urbans per a persones en risc d’exclusió social línia l ... · 24 línia l’hospitalet 3 | En Portada febrer 2014 L’H, capital mundial » L’Hospitalet acull per segon any

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

línial’hospitaletPeriòdic gratuït mensual · 24 de febrer de 2014 · núm 10

“La ciutat està moltbruta i no fa falta

cap baròmetre per saber-ho”

Juan Carlos del RíoPortaveu del grup municipal

del PP a l’Hospitalet

pàgs 8 i 9

Sant Josep pàg 12Projecten un nou espaide creació artística al’antiga fàbrica Mistral

Demanda històrica pàg 4Pastor es comprometa abordar l’esperatsoterrament de les vies

Comerç pàg21El Quintotapa recorreràL’H amb tapes i cervesa

Esports pàg 22El Dream Team torna a la ciutat 22 anys després

El Mobile World Congressarrenca avui a la Fira Granvia

L’Hospitalet aprofita la importància de l’esdeveniment per donar a conèixer la seva oferta hotelera i culinària pàg 3

Societat pàg 18Neix una iniciativa d’hortsurbans per a persones en risc d’exclusió social

Cultura pàg 17El riberenc JoséCorbacho actuaal Teatre Joventut

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 24 febrer 2014línial’hospitalet

3 | línial’hospitalet24 febrer 2014En Portada

L’H, capital mundial» L’Hospitalet acull per segon any el Mobile World Congress, la fira de telefonia mòbil més important» S’entregarà un packde benvinguda als congressistes amb l’oferta hotelera i culinària de la ciutat

La setmana que ve comença aBarcelona el Mobile World Con-gress (MWC) –del 24 al 27 de fe-brer–, un gegant que aterra persegon any consecutiu a la FiraGranvia L’Hospitalet, que acull elgruix del congrés.

El MWC és sinònim d’inno-vació i tecnologia. S’hi presenta-ran les últimes novetats en el sec-tor dels mòbils i d’Internet i s’es-pera que hi acudeixin més de76.000 visitants. Es preveu queaugmenti l’ocupació hotelera, lesvendes i el consum, de maneraque el MWC pot suposar un granimpacte econòmic per a la ciutat.

La Generalitat preveu queenguany el congrés suposi unguany al país de més de 350 mi-lions d’euros, una xifra que aug-

menta any rere any. S’espera quegran part d’aquesta quantitat re-caurà a l’Hospitalet de Llobregat,sobretot en l’àmbit hoteler.

Durant la presentació de lesaccions de promoció de la ciutatvinculades al MWC, on van as-sistir l’alcaldessa de l’Hospitaletde Llobregat, Núria Marín, i elpromotor del congrés, John Hoff-man, es van donar a conèixer totun seguit d’actes adreçats a em-prenedors i empresaris del’Hospitalet de Llobregat.

A la ciutat, des de fa uns dies,ja s’han començat a fer diversesactivitats relacionades amb elMWC com, per exemple, el se-minari La mobilitat, una aliadaper al desenvolupament empre-sarial, organitzat el passat di-mecres 19 de febrer. El CentreCultural Bellvitge també ha aco-llit la jornada Com desenvoluparuna app. Crea la teva empresa,que es va fer dijous, 20 de febrer.

Per altra banda, s’ha ideat Miratot el que passa a L’H (Watch-whathappens in L’H), una cam-panya impulsada durant el con-grés que vol mostrar el dinamis-me econòmic de la ciutat als75.000 congressistes i més de3.000 periodistes que es preveuque visitin el MWC. L’objectiu, se-gons Núria Marín, és “posicionarl’Hospitalet com a ciutat de ne-gocis”. La campanya utilitza coma suport de difusió el mobiliariurbà, el transport públic, les fal-ques radiofòniques, bàners ianuncis de premsa.

També s’ha creat la platafor-ma apps de L’Hospitalet per asmartphones que inclou les di-ferents appsexistents fins ara i lesnoves aplicacions de la ciutat.Com a atractiu principal de lamostra, el fundador de la xarxasocial Facebook, Mark Zucker-berg, visitarà la ciutat i participaràtambé en el MWC.

F. Javier Rodríguez / N. MàrmolL’HOSPITALET

L’Hospitalet acull per segon any consecutiu el Mobile World Congress. Foto: Network Digest

REDACCIÓ4Amb l’objectiu dedonar a conèixer l’Hospitaletde Llobregat entre els assistentsal Mobile World Congress i altresesdeveniments internacionalsque tenen lloc a Fira GranviaL’H, els hotels de la ciutat comp-taran amb una persona queatendrà els congressistes, elsinformarà sobre l’Hospitalet i elsfacilitarà un pack informatiu. Lainiciativa compta amb la col·la-boració del Gremi d’Hotels deBarcelona.

Aquest paquet s’anomenaWelcome pack i inclou una Guiade locals singulars per menjar ibeure com cal. L’Hospitalet,tapa a tapa. Es tracta d’una re-edició de 18.000 exemplars de la

guia elaborada per l’Ajuntament,amb el suport del Gremi d’Hos-taleria i Alimentació de l’Hospi-talet i el Baix Llobregat i la col·la-boració del prestigiós cuiner Fe-rran Adrià, que recull un seguitde bars i restaurants singulars dela ciutat on fer una tapa, dinar oprendre una copa.

El Welcome pack també in-clou un plànol de l’Hospitalet iBarcelona, amb els principalspunts d'interès turístic, el Wel-come to L’H, una benvinguda ala ciutat amb la qual es convidaels visitants a gaudir de tota l’o-ferta riberenca; i un fulletó ambalguns dels principals esdeveni-ments que tenen lloc a l’Hospi-talet de Llobregat durant el 2014.

S’entregarà un ‘Welcomepack’ als assistents al MWC

L’Hospitalet| 4

línial’hospitalet 24 febrer 2014

Durant la visita que la ministrade Foment, Ana Pastor, i el con-seller de Territori i Sostenibili-tat, Santi Vila, van fer a l’estacióde Rodalies de l’Hospitalet a fi-nals del gener, l’alcaldessa Ma-rín va reclamar l’impuls de lesobres pendents d’execució a laciutat. I d’entre totes les que hiha a la llista destaca l’esperat ietern soterrament de les vies queesquincen Hospitalet.

Des de fa més d’un seglel’Hospitalet viu tallat per dues lí-nies de ferrocarril que separenalguns dels seus barris. La líniade Vilafranca, pel nord, i la líniade Vilanova, que entra a la ciu-tat per la part sud, traspassen elterritori urbà de la ciutat, un fetque ha influït força en el desen-volupament urbanístic del mu-

nicipi i l’ha condicionat fins alpunt que, avui dia, és més fàcilper a un riberenc arribar a Bar-celona que no pas al barri veí. Ésel cas, entre d’altres, de les viesque separen el barri de SantJosep i la Florida, dos territorisque es miren cara a cara peròque formen part de realitats to-talment oposades.

En aquest sentit, Marín vademanar reunir-se amb Pastor

per abordar aquesta temàtica ialtres, com la finalització de laL9 al seu pas per l’Hospitalet oel nou abaixador de Bellvitge-Gornal, una reivindicació his-tòrica d’aquests dos barris.

Tot i que no hi ha una dataestablerta, la ministra Pastores va comprometre durant laseva visita a reunir-se amb Ma-rín per abordar aquests temesd’alt interès ciutadà.

Les vies que separen Sant Josep i la Florida. Foto: F. Javier Rodríguez

El soterrament de les vies, una assignatura pendent

» La ministra Ana Pastor visita les obres de l’estació de Rodalies» L’alcaldessa Marín demana impulsar les infraestructures a L’H

El PSC vota en contra de no cedir les dades del padró

POLÍTICA4El PSC local va votaren contra d’una moció presen-tada pel PP, on es proposava queel consistori no cedís les dadesdel padró per a la celebració dela consulta del 9 de novembre.Aquesta, però, no va ser l’únicamoció sobre la consulta que no vaprosperar durant la darrera ses-sió plenària del 28 de gener.

Per la seva banda, els socia-listes riberencs van presentaruna moció que defensava unmodel federal per a Espanya i enfavor de la Constitució, que tam-poc va prosperar. Un destí idèn-tic van tenir les mocions d’ICV-EUiA i CiU que demanaven que

l’Ajuntament donés suport a laconsulta programada per al prò-xim novembre, i emplaçaven elgovern central a cedir les com-petències a la Generalitat perorganitzar un referèndum so-bre el futur del país.

SUPORT A LA CONSULTADes del Pacte Democràtic de L’Hpel dret a decidir, una plataformaque engloba més de 30 entitatssocials, culturals i polítiques de laciutat favorables a la consulta, esva instar a l’Ajuntament a “ma-nifestar el seu suport a la consultadel 9N”, en un comunicat emèspocs dies abans del ple.

ERC-L’H inicia un cicle dexerrades sobre la ciutat

AGENDA NACIONAL4La secciólocal d’Esquerra Republicana vainiciar el passat dilluns 17 de fe-brer un cicle de diàlegs amb ellema El nou Hospitalet que vo-lem, un espai de debat que pre-tén parlar sobre “els diferents te-mes d’interès de la ciutat amb elsdiferents sectors socials i econò-mics”, segons explica la formacióen un comunicat.

Aquest cicle es va iniciar ambuna xerrada sobre el model eco-nòmic i laboral per tal de superarla crisi al local que Esquerra té alcarrer Digoine. Aquest acte va

comptar amb la participació deJosep Ginesta, expert en el mónlaboral i professor universitari,Toni Salamanca, membre delsecretariat d’Economia Social iSolidària de l’ANC, i Antoni Gar-cia, cap de llista d’ERC a l’Hos-pitalet.

Per altra banda, el passat di-vendres va tenir lloc una troba-da al Centre cívic del Gornal en-tre Sebas Sánchez, un veí delbarri, i el candidat d’ERC a l’al-caldia, Antoni Garcia, sobre al-gunes qüestions referents a la in-dependència de Catalunya.

Els Mossos decomissen unes3.000 plantes de marihuana

SUCCESSOS4Els Mossos d’Es-quadra van localitzar i decomis-sar a principis de mes gairebé3.000 plantes de marihuana enuna nau industrial de l’Hospita-let. La policia va detenir un homecom a màxim responsable de laplantació, i va imputar-ne tresmés, tots treballadors d’una as-sociació de cànnabis.

La investigació es va iniciar elmes de novembre, quan diversesinformacions van indicar que en

una nau industrial de la ciutat s’es-taven conreant una gran quanti-tat de plantes de marihuana. Elsagents van començar les accionsper tal de recollir prou indicis persol·licitar una entrada i registre enaquesta nau industrial.

La connexió elèctrica de lanau arribava des d’un transfor-mador proper, aspecte que va ai-xecar sospites, conjuntamentamb el fet que la nau tenia unaalta despesa energètica.

Medi ambient | Una vuitantena d’entitats apadrinen el LlobregatUna vuitantena d’entitats de la ciutat de l’Hospitalet van participar el passat 12 de febrer

en un acte d’apadrinament del riu Llobregat. Aquesta acció simbolitza el compromís dels col·lectius signants de fer una actuació favorable al riu. A l’acte hi va estar present

l’alcaldessa de la ciutat, Núria Marín, i la regidora delegada d’Espai Públic, Glòria Herance.

RedaccióL’HOSPITALET

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 5 | 24 febrer 2014 línial’hospitalet

| 6Opiniólínial’hospitalet 24 febrer 2014

publicitat 619 13 66 88

línial’hospitaletLes cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Dipòsit legal: B.12321-2013

redacció:[email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected] amb el suport de:

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@gaab75: Valencia: un padre reclama17.000 euros por no poder escolarizar en va-lenciano. Antentos los padres de Cataluña.#somescola.

@RaholaOficial: El Partit dels Socialistesde Catalunya (PSC) ha votat amb Rosa Díez(UPyD) contra Catalunya. Poden caure mésbaix? Difícil.

@LluisJBove: El sindicat #ManosLimpiasho arregla tot a través del tribunal de laSanta Inquisició Espanyola. #wertgonya.No hi ha res a fer!

Artur Mas ha demanat als em-presaris catalans que no es des-lliguin de la política i penso queés una forma subtil de demanar-los que no es posin en contra delprocés, que és el que ja han fet al-guns com José Manuel Lara(Grupo Planeta) i Josep Lluís Bo-net (Freixenet). És normal quela CEOE prengui posició respectea la possible independència deCatalunya i faci declaracions encontra, especulant que seria des-astrós per a Catalunya. Fins aquíres a dir, cadascú pot dir el que lisembli. Però el que és increïble ésfer afirmacions amb uns supò-sits que no tenen cap base.

El senyor Rosell diu: “La ma-joria de catalans no vol marxard’Espanya” i es queda tan am-ple! Però com es pot prendre lapart pel tot? És ben provable queuna part de catalans vulguin con-tinuar a Espanya, però dir la ma-joria, com ho sap? Està donantsuport, sense voler, al fet que esfaci d’una vegada la consulta iaixí hi haurà una resposta sensecap mena de dubte. A hores d’araés inútil preguntar als banquers iempresaris catalans quina és laseva posició, estan lligats demans i peus, amb l’espasa de Dà-mocles penjant sobre els seuscaps per la por al boicot espanyolals seus productes i serveis. Lapregunta s’ha de fer l’endemà dela consulta. Si guanya el sí, enspodem imaginar quina serà laresposta: “S’ha de respectar lavoluntat majoritària dels ciuta-dans de Catalunya, ens posemara mateix al servei d’aquest po-ble, per la millora i prosperitatdel país (i dels nostres negocis)”.Temps al temps.

4L’empresariatper Jordi Lleal

Algú es pot arribar a imaginaruna família catalanoparlantdesplaçada a viure, posem percas a Guadalajara, ni tan solsplantejar-se demanar al sis-tema públic d’ensenyamentuna escolarització personalit-zada per als seus fills en català?Només imaginar-s’ho ja es fadifícil, oi? Però si fem aquestesforç excepcional d’imagina-ció, el resultat es fa més clar quela llum d’un dia de juliol. L’evi-dència és tan absoluta que elsimple plantejament sona gro-tesc. Grotesc i patètic, perquèfins i tot una gran majoria decatalans pensaria que és unaabsurditat.

Aleshores, jo em demano: siaixò és tan absurd, com és queno ens ho sembla quan és a lainversa? Com és que la consti-tució reconeix i protegeix elsdrets dels castellanoparlants,no només als seus territorispropis, sinó a tot el territori del’Estat espanyol i no fa el ma-teix amb els dels parlants d’al-tres llengües pròpies dels seus

territoris respectius, ni tan solsdins dels seus territoris?

Amb la constitució a la mà,llegida com es vulgui llegir, uncatalanoparlant com jo té, perla simple desgràcia de ser ciu-tadà de l’Estat espanyol, menysdrets que qualsevol castellano-parlant fins i tot sense sortir decasa seva. Agradarà més oagradarà menys, però aquestaés la crua realitat que ningú potcontradir. Aquesta és una de lestres crues realitats per les qualsvaig votar NO a aquella consti-tució filla del franquisme i de lapor. La negació de la realitatnacional catalana, per unabanda, i la imposició d’un sis-tema polític medieval basat endrets de sang i semen, foren lesaltres dues raons del meu con-vençudíssim i militant NO.

Ara, tants anys desprésd’aquell NO contundent, emreconec expectant i il·lusionatdavant la possibilitat d’eme-tre, finalment, un contundentdoble SÍ per recuperar el paísi per guanyar el futur.

#Seguim#NiUnPasEnrere

Com si del joc de buscar les 7diferències entre dos dibuixos,aparentment iguals, es tractés,em vénen les ganes de jugar atrobar-les en perquè els cata-lans ens sentim diferents a lagent de la resta dels poblesd'Espanya, sense que això vul-gui dir ser millors sinó això, di-ferents, per molt que ens diguinque no pot ser, que és impossi-ble, que el motlle és el mateix icomú per a tots.

A part de la primera dife-rència, la llengua, que ja per sisola seria suficient per certifi-car-ho, s'ha de parlar forçosa-ment també de la nostra pròpiacultura, en algun cas totalmentenfrontada a les altres, i més ales determinades com a nacio-nals que qui no les té assumi-des així sembla que estigui enpecat.

S'ha de parlar, també forço-sament, de la nostra pròpiahistòria que des dels 800 hananat escrivint, a vegades amb laseva sang, els que han lluitatdefensant la nostra terra. Laque, en algun moment i fet, potcoincidir... I no gaires vegadesfavorablement, i si massa vega-des amb l'efecte d'opressió iimposició.

La llengua, la cultura i lahistòria, serien els trets bàsicsper argumentar el sentimentque, històricament al llarg delstemps, ens volen negar. Peròbé, fins a complir amb el repte

de trobar-ne 7 de diferències,prou sòlides, encara en falta-rien 4... I no ha estat massa di-fícil trobar-les.

Tenim una manera diferentde viure en societat, de viure lapolítica, de treballar, d'afrontarels problemes... de pensar. Lanostra capacitat en saber-seenfotre de nosaltres mateixos,i dels qui ens envolten, senseque això s'hagi de prendre coma insultant ni que provoqui capescarafall.

Ens regim per un innat ins-tint dialogant, potser massa itot, com a valor principal pernegociar el que es pretén tot ique, sovint, i en segons que,només ens ha servit per caureen l'engany i l'ensarronada.

La setena diferència podriaestar representada per uns queviuen d'Espanya i uns que viuenper a Espanya. Per als que tenenil·lusió per un incert projectenou i els que tan sols estan afer-rats a les restes d'un certamentcaduc.

Aquestes diferències noméses poden negar a través de lamalaltissa subordinació a laqual ens sotmet un poder esta-blert que hauria de començar aveure com, amb l'estupidesacòmplice d'altres, es va esmico-lant per la impotència per can-viar la cara per resultar mésseductora, per reinventar-seper poder acomodar la diversi-tat existent.

per Xavier Guarque

4Les set diferències 4Brams d’aseper Miquel Estruch

#UPyD

UniformidadPopulismo

y Demagogia

7 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] línial’hospitalet24 febrer 2014

@junqueras: Tal dia com avui de 1799, elPiemont vota per decidir sobre la unió ambFrança o la independència. Això de lademocràcia ve de lluny.

@JordiMartiGrau: Fer costat a Rosa Díez,líder d’UPyD, és un error garrafal, inexpli-cable, trist. Del Partit dels Socialistes deCatalunya, però també del PSOE.

@joseprull: @jordi_canyas o és un cínic oha enfollit definitivament. Que es preguitil·la: ningú no aconseguirà trencar la con-vivència en aquest país.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

D’entrada, la taronja agra és un testpreciós per comprovar el grau d’ús, co-neixement del català i del país o arre-lament de la persona que en parla.Així, els periodistes de TV3 o els quefan gastronomia a Catalunya Ràdio,però també els gurmets més conegutsi fins i tot els o les especialistes en con-fitures i museus de dolços, parlen de“taronja amarga”.

Aquesta expressió gramaticalmentés segurament correcta, però no ésgens genuïna. Els qui coneixem aques-ta taronja –com en el meu cas, quehem fet de pagès, o n’hem cultivat, finsi tot en un cossi en una terrassa, o encultivem–, sempre n’hem dit taronjaagra. Podem dir que gairebé totes lescases de pagès tenien un tarongerd’aquesta mena, ja que les seves ru-goses taronges servien per a una fun-ció essencial, com és la de rentar elsbudells del porc quan es matava. Peraixò en algunes comarques valencia-nes se’n diu, també, “taronja de llavarbudells”. A la Catalunya Nord, encanvi, el seu nom és punxet.

La taronja agra té diversos usos ala cuina: al Pla de l’Estany se’n fa unaromàtic allioli, i aquí, així com en al-guns punts càlids de la Garrotxa i al’Empordà, se’n fa una amanida o bées confita en aigua i vinagre, per men-jar amanida com a acompanyamentdels llegums fregits. És, igualment, l’a-companyament ideal de plats d’aviram

i especialment l’ànec. L’ànec amb ta-ronja –Canard à l’orange– era ano-menat també (així apareix al Diccio-nari de gastronomia d’Alexandre Du-mas al s. XIX) à la bigarade, mot queen francès vol dir taronja agra. Biga-rade correspon a l’occità i català bi-garrada, que significa, a part de l’ac-cepció cromàtica, cosa rugosa i ambbonys, tal com ho és la taronja agra. Defet, el gran gurmet Platina, al Renai-xement, atribueix als catalans l’art decuinar l’aviram amb taronja. Els es-panyols varen dur la taronja agra o “deSevilla” a Amèrica. És molt popular enla cuina cubana (naranja agria) permarinar i amanir carn i, especial-ment, el porc.

Amb tot, l’ús actual més corrent ifamós internacionalment de la taron-ja agra és en forma de confitura. Peròla història d’aquest afortunat dolçsembla que es deu a una casualitat. Esva inventar durant el Barroc a Angla-terra i a Escòcia. D’ una banda, aaquest darrer país, a la localitat deDundee, hi va arribar un carrega-ment de “taronges de Sevilla”, que eracom es coneixien, i que eren agres –jasabem allò de “més fals que un durosevillano”–, i a un botiguer se li va acu-dir fer-ne confitura. La realitat és mésprosaica: un fabricant anomenat Kei-ller, en efecte, va començar a comer-cialitzar una marmelade Dundee oconfitura de taronja agra amb èxit.

4La catalana taronja agraper Jaume Fàbrega

Benvolguda, o no, Alicia Sánchez Ca-macho: Fins aquí hem arribat. Ja nopuc més. Ja s'ha dit massa. Ja s'ha fetmassa. Ja n'hi ha prou. Ets una filla in-tel·lectual del franquisme. Tothomho sap. Tu també. El PP va estar fun-dat per franquistes. Tothom ho sap. Tutambé. El PP està ple de gom a gom defills, nets, cosins, tiets o germans de fa-langistes, nostàlgics i simpatitzants del"movimiento". Tothom ho sap. Tutambé.

Gent que un cop mort el dictadores va transmutar automàticament endemòcrata i que s'ha subjectat a unaConstitució escrita amb l'alè pudentdels militars a la nuca. Una Constitu-ció que els va garantir no ser perse-guits pels seus nombrosos crims deguerra i de postguerra. Tothom hosap. Tu també. Gent que quan perdienels arguments cridaven allò de "usteda mí no me tiene que dar lecciones dedemocracia". Tócate lo que no suena.No es van conformar amb el fet d'ha-ver guanyat una guerra. Van voler re-primir, aniquilar, exterminar, esbor-rar del mapa tots aquells que no els ju-réssin fidelitat eterna.

I ara, tu, representant a Catalunyadels franquistes 2.0 tens els santsovaris de comparar els independen-tistes amb els etarres. I et quedes tanampla. I afirmes que us diem com heude viure la vostra vida. Vosaltres, queprivatitzeu amb el rosari i la creutots els úters aliens, que imposeu elcastellà a cop de Wert, que traieu lessenyeres dels edificis públics de Ba-lears, que tanqueu canals de televisiói emissores de ràdio, vosaltres afirmeuque us diem com heu de viure? El queet diré és com viviu: viviu de putamare des del 39. De puta mare! I us

queixeu? Vosaltres que heu fet i des-fet, que heu privatitzat empreses pú-bliques que després us han contractat,que heu enganxat amb cola perma-nent els tres poders de l'estat, que heurobat tot el que es pot robar, que vo-leu imposar l'amnèsia col·lectiva per-què és l'única manera que trobeuperquè els joves no sàpiguen la mer-da en la què vau ficar aquest país du-rant quaranta anys, vosaltres sou eldarrer reducte de democràcia? Nome jodas, Alicia!!!

I tu? Què has fet per a Catalunya?Què hem d'agrair-te? Què et devempels serveis prestats? Què et deu lacultura catalana? I l'esport? I l'eco-nomia? Què et devem? De veritat, di-gue-ho, si us plau! En què has millo-rat aquest país? Què has fet per a Ca-talunya? Quant has aportat a la lli-bertat dels catalans, als nostres drets,als nostres símbols? De quina mane-ra has prestigiat la nostra història?Quin milisegon has fet servir peraportar algun valor polític, filosòfic,ideològic o intel·lectual a aquesta so-cietat? Què et devem els catalans perla teva trajectòria parlamentària? Jat'ho dic jo: res. No et devem res.Zero. Nada. Nothing.

I ara ens dius etarres. Som terro-ristes. Abans hem estat nazis. Ara sometarres. I demà? Quants dolents usqueden per agafar com a metàfores?Quanta Història sabeu perquè la men-tida sobre la que edifiqueu la vostramanca d'arguments trobi noves for-mes de maldat per comparar-les ambel procés català?

Ja n'hi ha prou. Fins aquí hem ar-ribat. No teniu dignitat, ni vergonya.Sort que dueu data de caducitat a l'en-vàs. Comença el compte enrere.

4Ja no puc mésper Àlex Socies

4Per què no una pregunta única?per Octavi Despuig

Em costa entendre per què no s’aga-fa el millor de les dues preguntesplantejades per a la consulta. La cla-redat d’una única pregunta, i la clari-ficació de les tres opcions de respos-ta. I més, quan per saber si alguna deles opcions ha tret la meitat més unade les paperetes vàlides, res té a veu-re amb el nombre de preguntes.

Es podria fer amb una única pre-gunta clara, i les tres opcions de res-posta. L’autonòmica, la federal i la in-dependentista. Sabent que les dues pri-meres cedeixen les decisions a la vo-luntat majoritària de tota Espanya. Iquedant en la tercera, el poder de de-

cidir, en les nostres mans i en la ca-pacitat negociadora per entrar als di-ferents organismes dels quals volgu-éssim formar part, i que al mateixtemps, ens admetessin i ens volgues-sin reconèixer com a país independent.

Que tot està per fer i res és impos-sible. L’exclusió dels vots en blanc ésuna consideració personal, i és unaqüestió a deliberar. Per a mi, si se’ls in-clou, es desvirtua el sentit del seu votde cedir la decisió en mans de la ma-joria. Perquè si se’ls inclou, a qui mésperjudica és a l’opció més votada, pelfet de dificultar poder aconseguir lameitat més un dels vots.

| 8Entrevistalínial’hospitalet 24 febrer 2014

“La ciutat està molt bruta i no fa falta cap baròmetre per saber-ho”

Creu que s’acabarà celebrant laconsulta del 9 de novembre?No. Les lleis hi són per complir-les. La consulta seria legal si esfes a tota Espanya, perquè el re-ferèndum és una figura queexisteix legalment, però no talcom ho plantegen CiU i ERC.

Si es fes a tota Espanya, és obvique el no triomfaria d’entrada...Però és la llei. Jo no dic que noes puguin canviar les lleis, peròde moment s’han de respectar.És com una comunitat de veïns,on un d’ells diu que vol canviarel color de l’escala. Oi que a mitambé m’afecta? Jo també tincel dret de decidir, no nomésaquest veí.

Quina solució veu a tot plegat?Reitero, s’ha de respectar la llei.Si no complim les lleis, tothom

podria aparcar, per exemple, onvolgués. Les normes estableixenuna forma de viure en societat.

I si es canviés la llei per tal depoder celebrar una consulta ipreguntar als catalans i catala-nes sobre el seu futur?Si aquest referèndum que volencelebrar afecta la resta d’espa-nyols, no només haurien devotar els catalans. Torno a re-cordar l’exemple de la comuni-tat de veïns. No és qüestió d’un,és qüestió de tots.

Des de fa temps, vostès recla-men més concreció al PSC en eltema sobiranista...Jo ja no sé on està el PSC. Peruna banda, hi ha un PSC quediu que no donarà les dades delpadró per a la consulta a Tarra-gona, però a l’Hospitalet votenen contra de la nostra moció perno cedir-les. El PSC té una faltade lideratge important, no sapon està, i els seus votants estandesconcertats.

És contradictòria, llavors, la pos-tura de l’alcaldia, que per unabanda es va oposar a la consultaamb la ‘Campanya del No’, peròara no vota en contra de cedir elpadró per a la mateixa?Totalment contradictòria. És in-congruent, tenim una alcaldessaque no sap el que vol. El PSC,torno a dir, té un problema molt

gran. Nosaltres tenim molt clarque no volem la independènciade Catalunya. Hi ha electorat so-cialista que se sent català, però

també espanyol. Estimen Cata-lunya i també volen un millor fi-nançament.

El PP va passar de no demanarcap millora en el finançament afer-ho darrerament. S’ha deixatarrossegar per l’onada sobira-nista? Nosaltres volem el millor per ala nostra terra, mai no hem va-riat. Aquest any toca revisar elfinançament autonòmic, i desdels populars de Catalunya tre-ballarem perquè la nostra terracompti amb més recursos.

Veu apropiades les declara-cions de la líder del PP català,Alicia Sánchez-Camacho, quecomparava la situació dels po-pulars catalans amb la delsbascos durant els pitjors anysde la violència d'ETA?A mi una vegada, fa uns anys,em van fer fora d’una granja deCollblanc per ser del Partit Po-pular. Que cadascú tregui con-clusions.

Però la comparació no és la ma-teixa. Quan a tu et volen fer fora d’unespai per la teva ideologia, a miem recorda al nazisme.

No va frivolitzar Sánchez-Ca-macho traient aquí el terro-risme d’ETA?No és frivolitzar. A mi em vanfer fora d’una botiga una vegadaper la meva pertinença a unpartit.

Està el castellà perseguit a Ca-talunya?Avui parlar de català contracastellà està antiquat. El que ésimportant és conèixer com mésllengües millor. Ara el que ésnecessari és saber l’anglès i unaaltra llengua més, com el fran-cès o l’alemany. Una educaciótrilingüe com la que reben elsfills dels líders d’alguns partitspolítics sobiranistes que no vana l’escola pública –que tant de-fensen els seus pares– com laresta dels treballadors.

Text: F. Javier RodríguezFotografia: Carina Sáiz

“El PSC té una falta

de lideratge

important. No sap

on està, i els seus

votants estan

desconcertats”

Juan Carlos del RíoPortaveu del grup municipal del PP a l’Hospitalet

9 | Entrevista línial’hospitalet24 febrer 2014

Tenen por de l’ascens de Ciuta-dans?C’s entraria a l’Hospitalet si elPP no estigués tan fort com està.Ciutadans només parla de Cata-lunya i Espanya. Ningú coneixel model socioeconòmic d’a-

quest partit. Però jo porto moltsanys parlant del mateix que aradiuen ells. Que no em vinguin adonar lliçons sobre què és elsentiment català i espanyol.

Creu que el PP ha tocat el seusostre electoral?No, no. L’Hospitalet és una ciu-tat complicada per treure ungran nombre de regidors aixíde sobte. Des que sóc candidat,a cada elecció hem tret algun

regidor més. Mai no hem bai-xat. I tenim molta feina i ideesper a aquesta ciutat, que té unsproblemes de neteja i insegure-tat molt importants.

Aquests són dos dels assump-tes que van encapçalar el Barò-metre d’Opinió Municipal... La neteja és fonamental, il’Hospitalet té un problema enaquest sentit. La ciutat està moltbruta. I no fa falta cap baròme-tre per saber-ho, ho veus i t’hodiu la gent del carrer. Per altrabanda, la inseguretat també ésun problema important. Hi habarris, com la Florida, on la si-tuació és terrible.

Vostès van denunciar els inci-dents que van tenir lloc al barria finals de 2013, però des del’Ajuntament es va assegurarque no havien estat uns fetsgaire importants. Si van haver de trucar els Mos-sos de Lloret per sufocar els in-cidents de la Florida, quediguin que no va succeir res diumolt. Les imatges estan enre-gistrades. Va ser terrible. Exis-teix un focus de conflicte. I sidiuen que no existeix, per quèhan posat càmeres de segure-

tat? El mateix govern munici-pal es contradiu.

Des del seu partit critiquen la si-tuació de col·lapse de l’Hospitalde Bellvitge, que atribueixen ales retallades del Govern de laGeneralitat. Unes retallades queno s’allunyen gaire de les queposa en pràctica el seu partit aaltres parts de l’Estat.És la hipocresia de l’esquerra,que diu que el PP està retallanten sanitat. A Andalusia tambéestan retallant, i qui governa?

Si comencem a fer-nos retretsels uns als altres, no soluciona-rem el problema...Quan el PP arriba al govern del’Estat es troba un dèficit molt

més gran del 6% que deien elssocialistes. Això és una ruïna, iper aquest motiu el PP, evi-dentment, no està complint elseu programa. Jo estic en con-tra de la pujada dels impostos.

Tornem al tema de l’Hospital...Quan tu destines diners a cosesque no són prioritàries com laconsulta o el tema de les ambai-xades i tens problemes en l’edu-cació i la sanitat, el millor seriadestinar aquests recursos acoses importants. La prioritatara no és el referèndum, és mi-llorar situacions com la de l’Hos-pital de Bellvitge.

Era necessària una pujada del’impost de l’IBI com la que vadur a terme l’Ajuntament?Aquest ajuntament portavamolts anys que no apujava l’IBI.Aquí s’ha hagut de fer perquèdurant molts anys no s’ha fetuna regularització progressivacom s’ha realitzat a altres ciutats.Ara bé, l’alcaldessa pot baixarl’IBI si vol, perquè hi ha una partd’aquest impost que corresponal municipi. A més, ara hi ha unromanent positiu de 7 milionsd’euros als comptes municipals.Si tens superàvit, per què hasd’apujar els impostos?

Creu que la reforma de la lleilocal, impulsada pel govern delPP, afectarà o beneficiarà elsciutadans de l’Hospitalet?Ni beneficia ni perjudica els ciu-tadans. La llei diu que aquellsmunicipis que no tenen disposi-ció econòmica per fer front a lesseves competències, ho farà l’Es-tat en el seu lloc, mitjançant lesdiputacions. Aquesta és una me-sura que està creada per evitar lafallida dels ajuntaments, perquèsi un consistori fa fallida, ho fantambé els seus ciutadans.

Seguim parlant de reformes,perquè la de la Llei de l’avorta-ment està creant una gran con-trovèrsia a una societat que nodemanava aquesta mesura...Era una promesa del programadel PP. Jo personalment he de-fensat aquesta reforma a l’Hos-pitalet. Jo penso que el dret a

l’avor tament, com a dret, noexisteix. Existeix el dret a la vida.Aquest sí que existeix.

No entra aquesta reforma de lleien l’àmbit privat?Entenc que la dona té dret a dis-posar del seu cos, però la qües-tió és que aquí hi ha una col·lisióde drets: el de la dona, peròtambé el de la persona que nopot defensar-se i que va en elseu interior. Nosaltres no volemque l’avortament sigui un mè-tode anticonceptiu.

Quina és la relació del PP ambl’alcaldia?Bona, però he de dir que jo teniamés relació amb l’alcalde Cor-bacho. Em reunia amb ell qual-sevol cop que hi havia unproblema. Amb l’alcaldessa del’Hospitalet he tingut molt po-ques reunions. No hem parlatde seguretat o de desenvolupa-ment econòmic. Crec que és ungreu error. Aquesta no és una

ciutat de dos o tres partits, ésuna ciutat de tots. Cal escoltar ala resta.

I això ho fa el PSC?Aquest partit no escolta a laresta. Sincerament, jo crec enuns pressupostos participatius,per posar un exemple. La ges-tió de la ciutat ha de ser partici-pativa. La ciutat no s’ha de fera un despatx, s’ha de fer al car-rer. Jo sóc del PP, i estic parlantde participació, una cosa d’es-querres. Hi ha gent que té unaimatge preconcebuda d’un par-tit que molt sovint no es corres-pon amb la realitat que dia reredia demostrem amb fets.

“Jo porto molts anys parlantdel mateix que ara diu Ciutadans. Que no em vinguin a donar lliçons sobre què és el sentiment català i espanyol”

“Parlar de català

contra castellà està

antiquat. El que és

important és

conèixer com més

llengües millor”

“Penso que el dret

a l’avortament,

com a dret, no

existeix. Existeix

el dret a la vida.

Aquest sí.”

“La consulta sobre el

futur de Catalunya

del 9-N seria

legal si es fes

també a la resta

d’Espanya”

Centre| 10


El grup municipal de Conver-gència i Unió de l’Hospitalet deLlobregat ha demanat recent-ment que no s'obri el pipican dela plaça de Lluís Companysfins que no s’hagi arribat a unconsens amb el veïnat.

Així ho ha dit Mercè Borràs,cap de llista de CiU l’Hospitaletdesprés que el ple municipal definals de gener aprovés perunanimitat la moció de CiUque demanava regular els pipi-can i les zones d’esbarjo per agossos. L’objectiu, segons elgrup municipal convergent, éspoder garantir una bona con-vivència entre aquestes ins-tal·lacions i el veïnat de la zona,que creu que no es respectal’horari de descans.

GARANTIR EL CONSENSMeritxell Borràs afirma que lamoció presentada pel seu par-

tit “està originada pel problemaque es viu a la plaça Lluís Com-panys, on l’equip de govern hainstal·lat una zona d’esbarjoper a gossos, sense comptaramb el consens veïnal, que haesdevingut un veritable pro-blema de soroll i de convivèn-cia” a la zona.

Amb l’aprovació de la mo-ció, Borràs diu que “valorempositivament aquest compro-mís de tot el consistori, però en

especial de l’equip de govern, deno només solucionar aquestproblema específic si no de po-sar les bases i redactar la nor-mativa per tal d’evitar aquestsconflictes en un futur”.

Tanmateix, Borràs ha volgutressaltar “la necessitat que l’e-quip de govern sigui capaç detrobar una solució adequada, iamb el consens del veïnat, alproblema de la plaça de LluísCompanys”.

CiU no vol un pipican al parcLluís Companys sense consens

JOVENTUT4L’edifici Can Rie-ra va acollir el passat dissabte 8de febrer la primera trobada delprojecte EntreJoves, impulsatper la Regidoria d'Esports i Jo-ventut de l’Ajuntament del’Hospitalet de Llobregat.

La jornada tenia com a ob-jectiu incentivar la participacióactiva dels estudiants d'institutals seus centres i la seva vincu-lació al territori

EntreJoves impulsa l'inter-canvi d'experiències entre elsestudiants (hi participen en to-tal una trentena, aproximada-ment) que ja formaven partdel projecte des dels seus ini-cis i els que s'han incorporat enl'actual curs 2013-2014.

D’aquesta manera, la tro-bada es va plantejar com unasessió d'acollida, en la qual elsmés veterans van explicar lesseves vivències i van recollir elsdubtes i les consultes dels es-tudiants que s'acaben d'incor-porar a aquest projecte. En-guany hi han participat vuitinstituts de la ciutat.

Can Riera acull laprimera trobadad’EntreJoves

L’auditori Barradasacull l’estrena delfilm ‘El Camino’

DOCUMENTAL4A finals de ge-ner es va estrenar el documen-tal El Camino a l’Auditori Ba-rradas en un acte organitzat perICV. La pel·lícula fa una refle-xió sobre el capitalisme i les al-ternatives al funcionament de lasocietat actual.

A l’acte hi van assistir algunsdels protagonistes del docu-mental, com Olga Lucas, víduade José Luis Sampedro.

La pel·lícula està dirigidaper Fran Menchon i TomásSuárez i produïda per Fitzca-rraldo films.

Cultura | Exposició sobre l’holocaust naziL'institut Mercè Rodoreda ha acollit una exposició sobre el genocidi nazi delpoble jueu, coincidint amb el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes

de l'Holocaust. La mostra, inaugurada el 27 de gener, s’ha pogut visitar fins alpassat 6 de febrer i ha estat cedida per la Fundació Baruch Spinoza.

Neus MàrmolCENTRE


Sant Josep| 12


Xavier Basiana, creador de laNau Ivanow, obrirà aquest es-tiu a l’antiga fàbrica Mistral(situada a prop del Tecla Sala)un nou espai obert a la creacióartística. L’alcaldessa de l’Hos-pitalet de Llobregat, la socialistaNúria Marín, ha explicat re-centment en un acte que “estracta de la primera pedra delDistricte de les Arts i de la Cul-tura de l’Hospitalet”.

Segons ha informat el con-sistori en un comunicat, el pro-jecte artístic que promou Ba-siana es basa en la visió de lacultura com a motor del des-envolupament econòmic del te-rritori i té les seves arrels en laNau Ivanow que ell mateix vaimpulsar a través de l’Associa-ció de Veïns al barri de la Sa-grera a Barcelona. Es tracta

d’un espai de difusió i creació dela cultura especialitzat en artsescèniques i adreçat als jovescreadors.

La Nau Ivanow és, també,un espai de trobada entre ciu-tadania i artistes i té l’objectiude garantir l’accés dels ciuta-dans a continguts culturals in-novadors i de qualitat.

EL NOU DISTRICTE CULTURALLa fàbrica Cosme Toda (situa-da al costat de l’antiga nau Mis-tral) és un edifici protegit del1923, obra de l’arquitecte localAntoni Puig i Gairalt. Comptaamb més de 6.000 metres qua-drats i també serà un nou ele-ment de la zona, a cavall de San-ta Eulàlia, la Torrassa, el Cen-tre i Sant Josep, que contribui-rà al districte cultural de L’H.

L’obertura de la nova NauIvanow a l’antiga Mistral és laprimera pedra del Districte deles Arts i de la Cultura projec-tat a l’Hospitalet.

Una Nau Ivanow a l’Hospitalet» Xavier Basiana, creador del projecte a Barcelona, obrirà un nou espai artístic al barri de Sant Josep» L’antiga fàbrica Mistral, a prop del Tecla Sala, acollirà la seu del Districte de les Arts i la Cultura

La Nau Mistral acollirà un nou espai artístic. Foto: Google Maps

Política | Conferència de Màrius Serra a la Tecla Sala El barri de Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat va acollir el passat dijous 6 de

febrer una xerrada amb el lingüista i escriptor Màrius Serra. Sota el títol En un paísnormal xerrem amb Màrius Serra, l’acte, organitzat per Òmnium Cultural, va tenir

lloc a la Biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat a les set del vespre.

Neus MàrmolSANT JOSEP


| 14


Santa Eulàlia

Jornada de portes obertes a l’escola Frederic Mistral

EDUCACIÓ4L’escola FredericMistral, ubicada al barri deSanta Eulàlia, ha obert les se-ves portes al públic durant unasetmana, com han fet la restadels 73 centres públics i con-certats d'educació infantil, pri-mària i secundària obligatòriade l'Hospitalet de Llobregat.

Les jornades de portes ober-tes tenen l’objectiu de donar aconèixer la seva oferta educa-

tiva a les famílies amb fills quehan de fer P3 o ESO el curs vi-nent (2014-2015).

Pel que fa a les ràtios, esconsolida en 25 el nombre d'a-lumnes per aula. A més, l'ofer-ta manté els 89 grups actuals,amb petites modificacions so-bre el territori. El Frederic Mis-tral torna a oferir el segon grupque li van treure aquest curs(2013-2014).

Santa Eulàlia repassa els 200anys del Canal de la Infanta

PATRIMONI4El centre culturalde Santa Eulàlia de l'Hospita-let de Llobregat ha acollit finsal passat 18 de febrer una ex-posició que recorre els 200anys d'història del Canal de laInfanta.

La mostra, que porta com atítol El Canal de la Infanta: unpatrimoni en perill, ha estat or-ganitzada per la PlataformaProtegim el Canal de la Infan-ta, Prometeus, el Centre d'Es-

tudis de l'Hospitalet (CEL'H) il'arxiu històric de Santa Eulà-lia Provençana.

La mostra volia donar a co-nèixer aquesta infraestructuradel segle XIX que forma partdel patrimoni històric de laciutat . El Canal de la Infanta esrepartia en 5 termes municipalsi va servir al segle XIX i part delXX per proveir d’aigua el BaixLlobregat, l'Hospitalet i el sudde Barcelona.

L’Hospitalet de Llobregat ha es-devingut la segona ciutat cata-lana que ha acollit més rodatgesen un any. Molts d’ells s’han lo-calitzat a espais del barri deSanta Eulàlia (on també està si-tuada l’escola de cinema i in-terpretació Plató de Cinema),com la plaça Francesc Macià iel centre comercial Gran Via 2.

Durant el 2013, la ciutat haacollit un total de 129 produc-cions de cinema, televisió, do-cumentals, espots i fotografiapublicitària, segons dades de laBarcelona-Catalunya FilmCommission (BCFC), entitatper a la promoció dels rodatgesa Catalunya a la qual està ad-herida l'Hospitalet.

UNA CIUTAT DE PEL·LÍCULAD’entre les produccions rodadesa la ciutat, hi ha el film indi Id-darammayilatho, de Puri Ja-

gannadh, que va tenir com a es-cenaris les places d’Europa, del’Ajuntament i de Francesc Ma-cià i la rambla de Just Oliveras.

La pel·lícula candidata alsGoya Los últimos días també téseqüències rodades a l’Hospi-talet, concretament al centre co-mercial Gran Via 2.

La ciutat també ha acollit les

produccions de REC4, de Jau-me Balagueró, Asmodexia, deMarc Carreté, El Club, de Llu-ís Segura, El cadáver de AnnaFritz, d’Héctor Hernández, iUrban Street, de Marcelo Zam-brano.

També s’han rodat sèriescom Space Men de Toni Gascó,videoclips i curtmetratges.

Algunes escenes de REC4 s’han rodat a la ciutat. Foto: Check The Film

Molts espais de Santa Eulàliaesdevenen platós de cinema

Política | Javi López (PSC) encapçalarà les eleccions europeesNomés un 9,12% dels afiliats al PSC han participat a les primàries europees que es van

celebrar el 8 de febrer a la seu que el partit té a Santa Eulàlia (l’Hospitalet). Han votat 8.049persones d'entre els 88.223 militants i simpatitzants que tenien dret a vot. El candidat

escollit ha estat Javi López, que s’ha imposat a Eliana Camps amb 5.546 vots enfront de 2.331.

Neus MàrmolSANTA EULÀLIA

15 |

Bellvitgelínial’hospitalet 24 febrer 2014

SANITAT4Les dues diputadesd’ICV-EUiA al Parlament, Lo-rena Vicioso i Marta Ribas,van visitar fa uns dies l’Hospi-tal de Bellvitge. Totes duespertanyen a la Comissió de sa-lut del Parlament.

Durant la visita han escoltattant les queixes i comentaris delcomitè d’empresa i de les enti-tats veïnals, com la posició dela direcció del centre hospita-lari. Volíen conèixer de pri-mera mà el moment actual del’atenció sanitària que es dónaa la població en aquest centrede referència.

Les dues diputades han es-tat acompanyades pels regi-dors Alfons Salmerón i LluísEsteve.

Dues diputadesd'ICV-EUiA visiten el HUB

EDUCACIÓ4L’AMPA de l’Ins-titut Bellvitge va celebrar a ini-cis de mes una xerrada-col·lo-qui amb el títol d’Hàbits d’es-tudi i gestió eficaç del temps,dedicada als pares i mares i quetenia com a objectiu involu-crar els progenitors en l’educa-ció dels seus fills.

Durant la xerrada es vananalitzar tres aspectes que es-tan directament relacionatsamb el fracàs escolar: l’actitudcom a pares, la motivació del filli les tècniques i hàbits d’estudi.

El col·loqui va servir persaber establir uns hàbits d’es-tudi correctes i incrementar lamotivació dels fills a l’escola. Enaquest sentit, també es va des-tacar que una bona planificaciódel temps sempre és bona, i quecal establir “objectius realis-tes” a l’hora de l’estudi.

L’AMPA de l’IESBellvitge es moucontra el fracàs

Salut | 30è aniversari del primer trasplantament de fetgeEl primer trasplantament hepàtic realitzat a l’estat es va dur a terme ara fa 30 anys a

l’Hospital de Bellvitge. El 23 de febrer de 1984, els doctors Carles Margarit i Eduard Jaurrieta van trasplantar un fetge al senyor Juan Cuesta, qui a finals de 1983 li van diagnosticar un tumor

hepàtic. Progressivament, aquest tractament es va anar estenent a altres centres arreu de l’Estat.

Moment de la signatura del conveni. Foto: Ajuntament de L’H

L'H i la UB acorden fer unaresidència d'estudiants al barri

L'Ajuntament de l'Hospitaletde Llobregat i la Universitat deBarcelona han signat recent-ment un conveni per a la cons-trucció d'una residència d'estu-diants a Bellvitge.

La residència, que comptaràamb un mínim de 100 places, tal

com ha informat l’Ajuntament,té com a objectiu afavorir la in-ternacionalització del Campusde Ciències de la Salut de Bell-vitge. El nou equipament esconstruirà en uns terrenys ceditsper l’Ajuntament a l'avinguda dela Mare de Déu de Bellvitge.

L'alcaldessa de l’Hospitalet,Núria Marín, i el rector de la UB,Dídac Ramírez, van ser els en-carregats de signar el conveni, afinals de gener, a la Sala de Jun-

tes de Rectorat. L’objectiu éscol·laborar per impulsar la cons-trucció, gestió i explotació d'unaresidència universitària públicaque formarà part del Campus deCiències de la Salut de Bellvitge.

Amb aquest nou equipa-ment, es volen ampliar els ser-veis que es presten als estu-diants i afavorir la internacio-nalització del Campus d'Ex-cel·lència, que actualment ja téuns 4.000 alumnes.

RedaccióBELLVITGE

| 16


Pubilla Cases

Trobada de joves consellersescolars a Torre Barina

EDUCACIÓ4Un total de 80 es-tudiants i professors de l’Hos-pitalet de Llobregat han parti-cipat recentment en la SetenaJornada Formativa per a Con-sellers i Conselleres i Delegats iDelegades de Classe, a Torre Ba-rrina, el Centre Municipal deCreació Multimèdia de l'Hospi-talet, situat al barrri de PubillaCases.

La trobada, que duïa el títolde Noves tecnologies i einesaudiovisuals aplicades als cen-tres d'educació secundària, hacomptat amb la participació derepresentants de vuit institutspúblics de la ciutat (el Bisbe Be-renguer, Margarida Xirgu, San-ta Eulàlia, Eugeni d'Ors, Bell-

vitge, Pedraforca, Llobregat iApel·les Mestres).

La jornada educativa preténser un espai formatiu que pro-mogui l’intercanvi entre jovesque estan implicats de forma ac-tiva amb el centre educatiu onestudien. És a dir, joves que sóndelegats de classe, consellersescolars, mediadors i/o mem-bres del Consell de Nois i Noies,per exemple. Són estudiantsque es converteixen en porta-veus dels seus companys i com-panyes i prenen decisions.

L’esdeveniment educatiu vaestar organitzat conjuntamentper la Regidoria d'Esports i Jo-ventut, l'Associació d'Estudiantsde l'Hospitalet i Torre Barrina.

Els veïns de La Porta Nord ja te-nen les claus dels seus pisos deprotecció oficial. A finals de ge-ner, l’alcaldessa, Núria Marín,juntament amb el director ge-neral de la Fundació la Caixa,Jaume Lanaspa, i el conseller de-legat d’Habitatge Assequible del’Obra Social “la Caixa”, JaumeCabré, va fer l’entrega dels 168habitatges previstos en aquestaactuació urbanística.

L’alcaldessa va explicar du-rant l’acte, que va tenir lloc al Te-atre Joventut, que “la Porta Nordés una de les actuacions urba-nístiques més importants ques’han desenvolupat a la ciutatque han permès cosir el territo-ri: millorar els accessos a la ciu-tat, crear nous espais públics iampliar l’oferta d’habitatges pro-tegits i privats”.

Marín destaca també queaquesta promoció “és fruit de la

feina conjunta que han realitzatl’Ajuntament i l’Obra Social laCaixa” i posa èmfasi en què “laciutat necessita més iniciativescom aquesta, que faciliten a laciutadania l’accés a un habitat-ge assequible”.

L’edificació de la Porta Norddisposa de 168 habitatges de 73a 79 metres quadrats distribuïtsen 3 habitacions. El preu del llo-guer és de 540 euros (IBI i des-peses a part) i inclou plaça d’a-parcament. Els contractes te-nen una validesa de cinc anys,

prorrogables en cas que l’arren-datari compleixi amb els requi-sits establerts en la normativa deprotecció oficial.

Aquesta promoció se sumaals 112 pisos de l’Obra Social “laCaixa” situats a l’antiga fàbricaINDO i que es van lliurar als llo-gaters al setembre de 2010. Lesdues promocions formen part delconveni de col·laboració per al fo-ment d’un parc d’habitatges so-cials en règim de lloguer subscrital febrer de 2008 entre l’Obra So-cial la Caixa i l’Ajuntament.

Els habitatges socials de la Porta Nord. Foto: La Caixa

L’H entrega els habitatgessocials de la Porta Nord

Cultura | El CC la Bòbila acull una exposició i un torneig de microFLLEl fotoperiodista Sergi Reboredo presenta fins al pròxim divendres 28 de febrer l'exposició Tíbet:

una cultura en risc d'extinció al Centre Cultural la Bòbila, situat al barri de Pubilla Cases. El mateixcentre ha acollit recentment també el primer torneig de microFLL sobre ciència i tecnologia, que té

com a objectiu incentivar l'estudi en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtica entre els joves.

RedaccióPUBILLA CASES

17 |

Collblanc-Torrassalínial’hospitalet 24 febrer 2014

CULTURA4L’actor còmic JoséCorbacho ha actuat recent-ment (el passat dissabte 22 defebrer) al Teatre Joventut del’Hospitalet de Llobregat ambl’espectacle Corbacho 3G.

Durant l’actuació, Corba-cho es riu dels homes, de lesdones, de la parella, dels fills,d’Internet, de les xarxes so-cials, de la política, del futbol,de la religió, de la televisió,del cinema, del teatre... Bé,bàsicament se’n riu de tot du-rant un espectacle en el qual,com se sol dir, no queda títerecon cabeza.

A Corbacho 3G els especta-dors juguen un paper molt im-portant i poden fer coses quenormalment no es fan al teatre.

José Corbachoactua al TeatreJoventut de L’H

AGENDA NACIONAL4Fa unsdies va tenir lloc la conferènciaLes claus del 9N organitzadaper Òmnium l'Hospitalet a l'Au-ditori de la Torrassa. Hi va as-sistir una cinquantena de per-sones i, fa uns dies, gairebé uncentenar a l’acte encapçalat perMàrius Serra.

A la xerrada Les claus del9N, conduïda per Jesús Palo-mar, es van explicar els ante-cedents de l'actualitat políticaque viu Catalunya.

Palomar va fer un resumde l'evolució de la relació entreCatalunya i Espanya en demo-cràcia. Va explicar les reper-cussions i dificultats de l'encaixde les diferents nacionalitats idel seu esforç per conservar lallengua i cultura i va citar temescom l'evolució de l'autonomia,entre altres temes.

‘Les claus del 9N’,explicades a L’Hper Òmnium

Intocable és un dels films que es visionaran. Foto: Arxiu

En marxa el programa‘Cinema i educació’ al barri

Ja ha començat el programa Ci-nema i educació als centreseducatius del barri de Coll-blanc-la Torrassa, que s’allar-garà fins al pròxim 4 de juny.

El projecte educatiu estàadreçat a l'alumnat dels centresde primària, secundària, batxi-

llerat, cicles formatius i esco-les de persones adultes de di-verses zones de la ciutat, entreelles el barri de Collblanc-laTorrassa.

Durant els mesos que durael programa, els alumnes delscentres educatius visionarandiverses pel·lícules en català.Els films s'han escollit per ni-vells educatius i van acompan-yats d'una proposta didàcticaper treballar a l'aula. El pro-

grama considera el cinema comuna eina que complementa l'en-senyament per potenciar unaeducació fonamentada en elsvalors de la solidaritat, la con-vivència i la igualtat d'oportu-nitats entre homes i dones.

A més, la iniciativa, on hicol·laboren diverses entitats,pretén promoure la cohesió dela població escolar del barrimitjançant el contacte directeentre el professorat i l'alumnat.

RedaccióCOLLBLANC-TORRASSA

Història | Alumnes del barri enregistren testimonis localsAlumnes de l’escola Margarida Xirgu de l’Hospitalet estan duent a terme entrevistes amb

gent gran nascuda al barri de la Torrassa, on estan fent un treball històric sobre el barri hospitalenc. Els nois plantegen preguntes sobre el dia a dia als carrers de la Torrassa fa

dècades, la immigració dels anys 60 o els canvis que han patit els carrers en els últims anys.

| 18


Ciutat

Afavorir la interrelació socialentre diferents col·lectius ambdificultats o en risc d’exclusió ifomentar l’autoestima entre ells.Aquests són els objectius delprograma d’horts urbans del’Hospitalet, una iniciativa ambun fort component social. Talcom va avançar en una entrevistaal gener a Línia l’Hospitalet el re-gidor del Districte I, AlfonsoSalmerón, aquestes instal·la-cions se situen al parc de Can Bu-xeres, entre Can Serra i Sanfeliu.

En total són 40 parcel·les quese cedeixen per un període d’unany, prorrogables fins a un mà-xim de 5 anys, i de manera gra-tuïta. Les persones beneficiàriesdel projecte reben un conjuntd’eines bàsiques, un armarietper dipositar les seves perti-

nences durant la seva estada al’hort, i un primer lot de llavors.Els productes cultivats serandestinats a l’autoconsum de lapersona que rep la parcel·la,que pot tenir un ajudant. El te-rreny s’ha dotat de la infraes-tructura necessària com arasubministrament d’aigua, lava-bos, armaris i zona d’esbarjo, en-tre d’altres.

Aquest projecte està gestio-

nat per l’Ajuntament, conjun-tament amb la Creu Roja local ila plataforma Espai de Ciuta-dania.

L’alcaldessa, Núria Marín,es va mostrar “molt orgullosa”de la iniciativa, i en destaca elvessant social, ja que “és un es-tímul personal per als col·lectiusdestinataris i que pot incidir enla millora de la seva autoestimaen general”.

El parc de Can Buxeres acull els nous horts urbans. Foto: Ajuntament

L’Hospitalet crea una iniciativad’horts urbans socials

» Els beneficiaris d’aquest programa són persones amb dificultats» Són un total de 40 parcel·les, situades al parc de Can Buxeres

L’Associació Alba Pérez dóna200.000 euros a l’IDIBELL

SOLIDARITAT4L’AssociacióAlba Pérez contra el càncer in-fantil va donar a principis demés 200.000 euros a l’Institutde Recerca Biomèdica de Bell-vitge (IDIBELL) per finançarun estudi sobre el sarcoma d’E-wing, una malaltia relacionadaamb els ossos.

Aquesta entitat la formen elspares d’Alba Pérez, una nenaque va ser diagnosticada ambaquesta malaltia quan noméscomptava amb cinc mesos devida i que va morir el passat 1d’agost. Aquesta associació or-

ganitza actes benèfics que tenenl’objectiu d’ajudar en la inves-tigació contra el càncer infan-til, i en concret contra el sar-coma d’Ewing, el segon càncerd’ossos més comú i que afectanens i joves.

Actualment, si aquesta ma-laltia es diagnostica a temps ino presenta metàstasi té unataxa de curació del 80%. Segonsinforma l’entitat, aquesta quan-titat servirà per finançar unestudi que vol desenvoluparuna eina per eliminar les cèl·lu-les específiques del sarcoma,

Marín proposa ampliar el model de la Gran Via

URBANISME4Perllongar laGran Via de l’Hospitalet fins a lafi del seu terme municipal, alcostat de l’Hospital de Bellvitge,amb l’actual model d’edificisd’alçada. Aquest és un dels pro-jectes que preveu l’Ajuntamentde cara a un futur no tan llunyà,segons recull El Periódico.

L’alcaldessa Marín va anun-ciar a finals de gener la seva in-tenció d’estendre l’actual dissenyde la plaça Europa i rodalia finsa l’Hospital de Bellvitge, el que re-presentaria un projecte amb ma-júscules, ja que la zona afectada

en qüestió suposa gairebé el 9%de la superfície de la ciutat.

De moment, però, aquestanunci és una declaració d’in-tencions, ja que Marín va reco-nèixer que en el millor dels ca-sos caldria esperar a l’any 2025.

Aquest perllongament de laGran Via al seu pas per l’Hospi-talet, ja projectada des de faanys però impossibilitada per lasituació de crisi econòmica, volposar èmfasi en els beneficiseconòmics i turístics que la ciu-tat pot assolir en el cas de dur-la a terme.

La ciutat recorda el llegat i la figura de Paco Candel

MEMÒRIA4Va néixer a CasasAltas, província de València, l’any1925, i quan tenia dos anys vaemigrar, conjuntament amb laseva família, a Catalunya. PacoCandel seria més tard el primer aabordar el tema de la immigracióa Catalunya de persones proce-dents d’altres parts de l’Estat.

Amb motiu del 50è aniversaride la publicació de la seva obraclau, Els altres catalans, la ciu-tat de l’Hospitalet i diverses en-

titats del municipi han organit-zat un calendari d’activitats com-memoratives de l’efemèride i dela figura de Candel, que per altrabanda va ser regidor de Culturaentre l’any 1979 i 1983.

Afiliat del PSUC, el 1977 vaser escollit senador sota la can-didatura de l’Entesa dels Cata-lans. Els altres catalans és unaobra sobre la immigració escri-ta per una persona que va patiren la seva pell els seus efectes.

Sanfeliu | Localitzen un porc senglar al barriSegons va informar el biòleg riberenc Ricard Gutiérrez al seu bloc, a principis de mes un porc

senglar adult va ser vist pel barri de Sanfeliu. Un veí de la zona, Roger Molinas, va enviar la fotografia al científic on es pot veure un exemplar adult d’aquest animal passejant per la zonaurbana del barri. Gutiérrez explica el fet a causa de la superpoblació d’aquesta espècie al país.



Comarca| 20


La Diputació de Barcelona estàimpulsant el Pla de ReactivacióEconòmica, dotat amb 40 mi-lions d’euros, l’objectiu del qualés afavorir la realització d’in-versions que dinamitzin a curttermini l’activitat econòmica idesenvolupin actuacions que in-cideixin directament en el man-teniment i creació d’ocupació al’àmbit local.

D’aquesta manera es preténpal·liar els efectes negatius de lamanca d’actuació dels governslocals a causa de la crisi econò-mica que ha provocat un incre-ment de la taxa d’atur i el pro-gressiu empobriment de moltesfamílies.

Les inversions que s’incenti-vin en el marc d’aquest pla tam-bé s’articulen amb la voluntat deprocurar un desenvolupamenteconòmic sostenible i territo-

rialment equilibrat, tot afavorintaquells municipis més petits oque es trobin més allunyats delnucli metropolità, sense perdrede vista les necessitats de cada te-rritori i l’orientació dels ens lo-cals cap a la millora de la quali-tat de vida de les persones.

Durant l’acte de presentaciódel Pla de Reactivació Econò-mica, el president de la Diputa-ció de Barcelona, Salvador Es-teve, va explicar que l’objectiu dela corporació és “dinamitzar leseconomies locals i generar ocu-pació de proximitat, amb la vo-

luntat de donar una empentamés als governs locals i aixípal·liar els efectes de la crisi”.

Un objectiu que va compar-tir Ferran Civil, vicepresidentprimer de la Diputació i res-ponsable de l’àrea de Desenvo-lupament Econòmic, el qual vadetallar que, en el cas de l’àmbitd’actuació centrat en els Plans lo-cals d’ocupació, aquests “no re-quereixen cofinançament perpart dels ens locals destinatarisi, per tant, la Diputació de Bar-celona cobreix el 100% de lesdespeses elegibles”.

Per la seva banda, el vice-president tercer de la Diputaciói responsable de les àrees deTerritori i Sostenibilitat i Coo-peració Local, Joaquim Ferrer,va recalcar que les altres dues lí-nies d’actuació també responena la necessitat de crear un im-pacte social i econòmic “ja quegeneraran més de 600 actua-cions i això significarà que entre700 i 3.000 persones trobaranfeina a empreses locals”.

40 milions per reactivar l’economia» La Diputació de Barcelona impulsa el Pla de Reactivació Econòmica per fomentar l’ocupació» Fins a 3.000 persones podran trobar feina a través d’aquest pla centrat en l’àmbit local


Precedents | Pla d’Urgència SocialLa Diputació també va posar en marxa fa mesos un Pla d’Urgència Social per atendre aquelles

persones que estan patint més greument les conseqüències de la crisi. Concretament, hi va destinaruna partida de 30 milions d’euros que han servit i serviran per fer front a situacions d’urgència i de

risc d’exclusió social i assegurar que els Ajuntaments les puguin cobrir degudament.

ECONOMIA4 Els 40 milionsd’euros es distribuiran en tresgrans àmbits. Concretament, 20milions serviran per finançarPlans locals d’ocupació que pro-moguin la contractació laboralde persones aturades per a la re-alització d’actuacions de caràctertemporal i d’interès general.

En segon lloc, 10 milions es-taran destinats a la reforma, re-

habilitació, restauració i mante-niment d’elements constitutiusdel patrimoni singular del terri-tori. I en tercer i últim lloc, els 10milions restants serviran per fo-mentar el manteniment i la mi-llora dels camins dels ens localsde la província de Barcelona pertal de garantir l’adequada con-nexió entre nuclis urbans i pro-curar l’accés als indrets d’interès.

Tres grans àmbits d’actuació

Salvador Esteve:

“Volem donar una

empenta més als

governs locals”

Ferran Civil (esquerra), Salvador Esteve (centre) i Joaquim Ferrer (dreta), presentant el Pla de Reactivació Econòmica. Foto: Diputació de Barcelona

21 |

Comerçlínial’hospitalet 24 febrer 2014

L’Hospitalet de Llobregatcompta des de fa uns dies ambuna nova pàgina web dedicadaals locals comercials i naus in-dustrials de la ciutat.

El nou portal d’Internet volcontribuir a la dinamitzacióeconòmica del municipi i aixíenfortir el seu teixit productiu.

L'objectiu és fer més visiblel'oferta de tots aquells immo-bles destinats a activitat eco-nòmica (és a dir, locals comer-cials, naus industrials, edificisd'oficines i solars no residen-cials) que actualment es trobendisponibles al municipi, per talde contribuir a la instal·lació denoves empreses i a la creaciód'ocupació.

La nova pàgina web va serpresentada pel tinent d'alcaldede l'Àrea de Promoció Econò-mica i Ocupació de l’Hospitalet,José María García Mompel. Una nau industrial a l’Hospitalet. Foto: Fincas Llobregat

Un web recull locals disponiblesper instal·lar noves empreses

OCUPACIÓ4Segons s’ha pu-blicat en el darrer Informe deConjuntura Econòmica del Fò-rum Empresarial del Llobregatcorresponent al darrer trimes-tre de 2013, elaborat amb lacol·laboració del Servei d'Estu-dis de Catalunya Caixa, tant a laciutat de l'Hospitalet i com a lacomarca del Baix Llobregat,l'atur va disminuir de 1.097aturats.

Així, durant el quart tri-mestre del 2013 es va accelerarel ritme de contractació fins al3,2%, respecte al creixement del'1,7% que es va experimentardurant el trimestre anterior.

El nombre de contracta-cions a la zona arriba d’aques-ta manera al millor registred'un quart trimestre des que estenen dades, situant-se en18.132 noves ocupacions.

Tots els sectors d’activitateconòmica de la zona registrentaxes de variació positives su-periors al 10%, a excepció delsector dedicat a l’agricultura,que cau d'un 4,5%.

L’atur disminueixa l’Hospitalet desde finals del 2013

El Quintotaparecorrerà L’H ambtapes i cervesa

GASTRONOMIA4L’Hospitaletde Llobregat celebrarà per pri-mera vegada el Quintotapa,una ruta pel Centre, el Distric-te Econòmic i Collblanc querecorre una trentena d’establi-ments gastronòmics i hotels.

Del 20 de febrer al 16 demarç es farà aquesta ruta de ta-pes, amb l’objectiu de difondrela gastronomia local.

És una iniciativa que ja s'harealitzat en altres poblacionsveïnes, com el Prat de Llobre-gat, on té molt èxit.

Santa Eulàlia | El comerç surt al carrerL'Associació Santa Eulàlia Comerç va organitzar el passat dimecres 12 de febrer la

Diada de Santa Eulàlia. Botiga al carrer. Els comerciants van posar els seus estands a laplaça pius XII, de deu del matí a vuit de la tarda. Es va fer una xocolatada i van haver-hi activitats infantils a la tarda, amb tallers de manualitats i L’hora del conte, entre altres.

Neus MàrmolL’HOSPITALET

Esports| 22


El Complex Esportiu de L’Hos-pitalet Nord serà la seu dels en-trenaments de les seleccionsque es classifiquin pels vuitens,quarts i semifinals de la Copa delMón de Bàsquet, que tindrà llocal Palau Sant Jordi de Barcelo-na, del 6 al 12 de setembre.

L’organització del mundialha escollit aquesta instal·laciómunicipal per la seva qualitat ila seva magnífica ubicació.L’Hospitalet Nord és la seu delprestigiós torneig Júnior de Bàs-quet Ciutat de L’Hospitalet, i du-rant els Jocs Olímpics del 92,també va ser l’equipament on elsEUA –el primer dream team–va entrenar.

Als vuitens és previst que hiparticipin les dues millors se-leccions del Grup C, en el qual hi

són EUA, Finlàndia, Nova Ze-landa, Ucraïna, República Do-minicana i Turquia, i del GrupD, integrat per les seleccionsde Lituània, Angola, Corea, Es-lovènia, Mèxic i Austràlia. Pràc-ticament està assegurat que elsEUA arribaran a vuitens i juga-ran a Barcelona i, per tant, en-

trenaran a L’Hospitalet del 5 al’11 de setembre.

Fa uns mesos, les PiscinesMunicipals de L’Hospitalet tam-bé van ser escollides com a sub-seu d’entrenaments dels Cam-pionats del Món de Natació,que van tenir lloc a Barcelona del20 de juliol al 4 d’agost.

L’Hospitalet ja va acollir el Dream Team durant Barcelona 92. Foto: Arxiu

La selecció de bàsquet dels EUAtornarà a l’Hospitalet Nord

» El complex riberenc serà una de les seus per realitzar entrenaments » Els americans podran exercitar-se on ho va fer el Dream Team92

Instal·len desfibril·ladorsadaptats per a infants

SALUT4L’Ajuntament ha ini-ciat la incorporació d’elèctrodespediàtrics en els desfibril·ladorsexterns semiautomàtics, que hiha a les 23 instal·lacions espor-tives municipals de la ciutat.Aquests elèctrodes estan dissen-yats especialment per a infantsmenors de vuit anys d’edat ofins a 25 quilos de pes.

L’objectiu d’aquests aparellsde cardioprotecció és oferir aten-ció precoç en cas d’emergència ales persones usuàries que patei-xin una aturada cardíaca, teninten compte que la majoria de les

morts sobtades cardíaques suc-ceeixen fora de l’àmbit sanitari i,en molts casos, durant la pràcti-ca esportiva.

Es tracta d’uns dispositiusmèdics que permeten identificarsense errades les arítmies que po-den ser ateses i administrar ladescàrrega elèctrica. Aquestsaparells, que poden ser utilit-zats per personal no mèdic, per-meten una primera actuació im-mediata, que pot millorar lespossibilitats de supervivència deles persones afectades per unaaturada cardíaca.

FUTBOL AMERICÀ4Els Pionersde l’Hospitalet, actuals cam-pions estatals de futbol ameri-cà, participaran durant aquest2014 a la IFAF European Cham-pions League, la màxima com-petició continental creada al’ombra de la Federació Inter-nacional de Futbol Americà(IFAF).

Tot i l’existència d’altrescompeticions de l’àmbit euro-peu organitzades per la Fede-ració Europea (EFAF), la EFL i

la EFAF Cup –on l’equip ribe-renc és l’actual subcampió–,aquestes compten amb pocsequips inscrits. Per aquest mo-tiu, els Pioners van decidir en-guany inscriure’s en aquestanova competició, imitant així lamajoria d’equips que tradicio-nalment disputen competicionseuropees d’aquest esport.

L’equip català estarà en-quadrat en el grup Oest, con-juntament amb els LondonBlitz, els Niça Dauphins i els

Elancourt Templiers. El vence-dor del grup jugarà la fase finalamb els altres tres campions degrup en una final a quatre quetindrà lloc a la ciutat francesa deNiça el pròxim mes de juliol.

Altres equips importants del’àmbit europeu que participa-ran en la Champions del futbolamericà seran els Carisad Cru-saders de Suècia, els ParmaPanthers d’Itàlia, els VukoviBeograd serbi o els ThononBlack Panthers, entre d’altres.

Tennis | Un torneig a favor dels afectats de càncerEl Complex esportiu municipal de tennis de l’Hospitalet, gestionat per la

Federació Catalana de Tennis, Playtennis, Inicia Tennis i l’AECC Catalunya,va organitzar el passat dissabte 15 de febrer un torneig de tennis benèfic per a amateurs. Els fons recaptats van anar a parar a l’AECC Catalunya.


Un exemple de desfibril·lador a la ciutat. Foto: Rugby L’H

Els Pioners, a la Champions

La final a quatre de la competició se celebrarà a Niça. Foto: Pioners

23 | Agenda línial’hospitalet24 febrer 2014

AGENDA [email protected]

21 de febrer de 1965Mor assassinat Malcolm XA la sala de ball Audubon de Manhattan, acabava de començar el seu discurs quan li van disparar –amb una arma retallada– set trets al pit que li van causar la mort als 39 anys.

E F E M È R I D E

DIMECRES 5 DE MARÇ19:00 La nit de les papallones: la transgressió, la

puresa i la llibertat. Aquesta conversa literà-ria tindrà lloc a la biblioteca Can Sumarro, itractarà aquesta obra de l’escriptor JordiCoca. / Biblioteca de Can Sumarro.

DIMECRES 26 DE FEBRER19:00 En el marc dels Pessics de Ciència, la bi-

blioteca de Bellvitge acollirà una xerrada so-bre la síndrome de Rett i les malalties mi-noritàries, a càrrec de la doctora Dori Huer-tas, investigadora de l’IDIBELL.

FINS AL 30 DE MARÇ19:00 Pssst... passa-ho! La lluita per la demo-

cràcia a Catalunya (1939-1975) és una mos-tra que serveix de preàmbul a l’exposició Ca-talunya en Transició, organitzada pel Me-morial Democràtic. / Casa Espanya, Museude l’Hospitalet.

DIMECRES 26 DE FEBRERMatí-TardaDe la Lucy a l’Home dels gels. Els orí-

gens de l’ésser humà. Aquesta exposició pre-tén donar a conèixer com es va produir l’e-volució de la vida des dels seus primers es-tadis fins a l’arribada de la nostra espècie. /Centre cultural Sanfeliu.

DISSABTE 1 DE MARÇ12:00 Un conte de 1713. En el marc de la com-

memoració dels fets de 1714 a la ciutat, aques-ta activitat vol explicar als infants, mitjançantcontes, com vivien les persones durant aque-lla època. / Biblioteca Can Sumarro.

DISSABTE 1 DE MARÇ12:00 Patatu és un viatge al món de la fanta-

sia on apareixeran personatges com el MagMartí, els nens del poble de Patatum o les brui-xes Pepeta, Patarrufa i Paperina. / Activitatgratuïta. / Biblioteca Tecla Sala.

DIUMENGE 9 DE MARÇ12:30 Partit de bàsquet entre el Casino del Cen-

tre i El Menú del Petit-Bat de Torrelles, co-rresponent a la 19a jornada de competició./ Casino del Centre.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Com cada any, la biblioteca Can Su-marro celebra la festa de Carnestoltes.Disfresses i xerinola seran la tònica d’a-questa festa carnavalesca.

Carnestoltes a L’HDv. 28 de febrer a les 18:00

Ara fa 40 anys que Salvador Puig Antichva ser executat pel franquisme. El Tea-tre Joventut acull un concert a càrrec deJoan Isaac, en el marc del festival Bar-nasants. / Teatre Joventut.

Partit de l’Hospi

L’Hospi rep al Municipal el filial de l’Elx,amb l’objectiu de seguir remuntantllocs a la classificació i entrar en zonad’ascens. Partit corresponent a la 28ajornada de lliga del grup 3 de Sego-na B. / Municipal Feixa Llarga.

Mitjançant aquest curs s’ensenyaranles possibilitats de la música digital iles plataformes qe ofereixen músicaamb llicències Creative Commons. / To-rre Barrina.

Música digitalDm. 25 de febrer a les 15:30

Dg. 2 de març a les 12:00

Cançons anarquistesConcert a Puig AntichDg. 2 de març a les 19:00

| 24 24 febrer 2014línial’hospitalet Pròxima edició: 24 de març

Documents

urbans per a persones en risc d’exclusió social línia l ... · 24 línia l’hospitalet 3 | En Portada febrer 2014 L’H, capital mundial » L’Hospitalet acull per segon any