www.not ic iestgn.cat

número 129 de setembre de 2009

setmanar i gratu ï t

‘Chartreuse’ es fa granL’empresa distribuïdora de la beguda o� cial de les festes de Santa Tecla ja l’exporta a països com Austràlia i Nova Zelanda.

Cultura, Pàgina 30

L’estructura familiar actual di� culta l’atenció a les persones amb dependència per a desenvolupar la seva vida amb dignitat i autonomia.

Guia per a conèixer els ajuts socials contemplats per la Llei de la Dependència i com accedir-hi

L’autonomia personal, nou dret universal

Pàgines 2 a 7

El Port de Tarragona,

entre els millors de

l’estatEconomia, Pàgina 18

Quatre sommeliers i dos xefs de França, tots ells col·laboradors o propietaris d’establiments amb estrelles Michelin al país veí, han estat aquests dies per les nostres comarques per conèixer millor la qualitat de la nostra gastronomia i els nostres vins. notíciestgn els ha acompanyat en una degustació celebrada al restaurant Tem de Salou. Tots ells coincideixen a a� rmar que els vins de les D.O de les nostres

comarques estan al màxim nivell i es troben a les cartes dels millors restaurants de França. Els experts destaquen l’equilibri dels vins de casa nostra i el tret característic que li donen les terres elevades de l’interior i les altes temperatures. Segons els experts, però, els bons vins que surten de les nostres vinyes presenten uns preus encara massa elevats per al gran públic. Pàgines 16 i 17

Els millors sommeliers lloen els nostres vins

La tarragonina Anna Gispert ha estat escollida com a portaveu i responsable de la comissió ges-tora del moviment social ‘Mou-te per Tarragona’. La plataforma s’ha posicionat des de la seva creació en diversos temes d’actualitat que afec-ten la ciutat de Tarragona, com per exemple el projecte del ‘bypass’ per aconseguir el Tren d’Alta Velocitat. Ara el tema més comentat és la pos-sible fusió de Caixa Tarragona amb

altres entitats � nanceres. Tot i que no hi ha res o� cial, des de la ‘Moute per Tarragona’ consideren que la caixa tarragonina és una entitat solvent i no es pot permetre el luxe de posar en perill el seu grau de compromís al territori. Segons Gispert, “no podem permetre que Caixa Tarragona des-aparegui, que perdi el seu nom i que gent de casa nostra es quedi sense feina”. Pàgina 8

“Caixa Tarragona no ha de ser la crossa de ningú”

Anna Gispert, portaveu de la plataforma Mou-te per TGNA.

2 | Tema de la setmana notíciestgn29 de setembre de 2009

Tema de la setmana

Prop de 6.000 persones dependents reben ajuts a les nostres comarques

Òliver Márquez, Tarragona

Ens trobem en una societat envellida i amb estructures familiars que difícilment

poden atrendre els parents que depenen de l’ajut dels altres per poder desenvolupar la seva vida d’una manera digna i autònoma. La Llei de la Dependència, impul-sada per l’Estat i la Generalitat de Catalunya l’any 2007, reconeix l’autonomia personal com un dret universal de tots els ciutadans i ciutadanes i ha posat en el sis-tema tot un seguit de mesures i serveis que han de servir per millorar les condicions de vida dels més necessitats. La gent gran, els malalts crònics, els disminuïts psíquics o físics... són col·lectius que presenten uns grans índexs de dependència que, amb la nova legislació, poden accedir a ajudes i serveis que anteriorment eren assumits directament pels fami-liars més pròxims. En aquesta edició del notíciestgn ens cen-trarem amb els avantatges que ofereix la nova llei per al col·lectiu de la gent gran, de les seves defi-ciències i del futur d’un país que cada vegada haurà de destinar més recursos a polítiques socials efectives.

Actualment, l’ingrés d’una per-sona dependent en una residència geriàtrica per la via privada pot tenir un cost aproximart de més de 2.000 euros mensuals. A aquest cost cal afegir-li el desplaçament i altres ser-veis relacionats que fan que aquesta possibilitat sigui inviable per a moltes famílies. Fins fa pocs anys, la mateixa estructrua familiar s’encarregava d’atendre els seus parents al seu propi domicili o bé compartint tots el mateix sostre. L’exigència a la feina, la manca de polítiques efectives de conciliació laboral i familiar i la necessària inserció de la dona en el mercat laboral han fet que la qualitat de vida de la nostra gent gran es vegi en perill. Davant d’aquesta realitat social, les administracions van deci-dir l’any 2007 posar en marxa una nova llei que, primer, reconeguès

l’autonomia personal com a dret de totes les persones i, segon, dotés el sistema de les eines necessàries per garantir al màxim -sempre amb els recursos limitats disponibles-, la qualitat de vida de les persones dependents.El programa es va posar en marxa amb el procés de catalogació i classificació d’aquells ciutadans i ciutadanes que presenten un major grau de dependència i menys recursos econòmics i personals. Fins ara a les comarques de Tarra-gona s’han tramitat més de 13.000 sol·licituds d’ajuts contemplats per la Llei de Dependència, dels quals més de 9.000 han estat acceptats. D’aquests 9.000, prop de 6.000 ja gaudeixen d’un Pla d’Atenció Indivi-dualitzada (PAI), mentre que la resta continuen el seu procès d’assignació de serveis. Al Tarragonès han estat acceptades més de 3.500 sol.lici-tuds, mentre que al Baix Penedès la quantitat és de 1.430 casos.

RequisitsAquella persona que presenti un cert grau de dependència i que hagi residit a Catalunya durant un mínim de 5 anys, compleix els requisits per sol·licitar els ajuts contemplats per la Llei de Dependència. Aquesta con-templa 3 graus de dependència en les persones:

- Grau 1 - Dependència moderadaQuan la persona necessita ajuda almenys una vegada al dia o té necessitats d’ajuda intermitent o limitada per la seva autonomia per-sonal.

- Grau 2- Dependència severaQuan la persona necessita ajuda dues o tres vegades al dia, però no requereix de la presència permanent d’un cuidador o bé té necessitats d’ajuda extensa per a la seva auto-nomia personal.

-Grau 3 - Gran dependènciaQuan la persona necessita ajuda vàries vegades al dia i, per la seva

pèrdua total d’autonomia mental o física, necessita la presència indis-pensable i contínua d’una altra persona o té necessitat d’ajuda generalitzada per la seva autonomia personal.

Durant els dos primers anys de la nova llei, l’administració ha recone-gut el dret de les persones que tenen una valoració de grau 2 i 3. Les sol·licituds de persones de grau 1 es tramitaran a partir del 2011, segons el calendari establert per la llei.

Com accedir als ajuts

L’accés a les sol·licituds es fa a través de la xarxa de serveis socials d’Atenció Primària al seu municipi i a la seva Àrea Bàsica de Salut. També es pot fer a través de les pàgines web del Departament d’Acció Social i Ciutadania i del Departament de Salut de la Generalitat. En el cas d’estar ingressat en un centre, es pot adreçar a la Direcció o al Servei de Treball Social del mateix centre. També es pot tenir informació a través d’ajuntaments i consells comarcals.Un cop tramitada la sol·licitud, unes empreses públiques (GIPS o SAGESSA) s’encarreguen d’avaluar-la i de donar resposta en el termini màxim de 3 mesos. Actualment el 95% de les sol·licituds presentades reben resposta dins del termini esta-blert. Amb els tràmits de la sol·licitud, un treballador social s’entrevista per-sonalment amb l’afectat i la seva família. Llavors es conclou el grau de depencència del sol·licitant i, amb consens amb l’afectat i el seu entorn, es determinen quines són les prestacions més convenients per a la persona. Cal destacar que les mesu-res finals es fan sempre d’acord amb el nucli familiar de la persona afectada, fet que fa que cada cas es resolgui en temps diferents segons la seva complexitat.

Informació a internet:www.portalsocial.netwww.gencat.cat/benestarTelèfon Pla ProDep900 300 500

L’assistència domiciliària, els cuidadors, la teleassistència, els centres de dia i els ajuts econòmics són alternatives a les llars d’avis

Un 73% de la gent gran amb autonomia limitada rebutja l’ingrès en un centre geriàtric i prefereix alternatives per ser atès al seu propi domicili

Cartera de serveis segons necessitats

Serveis de prevenció de les situacions de depencèn-cia i de promoció de l’autonomia personal (avaluació i assessorament)

Serveis de teleassistència i d’ajuda a domicili

Serveis de Centre de Dia i d’Atenció Residencial

Prestacions econòmiques

Per pagar un professional o comprar un servei

Per la cura de l’entorn familiar i ajuda de cuidadors no professionals

Per assistència personal a persones amb gran dependència

Des de l’any 2008 existeix una cartera de serveis socials per a diferents col·lectius amb necessitats. Els serveis socials ofer-tats no són gratuïts, sinó que són pagats a parts iguals per l’administració estatal, l’administració autonòmica, l’administració local i la persona sol·licitant de l’ajut. Només s’avaluen els recur-sos econòmics i personals de la persona sol·licitant, excloent els recursos del seu entorn familiar més pròxim.

Ajuts

notíciestgn Tema de la setmana | 329 de setembre de 2009

1.Què pretén la Llei de Dependència?Aquesta Llei vol regular les condicions bàsiques de la promoció de l’autonomia i de l’atenció d’aquelles persones en situació de dependència a través del Sistema per a l’autonomia i l’atenció a la dependència (SAAD) en condicions d’igualtat per a tothom.

2.Qui són els titulars dels drets establerts a la llei?Seran titulars dels drets establerts a la Llei els ciutadans i ciutadanes espanyols que compleixin els requisits següents:Trobar-se en una situació de dependència en algun dels graus establerts.Residir al territori espanyol i haver-ho fet durant cinc anys, dos dels quals hauran de ser imme-diatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud. Per als menors de cinc anys, el període de residència s’exigirà a qui en tingui la guàrdia i la custòdia.Durant el 2007, es reconeixeran els drets de les persones que tinguin una valoració de grau III; els altres graus s’incorporaran progressivament.

3.Què puc rebre, una prestació de serveis o una prestació econòmica?Les prestacions en forma de serveis tindran caràcter prioritari i es presentaran a través de l’oferta pública de la Xarxa de Serveis Socials, mitjançant centres i serveis públics o pri-vats concertats degudament acreditats. En cas que no sigui possible l’atenció mitjançant algun d’aquests serveis (públics o concertats), s’atorgaran prestacions econòmiques vinculades, en tot cas, a l’adquisició de serveis.

4.Quin criteri hi ha per donar les prestacions?Els serveis o les prestacions econòmiques que es donaran seran en funció de la situació personal, l’entorn familiar i la disponibilitat de serveis allà on viu.

5.Com es prioritza l’accés de les persones dependents als diferents serveis?La prioritat a l’accés als diferents serveis estarà determinada pel grau i pel nivell de dependència i, a igual grau i nivell, per la capacitat econòmica de la persona sol·licitant (renda i patrimoni).

6.Puc rebre prestacions econòmiques per a cures en l’entorn familiar?De manera excepcional, si la persona beneficiària està atesa per l’entorn familiar i es compleixen les condicions establertes a l’article 14.4, es reconeixerà una prestació econòmica per a cures familiars. La persona cuidadora s’haurà d’ajustar a les normes sobre afiliació, alta i cotització a la Seguretat Social que determini el reglament.

7.Què són els graus de dependència?Aquests graus de dependència estableixen la situació de dependència que resulta de la bare-mació de la persona dependent. Es classifiquen en tres graus segons la necessitat d’ajuda que té una persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària (Graus de dependència).

8.Com es mesuren els graus de dependència?Els graus i nivells de dependència s’establiran

a partir de la baremació acordada en el Con-sejo Territorial del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia, amb la posterior aprovació del Govern per Reial decret.Aquest barem establirà els criteris objectius de valoració del grau d’autonomia de la persona, les seves capacitats, els intervals de puntuació per a cada un dels graus i nivells de dependència, i el protocol amb els procediments i les tècniques per a valorar les aptituds observades. Aquesta valoració tindrà en compte informes correspo-nents sobre la salut de la persona dependent i sobre l’entorn en què viu.

9.Qui farà la valoració?La valoració serà realitzada per un/a professional acreditat/ada al domicili o al centre on resideix la persona, i utilitzarà el barem de valoració de dependència (BVD)

10.Què cal fer per presentar la sol·licitud de reconeixement de dependència?Les persones sol·licitants podran obtenir la infor-mació en els serveis d’atenció primària social i els serveis d’atenció primària de salut. També podran obtenir-ne informació, respondre el for-mulari de triatge i descarregar-se la sol·licitud a través de les pàgines web institucionals. ( Canals d’informació i atenció ).La sol·licitud (Sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència i del dret als serveis i les prestacions vinculades -DOC- ) haurà de ser emplenada i signada per la persona sol·licitant o el tutor/a legal, adjuntant la documentació corresponent a la seva situació.Dins d’aquesta documentació, i com a criteri general, la persona sol·licitant haurà d’aportar un informe de salut anterior a dos anys en què constin els diagnòstics més rellevants relacionats amb la seva situació de dependència. En cas que no en disposi, haurà de demanar un informe mèdic específic.La documentació es lliurarà als serveis socials d’atenció primària o als serveis socials de salut de l’àrea bàsica de salut homologats per a aquest procediment.

11.Quin és el procés de valoració funcional?Els vint-i-tres Serveis de valoració de la dependència(SEVAD).Estudien la informació del cas per preparar la valoració funcional.Analitzen i registren l’informe de salut. Si és insu-ficient, consulten la xarxa assistencial o demanen a la persona un informe complementari.Programen el procés de valoració al domicili habitual de la persona.Realitzen la valoració funcional de la situació de dependència, aplicant el barem de valoració de

dependència i l’instrument específic de 0 a 3 anys.En cas d’incidències, reprogramen o proposen mitjançant la Unitat de Dependència de Prodep la desestimació de la sol·licitud.La Junta de Valoració (integrada per l’equip consultor del SEVAD i una persona representat de la Unitat de Dependència de Prodep i dels ser-veis territorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania), es reunirà periòdicament, revisarà la valoració i emetrà un informe-proposta del grau i el nivell de dependència.

12.Quan està previst que s’iniciïn les valoracions de les sol·licituds presentades?Totes les sol·licituds seran resoltes en un període de tres mesos.

13. Si no tinc el grau que es preveu pels anys 2009-2010, hauré de presentar una nova sol·licitud d’acord amb el calendari establert?No, el seu expedient està obert i el procés d’ajuda continuarà segons el calendari establert.En tot cas, podrà demanar que se li faci una revisió si així ho considera.

14. L’ajuda té caràcter retroactiu?Les prestacions tenen caràcter retroactiu a partir de la data de sol·licitud.En cada cas concret s’haurà de veure quan es faci el PIA amb el/la treballador/a social del seu municipi.Per resoldre qualsevol dubte sobre el tipus de prestació que pugui rebre o a que tingui dret haurà de dirigir-se als serveis socials municipals que li correspongui

15. L’ajuda és contributiva?L’ajuda no és contributiva i s’atorga a la persona dependent.S’ha afegit un nou apartat a l’article 7 del text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques. Aquí s’hi determinen com a rendes exemptes les prestacions econòmiques públiques vinculades al servei per a cures en l’entorn familiar i d’assistècia personalitzada derivades de la Llei de Dependència.

16. Qué he de fer quan rebi la carta de grau?Ha d’esperar que des de serveis socials del seu Ajuntament o des dels serveis socials del Centre ( en el cas que estigui ingressat/ada) es possin en contacte amb vostè per realitzar el Programa Individual d’Atenció (PIA).Tingui en compte, però, que en cas que se li hagi reconegut un grau inferior al 2 i 3 haurà d’esperar a tenir dret a percebre la cartera de serveis o prestacions d’acord amb el calendari establert.L’objectiu d’aquest Programa individual d’atenció és facilitar-li els recursos que millor s’adeqüin al seu cas dins la cartera que preveu la LLei.

17.On puc rebre tota la informació sobre la Llei?Per rebre tota la informació sobre la Llei podeu consultar la pàgina següent: http://www15.gencat.cat/dasc_prodep/AppPHP/index.php

Preguntes freqüents sobre els ajuts

4 | Tema de la setmana notíciestgn29 de setembre de 2009

Òliver Márquez, Tarragona

Les polítiques d’acció social posades en marxa per l’administració requereixen

realment un gran esforç pressu-postari. El departament d’Acció Social i Ciutadania de la Genera-litat, a través dels seus Serveis Territorials a les comarques de Tarragona, destina cada any a casa nostra diversos milions d’euros per al manteniment i millora dels serveis existents, així com per a noves infraestructures. De fet, el pressupost del govern català per a les polítiques socials és el tercer més important, només per darrera de les àrees de Salut i Educació.L’any 2008, el departament d’Acció Social i Ciutadania va atorgar, per la convocatòria anual de manteniment de programes de serveis socials, un total de 639.158 euros. Aquests diners són atorgats a un total de 35 entitats del territori que gestionen 47 programes diferents propis de l’àmbit de la marginació social, salut mental, discapacitació, drogodependències, tuteles i gent gran. D’una altra banda, el 2008 es van subscriure també un total de 24 convenis pluriennals amb 18 entitats del territori per a l’atenció directa dels usuaris dels centres residencials per a drogodependents, llars-residències per a incapacitats, inserció sociolaboral, tuteles i salut mental) Aquests convenis compor-ten una inversió de més de 9 milions d’euros, a manca de concretar les possibles variacions produïdes durant el decurs de l’exercici a causa de les altes i baixes dels usuaris dels serveis. En total, doncs, estem par-lant d’una inversió anual d’uns 10 milions d’euros injectats directament al sistema social del nostre territori. La major part d’aquests diners, al voltant d’uns set milions d’euros, van directes a culminar programes d’atenció a discapacitats, ja sigui

a les residències i llars o a centres ocupacionals. A aquest import se li han d’afegir uns 10 milions d’euros més per al manteniment dels centres propis d’Acció Social (residències, llars d’infants i centres per incapa-citats), que donen servei a unes 600 persones i, per tant, donen feina a un

nombre similar de persones.

6 milions extres per enguanyDe manera excepcional, enguany s’ha aprovat una partida de més de 6 milions d’euros que permet dur a terme inversions concretes en cen-tres públics per més d’1,2 milions

d’euros (reformes i millores a la resi-dència de la Conca de Barberà, a la residència Mare de Déu de la Mercè i a la residència del Baix Camp), així com a centres privats per a projec-tes de gent gran i malalts mentals. Una bona part d’aquests 6 milions d’euros (uns 4 milions) s’han desti-

nat a la compra de 458 noves places residencials als centres de Salou (51 places), Pere Badia (47 places), Nostrallar (80 places), L’Onada (74 places), L’Alzina de los Ángeles (37 places), Itaca-Fortuny (56 places), Cambrils Suite (57 places) i Residèn-cia Itaca-Reus (56 places).

L’acció social comporta una despesa anual de 20 milions € a Tarragona

El Departament d’Acció Social i Ciutadania té el tercer major pressupost de l’administració catalana, només superat per Salut i Educació.

notíciestgn Tema de la setmana | 529 de setembre de 2009

Jordi Tous és el director dels Serveis Territorials d’Acció Social i Ciutadania a les

nostres comarques. De la seva gestió depèn en gran mesura que el major nombre de ciutadans i ciutadanes del la nostra geogra-fia tingui accés als ajuts i serveis previstos per la Llei de Dependèn-cia. Tous assegura que amb el nou model ‘es potencien els serveis per damunt dels ajuts econòmics, que és allò que es feia abans”. Per al màxim responsable de la política social a casa nostra el més impor-tant és que ara és molt més fàcil accedir al sistema i s’està mar-cant el camí de la nostra societat del benestar del futur.

És fàcil accedir al sistema d’ajuts que ofereix el seu departament?Li puc dir que ara és més fàcil que mai. Des que es va posar en marxa la nova Llei de la Dependència a Catalunya s’han rebut una mitjana de 8.000 sol·licituds cada mes i, la veritat, hem pogut donar resposta de manera efectiva a l’àmplia majo-ria. Actualment donem resposta dins del termini màxim de 3 mesos en el 95% del casos. A les comar-ques de Tarragona ja s’estan duen a terme gairebé 6.000 Plans Individual d’Atenció a persones beneficiàries dels ajuts i estem treballant en 3.000 casos més. Hem fet molta feina, però encara en queda més.

I això que els recursos no són pas il·limitats.Quan el Govern de l’Estat va decidir posar en marxa Llei per a l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència (LAPAD) no es disposava de les eines necessàries. De fet, no es disposava ni d’un programa informàtic per poder gestionar tota la informació. Les estimacions que l’Estat havia fet es van quedar curtes, ja que el nou model ha fet aparèixer un gran nombre de persones necessitades

que el sistema desconeixia. Això ha tingut un aspecte positiu, ja que ha permès assolir el nostre objectiu de fer visible i aflorar tots els casos de persones dependents que no eren al sistema. Un altre aspecte és l’econòmic. Aquí ens hem trobat que el Govern de l’estat no ha complert allò que s’havia pactat. El sistema de cofinançament de la LAPAD preveia que l’Estat aportava els diners per pagar el 50% del cost, mentre que la Generalitat aportava el 50% restant. La realitat és, però, que per cada euro que hi posa l’Estat, l’Administració catalana n’està posant quatre. Podem afirmar, doncs, que l’Estat no ha estat lleial en aquest aspecte.

Quants anys tardarem en tenir unes polítiques d’acció social al nivell dels països més avançats d’Europa? Històricament a Catalunya i, de fet, a tota l’Europa meridional, la famí-lia s’ha fet càrrec de les persones dependents mentre hem tingut el model familiar tradicional. La figura del cuidador familiar ha tendit a minvar en el moment que ha can-viat l’estructura familiar i la dona s’ha integrat plenament en el mercat laboral. Anem una mica endarrerits en relació a altres països d’Europa perquè aquest fenomen aquí s’ha produït més tard, però aquesta és la tendència de cara als propers anys. Les mesures contemplades per la nova llei i el gran volum d’informació que està arribant al sistema ens permetrà establir polítiques a llarg termini i dotar-lo dels professio-nals necessaris. Pensi que, amb els càlculs actuals, considerem que a Catalunya poden fer falta uns 40.000 llocs de treball regulats en el sector del treball social a curt termini. L’acció social és una despesa per les administracions, però ben por-tada també genera llocs de treball i riquesa.

És conscient que hi molta econo-mia submergida.Sí i precisament el Sistema Català per a l’Autonomia Personal i l’Atenció a la Dependència que estem construint permetrà aflorar progressivament aquesta realitat. En aquest sentit, aquelles persones que reben l’ajut per contractar serveis de cuidadors o altres atencions han d’acreditar que estan donant feina a una per-sona qualificada i donada d’alta a la seguretat social. D’aquesta manera també generarem la necessitat de formar professionals i de dignificar i reconèixer la feina de cuidador.

Tenim prou places d’acolliment geriàtric a Tarragona?Amb les inversions aprovades enguany podem dir que a finals de 2010 assolirem la ràtio recomanada per la Unió Europea. Però aquest no és l’únic objectiu que ens fixem. Cal tenir en compte que el 73% de la gent gran amb dependència no vol

ingressar en una residència i pre-fereix rebre serveis alternatius que li permetin continuar vivint a casa amb els seus. És en aquesta línia en la que hem de treballar. Hem de crear els serveis necessaris perquè la nostra gent gran pugui assolir graus d’autonomia satisfactoris i alts índexs de felicitat. La residència ha de ser sempre l’última opció.

I quins serveis alternatius són aquests?Es tracta de fer la combinació neces-sària de serveis perquè la persona se senti atesa i alhora autònoma. El centres de dia, la teleassistència ,l’ajuda domiciliària.... Són serveis que es poden complementar i al mateix temps eviten l’ingrés de la persona a un centre residencial. A més, li recordo que els serveis als que accedeix un sol·licitant són sempre consensuats amb la família i el mateix usuari, motiu pel qual podem dir que s’està tractant cada cas de manera individualitzada i especial. La feina dels treballadors i de les treballadores socials és essen-cial en aquest aspecte.

I els ajuts econòmics?Com comentàvem es tracta d’oferir serveis per sobre d’ajuts econòmics. Naturalment aquests hi són perquè els serveis socials són molt cars i hi ha moltes persones que no podrien accedir-hi per la via privada. No obs-tant això, haig de dir-li que a l’hora

d’avaluar les possibilitats d’una per-sona només es tenen en consideració els seus recursos propis, no pas els del seu entorn familiar. Hi ha ajuts econòmics per contractar serveis i ha fórmules perquè les persones amb menys recursos puguin gaudir del grau d’autonomia que es mereixen. No hem d’oblidar que les classes mitjanes són les que més aporten a la seguretat social i, alhora, aquelles que fins ara ho tenien més complicat per accedir a serveis d’ajuts públics.

Què pot dir a les persones que estiguin a l’espera de la tramita-ció de la seva sol·licitud?Doncs que l’aplicació de la LAPAD és complexa i no sempre disposem del recurs que se’ns demana i també que es tract d’una llei exigent ja que pretén proporcionar una prestació personalitzada. Com li he dit abans, els serveis es negocien i es pacten amb la família del sol·licitant, fet que alenteix el procés en moltes ocasions. Si l’assignació de ser-veis fos decidida unilateralment per l’Administració s’aniria molt més ràpid, però estem convençuts que el resultat no seria tan satisfactori per l’usuari. D’altra banda, el Departa-ment d’Acció Social i Ciutadania ha destinat enguany més recursos als Ajuntament i als Consells Comarcals perquè puguin agilitar la realització dels Plans Individuals d’Atenció que permetin un l’accés més ràpid dels usuaris al sistema.

Jordi Tous, al seu despatx a la Direcció Territorial d’Acció Social i Ciutadania / Ò.M.

“Per cada euro que hi posa l’Estat, la Generalitat n’hi posa 4”

“Hi havia molta gent necessitada que el sistema desconeixia”

L’EntrevistaJordi Tous, Director dels Serveis Territorials

d’Acció Social i Ciutadania

“Estem donant resposta al 95% de les peticions en menys de 3 mesos”

“Potenciem l’oferta de serveis per sobre dels ajuts econòmics”

“L’ingrés a una residència geriàtrica ha de ser l’última opció”

6 | Tema de la setmana notíciestgn29 de setembre de 2009

El centre de dia, el complement al domicili

notíciestgn, La Pobla de Mafumet

Els centres de dia aporten a les persones amb depen-dència l’espai necessari

per a desenvolupar la seva autonomia personal sense haver de renunciar a viure al seu domicili. La Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla gestiona tres centres de dia a les comar-ques de Tarragona (Constantí, la Pobla de Mafumet i Llevant a Tarragona), on les persones amb gran dependència reben de professionals totes les aten-cions que necessiten en horari diürn. En aquestes pàgines expliquem els serveis que s’hi ofereixen i els avantatges per als usuaris i els seus familiars.

Dintre del seu esperit de vocació social, els centres de dia ges-tionats per la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla busquen promoure, prevenir i oferir aten-

ció a la dependència, situació en la qual es troben aquelles perso-nes que, per manca d’autonomia física, psíquica o intel·lectual, tenen necessitats d’ajut per dur a terme les activitats habituals de la vida diària. Al mateix temps, els professionals del centre de dia ofereixen suport i atenció a les famílies i als cuidadors i cuidado-res de les persones dependents.

Centres de dia de la XarxaEl centre de dia és un servei d’acolliment diürn (de 9 del matí fins a quarts de sis de la tarda i de dilluns a divendres) i d’assistència a les activitats de la vida diària per a persones grans. Aquest servei s’ofereix a totes aquelles persones persones grans que requereixin organitza-ció, supervisió i assistència en el desenvolupament de les activitats de la vida diària, i que veuen com-pletades la seva atenció en el seu entorn familiar directe. En el cas del centre de la Pobla

de Mafumet, propietat de l’Ajuntament i gestionat per la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, s’ofereixen 25 places, algu-nes de les quals en col·laboració amb el departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya dins del pla previst per la Llei de la Dependència. Les instal.lacions del centre de dia de la Pobla de Mafumet són relativament noves (any 2007) i gaudeixen d’un edifici d’ús exclusiu, jardí, gimnàs i sala de rehabilitació, així com sales poli-valents per a teràpies de grup. Entre els serveis ofertats, desta-quen el de menjador, manteniment de les activitats de la vida diària, animació sociocultural i activitats de lleure, lúdiques i recreatives. També hi ha atenció d’infermeria, fisioteràpia i presència d’una tre-balladora social i atenció familiar. Com a serveis complementaris hi ha el transport adaptat per a les persones que ho necessiten, perruqueria i servei de podologia.

A més, l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet i la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla realitzen activitats com xerrades formati-ves sobre aspectes vinculats amb la dependència i la gent gran i tallers pràctics. La Xarxa gestiona el centre de dia de Constantí, ubicat a la Plaça de les Escoles del municipi tarragoní. S’ofereix servei de transport i de menjador per als seus usuaris, així com la resta de serveis comuns a tots els centres de la Xarxa. Es tracta d’un centre gestionat amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la ciutat de Tarra-gona, la Xarxa gestiona l’Hospital de Dia del Centre Sociosanitari de Llevant, on s’apleguen diversos serveis sanitaris i socials com el mateix centre de dia, una resi-dència assistida, un hospital de crònics i una àrea de rehabilitació. L’Hospital de Dia té 20 places per a persones amb dependència que, ubicats en el seu entorn social i

familiar, habitualment requereixen de mesures de suport i rehabilita-ció amb predomini de l’aspecte sanitari.Per tal d’accedir a qualsevol dels centres és necessari adreçar-se al treballador/a social del centre o, en el cas de Llevant-Tarragona, a la treballadora social d’atenció primària o bé al metge de família. Els centres de dia permeten una atenció directa a l’usuari, la recu-peració dels hàbits d’autonomia, la higiene personal, el seguiment

Els centres d’acolliment diürn permeten desenvolupar l’autonomia personal de les persones amb gran dependència sense deixar viure a casa

Els centres ofereixen serveis com transport menjador i animació

Edifici del centre de dia de La Pobla de Mafumet. Amb una capacitat per a 25 persones, actualment té places lliures / Ò.M.

notíciestgn Tema de la setmana | 729 de setembre de 2009

i prevenció d’alteracions de la salut en coordinació amb el CAP de referència de l’usuari, la dina-mització sociocultural. Tot en un mateix espai i amb el valor afegit de disposar de l’assessorament de professionals que afavoriran el manteniment de l’usuari al seu domicili.

Places amb ajutL’accés a places en centres de dia es troba dins del paquet de serveis

ofertats per la Llei de Depen-dència del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generali-tat de Catalunya. Per tal d’accedir a aquestes places o als ajuts per pagar el servei, l’administració posa alguns requisits. D’acord amb Acció Social i Ciutadania, poden accedir a aquestes places aquelles persones amb greus dis-capacitats que per causa del seu alt grau d’afectació, necessiten atenció i suport per a les activitats

de la vida diària i que no poden fer ús de cap altre servei diürn de la xarxa general del sistema.

La documentació que es neces-sita són el certificat legal de persona amb disminució, la sol·licitud d’ingrés en un centre de dia d’atenció especialitzada i, com a documentació específica, informes psicològics, socials i mèdics, si se’n tenen.

Els centres de dia gestionats per la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla disposen de serveis com ara perruqueria, podologia, fisioteràpia i animació sociocultural / Ò.M.

Programes i tractaments individuals, rehabilitació i activitats de la vida diària

Recuperació dels hàbits d’autonomia personal i atenció als familiars

8 | Tarragona notíciestgn29 de setembre de 2009

Tarragona

Entrevista a Anna Gispert, responsable de la comissió gestora de la plataforma ciutadana ‘Mou-te per Tarragona’

El moviment social “Mou-te per Tarragona” adquirirà la forma legal d’associació. Una

comissió gestora, encapçalada per la tarragonina Anna Gis-pert, serà l’encarregada de dur a terme aquest procés. Mou-te per Tarragona ha aplegat al voltant del projecte “bypass” més 5.500 adherits. En poques setmanes es vol finalitzar la constitució oficial de la plataforma.

Comença una nova etapa per la plataforma “Mou-te” i també per a Anna Gispert. Està segura d’assumir aquest repte? Fins ara he treballat en molts temes per la ciutat. El fet de treballar no em fa por però estem davant d’un experiment. Pensi que parlem d’un moviment social que no rep cap mena de subvenció de les institu-cions i que ha estat capaç d’aplegar 5.500 persones al voltant del pro-jecte “bypass” per aconseguir el tren d’alta velocitat. És una gran respon-sabilitat però si tothom està d’acord en què estigui al capdavant, treballa-rem plegats per Tarragona.

El primer número de noticiestgn reivindicava el nom de TARRA-GONA com a denominació de la futura vegueria del nostre terri-tori. Des de Mou-te que ens diria: Tarragona o Camp de Tarragona?El posicionament del Mou-te sempre va dirigit a la defensa del nom de Tarragona. No podem permetre que s’esborri de cap de les maneres i la percepció que tenim, no només en aquest tema sinó en altres, és que al dir “Camp de Tarragona” el nom de Tarragona es mutila. Tarragona ha estat capital des de l’època de l’Espanya Citerior, la nostra ciutat té molts elements enriquidors i pensem que no és llueix prou. Quan anem pel món hem de dir d’on som, i així defensar el nostre territori. Podem posar diversos exemples a on hem de reivindicar el nostre nom, un seria la Universitat; si la majoria de poblacions tenen la universitat amb el seu propi nom perquè no la podem tenir nosaltres?.

La transformació de la plataforma en una en entitat legalment cons-tituïda què suposarà?El Mou-te és com un gran supermer-cat amb diferents estants, cadascun correspon a un tema. Un seria el pro-jecte bypass (per aconseguir que els

trens d’ample Europeu donin servei a la ciutat). En aquest hem aconseguit el suport de més de 5.500 persones. Això ens ha demostrat que la gent té ganes de lluitar per la ciutat. Les societats sempre han buscat la forma

de vehicular la paraula, aquesta era una experiència nova i una incògnita i que ara ja s’ha desvetllat gràcies al suport de la gent.Des de l’inici del Mou-te s’ha intentat vincular la plataforma a

determinats colors polítics. Estem davant d’un moviment social o la política també s’ha barrejat?Tarragona és una ciutat molt hete-rogènia i evidentment alguns promotors estan afiliats a diferents partits polítics però el Mou-te és un compromís individual. Aquí el que hem de fer és unir esforços, però no estem acostumats. Jo apostaria perquè totes les forces polítiques anessin a una en la defensa de la ciutat però com sembla que no és possible s’ha de motivar un moviment civil i social que pugui dir la seva. Ara mateix hi han temes a resoldre molt importants per a la ciutat: tenim una ciutat que està a punt de ser desdibuixada del mapa, no podem tenir l’estació del tren d’alta velocitat... si les autoritats no s’hi posen, les emprenyarem una mica. Estem aquí perquè volem el millor per a la ciutat i considerem que podem sumar.

I quins altres temes li preocupen al ciutadà? Són moltes les preocupacions que els nostres adherits ens fan arribar. El tema de infraestructures, la neteja de la ciutat o temes com els del patrimoni amb edificis emblemàtics buits i sense cap funció.

Un tema d’actualitat i en el qual Tarragona té molt que dir és la possible fusió de Caixa Tarra-gona.El Mou-te ja s’ha manifestat en diverses ocasions al respecte. Si mireu la nostra pàgina web ha anat contestant als articles que han apa-regut sobre el tema. Si un Banc d’Espanya i un govern exigeixen fusions, s’haurien de fer de la manera menys traumàtica possible, entre caixes o entitats que puguin competir, que puguin anar juntes. No podem ser la crossa de ningú. Caixa Tarragona és una caixa sanejada, més que altres. A més, és una entitat compromesa amb el territori i amb el ciutadà, per tant, aquest té dret a pronunciar-se. S’ha de buscar una fusió que no mal-meti els interessos de casa nostre i que permeti continuar treballant pel territori com ho ha fet fins ara o millor. No podem permetre que Caixa Tarragona desaparegui, que perdi el seu nom i que la gent de casa nostra es quedi sense feina. I no ens podem oblidar de poblacions com l’Aleixar a on només hi ha una Caixa Tarragona; amb la fusió, què passaria? Es quedarien sense cap caixa?, qui apostaria per aquestes poblacions més petites?.

PerfilTarragonina de soca-rel, nascuda a la Rambla, treballa a la ciutat i fa molts anys que col·labora i participa en tot allò que porti el nom de Tarragona.

Besnéta de cal “Pau del Blau”, gran casteller, de família pagesa de la Part Alta, carrer del Comte, porta la passió dels castells a la sang. Fa 30 anys que vibra i s’emociona quan refila el toc de la gralla. Com a mare de jugadores de bàsquet, ha participat en la secció de bàsquet del Nàstic i del CBT. Les filles han ballat en el Ball de pastorets de la Santa Tecla petita.

En el camp professional, dirigeix treballs de recerca d’alumnes de batxillerat per aprofundir en el coneixement de la cultura popular tarragonina. Pertany a la junta directiva de l’APELLC (Assoc. de professionals i estudiosos en Llengua i Literatura catalanes). Col·labora en la Tardor literària tarragonina en l’activitat ‘Recuperem la paraula amb...’ organitzada per la Diputació de Tarragona.

“Caixa Tarragona no s’ha de convertir en la crossa de ningú”

Anna Gispert al monument a Jacint Verdaguer, autor de l’obra L’Atlàntida, en la que apareix Tarragona

notíciestgn Tarragona | 929 de setembre de 2009

Oliver Márquez, Tarragona

“El nostre poble està molt inte-ressat a conèixer-ho tot sobre les torres humanes”. Amb

aquesta afirmació la directora del canal de televisió xinès World Traveller TV, Gloria Xu, ens reco-neix la seva curiositat per veure en directe la diada castellera que cada 23 de setembre se celebra a la plaça de la Font de Tarragona. Xu lidera un grup de quatre perio-distes procedents de la capital xinesa, Beijing, que aquests dies ha estat convidat a Tarragona per Turisme de Catalunya i el Patro-nat de Turisme de la Diputació de Tarragona. L’estada, coordinada per les administracions catalanes i l’ambaixada espanyola a Beijing, respon a la necessitat de donar a conèixer els atractius turístics de Catalunya al país asiàtic, que acollirà l’estiu vinent l’Exposició Universal 2010. “Hi ha molts xinesos que esperen amb expectació la celebració de l’Expo per poder veure en directe els castells”, ens explica la periodista xinesa. Zhu Fangfang, responsable de relacions amb els mitjans infor-matius de l’ambaixada Espanyola a Pequí i que acompanyat l’expedició de periodistes xinesos aquests dies, ens avança que l’any vinent l’expedició catalana destinada a l’Expo inclourà una o dues colles castelleres catalanes, tot i que no ens

pot precisar si aquestes seran de les comarques tarragonines. La mateixa Zhu ens diu que en els últims anys el poble xinès ha començat a viatjar a l’estranger i que Espanya i Catalunya constitueixen una de les seves desti-

nacions preferides. Tot i això, a banda de l’aspecte econòmic, hi ha un gran impediment per al desenvolupa-ment massiu del turisme xinès cap als països occidentals. El treballador xinès només disposa de 10 dies de

vacances l’any, fet que condiciona molt l’elecció de les seves destina-cions. “El turista xinès que es pot perpetre el luxe de viatjar a Europa ho ha de fer en molt pocs dies i, amb el desig de veure el màxim de països i cultures possibles, es veu obligat a anar de bòlit per diferents països o regions”, afirma Zhu, que afegeix que “un turista xinès que visita Espanya difícilment es que-darà només a Catalunya. Aprofitarà per visitar també Andalusia, Madrid o la costa valenciana”. Pel que fa als trets característics de la nostra terra que més han cridat l’atenció d’aquest grup de periodis-tes xinesos, Gloria Xu ens assegura que “per sobre de tot destaca l’estil de vida. Hem pogut detectar que aquí la gent sap viure d’una manera optimista i sap gaudir de les coses, A Xina és molt difícil trobar algú que aconsegueixi fer-ho de la manera que ho feu aquí”. Xu és la directora del canal televisiu de World Traveller, un important grup de comunicació xinès que gestiona l’esmentat canal de televisió, així com una revista, una emissora de ràdio, un portal d’internet i una guia turística, tots ells mitjans especialit-

zats en turisme i oci i amb cobertura nacional al gegant país asiàtic. Els seus productes arriben a una pobla-ció de més de 1.000 milions de persones. L’expedició xinesa a Tarragona ha estat integrada per la mateixa Gloria Xu i per un càmera de televisió, una fotògrafa i una redac-tora. Del seu treball realitzat aquests dies a Tarragona, un cop a terres asiàtiques, es produirà un repor-tatge sobre els atractius turístics de la Costa Daurada amb una menció especial a les festes de la capital tarragonina. Per a més informació sobre la producció d’aquest simpàtic grup de periodistes, es poden con-sultar els portals: www.tclub.cn o bé www.uutuu.com.

“Volem veure les ‘torres humanes’”Un equip de periodistes de la Xina es desplaça a Tarragona per cobrir les festes de Santa Tecla i produir un reportatge per a un important canal temàtic televisiu

El grup de periodistes asiàtics, a la plaça de la Font de Tarragona / Ò.M

A l’Expo Universal Shanghai 2010 hi haurà actuacions castelleres

10 | Tarragonès notíciestgn29 de setembre de 2009

Tarragonès

Verònica Tapias, Torredembarra

El municipi de Torredembarra serà la seu el dissabte dia 10 d’octubre de la 1a Festa de la Cervesa Artesana. Es tracta d’una iniciativa encapçalada per la Cervesa Estraperlo amb la col·laboració del Patronat Municipal de Turisme de Torredembarra.En aquesta primera edició seran 10 els estands que es podran trobar a la Plaça del Castell. Cada un d’ells oferirà la seva cervesa a 1,5 euros el got. Entre elles es compten la mateixa Estraperlo (Torredembarra), la Rosita (Tarragona), la Dedues (La

Garrotxa), la Glops (Hospitalet de Llo-bregat) i la Companyia cervesa del Montseny, entre d’altres.

Música en viuSegons Roger Núñez, de Cervesa Estraperlo, “enguany serà quelcom més modest per veure quina rebuda té. A partir de l’any que ve intentarem

oferir més activitats”. Tot i això, però, per aquesta primera edició ja s’han programat diferents espectacles de música en viu durant tot el dia i un servei de menjar fet a la llenya.La cita per als amants d’aquest líquid daurat serà el 10 d’octubre a partir de les 10h i fins a la una de la matinada.

Torredembarra organitza la 1a Festa de cervesa artesana

Cervesa Estraperlo és l’organitzadora de la festa./ Cedida

Inspeccions en el transport escolar a La Torrenotíciestgn.La Policia Local de Torredembarra ha posat en marxa aquesta setmana una campanya d’inspecció del transport escolar. Per aquest motiu i atenent a les directrius del Servei Català del Trànsit per les Policies Locals de Catalunya, i en col·laboració amb les unitats especialitzades de Trans-ports dels Mossos d’Esquadra de Trànsit, es realitzaran inspeccions en els vehicles de transport escolar que transiten per aquest municipi, que actualment són uns 10 auto-busos. En aquestes inspeccions es revisaran “Les condicions tècniques, administratives i de seguretat dels vehicles i els seus conductors”, a fi de comprovar que reuneixen tots els requisits exigits per la reglamentació vigent i garantir al màxim la segure-tat del transport.A més, i amb motiu de les excursions, colònies i altres desplaçaments organitzats en alguns col·legis, es comprovarà l’estat dels pneumàtics, elements de seguretat, seients, portes i sortides d’emergència i el correcte estat documental del vehicle

i nivells d’alcoholèmia del conductor.El regidor de Governació, José Oviedo, demana la col·laboració dels diferents centres, entitats, pares i alumnes en la posada en marxa d’aquest dispositiu el qual serà ana-litzat i valorat periòdicament per al normal desenvolupament del servei a realitzar a la població.

Entrades i sortidesD’altra banda, des del 14 de setembre i amb motiu de l’inici del curs escolar, la Policia Local ha endegat un dispo-sitiu especial en relació a la protecció escolar en les entrades i sortides dels col·legis i instituts, assignant els efectius policials necessaris i dispo-nibles en servei per poder garantir la seguretat dels alumnes i familiars als centres escolars. També es realitzen tasques d’ordenació i regulació del trànsit a les rodalies dels centres per tal de poder optimitzar els aparca-ments públics i els estacionaments disponibles i així no obstaculitzar el normal trànsit viari que s’intensifica en el moment de portar o recollir als alumnes dels centres.

El 10 d’octubre es podran tastar 10 cerveses catalanes

notíciestgn El Vendrell | 1129 de setembre de 2009

El Vendrell

notíciestgn, El Vendrell

El Vendrell va iniciar la setmana passada els treballs per reformar els carrers de l’Escorxador i de Puig i Llagostera del Vendrell, com a tercera fase de les obres urbanís-tiques del Pla de Barris. L’actuació representa acabar la remodelació d’una illa important pel municipi i pel barri antic, com és l’illa dibuixada per aquests dos carrers juntament amb els de Santa Anna, l’Estela i la Indústria. L’alcaldessa en funcions, Marta Tutusaus, ha destacat que “les obres permetran dignificar una zona bàsicament comercial, al voltant de la plaça Nova, i de pas turístic per la presència d’equipaments culturals com la Casa nadiua de Pau Casals, la Casa-Museu Àngel Guimerà, el Museu Arqueològic i el Museu Deu”. En aquest sentit, l’arranjament del carrer de Puig i Llagostera perme-trà crear visualment una continuïtat de passeig entre la Riera de la Bisbal i la plaça de Pep Jai. El regi-dor d’Urbanisme i Obres Públiques, Jaume Escarré, ha explicat que “una de les actuacions que ho permetrà és l’ampliació de la vorera esquerra del carrer disminuint la calçada per a vehicles fins als 2,80 metres”.En ambdós carrers s’aixecarà el terra per fer-ne un de nou més digne, se soterraran els serveis aeris i se’n farà una renovació. Els ser-veis a renovar són els de la llum, les línies telefòniques, i la xarxa d’aigua i clavegueram. També es renovarà l’enllumenat públic i la senyalització del carrer. Així mateix es canalitzen els baixants de pluvials de les cases, cosa que impedirà que l’aigua de pluja dels terrats desemboqui a peus del vianant com succeeix fins ara. També s’ha previst l’enderroc d’una casa al c/ Escorxador per donar-li una amplada uniforme. Al carrer de Puig i Llagostera, a més, s’habilitarà una zona de càrrega i descàrrega que donarà servei als comerços de la zona un cop comenci la quarta fase d’obres del Pla de Barris i s’elimini la del carrer del Progrés.Pel que fa a les molèsties que poden suposar les obres, els veïns han estat convenientment informats

de les actuacions a fer en els seus carrers i de les restriccions de mobi-litat que patiran. Si bé l’accés a peu als veïns es permetrà, no serà així amb els vehicles. Els carrers roman-dran tancats. Com a alternativa als aparcaments privats existents a la zona, l’Ajuntament ha facilitat un abonament a l’aparcament munici-pal de la plaça Pep Jai. Respecte als vianants, es comptarà amb un agent cívic a peu de carrer que els acom-panyarà en cas que sigui necessari. Es tracta d’una persona destinada

a fer més còmoda la mobilitat dels veïns mentre durin obres. I com és habitual també, els veïns fan una contribució especial a les obres amb un 25% sobre el cost dels treballs de pavimentació i moviments de terres, que sumen 82.285,61 euros. El pressupost total de l’obra és de 347.017,8 euros i l’empresa cons-tructora AMC5 serà l’encarregada d’executar-la en un termini d’uns tres mesos. La redacció del projecte ha anat a càrrec de l’enginyeriaSAEM.

Tercera fase dels treballs d’urbanització del Pla de barris

Les millores en els carrers afectats seran notòries. / Cedida

Les reformes afectaran els carrers de l’Escorxador i el de Puig i Llagostera Imatge de la inauguració del nou TÀG. / Cedida

S’obre el nou Teatre Municipal Àngel Guimerànotíciestgn.El teatre centenari de La Lira Ven-drellenca ha tornat a obrir portes el passat dissabte 26 de setembre, convertit en Teatre Municipal Àngel Guimerà del Vendrell. El nou equipa-ment és fruit d’una reforma integral de la sala realitzada en els últims dos anys, que ha donat com a resultat un teatre modern, amb els dispositius escenotècnics que requereixen les produccions artístiques actuals, totes les mesures de seguretat neces-sàries i unes bones condicions de confort. Així, s’ha ampliat l’escenari i s’ha aconseguit millorar la visibili-tat i comoditat dels espectadors tot reduint la capacitat de la platea de 700 a 415 localitats.

Les obres de reforma han tingut un cost de 3,5 milions d’euros, i s’ha comptat amb el finançament de l’Ajuntament del Vendrell, la Genera-litat i la Diputació. La inauguració del nou equipament, va tenir lloc el 26 de setembre amb la presència del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. L’acte d’inauguració es va iniciar amb una visita guiada per tal que tots els assistents poguessin veure els nous espais del teatre. Tot seguit, es va estrenar “oficialment” l’escenari del TÀG, amb un especta-cle teatral a càrrec dels dos grups de teatre del municipi, el Grup de Teatre Inestable del Vendrell i el Grup de Teatre de La Lira.

12 | Baix Penedès notíciestgn29 de setembre de 2009

notíciestgn, Llorenç del Penedès

Entre 500 i 600 diables dels Països Catalans participaran el proper 10 d’octubre en el correfoc nudista que organitza la Colla de Diables de Llo-renç del Penedès. “De moment la convocatòria està sent un èxit i s’hi han inscrit, fins i tot, diables de les Illes Balears”, apunta Xavi Doblas, dels Diables de Llorenç. El termini d’inscripció s’allargarà fins un dia abans del correfoc, un acte que pretén donar un toc d’atenció al Par-lament Europeu per l’aprovació de la directiva del foc. Els organitzadors posen com a norma portar mocador i calçat i, si es vol, roba interior. Volen demostrar que aquests actes tradicionals no representen cap perill ni per als par-ticipants ni per als espectadors.Aquest correfoc sense roba pretén protestar contra la normativa euro-pea que regula els espectacles amb material pirotècnic. La intenció és cridar l’atenció sobre les traves que la nova legislació imposaria als dia-bles si el govern estatal no pren en consideració les al·legacions fetes pel món del foc.

Suport de la FederacióDe moment, aquesta curiosa ini-ciativa ja compta amb el suport de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya i de l’Ajuntament de Llorenç de Penedès, que anuncia la cercavila en la seva pàgina web, animant totes les colles de diables i bestiari de Catalunya a apuntar-se al correfoc nudista.Tot i tractar-se d’una iniciativa pio-nera, els Diables de Llorenç del Penedès ja tenen certa experièn-cia en aquest camp, ja que fa dos anys van editar un calendari on els integrants de l’agrupació posaven despullats amb motiu del vint-i-cin-què aniversari de l’entitat.El correfoc reivindicatiu s’iniciarà amb una cercavila pel municipi a partir de es sis de la tarda del dis-sabte 10 d’octubre, que acabarà amb la lectura d’un manifest en contra de

la polèmica normativa europea. Tot seguit, tots els diables i les bèsties concentrats faran una encesa con-junta a la rambla de Llorenç sense cap tipus de roba protectora, només

amb calçat, mocador i, segons apunta la convocatòria, tanga. Així demostraran, segons els organitza-dors, que aquest tipus d’actes no suposen cap risc.

Baix PenedèsEntre 500 i 600 diables es despullaran contra la directiva europea del foc

Una imatge extreta del calendari que ja van editar els Diables de Llorenç del Penedès. / Cedida

La Colla de Llorenç ha convocat un correfoc nudista pel dia 10 d’octubre

Diables i Bèsties, aneu-vos prepa-rant, Que la manifestació nudista tira endavantPrimer de tot ens presentemSom el Ball de Diables i Drac de Llorenç del PenedèsI portem 27 i 21 anys respectiva-ment fotent foc pels carrers.Què en serien de les nostres videsSense poder repartir foc i diversióPer culpa d’una puta normativaQue vol regular i alhora eliminar la nostra tradició!Per aquest motiu hem estat rumiantQuè podíem fer per cridar l’atenció I se’ns va ocórrer la millor solució

Sortir al carrer a manifestar-nosNomés amb espardenyes, tanga i mocador!Creiem que és una manera de fotre rebombori, I segur que sortirà als diaris, teles i ràdios de tot el territoriDe moment tenim el suport de la Federació i l’Ajuntament,Però ens falta el més importantPer tirar la MANI-FESTA endavantDiables, Dimonis i Bestiari que ens vinguin a fer costat!Sense tots vosaltres no ho podem ferI per anar béUn mínim de 500 persones hem de ser!

Convocatòria

notíciestgn Comarques | 1329 de setembre de 2009

Comarques

La Diputació de Tarragona i Governació de la Generalitat anuncien inversions per al conjunt del territori

notíciestgn, Tarragona

La Diputació de Tarragona i el Departament de Governació de la Generalitat han pre-

sentat 12 actuacions locals que suposaran una inversió de 7,5 milions d’euros. Aquestes actua-cions rebran 3,8 milions d’euros a través de l’Eix 1 del Feder, per al foment de la innovació, el desenvolupament empresarial i l’economia del coneixement. Els projectes, que s’hauran de dur a terme abans que acabi el 2010, rebran també una subvenció d’1,9 milions d’euros de la Diputació de Tarragona

El conseller de Governació i Admi-nistracions Públiques, Jordi Ausàs, juntament amb el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha presentat la selecció dels projec-tes de l’Eix 1 del Fons europeu de desenvolupament regional (Feder), destinats al foment de la innovació, el desenvolupament empresarial i l’economia del coneixement a Cata-lunya. Les actuacions presentades són fruit del conveni de col·laboració per a la cogestió i codecisió del Fons Euro-peu de Desenvolupament Regional (Feder) signat entre el Departament de Governació i les diputacions cata-lanes.Aquest conveni té com a principal objectiu realitzar una gestió més específica i concreta a les necessitats de cada territori i a la vegada, afavo-rir l’impuls de projectes d’innovació i desenvolupament econòmic al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, amb una dotació complementària del 25% per part de la Diputació.

12 actuacions El president de la Diputació ha des-tacat que aquestes aportacions tenen com a objectiu l’impuls al món local i el conjunt del territori, a través de la promoció de les noves tecnologies i l’impuls a la recerca, la innovació, el món empresarial i l’administració electrònica, un àmbit en què la Dipu-tació de Tarragona és capdavantera. Josep Poblet ha ressaltat, així mateix, la col·laboració amb el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. De la seva banda, el vice-president territorial de la Diputació al Camp de Tarragona ha ressaltat

la contribució dels fons Feder a la creació de llocs de treball directes i indirectes.El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha recordat que el Feder és el principal instrument de la Unió Europea per a la cohesió i el desen-volupament de les regions europees i que serveix per reduir les diferèn-cies socioeconòmiques existents. Ausàs ha destacat, així mateix, la col·laboració de la Diputació de Tarragona en aquest àmbit.Amb aquesta resolució, a les comar-ques de Tarragona i les Terres de l’Ebre s’hi executarà una inversió global de 7.566.276,91 euros per a desenvolupar dotze actuacions, relacionades amb el foment de la innovació, el desenvolupament empresarial i l’economia del coneixe-ment.El Departament de Governació i Administracions Públiques finança el 50% del cost dels projectes a través del fons Feder, el que suposa 3.783.138,46 euros; la Diputació de Tarragona n’aporta, a través del Patronat de Promoció Econòmica, el 25%, que significa 1.891.569,23 euros; i el 25% restant va a càrrec dels ens locals responsables dels projectes. A partir de l’Eix 1 es poden finançar

les actuacions de suport a la trans-ferència de tecnologia i la millora de xarxes de cooperació, el suport a les activitats emprenedores, així com l’impuls del creixement d’empreses locals amb projecció global i de l’administració electrònica per a l’atenció ciutadana.

Al conjunt de Catalunya la inversió global serà de 38,6 milions.

A continuació detallem els projectes que afecten les comar-ques del Baix Penedès i del Tarragonès.

Ajuntament de l’Arboç. Títol del projecte: Vèrtex. Ciutadania. Despesa subvencionable: 400.000 euros. Cofinançament Feder: 200.000 euros. Descripció del projecte: Aquest projecte incideix en els aspectes del desplegament de la Llei 11/07 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, per tal de donar el millor servei al ciutadà i oferir els avantatges i possibilitats que la socie-tat de la informació té. El projecte contempla el desenvolupament de la web VERTEX, un portal de tramitació

electrònica i servei d’administració electrònica per fer operacions reals en línia, utilitzar la signatura electrò-nica o certificats digitals.

Ajuntament de Vila-seca- Títol del projecte: Pla millora compe-titivitat turisme i oci a les comarques de Tarragona- Despesa subvencionable: 1.137.200 euros- Cofinançament Feder: 568.600 euros- Descripció del projecte: El projecte proposat aborda de manera integral una acció global de millora de la competitivitat del sector turístic de les comarques de Tarragona a través d’estudis tècnics, desenvolupament d’eines estratègiques de gestió, transferència de tecnologia i creació de valor amb efecte demostració. Es treballarà en els factors clau del sector a nivell d’anàlisi i gestió de la demanda turística, de la gestió de destinacions i agents de turisme del territori, d’afavorir el desenvo-lupament ordenat del territori, de l’aplicació d’eines d’innovació i de donar suport a noves iniciatives, noves empreses i nous emprenedors en l’àmbit del turisme i l’oci a les comarques de Tarragona. Es comp-tarà amb l’experiència de la Fundació

d’Estudis Turístics i la direcció cientí-fica de la Universitat Rovira i Virgili

Ajuntament del Vendrell- Títol del projecte: Nous programes per l’Espai Empresarial, 2009 -2010- Despesa subvencionable: 230.000 euros- Cofinançament Feder: 115.000 €- Descripció del projecte:Les activitats del projecte són establir un servei de consolidació empresa-rial per a noves empreses creades al municipi del Vendrell; generar un servei de cooperació empresa-rial destinat a facilitar processos de cooperació entre empreses, amb la voluntat de millorar la seva capacitat competitiva; crear un servei de prein-cubació i laboratori d’idees orientat a projectes sorgits d’alumnes de cicles formatius o projectes d’iniciativa publico-privada. Aquest serà un servei destinat a allotjar, durant un període d’un any de durada, persones que desenvolupin projectes innova-dors per a l’economia del municipi del Vendrell. El projecte és la segona etapa d’una actuació que ja va rebre finançament del Feder. En aquesta segona fase, la inversió es destinarà a l’ampliació del nombre de serveis, amb l’objectiu d’incrementar l’àmbit i l’impacte de les actuacions.

7,5 milions per a desenvolupar projectes locals a la demarcació

Una imatge de l’acte de presentació de la selecció dels projectes de l’Eix 1 del Fons Feder. / Cedida

14 | Comarques notíciestgn29 de setembre de 2009

L’agermanament entre dues ciutats és l’establiment ofi-cial de lligams de cooperació

mútua. Les ciutats agermanades acostumen a tenir alguna caracte-rística en comú i es comprometen a millorar la coneixença mútua i a ajudar-se i col·laborar de manera bilateral. Si busquem alguna font oficial, ens podem referir a la carta fundacional del que avui és la Federació Mundial de les Ciutats Unides, que defi-neix l’agermanament com: “el lligam que uneix, amb un espe-rit d’igualtat i de reciprocitat, els pobles de dos o més països dife-rents per tal d’afavorir el contacte entre persones, l’intercanvi de les idees, de les tècniques, dels productes (...) És un instrument de cultura popular i de formació cívica internacional (...) i no es pot desviar del seu objectiu per interessos personals, partidaris o polítics.

Les comarques del Baix Penedès i el Tarragonès, són diverses les ciutats i pobles que tenen pactes d’agermanament amb altres pobla-cions d’arreu del món. En aquest reportatge, a més de mostrar alguns d’aquests agermanaments, pro-curem esbrinar què és això de les ciutats agermanades i d’on ve.La idea d’agermanar-se va sorgir després de la Segona Guerra Mundial dintre del procés d’integració euro-pea i avui ja compta amb el suport de la Unió Europea. La primera població a posar en marxa la iniciativa va ser Conventry (Anglaterra), que es va agermanar amb Stalingrad, a la

Unió Soviètica. A finals de la Guerra Freda van ser les ciutats de l’OTAN les que es van agermanar amb les ciutats del Pacte de Varsòvia. A partir de la dècada del 1970, van sorgir els agermanaments de cooperació pel desenvolupament del Tercer Món el el marc de relacions de solidaritat Nord-Sud.Es pot distingir entr dos tipus d’agermanaments: els institu-cionals, promoguts i gestionats per les institucions locals, princi-palment ajuntaments, amb una declaració i signatura oficial d’una carta d’agermanament; i els civils o populars, que poden ser promoguts per qualsevol entitat o associació, amb finançament propi o popular.

Motius d’agermanament

Els motius d’elecció dels agermana-ments són diversos. El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament distingeix:- Municipis amb la mateixa topo-nímia. Per exemple, Lleida i Lérida (Colòmbia).- Municipis amb característiques demogràfiques similars. Per exem-ple, Reus i Bahía Blanca (Argentina).- Municipis amb relacions ciutada-nes prèvies. Per exemple, Manresa i Bambylor (Senegal) a partir de camps de treball organitzats per un grup de joves.- Municipis amb vincles històrics. Per exemple, Terrassa i Tetuan (Marroc).- Continuïtat al suport ofert en un determinat moment a una zona catastròfica o en conflicte. Per exemple, Igualada i Travnik (Bòsnia i Hercegovina).

Comarques

Aquests acords estableixen relacions de cooperació i amistat

Al Baix Penedès i al Tarragonès són diversos els municipis amb agermanaments

Ciutats agermanades

ALTAFULLAAltafulla, a la comarca del Tarragonès, està agermanada amb la ciutat italiana de Roviano. Es tracta d’un municipi situat a la regió de Laci i a la província de Roma. La carta d’agermanament entre els dos municipis es va signar l’any 2003.

CREIXELLEl municipi de Creixell va signar la carta d’agermanament amb

Vorey-sur-Arzon, a França, l’any 1990. Vorey és un poble del departament francès de l’Haute Loire, a la regió de l’Auvergne, molt a prop de les ciutats de Le Puy i de St.Etienne. Una desena d’anys més tard, també es va agermanar amb un petit municipi del costat de Vorey, Saint Vincent.

CUNITCunit, al Baix Penedès, té dues ciutats agermanades. L’any 1997 ho va fer amb Hammelbach, Alemanya.

Un any més tard, el 1998, també es va agermanar amb Centro Habana, un municipi de La Habana. L’Ajuntament de Cunit ha enviat material escolar i ordinadors a les escoles d’aquest municipi cubà a través de l’Asamblea Municipal del Poder Popular de Centro Habana en dues ocasions.

EL VENDRELLLa capital del Baix Penedès, la ciutat del Vendrell, compta amb un llistat complet d’agermanaments. Parlem de cinc indrets de diferents

El municipi italià de Roviano està ager-manat amb Altafulla des de l’any 2003.

Vorey-sur-Arzon, a França, es va agermanar amb el Creixell l’any 1990.

notíciestgn Comarques | 1529 de setembre de 2009

llocs del món. El primer va ser Lavaur, una ciutat de l’Occitània, a França. La carta d’agermanament es va signar l’any 1998. Dos anys més tard, el 2000, el Vendrell es va agermanar amb Utrera, a Sevilla. Sabaudia, a la província italiana de Latina, al Lazio, també figura en la llista d’agermanaments des de 2002. Un any més tard la capital del Baix Penedès també es va agermanar amb Mayaguez, a Puerto Rico, coneguda com “La Sultana del Oeste”. La que tanca el llistat és

Villagarcía de la Torre, ubicat a Badajoz (2005).

SALOMÓPer la seva banda, el municipi de Salomó està agermanat amb dues localitats. Bree, a Flandes, una de les bones viles del principat de Lieja des de 1386. El 1604 la ciutat va defendre’s contra les tropes espanyoles. L’any 1795 els francesos van annexar la ciutat, que va ser territori francès fins a la desfeta de Waterloo i la creació al 1815 del Regne Unit dels Països Baixos. Des de 1830, la ciutat és

belga. L’altra ciutat agermanada és Volpago del Montello, un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la província de Treviso.Cada dos anys es produeix una trobada entre els tres pobles que serveix per a conèixer i enriquir la cultura i els costums de les diverses regions

TARRAGONA

La capital de la província compta també amb una àmplia llista de ciutats agermanades. La primera, l’any 1968, va ser Avinyó, situada al sud de França, a la Provença, al marge esquerre del riu Roine. El 1972 Tarragona també va signar carta d’agermanament amb l’Alguer (Itàlia), ciutat on es parla català des de 1354, quan fou conquerida per Pere el Cerimoniós. Sis anys més tard, el 1976, Orleans, a França, també va entrar en aquest llistat. La ciutat de Stafford, a Anglaterra, va ser el quart agermanament amb Tarragona. Va ser el 1992. Quatre anys més tard, el 1996, es va signar la carta d’agermanament amb Klagenfurt (Àustria), la capital provincial de Carintia, a tan sols 60 km de la frontera italiana. Pompeia, a Itàlia, tanca el llistat de ciutats agermanades amb Tarragona. Va ser el 2006 quan es va signar el pacte amb aquesta ciutat, coneguda per l’importantíssim jaciment arqueològic que conforma l’antiga ciutat romana del mateix nom, inclòs dins de la llista de béns Patrimoni Mundial

de la UNESCO.

TORREDEMBARRA

La vila de Torredembarra està agermanada amb la ciutat de Villars, un municipi francès, situat al departament de Loira i a la regió de Roine-Alps. La carta d’agermanament es va signar ara fa 25 anys. Precisament durant les festes de Santa Rosalia d’enguany, l’Ajuntament de La Torre ha volgut commemorar aquest acord de col·laboració entre els dos municipis amb un ple extraordinari que va ratificar aquests vincles de relació i amistat que es van establir ja fa un quart de segle. Durant tots aquests anys les visites d’un lloc a l’altre s’han succeït.

Vista panoràmica de Hammelbach, una ciutat alemanya que es va agerma-nar amb Cunit l’any 1997.

El llac de Sabaudia, la ciutat italiana que va signar la carta d’agermanament amb el Vendrell l’any 2002. Volpago del Montello (Itàlia) és ciutat

agermanada amb Salomó.

El 1996 Tarragona i Klagen-furt (Àustria) van signar la carta d’agermanament.

Pompeia és la última ciutat que s’ha agermanat amb Tarragona (2006).

Torredembarra es va agermanar amb Villars, a França, fa 25 anys.

16 | Gent notíciestgn29 de setembre de 2009

Gent

Sommeliers francesos degusten els nostres vins

Montse Adan, Tarragona

Quatre sommeliers i dos xefs de França, tots ells col.laboradors o propietaris d’establiments amb estrelles Michelin al país veí, han estat aquests dies per les nostres comarques, gràcies a una iniciativa del Patronat de Turisme de la Diputa-ció de Tarragona, per conèixer millor la qualitat de la nostra gastronomia i els nostres vins. notíciestgn els ha acompanyat en una degustació cele-brada al restaurant Tem de Salou. Tots ells coincideixen a afirmar que els vins de les D.O. de les nostres contrades estan al màxim nivell i es troben a les cartes dels millors restaurants de França. Els experts destaquen l’equilibri dels nostres vins i el tret característic que li donen

les terres elevades de l’interior i les altes temperatures. Olivier Pussier, millor sommelier de l’any 2000 s’atreveix a qualificar el vi D.O. Priorat com a ‘el millor vi del món’ i assegura que l’única competència directe que pot tenir en el mercat actual, per característiques, són els

bons vins de la Ribera del Duero i els de Portugal. No obstant això, el som-meliers francesos destaquen que hi ha un entrebanc per a la comercialit-zació massiva del nostre vi arreu del món: el preu. Segons els experts, els bons vins que surten de les nostres vinyes presenten uns preus encara massa elevats per a ser accessibles al gran públic.

La figura del sommelierTres són els requisits per ser un bon sommelier: passió, perseverança i servei a la clientela. Un bon som-melier és l’encarregat de crear la bodega, composar la carta i aconse-guir el millor maridatge entre el vi i el plat, tot un ritual que al igual que una composició musical necessita d’una bona part de inspiració, sen-sibilitat i dedicació. Ells mateixos es defineixen com a venedors d’alegria i ens expliquen que un dels elements primordials per gaudir d’un bon vi és el fet de compartir. Cada client és un món diferent amb gustos ben distants. És aquí quan comença a definir-se el bon sommelier, que ha de ser la unió entre el client i el xef i aconseguir el perfecte maridatge entre la textura del plat i el paladar .

Sommeliers i xefs de França confirmen l’excel·lència del nostre vi

Sommeliers i restauradors francesos amb el president del Patronat de Turisme de la Diputació/ O.M.

Una iniciativa del Patronat de Turisme de la Diputació

“El Priorat és el millor vi del món”

Els Experts

OLIVIER PUSSIERMillor Sommelier del món 2000Assessor d’Air France/ Le Notre

CHRISTIAN MARTRAYSommelier a ChamonixRestaurant Albert 1r 3* Michelin

EMMANUEL RENAUTPropietari Restaurant Megeve2* Michelin i Sommelier

“El preu del vi català és massa elevat”

notíciestgn Gent | 1729 de setembre de 2009

Els Experts

Montse Adan, Tarragona

La vinya, símbol destacat de la cul-tura mediterrània, és un dels valors d’identitat de les comarques de la Costa Daurada. El nostre terri-tori compta amb 5 denominacions d’origen de vi i bona part de les seves vinyes estan incloses a la denominació d’origen de cava. Totes elles dibuixen el nostre paisatge. Les vinyes quasi centenàries als costers i bancals del Priorat i de la serra del Montsant, con� guren un paisatge més auster que contrasta fortament amb les planes del Camp de Tarra-gona i del Penedès. Els paisatges més aturonats de part de la Conca de Barberà diversi� quen encara més la varietat d’escenaris

possibles. Un mosaic agrari que és compartit amb altres conreus típica-ment mediterranis com l’olivera, el cereal, l’atmetller o l’avellaner.

Tota aquesta riquesa permet conce-bir el vi com a eix vertebrador d’una nova ruta per descobrir la Costa Dau-rada i donar una visió diferent de la nostra demarcació. En aquesta línia treballa el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, presen-tant el vi com a guia per les nostres comarques. Ja són molts els opera-dors d’enoturisme amb més prestigi internacional que inclouen la nostra oferta dins dels seus catàlegs. Mer-lotresor, Viavinum o Enodestino són algunes de les mostres. L’últim èxit assolit és Epicurean Ways que ens obre les portes als Estats Units.

El Patronat treballa per apro� tar al màxim les sinergies entre el vi i turisme. Oferir un oferta atractiva que vagi més enllà del tast a les bodegues tot apro� tant la proximitat dels camp de vinyes i fent rutes que il.lustrin tot el procés d’elaboració del vi i mostrin els encants de la nostra terra, sense oblidar la força de la gastronomia.

L’enoturisme és una de les millors oportunitats que les comarques de Tarragona tenen de diversi� car la seva oferta apro� tant el valor afegit que ofereix el producte de qualitat autòcton com ho és el vi i consolidant nous atractius turístics que s’adaptin al model de turisme de futur, en el qual cal oferir un producte diferen-ciat i amb personalitat pròpia.

L’enoturisme millora l’atractiu turístic de les comarques de la Costa Daurada

MICHEL ROSTANGPropietari de restaurants a París 2* Michelin i Sommelier

DIDIER BUREAUMillor ‘Ouvrir’ (obridor) de França i Sommelier

18 | Economia notíciestgn29 de setembre de 2009

Economia

La nota que atorgen clients i usuaris al Port és de 7,78 punts sobre 10

Aquesta xifra suposa un increment de 2,86 respecte els resultats de l’enquesta de 2000

Un port de primera

Verònica Tapias, Tarragona

El Port de Tarragona obté un notable en la darrera enquesta de satisfacció dels

seus clients i usuaris. Els resultats d’aquesta enquesta, encarregada per l’Autoritat Portuària a finals de 2008, li donen un 7,48 sobre 10, el que suposa un important increment de valoració positiva (+2,86) en el global de l’enquesta, respecte a la realitzada l’any 2000. L’objectiu principal d’aquest estudi ha estat conèixer el grau de satisfacció dels clients i usua-ris del Port, tant en els aspectes generals com en els serveis que s’hi presten.Si entrem en detall en els resultats de l’estudi, amb un total de 163 qüestionaris vàlids (70% de taxa de resposta), el 86% dels enquestats

atorguen una puntuació entre 5 i 10 i només un 4% suspenen el Port. Els capitans de vaixell són els que valo-ren el Port amb una puntuació més alta (8,26). Les administracions ator-guen la valoració més baixa (5,67) i la resta de col·lectius li donen una nota superior al 7.Si parlem de satisfacció general amb els serveis que es presten al port tarragoní, els que obtenen una millor valoració, superior o molt propera al 8, són el practicatge (8,9), el remolc (8,55), amarratge (8,5) i serveis a vaixell (7,91). Pel contrari, els que assoleixen les valoracions promig més baixes, encara que superiors al 6, són el servei veterinari (6,5), SOIVRE (6,6) i infraestructures per al transport (6,6).Els capitans de vaixell són els que tornen a valorar amb una puntuació més elevada els serveis, amb un 8,7, mentre que les administracions són

de nou les més crítiques, amb un 5,67.Pel que fa a les infraestructures, els mateixos capitans de vaixell ator-guen al Port un 8,71, mentre que els consignataris li donen la puntuació més baixa (6,74), possiblement per les incomoditats de les obres en exe-cució durant l’enquesta.Segons els resultats de l’estudi, Tarragona és considerat el millor port que coneixen els enquestats en un 33% de la mostra, seguit del de Barcelona (19%), Rotterdam i Valèn-cia (9%).

Evolució molt positivaSi comparem aquests resultats de finals de l’any passat amb els de l’enquesta de l’any 2000, l’evolució ha estat molt positiva, amb creixe-ments, en molts casos, al voltant o superiors als 2 punts. La comunitat portuària valora els serveis duaners

(6,91), fitosanitari (7,15), veterinari (6,7) i l’estiba en més de dos punts per sobre dels valors de l’any 2000. Pel que fa als clients finals, manifes-ten un major grau d’evolució positiva en la valoració dels aspectes gene-rals del Port (2,86 punts per sobre), seguida pels serveis duaners, els serveis d’estiba i sanitat exterior (tots amb creixements al voltant de 2 punts).Pel que fa a les infraestructures per a l’emmagatzematge, la comunitat portuària les valora amb un 6,48, més d’un punt i mig per sobre de l’enquesta de l’any 2000. En les infraestructures per al transport, però, l’evolució no ha estat tan posi-tiva, ja que la valoració de la mateixa comunitat portuària ha baixat en 0,22 punts, probablement per les incomoditats de les mateixes obres comentades abans.Si parlem de clients finals, la majo-

ria d’ítems analitzats en l’anterior enquesta se situaven en la franja entre 4,57 en aspectes generals de Port i 6 en el PIF, mentre que en aquesta última tots superen el 6,25 del SOIVRE fins el màxim de 7,75 de Port Control. En infraestructures des-taca el creixement en la valoració de les destinades a l’emmagatzematge (1,81).

Un estudi recent situa el Port de Tarragona entre els capdavanters de l’Estat

Els capitans de vaixell són els que millor valoren les instal·lacions i els serveis

notíciestgn Economia | 1929 de setembre de 2009

Tarragona s’uneix al món a través de 33 línies regularsActualment el Port de Tarra-gona gaudeix d’una oferta de trenta-tres línies marítimes re-gulars que la uneixen a la ma-joria de ports del món. Per tant, avui podem assegurar que una mercaderia dipositada al Port de Tarragona, pot arribar amb total garantia, a qualsevol altre port del món, utilitzant alguna de les línies regulars que tot seguit detallarem. Respecte a les freqüències, estem parlant d’una línia que ofereix el servei bisetmanal, vint-i-una línies te-nen una periodicitat setmanal, nou línies tenen una freqüència quinzenal, una ofereix el servei cada tres setmanes i, � nal-ment, hi ha una línia que té caràcter mensual.Totes aquestes línies ens per-meten accedir des de Tarrago-na, directa o indirectament, a tots els ports del món. Estem convençuts que el present i futur del nostre port, passa fonamentalment per garantir aquesta connectivitat amb la resta del món, fent possible que on hi hagi una càrrega o un contenidor per transportar, el Port de Tarragona sigui capaç de donar-hi resposta.Ara podem a� rmar que el Port

de Tarragona s’ha convertit, per primera vegada en la seva història, en escala de referèn-cia de les grans rutes intercon-tinentals de contenidors. Avui, amb l’Europa atlàntica, estem connectats a través de qua-tre línies, que ens permeten arribar als ports de las Palmas, Tenerife, Lanzarote, Arrecife, Cadis i Lisboa. D’aquestes quatre línies, tres són setma-nals i una té una periodicitat quinzenal. Respecte al tipus de càrrega, els vaixells que fan aquestes rutes transporten contenidors, vehicles i càrrega rol-on rol-off.Pel que fa a les nostres con-nexions amb l’Europa medi-terrània, arribem a Málaga, València i Algeciras (port hub amb múltiples enllaços amb altres ports del món). Barcelo-na i els ports francesos de Fos sur Mer i Marsella, els ports italians Gioia Tauro (també port hub), Gènova, Livorno i Vado Ligure; el maltès de la Valetta i el grec del Pireu, conformen la resta de ports amb els que es-tem connectats, transportant-hi mercaderia diversa com ara contenidors, vehicles, càrrega ro-ro i altres. Estem parlant d’una línia regular bisetmanal, set de setmanals i dues de quinzenals.Pel que fa a les línies regulars amb l’Àfrica atlàntica, ens trobem amb la que va a Ca-sablanca, al Marroc; a Dakar, al Senegal; passant pels ports de Batta i Malabo, a Guinea; Tema, a Gahna; Abidján, a la Costa d’Ivori; i Lagos i Tin Can Island, a Nigèria. O sigui, tres línies regulars quinzenals i una setmanal. Si parlem de l’Àfrica mediterrà-nia o del nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà, el Port de Tarragona manté connexió regular a tra-vés de línies que van als ports d’Oran i Skikda, a Algèria; Sfax, a Tunísia; Alexandria, a Egipte; Beirut, al Líban; Benghazi i Misuirata, a Líbia; Lattakia, a Síria; Estambul, Mersin i Izmir, a Turquia; Aqba, a Jordània; Jebel Ali, a UAE (Emirats Àrabs); Salalah, a Oman; Tànger, al Marroc i Haifa, a Israel. Tres d’aquests línies són setmanals, quatre quinzenals i una cada tres setmanes.Pel que fa a Amèrica, Pací� c nord, hi ha una línia setmanal

que uneix el Port de Tarragona amb el port d’Oakland, a los Ángeles. La seva càrrega és de contenidors. I a la zona de l’Índic-Pací� c d’Àsia hi ha tres línies regulars que transporten contenidors i vehicles cada mes a Austràlia i al Japó; i setmanalment a Corea del Sud i als ports de Nhava Sheva i Pipavav, a l’Índia. I també, � nalment, amb la Xina a través de línies feeder amb diverses navilieres.Amb Amèrica central i el Carib, el Port de Tarragona s’hi uneix a través de quatre línies regu-lars setmanals i una quinzenal, on es transporten vehicles, contenidors, càrrega rol-on rol-off i altres. Així, amb Colòmbia existeixen línies que uneixen Tarragona amb Turgo, Car-tagena, Santa Marta i Puerto Limón; amb el port de Mohín, a Costa Rica; amb el de Kings-ton, a Jamaica; amb Balboa, Manzanillo i Canal Panamà, a Panamà; amb Buenos Aires, a Argentina; amb Paranagua, Rio Grande, Rio de Janeiro,

Santos i Pecem, a Brasil; amb Montevideo, a Uruguai; amb San Salvador i Acajutlla, a El Salvador; amb Santo Tomàs de Castilla i Guatemala City, a Guatemala; amb Veracruz i Tampico, a Mèxic; amb Rio Haina, a la República Domini-cana; i amb Puerto Cabello i La Guaira, a Veneçuela.

OPINIÓJosep Anton Burgasé

President PortPresident Port

“Des de Tarragona, les mercaderies poden accedir a tots els ports importants”

“Per primera vegada, som escala de referència en les rutes de contenidors”

notíciestgn, Tarragona

Una àmplia representació de la societat tarragonina es va aplegar el passat dia 17 de

setembre al saló noble de l’Hotel Imperial Tarraco en motiu de l’acte de presentació del nou setmanari de les comarques de Tarragona notíciestgn. La trobada va servir per distribuir els primers exem-plars impresos del nou mitjà de comunicació i per a la posada en marxa del portal d’internet www.noticiestgn.cat, operatiu i acces-sible a tots els internautes des del mateix dia 17 de setembre. Tant el nou setmanari com la pàgina web van gaudir d’una gran aco-llida entre els assistents, que van destacar principalment la qualitat informativa dels dos productes i el seu esperit de servei al lector. Com va dir en el seu parlament la Consellera de Comunicació, Partici-pació i Societat de la informació de l’Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria, “és molt interessant la pro-posta d’aquest nou setmanari, ja que a les nostres comarques estem mancats de mitjans de comunica-ció que apostin per la informació reflexiva, en profunditat i allunyada de l’actualitat del dia a dia”. La mateixa consellera va tenir paraules de felicitació per als responsables de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, editora de notíciestgn, i va assegurar que “seguiré i llegiré amb atenció les seves pàgines”.Joan Maria Adserà, gerent de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, va explicar als assistents el per què de la nova publicació, que respon a la voluntat de l’organització d’ampliar els serveis als seus usuaris en l’àmbit social. Adserà va recordar l’esperit de servei que respirarà el mitjà i va instar el lector a ser partici-patiu per a complir un dels principals objectius de notíciestgn: convertir-se

en un llibre obert a la diversitat i les opinions de les nostres comarques. El director de notíciestgn, Manel Sanromà, va avançar que l’equip que fa possible el setmanari treballarà constantment per la millora del pro-

ducte. Per aquest motiu va demanar també als assistents que facin críti-ques constructives al nou producte per tal de poder-lo perfeccionar en el futur i adaptar-lo a les necessitats de la ciutadania. A l’acte, a banda

de nombrosos representants de la societat civil de Tarragona, hi van assistir també nombrosos alcaldes del Tarragonès i el Baix Penedès, responsables de clubs esportius i representants del govern de la Gene-

ralitat (en concret de les direccions territorials d’Acció Social i Ciutadania i de Salut).En total, es van imprimir 40.000 exemplars del número promocional de notíciestgn, dels quals 20.000

20 | notíciestgn29 de setembre de 2009

Festa de presentació de notíciestgn

La societat tarragonina dóna la benvinguda a notíciestgn

Assistents a la festa de presentació de notíciestgn agafen exemplars del número promocional / Sònia Rimbau

Més de 200 persones assisteixen a l’acte de presentació del nou setmanari a Tarragona

notíciestgn | 2129 de setembre de 2009

Festa de presentació de notíciestgn

han estat distribuïts a través dels 40 centres sanitaris i socials de la Xarxa de Santa Tecla al Tarragonès i Baix Penedès, mentre que la resta s’han repartit pels carrers de la ciutat de Tarragona durant les festes de Santa Tecla.A partir d’ara la distribució notíciestgn s’ampliarà progressivament i arribarà

a ajuntaments, centres cívics, casals, institucions, empreses i establiments comercials de gran afluència de públic de tots els municipis de les comarques del Tarragonès i del Baix Penedès. A aquesta distribució cal afegir la publicació del setmanari al portal web www.noticiestgn.cat, on cada setmana els internautes poden

descarregar-se el document sencer sense cap cost.Per les festes de Santa Teresa, a la segona quinzena d’octubre, està previst celebrar un nou acte de pre-sentació oficial del nou setmanari notíciestgn per a la societat ven-drellenca i de la comarca del Baix Penedès.

El setmanari serà presentat a la societat del Baix Penedès en un acte oficial durantles festes de Santa Teresa

22 | Castells notíciestgn29 de setembre de 2009

En mig del debat que existeix entre si els castells han de ser considerats com a disci-

plina esportiva o com a tradició, el que sí és evident és que la medi-cina esportiva ha tingut molt a dir en la principal innovació del món casteller en els últims anys: el casc. Les enxanetes i acotxadors ja han incorporat aquesta mesura de seguretat com un element més del seu vestuari però ara es vol anar més enllà i ja s’està estudiant el casc de dosos. La introducció d’aquest nou casc resulta un tan més complicada que els ante-riors per raons tècniques que a continuació explicarem però la seva utilització per part d’algunes de les colles més reconegudes del país demostra que també és possible comptar amb aquesta protecció pels dosos dels nostres castells.

L’e� càcia del casc casteller està provada i així ho constata l’estudi sobre els riscos i les lesions en la canalla impulsat per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Foment de la Ciència i la Salut en el Món Casteller, el Centre d’Alt Ren-diment de Sant Cugat, NZI Helmets i la Societat Catalana de Pediatria. Les conclusions d’aquest informe demostren que cap enxaneta ni aco-txador amb casc ha sofert lesions al cap. El casc s’encarrega d’absorbir la força de l’impacte en les caigudes. D’altra banda també s’ha demostrat que el casc, gràcies al material utilit-zat, no perjudica ni lesiona als altres membres de la colla. La història del casc comença l’any 2005 en fase embrionària quan s’encarrega a una empresa mur-ciana, NZI Helmets la confecció d’un casc amb determinades especi� -cacions tècniques. Aquest empresa és internacionalment reconeguda com a fabricant de cascos però en l’àmbit de l’automobilisme. Malgrat ser un encàrrec completament dife-rent als que estaven acostumats es van plantejar el projecte com un gran repte i el resultat no va defraudar. En un principi, l’estudi preveia ana-litzar l’ús dels casc en tan sols 20 colles de les 55 existents a Cata-lunya. Una part del món casteller era a l’inici un tant reticent a la incorpo-ració del casc, però el fatídic succés viscut l’estiu del 2006 va fer canviar radicalment la situació: la mort de

Mariona Galindo, una de les nenes dels Capgrossos de Mataró va acon-seguir que pràcticament la majoria de colles apostessin per incorporar el casc a la seva canalla. Ara es vol donar un pas més en matèria de seguretat i estendre l’ús del casc a la � gura de ‘dosos’. Aquest, malgrat anar per bon camí, està resultant més complexe que els seus ante-cessors. Els ‘dosos’ intervenen més en la dinàmica de la formació del castell, per tant el casc ha de per-metre efectuar els moviments propis del ‘pom de dalt’ i alhora no impedir les funcions dels enxanetes i aco-txadors. Per posar un exemple, el material no ha de relliscar per pos-sibilitar la pujada als més petits del castell i alhora que no es mogui en el cap dels seus portants. En un primer moment es va fer tan sols un model de casc de dosos, però com els nens que ocupen aquesta posició tenen edats que oscil·len entre els 10 i 14

anys, es van trobar amb la necessi-tat de fer altres talles. Actualment ja existeixen dues mides i està format per tres peces articulades que per-meten adaptar-lo al tamany del cap, no obstaculitza la mobilitat del por-tant i dels altres membres i alhora garanteix la seguretat del nen i de la resta de membres. En de� nitiva, és cert que aquest casc requereix un procés d’adaptació una mica més complexe que els primers cascs castellers i que es recomana un període d’adaptació en assajos (tres setmanes) abans d’utilitzar-lo durant actuacions en places. Però aquests no resulten obstacles impos-sibles de superar i així ho demostren les colles que ja l’estan utlitzant. I, a títol d’exemple, posarem les cons-truccions de nou que els Castellers de Vilafranca van protagonitzar per la diada de Sant Fèlix, una bona mostra que castells i seguretat poden anar a una.

Medicina esportiva i ciència al servei de la seguretat als castells

L’enxaneta de la Colla Jove de Tarragona durant Santa Tecla. M.A.

CastellsL’e� càcia del casc d’enxaneta i acotxador està provada

Ara s’està treballant per la incorporació del casc de dosos

Per fer castells és necessari un elevat nivell de preparació física, un intens treball tècnic i moltes hores d’assaig. La majoria dels castells es descarreguen i no cauen amb tanta freqüència com es podria pensar (només el 4% la temporada passada). Malgrat això, sempre existeix la possibilitat que es produeixi una caiguda. També es podria pensar que el risc de lesió és més elevat pels nens, ja que són els que s’en� len més amunt. Segons les conclusions d’un estudi realitzat entre 2002 i 2004 per la Coordinadora de Colles Cas-telleres de Catalunya, l’índex global de lesions dels nens castellers és més baix que el dels nens que fan altres activitats esportives, si bé la seva gravetat és superior, atesa la major freqüència de traumatismes craniencefàlics.És per aquest motiu que a començament de 2005, la Coordinadora va encarregar el disseny d’un casc a una empresa especialitzada. Ateses les diferències tècniques entre les diverses posicions que es volien protegir, es va decidir començar el treball pels enxanetes i els acotxa-dors, deixant per més endavant els dosos.Una vegada es va disposar del prototipus de casc d’enxaneta/acotxa-dor i es van fer totes les proves de laboratori pertinents, es va procedir a provar-lo en condicions reals d’utilització. L’estudi que es va portar a terme durant les temporades 2006 i 2007 va demostrar que el nivell de protecció del casc era molt alt i que s’havien evitat varis traumatis-mes craniencefàlics.Atesos aquests resultats, des de començament de la temporada 2008 la Coordinadora recomana l’ús del casc i, actualment, totes les colles fan servir el casc d’enxaneta/acotxador que ha esdevingut un element habitual a totes les actuacions castelleres. El disseny del casc de dosos presentava di� cultats tècniques afegi-des, ja que el cap dels dosos ha de compartir espai amb els peus i les mans de l’enxaneta i l’aixecador, la qual cosa podia di� cultar la realització correcta i segura del castell.De nou els enginyers de l’empresa fabricant dels cascs van resoldre aquests problemes tècnics amb el disseny d’un casc en tres peces que s’adapta al cap restant el mínim d’espai als seus costats. Aquesta temporada 2009 s’està fent la prova del casc en condicions reals per avaluar la seva adaptació i efectivitat. El protocol de l’estudi permet que cada colla segueixi el seu propi ritme d’introducció del casc i que pugui ser utilitzat en uns castells i no en uns altres. Aquest estudi està previst que s’acabi a � nal de 2010.Aquest són dos passos més (i no són els únics) en els esforços que la Coordinadora i les colles castelleres estan fent per reduir la incidència i la gravetat de les lesions dels castellers. És també una demostració que la tradició no està renyida amb la innovació quan l’objectiu és evitar les lesions dels castellers més petits.

OPINIÓ

Enric RoviraMetge i Coordinador de l’Estudi del casc

de ‘dosos’

notíciestgn Esports | 2329 de setembre de 2009

CLASSIFICACIONS1. Betis ...................................... 11 pts

2. Cartagena ........................................ 11 pts

3. Rayo Vallecano ............................... 10 pts

4. Numancia .......................................... 9 pts

5. Real Sociedad .................................... 9 pts

6. Llevant ............................................... 9 pts

7. Recreativo .......................................... 9 pts

8. Hércules ............................................. 8 pts

9. Las Palmas ......................................... 8 pts

10. Nàstic ..............................................7 pts

21. Celta ................................................ 2 pts

22. Castelló ............................................ 1 pts

2a Divisió A1. R. Madrid ................................15 pts

2. F.C. Barcelona ...................................15 pts

3. Sevilla ..............................................12 pts

4. Mallorca ...........................................10 pts

5. Deportivo ........................................... 9 pts

6. Ath. Bilbao ........................................... 9 pts

7. València .............................................8 pts

8. Zaragoza ............................................7 pts

9. Osasuna .............................................7 pts

10. Espanyol .......................................... 7 pts

19. Vila-real ...........................................2 pts

20. Xerès ...............................................1 pts

1a Divisió1. L’Hospitalet ............................ 12 pts

2. Llagostera ........................................ 12 pts

3. Palamós ........................................... 12 pts

4. Benavent .......................................... 12 pts

5. Prat .................................................. 11 pts

6. Reus ................................................11 pts

7. Rapitenca .........................................10 pts

8. Santboià ..........................................10 pts

9. Manlleu .............................................. 9 pts

10. Premià ............................................. 9 pts

17. Amposta .......................................... 5 pts

20. Pobla de Mafumet ............................ 3 pts

3a Divisió1. Gramenet B ............................ 12 pts

2. Vilafranca ........................................... 9 pts

3. Tàrrega .............................................. 9 pts

4. Peralada ............................................. 9 pts

5. Guíxols ............................................... 7 pts

6. Masnou .............................................. 7 pts

7. Rubí ................................................... 7 pts

8. Montañesa ........................................ 7 pts

9. San Cristóbal ....................................... 7 pts

10. Banyoles .......................................... 7 pts

19. Tortosa ............................................. 1 pts

20. Montcada ......................................... 0 pts

1a Catalana

Futbol

Osca - Girona

Numancia - Reial Societat

Salamanca - Nàstic

Llevant - Reial Múrcia

Còrdova - Las Palmas

Hércules - Elx

Recreativo - Celta

Albacete - Cadis

Cartagena - Vila-real B

Rayo Vallecano - Betis

Real Unió - Castelló

2a Divisió A

Xerès - Màlaga

Vila-real - Espanyol

Tenerife - Deportivo

Sevilla - R. Madrid

Valladolid - Ath. Bilbao

Sp. Gijón - Mallorca

Getafe - Osasuna

Ath. Madrid - Zaragoza

R. Santander - València

F. C. Barcelona - Almeria

1a DivisióFutbol- Pròxima jornada

1. J. Button (Brawn GP) ............. 84 pts

2. R. Barrichello (Brawn GP) ................ 69 pts

3. S. Vettel (Red Bull) ........................... 59 pts

4. M. Webber (Red Bull) ............. 51,5 pts

5. K. Raikkonen (Ferrari) ...................... 40 pts

6. L. Hamilton (McLaren) ..................... 37 pts

7. N. Rosberg (Williams) ................. 30,5 pts

8. F. Alonso (Renault) ........................... 26 pts

9. Timo Glock (Toyota) ........................ 24 pts

10. J. Trulli (Toyota) ............................22,5 pts

17. S. Buemi (T Rosso) ............................. 3 pts

18. S. Bourdais ........................................ 2 pts

Fòrmula 1MOTO GP

1.Valentino Rossi (Yamaha) ............ 237 pts

2. Jorge Lorenzo (Yamaha) .............. 207 pts

3. Dani Pedrosa (Honda) ................... 157 pts

4. Casey Stoner (Ducati) ............. 150 pts

5. A. Dovizioso (Honda) ..................... 133 pts

125 cc

1. Julián Simón ............................... 185 pts

2. Nicolás Terol (Aprilia) ............... 132,5 pts

3. Bradley Smith (Aprilia) .............. 131,5 pts

4. Sergio Gadea (Aprilia) ...............112 pts

11. Joan Olivé (Derbi) ..................... 63 pt

Motociclisme

Motor

1. Vista Alegre .............................. 7 pts

2. Roquetenc .......................................... 7 pts

3. Horta .................................................. 6 pts

4. Cervera ..............................................5 pts

5. Camp Clar .......................................... 5 pts

6. Ol. Can Fatjó ......................................... 5 pts

7. St. Ildefons ..........................................5 pts

8. Morell ................................................5 pts

9. Alcarràs .............................................4 pts

11. Cambrils .......................................... 4 pts

17. Torreforta .........................................1 pts

18. El Catllar ...........................................0 pts

Territorial Preferent1. Ascó ......................................... 9 pts

2. La Cava ............................................... 9 pts

3. Valls ................................................... 9 pts

4. Reddis ................................................ 7 pts

5. Canonja .............................................. 7 pts

6. Torredembarra ................................... 6 pts

7. Ulldecona ........................................... 4 pts

8. Ampolla .............................................. 4 pts

9. Gandesa ............................................. 3 pts

10. Rem-Bitem ...................................... 3pts

17. Hospitalet ......................................... 1 pts

18. Icomar .............................................. 0 pts

Primera Territorial1. Salou ........................................ 9 pts

2. Bonavista ........................................... 9 pts

3. Esc SP i SP ............................................ 9 pts

4. Esp Canonja ........................................ 9 pts

5. Mas Pellicer ........................................ 9 pts

6. Alhambra ........................................... 7 pts

7. U. Astorga ...........................................7 pts

8. Nàstic B ..............................................6 pts

9. Riudoms ............................................. 3 pts

10. Falset ............................................... 3 pts

17. Duesaigües ...................................... 0 pts

18. Hospitalet B ....................................... 0 pts

3a Territorial Grup 21. Calafell ..................................... 9 pts

2. Roda de Barà ....................................... 9 pts

3. Constantí ............................................ 9 pts

4. Vendrell .............................................. 9 pts

5. Cunit .................................................. 6 pts

6. La Riera .............................................. 6 pts

7. Valls AT ............................................... 4 pts

8. Bellvei ................................................ 4 pts

9. Montblanc ......................................... 4 pts

10. St. Jaume Domenys ......................... 4 pts

17. Esc Valls ............................................ 0 pts

18. Altafulla ........................................... 0 pts

2a Territorial Grup 3

Futbol

24 | Ciència notíciestgn29 de setembre de 2009

Ciència

Els primers tarragoninsnotíciestgn, Tarragona

Cèrvids, cavalls i hipopòtams són algunes de les espècies de grans herbívors troba-

des aquests dies al Barranc de la Boella, a les comarques del Baixa Camp i Tarragonès, al Camp de Tarragona. Juntament a aquests animals extingits, han aparegut eines de pedra tallades pels homí-nids magistralment elaborades. De moment, aquestes són les prin-cipals aportacions dels treballs arqueològics que des del passat 4 de setembre es desenvolupen a la Mina i el Forn, dos jaciments que encara no disposen d’una datació aproximada, però que per les evi-dències documentades tindrien una cronologia d’entre fa ara un milió i 700.000 anys.

Concretament, es duen a terme diferents sondeigs per determinar la concentració de les restes arqueo-paleontològiques i el seu interès patrimonial. Aquesta feina l’efectuen membres de IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i del Museo de Ciencias Naturales

de Madrid (MNCN). L’excavació és possible gràcies a la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament de La Canonja, als propietaris de la finca on es troben la Mina i el Forn, a la URV i al Consejo Superior de Investi-gacions Científicas (CSIC).

“Els jaciments de la Mina i el Forn són només una petita mostra del registre potencial que aflora a l’esmentat barranc”, observa Josep Vallverdú, responsable de l’excavació i investigador de l’IPHES. A la Mina, per exemple, hi ha una estrat arqueològic de gra fi que conté diferents nivells amb restes fòssils més antigues de 800.000 anys. “Una d’aquestes capes –puntua-litza- conté una acumulació densa de materials arqueopaleontològics, tot i que només hem excavat ben just 6 metres quadrats. Les restes són elements esquelètics d’animals extints i peces de sílex tallades per grups d’humans. Els óssos i les dents identificades suggereixen una elevada diversitat d’espècies fòssils. Entre les més significatives, pel que fa al seu valor patrimonial, grandària i singularitat, hi ha fragments d’un crani i diverses dents d’hipopòtam”. En el jaciment del Forn, l’equip ha recuperat, en una superfície de 12

metres quadrats, dues capes amb materials arqueopaleontològics dispersos. “Les restes d’animals trobades –explica Josep Vallverdú- pertanyen a grans herbívors: cèrvids, cavalls i hipopòtam. En el nivell 2 del mateix jaciment s’han posat al descobert peces disperses de pedra tallades pels grups humans prehis-tòrics elaborades amb sílex, esquist i quars”. Sobresurt una gran peça d’esquist, “perquè ha estat elabo-rada excel·lentment”, remarca el mateix investigador.

Tot i que encara no es disposa d’una datació aproximada per aquests dos nivells explorats del Forn, les evidèn-cies documentades apunten a una edat de final del Pleistocè Inferior (780.000 anys) i inici del Pleistocè Mig (700.000 anys). Els sondeigs del Forn i la Mina en proporcionen una informació molt rica sobre l’ocupació d’ecosistemes fluvials durant dife-rents períodes cronològics, entre fa ara un milió i 700.000 anys. “És un interval temporal poc conegut de l’evolució biològica i paleogeo-gràfica a Europa”, matisa Vallverdú . En aquest període “hi ha importants canvis paleoambientals i paleo-biològics, com l’arribada de noves espècies i entre elles les pobla-

cions humanes prehistòriques. En aquest indret del Camp de Tarragona sembla doncs que hi ha una docu-mentació molt singular de l’evolució biològica i ambiental d’una segona dispersió d’homínids per l’actual Europa”, indica. Les ocupacions més velles de la Mina es localitzen en una riera afluent del Francolí, quan aquest transcorria entre Constantí i la Canonja, al peu de les Gava-rres, al Camp de Tarragona. “Aquí hem documentat que, en aquest indret, carnívors, carronyaires, homínids i herbívors freqüentaven els afluents del Francolí, repre-sentant un paleoambients similar al registrat en altres jaciments que ens informen sobre els orígens de la humanitat, a l’Àfrica Oriental”, assenyala. La presència humana al Forn també sembla que es loca-litza en entorns fluvials, atenent al registre estratigràfic, “encara que els llocs d’ocupació o habitats són més propis de planes d’inundació, més obertes, i més característiques del tram final de la vall del Francolí, quan aquest riu arribava al mar”, indica Vallverdú. Les restes aquí descobertes se situen entorn a tolls, aiguamolls i petits llacs de la ribera del Francolí, en un delta fluvial on conflueix l’aigua d’altres afluents,

possiblement més perennes, que la del període més antic documentat al jaciment de la Mina. “Les restes de pedra tallades de gran format són acumulades vora grans herbívors, la qual cosa ens porta a proposar un altre tipus de jaciment ja documentat a l’escorxador de mamuts excavat l’any 2007”, comenta.

De cara als pròxims anys, l’equip espera localitzar zones de concentració de restes arqueo-paleontològiques mitjançant la delimitació d’acumulacions denses. A més, Josep Vallverdú ha afegit: “També hem trobat capes sense material a la Mina correlatives a les registrades al jaciment del Forn. D’aquesta manera, la caracterització de la dispersió de les acumulacions arqueopaleontològiques ens ajudarà a decidir on situar, d’una forma més sistemàtica, excavacions en gran superfície, els propers anys”.

L’excavació d’aquestes àrees denses, disperses i buides de regis-tre arqueopaleontològiques facilitarà el coneixement de la paleoecologia de les poblacions humanes més remotes del Camp de Tarragona, així com la seva evolució biològica i paleogeogràfica.

Les excavacions del Barranc de la Boella, a la vall baixa del Francolí, ens aporten informació sobre el passat més remot de casa nostra

A l’esquerra, imatge dels treballs realitzats a la Boella. A la dreta, Josep Vallverdú, responsable de l’excavació.

notíciestgn Ciència | 2529 de setembrede 2009

L’aposta per la investigació i la innovació havia estat, fins ara, un dels majors encerts de la política del Govern. Ja abans de les eleccions del 2004 el senyor

Zapatero havia manifestat el seu compromís amb la ciència i havia promès augmentar els fons per a I+D. El president, un cop electe, va complir la seva paraula i durant els anys 2005 al 2008 la inversió gairebé es va duplicar. Això va portar la ciència espanyola a una etapa que va ser quali-ficada per la prestigiosa revista Nature com “la nova edat de plata d’Espanya”. El país va aconseguir un èxit sorpre-nent en la primera convocatòria de projectes del recent creat Consell Europeu d’Investigació i no és exagerat dir que la comunitat científica internacional ens observa amb admiració. Espanya semblava decidida a consolidar les bases que li permetrien convertir-se en una economia fonamentada en el coneixement.

El primer senyal que la nau sotsobrava va arribar amb el pres-supost del 2009. La Confederació de Societats Científiques d’Espanya, que realitza cada any una detallada anàlisi de les partides dedicades a investigació en els Pressupostos Generals de l’Estat, va detectar que la tendència a l’alça s’interrompia i que per al present any el creixement real era pràcticament nul. La posada en marxa del Pla E va permetre tapar algun dels forats, però era un mal presagi per al 2010.

Dades no desmentides oficialment i confirmats confidencial-ment parlen d’un retrocés de més del 30% de la inversió en I+D prevista per al pròxim any. Crec que el Govern no és conscient de la catàstrofe que això representaria, ja que es perdria molt

del guanyat. En ciència s’ha de córrer molt per quedar-se on estaves. La confiança que havia generat el sistema espanyol s’esfondraria i ens costaria almenys 10 anys tornar a recons-truir-la. I tot això en un moment en que Espanya busca nous fonaments per al seu sistema econòmic. I aquests, es digui el que es digui, només poden estar basats en el coneixement. No hi ha una altra solució.

En conclusió, al primera temporal hauríem llençat el nostre futur per la broda, arrossegant amb ell la credibilitat del capità i la seva tripulació. I tot això, què reportaria a les arques de l’Estat? L’estalvi en el Pla Nacional, que és la sàvia que ali-menta la investigació que es du a terme a les universitats, els hospitals, el CSIC i altres organismes públics d’investigació, seria d’uns 580 milions d’euros. Em diran que això són molts diners. Jo els repto a que ho calculin en CRs (Cristianos Ronal-

dos, o el cost de fitxar un jugador galàctic). Efectivament, es tracta de sis CRs. Deixarem esfondrar el sistema públic d’I+D pel que costen sis futbolistes? No ho podem acceptar.

La comunitat científica confia que no es produeixi aquest fet. Estem segurs que tot l’arc parlamentari donarà suport a la decisió de seguir apostant pel coneixement. La comunitat científica recorda nítidament que en el debat previ a les elec-cions del 2008 convocat per la COSCE els representants de tots els partits polítics participants (PSOE, PP, CiU, PNB i IU) es van manifestar plenament convençuts de l’aposta per la I+D era l’única manera que Espanya no perdés el tren del progrés. Abandonar ara aquest camí és, per tant, una decisió temerària. Ens juguem el nostre benestar i el dels nostres fills.

President, recordi les seves promeses i el seu compromís. Va dir que no ens fallaria. No ho faci. No ara. No en aquest tema. No hipotequi el seu futur i el de tot Espanya pel preu de mig equip de futbol. No ens falli, president.

Joan J. GuinovartPresident de la Confederació de Societats

Científiques d’Espanya (COSCE)i Senador de l’Ajuntament de Tarragona

-----------------------------------------------------------------Article publicat a El País, en la seva edició del 17 de setembre de 2009

OPINIÓ

Esfondrar la ciència pel preu de 6 ‘ronaldos’?

President, recordi el seu compromís amb la I+D. No hipotequi el seu

futur i el d’Espanya. No ens falli.

26 | Opinió notíciestgn29 de setembre de 2009

Els éssers humans tenim una tendència tristíssima cap a l’estupidesa. Quan veig aquella llera arti� cial del riu Francolí feta tota de pe-dretes ben encaixades i vore-jades de gespa, just per davant de la necròpolis paleocristiana, només em ve al cap el famós aiguat de Santa Tecla. D’això ara fa 135 anys. La nit del 22 al 23 de setembre del 1874 el cel es va desplomar violen-tament damunt del Camp de Tarragona. També van rebre de

valent a la Conca de Barberà, al Priorat i part del Penedès.El Francolí es va endur tres ponts, el de fusta i els dos de ferro del ferrocarril. Hi van mo-rir 570 persones i més de 700 cases van caure. Al cementiri de Tarragona hi acudia gent de tots els pobles de la vora del riu per mirar de reconèixer si els cadàvers que es trobaven a la platja eren familiars seus. Totes aquestes dades es poden llegir en un magní� c llibret de la col·lecció “Episodis de la His-tòria” de Dalmau Editor titulat “L’aiguat de Santa Tecla”, escrit per Josep Iglésies.

Hi ha hagut altres aiguats històrics i catastrò� cs a casa nostra. El de Sant Lluc, que va passar la nit del 18 al 19 d’octubre del 1930. I més recentment el que va succeeir el 10 d’octubre del 1994, amb desgràcies a dojo: 9 morts, conreus perduts, ponts que es van plegar com castells de car-tes, gent de la Riba que els hi van haver de dur aliments amb helicòpter, gent del Serrallo que no podien tornar a casa seva...Amb totes aquestes dades, ¿no en tenim prou de saber que cada tant en aquesta terra, sigui la tronera de Santa Tecla,

sigui qui sigui, no ens podem re� ar de l’oratge? És tan senzill com recordar l’adagi: “A la vora del riu, no t’hi facis lo niu”. No tenim memòria i ens pensem que no passarà mai res, � ns al dia que passa.El riu Francolí no sempre és una pixarada. Algun dia tot aquell pedruscall, després d’un futur aiguat formarà un dic i, provocarà un altre daltabaix. I tot i les dades, encara tindrem les penques de dir que no s’havia vist mai un aiguat així. De ben segur la culpa serà del canvi climàtic.

OPINIÓ

Jaume NollaPeriodista

OPINIÓ

Jaume Nolla

Esperando la vacuna contra el sida

Hace ya treinta y un años que un paciente norteamericano con diagnostico de Sarcoma de Kaposy (raro cáncer de piel) fallecía en San Francisco (EEUU), era el comienzo de una epidemia que hasta marzo del 2006 llevó a la muerte a 25 millones de seres humanos en el planeta.La noticia del relativo, pero espe-ranzador ensayo clínico de una vacuna contra el sida por parte del Cuerpo Médico del Ejército de los EEUU y el Ministerio de Sanidad Tailandés, nos lleva, por lo menos a mi, a ver el futuro con fe y esperanza, todos esperamos el día en que la vacuna contra el sida sea aplicada como si de la vacuna contra la varicela se tratase, y el mundo deje de sufrir por este terrible virus que ha afectado, no solo a la salud física y mental de los contagiados y su entorno, si no a los aspectos socio-políticos y morales de todas los sociedades del mundo.Si pudiéramos cali� car este ensayo como primera fase de una serie que nos lleve a la vacuna de� nitiva, podríamos “hipotéticamente”esperanzarnos en una fecha desconocida pero próxima, hacia la cual avanza-mos, aunque es evidente que la investigación requiere su tiempo y es un hecho inevitable.Pero si que existe un tiempo en el proceso que se puede evitar, es el tiempo al que creo que muchos queremos hacer un llamamiento:A Investigadores, Compañías Farmacéuticas y Gobiernos.

Investigadores, cuando tengan la solución en sus manos, dejen en segundo plano sus anhelos de pasar a la posteridad y de fama (bien merecida por tan ardua labor) y no nos hagan revivir el espectáculo que antaño hizo sufrir a tantas personas prota-gonizado por el Dr. Robert Gallo y humildemente resuelto por el Dr. Luc Montagnier en cuanto al descubrimiento del virus del sida.No se preocupen, pues con seguridad pasaran a la historia de igual forma. Compañías farmacéuticas, no dejen sufrir a personas mientras deciden como se van a repartir el pastel de los bene� cios en su ya conocida codicia corporativa, tengan ese día, un gesto que los haga grandes y que sin duda alguna también les hará pasar a la historia.Finalmente, Gobiernos del mundo hagan una gestión justa y rápida, no les importe ampliar sus presu-puestos estatales, no se trata de conceptos morales o ideológicos, se trata de salvar vidas.

OPINIÓ

Pedro Javier MarínTècnic Auxiliar en cures d’Infermeria

Opinió

Diuen que el diner no té pàtria i en gran mesura això és ben cert: cadascú té els seus diners allà on li sembla i la con� ança sigui en un banc o caixa, fons d’inversió o pensions, rajola o mitjó, és sempre més important que el nom o el lloc on estan. Però no és

menys cert que en el cas de les caixes la seva naturalesa fa que la seva localització no sigui un afer menor: són fundacions que tenen l’obligació per llei de reinvertir els bene� cis derivats de la seva activitat � nancera en obra cívica que creï riquesa econòmica i social allà on operin. Així doncs, en siguem clients o no, el futur de Caixa Tarragona, que s’està decidint mentre escrivim això, ens afecta a tots. I si segurament ningú discuteix que sigui necessari un procés d’integració amb altres caixes (el per què i el quan), si que cal plantejar obertament altres interrogants que sembla que es vul-guin obviar en aquest procés: com, amb qui, on? És evident que no és el mateix una fusió que una absorció i costa de creure que si el soci elegit és Caixa Catalunya no sigui la segona la opció � nal; la desaparició del nom de Tarragona seria només una de les conseqüències

d’aquesta absorció que suposaria també, amb molta probabilitat, la pèrdua de representació territorial, la disminució o desaparició d’una Obra Social pròpia i adreçada a les comarques tarragonines així com també de serveis corporatius o d’estudis i altres factors que afegeixen valor al teixit econòmic de Tarragona. Una opció com la de Caixa Penedès, entitat també arrelada a un territori proper al nostre, amb molta més complementarietat i amb una dimensió més similar, segurament podria donar origen a una entitat � nancera de molt de pes radicada al Sud de Catalunya i menys centrada en els interessos metropolitans barcelonins. En qualsevol cas, tal com han apuntat diferents actors en el cas de Caixa Girona on la societat gironina s’ha manifestat clarament per la preservació de la seva identitat, la qüestió sembla massa important com perquè quedi en mans exclusivament dels directors generals de les caixes implicades. La societat tarragonina hi ha de dir la seva i ha de ser escoltada; com si ens toquessin la nostra butxaca; perquè ens toquen la nostra caixa.

EDITORIAL

La nostra caixa

Envia les teves cartes al director i articles d’opinió a lector@noticiestgn.catEnvia els teus comunicats, notes de premsa i fotogra� es a redacció@noticiestgn.cat(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identi� cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caracters. notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotogra� a de l’autor si aquesta és facilitada.

Quan torni la tronera

Cartes al directorD’entrada felicitar-vos per iniciativa i empenta mostrada en la vostra presentació en societat com a setmanari informatiu i d’opinió. Sóc lector assidu de medis escrits de premsa de casa nostra ja siguin en paper o digitals i desitjo que el vostre no sigui un més de tants si no el medi independent per excel·lència on la pluralitat i el respecte regnin per damunt de les majories que ens acostumen a voler fer veure i beure del políticament correcte i

de la mediocritat imperant de les premses gene-ralistes.Que aquesta � nestra que poseu a la nostra disposi-ció esdevingui realment en una fruïda participació, que engresqui i aixequi els culs dels seients escal-fats per la mandra i complicitat dels conformismes malaltissos; que aquesta oportunitat donada no deixi a les gents anònimes per dessota de perso-natges polítics i públics que ens omplen de frases

típiques i tòpiques, de consignes que perden tot sentit i signi� cat amb els seus actes habituals que els desmenteixen.Un cop més moltes felicitats i que pugueu gaudir d’una llarga vida amb salut, esperit crític, de pro-grés, lliure i constructiu.

Carles Llagostera Parra. Tarragona

notíciestgn Opinió | 2729 de setembre de 2009

No em diran que no sigui graciós i xocant que l’opinió pública estigui sobradament informada de si Mesi del Barcelona, millor jugador del món, és més hàbil

amb la pilota als peus que qualsevol mortal, o que Cris-tiano del Madrid, sigui millor a pilota parada que no pas fent joc, i en canvi de la futura fusió de les Caixes d’estalvi de Catalunya, Tarragona i Manresa no se’n sap res, silenci absolut.En certa manera ens en congratulem, perquè això vol dir que encara hi ha cervells amb força seny i ponderació dels que tenen la responsabilitat de decidir en un tema de tanta trans-cendència econòmica i social per la ciutat, si bé no estaria de més que es pogués entreveure una mica de transparència per moderar el fundat nerviosisme que hi pugui haver entre els que es consideren directament afectats per la qüestió.A nosaltres, doncs, ens interessa saber com avancen les negociacions en el si de les Caixes catalanes en ple remolí del sector.Ja sabem que les “comunitats autònomes “ estudien acce-lerar el ball de fusions buscant no perdre poder amb aquest assumpte. Sembla que Andalusia aposta per una caixa sola a la zona, i que Galícia, Llevant i País Basc estan a l’espera. Però a casa nostra, ni paraula , excepte el nuviatge anunciat de les

Caixes de Sabadell, Terrassa, Manlleu i Girona que ,diuen , va endavant.Segurament que són molts els ciutadans que amb un possible matrimoni entre les Caixes Públiques de les Diputacions de Barcelona i Tarragona, i si la privada de Manresa s’hi afegeix, estaran en disconformitat, perquè entre moltes altres coses la nostra perdria la seva identitat i la personalitat que durant més de 60 anys li han donat. No oblidem que Caixa Catalunya té cinc o sis vegades més actius que la tarragonina i , per tant, seria lògic que el peix gros es vulgui menjar el petit.Però si valorem la raó de solvència, “relació entre recursos propis i la suma dels actius, més les posicions i els comptes d’ordre subjectes a risc”, sembla ser que les tres caixes estan dintre la normativa que senyala el Banc d’Espanya i per tant no cal esperar sorpreses per aquest cantó. No hi ha greus malal-ties, de moment.Si tot això és cert i les Caixes no necessiten recapitalitzar-se i la taxa de morositat no es dispara, no seria millor emprendre una forta política d’estalvi de la despesa per fer front al tem-poral?Si un es mira el propi melic i comença honestament per les altures a revisar les altes remuneracions salarials que s’hagin pogut disparar en els temps de bonança, no es podria utilitzar

la màquina de podar en el camp dels assessors de tota mena que s’hagin pogut anomenar en temps de vaques grasses?Per salvar la nau del naufragi no és cap deshonor ni oprobi tornar al patró de remuneracions de temps passats, quan les despeses de representació i les dietes eren gairebé sim-bòliques; i tots els dispendis i càrrecs no eren rigorosament indispensables.Ja sé que a la vida, no hi ha res més barat que donar consells, sobretot si un no té un coneixement sòlid i fefaent del tema que es tracta, però queda clara la intencionalitat que vol expressar la idea. Estalviar costos!Una bona màquina de podar per tot el balanç de l’Entitat, de ben segur que la Caixa té bons especialistes en la matèria ,i ,segurament, que l’arbre econòmic rebrotaria i tornaria a donar fruits ben aviat.No cal dir que no hi ha de faltar l’ajuda de l’impositor de tota mena; és bàsica. Tarragona és terra de castellers que saben molt de l’ofici de fer pinya, per tirar amunt, i s’ha d’esperar que per aquest cantó l’Entitat surti enfortida econòmicament per tornar a passejar el seu bon nom per tota la geografia del país.

Josep Gispert Güell. Assessor de comptes

OPINIÓ

Fusions

La notícia més comentada de la setmana...a www.noticiestgn.cat

La notícia amb el titular ‘Vegueria de...TGN!’, publicada el passat dia 17 de set-embre, ha estat la informació comentada durant la setmana pels visitants del portal www.noticiestgn.cat. Aquí recollim alguns dels comentaris més destacats referents a l’esmentat article:

Pau escrigué:18 setembre 2009 a les 1:17Primer que res, felicitats per la inciciativa. El sorgiment d’un nou mitjà, sempre és una bona notícia. Sobre aquesta notícia cal dir que El Camp de Tarragona històric ha ampliat radicalment la seva influència cap a les tres comarques perifèriques. D’aquí el nou Camp de Tarragona. No té cap sentit que es digui vegueria de Tarragona. Salut!Gerard escrigué:18 setembre 2009 a les 14:28Estic d’acord amb el nom de Vegueria de Tarragona. De vegades, sembla que emprem la denominació “Camp de Tarragona” per no ferir altres poblacions, però, per exemple, a Lleida, Girona i Barcelona ningú en discuteix el nom (s’usa el de la capital). Per tant, ja que Tarragona és capital d’aquesta vegueria, i seguint la nomenclatura de la resta de vegue-ries amb capital de província, jo aposto per la denominació “Vegueria de Tarragona”.Domènec escrigué:18 setembre 2009 a les 17:58No entenc res de res. Últimament, Tarragona

està sent relegada darrere les altres tres províncies: Barcelona, Girona i Lleida: totes tres tenen la seva pròpia universitat, totes tres tenen l’AVE al bell mig de la capital... I aquí, els nostres polítics, siguin del color que siguin, no defensen la capitalitat de Tarragona, o sigui que hem de lluitar perquè el nom de la vegueria porti el nom de la nostra capital: TARRAGONA.Eloi escrigué:19 setembre 2009 a les 0:26El Camp de Tarragona el formen tres comar-ques: Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès. No entenc que ara s’hi hagin d’afegir el Priorat i la Conca de Barberà. Això és un frau, això és un engany. Ja n’hi ha prou de canviar les coses clandestinament. La vegueria no es pot dir del Camp de Tarragona perquè aquesta Vegueria de Tarragona la formen altres municipis que no són del Camp de Tarragona. VEGUERIA DE TARRAGONA és el nom, igual que les altres 3 capitals. Tarragona no ha de ser menys que Barcelona, Lleida i Girona.Pep escrigué:20 setembre 2009 a les 16:32Doncs jo crec que s’ha de dir Camp de Tgn. El que dieu vosaltres és que s’ha de dir de Tgn perquè el Camp no són les 6 comarques. Segur que el que no són les sis comarques és Tgn. El Camp són les tres comarques cen-trals, amb més població i motor econòmic de la futura vegueria, on hi ha l’alta velocitat, el port, l’aeroport, el polígon de Valls…etc.

Priorat i Conca tenen una relació històrica i comercial amb el Baix Camp (són zona de la seva influència) i el Baix Penedès ho és de Tgn. Per tant, el Camp és la zona d’influència. Vegueria del Camp de Tarragona, ¡que no nos embauquen!Pitu escrigué:20 setembre 2009 a les 19:15El Diari de Tarragona, per exemple, fa servir les seccions Tarragona, Reus i Camp per parlar de la resta, inclòs Priorat, Conca i Baix Penedès, que crec que és el que s’ha de fer. El Camp som tots, les sis comarques senceres. La resta són ganes d’enganyar al personal.Eloi escrigué:20 setembre 2009 a les 20:13Pitu, ho has dit prou bé: DIARI DE TARRAGONA, no pas DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA. Què t’empatolles?Pitu escrigué:20 setembre 2009 a les 22:46Eloi, crec que ja m’he explicat prou bé. El Diari fa servir Tarragona i Reus per parlar de les dos ciutats i Camp per parlar de la resta de territori. El Camp, amb Tarragona i Reus amb una atenció especial. Per altra banda Terres de l’Ebre. Vegueria del Camp!Francesc escrigué:21 setembre 2009 a les 11:36Sóc de Valls. Si voleu, creem vegueria pròpia. Tarragona només és la ciutat. Camp de Tarra-gona som tots. La diferència és notable.No feu com els de Reus. Si voleu ser capital,

heu de ser generosos, i aquesta proposta no és gens generosa.Vaja, que em sembla una proposta provin-ciana.Jordi escrigué:21 setembre 2009 a les 12:50Com diria el Laporta: “Que no nos embau-quen”. Això del Camp de Tarragona l’únic que aconseguirà a la llarga és que ens anomenin EL CAMP… i estranyament Reus va gratant per la cocapitalitat… no us sembla estrany? Aquí l’únic i incontestable propòsit és desvin-cular el nom de Tarragona de les comarques veïnes per poder tocar poder i això no ho hem de permetre. Tarragona ha estat sempre capi-tal, des de fa 2000 anys, a veure per què ara a les seves comarques no se’ls dirà de Tarra-gona, sinó del Camp, quan sempre ha estat al revés. La gent de Tarragona som tontos i ens tornaran a fotre la mà per la cara, i en van unes quantes: aeroport, AVE, centres de recerca de noves tecnologies, hospitals… Espavilem-nos!!!Albert escrigué:21 setembre 2009 a les 14:27Visca Tarragona i visca el Camp de Tarragona! Que aquesta colla no ens faci creure que són coses oposades!Eloi escrigué:24 setembre 2009 a les 21:15VEGUERIA DE TARRAGONA ! La virgueria del Camp no existeix, algú s’ha inspirat en el CAMP D’AVIACIÓ.

Vegueria de... TGN!

Edita i distribueix: 23 de setembre, S.A. C/ Joan Maragall, 1 - 43003 Tarragona

Director: Manuel Sanromà msanroma@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: Èxit Comunicació, S.L. 977 25 99 11Cap de redacció: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Coordinació de continguts: Èxit Comunicació, S.L.Montse AdanVerònica Tapiasredaccio@noticiestgn.cat

Disseny i publicitat: Folc Lecha Yasmina Monge disseny@noticiestgn.cat

Departament comercialCap comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Assessora comercial:Marta Dalmau

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. D.L.: T- 1062- 09

cartes al director lector@noticiestgn.cat

classificats classificats@noticiestgn.cat

serveis serveis@noticiestgn.cat

publicitat publicitat@noticiestgn.cat

28 | Opinió notíciestgn

Plaça de la Font, cor de la ciutat20/09/2009

Hi ha tarragoní que no pot passar Santa Tecla sense menjar espineta amb caragolins, també hi ha a qui no li agrada. Tenim alguns tarragonins que tenen a l’ànima el Nàstic, també hi ha tarragoní a qui senzillament no li agrada el futbol. Quan arriba la Festa Major i moltes vegades també quan no ho és, un bon tarragoní beu Chartreuse, però també hi ha molt bons tarragonins que no ho fan També hi ha tarragoní al que li encanta passejar per la Rambla i anar a tocar ferro però en tenim que no passen pel balcó del Mediterrani o passegen per la Rambla mes que accidentalment. I així podríem continuar omplint pàgines.Ara be, he d’admetre, i començo ja a tenir una edat, que no recordo haver conegut mai un tarragoní al que no li agradi estar al Balcó de l’Ajuntament, a la Plaça de la Font, quan la plaça es plena i es fan castells.

Joan Ruiz (PSC)Diputat al Congrés

http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-del-joan-ruiz/category/general

Blog_esfer@

Selecció d’articles que els nostres líders polítics publiquens als seus blogs d’Internet

Qui mou els � ls?27/09/2009

A Catalunya hi ha dos tipus de caixes d’estalvi. Les de fundació pública que van crear les diputacions de Tarragona, Girona i Barcelona, o sigui Caixa Tarragona, Caixa Girona i Caixa Catalunya i la resta, que són d’origen privat. Ara hi ha un ball en que les diferents entitats trien parelles o trios per garantir la viabilitat futura davant les incerteses actuals i la crisi que també colpeja aquestes institucions � nanceres. Fa pocs dies, el diputat de CiU i exalcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal exposava en roda de premsa les raons per les que no veu apropiada una fusió de Caixa Tarragona amb Caixa de Catalunya i Caixa Manresa, tal i com molts mitjans de comunicació han anat repetint i donant per feta durant les darreres setmanes. L’endemà mateix, el partit que governa a Tarragona, Cata-lunya i Madrid s’afanyava a fer una nota de premsa per criticar el posicionament de Nadal i on textualment, -en referencia a la Generalitat- exposava que “el Govern té la compe-tència de la tutela de les caixes però no interferirà en el seu procés de fusió amb altres entitats”. Senzillament, no em crec la nota de premsa. I no me la puc creure per una única raó: l’actual govern català –amb un marcat caràcter intervencionista- no restarà immòbil davant la voluntat de Caixa Catalunya que curiosament presideix l’ exministre socialista, Narcis Serra, d’absorbir dues caixes més petites per tal de poder anar a buscar diners del Fons de Restructuració Ordenada Bancària (FROB). L’objectiu de qui mou els � ls sembla molt clar: fer una nova caixa amb més volum, amb el control present i futur en mans del mateix partit que ocupa avui la presidència de la Generalitat i fer desaparèixer instruments � nancers d’àmbits territorials concrets, en aquest cas de les comarques...

Quim Nin (CiU)President de CDC comarques Tgn

http://quimnin.info/index.php/caixa-tarragona-i-la-pressio-mediatica/

President de CDC comarques Tgn

Referèndums per la independència25/09/2009

El Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona hem presentat una moció de suport a les consultes populars per la independència, com la que es va succeir el passat cap de setmana a Arenys de Munt. Va ser el primer acte d’aquest tipus en un municipi dels Paï-sos Catalans, tot i ser un fet habitual en alguns estats. En l’espanyol, en canvi, es va con-vertir en una cursa d’obstacles imposats pel propi Estat, que va prohibir la col·laboració del govern municipal i, tot i això, va autoritzar una manifestació falangista. Des d’ERC a Tarragona considerem que aquesta experiència ha estat reeixida per dos factors molt importants: la implicació de les entitats cíviques i socials i la complicitat i unitat de la majoria de les forces polítiques presents al consistori arenyenc. Per tot això, cal continuar aquest procés en altres municipis, i Tarragona no n’és cap excepció. Queda clar que els governs locals no poden convocar consultes populars sobre matèries que sobrepassin les competències municipals, ERC considerem que l’Ajuntament de Tarragona no pot restar sense actuar davant de temes que són d’interès general per a la població, com, de fet, han fet els ajuntaments durant molt anys en matèries que no eren de competència muni-cipal. És per aquest motiu que ERC presenta una moció en què es felicita a la gent i repre-sentats municipals d’Arenys de Munt per la demostració de civisme i democràcia participativa, i dóna suport, quan es donin les condicions necessàries i hi hagi su� cient consens social i polític dels partits amb representació a l’ajuntament, a les iniciatives que sorgeixin des de les entitats cíviques locals per a la celebració de consultes populars per la independència ...

Sergi de los Rios (ERC)Diputat al Parlament de Catalunya

http://www.esquerra.cat/locals/index.php?id_article=33852

Zapatero està dinamitando las pensiones de nuestros mayores23/09/2009

Es estruendoso el silencio que calla en los MSM que Zapatero está dilapidando 400.000 millones de euros de deuda pública para gastos de todo tipo sin pies ni cabeza. La apuesta por la economía sostenible es tan insostenible como pleno es el empleo que nos ha traido José Luís Rodríguez Zapatero el “mentiroso”. Una de las razones por las que Barack Obama está perdiendo popularidad es por haber gastado “a trilion”. Pues bien, Zapatero ha gastado proporcionalmente en términos de población el cuádruple. En términos de PIB el séxtuple. ¡SEIS VECES MÁS! Zapatero es un drogadicto que necesita millones y millones de euros para satisfacer su sectarismo y su desmesurado afán de poder. Primero fue el superávit público. Ese que era tan de izquierdas menos cuando gobernaba el PP que mataba a gente. Luego han sido los fondos europeos ya que ya se había vendido las reservas de oro en el peor de los momentos. La situación tampoco ha impedido que le condone la deuda a todas las pseudodictaduras para mantener la revolución socialista del siglo XXI. Ahora ha eliminado las inversiones en infraestructuras. Ya saben, hay que hacerles regalos a los poderosos.La adicción de Zapatero necesita millones de euros como un yonki el próximo chute.El problema es que se le acaban las fuentes y a los españoles no se les puede seguir ordeñando más ...

Jordi Roca (PP)Regidor a l’Ajuntament de Tarragona

http://www.jordiroca.com/politica/2009/09/zapatero-esta-dinamitando-las-pensiones-de-nuestros-mayores/

notíciestgn Publicitat | 2929 de setembre de 2009

Cada dimarts,molt a prop teu

40.000 exemplars• Més de 100 punts de distribució•

Centres sanitaris i socials, • ajuntaments, centres cívics i casals, benzineres i establiments comercials del Tarragonès i el Baix Penedès

Busca l’expositor!Albinyana · Altafulla · Arboç · Bellvei · Banyeres del Penedès · Bisbal del Penedès · Bonastre ·

Calafell · Constantí · Creixell · Cunit · El Catllar · El Morell · El Vendrell · Els Pallaresos · La Canonja · La Nou de Gaià · La Pobla de Mafumet · La Pobla de Montornès · La Riera de Gaià ·

La Secuita · Llorenç del Penedès · Masllorenç · Montmell · Perafort · Renau · Roda de Barà · Salomó · Salou · Sant Jaume dels Domenys · Santa Oliva · Tarragona · Torredembarra ·

Vespella de Gaià · Vilallonga del Camp · Vila-seca

...i cada dia, a www.noticiestgn.cat

30 | Cultura notíciestgn29 de setembre de 2009

Cultura

La ‘Mamadeta’ s’ha convertit en la beguda oficial de les festes de Santa Tecla

‘Chartreuse’

Les festes de Santa Tecla tenen molts elements que la fan única: el nostre seguici, la

processó del braç o la baixada de l’àliga són algunes de les mostres que conformen la nostra identitat com a festa i com a ciutat. Però no ens oblidem d’un dels més especials, amb més història i que està present en la majoria d’actes festius, estem parlant del Chartreuse. El president de la destileria, Jean Marc Roiget i el director general, Antoine Muñoz, visiten Tarragona cada any. notíciestgn els va acompanyar durant la festivitat de Santa Tecla. Passar unes hores amb ells ens va ajudar a comprendre una mica millor la filosofia en la que s’ha convertit el consum de Chartreuse a Tarragona.

Gairebé han passat 20 anys des de que el Chartreuse es va deixar de produir a la ciutat de Tarragona. Una decisió polèmica que va entris-tir a molts tarragonins però que no va aconseguir trencar l’estima dels ciutadans envers aquest licor que malgrat la distància, encara el sentim com una cosa molt nostra. Jean Marc i Antoine, president i direc-tor general, ens expliquen el perquè del tancament de la fàbrica de Tarra-gona, “dos destileries són inviables però des del mateix dia de la nostra marxa ens vam marcar com a objec-tiu explicar als tarragonins aquest fet i mantenir una estreta relació amb la ciutat que sentim com la ciutat més propera del món”.

La destileria Chartreuse produeix al voltant d’un milió i mig d’ampolles l’any. El 80% d’aquestes són de licord verd, una proporció que varia notablement a Tarragona així com a

altres països del sud que prefereixen el groc. A Tarragona arriben més de 15.000 botelles de les quals es con-sumeixen per Santa Tecla el 50%. Els representants de la Chartreuse ens expliquen “el fenòmen que es viu a Tarragona amb el Chartreuse durant les festes no succeeix en cap altre indret del món, és irrepetible”.Aquesta beguda s’ha implantat en molts païssos: EUA, Canadà, Nova Zelanda, Italia o Japó són algunes mostres. Antoine mostra la seva satisfacció per haver consolidat la seva presència a nous països però sense cap mena de dubte del que se sent més orgullós és d’aconseguir un canvi de mentalitat en els con-sumidors. “Abans el Chartreuse es considerava com a beguda tra-dicional i de la gent gran, ara en canvi s’ha convertit en la beguda de l’alegria de viure, de la que disfruten joves i grans”.

El secret millor guardat.Desprès del secret de com es fa la Coca-cola, el del Chartreuse podriem dir, és el segon secret millor guardat. Els monjos cartuxans són els crea-dors d’aquest licor. Diverses herbes de tot el món serveixen de base però quines són les varietats utilitzades i en quina mesura es barrejen, és tota una incògnita. En el món, només dues persones son coneixedores del secret: dos monjos cartuxans que preserven amb la major cautela la fòrmula que els seus antecessors els hi van confiar. És tanta la cura amb la que es preserva el secret que ni tan sols els productors ni treballa-dors de la destileria el coneixen.Els monjos s’encarreguen de ficar en diverses bosses la barreja de plantes i herbes amb una enumeració que permetrà elaborar aquesta beguda. Un procès que es repeteix des del

segle passat i que es fa des del propi convent dels cartuxans. El procès de producció del Chartreuse s’ha adaptat als nous temps. La nova tec-nologia s’ha introduit en l’elaboració del licor, que sense perdre la part més artesanal ha mecanitzat part dels seus passos. El més curiós és que no només operadors sinó també monjos són coneixedors dels avanços tecnològics. Els dos monjos dedicats a la fabricació del licor, poden des del propi convent i mitjançant l’ordinador

controlar el procès i garantitzar que s’està realitzant correctament.

Tarragona i les festesTarragona ha aportat molt a la Char-treuse i d’aixó en són conscients els seus productors, per aquest motiu ells també volen respondre a la ciutat. La “mamadeta” s’ha convertit amb la beguda oficial de les festes però cada any des de la destileria es volen aportar nous elements a les festa: diferents dissenys per la seva

coctelera, samarretes o noves barre-ges a base d’aquest licor.

La “Chartreusina” o el “Chartreuset” són els més recents i com a nove-tat d’enguany el còctel Marina, una versió més selecte de la mamadeta. I després d’estar unes hores amb ells, no els podiem deixar anar sense fer-los-hi una pregunta: encara tenen botelles de Chartreuse fet a Tarragona? la resposta: poques, molt poques. Llàstima!

Els responsables de l’empresa distribuïdora del licor arreu del món visiten cada any Tarragona en motiu de les festes de Santa Tecla

“El fenòmen Chartreuse que es viu a Tarragona és únic al món, és irrepetible”

“El secret de l’elaboració del Chartreuse només el coneixen dos monjos”

CHARTREUS’ITOEs barreja en un got, 1 / 4 de lli-mona amb sucre; se li afegeix 10 fulles de menta fresca, gel i 3cl de Chartreuse Verd; s’acaba d’omplir el got amb soda, es remou i es ser-veix amb una palleta.

CHARTREUS’ITA Es barreja llima i taronja matxa-cades amb Chartreuse Groc. Es

remou bé i se li afegeix gel i soda fins a omplir el got.

MARINACòctel novetat del 2009.Molt similar a la mamadeta però amb un toc un tant més “selecte”.Es barreja el Chartreuse groc amb una mica de cava. Es remou bé i s’afegeix a un granitzat de lli-mona.

SINDRIETACòctel típic de Sant Magí i ideal per l’estiu.Barrejar sindria natural amb llima matxacada i Chartreuse Groc.

MONALISA Es barreja una part de Chartreuse Verd, dos parts de suc de taronja i una part de Ginebra amb tònica. Es serveix molt fred.

CÒCTELS A BASE DE CHARTREUSE

Antoine Muñoz i Jean Marc Roiget, mostrant el seu producte a la plaça de la Font de Tarragona / Ò.M

notíciestgn Cultura | 31

Federico Adan, Tarragona

La ciutat de Tarragona, capital de la província, celebra cada any unes festes ja centenàries en honor de la seva Patrona, la Pro màrtir Santa Tecla, sent el dia 23 el dia gran i la seva diada. La festa dura més d’una setmana, plena d’actes populars a on la diversió i l’alegria són la nota dominant. Però desgraciadament aquest dia de festa Major Tarragonina no ha estat sempre tan feliç com s’ha descrit, ni com els seus ciutadans haguessin desitjat.

Ens situarem en l’any 1874, exac-tament el dia 23 de setembre, quan la crescuda del riu Francolí escriu un dels episodis més tràgics de la història tarragonina: ‘l’aiguat de Santa Tecla’. Tot comença la nit del 22 de setembre a mitja nit. Un fort vent semblava ser premonitori de la dramàtica situació que es viuria en poques hores. A partir de la 1 de la matinada comença a ploure sense treva i cada cop amb més intensitat fins a les 6 del matí. La forta pluja caiguda sobre la ciutat així com en els termes de la Conca de Barberà i Alt Camp va fer augmentar el cabdal del riu Francolí, desbordant-se per ambdós costats i inundant totalment els terrenys i camps colindants. L’aigua va arribar a una nivell tan alt que només deixava entreveure les copes dels arbres i les taulades de les cases, flotant al seu voltant tota classe d’objectes: eines del camp, arbres, i fins i tots els animals que no van poder fugir.El cabdal del riu comença a baixar entre les 5 i les 6 de la matinada i les seves Aigües es situen a l’esplanada per on passa la via fèrria, com si d’un dic es tractés. Aquestes aigües tenen tanta força que la seva pressió topa amb la porta del Francolí (en

l’actualitat es trobaria entre l’extrem del carrer Jaume I i el carrer Real i que va ser derribada l’any 1882 per ordre municipal) i obren les seves portes. Les aigües inunden els magatzems situats en la plaça del vapor i els camps de cultiu. És en aquest indret on es forma una forta corrent que fa entrar les aigües dins de la ciutat per desembocar al mar a l’alçada de l’estació i del barri del Serrallo.Els habitants de les prime-res cases fugien aterrats demanant auxili al seu pas però era tal el soroll de l’aigua que no podien ser escol-tats.Els ‘serenos’ feien sonar els seus xiulets per alertar del perill al veïns que encara no s’havien assabentat. Com van veure que tampoc se’ls escoltava van començar a disparar

a l’aire i així despertar a la resta de veïns. Aquesta actuació va salvar moltes vides.Moltes van ser les persones que van arribar al barri dels pescadors per ajudar als damnificats. S’escoltaven crits d’angoixa dels moradors de les cases afectades. Però les aigües impedien arribar a la zona afec-tada. Molts pescadors van arriscar les seves vides, demostrant la seva valentia i van remar amb les seves barques des de mar fins a les cases inundades. Anaven d’edifici en edifici treien els seus habitants en especial, dones i nens, traslladant-los a les zones més segures i per desprès portar-los al centre de la ciutat per rebre assistència mèdica.Van ser moltes les vides humanes que es van perdre en aquesta riada i

grans els danys materials. Per finalitzar el relat adjuntem part d’un comunicat de l’Ajuntament publicat al Diari de Tarragona que crida a la solidaritat dels seus veïns:“Conocidos son todos los innume-rables perjuicios que ha causado el desbordamiento del Rio Francolí durante la última noche y por lo tanto el Ayuntamiento... mientras acude al Gobierno de la Nación en demanda de auxilios con cargo al fondo de cala-midades públicas y condonación de las contribuciones que correspondan a los predios inundados: no puede menos de ocuparse con toda predi-lección de aquellos infelices que al salvar sus vidas han quedado redu-cidos a la más completa miseria por haber perdido todo cuanto poseían. A este objeto en sesión extraordinaria de hoy ha acordado abrir una subs-cripción voluntaria, y al anunciarlo al vecindario, apela a sus nunca des-mentidos sentimientos humanitarios para que asociándose a tan filantró-pica idea con la cantidad que cada uno crea conveniente...”

L’aiguat de Sta. Tecla El 23 de setembre del 1874 la pujada del riu Francolí va escriue un dels episodis més tràgics de la ciutat.

Tarragona ha viscut altres aiguats, com el de la imatge, que mostra el Nàutic l’any 1930. / Cedida

32 | Televisió notíciestgn29 de setembre de 2009

Televisió Recomanacions 29 de Setembre - 6 d’octubre

L’estiu és època de festes majors i alhora de molta feina per als mitjans de comunicació locals, que han de cobrir els esdeveniments culturals més multitudinaris de l’any a les nostres ciutats i viles. Els reporters, càmeres i fotògrafs han de mostar molta habilitat per integrar-se en la teranyina de gent que s’aplega en els actes festius i fer la seva feina sense molestar o entorpir la disbauxa dels enfervorits ciutadans que s’apilonen als carrers. Aquesta tasca és especialment complicada per als mitjans audiviosuals, que necessiten desplaçar grans equipaments i molt de personal per estar presents als moments àlgids de la festa i portar les imatges a totes les llars de les comarques tarragonines. El desplegament massiu de mitjans i periodistes, els enllaços en directe i la instal·lació de pan-talles gegants als carrers per facilitar el seguiment de la festa als ciutadans ha estat fins ara un privilegi que només s’han pogut permetre, i només a vegades, les nostres grans ciutats (Tarra-gona, Reus i El Vendrell). Afortunadament l’aparició del nou canal públic consorciat, que aplega

els interessos de 7 municipis de les comarques del Tarragonès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà, farà que a partir d’ara sigui possible donar cobertures similars de les festes que es celebren a municipis grans i no tan grans de casa nostra. Poblacions com Constantí, Salou, Vila-seca, Torre-dembarra, Montblanc o Valls, podran en un futur immediat utilitzar el nou canal públic per fer arribar els seus atractius culturals en format televisiu a les poblacions veïnes. Aquest és un dels grans avantatges d’un projecte consorciat com aquest del nou canal públic de les comarques tarragonines. La utilització dels recursos en benefici del conjunt del territori requerirà però una gran sensibilitat de la direcció del canal envers tots els municipis consorciats i, sobretot, els seus ciutadans, ja que al final són aquests els que mantenen el projecte amb els impostos. Els teles-pectadors de tots els municipis consorciats, que aquests dies han pogut seguir les informacions sobre les festes de la ciutat de Tarragona a través del nou canal, de ben segur esperen impacients i alhora il·lusionats el moment del seu torn.

Les televisions locals i les festes majors

Carlos Latre,el nou fitxatge de “DEC”

Divendres, 22.00hAntena3

“DEC” és l’espai d’entreteniment de les nits de divendres d’Antena 3, presentat per Jaime Cantizano i que, a partir d’aquesta temporada, comp-tarà amb el tarragoní Carlos Latre.El nou fitxatge s’afegirà als col·laboradors habituals del pro-garma, aportant una nota d’humor.Latre substituïrà així al duet humo-rístic “Los Morancos”, que canvia de candena televisiva.Antena3, amb aquesta nova incorpo-ració, espera recuperar el lideratge de la nit dels divendres, posició que

tenia des de feia anys, però que ara li ha tret el programa “Sálvame Deluxe”(Telecinco).

Carlos Latre va començar la seva tra-jectòria professional a la Cadena Ser com a locutor radiofònic, però la seva popularitat la va guanyar gràcies a

la seva participació al programa “Crónicas Marcianas” de Telecinco, presentat per Xavier Sardà.

Entre les feines del polifacètic actor i humorista, destaca el doblatge en películes com “Garfield” o “El libro de la Selva 2”.

Després de dues setmanes de descans, aquesta setmana torna la competició més important del futbol europeu. La UEFA Champions League. En aquesta edició els equips representants de la Lliga Espanyola són el FC Barcelona, Reial Madrid, l’Atlètic de Madrid i el Sevilla FC. En la segona jornada de la fase de grups, el Barça juga al Camp Nou contra el Dinamo, mentre que el Madrid juga contra el AC Milan de Ronaldinho. El partit dels blaugrana es podrà veure el dimarts a partir de les 20.30h per La 1 de TVE.

TORNA LA CHAMPIONS

Futbol. Champions LeagueTVE - La 1

Aquells que vulguin posar-se al dia sobre l’actualitat de la ciutat de Tarragona un cop passat l’estiu, tenen una bona oportunitat aquesta setmana si segueixen en directe el programa ‘L’alcalde respon’ del canal local de televisió Canal Català Tarra-gona. El periodista Joan Martínez entrevista Josep Fèlix Ballesteros en un espai on l’espectador pot inter-venir mitjançant missatges a través del telèfon mòbil. Durant més de 40 minuts, l’alcalde de la capital tarra-gonina se sotmet a les preguntes

del conductor del programa i dels telespectadors en un format àgil i atractiu. La televisió privada de les comarques de Tarragona completa la graella setmanal amb els seus habituals espais informatius i amb els programes d’actualitat esportiva presentats per l’incombustible Rafa González. I si parlem d’altres televi-sions de casa nostra, avancem que en la pròxima edició de notíciestgn parlarem en profunditat de la Televi-sió del Vendrell, que es prepara ja per afrontar les festes de Santa Teresa.

L’alcalde respon, a Canal Català Tarragona

Dijous 1, 22.00hCanal Català TGN

notíciestgn Televisió | 3329 de setembre de 2009

notíciestgn, Tarragona

La televisió pública del Camp de Tarragona, TAC 12, ha començat a cami-

nar amb una programació eminentment informativa i de proximitat. Un dels seus primers reptes ha estat el de difondre les principals activitats de les festes de Santa Tecla. En aquest sentit, la seva aposta ha estat la d’oferir els màxims actes en diferit: les tres jornades castelleres, la processó i el seguici popular, la primera baixada, Dames i Vells,... De fet, durant tot l’estiu, quan el canal encara es trobava en període de proves, ja havia realitzat molts productes audiovisuals com ara Sant Joan i Firagost a Valls, la Setmana Medieval a Mont-blanc o Tàrraco Viva i Sant Magí a Tarragona.La difusió i la divulgació dels principals esdeveniments de les comarques del Tarragonès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà és un dels principals objec-tius d’aquest canal. Aquesta funció es realitza a través de les emissions en directe o en diferit i també amb els dos informatius diaris que TAC 12 ofereix a la seva audiència de dilluns a divendres i en els resums setmanals de dissabte i diumenge.De fet, el canal vol que el seu principal aparador sigui l’informatiu Notícies 12, el qual dóna sortida a tota l’actualitat que genera el territori des de diverses manifestacions:

societat, política, cultura, esports....... La resta de pro-grames de producció pròpia de TAC 12 aprofundeixen en aquests àmbits: Dorsal 12 (esports), Auditori (Cultura), IDentitats (entitats), 12 Qües-tions (entrevistes), Saló de Plens (ajuntaments) i Va de Castells (activitat castellera).A la producció original i pròpia cal sumar aquella que TAC 12 emet a partir de diversos convenis de coproducció amb altres televisions locals i amb la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya, la qual aporta programació infantil i espor-tiva els set dies de la setmana i d’entreteniment les nits dels dissabtes i diumenges.

Un projecte del 2008En la seva constitució, el juny del 2.008, el Consorci format pels ajuntaments de Constantí, Montblanc, Salou, Tarragona, Torredembarra, Valls i Vila-seca, va decidir aprofitar l’oportunitat que els hi donava el desplega-ment de la TDT per dotar al territori d’un canal de Televisió de proximitat amb una única vocació de servei públic. Un canal de televisió molt pròxim capaç de transmetre en tot moment al ciutadà informació objectiva, equilibrada, respec-tuosa amb el pluralisme polític i també amb l’equilibri territorial. El primer pas que va realitzar el Consorci va ser fer-se amb els serveis d’un director-gerent per posar fil a l’agulla. L’escollit va ser el periodista tarragoní Xavier Abelló, el qual en aquells moments estava gestionant un consorci semblant a la comarca

del Garraf (Barcelona), alhora que presidia (encara avui ho fa) la Coordinadora de Televisions públiques locals de Catalunya.El segon pas que es va donar va anar en direcció a la Uni-versitat Rovira i Virgili. Les dues institucions, el passat mes de juny es van compro-metre a col·laborar en una doble direcció: l’optimització de recursos públics mitjançant la compartició d’equipaments i instal·lacions audiovisuals, i impulsant, alhora, una expe-riència pionera a l’Estat de col·laboració estreta entre una universitat i un mitjà de comu-nicació públics. Aquesta entesa permetrà ampliar les oportuni-tats formatives de l’alumnat, establint diversos programes de pràctiques que permetin la participació activa dels alum-nes en un projecte professional com és aquest i promovent i difonent productes des de la pròpia universitat.

Centres de produccióDe fet aquest és un projecte que té quatre centres de producció. Un primer al carrer Rovira i Virgili de Tarragona, on ja des de fa uns mesos està situada la seu del Consorci i una petita redacció. El segon centre de producció l’hem de situar al Campus Catalunya de la Univer-sitat Rovira i Virgili. En aquest indret estan en marxa 2 platós propietat de la Universitat, que compartirà amb el Consorci per realitzar aquells programes que requereixen un equipament d’aquestes característiques. També al Campus Catalunya hi ha l’equip de continuïtat i els

enllaços corresponents perquè tota la producció de la televisió del Consorci arribi a les llars de Tarragona des dels cen-tres emissors de la Mussara i Miramar. El tercer centre de producció és mòbil i l’hem de situar entre les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Bar-berà. Es tracta d’un petit equip humà que cobreix les urgències informatives d’aquestes dues comarques i molt especialment de les poblacions de Mont-blanc i Valls. I finalment hem de parlar encara d’un quart centre de producció tot i que aquest té set bases. El Consorci ha dotat als ajuntaments de Constantí, Montblanc, Salou, Tarragona, Torredembarra, Valls i Vila-seca

de l’equipament necessari perquè des de les seves pròpies estructures puguin contribuir a apropar el màxim possible la producció de la televisió als ciutadans.

Paral·lelament a l’emissió per TDT mitjançant el programa número 1 del canal múltiple 54, el Consorci té gairebé enlles-tida un web que aproparà tota la seva programació a Internet. Aquest nou canal tindrà una personalització per cadascuna de les poblacions membres del Consorci per facilitar als ciuta-dans la localització dels temes que fan referència a la seva ciutat o vila.

La TV pública del Tarragonès, Alt Camp i la Conca inicia les emissions

L’equip de TAC12, al plató del nou canal televisiu / cedida

TAC 12 ha començat ja les seves emissions. Per primer cop en la història les comarques del Tarragonès, Alt Camp i Conca de Barberà compten amb una televisió pública com a eina per fomentar el sentiment de pertinença al territori, impulsar la cohesió social i la cooperació territorial. El mo-del de televisió pel qual s’ha optat és eminentment informa-tiu, posant un accent molt evident en el concepte de servei públic i amb una col·laboració permanent amb la universitat pública del territori, la Rovira i Virgili.

El conveni signat entre el Consorci per a la Gestió de la TDT del Camp de Tarragona i la universitat tarragonina aporta valor a les dues institucions. Per una banda ha permès una important optimització de recursos públics, mitjançant la compartició d’equipaments i instal·lacions i, per una altra, obre la porta a tot un seguit de línies de treball acadèmi-ques de les quals es beneficiaran els estudiants dels estu-dis de comunicació, però també el producte televisiu final.

El model triat és molt externalitzat, però entenem que en tot moment compleix amb la Llei Catalana de l’Audiovisual i les instruccions sobre gestió directa aprovades pel Consell de l’Audiovisual. La continuïtat i la línia editorial està en mans de professionals contractats directament pel Consorci, però a partir d’aquí, seguint també l’esperit de la Llei, es busca contribuir al màxim en un millor i més ampli desenvolupa-ment de les indústries audiovisuals del territori.

Finalment també voldria destacar que aquest és un model que permetrà ben aviat mitjançant el web una personalit-zació de la informació per cada ajuntament i municipi des de la tecnologia IP. Per tant, garanteix la informació local a la vegada que es construeix un canal territorial. Aquest és un factor molt important si parlem de Consorcis com el del Camp de Tarragona format per set ajuntaments força diversos que representen un total de tres comarques.

OPINIÓ

Xavier AbellóDirector TAC 12 i President Coordinadora Televisions Locals Públiques de Catalunya

34 | Cinema notíciestgn29 de setembre de 2009

Cinema Estrenes 29 de Setembre - 6 d’octubre

Els substituts (Subrrogates)EUA, Walt Disney, Ciència ficció, 88 min

Director: Woody AllenIntèrprets: Larry David, Evan Rachel Wood i Ed Begley Jr.Cinemes: Altafulla. Les bruixes (18.15h, 20.15h, 22.15h i 00.15h)Calafell. Mcb Multicines (16.30h, 18.30h, 20.30h, 22.30h i 00.30h)El Vendrell. Oscar (18.30h, 20.30h, 22.30h i 00.60h)Tarragona. Lauren (ds i dg 13.10h, 18.10h, 20.10h i 22.10h; dll a dj 17.15h, 19.30h i 22.00h). Tarragona. Les Gavarres (16.00h, 18.15h, 20.30h i 22.40h)Vila-seca. Oscar (ds i dg16.00h, 20.30h i 22.40h i 23.30h; dll a dj 17.30h, 19.30h i 22.30h)

Jennifer’s body (Jennifer’s Body)EUA, Dune Entertainment, terror, 102 min

Director: Karyn KusamaIntèrprets: Megan Fox, Adam Brody i Amanda SeyfriedCinemes: Altafulla. Les bruixes (18.30, 20.30h, i 22.30h)Calafell. Mcb (16.30h, 18.30h, 20.30h i 22.30h)El Vendrell. Oscar (16.15h, 18.15h, 20.1300h i 22.40h)Tarragona. Les Gavarres (16.00h, 18.15h, 20.30h, i 22.40h)Vila-seca. Oscar (16.15h, 18.15h. 20.30h i 22.40h)

A partir del 2 d’octubre...Si la cosa funciona (Whatever Works)EUA, Tripictures, comèdia romàntica, 88 min

Director: Woody AllenIntèrprets: Larry David, Evan Rachel Wood i Ed Begley Jr.

‘Els substituts’, la nova pel·lícula de Bruce Willis, s’ha estrenat als cine-mes de tot el món, ‘Els substituts’ està dirigit per Johathan Mostow, director de ‘Ter-minator3’. Aquesta nova pel·lícula protagonit-zada per Bruce Willis està basada en la novel·la gràfica de Robert Venditti i Brett Weldele. La història ens trasllada a un futur dominat per la tecnolo-gia dels ‘substituts’, una avanç que permet a les persones comprar ver-sions perfectes d’un mateix, en bona forma, atractius i controlats per con-trol remot. Aquests substituts són els

encarregats d’interactuar a l’exterior mentre els humans viuen aïllats a les seves cases.En aquesta nova realitat, dos agents del FBI, als que donen vida Bruce Willis i Radha Mitchell (The code) hauran d’intentar sortir del seu aïllament per investigar el misteriós assassinat d’un estudiant universi-tari relacionat amb l’home que va participar en la creació del fenòmen high-tech dels substituts.

A Espanya aquesta estrena arriba a les sales precedit del curtmetratge de Cíclope, un curtmetratge espan-

yol rodat en 3D i ambientat a la ciutat de Madrid de l’any 2070. D’aquesta manera Disney ha volgut donar cobertura a aquest curt rodat ínte-grament en 3D, al igual que altres superproduccions com ‘Sin city’ o ‘300’, encara que la diferència és que Ciclope no ha comptat amb tants mitjans pressupostaris.

Cíclope, de temàtica de ciència ficció, va dirigida a tot tipus de públic. Prota-gonitzada per Iván Sánchez, Roberto Hoyas, Emilio Buale, Lucia Hoyos i Laura Sánchez i dirigida pel debutant Carlos Morett.

Una nova visió del futur

Larry David en una escena.

Jennifer Check (Megan Fox) és la nova i sexi estrella de les animadores d’un petit institut de zona rural.Aparentment Jennifer és una noia tranquila però està posseïda per unes extranyes i malèvoles forces que la impulsaran a assassinar a tots els nois que intentin lligar amb ella. Needy (Amanda Seyfried) haurà d’enfrontar-se a la seva millor amiga amb conseqüències terrorífiques.

La seva protagonista, Megan Fox ( ‘Transformer’) és una de les actrius més sexis del moment, conside-rada per alguns com la successora d’Angelina Jolie. Però alhora també és una de les més controvertides polèmiques i així ho demostren els comentaris que els seus companys de repartiment a Transformer van fer sobre ella, afirmant que “era més tona que les pedres”

Woody Allen torna a Nova York amb una moderna comèdia al voltant de la història d’un estrany personatge de Manhattan, Boris Yellnikoff (Larry David), un misantrop que acaba de intentar suïcidar-se i està convençut de ser un geni. Una nit apareix en la seva vida una ingè-nua i impressionant noia del sud (Evan Rachel Wood) que marxa de casa per viure a Nova York. Amb ell la vida de Boris canviarà.Quan els estrictes pares d’ella (Patricia Clarkson i Ed Begley Jr.) viatgen a la ‘Gran Manzana’ per portar-la de nou a casa, es

veuran immersos en sorprenents i confuses situacions romàntiques, descobrint que trobar l’amor depèn en gran part de la casualitat i de la sort.Amb aquesta nova pelí cula Woody Allen ens demostra que Nova York és un dels millors escenaris on es mou i que el gènere de la comèdia és el seu estil natural, amb perso-natges estrambòtics i irrepetibles i a on adquireix un paper fonamental els designis de la sort, que segons Allen s’ha de concebir com un ele-ment bàsic en la vida de qualsevol ser humà.

notíciestgn Serveis | 35

ServeisTelèfons d’interès per municipis

Albinyana Telèfons d’interèsAjuntAment d’AlbinyAnA 977 68 78 18Consultori mèdiC d’AlbinyAnA 977 68 70 75Consultori mèdiC de les PeCes 977 68 76 98FArmàCiA d’AlbinyAnA 977 68 77 86CAP (urgènCies) 977 66 77 03CAP ii (Consultes d’esPeCiAlistes) 977 66 51 50guàrdiA Civil 977 66 02 86PArròquiA d’AlbinyAnA 977 68 78 37jutjAt de PAu 977 68 77 62

Altafulla Telèfons d’interèsAJUNTAMENT D’ALTAFULLA 977 65 00 08 PoliCiA loCAl 977 65 02 80 609 32 96 51FArmàCiA AnnA ArAsA 977 65 24 20FArmàCiA mAriA s.domingo 977 65 02 07Centre AssistènCiA mèdiCA AltAFullA 977 65 60 07urgènCies mèdiques. CAP de torredembArrA 977 64 38 01estACiÓ de servei 977 65 22 54tAXis 607 86 46 44 607 15 38 18 AutoCArs Penedès inFormACiÓ 977 66 08 21esPlAi de jubilAts 977 65 21 32 CAsAl lA violetA 977 65 00 83 PArròquiA st. mArtÍ 977 65 01 58ermitA sAnt Antoni 977 65 24 10

Arboç Telèfons d’interèsAjuntAment de l’Arboç 977 67 00 83biblioteCA muniCiPAl 977 67 19 92bombers - el vendrell 977 66 71 85CAP Arboç 977 67 15 88CAP el vendrell 977 66 77 03Creu rojA 977 66 11 41 667 45 00 26FArmàCiA 977 67 00 09Hotel d’entitAts 977 67 16 03jutjAt de PAu 977 67 04 43llAr d’Avis 977 67 16 90PArròquiA sAnt julià 977 67 04 07PisCinA munCiPAl 977 10 93 23PoliCiA loCAl de l’Arboç 900 66 62 22 977 16 77 07PoliesPortiu muniCiPAl 977 67 07 13residènCiA d’Avis sAnt Antoni AbAt 977 67 03 07veterinAri 977 67 12 33

Banyeres del Penedès Telèfons d’interèsAjuntAment 977 67 13 50Centre CÍviC ernest lluCH 977 67 01 08museu muniCiPAl joseP CAñAs 977 67 08 02llAr d’Avis 977 67 01 08esPAi jove 977 67 13 57

biblioteCA 977 67 01 08Consultori mèdiC 977 67 17 12guàrdiA muniCiPAl 663 96 66 62àreA bàsiCA de sAlut 977 67 15 88Creu rojA 977 66 11 41HosPitAl ComArCAl de vilAFrAnCA del Penedès 93 81 80 440HosPitAl ComArCAl del vendrell 977 25 15 70FArmàCiA 977 67 11 02PArròquiA 977 67 14 40tAXi 630 09 79 67

Bellvei Telèfons d’interèsAjuntAment 977 16 81 85 jutgAt de PAu 977 16 82 52 llAr de jubilAts 97716 80 57PisCinA muniCiPAl 97716 80 02

Bisbal del Penedès Telèfons d’interèsAjuntAment 977 68 84 76 977 68 84 38Consultori mèdiC 977 68 87 24FArmàCiA 977 68 85 50urgènCies- CAP el vendrell 977 66 77 03 977 66 51 51HosPitAl del vendrell 977 66 11 41HosP. el vendrell- urgènCies 977 25 79 14Creu rojA el vendrell 97766 11 41 977 66 41 13PArròquiA de stA. mAriA 977 68 84 52AutobÚs urbà HiFe 902 11 98 14

Bonastre Telèfons d’interèsAjuntAment 977 65 70 19

CalafellTelèfons d’interèsAjuntAment 977 69 90 09Centre d’AtenCiÓ PrimàriA 977 69 14 18Consultori segur 977 16 44 08Creu rojA 977 69 28 66HosPitAl del vendrell 977 25 79 00 telèFon verd 900460367tAXis CAlAFell 977 69 03 20tAXis segur de CAlAFell 977 67 31 63PoliCiA loCAl 977 69 90 07PoliCiA loCAl urgènCies 092jutjAt de PAu 977692508

Coma-rugaTelèfons d’interèsAjuntAment (CentrAletA) 977 166 400AmbulànCies 977 680 008Auditori PAu CAsAls 977 683 468biblioteCA 977 662 118bombers 977 667 185CAsAl CÍviC 977 667 526CAP 977 667 703Creu rojA 977 661 141

FArmàCiA tobellA 977 680 917guàrdiA Civil 977 660 286mossos d´esquAdrA 977 924 140PoliCiA muniCiPAl 977 684 704tAXi 977 665 892

ConstantíTelèfons d’interèsAjuntAment 977 52 05 21àreA bàsiCA de sAlut 977 52 41 09 902 11 14 44AutoCArs PlAnA 977 21 44 75biblioteCA PÚbliCA 977 52 06 92Centre de diA 977 52 13 08estACiÓ bus tgnA. 977 22 91 26FArmàCiA 977 52 17 10guàrdiA Civil 977 52 31 16ijutjAt de PAu 977 52 05 21PArroquiA s. Feliu 977 52 32 29PAvellÓ PoliesPortiu 977 52 40 48PoliCiA loCAl 639 71 16 41 977 52 40 01tAXis 606 37 90 76 679 16 24 16 977 23 60 64

Creixell Telèfons d’interèsAjuntAment de CreiXell 977 80 02 02AutoCArs Penedès, s.A. 977 66 08 21FArmàCiA CreiXell 977 80 04 77 llAr de jubilAts sAnt jAume de CreiXell 977 80 29 83PArròquiA sAnt jAume 977 80 02 08PoliCiA loCAl 977 80 20 10tAXis 608 63 42 76/77urgènCies mèdiques (CreiXell) 977 80 03 36urgènCies mèdiques (torredembArrA - 24H) 977 64 38 01

CunitTelèfons d’interèsAjuntAment de Cunit 977 67 40 80CAP Cunit 977 67 63 32CAP Cubelles 902 111 444 HosPitAl ComArCAl sAnt Antoni AbAt (vilAnovA i lA geltrÚ) 93 893 16 16HosPitAl residènCiA sAnt CAmil (sAnt Pere de ribes) 93 896 00 25 urgènCies sAnt Pere de ribes 93 896 27 94 PoliCiA loCAl 977 67 50 48bombers vilAnovA 977 66 71 85bombers el vendrell 977 66 00 80Cementiri 977 67 55 84Creu rojA CAlAFell-Cunit 977 69 28 66desPAtX PArroquiAl 977 67 40 30

El Catllar Telèfons d’interèsAjuntAment 977 65 31 01biblioteCA muniCiPAl 977 65 37 42Consultori mèdiC 977 65 36 75jutjAt de PAu 977 65 31 01PArròquiA 977 65 31 39

El Morell Telèfons d’interèsAjuntAment 977 840 617 PArròquiA de sAnt mArtÍ 977 840 818Centre d’AtenCiÓ PrimàriA 977 840 015FArmàCiA 977 840 952 guàrdiA Civil 977 842 244AssoCiACiÓ de jubilAts i Pensionistes del morell 615.94.27.29

El Vendrell Telèfons d’interèsAjuntAment (CentrAletA) 977 166 400Auditori PAu CAsAls 977 683 468biblioteCA 977 662 118bombers 977 667 185Cementiri 977 166 404CAP i 977 667 703Creu rojA 977 661 141esPlAi gent grAn tAnCAt 977 666 997esPlAi gent grAn tÍvoli 977 181 066FArmàCiA bueno 977 661 656FArmàCiA juste 977 664 422FArmàCiA mAgriñá 977 660 092FArmàCiA mestres CAtAlà 977 666 084FArmàCiA PArrA 977 660 275FArmàCiA PiFArré 977 660 333FArmàCiA rovirA 977 660 873guàrdiA Civil 977 660 286HosPitAl del vendrell 977 257 900oFiCinA del Consumidor 977 154 996PoliCiA muniCiPAl 977 154 444PoliCiA muniCiPAl (oFiCinA de ComA-rugA) 977 684 704residènCiA d’Avis 977 660 924trAnsPort - AutoCArs Penedès 977 660 821trAnsPort - AutoCArs PoCH 977 660 240trAnsPort - monbÚs 938 937 060

Els Pallaresos Telèfons d’interèsAjuntAment 977 61 06 00 977 61 06 27jutjAt de PAu 977 62 71 33tAXi 606 999 800disPensAri mèdiC 977 61 07 62CAP sAnt sAlvAdor 977 52 34 10urgènCies CAP st. sAlvAdor 977 52 39 19PArròquiA sAnt sAlvAdor 977 52 39 19

La Canonja AjuntAment 977543489PoliesPortiu joseP CAnAdell veCiAnA 977547885guàrdiA urbAnA 977548081llAr de jubilAts 977541883CAP 977556678PArròquiA de sAnt sebAstià 977543598FArmàCiA Fuertes 977545090FArmàCiA òPtiCA mirÓ 977546060tAnAtori muniCiPAl 977550020veterinAri 977544907

36 | Serveis notíciestgn29 de setembre de 2009

La Nou de GaiàTelèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 65 52 57 CONSULTORI MÈDIC 977 65 52 58

La Pobla de MafumetTelèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 84 02 60 977 84 00 52BIBLIOTECA MUNICIPAL 977 84 05 55CASAL GENT GRAN 977 84 33 02 977 84 3329FARMÀCIA 977 84 05 25 CAP DEL MORELL 977 84 00 15

La Pobla de MontornèsTelèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 64 80 12AUTOCARS PENEDÈS 977 66 08 21 FARMÀCIA 977 64 80 13CONSULTORI MÈDIC 977 64 85 31PARRÒQUIA 977 64 82 03

La Riera de Gaià Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 65 50 00PARRÒQUIA STA. MARGARIDA 977 65 50 76INFERMERIA I CONSULTORI MÈDIC 977 65 55 55FARMÀCIA M.DOMÈNECh 977 65 51 55

Montmell Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977.68.84.29CONSULTORI MEDIC 977.68.92.10CAP VILA-RODONA 977.63.90.19PIUS hOSPITAL VALLS 977.61.30.00hOSPITAL VENDRELL-URGENCIES 977.66.77.04MOSSOS D’ESQUADRA - CASERNA VENDRELL TRÀNSIT

977.66.33.33

PerafortAJUNTAMENT 977 62 50 06TAxI 977 22 14 14CAP DEL MORELL 977 84 00 15FARMACIA PERAFORT 977 62 55 55

Roda de BaràPOLICIA LOCAL 977 65 77 00 AJUNTAMENT 977 65 70 09 AUTOCARS R. GARCíA 977 65 70 84TAxI J. MINGORANCE 607 20 09 29TAxI BORRELL 600 83 83 60ASSISTÈNCIA SOCIAL 977 65 75 14 TAxI PADILLA 610 21 28 56CASAL DELS AVIS 977 80 93 73 CONSULTORI RODA DE BARÀ POBLE 977 65 75 14PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU 977 65 70 10 CONSULTORI RODA DE BARÀ PLATJA 977 80 19 05CREU ROJA (DESTACAMENT PLATJA) 977 21 71 54 FARMÀCIA RODA POBLE 977 65 72 88RESIDÈNCIA BANC D’ESPANyA 977 80 00 01 hOSPITAL EL VENDRELL 977 25 79 00CAP TORREDEMBARRA URGÈNCIES 24h 977 64 38 01BIBLIOTECA MUNICIPAL 977 80 99 42 AMBULÀNCIES 977 66 11 41

Salomó Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 62 90 30FARMÀCIA 977 62 91 76METGE 977 62 90 11

Salou Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 30 92 00ASSOCIACIÓ DE JUBILATS ESPLAI 977 38 88 67JUTJAT DE PAU 977 38 03 18

OMIC 977 30 92 18PISCINA MUNICIPAL 977 30 92 11BIBLIOTECA MUNICIPAL 977 38 88 09GUÀRDIA CIVIL 977 38 01 06PABELLÓ MUNICIPAL 977 30 92 11CAP- URGÈNCIES 977 38 31 04TANATORI MUNICIPAL I CEMENTIRI 977 38 82 02ESTACIÓ DE TREN 977 38 19 37RADIO TAxI 977 38 50 90

St. Jaume dels Domenys Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 67 71 13CONSULTORI MUNICIPAL 977 67 88 16CAP ARBOÇ- URGÈNCIES 977 67 15 88BIBLIOTECA ALFONS MASERAS- PUNT INFORMACIÓ PISCINA MUNICIPAL 647 76 29 92SERVEI DE TAxI 977 68 83 23SERVEIS FUNERARIS 977 66 10 75PARC BOMBERS ST. JAUME 977 67 87 75GUÀRDIA CIVIL LLORENÇ 977 67 88 00CREU ROJA DEL VENDRELL 977 66 11 41AUTOCARS POCh 977 66 02 40

Santa Oliva Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 67 96 63 977 67 92 04CONSULTORI MUNICIPAL 977 67 88 16AMBULÀNCIES 977 66 41 13CENTRE DE SALUT 977 67 95 50CREU ROJA 977 66 11 41URGÈNCIES MÈDIQUES 977 66 77 03BOMBERS 977 66 71 85FARMÀCIA 977 67 95 15FUNERÀRIA SELVA I TANATORI 977 66 10 75 977 67 13 78GUÀRDIA CIVIL 977 66 02 86

Tarragona Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 29 61 00 OFICINA D’ATENCIÓ CIUTADANA 902 20 09 77

OFICINA DEL CONSUMIDOR 977 29 61 19BIBLIOTECA PÚBLICA 977 24 03 31ESTACIÓ D’AUTOBUSOS 902 36 51 14TAxIS 977 22 14 14ESTACIÓ DEL CAMP DE TARRAGONA (AVE) 902 43 23 43AUTORITAT PORTUÀRIA 977 25 94 00

Torredembarra Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 64 00 25 AMBULÀNCIES CREU ROJA 977 2447 69BIBLIOTECA MUNICIPAL 977 64 31 75CENTRE D’ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA TORREDEMBARRA 977 64 38 09CENTRE MÈDIC 977 64 45 15CONSULTORI BAIx A MAR 977 64 34 99LLAR DE JUBLIATS 977 64 38 89PORT TORREDEMBARRA 97764 32 34

Vilallonga del Camp Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 84 01 01 CONSULTORI MÈDIC 977 84 23 28PARRÒQUIA 977 84 01 15FARMÀCIA VILALLONGA DEL CAMP 977 84 02 56

Vila-seca Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 30 93 00 JUTJAT DE PAU 977 39 09 23AUDITORI JOSEP CARRERAS 977 39 38 12BIBLIOTECA DE VILA-SECA 977 39 13 63AUTOCARS PLANA 977 21 44 75PAVELLÓ MUNICIPAL D’ESPORTS 977 39 18 06PAVELLÓ MUNICIPAL D’ESPORTS DE LA PINEDA 977 30 93 00CAP 977 39 40 27CONSULTORI MÈDIC LA PINEDA 977 37 05 13CONSULTORI MÈDIC LA PLANA 977 39 04 36CONSULTORI MÈDIC D’ESTIU LA PINEDA 977 37 30 49TANATORI MUNICIPAL 977 39 35 38

SUDOKU

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

1 - Hard

2 7 46 7

2 93 4 84 1 8 7

7 19 6

8 3 73 5

SUDOKUMAT 5.7 Created by S Udoku-2-

1 - Easy

7 2 4 38 3 76 3 9

9 81

2 5 4 7 96

6 8 7 1 5 4 25 8 2 9 3 1 7 6

SUDOKUMAT 5.7 Created by S Udoku-2-

521

72

46

89

659

95

839

54

61

316

129

6 4 3 1 8 93 8 7 5 1 47 5 9 2 6 3

8 7 3 4 5 24 7 2 8 13 2 1 9 7 67 4 3 8 9 26 8 2 5 7 4

1 5 3 4 6 7 8

Fàcil Difícil

Solució setmanaanterior

notíciestgn Classificats | 3729 de setembre de 2009

ClassificatsImmobilàries Motor Treball

TARRAGONA. RAMBLA NOVAPis en venda nou de 130 m², 3 habitacions, 3 banys, parquet, cuina equipada, aire condicionat amb bomba de calor per conductes, terrassa amb vistes al mar i a la Rambla, exterior, assolellat, ascensor, acabats de primera qualitat. Informi’s. Tel: 977251616.

TARRAGONA-Zona Rambla Nova (balcón mirador ) Plaza de parking grande en venta. en propiedad.precio: 41.000 € / 6.621.000 pts. Tel: 676664298

TARRAGONA- Àtic de 77m.+23m de terrassa. 3 habitacions (2 armaris empotarts), 1 saló gran, 1 cuina, 1 bany, 1 aseo. Terrassa “cantonera” Totalment exterior. Carpinteria exterior nova d’al.lumini. Necessita reforma interior. Preu: 350.000 € Tel: 636954461

EL CATLLAR Gran oportunidad!! Piso Semi nuevo en el pueblo. 4 dormitorios, 2 baños, parking, trastero, zona comunitaria con piscina. Todo exterior. 187.000 € / 31.115.000 pts. Te: 676664298.TARRAGONA- Àtic de 98m.+30m de terrassa. 3 habitacions (1 armari empotart), 1 saló gran amb llar de foc, 1 cuina, 1 bany, Terra parquet de la millor qualitat. Carpinteria interior fusta sapeli. Carpinteria exterior ’al.lumini. Necessita retoques interior. Preu: 350.000 € Tel: 636954461

TARRAGONA-PISO único en la ciudad - zona mercado - 120 mts, 4 dormitorios, 2 baños, parking doble, terraza de 246 mts con piscina propia y zona de gimnasio y barbacoa cubierta. OPORTUNIDAD!! 420.000 € / 69.883.000 pts. Te: 977224544

TARRAGONA-PISO zona LOS MÚSICOS – 1 dormitorio doble con armarios empotrados – cocina americana- baño completo en suite - balcon terraza – zona comunitaria con piscina – parking y trastero.185.000 € tel: 691309071.

TARRAGONA C/Fortuny 17. Pisos totalment rehabilitats. 2 i 3 hab. 977252052

TARRAGONA-TODO REFORMADO A NUEVO!! PISO 4 Dormitorios, 2 baño, cocina amplia con oficce, 8ª planta por ascensor con vistas al cabo de Salou. ZONA Pere Martell , MUY AMPLIO. 320.000 € / 53.243.000 pts. Tel. 977224544 .

TARRAGONA-PISO NUEVO – zona plaza de toros – 2 dormitorios con cocina americana- excelente materiales- muy luminoso OPORTUNIDAD – 168.000 €. Te: 691309071

TARRAGONA-PISO DE ALTO STANDING – zona Via Augusta – 180 mts. 5 dormitorios 3 baños – jardin propio – domótica – vistas al mar – garaje de 66 mts. Zona comunitaria con piscina. precio a consultar Te: 676664298.

TARRAGONA-PISO RAMBLA NOVA – Piso 3 habitacions, 1 bany. Tot exterior. Terrassa coberta. 1 balcó. Traster.165.000 € Tel: 630113725

TARRAGONA-ZONA COERTE INGLES. – 2 dormitorios, comedor- estar- cocina equipada- 2 baños completos- Totalmente reformado- 270.000 € / 45.000.000 pts. Tel: 977224544.

TARRAGONA-ATICO con PARKING –– zona mercado- terraza de 70 mts. Totalmente exterior – 2 dormitorios grandes – GRAN OPORTUNIDAD!!!! 322.000 € / 53.576.292 pts. Tel: 691309071.

TARRAGONA-DESPACHO RAMBLA NOVA - 2 Estancias y baño compleo. Superficie útil 30,50 mts. todo reformado – interior pero muy coqueto – OFERTA 110.000 € tel. 977224544 .

TARRAGONA-LOCAL COMERCIAL zona PALAU de CONGRESOS a metros de la RAMBLA NOVA. 95 mts, con salidas de humos – ideal restorante o bar . OPORTUNIDAD!!! 200.000 €. Tel. 691309071.

TARRAGONA-GRAN OPORTUNIDAD !! PISO de 2 dormitorios a estrenar – Zona Estación de Tren de Tarragona. Precio oferta: 165.000 € tel. 977224544.

TARRAGONA -C/ Orosi. Loft acabat de reformar. 90.000 €. 977252052

TARRAGONA -C/ Obra Nova Vall Arrabassada. Pisos 4. Hab. Zona Comunitària. Marmol, calefacción pre-instal.lada, A.C. 278.500 €. 977252052

TARRAGONA-LOCAL COMERCIAL zona estación RENFE, dividido en Planta baja y entresuelo. Total 130 mts – apto para cualquier destino – obra nueva. OPORTUNIDAD!! 180.000 € / 30.000.000 pts. Tel : 977224544

TARRAGONA. Vall arrabasada. Obra nova. pisos 4 hab. Zona comunitària. Marmol. Calefacción .pre-instal. AC Desde 278.500 €. 977252052

TARRAGONA-OPORTUNIDAD!!! Piso Vidal i Barraquer, 3 dormitorios ( 1 en suite ) , semi nuevo, con parking y zona comunitaria con piscina. 296.000 € / 49.251.000 pts. Tel : 691309071

TARRAGONA-GRAN OCASIÓN !! DESPACHO de 30 mts en Parte Alta baño con Ducha y sala diáfana, todo reformado a nuevo.

OPORTUNIDAD!!! 80.000 € / 13.310.880 pts. Tel : 691309071

TARRAGONA. POL. IND. FRANCOLÍNaus en venda des de els 270 m², bany, entrada de camions. Des de 191.000€. Tel: 977251616.

MASPUJOLS. A 3 minuts de Reus i 10 de Tarragona. Darreres cases en venda d’obra nova, amb quatre dormitoris, 2 banys complerts, gran saló-menjador amb sortida al jardí, aire cond. i calefacció per conductes, garatge de 42m2 , terrasses, vistes…per només 199.000.-+ iva. 977214797.

TARRAGONA . C/ MANEL DE FALLAApartament de 40 m², 1 habitació amb armari encastat, 1 bany, exterior, assolellat, terrassa, ascensor. Per només 130.000€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. c/Robert Gerhard. Apartament seminou d’un dormitori doble, ampli saló-menjador , bany complert, cuina americana. Orientació sud. Davant zona dels parkings.Actualment llogat a un funcionari. Totalment amoblat i equipat. 179.000.- 687806671

BOÍ (Pirineu de Lleida). Preciós apartament de 2 anys d’antiguitat, amb 2 dormitoris, bany complert, saló-menjador amb cuina americana, armaris encastrats, calefacció. Terrassa de 70m2. Façana de pedra i pissarra, parking. Dins del poble, a 5 minuts del Parc Natural d’aigüestortes i Sant Maurici, i a 10 Km de pistes d’esquí de

Boi- taüll, en un paratge meravellós envoltat de natura. 220.000.-(També posibilitat de lloguer.)977650052.

TARRAGONA. C/ APODACAPis de 70 m², 2 habitacions amb armaris encastats, 1 bany amb banyera hidromassatge, cuina independent, parquet, calefacció a gas, aire condicionat, exterior, ascensor. OPORTUNITAT!! 216.000€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. .c/ Joan Miró. Pis de 3 dormitoris, saló-menjador amb terrassa de 10m2, bany i cuina a estrenar, calefacció, zona comunitària amb piscina, parking i traster. Per només 259.000.- 687806671

TARRAGONA. C/ GRANADAExclusiu dúplex d’alt standing en venda, nou, 221 m², 4 habitacions, 3 banys, 1 lavabo, cuina equipada, aire condicionat amb bomba de calor per conductes, exterior, assolellat, ascensor, magnifiques vistes al mar. Informi’s. Tel: 977251616., jardí. Parcel.la de 250m2.Calefacció. A 100m de la platja. Una casa amb encant. 977214797.

TORREDEMBARRA. Darrer pis d’obra nova amb tres dormitoris, bany complert, saló-menjador de 25m2 amb cuina americana, 2 balcons. Excel.lents qualitats i preu d’oferta. 205.000.- 687806671

SANT PERE I SANT PAU.. Bloc Filipinas. Pis de 85m2 amb tres dormitoris, ampli saló amb terrassa, calefacció, cuina office, ascensor. 142.500.- 687806671

TARRAGONA-c/Ixar. pis de 85 m2, 3 hab, 2 banys cuina menjador, a reformar. 155.481 €-TEL. 977215023

TARRAGONA -c/ caputxins- pis 65 m2, 3hab, 1 bany, cuina, mendor, ascensor, 247.620 €-MOVIL: 653522149

TARRAGONA – venda d’un àtic en el centre de Tarragona, de 180m2, 3 habitacions dobles, i dues grans terrasses de 35m2 cadascuna, totalment reformat, alarma, aacc, completament moblat, traster i dos pàrkigs inclosos. 450.000,-€. Telf.

676474607

TARRAGONA -rep. argentina.- 2 habitacions, bany amb hidromasatge ascensor, exterior 247.617 € MOVIL: 653522149

TARRAGONA. C/ APODACAPis nou de 112 m², 3 habitacions ( 1 en suite) amb armari encastat, 2 banys complerts, cuina equipada, parquet, exterior, molt lluminós, terrassa de 15 m², aire condicionat amb bomba de calor per conductes, ascensor, acabats de primera qualitat. 323.140€. Tel: 977251616.

FIGUEROLA DEL CAMP-CASA ADOSADA DE 174M2 CONSTRUIDOS, 4 DORMITORIOS (1 CON VESTIDOR),2 BAÑOS COMPLETOS,SALON-COMEDOR,COCINA EQUIPADA CON SALIDA AL JARDIN ,GARAGE 42M2,CALEFACCIÓN,AIRE ACONDICIONADO.REBAJADO A 200.000 €.TEL.607207506/660531624

CORNUDELLA-. obra nova pis 2 hab, cuina menjador, 1 bany, calefacció.130.000 € MOVIL: 653522149

VILA-RODONA-obra nova pis 2 hab, 1 bany, cuina menjador, calefaccio.-155.000 € TEL. 977215023

TARRAGONA. AVDA. ROMAPis d’alt standing en venda de 150 m², 5 habitacions, 2 banys de marbre, cuina equipada, aire condicionat amb bomba de calor, exterior, assolellat, terrassa, plaça d’aparcament, traster, ascensor. Informi’s. Tel: 977251616.

PERAFORT(PUIGDELFÍ) – Alquiler de pisos y/o dúplex de 3 y 4 habitaciones con armarios empotrados, 2 baños y grandes terrazas. Cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad. Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora, todos ellos en acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos. Desde 550.-€/mes. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

FLIX – Alquiler de piso de 2 habitaciones, con o sin muebles. Cocina y baño equipados. Aire acondicionado. Desde 375.-€/mes. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

ROQUETES (TERRES DE L’EBRE) – Alquiler de pisos, dúplex y casas adosadas, de 2, 3 y 4 habitaciones, con cochera. Cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad. Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora,

todos ellos en acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos. Desde 375.-€/mes. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

REUS – Ideal para inversores. Venta de local comercial de 360 m2, que se ha dividido en dos locales comerciales de unos 50m2 y 30m2 y 11 almacenes independientes para poder alquilar individualmente. 750.000,-€ Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

VALLMOLL - Polígono Industrial Mas Vell. Solar de más de 12.000 m2, con proyecto de 4 naves industriales gran industria. Consulte posibilidades de venta, alquiler o permuta. Telf. 977212389 / 672384182

PERAFORT(PUIGDELFÍ) – Con una financiación del 2% de interés (pagando menos que un alquiler) sea propietario de un piso o un dúplex de 3 ó 4 habitaciones con armarios empotrados, 2 baños y una gran terraza. Cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad. Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora, todos ellos en acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos. Desde 200.000.-€. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

FLIX – Con una financiación del 2% de interés (pagando menos que un alquiler) sea propietario de un piso de 2 habitaciones, con o sin muebles. Cocina y baño equipados. Aire acondicionado. Párking incluido. 150.000.-€. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

ROQUETES (TARRAGONA) – Con una financiación del 2% de interés (pagando menos que un alquiler) sea propietario de un piso, un dúplex o una casa adosada, de 2, 3 ó habitaciones, con cochera. Cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad. Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora, todos ellos en acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos. Desde 130.000.-€. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

TARRAGONA. RAMBLA NOVAPis en venda nou de 130 m², 3 habitacions, 3 banys, parquet, cuina equipada, aire condicionat amb bomba de calor per conductes, terrassa amb vistes al mar i a la Rambla, exterior, assolellat, ascensor, acabats de primera qualitat. Informi’s. Tel: 977251616.

TARRAGONA. C/ GRANADAExclusiu dúplex d’alt standing en venda, nou, 221 m², 4 habitacions, 3 banys, 1 lavabo, cuina equipada, aire condicionat amb bomba de calor per conductes, exterior, assolellat, ascensor, magnifiques vistes al mar. Informi’s. Tel: 977251616.

TARRAGONA . C/ MANEL DE FALLAApartament de 40 m², 1 habitació amb armari encastat, 1 bany, exterior, assolellat, terrassa, ascensor. Per només 130.000€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. C/ APODACAPis nou de 112 m², 3 habitacions ( 1 en suite) amb armari encastat, 2 banys complerts, cuina equipada, parquet, exterior, molt lluminós, terrassa de 15 m², aire condicionat amb bomba de calor per conductes, ascensor, acabats de primera qualitat. 323.140€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. C/ APODACAPis de 70 m², 2 habitacions amb armaris encastats, 1 bany amb banyera hidromassatge, cuina independent, parquet, calefacció a gas, aire condicionat, exterior,

ascensor. OPORTUNITAT!! 216.000€. Tel: 977251616.SANT PERE I SANT PAU. PAÏSOS CATALANSPis de 110m² en venda nou, amb 3 habitacions ( 1 en suite) amb armaris encastats, a banys complerts, cuina amb sortida a la terrassa, terrassa de 30 m² amb barbacoa, parquet, aire condicionat fred i calent per conductes, excel·lents qualitats, ascensor, zona comunitària, plaça d’aparcament i traster. Informi’s. Tel: 977251616.

BONAVISTA. C/Camí de la Partio. nOU A ESTRENAR. 2 hab. Bany. 550 €

TARRAGONA. Assamblea Catalunya. 2 hab. amb mobles. 500 €

TARRAGONA. SANT AGUSTÍApartament en lloguer de 35 m², amb mobles, 1 bany, cuina equipada, exterior, molt assolellat, despeses de comunitat incloses en el preu. 400€. Tel: 977251616.

VILALLONGA DEL CAMP: Obra Nova. Pisos de 2, 3 i 4 habitacions. Desde 110.000 €. 977252052.

TARRAGONA. COS DEL BOUPis de 40 m², reformat, 1 habitació, amb mobles, cuina amb electrodomèstics , aire condicionat amb bomba de calor, exterior, assolellat, terrassa, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. Des de 525€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. Bosques, xalet pareado más 600m2 de parcela 4 hab, 3 baños, salón, cocina de diseño, garaje 2 coches, trastero, suelos de cerámica y parquet. Hay que verlo. Tel. 629232588

TARRAGONA. GASÒMETREApartament reformat de 35 m², sense mobles,1 habitació, 1 bany, cuina independent amb rentadora, parquet, exterior, gran terrassa, assolellat, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. 400€. Telf: 977251616.

TARRAGONA. PLAÇA SANT MIQUELPis nou de 45 m², 1 habitació, totalment moblat i decorat, 1 bany, cuina office equipada amb rentavaixelles, rentadora- assecadora, nevera, microones amb grill, tv, dvd, tdt, aire condicionat fred i calent, parquet, exterior, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. 550€ . Tel: 977251616.

VILAFORTUNY. Xalets parejats i aïllats a estrenar. Zona Tallats II, al costat del nou CAP. Zona comunitària ajardinada i piscina. Molt amplis. Tel. 629232588 / 649486412

TARRAGONA . C/ Caputxins 23, 2 hab., sense mobles, semi nou. 500 €. 977252052

TARRAGONA . C/ Caputxins 23, 2 hab., sense mobles, semi nou. 500 €. 977252052

TARRAGONA . C/ Caputxins 23, places de parking per motot. 30 €. 977252052

TARRAGONA-Piso de 130m2, 4 habitaciones, 2 baños completos, todo equipado, en pleno centro, ascensor, parking, 950€ 977920657-658025285

TARRAGONA . C/ Fortuny 17. Gobernador Gonzalez amb sortida de fums... , 2100 €.

ImmobiliàriesVenda

ImmobiliàriesLloguer

TARRAGONA-VIA AUGUSTAEdifici singular 3 habitatges únics de 3 dormitoris, de 101m. Pk. Tipus ‘boxer opcional’. Tot un luxe a preu de cost. Claus en mà. Amb garantia de la Societat Kadekilo. Rambla NOva 123. Inf. Via Augusta 69. Telf. 609020545 i 320026588

SALOU:-EXCLUSIVO ATICO 200 mts. de terrazas propias2 dormitorios, barbacoa, parking grande, zona comunitaria con piscina , vistas al mar y a la montaña, edificio señorial. Excelente situación. A 3 minutos de Port Aventura y 100 mts de la playa. 390.000 € / tel: 691309071

TARRAGONA PROVINCIA, LA GRANADELLA (LLEIDA) Y MAELLA (ZARAGOZA) venta de solares edificables. Posibilidad de permuta. Telf. 672.384.182 / 977 212 389

ATENCIÓ INVERSORS !

Tarragona. Part Alta, apartament de dos dormitoris tot reformat, cuina-menjador amb balcó, prop Plaça de la Font i davant de ruines romanes del circ. Moblat i equipat. Per només 110.000.€- 687806671

SALOU. Conjunt aqQuaria.Apartaments de 2 dorm. De 68 m. útils. Amb 1600m de zona comunitària, dos piscines, padel, zona ‘fitnes’ i SPA. Al costat de plaça Europa i Port Aventura. A preu ‘low cost’, tans sols 205.000€, claus en mà. La millor inversió del moment. Inf. al mateix conjunt. elf. 605020545 i 625355265

38 | Classificats notíciestgn29 de setembre de 2009

TARRAGONA. SMITHPis de 65m², amb mobles, 2 habitacions, 1 bany, cuina independent equipada, parquet, aire condicionat fred i calent, exterior, terrassa, assolellat, ascensor, plaça d’aparcament. 650€. Telf: 977251616

TARRAGONA-Zona Rambla Nova (balcón mirador ) Plaza de parking grande en venta. en propiedad.precio: 41.000 € / 6.621.000 pts. Tel: 676664298

TARRAGONA. RAMBLA VELLAPis nou de 40 m², 1 habitació, totalment moblat i decorat, 1 bany, cuina office equipada amb rentavaixelles, rentadora- assecadora, nevera, microones amb grill, tv, dvd, tdt, aire condicionat fred i calent, parquet, exterior, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. 625€ . Tel: 977251616.

TARRAGONA-PISO único en la ciudad - zona mercado - 120 mts, 4 dormitorios, 2 baños, parking doble, terraza de 246 mts con piscina propia y zona de gimnasio y barbacoa cubierta. OPORTUNIDAD!! 420.000 € / 69.883.000 pts. Te: 977224544

TARRAGONA-PISO zona LOS MÚSICOS – 1 dormitorio doble con armarios empotrados – cocina americana- baño completo en suite - balcon terraza – zona comunitaria con piscina – parking y trastero.185.000 € tel: 691309071.

SP y SP -PISO DUPLEX , 4 dormitorios, 3 baños, salon comedor con salida a jardin propio, cocina independiente equipada, parking doble en la misma finca. Todo exterior GRAN OPORTUNIDAD 270.000 € tel: 977224544

TARRAGONA-TODO REFORMADO A NUEVO!! PISO 4 Dormitorios, 2 baño, cocina amplia con oficce, 8ª planta por ascensor con vistas al cabo de Salou. ZONA Pere Martell , MUY AMPLIO. OPORTUNIDAD !! 320.000 € / 53.243.000 pts. Tel. 977224544 .

TARRAGONA-PISO NUEVO – zona plaza de toros – 2 dormitorios con cocina americana- excelente materiales- muy luminoso OPORTUNIDAD – 168.000 €. Te: 691309071

TARRAGONA-PISO RAMBLA NOVA – 2 dormitorios, comedor- estar- cocina equipada- 2 baños completos- Totalmente reformado- 270.000 € / Tel: 977224544.

TARRAGONA-LOCAL COMERCIAL zona PALAU de CONGRESOS a metros de la RAMBLA NOVA. 95 mts, con salidas de humos – ideal restorante o bar . OPORTUNIDAD!!! 200.000 €. Tel. 691309071.

TARRAGONA-GRAN OPORTUNIDAD !! PISO de 2 dormitorios a estrenar – Zona Estación de Tren de Tarragona. Precio oferta: 165.000 € tel. 977224544.TARRAGONA. CALA ROMANAXalet en parcel·la de 1.375m², construïts 505 m², 5 habitacions, 3 banys, 1 lavabo, aire condicionat fred i calent, biblioteca, celler, barbacoa, garatge per a 4 cotxes, alarma, piscina, excel·lents vistes al mar, a 5 minuts de la platja. Consulti possibilitats de venda, lloguer o permuta. Tel:977251616.

TARRAGONA-PISO en OFERTA!! zona Unió y Gasómetro 1 dormitorio – baño completo- Aire acondicionado por conducto en todo el piso, cocina independiente equipada, ascensor, impecable estado. 165.000 € / 27.454.000 pts. Tel : 691309071.

TARRAGONA-DESPACHO MUY BIEN

SITUADO – Plaza verdaguer – 2 salas independientes – recibidor – baño completo – 40 mts. OPORTUNIDAD!! 110.000 € / 18.302.246 pts. Tel : 691309071

VALLMOLL -DUPLEX OBRA NUEVA 4 Dormitorios, 2 baños completos, 2 terrazas de 40 mts cada una. Vistas despejadas, excelente calidades. Parking grande incluido en el precio. 260.000 € / 43.260.360 pts. Tel : 691309071

TARRAGONA-OPORTUNIDAD!!! Piso Vidal i Barraquer, 3 dormitorios ( 1 en suite ) , semi nuevo, con parking y zona comunitaria con piscina. 296.000 € / 49.251.000 pts. Tel : 691309071

TARRAGONA-GRAN OCASIÓN !! DESPACHO de 30 mts en Parte Alta baño con Ducha y sala diáfana, todo reformado a nuevo. OPORTUNIDAD!!! 80.000 € / 13.310.880 pts. Tel : 691309071

TARRAGONA. ENRIC D’OSSÓPis de 120 m², semi nou, sense mobles, 3 habitacions, 2 banys complerts, calefacció, exterior, terrassa de 10 m², assolellat, plaça d’aparcament. 750€. Telf: 977251616.

MASPUJOLS. A 3 minuts de Reus i 10 de Tarragona. Darreres cases en venda d’obra nova, amb quatre dormitoris, 2 banys complerts, gran saló-menjador amb sortida al jardí, aire cond. i calefacció per conductes, garatge de 42m2 , terrasses, vistes…per només 199.000.-+ iva. 977214797.

TARRAGONA. ROGER DE LLÚRIAPis nou de 60m², 1 habitació, totalment moblat i decorat, 1 bany, cuina office equipada amb rentavaixelles, rentadora- assecadora, nevera, microones amb grill, tv, dvd, tdt, aire condicionat fred i calent, parquet, exterior, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. 625€ . Tel: 977251616.

TARRAGONA. EIVISSAPis de 55 m², amb mobles, 2 habitacions, 1 bany, cuina independent equipada, exterior, terrassa, assolellat, ascensor, plaça d’aparcament, despeses de comunitat incloses en el preu. 600€. Tel: 977251616

TARRAGONA. C/ APODACAPis nou de 112 m²,sense mobles, 3 habitacions ( 1 en suite) amb armari encastat, 2 banys complerts, cuina equipada amb electrodomèstics, parquet, exterior, molt lluminós, terrassa de 15 m², aire condicionat amb bomba de calor per conductes, ascensor, acabats de primera qualitat. 725€. Tel: 977251616.

TARRAGONALlogo casa a Cala Romana. Casa individual amb mobles, 4 habitacions, sala amb llar de foc, cuina, terrassa, solarium, 2 trasters, aparcament, calefacció. Preu 795 €/mes. Tel. 620466196SANT PERE I SANT PAU.. Bloc Filipinas. Pis de 85m2 amb tres dormitoris, ampli saló amb terrassa, calefacció, cuina office, ascensor. 142.500.- 687806671

TARRAGONA-c/Ixar. pis de 85 m2, 3 hab, 2 banys cuina menjador, a reformar. 155.481 €-TEL. 977215023

TARRAGONA -c/ caputxins- pis 65 m2, 3hab, 1 bany, cuina, mendor, ascensor, 247.620 €-MOVIL: 653522149

TARRAGONA – venda d’un àtic en el centre de Tarragona, de 180m2, 3 habitacions dobles, i dues grans terrasses de 35m2 cadascuna, totalment reformat, alarma, aacc, completament moblat, traster i dos pàrkigs inclosos. 450.000,-€. Telf. 676474607

TARRAGONA -rep. argentina.- 2 habitacions, bany amb hidromasatge ascensor, exterior 247.617 € MOVIL: 653522149

LA CANONJA- 85 m2, menjador amb balco a.a calefacció 192.613 €

MOVIL: 653522149LES GUINYOLES- casa de 182 m2, 4 habitacions, 2 banys cuina amb galeriamenjador amb terrassa. 155.220 € TEL. 977215023

CORNUDELLA-. obra nova pis 2 hab, cuina menjador, 1 bany, calefacció.130.000 € MOVIL: 653522149

TARRAGONA. AVDA. ROMAPis nou amb mobles a estrenar de 110m², 4 habitacions, 2 banys complerts, cuina equipada amb sortida a galeria, calefacció a gas, aire condicionat, exterior, terrassa amb vistes al parc de la ciutat, assolellat, ascensor, plaça d’aparcament. 1.000€. Telf: 977251616.

TARRAGONA. STA. JOAQUIMA DE VEDRUNAPis de 105 m², moblat, 4 habitacions, 2 banys complerts, cuina equipada, calefacció a gas, exterior, assolellat, terrassa, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. 700€. Telf: 977251616.

TARRAGONA. Els Boscos. Casa adosada amb mobles per llogar. 3 habitacions, sala amb llar de foc, cuina office, calefacció, aparcament, jardí. Preu 850 €/mes. Tel. 620466196.

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBALocal de 200m², en primera línea comercial, gran aparador, bany, persiana metàl·lica motoritzada, en bon estat. 2.400€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. RAMBLA NOVAPis en venda nou de 130 m², 3 habitacions, 3 banys, parquet, cuina equipada, aire condicionat amb bomba de calor per conductes, terrassa amb vistes al mar i a la Rambla, exterior, assolellat, ascensor, acabats de primera qualitat. Informi’s. Tel: 977251616.

TARRAGONA . C/ MANEL DE FALLAApartament de 40 m², 1 habitació amb armari encastat, 1 bany, exterior, assolellat,

terrassa, ascensor. Per només 130.000€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. C/ APODACAPis nou de 112 m², 3 habitacions ( 1 en suite) amb armari encastat, 2 banys complerts, cuina equipada, parquet, exterior, molt lluminós, terrassa de 15 m², aire condicionat amb bomba de calor per conductes, ascensor, acabats de primera qualitat. 323.140€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. C/ APODACAPis de 70 m², 2 habitacions amb armaris encastats, 1 bany amb banyera hidromassatge, cuina independent, parquet, calefacció a gas, aire condicionat, exterior, ascensor. OPORTUNITAT!! 216.000€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. AVDA. ROMAPis d’alt standing en venda de 150 m², 5 habitacions, 2 banys de marbre, cuina equipada, aire condicionat amb bomba de calor, exterior, assolellat, terrassa, plaça d’aparcament, traster, ascensor. Informi’s. Tel: 977251616.

NAUS VENDATARRAGONA. POL. IND. FRANCOLÍNaus en venda des de els 270 m², bany, entrada de camions. Des de 191.000€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. Bosques, xalet pareado más 600m2 de parcela 4 hab, 3 baños, salón, cocina de diseño, garaje 2 coches, trastero, suelos de cerámica y parquet. Hay que verlo. Tel. 629232588

TARRAGONABosques, bonito xalet apareado de 228 m2 útiles y 660 m2 de parcela. 4 hab., 3 bamos, salón, cocina de diseño, parquet y cerámica a/a frío-calor por conductos. Ventanas de aluminio dos colores. Carpitenría interior de haya. Garaje 2 coches. Trastero. Tel. 649486412

TARRAGONA . C/ Caputxins 23, 2 hab., sense mobles, semi nou. 500 €. 977252052

HONDA VTR 1000. Color VERMELL. Any 1.999. Km 25.000. Preu 2.800,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421

SUZUKI GSXR 600. Color BLAU. Any 2.005. Km 16.000. Preu 5.500,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421BURGMAN 400. Color NEGRE. Any 2.007. Km 19.000. Preu 3.900,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421 PIAGGIO X9 250. Color NEGRE. Any 2005. Km 35000. Preu 1.900,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421 PIAGGIO MP3 125 RL. Color NEGRE. Any 2007. Km 650. Preu 3.900,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421 HYOSUNG COMET 250. Color NEGRE. Any 2007. Km 13000. Preu 1.900,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421 KTM DUKE 640 II. Color NEGRE. Any 2004. Km 6000. Preu 4.500,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421 KAWASAKI ER6F. Color NEGRE. Any 2.008. Km 9.000. Preu 4.500,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421

KAWASAKI Z750S. Color NEGRE. Any 2.005. Km 4.500. Preu 4.500,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421

DAELIM ROADWIN 125 R. Color NEGRE/TARONJA. Any 2008. Km 10000. Preu 1.400,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421 KYMCO BETWIN 250. Color NEGRE. Any 2003. Km 22000. Preu 1.400,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421

KYMVO XCITING 500. Color NEGRE. Any 2006. Km 15000. Preu 2.900,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421

VOLKSWAGEN PASSAT 2.0 TDI 140CV ADVANCE. Any 2007. Km 23000. Preu 20.900€.Tel. 977220066

AUDI A4 3.0 TDI quattro tiptronic 250cv, 4 puertas, diesel, 2005, 145000km., cambio automático, 12 meses de garantía. 21600€.Tel. 977220066

CITROEN C4 1.6HDi 110. Diesel 2006, 100000 km., cambio manual, 12 meses de garantía. 8900€.Tel. 977220066

NISSAN PICKUP 4x4 Doble cabina. 113cv. 2004. diesel, cambio manual, 65000 km. 12 meses de garantía. 10500€.Tel. 977220066

RENAULT MEGANE DYNAMIQUE 1.9 DCI 130CV . Any 2007. Km 35000. Preu 11.900€.Tel. 977220066 VOLKSWAGEN TOURAN EDITION 1.9 TDI 105CV. Any 2008. Km 16000. Preu 18.000€.Tel. 977220066 VOLKSWAGEN GOLF VARIANT 1.9 TDI 105CV. Any 2008. Km 10000. Preu 17.000€. Tel. 977220066 RENAULT KANGOO PAMPA DCI 100CV. Any 2007. Km 53000. Preu 8.000€. Tel. 977220066 VW SCIROCCO 2.0 TSI DSG 200CV FULL EQUIP. Any 2008. Km 7000. Preu 30.500€. Tel. 977220066

-----------------------------------------------

ANUNCIS CLASSIFICATS A...

Truca al Tel. 977 25 99 11

o bé envia un mail a

classificats@noticiestgn.cat

TARRAGONA – alquiler de un almacén, de unos 20 m2. A pie de calle, acceso directo con el coche. 230,-€/mes. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

MotorMotos

MotorCotxes

TreballOfertes laborals

ADMINISTRATIVO/A CONTABLEPara empresa situada en el Polígono de Riu Clar

(Tarragona)

SE SOLICITA:

Formación CFGS Administración y Finanzas.

Experiencia administrativa general, nivel alto de

contabilidad

Formación en prevención de riesgos laborales

Conocimientos de normativa ISO

Dominio Microsoft Office.

Persona estricta, metódica, seria, responsable.

SE OFRECE:

Incorporación Octubre ’09.

Trabajo estable.

Remuneración en función de la valía.

Jornada completa (horario flexible)

ADMINISTRATIVO/A DPTO. COMUNIDADESPara importante organismo público situado en

Tarragona.

SE SOLICITA:

Formación: CFGS Administración o similar.

Preferible experiencia en comunidades.

Persona responsable, don de gentes, facilidad de

palabra y educación.

Persona resolutiva, con iniciativa, mano izquierda.

Disponibilidad horaria.

SE OFRECE:

Trabajo estable.

Posibilidad de desarrollo profesional.

Jornada completa.

AUXILIAR ADMINISTRATIVO/APara importante empresa del Polígono de Tarragona.

SE SOLICITA:

Formación: CFGS Administración- FP-II Administrativo.

Se valorará experiencia en gestión de trabajadores.

Buen nivel de inglés.

Buena presencia, trato agradable, ganas de trabajar y

aprender, saber estar, persona abierta.

SE OFRECE:

Trabajo estable.

Remuneración en función de la valía.

Jornada completa.

AYUDANTES DE PRODUCCIONPara importante empresa situada en el Polígono de

la Selva del Camp debido a la apertura de una nueva

línea de producción.

SE SOLICITA:

Edad: 25-35 años

Formación: CFGS Mecánica, Electrónica, Química;

Ingeniería (Técnica/Superior), Licenciados en Química.

Funciones principales: tareas de fabricación; asistir a

otros operarios en sus funciones; carga-descarga y

transporte de materiales y productos; preparación de

palets, coronas y plásticos; colocar material palatizado

en plaza o almacén; vigilar extractor y reponer

canutos; acabado de material en flejadora, colocación

de plásticos, coronas, etc.

Disponibilidad para trabajaren turno europeo.

Experiencia en líneas de producción.

Vehículo propio para acceder al lugar de trabajo.

Ganas de trabajar, Responsabilidad, Madurez.

SE OFRECE:

Posibilidades reales de promoción profesional dentro

de la misma empresa.

Estabilidad laboral.

AZAFATO/ASPara cubrir diferentes servicios puntuales.

SE SOLICITA:

Disponibilidad para trabajar festivos y fines de

semana / campañas concretas.

Nivel cultural medio.

Valorable experiencia en trabajos de azafato/a.

Buena presencia.

Dotes comunicativas. RRPP.

SE OFRECE:

Posibilidad de continuidad en futuros trabajos.

Promoción profesional.

DEPENDIENTE/AImportante tienda ubicada en Tarragona necesita

incorporar personal para tareas de atención al

público.

SE SOLICITA: Persona con perfil comercial, trato

agradable, buena presencia, responsable y con ganas

de trabajar.-Residencia en Tarragona o cercanías

Disponibilidad horaria. Experiencia en trabajos de

atención al cliente.

SE OFRECE: Trabajo estable.Trabajo a media jornada

(tardes 17-20,30h.) y sábados completa (10-13,30

y 17-20,30h.)Incorporación en plantill. Buen clima

laboral.

PACTO Telf. 977253452

PACTO - EMPRESA DE TREBALL TEMPORAL

notíciestgn El Temps | 3929 de setembre de 2009

Encara bones temperatures

Màximes i mínimes de la setmana

El Tempsdimecres 30

Previsió per a dimarts 29 de setembre de 2009

E l sol dominarà la set-mana. Dimecres podrà augmentar la nuvolusitat

però el sol s’imposarà la resta de dies arreu del territori. Les tem-peratures, en conjunt, seràn un mica més baixes que les viscudes la darrera setmana, però es man-tindran encara càlides. (Dades del Servei Metereològic de Cata-lunya).

Albinyana 26 / 16ºC

Altafulla 26 / 18ºC

Bellvei 26 / 16ºC

Banyeres 26 / 15ºC

Bonastre 25 / 15ºC

Calafell 26 / 15ºC

Constantí 25 / 17ºC

Creixell 26 / 17ºC

Cunit 26 / 16ºC

El Catllar 26 / 16ºC

El Morell 25 / 16ºC

El Vendrell 26 / 15ºC

Els Pallaresos 25 / 16ºC

L’Arboç 26 / 15ºC

La Bisbal 25/ 16ºC

La Canonja 26 / 16ºC

La Nou Gaià 26 / 16ºC

La Pobla Mafumet 25 / 16ºC

La Pobla Montorn. 26 / 16ºC

La Riera 26 / 16ºC

La Secuita 26 / 16ºC

Llorenç 18 / 10ºC

Masllorenç 26 / 15ºC

Montmell 24 / 14ºC

Perafort 25 / 16ºC

Renau 25 / 16ºC

Roda de Barà 26 / 15ºC

Salomó 25 / 15ºC

Salou 26 / 17ºC

Sant Jaume 25 / 17ºC

Santa Oliva 26 / 15ºC

Tarragona 27 / 18ºC

Torredembarra 27 / 16ºC

Vespella 26 / 12ºC

Vilallonga 25 / 16ºC

Vila-seca 26 / 17ºC

dijous 1

divendres 2

dissabte 3

diumenge 4

dilluns 5

40 | Contraportada notíciestgn29 de setembre de 2009

La Natàlia Rodríguez és, sense cap mena de dubte, una de

les tarragonines més i n t e r n a c i o n a l m e n t

conegudes. El seu por-tentòs físic i la seva

mentalització de ferro l’han portat

a l’atletisme de més alt nivell,

on compe-teix any rere any per les medalles en els millores

escenaris del planeta esportiu.

Tot i el seu èxit, ella con-tinua vivint al barri on va crèixer

i on s’entrena cada dia per preparar el pròxim assalt al podi. Ens rep a les portes del poliesportiu de Camp Clar, on acava d’entrenar-se � ns a les vuit del vespre. Allà la trobem amb un xandall negre fent els correspo-nents estiraments després d’una dura sessió de treball.

Quan et vas adonar que series atleta? Des de ben petita. Quan anava a l’escola Los Ángeles de la Granja sempre m’agradava jugar amb els nois i córrer amb ells jugant a futbol o a qualsevol altre esport. La veritat és que sempre estava corrent. Les nenes eren massa tranquiles per mi.

I qui et va � car dins del món de l’atletisme? Va ser el meu pare. A ell li agradava molt córrer i sempre participava a les curses populars de la ciutat. Jo de vegades l’acompanyava i

d’aquesta manera em va introduir mica en mica en aquest món.

Quan arribeu a la conclusió que t’hi podies dedicar professionalment?

Quan vaig arribar a la categoria júnior vaig tenir la possibilitat

de començar a competir amb adults. Tot i que jo era la més joveneta, quedava sempre per davant de la resta.

Llavors podem dir que la teva facilitat per córrer és qüestió de genètica? La veritat és que sí. Ja des de ben petita anava demostrant que tenia qualitats per això de l’atletisme .

Però hauràs d’entrenar

i hauràs de fer grans sacri� cis per mante-nir-te en forma, no?Haig de reconèixer que jo ho suporto bastant bé. Com que l’atletisme sempre m’ha agradat molt, no haig de fer massa sacri� cis. Córrer i entrenar és un plaer per mi. M’agrada molt. És cert que de vegades has d’afrontar moments durs, com són les lessions o el fet d’haver-se d’entrenar tot l’any i només deixar-ho durant dues o tres setmanes. En el meu cas, els entrenaments � ns a la categoria júnior van ser molt suaus. Hi havia altres atletes que s’havien d’esforçar molt més que jo.

L’atletisme és l’esport més exigent i, en canvi, no es guanyen tants diners com en el futbol. Jo em sento molt afortunada. Sempre he fet sense pensar massa en els diners. He anat mica en mica i gaudeixo molt de l’esport. A més, he tingut la sort de no patir mai cap lessió impor-tant que m’hagi impedit competir regularment. No he estat mai massa obsessionada amb el tema de les beques esportives. Els diners han anat arribant amb els resultats i la veritat és que m’ha anat molt bé.

Però sí vas haver de deixar la competició quan vas decidir ser mare. L’any d’embaràs va ser molt important a la meva vida, ja que em va permetre pensar i valo-rar tot allò que havia fet � ns llavors i què volia fer en el futur. Ara, amb la Guadalupe amb gai-rebé 2 anys, veig les coses d’una altra manera. Ara sé realment que jo he nascut per ser atleta i continuaré tot els temps que les cames m’ho permetin.

Tornar a la competició després de l’embaràs ha estat difícil? No. Jo tornava molt motivada a la competició i tenia molt clar que volia tornar.

No vas perdre físic? Vaig passar un embaràs molt bo i vaig mante-nir-me bastant en forma al gimnàs. A la tornada vaig recuperar el meu pes en menys de 100 dies i vaig recuperar la forma ràpidament. La veritat és que va resultar més fàcil de l’esperat i vaig tenir molta sort.

Com es guanya la vida un atleta professio-nal? S’ha d’entrenar molt perquè has de demostrar sempre un gran rendiment. Te la jugues cada any. Les beques de la federació són per a tot un any i es renoven d’acord amb els resultats que assoleixis. A banda dels ajuts públics, hi ha els patrocinadors privats que volen lligar la seva marca al teu nom.

Què és més difícil, córrer al poliesportiu de Camp Clar o a un estadi olímpic ple de gom a gom? És molt més dur el dia a dia. Els campionats són només el lloc on has de demostrar tota la feina que has fet durant tot l’any a casa teva.

Veig que aquí a Camp Clar hi ha molts joves entrenant que segurament somien en arri-bar a ser tan bons com tu.Estic molt contenta perquè veig que hi ha una gran a� ció a l’atletisme i que les esco-les d’atletisme aconsegueixen formar grups d’atletes cada vegada més joves. Suposo que els meus triomfs tenen alguna relació amb l’increment de l’a� ció per l’atletisme. A més, aquí tots m’estimen molt i no deixen de felicitar-me i animar-me perquè continuï treballant dur.

La gent relaciona Tarragona i Natàlia Rodrí-guez? Enguany estic competint amb la samarreta de Tarragona i això m’omple d’orgull. M’agrada molt quan en les transmissions esportives em diuen ‘la tarragonina’. Estic molt orgullossa de poder portar el nom de Tarragona arreu del món.

Saps que faràs quan deixis l’atletisme?Si m’ho haguéssis preguntat fa uns anys, t’hauria dit que qualsevol cosa no relacionada amb l’atletisme. Però ara tinc molt de contacte amb la gent jove que entrena aquí al poliespor-tiu i reconec que m’agradaria molt continuar vinculada a l’esport com a entrenadora. De totes manera, ja t’avanço que vull continuar competint encara uns anys, que ara només en tinc 30.

Òliver Márquez

L’Entrevista

Natàlia Rodríguez, atleta tarragonina

“Estic molt orgullosa de poder portar el nom de Tarragona arreu del món ”

“Quan deixi la competició m’agradaria entrenar gent jove aquí a Camp Clar”

La Natàlia Rodríguez és, sense cap mena de dubte, una de

les tarragonines més i n t e r n a c i o n a l m e n t

conegudes. El seu por-tentòs físic i la seva

mentalització de ferro l’han portat

a l’atletisme de més alt nivell,

on compe-teix any rere any per les medalles en els millores

escenaris del planeta esportiu.

Tot i el seu èxit, ella con-tinua vivint al barri on va crèixer

i on s’entrena cada dia per preparar el pròxim assalt al podi. Ens rep a les portes del poliesportiu de Camp Clar, on acava d’entrenar-se � ns a les vuit del vespre. Allà la trobem amb un xandall negre fent els correspo-nents estiraments després d’una dura sessió de treball.

Quan et vas adonar que series atleta? Des de ben petita. Quan anava a l’escola Los Ángeles de la Granja sempre m’agradava jugar amb els nois i córrer amb ells jugant a futbol o a qualsevol altre esport. La veritat és que sempre estava corrent. Les nenes eren massa tranquiles per mi.

I qui et va � car dins del món de l’atletisme? Va ser el meu pare. A ell li agradava molt córrer i sempre participava a les curses populars de la ciutat. Jo de vegades l’acompanyava i

d’aquesta manera em va introduir mica en mica en aquest món.

Quan arribeu a la conclusió que t’hi podies dedicar professionalment?

Quan vaig arribar a la categoria júnior vaig tenir la possibilitat

de començar a competir amb adults. Tot i que jo era la més joveneta, quedava sempre per davant de la resta.

Llavors podem dir que la teva facilitat per córrer és qüestió de genètica? La veritat és que sí. Ja des de ben petita anava demostrant que tenia qualitats per això de l’atletisme .

“Estic molt orgullosa de poder portar el nom de Tarragona arreu del món ”

Natàlia Rodríguez, als Jocs Olímpics de Xina l’any 2008

“De petita sempre jugava a pilota amb els nens”

“El meu embaràs em va servir per adonar-me que jo havia nascut per ser atleta”