WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 305020316

220 cm de anchoAsientos extensiblesCabezales reclinablesChais intercambiableTelas a escoger

649€ 196 cm, chais intercambiableTelas a escoger

399€ManualTelas a escogerMuy cómodo

289€199€285€317€

90*190

135*190

150*190

5 cm visco + 2cm de soft suaveHr. 28 kg, altura 27 cmAntiacaros

TA

RR

AG

ON

A

P06

El nou Mercat Central de

Tarragona, per Santa TeclaEntrevista a la regidora

de Comerç de Tarragona,

Elvira Ferrando

TARRAGONA AVANÇA EN LA CIRURGIA DE

CÀNCER GINECOLÒGIC

LA SUMA D’ESFORÇOS ENTRE JOAN XXIII I SANTA TECLA REDUEIX LA DERIVACIÓ DE PACIENTS TARRAGONINES AMB CÀNCER D’OVARI, MATRIU I COLL UTERÍ A HOSPITALS DE BARCELONA PÀGINES 2-3

DR. JORDI SENTÍSCAP SERVEI GINECOLOGIAHOSPITAL DE SANTA TECLA

DRA. MÍRIAM DE LA FLORCAP SERVEI GINECOLOGIA

HOSPITAL JOAN XXIII

2 de març de 2016 | Tema de la setmana2 |

TEMA DE LA SETMANA

L ’aliança estratègica im-pulsada a Tarragona en-tre ICS, GIPSS i la Xarxa

de Santa Tecla (TGN Salut AE) comença a donar resultats. Una mostra la trobem en les fi tes assolides per la Unitat Funcional de Ginecologia i Obstetrícia en l’àmbit de la cirurgia oncològica entre les pacients de la demarcació. L’any 2015, el treball conjunt entre els equips de ginecolo-gia de Joan XXIII i Santa Tecla va possibilitar l’atenció d’un total de 67 casos de dones amb càncer ginecològic (úter, vulva, coll uterí...), 56 dels quals van ser intervinguts quirúrgicament, i es va redu-ir signifi cativament la deri-vació d’afectades a hospitals de Barcelona. De fet, durant tot l’any passat només es van derivar dos casos a Bellvitge, el primer per ser considerat especial i el segon per tal que fos estudiat dins d’un Curs Internacional de Cirurgia Gi-necològica que s’havia de re-alitzar en l’esmentat hospital barceloní.

Entre els objectius de la posada en marxa de la Unitat Funcio-

nal Territorial de Ginecologia, liderada pel doctor Ramon Ma-ria Miralles (professor titular a Joan XXIII), hi ha el d’incremen-tar l’expertesa dels equips mè-dics del territori i evitar la deri-vació innecessària de pacients a centres hospitalaris de Barcelo-na. Ambdós reptes s’estan com-plint en l’abordatge del càncer ginecològic, ja que l’any passat la suma d’esforços entre Joan XXIII i Santa Tecla va servir per incrementar el nombre de casos tractats al territori i alhora es va reduir a la mínima expressió la derivació de pacients tarragoni-nes a Barcelona. La creació d’un Equip Quirúrgic Oncològic amb ginecòlegs dels dos hospitals

tarragonins va servir el 2015 per atendre un total de 67 pacients tarragonines sense necessitat de derivar-les a Bellvitge, hos-pital de referència del sud de Catalunya en oncologia gineco-lògica. Aquest fet reverteix en més comoditat i un menor cost social per a les pacients i les se-ves famílies. Al mateix temps, permet els equips de Joan XXI-II i Santa Tecla treballar en un nombre de casos més elevat al llarg de l’any, fet que es tradu-eix en una millora constant de l’expertesa i dels coneixements dels professionals. L’equip de

TGN Salut Aliança Estratègica - El primer any de col·laboració entre els equips mèdics de ginecologia dels dos hospitals se salda amb l’atenció de 67 pacients oncològiques i disminueix la necessitat de traslladar-les a Bellvitge

Joan XXIII i Santa Tecla redueixen la derivació de dones amb càncer ginecològic a Barcelona

Òliver Márquez,Tarragona Des de fa més

d’un any un equip integrat per ginecòlegs dels dos hospitals intervé en totes les operacions a pacients tarragonines que pateixen càncer ginecològic

ENDOMETRI (27)

CÈRVIX (10)

OVARI (21)

VULVA (3)

ALTRES (7)

Cirurgia Oncològica GinecològicaTGN Salut Aliança Estratègica

2015

| 2 de març de 2016 | 3Tema de la setmana

TEMA DE LA SETMANA

professionals interhospitalari, que opera indistintament a les instal·lacions de Joan XXIII i de Santa Tecla –respectant sempre l’hospital d’origen de la paci-ent–, està integrat per tres fa-cultatives de Joan XXIII (Míriam de la Flor, Montserrat Romero i Joana Galera) i per tres de l’Hospital de Santa Tecla (Jordi Sentís, Sònia Miguel i Marjorie Montano). En totes les cirurgi-es oncològiques realitzades per la Unitat Funcional de Gineco-logia i Obstetrícia al llarg de 2015 han participat facultatius d’ambdós hospitals (a les sales d’operacions sempre hi ha un equip de tres facultatius amb un quart preparat per fer re-lleus), que s’han desplaçat a un centre o un altre depenent del cas, tot aconseguint que la tèc-nica quirúrgica i els resultats siguin uniformes sense haver de canviar cap pacient d’hospi-tal. L’equip disposa del suport addicional dels doctors Escudé (Joan XXIII) i Sales (Santa Tecla), cirurgians digestius oncològics que intervenen quan la cirur-gia ho requereix perquè afecta també l’aparell digestiu, per tal d’estudiar l’opció quirúrgica més adient en cada cas. I, per tal de mantenir les dinà-miques de treball ja establertes, s’han conservat els Comitès Gi-necològics Oncològics de cada hospital, amb la participació dels serveis d’anatomia patolò-gica, oncologia i radioteràpia i radiodiagnòstic de cada centre, els ginecòlegs dels quals només es desplacen d’un centre a l’al-tre per participar en els comi-tès respectius. La tasca conjunta e ntre els dos equips de ginecologia de Joan XXIII i Santa Tecla continua aquest inici de 2016 amb un signifi catiu increment de l’ac-tivitat amb relació al mateix període de 2015. En el primer trimestre de l’any l’Equip Qui-rúrgic Oncològic de la Unitat Funcional Territorial ja està atenent una vintena de casos al territori.

Les operacions es fan a les instal·lacions de Joan XXIII o de Santa Tecla, sempre respectant l’hospital d’origen de cada pacient

«La suma d’esforços entre els equips de ginecologia dels dos hospitals ha estat per iniciativa dels professionals»

E ls equips de ginecolo-gia de Joan XXIII i San-ta Tecla ho tenen clar.

El treball conjunt entre els dos centres permet concen-trar una major quantitat de casos durant l’any, fet que es tradueix en una «major expertesa» dels professio-nals i una garantia per a les pacients del territori, que ja no cal que es desplacin a Barcelona per ser opera-des. La doctora Míriam de la Flor i el doctor Jordi Sentís, responsables dels serveis de Ginecologia de Joan XXIII i Santa Tecla, respectivament, coincideixen a afi rmar que la suma d’esforços entre els serveis d’ambdós hospitals ha estat impulsada pels ma-teixos professionals, aprofi -tant el marc de col·laboració dibuixat per TGN Salut AE, amb la voluntat de donar resposta a la demanda as-sistencial de les pacients de

Tarragona i d’optimitzar la cartera de serveis dins de l’àmbit de la ginecologia a casa nostra.

La cap de Servei de Ginecolo-gia i Obstetrícia de Joan XXIII, la doctora Miriam de la Flor, reconeix que la creació de la unitat funcional «era una ne-cessitat que teníem els pro-fessionals per poder donar un servei adequat a les dones tarragonines que pateixen un càncer ginecològic, amb una atenció unitària i d’alt nivell.

Ha estat, doncs, una iniciativa que ha sorgit dels mateixos professionals. En el moment que es va formalitzar l’aliança de TGN Salut AE, els equips de ginecologia dels dos hospitals, que ja ens coneixíem, vam trobar l’oportunitat que feia temps que teníem detectada». El cap de Servei de Ginecolo-gia i Obstetrícia de la Xarxa Sa-nitària Santa Tecla, el Dr. Jordi Sentís, afegeix que «abans es derivaven pacients a Barcelona per problemes organitzatius, no per una qüestió de manca de qualitat o de coneixement dels professionals, sinó per temes estructurals». El Dr. Sen-tís defensa que el nivell dels professionals a Tarragona és molt alt i reconeix que «els es-pecialistes agafen encara més expertesa com més casos ate-nen», fet que genera un nivell de satisfacció més alt en els professionals i en els pacients. En aquest sentit, la doctora De

la Flor apunta que, a banda de l’alt cost social que comporta haver de traslladar una paci-ent i les seves famílies a Barce-lona, la derivació de pacients fora de la demarcació compor-ta «tornar a repetir les proves diagnòstiques i preoperatòries i, per tant, ajornar la interven-ció uns dos o tres mesos més». Aquest és un temps valuós que les nostres pacients es poden estalviar». Sobre la tasca realitzada en el si de la Unitat Funcional Ter-ritorial de Ginecologia i Obs-tetrícia durant aquest primer any de funcionament, el doc-tor Sentís la qualifi ca de «molt positiva. Els resultats han es-tat molt satisfactoris i aquest 2016 l’activitat serà més alta». Sentís agraeix la predisposició dels facultatius que integren la unitat funcional, «ja que estan fent un esforç diari per millorar l’atenció a les dones de Tarragona».

«Les derivacions a Barcelona comporten repetir proves i ajornar la intervenció uns tres mesos»

DR. JORDI SENTÍS I DRA.MÍRIAM DE LA FLOR CAPS DE GINECOLOGIA DE SANTA TECLA I DE JOAN XXIII

2 de març de 2016 | 4 | Sumari i editorial

CLAUS DE LA SETMANA

1512 16

6 8 10Com serà el nou

Mercat Central de Tarragona?

La Diputació treu una nova app per

a turistes

S’està venent, i no sense raó, l’èxit del fun-cionament les 24 hores del dia de la unitat d’Hemodinàmica de Joan XXIII. L’amplia-

ció de l’horari d’atenció del servei ha evitat en el seu primer any el trasllat a Barcelona d’un total de 181 pacients adults cardiòpates, fet que demostra com n’era de necessari disposar de la unitat també oberta a les nits.La unitat d’Hemodinàmica, però, no era l’única cosa que calia millorar a les nostres comarques si parlem de la recuperació de ser-veis sanitaris perduts en favor de Barcelunya (tal com el líder del PP tarragoní, Alejandro Fernández, es refereix sovint a la capital ca-talana). Ara fa quinze dies en aquest mateix setmanari NotíciesTGN denunciàvem que en l’actualitat hi ha més de 400 infants de les nostres comarques que anualment són deri-vats a hospitals de Barcelona davant de la in-existència d’una UCI Pediàtrica al territori, un recurs que l’Hospital Joan XXIII va tenir en el seu dia i que, l’any 2001, es va perdre perquè la Generalitat va optar per centralitzar el ser-vei a Barcelona.

Reitero que parlem de 400 nens i nenes. In-fants tarragonins que requereixen vigilància mèdica continuada perquè la seva vida està en risc i que, actualment, són sistemàticament ingressats en centres hospitalaris ubicats a més d’una hora de camí de les seves llars (fi ns a dues si parlem d’un pacient de les Terres de l’Ebre o de l’interior del Camp de Tarragona).Compartim amb el gruix de la societat tarra-gonina la satisfacció d’haver assolit l’amplia-ció de l’hemodinàmica, però alhora advertim que, si el criteri és numèric, no és lògic que s’insisteixi en l’ampliació d’un servei que ja existeix per davant d’un recurs assistencial, l’UCI Pediàtrica, adreçada a tenir cura dels infants de la demarcació i a reduir l’angoixa dels seus familiars. Els pediatres de Tarragona fa temps que ho reclamen i treballen plegats per acabar de convèncer l’administració cata-lana. La inversió és mínima i el benefi ci per a la societat seria impagable. Exigir inversions en unitats ja consolidades no té sentit quan el territori no atén la infància com cal des de fa més de 15 anys.

181 adults vs 400 infants

Editorial

Campanya de trànsit contra l’ús dels

mòbils al volant

Novetats en la pròxima edició del

Festival Dixie

El Port tanca l’any 2015 amb xifres de

recuperació

La Fundació Estela rep la placa al mèrit

civil de Tarragona

ÒLIVER MÁRQUEZ | D IRECTOR NOTÍC IESTGN

Protagonistes

Els mòbils al volantJust en la setmana del Mobile World Congress des de la conse-lleria d’Interior, liderada per l’arbocenc Jordi Jané, es reitera que les distraccions són ja la primera causa d’accidents mortals a les carreteres catalanes. Per això la Direcció General de Tràn-sit iniciarà una campanya de vigilància i sanció per l’ús dels mòbils mentre s’està al volant. La campanya tindrà especial in-cidència a les carreteres la demarcació de Tarragona.

NO

L’atracció estrella de Ferrari Land serà un referent a Europa

SÍ

PortAventura World Parks & Resort continua amb les obres de la que serà la gran atracció de Ferrari Land, el nou parc te-màtic que formarà part de l’oferta d’oci familiar del resort. La setmana passada la construcció de la muntanya russa més alta d’Europa va aconseguir una de les seves fi tes més complexes amb la col·locació del seu punt més alt (112 metres d’altura). L’accelerador de Ferrari Land es convertirà en la muntanya rus-sa més alta d’Europa, superant l’atracció Shambhala (76 me-tres), també situada a PortAventura World Parks & Resort.

Una vegada que l’emperador anava de caça es va fer l’hora de l’oració de la tarda. Descavalcà, estengué l’estora i s’agenollà, con fan els musulmans. Heus ací, però, que una pagesa, neguitosa perquè el seu marit no havia tornat a casa, va passar corrent per on estava l’emperador i ensopegà amb ell, de manera que els dos van rodolar per terra. La dona, sense demanar disculpes, continuà la seva recerca. Quan en tornar amb el seu marit es va trobar amb l’emperador aquest li diu:–Diga’m ara mateix per què t’has comportat amb mi de forma irrespectuosa.–Majestat, anava tan absorta pensant amb el meu marit que ni us he vist... Vós, però, estàveu resant i se suposa absort pensant en Aquell que és infi nitament més valuós que el meu marit. Com és que us vàreu fi xar en mi?L’emperador va confessar que una dona rústica, no un savi, li havia ensenyat com s’ha de fer la pregària.

Déu, que tot ho veu, com deu divertir-se!• Quan un sap mirar i patir veu moltes coses.• És millor entendre poc que equivocar-se molt.• De vegades durant la pregària diem una cosa, en mirem una altra i pensem en una tercera.• En la pregària cal estar contemplatiu, però no distret.• Més val mirar una persona pensant en Déu que mirar Déu pensant en una persona.•

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Bernabé

Conte musulmà

| 2 de març de 2016 | 5Opinió

claus de la setmana

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia:noticies@noticiestgn.cat977 25 99 11

Disseny i redacció:Carme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesó

redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit Comunicaciódisseny@noticiestgn.cat

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catJoan A. Canojcano@noticiestgn.cat

Web:O.Montesó

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassificatsclassificats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

25.000 exemplars

PRÒXIMA REHABILITACIÓ D’EDIFICI A LA RAMBLA NOVA

Informació i venda:

www.marebens.cat977248080

- Pisos de 100m2 EN VENDA, distribuïts en 3 habitacions i 2 banys- Ascensor, calefacció i a/c, parquet AC5 de 12mm, cuines equipades- Edifici dotat de sistema Nanotech per al tractament físic de l’aigua- Materials i marques de primera qualitat:

Pl. Ponent, 5-3º ·TARRAGONANecesitamos pisos en alquiler o venta para atender la demanda de nuestros clientes

Tel. 977 21 93 50

ADMINISTRACIÓNSEGUROS

PERITACIONES

COMPRA-VENTAALQUILERESTRASPASOS

Zamenhoff, 4 dorm. 450€ // H.Sanahuja, 2 dorm. Calef. Terraza 500€ // L. Pelaez, 3 dorm. a estrenar 500€

Part Alta, 55m, a reformar, 3 planta edificio buen estado.....................................35.000€P. Martell, 90m, 3 dorm., cocina nueva, baño, calef., gas, sol, luminoso..........110.000€Alguer, 85m, 3 dorm., baño y cocina reformados, aseo, bomba f/c. Buen estado...86.000€P. Riba, 100m, 4 dorm., baño, aseo, terraza, lavadero, gas natural, bien conservado....92.800€Mallorca, 95m, 3 dorm., baño, calef., gas natural, perfecto estado...................130.000€Joan XXIII, 85m, 3 dorm., 2 baños, terraza 10m, perfecto estado......................140.000€PinPin y Soler, ático, 120m, 4 dorm., baño, aseo, 2 terrazas, celf., gas, trastero...180.000€P. Riba, 140m., sol, salon-comedor con terraza, calef., armarios, cocina amplia...190.000€R. Cajal, 125m, 4 dorm., comedor-salón, cocina office, calef., gas, parking y trastero....210.000€Local, Alguer, próximo a Plaza Toros, 130m., buen estado, instalaciones.......105.000€Hostalets Pallaresos, terreno 450m, casa 75m, 1 dorm., baño, comedor, cocina, buen estado...100.000€

ALQUILER TARRAGONA

VENTA TARRAGONA Y ALREDEDORES

Si és propietari d’un habitatge ben condicionati equipat, l’hi podem llogar per dies o setmanes.

Tregui’n un bon rendiment quanno l’utilitza o si el té en venda.

Gestionem la paperassa, entrades i sortides,neteja i manteniment de l’habitatge.

BUSQUEM APARTAMENTSPER A ÚS TURÍSTIC

Aicat 4.746

caRtes al dIRectOR

En l’últim número de Noticiestgn, el Sr. Òliver Márquez es queixa del silenci de les institucions referent al projecte BCN World. Jo em vull queixar del contrari. Em sorprèn que no s’aixequi cap veu en contra del projecte. M’agradaria saber quins avantat-ges tindrà per al nostre país una institució financera que no pretén enriquir-lo, sinó empobrir-lo. La gran excusa sempre són els llocs de treball, però el que cal mirar és la finalitat que es proposa. És com si diguéssim: s’ha de fer un pou molt fons, molt fons, per tirar-hi tots els diners que ens sobren i sense que ningú els pugui recollir mai més. Crearem molts llocs de treball perquè el pou serà ample i fons. El primer que s’ha d’aclarir és la finalitat que tindrà BCN World i

No a BCN World els beneficis que, una vegada cons-truït, aportarà a casa nostra. No es tracta d’una empresa pro-ductiva, no produirà res. Es tracta d’una empresa que mourà molts diners. Però quins diners mourà i per a què? M’estranyen també les reticències del govern, però per decidir-se d’una vegada a dir no, un «no» clar i decisiu. Amb l’afa-lac de crear llocs de treball, que certament prou falta fan, es vol crear una institució que no portarà cap bé al nostre poble. Els diners que guanyarà, on aniran a parar? No es quedaran pas a casa nostra. Enriquiran encara més els que ja en tenen molts. Una vegada més, es tracta d’acumular, sense que el poble pugui participar en absolut de la riquesa que es generi. Els rics cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres. L’alcalde de Salou proposa una

gran manifestació per desencallar el projecte. Jo demano una mani-festació més nodrida de totes les forces d’esquerra i de dreta per cla-mar un «no» ben fort, ferm i ample a una empresa que no serà més que un engany per a tots nosaltres. Per favor, no ens deixem enganyar una vegada més. És el gran capital que vol estirar els pocs diners que ens queden. Aplaudeixo les autoritats que es resisteixen a tirar endavant el projecte. Si altres se l’han tret del davant, no siguem nosaltres càndids de caure en la trampa. No es tracta d’una empresa producti-va, sinó tot el contrari. Si la Gene-ralitat ha d’invertir diners per tirar endavant una nova empresa que si-gui per una de productiva i que els beneficis quedin tots a casa nostra. Per favor, no ens deixem enganyar pel cimbell de nous llocs de treball. Cal crear-ne, es tracta d’una neces-

sitat viva i urgent, però no pas per afavorir les pretensions del gran capital.

Ricard CabréTarragona

Otra farola de las históricas de Co-marruga ha aparecido partida en el perímetro del estanque. No es la primera, pues anteriormente ya ocurrió con otras dos que desapa-recieron para siempre y nunca se han repuesto. Esta vez se trata de la esquina nororiental frente al Hotel Termaeuropa. La columna de la farola se ha desprendido y ha caído dentro del estanque y ahí se encuentra en estos momentos. Afortunadamente, porque si hubi-era caído hacia la calle podía haber ocasionado serios daños personales en su caso. La pregunta es: ¿seguirá

Sr. director,

la columna de la farola destartala-da sine die como otras tantas cosas en Comar-ruga? ¿Re-tirarán los restos del agua y de la base que ha perma-necido en pie y quedaremos con otra farola menos? o ¡milagro! ¿el Ayuntamiento reparará los daños y repondrá la farola dañada en breve plazo? Desgraciadamente esta úl-tima hipótesis no es a lo que nos tiene acostumbrados el Ayuntami-ento del Vendrell. Menuda imagen estamos dando a nuestros visitan-tes... y queremos vivir del turismo, tot l’any!Associació de Residents i Propie-taris de Comarruga.

2 de març de 2016 | 6 | Tarragona

TARRAGONA

Elvira FerrandoREGIDORA DE COMERÇ, RELACIONS CIUTADANES I UNIVERSITAT DE TARRAGONA

El nou Mercat Central de Tarragona comença a veure la llum al fi nal del

túnel. L’acord entre l’Ajunta-ment i els venedors fi xant les condicions per traslladar-se des de l’envelat provisional al nou edifi ci desbloqueja defi nitivament la posada en marxa d’un equipament destinat a «normalitzar i re-activar» el comerç a la capi-tal tarragonina. Parlem amb Elvira Ferrando, regidora de Comerç de la ciutat, perso-na clau en l’impuls defi nitiu

que aquest «projecte de ciu-tat» ha assolit en els darrers mesos.

S’atreveix a posar data d’obertura del nou mercat?Sempre he estat molt prudent a l’hora de parlar de dates perquè un gran projecte com aquest, i més amb la situació d’alentiment que arrossegava, s’havia de negociar amb molts interlocutors: els venedors, els empresaris de l’entorn, les as-sociacions de comerciants, els veïns, els paradistes del mer-cadet ambulant, l’adjudicatà-ria del supermercat, l’empresa constructora... Ha calgut molta capacitat negociadora de totes les parts i han estat necessàri-es moltes i moltes reunions. Després de l’acord assolit re-centment amb l’Associació de Venedors del Mercat, m’atre-veixo a dir que, si no hi ha cap imprevist d’última hora, el nou mercat obrirà les portes per Santa Tecla o a inicis d’oc-tubre d’enguany a tot estirar.

Quin impacte tindrà el nou Mercat Central per a la ciu-tat?El nou mercat comportarà que el comerç de la ciutat pugui

tornar a la normalitat. Parlem de dinamitzar, reactivar i nor-malitzar. Si la zona de la plaça Corsini es revitalitza, ajudarà a reactivar tot el seu voltant. Serà normal que algú que vagi al mercat aprofi ti també per anar a comprar a la Rambla Nova o al carrer Unió. I això benefi ciarà tot el comerç del centre. El radi d’infl uència del nou mercat serà cada vegada més gran, perquè en paral·lel a l’obertura del nou mercat hi haurà un calendari defi nit de dinamització de la zona amb la programació de tota mena d’actes culturals, festius i po-pulars a la plaça. Crec, a més, quant a la ciutat, que per als tarragonins i tarragonines serà important recuperar un edifi ci emblemàtic del qual ens senti-rem orgullosos.

Pot el nou mercat ser un atractiu turístic més?I tant, no només per l’oferta comercial, que serà completa i actual, sinó també per l’inte-rès arquitectònic d’un edifi ci modernista singular. Tenim previst incorporar un carilló a la façana del mercat, a l’es-til de grans ciutats europees, perquè serveixi de punt de tro-

bada i de reclam cada migdia per a les famílies tarragonines i per als visitants de la ciutat. A més, com he dit anteriorment, el model del nou mercat tin-drà un pressupost específi c per a la dinamització de l’es-pai, uns diners que es podran invertir en l’organització d’es-deveniments, en campanyes promocionals i actes de tota mena amb l’objectiu que la plaça Corsini torni a recuperar l’esperit de la plaça del Mercat de Tarragona.

Recentment s’ha arribat a un acord amb els paradistes on es marquen les condicions per al trasllat dels negocis al nou equipament. Ha estat difícil?Ha estat un exercici de nego-ciació constant molt intens en els darrers mesos. Han calgut moltíssimes reunions, però totes les parts teníem clar que era vital tenir aviat l’acord per començar a defi nir qui entra-rà i qui no al nou edifi ci. Aquí he d’agrair la predisposició de Maria Virgili, presidenta de l’Associació de Venedors del Mercat, amb la qual he treba-

llat estretament per arribar a un consens perquè cap para-dista es quedi sense l’opció de mantenir el negoci un cop es deixi l’envelat provisional. Ara s’ha obert un període perquè cada paradista interessat a con-tinuar presenti la documenta-ció necessària. Confi em que a l’abril ja tinguem defi nits els negocis del nou mercat i que els empresaris puguin entrar a prendre mides per comen-çar a muntar les seves noves botigues en un espai modern i funcional, però que mantindrà l’essència del mercat de Tarra-gona de tota la vida.

I hi poden entrar nous nego-cis?Si alguns paradistes no volen continuar, sobraran parades. Llavors obrirem els locals a no-ves propostes. Pensi que amb l’Ajuntament ja han contactat empreses comercials de Barce-lona interessades a ubicar ne-gocis dins del nou mercat de Tarragona, fet que evidencia que el model és interessant, especialment per la ubicació estratègica de l’equipament al centre d’una capital catalana com és Tarragona.

Una prova d’això és l’aposta de Mercadona? L’aposta de Mercadona per ocupar-se de la gran superfí-cie del nou mercat de Tarra-gona és una prova fefaent que s’estan fent bé les coses. Pensi que aquesta cadena ja té en marxa més d’una vintena de supermercats dins de mercats municipals d’arreu de l’Estat, per tant és un model que co-neixen molt bé. Si han apostat per instal·lar-se a Tarragona és perquè ho veuen clar. I jo tam-bé ho veig.

«El nou Mercat Central obrirà per Santa Tecla o inicis d’octubre a tot estirar»

L’entrevista

«Treballem perquè el nou mercat de Tarragona, més enllà de la seva gran oferta comercial, es converteixi en punt de referència turística per als visitants de la ciutat»

Elvira Ferrando, davant les escales de l’Ajuntament a la plaça de la Font. /Tomàs Varga

| 2 de març de 2016 Tarragona | 7

tarragona

L’índex elaborat per la web d’estalvi Kelisto.es (www.kelisto.es) analitza quant

han de pagar els consumidors per accedir als mateixos pro-ductes i serveis en 50 capitals de província de l’Estat més les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Per dur a terme l’estu-di s’han examinat xifres sobre catorze productes i serveis de cinc categories: habitatge (compra i lloguer), impostos (IBI, impost de circulació i taxes municipals), transport públic privat (preu del bitllet senzill d’autobús i de l’abo-

nament de deu viatges, dels taxis i de la gasolina), com-

pra (cistell de la compra, preu d’una barra de pa i d’un litre

de llet) i oci (preu d’una entra-da de cinema i d’un sopar per a dos).

De l’estudi es desprèn que Tar-ragona se situa en la cinquena posició en termes generals, pre-cedida de Barcelona, que lide-ra el rànquing de capitals més cares (supera en un 30,17% el cost mitjà de la vida del país), Sant Sebastià (+27,85%), Madrid (+22,72%) i Palma de Mallorca (+14,53%). Tarragona supera en un 13,26% la mitjana estatal, per sobre de ciutats com Bilbao (10,60) o Girona (10%). L’altra ca-

pital catalana Lleida, no apareix entre les deu primeres del ràn-quing, tot i que és on es paga l’Impost de Béns Immobles (IBI) més car de l’Estat: 139,3 euros (la mitjana és de 85,15 euros).La ciutat de Tarragona se situa entre les més cares en tres ca-tegories: els viatges en taxi, que són els més cars de l’Estat amb (8,85 euros, un 39,81% per da-munt de la mitjana); l’impost de circulació, en què se situa en segona posició amb 68,16 euros, (+11,23%) i l’IBI, en què és la tercera més cara amb 131 euros (+53,85% ).

Tarragona, la cinquena ciutat més cara de l’Estat, segons el portal Kelisto.esL’IBI, l’impost de circulació i el preu del viatge en taxi, els serveis que paguem per sobre de la mitjana espanyola

societat

2 de març de 2016 | 8 | Diputació de Tarragona

DIPUTACIÓ

Nova app turística de la Costa DauradaV isit Costa Daurada &

Terres de l’Ebre és la nova aplicació que

posa a disposició de visitants i turistes 704 recursos turís-tics de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre agrupats en 10 categories: espais cultu-rals, parcs d’atraccions temà-tics i aquàtics, platges i cales, espais naturals, activitats a la natura, activitats aquàtiques, cellers visitables, spa, golf i pitch&putt, així com serveis de transport i informació.

L’app, en català, castellà, an-glès i francès, es pot consultar sense necessitat de connexió a Internet, ja que, una vegada descarregada, el telèfon mòbil guarda les dades per ser acces-sibles off-line i facilitar-ne, així,

l’ús per part dels turistes. Cada recurs i els esdeveniments de l’agenda estan georeferenciats i es mostren al turista segons la seva situació, suggerint a l’usu-ari els punts turístics i les acti-vitats que té disponibles al seu voltant. L’agenda de Visit Costa Daurada & Terres de l’Ebre s’ac-tualitza setmanalment.L’aplicació, disponible per a iOs i Android, ofereix als visitants la informació turística, de lleure, cultura i d’agenda d’activitats de les comarques de Tarrago-na, des d’una única plataforma per contribuir a millorar la seva experiència a la destinació i el descobriment del màxim de recursos turístics. El president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Mar-tí Carnicer, destaca que «l’app

respon a una de les línies estra-tègiques del Patronat: intensifi -car l’exercici d’innovació en les eines i instruments al servei de la difusió de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre. La tecnolo-gia és un dels principals vectors de canvi a la indústria turística, i s’ha d’entendre com un dels actius per incrementar-ne la competitivitat».L’aplicació ha estat desenvo-lupada pel Parc Científi c i Tec-nològic de Turisme i Oci de Catalunya, amb seu al Campus Vila-seca de la Universitat Rovi-ra i Virgili, i es pot descarregar a Google Play i Apple Store.Aquesta app gratuïta comple-menta la informació dels por-tals costadaurada.info i terres-delebre.travel i de les xarxes socials.

TURISME

| 2 de març de 2016 Territori | 9

TARRAGONATERRITORI

ECONOMIA

Després d’uns anys de difi cultats pels efectes de la crisi econòmica

global, el Port de Tarragona consolida la seva activitat i la recupera al nivell dels temps de bonança econòmica. Les instal·lacions tarragonines van tancar el 2015 amb un creixement de l’activitat del 3,9% (més de 33 milions de to-nes de mercaderies mogudes) i afronten el 2016 amb previ-sions de superar un tràfi c de més 34 milions de tones, una xifra que en la història recent del Port de Tarragona només es va assolir l’any 2007, just abans de l’esclat de la crisi mundial.

El 2015 ha estat any de reafi r-mació de la línia ascendent del Port de Tarragona. Les dades consolidades de l’exercici mos-tren un increment de l’activitat del 3,9% en relació a 2014, que ja va ser un any de clara recupe-ració, i manté la infraestructura presidida per Josep Andreu com a quart port més important de l’Estat quant a volum de tràfi c de mercaderies. Durant l’any passat pel port tarragoní van passar més de 33 milions de tones de mercaderies, tot regis-trant-se un increment tant en les exportacions (+17,7%) com de les importacions (+1,6%). Aquesta inèrcia es manté en aquest inici de 2016. Segons dades de l’Autoritat Portuària de Tarragona, el mes de gener d’enguany ha estat millor que el de 2015, amb un increment de l’1,8% i més de 3 milions de tones de mercaderies mogudes. Amb aquestes dades a la mà, el Port de Tarragona afronta l’any mantenint perspectives de crei-xement de l’activitat al voltant del 4%, fet que, si es compleix, convertiria el Port de Tarragona en un dels que ha experimentat més creixement de tot l’Estat en l’acumulat dels darrers exer-cicis.

Josep Andreu, president de l’APT (Autoritat Portuària de Tarrago-na) ha ofert aquesta setmana una roda de premsa on, a banda de donar els resultats d’activitat de 2015 i previsions de 2016,

ha passat comptes de la seva gestió econòmica al capdavant del Port de Tarragona. Durant el 2015 la xifra de negoci del port també va pujar fi ns a més de 51 MEUR (increment d’un

4,48% en relació a 2014), fet que va permetre tancar l’any amb un benefi ci 6,2 MEUR de bene-fi ci (+16,9% que l’any anterior). Actualment el Port de Tarrago-na té un cash fl ow (capacitat

inversora amb recursos propis) de més de 25,6 milions d’euros, cosa que permet projectar di-verses accions per millorar les instal·lacions portuàries durant els pròxims exercicis. Aquest 2016, l’APT preveu destinar més de 36 milions d’euros a inversi-ons en infraestructures portuà-ries (13,7 MEUR), en actuacions ferroviàries i logístiques (14,5 MEUR), en seguretat i protec-ció (2 MEUR), en expropiacions i adquisicions (2,1 MEUR) i en innovacions informàtiques, in-tangibles i d’altres (3,6 MEUR). A aquesta quantitat de 36 mili-ons d’euros cal afegir la inversió procedent de l’activitat privada de les empreses establertes en terrenys portuaris, que aquest 2016 està prevista en uns 18,65 milions d’euros.Quant als projectes més relle-vants que el Port de Tarragona impulsarà al llarg dels pròxims 10 mesos cal destacar la cons-trucció de la passarel·la per a vi-anants que connectarà el centre de Tarragona amb la platja del Miracle, la remodelació de l’an-tic edifi ci de la Policia Portuària (per habilitar-lo com a espai per a entitats vinculades a l’APT i ofi cina de serveis portuaris), les obres de rehabilitació de l’antic Pòsit de Pescadors (La Puda), la implantació de noves fases del projecte KM.0, la Zona d’Activi-tats Logístiques (ZAL), la pavi-mentació i accessos del vial de la Química i trobar una sortida a l’antic edifi ci de l’APT, entre altres projectes.

L’activitat al Port de Tarragona se situa al nivell dels temps de bonança econòmicaConsolidat com a quart port de l’Estat, afronta el 2016 amb unes previsions de creixement del 4%

A dalt, gràfi ca amb l’evolució del volum de mercaderies mogudes pel Port de Tarragona durant la darrera dècada i previsions per al 2016. A baix, Josep Andreu, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, en roda de premsa. / T.V.

La inèrcia de creixement en manté també en aquest inici de l’any 2016, amb un increment al gener de l’1,8%

2 de març de 2016 | 10 | Territori

TERRITORI

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identi-fi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciest-gn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografi a de l’autor si aquesta és facilitada.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTORI ARTICLES D’OPINIÓ ALECTOR@NOTICIESTGN.CAT

E l paper de les policies és fonamental i va molt més enllà de la captura i detenció dels delinqüents. La seguretat és, sovint, objecte de debat, demagògia i aprofi tament polític. Als policies se’ls exigeix que tinguin,

sobretot, vocació, responsabilitat i sentit de servei a la comunitat. Recentment, el diari digital www.larepublicacheca.com va fer una enquesta entre els seus lectors on preguntava quina policia (Mossos d’Esquadra, Guàr-dia Urbana, Policia Nacional, Guàrdia Civil i Policia Portuària) mereixia més confi ança. Hi van participar 1.873 persones. El resultat és, si més no, curiós. La Benemérita en surt guanyadora, amb un imponent 55%. En segon i tercer lloc es troben la Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra, respectivament. La Guàrdia Urbana no va més enllà del 10%. Si analitzem els resultats del son-deig, podem extreure diferents il·lacions. Després d’un hipotètic debat estèril sobre la fi abilitat de la mostra, crec que ens hauria de preocupar la intenció del vot. No deixa de ser curiós que la policia que fa apologia de la proximitat ocupi el darrer esglaó de la confi ança dels ciutadans que han participat en l’enquesta. També sorprèn que els Mossos d’Esquadra quedin darrere de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional. Encara que no es tracti de dades cien-tífi ques no deixa de ser indicador que alguna cosa no va bé. No és de sentit comú que les policies municipal i autonòmica (que haurien de ser les més properes al ciutadà) estiguin tan allunyades del pòdium de la confi ança. Les dades són preocupants i mereixen una refl exió, ja que són simptomàti-ques i podrien revelar que darrere d’aquesta falta de confi ança (que condueix a la manca de credibilitat) es podria trobar l’excés de zel, alguna prepotència i fi ns i tot alguna desmotivació per part dels agents. Els responsables polítics i policials haurien de tenir en compte i analitzar per què la ciutadania confi a menys en una policia que podria estar excessivament polititzada. També pertorba la idea que a Catalunya –en uns moments polítics tan contor-bats– guanyi una enquesta referent a la confi ança la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, amb una visibilitat més escassa al territori. La puntuació atribuïda a la Guàrdia Urbana grinyola per diferents raons. És un vot de càstig a un cos policial que, en teoria, és proper al ciutadà. El regidor de Seguretat Ciutadana hauria d’intentar (almenys) interpretar els resultats i posar-hi cura. És perillós i contraproduent que la ciutadania deixi de confi ar en la «seva» policia. Potser des de la cúpula policial es fa una inter-pretació equivocada del concepte de proximitat. Cal un projecte creïble i un model de policia propera. Més didàctica que repressora. La Guàrdia Urbana no pot esdevenir un vaixell a la deriva. Cas contrari, cor-re el risc de convertir-se en la policia «posa multes». Hi ha alguns episodis protagonitzats per alguns agents que no contribueixen a la bona imatge del cos. Els lideratges són fonamentals per guanyar (o perdre) confi ança i credi-bilitat.

F a un temps que amb diversa gent del municipi comentem la necessitat de tenir un espai on es pugui representar i explicar què era, què és i què repre-senta Cunit.

Ja al fi nal de la passada legislatura vàrem fi xar la nostra mirada en la Casa del Mar-quès, l’última i única edifi cació antiga de Cunit que ha preservat la seva integri-tat arquitectònica els darrers 200 anys, juntament amb l’església i la façana sud de l’Hostal de la Diligència.Tots sabem com ha canviat Cunit en els darrers vint anys, com ha canviat i com ha crescut en nombre de construccions però, sobretot, en nombre de persones. Actual-ment superem els 11.000 habitants, quan abans del 1960 érem només 299 persones. El canvi és substancial.Els darrers anys, des de la regidoria de Turisme i Patrimoni, i amb estreta col·laboració amb el Grup d’Estudis Cunitencs Delmacio de Conito, hem endegat un procés intens i qualitatiu de recuperació de la memòria històrica del municipi, una recuperació que era necessària i imprescindible si volem afrontar el futur amb garanties d’èxit. Troballes de documents antics, d’excavacions arqueològiques, de col·leccions foto-gràfi ques i fi ns i tot l’elaboració d’un documental sobre l’època del contraban han estat els primers resultats d’aquesta àrdua tasca de recuperar la nostra memòria.Però per què volem recuperar la memòria? I per què la volem divulgar? Sempre s’havia menystingut aquest aspecte, Cunit semblava un poble sense història, sense memòria, un espai neutre on la gent havia vingut a viure. Però la gent té ganes de saber on ha vingut a viure i com era aquest territori, aquest poble, abans de la seva arribada.Recuperar la memòria i cultivar la història local permet fer comunitat. Una activitat, aquesta de fer comunitat, que pot semblar banal, però que com totes les coses banals tenen la seva importància, a vegades amagada, però tan important com la que més. Cunit en els últims anys, com dèiem, ha crescut molt, i el sentiment de comunitat ha estat difícil de cultivar.Parlant amb cunitencs inquiets, i sempre que surt aquest tema a les tertúlies, posem com a millor exemple de fer comunitat el Carnaval de Cunit, que ha funcionat i con-tinua funcionant de tòtem social, és a dir, com a element de nexe de molts habitants de Cunit, transversal i intergeneracional.Recuperem Cal Marquès. El projecte de convertir aquest edifi ci com el Centre d’In-terpretació de Cunit. No fer de Cal Marquès un simple i comú museu, sinó cercar de transformar aquest edifi ci històric en un centre d’interpretació del que ha estat Cunit i del que és, deixant un espai també per al futur, per a la refl exió de cap on volem anar i com hi volem anar. Un espai de memòria i de refl exió.Un espai on poder conèixer la història de Cunit, des de la Cova de l’Avenc fi ns al dia d’avui, passant pel passat iber del Fondo del Roig, el període medieval i la moderni-tat que representa la mateixa casa de Cal Marquès. Un espai on poder donar visibili-tat també als actes i entitats del municipi, per gaudir de la riquesa d’entitats que hi ha al municipi, balls populars, diables, entitats culturals i andaluses, i d’altres, amb la voluntat de mostrar la riquesa de la nostra comunitat, del nostre poble, del nostre Cunit.Un projecte que cal que compartim tots, amb el suport de tots els cunitencs i cuni-tenques que vulguin cultivar aquest esperit de comunitat, que se sentin orgullosos del seu poble, de la seva història, del seu passat i del seu present; però que sobretot creguin en el futur d’aquest poble.

Policia... i la poca confi ança

RICARD CHECAPERIODISTA

OPINIÓ

Cal Marquès

JAUME CASAÑASGEÒGRAF

OPINIÓ

No deixa de ser curiós que la policia que fa apologia de la proximitat ocupi el darrer esglaó de la confi ança dels ciutadans que han participat en l’enquesta

RCHECA@LAREPUBLICACHECA.COM

| 2 de març de 2016 Territori | 11

territori

DISSABTE 5 DE MARÇ, RAMBLA DEL VENDRELL

Creu Roja distribuirà 287 quilos d’aliments a Tarragona i les Terres de l’EbreEn el marc de la tercera fase del Programa 2015 d’Ajuda Alimentària, que ha beneficiat 17.428 persones al territori

solidaritat

Creu Roja començarà aquest mes de març a distribuir 286.919 qui-

los d’aliments a persones en situació vulnerable de la de-marcació de Tarragona i les Terres de l’Ebre. D’aquesta manera tancarà la tercera i darrera fase del Programa 2015 d’Ajuda Alimentària a les persones més desfavori-des. Al llarg de les tres fases del programa, Creu Roja ha distribuït al territori 998.531 quilos d’aliments, que han arribat a 17.428 persones be-neficiàries.

Aquest programa està cofinan-çat en un 85% pel Fons Euro-peu d’Ajut als més Desfavorits (FEAD) i el 15% restant pel go-vern estatal. El seu objectiu és el de promoure la cohesió soci-al i contribuir a eradicar la po-bresa entre la població.La distribució del total del con-junt dels aliments és una tasca que, tant a Tarragona com al

conjunt de l’Estat, compartei-xen a parts iguals Creu Roja i la Federación Española de Bancos de Alimentos (FESBAL). En el cas de la demarcació, Creu Roja re-partirà el material a prop de 50 entitats (ajuntaments, consells

comarcals, parròquies, fundaci-ons, llars de gent gran i perso-nes disminuïdes, a més d’una dotzena d’oficines locals de la mateixa institució humanità-ria). Una trentena de voluntaris i voluntàries col·laboren en el

procés de recepció, distribució i lliurament dels aliments.En total, el Programa 2015 d’Ajuda Alimentària haurà re-partit 15.000 tones d’aliments a tot Catalunya i 113.000 tones al conjunt de l’Estat.

Front unitari per protestar pels greuges de la C32L’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Pene-dès i el Garraf, ADEPG, ha constituït el Grup de treball C32 amb l’objectiu de posar en evidència, de manera ar-gumentada, els greuges que pateixen les comarques del Baix Penedès i el Garraf pel que fa al barem tarifari que s’aplica en els peatges de la C32. El passat dimarts es van reunir les alcaldesses de Vi-lanova i la Geltrú, Canyelles, Cubelles, Cunit i Sant Pere de Ribes, així com els alcaldes de Calafell i Llorenç del Pe-nedès. També hi va participar la presidenta del Consell Co-marcal del Garraf i regidors de diferents ajuntaments de les dues comarques. A més, hi eren representats el Campus de la UPC a Vilanova i la Gel-trú i el Gremi d’Hostaleria de Sitges així com empresaris i directius de la demarcació. En el decurs de la sessió es van proposar diferents actuacions que es posarien en marxa les pròximes setmanes, després que s’hagin consensuat degu-dament els objectius d’aquest front publicoprivat i que s’ha-gin aprovat les estratègies.

Aquest dissabte, 5 de març, se celebra una nova edició del Fora Estocs del Vendrell. El lloc, com sempre, la Rambla, a partir de les 9 del matí i fins a les 9 del vespre ininterrompu-dament. S’hi podrà trobar roba de la llar, roba interior, roba per a la dona, juvenil, infantil i d’esport, calçat, bosses i molt

més. Enguany participen més de 40 botigues de tots els sec-tors, tant del Vendrell com de les poblacions dels voltants. A banda de jornada de compres a la Rambla també hi haurà ani-mació infantil. El Fora Estocs és ja un referent i una cita molt esperada per a la població del Vendrell.

infraestructures

Nova edició del Mercat Fora Estocs a la Rambla

el vendrell

2 de març de 2016 | 12 | Territori

TERRITORI

El conseller d’Interior de la Generalitat, l’arbocenc Jordi Jané, està disposat

a posar fre a l’increment de la sinistralitat a les carreteres catalanes. Des de Trànsit es té clar que la principal causa del nombre d’accidents greus són les distraccions, especial-ment per l’ús dels mòbils al voltant, motiu pel qual des d’Interior s’intensifi caran la vigilància i les sancions als conductors imprudents. S’habilitaran radars mòbils d’última generació capaços de captar imatges clares de l’interior dels vehicles i es posa en marxa un helicòpter que pot fer fotografi es aèries des de més de 500 metres de distància.

El conseller d’Interior, Jordi Jané, ha explicat que un 31% de les persones que han resultat mortes i ferides greus a les car-reteres ha estat a causa de les distraccions. En aquest sentit, Jané ha assegurat que «ara més que mai no abaixarem la guàr-dia sinó que la incrementarem» i ha avançat que des del Depar-tament d’Interior s’implemen-taran 10 mesures per invertir el repunt de la sinistralitat a les carreteres durant el 2015. «Ens preocupa l’ús del mòbil al vo-

lant, ja que continua sent la pri-mera causa de mort i, per tant, hi volem posar remei», ha dit.Una de les novetats entre les mesures que s’implementaran és la funció que tindrà l’helicòp-ter del Servei Català de Trànsit. A partir d’ara es prioritzarà cap-tar les infraccions relacionades amb les distraccions. «L’helicòp-ter captarà els conductors que parlin, escriguin pel mòbil o si

porten o no cinturó de segure-tat. Els veurem i els denuncia-rem. Els controlarem per terra i aire. En qualsevol moment sa-brem qui utilitza el mòbil i serà denunciat i sancionat».El titular d’Interior ha explicat que també es col·locaran càme-res de control que fotografi aran aquest tipus d’infraccions. Jané ha volgut insistir que determi-nades actuacions al volant són

delicte i ha recordat que «da-vant dels casos d’investigació criminal d’un accident on hi hagi hagut un mort o un ferit molt greu, continuarem de-manant autorització judicial perquè l’operador de telefonia mòbil ens informi de si el con-ductor estava fent un ús inade-quat del mòbil».Altres de les mesures que es po-saran en marxa pròximament

seran: augmentar fi ns a 14 el nombre de campanyes preven-tives i integrals de les policies de trànsit; intensifi car el con-trol i la vigilància de la velocitat excessiva o inadequada; actuar contra el consum d’alcohol i drogues en la conducció i ac-tivar campanyes de vigilància i control focalitzades especi-alment a les demarcacions de Tarragona i de Lleida.

Ofensiva per terra i per aire contra l’ús del mòbil al volantTrànsit posa en marxa un helicòpter que pot fer fotografi es dels conductors imprudents des d’una distància de més de 500 metres

TRÀNSIT

Les distraccions són ja la principal causa de mortalitat a les carreteres catalanes

El conseller Jordi Jané rebent les explicacions del responsable del nou helicòpter de vigilància de Trànsit. / cedida

Tarragona serà una de les demarcacions on més s’incrementarà el control i la vigilància

| 2 de març de 2016 Territori | 13

TERRITORI

Les empreses Vodafone i Jazztel han anunciat els treballs de desplegament

de la seva xarxa de fi bra a la capital de la Costa Daurada. Aquest desplegament, dut a terme amb ple consens per part de l’Ajuntament de Sa-lou a través de la regidoria de Noves Tecnologies i fa-cilitat, en gran part, per la col·laboració brindada pels principals administradors de fi nques, permetrà que un to-tal de 16.000 unitats immobi-liàries puguin tenir accés a la tecnologia FTTH que permet velocitats de fi ns a 300Mb.

El regidor de Noves Tecnologi-es, Jesús Barragán, ha expressat la seva satisfacció per l’arriba-

da fi nalment aquest estiu de la fi bra, una eina llargament reivindicada des del municipi i que ha de permetre connexi-ons més ràpides i donar sortida a les reivindicacions de falta de connectivitat, molt especial-ment en temporada alta quan més gent estiueja a Salou. En aquests moments ja s’està ca-blejant el municipi i es poden veure a diversos punts de la ciutat operaris de les dues com-panyies duent a terme el des-plegament de la fi bra.Pel que fa a banda ampla ultra-ràpida mòbil 4G, les empreses de telefonia han seguit refor-çant la infraestructura de ma-nera que la cobertura a Salou ja arriba al 99.9%, i obre la porta a nous serveis i aplicacions.

La fi bra òptica, abans del juliolPermetrà navegar a velocitats de fi ns a 300Mb

SALOU

EL VENDRELL

Els Serveis Socials de l’Ajunta-ment del Vendrell han multipli-cat per quatre les intervencions realitzades, passant de les 3.937 el 2007 (any que es considera com l’inici de la crisi econòmica) a les 14.300 el 2015. Les principals problemàtiques ateses són les relacionades amb l’economia de les famílies amb pocs ingressos i un endeutament excessiu. En concret, han repre-sentat un 24,5% sobre el total de les detectades el 2015; en segon lloc, amb un 22%, són les laborals. Això és una causa directa de la si-tuació de desocupació en la qual es troben moltes persones, que en molts casos es tracta d’atur de llarga durada i, per tant, fa molt de temps que pateixen serioses difi cultats econòmiques.Pel que fa als ajuts d’urgència so-cial, que es destinen a donar res-

posta a situacions puntuals a les persones que es troben en una si-tuació de precarietat econòmica justifi cada, durant el 2015 s’han gestionat 281 casos de subminis-traments d’aigua, llum i gas; 51 en relació a medicaments; 147 en activitats de lleure infantil i juve-nil, i 280 en concepte d’ajudes a menjador escolar i de Casals d’Estiu.Per a l’Ajuntament, la identitat local i la cohesió són línies estra-tègiques molt importants. Així, destaca el projecte de Cohesió Social i Seguretat Ciutadana al barri de Ca l’Escori, que s’està implementant a través d’una tau-la comunitària d’entitats del Ven-drell per crear vincles i promou-re noves iniciatives que permetin l’intercanvi entre generacions i el coneixement de les diferents cultures que viuen al municipi.

Els Serveis Socials passen d’atendre 3.937 sol·licituds el 2007 a 14.300 el 2015

2 de març de 2016 | 14 | Salut

xarxa santa tecla

Menció ‘cum laude’ per a la tesi doctoral de David Riesco, metge internista de l’Hospital del Vendrell

Com a responsable del Ser-vei de Medicina Interna de l’Hospital del Vendrell

tinc el gran plaer de felicitar el Dr. David Riesco Acevedo, met-ge internista del nostre equip que recentment ha presentat la seva tesi doctoral, aprovada amb la menció de ‘cum lau-de’. A Espanya, aquest terme d’origen llatí («amb lloança», »amb elogi») és la puntuació màxima aplicable només a doctorands que aconseguei-xen la puntuació d’excel·lent i la unanimitat, mitjançant el vot secret individual del tribu-nal avaluador, regulat pel RD 534/2013.

Aquesta tesi recull el treball de molts anys d’esforç familiar i personal, dedicats a la investiga-ció d’un projecte original.Promoure la investigació en to-tes les àrees, i en aquest cas en la sanitat, és fonamental per al desenvolupament d’un país per-què el reconeixement generat permetrà avenços en la millora de la salut dels nostres pacients.És, a més a més, fonamental en l’activitat docent fomentar en les noves generacions de metges el desenvolupament d’un pensa-ment crític i la generacó d’inves-tigació, creixement i innovació.En aquests últims cinc anys, el Dr. Riesco s’ha dedicat a l’estu-di d’algunes molècules que es poden vincular al desenvolupa-ment de patologia hepàtica en el pacient obès.L’obesitat es defineix com una malaltia en què s’augmenta el percentatge de greix i, conse-qüentment, del teixit greixós. Segons l’últim butlletí de l’Or-ganització Mundial de la Salut (OMS) de 2014, més d’1,9 bilions de persones a tot el món tenia

sobrepès (39%), dels quals 600 milions tenia obesitat (13%). A Espanya, la prevalença de sobre-pès i d’obesitat és molt similar.Aquestes dades fan de l’obesi-tat un problema epidèmic que genera una important morbili-tat i mortalitat perquè s’associa amb el desenvolupament de múltiples malalties. Augmen-ta la incidència de la síndrome

metabòlica, la qual es vincula a un increment de la presència de malalties com la diabetis me-llitus tipus 2, l’arteriosclerosi i la infiltració greixosa del fetge, conegut com fetge gras no alco-hòlic.L’esmentada tesi doctoral es titula Noves adipokines omentin i vaspin, nivells circulants i expressió gènica en el teixit adipós i relació dels

seus nivells circulants amb la malal-tia del fetge gras no alcohòlic.S’ha demostrat la capacitat en-docrina del teixit adipós per pro-duir i secretar molècules com l’omentin, vaspin i altres adipo-kines.En l’actualitat, els estudis clínics de nivells circulants i expressió genètica d’aquestes molècules en el teixit gras són escassos i

controvertits.Atès que els seus nivells circu-lants i la seva associació amb el dipòsit de greix al fetge d’origen no alcohòlic està escassament estudiada, es va plantejar com a objectius analitzar els nivells circulants d’aquestes molècules, la seva expressió gènica en el tei-xit gras i la seva associació amb la presència de fetge gras no al-cohòlic com a manifestació de la síndrome metabòlica en dones amb obesitat mòrbida.A més a més, es va analitzar la possible utilitat d’alguna d’aquestes molècules com a pos-sible biomarcador, eina útil en el diagnòstic del fetge gras d’ori-gen no alcohòlic i relacionat amb l’obesitat mòrbida.L’inici de la preparació d’aquesta tesi doctoral es remunta a l’any 2009 i 2010 després d’obtenir el títol de suficiència investigadora de la Universitat Rovira i Virgili, coincidint amb els últims anys d’especialització en medicina interna, sota la direcció dels doctors i investigadors Cristóbal Richart Jurdado i Maria Teresa Auguet Quintillá com a part de la línia d’investigació en obesi-tat del Grup d’Estudi de Malalti-es Metabòliques i Insulin Resis-tència Hospital Universitari Joan XXIII.Les dades inicials van ser publi-cades l’any 2011 a la revista ci-entífica BMC Genetics. Posterior-ment es va iniciar un sub-estudi que finalitza amb la presentació de l’actual tesis doctoral.Enhorabona Dr. Riesco pel tre-ball realitzat, tret de sortida de molts altres projectes.

El treball està dedicat a l’estudi d’algunes molècules que es poden vincular al desenvolupament de patologia hepàtica en el pacient obès

L’inici de la preparació d’aquesta tesi doctoral es remunta als anys 2009 i 2010

A la imatge de dalt: d’esquerra a dreta, la Dra. Teresa Auguet i Quintillá (codirectora de tesi); el Dr. Ramon Miralles Basseda (vocal del tribunal); el Dr. Cristóbal Richart Jurado (director de tesi); el Dr. David Riesco Acevedo; el Dr. Joan Rubiés Prat (vocal del tribunal) i el Dr. Francesc Vidal Marsal (president del tribunal).A la imatge de sota, d’esquerra a dreta, la Dra. Rosa Pérez Bernalte; la Dra. Laura Noblia Gigena; el Dr. David Riesco Acevedo; la Dra. Ana Lacal Martínez i la Dra. Belén Xifré Rodríguez.

Dra. Laura NobliaResponsable del servei de

Medicina Internade l’Hospital del Vendrell

| 2 de març de 2016 Social i Salut

xarxa santa tecla

| 15

La Fundació Estela rep el Diploma al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Tarragona

Recentment, l’Ajuntament de Tarragona ha lliurat els diplo-mes al Mèrit Cívic a diferents entitats socials de la ciutat, en-tre les quals hi ha la Fundació Estela de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. Durant l’acte, l’alcalde Ballesteros va destacar «la important feina altruista que fan aquestes en-titats socials que treballen dia a dia amb nens, nenes, nois i noies amb altres capacitats. La ciutat sent aquestes entitats com a seves i això és molt im-portant». La consellera de Ser-veis a la Persona, Ana Santos, també va realçar la tasca de les associacions premiades.La Fundació Estela fa més de 40 anys que es dedica a l’aten-

ció a les persones discapaci-tades psíquiques i a les seves famílies. Des de l’any 2013 formen part de la Xarxa Sani-

tària i Social de Santa Tecla.A banda de la Fundació Estela, les altres entitats reconegu-des són l’Associació Aurora,

la Fundació Sant Joaquim i Santa Anna-Club Vaixell, la Fundació Taller Ocupacional Promoció Minusvàlids (Topro-

mi) i Jaume Marí i els equips de professionals i voluntaris de la Muntanyeta.

L’entitat, adherida a la Xarxa de Santa Tecla des de l’any 2013, va rebre el reconeixement juntament amb quatre entitats socials més de la ciutat

L’Associació Amadeu Pelegrí lliura 4.000 euros a la Unitat d’Oncologia de la Xarxa de Santa Tecla per a la investigacióL’Associació Oncològica Dr. Amadeu Pelegrí ha lliurat quatre xecs per un valor to-tal de 18.000 € a la investiga-ció del càncer. Concretament es van lliurar 4.000 € a la Unitat d’Oncologia Mèdica de la Xarxa Sanitària i Soci-al Santa Tecla de Tarragona per l’estudi AVAC; 3.000 € a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus per un estudi amb pacients amb càncer de pell; 3.000 € al grup GEICAM – Grupo Español de Investi-

gación en Cáncer de Mama – per l’estudi Rxponder, i 8.000 € a l’Hospital Sant Joan de Déu per la seva investigació de la histiocitosi, un tipus de càncer infantil poc freqüent i qualificat de malaltia rara.Durant l’acte de lliurament, els oncòlegs i investigadors van donar una àmplia infor-mació dels estudis pels quals han rebut la donació i s’han compromès a tornar l’any vinent per informar dels re-sultats obtinguts de la seva

recerca.La presidenta Murielle Reig es va mostrar satisfeta de les recaptacions obtingudes en els diferents actes solida-ris que organitza l’entitat al llarg de l’any i va donar les gràcies a les persones que dia rere dia donen el seu suport per continuar la tasca i asso-lir els objectius que es van proposar fa ara cinc anys, quan es projectava la funda-ció de l’Associació Oncològi-ca Dr. Amadeu Pelegrí.

Imatge de les responsables de la Fundació Estela amb el Diploma al Mèrit Cívic de l’Ajuntament. /Tomàs Varga

L’alcalde destaca que la ciutat «sent seves» aquestes entitats i en remarca el seu paper altruista

El doctor Vicent Valentí, cap de la Unitat d’Oncologia de la Xarxa de Santa tecla, en el moment de rebre el xec./Cedida

2 de març de 2016 | Cultura16 |

CULTURA

L’Escola de Lletres de TGN prepara un nou curs d’escriptura creativa

Un Festival Dixie més internacional que mai

Enguany el festival, que tindrà lloc del 16 al 20 de març, torna a internacionalitzar-se posant el focus en el jazz i les músiques

que a principis del segle XX es van desenvolupar a Europa i que van acabar fent-se tan populars com als Estats Units. Les bandes i els artistes que enguany visitaran Tarragona, des d’Àustria, França, el Regne Unit, Itàlia o Alemanya, recor-daran melodies i sonoritats que van des del jazz manouche, passant pel cabaret berlinès, fins a la música de Renato Carosone.Per engegar, la música del Quintette du Hot Club de France. Aquesta música d’estil vitalista continua sent un gènere de referència del jazz. L’estil interpretatiu de Django Reinhardt i Stép-hane Grappelli continua influenciant guitarris-tes i violinistes de totes les generacions. També es podrà gaudir de Tributo a Grappelli o Ménil-montant Swing.L’obra del compositor Kurt Weill abraça des de l’òpera o el cabaret berlinès fins als musicals de Broadway. El seu repertori ha estat popularitzat, entre d’altres, per Ella Fitzgerald, Louis Arms-trong, Billie Holiday, Nina Simone o Frank Si-natra. La cantant berlinesa Juliane Heinemann estrenarà, en coproducció amb el 22è Festival Internacional Dixieland de Tarragona, un viatge extens per l’obra d’aquest compositor alemany essencial.Amb Carosones recordarem com Renato Caro-sone va combinar de manera tan singular com reeixida la cançó napolitana i el jazz. El so del swing mediterrani. Temes com Tu vuò fà l’america-no o Torero —que va romandre catorze setmanes al número 1 de les llistes d’èxits als EUA— han estat versionats des de la seva creació en una gran varietat de llengües i d’estils musicals.

Finalment, Marina & The Kats, Matthieu Boré, la Sant Andreu Jazz Band i els granadins Potato Head Jazz Band vénen a presentar el seu nou espectacle amb la increïble ballarina Ksenia Parkhatskaya (a la imatge). I també cal destacar la participació dels músics i les bandes tarrago-nines que han fet créixer i han crescut amb el festival.

L’Escola de Lletres de Tar-ragona ha anunciat més cursos per aquest segon

mòdul que s’iniciarà la prime-ra setmana de març. Sota l’ex-clamació «Inspira’t!», l’entitat ha estructurat un nou curs for-mat per sis tallers d’escriptura creativa de temàtica i gèneres variats. «Amb aquest nou lema volem fer una crida a totes aquelles persones que busquen un espai creatiu on expressar-se. Volem brindar-los l’oportunitat perquè es deixin inspirar per les paraules», detalla aquesta escola pionera en la formació literària.A banda de les tres línies habi-tuals de tallers genèrics, amb un taller itinerant que proposa descobrir la literatura als espais urbans, un taller creatiu dirigits a joves i dos tallers estables; a l’oferta formativa s’hi sumen un taller de dramatúrgia a càr-rec d’Albert Mestres i un taller d’escriptura de conte infantil a càrrec de Núria Naval. L’escola també ha anunciat la incorpora-ció al seu equip docent de l’Ori-

ol Teixell, que és professor de Teoria Literària a la Universitat Rovira i Virgili.Així mateix, amb la voluntat d’atendre les inquietuds literà-ries que poden despertar-se al territori, l’Escola de Lletres fa créixer el cicle de monogràfics gratuïts a l’entorn de la literatu-ra i l’escriptura creativa. Durant els pròxims mesos pro-gramaran cinc propostes dife-rents a càrrec d’experts i pro-fessionals: el renaixement de la novel·la gràfica, la biografia de ficció, l’emoció literària, l’es-criptura escènica i les claus del relat breu seran les temàtiques tractades en aquest cicle obert a tothom i on la literatura és la protagonista.La inscripció a tots els tallers i seminaris de l’Escola de Lletres pot formalitzar-se a través del web www.escoladelletres.cat o bé presencialment a l’oficina ubicada a l’Antic Ajuntament (C/ Major, 39, Tarragona). L’horari d’atenció és de dimarts a divendres de 18 a 20 hores.

RAmon segúChinChiLLA

Aquesta setmana reproduïm una imatge del litoral tarragoní, de mitjan anys 60, que mostra com n’era de diferent de l’actual. En aquesta vista aèria es pot copsar des del final de la platja del Mira-cle fins a la platja Llarga, amb una panoràmica general de tota la vall de l’Arrabassada. Allò que actualment és ple de pisos, cases i edificis, aleshores era terreny d’horts, parcel·les (parcel·les Tuset) i zones arbrades naturals. També el camí de ronda que voreja la costa és perfectament visible i permet fer-se una idea de com era la panoràmica marítima que s’hi albirava. Hem ressaltat alguna de les construccions emblemàtiques que existeixen actualment, com el camp del Gimnàstic de Tarragona o el perímetre aproxi-mat de l’actual Vall de l’Arrabassada, un dels barris més dinàmics de la ciutat actualment. Aquestes fotografies aèries es convertien en postals que servien de reclam turístic de la ciutat.

Tarragona en imatges

ARRAbAssAdA

viLeTA

de mAR

sAvinosA

LLARgA

CAmp deL nàsTiC

URb. mARe nosTRUm

vALL de

L’ARRAbAssAdA

miRACLe

viA TRen

viA AUgUsTA

Tindrà lloc del 16 al 20 de març

| 2 de març de 2016 | 17Agenda

AgendA

En record de la Muriel Casals, que va morir el passat 14 de febrer, Òmnium Tarragonès i l’ANC Tarragona han organitzat un acte per retre homanatge a la diputada de Junts pel Sí i expresidenta d’Òmnium Cultural. Lloc: Antiga AudiènciaHora: 19

Marcel Tomàs un dels millors actors còmics del país presenta el seu nou espectacle en solitari: Hotot. Tomàs un virtuós del gest còmic presenta un espectacle d’hu·mor total, imprevisible i sorprenent. Un cabaret mo·dern on interpreta, canta i balla.Hotot és sobretot teatre d’humor, executat per un gran intèrpret. Marcel Tomàs mostra la vessant de show·man, de mestre de cerimònies, explotant la seva gran capacitat de connectar amb el públic a través d’un hu·mor tendre, poètic i desvergonyit.Lloc: Sala TronoHora: 20.30Preu: 16€ | 13€ amics Sala TronoAltres sessions: dissabte 5 a les 20.30 hores i diumenge 6 a les 18.30 hores.

Arriba una de les bandes mítiques del rock que no ha perdut força després de décades sobre els escenaris. Lloc: Sala ZeroHora: 20Preu: 17€ anticipada | 20€ taquilla

Carles Carrasco i Jorge Varela presenten Ángeles y demo-nios: a 6.500 km de Broadway, un recorregut per alguns dels personatges més coneguts de Broadway, per bus·car l’equilibri entre l’àngel i el dimoni que tots por·tem dins.Lloc: Teatre MagatzemHora: 22:30Preu: 14€ | 12€ anticipada | 10€ socis/es

Un concert extraordinari i emotiu, amb talent català i ànima universal, amb més de 120 músics dalt l’esce·nari i Núria Rial i Àngel Òdena com a convidats d’ex·cepció. Un concert dissenyat per a celebrar la primera dècada de l’Orquestra Camera Musicae. Un Rèquiem que mira al futur amb certa esperança i ho fa gràcies a un setè moviment titulat In Paradisum, destinat a cloure magistralment aquesta composició de Gabriel Fauré que va ser l’obra amb la qual Camera Musicae es va presentar al públic fa una dècada. Avui la reprenem de nou amb dues veus excepcionals: la so·prano Núria Rial i el baríton tarragoní Àngel Òdena.Clou el programa, que dirigeix el titular de l’Orques·tra Camera Musicae, Tomàs Grau, una obra impres·cindible per prendre el pols real a l’estat de salut de la formació: la Simfonia núm. 4, op. 36 del rus Piotr Ilitx Txaikovski.Lloc: Teatre TarragonaHora: 21Preu: 25€

DIMECRES 2 | 19.00hINAUGURACIÓXerrada i inauguració de l’Exposició L’Ànec verd: ballem, també, en català o 36 anys de rock i ball en català des de Tarragona a arreu, a càrrec del cantant Jordi Català. La presentació la farà el professor Josep Ma. Ferran i Torrent (psicopedagog) i autor del joc Co·oppel (aprenent a aprendre). Us hi esperem a totes i tots, per fer pinya a l’hora de fomentar i preservar el retorn del ball de Festa Major, en català. Acte fora del nostre estatge.Lloc: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

DIJOUS 3 | 20.00hINAUGURACIÓInauguració de l’exposició Visions de dones, dedicada a les dones en el Dia de la Dona Treballadora 2016. L’exposició romandrà oberta al públic des del 3 de març fins al 3 d’abril. Havent finalitzat l’acte d’inau·guració, se servirà refrigeri. Organitza l’Ajuntament de Tarragona, Regidoria de Benestar Social en col·laboració amb l’Ateneu de Tarragona.Preu: gratuït

DIVENDRES 4 | 19.30hINAUGURACIÓPresentació del llibre L’Ànec verd: ballem, també, en ca-talà (pensa, riu i balla), o 35 anys de rock i ball en català des de Tarragona a arreu, a càrrec de Jordi Català, cantant i autor del llibre. La presentació la farà el professor Josep Ma. Ferran i Torrent (psicopedagog) i autor del joc Cooppel (aprenent a aprendre). Es farà el passi de videoclips de 3 cançons, música en viu i copa de cava i avellanes per als assistents. Hi esteu convidats a fer pinya a l’hora de fomentar i preservar el retorn del ball de Festa Major, en català. Acte fora del nostre estatge.Lloc: Llibreria Galatea de Reus

DIUMENGE 6 | 18.30hCONCERTConcert d’havaneres, rumba i rock a càrrec del grup Mar i cel amb Jordi Català. Un nou concepte a les can·tades d’havaneres (desplegament de la bateria, per·cussió, guitarres elèctriques i teclat). El repertori està format per havaneres, sardanes, rumbes (havaneres ràpides), garrotí i cançons tradicionals catalanes: un combinat explosiu de música rítmica amb un toc de rock que els caracteritza. Amb aquesta actuació, el cantant Jordi Català torna als escenaris renovat amb un projecte innovador i compromès amb la música d’identitat catalana. Acte fora del nostre estatge.Lloc: Bravium Teatre de ReusPreu: 10€ | 8€ socis

ACTIVITATS A L’ATENEUCada dia de 17 a 21 hores. Informeu·vos i/o feu·vos so·cis al telèfon 977 23 31 60 de dilluns a divendres de 17 a 21 hores.Mail: ateneudetarragona@tinet.cat. Facebook: Ateneu de Tarragona.

ATENEU DETARRAGONA

DIMECRESTarragona Homenatge a Muriel Casals

02 DISSABTETarragona ‘Ángeles y demonios: a 6.500 km...’

05

DIVEnDRESTarragonaTeatre. ‘Hotot’

04

TarragonaConcert. Obus

1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30 31

MARÇ 2016

EXPOSICIÓ

‘Pedagogia interactiva o l’artde facilitar la comunicació entre els infants’

El pròxim dimarts 8 de març s’inaugurarà l’exposició Pe-dagogia interactiva o l’art de facilitar la comunicació entre els in-fants, que recull les imatges realitzades a la Llar d’Infants de Bonavista i que reflecteixen el mètode d’aprenentage i comunicació entre els més petits. La mostra es podrà visitar al Centre Cívic de Bonavista.Tanmateix i complementat aquesta exposició, el dimecres 5 i dimecres 27 d’abril tindrà lloc la projecció del Muntatge audiovisual sobre l’experiència de la pedagogia interactiva a les 17 hores al saló d’actes de l’IMET.

Tarragona Concert. Orquestra Camera Musicae

2 de març de 2016 | 18 | Opinió

OPINIÓ

E l Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona (COMB), en un document da-tat el desembre de 2014, ens recordava que «les llistes d’espera són un fenomen propi i característic dels sistemes sanitaris públics de caràc-

ter universal i gratuït, com el nostre, i són presents en la majoria dels països europeus» i el mateix conseller de Salut ho recorda en les seves intervencions sobre aquesta qüestió. El cert és que l’existència de llistes d’espera no és un fet qualifi cable en ell mateix; el COMB les defi neix com «un instrument de caràcter tècnic de planifi cació del treball que representa el temps de demora per donar resposta a una demanda sanitària...». El debat i, en alguns casos, la polèmica, sorgeixen quan aquest temps de demora infl ueix en la salut del pacient o quan socialment és considerat inacceptable.Aquest debat recurrent a la sanitat pública catalana s’ha revifat. És innegable que l’impacte de l’allargament dels temps d’espera dins la sanitat pública, com a conseqüència directa de les restriccions pressupostàries, ens ha afec-tat a tots i totes. La manca de transparència i d’informació clara respecte a la qüestió han contribuït a la confusió i, a més, els darrers canvis en la norma-tiva de les llistes i els temps d’espera no han ajudat a posar-hi llum.Tot just fa quinze dies, el Parlament de Catalunya va instar el Govern a fer canvis en la normativa vigent des de maig de 2015, una normativa que, se-gons va reconèixer l’actual conseller de Salut, no es compleix; o, com va dir ell, es compleix al 85%; és previst que es compleixi al més aviat possible, se-gons les seves paraules o, segons l’acord amb la CUP, en un 95%.Abans, però, fem un breu repàs a la normativa promulgada pel Govern de la Generalitat sobre llistes d’espera que també té el seu inici en un mandat del Parlament de Catalunya de data 8 de juny de 2000. La creació a partir de l’any 2001 d’un registre centralitzat de seguiment i gestió de pacients en llista d’espera per a procediments quirúrgics fou seguit pel Decret 354/2002 d’es-tabliment de terminis màxims d’accés (6 mesos) a 12 procediments quirúr-gics, ampliats l’any 2004 a 14. Segons consta en aquest decret, el seu objectiu és «convertir en un dret de les persones usuàries el compromís de garantir uns terminis màxims d’accés a determinats procediments quirúrgics». Aquest dret dels pacients a ser operats en 6 mesos es va assolint progressivament fi ns a l’any 2012 quan són paleses les conseqüències de les retallades; l’incompli-ment es manté especialment en les intervencions de pròtesi de genoll (mitja-na de 6,7 mesos d’espera el 2011 i 9,5 mesos de mitjana el 2014), seguides de les de pròtesi de maluc (5,3 mesos de mitjana el 2011 i 7 mesos el 2014) fi ns a l’any 2015, en què canvia la normativa. A aquests increments dels darrers anys en els temps d’espera per ser intervin-guts, s’hi han de sumar, tot i la manca d’informació i de dades objectives al

respecte, l’increment de les esperes per a tot tipus de visites i de proves diag-nòstiques i, en conseqüència, el temps per ser diagnosticat, i entenem que és aquesta voluntat d’abordatge de tot el sistema i dels circuits de diagnòstic la que inspira la normativa actual que data de maig de 2015. Així doncs, amb la normativa actual, Ordre SLT/102/2015, de les 14 interven-cions quirúrgiques amb un termini d’espera garantit màxim de 6 mesos en queden 3: cataractes, pròtesi de genoll i pròtesi de maluc, i se n’incorporen 24 de noves, totes de cirurgia oncològica (45 dies, excepte bufeta i pròstata, 60 dies) i cirurgia cardíaca (tres mesos). Aquestes intervencions quirúrgiques fi ns aquesta no tenien temps d’espera garantit, el temps màxim d’espera per a la cirurgia oncològica, excepte pròstata, era entre 30 i 40 dies i no havia sofert canvis signifi catius; la cirurgia cardíaca sí que havia vist augmentat el seu temps d’espera màxim aquests darrers anys, de 2 a 4,7 mesos. Alhora a la normativa del 2015, Ordre SLT/102/2015, apareix un nou concep-te: termini de referència, de caràcter indicatiu i no vinculant, que s’aplicarà segons la priorització establerta pels professionals en funció de la situació clínica i social del pacient. Així es regula com a temps aproximat, per dir-ho col·loquialment, la resta d’intervencions quirúrgiques, incloses les que abans estaven garantides, en 90 dies les de caràcter preferent, 180 dies les de prioritat mitjana i 360 dies les de prioritat baixa. També s’estableixen temps de referència per a proves diagnòstiques: 30 dies les preferents i 90 dies les ordinàries; les visites a especialistes: 30 dies les preferents i 90 dies les or-dinàries; i per a l’atenció primària, metge de capçalera, infermera i pediatre: 48 hores per a visites programades. Queden excloses d’aquests terminis les urgències. I què pretén canviar la decisió presa pel ple del Parlament de Catalunya del passat 17 de febrer amb l’abstenció de Junts pel Sí, que esmentava a l’inici? Textualment diu: «Modifi car l’Ordre SLT/102/2015 en el termini d’un mes, de manera que: 1r. Els terminis de referència que s’hi estableixen passin a ésser terminis màxims de garantia.2n. S’estableixi un termini màxim garantit de quaranta-vuit hores per a l’atenció en les consultes programades d’atenció primària.3r. S’estableixi un termini màxim garantit de quaranta-vuit hores per tal que tota persona atesa en un servei d’urgències hospitalàries hagi completat tot el procés diagnòstic que condueix a la determinació de l’actuació pertinent, sia alta, hospitalització, derivació o intervenció quirúrgica.4t. S’estableixi el mecanisme de reclamació i l’obligació del Servei Català de la Salut de donar una alternativa en cas d’incompliment del termini màxim garantit. En aquest supòsit, s’ha de proposar un altre centre on sí que es pu-gui complir, prioritzant sempre els centres de gestió pública.5è. S’estableixi un mecanisme de gestió i revisió de les llistes d’espera que permeti detectar i corregir demores excessives.6è. S’estableixi un termini màxim d’un mes, des de la data en què s’hagin produït, en el cas dels ingressos i les intervencions cancel·lats i les visites desprogramades».He de dir que són canvis conceptuals signifi catius i que retornen al concepte de drets dels ciutadans que esmentava el decret de l’any 2002 en obligar que tots els terminis i temps d’espera dins el sistema sanitari públic català siguin terminis garantits i, així, establir el dret a reclamació dels ciutadans si no es compleixen i l’obligació del govern a proporcionar una alternativa. Ara caldrà veure si el nou conseller seguirà el rastre d’incompliments del seu predecessor o bé complirà els acords del Parlament de Catalunya.

Llistes i temps d’espera al sistema sanitariNÚRIA SEGÚ

EXDIPUTADA AL PARLAMENT

Hospital Universitari Joan XXIII

Temps màxim(dies)

Número de pacientsen espera

Temps mig d’esperaintervinguts (dies)

Hospital UniversitariSant Joan de Reus

Hospital Sant Paui Santa Tecla

Pius Hospitalde Valls

Hospital del Vendrell Tarragona Catalunya

C. G

aran

tida

Cata

ract

a

Prot

èsis

de

mal

uc

Prot

èsi d

e ge

noll

C. G

aran

tida

Cata

ract

a

Prot

èsis

de

mal

uc

Prot

èsi d

e ge

noll

C. G

aran

tida

Cata

ract

a

Prot

èsis

de

mal

uc

Prot

èsi d

e ge

noll

C. G

aran

tida

Cata

ract

a

Prot

èsis

de

mal

uc

Prot

èsi d

e ge

noll

C. G

aran

tida

Cata

ract

a

Prot

èsis

de

mal

uc

Prot

èsi d

e ge

noll

C. G

aran

tida

Cata

ract

a

Prot

èsis

de

mal

uc

Prot

èsi d

e ge

noll

C. G

aran

tida

Cata

ract

a

Prot

èsis

de

mal

uc

Prot

èsi d

e ge

noll

180

2015

464 152 39 273

176 133 167 370

840 704 43 93

135 136 121 140

451 361 32 58

122 109 192 165

227 179 16 32

168 169 161 166

99 40 30 29

61 25 170 124

2.081 1.436 160 485

135 118 156 214

32.254 22.667 2.259 7.318

135 118 156 214

180 180 180 180 180 180

| 2 de març de 2016

GASTRONOMIA

Gastronomia | 19

Avd/ Sta Oliva, 2 - 43700 EL VENDRELL (Tarragona) TEL. 977 66 26 51

Calçotades i xatonadesMenú especial

De dimarts adiumenge

(begudes a part)

25 €IVA inclòsPLATS DE CARN DE CAÇA!!!

16€

www.elmolidecaltof.comreservas@elmolidecaltof.com

CALÇOTADESRestaurantLa Platja

www.laplatja.com

C/ Arrabassada, núm. 2Tarragona

Info. i reserves:977 29 09 38625 103 195

L’autèntica calçotada!!!

30€ (dill. a div., grups concertats)

32€ (caps de setmana)

Gami, bona cuina tradicional marinera a Cambrils

La bona tasca en favor de la gastronomia tradicional de les comarques tarragoni-nes de l’Antonio Romero va començar ja

fa anys en un restaurant anomenat La Caseta del Rellotge, situat a peu de carretera més enllà de Cambrils. Més tard, el retrobem al capda-vant del restaurant Gami, al cor de la població marinera de Cambrils, un establiment petit però plenament consolidat, gastronòmicament parlant, que des del seu naixement sempre ha mantingut un nivell alt de qualitat culinària.En aquest local tranquil i acollidor, d’agradable decoració que inclou quadres de temàtica ma-rinera dels quals és autor i amb un servei molt polit, l’Antonio ofereix uns plats molt ben fets de la cuina tradicional dels pescadors de Cam-brils, que elabora la xef, Montserrat Folck.D’aquesta cuina surten especialitats molt sabo-roses com musclos de roca a la marinera, 7,75 €; carpaccio de gambes, 11,75€; calamars a la romana, 22 €; romescada de peix, 22 €; suquet de rap amb llagostins, 22 €; orada a la sal o al forn, 18,50 €; bacallà amb samfaina, 17 €; fi -deus negres, 10,50 €; arròs caldós de llamàntol, 21 €; graellada de peix, 26 €; sarsuela de peix i marisc, 26 €; i, de postres, crema catalana, 4,25 €; sorbet de poma al Calvados, 5,75 €; sor-tit de rebosteria, 6,25 €; etc. El pa és d’elabora-ció pròpia i està excel·lent.És molt recomanable deixar-se aconsellar pel patró, segons la compra diària que hagi fet a la llotja de Cambrils. També, si es demana, ens farà un menú degustació per llepar-s’hi els dits, a base de peix i marisc fresc, ben treballat.El restaurant ofereix també un menú a preu fi x, entre setmana, per 19,90 euros (en què el comensal pot triar entre 9 entrants, 8 segons i 7 postres) i un menú infantil, per 11 euros. Participa en les Jornades Gastronòmiques or-ganitzades a Cambrils, com les de les galeres,

elaborant diversos plats amb aquest singular producte. El celler és notable i variat, amb més de 60 referències de vins i caves i com a vi de la casa té el Alsina Sardà, D.O Catalunya, 9,25 euros.També cal destacar l’excel·lent relació qualitat/preu de l’establiment, que disposa de dos men-jadors privats, molt agradables, ben decorats i que tenen entrada independent. Diguem, fi nal-ment, que l’Antonio Romero és tot un artista amb els pinzells a la mà i els seus quadres de paisatges i mariners són molt macos i després d’estar en diverses exposicions també podem admirar-les al restaurant Gami.

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

Elaboració Sofregim la ceba, el pebrot verd i vermell i les potetes de calamar. Afegim el brou de peix i quan bulli, l’arròs. El deixem fer durant uns 20 minuts aproximadament i ja el podem ser-vir. Bon profi t!

La recepta d’Encarna Martínez

Arròs amb potetes de calamar

Ingredients ArròsPotetes de calamarCebaPebrot verd i vermellBrou de peix

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

El Molí de Cal Tof Av. Santa Oliva, 2

El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

GAMISant Pere, 9 · Cambrils Tel./Fax: 977 36 10 49

info@restaurantgami.com

2 de març de 2016 | Gent20 |

GENT

La Cambra de la Propietat Urbana de TGN ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Bona Nit, entitat que té com a objectiu combatre situacions de pobresa i exclusió social oferint prestacions bàsiques a persones sense sostre. A Tarragona té en funcionament un alberg permanent amb 20 llits, que es complementen amb 12 llits més concertats amb dos establiments de la ciutat. El conveni, d’una durada d’ un any, ha estat signat per Agustí Pujol Niubó, president de la Cambra, i Antoni Coll, president de la Fundació Bona Nit.

La Germandat del Sant Ecce Homo va presentar el seu opuscle el passat dilluns al vespre, coincidint amb la celebració del 25è aniversari del pas portat a espatlles. En aquesta ocasió, la persona encarregada de presentar-lo va ser la magistrada de la sala quar-ta del Tribunal Suprem, Rosa Maria Virolés, una dona amb més de qua-ranta d’anys d’estudis judicials i que s’ha dedicat, sobretot, als temes soci-als. D’entrada, va reconèixer que «és el tercer opuscle que presento i, casual-ment, sempre ha estat en germandats on la presidència l’ocupa una dona». Després de fer una valoració sobre la importància de la Setmana Santa a la ciutat i la reflexió al voltant de la mort de Jesús, Virolés va destacar que «no hi ha pau sense justícia». Per aquest motiu, va posar sobre la taula la discri-minació i la violència de gènere, com un tema que, lamentablement, enca-ra és d’actualitat. Així, va esmentar la necessitat de modificar la llei actual sobre discriminació directa i indirecta de gènere. Va destacar també que «la germandat del Sant Ecce-Homo és un exemple d’igualtat».

La Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona fa costat a la

Fundació Bona Nit

EL PAS PORTAT A ESPATLLES DEL SANT ECCE-HOMO CELEBRA EL SEU 25è ANIVERSARI

Un any més, la Pobla ha visitat Andorra per gaudir d’un cap de setma-na de neu, compres i descans. A causa de l’elevat volum d’inscripcions registrades, el viatge s’ha dividit en dos caps de setmana. El primer grup va poder gaudir d’aquesta escapada el passat cap de setmana, mentre que la segona comitiva viatjarà els dies 4, 5 i 6 de març. En total, 295 pobletans i pobletanes participaran d’aquest viatge que, per tercer any consecutiu, realitza el municipi a Andorra. L’alcalde, Joan Maria Sardà, valora aquests viatges com «a grans oportunitats per enfortir els lligams entre els nostres veïns i veïnes, tot gaudint d’activitats de lleure que ens permeten relaxar-nos de les obligacions i preocupacions del dia a dia».

Uns 300 veïns i veïnes de la Pobla de Mafumet gaudeixen de la neu

| 2 de març de 2016 | 21Gent

GENT

T he Dow Chemical Com-pany, una de les em-preses petroquímiques

més importants situada al Camp de Tarragona, partici-pa activament en programes de desenvolupament de les tecnologies relacionades amb el medi ambient i la sosteni-bilitat. Disposa d’una unitat de negoci, Dow Water & Pro-cess Solutions, especialista en tecnologies sostenibles de se-paració i purificació d’aigua. Aquesta unitat treballa en el projecte DEMOWARE, un dels deu projectes finançats per la Comissió Europea amb la fi-nalitat d’estimular la innova-ció i incrementar la cohesió en el sector europeu de reu-tilització de l’aigua, i que està coordinat pel CTM (Centre Tecnològic de Manresa) i amb la participació de 27 socis de 10 diferents països.Concretament, Dow Chemi-cal està desenvolupant aquest projecte en el complex petro-químic del Camp de Tarrago-na, amb l’objectiu de mostrar com es pot mitigar l’estrès hí-dric en una regió europea en potenciar la reutilització de l’aigua residual en el sector industrial, amb un especial èmfasi en les torres de refri-geració.Abans, les empreses del sec-tor petroquímic, obtenien del riu Ebre el 100% de l’aigua dolça que alimentava els seus equips de dissipació de calor. Això sotmetia el riu i els mu-nicipis veïns a una gran pres-

sió, ja que aquesta és una de les zones d’Espanya amb un estrès hídric més elevat.Amb la incorporació del pro-jecte DEMOWARE s’ha pogut millorar aquesta situació. S’utilitzen les millors tecno-logies per a la reutilització de l’aigua. Això implica, entre altres coses, el tractament de l’aigua residual de les locali-tats de Salou, Tarragona i Vila-seca a la planta de regeneració avançada de l’aigua del Camp de Tarragona. A més, aquesta planta ha passat a incorporar els elements d’osmosi inversa de Dow Water & Process So-lutions i, d’aquesta manera, l’aigua tractada es redireccio-na a diverses plantes del com-

plex per poder-la utilitzar en els seus processos industrials, en lloc de abocar-se al mar Mediterrani , tal com es feia abans.I és que les empreses petro-químiques del Camp de Tar-ragona requereixen una gran quantitat d’aigua dolça neta, obtinguda del riu Ebre. Per aquest motiu, l’objectiu prin-cipal de Dow Water & Process Solutions ha estat participar en el desenvolupament d’un sistema per tractar l’aigua residual fins a aconseguir un producte d’una qualitat prou elevada com per poder-lo uti-litzar en les torres de refrige-ració.Actualment, amb el projecte

DEMOWARE, l’aigua de repo-sició que s’utilitza en les torres de refrigeració del complex de producció petroquímica de Dow Chemical compta amb un 40% d’aigua regenerada. Aquesta xifra equival a un ca-bal de 160 m3 / h d’aigua re-sidual reutilitzada procedent de la planta de regeneració. El projecte ja fa dos anys que està en funcionament i està previst que acabi al desembre del 2016, el que suposarà que el percentatge arribi al 90%, deixant un escàs 10% d’aigua del riu Ebre, que és necessari per assegurar una operació es-table de la instal·lació.Aquest projecte, permet, i permetrà en major mesura,

alliberar els recursos d’aigua dolça utilitzats pel sector pe-troquímic i destinar-los a al-tres usos, com el municipal, els projectes de foment turís-tic o les aplicacions agrícoles.DEMOWARE no tan sols ajuda a la disponibilitat de recursos d’aigua dolça per al municipi sinó que suposa una millora interna de l’empresa. Gràcies a la qualitat superior de l’ai-gua reciclada, la torre de refri-geració s’està operant en 7 ci-cles de concentració a l’estiu, quan la temperatura ambient permet velocitats d’evapo-ració elevades. A més, l’aug-ment de la qualitat de l’aigua d’aportació i del percentatge d’aigua residual regenerada com alimentació de reposi-ció de la torre de refrigeració, permetrà treballar en un fu-tur a major nombre de cicles de concentració.Aquest projecte no seria pos-sible sense una de les peces clau: el Centre global de tec-nologia de l’aigua de Dow Water & Process Solutions de Tarragona, una de les instal-lacions de R + D dedicades a l’aigua més destacades de tot el món. En ell es desenvolupa l’última generació de tecno-logies, productes i aplicaci-ons de purificació i separació d’aigua que augmenten la qualitat de l’aigua dessalada, minimitzen els costos i el con-sum d’energia i prolonguen la vida útil de les membranes i incrementen l’eficiència dels materials.

Fundación Repsol i el Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili de Tarra-gona han lliurat les beques convocades per les dues entitats a 18 joves estudi-ants per al curs 2015-2016.Aquest any se celebra el desè aniversari de la posada en marxa d’aquest progra-ma de beques que té per objecte col-laborar amb la universitat per facilitar l’accés i la permanència en els estudis universitaris a aquells alumnes d’edu-cació secundària, que tenint un bon expedient acadèmic i motivació per em-prendre aquests estudis, es troben amb

dificultats econòmiques, socials o per-sonals que ho dificultin.Cada any s’adjudiquen 5 noves beques, dotades amb 5.000 € cadascuna, i es re-noven pel mateix import les existents, d’acord amb les bases de la convocatò-ria de les mateixes. El pressupost total d’aquesta edició ascendeix a 90.000 eu-ros.El curs vinent la convocatòria s’ampli-arà a alumnes que completin la seva formació realitzant un màster univer-sitari.

Es lliuren les Beques Repsol

Dow Water & Process Solutions i la reutilització de l’aigua residual

2 de març de 2016 | Classi� cats22 |

CLASSIFICATS

TARRAGONA. FRANCESC MACIÀ. Piso reformado, luminoso y cómodo. Semi-amueblado, 3 habitaciones y 1 baño amplio con plato de ducha, recibidor, salón grande con terraza, cocina in-dependiente con galería. Despensa/trastero, ascensor, exterior, puerta blindada, calefacción, gas natural, parquing. Oportunidad: 260.000€ Tel. 977-233011 / 648.965.217

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Pis tot exterior i molt assolellat, davant mateix d’un parc, 50m2, 2 habitacions, balcó, traster i aire condicionat. 65.000€. Tel. 977252052

TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ ROGER DE LLÚRIA. Venda pis molt cèntric, 3 habitacions, 1 bany, tot exterior, calefacció, a/c, ascensor, edi� ci amb pàrquing. Per: 118.000€ Tel. particular: 661 018 227

LA SECUITA. A 3 min. de la estación de AVE/AVANT y 10 min. de Tarragona. Solar urbano recién reurbanizado con todos los servicios, apto para una vivienda. ¡Sólo 32.000€! Oportunidad. Tel. 671 868 896

TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2. 215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. - 708-A Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. BOSCOS. Fantàstica casa a la Urbanització Boscos. Pràcticament nova, 5 hab., 3 banys, piscina. 330.000€ Tel.: 977 079 600

TARRAGONA. CENTRE. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn.

TARRAGONA. CARDENAL CERVANTES. (Ref. 7014). Piso para reformar en pleno centro de Tarragona. 4 habitaciones, 1 baño completo y 1 aseo. 6º con ascensor. Terraza, calefacción, trastero. Muchas posibilidades. Precio: 98.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT. Pis en venda totalment reformat, de 2 dormitoris, cuina oberta al menjador i bany. Preu: 110.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. Oportunitat! Exclusiu pis amb vistes al BALCÓ DEL MEDITERRANI. 4 habitacions, 2 banys, terra de marbre. 335.000€. Tel.: 977 079 600

TARRAGONA. JAUME I. Pis en venda d’un dormitori, cuina oberta al menjador i bany gran. Es una quarte planta amb ascensor. Preu: 80.000€ Tel. 977 24 80 80

TORREFORTA (TARRAGONA). (Ref. 7007). Piso reformado de 3 hab., 1 baño completo y 1 aseo, cocina amplia con galería, exterior, terraza, parquet. Preinstalación de a/a. Muy bien comunicado. Por: 120.000€. Tel. 977-233011 / 648.965.217

TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.- Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. HIGINI ANGLÈS. Al costat de l’estació d’autobusos. 100m2, 4 habitacions, 2 dobles, una àmplia tipus suite, bany, lavabo, cuina reformada amb galeria, molt lluminós, menjador amb parquet, aire condicionat, calefacció, porta blindada. Opció a pàrquing i traster. Per entrar a viure ja. Preu: 160.000€ Tel. 600 854 520

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV078

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Àtic en venda al centre, de 3 dormitoris, cuina independent, menjador i bany. Per reformar. Preu: 110.000€ Tel. 977 24 80 80

SALOU (Ref. 7029). Piso reformado, próximo a la playa de Salou, muy bien comunicado, amueblado y equipado, 2 habitaciones y un baño completo, cocina amplia y equipada, armarios empotrados, gas butano, calefacción eléctrica, capacidad para dormir 7 personas. gran terraza con toldo, ascensor. 123.600€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, � ns i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424

TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT. Ampli pis, reformat i amb espectaculars vistes a la plaça. 5 dormitoris, 2 banys i balcons. 218.000€. Tel.: 977 079 600

SALOU. Piso reformado, luminoso y cómodo. Semiamueblado, 3 hab. y 1 baño amplio con plato de ducha, recibidor, salón grande con terraza, cocina independiente con galería, despensa/trastero. Ascensor, exterior, puerta blindada, calef.gas natural, parquing. Oportunidad: 260.000€. Tel. 977-233011 / 648.965.217

TARRAGONA. C/HIGINI ANGLES. Amb mobles, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys. 600€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV594

TARRAGONA. C/ LLEIDA. Semi-nou, estudi amb mobles, tot en un mateix ambient, sofà-llit, terrassa. Per 295€/mes. Telèfon: 977 25 20 52 (Ref. AM124)

TARRAGONA. C/ GOVERNADOR GONZÁLEZ. Reformat, amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany. 550€ Ref. AM275. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció, pàrquing opcional. Per: 800€/mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174

TARRAGONA. C/ TALAVERA. Estudi amb mobles, tot en un mateix espai, sofà, llit de matrimoni. Per: 270€ Tel. 977 25 20 52 (Ref.: AM278)

TARRAGONA. C/ GASÒMETRE. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany, terrassa amb vistes a la Plaça Ponent. Per: 475€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. A207)

BUSCO PISO DE ALQUILER en Tarragona. Tel. 639 894 658. Mª Carmen

TARRAGONA. LA MORA. Xalet, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, 2 banys i aseo. Per 1.000€ /mes. (Ref. A203). Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AV. ANDORRA. Amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina i bany. Parking. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52 (Ref.: AM176)

TARRAGONA. C/ ASSEMBLEA DE CATALUNYA. Amb mobles, 3 hab, menjador, cuina, bany i aseo. 525€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV351

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Semi-nou, amb mobles, una habitació, menjador-cuina i bany. Per 425€/mes Tel. 977 25 20 52 (Ref. AM144)

TARRAGONA. C/ LOPEZ PELAEZ. Reformat, sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balcó, 2n pis sense ascensor per 400€/mes Tel. 977 25 20 52. Ref. A047

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Sense mobles, reformat, 3 habitacions, vestidor, menjador, cuina i bany, parquing. Per 480€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. A085)

TARRAGONA. C/ SANT FRANCESC. Reformat, sense mobles, tres habitacions, menjador, cuina i dos banys. Terrassa de 40m2. Per: 575€ /mes. Tel: 977 25 20 52 (Ref.: A209)

TARRAGONA. C/ LA NAU. Amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 300€ Tel. 977 25 20 52. Ref. AM188

TARRAGONA. RBLA. NOVA. Sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, 3 banys, balcó i pati, parquing. Per 750€ Tel. 977 25 20 52 Ref. A206

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edi� cio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. Por: 35.000€ negociables. Tel. 618 567 142 (Paco)

TARRAGONA. JAUME I. Aparcament en lloguer per cotxe mitjà. Preu: 16.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 105.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. FCO. BASTOS. Parking en venta, buen acceso. Para coche grande. 20.000€ Tel 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. O� cina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. La VALL DE L’ARRABASSADA. Locales comerciales. Super� cies, desde 155 a 500 m2. Salida de humos. PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. ZONA PERE MARTELL / TORRES JORDI. Parking en venta, coche grande, buen acceso. Coche y moto. 16.300€ Tel. 654092540

TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 54.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local en lloguer o venda. Acabat d’obra, 53m2, 300€ lloguer i 70.000€ en venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Zona PLAÇA DE BRAUS. Traspàs d’un BAR-RESTAURANT, 90m2, dues terrasses, cuina totalment muntada, traspàs de 22.000€ i renda de 1.400€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ VIDAL I BARRAQUER, 16-18-20. Local de 220m. Acondicionado como o� cina. PROMOCIONES JOSE LUIS.Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA-Se traspas Taberna/Restaurant céntrico (Zona Plaça La Font-Ayuntamiento) en pleno funcionamiento. 629 383 666

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

CURSOS OBTENCIÓ I RENOVACIÓ. MMPP (ADR), MERCADERIES PERILLOSES. Bàsic, cisternes, explosius, radiaoctius. Cursos mensuals. Tel. 977 24 71 58. www.autoescolajordi.com

GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. En muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Precio: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. De 1993. Muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

Se necesita vendedora con experiencia en muebles, sofás y sistemas de descanso, sueldo � jo y grandes comisiones para tienda muy importante del sector. Enviar C. V. entrevista con responsable. Tel. 616 965 231

Buscamos agentes inmobiliarios con talento para vener y pasión por el sector inmobiliario. Forme parte de nuestro equipo y benefíciese de un mercado único con excelentes perspectivas y un modelo de comisión sin competencia. Envíenos su sol·licitud de trabajo a: tarragona@engelvoelkers.com

Empresa del sector inmobiliario precisa de personal con experiencia para la zona de Tarragona. Con altas comisiones. Interesados llamar al tel. 610 500 017

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Tel: 977 24 19 64 / 648 272 933

PARA AFECTADOS HIPOTECAS. PARALIZAMOS los procedimientos de subastas de viviendas y negocios. DURACIÓN de estos procedimientos 7, 8 y hasta 9 años. Todo mediante contrato, ustedes pueden disfrutar de sus viviendas y negocios todo ese tiempo sin que nadie los eche de sus propiedades. NO IMPORTA que ya estén subastados sus bienes, actuamos de la misma manera y dilatamos los procesos durante años. HACEMOS análisis de sus cláusulas abusivas y fuera de Ley de sus hipotecas TOTALMENTE GRATIS. FINANCIAMOS el 100% de los contratos con pagos a su medida y les proporcionamos protección, tiempo y tranquilidad. Tel. 673 57 52 70 E-mail: elnegociadorbancario.tgn@hotmail.es

¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Administramos y ges-tionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesorami-ento jurídico en venta y alquiler GRA-TUITO. Telfs: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

Seguros de todo tipo: de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Nos encontrarás en la Av. Rep. Argentina, nº 17 - TGN . Tel: 977233011 / 648965217 / 675873939

Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Telf.: 977 666 753

CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pes-tañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% natu-rales, cosmética, cremas, etc. Tel. 877 06 97 69 / 619 492 969

Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, ma-delman...) y otros objetos de colec-cionismo. Tel.: 658 029 146

HABITATGESCompra/Venda

IMMOBLES MOTOR TREBALL FORMACIÓ

ANUNCIS CLASSIFICATSclassi� cats@noticiestgn.cat616 728 550 / 686 703 910

HABITATGESLloguer

LOCALSLloguer/Venda

MOTORNàutica

MOTORCotxes

MOTORMotos

FORMACIÓCursos

TREBALLProfessionals

VARISAltres ofertes

Vendo Golf V-2.0-TDI.De color azul marino, con 5 pu-ertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€Tel. 616 728 550

Vespa DN 200-200cccVendo moto Vespa DN 200-200ccc. Año 1984.Precio a consultarTel. 691 429 567 / 616 728 550

| 2 de març de 2016 | 23El temps

ADOPTA,ELLS ET NECESSITEN!L’Eki és una gosseta molt jove, creuada de nòrdic. És molt noble amb tothom. És una gosseta submisa que només vol que l’acaronin i li diguin cosetes. Somnia amb una bona família que en tingui cura.Contacte: gaiatgn@gmail.com

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 3

Temps intermitent

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 2

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 22º / min. 3º

DIVENDRES 4

DIUMENGE 6

DIMARTS 8

DISSABTE 5

DILLUNS 7

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 112Mossos d’Esquadra 112Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 112Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIXBAC / 90.4FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2ROCK FM / TARRAGONA / 91.0RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

Una setmana més e l temps serà var ia-b le a mesura que passen e ls d ies . S i a pr inc ip i de se tmana les tempera tures més a l tes to rnaran a prendre pro tago-n isme, e ls núvo ls acabaran coronant e l ce l i fa ran que tant les a l tes com les ba ixes descende ix in .

ARTEMISA EN ADOPCIÓ! L’Artemisa és una gateta preciosa de 7 mesos i uns ulls grocs que enamoren! És una gateta tafanera i juganera i li encanta que l’acaronin, sempre miola molt agraï-da. Està sana i busquem adopció per a ella. Seràs tu la seva nova família?Jennifer 639 451 296info@tarracogats.orgwww.tarracogats.org

2 de març de 2016 | Contraportada

termòmetre de la setmana

tempus fugit

Èxits assolits en el càncer ginecològic

El Port de TGN continua creixent

Tarragona, una ciutat massa cara

Arriba un nova edició del Dixie

La tasca conjunta entre Joan XXIII i Santa Tecla millora l’atenció a les dones afectades per càncer a Tarragona

La instal·lació logística va tancar el 2015 amb un pujada de l’activitat del 3,9% i es consolida com a quart port de l’Estat

És difícil entendre que la vida a la capital tarragonina sigui més cara que a ciutats més grans com Bilbao, Saragossa o València

Els carrers de Tarragona es tornaran a omplir de música amb motiu de la 22a edició del Festival Internacional de Música Dixieland

Elchicotriste

Fundació PortAventura, cinc anys donant suport a nens i joves en risc d’exclusió

El 2011 PortAventura va decidir crear la Funda-ció per tal de canalitzar

i impulsar l’acció social que la companyia desenvolupa-va dins la seva estratègia de Responsabilitat Social Cor-porativa. L’objectiu és millo-rar la qualitat de vida del ma-jor nombre possible de nens i joves amb malalties, amb capacitats especials i en risc d’exclusió econòmica, que són els eixos de l’activitat de la Fundació.

L’entitat obté els recursos ne-cessaris per desenvolupar la seva activitat principalment de l’aportació de PortAventura World, que anualment destina

el 0,7% dels seus benefi cis a aquesta fi nalitat. Així mateix s’han desenvolupat esdeveni-ments de fundraising per captar fons com el Sopar Solidari, que s’ha convertit en només cinc edicions en l’esdeveniment so-lidari més important de Tarra-gona, la Cursa Solidària amb el gran al·licient d’un recorregut dins de PortAventura Park, i el 2015 el Primer Torneig Solida-ri de Golf que va esgotar totes les places disponibles en la seva primera edició. Cal desta-car l’èxit d’aquestes activitats solidàries que han acumulat més d’11.000 participants en aquests anys.Però, sens dubte, el projecte que marcarà de manera deter-

minant els pròxims anys de la Fundació PortAventura serà la construcció de la nova UCI pe-diàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu, que es convertirà en un referent europeu. La funda-ció ha donat 3 milions d’euros per fi nançar la seva construc-ció.Altres projectes als quals s’han realitzat diferents donacions són els que han portat a terme entitats com Afanoc, el Banc dels Aliments a les Comarques de Tarragona, Projecte Home Tarragona, Fundació Estela, SMC Salut Mental de Catalu-nya, Associació Down Tarrago-na, Fundació casa Sant Josep, Pere Mata de Reus i la Fundació Pasqual Maragall, entre altres.

Durant aquest temps ha donat 5 milions d’euros a diferents projectes solidaris