Embed Size (px)
Citation preview
ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE L'ESTAT ROMÀL'ESTAT ROMÀ
MONARQUIAMONARQUIA
REPÚBLICAREPÚBLICA
IMPERIIMPERI
INTRODUCCIÓ
La història romana s'ha dividit
en tres etapes segons el
sistema polític.
Aquestes etapes van ser la
Monarquia, la República i
l'Imperi.
CONCEPTES BÀSICS DE LA FUNDACIÓ DE ROMA
Roma, va ser fundada el dia 21 d’abril de 753a.C.
Es situa al Mont Palatí, prop del riu Tíber.
El fundador i primer rei va ser Ròmul.
Fig.1: Mapa representatiu de la localització de l’antiga Roma.
MONARQUIA (753-509 a.C)
L’etapa monàrquica va comprendre set legislatures o reis.
El rei era el cap polític de la ciutat.
Tenia a les seves mans el poder judicial, legislatiu i executiu.
Ell governava, feia justícia, dirigia l'exèrcit presidia el senat i l’assemblea.
MONARQUIA – EL SENAT
Quan el rei necessitava prendre decisions importants, recorria a la consulta del Senat.
Aquest òrgan estava format per caps de les famílies patrícies, d'aquí es va anomenar als senadors patres.
La funció del Senat era assessorar el monarca, sempre i quan ell volgués.
Fig.2: Representació del Senat romà.
MONARQUIA (753 – 509 a.C)
Després de la fundació de Roma, els patricis es van dividir en tres tribus, dues d’elles d’origen llatí i l’altre d’origen sabí. Les tres tenien en comú el nombre de cúries, deu.
Els membres de la cúria es reunien en assemblees i aconsellaven al rei sobre qüestions politiques.
Fig.3: Representació d’una assemblea romana.
MONARQUIA (753 – 509 a.C)El rei etrusc, Tarquini el vell, fou anomenat rei de roma, a partir d’aquest moment el model polític d’aleshores canvià. Els etruscs van arribar al poder mitjançant la violència.
Servi Tul·li en arribar al poder va modificar el sistema de participació política.
Va dividir els habitants de Roma en cinc classes, basant-se en el nivell econòmic.
Va haver-hi conflictes entre el Senat i els reis etruscs, això va acabar amb l’expulsió de la família reial a causa d’eliminar el poder dels etruscs, per part de Tarquini el superb.
LA REPÚBLICA (509 – 27 aC)L'últim dels set reis, Tarquini el Superb, va ser un rei tant sanguinari i cruel que el van expulsar de Roma. Després, el Senat va decidir que cap altre rei mai governaria i Roma es va convertir en una República.
El sistema monàrquic fou substituït per dos cònsols escollits anualment per l’assemblea ciutadana. Els plebeus lluitaven per aconseguir una igualtat de drets, dos segles més tard es va aconseguir una estabilitat política entre les dues classes.
INSTITUCIONS POLÍTIQUES DURANT LA REPÚBLICA
Les magistratures
El Senat
Els comicis o assemblees
LES MAGISTRATURESEls magistrats eren ciutadans que ocupaven el càrrec polític sense ànim de lucre.
Característiques:Característiques:
● Eren escollits pel poble reunit en assemblea.
● No es podia votar fins la majoria d’edat i després d’haver realitzat el servei militar.
● La qüestura era un càrrec permès als 31 anys i era l’inici de la carrera política.
● Els estudis politics eren anomenats cursus honorum, eren progresius i amb diferents etapes ( qüestura, edilitat, pretura i consolat). progressius i amb diferents etapes.
● La funció de magistrat tenia un límit de temps, durava un any, i no podien representar-se a un càrrec que ja haguessin exercit anteriorment fins al cap de cinc anys.
● Cada magistratura tenia dos o més representants, amb iguals autoritats i amb dret de vetar-se mútuament.
Fig.4: Magistrat romà exercint la seva professió.
MAGISTRATURES ORDINÀRIESDins de les magistratures hi havia les ordinàries que la situació política era estable i hi havia els
seguents tipus:
- Cònsols:
representaven la màxima autoritat civil i militar, convocaven i presidien el senat i s’ocupaven de la direcció de la vida política, quan es deixava de ser cònsul es conveertia a ser procònsul (governador provincial).
- Els pretors, responsables de l’administració de la justícia i dins d’aquest hi havia dos tipus, els que estaven a la ciutat (urbanus praetor) i els de fora la ciutat (peregrinus praetor), un cop acabat el mandat passaven a ser governadors de província (propraetor).
Els edils:
S’ocupaven de l'administració municipal (organitzar festes, jocs públics, etc..).
Qüestors:
Administraven el tresor públic, recaptaven impostos i dirigien l’arxiu oficial.
Sensors:
S’encarregaven d’elaborar el cens dels ciutadans cada 5 anys. Controlaven els costums dels ciutadans i la seva moral.
● Els tribus de la plebs:Encarregats de defensar la plebs contra els
abusos de les magistratures patrícies.
MAGISTRATURES EXTRAORDINÀRIES
Aquestes magistratures només s’escollien en casos d’emergències.
Dictator: magistrat en plens poders, nomes podia governar 6 mesos.
Mestre de cavalleria: Era el lloctinent del dictator.
MagistraturesMagistraturesordinàriesordinàries
Magistratures Magistratures extraordinàriesextraordinàries
QüesturaEdilitatPreturaConsolat
Tribunat de la plebsCensura
DictaduraMestratge de cavalleria
Cursus Honorum
REPÚBLICA – EL SENATEl càrrec de senador era vitalici, el seu nombre va anar
augmentant considerablement, la majoria eren d’origen plebeu.
● Els senadors eren nomenats pels sensors.
● El senat era el màxim òrgan de representació de la constitució republicana i els senadors eren els qui rectificaven les decisions legislatives i executives.
● El senat tenia un gran prestigi.
● Les sessions del senat eren convocades pels cònsols o els tribus de la plebs i tenien lloc a la cúria hostilia al fòrum romà.
● Les sessions eren presidides pel magistrat convocador.
REPÚBLICA - ELS COMICIS O ASSEMBLEES POPULARS
● Els romans es reunien en assembles i intervenien directament en la política de l’estat.
● Hi havia 3 tipus de assemblees:
● Comicis curiats à Formada per ciutadans patricis. Era l’assemblea més activa, ratificava declaracions de guerra i elegia certes magistratures., dictava penes de mort i altres aspectes semblants…
● Comicis tributs à Assemblea del poble per tribus distribuïdes en funció del lloc de residencia. Era la més eficaç en les tasques legislatives.
● Era la única en la qual es podia votar per grups i es considerava globalment
● Comicis centuriats à Assemblea de tot el poble, patricis i plebeus, distribuïts segons les cinc classes econòmiques de cadascú.
Fig. 5: Antic edifici de la Cúria romana.
L’IMPERI
● El poder polític es va tornar a concentrar en mans duna sola persona, l’emperador.
● El poder va quedar en mans duna sola persona princeps civitatis de on prové el terme principats.
● El principat tenia tres títols: August à Poder religiós
Cèsar à Poder civil
Emperadorà Poder militar
● Els antic òrgans van anar desapareixent i nomes va quedar el Senat. Es va crear el nou òrgan consultiu per l’emperador anomenat Consell imperial consilium principatis, integrat per persones de confiança de l’emperador.
● Aquest òrgan va tenir els seus propis funcionaris:
Perfecte del pretori à Cap de la guàrdia imperial i braç dret de l’emperador.
Perfecte de la ciutat à Supervisava l’administració municipal i la policia.
Perfecte dels queviures à Vigilava l’aprovisionament de la ciutat.
Perfecte de vigiles à Policia nocturna i incendis
● Després hi havia els scrinia que s’ocupaven de bàsicament d’afers administratius, n’hi havia dos de principals:
● Oficials de la casa imperial
● Províncies imperials sota el poder de l’emperador amb l’exèrcit i les senatorials que depenien del senat.
