3. Plató 3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (I)jcampman/jjPlatojj.pdf · II. Per què anomenen idealisme (Només coneixem idees) la filosofia de Plató? En virtut

3. Plat

3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plat (I) Pg.

60

Dades

biogrfiques

Pgina 60

Tres factors que influeixen en la seva filosofia:

Levoluci poltica de la polis atenenca

Les preocupacions i litinerari poltic de Plat: la

carta VII

La reacci davant del pensament del sofistes

Dades biogrfiques rellevants

Atenes, 427-347 aC, famlia aristocrtica

Formaci delit, Crtil, Scrates, viatge sud dItlia

387 aC funda de lAcadmia: Saber per posseir el poder

3. Plat

3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plat (I) Pg.

60

A. Levoluci poltica de la polis atenenca Guerres del Pelopons (431-404 aC): Desestabilitzaci poltica

404 aC derrota dAtenes: govern dels Trenta tirans

403 aC revolta democrtica de Trasibul: restabliment de la democrcia

399 aC judici i condemna a mort de Scrates

Crisi de la democrcia atenenca i temps de la segona sofstica

Atenes (democrcia / imperialisme)

Esparta (aristocrcia / militarisme)

La Carta VII Els intents fracassats de portar les seves idees poltiques a la prctica

Text pgina 61

3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plat (II) Pg.

61

B) Les preocupacions i litinerari poltic de Plat: la carta VII 1. Detractor de la democrcia per dues raons:

a. Qui exercia el poder

Els crrecs sexercien per elecci, torn o sorteig per ciutadans sense una

formaci especfica

Qui pot assolir la virtut poltica?, contraposa:

Plat: ha de governar el ms capacitat i idoni

a. Com es prenien les decisions

Es prenien per majoria. Veu dos inconvenients:

i. Manipulaci i demaggia (baixa formaci dels ciutadans)

ii. Prevalen els interessos particulars i partidistes

Plat: ha de prevaler el b de la polis (linters com)

2. Reformador poltic amb dos objectius:

a. Sostraure la polis dels continus canvis i del deteriorament poltic

b. Trobar unes noves bases sobre les quals assentar lordre poltic

Quins seran els mitjans per tal de poder aconseguir-lo?

i. Trobar un ordre de valors universals i immutables (Scrates)

ii. que dotin destabilitat la polis i possibilitin una societat justa,

iii. i, perqu tot aix fos possible, educar els ciutadans en aquests

Pren-ne

nota!

Pgina 61

Igualitarisme sofista

(qualsevol ciutad) versus

Excel.lncia

(Noms a labast duna minoria)

Pg.

62 3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plat (III)

C) La reacci davant del pensament del sofistes Els mals de la polis (tant la democrcia, com la tirania) sn fruit de las teories

dels sofistes, per aix en:

Lestil de la filosofia de Plat Els dilegs

Els mites o al.legories

Pren-ne

nota! 2

Pgina 62

Lmbit ticopoltic

Contra el relativisme moral i el convencionalisme de les normes

morals i poltiques

Afirma que hi ha un ordre universal de valors que ha de ser la base dun

ordre poltic estable

La teoria del coneixement

Contra el relativisme gnoseolgic i lescepticisme

Afirma que s possible descobrir aquests valors i arribar a conixer-

los

CD 3.2 Etapes i obres de la filosofia de Plat

Entre dilegs i cartes, shan conservat 36 de les obres de Plat

Habitualment sordenen dacord amb la classificaci segent:

Dilegs de joventut (393-388 aC)

Plat hi reflecteix fidelment el pensament del seu mestre Scrates

Descriuen lAtenes del seu temps i la controvrsia amb els sofistes

Socupen del debat sobre la definici dalguns conceptes tics, la virtut, leducaci i el coneixement

Obres: Apologia de Scrates, Crit, I, Lisis, Protgores, Laques, Crmides, Eutifr.

Dilegs de transici (388-385 aC)

Desprs del viatge s Siclia comena a desenvolupar les seves prpies teories

Apareixen les influncies de les doctrines orficopitagriques (la idea de la immortalitat de lnima, del coneixement com a reminiscncia) i fa un esbs del que ser la teoria de les Idees

Socupen dels temes poltics: confrontaci amb els sofistes i crtica de la democrcia

Obres: Hpies major, Hpies menor, Grgies, Menex, Men, Eutidem, Crtil.

Dilegs de maduresa (385-370 aC)

Sn els seus dilegs ms importants ja que hi fa la ms completa exposici de les seves teories principals i explica els seus mites ms importants i elaborats

Socupen de lamor, la bellesa, la polis ideal i la immortalitat de lnima

Obres: El banquet, Fed, Repblica, Fedre.

Dilegs crtics o de la vellesa (369-347 aC)

Revisa les seves prpies teories i intenta aprofundir en alguns problemes complexos que presentaven

Saccentua la influncia pitagrica, i en la poltica el seu pessimisme

Socupen dels temes poltics, qestions dhistria, cosmogonia i religi

Obres: Parmnides, Teetet, El sofista, El poltic, Fileb, Timeu, Crties, Lleis.

Jos Vidal Gonzlez Barredo

Pren-ne

nota! 1

Pgina 62

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/

3.3 El problema de la realitat: Teoria de les Idees Pg.

62

A) Metafsica: Teoria de les Idees Qu s la realitat per a Plat i quin tipus de coneixement hem de tenir-ne?

La realitat que ens mostren els sentits s canviant (Herclit)

El coneixement que ens proporcionen s relatiu (opini) ja que 1. Canvien les coses II. Canvia el nostre judici sobre aquestes (Protgores)

s per aix que hem de considerar que est formada per noms APARENCES

Una realitat immutable i permanent que faci possible

Un coneixement ferm i segur: absolut (cincia)

Aquesta s la formada per les Idees (ESSNCIES Formes)

Per tant, hi ha

dexistir

Text pgina 63

Objectes

artificials

Ombres

dels objectes

artificials

Mn sensible (coses)

Pg.

63 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees

B) Ontologia (I): Exposici al.legrica: el mite de la caverna Clau per a comprendre la seva concepci de la realitat i del coneixement

Els sentits ens mostren l'autntica realitat de lsser?

Si ens alliberem de les cadenes de:

a) Leducaci rebuda

b) Els prejudicis derivats dels sentits

Podrem establir que hi ha :

1. Dues realitats (dualisme metafsic)

2. Diferents graus de lsser (ms o menys ser) i en correspondncia

diferents graus del coneixement (coneixement ms o menys fiable)

Mn intel.ligible (Idees)

Objectes

Naturals

Reflexos

en laigua

dels objectes

naturals

Il.lustraci

pgina 63

Il.lustraci

pgina 69

Pg.


B) Ontologia (I): Exposici sistemtica: Teoria de les Idees

Dualisme

Metafsic

Mn sensible constitut per

Mn intel.ligible constitut per

Dualisme

Ontolgic

Trets caracterstics

Valoraci ontolgica

Coses

Sn:

Mltiples

Singulars (diferents entre s)

Tenen un comenament i un final

(Subjectes a generaci i corrupci)

Materials, i per tant

Canviants

[Influncia Herclit]

Aparences No podem dir que sn en sentit ple

(posseeixen menys realitat)

Idees (Eidos: forma, aspecte i visi) Tenen existncia separada i independent

del nostre pensament i de les coses

Sn:

niques

Universals [Influncia Scrates]

Eternes

Immaterials, i per tant

Immutables

[Influncia Parmnides]

Essncies Sn la realitat en sentit ple

Dualisme

Gnoseolgic Valoraci gnoseolgica

Conegudes mitjanant

els Sentits (inintel.ligibles a causa dels seus canvis)

Opini (Saber relatiu)

Noms conegudes mitjanant

la Ra (Intutiva) (no accessibles als sentits)

Cincia (Saber universal i necessari)

Pren-ne

nota!

Pgina 64

Pg.


B) Ontologia (I): Lidealisme platnic 1. Quina relaci existeix entre els dos tipus de realitat?

De participaci (mthesis) o imitaci (mimesis)

Existeix una superioritat de les Idees sobre les coses ja que hi ha una:

I. Dependncia ontolgica

Les Idees sn la causa de les coses (nexpliquen el ser ja que son

en la mesura que en participen o les imiten).

II. Dependncia gnoseolgica

Les Idees sn el fonament dels nostres judicis sobre les coses

(possibiliten el coneixement que en puguem tenir).

Ara, com que les coses s'assemblen a les Idees tamb poden

recordar-nos-les.

II. Per qu anomenen idealisme (Noms coneixem idees) la filosofia de

Plat?

En virtut de la seva valoraci ontolgica:

1. Noms el mn intel.ligible (etern i immutable), constitut per idees, que

sn les essncies, s plenament real.

2. El mn sensible (perible i canviant), constitut per coses, que sn les

meres aparences, noms s en la mesura que imita o participa daquell.



3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees Pg.

65

B) Ontologia (I): La revisi de la teoria de les Idees Objectiu:

Aprofundir en la descripci de lestructura i naturalesa del mn de les Idees

1. De quin tipus de coses hi pot haver Idees?

Debats a lAcadmia i revisi de les seves teories als dilegs de vellesa:

Existeixen Idees de:

a) Els objectes matemtics (Igualtat, Unitat, Pluralitat, etc.)

b) Els valors (el B, la Bellesa, la Justcia, etc.)

c) Les coses sensibles (sser hum, Foc, Aigua, etc.)

per NO de les coses vulgars (que sn fruit de la imperfecci del mn

sensible: indeterminaci de la matria)

Si admetem que a cada tipus de coses li correspon una Idea, potser

existeixen tamb Idees de coses que podrien semblar ridcules, com ara, el

cabell, el fang, la brutcia o qualsevol altra cosa insignificant i menyspreable

Plat: Parmnides, 130 c

3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees Pg.

65

B) Ontologia (I): La revisi de la teoria de les Idees 2. Jerarquia de les Idees

B

Justcia

Bellesa

sser

Identitat

Moviment

Alteritat

Reps

Punt de vista eticopoltic

(Repblica)

Punt de vista lgic

(El Sofista)

3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees CD

B) Ontologia (I): La revisi de la teoria de les Idees 3. Crtica a les objeccions de Parmnides sobre la pluralitat i el no-sser

Com s possible vncer les objeccions de Parmnides a la pluralitat de lsser?

Jerarquitzaci de les cinc Idees fonamentals segons la seva amplitud predicativa:

1. Lsser es predica de totes les altres Idees (ja que cada una daquestes s)

2. Cada una de les Idees s igual si mateixa (identitat) i diferent de les altres

(alteritat)

3. Sha de distingir entre un No-sser absolut [sentit existencial: no existir] i

un No-sser relatiu [sentit atributiu: no ser altre cosa (un quadrat a

lexemple)]

4. Cada Idea cont una certa quantitat dsser (identitat) juntament amb una

quantitat infinita de no-sser (alteritat)

Identitat

S

(existencial)

(absolut)

Alteritat

No S

(atributiu)

(relatiu)

Pg.


C) Ontologia (II): estructura i naturalesa del mn sensible 1. Cosmogonia platnica: Quin s lorigen del mn sensible Objectiu explicar:

a. Quina s la relaci entre els dos mns (sensible i intel.ligible; les Idees i les coses)?

b. Per qu hi ha sser en les coses sense ser aquestes en un sentit ple?

Narraci versemblant al Timeu (ja que t per objecte el mn sensible que est subjecte a constants canvis)

Principi formal (model)

Doten dsser a la matria informe (determinaci)

Model teleolgic: el Demirg es fixa en la Idea del B amb la finalitat (telos) de fer el mn el ms bell i perfecte possible

COSMOS: A causa de la seva constituci material hi ha una tendncia natural al desordre que provoca un procs immediat de canvi i degradaci: imperfecci i mal del mn sensible

Lunivers no pot ser frut de latzar (crtica Demcrit)

Principi ordenador (no creador) de la matria

Inspirat en el (Anaxgores) Nous

Eterna

Indeterminada (informe) i en incessant moviment (principi dindeterminaci) = CAOS

s (existeix) per no s prpiament res

Matria Demirg

Idees coses

Procs: el Demirg prenent com a model les Idees (essncies) les plasma en la matria i sorgeixen les

coses (reben el seu sser a mesura que van participant de les diferents Idees)

CD 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees

C) Ontologia (II): estructura i naturalesa del mn sensible

2. Cosmologia platnica


Il.lustraci: Greek Cosmology de Dr. James Schombert,

Assoc. Professor Ph.D. 1984, Yale

http://www.allthingshealing.com/Cosmology/-Greek-

Cosmology/4411

A. Trets generals que sacceptaran en

les cosmologies posteriors

1. Geocentrisme

2. Geoestatisme

3. Homocentrisme

4. Esfera dels estels fixos

5. Constituci dter del mn celest

6. Dogmes platnics del moviment dels

astres:

1. Circular

2. Uniforme

B. Influncies pitagriques

Els moviments celestes es produeixen

seguint proporcions matemtiques i

harmonies musicals

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/http://www.allthingshealing.com/Cosmology/-Greek-Cosmology/4411http://www.allthingshealing.com/Cosmology/-Greek-Cosmology/4411http://www.allthingshealing.com/Cosmology/-Greek-Cosmology/4411http://www.allthingshealing.com/Cosmology/-Greek-Cosmology/4411http://www.allthingshealing.com/Cosmology/-Greek-Cosmology/4411

Pg.

67 3.4 El problema del coneixement

Lmits posats pels sofistes Reacci de Plat

Relativisme: no existeix una veritat nica S, sn les Idees

Escepticisme: no s possible assolir cap veritat amb certesa S, perqu conixer s recordar

(Anamnesi)

1. Teories orficopitagriques:

Immortalitat i reencarnaci de lnima

Lnima procedeix del mn intel.ligible

a) s af a les Idees

b) Les coneix llavors per contemplaci directa intel.lectual

En reencarnar-se sen oblida

Per en observar les coses del mn sensible pot despertar-se el record (anamnesi)

(ja que aquestes imiten o participen daquelles)

A) Com s possible el coneixement: teoria de la reminiscncia

Influncia de dues tradicions de pensament:

2. El mtode dialctic socrtic:

La inducci maiutica

Ens en proporciona el coneixement

rigors

Al Men un esclau sense cap formaci resol

un problema geomtric amb lajuda de

Scrates, per tant:

a) Mitjanant les preguntes adequades

b) I ls correcte de la ra

Podem arribar a lautntic coneixement

(fer emergir el record de les Idees)

Text

pgina 67

Pg.


B) Graus del coneixement: smil de la lnia Cal recordar el mite de la caverna

Plantejament general:

Mn sensible Sentits Canvi continu aparences Opini (doxa)

Coneixement poc fiable

Mn intel.ligible Ra Immutable i etern essncies Cincia (episteme)

Autntic Saber = Certesa

Principis generals: 1. Racionalisme platnic

El veritable coneixement noms sassoleix mitjanant la ra i prescindint

de la informaci que ens proporcionen els sentits (que ens indueix a error)

2. Correspondncia entre el graus del ser i del coneixement

Com ms realitat tenen els objectes dels quals socupa el nostre

coneixement ms fiable i vertader s aquest. Aix doncs:

a) El coneixement s relatiu quan pren com a objecte all que

posseeix poca realitat (coses)

b) El coneixement s absolut quan pren com a objecte all que s

plenament real (Idees)

Text pgina 69

Pg.


B) Graus del coneixement: smil de la lnia



Pg.

70 3.5 El problema lsser hum: doctrina del soma-sema

Influncia i reelaboraci de les doctrines orficopitagriques

Dues teories complementries:

a. Antropologia: dualisme cos - nima (Doctrina del soma - sema)

b. Psicologia: tres aspectes de lnima (Mite del carro alat)

A) Antropologia: la concepci dualista de lsser hum I. Qu s lsser hum?

Material i

mortal

(desitjos,

passions, plaer i

percepcions

sensibles)

cos (pertany al

mn sensible)

nima (pertany al

mn intel.ligible)

Immaterial i

immortal

(af a les Idees)

(Ra i

coneixement

intel.lectual)

Uni accidental

i transitria

Pg.


II. Quina s la relaci entre el cos i lnima?

a. Doctrina del soma (cos) sema (pres o tomba) Lnima, originalment, vivia al mn intel.ligible: Com? (Mite del carro alat)

Carro alat dirigit per un auriga (conductor) i un tir de dos cavalls un de bo

(celest) i un de dolent (terrenal)

Gira en cercle amb els dus dedicada a la contemplaci de les Idees

Mantenir-se al mn intel.ligible depn de la mida i la robustesa de les ales:

i. La mida creix amb el coneixement de les Idees (contemplaci directa)

ii. La robustesa depn si ens hem dedicat al coneixement i hem practicat

la virtut al temps que hem estat al mn sensible

http://blog.educastur.es/lechuzaminerva/

Pg.


b. Reencarnaci i transmigraci de les nimes

Lnima cau i queda atrapada en un cos: contaminaci: larrossega cap

les seves passions

Cercle de reencarnacions que pot ser etern


Pg.


c. Purificaci, virtut moral i coneixement intel.lectual Com es pot sortir daquest cercle?

i. Purificaci: allunyar-nos del cos (ens fa esclaus de les seves passions) Virtut:

obrar b (requereix del coneixement de les Idees)

ii. Amor a la bellesa

iii. Coneixement de les Idees (dedicaci tant al mn sensible com en lintel.ligible)

Com es produeix el judici post-mortem? (Mite dEr)

a. Primer judici

Si hem obrat b (c) contemplaci al MI,

si no vagarem per lHades

b. Segon judici

Tria en la reencarnaci

Quin s el sentit de la vida?

Llarg procs de perfeccionament

moral i intel.lectual Lascetisme platnic Aqu significa:

Menyspreu del cos, les seves

necessitats i passions

No concedir-lo cap satisfacci i

controlar-lo rigorosament

Ja que s un obstacle en aquest

cam de perfeccionament La filosofia s una preparaci per a la mort (Plat)

Text pgina 72

Text pgina 73


Pg.


B) La naturalesa humana: aspectes o facetes de lnima Objectiu: Descriure la complexitat de la naturalesa humana

Menys asctic i ms comprensiu (mostrar els diferents aspectes de la personalitat)

Exposici al.legrica: Mite del carro alat

Text pgina 74

Mite del carro alat

Auriga

Cavall bo

Cavall dolent

Aspecte

Racional

Irascible

Concupiscible

Funci

Desig de coneixement

Desig dhonor i fama

Desitjos corporals

Ubicaci

cap

pit

abdomen


Pg.


B) La naturalesa humana: aspectes o facetes de lnima Principis generals

1. Laspecte racional ha de dirigir la vida humana

2. Malgrat que el cos pot estar en conflicte amb la recerca de la purificaci i

del coneixement aquest no sha de reprimir sin que shauran de

sublimar els seus desitjos

3. La finalitat ltima s aconseguir una harmonia entre els diferents

aspectes sempre mantenint la jerarquia: que el que s superior (laspecte

racional) domini i dirigeixi el que s inferior (els altres dos aspectes de

lnima)



Pg.

74 3.6 El problema de la moral: teoria de la virtut

A) Qu s la virtut o el b?, Com hem d'obrar? Fonament: la seva concepci de la naturalesa humana (antropologia)

La virtut consisteix en:

a. Que cada aspecte de lnima humana desenvolupi de la manera

adequada la funci que li s prpia

b. i en relaci amb el lloc que li correspon dins del conjunt:

Sha de recordar que hi ha:

a. Una jerarquia. De superior a inferior s: racional, irascible i concupiscible.

b. Un principi rector: el que s superior ha de dominar i dirigir el que s

inferior.

Mite del carro alat

Auriga

Cavall bo

Cavall dolent

Aspecte

Racional

Irascible

Concupiscible

Funci

Desig de coneixement

Desig dhonor i fama

Desitjos corporals

Virtut

Prudncia o saviesa (sophia)

Fortalesa o valor (andreia)

Moderaci o temprana (sophrosyne)

Antropologia tica

Pg.

75 3.6 El problema de la moral: teoria de la virtut

B) Qu s la justcia (dik)? (quarta virtut)

Com es defineix lnima justa?:

Un sser hum just s aquell en que:

a. Laspecte racional dirigeix i domina els altres aspectes

b. Es respecta la jerarquia de funcions dins del conjunt

c. Cada aspecte de lnima humana desenvolupa de la manera adequada la

funci que li s prpia, s a dir, practica la virtut que li correspon

C) Qu s la felicitat (eudaimonia)?

s el resultat natural del funcionament de lnima justa que es caracteritza per

lharmonia que es deriva de lequilibri entre els diversos aspectes de

lnima que es produeix quan es respecta aquest ordre i la contemplaci

de la Idea de B

s, per tant:

Domini del que s racional i svia conducci dels diferents aspectes de

lnima

Text pgina 75

Pg.

76 3.7 El problema de la poltica: teoria de la polis ideal

A) Lorigen de la societat i de la poltica

Objectiu: definir qu s una polis justa

Punt de partida: determinar quin s lorigen de la societat i de la poltica

I. Origen de la societat

Els ssers humans per viure han de cobrir unes necessitats

bsiques (alimentaci, habitatge, vestit, etc.)

No sn autosuficients, necessiten els altres, per tant, sassocien

Aix sorgeix la societat i t el seu origen lestat

Text pgina 76

Lobjectiu final de la filosofia platnica establir un ordre poltic estable i just (s un reformador poltic)

Al seu dileg Repblica (Politeia) inaugura un nou gnere de pensament poltic la utopia (el disseny duna societat ideal)

s important recordar el rerefons de la poltica del seu temps i al seva crtica de la democrcia

Pg.


A) Lorigen de la societat i de la poltica

II. Origen de la poltica

Respon a aquesta necessitat. El seu objectiu i funci s:

Trobar la millor manera dorganitzar els esforos comuns perqu

puguin satisfer aquestes necessitats de la millor manera per a

tothom

Com podrem fer-lo?:

Caldr determinar qu correspondr fer a cada un

B) La divisi social del treball: lanalogia individu-societat

Qu correspondr fer a cada un?

Democrcia grega: igualitarisme Plat: idonetat natural

Tots els individus estan capacitats

per dur a terme qualsevol tasca

Uns individus estan millors dotats

que daltres, per naturalesa, per

poder dur certes tasques

Text pgina 77

Pg.



a) Els individus shan despecialitzar a fer les tasques per les quals demostrin una

capacitaci natural ms gran, per tant, el criteri i fonament daquesta

especialitzaci ser la prpia naturalesa humana

b) Sha de fer dacord amb laspecte de lnima que domini en ells, per tant:

c) Lestratificaci de la societat en classes socials es deriva de una comparaci

amb la naturalesa humana (analogia individu-societat)

Mite dels

metalls

pgina 78

Governants

o filsof rei

(Racional)

Guardians i guerrers (Irascible):

seguretat interior i defensa exterior

Pagesos, artesans i comerciants (Concupiscible):

tasques productives que serveixen per cobrir les necessitats

bsiques de la poblaci

Govern de la ciutat en virtut de la

seva saviesa: del coneixement de

lordre immutable de les Idees

Pg.



El projecte poltic platnic suposa, a ms:

1. Seleccionar i educar els individus en la seva funci natural des de petits

2. Educaci igual dhomes i dones (poden assumir les mateixes funcions socials)

3. El rgim de vida de les classes superiors haur destar dissenyat per tal

devitar els possibles riscos de sustentar el poder poltic (supressi de la

famlia i de la propietat privada)

C) La justcia i la felicitat a lestat platnic

1. Qu s una polis justa?

Correspondncia entre ltica i la poltica (indisolublement

unides)

El criteri s el mateix de lnima justa:

Domini i direcci del que s racional, respecte la jerarqua i cada

classe social faci la tasca que le correspon de la manera adequada

Pg.


C) La justcia i la felicitat a lestat platnic II. Qu s una polis feli?

El criteri s el mateix de lnima feli:

Sorgeix de lharmonia i lequilibri resultant del respecte de lordre

jerrquic i del funcionament correcte de cada una de les parts

(quan cada classe social practica la seva virtut)

Sempre, per, tenint present que:

El fi de la polis s perseguir el b com de tota la polis (no noms la

felicitat de les classes superiors que no seria un principi universal)


Text pgina 79

Antropologia

Aspectes de lnima

Racional

Irascible

Concupiscible

tica

Virtuts

Prudncia o saviesa (sophia)

Fortalesa o valor (andreia)

Moderaci o temprana (sophrosyne)

Poltica

Classes socials

Governants: filsof rei

(rjontes)

Guardians i guerrers (phylakes)

Productors: pagesos, artesans i comerciants (demiurgo)

Quadre

resum

pgina 80

Documents

3. Plató 3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plató (I)jcampman/jjPlatojj.pdf · II. Per què anomenen idealisme (Només coneixem idees) la filosofia de Plató? En virtut