of 10/10
editorial interactiva inter activa escola intermunicipal del penedès sant sadurní d’anoia Núm. 56 / Gener - Març 2009 L ’EDUCA CIÖ A DEB A T L'educació a l'escola segueix sent tema actual de debat. L'avaluació del sistema educatiu feta per ins- titucions com la Fundació Bofill o l'OCDE amb l'in- forme PISA no deixa en gaire bon lloc el nostre sis- tema educatiu ni el nivell d'aprenentatge del nostre alumnat. La nova llei d'educa- ció catalana (LEC) vol servir d'eina per intentar millorar l'e- ducació a l'escola, ara bé, si seguim les notícies i els debats en relació a l'elabora- ció d'aquesta nova llei, hau- rem pogut observar que hi ha grans discrepàncies entre els partits polítics que les han d'aprovar i els professionals que han de tirar-la endavant. Però a banda de les lleis, si fem un cop d'ull a la premsa podem trobar molts articles, notícies i entrevistes, dedi- cats a l'educació, i descobrir moltes novetats edito- rials que tracten i que plantegen temes i aspectes educatius diversos, amb afirmacions com les següents: "La tecnologia permet simultanejar activitats, però els experts alerten que pot reduir la capacitat d'a- prenentatge i de memòria", "Un factor important que explica el fracàs escolar és el desfasament cul- tural i tecnològic entre els joves d'avui i l'escola", "Els pares consenteixen conductes i actituds dels seus fills que els desentrenen per afrontar les pas- sions i les frustracions de l'adolescència, fet que provoca conflictes que es tornen contra els pares", "Ser pare exitós d'un fill no garanteix ser pare exitós d'un adolescent, cal continuar educant en aquesta etapa", "Pressionem tant els nostres fills que no els deixem escollir el seu camí", "La majoria dels deu- res no porten els nens a buscar una altra dimensió, només els fan avorrir l'aprenentatge", "La clau d'e- ducar és aconseguir saber el que s'ha de saber, aprovar exàmens no els prepara per al futur", "Nens que passen entre cinc i set hores al dia -la mitjana a EEUU- davant una pantalla s'acostumem que les coses s’esdevinguin instantàniament", "A l'escola i quasi per obligació toca tenir confiança, ser opti- mista"... Vivim en una societat canviant on conviuen dife- rents formes d'entendre la realitat i, per tant, també, de buscar alternatives educatives, que més enllà de ser contradictòries haurien de ser punts de reflexió que ens permetin de repensar com eduquem i d'a- vançar en la millora de la nostra pràctica educativa. editorial www.intermunicipal.com [email protected] I tu, de què vas? En el nostre afany compartit per educar sem- pre hi apareix com un dels ingredients essen- cials la vida saludable. L'adolescència és un moment clau en la cons- trucció de la identitat psicosocial així com el desenvolupament d'un estil de vida, és a dir d'uns hàbits de treball, de consum i de relació amb els altres. Es també en aquesta franja d'e- dat que els joves entren en contacte amb l'alco- hol, el tabac i altres drogues. En aquest punt les famílies i el centre educatiu hi tenim molt a fer, per ajudar-los a destriar amb sentit crític quines són les conductes més positi- ves per al seu propi benestar. La millor (i potser l'única) manera d'enfrontar- se a un problema és des del seu objectiu (Si és cert que vivim en el País del Cava no és menys cert el perill que suposa l'abús de l'alcohol) Des del seguiment tutorial i des d’assignatu- res com Ed. per a la ciutadania o Ciències natu- rals donem al nostre alumnat la informació bàsi- ca i les eines necessàries per a que puguin tenir els elements per a escollir amb criteri. A més en l'aprofundiment de la relació entre famílies i escola aconseguim que aquesta millora en el desenvolupament dels nostres fills es vegi més ben recolzada i pautada i obtinguin uns millors resultats no només acadèmics sinó també emo- cionals. Els alumnes de 2n, 3r i 4t de l'Ínter van anar a l'exposició de la Diputació de Barcelona"I tu, de què vas?" instal·lada a l'Índex. En el circuït se'ls donava informació objectiva sobre les drogues, per desfer alguns dels falsos mites sobre aques- tes substàncies, la importància i desconfiança que genera tot el món de la publicitat, ja que associa el consum amb la felicitat sense donar cap altre punt de vista que el que inciti al consum creant-ne fins i tot la necessitat. I finalment veient la importància de la imatge i l'auto- imatge així com de la presa de decisions tant per ells com pels companys. El taller-exposició es completava amb una xerrada amb els moni- tors, on els alumnes de cada grup-classe podien aclarir tota mena de dubtes en relació a aquests temes amb una única condició: -Respecte a les opinions i intervencions dels altres. L'objectiu d'assolir pels nostres alumnes uns hàbits saludables no és immediat i es constitueix d'experiències com aquesta i del model que els podem donar en el dia a dia: d'això, en diem edu- cació contínuada i compartida. Salut! Sergi Garcia Professor Rosabel Porras Coordinadora de l'atenció a la diversitat específica

Revista Interactiva - Número 56

  • View
    228

  • Download
    4

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista de l'IES Escola Intermunicipal

Text of Revista Interactiva - Número 56

  • editorial

    i n t e r a c t i v ai n t e r a c t i v aescola intermunicipal del peneds

    sant sadurn danoiaNm. 56 / Gener - Mar 2009

    LEDUCACI A DEBAT

    L'educaci a l'escola segueix sent tema actual dedebat. L'avaluaci del sistema educatiu feta per ins-titucions com la Fundaci Bofill o l'OCDE amb l'in-forme PISA no deixa en gaire bon lloc el nostre sis-tema educatiu ni el nivell d'aprenentatge del nostre

    alumnat. La nova llei d'educa-ci catalana (LEC) vol servird'eina per intentar millorar l'e-ducaci a l'escola, ara b, siseguim les notcies i elsdebats en relaci a l'elabora-ci d'aquesta nova llei, hau-rem pogut observar que hi hagrans discrepncies entre elspartits poltics que les hand'aprovar i els professionalsque han de tirar-la endavant.

    Per a banda de les lleis, sifem un cop d'ull a la premsapodem trobar molts articles,notcies i entrevistes, dedi-

    cats a l'educaci, i descobrir moltes novetats edito-rials que tracten i que plantegen temes i aspecteseducatius diversos, amb afirmacions com lessegents:

    "La tecnologia permet simultanejar activitats, perels experts alerten que pot reduir la capacitat d'a-prenentatge i de memria", "Un factor importantque explica el fracs escolar s el desfasament cul-tural i tecnolgic entre els joves d'avui i l'escola","Els pares consenteixen conductes i actituds delsseus fills que els desentrenen per afrontar les pas-sions i les frustracions de l'adolescncia, fet queprovoca conflictes que es tornen contra els pares","Ser pare exits d'un fill no garanteix ser pare exitsd'un adolescent, cal continuar educant en aquestaetapa", "Pressionem tant els nostres fills que no elsdeixem escollir el seu cam", "La majoria dels deu-res no porten els nens a buscar una altra dimensi,noms els fan avorrir l'aprenentatge", "La clau d'e-ducar s aconseguir saber el que s'ha de saber,aprovar exmens no els prepara per al futur", "Nensque passen entre cinc i set hores al dia -la mitjana aEEUU- davant una pantalla s'acostumem que lescoses sesdevinguin instantniament", "A l'escola iquasi per obligaci toca tenir confiana, ser opti-mista"... Vivim en una societat canviant on conviuen dife-

    rents formes d'entendre la realitat i, per tant, tamb,de buscar alternatives educatives, que ms enll deser contradictries haurien de ser punts de reflexique ens permetin de repensar com eduquem i d'a-vanar en la millora de la nostra prctica educativa.

    editorial

    [email protected]

    I tu, de qu vas?

    En el nostre afany compartit per educar sem-pre hi apareix com un dels ingredients essen-cials la vida saludable.

    L'adolescncia s un moment clau en la cons-trucci de la identitat psicosocial aix com eldesenvolupament d'un estil de vida, s a dird'uns hbits de treball, de consum i de relaciamb els altres. Es tamb en aquesta franja d'e-dat que els joves entren en contacte amb l'alco-hol, el tabac i altres drogues.

    En aquest punt les famlies i el centre educatiuhi tenim molt a fer, per ajudar-los a destriar ambsentit crtic quines sn les conductes ms positi-ves per al seu propi benestar.

    La millor (i potser l'nica) manera d'enfrontar-se a un problema s des del seu objectiu (Si scert que vivim en el Pas del Cava no s menyscert el perill que suposa l'abs de l'alcohol)

    Des del seguiment tutorial i des dassignatu-res com Ed. per a la ciutadania o Cincies natu-rals donem al nostre alumnat la informaci bsi-ca i les eines necessries per a que puguin tenirels elements per a escollir amb criteri. A ms enl'aprofundiment de la relaci entre famlies iescola aconseguim que aquesta millora en eldesenvolupament dels nostres fills es vegi msben recolzada i pautada i obtinguin uns millorsresultats no noms acadmics sin tamb emo-cionals.

    Els alumnes de 2n, 3r i 4t de l'nter van anar al'exposici de la Diputaci de Barcelona"I tu, dequ vas?" installada a l'ndex. En el circut se'lsdonava informaci objectiva sobre les drogues,per desfer alguns dels falsos mites sobre aques-tes substncies, la importncia i desconfianaque genera tot el mn de la publicitat, ja queassocia el consum amb la felicitat sense donar

    cap altre punt devista que el queinciti al consumcreant-ne fins itot la necessitat. Ifinalment veientla importncia dela imatge i l'auto-imatge aix comde la presa dedecisions tant

    per ells com pels companys. El taller-exposicies completava amb una xerrada amb els moni-tors, on els alumnes de cada grup-classe podienaclarir tota mena de dubtes en relaci a aqueststemes amb una nica condici:

    -Respecte a les opinions i intervencions delsaltres.

    L'objectiu d'assolir pels nostres alumnes unshbits saludables no s immediat i es constitueixd'experincies com aquesta i del model que elspodem donar en el dia a dia: d'aix, en diem edu-caci contnuada i compartida.

    Salut!

    Sergi GarciaProfessor

    Rosabel PorrasCoordinadora de l'atenci a la diversitat especfica

  • interact ivadia a diadia a dia4 Del 15 al 19 de gener, els alumnes de 1r A,1r

    B,1r C i 1r D van anar al Caixafrum per participar altaller Del jeroglfic al SMS. L'escriptura i els seussuports. Desprs d'escoltar les explicacions deltallerista sobre els llenguatges de l'antiguitat, elsalumnes van poder practicar diverses tipologiesd'escriptura i suports: pedra, fang, cera, tinta i tipo-grafia. Aquest taller, a part d'ampliar els contingutsde l'assignatura de castell, ha perms treballar elvalor i la riquesa de la comunicaci escrita.

    4 El passat dimarts, 20 de gener de 2009, l'alum-nat de 2n de Batxillerat va assistir a la Jornada dePortes Obertes que la Universitat Autnoma deBarcelona organitza cada any. Cada alumne vapoder assistir a dues conferncies; en les quals esdescriu una carrera universitria (continguts, dura-da sortides professionals...). I tamb representantsde la Universitat de Barcelona i de la UniversitatPolitcnica de Catalunya s'han desplaat al nostrecentre els dies 4 i 5 de mar per presentar les res-pectives universitats. Aquestes tres activitats prete-nen informar el nostre alumnat sobre els estudisuniversitaris.

    4 El 3 de febrer l'alumnat de 1r d'ESO ha assistit auna conferncia del Cos d'Agents Rurals de laGeneralitat de Catalunya, i ha pogut fer preguntesde les feines i funcions que realitzen en el medinatural.

    4 El 4 de febrer l'alumnat de 2n de BatxilleratHumanstic han fet un recorregut histric i didcticper la Tarragona Romana.

    4 El 12 de febrer, i organitzat des de la matria deCincies del Mn Contemporani, l'alumnat de 1r deBatxillerat ha anat al Museu de la Cincia deBarcelona (Cosmocaixa), per assistir a la confern-cia Els superconductors, uns materials meravellos-sos.

    4 El 17 de febrer l'alumnat de 1r d'ESO ha fet latradicional sortida a la platja i l'espig de Sitges perrecollir mostres d'invertebrats marins. Desprs havisitat el Mercat Municipal de Vilanova i ha jugat avlei i futbol platja al Parc de Ribes Roges.

    4 El 19 de febrer una trentena d'alumnes de 3r F,4t F i Suport de 4t vam anar a Vilafranca a visitarl'exposici I desprs de l'ESO, qu? L'objectiu de lasortida era informar i orientar els nostres estu-diants sobre qu i com continuar estudiant desprsde finalitzar l'ensenyament secundari obligatori,l'hagin aprovat o no.

    4 Dilluns 26 de gener un grup d'alumnes de 3r Evam anar al Parlament de Catalunya.

    Aquesta sortida consistia a exposar les nostresidees i modificacions sobre el projecte Fem una llei,anteriorment treballat a classe, que aquest any par-lava de la normativa del consum de l'aigua.

    En arribar al Parlament ens vam installar en unapetita sala, ens van dividir en grups i ens vam ajun-tar amb altres escoles que tamb volien exposar lesseves idees. Cada grup tractava un article de la llei,de manera que s'aprovaven o no les esmenes d'ad-dici o de modificaci de cada escola.Desprsduna bona estona de treball ens van oferir un mag-nfic esmorzar per a tots els alumnes, i vam tornara la sala del principi per seguir treballant.

    Un cop ja s'havia arribat a un acord dins del grup,es van ajuntar els diferent articles i un portaveu decada grup va exposar el que s'havia fet. Molt can-sats, per satisfets de la nostra feina, ens vam aco-miadar dels alumnes de les altres escoles i vam tor-nar a l'nter, on els nostres companys ens esperavenimpacients per saber com havia estat el nostrepaper de diputats.

    El proper dia 23 de mar ens tornarem a trobar alParlament, per aquesta vegada cada grup parla-mentari (format per 4 instituts) defensar davant elsaltres les esmenes ja consensuades el 26 de gener.D'aquest treball en comissions sortir una proposi-ci de llei que votarem totes les escoles en Pleextraordinari del Parlament (amb presncia del molthonorable president del Parlament Ernest Benach)el 22 de maig.

    4 El passat 19 de gener els grups de 3r F i 4t Fvem fer una visita a l'Aeroport de Barcelona.L'objectiu de la visita era conixer les obres, la dis-tribuci de la nova terminal i la utilitzaci de lesnoves tecnologies en la logstica dels diferentsdepartaments. Vam fer un recorregut per les salesd'embarcament i les naus on es guarden els equi-patges. "Per aqu deu haver-hi les maletes delsmeus pares, de l ltim viatge que van fer ", vaexclamar un alumne quan va veure la quantitat demaletes apilades que hi havia a la sala d'objectesperduts. Una vegada acabada la visita ens vam tras-lladar a Barcelona i visitrem Ciutat Vella. Els alum-nes quedaren sorpresos de veure el mestissatgecultural, ( barberies, botigues de roba, restaurants,queviures,... de diferents tnies i nacionalitats ) quehi ha en aquesta zona de Barcelona i la convivnciaque shi veu.

    Una vegada ms la sortida del seu entorn proper(el Peneds), i veure altres realitats els va enriquircom a persones.

    Equip ProfessorsAula Oberta

    Sergi Garcia, Alumnat 3r ESOEducaci Ciutadania

    Alumnes de Batxillerat al Caixafrum

    Alumnes de 3r E al Parlament

  • 4 Calendari de preinscripcions als centres desecundria:

    -ESO: del 23 de mar al 3 d'abril. La xerrada-presentaci per a les famlies preinscritesser el dia 25 de maig a les 7 de la tarda.

    -Batxillerats: de l'11 al 22 de maig

    -Cicles Formatius: de l'11 al 22 de maig per aGrau Mitj, i del 25 de maig al 5 de juny per aGrau Superior.

    4 Avanant en la millora tecnolgica delCentre, s'est acabant la installaci de les pis-sarres digitals i dels tubs projectors a les aulesde 1r i 2n d'ESO. Per tant, ja tenim un total de27 aules equipades amb pissarra i projector.

    4 Igualment s'est acabant la installaci de15 ordinadors als laboratoris de qumica, cin-cies naturals i fsica, amb la corresponent ade-quaci del mobiliari.

    4 Les actuals inversions, tant en els laborato-ris com en les aules de 1r i 2n d'ESO, han anata crrec de l'AMPA, i el total supera els 40.000euros.

    4 Com cada any, i ja en sumen ms de 10,sota el patrocini de l'AMPA, s'ha organitzat unseminari-taller de 12 hores per a l'alumnat deBatxillerat sobre la prevenci del consum dedrogues, a crrec del Projecte Energy Control.L'objectiu s reforar l'abstinncia del consumde drogues i donar pautes per a la reducci deriscos als consumidors o a les persones queestan en contacte amb consumidors.

    4 Per als alumnes de 2n, 3r i 4t d'ESO, i desde l'assignatura d'Educaci per a laCiutadania, s'ha aprofitat l'exposici I tu, dequ vas?, patrocinada per la Diputaci i perl'Ajuntament de Sant Sadurn, per a treballar,tamb, sobre el consum de drogues, els seusriscos i la necessitat d'implementar propostesde prevenci.

    4 Per primera vegada, hem organitzat per alclaustre de professorat una xerrada-colloquisobre l'alumnat adolescent amb trastorns perdficit d'atenci amb o sense hiperactivitat(TDAH), patrocinada per l'Associaci de Paresi Mares amb fills amb TDAH de l'Alt Peneds il'AMPA de l'Escola. L'objectiu era aportar infor-maci i pautes d'actuaci per a millorar l'aten-ci educativa d'aquest alumnat.

    4 Davant el conflicte entre Israel i Gaza, elsdelegats d'alumnes al Consell Escolar van

    organitzar, tamb, una xerrada-colloqui sobreaquest conflicte, per analitzar, sobretot, lesraons histriques que el motiven i la complexi-tat per a trobar una sortida que obri una petitallum d'esperana en aquesta zona de l'OrientMitj.

    4 Des del Projecte Famlia-Escola s'ha pro-gramat una xerrada informativa sobre les sorti-des professionals, orientada, sobretot, alspares i les mares d'alumnes de 4 d'ESO, acrrec de Joan Oliveras, Jordi Nin i JosepSoler.

    4 4 Els alumnes de 3 d'ESO estan participant,des de l'assignatura d'Educaci per a laCiutadania, en el projecte experimentalElaborem una llei, en el qual diferents centresde secundria simulen l'activitat poltica quees fa al Parlament de Catalunya, elaboren unallei i la defensen en el marc del propiParlament, assumint els rols poltics dels dife-rents partits, les seves comissions i els seusportantveus.

    interact ivacartelleracartellera

    Nous equips, Laboratori de QumicaAlumnes de lnter al Parlament

    Visiten la Cambra

    Exposen les conclusions

  • interact ivafamlia-esfamlia-escola

    4 1r d'ESO: Van a Esterri d'neu, on faran activi-tats a la neu (raquetes) i a l'aigua (rfting), a ms depracticar l'excursionisme visitant el Parc Nacionald'Aiges Tortes. Hi participen 75 alumnes, que s'a-llotjaran en bungalous al cmping La Presalla.

    4 2n d'ESO: Van a l'Escala, on faran activitats deplatja, de descoberta de l'entorn, i visitaranEmpries i l'Escala. Hi participen 70 alumnes, ques'allotjaran a l'alberg d'Empries.

    4 3r d'ESO: Van a l'Hospitalet de l'Infant, on practi-caran cicloturisme (Via Verda), escalada, tir ambarc, hpica, tennis, pdel i altres activitats esporti-ves. Hi participen 80 alumnes, que s'allotjaran a laResidncia Esportiva de l'Hospitalet de l'Infant.

    4 4t d'ESO: Van a Andorra a esquiar a les pistes deGran Valira. L'esqu els ocupar tota la jornada,cada dia, fins a les 5 de la tarda. A partir d'aquestahora hi ha programades altres activitats esportivescom patinar sobre gel, nataci, vlei, bsquet, futbolsala,... i relaxaci a Caldea. La durada s de 5 dies.

    Hi participen 93 alumnes, que s'allotjaran a l'HotelEncamp en rgim de mitja pensi i dinaran cada diaen restaurants a les mateixes pistes.

    41r de Batxillerat: Van de viatge de final d'estudis aHolanda, on visitaran diferents museus i els llocsms emblemtics d'Amsterdam. Tamb es desplaa-ran fins a Brusselles per a conixer-ne els monu-ments arquitectnics i urbanstics. Hi participen 59alumnes, que s'allotjaran a l'alberg StayokayAmsterdam. La durada s de 5 dies.

    4 2n de Batxillerat: Van a Granada per a conixertursticament, histricament i culturalment la ciutat iel seu entorn. Hi participen 33 alumnes i s'allotjarana l'hotel Casablanca. L'estada s de 5 dies.

    4 Cicle Formatiu de Grau Mitj: Visiten tres capi-tals de provncia: Barcelona, Tarragona i Girona,amb sortida diria des de Sant Sadurn. Hi partici-pen 10 alumnes i la durada s de 3 dies.

    4 Cicle Formatiu de Grau Superior: Viatgen tamba Granada per descobrir la riquesa arquitectnica ihistrica de la ciutat. Hi participen 9 alumnes i s'a-llotjaran a l'Albergue Juvenil de Granada. La duradas de 4 dies.

    REUNIONS ENTRE PARES I MARES DELEGATS ICOORDINADORS

    Els passats 28 de gener i 4 de febrer es van dur aterme les reunions entre els pares i mares delegatsde cada grup classe i els coordinadors d'ESO iBatxillerat. L'objectiu d'aquestes trobades s, enprimer lloc, transmetre informaci a les famliessobre el funcionament general del curs en cadanivell - ats que per al seguiment individual de l'a-lumnat ja comptem amb les entrevistes tutorials-, i,en segon lloc, escoltar els suggeriments, propostes,problemes, etc. que tinguin les famlies i que afectinde manera global l'alumnat d'un curs o una classedeterminada. Aquest intercanvi d'informaci a mit-jan de curs s una eina molt valuosa i necessriaper revisar i reconduir la nostra tasca educativa iassolir, aix, amb el major xit possible els objectiusgenerals plantejats a l'inici del curs.

    Els coordinadors van prendre nota dels temes ques'hi van tractar i van elaborar uns resums que s'hanfet arribar als delegats per tal que ells mateixos elsdivulguin de la manera que creguin oportuna entretotes les famlies. Si voleu obtenir informaci con-creta sobre algun d'aquests punts, adreceu-vosdirectament al pare o la mare delegats que uscorresponguin. En general, es va parlar de:

    4 Resultats acadmics.

    4 Grau de cohesi del nivell.

    4 Sortides, xerrades, activitats, seminaris

    4 Orientaci acadmica (4t)

    4 Informacions generals del curs:

    r millores tecnolgiques

    r decisions sobre colnies

    r incidncies i actuacions educatives

    (1r i 2n ESO)

    Finalment, cal informar que, quant al tema de lanormativa, durant tot aquest curs, el claustre, elsequips de tutoria i la direcci de l'Escola, n'estemfent una revisi amb l'objectiu i la intenci d'ade-quar-la al tipus d'escola, als alumnes i a les situa-cions familiars/socials que tenim en l'actualitat,millorant-ne el que faci falta i mantenint-ne el que sadequat. Aquest debat vol millorar el funcionamentde l'Escola i refermar el respecte, l'autoritat i el tre-ball al centre. Les conclusions d'aquest debat s'in-corporaran a la normativa de l'Escola el curs que ve.

    Nria TalaveraCoordinadora Famlia-Escola

    interact ivacolniescolnies

  • interact ivaalumnesalumnes

    interact ivaescola veescola verdaI AIX, ON VA?

    Quantes vegades ens hem fet aquesta pregunta?Per intentar aclarir alguns dubtes que a vegades

    tenim ens hem plantejat de fer un seguit d'articlesresponent a aquesta pregunta.

    AL CONTENIDOR GROC:

    El contenidor groc s el que ens genera ms con-fusi, ja que s el contenidor d'envasos lleugers i noel de plstic exclusivament.

    En aquest contenidor hem de dipositar els envasosque no sn de vidre, ni de paper, ni de cartr. Aixdoncs, un munt d'envasos com, els de porexpan, elstaps dels refrescos, tetrabrics i llaunes, van a aquestcontenidor.

    El contenidor groc s el de pitjors resultats quat ala quantitat de residus que hi reciclem. Primer perqu hi posem alguna cosa que no hi ha d'anar i tambperqu mai no s'acaba d'omplir, ja que encara quesembli ple cont un elevat percentatge d'aire. Peraix s tan important fer el que els tcnics anomenenminimitzar l'envs (extreure aire dels envasos, sim-plement, aixafant-los).

    Quins envasos hi hem de posar?

    Ampolles de plstic transparent, ampolles i garra-fes de productes de neteja, bosses de plstic, llaunesd'alumini, paper transparent o film (aquell que utilit-zem per embolicar alguns aliments frescos), brics,esprais o aerosols, bosses de gelat, canyetes debeure, cpsules de caf tipus Nespresso, desodo-rants de bola, envs de plstic del iogurt, paper d'a-

    lumini, plstic d'embolicar llibres, safates d'alumini,sobres de cromos, o de missatgeria, taps de plstic,tubs de pasta de dents, xapes de begudes, i safatesde porexpan.

    Penseu que molts d'aquests residus es podrienevitar si canviessin una mica els costums a lhora decomprar o consumir alguns productes.

    Noms i per curiositat: sabeu que cada dia al mnes consumeixen ms de 2.000 milions de bosses deplstic? I que posades una darrera l'altra farien duesvegades i mitja la volta a la Terra. Si ho fssim b enun any quedaria embolicada com una troca.

    OBRINT PORTES AL NOSTREFUTUR

    Els delegats de 1r de Batxillerat enshem reunit per exposar les sensacionsd'aquesta nova etapa. Un dels canvisms positius que hem trobat en el bat-xillerat s la possibilitat que tenimdescollir algunes assignatures perencaminar millor el nostre futur.

    Tamb volem destacar el nou hora-ri que, en teoria, ens permet poderorganitzar millor el temps lliure, enca-ra que aix s una mica ms complicatper tota aquella gent que utilitzem eltransport pblic, tot i que s compren-sible que els autobusos no es puguinadaptar a l'horari de cada alumne. Undels altres canvis ms significatiussn les matries que estem cursantper primer cop i aix suposa una difi-cultat afegida. En sn exemples: filo-sofia, cincies pel mn contemporani,economia i dibuix tcnic. Tot i aixsabem de sobres que amb una micad'esfor i prctica ho podem superarja que altres alumnes han passat peraqu, encara que l'educaci hagi can-viat i ens hagin complicat una mica lacosa.

    Aqu volem arribar, al tema del noubatxillerat. Volem alar una mica laveu en aix, ja que trobem que la novallei d'educaci est dificultant el batxi-

    llerat, amb la finalitat de reforar l'e-ducaci, diuen, shi fan uns canvisdeplorables. Ens estan traient horesd'assignatures que sn les ms impor-tants en les proves de selectivitat i encanvi ens les estan afegint en lesmatries de modalitat quan resultaque noms ens n'hem d'examinard'una de sola. A ms, no ens informensobre les proves d'accs a la universi-tat ja que ni els professors de l'Escolan'estan informats per culpa de ladesorganitzaci i de la nova llei.Pensem que s indignant.

    Tot i aix, ens agradaria de tenir msinformaci a 1r de Batxillerat sobre elTreball de Recerca i en orientaci pro-fessional i acadmica, ja que no tro-bem cap mena d'inconvenient quese'ns informi ms aviat de tot plegat,s ms pensem que s bo perqu noens vingui tot a sobre.

    Pel que fa al professorat ens pens-vem que amb el canvi la relaci huma-na seria ms freda i distant per la rade passar d'un ensenyament obligato-ri a un que cadasc de nosaltres haescollit. Per tant, ens ha sorprs posi-tivament que tot i que s'ha de tenir unacerta distncia amb el professorat,ens ofereixen confiana i suport, i ensajuden a tirar endavant amb els nos-tres dubtes i les nostres incerteses.Aquesta confiana es veu reflectida

    tamb en el fet que ens deixin sortir afora del recinte escolar a les horesd'esbarjo i tamb en no demanar-nosapunts de manera obligatria en totesles rees, cosa que ens permet tenirun control ms personal i responsablede cada assignatura.

    Un altre punt a destacar s que res-pecte 4t d'ESO, hem notat una dismi-nuci de les sortides, i per altra bandaaquest curs s'han organitzat una micamalament les festes i no hem fet capactivitat com el dinar de Nadal, i aixno ens ha ajudat a poder collaborar-hiper a pagar-nos una mica el viatge.

    Tamb com que fem menys sortidesi tenim menys hores de festa, trobem afaltar estones per compartir entrenosaltres, cosa que ha distingit la nos-tra escola des de sempre.

    Tot i aix estem molt satisfets pelque fa al viatge a Amsterdam. s unaexperincia nova i cultural a l'estran-ger que ens motiva i ens fa veure queja ens estem encaminant cap al quesens diu fer-nos grans.

    En conclusi, el batxillerat t elsseus pros i contres, per creiem ques una experincia fructfera i demaduraci que s'ha de tenir, segonsles possibilitats de cadasc. Us ani-mem a cursar el batxillerat, ja que sl'opci que obre ms portes al futur.

    Extret de la Guia Prctica del reciclatge I AIX ON VA?Jos Luis Gallego Viena Edicions

    Delegats 1r Batxillerat

  • interact ivajornadestalleristes JJCC

    ALICIA ARJONA I GISELAROMAN. Exalumnes i talleristes de"Diverteix-te cuinant"

    4Sou talleristes de "Diverteix-tecuinant". s un repte?

    G.R.:Doncs la veritat s que s,perqu sempre hi havia participatcom a alumna, i mai no m'haviaplantejat la feina que suposa sertallerista, i molt menys la pressi iels imprevistos que s'han de solu-cionar rpid i eficament...

    A.A. : Per una part s, no saps compoden reaccionar els alumnes, si etfaran cas. No ho s per ha estatrealment molt divertit.

    4Quins plats heu preparat?

    G.R.:Un intent de cus-cus ambverdures i carn de xai (el resultatfinal va estar fora allunyat del quejo pretenia), ous farcits i gofres.

    A.A. : Jo he preparat unes espiralsals 4 formatges al forn i bunyols debacall.

    4Com valoreu l'experincia?

    G.R.: Suposo que s una d'aque-lles coses que has d'experimentarquan tens 16 anys, agafar el roldadult, d'una persona responsa-ble. s com fer prctiques per sergran.

    A.A.: Molt bona, la veritat. Haestat una nova experincia ja queen aquest tema de cuina, no haviafet de tallerista ni ensenyat a cui-nar a ning.

    4Qu s el que ms us ha agra-dat?

    G.R.: La gent. La veritat s quequasi tots els plats que he fet hanquedat fora malament, jo m'espe-rava un ambient diferent, potser notan estressant, per sens dubte lagent i el bon rotllo entre els com-panys s indispensable, fa que etprenguis els problemes que vanapareixent d'una altra manera, stot ms gil. Sense aix hauriaestat un desastre, crec jo...!

    A.A.: Personalment, a mi el quem'ha agradat ms ha estat el bonrotllo amb tothom del taller, m'hasorprs, la veritat.

    4Repetireu l'any que ve?

    G.R.: Home, si m'hi convideuencantada! El segon any segur queser millor que el primer perqu jatindr una mica ms d'experin-cia...

    A.A.: Per mi, encantada.

    4Creieu que els alumnes s'ho hanpassat b al taller?

    G.R.: Hi ha de tot. Hi ha qui espren les JJCC com una manera depassar tres dies sense fer classe,s'apunten a un taller i fan el mnimper no avorrir-se, per per sort non'hi ha gaires d'aquests. La majorias'ho ha passat b perqu aprenencoses noves que desprs sn tils acasa (com em deia avui al mat laNria Ro). Jo, sens dubte, he dis-frutat molt amb ells, fins i tot en elsmoments en qu tenia ganes deficar-los a tots dins la gofrera i fre-gir-los fins que es calmessin unamica. Espero haver encomanatpositivitat.

    A.A.: I tant! No tenien temps d'a-vorrir-se: un feia una cosa, l' altreuna altra. En fi, que all ning noestava parat.

    4Com valoreu les JJCC de l'EIP?

    G.R.: Crec que s una molt bonamanera de seguir aprenent deforma ms dinmica que motiva elsalumnes i que fa que fins i tot elsprofessors busquin una excusa perestar contents.

    A.A.: Doncs, de moment, no men'he perdut cap des que vaig entrara l'EIP. Aquests tres dies semprehaurien de fer-se perqu s comuna forma de desconnectar de tot icanviar d'aires amb els professors.M'han agradat molt, a part de totaix.

    4Voleu afegir alguna cosa ms?

    G.R.: Grcies per oferir-me aques-ta oportunitat. Crec que haureu detenir un blog on penjar les fotogra-fies i on els alumnes poguessin opi-nar sobre com han vist ells lesJornades. Em sembla que n'apren-drem tots molt...

    A.A : L'any que ve ms!

    PEP GUM. Tallerista de quiro-massatge.

    4El taller de Quiromassatge s undels tallers amb ms solera de lesJJCC. Recordes quants anys fa quevns a l'Escola per fer-lo?

    Em sembla que 19.

    4Quin s el fonament d'aquesttipus de massatge manual?

    El contacte personal i el treballms anatmic.

    4Es pot considerar una terpiaalternativa?

    No, tot al contrari, s molt clssi-ca.

    4Pot ser contraproduent un mas-satge mal fet?

    S, per no sol passar.

    4s una tcnica de massatgemanual difcil d'aprendre?

    No, s fcil, per requereix sobre-tot sensibilitat.

    4s veritat que els interessa tantals nois com a les noies?

    Bastant ms a les noies, si tenimen compte el percentatge de lesque fan el taller.

    4Molts alumnes diuen que l'xitd'aquest taller s que aprenen elsfonaments bsics per fer massat-ges i que rebre'n s molt relaxant.Hi ha algun altre secret?

    Que s'aprn a prendre contacte,bsicament.

    4A quins alumnes recomanariesaquest taller?

    Als que hi estiguin interessats dedeb i que tant vulguin fer-ne comrebre'n.

    4Com valores les JJCC de l'EIP?

    s una idea molt bona per ferconixer al jovent moltes activitats,prctiques, tcniques,...que difcil-ment podrien descobrir.

  • interact ivajornadesTalleristes JJCC

    MAGDALENA MALLOFR I SILVIACASANOVES . Talleristes de perru-queria, fer monyos i recollits

    4D'on et ve l'afici per fer mon-yos?

    M.M. : De tota la vida.

    S.C.: Per la feina que faig i perculpa de la Magdalena.

    4Quants anys portes fent monyosa les JJCC ?

    M.M. : Uns 22 aproximadament.

    S.C.: 3 anys.

    4Quants monyos calcules que hasarribat a fer?

    M.M. : Una bogeria.

    S.C.: Una vintena part dels que hafet la Magdalena.

    4Els monyos del 2009 sn moltdiferents dels de 1999?

    M.M. : Amb el temps canvien elsgustos.

    S.C.: Depn de la persona i notant de l'poca. Aix, per exemple,una persona senzilla vol un recollitsenzill.

    4La gent jove es fa el monyo?

    M.M.: nicament per anar a casa-ments, festes i celebracions espe-cials.

    S.C.: El jovent poques vegades vaamb monyo.

    4El monyo s exclusivament feme-n?

    M.M.: En un 99% s.

    S.C.: Coincideixo amb laMagdalena.

    4Creus que portar monyo smoda?

    M.M.: No s moda. nicament hos per festes assenyalades.

    S.C.: No s moda.

    4A qui recomanaries que es fes elmonyo

    M.M.: A tothom.

    S.C.: A qui vulgui anar una micad'etiqueta o de gala. Normalmenten casaments, festes nocturnes,reunions,...

    4Qu et diuen el alumnes ques'han fet el monyo?

    M.M.: Que els agrada.

    S.C.: Hi ha de tot. Els agrada perse senten massa arreglades i no sesenten del tot cmodes.

    4Quin consell donaries als alum-nes que volen fer estudis de perru-queria?

    M.M.: Que els agradi molt.

    S.C.: Que tinguin molta pacinciaamb la gent i tamb amb el seucabell.

    4Com valores aquest taller ?

    M.M.: Jo m'ho passo molt b. Emsento en famlia.

    S.C.: Estic molt entretinguda.

    FOIX ARAGONS, MARINA MONT-SERRAT, EMMA SANPERE.

    Talleristes de Fem pastissos.

    4Quin curs esteu fent ?

    Les tres estem fent 1r deBatxillerat.

    4Sou amigues des de fa moltsanys i heu decidit fer un taller encomptes d'assistir-hi. Per qu?

    A les tres ens agrada molt lacuina i pensem que a les nostresJJCC hi ha una manca de tallersrelacionats amb aquest mbit. Ams, cada any hi ha molta gent quevol entrar al taller de cuina i no potperqu no hi ha suficients places.Nosaltres en som un exemple, i peraix hem decidit fer nosaltresmateixes un taller perqu ms gentpugui divertir-se cuinant.

    4Sou molt valentes, oi?

    Home, la veritat s que a l'hora defer-ho no vam pensar tant en elsinconvenients o problemes sin que

    vam deixar-nos portar.

    4Al taller "Diverteix-te cuinant"amb el qual compartim espai a lacuina, tamb hi ha dos exalumnes,l'Alcia Arjona i la Gisela Roman.Les coneixeu?

    S, algun any hem anat a la matei-xa classe per grcies als tallersde cuina ens hem pogut conixermillor i relacionar-nos en unambient de treball que no s al queestem acostumades.

    4Us ha agradat l'experincia?

    L'experincia ha estat molt bona.Ens ha agradat molt la part d'orga-nitzaci, per sobretot la realitza-ci.

    4Quants alumnes han participatfent pastissos?

    Un total de 15 alumnes de 1r, 3r i4t d'ESO, la majoria noies encaraque tamb alguns nois.

    4Creieu que desprs practicaranfent pastissos, galetes i magdale-nes a casa?

    Aix esperem, ja que un cop hasvist els procediments a seguir sms fcil fer-ho sol a casa, no tcap complicaci.

    4La cuina ensenya moltes coses,me'n podeu dir algunes?

    En el cas del nostre taller, la cuinaha aportat companyerisme, ja quehem treballat en grups repartint-nos les tasques. Tamb creiem queaporta maduresa i responsabilitatperqu aprens a valdre't per tumateix i comences a tenir experin-cia en una cosa que tard o d'horas molt probable que facis servir, jaque la cuina s molt til i propera atothom.

    4Quin consell donareu a alumnesque els fa por dirigir algun taller?

    Doncs els direm que es decideixini sobretot que no tinguin vergonyaperqu no s difcil, l'nic que cals una bona organitzaci i una micad'experincia en all que s'ensenyi,ja que la gent que s'hi apunta hiest molt interessada i t ganes departicipar.

    4Com valoreu les JJCC de l'EIP?

    Les valorem com una bona oportu-nitat per culturitzar-se, per fercoses diferents i per experimentarfora de l'aula. Pensem tamb quesn l'oportunitat perfecta per aconixer gent nova i relacionar-nosamb els companys, i creiem queest molt b que una escola tangran com la nostra pugui oferirtants tallers i organitzar unes mag-nfiques JJCC any rere any.

  • interact ivajornadesel rodet de les JJCC

  • interact ivajornadesel rodet de les JJCC

  • Sc de Sant Sadurn, tot i que fa fora anysque visc a Torrelavit, on i tinc part de la mevafamlia i molts dels meus amics. A SantSadurn, hi vaig viure durant molts anys, ambels meus pares i germanes i hi vaig estudiarl'EGB, el BUP i el COU. s aqu, doncs, oncomena el meu primer con-tacte amb l'nter, ja queaquell edifici en el qual vaigcomenar fent parvulari (onara hi ha la sala d'actes) vaser amb els anys la mevaescola de secundria i msendavant el lloc on dia a diaintento fer de mestra.

    Quant als records del meupas per l'Interb, podriaomplir pgines i pgines, par-lant de les classes, d'algunesancdotes amb professors iprofessores, les colnies, elsviatges, les jornades, les fes-tes per no ho far, no usespanteu.

    El que s que us dir s que vaig fermoltes amistats i que el pas per l'Escola va ser,doncs, un espai d'aprenentatges de moltstipus, que han ajudat a fer-me tal com sc.

    Per tot el bo s'acaba i vaig haver de deixarl'Escola per anar a Barcelona a estudiarPedagogia, i d'aqu, a fer prctiques a l'nter,per tant el contacte amb l'Escola va seguir.

    Durant aquells anys em vaig dedicar a fer demonitora a l'esplai de Sant Sadurn, vaig anarparticipant en el casal destiu i moltes i moltes

    coses ms.Actualment, participo a la Festa de la Filloxe-

    ra de Sant Sadurn, perqu m'agrada no perdreel contacte amb el meu poble, per a la vegadatamb intento participar de les activitats quees fan a Torrelavit.

    Passats uns anys, i ara ja endeu fer 7, vaig entrar a l'nterper a treballar-hi com a mes-tra, una feina que m'apassio-na. Jo era de les que de benpetita ja volia ser "senyore-ta". Per b, com tot, hi hadies ms bons i d'altres notant. Per, intento aprendrede tot el que m'envolta, delsmeus companys i compan-yes, i dels alumnes (quetamb sn grans mestres).Aix doncs, aquesta sc jo,una noia alegre, preocupa-dissa, treballadora i sempreamb ganes de fer moltescoses. Potser, per aix, no

    puc parar mai quieta?I per desconnectar del dia a dia, m'agrada

    passejar en famlia, jugar amb el meu fill, reu-nir-nos amb els amics i amigues i fer moltesaltres coses que no us explicar.

    M

    A

    R

    T

    A

    S

    E

    Z

    Dibuix: Aura (professora)

    interact ivaqui s quiqui s qui som?

    interact ivaexalumnesexalumnes - facebookwww.facebook.com - Grup dExalumnes de lIES Escola Intermunicipal (482 membres)