dels últims anys com per la difi cultat dels joves per accedir a la seva pri-mera feina remunerada. Segons l’EPA, a la demarca-ció hi ha un total de 660.300 persones en edat de treballar (de 16 anys i més), dels quals

són considerats com a pobla-ció activa 417.900 persones (ja que del nombre total cal treure les persones jubilades o aquelles que estan estudiant). D’aquestes 417.900, però, ac-tualment només n’estan ocu-pades 304.900. Aquesta bossa de població, amb les seves retencions en l’IRPF, és clara-ment insufi cient per cobrir les despeses de la Seguretat Social al territori, on en l’actualitat hi ha 355.400 persones que no estan cotitzant. D’aquestes, 113.000 són persones en edat de treballar però que no estan ocupades. A aquest nombre de desocupats cal afegir un total de 118.400 jubilats, retirats i pensionistes que actualment viuen a la demarcació. També cal afegir un total de 16.300 persones amb discapacitat permanent reconeguda. En l’apartat de persones en edat de treballar, però que no es-tan al mercat laboral per ra-ons diverses, cal incloure els estudiants (un total de 36.300 en l’actualitat) i les persones dedicades a feines de la llar (66.5000 persones a tancament de 2013). En total tots aquests grups sumen 242.400 perso-nes considerades per l’EPA com a població inactiva, i que són 355.000 si s’afegeixen les 113.000 persones desocupades i que no troben feina. D’aques-tes, un total de 9.400 persones són gent que busquen la seva

primera inserció al món labo-ral sense èxit. En comparació al tancament de l’any 2012, l’evolució ha estat negativa en termes gene-rals. La taxa d’atur a la demar-cació ha pujat del 25,6% al 27% en els darrers 12 mesos. El nombre de persones ocupades s’ha mantingut relativament estable, però el nombre de

persones sense feina ha pujat de 104.800 a les 113.00 actuals, sobretot perquè el nombre de residents en edat de treballar ha pujat en 9.000 persones. Pel que fa als grups que cons-titueixen la població inactiva, destaca la baixada de persones dedicades a les feines de la llar (de 74.000 de l’any 2012 a poc més de 66.500 l’any 2013).

La demarcació necessita amb urgència reactivar el mercat laboralLes comarques de Tarragona van tancar el 2013 amb un 27% d’atur, el més alt de Catalunya. Actualment a la demarcació hi ha més persones que no cotitzen a la Seguretat Social que gent amb feina

Un sistema de la Seguretat Social sostenible necessita dos treballadors en actiu per cada pensionista. A la demarcació aquesta màxima no es compleix ni de bon tros

Els grups poblacionals formats per jubilats, estudiants, discapacitats permanents i persones dedicades a la llar superen ja les 242.000 persones

REALITAT SOCIOECONÒMICA DE LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA 2013

POBLACIÓ EN EDAT DE TREBALLAR(+16 anys)

POBLACIÓDESOCUPADA

POBLACIÓ NO COTITZANT

POBLACIÓINACTIVA

242.400113.000

355.400

POBLACIÓOCUPADACOTITZANT

304.900

Jubilats i pensionistes (118.400)Feines de la llar (65.500)Estudiants (36.300)Discapacitats permanents (16.300)Altres (4.800)

qqqqqqqqqqqqqqqqqqqqq

qqqqqqqqqqqqqqqqqqqqq

qqqqqqqqqqqqqqqqqqqqq qqqqqqqq

POBLACIÓ ACTIVA

417.900

600.300

TAXA DE

DESOCUPACIÓ

27%

Òliver Márquez,Tarragona 304.000 persones

amb feina cotitzen a la Seguretat Social. Per contra, la població inactiva supera les 355.000

| 19 de febrer de 2014 | 3El Tema de la Setmana

EL TEMA DE LA SETMANA

REALITAT SOCIOECONÒMICA DE LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA 2013

POBLACIÓ EN EDAT DE TREBALLAR(+16 anys)

POBLACIÓDESOCUPADA

POBLACIÓ NO COTITZANT

POBLACIÓINACTIVA

242.400113.000

355.400

POBLACIÓOCUPADACOTITZANT

304.900

Jubilats i pensionistes (118.400)Feines de la llar (65.500)Estudiants (36.300)Discapacitats permanents (16.300)Altres (4.800)

q

q

q qqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqq

POBLACIÓ ACTIVA

417.900

600.300

TAXA DE

DESOCUPACIÓ

27%

El projecte de BCN World, esperança territorialUna de les principals esperances del territori pel que fa a la recuperació del mercat laboral passa, entre d’altres accions, per la concreció del projecte de BCN World, que acumula diversos mesos de retard a causa dels tràmits parlamentaris i el debat polític que comporta la modifi cació de la Llei del consorci recreatiu i turístic i els impostos sobre l’activitat de joc. L’inici de les obres de la primera fase del macrocomplex d’oci, segons han reconegut les patronals territorials, pot signifi car un estímul important per al sector de la construc-ció, que a Tarragona ha destruït més de 25.000 llocs de tre-ball en els darrers sis anys (més informació a la pàgina 6). Segons ha anunciat en diverses ocasions el grup inversor Veremonte, responsable del macroprojecte turístic, amb la creació i la posada en marxa de BCN World es podrien ge-nerar prop de 30.000 nous llocs de treball (20.000 directes i uns 10.000 indirectes quan ja estigui en marxa). L’impac-te que aquest fet tindria en el mercat laboral del territori convertiria Tarragona en la primera demarcació catalana a generar llocs de treball a gran escala des de l’esclat de la crisi.

2014

El pròxim dijous 20 de febrer a les 17 hores, el restaurant Mas Folch de Constantí acollirà la conversa-debat entre els alcaldes de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i de Reus, Carles Pelli-cer, una trobada que té per objectiu fomentar un diàleg distès sobre els principals reptes de les comarques tarragonines. L’acte, moderat pel periodista Agustí Forné, està organitzat per la patronal empresarial Cepta i reunirà els dos alcaldes davant d’un grup reduït de persones, que podran adreçar les seves qüestions sobre els temes que siguin del seu interès. L’endemà, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, participarà en una nova edició del cicle Bon dia Tarragona, que organitza la Cambra de Comerç de Tarragona,

Debat entre els alcaldes de TGN i Reus

SERÀ NOTÍCIA

19 de febrer de 2014 | 4 | Sumari i editorial

1916 24

7 9 12La Cepta

presenta la seva Nit Empresarial

El territori reclama una

AP-2 lliure

CLAUS DE LA SETMANA

El debat sobre la viabilitat d’un sistema de pensions propi en una Catalunya indepen-dent anirà agafant protagonisme a mesura que ens apropem a la data de la consulta sobiranista (9 de novembre de 2014). Mentre que des dels partits polítics estatals

s’adverteix que una Catalunya indepedent seria incapaç de pagar les pensions als seus jubilats, els partits favorables a la independència asseguren que amb un Estat propi Cata-lunya sí podria fer front a les pensions i, fi ns i tot, estaria en condicions de pujar molt per sobre del que s’està pagant en l’actualitat. Sense cap mena de dubte, el futur de les pensions i d’altres subsidis (com la prestació de l’atur o l’ajut a la dependència) seran un dels temes centrals del debat polític al voltant del futur de Catalunya, ja que garantir la continuïtat de l’estat del benestar és la clau per acabar de convèncer la població sobre la conveniència d’iniciar un camí sense Espanya. Qui mostri una via més clara per poder afrontar amb èxit aquestes problemàtiques tindrà molt de camí fet a l’hora de reclamar el vot de la ciutadania. Les teories al voltant del futur de les pensions (amb Estat català o sense) s’aniran desgra-nant de ben segur en els pròxims mesos. I més sobretot després de veure les esgarrifants dades que ens ha deixat l’Enquesta de Població Activa (EPA) referents al darrer trimestre de 2013. Mostren una realitat estesa a tot Catalunya i l’Estat espanyol, però és especial-ment preocupant a la nostra demarcació, on la taxa d’atur ja està al 27%. A la província de Tarragona tenim cada vegada menys gent treballant i, en canvi, més població que viu sense cotitzar a les arques públiques. El nombre de jubilats puja igual o més que de les persones desocupades i cada vegada el desequilibri a les arques de la Segu-retat Social és més gran. Cal trobar una fórmula, i ràpid, si volem evitar la més gran de les amenaces que ens ha portat aquesta crisi.

Seguretat social catalana?

Protagonistes

Editorial

Adéu a l’autor de la mítica cançó ‘Murallas de Tarragona’

En sis anys es destrueixen 25.000 llocs de treball en el sector de la construcció

Dilluns al vespre ens va deixar, als 87 anys, Bernardo Rios, molt conegut per ser l’autor de la coneguda cançó Murallas de Tarragona. Rios ha estat un membre actiu de la societat tar-ragonina i ha encapçalat entitats com Món Camp Tarragoní, també ha participat en orquestres de la ciutat i en la creació de moltes peces musicals dedicades a elements de la festa i al patrimoni de la ciutat.

La patronal i els sindicats de la construcció tarragonins al-cen la veu per reclamar mesures per revifar un sector que en sis anys ha perdut 25.000 llocs de treball, més de 4.000 empreses i que actualment compta amb uns 12.000 aturats a la demarcació. Per aquest motiu, han consensuat un ma-nifest en què plantegen a les administracions la necessitat de recuperar la inversió en obra pública i infraestructures i promoure la reforma i rehabilitació d’habitatges.

Una tesi sobre el paper de l’hospital

de Santa Tecla

Gaspar Hernández presenta el seu

llibre a TGN

1919 SÍ

NO

12El Concurs de

Castells inclourà el Concur7

No us perdeu els actes del Carnaval

Xurigué de Calafell

| 19 de febrer de 2014 | 5Opinió

CLAUS DE LA SETMANA

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Redacció i fotogra� a:noticies@noticiestgn.cat977 25 99 11

Disseny i redacció:Agnès LlorensCarme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesóredaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit ComunicacióFolc Lechadisseny@noticiestgn.cat

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catJoan A. Canojcano@noticiestgn.cat

Web:Ana Gómez / Agnès Llorens

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassi� catsclassi� cats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

La nostraTarraco Viva

Bandas juveniles

No a la discriminación

CARTES AL DIRECTOR

De tant en tant necessitem bones notícies com aquesta. Aquest any sí que podrem tirar coets en la gran celebració de Tarraco Viva. Hem hagut d’esperar els 2.000 anys de la mort d’August per gau-dir d’una sèrie d’espectacles que, de ben segur, seran molt aplaudits. La internacionalització de Tarrago-na està assegurada. No abaixin la guàrdia, sempre trobaran alguna pedra al camí. Comencem a estar ben situats en allò que es referix a espectacles: Santa Tecla (la festa gran) i Sant Magí (la petita), una explosió d’ale-gria i color per a tothom; el bulli-ciós Dixiland, el Festival Interna-cional de Focs (que no falti) i, per acabar, la nostra Setmana Santa, amb els Armats. A més, aquest any ja tindrem el Museu a punt a l’es-glésia de Sant Agustí, segons van dir. Un luxe.Tant de bo que tothom pogués gau-dir de la festa.

M. Elisa AragonésTarragona

El pasado sábado, 15 de febrero, el titular de la portada del Diari de Tarragona decía: «Miles de los here-deros de judíos de Tarragona ten-drán DNI español». Según el Diari de Tarragona el Gobierno concederá la nacionalidad española a todos los sefardíes, expulsados por los Reyes Católicos en el año 1492, que lo soliciten. Más de tres millones de personas integran estas comu-nidades hebreas.Pues bien, también solicito al Gobi-erno que conceda la nacionalidad a todos los descendientes de los ro-manos, fundadores de la Imperial Tarraco, que durante muchos si-glos fueron amos y señores de nu-estra bonita costa mediterránea.Para no «discriminar» a nadie, tam-bién pido al Gobierno que conceda la nacionalidad española a todos los descendientes del pueblo ára-be que durante ocho largos siglos invadieron la Península Ibérica, hasta que los «malvados» Reyes Ca-tólicos los expulsaron de nuestras tierras. El Gobierno tendría que dar a to-dos estos descendientes la nacio-nalidad española, con todos sus derechos sociales y legales. Tambi-én pediría al Congreso y al Senado

Son noticia: agreden con violencia, apuñalan en la casa, en el metro, sin motivos aparentes: la incom-prensión social hacia su forma de ser, de vestirse, la xenofobia, la rivalidad musical y deportiva… En su ideología prima la extrema derecha (Skin-heads o cabezas ra-padas). La obsesión musical agrupa a otros (rockeros, heavies), la dro-gadicción (punkis) o la anarquía (ácratas).En el grupo de amigos de “pares” los adolescentes aprenden el com-portamiento entre iguales. El agru-pamiento en pandillas es típico de la adolescencia: en ellas se ve su instinto “gregario”. Siempre han existido.La banda es otra cosa, es agresiva y violenta, ataca, roba, hiere y hasta

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTORI ARTICLES D’OPINIÓ A:LECTOR@ NOTICIESTGN.CAT

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors publicades en el setmanari.

que estudiaran alguna manera de indemnizarles económicamente por el sufrimiento padecido por sus antepasados.Dado que nuestras tierras estuvi-eron invadidas por los franceses durante años (1808-1814) y que dichos soldados violaron a todas las mujeres y niñas que encontra-ron y como es posible que descien-da de algún soldado gabacho, estoy pensando en acudir al consulado francés para pedir, también, la na-cionalidad francesa y exigir una in-demnización por la violación y el sufrimiento de mi antecesora.Como diría el Sr. Trillo: «Manda huevos».

Agustín Besa GasparTarragona

mata. El origen de estos grupos hay que buscarlo en el debilitamiento y rompimiento de la estructura fa-miliar, el tipo de relación padres-hijos, la falta de afecto, las situacio-nes de alcoholismo, pobreza, paro. La marginación generan individu-os, cuyo hogar termina siendo “la banda”.La infl uencia cada vez más nefasta del cine y la televisión son su mo-delo consumista y falto de valores, la glorifi cación de la violencia y el sexo, más la confusión de mensa-jes.El énfasis que se da a la plurali-dad, la confrontación y al confl ic-to permanente, sin dar respuestas sólidas a la problemática actual. La inseguridad y miedo que se trans-mite hoy: la juventud lo recoge con angustia y ansiedad, asimilando lo que por otro lado se le propone: “consumir, divertirse, más velo-cidad” o respondiendo con una agresividad gratuita, motor de la violencia.

Francisco Vañó RufasTarragona

Confiï’ns la gestió del seu pis,més de 35 anys d’experiència ens avalen

F a set anys vaig començar a fer de monitor en un casal d’es-tiu a l’escola PAX. En només un mes vaig entendre que la Fundació Casal l’Amic és una entitat que treballa bé, pen-

sant en les persones i per a les persones. I sobretot, amb la volun-tat de fer-ho saber. Vaig conèixer un gran equip humà, professional, treballador i amb il·lusió. Després d’aquest casal d’estiu, vaig treballar al men-jador de l’escola Mediterrani. En aquell projecte vaig entendre el sentit de l’entitat, de primera línia i de referència al territori, que treballa amb infants i joves en risc social i les seves famílies. Era un repte per a mi, i durant un curs escolar vaig estar al peu del canó, combinant l’acció social amb el meu primer treball després dels estudis de periodisme, a Ona La Torre.Aconseguir combinar l’àmbit social amb el del periodisme ha estat un repte i una il·lusió. Durant set anys he pogut aprendre, crear, compartir i comunicar una tasca necessària i sovint, silenciada, la de l’acció social per evitar les diferències d’oportunitats. Cal se-guir treballant, amb corresponsabilitat, per aconseguir oferir més facilitats a qui no en disposa. I cal fer-ho conscientment, plegats, estructuradament i amb esforç. Fa trenta anys que el casal ja ho ha après. A poc a poc, mitjans de comunicació, entitats, grups de música, restaurants, petites empreses, multinacionals, algunes administracions i, sobretot, persones anònimes, també en són conscients. Amb voluntariat, petites aportacions, donacions, sub-vencions, responsabilitat corporativa i, sobretot, consciència per voler canviar el món, aconseguirem reduir les diferències entre les persones i, sobretot, entre els infants.Ara, toca començar una altra etapa, amb un gran equip dins del món cinematogràfi c, al costat de la directora Anna M. Bofarull, la documentalista del projecte Expedicions. Me’n vaig durant un petit període de temps amb la maleta plena de coneixements, mo-ments, iniciatives i reptes superats i persones que de ben segur recordaré sovint i m’acompanyaran al futur. No deixeu mai de creure en l’educació, la creativitat i la il·lusió de treballar amb un objectiu. Moltes gràcies per deixar-me formar part d’aquest espai que, per a molts, és i ha estat una escola d’oportunitats.

Fundació Casal l’Amic, escola d’oportunitats

XAVIERZARAGOZAPERIODISTA

SOCIAL-MENT

OPINIÓ

19 de febrer de 2014 | 6 | Territori

TERRITORI

Patronal i sindicats s’uneixen per reactivar el sector de la construcció a Tarragona

L a patronal i els sindicats de la construcció tarra-gonins alcen la veu per

reclamar mesures per revifar un sector que en sis anys ha perdut 25.000 llocs de tre-ball, més de 4.000 empreses i que actualment compta amb uns 12.000 aturats a la de-marcació. Consideren que la construcció és una «part im-portant de la solució al pro-blema de la crisi». Per aquest motiu, i segons publica ‘del-Camp.cat’ han consensuat un manifest en què plantegen a les administracions la neces-sitat de recuperar la inversió en obra pública i infraestruc-tures i promoure la reforma i rehabilitació d’habitatges. De fet, menys d’un 10% dels immobles antics del territori s’han sotmès a la inspecció tècnica obligatòria i es calcu-la que encara en falten més de 40.000.

Les organitzacions empresari-als i sindicals de la construcció han unit esforços per reivindi-car la importància del sector per a la reactivació econòmica i la creació d’ocupació al país. Amb l’objectiu «d’enfortir» el sector, la Federació de Gremis de la Construcció de Tarrago-na, FECOMA-CCOO, MCA-UGT

i la Fundació Laboral de la Construcció de Catalunya han signat el manifest Progrés amb la construcció, un document que inicialment s’ha presentat a Tarragona i en les pròximes setmanes s’anirà exposant a la resta de demarcacions, abans de lliurar-lo a les administraci-ons públiques. El manifest alerta que entre els anys 2007 i 2013 a les co-marques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre el sector de la construcció ha passat de 37.000 assalariats a 12.500 (-67%), de 6.500 a 2.300 empreses (-64%) i de 4.600 a 11.300 aturats (45%), als quals cal afegir els autònoms i les empreses i tre-balladors d’activitats auxiliars. Les organitzacions calculen que actualment el sector dóna feina a unes 12.500 persones —en el règim general— a la província i estima que té ca-pacitat per superar els 20.000 llocs de treball. Per això, reclamen a les admi-nistracions l’adopció de mesu-res per reactivar les indústries de la construcció. Segons asse-guren, per cada 600.000 euros invertits en el sector, es gene-ren deu nous llocs de treball di-rectes i altres sis d’indirectes. Les organitzacions empresari-als i sindicals lamenten que el

sector estigui «demonitzat» per l’especulació immobiliària o la construcció d’infraestructures poc rendibles i insisteixen que el gruix del sector, format per petites i mitjanes empreses, no han estat les causants de la cri-si sinó «víctimes» de la situació econòmica. Josep Garcia, secretari de MCA-UGT Catalunya, ha lamentat que l’administració no s’impli-qui en la recerca de mesures per revifar el sector. «Creiem que hem de fer un esforç per-què la indústria de la construc-ció sigui un esforç estratègic pel nostre país», ha reclamat. A més, Garcia ha rebutjat l’acusació que la crisi es deu només al sector de la construc-ció. «El gruix empresarial són companyies petites i mitjanes que l’únic que han fet durant tot aquest temps és treballar», ha sentenciat.

Inversió en obra pública i re-habilitació d’edificis La patronal i els sindicats pro-posen a l’administració pública que recuperi la inversió públi-ca en obres i infraestructures pel 2015. Lamenten que, des del 2008, les partides s’hagin

reduït en un 90% de mitjana. El manifest demana el reinici de les obres adjudicades i ac-tualment aturades, un pressu-post per al manteniment de les infraestructures ja construïdes i l’impuls d’obres amb retorn econòmic i social. Tot plegat, sota el paraigua d’una nova Llei de Contractes del Sector Públic per evitar, entre d’al-tres, l’adjudicació de contrac-tes a preus molt inferiors als reals de mercat. En el cas de la demarcació de Tarragona, el sector veu opor-tunitats en el desdoblament de la N-340, l’A-27, el Corredor del Mediterrani, la terminal intermodal i l’accés ferroviari al Port de Tarragona i l’adap-tació a l’ample internacional del corredor de l’Ebre. També preveuen la construcció d’es-coles a Tortosa i Sant Carles de la Ràpita, una comissaria a Torredembarra, l’adaptació del centre penitenciari de Tarrago-na com a centre obert o les in-fraestructures necessàries per a la celebració dels Jocs Medi-terranis del 2017. El manifest reclama «menys retallades» i racionalitzar les inversions. Un dels àmbits de futur pel sector és la rehabilita-

ció d’habitatges, ja que el parc d’immobles inclou més d’un 50% d’edificis construïts abans de 1980 i entre un 7 i un 10% es troba en mal estat o en es-tat ruïnós o deficient, segons el sector. La crisi i la manca de re-cursos, però, fan que les famíli-es i els propietaris posposin les reformes. Davant d’aquest fet, patronal i sindicats plantegen a l’administració la concessió de crèdits tous, ajudes i bene-ficis fiscals.El document consensuat per la patronal i els sindicats es pro-posa també millorar la qualifi-cació dels treballadors i l’incre-ment de la competitivitat de les empreses mitjançant nous plans de formació per al sector de la construcció a Catalunya.

Nou centre de formació

El barri de Campclar acull un nou centre de formació per a empreses, treballadors, aturats i joves aprenents del sector. La formació impartida en aquest centre es dirigirà tant a joves que vulguin desenvolupar la seva activitat professional en aquest sector com a professio-nals de la construcció, en actiu o aturats.

En sis anys s’han destruït 25.000 llocs de treball i han tancat més de 4.000 empreses d’aquest àmbit a la província

ECONOMIA

LES FINESTRES QUEL'AJUDEN A ESTALVIAR

AL MILLOR PREU

LES FINESTRES QUEL'AJUDEN A ESTALVIAR

AL MILLOR PREU

Dos obrers treballant en unes bigues. Cedida.

| 19 de febrer de 2014 Territori | 7

TERRITORI

Artur Mas, Sala i Martín i Gay de Liébana, a la Nit Empresarial 2014

E ls economistes Xavier Sala i Martin i José M. Gay de Liébana partici-

paran en la Nit Empresarial 2014, la trobada del món empresarial de la Cepta, enguany coorganitzada per l’Ajuntament de Reus, que es durà a terme a l’auditori Antoni Gaudí de Fira Reus. Les dues primeres espases del món de l’economia seran l’eix central de l’acte acadè-mic de la Nit Empresarial d’enguany que, sota la de-nominació «Temps de confi -ança», recollirà el debat en-tre els dos experts sobre les perspectives econòmiques globals i de la província de Tarragona.

El debat conjunt de Sala i Mar-tin i Gay de Liébana serà un dels eixos centrals de la Nit Empresarial d’enguany, que estarà centrada en les oportu-nitats reals que s’obren al ter-ritori en l’actual temps d’in-certesa econòmica i davant de la possibilitat que s’albirin els primers símptomes de recupe-ració econòmica. La ponència dels dos economistes aprofun-dirà de manera exhaustiva, però també didàctica, sobre alguns dels interrogants que planteja la situació actual i les

conseqüències que pot tenir per al teixit empresarial de les nostres comarques. La primera part de l’acte ser-virà per reconèixer la tasca de les empreses tarragonines que han excel·lit en algun camp durant el 2013. En aquesta part es lliuraran els Guardons CEPTA 2013 a la Millor empre-sa 2013, Internacionalització, Innovació/Noves Tecnologi-es, Emprenedoria, Empresa

Familiar, Creació d’Ocupa-ció, Inserció/Inclusió Social i Excel·lència Enoturística. A banda, també s’entregarà el Guardó d’Honor CEPTA. Els encarregats de donar la benvinguda a tots els assis-tents i d’iniciar el primer bloc de reconeixement als premi-ats seran el president de la Cepta, J. Antoni Belmonte, i

l’alcalde de Reus, Carles Pelli-cer. D’altra banda, l’encarregat de cloure aquesta primera part i donar pas a l’acte acadèmic serà el president de la Gene-ralitat, Artur Mas, que dirigirà unes paraules als assistents a l’acte. El dia 28 de març, l’hora pre-vista per l’obertura de portes

de Fira Reus per acollir als assistents és a tres quarts de vuit del vespre i el bloc de re-coneixements a les empreses premiades s’iniciarà a la ma-teixa hora. D’altra banda, es preveu que l’acte acadèmic, «Temps de confi ança», amb Sala i Martin i Gay de Liébana, comenci a tres quarts de nou de la nit.

Sota la denominació «Temps de confi ança», el debat recollirà les perspectives econòmiques dels dos economistes

ECONOMIA

Els dos economistes aprofundiran de manera exhaustiva, però també didàctica, sobre alguns dels interrogants de la situació actual i les conseqüències que pot tenir de cara al teixit empresarial de les nostres comarques

Nit Empresarial 2013 organitzada per la Cepta i presentada per Núria Solé. / Agnès Llorens

19 de febrer de 2014 | 8 | Territori

TERRITORI

TURISME

LOGÍSTICA

Agències europees i russes especialitzades en turisme de reunions visiten la Costa Daurada

El tràfi c de vehicles creix d’un 10% al Port de Tarragona

El Patronat de Turisme de la Diputació de Tar-ragona ha col·laborat

amb el Catalunya Conven-tion Bureau en l’elabora-ció del programa de visites d’un grup de representants d’agències especialitzades en turisme de reunions de diversos països europeus i russos. Els agents han cone-gut la Costa Daurada, apro-fi tant que es trobaven a Ca-talunya per participar en un fòrum sobre turisme de reu-nions –reunions, incentius, convencions, congressos i esdeveniments- organitzat per una prestigiosa agència a Barcelona.

En concret, un grup format per 15 representants d’agèn-cies especialitzades en turis-me de reunions ha participat aquests dies en un viatge de familiarització per conèixer la Costa Daurada. El grup es-tava integrat per represen-tants d’agències de Bèlgica, el Regne Unit, Dinamarca, França, Itàlia, la República Txeca, Ucraïna i la Federació Russa. El programa de visites del viatge, que va tenir lloc el passat cap de setmana, va

ser elaborat des del Catalunya Convention Bureau i gestio-nat per l’Agència Catalana de Turisme, amb el suport del Pa-tronat de Turisme de la Dipu-tació pel que fa a l’estada a la Costa Daurada.Amb la col·laboració del Patro-nat Municipal de Turisme del Vendrell i del Tarragona Con-vention Bureau, el Patronat de Turisme de la Diputació va elaborar el programa del grup de representants de les agèn-

cies de turisme de reunions. Durant la seva estada a la Cos-ta Daurada, els agents van visitar el Vendrell, on van co-nèixer el Museu Vil·la Casals i l’Auditori Pau Casals, i també van visitar Tarragona, concre-tament la Tarraco Arena Plaça i el Palau Firal i de Congres-sos, així mateix, van fer una ruta per la ciutat per conèixer els vestigis romans. El grup es va allotjar en un hotel de La Pineda Platja.

Les terminals del Port de Tarra-gona han gestionat, via marí-tima, 61.487 vehicles de gener a desembre de l’any passat da-vant dels 55.903 del 2012, fet que representa un augment del 10% del tràfi c. També s’han registrat increments notables en la descàrrega (+21,92%). Cal destacar que el Port de Tarra-gona exporta més nombre de vehicles que no pas importa (34.134 exportacions per 27.353

importacions). El moviment d’automòbils al Port durant el 2013 ha mantingut els índexs d’exportació a països com Ità-lia, Corea del Sud i Turquia. Pel que fa als països receptors, cal destacar la destinació de països com Itàlia, Algèria i Regne Unit. La terminal especialitzada en el tràfi c de vehicles del Port de Tarragona, Bergé Carport, té la capacitat operativa per consoli-dar Tarragona com a port hub

de distribució de vehicles per al nord d’Àfrica i el Mediterrani, amb capacitat de creixement d’aquesta terminal en els prò-xims anys.Grupo Bergé ha gestionat du-rant el 2013 un 13,63% més d’automòbils respecte a l’any anterior. En total han estat 107.715 vehicles, dels quals 61.255 (56,86%) han estat movi-ments de càrrega i descàrrega en vaixell.

El grup estava integrat per representants de Bèlgica, el Regne Unit i Rússia, entre altres

N o és cap novetat si diem que els trens que transiten de Tarragona a Barcelona són lents, cars, poc còmodes i gens puntuals. Però el pitjor és que la qualitat-preu no

respon a cap criteri. I si n’existeix algun, diria que no és bene-fi ciós per a l’usuari. Prova d’això és que el preu dels bitllets ha incrementat un 21% des que la Generalitat té aquesta respon-sabilitat.Per anar a Barcelona m’estimo més agafar el tren. No només perquè no m’agrada conduir, sinó també perquè puc aprofi tar el temps del viatge per fer coses més útils. Encara que sigui no-més llegir o gaudir dels paisatges. No obstant això, s’ha de tenir temps per agafar el tren. Temps i paciència. Temps perquè tarda una eternitat i paciència perquè t’obliguen a assistir a episodis que no s’adeqüen a un país desenvolupat. Quantes vegades hem hagut de viatjar drets durant una hora i quart o veure com el tren està ple fi ns d’alt? És deplorable veure que molta gent ha d’anar asseguda al terra sense que als presents els importi gaire l’edat dels passatgers.En país civilitzat aquestes coses no solen passar, almenys, amb la mateixa assiduïtat que a casa nostra. No podem pretendre donar una imatge de país atractiu per al turisme si prestem uns serveis en unes condicions (gairebé) miserables i deplorables.Recordo quan es podien comprar els títols de transport que si no els utilitzaves al mateix dia et servien per als 15 pròxims. Ara ja no. O l’utilitzes al mateix dia o ho tens cru. I el proble-ma és que tot es mou per diners. A ningú o a gairebé ningú li importen els clients. Mentre paguin, ja va bé. Si hi ha alguna queixa, el revisor/interventor es fa el suec i s’espolsa les culpes i responsabilitats, però, mentrestant, cobra el bitllet i, en el cas que et rebel·lis, t’adverteix que avisarà els Mossos d’Esquadra. Clar, no pot deixar que li toquin el crostó i l’amenacin d’aco-miadar-lo. La situació econòmica està complicada i la laboral, encara més. Doncs, davant aquest panorama, el revisor no as-sumeix la responsabilitat, el maquinista no dóna la cara i les persones que estan a l’Atenció al client són sacs de boxa, ja que reben per tots els costats i, fi ns i tot si arriben entendre les nos-tres inquietuds i queixes, poca cosa poden fer per millorar un servei ferroviari que només maltracta l’usuari. I aquí no hi ha independència que ens salvi.Quan podrem fer un viatge normal en tren a Catalunya? Quan podrem arribar relaxats i no amb els nervis a fl or de pell i sense tenir la sensació que ens estan «remenant» les butxaques o que no sembli el tren dels... horrors?

El tren dels... horrors

RICARDCHECAPERIODISTA

OPINIÓ

Els agents van visitar, entre d’altres, la ciutat de Tarragona.

| 19 de febrer de 2014 Territori | 9

TERRITORI

L a Casa de Cultura de les Borges Blanques ha aco-llit, aquest dilluns 17

de febrer, la signatura de la declaració de Montblanc-les Borges Blanques-Lleida, que amplia el document rubricat a Montblanc el passat 28 de juny de 2013 on societat ci-vil, institucions i empreses reclamaven el rescat de l’au-topista AP-2 entre Montblanc i Lleida.

L’acte, presentat pel pilot Isidre Esteve, ha comptat amb la in-tervenció d’Enric Mir, alcalde de les Borges Blanques; Ramon Queralt, representant de l’Ate-neu Popular Garriguenc i el col·lectiu Conca22; Isaac San-romà, president de la Cambra de Comerç de Reus; Joan Simó, president de la Cambra de Co-merç de Lleida; Josep Andreu, alcalde de Montblanc; Àngel Ros, alcalde de Lleida; David Rovira, diputat en represen-tació de la Diputació de Tarra-gona i alcalde de l’Espluga de Francolí, i Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida. A l’ac-te hi han assistit diversos alcal-des de les Garrigues, diputats, senadors i també el director

general d’infraestructures de la Generalitat, Xavier Flores, i el president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Ramon Borràs.El president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanro-mà, creu que hi ha hagut «un abans i un després de l’acte de la Declaració de Montblanc», ja que, segons diu, «s’ha aconse-guit que l’acabament de l’auto-via A-27 sigui tema de debat i aparegui als mitjans de comu-nicació, a més de fer créixer la sensibilització pública sobre aquesta qüestió».L’alcalde de Montblanc, Josep

Andreu, creu que «serà difícil que el Ministeri aposti per la via» tot i que «hi estem d’acord tots els partits parlamentaris». El batlle montblanquí i diputat d’ERC al Parlament afegia que «la unitat serà bàsica davant el maltractament en infraestruc-tures de la ministra Ana Pas-tor».Ramon Queralt, representant de l’Ateneu Popular Garriguenc i el Col·lectiu Conca22, convo-cants de l’acte juntament amb les cambres de comerç i la pla-taforma Prou morts a la N-240, ha presentat l’estudi que les dues entitats van encarregar per valorar el cost de l’allibera-ment del peatge de l’AP-2 entre Montblanc i Lleida vers la cons-trucció del tram nou d’autovia. Ara, mentre el cost de construc-ció del tram d’autovia entre Montblanc i Lleida seria de 305 milions d’euros, l’alliberament

del peatge, a data 1 de gener de 2014, costaria 115 milions d’eu-ros. Queralt també ha parlat de la sinistralitat a la N-240 que acumula 176 sinistres amb 21 morts, 32 ferits greus i 258 de lleus en els darrers cinc anys.

El Port s’hi suma

Joan Basora, director de de-senvolupament corporatiu del Port de Tarragona també ha as-sistit a l’acte per sumar-se a la petició, tot i que no com a sig-nant de la declaració. «El Port de Tarragona no podia estar absent en aquesta cita», deia el directiu que ha recordat que el Port «és origen i destí de merca-deries d’aquest eix».

Vides humanes i desenvolu-pament econòmic

Els representants de les institu-

cions lleidatanes han coincidit a destacar la importància de disposar d’una via ràpida en-tre Tarragona i Lleida, ja que és bàsica per al desenvolupament del territori i per tirar enda-vant els sectors del turisme i l’agroalimentació, els dos més potents, segons l’alcalde de Lleida, Àngel Ros. De tota ma-nera, amb la incorporació de la plataforma Prou morts a la N-240, la reivindicació d’evitar la pèrdua de més vides huma-nes ja va al davant de tot allò referent al desenvolupament econòmic.Per la seva banda, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha qualifi cat de «tercer-mundista» l’actual carretera N-240 i ha afegit que «no hem de ser un lobby de pressió, hem d’exigir a l’Estat que actuï».Per a més informació podeu consultar laConcaDiari.cat.

Tarragona i Lleida exigeixen l’alliberament de l’AP-2 des de Montblanc

INFRAESTRUCTURES

Isaac Sanromà, Cambra de Comerç de Reus: «S’ha aconseguit que l’acabament de l’autovia A-27 aparegui als mitjans de comunicació, a més de fer créixer la sensibilització pública sobre aquesta qüestió»

Lleida i Montblanc estarien units per via ràpida sense necessitat de construir el tram de l’autovia A-27

Tots els representants del territori rere la pancarta. / laConcaDiari.cat

Joan López,Les Borges Blanques

El preu de l’habitatge de segonamà cau un 6,2% a Tarragona

E l preu de l’habitatge de segona mà ha cai-gut a les comarques de

Tarragona i Terres de l’Ebre un 6,4% en els darrers dotze mesos i s’ha plantat al gener de 2014 en una mitjana de 1.737 euros el metre quadrat segons dades del portal Ven-tadepisos.com.

Segons l’informe, amb una vari-

ació del 7,3% Lleida és la provín-cia catalana on més ha caigut el preu de l’habitatge usat durant el 2013 mentre que Girona és la província on menys s’ha aba-ratit el preu, només ha baixat un 1,1%. En el conjunt de les comarques de Tarragona i Ter-res de l’Ebre la corba descen-dent anual se suavitza i el preu mitjà per metre quadrat marca 1.737 euros, un 6,4% més barat

que fa un any. Una caiguda més pronunciada a l’experimentada en el conjunt de la província de Barcelona, on el preu de l’habi-tatge de segona mà ha caigut un 5,8%. A la ciutat de Tarra-gona, el preu de l’habitatge de segona mà ha baixat un 14,3% al llarg de l’últim i s’ha quedat en un preu mitjà de 1.726 euros el metre quadrat (433 euros per sota de la mitjana catalana).

HABITATGE

19 de febrer de 2014 | 10 | Tarragona

tarragona

L ’edició espanyola del diari digital ‘The Huf·fington Post’ situa Tar·

ragona com una de les deu millors de tot el món on gau·dir al màxim de les festes de Carnaval. En l’article, publi·cat aquest passat dissabte, el carnaval tarragoní surt quali·ficat com «un dels més famo·sos de Catalunya» i enumera com a principals atractius de la festa les «nombroses desfi·lades» que aquests dies om·plen la capital tarragonina. A més a més, en l’article també es posen en relleu els «nom-brosos racons per descobrir» i la «bellesa del seu centre histò-

ric». Altres ciutats que aparei-xen esmentades en aquest re-cull són Rio de Janeiro (Brasil), Barranquilla (Colòmbia), Venè-cia (Itàlia), Montevideo (Uru-guay), Lantz (Navarra) i Alacant (València), entre altres.

Nou dies de disbauxa

El carnaval tarragoní, que es durà a terme a partir del 24 de febrer, inclou cites ineludi-bles com les rues d’artesania i lluïment, el pregó dels reis del Carnaval, la Disfressa d’Or o la Baixada del Pajaritu. Enguany, les festes també inclouran les actuacions de Muchachito y Sus Compadres i el Circ Raluy.

Tarragona és un dels deu millors llocs del món per gaudir del Carnaval

FEStES

‘The Huffington Post’ inclou la ciutat en el seu rànquing de les deu millors ciutats del món per celebrar aquesta festa d’origen pagà

El Rei i la Reina del Carnaval de Tarragona acompanyats de la consellera de Festes de l’Ajuntament, Begoña Floria, i del dissenyador del cartell, Jordi Llort. / Oriol Montesó

E l diumenge 16 de febrer van començar les visi·tes guiades al projecte

d’elaboració d’una rèplica a mida real de l’estàtua en bronze d’August que actual·ment està situada al Passeig Arqueològic i que s’ha encar·regat amb motiu del bimil·lenari de la mort de l’empe·rador. Les visites tindran lloc també els diumenges 23 de febrer i 2 de març, sempre a partir de les 11 del matí. L’ac·tivitat és gratuïta i té com a punt de trobada el portal del Roser. Aquesta rèplica, que estarà pintada igual que l’original trobada a Roma, formarà part de la gran exposició August. una civilització mediterrània que s’ubicarà durant el festival Tar-raco Viva d’enguany al Recinte

Firal del Palau de Congressos. Tanmateix aquesta rèplica for-marà part del gran espectacle central August. el poder de la màs-cara, que també tindrà lloc al Palau durant els dies del festi-val.L’August de Prima Porta es va trobar a la Vil·la de Livia ano-menada Ad gallinas albas i molt probablement va ser encarrega-da per la mateixa emperadriu. Feta en marbre, segurament era una còpia d’un original en bronze que tindria una mida encara més gran del que dispo-sem. Tota ella és pura iconogra-fia amb referències històriques i mitològiques i amb una clara influència hel·lenística.Tot el treball ha estat super-visat pels tècnics del Museu d’Històra de Tarragona i garan-teix una reproducció feta amb la màxima seguretat de mate-

rials i tècniques habituals per aquest tipus de tasques, feina que està duent a terme MV Arte, que són els qui també fa-ran les visites comentades. Els

motllos quedaran dipositats al Museu d’Història de la ciutat.Enguany es farà també una re-producció a mida real de l’Ara Pacis de Roma.

Comencen les visites al projecte de reproducció de l’estàtua d’August

PatrIMonI

Es recrearà una rèplica a mida real i es pintarà igual que l’original trobada a Roma

El passat diumenge es va dur a terme la primera de les visites al projecte de reproducció de l’estàtua./Manel Granell

PatrIMonI

Malmeten les inscripcions romanes amb cimentDues inscripcions de l’època romana del carrer Merceria i una tercera del carrer Pare Iglesias de Tarragona han apa-regut plenes de ciment, en els darrers dies.«Imaginem que les tres acci-ons estan relacionades», des-taca la regidora de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarrago-na, Carme Crespo, que expli-ca que ja hi ha un equip tre-ballant per restaurar les tres litografies.Pel que fa a la tasca de depu-rar responsabilitats pels fets, Crespo comenta que ara el tema està en mans de la Guàr-dia Urbana, que ja ha alertat els Mossos d’Esquadra dels fets i fa una crida «per conser-var els elements del Patrimoni que fa 2.000 anys que formen part de la nostra identitat». Per la regidora de Patrimoni, cal que la ciutadania prengui consciència de la fragilitat de molts dels elements històrics que estan exposats al carrer.

| 19 de febrer de 2014 Publicitat | 11

19 de febrer de 2014 | 12 | Tarragona

tarragona

El Concurs de Castells repartirà més de 135.000€ entre les 42 colles

L’ANC i la Sageta inauguren locals

E l XXV Concurs de Cas-tells repartirà més de 135.000€ entre les co-

lles participants. L’Ajunta-ment de Tarragona es farà càrrec de les retribucions a les 30 primeres colles clas-sificades (que es mantenen respecte al 2012), mentre que l’Ajuntament de Torre-dembarra abonarà els pre-mis de les altres 12 colles participants.

Un total de 42 colles partici-paran en el XXV Concurs de Castells, que se celebrarà el 28 de setembre a Torredembar-ra i els dies 4 i 5 d’octubre a Tarragona. La incorporació del Concurs7 al Concurs de Cas-tells permetrà que el certamen visqui la seva edició més parti-cipativa, superant les 32 colles de 2012.El diumenge 5 d’octubre al matí actuaran a la Tarraco Are-na Plaça les 12 primeres colles classificades en el Rànquing Estrella. El dissabte 4 d’octu-bre a la tarda a la Tarraco Are-

na Plaça ho faran les següents 18 colles més ben classificades en el Rànquing Estrella.El diumenge 28 de setembre actuaran a la plaça del Castell de Torredembarra les següents 12 colles classificades. Les co-lles s’escolliran amb el mateix sistema que els anys anteriors, segons la classificació en el

Rànquing Estrella, que avalu-arà les actuacions realitzades d’1 de setembre de 2013 al 31 d’agost de 2014.

25 Concursos de Castells

Amb motiu de la celebració de la seva 25a edició, el Concurs de Castells, el diumenge 1 de

juny al Teatre Tarragona, s’es-trenarà un documental sobre la trajectòria del certamen. El film, que tindrà una durada aproximada de 30 minuts, serà dirigit per la periodista Raquel Sans. En el transcurs de l’acte també es retrà homenatge a totes les colles participants i a les guanyadores del Concurs.

El certamen durarà tres dies gràcies a la incorporació del Concurs7 de Torredembarra i estrenarà un documental

CaStELLS

SoCiEtat

Javier Hurtado (PP) justifica els insults comparant-se amb Jesús

PoLÍtiCa

El que fou president provin-cial de les Noves Generacions del PP de Tarragona ha publi-cat «Lo que no dije» al Diari de Tarragona, un article en el qual es defensa de les crítiques re-budes arreu de l’Estat per en-viar «a la dutxa» els manifes-tants proavortistes que es van concentrar pacíficament a la sortida del Col·legi d’Advocats i Farmacèutics de Tarrago-na després de la conferència d’Alejandro Fernández, por-taveu del grup municipal del PP, sobre l’estat de la ciutat; i per insultar una de les noies que protestaven dient-li «ets molt lletja, potser t’haurien avortat».El militant del PP comença acusant els mitjans de comu-nicació —locals i estatals— de mentir però en cap moment nega que enviés els manifes-tants a les dutxes o l’insult a la noia que va considerar llet-ja. Cal recordar que el mitjà Pobleviu.cat va enregistrar aquests instants i, per tant, és difícil demostrar que no es van produir.Hurtado acusa els manifes-tants d’insultar-lo i d’agredir-lo i lamenta que es permeti que «els radicals surtin al car-rer il·legalment i acabi sent notícia l’individu que els con-testa».En l’article, Hurtado conside-ra que ha estat sotmès al «ju-dici dels “progres”» i justifica els seus actes emmirallant-se en Jesucrist: «Igual que Jesús va fer fora els mercaders del Temple per no fer-ne un bon ús... jo vaig fer el mateix».Admet, però, que no està bé dir «lletja» a una noia. I s’acaba contradient amb una sentèn-cia incongruent que reprodui-rem en la seva versió original: «que vivan las mujeres: al fin y al cabo todas sin excepción son guapas, excepto aquellas cuyo corazón se afea cuando defienden causas horrendas como el acabar con la vida del nasciturus».L’article acaba amb una com-paració entre l’avortament per malformació i l’eugenè-sia (una pràctica duta a terme pels nazis).

Colles participant durant el primer dia del Concurs de Castells de Tarragona de 2012. /NotíciesTgn

L a inauguració del nou local de l’Assemblea Nacional Catalana del

Tarragonès, situat al carrer Hernández Sanahuja, nú-mero 14, de Tarragona va tenir lloc aquest proppassat divendres. L’organització calcula que l’esdeveniment va aplegar al voltant d’unes dues-centes persones que van anar desfilant durant les aproximadament dues hores que va durar la inauguració.

El Coordinador de l’ANC Tarra-gonès, Albert Cortés, va donar la benvinguda i els assistents també van poder gaudir d’un pica-pica mentre coneixien les noves i flamants instal·lacions de l’organització independen-tista a la ciutat.

Aquest nou espai «pretén ser un lloc de trobada i un punt de referència a la comarca per tal d’aconseguir aglutinar esforços de cara al procés in-dependentista que la societat catalana ha endegat de mane-ra democràtica i totalment pa-cífica». L’horari d’obertura del local serà els dimarts i els di-jous, de dos quarts de sis a dos quarts de nou del vespre.

La Sageta estrena seu

La inauguració del nou Casal Popular Sageta de Foc va ser un punt de trobada de moltes entitats i persones relaciona-des amb la cultura popular, literària i musical tarragonina, per tal de donar la benvingu-da a aquest nou espai. A partir

d’ara, inicia una programació repleta d’activitats que comen-ça dimecres amb la presenta-ció de laRàdio.cat a les vuit del vespre.Així, després de vuit anys al carrer Trinquet Vell, el Casal Popular Sageta de Foc es va traslladar per aconseguir més

espai i organitzar una progra-mació estable d’activitats de tot tipus: tallers, xerrades, cur-sos... La participació de tantes entitats tant en la cercavila com en la resta de la jornada indica també que vol integrar totes aquelles persones que hi vulguin participar.

Inauguració de la nova seu d’ANC al Tarragonès. / Cedida

ww

w.n

otic

iest

gn.tv

| 19 de febrer de 2014 Tarragona | 13

TARRAGONA

E l Patronat Municipal de Turisme de Tarragona i Renfe han presentat la

campanya «El tren dels cal-çots» per donar a conèixer aquest producte gastronòmic a altres llocs de l’Estat. La campanya preveu importants descomptes per venir a tastar el producte i, durant tots els caps de setmana fi ns al prò-xim 9 de març, oferirà viatges des de 37,20€ de Madrid a l’estació del Camp de Tarra-gona.

La campanya oferirà preus es-pecials en els serveis d’AVE i llarga distància per als viatgers que es desplacin des de Saragos-sa, Madrid, Alacant, València i Castelló fi ns a Tarragona.

Els viatgers que vulguin gaudir de l’experiència gastronòmica tindran descomptes en restau-rants i hotels associats a la cam-panya. Un cop formalitzin les seves re-serves als hotels de destí, gaudi-ran d’un servei especial de tras-llats des de l’estació del Camp

de Tarragona a l’hotel i als res-taurants de la zona.Renfe oferirà 5.800 places pro-mocionals, amb les quals es podrà viatjar des de 37,20€ de Madrid a Camp de Tarragona o de Saragossa des de 18,25€ i de València a Tarragona des de 15,60€.

Les calçotades de Valls i les falles de València, més a prop que mai

TURISME

Anar a València per 11 euros

Ja és possible anar a les falles per només 11 euros. Renfe ha engegat una campanya promocional que uneix Tarragona i València per aquest import, un 70% més barat de l’habitual. Les places promocionals es podran adquirir fi ns al pròxim 1 de març a través de la web de Renfe. La campanya també uneix Barcelona i València des de 15 euros per trajecte i Ala-cant i València per 10 euros en classe turista.

Imatge promocional de les Falles 2014 (http://www.fallasvalencia.es)

19 de febrer de 2014 | 14 | Litoral

LITORAL

J a comencen a arribar alguns dels grups de persones que partici-

pen enguany al programa de l’Imserso. Hi ha prevista l’arribada d’unes 30.000 per-sones que s’allotjaran a di-ferents hotels de Salou. Els grups arribaran en diferents tongades des d’ara i fins a mitjan mes de maig. L’Im-serso –Instituto de Mayores y Servicios Sociales– facilita que les persones grans pu-guin gaudir d’unes vacances en zones de clima càlid i la realització de viatges cultu-rals per llocs i rutes d’interès turístic. Es pot gaudir de di-verses modalitats de vacan-ces: hi ha torns de 8 dies, 10 dies i 15 dies, amb transport inclòs o sense.

Les principals províncies emis-sores dels turistes que arriben a Salou són Andalusia, Galícia, Astúries i el País Basc, però els organitzadors d’aquest pro-grama indiquen que arriben turistes de tot Espanya i tam-

bé de Catalunya. Els turistes busquen essencialment lleure i animació sociocultural, així com gaudir de la qualitat dels serveis hotelers a un preu molt assequible, segons expliquen fonts de l’organització. Tot i que majoritàriament les reser-ves es realitzen a través de les agències de viatges, com s’ha fet sempre de manera tradi-cional, es detecta un lleuger increment del nombre de re-

serves realitzades a través de la pàgina de www.mundosenior.es. També es comença a detec-tar un major nombre de perso-nes que fan servir el seu propi mitjà de transport per realitzar aquests viatges de manera que disposen de major autonomia de moviment.Els turistes es distribueixen en els diversos hotels de Sa-lou que participen en aquests programes facilitant així la de-

sestacionalització de la tempo-rada i incrementant l’ocupació en aquests mesos. En aquest sentit, l’alcalde, Pere Grana-dos, s’ha mostrat molt satisfet de la participació de Salou, un any més, en el programa atès que “aquest tipus de turista po-den trobar a Salou tota l’oferta vacacional que busquen amb un alt nivell de qualitat i una excel·lència en els serveis ho-telers però també en l’entorn natural i l’oferta cultural”. Per la seva part, el regidor de Turisme, Benet Presas ha expli-cat que “l’arribada de turistes d’Imserso és molt positiva per-què reactiva aquest període pel que fa a l’oferta hotelera, però també pel que fa a restaurants i comerços que es beneficien de manera indirecta d’aquestes estades. Presas ha explicat que «Salou és una destinació que agrada i es ven molt bé atesa la qualitat del serveis que ofereix tant pel que fa a restauració, de lleure com per l’entorn na-tural i el bon clima que hi po-den trobar».

E l municipi de Vila-seca ha reduït en els últims tres anys el consum de

l’enllumenat públic en un 58,6%, gràcies a la interven-ció en 5.275 punts de llum del municipi. Així doncs, entre els anys 2010 i 2013 la despesa s’ha reduït en un 51,53%, produint un estalvi de 363.000 euros.

Vila-seca va optar per aprofi-tar els punts de llum existents i va substituir-ne l’hemisferi superior de vidre per un d’alu-mini, totalment opac, per tal d’evitar el flux lumínic cap a la l’hemisferi superior, alhora que també es van substituir les bombetes, els seus equipa-ments electrònics i el cablejat interior.En el seu moment, l’Agenda 21 Local de Vila-seca va plantejar

un Pla d’Adequació de l’En-llumenat Públic Exterior amb l’objectiu de reduir el consum energètic i adequar les instal-lacions al nou marc legal, tant en matèria d’eficiència ener-

gètica com de contaminació lumínica. Un cop executat aquest pla, l’Ajuntament de Vila-seca ha pogut comprovar com el consum i la despesa en enllumenat públic s’ha reduït

enormement. Per tal de fer-ho possible, l’Ajuntament, entre el juny de l’any 2011 i l’abril del 2013, va invertir 2,3 mili-ons d’euros en l’execució del Pla d’Adequació.

L’Imserso durà més de 30.000 persones a Salou des d’ara fins al mes de maig

El pla d’adequació redueix a la meitatla despesa en enllumenat públic

sALOu

vILA-secA

sALOu

LITORAL

Els comerços divulgaran el telèfon d’atenció a les dones

Curs de monitor de lleure

L’Ajuntament de Salou, el Mercat Municipal, l’Associa-ció Comercial Salou 365 dies obert tot l’any col·laboren amb l’Institut Català de les Dones, del Departament de Benestar Social i Família, en la campanya de divulgació de la Línia d’atenció a les do-nes en situació de violència masclista 900900120.L’objectiu és incrementar el coneixement d’aquest ser-vei entre les dones que el puguin necessitar. Aquestes entitats col·laboraran amb la distribució estratègica de cartells i adhesius a través dels establiments que tenen associats.El telèfon 900900120 que l’Institut Català de les Dones posa a disposició de les dones en situació de violència mas-clista ha atès entre els mesos de gener i desembre de l’any passat un total de 855 truca-des procedents de les comar-ques del Camp de Tarragona.

Els Punts d’Informació Juvenil de la zona TRAC –Torredem-barra, Roda de Berà, Altafulla i Creixell–, en el marc del pro-jecte Propera Parada, han or-ganitzat un curs de monitors d’activitats de lleure infantil i juvenil, amb la col·laboració de Joventut i del Consell Comarcal del Tarragonès. El curs, que in-clou 100 hores presencials, 50 hores virtuals i una etapa pràc-tica de 160 hores, es realitzarà al Punt d’Informació Juvenil de Roda de Berà durant els mesos de març, abril i maig, en hora-ri de 9 a 14 hores i de 15.30 a 20.30 hores. En concret, es durà a terme els dies 29 de març, 5, 12, 14, 15, 16, 17 i 26 d’abril; i 3 i 10 de maig. El preu és de 215 euros i les places són limitades. Els destinataris del curs, els jo-ves majors de 18 anys, poden formalitzar les inscripcions a qualsevol dels Punts d’Informa-ció Juvenil de la zona TRAC.

| 19 de febrer de 2014 Litoral | 15

LITORAL

L ’Ajuntament de Torre-dembarra promou i en-capçala una campanya

de mobilització per denunci-ar l’estat d’abandonament de l’estació de trens i reclamar a Adif solucions d’una vega-da per totes. Sota el lema «La Torre diu NO! Volem nova estació», l’alcalde de Torre-dembarra, Daniel Masagué, va presentar la setmana pas-sada la campanya que culmi-narà el pròxim 8 de març, a les 12 del migdia, amb una manifestació que sortirà del passeig de la Sort i finalitzarà davant d’aquesta estació amb la lectura d’un manifest.

Daniel Masagué va explicar que fa uns dies van exposar al conseller de Territori i Sosteni-bilitat quina era la situació a la Torre i que pròximament es reuniran amb entitats, amb el president del Consell Comar-cal del Tarragonès i amb al-caldes veïns per fer pinya tots junts. En paraules del mateix alcalde, «volem mobilitzar tota la ciutadania: usuaris i usuàri-es del tren, entitats, col·lectius, formacions polítiques. De Tor-redembarra i de les poblacions veïnes que tenen com a estació de referència la nostra. Tots junts per dir prou! Volem una nova estació!».L’Ajuntament ha denunciat l’estat lamentable en què es troba l’estació de Torredem-barra, tot assenyalant que cap municipi es mereix una estació abandonada, però és que Torre-dembarra és la tercera estació de la demarcació de Tarragona en volum de passatgers (no-més per darrere de Tarragona i Reus). En aquest sentit, Daniel Masagué va comentar que «Tor-redembarra té més usuaris que Salou, que Cambrils, que Tor-tosa i, en canvi, veient aques-ta estació ningú no ho diria. Més de 600.000 usuaris anu-als. Adif menysprea aquests

600.000 usuaris amb brutícia, deixadesa, un edifici gairebé ruïnós, sense servei de venda de bitllets a les tardes, tanques protectores trencades, trens tercermundistes...». L’alcalde també es va referir a la manca d’inversió existent a l’estació de Torredembarra. En aquesta línia, va explicar que l’actual Ajuntament i altres d’anteriors, s’han reunit amb responsables de Renfe i d’Adif en nombroses ocasions, els han adreçat cartes demanant solucions, demanant millores, demanant una estació nova, i que no han rebut cap resposta clara.A tall d’exemple, temps enrere havien anunciat una inversió d’un milió i mig d’euros (que ja semblava poc a l’Ajuntament), que ara s’ha quedat en 900.000 euros i en dos anys, i només per arranjar andanes perquè s’hi aturin trens més llargs.Durant la presentació de la campanya de mobilització, l’al-

calde va comentar que ara per ara hi donaven suport Conver-gència, Unió, el Partit Popular i el Grup d’Independents per Torredembarra, però que es-perava que en els pròxims dies s’hi sumessin la resta de grups municipals, ja que els havia informat amb anterioritat i convidat a participar. De fet, va recordar que en el ple ordi-nari del mes de novembre van aprovar per unanimitat una moció presentada pel PSC re-clamant a Adif tot un seguit de millores. Encara va ser més ex-

plícit explicant que «en aquell moment, diferents grups van expressar la necessitat de ser més punyents amb les nostres exigències a Adif. Per exemple, el regidor Lluís Suñé va dir que aquest Ajuntament havia de ser radical i començar a ser un ajuntament rebel amb les ad-ministracions. Ara que ho som, espero que ens facin costat. El contrari no s’entendria».Per la seva part, el portaveu del grup municipal del PP, José Oviedo, ha explicat que la millora de l’estació de Tor-redembarra és una reivindica-ció antiga, que entén l’esforç d’inversió que es fa en temps de crisi però que «com a polític local, vull el millor per al meu poble i demano que es faci un arranjament real de l’estació».L’alcalde, Daniel Masagué, va finalitzar la presentació asse-nyalant que Torredembarra té una estació indigna, que «ja n’estem farts» i tot fent una cri-da a la participació ciutadana.

L’Ajuntament convoca una manifestació ciutadana per reclamar una nova estació de trens

ROdA de beRàTORRedembARRA

Serà el 8 de març sota el lema«La Torre diu NO! Volem nova estació»

Tot a punt per al carnaval de Roda de Berà

El Carnaval d’enguany de Roda de Berà que es durà a terme els dies 1, 2 i 5 de març.Dissabte 1 de març tindrà lloc la Rua de Carnaval, amb la concentració de carrosses i comparses a les set de la tar-da a l’aparcament de l’escola Salvador Espriu. La sortida serà dos quarts de vuit del vespre i la rua recorrerà els principals carrers del nucli urbà fins arribar a la plaça de l’Ajuntament. Allà, des del balcó del Consistori, el rei Carnestoltes oferirà el seu pregó. A continuació se celebrarà un sopar al Casino Municipal (venda de tiquets al bar del Casino). Seguida-ment, ball de Carnaval.El diumenge 2 de març, es farà la Rua infantil de Carna-val, amb la concentració a les cinc de la tarda a l’avinguda Arc de Berà i la sortida a dos quats de sis de la tarda, que recorrerà els carrers del cen-tre de la localitat fins arribar a la plaça de l’Ajuntament.En acabar, al Poliesportiu Municipal i haurà animació infantil i xocolatada.El dimecres 5 de març, Di-mecres de Cendra, serà el torn de l’enterrament de Sa Majestat el Rei Carnestoltes, que estarà de cos present al Patronat. L’acte començarà a dos quarts de sis de la tarada, a la plaça de la Sardana amb la vetlla del Rei Carnestoltes. A continuació, seguici mor-tuori des de la plaça de la Sar-dana, passant pel carrer Nou, Generalitat i Sant Isidre, per finalitzar a la plaça de la Sar-dana, on es farà la lectura del testament del Rei Carnestol-tes i la seva crema. Se servirà xocolata calenta per a tots aquells que vinguin disfres-sats. L’acte està organitzat pel Ball de Diables de Roda de Berà amb la col·laboració de l’Ajuntament.

Masagué: «Adif menysprea uns 600.000 usuaris amb brutícia, deixadesa i un edifici gairebé ruïnós»

19 de febrer de 2014 | 16 | Salut

SALUT

Una tesi doctoral posa en relleu els 550 anys d’història de l’hospital de Santa Tecla

L ’any 1464 l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Urrea, feia pública l’ac-

ta de fundació de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, una institució que aquest any celebra, doncs, el 550 aniversari. Josep Barce-ló, antropòleg i infermer, ha presentat recentment la tesi ‘Poder local, govern i assis-tència pública’, on repassa la història de l’hospital de Sant Pau i Santa Tecla i on posa en relleu la importància d’un model assistencial i de ges-tió que va esdevenir la base d’una manera de governar i gestionar la ciutat.

En el moment de la fundació, a Tarragona hi havia dos hospi-tals, l’eclesiàstic i el civil, que estava gestionat per l’Ajun-tament. En un context molt difícil, en plena guerra civil catalana en què la població pa-tia moltes dificultats, «les auto-ritats van decidir fusionar els dos hospitals amb l’objectiu de salvaguardar el dispositiu as-sistencial i de resguardar l’hos-pital de totes les ingerències tant polítiques com bèl·liques i econòmiques del moment. I ho van fer mitjançant la fundació d’un patronat privat –si se’m permet l’expressió “de tots però de ningú” – que s’ha man-tingut fins als nostres dies.»Segons Barceló, l’hospital per-met veure des d’una talaia pri-vilegiada la manera de gover-nar a Tarragona, ja que permet veure no tan sols processos assistencials, sinó també pro-cessos econòmics –ja que tam-bé feia d’agent de crèdit, de banc– processos socials, etc. Per tant, «endinsar-se en la his-tòria hospitalària, a més a més d’aprofundir en el coneixe-ment de la salut, la malaltia i l’assistència, és també mostrar una part de la vida i l’evolució de la ciutat».La tesi de Josep Barceló és, doncs, un recorregut per la vida i la història de l’hospital de Santa Tecla, però també de la vida de la ciutat, dos con-

ceptes absolutament indestria-bles. També permet copsar una manera de fer de la societat de

l’època en què es van posar les bases del model d’assistència social que persisteix en els nos-

tres dies i que desemboca en una presa de consciència col-lectiva de la necessitat de pre-servar i mantenir el dispositiu d’acció social i assistencial.Precisament Barceló desta-ca que el fet que la institució «s’hagi mantingut durant tot aquest temps amb un model de gestió que no respongui a càrrecs públics i és una mostra

del significat que la institució té per a la població. Si l’hos-pital ha resistit 550 anys i ha superat tota mena de contin-gències històriques bèl·liques, econòmiques, etc., és perquè la gent tenia molt clar que s’havia de mantenir el disposi-tiu assistencial, especialment en període de crisi, i molt abans que l’Estat implantés el dret universal a la salut. De fet, el manteniment de l’hospital ha estat possible gràcies a les donacions que els tarragonins han fet al llarg de la història en forma de llegats patrimonials, almoines...».

Tesi ‘cum laude’La lectura de la tesi, que va me-rèixer la màxima qualificació de part del tribunal, es podrà consultar en poc temps al por-tal www.tdx.cat així com en diferents revistes especialitza-des. Barceló no descarta fins i tot publicar-la, si les circums-tàncies ho permeten.

El treball mostra el paper de la institució, molt lligadaa l’evolució de la ciutat de Tarragona des de tots els àmbits

«Si l’hospital ha resistit 550 anys i ha superat tota mena de contingències és perquè la gent tenia molt clar que s’havia de mantenir el dispositiu assistencial»

A dalt, façana de l’hospital de Sant Pau i Santa Tecla. A sota, Josep Barceló, autor de la tesi./Tomàs Varga

ww

w.n

otic

iest

gn.tv

| 19 de febrer de 2014 Salut

SALUT

| 17

La Xarxa de Santa Tecla, un referent en artroscòpia d’espatlla

A questa passada set-mana l’hospital de Santa Tecla va acollir

la vuitena edició del Curs Artroscòpia d’espatlla, orga-nitzat pel servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona, sota la direc-ció del doctor Joan T. Gebe-llí, que ha reunit especialis-tes d’arreu de Catalunya en aquesta pràctica quirúrgica, molt exigent tècnicament. Aquest any, per primera vegada, el curs incloïa una jornada dedicada exclusiva-ment a l’ecografi a, una tèc-nica cada cop més emprada en aquest tipus de cirurgia.

L’artroscòpia és una tècni-ca poc invasiva que permet tractar la zona afectada sense obrir l’articulació del pacient, de manera que la recuperació és molt més ràpida i l’estalvi hospitalari, molt signifi catiu. Però també és un tipus d’in-tervenció que requereix un alt grau de tècnica. En aquest sentit, per als professionals és molt útil poder practicar i estar alerta de les darreres novetats i de l’opinió dels ex-perts en la matèria. I això és precisament el que permet aquest curs, ja que els parti-cipants poden assistir a cirur-gies en directe i interactuar amb els cirurgians, tant en

la sala d’operacions com en els simuladors, en un format que també inclou conferènci-es per part dels especialistes, de manera que els assistents tenen al seu abast el vessant teòric i pràctic d’aquesta tèc-nica.El doctor Mora, president de la Societat Espanyola d’Es-patlla i Colze, «aquestes jor-

nades són molt necessàries perquè els professionals que la practiquem podem inter-canviar opinions, però també és molt important que hi pu-gui venir la gent jove, la gent que comença, ja que això és molt enriquidor, tant per als professors com per als que co-mencen. Les discussions són el més important i allò que

permet avançar». Per la seva part, el doctor Jordi Recasens, de la Unitat de Cirurgia Ortopèdica de la Xarxa, destaca com a novetat la realització en el curs d’una jornada específi ca sobre eco-grafi a d’espatlla on els pro-fessionals han pogut estudiar l’anatomia en l’ecografi a i l’ecografi a dinàmica. També,

com cada any, hem fet cirur-gia en directe i un taller sec per fer pràctiques i diferents tipus de sutures. Com que són unes jornades en petit comi-tè van molt bé per posar-se al dia en les tècniques i els pro-cediments. Són un referent a casa nostra», conclou el doc-tor Recasens.Els dos professionals coin-cideixen a destacar la conti-nuïtat d’aquest curs, atesa la seva gran acollida entre tots els participants.

L’edició del Curs d’Artroscòpia d’Espatlla d’aquest any ha inclòs una jornada sobre ecografi a, una tècnica cada cop més utilitzada pels especialistes

La jornada, organitzada per la Unitat de Cirurgia Ortopèdica de la Xarxa, ha reunit especialistes de tot Catalunya

Per als professionals és molt útil poder practicar i estar alerta de les darreres novetats i de l’opinió dels experts en la matèria

ww

w.n

otic

iest

gn.tv

19 de febrer de 2014 | 18 | Baix Penedès

baix pEnEdès

Què li passa al Vendrell?

El Baix Penedès debat sobre com obrir els seus atractius turístics als mercats internacionals

D ades d’atur precises, situació que viuen els diferents barris, zones

amb risc de convertir-se en guetos, col·lectius amb risc d’exclusió.... Això és el que pretén desvetllar el nou Ob-servatori de la Convivència del Vendrell, organisme pre-sentat en societat aquesta mateixa setmana i que, a par-tir de la recopilació de dades concretes i reals, vol fer una radiografia de la realitat so-cioeconòmica del municipi i fixar el punt de partida per marcar-se els reptes de futur a la capital del Baix Penedès.

La posada en marxa de l’Ob-servatori per la Convivència –que forma part del Consell de la Convivència i el Civisme– té l’objectiu de portar de manera implícita un nou discurs polí-tic, més realista i també més valent. És evident que l’atur s’enfila pels núvols a la capi-tal comarcal, no es crea nova ocupació, i la cohesió social se-gueix deteriorant-se a causa de la crisi econòmica i de valors que pateix la societat. Les aju-des no arriben a tothom. Molts dels que van venir per treba-llar a l’obra es troben en situ-ació límit, mentre que l’àrea metropolitana de Barcelona segueix expulsant, metafòri-cament, molts habitants que arriben al Vendrell gràcies als

baixos lloguers però en una si-tuació econòmica molt delica-da. Com a resultat, la situació és cada cop més degradada en diferents barris.Davant d’això, ha arribat l’hora del canvi i això passa per «fer un exercici de transparència, posant les dades reals sobre

la taula que ens donin la foto-grafia exacta de la realitat so-cial i econòmica del municipi, amb les seves problemàtiques i necessitats», en paraules del regidor de Convivència, Jaume Domingo. Aquest és el primer repte de l’Observatori per la Convivència, un repte que serà delicat, però que és «vital per agafar consciència d’on som».En resum, aquest organisme en el qual hi ha representants dels partits polítics, de les ins-titucions, dels veïns i de les entitats, ha de tenir en primer lloc la diagnosi clara de «com està el Vendrell». O dit d’una manera més realista, «com de malament està el Vendrell». Arriba tot això potser un pèl tard? «És possible, però tal com

estem no ens queda una altra opció, necessitem imbuir-nos d’una dosi de realitat», admet Domingo. Segons el polític, «només ens en sortirem des d’una òptica comunitària, deixant de ban-da la visió partidista». Per tot això caldrà elaborar grups de discussió i debat, que hauran de proporcionar al final un do-cument on s’identifiquin els escenaris necessaris per sortir d’aquest pou. Caldrà veure si la ciutadania té fe en aquest pro-jecte. O si el govern municipal realment té clar que és neces-sari un canvi de paradigma.

Més informació a:baixpenedèsdiari.cat

E l Baix Penedès busca fórmules per donar a conèixer el seu pro-

ducte gastronòmic i turístic en els mercats europeus. La sala Entrevinyes del Celler Avgvstvs Forvm ha acollit aquest dilluns 17 de febrer la segona edició del Fòrum de comercialització del Baix Penedès, que sota el títol Es-tructura i projecte de l’ofer-ta d’un territori, ha debatut com els productors agroali-mentaris i les empreses de serveis turístics de la comar-ca poden bastir un producte turístic que pugui atraure visitants de mercats interna-cionals.

El Fòrum es planteja com un espai de xarxa professional, d’intercanvi, debat i d’acords organitzat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pes-ca, Alimentació, el Consell Comarcal del Baix Penedès i la Promotora d’Exportacions Catalanes (Prodeca).

Precisament la ponència prin-cipal ha anat a càrrec de Joan Caballol, de PRODECA, amb el títol “L’oferta del territori; operadors de turisme d’interi-or i productes agroalimentaris locals de qualitat”. Caballol ha assenyalat la gran oportunitat del turisme al voltant del món del vi, ja que cada any 400.000

enoturistes visiten Catalunya i ha apuntat que “el Consell Co-marcal ha fet molt bé entrant dins Enoturisme Penedès per poder competir amb altres ter-ritoris”. També ha demanat als empresaris de la comarca que “no es vegin entre ells com adversaris sinó com aliats per competir amb altres destinaci-

ons”.La consultora de turisme Ma-riana Mier, de Winemium, ha fet una ponència analitzant el mercat britànic i l’ha definit com a molt interessant pel seu tarannà i alt poder adquisitiu. Es tracta de turistes entre 40 i 65 anys que cada cop viatgen de forma independent, sense

recórrer als touroperadors. Mier ha recomanat potenciar la presència a les xarxes socials, millorar la senyalització pels camins i els recursos turístics i crear una oferta basada en les experiències turístiques i que les empreses siguin flexibles davant l’evolució del mercat, molt canviant. La consultora aposta perquè el Baix Penedès combini el turisme actiu amb la gastronomia i el relax.En la seva intervenció, el presi-dent del Consell Comarcal del Baix Penedès, Joan Olivella, ha fet una crida “al treball conjunt de productors i empresaris, que ja han comprès que l’individu-alisme no porta enlloc». També ha expressat la seva confiança que «aquest Forum sigui un pas més per atraure turisme estranger. La comarca pot ofe-rir enoturisme, productes arte-sans de qualitat, allotjaments rurals en un entorn privilegiat, activitats esportives i de lleure a la natura, cultura i patrimo-ni, platges meravelloses».

El municipi crea l’Observatori de la Convivència del Vendrell per fer un diagnòstic real de la situació socioeconòmica de la capital penedesenca

EL VEndRELL

TURisME

Un moment de la trobada organitzada pel Consell Comarcal del Baix Penedès. / Cedida.

Segons Jaume Domingo, regidor de Convivència, «al municipi tots necessitem imbuir-nos d’una dosi de realitat»

Marc Guitart, El VendrellBaixPenedèsDiari.cat

| 19 de febrer de 2014 Baix Penedès

baix penedès

| 19

L’edifici de l’antic mercat de Calafell es convertirà en un espai públic polivalent

L ’Ajuntament de Calafell habilitarà l’edifici del Mercat Vell per fer-hi

un local polivalent. Una ve-gada avaluats els resultats de la votació popular realitzada el passat mes de desembre, aquesta és, de les propostes més votades pels ciutadans, la que finalment es durà a terme.

El consistori ha donat a conèi-xer els resultats de la votació popular, en la qual han par-ticipat un total de 253 perso-nes. Del total de 19 propostes que es van posar a votació, les dues més votades han tingut només un vot de diferència i han estat, en primer lloc, destinar l’edifici del Mercat Vell a un Centre de Dia per a gent gran (109 vots), i en segon lloc, a un Local Polivalent amb una única sala (108 vots). Les

següents propostes han tin-gut un nombre molt més re-duït de vots: Residència per a gent gran (50 vots), Biblioteca (30 vots), Hotel d’entitats (28 vots) o Poliesportiu (25 vots), etc. Després dels resultats una comissió ha analitzat la viabi-litat tècnica i econòmica de les propostes més votades. La proposta de Centre de Dia s’ha hagut de descartar, d’una ban-da, perquè és massa costosa, ja que a més de condicionar el local també s’ha de contractar un equip sanitari que es faci càrrec de les persones grans; i també per aspectes tècnics com són el fet que l’edifici del mercat no té una zona enjardi-nada, requisit imprescindible per construir un centre de dia. La segona proposta més vota-da, la del Local Polivalent amb una sala única per poder-hi fer ball, concerts, conferències,

fires i altres activitats sí que és factible i, per tant, serà la que finalment es durà a ter-me. L’alcalde de Calafell, Joan Olivella, ha anunciat que «ens comprometem a tenir aquest local polivalent al més aviat possible» L’Ajuntament desti-narà uns 100.00€ a habilitar l’edifici com a sala polivalent, eliminant les divisions de pa-rades que hi ha actualment i condicionant la sala. L’alcalde també ha explicat que «s’està treballant perquè puguem tenir el Centre de Dia que la ciutadania ens ha reclamat», i va anunciar que «es podria ubicar en uns ter-renys que hi ha al costat de la Masia de la Sínia». La situació d’aquests terrenys és idònia, ja que davant mateix hi ha el Parc de la Sínia, una zona ver-da que té una extensió d’1,7 hectàrees.

Dissabte, 22 de febrer

20.00h | Concurs de BatucadesPl. Pau Casals20.30h | Concentracióde comparsesPl. Pau Casals21.00h | V Concurs de Comparses de Segur de Calafell. Av. Catalunya. Lliurament de pre-mis davant de la Discoteca LOU.

Dijous, 27 de febrer

17.30h | Xocolatada infantilPl. Catalunya18.00h | Espectacle infantilPl. Catalunya19.00h | Arribada del pregóa càrrec de Sa Majestat elRei CarnestoltesPl. Catalunya

Divendres, 28 de febrer

20.00h | Concentració decarrosses i comparsesPasseig Marítim de Sant Joan de Déu (a l’alçada del c/Loira)21.00h | Rua del Carnavalde Segur de CalafellPl. Pau Casals

Dissabte, 1 de març

17.30h | Carnaval infantil Pl. Mediterrani

22.00h | Concentració decarrosses i comparses Pl. dels Països Catalans23.00h | Rua de Carnaval de la Platja de Calafell

Diumenge, 2 de març

12.00h | Carnaval infantilPlaça de davantdel Patronat de Turisme. 17.00h | Concentració decarrosses i comparsesC/ Baix Penedès18.00h | Rua de Carnavalde Calafell

Dimecres, 5 de març

18.00h | Enterrament de la Sardi-naPl. Catalunya

RECORREGUTS

DE LES RUES

V CONCURS DE COMPARSESI BATUCADES A SEGURDE CALAFELL20.30h | Concentració a la pl. Pau Casals i tot seguit desfilada per l’av. Catalunya. PREGÓ DEL REI CARNESTOLTES18.30h | Sortida del Mercat de Ca-

lafell cap a la pl. Catalunya amb el següent itinerari:Pl. del mercat, Pg. de la Unió, Ram-bla Mn. Jaume Tobella, JesúsBisbe Català, Pl. Catalunya

RUA DE SEGUR DE CALAFELL20.00h | Concentració de carros-ses i comparses al pg. Marítim de Sant Joan de Déu de Segur de Ca-lafell, a l’alçada del c/ Loira. 21.00h | Inici de la rua seguint el següent itinerari: Pg. Marítim de Sant de Joan de Déu amb c/ Loira, Carme Desvalls, Pablo Neruda, Av. Catalunya, Pl. Pau Casals, Joan Maragall, Ronda Sant Miquel de Segur / Pablo Pi-casso.Aparcament vigilat de carrosses al Pavelló Joan Ortoll de Calafell de les 0 h a les 12 h. RUA DE LA PLATJA DE CALAFELL22.00h | Concentració de carros-ses i comparses a la pl. dels Paï-sos Catalans.23.00h | Inici de la rua seguint el següent itinerari:Països Catalans, Manuel Benet Ortiz, Av. Mn. Jaume Soler, Rbla. Costa Daurada, Pg. Marítim de Sant Joan de Déu, Crda. d’en Ra-

let, Dr. Dachs, Sant Pere, Vilamar, Pintor Mir, Av. Mn. Jaume Soler, Pl. Estació. Aparcament vigilat de carrosses al Pavelló Joan Ortoll de Calafell de les 0 h a les 12 h.

RUA DE CALAFELL17.00h | Concentració de carrosses

i comparses al c/ Baix Penedès.18.00h | Inici de la rua seguint el següent itinerari:Baix Penedès, Andalusia, Jaume Rafel, Rbla. Mn. Jaume Tobella, Pg. de la Unió, Ctra. del Sanatori, Ctra. Estació, Av. Mn. Jaume Soler, Sant Pere, Pg. Marítim de Sant Joan de Déu, Rbla. Costa Daurada, Av. Mn. Jaume Soler.

Programa d’actes del Carnaval Xurigué de Calafell 2014

CaLaFeLL

Cunit i Sitges es reuneixen per parlar de turisme al territori

L’Arboç estrena millora en el servei de neteja viària

L’alcaldessa de Cunit, Montserrat Carreras ha mantingut una reunió amb l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, en la qual han tractat diversos temes d’interès de les dues administra-cions. Han posat sobre la taula les accions que s’estan desen-volupant en matèria de promoció turística i d’actes festius, tenint en compte que tots dos municipis són localitats de costa molt propers. «Sempre és interessant posar en comú experiències entre ajuntaments i municipis; totes les idees són benvingudes», ha declarat Carreras.

En el marc de les millores que està impulsant l’Ajuntament de l’Arboç en l’àmbit dels serveis urbans, entra en vigor el nou contracte de neteja viària amb l’empresa CESPA, que represen-ta una millora substancial en la prestació del servei respecte a l’anterior adjudicatària i una disminució del cost per a la vila.L’Arboç disposarà a partir d’ara de dues màquines escombra-dores amb més capacitat, i amb més hores de servei. A més d’aquesta important millora, també s’ha reforçat el servei els diumenges i les festivitats. D’aquesta manera la vila de l’Arboç presentarà uns carrers més nets i tant els habitants com els nombrosos visitants podran gaudir d’un poble més acollidor.

bReUs

19 de febrer de 2014 | 20 | Opinió

OPINIÓ

«J o, en Déu, ja hi crec, però, en l’Església, no». Quantes vegades hem sentit aquesta expres-sió! I segurament que, rere l’expressió, hi ha

l’experiència d’una Església que ha ajudat poc o no ha ajudat gens a creure, per bé que caldria veure quina mena de Déu és aquest que s’invoca com una mena d’alternativa a creure en l’Església. El cert és, en qual-sevol cas, que allò en què no creuen els que pronuncien la frase citada, és pròpiament el lideratge de l’Església, un lideratge en matèria de fe i en matèria de moral; el lideratge d’una Església, doncs, que, d’una banda, «obliga» a creure unes veritats sovint obtuses, a com-plir unes obligacions molestes (com ara anar a missa o confessar els pecats) i a obeir unes normes morals indiscutibles i, d’una altra, s’erigeix en la mediació in-dispensable i única per poder arribar a Déu.

Estic parlant d’una percepció de l’Església, una percep-ció, per cert, molt generalitzada, i no de la realitat de l’Església. L’Església, en realitat, és la comunitat dels qui creuen en Jesús, una Església, doncs, que és indis-sociable del fet de creure en Jesús, per tal com la fe «cristiana» és una fe que ens fa fi lls de Déu i, per tant, germans els uns dels altres, una fe que crea, per ella

mateixa, un espai comunitari on la confessió de la fe comuna no sols expressa la fe de cadascun dels «fi dels», sinó que l’augmenta i la perfecciona.

L’Església som tots. L’Església pertany a tots els cre-ients. Això és cert. Però també n’és, de cert, que els creients no «fem» l’Església, com fan, per exemple, un partit polític els seus afi liats. L’Església, en aquest sen-tit, respon al «misteri» o «designi» de Déu i existeix des d’abans de tots els segles, l’Església és concreció de la «saviesa» divina, destinada a ser la «glòria» de tots els homes (com diu Pau a la primera carta als Corintis): l’Església és eterna. Déu ha volgut congregar en una «assemblea santa» (i això vol dir la paraula «Església») tots els qui creuen en el seu Fill, Jesús, i aquest voler de Déu és el que hi ha d’amagat rere tota la seva obra creadora duta a terme en el temps.

Potser direu que m’estic embolicant massa, que estic fent ciència-fi cció. Deixeu-m’ho dir amb unes altres paraules, deixeu que empri la imatge de l’amor humà, l’amor de la parella, l’amor que, en defi nitiva, és el mit-jà més adient per a accedir al «misteri» de Déu que, segons el Nou Testament, és Amor. Quan dues persones «es troben», segur que tenen la sensació que havien es-tat d’alguna manera predestinades l’una a l’altra i que la «comunitat d’amor» que volen establir respon a un «designi secret» d’abans de què es coneguessin l’una i l’altra. En aquest sentit, la parella que s’estima arriba a la conclusió que el seu amor compartit és el mateix amor que, com diu el Dant, mou les estrelles.

És tan difícil d’entendre que l’Església és, en el fons, la comunitat dels fi lls de Déu? Ja sé que, en la percepció dels de fora i també, fi ns a cert punt, dels de dins, l’Es-glésia no és això; i penso que qui sap si molts dels qui en formen part encara no han arribat a ser l’Església de Jesús. Entenc, doncs, que, per a molts, l’Església és una «circumstància» que potser s’accepta de grat o per força com a inevitable, però que no pertany a l’essència de la fe en Jesucrist. L’Església és una associació religi-osa, i prou. I segur que en aquesta percepció hi tenen molt a veure les estructures visibles d’aquesta mateixa Església. En parlarem.

«U na sola bala es capaz de armar una guarra escopeta.” Bien sea con balas de goma, con chorros de agua fría o a gotas de empujón,

lo que está claro es que nadie, sin discreción, merece ser disparado mientras nada hacia la búsqueda de su todo sin más ataque que el de sus propios nervios. Las fronteras, los límites, las reglas y sus guardianes, más que necesa-rios son fundamentales en este desigual escenario am-bientado en una interesada y plastifi cada globalización desmedida. La ley del pato al agua instalada durante estos últimos días en el estrecho confl icto fronterizo existente de raíz, y de por vida, entre España y Marruecos, deja en evidencia la carencia de efectividad,y afectividad legal,

que deambula a la deriva por el litoral hispano-catalán-marroquí cuando hay mares por la costa, miras por el costo y muros por el coste. No está la paz para tonta guer-ra. Un simple ciudadano, en guardia civil, puede armar un descorazonado san valentín en menos que se dispare la prima, y su riesgo independiente, al igual que puede provocarlo un retiro mal tirado o un chorro de disparos con mala baba. Grave asunto que incide fronteras de le-galidad defendible y que coincide con un gesto que dará mucho que cambiar en el molde fronterizo instalado en estos últimos tiempos de libre circulación europea en nuestro blindado territorio. Suiza ya ha encargado un cambio de cerradura para la puerta de acceso limitado a su estancia de derecho de admisión. La ley del embudo fi ltrará el líquido a su percibir y no será la única, puesto que la degeneración de valores, junto a la masifi cación de desigualdad, rebosará ya a la lógica erosionando mareas de inundaciones fundadas con el fi n de poder llegar a la orilla de la supervivencia que provocará la deformación de más islas con muros levantados sobre mares de agria dulce. Y es que cuando hay mucho marrullero y poco ca-pitán… la naturaleza se encarga de dejar crecer el desa-hogo y el instinto de resistencia evoluciona, causa y por defecto…afecta. Con confl ictos de fronteras y enroques limítrofes, y este pistoletazo de salida de madre prota-gonizado por la retaguardia civil, queda inaugurado el cierre de las fronteras abiertas a cal y canto. Europa aho-ra se quiere blindar con una copa que rebasa los límites de la supervivencia. “Una sola bala es capaz de armarla guarra”

L’Església,comunitat delscreients en Jesucrist

JOSEP G ILPREVERE

En el temps en què els pares tenen l’oportunitat de demanar classe de religió per als seus fi lls, voldria

animar-vos a no deixar passar l’oportuni-tat d’exercir el vostre dret en concordan-ça amb la vostra fe cristiana i també amb el desig que els vostres fi lls rebin una for-mació integral que els sigui útil per a re-conèixer valors profunds en la seva vida.Als qui s’oposen a l’ensenyament de reli-gió, cal recordar que aquesta assignatura no és obligatòria. Si el 75% de pares, en el conjunt de l’Estat, la demanen, quina raó democràtica es pot al·legar per negar-la?A vegades la controvèrsia parteix del fet de confondre l’ensenyament de la religió amb la catequesi. Això no obstant, cal no confondre-les. A religió s’ensenyen conceptes culturals, com la realitat de la Bíblia, els sagraments, els manaments… però no s’obliga ningú a la pràctica re-ligiosa, de la mateixa manera que s’en-senya anglès sense forçar ningú a viatjar a Anglaterra, o zoologia sense forçar els alumnes a ser veterinaris.Si algú pensa que el coneixement de la religió no té res a veure amb la cultura, en tindrà prou a llegir qualsevol obra clàssica, d’autors italians, russos, espa-nyols o polonesos, per sortir de l’error. Trobaran moltes cites i referències al fet religiós, de la mateixa manera que si visi-ten qualsevol museu i pretenen entendre el sentit de la meitat de les seves obres d’art.La religió està intrínsecament lligada a la literatura, a l’art i als costums dels po-bles. Com pretendre entendre a fons la meravellosa arquitectura de la Sagrada Família sense conèixer la font d’inspira-ció de Gaudí? O com gaudir de les obres de Shakespeare, Manzoni, Cervantes o Dostoievski, sense una mínima cultura religiosa?No ha de resultar estrany que la religió tingui en el currículum escolar la consi-deració que tenen altres assignatures, en comptes de ser considerada «una maria», expressió que coneixem bé tots els qui hem estat estudiants: matèria que no cal prendre’s seriosament.Resulta a més que la nostra societat està molt necessitada d’assentar-se en valors profunds, per exemple els que van servir al seu dia per a fonamentar el Parlament anglès, la Constitució Americana o la Unió Europea. En temps de corrupció i de manca de referents, estudiar el sentit de la vida és molt important. I si aquest ensenyament és reclamat pels pares, per què no l’hem d’oferir?

Estudiar religió, decisió dels pares

JAUMEPUJOLARQUEBISBE

METROPOLITÀ

DE TARRAGONA

I PR IMAT

Enroquesy fronteras

OSCARMOLEROESCRIPTOR

| 19 de febrer de 2014 Opinió

OPINIÓ

| 21

E n una fira d’antiguitats a la Rambla Nova de Tarragona vaig comprar un valuós tresor, almenys per mi. Es tractava d’un

fonògraf i cilindres amb gravacions històriques com Turandot de Puccini, dirigida per Toscanini, i la Simfonia núm. 5 de Malher, interpretada pel mateix compositor al piano. També hi eren els tres primers minuts d’una magistral versió del Rèquiem de Mozart. Precisament quan escoltava

aquesta peça van caure uns papers del cilindre. Era una accelerada narració d’autor desconegut de la qual el venedor n’ignorava l’origen. Pels documents es tractava d’un ric comerciant de la segona meitat del segle XIX a Tarragona. Els transcric: «La ciutat creixia, les mercaderies ar-ribaven al port, que li donava forta influència. Així el negoci de teixits al Nucli Antic anava bé i vaig obrir una altra tenda al barri portuari quan, amb la Rambla Nova, unia les dues parts de Tarragona. Aleshores uns amics em convida-ren a veure una representació de Die Walküre de Wagner al Teatre Liceu de Barcelona i allí vaig conèixer la meva estimada, la bonica Gina. Com un cec cor la descriuria? D’una amistat va néixer l’amor que pocs humans qualificarien. Quan la noia acaronava amb les seves mans de porcella-na el meu rostre seriós cercava el motiu de la meva melangia mentre jo joguinejava amb els meus dits entre els abundants rínxols de la seva negra i llarga cabellera».

Gina (I)

XAVIERPARERALLIcEncIAt En

GEoGRAfIA I

H IstòRIA

T arragona ha recordat en el primer ani-versari de la seva mort l’inoblidable pintor Tomàs Olivar, amb la presenta-

ció d’un magnífic llibre de Raquel Medina que recull l’obra de l’artista, presentat magistral-ment per Josep Poblet Tous, president de la Diputació, entitat a la qual va estar vinculat part de la seva vida. També es pot admirar una exposició homenatge per valorar la categoria artística d’aquest pintor a qui, malgrat que no va néixer a Tarragona, sempre li agradava que l’anomenéssim «el pintor tarragoní”» i que va demostrar, amb la seva obra pictòrica, tota aquesta estima amb la manera de captar i trac-tar el color i l’ambient de Tarragona i els seus pobles. A part de ser un artista inoblidable per a la nostra ciutat, lloat aquests dies pel periodista Antoni Coll, voldria centrar-me en l’aspecte social del nostre prohom. Fou soci fundador de l’Ateneu de Tarragona i responsable de la secció d’arts plàstiques durant vuit anys. Amb l’ajut inqüestionable, com ell sempre deia, de Mariola, va fer una tasca extraordinària i for-ça difícil de compaginar, primer a la Sala Car-reras i després a la seu de l’actual Ateneu, en haver d’alternar exposicions de pintors novells –la majoria alumnes o exalumnes de l’Escola d’Art– amb artistes consagrats, del nostre en-

torn com Òdena, Guillamet, Tomás, Valverde, Baringo, Figueres, Sanet entre un etcètera, però també pintors famosos d’arreu del món com Olivé, Albeniz, Subirats, Marça-Giné i molts altres que ell aconseguia portar a la nos-tra entitat; la sala d’art de l’Ateneu tenia una molt bona puntuació i estava molt ben consi-derada i reconeguda. Tomàs fou, entre altres coses, l’impulsor del concurs de nadales, on any rere any, participava gent de tot l’Estat; del concurs de pintura ràpida i de la tradicional subhasta d’art. Mai no sabia negar-se a col·laborar en qualse-vol obra social o participaren actes culturals, en exposicions inèdites, per exemple, a pobles tan petits com els Muntells de manera altruis-ta. Amic dels seus amics, recordo que un dia me’l vaig trobar al Serrallo quan anava a fer una entrevista i ell estava dibuixant una gran i magnífica marina, l’endemà se’n va assaben-tar que havia tingut un accident bastant greu; m’havia atropellat una moto en un semàfor en verd i es va presentar a l’hospital amb el qua-dre en qüestió, amb el seu marc daurat, perquè tingués un record millor que el de l’accident.De part de tots els ateneistes que el van conèi-xer i especialment de la resta de membres de la Junta que vam compartir tantes coses inobli-dables, Tomàs sempre seràs entre nosaltres.

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors publicades en el setmanari.

Envia lEs tEvEs cartEs al dirEctor i articlEs d’opinió a: lector@noticiestgn.cat

Tomàs Olivar, continua entrenosaltres

AntonI PAnAdèsEscRIPtoR

Inauguració de l’exposició de Cristina Hoffmann (l997).

Truca al

vols posar un anunci?

616 728 550

686 703 910

977 259 911

envia’ns uncorreu a

publicitat@noticiestgn.cat

19 de febrer de 2014 | 22 | Opinió

OPINIÓ

A vui en dia està molt de moda això dels gintònics. En cosa d’un parell d’anys, ha passat de ser una beguda de bar

de poble a convertir-se en la més glamurosa després del champagne francès. I , és clar, com que la ginebra és un destil·lat que no té mol-ta història, s’han hagut d’inventar tota mena de complements que van des de la llima fi ns als fruits secs. Un dia me’n van posar un amb pinyons que semblava un panellet! Amb això no només han aconseguit ampliar el públic objectiu sinó canviar l’hàbit de consum. Ja no és una beguda de dos glops, ara és una copa que s’ha de beure a poc a poc, gaudint-la al màxim. Et pots passar hores arreglant el món amb una consumició. Doncs bé, aques-ta setmana et proposo fer el mateix amb les preguntes que et facin.

Des de petits, al col·legi t’ensenyen que has de tenir la resposta a tot si vols aprovar. I si vols tenir bona nota, a més a més, has de ser el més ràpid de la classe. Així, a poc a poc, vas perfeccionant la tècnica d’emmagatzemar informació i respondre automàticament a qualsevol pregunta. Aquesta eina et permet treure’t l’ESO, una carrera i gairebé una opo-sició a inspector d’hisenda. Com dirien els psicòlegs, és una tècnica adaptativa, et fa la vida més fàcil. El problema és que no val per tot i, si l’apliques on no toca, els resultats no són tan bons. Per què? Per que la pregunta que respons es queda sense pensar.En pic has donat la teva resposta, ja no hi fa-ràs més tombs. Ja no buscaràs alternativa ni aprendràs res de nou. Com un xupito en una disco, te’l beus d’un glop per passar el mal tràngol. Si el xupito era un tequila barat, ja està bé. Però, i si resulta que era un whisky Chivas de 25 anys o un bon gintònic? Potser has perdut l’oportunitat d’aprendre alguna cosa, de replantejar-te idees que porten mas-sa temps automatitzades.Així que la pròxima vegada que et pregun-tin què penses de fumar als bars, de la po-lítica actual o de l’amor entre escorpins; seu tranquil·lament, deixa que els gels es comencin a desfer i gaudeix de la teva «gin-question».

S íria fou una de les regions que més aviat acceptà el Cristianisme. La conquesta àrab del s. VII, però, can-vià radicalment la situació i els cristians, reduïts a mi-

noria, hagueren de cercar refugi en pobles de muntanya per salvar la vida i la fe. Aquest aïllament els permeté conservar també la llengua, l’arameu. Un d’aquests pobles és Maalu-la que continua, encara als nostres dies, essent de majoria cristiana i de parla aramea. L’arameu fou la llengua inter-nacional adoptada pels perses fa 2.600 anys i parlada per Israel en temps de Crist. Jesús i els apòstols, doncs, parlaren l’arameu ja que l’hebreu havia quedat reduït a la lectura litúrgica dels textos bíblics en les sinagogues. Precisament perquè el poble ja no l’entenia es van fer els “targums” o traduccions populars i parafràstiques (explicatives) de l’he-breu original a l’arameu.Maalula (entrada, en arameu) és un petit poble situat en una estreta vall al peu d’una muntanya al cim de la qual hi ha el monestir de sant Sergi, habitat per monjos d’un orde religiós catòlic de ritus bizantí. El seu objecte més preuat és una ara que es suposa d’origen pagà –té unes estries per recollir la sang dels animals sacrifi cats- convertida en altar cristià que es creu el més antic conegut. En l’església una noia recita, per cert amb molta dignitat, el parenostre en arameu, tal com devia sortir dels llavis dels apòstols: “Habi-nu xebaxamaim itkadeix xemeka...”Des del cim de la muntanya es baixa al poble per un congost semblant al “Siq” de Petra, és a dir, un impressionant tall a la roca, si bé més curt. No cal tenir massa imaginació per pensar que aquest congost és el que va donar el nom d’”en-trada” al poble. Maalula és coneguda com el lloc del sepul-cre de santa Tecla. Es localitza en una cova dins d’un con-vent de monges ortodoxes al peu de la muntanya. Desconec el dany que hagi pogut fer tant a l’edifi ci com a les monges una incursió de rebels realitzada fa unes setmanes.Hi ha un altre lloc que també pretén ser el sepulcre de la santa. És Silifke, ciutat de Turquia, prop de Mersin i de Tars, la pàtria de sant Pau. No hi ha dubte que és el lloc més ver-semblant. Maalula està a centenars de kms. del lloc on vivia la santa, mentre que Silifke hi queda relativament a prop. És més, Silifke té a favor el testimoni de bastants autors an-tics, entre d’altres el d’Egèria, la famosa pelegrina del s. IV que en el seu dietari hi va deixar consignada la seva visita. També les restes d’una grandiosa església del s. V dedicada a la santa. L’anada a Silifke, però, exigeix un temps consi-derable, ja que cau fora de la ruta turística, mentre que la visita de Maalula és fàcil perquè es troba a pocs kms. de la carretera de Damasc a Homs. També per anar a Palmira des de Damasc, viatge que fan tots els turistes, s’hi ha de passar a prop. Són, doncs, molts els qui han visitat Maalula i poqu-íssims els que coneixen Silifke. I ja sabem que una mentida repetida es converteix en veritat.Segons la tradició popular el congost fou format per Déu a precs de santa Tecla. És evident que es tracta d’una llegenda etiològica, és a dir, que vol explicar un fet a primera vista inexplicable. En el nostre cas el poble es preguntaria: qui ha pogut fer aquest tall tan espectacular en la roca? I la resposta és la intervenció divina a precs de la Santa quan, perseguida per soldats romans, la muntanya li barrava el pas.

E s porta l’enginy dialèctic en públic. Ho podem veure en els debats polí-tics, en les sessions del Parlament, en

les tertúlies televisives i també en les xarxes socials.Deia el fi lòsof grec Heràclit d’Efes (segle VI aC), considerat el pare de la dialèctica occi-dental, que la contradicció no paralitza sinó que dinamitza. Això explicaria l’estímul que provoca en l’oponent la frase o rèplica capci-osa i amb mala bava que el contradiu i posa en dubte allò que ha dit amb anterioritat.Es tracta de dir la frase més enginyosa, la con-testació més aguda que generi més sorpresa i admiració o la resposta més punyent. També el comentari més subtil a Twitter, aspirant a ser retuïtejat pels seguidors. Val a dir que aquest no té tant de mèrit. Ho dic perquè jo sóc d’escriure i el fet de disposar d’un minut o d’una hora per rumiar-se una frase o un pensament no té, ni de bon tros, el mateix valor que el rebot oral furient, quasi simulta-ni, dels enginyosos que el practiquen. Admi-ro aquesta capacitat vertiginosa de resposta, perquè jo sóc de les que es queden amb la boca oberta quan m’interpel·len amb inten-ció de fer mal.

Per això, m’ha deixat molt sorpresa la minsa varietat de respostes de la infanta Cristina en la seva declaració davant del jutge, enca-ra que hem de recordar que ella no sabia que era públic, com fi nalment ha resultat ser. Possiblement li va mancar aquest estímul.I ja que parlo de la infanta, potser sí que no només va cedir la signatura al seu marit Iña-ki, enginyer (per cert, enginy-er: qui treba-lla l’enginy) del tràfec d’infl uències, del frau fi scal, de l’evasió de capitals i de l’engany conjugal no faldiller, sinó que també va ce-dir la seva capacitat de resposta al seu equip d’advocats.Vagi per davant que jo no sóc monàrquica, gens, però confesso que vaig estar temptada de considerar-la innocent perquè, a banda de la pantomima de la declaració –tots iguals davant la llei, el fi scal a favor de la imputa-da, màxima seguretat violada, escridassada autoritzada del pobre poble durant sis hores i bon comportament de la infanta, segons els advocats– de tots els acudits sobre el tema i de l’acarnissament popular, em semblava que la seva expressió i el seu posat no dona-ven la imatge del qui ha fet una malifeta i ha estat enxampat. Com la d’Urdangarin, vaja! També perquè em costa d’entendre que la fi -lla d’un rei, que se sap observada com tota la seva família, s’arrisqui a fer-se còmplice d’un frau escandalós. No sé encara si ho és, segu-rament no ho sabrem mai, però als meus ulls només la salvaria, i passaré per alt l’enginy, que, a part de viure a la lluna, no dominés les dues primeres regles de càlcul. Perquè, a veure, comptem: rendes reials, més sou infanta, més sou infant consort, menys mo-blament palauet de Pedralbes i diria que ja tenim dèfi cit. És clar que potser ho pagaven a terminis.

«Ginquestion»

ALEJANDROPÉREZ COACH

Enginy

TERESA DUCHESCRIPTORA I

BLOGUERA A

HTTP: / /SALSA-F ICCIO.

BLOGSPOT.COM

Fent un tomb per Síria Maalula

JOAN ARAGONÈSMOSSÈN

| 19 de febrer de 2014 Opinió

OPINIÓ

| 23

E ls socialistes denunciem fa temps que els efectes més devastadors de la crisi estan afectant, en especial, els sectors més dèbils

i vulnerables de la societat. Això és particularment evident en el cas dels infants. La mateixa Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i Ado-lescència (FEDAIA) ha alertat sobre l’augment de la pobresa entre els menors de 16 anys. En aquests moments el percentatge s’acosta perillosament a quasi el 30% dels nens i nenes catalans. O el que és el mateix: un de cada quatre nens del país malviu en situació de pobresa. Malgrat la contundència d’aquestes dades tant el Govern de la Generalitat com el Govern de l’Estat prefereixen no donar-se per assabentats d’aquesta tràgica realitat. Així, el mateix portaveu del Go-vern, Francesc Homs, va definir aquesta pobresa

com a «estructural» en ser preguntat sobre aquesta qüestió en roda de premsa. Segons el Govern de CiU la realitat és que «el 2006 hi havia un 19,1% de pobres al nostre país i ara tenim un 19,1% de pobres». O sigui, ve a dir, tots tranquils, que la po-bresa no creix. On està el parany? En el fet que el llindar de la pobresa es calcula en funció dels ingressos del país o bé de les unitats familiars. Un cop la crisi fa baixar aquests ingressos el llindar de la pobresa també baixa. D’aquí aquest percentatge similar, encara que la situació a peu de carrer sigui dramàticament més angoixant. D’altra banda, pot el portaveu d’un Govern amb un mínim de sensibi-litat social afirmar que un 19% de pobresa –és a dir, que quasi dos de cada 10 catalans són pobres- és una pobresa «estructural»?Com acostuma sempre a passar, el govern del PP va una mica més enllà a l’hora de superar qualsevol afirmació que desafiï el sentit comú dels ciutadans. En aquest cas va ser la ministra de Sanitat la qui va convertir el senyor Homs en quasi un moderat en «assegurar» que la pobresa infantil ha baixat als nivells previs a la crisi gràcies a les mesures impul-sades pel govern de Rajoy. Aquestes afirmacions dels governs de CiU i PP ens sostreuen de l’àmbit de l’acció política i ens situ-en de ple en el món de la màgia o de les realitats esotèriques. Així doncs, malgrat retallar prestaci-ons i serveis socials per reduir la despesa pública a qualsevol preu l’efecte d’aquestes retallades és una reducció «objectiva» de la pobresa al nostre país... malgrat que la realitat o les mateixes dades de l’Institut Nacional d’Estadística indiquin just el contrari.

La veritat és que mentre la Unió Europea destina l’equivalent al 2% del PIB a polítiques d’infància, el Govern del PP ha reduït aquesta inversió a tan sols l’1,2% del PIB espanyol. Pitjor encara és la si-tuació a Catalunya on no s’arriba ni a tan sols l’1%, per sota fins i tot de la mitjana espanyola, tal com han denunciat reiteradament totes, i subratllo TO-TES, les entitats del tercer sector que treballen en aquest àmbit.Els socialistes no compartim aquestes afirmaci-ons irresponsables dels governs de CiU i PP que considerem com una burla intolerable addicional a una realitat molt dramàtica. Vivim, de fet, una situació d’emergència nacional que ens obliga a impulsar respostes precises i eficaces ARA. Així, el Parlament ha d’aprovar ja la creació d’una Renda Garantida Ciutadana, tal com recull el mateix Esta-tut, hem d’assegurar la ingesta de tres àpats diaris pels infants mitjançant les corresponents partides pressupostàries en concepte de beques menjador i de la renda mínima d’inserció, així com hem de garantir el manteniment dels serveis bàsics d’ener-gia i d’aigua a totes les llars del país.Hem de doblar el pressupost adreçat a polítiques d’infància perquè molts nens i nenes no poden es-perar. En aquest tema ja fa temps que s’ha encès la llum que alerta SOS i s’han travessat totes les línies vermelles. Les famílies no necessiten una almoina humiliant a base d’accions puntuals sinó la presta-ció d’un dret social que garanteix el nostre Estatut. I, conjuntament amb això, deixar de banda d’una vegada per totes els subterfugis estadístics o les mentides grolleres que intentin ocultar una reali-tat on no voldríem mai veure als nostres fills.

De debò la crisino ha fet créixer la pobresa?

Martaponssecretària de

polít iques socials

de la federació del psc

del caMp de tarragona

El digital de referència a casa nostra El grup NacióDigital i delCamp.cat, líder amb més de 168.000 visitants únics mensuals al territori

19 de febrer de 2014 | Cultura24 |

CULTURA

A ctes municipals, informació econòmi-ca, cens electorals o pergamins, entre d’altres. Aquest és el gruix de docu-mentació històrica, d’entre els segles

XIII i XVIII, que l’Ajuntament de Tarragona ha re-cuperat aquest dissabte.

La documentació de l’Ajuntament de Tarragona va ser traslladada, arran de l’inici de la Guerra Civil, des de l’edifi ci consistorial al Palau de l’Arquebisbe, un espai considerat més adequat per a la seva salvaguarda. Aca-bada la guerra, i des de l’any 1944, el fons municipal es va dipositar en les diferents dependències de l’Ar-xiu Històric Provincial de Tarragona, on s’ha conser-vat fi ns ara. Entre el material hi ha actes municipals, documents d’economia i hisenda, miquelets i milícies urbanes,

cens electorals o pergamins diversos. Amb l’objectiu de compartir la informació i donar un servei més efi -cient als ciutadans, l’Ajuntament de Tarragona prio-ritzarà aquests documents en els programes de digita-lització dels pròxims tres anys, i en lliurarà una còpia digital a l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona.El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va aprofi tar l’acte de cessió de la documentació, que es va dur a terme aquest passat dissabte, per lloar el clima d’acord amb què s’ha dut a terme el trasllat d’aquest materi-al. Mascarell exposa que el traspàs d’aquest dissabte «s’ha fet des del diàleg» i va comparar aquest procés amb el trasllat dels papers de Salamanca, tot recor-dant que «portem nou anys d’una llei i encara no ho hem aconseguit restablir», la qual cosa, afegeix, «posa de manifest les diferències entre aprofundir i tractar les coses amb voluntat democràtica o no».

Retorna a Tarragona documentació dels segles XIII i XVIII Que el menjar sigui

el teu aliment

AGNÈS LLORENSPERIODISTA

S ou dels que quan teniu gana us dediqueu a buscar pàgines de cuina? Teniu alguna adreça preferida? La xarxa és un niu de continguts i

la gastronomia n’és una de les categories reines. Al marge del procés de deïfi cació de la fi gura del cuiner i dels grans tòtems actuals –Ruscalleda, Adrià, els tres germans Roca i un llarg etcètera– Internet segueix obrint noves portes a veus desconegudes, molt inte-ressants i que tenen molt a dir sobre el menjar. Cada dia s’omplen milers de pàgines sobre noves receptes, alimentació sense additius químics, dietes especialit-zades, règims, postres de tot tipus, magdalenes que desafi en les lleis de la física, pàgines especialitzades en el tast d’aigües, rutes d’enoturisme o fórmules de tota mena per fer realitat el gintònic perfecte. «Que el menjar sigui el teu aliment i l’aliment la teva medicina», afi rmava –diuen– Hipòcrates fa uns 2.000 anys. Avui dia, alimentar-nos ens segueix im-portant molt més enllà dels límits de les funcions vitals. Menjar i cultura són un casament perfecte, que pot servir per promocionar casa nostra i mos-trar la riquesa gastronòmica brutal que ens envolta. Aquest és el cas de La Cuina Violeta (http://lacuinavi-oleta.blogspot.com), un exemple de com combinar fotografi a, receptes de diferents nivells de difi cultat, unes introduccions molt treballades sobre música i pel·lícules que es relacionen amb les seves receptes. Darrere d’aquesta pàgina hi ha el treball de Nani Nolla, que cada setmana comparteix alguna de les seves receptes i promociona els productes més típics de Tarragona. Ara, la seva tasca de donar a conèixer la nostra cultura gastronòmica fa un pas més, ja que pel pròxim 22 de febrer ha organitzat una trobada de bloguers de diverses ciutats catalanes i espanyo-les per donar-los a conèixer la ciutat, el Mercat i tas-tar alguns dels productes locals, una actuació que té molt de gastromia, però també de cultura i turisme i que mostra que Internet és, un cop més, una eina perfecta per compartir interessos, un aliment que té molt de medicina però també de plaer. Bon profi t i que en gaudiu!

D’esquerra a dreta: el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el director de l’Arxiu, Ricard Ibarra, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el director dels Serveis Territorials de Cultura, Jordi Agràs. /ACN

El pròxim diumenge 23 de febrer, a les 12 del migdia, l’Auditori Pau Casals acollirà el concert del Cicle de Joves Intèrprets 2014,

a càrrec d’alumnes del Conservatori de Música de Vila-seca amb solistes, grups de cambra i l’Or-questra Händel.

El concert comptarà amb les actuacions de la pianis-ta Júlia Fortuny; la soprano Lucía Méndez, acompa-nyada a la guitarra per Adrián Galindo, i per acabar la primera part, l’actuació del grup de cambra. La segona part del concert serà a càrrec de l’Orquestra Händel, amb el solista Lluís Domènech (guanyador del concurs El Solista i l’orquestra), i Don Quixot, suite burlesca per a orquestra, de G. P. Telemann, amb Heidrun Bergander al baix continu. Els alumnes del Conservatori de Vila-seca posaran un bon punt fi nal a aquest cicle de Joves Intèrprets.

L’Auditori Pau Casals rebrà els alumnes del Conservatori de Vila-seca

Gaspar Hernández presenta la seva última novel·la a Tarragona

La llibreria La Capona de Tarragona és l’es-cenari escollit per presentar la darrera novel·la de Gaspar Hernández, un treball

que duu per títol La terapeuta. L’acte està previst pel dijous 20 de febrer a les 19 hores, i serà una bona ocasió perquè l’autor, conductor del pro-grama l’Ofi ci de viure de Catalunya Ràdio, pugui trobar-se amb el seu públic i lectors. La presen-tació del llibre servirà per tractar amb profun-ditat el tema de l’ansietat, el problema sobre el qual bascula tot l’argument del text.

| 19 de febrer de 2014 | 25Agenda

AgendA

En la xerrada «Afrontar les pèrdues com a part de la vida», les psicòlogues Aurora Plana, Brígida Oró i Che-lo Bosch ajudaran a superar els moments de dolor que representen la pèrdua d’éssers estimats, salut, feina... Les psicòlogues de la Unitat de Pèrdues i Processos de Dol del CAP Muralles de Tarragona ensenyaran les claus per fer-ho de manera saludable. Lloc: Sala d’Àmbit Cultural d’El Corte InglésHora: 19.00

Álvaro presenta el seu nou xou YoSoY, actualment en cartell a Barcelona. El còmic més original, productiu i impredecible del panorama actual proposa en el seu nou espectacle «descobrir qui sóc». Lloc: Sala HighlandHora: 22.30Preu: anticipada 8€ amb consumició

Oriol Genís i Xavier Albertí despullen fins a deixar el fil de vida necessari a l’espectacle perquè l’esperit, la imaginació i la genialitat de Boris Vian es transmeti a l’espectador en un estret joc de complicitats entre el piano, el whisky i el públic. Amb un control del temps extraordinari, amb calma, sense pressa, el missatge va arribant i l’ànima de Vian omple l’espai d’emoció i aplaudiments espontanis entre cançons.Lloc: Sala TronoHora: 21Preu: 16€ / 12€ amics Sala TronoAltres sessions: dissabte 22 de febrer a les 21 hores.

Josep M. Domènech (piano), Ramón Teixidó (baix), Joan Rion (bateria) i Albert Carbonell (violí) oferiran el seu concert Recordant Carles Cano. Lloc: Bebop (Plaça dels Sedassos, 26)Hora: 20.30 i 23.30Preu: 8€ (consumició mínima inclosa)

El Mort al Principal està basat en l’espectacle CCCR El Mort, del Centre d’Arts Escèniques de Reus, escenificat al Teatre Fortuny el 2008.El Teatre Principal acull els preparatius d’una ceri-mònia mortuòria per un il·lustre al qual la ciutat ret homenatge. L’espectador s’infiltra en els preparatius i passeja pels racons del teatre. Quatre versions del traspassat en forma de monòleg, en un espai de re-flexió i recolliment, per conèixer passat i present del mort i de qui el vetlla. Teatre de proximitat, una expe-riència diferent que s’ha de viure, amb el públic com a veritable protagonista. Lloc: Teatre PrincipalHora: 20.00, 20:30, 21.00, 21:30 i 22.00Preu: 12 € / 10€ amb carnet cultural serà de 10 €Altres sessions: diumenge 23 a les 18.00, 18:30, 19.00, 19:30 i 20.00

FeBReR 2014

1 2

3 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 20 21 22 23

24 25 26 27 28

EXPOSICIÓ

EXPOSICIÓ

Tarragona‘Penjar d’un fil’

Dolors Puigdemont presenta una instal·lació d’instal·lacions. Set realitzacions dels darrers cinc anys que tenen un fil de continuïtat i inda-guen en diferents espais d’un territori compar-tit. En els seus treballs es refereix als arbres, a l’aigua, a l’aire, al moviment, a l’alè de vida, a la força gairebé invisible del cos humà. Tots aquests volums transparents de malla galva-nitzada pengen d’un fil, on l’aire flueix i es pot percebre en ells. Lloc: Tinglado 2 del Moll de Costa del PortFins al 23 de març

Tarragona‘Bombes, presons flotantsi repressió al Port de Tarragona’

El 15 de gener de 2014 es van commemorar els 75 anys de la fi de la Guerra Civil i l’entrada de les tropes nacionals a la ciutat de Tarragona. Per aquest motiu el Port de Tarragona i l’Arxiu del Port ha preparat l’exposició Bombes, presons flo-tants i repressió al Port de Tarragona (1936-1939), un recull de fotografies i documents originals que mostren els estralls que el conflicte va causar a les instal·lacions portuàries de la ciutat.Lloc: Arxiu del Port (C/Anselm Clavé, 2)Horari: de lluns a divendres de 10 a 14 hores diu-menges de 11 a 14 hores)Fins al 28 de març

DIMECRESTarragona Conferència

19

DIVENDRESTarragona Teatre. ‘Cançons de Boris Vian’

21

DIJOUSTarragona Monòleg. Álvaro Carmano

20

DIJOUSVallsTeatre. ‘El Mort al Principal’

22

TarragonaConcert. Josep M. Domèch Trio + Albert Carbonell

ContacontesAmb la participació de socis i convidats. La conducció de l’acte anirà a càrrec de Ramón Roselló, vocal de Lle-tres. Carquinyolis, mistel·la i encesa d’espelmes per fer fugir els mals esperits...

Concert màntricCançons amb l’idioma sànscrit que seran acompanya-des d’altres instruments com la guitarra, tempura i armonium. L’objectiu d’aquest concert és crear un es-tat intern de la persona de quietud mental i atmosfera de benestar. Un concert per relaxar-se i oblidar encara que sigui per una estona els problemes diaris. Preu: 3€ / 1€ socis

DISSABTE 22 | 18.30 h

DIUMENGE 23 | 19.00 h

ACTES A L’ATENEUDE TARRAGONA

ww

w.n

otic

iest

gn.tv

19 de febrer de 2014 | Gent26 |

gent

Èxit de les activitats a la Biblioteca de Roda de Berà

Alumnes del col·legi La Portalada d’Altafulla

visiten el Parlament de Catalunya

Taller d’emergències i suport vital bàsic a l’escola SPiSP

El centre esportiu Vilarenc Aqua de Calafell recaptamés de 2.000 euros per a l’Associació de Parkinson

La Biblioteca Municipal va penjar el cartell de complet a les dues activitats cele-brades el proppassat cap de setmana. I és que grans i petits van gaudir amb les activitats organitzades per la Biblioteca Municipal. Tant la xerrada-col·loqui sobre coaching, divendres a la tarda, com l’activitat infantil del Grup Manetes, dissabte al matí, van esdevenir tot un èxit. La primera, una xerrada-col·loqui sobre coaching, que va tenir lloc divendres a la tarda, va atraure públic de totes les edats d’ambdós sexes, mentre que l’activitat infantil basada en els jocs tradicionals i organitzada pel grup de voluntaris de la Biblioteca Municipal, Grup Manetes, va ser també tot un èxit de participació entre els més petits.

Una cinquantena d’alumnes de l’escola La Portalada d’Altafulla van visitar el passat divendres 14 de febrer el Parlament de Catalunya, acompanyats pels seus profes-sors i l’alcalde Fèlix Alonso. Els escolars, d’Educació Primària, han estat rebuts per representants de la cambra que els han ensenyat el funcionament de l’hemicicle.

Durant la setmana del 10 al 14 de febrer, l’alumnat de 1r i 2n de primària van poder acudir un dia a l’escola amb un nino per a la realització del taller de salut. Els tallers van ser duts a terme per una instructora acreditada en SVB, Suport Vital Bàsic, i amb la col·laboració de l’agent Karme, una osseta guàrdia urbana, i la Muvi, el seu telèfon màgic.

L’alcalde de Calafell, Joan Olivella, i el president del centre esportiu Vilarenc Aqua, Antonio Morales, han lliurat a la presidenta de l’Associació Parkinson de Catalu-nya, M. Carme Martí, un xec de 2.205 euros, recollits durant la campanya solidària duta a terme el passat mes de gener. També han estat presents en aquest lliurament el regidor de Sanitat de l’Ajuntament de Calafell, Francisco Clavero, la regidora d’Esports i Promoció Esportiva, Maite Gonzàlez, la regidora de Benestar i Família, Maria Verge, i la presidenta de l’Associació Parkinson Comarques de Tarragona, Cori Sancho.

| 19 de febrer de 2014 | 27Gent

gent

Perafort estrena l’ampliació del Parc Infantil de jocs

El xerpa nepalès Mingma visita Tarragona

L’Ajuntament de Perafort ha inaugurat el nou Parc Infantil de jocs del municipi, ubicat a l’Avinguda de Catalunya i que significa l’ampliació de l’espai de jocs in-augurat l’any 2009. Amb les millores introduïdes ara s’ha pogut duplicar l’àrea d’aquest Parc Infantil, que ara disposa de 425 metres quadrats destinats a la di-versió i el lleure dels nens i nenes de Perafort i Puigdelfí. També s’ha arranjat la vorera d’accés i s’ha construït un mur de separació amb la piscina municipal, que ha estat decorat amb un mural. Tot plegat completa un indret que també disposa d’enllumenat elèctric, així com de bancs per al descans de petits i grans, i d’una filera de moreres que a l’estiu permetran recuperar forces a l’ombra.

Aprofitant la seva estada a Tarragona, amb motiu de la participació en el VII Cicle de Conferències de Muntanya Diputació de Tarragona, el xerpa nepalès Mingma ha estat rebut pel president de la institució supramunicipal, Josep Poblet, a qui ha ex-plicat les experiències realitzades en la culminació dels 14 vuit-mils i en les expedi-cions que ha dut a terme compartint ruta amb l’alpinista tarragoní Òscar Cadiach. Als seus 34 anys, Mingma ha esdevingut no solament un heroi de la muntanya, sinó una persona que s’ha forjat des de la base, passant de portador a xerpa, i culminant amb la consecució de la seva pròpia empresa, que organitza expedicions al Nepal i dóna feina a prop de 2.000 persones vinculades amb el muntanyisme.

Un llibre repassarà el paper de Jordi Català i grup Paper Tornassol en la història del rock català

Quan parlem de rock català hem de parlar obliga-tòriament d’en Jordi Català i del grup Paper de Tor-nassol” (1978-1985), un dels grups musicals pioners de la música rock a Catalunya. Inspirats en els Set-ze Jutges i en els grups dels anys 60 com Els Dracs (versions internacionals en català), neix l’any 1978 el personatge de Jordi Català (Jordi Freixa), primer com a cantautor compromès amb el retorn de la democrà-cia i dels nostres valors nacionals, culturals històrics i lingüístics (1978–1980), i més tard com a cantant de rock i música de ball en català (1980-1985), en un intent de normalitzar la música en la nostra llengua davant altres idiomes, objectiu aconseguit finalment i en part, pel fet de l’adveniment del rock català dels N’Gai N’Gai (1986), Els Pets (1987), Sopa de Cabra (1989), SAU (1990), Umpah-Pah (1992), etc. Però, per què en part? Anem a pams: corria l’any 1982 quan Núria Feliu enregistrava els seus primers discs de música ballable en català i, paral·lelament, a Tarragona s’iniciava una etapa en la qual en Jordi Ca-talà feia el mateix amb cançons traduïdes del francès de’n Sacha Distel, Charles Aznavour, Gilbert Bécaud i més; cançons populars com el ball de rams; boleros com Solament un camí i moltes altres. A més, com a persona defensora dels animals i, per tant, antitauri-na, canviava el sentit d’un pasdoble tan emblemàtic com Amparito Roca, de pasdoble torero a pasdoble de festa major i l’«olé» a «molt bé».Des de l’evolució de les cobles van néixer orquestres com La Maravella, La Selvatana, La Caravana, La Principal de la Bisbal i altres que tenien la finalitat de portar alegria, gatzara i xerinola a les ciutats i viles de Cata-lunya, però tenien limitades les cançons en català en concerts abans del ball. Jordi Català i Grup Paper de Tornassol va portar un alè d’aire fresc a la poesia i al rock com a primícia i, més tard, al ball de festa major en català. Però van arribar temps d’eleccions i, amb ell, la necessitat de fer ressorgir la histò-ria i la llengua catalana per reivindicar l’esperança d’un nou govern català i acon-seguir així el ressorgiment polític, social i mediàtic que beneficiaria i consolidaria

els estaments catalans, amb eines com la campanya de la Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Els partits polítics nacionalistes, i també els d’esquerres, volien comptar amb el missatge de la música per donar més fermesa a les esperances d’una Catalunya democràtica. Jordi Freixa explica que «ens contractaven per actuar arreu on es duien a terme les seves activitats polítiques i això ens servia per refer-mar i promoure la llengua catalana en versió musi-cal i ens enfortia l’esperit artístic perquè ens donava l’oportunitat de reivindicar el missatge patriòtic al crit de “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia” en forma de cançons en totes les actuacions». «Eren temps de moviments socials i reivindicatius i nosaltres en formàvem part d’aquesta moguda, la qual cosa ens va fer populars. Havent aconseguit el poder, tant els ajuntaments nacionalistes com d’es-querres, que aleshores ens havien anat contractant, ja no necessitaven la nostra música. Encara teníem prou força per continuar la nostra lluita, però la manca de popularitat va fer difícil la possibilitat de contractes i, en conseqüència, fàcil la dissolució del grup. El ball en català va quedar en suspens», assegura Freixa. A partir d’aquí, explica, al nou govern l’interessava més posar de moda el rock català ligh, que no eme-tia cap mena de missatge i resultava més comercial i menys comprometedor: estem parlant de l’anome-nat rock català, d’estil desacomplexat, una imatge i un llenguatge molt pròxim amb què s’identificava la

joventut catalana –lluny de la figura progre i el missatge reivindicatiu de la Nova Cançó que nosaltres promovíem. Al tinter es va quedar el darrer treball discogràfic de rock i ball en català anomenat genèricament Aló, Aló, visca la Festa Major, amb cançons com «Hola nena», «L’ànec verd», «La contracabina» (rumba rock), etc. El pròxim 27 de març es presentarà un llibre amb cançons de l’epoca en què Jordi Freixa (Jordi Català) explicarà amb pèls i senyals les vicissituds, èxits i fracassos d’aquells treballs musicals i poètics que marcaren els primers passos en forma de rock català i la normalització musical lingüística d’aquest país, des de Tarragona.

19 de febrer de 2014 | 28 | El temps

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 20

Setmana de sol i núvolsAmbient asso le l la t f ins a l cap de se tmana quan e ls in ter va ls ennuvo la ts fa ran que e l ce l es t igu i parc ia lment tapa t . Les tempera tures es mant indran es tab les a l l l a rg de la se tmana.

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 19

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 15º / min. 9º

DIVENDRES 21

DIUMENGE 23

DIMARTS 25

DISSABTE 22

DILLUNS 24

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 085Mossos d’Esquadra 088Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / DOMENYS RÀDIO / 107.6 /ESRADIO / TARRAGONA / 98.7ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 89.3

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4NOVA FM TARRAGONA 91.3ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1

RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN!La Nel·la és una gosseta deu! És una gossa que va ser recollida abandonada a la car–retera. És molt bona, alegre i sociable. És una gossa ideal per a una parella jove i fi ns i tot per persones actives i esportistes. És molt agraïda i afectuosa.Contacte: gaiatgn@gmail.com

GATETS EN ADOPCIÓ!Aquests 4 germanets es queden sense casa. La persona que fi ns ara els cuidava serà desallotjada en molt poc temps i necessi-tem casa per a ells, esperem que no siguin invisibles pel fet de ser adults. Són tots molt bons i afectuosos, busquem un àngel per a ells, junts o per separat.Jennifer: 639 45 12 96info@tarracogats.org

| 19 de febrer de 2014

GASTRONOMIA I OCI

Gastronomia i Oci | 29

Fa 2.000 anys els romans que van estar a les nostres terres co-neixien molt bé les virtuts de l’aigua i, en els seus costums de la bona vida, no van faltar les termes i els banys.Afortunadament des de fa uns anys, per al gaudi el nostre es-perit i el relax del nostre cos disposem al nostre territori d’un dels més importants i grandiosos centres lúdics de l’aigua i els tractaments corporals de Catalunya.Situat al complex de l’hotel Estival Park, en la Platja de la Pine-da de Vila-seca, Aquum Spa & Wellness ofereix un mar de més de 60 sensacions inoblidables tot l’any.Paradís per als amants de l’aigua en totes les seves manifes-tacions, aquest prestigiós Spa i Wellness destaca per les seves àmplies i còmodes instal·lacions dotades dels avenços tecnolò-gics més actuals per a la felicitat dels usuaris.La zona d’aigües està acristallada perquè es puguin contem-plar les palmeres de l’exterior, el cel blau i el sol, la qual cosa proporciona un climax visual molt agradable. Diferents pisci-nes amb aigües a diferents temperatures, de 32 a 36 graus i diferents sensacions proporcionen el relax del visitant. També hi ha una piscina infantil, llits i bancs d’aire, font de gel, sau-na, banya de vapor, dutxes especials, riu hidrodinàmic, “hot tub”, cascades, projectors cervicals, hidromassatge exterior a l’aire lliure…En un altell se situa el Club, zona més exclusiva amb piscines de contrast i hidromassatge, sala de relax amb aromateràpia, cromoteràpia i musicoteràpia, etc.Finalment, està el Wellness, el lloc perfecte per cuidar-se, ja que és l’àrea especialitzada en tractaments d’estètica, salut i benestar, en la qual se situen les cabines per a tractaments, perruqueria, massatges, fangoteràpia, vinoteràpia… En defi ni-tiva, un complet centre lúdic d’aigües i tractaments que ocupa uns 4.000 m2 per al benestar de l’esperit i el cos.

Continua sent el millor establiment de tapes de Reus. El risotto de popets, les fi nes làmines de carxofes fregides, el

pop a la gallega o en salsa picant, les patates braves, les croquetes de pernil ibèric, les fa-betes baby amb pernil i foie i, a les postres, el couland de xocolata i la copa de iogurt artesà amb melmelada de taronja amarga i xocolata, són sensacionals, sense oblidar els plats de pernil de Guijuelo, embotits d’Orga-nyà i formatges, a més de les minifondues.

El matrimoni format per Eduard Rovira Pa-lleja i Ester Mónico Monllor va iniciar l’any 2011 una trajectòria empresarial en el camp de l’hostaleria obrint un bar restaurant en un petit local amb terrassa a la plaça d’Enric Yza-guirre. El passat mes de març de 2013 es van traslladar a la plaça de les Basses, a dos passos de la plaça de Mercadal (Ajuntament). Ella a la cuina i ell a la sala, ofereixen un tipus de cuina basada en les tapes, taules d’embotits i minifondues, que té com a característiques

principals unes elaboracions acurades en pro-ducte i treball, a uns preus certament econò-mics. El menjador resulta molt agradable i la terras-sa, situada a la tranquil·la placeta, és una de-lícia. En defi nitiva, una oferta treballada i de qualitat que permet gaudir d’un bon menjar informal en un ambient juvenil i actual, ben dirigida per aquests dos joves que els caps de setmana tenen el suport d’Anna, la germana d’Ester. Els tres desborden entusiasme i il-lusió. Un lloc per esmorzar al matí, fer el vermut i demanar els suggeriments del dia, exposats a la pissarra o el menú, al migdia, un vinet i uns pinxos a la nit, més tard, sopar i després, una copeta.

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

TASTETS DE REUSPlaça del Basses, 2 · Reus · Tel. 977 313 669

Horari: de dilluns a divendres de 9 a 23h.

Dissabtes, diumenges i festius d’11 a 24h.

tastetsdereus@gmail.com

Tastets de Reus, les millors tapes de la ciutat

Aquum, un mar de sensacionsinoblidables a la Pineda

Camí del Racó, 15 Platja de La Pineda · Vila-secaTel. 977 35 80 54 · 977 35 80 61

estigui ben rostida. Un cop estiguin les verdures fetes, es deixen refredar o que quedin tèbies, es pelen, es tallen en tires i es posen al plat. S’hi afegeix un toma-có a la planxa i les dues sardines de la costa. Si no és possible fer-les a la planxa es pot utilitzar la mateixa paella de les verdures amb unes gotes d’oli per fregir-les. Un cop estigui tot emplatat cal fi car-hi un rajolí d’oli d’oliva per tal que li doni un toc brillant. Ja es pot servir a taula.

La recepta d’Encarna Martínez

Elaboració

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

Si teniu algun dubte sobre la receptapodeu trucar al 977 66 26 51

El Molí de Cal TofAv. Santa Oliva, 2 | El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Escalivada amb sardina de la costaIngredients

PebrotCeba

AlbergíniaSardina de la costa

S’agafa l’albergínia i el pebrot i es punxen perquè no petin quan s’escalfi n. Es posen en una safata o cassola al foc o al forn. Se’ls ha d’anar fent tombs per tal que quedin ben rostits pels dos costats. Tam-bé s’afegeix la ceba i es deixa a la cassola fi ns que

19 de febrer de 2014 | Classi� cats30 |

CLASSIFICATS

TARRAGONA. EL SERRALLO. Vendo piso reformado de una habitación grande de matrimonio, con un baño, comedor, cocina, una terracita con muebles, luz y agua dados de alta, muy económico, 62.000€ Tel. 610 500 017 / 977 218 730

TARRAGONA. MANUEL DE FALLA. Pis nou, 90 m2, 3 habitacions, 2 banys, parquet, aire condiconat, calefacció, parking i traster. Per: 230.000€ Tel. 977252052

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 80m, 2 hab., abans 3, balcó gran, estat perfecte, 140.000€ Tel. 977 25 20 52

CALAFELL. Casa adosada en conjunto residencial Bonavista Mar. Urge vender. 139.500€. Tel. 977 693 568 / 691 239 003

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Zona balcó, 130m2, molt bones vistes, sostres alts, 2º sense ascensor, per viure. 330.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. MOZART. Casa de110mts2, 4dorm+2baños. Alto y luminoso, parket, armarios empotrados, parking+trastero. Zona común con piscina. 310.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. PERE MARTELL. Pis de 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat inclus instalacions, molt lluminós. 180.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS / EROSKI. Piso de 106m2, 4 dorm., 2 baños, cocina de diseño, salón comedor con terraza, zona comunitaria con piscina y pista de tennis. Parking en alquiler en propio edi� cio. Posibilidad de amueblado. Precio: 265.000. Tel. 601287817

TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dúplex. 3dormitorios + 2baños, 2 terrazas grandes, parking+trastero, zona común con piscina. 200.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. 100m2, per reformar, 2 balcons, 4 habitacions, bany i aseo, per 220.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso de 2 dormitorios, 65mt, planta alta, solarium de 50m, exterior, plaza de parking grande, � nca seminueva. Precio: 170.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. RAMÓN Y CAJAL. Vendo piso de tres habitaciones, un baño, cocina, comedor y un balcón con mucho sol y luminoso. Precio: 95.000€ Llamar al tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. LES GUNYOLES. Cerca de estación Ave Camp Tarragona. Casa adosada de 4 habitaciones dobles, cocina amueblada, 2 baños completos y 1 aseo, salón-comedor, terraza, jardín, parquing privado y solarium. Posibilidad de alquiler con opción a compra. Tel. 607945958

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. GRAN OPORTUNIDAD. Piso semi nuevo, 2 dorm. con armarios, cocina americana equipada, salon comedor con salida a balcón amplio, vistas despejadas, zona comunitaria con piscina, parking amplio incluido en el precio. 210.000. Tel. 676664298

TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren de Tarragona. Gran oportunidad! Piso de 3 hab., 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84

TARRAGONA. JAUME I. 3 habitacions, terrassa, bany, ascensor. D’origen. 90.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. CALLE REDING. Piso exterior, muy buenas vistas. Reformado. 300.000€. Tel. 650 445 663

TARRAGONA. PARE PALAU. 170m, Pis/o� cina, 5 habitacions, per reformar. 150.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 habitaciones, 1 baño, exterior, cocina. 126.000€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Pis en venda de 80m2 amb 3 habitacions i bany. Preu: 115.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CAPUTXINS. Pis 3 habitacions, per reformar, ascensor. 69.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. PLAZA VERDAGUER. Vendo precioso apartamento reformado, de una habitación, comedor, cocina grande, baño. Por: 90.000€ Tel. 977 21 87 30 / 610 500 017

TARRAGONA. ZONA SUD. Pis venda vistes al mar, totalment reformat, 70m2, 3 habitacions, terrassa, no hi ha ascensor, 2n pis, persianes elèctriques. Per: 130.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. TORREFORTA. Pis en venda, planta baixa, 93m2, 3 habitacions, traster, parquing, jardí comunitari privat, moblat, per entrar-hi a viure. Preu: 68.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. MANUEL DE FALLA. Pis nou, 90 m2, 3 habitacions, 2 banys, parquet, aire condiconat, calefacció, parking i traster. Per: 230.000€ Tel. 977252052

TARRAGONA. TORRES JORDI. Piso de 2 habitaciones. Todo nuevo. Amueblado. Tel. 660133933

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Pis de 88m, terrassa gran, 1ª planta, per reformar. 85.000€. Tel. 654122038 / 977111355

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per 140.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. SANT RAMON. Adossat 140m2, 4 habitacions, 2 banys, jardí, pàrquing. 195.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

SANTA COLOMA DE QUERALT. OCASIÓN. Casa en buen estado. 140m2, 3 plantas, 4 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, 2 comedores, terraza, garaje. Calefacción. Precio: 60.000€ Negociable. Tel. 609884807. Particular.

TARRAGONA. PISO EXCLUSIVO. Piso. 170m, 5 dormitorios, 1 suite con vestidor, 3 baños, parking y trastero, terraza de 190m. Interesados tlf: 654417259

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pis de 100mts2, 3 dormitorios + 2 baños, salón muy amplio, cocina-of� ce, parking + trastero zona común con piscina. Precio: 259.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. Pis de 50m2, 1 dormitori, bany complet, instal·lació de Internet amb � bra óptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. 90.000€. Tel. 658 925 445

TARRAGONA. PIN I SOLER. Pis de 4 hab., bany i lavabo, exterior. 165.000€. Tel. 654122038 / 977111355

SALOU. INCREÍBLE BAJO SOLEADO. Salou zona pueblo. 140m2, 3 hab., 2 baños, cocina equipada, salón-comedor, patio privado, A/A y calefacción, piscina, pista basquet, 7 minutos de la playa. 190.000€ Precio negociable. Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis de 125m2, 4 habitacions, 2 banys, traster, 2 balcons grans, calefacció, aire condicionat. Per: 230.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. BOSQUES. Vendo chalet de 180m2 de casa más terrazas y jardín con 4 hab., baño, aseo, terraza para barbacoa, balcón con calefacción y zona comunitaria con piscina y campo de basquet. 235.000€ Más información al telf.: 610 500 017 / 977 21 87 30

ZONA AVE. Finca recreo de 7000 metros con vivienda unifamiliar de 70m. Nave de 320m. Piscina privada, bodega, zona de frutales, olivos, viña. Pozo de agua. Riego gota a gota. Hay contadores de luz y agua potable. Precio: 135.000€ Tel. 654092540

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Piso de 80m aprox. 1ª planta frente TARRACO ARENA. 130.000€. Tel. 646 293 980

TARRAGONA. PLAÇA DE BRAUS. Pis en molt bon estat, 130m2, 4 habitacions, 2 banys. 120.000€. Tel. 977 25 20 52

CALAFELL PLAYA. Estupendo piso en venta de 2 dorm. dobles, muy amplio, baño completo, cocina, patio interior y con salida a la playa. Precio: 83.000€ Tel. 977 693 568 / 691 239 003

TARRAGONA. PUNTA DE LA MORA. Vendo fabuloso chalet de 630m2 de terreno, 200m2 construidos con 5 habitaciones, 3 baños, sala de juegos, cocina, jardines, piscina, etc. Muy bien situado, con muchas reformas y en perfecto estado. Precio: 357.700€ Para más información nos puede llamar al tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

SANTA COLOMA DE QUERALT. GANGA. Chalet luminoso. 170m2 vivienda + 220m2 patio. Todo exterior. Buen estado. 2 plantas, 4 hab., 2 baños completos, cocina equipada, 2 terrazas, fregadero, 1 comedor, 1 salón. Garaje 6 coches, patio privado. Calefacción. 165.000€ Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. SANT FRANCESC. Pis gran de 100m2 amb 4 dormitoris, dos banys complets, calefacció, terra de parquet i ascensor. 650€/mes. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. URBANIZACIÓN LA MORA. Alquiler o venta. Amueblado. Pareado de 150m2. Parcela de 400m2, 4 habitaciones, 3 baños, salón, cocina de diseño, parquet y cerámica, aire acondicionado frío y calor, ventanas de aluminio, garaje para dos coches, trastero, jardín de 200m2, porches y barbacoa. Tel. 629 232 588

TARRAGONA. LÓPEZ PELÁEZ. Pis de 3 dormitoris, davant de la clínica Monegal, amb molta llum. Preu: 370€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. PLAÇA SEDASSOS. Pis amb mobles de 2 dormitoris, bany, cuina independent i menjador amb molta llum natural. Preu: 420€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ PONS ICART. Estudi reformat, tot un mateix ambient, per 350€ Tel. 977 25 20 52

TORREFORTA. C/ MONTBLANC. Pis sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, terrassa, 2º pis sense ascensor. Preu: 350€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA ESTACIÓN RENFE. 3 dormitorios, baño y cocina nuevo reformados, amueblado, comedor con terraza. Por 460€. Se piden referencias. Tel. 654092540

TARRAGONA. LADO CENTRAL DE BUS Y PLAZA IMPERIAL TARRACO. Alquilo piso con muebles a estrenar en el centro, ideal para estudiantes, de 4 habitaciones, baño, aseo, gran salón comedor, cocina a estrenar, galería con balcón a la calle y opción a párking. Precio: 650€ Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Reformat, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, principal sense ascensor. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52

ATENCIÓN. Señores propietarios alquilamos viviendas y locales de manera segura. Garantizamos el cobro de las rentas mensuales. Información sin compromiso. Teléfono: 673 57 52 70

TARRAGONA. C/ MAJOR. Àtic de 3 dormitoris en un edi� ci amb ascensor. Situat a pocs metres de la Catedral. Preu: 550€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ LA NAU. Amb mobles. 2 habitacions, menjador, cuina i bany. 1er pis sense ascensor. Per: 300€/mes Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ LLEIDA. Pis amb mobles, semi-nou, 1 habitació, menjador-cuina i bany. Preu: 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ GENERAL CONTRERAS. Sense mobles, fantàstiques vistes a mar, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Semi-nou, moblat, 1 habitació, menjador, cuina, bany. Preu: 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ CAVALLERS. Pis d’un dormitori, amb mobles, calefacció i ascensor. En un edi� ci noble de la ciutat. Preu: 450€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. ZONA SERRALLO. Piso reformado con 2 habitaciones, 60m2, cocina americana, todo eléctrico, muebles modernos, balcón. 375€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ SANT FRANCESC. Àtic reformat, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany, terrassa de 25m2. Per: 500€ Tel. 977 25 20 52

ATENCIÓN: ALQUILERES ECONÓMICOS. Apartamentos y estudios amueblados. Desde 290€ al mes. GASTOS INCLUÍDOS. Tel. 977 24 34 06

L’ALFORJA. Àtic en lloguer, 3 habitacions, bany i lavabo, terrassa, sense mobles. 400€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. PLAÇA PONENT. Pis lluminós, sense mobles, amb terrassa, 3 dormitoris, cèntric, per 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PERE MARTELL. Pis de 3 habitaciones, baño, cocina con lavadero, amueblado. Buen estado. Sol. Se piden referencias. 430€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/LLEIDA. Estudi amb mobles, semi-nou, terrassa. 320€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ CASTELLARNAU. Viviendas de 2 habitaciones, baño completo, parquet, calefacción, sistema de alarma, ascensor. Mucha luz en una � nca de obra nueva. Sin amueblar. Sin electrodomésticos. Posibilidad de una plaza de párkin. por 90€. Tel. 977242160

TARRAGONA. PLAZA DE TOROS. Estudio todo en un ambiente en alquiler, sin muebles, 1 baño, con electrodomésticos. 270€. Se piden referencias. Tel. 654092540

TARRAGONA. Zona SANT ANTONI Mª CLARET. Piso de 2 habitaciones, reformado, 60m2, cocina independiente, 1º sin ascensor. Ideal parejas jóvenes. 430€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso nuevo amueblado 2 habitaciones, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso, aire acondicionado, con párquing. 550€/mes. Tel. 637128631 / 615044664

TARRAGONA. C/ UNIÓ 14, 2º 4ª. Vivienda de 2 habitaciones, suelo de gres, baño completo, calefacción, aluminio, luminoso, céntrico, ascensor. Finca noble. Tel. 977 24 21 60

TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT. Pis de 3 dormitoris, cuina independent, bany i menjador per només 290€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA. Moblat, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, patí, per 500€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. LA CANONJA. Estupendo piso de obra nueva de 2 habitaciones, cocina amueblada, comedor-salón, calefacción y aire acondicionado por conductos y solarium. 500€/mes. Tel. 607945958

TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (DAVANT URV). Pis de 2 habitacions, menjador, cuina, bany complet, terrassa exterior, amb aire acondicionat, calefacció, amb opció pàrquing al mateix edi� ci. Tracte directe. Tel. 699 337 124

TARRAGONA. ENGINYER CABESTANY. Pis de 3 dormitoris al costat de la Rambla Nova. Possibilitat d’aparcament. Preu: 400€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ AUGUST. Amb mobles, reformat, terra de parquet, 2 habitacions, bany i aseo, menjador, cuina, aire condicionat, 2n pis sense ascensor, Per: 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Zona PLAZA DE TOROS. Precioso piso totalmente reformado, 3 hab., 90m2, cocina independiente, balcón grande practicable, mobiliario moderno. Calef., ascens.. 600€. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ TAQUÍGRAF MARTÍ. Pis amb mobles, 1 habitació, menjador-cuina i bany, per 350€ al mes. Telèfon. 977252052

TARRAGONA. C/ AUGUST. 2 habitaciones, 1 baño, cocina independiente con galería, terraza, sin muebles. Finca con ascensor. Gastos de comunidad incluídos en el precio. 400€. Tel. 977 243 720 / 667 692 691

TARRAGONA. EL SERRALLO. Alquilo piso con muebles, de una habitación, comedor, cocina, baño y una terracita, comunidad y basura incluído. Precio: 325€ Llamar a: 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Piso de 3 dormitrios, 2 baños, exterior con balcones. 450€. Se piden referencias. Tel. 654092540

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ I SANAHUJA. Estudi reformat, tot un mateix ambient, sofà-llit, mobles, ascensor. Per 280€/mes. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA CATEDRAL. Estudi de 35m2 equipat, rehabilitat, ADSL, sol, 320€/mes. 2 mesos de � ança. Tel. 644 318 581

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Precioso piso de construcción de 8 años, con 2 hab., climatización, cocina americana, todo eléctrico. Ventanas panorámicas. Mobiliario moderno, 1 baño completo con plato de ducha. Ascensor. Parking. 600€ Tel. 977920657

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 500€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pisos en alquiler con muebles o sin muebles. Tel. 977 29 09 49

EL VENDRELL. BONAVISTA. Apartamento de obra nueva con piscina. 2 dorm., baño completo, cocina equipada, terraza, amueblado, ascensor, zona comunitaria. 475€ Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

EL CATLLAR. Piso de 2 habitaciones cocina americana amueblado y equipado. Parking y jardin. Zona muy tranquila. Precio: 380€. Tel. 660915000

TARRAGONA. Apartamento en buena zona, todo reformado y con 1 habitación independiente. 400€ Tel. 977920657 / 658025285

TARRAGONA. C/ STA TECLA. Loft amueblado, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso. 360€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Ático de 2 habitaciones + vestidor, construcción de 8 años, calefacción por radiadores, aire acondicionado, balcón esquinero. Lavavajillas, 2 baños completos. Terraza de 60 m2 y parking. 725€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. PLAÇA PEIXATERIES VELLES. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 485€ Tel. 977 25 20 52

MASPUJOLS. Casa adosada esquinera, 4 hab., 2 baños, garaje 32m2, gran jardín privado. Preu: 650€. Tel. 977 79 31 57

TARRAGONA. C/FORTUNY. Àtic amb terrassa, sense mobles, semi-nou, 2 habitacions, menjador, cuina, bany. 590€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Pis de 50m2, moblat i amb electrodoméstics, 1 dormitori, bany complert, instal·lació de Internet amb � bra òptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. 400€. Tel. 658 925 445

TARRAGONA. OROSI. Pis semi-nou en lloguer amb 2 dorm., amb ASCENSOR. Preu: 400€ Tel. 977 24 80 80

HABITATGESCompra/Venda

HABITATGESLloguer

| 19 de febrer de 2014 | 31Classificats

CLASSIFICATS

TARRAGONA. L’ARGILA. Casa rústica sense mobles. 4 plantes, 3 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador i bodega. Totalment reformada. Preu 500€/mes. Tel. 657 841 072

VISTABELLA. Casa de pueblo. 4 habitaciones. Cocina con ‘foc a terra’ y comedor. Terraza y ‘golfas’. Amueblada. Pueblo encantador y supertranquilo. 400€. Tel. 977243720 / 667692691

TARRAGONA. RAMON I CAJAL. 3 dormitorios, amueblado, baño, cocina, comedor con terraza, buen estado. 450€/mes. Se piden referencias. Tel. 654 092 540

CALAFELL. Ático seminuevo con solarium privado, 3 dormitorios, baño completo, aseo con ducha, cocina equipada. Amueblado. 500€ Tel. 977 693 568 / 691 239 003

TARRAGONA ZONA UNIVERSITARIA. FRA ANTONI CARDONA I GRAU. Alquilo piso amueblado, recientemente renovado, tres habitaciones, salón comedor, cocina, baño, balcón, galería. Ascensor. 550€. Gastos incluidos. Tel. 657 807 958

CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, con solarium privado, nuevo a estrenar, acabados de calidad. 475€ Tel. 977693568 / 691239003

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Zona Balcó. Àtic amb terrassa, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany, aseo. Per: 600€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Piso amueblado de 3 hab., baño, cocina, ascensor. 450€/mes. Telf. 615044664 / 637128631

TARRAGONA. C/ LLEIDA, 7. Vivienda de diseño, nueva a estrenar. 2 habitaciones, 46m2, baño completo, calefacción, ventanas de aluminio, balcones, ascensor. Todo exterior. Muy céntrico. Tel. 977 24 21 60

CALAFELL. Planta baja con jardín, 3 dormitorios, baño completo, cocina con salida al jardín, piscina comunitaria. 600€ Tel. 977693568 / 691239003

TARRAGONA. C/ROVIRA I VIRGILI. Pis moblat de 3 dormitoris, 2 banys, saló menjador, cuina equipada amb galeria, terrassa. Assolejat. Z. comunitaria amb piscina. Preu 700€/mes. Tel. 657841072

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. CALLE MIQUEL SERVET. Alquilo piso prácticamente nuevo, de tres habitaciones, dos baños, cocina muy grande, balcón a la calle, parking, zona comunitaria con piscina y jardines, 90m2. Precio: 600€ Tel. 977 21 87 30 / 610 500 017

TARRAGONA. Mª CRISTINA. Piso de 1 habitación, baño, cocina, balcón, exterior, amueblado, ascensor. Precio: 450€/mes. Tel. 637 128 631 / 615 044 664

BUSCO VIVIENDA en alquiler en TARRAGONA CENTRO. Mínimo 6 habitaciones y 2 baños. No importa estado o antigüedad. Veronica: 652505719

TARRAGONA. FELIP PEDRELL, 13. Piso del año 2007. 63m2, 2 habitaciones, cocina grande, muy moderno. Tel. 977 24 21 60

TARRAGONA. CENTRO. Alquilo piso de dos habitaciones, con muebles, cocina, baño y trastero. Precio: 450€ Llamar al: 977 21 87 30 / 610 500 017

TARRAGONA. C/COLON. Piso totalmente reformado de diseño. 3 habitaciones (1 suite y dos muy grandes), 2 baños, parquet, calefacción. Sin muebles y sin ascensor. Piso muy luminoso. Precio 500€. Tel. 977243720 / 667692691

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso nuevo amueblado, 1 habitaciones, ascensor, baño, cocina, exterior, aire acondicionado. Precio: 450€ Tel. 615044664 / 637128631

EL VENDRELL. Se alquila piso de 4 habitaciones, 2 baños, cocina, comedor, terraza, ideal para compartir. Directo al propietario. Tel. 977662651 / 606803954

TARRAGONA. COLOM, 28 xamfrà. Local lloguer, 2 plantes i soterrani, 450m2, aparadors doble alçada. Instal·lacions en perfecte estat. Tel. 639 627 494

TARRAGONA. OFICINA en venta, 1 planta con ascensor, 55m, exterior a la calle, aseos, varias dependencias. Per: 48.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. LLOGUER. Local molt centric de 3 plantes, 50m2 cadascuna, aigua i llum, A/A, lavabo, per entrar-hi, 1.500€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Plaza de parking mediana en venta. 20.000€ Tel. 654092540

TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Local en C/ Blanca d’Anjou / Violant d’Hongria. Superfície de 180m2, per 380€ Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Es ven parking per a cotxe gran. Preu: 15.000€. Tel. 616 042 335

TARRAGONA. DOCTOR MALLAFRÉ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parquing. Precio: 60€. Tel. 655 915 266

TARRAGONA. C/ SALVADOR ESPRIU. Local de 204m2. Instalación eléctrica. Aire acondicionado. Lavabo. Persiana a motor. 1.000€ Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. FRANCISCO BASTOS. Parquing en alquiler. Amplio acceso. Tel. 977 22 24 98

CALAFELL. Traspaso restaurante en playa. Alquiler 600€/mes. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. SOLER, 22. Local lloguer 220m2, molt lluminós. Instal·lacions perfecte estat. Consultar preu. Tel. 639 627 494

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Despatx en lloguer. 65m2, per entrar-hi, aseo, per 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/MENDEZ NUÑEZ. LLOGUER. Local amb sortida de fums, 42m2, per 700€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. MANUEL DE FALLA. Parking en alquiler. Buen acceso. Para coche y moto. 60€. Tel. 654 092 540

EL CATLLAR. AV. CATALUNYA. Local lloguer, 58m2, bany. 325€/mes Tel. 977247124 / 630991528

TARRAGONA. Se alquila parking en la zona de Joan XXIII. Preguntar por Maribel. Tel. 646 156 689

TARRAGONA. REAL. 90m2, cantoner amb llogaters, rentabilitat 7% Per: 83.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático oficina de 100 m2 muy céntrico. Instalada, apto cualquier actividad con A.C., etc. Tel. 977231860

TARRAGONA. AV. CATALUNYA / Mª CRISTINA. Alquiler trastero. 8m2, acceso vehículo y peatonal, cámara vigilancia, puerta cortafuegos. 60€. Tel. 654092540

TARRAGONA. OPORTUNIDAD PLAZA DE LA FONT. Traspaso local cafetería- restaurante equipado. Amplia terraza. Alquiler 1000€/mes Tel. 647743661

TARRAGONA. C/ BEETHOVEN. Local en edificio de oficinas de 75m2. Sala diàfana, archivo y lavabos. A/C, instalación eléctrica y telecomunicaciones. 500€/mes. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. BDA. MISERICÓRDIA, 7. Se comparte céntrico local. Completamente instalado. Actualmente funciona como inmobiliaria. Tel.: 977 243406 / 607 208020

LA SECUITA. A 3 min. de la estación AVE/AVANT y 10 min. de Tarragona. Solar urbano 616m2, a dos calles, apto para una o dos viviendas 30.000€. Oportunidad. Telf. 671868896

TARRAGONA. ZONA PLAZA DE TOROS. VENTA. Parking doble. Un coche delante de otro. 45.000€. Tel. 676664298

TARRAGONA. AV. ROMA. Local de 276m2. Totalmente acondicionado, despacho, sala diáfana, archivo y lavabos. Instalación eléctrica y telecomunicaciones. Aire acondicionado. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Venta plazas parking. Tel 977290949

TARRAGONA. P. PALAU. Parking alquiler coche y moto. 70€ Tel. 654092540

TARRAGONA. JAIME I / MALLORCA. Parquing en venta, plaza grande, buen acceso. 20.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. Se traspasa peluquería en Tarragona, con clientela fija, facturación demostrable, abstenerse curiosos. Telf. 622 111 751

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático/oficina 100m2, totalmente instalada, apta cualquier actividad, con a.a., etc. Tel. 977231860

TARRAGONA. LLEÓ. Lloguer 2 locals de 300m2, facilitats d’arrendament. Tel. 977 25 20 52

VILA-SECA. VENTA. Local comercial de 537m2. Buen estado, 8 escaparates, varias oficinas y lavabo. 300.000€. Tel. 659 22 61 57

TARRAGONA. FCO. MACIA. Parking con trastero en alquiler. 65€ / mes. Tel. 654092540

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU (RODOLAT DEL MORO). Parcela edificable de 900 metros, a sólo 5 minutos de Tarragona. Permuta y financiación. Precio: 90.000€. Tel. 654 092 540

PALLARESOS, POLIGON. Nave en alquiler. 525m de altura, 4 m., muelle carga y descarga. 460€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. FRANCISCO BASTOS. Parking en venta. Plaza grande. Buen acceso. Sin columnas. 23.000€ Tel. 654092540

PERE MARTELL. Parking en venta, 1 planta. 20.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. ANDORRA, 10. Alquiler o venta de parking. Tel. 615332863 / 615186908

MYABCA 28. Para restaurar, motor Barreiros de 40cv en funcionamiento, posibilidad de entregar restaurada si interesa. 5.500€ Tel. 638 789 753

FAETON 600 4.3 V6, 175cv. Intra-fueraborda, tapisseria en bon estat, certificat navegació, revisió motor recent. 5.900€ Tel. 638 789 753

GLASTRON 214 AVENTURA con motor Volvo Penta 4 cilindros diésel de 130cv, casco e interiores en buen estado, motor en funcionamiento, hélice duo pro. Por: 6.500€ Tel. 638 789 753

SUNSEKER PORTOFINO 31, motores Volvo Penta 2x200cv, tapicería nueva, motores revisados e interior impecable. 25.000€ Tel. 638 789 753

LLAUT. 6.10m eslora, cabinado con motor Solé mini 17.4.900€ Tel. 638789753

Se ofrece discjockey con discoteca movil para BODAS · BAUTIZOS · COMUNIONES. Experiencia y seriedad professional. Tel. 615 21 52 40

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Tel. 977 241 964 / 648 272 933

“Ingresos extras en tiempo libre”. www.actividadprofesional.com

ATENCIÓN: Empresas y particulares PARALIZAMOS subastas judiciales de viviendas, locales, etc. Somos expertos en detectar CLÁUSULAS ABUSIVAS en hipotecas y contratos. Tel. 673 57 52 70

Tapicero profesional clásico, rápido y económico. Presupuesto sin compromiso. Tel. 691 586 879

Se ofrece bufete de abogados en Calafell. Espe. en: * Der. penal, deshaucios, divorcios, extranjería, peritaje caligráfico judicial, seg. de comunidades-asistencia-salud-defensa-, resp. civil-transporte-alquiler, etc. * Tel. 977 69 35 68

EMPRESA INMOBILIARIA en Tarragona precisa COMERCIALES para atender las demandas de nuestros clientes (alta comisión). Llamar a: 610500017

Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel.: 626 010 186

Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. Tel. 658 02 91 46 Tel. 97 100 33 52

MotorCotxes

trEBALLProfessionals

VArISAltres ofertes

Immobles motor treball FormaCIÓ

ForMACIÓCursos

LoCALSLloguer/Venda

ANUNCIS CLASSIFICAtSclassificats@noticiestgn.cat616 728 550 / 686 703 910

MotorNàutica

Vendo Volkswagen-Corrado Muy bien conservado. Todo original y guardado siempre en garaje. To-das las revisiones y las ITV al día. Nunca ningún accidente. Precio a convenir. Tel. 630 35 99 77 / 977 21 71 32

MotorMotos

Vendo Suzuki-550 GSX-EFPerfecto estado. Revisión al día. 60.000kms. Un único dueño. Regalo: Porta cascos (2cascos), candado pi-tón, funda depósito, maletas latera-les Krauser. Precio a consultar. Tel. 630359977 / 977217132

Plaça Verdaguer, 2 · 43003 TarragonaTel. 977 24 98 98 · www.botigadesalut.cat

TOTES LES ULLERESDE VISTA

75€