of 40 /40
redacció 93 519 43 96 · [email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 93 519 43 85 · Fax 93 519 43 98 21 de gener de 2011 · Núm. 337 · Any XI · 19.000 exemplars · www.liniavalles.cat Feliu Guillaumes (CiU) “El Vallès Oriental ha patit moltíssim el Tripartit” 10-11 Sant Feliu de Codines Núria Robles és ‘Nirah’ a l’acadèmia d’Operación Triunfo 35 16 Els ecologistes no volen que Gallecs tingui ‘vies ràpides’ La Generalitat iniciarà en pocs dies la millora dels camins rurals de l’espai protegit Les màquines de Mango entraran a Can Moncau d’aquí a dos mesos 34 Diversos pobles celebren la Festa de Sant Vicenç Les màquines de Mango entraran a Can Moncau d’aquí a dos mesos Foto: Eduardo Benito línia vallès Lliçà d’Amunt: Lliçà d’Amunt:

Línia Vallès 337

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Línia Vallès 337

Text of Línia Vallès 337

  • redacci 93 519 43 96 [email protected] administraci 93 519 43 93 publicitat 93 519 43 85 Fax 93 519 43 98

    21 de gener de 2011 Nm. 337 Any XI 19.000 exemplars www.liniavalles.cat

    Feliu Guillaumes (CiU)El Valls Oriental ha patit moltssim el Tripartit 10-11

    Sant Feliu de CodinesNria Robles s Nirah a lacadmiadOperacin Triunfo

    35

    16

    Els ecologistes no volen queGallecs tingui vies rpidesLa Generalitat iniciar en pocs dies la millora dels camins rurals de lespai protegit

    Les mquines de Mango entraran a Can Moncau daqu a dos mesos 34

    Diversos poblescelebren la Festade Sant Vicen

    Les mquines de Mango entraran a Can Moncau daqu a dos mesos

    Foto: Eduardo B

    enito

    lniavalls

    Lli dAmunt:Lli dAmunt:

  • Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]

    2011212 lniavalls www.liniavalles.cat

  • En portada 3lniavallsGener201121www.liniavalles.cat

    Inspecci de Treball va condemnarlAmetlla per assetjament laboral

    El recurs del consistori es jutjar a Granollers el 24 de febrer > Els fets van passar el 2009 Foto: L. V.

    Lequip de govern de lAmetlladel Valls assegura que no voldestinar recursos eco nmics p -blics a pagar la minuta dadvo -cats, per una cosa s el que diui una altra molt diferent el quefa. La prova s que el proper 24de febrer s el dia assenyalat peral judici que enfrontar lAjun-tament ametllenc contra lInsti-tut Nacio nal de la Seguretat So -cial (INSS), la Tresoreria Gene -ral de la Seguretat Social (TGSS)i lagent de la Policia Local que,des de fa ja dos anys, ve denun-ciant suposades irregularitats alconsistori. La demanda, com java avanar Lnia Valls la set-mana passada, va ser pre sen -tada pel representant legal delAdministraci local i exregidorsocialista a Granollers SantiagoSenz i admesa a trmit pel Jut-jat Social nmero 2 de la capitalcomarcal.

    ASSETJAMENT LABORALLorigen del conflicte legal esten una investigaci de la Inspec-ci de Treball oberta amb lob-jectiu de determinar els factorsde risc associats al dany a lasalut dun agent de la PoliciaLocal que, des que va denunciaral jutjat possibles irregulari tatscomeses a lAjuntament, ha es -tat vctima duna persecuci perpart de lequip de govern. En uninforme mdic datat el 28 desetembre del 2009, al qual hatingut accs Lnia Valls, es con-sidera acreditat que el treballa -dor va patir falta de suport delsseus superiors, condicions detre ball deteriorades i exposicimantinguda de desequilibri en -tre esfor i compensacions. Elprocediment el va iniciar lexcal-calde Jordi Pousa i lha conti -

    nu at, en els mateixos termes,lal caldessa ngels Cabello.

    Els fets es remunten a lestiudel 2008, quan el director de Se-guretat Ciutadana, Josep Boix,va encarregar a un agent i unaadministrativa de la Policia Lo -cal una auditoria interna des -prs de trobar diverses carpetesque contenien denncies, actes ialcoholmies, entre daltres,sen se denunciar. Aquesta feinaes va fer durant un cap de set-mana, en hores extres, i vaquedar re co llida en dos llibresde 140 p gines de suposatsdelictes. Da - vant la passivitatde lAjuntament, lagent i unsergent van optar per posar totala informaci a labast del jut jat,el gener del 2009.

    Va ser a partir daquell mo-ment quan, segons lagent, esvan iniciar els diferents episodisdas setjament laboral que final-ment van provocar la seva baixalaboral per part de la direccidel cos, com ordenar-li estar ales dependncies municipals

    sen se uniforme i sense que li en-carreguessin cap tipus de feina.Tamb van comenar a apari -xer de forma continuada es-crits en diaris de la comarca i enel butllet municipal sobre laseva vida privada. Dacord ambla versi que lafectat va propor-cionar a la Inspecci de Treball,i que consta en linforme da -quest organisme, el van pressio -nar al mxim amb lobjectiudabandonar la seva carrera pro-fessional, retallant les seves ho -res extres i donant una imatgedestructiva dell davant la res tadels seus companys i ve ns.

    Anteriorment, per la sevafun ci de representant sindical,ja havia patir situacions adver -ses, a les qu shi van sumar deno ves. El mar del 2009 va serexpedientat per la sostracci,utilitzaci incorrecta de docu -mentaci de les dependnciesmunicipals i possible revelacide secrets sen se la preceptivaauto rit za ci. Es tractava de ladenncia que va presentar al

    jut jat per la manca de cobra-ment de multes.

    LA VERSI MUNICIPALEn seva versi dels fets i de la-gent que els representants delconsistori ametllenc van donar ala Inspecci de Treball no vanestalviar detalls. En una entre-vista que els representants da -quest organisme van tenir ambAnna Mochales i Josep Boix, ex -secretria municipal i exdirectorde Seguretat Ciutadana res pec -tivament, ambds van comentarque aquell ha estat sempre con-siderat com un treballador con-flictiu. La secretria municipal,a ms, va subratllar que lAjun-tament tenia moltes instnciesde queixes per part dels ciuta -dans per la manera dexercir lesseves funcions com a policia lo -cal.

    Per aix no s tot. A la Ins -pecci de Treball tamb es vansentir comentaris despectius en-vers lagent. La mateixa Mo cha -les i Bartolomeu Martnez, asse -

    s sor jurdic de lAjuntament, elvan definir com a psicpata igran seductor, segons consta alinforme de conclusions de lor-ganisme.

    AMB LA LLEI A LA MLa Seguretat Social consideraac cident de treball qualsevol le -si corporal que el treballadorpa teixi amb ocasi o per conse-qncia del treball que executiper compte ali considerantcom a fora lesiva no nomsaquella que sigui sbita, violen -ta o externa, sin que s tambpossible un accident de treballque es produeixi de maneralenta i progressiva. Dins da -quest mateix concepte tambsincluen les malalties que nosent professionals contraigui untreballador amb motiu de la re-alitzaci del seu treball, tant f -si ques com psquiques.

    En base a tot aix, Treball vaconsiderar que existia relacica sual entre la malaltia que pa -tia lagent i el treball que aquestdesenvolupava com a policia. Enaquest cas, considerant lansie -tat com una alteraci de lesta-bilitat emocional que es va lar -vant progressivament a conse-qncia delements estressants,es va creure acreditada le xis -tncia dun notori estrs labo ralderivat dels conflictes en el tre-ball, amb una conducta hostilsis temtica per part de la direc-ci de lempresa [lAjunta -ment], que sembla comenaramb la interposici de la denn-cia per part del treballador, con-tinuat per un cmul daccionsjudicials i sancions. Tamb esva apreciar falta de suport delsseus superiors, condicions detreball deteriorades i exposicimante nida de desequilibri entreesfor i compensacions.

    Per tot aix es va imposar alA juntament el recrrec del30% de les prestacions eco n -miques relacionades amb el tre-ballador.

    Jos A. Pilar LAmetlla

    Reproducci del recurs presentat per lAjuntament contra la Seguretat Social i un agent de la Policia Local

  • Comarca4Gener

    201121lniavalls www.liniavalles.cat

    Associacions comercialscontra la Roca tursticaUn centenar dentitats han presentat allegacions

    RedacciLa Roca

    Lentorn natural, el patrimoniarquitectnic i arqueolgic, laxar xa social i cultural i productesnaturals de qualitat i reconeixe-ment sn, en opini de lalcaldede la Roca del Valls, Rafael Ros,els ingredients ms idonis perelaborar un cctel que configuriun nou sector de riquesa: el sec-tor turstic. No pensen el mateixles fundacions Comer Ciutad iBarcelona Comer, que dime-cres passat van presentar a la Di-recci General de Comer de laGeneralitat un plec dallegacionscontra la sollicitud de lAjunta-ment per ser declarat municipiturstic.

    L'objectiu de la petici mu-nicipal d'excepcionalitat s queel centre comercial outlet LaRoca Village, amb prop de tresmilions de visitants anuals, pu -gui obrir tamb els diumenges ifestius durant tot l'any. Les as-

    sociacions de comerciants queencapalen aquest movimentconsideren que acceptar la peti-ci del consistori seria una per-versi de la llei. Aquestesen titats re pre senten agrupen lesprincipals associacions de co -merci ants de centre ciutat deCa talun- ya i les de la ciutat deBarcelona. El document presen-tat a la Ge-neralitat t el suportde 130 entitats.

    Des de Comer Ciutad sharecordat que la declaraci demu nicipi turstic est pensadaper donar una mnima ofertaco mercial al voltant dels ele-ments considerats d'inters tu -

    rstics per que en cap cas uncomplex comercial en s mateixno pot ser considerat una desti-naci turstica. Tamb sargu-menta que si el municipi de laRoca fos declarat turstic, tam-poc tindria sentit que es perme-ts a l'outlet de La Roca Villageobrir els diumenges i festius, jaque est a sis quilmetres delnu cli urb.

    Les associacions de comer-ciants assenyalen que aquestadeclaraci suposaria un impacteeconmic negatiu i incalcula-ble que posaria en perill elmodel catal de comer, donatque l'mbit d'atracci dels cli -ents del complex comercial deLa Roca del Valls s'estn coma mnim dins d'un radi de duesho res de distncia.

    Daltra banda, representantsdel sindicat CCOO shan reunitrecentment amb treballadorsdel complex comercial La RocaVillage. La majoria dells est encontra de la declaraci turstica.

    El complex comercial La Roca Village segueix al centre de la polmica

    Imatge de la DO

    Tamb CCOO i ICV shan pronunciat ja en contra de la mesura

    Foto: Eduardo Benito

    Esteve Ribalta, candidat del PSCa les Franqueses per sorpresa

    Esteve Ribalta

    Les Franqueses > Agafant persorpresa a la Federaci del VallsOriental, lexecutiva local delPSC de les Franqueses ha propo-sat oficialment el nom dEsteveRibalta com a candidat del par-tit en les eleccions municipals delproper 22 de maig. Els socialis-tes franquesins, que no podenallegar desconeixement del pro-cs perqu la direcci nacional haadreat una circular a totes lesagrupacions, shan avanat al ca-lendari pre vist: van fer la votacidimarts de la setmana passada.

    El partit estableix claramentels terminis a seguir en el procsde proclamaci formal dels capsde llista: del 15 de gener al 5 de fe-brer, proposta de candidats; del6 al 24 de febrer, votaci dels can-didats proposats per les executi-ves o b primries, si hi ha msduna opci. Del 25 de febrer al 4de mar, ratificaci a crrec delconsell de federaci i finalmentaprovaci per part de la direccinacional. Lincompliment de lesdates establertes obre la porta aqualsevol militant a impugnar le-lecci.

    Ribalta, que presideix lexecu-tiva, va ser ratificat el novembre

    de 2009 com a primer secretaripoc desprs que esclats lescn-dol de la targeta Visa de lAjun-tament i que ara investiga lOfi-cina Antifrau de Catalunya enuna assemblea en la qu unatren tena de militants li van donarsuport. Tamb formen part delmxim rgan del partit a nivell lo-cal els altres tres regidors socia-listes, Joan Antoni Marn quetamb est sent investigat per su-posades incompatibilitats, Gise-la Santos i Josep Randos, amb al-tres quatre persones ms.

    La DO Alella ja t una imatgeper promoure lenoturismeValls Oriental > El Consorcide la Denominaci d'Origen (DO)Alella ja t la seva prpia imatgecomercial. La direcci polticade l'ens ha presentat aquest di-jous la nova marca, amb un logo-tip inspirat en un gotim de rampintat amb aquarelles.

    Desprs d'uns primers anys depromoci interna, aquest s elprimer pas per a una nova etapaen la que es preveu posicionar elvi de la DO Alella i el seu territo-ri a una escala ms gran. L'objec-tiu s convertir els municipis dela DO, a cavall entre el Maresmei el Valls Oriental, en una desti-naci d'enoturisme potent.

    La primera acci que es preveuimpulsar sota el paraigua d'a-quest consorci s la difusi de pa-

    quets d'activitats d'introducci alvi, com cursos de tast.

  • 5Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] lniavallswww.liniavalles.cat Gener201121

  • 6 Opinilniavalls www.liniavalles.catGener

    201121

    Safata dentradaEDITORIAL

    Ciutadans

    grup comunicaci21Dipsit legal: B-22581-2001lniavallsRedacci: 93 519 43 [email protected]: 93 519 43 [email protected]: 93 519 43 [email protected]

    www.liniavalles.cat

    Lnia Valls agraeix les cartes dels lectors per no es responsabilitza dels seus continguts. s imprescindible que els es-crits estiguin signats amb nom i cog noms, nmero de DNI i telfon de contacte. LniaValls es reserva el dret de reta-llar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrnic a l'[email protected]

    Cartes dels lectors

    34.000 lectors setmanals(onada 30-11-2010)

    Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edici: Jos Antonio Pilar(Lnia Valls), Daniel Gutirrez (Lnia Badalona), Jordi Sugraes (LniaBarcelona), Pere Gimnez (webs temtics); Ivana Padierna (webs deproximitat). Caps de redacci: Elisabet Alfaro i Cristian G mez.Redacci: Sara Arroyo, Jordi Alcover, Narcs Presas, Mari ona Sanz,Daniel Sainz de Aja. Fotografia: Mari ona Sanz i Eduardo Benito.

    Cap de producci i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors grfics: Albert Bald, Aida Fonseca.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Manel Riera, David Olivares, Adolf Gar-cia, Esther Rodrguez, lex Subirats, Eugnia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magri i ManuelSnchez-Villanueva. Mrqueting: Eva Serra. Distribuci: Ramon Vila (coordinador), Albert Car-bonell, Oriol Freixa, Acant Canet, Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakit.Facturaci: Teresa Aguela. Auxiliar: Maria Reyes.

    LA SENYORA X

    La senyora X passeja cada diapel barri de Santa Rosa. Pelcam sempre es troba amb altresvenes de la zona que, com ella,els hi agrada fer la passejadetadiria. Parlen, sexpliquen lesseves histries i quan estancansades, abans de tornar a casasaturen al banc del passeigArtur Barres i seuen a veure-lesvenir.

    Des de fa un temps (uns qua-tre mesos) no ho poden fer: elseu banc de les trobades ha can-viat de lloc i ara es troba si tuatenmig dun arbrat, ple defullaraques, en un terreny irre -gular i, amb sorpresa, entre lesfulles caquetes de gos, principal-ment, encara que si pot trobaralgun plstic i altres deixalles.

    Les nostres iaies sn molt va-lentes per no volen crrer elrisc de trencar-se el fmur pertal de poder seure al banc. Desde lassociaci de vens es va de-manar a lAjuntament, via ins -tncia, i al sr. Guillaumes, en ladarrera reuni que vam teniramb ell, que fessin el favor decanviar el banc i tornar-lo a laseva situaci original. Ens vanprometre al novembre que hofarien, que de fet, ja hi estaventreballant. Per el banc continuaall, mort de fstic enmig de les

    fulles, sense que ning en faciservei. Sovint em trobo a lasenyora X i em pregunta sobreel banc. No s qu dir-li. Hemfet diverses instncies, hem par-

    EL MEU COMPROMS S GRANOLLERS

    Veig que darrerament el meu nom apareix a la premsa sense quening em pregunti, ni tan sols contrasti, el que penso del que ses -criu. Parlo de les darreres informacions aparegudes en diversosmitjans relatives a la meva suposada participaci, des de lesprimeres files, en la renovaci del PSC. Avui noms tinc una pri-oritat, que s la meva ciutat. Una ciutat que estimo, de la que esticprofundament enamorat i a la que em dedico en cos i nima.

    s cert que el PSC sha de replantejar les seves lnies de futur.Per aix cal un intens debat poltic. I en aquest debat jo hi serpresent, com hi he estat sempre.

    Crec profundament que una de les claus del futur passa perfer de la proximitat i del dileg amb els ciutadans, un factoressencial en la renovaci de les poltiques de progrs. El muni -cipalisme ha estat una de les claus en la construcci daquest pas.I ho ha de seguir sent.

    Per aix, estic convenut que la millor manera de treballar pelmeu pas s treballar per la meva ciutat. El meu equip i jo hemtreballat intensament els darrers anys per transformar la ciutat.Creiem que hem fet una bona feina.

    Per sabem que queda molt per fer. Especialment en tempscomplexos com els que vivim que requereixen equips slids, ex-perimentats i illusionats.

    Seguirem parlant amb els ciutadans per les places, pels car-rers, pels equipaments cvics i socials. El meu comproms s Gra-nollers. Els ciutadans i ciutadanes de Granollers.

    Josep MayoralAlcalde de Granollers

    lat amb el regidor se macabenels recursos.

    Teresa PradesAVV Sant Rosa de Mollet

    Alicia Mesa, 35 anysMossa de magatzem (Mollet)

    Per qu no? Em sembla b queMontserrat Tura vulgui competiramb Jordi Hereu per ser alcalda-ble socialista. La conec des que vaser alcaldessa de Mollet i no emsembla malament la seva decisi.

    Juan Bernal, 40 anysMecnic (Mollet)

    Conec a Montserrat Tura desque va ser alcaldessa de Mollet ino considero negativa la sevadecisi. Si ella vol presentar-seper ser alcaldessa, s la seva de-cisi.

    Rafael Prez, 31 anys Carpinter (Mollet)

    Ms ben igual si MontserratTura decideix presentar-se perliderar la llista socialista de Bar-celona en les eleccions munici-pals. Ella ho ha de decidir i jo horespecto.

    Rafi Lpez, 40 anysNeteja (Mollet)

    Em sembla b la decisi de Mont-serrat Tura de disputar-se ambHereu la candidatura. La conecdes que era alcaldessa aqu aMollet i hem cau b, va fer unbon treball.

    Loli Torralba, 38 anysMestressa de casa (Mollet)

    Conec a Montserrat Tura desque vaig venir a viure a Mollet ihem sembla b la seva decisi deser candidata per a Barcelona,per qu no? No critico la seva de-cisi.

    Hauria de ser Tura alcaldessa de Barcelona?

    Millorar els camins rurals en favor del vianant

    a pretensi del consistori de convertir la Roca en un municipiturstic no ha trigat en despertar les primeres crtiques. Els ms

    afectats, els comerciants, ja han mostrat el seu rebuig a que lalcal-de hagi mostrat pblicament les seves prioritats. Les entitats que re-presenten les principals associacions de comerciants consideren queacceptar la petici del consistori seria una perversi de la llei. LA-juntament, per la seva banda, sha excusat argumentant que el cc-tel per convertir la Roca en reclam turstic no s tant el centre co-mercial com lentorn natural, el patrimoni arquitectnic i arqueo-lgic i la xarxa social i cultural. Una argumentaci que arriba quansha relacionat fins a la sacietat la pretensi de lalcalde Ros amb la-favoriment a la Roca Village per obrir els diumenges i els festius. Encontra daquest projecte ja shan posicionat associacions de comer-ciants de centre ciutat de Catalunya i les de la ciutat de Barcelona(en total 130 entitats), alg les escolta?

    Els reclams tursticsde la Roca del Valls

    L

    olts consideren Gallecs com un petit oasi que sestn entre set municipis, sent una alternativa perfecta per a qui vol allar-

    se de la metrpoli, per als qui volen fer esport o simplement pera qui enllaa alguns dels seus recorreguts per passejar: davant de les-glsia de Santa Maria i sota la Torre den Maya. La primavera s laseva poca desplendor, qui circula per lAP-7 pot veure de rell lamanta verda que contrasta amb el gris de lasfalt. Un excellent re-clam per endinsar-se en lentramat de camins de lEspai Rural. Du-rant els propers dies Gallecs millorar els seus camins per evitar inun-dacions, esvorancs i lexcessiva velocitat dalguns vehicles que cir-culen per lentorn rural. Vist aix, sembla necessria una actuaci,per les entitats ecologistes han posat el crit al cel, considerant quelactuaci no servir tant per al seu manteniment com per afavorirque es converteixi en una via rpida amb el conseqent perill per alsciutadans i per a les espcies autctones. Lactuaci sembla que ser-vir, duna banda, per garantir el manteniment de la zona; daltra,per, tot apunta que suposar una nova problemtica per als vianants.Gallecs ha de continuar sent un espai verd preferent per a qui cir-cula caminant i no deixar-se envair per la velocitat ni pels fums.

    M

  • 7Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] lniavallswww.liniavalles.cat Gener201121

  • 8 Opini

    La Foto

    La lupa

    Jos Antonio PilarDirector de Lnia Valls

    lniavalls www.liniavalles.cat

    El mirador

    Gener

    201121

    Lagull

    Territori, sostenibilitat i Quart Cinturs sorprenent que un nou Depar-tament de la Generalitat que es diuTerritori i Sostenibilitat puguiimpulsar la construcci del QuartCintur. Pel nom, sembla que hau-ria de tenir molt clar que defensari protegir la riquesa del territorihauria de ser un dels seus princi-pals objectius. Doncs no, cal frag-mentar-lo i urbanitzar-lo per crearriquesa. Una autovia de sis a vuitcarrils, plena de cotxes privats i ca-mions consumint petroli a tort i adret s fer una poltica que afavo-reix la Sostenibilitat?

    LHonorable Conseller Llus Recoder vadir no fa massa que defensava la construc-ci del Quart Cintur perqu al voltant donhi ha una nova via, es crea riquesa doncsles empreses sestableixen a prop i aix esreactivaria leconomia del pas.

    Si aix fos cert, els pobles afectats pelpas de lautovia estarien encantats i espe-rant amb candeletes la infraestructura,per la prova s que ajuntaments com Lli- dAmunt o les Franqueses del Valls perunanimitat de totes les forces poltiques novolen ni sentir a parlar del pas del QuartCintur pel seu municipi. I ms si afegim

    les prop de 6.000 allegacions a lEstudi In-formatiu que shan fet des del territori.

    No t cap sentit construir noves vies perreactivar leconomia quan per exemple aBelloc dUrgell hi ha un polgon industriala tocar de lautovia A2 on no sha venut niuna sola parcella des que es va urbanitzarara fa uns anys. s molt illustratiu veureels ramats de xais pasturant al polgonmenjant-se la herba de les parcelles bui-des

    La causa que leconomia no creixi s unaconseqncia directa de la crisi del capi-talisme, el lliure mercat, lespeculaci i la

    globalitzaci, i no pas per lamanca daquest tipus dinfraes-tructures. Que no ens enganyin!

    Ara per ara la lnia ferrovia-ria orbital est en fase destudi.Tenim les obres del desdobla-ment de lEix transversal enprocs. Al maig la Uni Europeaimpulsar la construcci deltant reclamat corredor ferro-viari del Mediterrani, una in-fraestructura que permetr in-terconnectar per tren els portsdel Mediterrani per fer arribarles mercaderies des dAlgeci-

    ras fins al nord dEuropa. Ara, la prioritat est en la millora de la

    carretera que va de Granollers a Sabadell,impulsar una bona xarxa de transportpblic que connecti el Valls amb les co-marques venes i desdoblar i modernitzarla lnia de Rodalies de Vic. Quan aix es-tigui fet i en funcionament la construccidel Quart Cintur ja no tindr cap ra nijustificaci.

    Totes les persones es poden equivocar,per rectificar s de savis i ms si tenen altaresponsabilitat poltica. Demanem un copms que no ens defraudin

    La crisi ha estat a punt de provocar el tan-cament dun espai municipal de Mollet de-dicat a les arts escniques, la Serradora.Quatre joves shan unit per posar encom els seus coneixements, el seu esfori els seus diners per mantenir lactivitat.

    CRAPEls artistes eviten el tancament de la Serradora

    Esteve RibaltaAlcalde de les Franqueses

    ngels CabelloAlcaldessa de lAmetlla

    Pagar a temps. La Plataforma Multusectorial contra la Mo -ro sitat ha ems un comunicat en qu recorda a les Ad mi -nistracions Pbliques que aquest any han de pagar als seus pro -vedors com a mxim en 50 dies, segons estableix la llei. A algunsajuntaments de la comarca els costar ms que a daltres complir lanorma, ja que els recursos econmics shan redut. Clar, que una cosas poder i una altra voler, com en el cas del de Mollet. Segons va dira Lnia Valls fa uns mesos el re gi dor dHisenda, Josep Garzn, elconsistori paga segons les seves prpies prioritats i sense tenir encompte lan tiguitat de les factures pendents. A veure qu fa ara.

    I lscar s per a... Les noves tecnologies donen molt de si.Un ve de la Llagosta, sota el nom Lacalleesmia52 fa adapta-cions de clssics del cinema a la poltica local. Les dues primeres en-tregues sn Los intocables dEliot Ness, amb Robert de Niro fent elpaper de lalcalde Antonio Rsquez, preparant la candidatura a leseleccions municipals; i El Hundimiento, amb un men fhrer-alcal-de que parla sobre el futur urbanstic del municipi. Lscar s pera la capacitat dimaginaci i de crtica demostrada per lautor. Persort, la societat civil es mou. 3, 2, 1... acci!

    Loposici de lAmetlla reacciona. Han trigat, per msval tard que mai. Si no es tiren enrere, els regidors Joan Gu-arch i Joaquim Raga preguntaran en el ple del prxim dimecres a lal-caldessa sobre la reuni clandestina que va mantenir el secretarien nom de Maria ngels Cabello. Tot i les imatges, ella nega en p-blic els fets denunciats per Lnia Valls. Els reconeixer al ple?

    La rapidesa amb qu ha estat escollit perlexecutiva local del PSC candidat a les pro-peres eleccions municipals, sense respec-tar els terminis establerts per la direcci na-cional del partit, denota ner vis a les Fran-queses. I que lalcaldable va a la seva...

    Els mitjans de comunicaci pblics sn elreflex del govern de torn que hi ha al darrere. El Butllet Municipal de lAmet-lla del Valls deixa molt a desitjar per laseva uti litzaci partidista i partidria. I lal -cal dessa ns la principal responsable.

    Semfors

    HI HA VOLUNTARIS?Herois o delinqents? No ho s, sincera-ment. No s com qualificar els activistespels drets dels animals que l1 de genervan alliberar-assaltar una granja de lamul tinacional Harlan Interfauna a SantFe liu de Codines i van rescatar (segonsells) i robar (segons la policia) 36 gos-sos que esperaven el seu trasllat a centresdexperimentaci. El grup que ha penjata Internet el v deo de la seva acci re-butja la utilitzaci dssers vius en ex pe -riments i defensa la inversi en el de sen-volupament de frmules dinvestigaci al-ternatives, tot i que, dentra da, no fa capproposta concre ta en aquest sentit.

    El collectiu tam b diu que les con di -cions de vida en els criaders sn pssi -mes. Aix s quelcom que desconec, perel que s puc dir s que als laboratoris nos aix (per regla general): en una anterioretapa professional vaig treballar en undells durant un any, temps ms que sufi-cient per veure que al darrere dun pin -tallabis, una crema so lar o un noume di cament que apareix al mercat hi hamolt de temps dinvestigaci, molts recur-sos econmics i molts animals que sacrifi -quen la seva vida per tal que les nostresdones vagin maques pel carrer, els nos-tres fills blanquets no es cremin a la platjao que els malalts de la sida tinguin unamillor qua li tat de vida. Lsser hum sdun cinisme superlatiu: mata animalsper investigaci mdica, per tam b perqestions cosmtiques i esttiques.

    Hi ha espcies i races que es crien perser sotmeses a investiga ci bio mdica iveterinria, aprenentatge en fa cultats iex periments militars (sen re cor den de lagossa Laika, el primer s ser viu que va vi-atjar a lespai?). Segons el Mi nisteri deMe di Ambient i Medi Rural i Mar, el2009 van morir ms d1,4 milions dani-mals als laboratoris dexperimen ta ci delEstat. s una bes tiesa, per no hi ha al -tra fins que idntica quantitat de perso -nes siguin voluntaris per convertir-se enconillets dndies, amb les im plica ci onsque aix com porta. Al g shi apunta?

    Carrer Pau Clars, centre de Lli dAmunt

    Flix de Blas, Grup doposici del Quart Cintur de Sta Eullia de R.

  • Opini 9lniavallswww.liniavalles.cat Gener201121

    Ens treuen el treball!

    A quantes persones haur sentit dir aixen els darrers mesos, tal vegada anys? Deben segur que han estat molts els que shanexpressat aix, en cerca dun argument f-cil i cmode per a argir els perqus da-questa situaci socioeconmica tan ines-table, tan fotuda per a algunes famlies.Per s aix cert? Ens treuen el treball lespersones immigrades? Plantegin-sho aix:els autctons, si poden, donaran abans fei-na a un altre autcton, no pas a un immi-grant. Responent a aquest esquema que,daltra banda, s real, cal advertir que lataxa datur entre la poblaci immigrada, se-gons informava TV3 no fa pas gaire, s del246% ms alta que entre la poblaci autc-tona. De deb creuen que ens roben el tre-ball?

    No obstant, per, en relaci a aquestafer hi ha dos problemes endmics de fonsque, al capdavall, parteixen de la mateixaarrel: el sistema econmic i, de retruc, elsocial. El capitalisme s, en essncia, am-bicis i egoista, i cerca afavorir els grupspoblacionals ms acabalats; i no cal obli-dar, a ms, que el tan estimat Estat del ben-estar ha estat, daltra banda, el triomf deles demandes histriques de les classes tre-

    balladores. Partint daquesta realitat queens envolta i que, ho vulguem o no, ens sprpia, ens adonem que el veritable feno-men ocult s que la immigraci, molt so-vint, ha immigrat ats que no tenia cap al-tre remei, potser perqu patia fam, potserperqu convivia amb conflictes bllics,potser perqu treballava en condicions ps-simes... Al cap i a la fi, per, aquests sntan sols uns pocs dels motius de fons quehan motivat aquest collectiu a marxar delsseus pasos dorigen que, motivats per larecerca dun avenir millor, o com a mnimms digne, han vingut a Catalunya.

    I quina opini li mereixen, ben sovint,als autctons, aquest collectius? B s sa-but que sovint criminalitzen aquest collec-tiu immigrat, en risc dexclusi, i saferrenals arguments simplistes daquells als quitant repudivem i temem temps en.

    I la pregunta evident s: on s el pallia-tiu? I la resposta, lluny de ser senzilla, talvegada passa perqu des de la poltica ensdeixem de preocupar noms del nostre me-lic, dels pasos occidentals i daquellsmandataris darreu amb gran capital, i ensinteressem per solucionar els problemesdel mn dins la mesura de les nostres pos-

    sibilitats, desconfiant de les grans rendes,sovint pernicioses i egoistes, i cercant la so-lidaritat intrnseca amb tot el mn i, en es-pecial, ja que ens toca de prop, amb la po-blaci immigrada que viu al nostre pas.

    Per vost, lector, es preguntar: enquin marc immediat se solucionen aquestsproblemes que ara tinc al meu entorn? Inovament, sense que aquesta resposta si-gui en absolut fcil, li proposar que un sis-tema poltic i econmic que respongui alsclssics per honestos valors republicans(recordem: llibertat, igualtat, fraternitat),sigui la resposta per a que en el si de la so-cietat, que lluny de repudiar la immigra-ci shi hauria de fraternitzar i hauriadestar disposada a garantir-li plens dretshumans, triomfi lentesa entre les diferentscultures dels collectius immigrants i lau-tctona, i es cre un clima davinentesa que,amb el pas del temps, aconsegueixi que lapoblaci nord-africana, oriental, llatinoa-mericana, etc. esdevingui una part tan es-sencial de Catalunya com ho som els cata-lans darrels andaluses.

    lex Mir i RomeroJERC Valls Oriental

    Perqu mestimo Parets!Illusi, responsabilitat i convencimentsn els tres motius fonamentals quem'han portat a encapalar la candidaturadel PSC a Parets del Valls. Illusiperqu sc nascut a Parets i m'estimo elmeu poble. s la vila que va acollir elsmeus avis, els meus pares, el poble quemha vist crixer, on vaig tenir la mevaprimera feina, s el lloc on he format lameva famlia i on ha nascut la meva filla.Ser el relleu d'una gran persona i d'unexcellent professional com Joan Seguer,el nostre alcalde, s una gran respons-abilitat. En aquesta nova etapa queenceto, compto amb el seu suport i laseva confiana i tamb m'agradariapoder comptar amb vosaltres i que el di-leg i la proximitat sigui el meu vincle ambtots els paretans i les paretanes.

    Ens trobem en uns moments difcilsmarcats per un context de crisi econmi-ca, per tinc el convenciment que tro-barem, entre tots, les frmules per sortird'aquesta situaci. Ens renovem. Hem de

    tirar endavant, hem de ser creatius i inno-vadors i hem de seguir fent poltiques pera les persones.

    Tots vosaltres teniu molt a dir i els

    Linsaciablecanisme de lesquerra

    B, ja els tenim aqu: els verdulers de totsels pasos (del Regne d'Espanya) units. Iper a qu quedi clar que a ells, a part dela salut del planeta, els preocupa tambuna mica la justcia social, s'autodenomi-nen equo. D"equitat"? Podria ser. Nomsque aix de no saber llat de vegades jugamales passades: perqu si el que volien eraposar-se una etiqueta amb regustos hu-manistes, se'ls ha oblidat l'A inicial (dAE-QVVS), i als que s que saben llat (pocs,afortunadament) aix a Equo els sonarms aviat a "cavall" ...

    Peccata minuta. L'important s reco -llir vots "desencantats". Desencantats dequi? Noms del PSOE-PSC? No, en can-vi, d'ICV-EUiA, que va secundar fidelmenten gaireb tot el PSC-PSOE mentre va es-tar en el govern de la Generalitat, inclsel vot favorable al Parlament al major re-tallada de drets socials de la histriad'aquest pas? No, suposem que ningest desencantat encara del jove diri-gent d'ICV, i cofundador dequo, ErnestUrtasun, que no va poder votar aquestainfmia, entre altres raons, perqu enaquell moment estava assessorant el nos-tre Euroverd Ral Romeva, aquest brillanteurodiputat que, per dues vegades!, va serportat al grup verd europeu amb els vots,bsicament, dels electors d'Esquerra Uni-da.

    En un pas en qu, en lnies generals,amb les parcials excepcions catalana i bas-ca, es ve configurant cada vegada amb msfora un esterilitzant bipartidisme, nohauria, a priori, ser motiu de queixa pera ning (excepte per als dos grans bene-ficiaris daquest sistema, PP i PSOE) queproliferessin les opcions poltiques alienesa l'esquema bipartidista.

    Noms que, si el discurs parteix de lapremissa, com diu pretendre equo, que calenfortir a l'esquerra real, no la pseu-doesquerra representada pel PSOE, lla-vors no s'entn per qu cal fer ranxo a parti, es reconegui o no, disputar l'espai elec-toral tant (almenys) a Esquerra Unidacom el PSOE.

    Ning no pot negar la legitimitat d'or-ganitzar-se a part a tots aquells que en unmoment donat no se sentin identificatsamb cap de les organitzacions existents ose sentin incmodes dins d'alguna d'elles.Per s cal negar legitimitat i honestedatals que utilitzen a una organitzaci, i elsvots que ella els subministra, en benefi-ci d'una altra.

    I aix s el que han fet, i seguiran fenten les prximes municipals, almenys al-guns dels components del flamant "cav-all" verd que pretn emprendre el galopelectoral, encara que ja veurem si passadel trot, en aquest pas en qu cada dia esconstata amb ms claredat la pervivnciasociolgica d'un franquisme que va del-mar l'esquerra conseqent i va deixar elcam expedit a una dreta montaraz iuna pseudoesquerra (comenant pel propiPSOE) frvola, oportunista i, el que spitjor, incapa de crixer si no s a costade tots aquells que estiguin a la seva es-querra.

    Carlos Snchez Da SilvaResponsable dOrganizaci

    del PSUC Viu - Valls Oriental

    poltics hem de saber escoltar. s per aixque a partir d'avui obrim un procs par-ticipatiu en qu la paraula i el dileg ensiguin la clau.

    Per facilitar aquest dileg, hem creatl'Oficina del Candidat, al carrer Major 33,on em podreu trobar cada dilluns i cadadimecres, de 19 a 21 hores.

    Properament estar operatiu el llocweb www.sergimingote.cat i l'adrea decorreu electrnic [email protected] -gote.cat.

    Tamb ens trobareu a les xarxes socialsFacebook i Twitter.

    Us demano que expresseu les vostresopinions, m'agradaria recollir les vostresidees, neguits, queixes i consells i aix es-tar a l'alada del meu poble. Estic alvostre servei. Perqu m'estimo Parets!

    Sergi Mingote MorenoCandidat del PSC a l'alcaldia de

    Parets del Valls

  • 10 Comarcalniavalls www.liniavalles.catGener

    201121

    Al Valls hem patitmoltssim el Tripartit

    Feliu Guillaumes, president de Convergncia Democrtica de Catalunya al Valls Oriental

    Jos Antonio PilarMollet

    En lestat que el nou Governassegura que ha trobat laGe neralitat, no s si donar-li lenhorabona o el condolper la victria de CiU a leseleccions autonmiques.Objectivament hi ha un proble-ma. La Generalitat tenia pactatun dficit amb lEstat, que a la ve-gada el tenia pactat amb Bru -selles dun dos i escaig per cent,que segurament entre les factu-res que han trobat als calaixos nocomptabilitzades ens podem anaral doble. s un problema a supe-rar perqu altres vegades hem es-tat en situacions similars, quanlEstat no ens donava res, quanno tenem un sistema de finana-ment... Les mesures de reduccidel 40% el personal eventual, el25% els crrecs poltics i les no-ves retallades que seguramentshauran de fer en el futur, segu-rament ajudaran a que ens ensortim. s un tema de gesti. Ob-jectivament tenim un problema,per estem molt contents de sernosaltres els que lhaguem deresoldre. Els ciutadans ens vanvotar i ara nosaltres hem de com-plir.El canvi de Govern era la mi-llor de les pitjors solucions?Era la inevitable. Al Tripartit,sobretot al segon, no existien elsacords entre els socis. El presi-dent Montilla no podia ni cessarun conseller o un director gene-ral quan havia problemes objec-tius. Era un sistema que no fun-cionava i lnica alternativa eraun canvi de Govern. Aix ensdna una especial responsabili-tat a CiU, perqu hem se serconscients que molta gent queens ha votat segurament no snelectors convenuts sin que sgent que en un moment donatvolia un altre plantejament pol-tic per al pas. No podem decebreals que han confiat en nosaltres.Ha mantingut ja algun con-tacte amb el president Mas?Vaig participar al Consell Na-cional i vaig tenir ocasi de feli-citar-lo. Com a president comar-cal he tingut contactes amb les-tructura ms alta del partit, perno prpiament amb el president.T previst alguna trobadaamb ell?S que el president es vol reuniramb les estructures territorials delpartit. Tamb tenim previst quevingui al Valls Oriental i parliamb els candidats locals. En el ter-mini de dos o tres mesos tincprevist el veur dues vegades ms.

    rem el traat amb lobjectiu defer-lo ms ecolgic. Sembla men-tida que ho haguem de dir nosal-tres.Ha mencionat Lli dA-munt. No s tamb horribleel traat al seu pas per Llero-na?No s ben b el mateix. A Lli fauna trinxada del terreny absolu-tament reprobable, mentre que aLlerona tamb es pot millorar, in-evitablement alguna cosa haurde tocar. Hem de renegociar elprojecte a Madrid. Des dun puntde vista mediambiental, CiU mi-llorar coses del Tripartit. Sha depensar en termes de futur.Qu li demana al nou Go-vern?Eficcia, coherncia. Crec que lagent ha trobat a faltar un Governque spiga on va.

    AL GOVERN DE MOLLETA Mollet, el PSC podria ha-ver governat en solitari. Elfet de fer-ho amb CiU, ha es-tat un acte de generositatper part dels socialistes?En poltica, la generositat t pocapresncia. El PSC va veure que ferentrar CiU al govern local era unbon negoci. Vam entrar perquvan acceptar moltes de les nostrespoltiques.On est la influncia de CiU?Passegi pels carrers. En lpocade lexalcaldessa Tura sutilitza-va molt el ciment i aix es va aca-bar quan vam entrar nosaltres.Mollet s ara ms hum, perquno saltres entenem que lurbanis -me no pot ser per guanyar pre-mis de disseny ni per a qu els ja-ponesos facin fotos, sin per aqu la gent visqui la ciutat. Te-nim ms espais verds, ms mo-biliari urb, aparcaments de bi-cicletes, un trnsit de menys ve-locitat grcies als passos elevatsi de vianants, voreres ms am-ples... El Mollet actual est pen-sat per a les persones. Hem fet elque diem urbanisme de rostrehum. Compari el parc dels Co-lors amb el futur parc de lesPruneres. Aquestes, a ms del fo-ment de la participaci ciutada-na i la congelaci dels impostos,sn algunes de les difernciesque nosaltres hem marcat enlactual govern. No s una qes-ti de generositat, perqu elssocialistes no ho haurien accep-tat si no els hagus anat b. Totaix ha estat grcies a lestil defer, de lempremta de CiU, i sben visible.Ser visible, per CiU ho hasabut capitalitzar?Bona pregunta. Magradaria po-der-li contestar, per no ho s.

    LHospital deMollet sutilitzaper coses que noes van preveure,per aix ja hancomenat a haver queixes

    Tot el que hem fet s molt visible,per s cert que hi ha la creenageneralitzada que tot el que es faen un municipi ho fa lalcalde. Lapoltica s crrer riscos i nosaltreshem fet esforos per explicar-hoals ciutadans. Les primeres cosesque vam fer va ser salvar el Mer-cat Vell, rebutjar el projecte de ce-mentiri a Gallecs, preservar ledi-fici antic del Tabaran... CiU haimpulsat moltes coses a Mollet ivolem fer-ne moltes ms. Els so-cialistes tenen el tic de dir que totva comenar a la seva poca,per no s aix.Hem parlat de les difern-cies entre PSC i CiU pel quefa a la manera dactuar. Qui-nes sn les similituds?Jo destacaria la seriositat: quan

    arribem a un acord, aquest esmant davant de qualsevol. I lesrelacions personals: ha arribat unmoment en qu sn molt bones.Aquests dos factors haurien deser el ciment de tots els pactes.En la presentaci del seuinforme anual, el Sndic Per-soner va dir que els regi-dors haurien de ser els pri-mers en donar exemple icomportar-se civilitzada-ment. Els va treure targeta.Jo crec que la indirecta anavams dirigida cap a les formesque fa servir loposici, i que a ve-gades es perden. Pel que fa a le-quip de govern, penso que elmissatge va ser que lAdministra-ci havia daccelerar la velocitatde resposta als ciutadans.Velocitat de resposta?S. Jo li vaig contestar que teniara i que jo mateix, com a regi-dor, ho patia. Dins daquesta acceleracien la resposta, sinclouriael pagament de factures alsprovedors de lAjuntament?Aix s una cosa que cal millorar.Fa mesos el regidor dHisen -da, Josep Garzn, va reco-nixer a Lnia Valls que elconsistori no tenia establert

    En qu es notar al VallsOriental el canvi de Govern?Dentrada, en el que ho notar totCatalunya: lAdministraci pa-gar als provedors i als ajunta-ments quan toca, tindrem unGovern que no actuar com unasimple gestoria... A tot el VallsOriental hem patit moltssim lamanera de fer del Tripartit. Hihavia un munt dobres programa-des (Quart Cintur, la redefinicide la N-152, la lnia Mollet-El Pa-piol, la B-500) que si alg sentre-tn i les dibuixa sobre el mapa dela comarca, veur que fan unamena de nus. El fet que tot aixshagi retrasat ha tingut un efec-te dramtic, sobretot quan CiUhavia complert la seva part: laconstrucci del tnel de Parpersha significat un imput econmicmolt important per a leix Grano-llers-Matar; i el plantejamentdel tnel de la Conreria entre Mo-llet i Badalona. Per entremig vaentrar el Tripartit i lhem patit b.Ha vist com est el polgon indus-trial de Martorelles? El segonTripartit va ser un Govern quepresumia ms de les obres que nofeia que de les que feia, que va ferbandera de la cultura del no.

    Els detractors de les novescarreteres projectades diuenque seria millor optimitzarles ja existents.Estic segur que si tingussim laB-500, els polgons de Martore-lles no estarien tan buits com es-tan. Estem parlant de sinrgies.Em referia ms al polmicQuart Cintur.Aquesta s una via absolutamentimprescindible. s necessari per-qu, objectivament, les altres vi -es estan saturades. Una altracosa s el traat. Com que els so-cis del Tripartit no es posavendacord entre ells van enviar aMadrid tres propostes diferentsi CiU va enviar la seva. Davantdaquesta impossibilitat dacord,el Ministeri de Foment va fer laseva, que s terrible. El que fa aLli dAmunt s horrors, elpit jor del pitjor. Nosaltres canvia-

    Catalunya s una nacimillenria i la Constituciespanyola s un accident

  • 11lniavallsComarca www.liniavalles.cat Gener201121

    un criteri per pagar els pro-vedors, sin que es feia deforma arbitrria.Un provedor es pot arrunar sino cobra una factura a temps. En-trar en aquest joc s delicat per-qu permet una certa arbitrarie-tat que no pertoca. Les adminis-tracions han de pagar a 30 o 50dies com a mxim. En el cas de lAjuntament deMollet shan pagat facturesamb anys de retard.S. I hem tingut algun provedorque sha negat a servir-nos. Aixsha dacabar.Com a membre de lequip degovern, CiU tamb ns cm-plice daquesta manera dac-tuar.S. Nosaltres hem insistit molt enaquest tema perqu hi ha hagutprovedors que depenien de co-brar una factura per no tancarpersianes. He insistit molt, perde moment no he tingut xit.No s un tema de que les finan-ces municipals estiguin millor opitjor, sin estrictament de ges-ti.Si el problema s de gesti iel gestor no aplica solucions,el gestor s el problema?S. Les administracions poden ser

    part de la soluci o del problema.Si un ajuntament, per sanejar lesseves finances, fa una poltica queprovoca que les empreses tinguinlaigua al coll, aquest ajuntamentforma part del problema. Hi haadministracions autistes.LHospital de Mollet, prcti-cament acabat dinaugurar,comena a tenir problemesde capacitat.Va ser projectat per CiU i lales-hores lalcaldessa MontserratTura va criticar lobra dient quesacabaria el 2006. Van entrar ellsal Govern i sha acabat al 2010.Aquest hospital ha estat enfocat

    com a descrrega del Parc Taulde Sabadell quan no havia de seraix, sin un equipament que ha-via de tancar latenci hospital-ria del Valls Oriental. La utilitatque havia de tenir sest transfor-mant una mica en virtual. s unhospital molt maco, per comen-cen a haver-hi queixes dels usua-ris que vnen degudes a que elcentre sest utilitzant per cosesdiferents a les previstes.

    PAS, INDEPENDNCIAEl seu soci de govern va pro-hibir la utilitzaci dequipa-ments municipals per a lacelebraci de les consultessobiranistes.Va ser una cosa fora de lloc, ensvam oposar i vam collaboraramb el moviment Mollet Deci-deix. Crec que va ser efecte de vo-ler ser ms papista que el Papa.Finalment s es van utilitzar treslocals municipals, perqu entitatsque els tenien cedits per lAjun-tament els van cedir a la seva ve-gada. CiU est a favor del dret adecidir.I vost, a nivell personal, vams enll?Catalunya s una naci millen-ria i la Constituci espanyola s

    un accident. A CiU no tothom sindependentista, tot i que entreels seus militants i simpatitzantshi ha molts independentistes.Com deia lexpresident Pujol,CiU s com un tren que va en unadeterminada direcci i cadascsabaixa a lestaci que vol... oarriba fins al final.Vost s dels que vol arribara final de trajecte: la inde-pendncia?S. Per no midentifico ambels que diuen que el final de lavia s dem. Les coses, per des-grcia, sn ms complicades.La independncia saconsegueixtreballant-hi cada dia per ella,no parlant-ne sobre ella cadadia. No podem proclamar la in-dependncia amb el 51% delsvots, perqu a lendem hemde posar en marxa un pas cohe-sionat.Partits poltics com Platafor-ma per Catalunya sn unaancdota o un perill?Un perill. A Europa han aparegutalgunes extremes dretes moder-nes, per Plataforma per Catalun-ya no s aix: sn falangistes, lacarcndia ms clssica i trilladaque ens podem tirar a la cara. Se-ls hauria daplicar la Llei de pe-

    rillositat social. Amaguen el seuprograma radical al darrere deldiscurs populista contra els im-migrants. A Mollet presentaran unacandidatura.S, i s una cosa que malarma.Els nazis tamb van partir dunplantejament molt similar.Simagina la propera legisla-tura un regidor de Platafor-ma com a company seu detaula?Me limagino i em fa molta rbia.Sc liberal i tinc un cert antico-munisme, per tinc clar que si hiha quelcom pitjor que lextremaesquerra s lextrema dreta.

    CiU A LA COMARCASergi Mingote, com a candi-dat del PSC a Parets en subs-tituci de Joan Seguer, be-neficiar o perjudicar CiUen aquell municipi?Jo crec que ens beneficiar. s uncandidat ms feble, tot i que hapujat a lEverest. Els ciutadanssn intelligents i no relacionaranla gesti del clavegueram amb lesseves proeses com a muntan-yenc. El nostre candidat encarano est decidit.A les Franqueses, fa mesosque CiU denuncia suposadesirregularitats de lequip degovern del PSC.Aquest poble t el trist honor deser el que t ms trnsfugues delEstat espanyol. Dentrada, aixs un enrenou de difcil sortida.Lalcalde va presentar la moci decensura amb trnsfugues amblargument que nosaltres rem in-capaos de presentar un pressu-post, quan ell ha estat incapa depresentar dos. Tamb va dir querem incapaos de formar unamajoria de govern i nosaltres lihem demostrat que anava equi-vocat: hem format una majoria aloposici. s de les tpiques co-ses que fan que la gent cregui me -nys en la democrcia i que pen-si que tots els poltics som iguals.Les Franqueses s un mal exem-ple de llibre.La candidatura de CiU len-capalar Francesc Torn?No est decidit. A la Roca passa el contrarique a les Franqueses: el PSCs qui denuncia les suposa-des irregularitats de CiU.s un dels millors alcaldes que te-nim, que ha patit un setge judi-cial que no t ni cap ni peus. Lajudicialitzaci de la vida pblicasempre s dolenta, per quan ams has danar a buscar els casosamb lupa, molt ms. El PSC hatriat aquest estil i crec que sequi-voquen i que s una malssimamanera de fer poltica. Ros torna-r a ser candidat.Granollers.Apostarem per segona vegadaper Pius Canal. Pel seu perfil smolt bon candidat i la nostraaposta clara ser per ell.I Mollet?Hi han motius personals que esbarregen amb els poltics. Em fa-ria una illusi terrible tornarser el candidat, per encara he derumiar-ho.

    Els socialistestenen el tic dedir que tot ha comenat ambells, per grciesa CiU Mollet tun urbanisme de rostre hum

    Foto: Eduardo Benito

    Feliu Guillaumes durant lentrevista, al seu despatx de lAjuntament de Mollet, dimarts passat al vespre

  • GranollersGener

    201121lniavalls

    12

    Campions de marat correran la MitjaSamuel Wanjiru, campi olmpic de marat; Viktor Rthil, campi dEu-

    ropa, i Rafa Iglesias, campi dEspanya, participaran a la Mitja MaratGranollers-les Franqueses-la Garriga, que es correr el proper 6 de febrer.

    Lorganitzaci espera la participaci duns 10.000 corredors.

    Cau part del fals sostre de labiblioteca de lIES Antoni Cumella

    Redacci > Trilogia de la pri-vadesa s el ttol de la propera ex-posici de l'Espai d'Arts de RocaUmbert. Les autores, Nora An-carola i Marga Ximnez, deBarcelona, posen en qesti eltpic que associa la dona a l'ins -tint i la natura i al mn privat, il'home, a la intelligncia i lacultura i al mn pblic. L'ex-posici s'inaugurar el dijous 27de gener, a les 8 del vespre; dueshores abans, els interessats po-dran participar en una visitaguiada a Roca Umbert - Fbricade les Arts.

    La mostra t tres parts, quegiren al voltant de tres elements

    Trilogia de la privadesa, reflexifilosfica al voltant de la dona

    mitolgics. Sibilla, que se cen-tra en la dona com a mitjancerai emissria del missatge div,que coneix el futur, per que noel pot canviar. Domus ureapar la de la llar com a lloc depoder, de protecci i tamb derepressi, que simbolitza l'ori-gen de la vida en sentit biolgici social. I Anti-Keres, que repre-senta les figures mitolgiquesque tenen cura dels malalts,presents en el trnsit de la vida ala mort, ngels protectors i al-hora predecessores de l'aire g -lid de la mort.

    La mostra sinaugurar elpro per dia 27.

    Desprs dunapersecuci, els joves es vanamagar sota un vehicle al carrer Foment

    Lladres a linterior del cotxeMossos i Policia Local detenen dos joves de la ciutatacusats de robatori amb fora dins de vuit vehicles

    RedacciGranollers

    Els Mossos dEsquadra i la Poli-cia Local van detenir la matina-da de divendres passat dos jovesde la ciutat acusats del robatoriamb fora a linterior de vuit ve-hicles. Es tracta de Walid R, de 19anys, i Hafid J, de 20, que van serenxampants mentre robaven enun turisme que estava aparcat alcarrer Murillo. Tamb estan im-putats dun cas en grau de temp-tativa pel robatori que els agentsvan frustrar en el moment quevan ser detinguts.

    PERSECUCI I DETENCILes detencions es van produirpels volts de la una de la matina-da, desprs que una patrulla de-tects la presncia de dues per-sones a linterior dun cotxe apar-cat al carrer Murillo. En advertirla policia, els dos joves van sor-tir del turisme i es van donar a lafuga corrent. Aleshores es va ini-ciar una persecuci en la qutamb hi van participar agents dela policia autonmica de paisque estaven a la zona. Els dossospitosos van poder ser detin-guts al carrer Foment, desprsdintentar amagar-se sota un ve-hicle aparcat.

    Els dos cossos policials havienactivat un dispositiu especial devigilncia desprs de detectar, fauns quinze dies, un increment deles denncies per robatoris alinterior de vehicles aparcats alvoltant de lestaci Granollers-Centre i dels barris de Sant Mi-quel i la Font Verda. Els dos de-tinguts vivien en el primer da-quests.

    Als dos joves de Granollerssels imputen robatoris que escaracteritzen per seguir un ma-

    teix patr: doblegar el marc du-na de les finestres amb una pa-lanca per accedir a linteriordels vehicles i emportar-se elsobjectes de valor que troben alinterior.

    En el moment del sinistre no hi havia ning dins de la biblioteca

    Foto: L. V.

    Foto: L. V.

    Dues imatges de vehicles robats pel mateix sistema que feien servir els joves

    Redacci > Dilluns al mat vacaure part del fals sostre de la bi-blioteca de lIES Antoni Cumella.La casualitat va fer que en elmo ment del sinistre no hi hagusning en aquesta dependncia,molt freqentada pels estudiantsde lequipament educatiu.

    Es dna la circumstncia queel sostre de la biblioteca no slnic que es troba en mal estat.A nombroses aules, lestat de de-teriorament s el ma teix. Segons

    ha pogut saber Lnia Valls, mol-tes de les peces de les classes es-tan enfonsades i a punt de caure.

    Lactual edifici de lIES Anto-ni Cumella es va inaugurar el1968. Tot i les tasques de refor-ma i manteniment a qu ha estatsotms peridicament, el deterio-rament que han patit les installa-cions amb el pas del temps s evi-dent en molts punts. Tamb leshumitats han esdevingut un pro-blema afegit.

    REPETICI DEL MODELNo s la primera vegada que aGranollers es produeixen robato-ris daquestes caracterstiques.De fet, sense arribar a ser unaconstant a la ciutat, s que sn fre-qents, ja que el mtode que fanservir els lladres s fora recur -rent. Normalment, el bot queaconsegueixen els delinqentsdoblegant una de les portes acos-tuma a ser menor que les destros-ses que provoquen en els vehi-cles.

    Com a mesura de prevenci, lapolicia aconsella als conductorsno deixar res de valor a la vista alinterior del vehicle.

  • 13lniavallsGranollers www.liniavalles.cat Gener201121

    Nou (en part) passeig de la Muntanya

    Foto: Eduardo Benito

    Un operari colloca les noves lmpades que permeten lestalvi energtic

    Jos Antonio PilarGranollers

    Desprs de set mesos dobres, larenovaci del passeig de la Mun -tanya entre la plaa de la FontVerda i el carrer Josep Umbert jas una realitat. Dissabte passat,una comitiva municipal encapa -lada per lalcalde, Josep Mayoral,va fer una passejada inaugural.Els treballs han tingut un pres -supost de 597.741 euros finanatspel Fons Estatal per a lOcupacii la Sostenibilitat Local (FEOSL),i sha dut a terme entre maig i de -sembre de 2010.

    Lactuaci que sha portat aterme en aquest tram ha consis-tit en la renovaci de l'enllume-nat pblic i de la xarxa d'aiguapo ta ble i el soterrament de les l-nies elc triques. A ms, s'hanfet no ves les dues voreres, una deles quals, la vorera est, s'ha am-pliat gai reb un metre ms is'han plan tat nous arbres msadequats per a l'espai i caracters-tiques del passeig de la Muntan -ya.

    En aquesta actuaci s'ha in no -vat en quant a l'enllumenat, jaque s'han substitut les llu mi n -

    Finalitza la renovaci del tram entre la plaa de la Font Verda i el carrerJosep Umbert > Lactuaci ha tingut un pressupost de 597.741 euros Redacci > L'Ajuntament ha

    obert el perode de preinscrip-cions a les activitats organitza-des durant la Setmana Blanca,que es duran a terme entre el 28de febrer i el 4 de mar i que gi-raran al voltant del Carnestoltes.La reserva de places es pot ferentre el 24 i el 30 de gener perinternet mitjanant la pginaweb www.granollers.cat o pre-sencialment a lOficina dAten-ci al Ciutad (OAC).

    En el cas que la demanda su-peri les 450 places ofertes pelServei d'Educaci, l1 de febreres far el sorteig, en funci delnmero assig nat a la preinscrip-ci. En ladjudicaci tindranpre ferncia els infants residentsa Granollers; la resta quedaranen llista despera i, en cas d'ha-ver-hi places disponibles, es tin-dr en compte la seva preins -crip ci, preferentment si estanescolaritzats a la ciutat. Les llis-tes es penjaran el 4 de febrer alOAC i als centres escolars i mu-nicipals. Les ins crip ci ons esfaran entre el 7 i el 13 de febrer.

    Les activitats de la SetmanaBlanca estan adreades a infantsdentre 3 i 12 anys (nascuts entre1999 i 2007) i es far a escoles iequipaments municipals.

    LAjuntament japrepara la sevaSetmana Blanca

    ries per leds, que milloren l'efi ci -ncia energtica. L'obra ha com -por tat tamb el nou asfaltat enaquest tram de passeig.

    ESTALVI ENERGTICSegons han informat des de lA-juntament, des de 2007 fins al

    2010 s'han substitut un total de480 punts de llum amb un estal-vi acumulat de ms de 33.000 eu -ros. En conjunt, laplicaci demesures deficincia energticahan perms a les arques mu ni ci -pals estalviar 73.000 euros du -rant aquests quatre anys.

    D'una banda s'han reemplaatequips i lmpades de vapor demer curi per vapor de sodi (el65% de les lmpades de Gra -nollers ja sn d'aquest tipus) quepermeten estalviar energia i con -taminen menys.

    D'altra part, l'estalvi ms im -por tant correspon a l'en da rre -riment de l'encesa i l'avan -ament de l'apagada 15 minuts,cada dia, de la totalitat dels msde 10.000 punts de llum que hiha a la ciu tat. Aquesta mesura estra dueix en una re ducci de msde 38.000 euros l'any.

    ALTRES MESURESL'any 2010 es van installar, perpri mera vegada a la ciutat, ledsque estalvien energia i fan lallum blanca. Concretament alca rrer Sant Josep i al passeig dela Muntanya s'han substitut 41punts de llum amb aquesta novatecnologia que suposa ms de2.000 euros d'estalvi a l'any.

    Durant el 2011 es preveu re -duir la intensitat de la llum quanmenys es necessita als 128 puntsde llum del carrer de Roger deFlor, aix es proporciona un es tal -vi anual de ms de 3.000 euros.

  • Records i quatre estacions

    Foto: TdP

    Foto: Eduardo Benito

    Fotografia promocional de lobra original de Marta Barcel

    El Gra tamb organitza activitats

    Jos Antonio PilarGranollers

    La malaltia dAlzheimer, la cau-sa ms freqent de demncia enles persones grans, s un trastorngreu, degeneratiu, produt per laprdua gradual de neurones ce-rebrals: la seva causa no s del totconeguda. Amb aquesta pre -missa, la companyia En Blancpre senta aquest cap de setmanaal Teatre de Ponent lobra Ma -ria?, una de les propostes in clo -ses dins de la Mostra de TeatreBalear que le quipament orga nit -za aquest mes de gener.

    La histria comena el diaque la prota go nis ta es va tmerque la memria s un regal; unregal que, dia a dia, permet atre -sorar els records que defineixencadasc; un regal que els ssershumans reben quan arriben, pe -r... Qu passa quan li ho prenenabans de partir? Lobra s unclam a la memria i a la prpiaiden titat, alhora que un cant a la -mor entre genera ci ons.

    El muntatge, amb lautoria deMarta Bar cel, la direcci de BielJord i la interpretaci de MaiteBrik, Aina Compte i Aina de Cos,

    Ponent programa Maria?, una obra sobre lalzheimer, i lAuditori la coneguda obra de Vivaldi en dues sessions

    es representar en els horarisha bi tuals del teatre: divendres idissabte a les 21 hores i diumen-ge, a les 19 hores.

    VIVALDI EN ESTAT PUREl Teatre Auditori es convertirdiumenge en un microcosmospel qual passaran la primavera,lestiu, la tardor i lhivern. LOr -ques tra de Cambra de Granollersfar possible que Les quatre es-tacions de Vivaldi omplin le -qui pament en doble sessi, a les12 del migdia, amb la colla bo -

    raci dels alumnes de primria delescola Lledoner, i a les 19 hores.

    Les quatre estacions s el quees podria anomenar msica des-criptiva, programtica, ideadaper tal de descriure les diferentssensacions que hom sent a cadas-cun dels perodes de lany. Per aqu el pblic de lpoca po gusseguir tot el que succea, Vivaldiva escriure quatre sonets queacompanyaven tota la par titura.En aquesta ocasi, traduts alcatal, estaran presentats perlactor Jordi Andjar.

    Redacci > Aquest mes sobreel termini dinscripci als cursosde la Xarxa de Centres Cvics defebrer a juny i als Tallers Jovesdel Gra del primer trimestre del'any. Entre el 24 de gener i 11 defebrer, els interessats a inscriu-re's a alguna de les activitats po-dran fer-ho de manera presen -cial o a qualsevol dels equipa-ments de Can Bassa, Can Gili,Palou, Jaume Oller i Nord, oper Internet al web www.grano-llers.cat.

    Un curs per deixar de fumar,massatge Ayurveda, reflexolo-gia, bijuteria en crochet, foto-grafia urbana, cuina per a nens,gastronomia asitica, cuina detapes, idees i solucions per a jar-dins petits, cuina vegetariana ienergtica, ball country, inicia-ci al teatre, conversa en an-gls... sn algunes de les pr o -pos tes, emmarcades en les reesde salut i creixement personal,expressi i creativitat, terra i fo-gons i tecnologia i comunicaci.

    Pel que fa als cursos exprs,d'una nica sessi, s possibleapuntar-s'hi fins a una setmanaabans de l'activitat. Un tallerdha bilitats comunicatives a tra-vs del coaching: l'art d'escoltar,un monogrfic de maquillatge,fotos amb flaix, dansa afrobrasi-lera, elaboraci d'entrepans sor-

    Sobre el termini per inscriures a lesactivitats dels centres cvics i del Gra

    prenents, rebosteria, meditaciamb boles de quars... sn algu-nes de les propostes emmarca-des en aquest format breu que tper objectiu per una primeraapro ximaci a la matria.

    Pel que fa al Gra, la inscripcia les activitats del primer tri-mestre s'inicia el 31 de gener iacaba el 14 de febrer. Per a noisi noies de 12 a 18 anys, es propo-sen tallers urbans de krump,skate, sreet dance i funk II; i pera joves de 16 a 30, teatre social,Inline, BMX i pintura sobrellen.

    14 Granollerslniavalls www.liniavalles.catGener

    201121

  • 15Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] lniavallswww.liniavalles.cat Gener201121

  • Mollet16

    Gener

    201121lniavalls

    El TSJC suspn la prohibici del burca a ReusEl Tribunal Superior de Justcia de Catalunya ha susps cautelarment la prohi-

    bici del burca a Reus arran d'un recurs que va presentar una associaci. Mollets lnic municipi de la comarca on la prohibici ha prosperat, tot i que encaraest pendent de laprovaci definitiva. Lalcalde no ha volgut fer declaracions.

    La millora dels camins ruralsde Gallecs, daqu a pocs diesLes mquines estan a punt dentrar, tot i les crtiques perqu els vehicles ja hi circulen massa rpidament

    E.A.Mollet

    Les mquines de lempresaSoriguer entraran daqu a pocsdies a Gallecs per millorar elscamins rurals. Estan a lesperaque el tcnic que est inspeccio-nant el terreny per descartarqualsevol jaciment emeti el seuinforme positiu per comenaruns treballs que duraran uns sismesos. Lobjectiu s retirar lacapa superior per collocar unanova sorra ms compacta queeviti que els camins senfanguinquan plou, com succeeix ara.Tamb es milloraran les cu -netes, que hauran dabsorbiraquesta aigua, i es collocaranguals en alguns punts per evitarque els cotxes circulin a una ve-locitat excessiva. Aquesta sprecisament una de les princi-pals crtiques dentitats ecolo-gistes, com Depana, quecon sidera que la millora dels ca -mins no s necessria i que con-tribuir a que els vehiclescir culin encara ms rpid, ambel perill que aix suposa tant pera vianants com per a les espciesque hi habiten. A aquesta crticase suma el Consorci de Gallecs,que disposa de voluntaris queinformen els conductors que nopoden circular a ms de 30quilmetres per hora.

    UNA PISTA PERILLOSALa Generalitat va aprovar elprojecte de millora dels caminsde Gallecs el mar del 2008 ambel suport del Consorci de Ga -

    Foto: Eduardo Benito

    llecs. Es dur a terme en duesfases: primer, als camins deSant Valeri i dels Bandolers i,desprs, a la resta. El de la rieraqueda exempt, ja que ja hi ha enmarxa un projecte de lAjunta-ment per adaptar-lo a les per-sones amb mobilitat reduda.

    Segons Depana, aquest pro-jecte s innecessari, ja que fa unsanys es van millorar les pistesfins a deixar-les en un estat per-fecte. Un del seus membres as-segura que als anys noranta nohi circulaven prcticament vehi-cles per Gallecs i des de llavors,el trnsit sha vist incrementatamb el conseqent perill per alsvianants, que han desquivar elvehicles, i per als amfibis, quemoren atropellats. Lentitat vams enll i apunta que facilitar eltrnsit de vehicles est afavorintlaparici dactivitats illcites,com la captura illegal docells olentrenament de gossos de caa,

    ja que els cotxes tenen ms facil-itats per fugir. Tamb apuntenque els camins ara sutilitzencom a via alternativa a lautoviaper arribar a la carretera queuneix Granollers amb Sabadell.

    Per evitar aquestes situa-cions, fa anys es van collocartanques als camins que, segonsla tcnica ambiental Marina El-cacho, moltes han estat tren-cades i el Consorci no en potassumir aquest cost. La llei con-templa la possibilitat de la circu-laci de vehicles per Gallecs,motiu pel qual sest treballantper a qu el Pla Especial incloguialguna mesura protectora peranar ms enll i poder requerirla presncia dels agents rurals odels Mossos dEsquadra en casdalgun problema.

    Mentre durin les obres, lem-presa habilitar un pas alter-natiu per a qu hi puguin pas -sejar els vianants.

    Les obres comenaran als camins dels Bandolers i de Sant Valeri

    Redacci> Adif ha adjudicat alempresa Sistemas y MontajesIndustriales lamplicaci de la fi-bra ptica a la xarxa de rodalies.Un dels trams beneficiats ser elsituat entre les estacions de Mo-llet-Santa Rosa i Montcada-Bi-furcaci. En total sinvertiran1,82 milions deuros en augmen-tar les prestacions i la qualitat dela xarxa de telecomunicacionsfer rovirries per oferir un millorservei als usuaris.

    Fibra pticaentre Santa Rosai Montcada

    E.A. > LAjuntament est ac-tuant dofici per demanar el tan-cament duna desena de solars dela ciutat que suposen un perill desalubritat per als ciutadans pelseu nul manteniment. Algunsexemples sn lantic solar delgimns Parads i dos ms dels ca-rrers Gaiet Ventall i Agricultu-ra que, per deixadesa dels seuspropietaris, acumulen escom-braries. Segons lAjuntament,aquest s un procs lent, ja quedes que es detecta el problema

    Una desena de solars, en trmitde tancament per brutcia

    fins que rep lordre poden passarquatre mesos.

    Aquesta setmana, un ve de laciutat anunciava que al centre dela ciutat hi ha una vintena de su-perfcies edificables que no no-ms estan brutes (apunta que sun niu de bactries i infeccionsper acumulaci de residus i dei-xadesa de carcter higinic-sani-tari) sin que tamb comportenun perill dincendi. LAjunta-ment anima a denunciar aquestscasos per poder actuar.

    Redacci > Sis persones van re-sultar ferides de diversa conside-raci per inhalaci de fum i cen-dres durant lincendi que es vadeclarar dimarts passat en un ha-bitatge del nmero 9 del carrerCristbal Coln. Quatre erenvens de limmoble i dos, agentsdels Mossos dEsquadra. El foc esva declarar poc abans de la sis dela tarda. Al lloc dels fets shi vandesplaar dotze dotacions delsBombers, a ms de diverses am-bulncies, tres dotacions de la Po-

    Quatre ferits en un incendi alcarrer Cristbal Coln, 9

    licia Municipal de Mollet i diver-ses dotacions dels Mossos. Elfum generat per lincendi va pro-vocar el desallotjament dunavintena de vens que es trobavena limmoble en aquell moment.Els Bombers van haver devacuarquatre vens que havien quedatatrapats en els seus pisos. La Po-licia Municipal va tallar la circu-laci del carrers del voltant perafavorir els treballs dextinci. Elfoc es va declarar totalment ex-tingit cap a dos quarts de set.

    Redacci > El ple extraordina-ri que se celebrar avui divendresa les set de la tarda aprovar for-malment concedir la distincicvica Per Mollet a diferents per-sones i entitats de la ciutat pelseu paper destacat en el treballenvers lassociacionisme ciutadi les manifestacions culturals,cviques, econmiques i socials,tal com estableix larticle 12 delReglament Municipal dHonorsi Distincions.

    El ple aprova les distincionscviques avui

  • 17Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] lniavallswww.liniavalles.cat Gener201121

  • 18 Molletlniavalls www.liniavalles.catGener

    201121

    La verbena de la palomafar doblet a Can GomLa Festa Major de Sant Vicen es perllongar fins alproper cap de setmana > Diumenge hi haur gegants

    E.A.Mollet

    RedacciMollet

    Desprs de la inauguraci, ahir,de les exposicions La lluita per lainnocncia, de Joan Brotat i delXVI Concurs de Fotografia deSant Vicen, la programaci de laFesta Major continua dem dis-sabte amb la missa que acollirlEsglsia de Sant Vicen a les 11h.A ms de la presentaci de la re-vista Notes i del 30 aniversari delemissora municipal, un dels ac-tes ms destacats del dia s la sar-suela La verbena de la palomaque acollir el Teatre Can Goma les 21 h i que es repetir al diasegent, a les 18h. A la mateixahora, la plaa Prat de la Riba serlescenari del Correfoc posterioral segon Morats Jazz Festival.

    Els gegants arribaran diumen-ge al mat de la m de Tradicionsi Costums i de la Cobla Ciutat deCornell. La Ballada siniciar ales 13.30h a la plaa Prat de laRiba. Ja a la tarda, a les sis, la saladactes d'El Lledoner acollir elCinefrum amb la pellcula Diesde rdio, de Woody Allen, la pri-mera projecci del cicle El cine-ma i els mitjans de comunicaci.La festa continuar el prxim

    Foto: Ajuntament

    Rdio Mollet celebrar el seu30 aniversari amb tot un seguitdactes que formen part del pro-grama de la Festa Major de SantVicen. Lacte central daquestaniversari ser la Festa de la R-dio, el dissabte 22 de gener a latarda, durant la qual es lliuraranels premis Notcia i Micrfon delAny, a la notcia ms destacadade lany 2010 a la ciutat i a la per-sona que ha dut el nom de Molletms enll. Abans del lliuramentdels premis, la festa comenar ales sis de la tarda amb lactuaciMgia i hipnosi, a crrec delmag mollet Pau Segals. Lexpo-sici de cartells daltres aniversa-ris de lemissora realitzats per ar-tistes i dissenyadors que es va in-augurar dimecres a El Lledoneres podr visitar fins l11 de febrer.A ms, avui semetr en directe elprograma de msica disco Dontfear the beat (21h) al Centre C-vic de Can Pantiquet, just abansde la sessi de discjqueis en di-recte.

    Rdio Mollet celebra el seu30 aniversari per Sant Vicen

    El diumenge 23 de gener, ams, es programar a El Lledoneruna sessi de cinefrum ambpellcules dedicades als mitjansde comunicaci. La primera serDies de rdio, de Woddy Allen,per tamb es projectaran elsfilms La guerra dels mons i Totsels homes del president, a les 6 dela tarda.

    30 ANYSEl dia de Sant Vicen de 1981, arafa 30 anys, Rdio Mollet comen-ava les seves emissions a la sise-na planta de ledifici municipal deJaume I. Des del mes de no-vembre de 2009, els estudis deRdio Mollet es troben a la pri-mera planta del Centre de ServeisEl Lledoner. Lempenta dels fun-dadors de Rdio Mollet i el recol-zament ciutad han perms quedes de lany 1981 Mollet tingui unespai al dial, primer al 105 de laFM i desprs al 96.3. Ininter -rompudament des de fa 30 anys,Rdio Mollet explica a la ciutada-nia tot el qu passa a Mollet gr-cies als professionals que en for-men part.

    Salvador Ciurana i Merc Prez van ser els guanyadors de la cursa popular

    cap de setmana, amb el Recitalpotic de 7 Plomes, el quart iti-nerari urb-Circuit Gallecs, elConcert Coral de lOrquestra decambra Miquel Casas Bell i les-pectacle infantil Pinotxo.

    DISSABTE, FESTIULAjuntament ha volgut recordarque aquest dissabte, 22 de gener,s festa local a Mollet perqu secelebra el patr de la ciutat. Se-gons la normativa vigent, no-ms poden obrir els establimentsque poden fer-ho habitualmenten diumenge o festiu: les botigues

    de convenincia i els establi-ments de venda d'alimentaciamb una superfcie de venda in-ferior als 150 m2, els quals podenobrir tots els diumenges i elsdies festius, excepte quatre diesl'any (els dies 1 de gener, 1 demaig, 11 de setembre i 25 dedesembre) en qu han de ro-mandre tancats. Tamb podranobrir els establiments dedicats ala venda de pastisseria, reboste-ria, xurreria, pa, plats preparats,flors, plantes, premsa, combusti-bles i carburants, aix com les far-mcies.

    Redacci > Ja es coneixen elsnoms dels finalistes de la XVIIINit de lEsport de Mollet, que secelebrar el proper divendres 28de gener, a les 8 del vespre, al Te-atre Can Gom, en el marc de lafesta de Sant Vicen. A ser el Mi-llor esportista mascul opten Jor-di Bals (Club Escacs), AlbertRaga (Club Atltic) i Toni Fran-co (Club Atltic). En dones, lescandidates sn Paula Marco(Club Patinatge Artstic), Laura

    Ja es coneixen els finalistes de la 18ena Nit de lEsport

    Vall (Mollet Hoquei Club) i Ma-ria Elena Capdevila (Club Mun-tanyenc). El millor equip de baseestar entre el Cadet de la UDLourdes, lescola del Club Atltici lequip Juvenil A del CF MolletUE, mentre que el reconeixe-ment a lentitat se lendur el CFMollet UE, el Club Tennis o elClub Patinatge Artstic. Les esco-les que es disputaran el premi se-ran Joan Salvat-Papasseit, Prin-cesa Sofia i Sant Gervasi, mentre

    RedacciMollet

    El Centre dEstudis Molletanspresentar dem el nmero 22 dela revista Notes. Lacte tindrlloc a les 12.30h al Mercat Vell icomptar amb la presncia delalcalde i president del CEM,Josep Monrs, el director delCEM, Jordi Bertran, i el mossnLlus Pou, rector de la parr-quia de Sant Vicen. En el marcde la presentaci daquest nme-ro, el regidor de lAjuntament en-tre els anys 1991 i 2007 Oriol Fortoferir la conferncia tituladaMolletans illustres, illustresmolletans.

    EL CONTINGUTEn la primera part de la revista,

    Dem dissabte es presenta elnmero 22 de la revista Notes

    la miscellnia, es recullen una s-rie darticles diversos, des de laconferncia que Josep MariaSu va fer ara fa un any, titula-da Reflexions dun mollet, onfeia un reps de les publicacionsmolletanes, a articles sobre elPla Estratgic de Mollet, el circuitde Catalunya, la ruta romnicaque va fer el Club Muntanyenc,els arbres i els valors cristians,lSlow Food i finalment, la Gue-rra Civil a la Llagosta.

    Lapartat de la monografia re-cull els temes que es van tractara les Jornades del CEM de 2010Els menhirs del Baix Valls, ones recullen aportacions noves imolt interessants sobre aquesttema. Finalment, les fitxes arts-tiques recullen els articles de F-lix Bentz i de Joan Garreta.

    que el reconeixement a lempre-sa ser per a Recanvis Gaud,Mastercold o Inteca. Enguany, elPremi Internacional ser per a lafutbolista molletana Alxia Pute-llas, membre de la Selecci es-panyola de futbol femen sub-17,que va guanyar el Mundial deFutbol sub-17 del passat mes desetembre a Trinidad i Tobago. ElPremi a lesportivitat en els JocsEsportius Escolars sel repartiranlEscola Joan Salvat-Papasseit ilEscola Princesa Sofia; el Premicomunicaci ser per a VallsVisi, i el Premi als valors i les-portivitat, per al Club AtlticMollet.

  • 19lniavallsMollet www.liniavalles.cat Gener201121

    Un grup dartistes eviten ladesaparici de la Serradora

    praxis o una prctica del movi-ment, mentre que el dia 3 es po-sar en marxa lentrenament f-sic i vocal que impartir lactriui ballarina Vera Lvia. Els preusoscillen entre els 60 i els 75 eu-ros.

    Tamb es posar en marxa elprojecte Miniatures, que el CRAPvol desenvolupar en collaboraciamb collectius, entitats i artistes

    Foto: CRAP

    La Serradora t 115m2

    Elisabeth AlfaroMollet

    Els artistes Ester Freixa, JuditMartn i Toni Cots shan unitper donar un nou impuls a la Ser-radora, un espai fins ara munici-pal situat al carrer Anselm Clavi que estava a punt de desapari-xer, ja que lAjuntament no podiacontinuar assumint el seu cost.Juntament amb la gestora cultu-ral Maria Ros han engegat lasso-ciaci sense afany de lucre CRAP(Prctiques de creaci i recercaartstica) amb la voluntat de ge-nerar projectes que permetin larecerca i la creaci entorn a lesprctiques artstiques contem-pornies.

    El dia 31 es posar en marxa elprimer dels tallers que es desen-voluparan i que pretenen posaren contacte el pblic amb elscreadors, que proposaran les se-ves prpies prctiques. Es tractade Moviment orgnic, que impar-tir Noemi Oncala; l1 de febrer,Jorge Horno i Anna Snchez Co-uso iniciaran les sessions de Zoo-

    Lassociaci CRAP ha assumit la gesti de lespai idesenvolupar prctiques artstiques contempornies

    de lmbit de les arts escniques.Lobjectiu s crear vincles entrecreadors, investigadors i collec-tius; desenvolupar projectes decreaci i investigaci entorn alcos, aproximar les arts escniquesa les persones a travs de la sevaprctica i lexperincia directaamb artistes contemporanis i di-fondre la creaci i recerca.

    El CRAP tamb preveu que elscreadors i investigadors puguindesenvolupar els seus projectes atravs de residncies, lorganitza-ci de jornades de treball i inves-tigaci (laboratori) i trobadesdintercanvi de treball entre pro-fessionals, entre daltres.

    La nova Serradora pretn des-centralitzar loferta cultural, di-fcil de trobar fora de Barcelona,seguint levoluci dels darrersdos anys. Lentitat ofereix la pos-sibilitat que tant els professionalscom les persones interessadesen el mn de les arts escniqueshi collaborin amb una aportacieconmica de cinc euros al mesque els donar una certa priori-tat a lhora dels tallers.

    El teatre sapropa a les escolesamb els titelles PloramiquesRedacci> Lobra de titellesPloramiques, de la CompanyiaEstaquirot Teatre, donar el tretde sortida a la campanya de tea-tre a les escoles denguany.Aquesta obra est adreada alsalumnes de primer i segon dedu-caci primria, que podran veu-re tant els nens que ploren, ron-dinen i fan marranades com elsaprofits, uns personatges quesempre estan contents i saprofi-ten de tot. Lespectacle s molt vi-sual, partint de transformacionsescniques on diferents titelles esvan manipulant a la vista del

    pblic. Es representar per pri-mera vegada al Teatre Can Goma les 11 hores per als alumnes deles escoles Montseny, PrincesaSofia, Can Vila i Nicols Longa-rn. El dia 26 (9.30h) ser el tornde lescola Joan Abell, CollegisNous i lescola Salvat Papasseit,i a les 11h, de lEstonnac, Sant Vi-cen, Cal Msic i lescola GarciaLorca. Aquesta campanya apro-pa la cultura del teatre als infantsdes deducaci infantil i primriafins a secundria, aix com alsalumnes de lEscola dEducaciEspecial de Can Vila.

    Les escoles obriran les sevesportes a partir del dimarts 25Redacci> Les escoles de laciutat faran jornades de portesobertes fins al 30 de gener, pocsdies abans que la Generalitatpubliqui les dates oficials de pre-inscripci per al curs 2011-2012.LAjuntament ja ha enviat unacarta a les famlies per donar-losa conixer el procs i lofertaeducativa a la ciutat, que es potconsultar a la web www.mollet-valles.cat.

    El 25 de gener obriran portesels collegis Sant Jordi i Can M-

    sic, i el 26, el Montseny i lIESMollet. El 27 de gener ser el torndel Nicols Longarn, el JoanSalvat Papasseit, el Federico Gar-cia Lorca i lIES Vicen Plantada.El dia 28 obriran portes el SantVicen i Collegis Nous, i el 29, elPrincesa Sofa, Can Besora, lIESGallecs, lAgrupaci Escolar An-selm Clav, el Centre dEstudisMollet i el Collegi lEstonnac. Perltim, el dia 30 es podran visitarles installacions de lEscola SantGervasi.

  • Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] lniavalls www.liniavalles.catGener201121

  • 21lniavallsPer a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] www.liniavalles.cat Gener201121

  • 22

    ParetsGener

    201121lniavalls

    La primera fase del centrecomercial, abans del 2012

    Foto: E.B

    CiU vol el resultat de les autonmiques al butlletLa secci local de CiU, encapalada per Joan Martorell, ha denunciat que no apareixs

    cap informaci del resultat a Parets de les eleccions autonmiques. El grup ha argu-mentat que desprs de cada comici electoral sha fet pblic el resultat en el butllet de

    Parets al dia, per en aquest cas no ha estat aix.

    S. ArroyoParets

    Als terrenys dIveco, a peu de laC-17, comena a prendre formael que ser el futur centre co-mercial del municipi. Un espaique sestendr en prop de 2.500m2 i que agrupar botigues ali-mentries, restauraci, oficinesi altres serveis. De moment,per, noms ha comenat unaprimera fase de construcci queplanifica el dese nvolupamentde ledifici del Sector Oest on elprimer propsit s installaruna superfcie alimentria (deprop de 1.300 m2), i un gran lo-cal de restauraci. La DirecciGeneral de Comer de la Gene-

    ralitat de Catalunya va fer p-blic, la setmana passada, una re-soluci favorable a la construc-ci daquest centre. La previsis que aquesta primera fase es-tigui enllestida abans dacabarlany, motiu pel qual es marcalltim trimestre com el perodequan sha de posar en funciona-ment els dos primers establi-ments.

    ACCESSOS I APARCAMENTUna altra de les prioritats da-questa primera fase s respecte ala construcci dels accessos alcentre i el nou aparcament, quehabilitar 294 places ds lliureper als usuaris del centre.

    El centre comercial est ubicatentre els carrer Comte de Monte-moln y Ramon y Cajal. De mo-ment, no obstant, una de les en-

    trades es contempla pel carrerPrat de la Riba.

    Un cop quedi enllestida aques-ta primera fase, la resta del com-plex serigir en parallel al sor-giment de loferta comercial i do-ci interessada en emplaar-se.

    Els terrenys dIveco

    Durant els propers mesos serigir el primer delsedificis, de 1.300 m2, els accessos i un nou prquing

    Redacci> Amb lobjectiu da-favorir el dileg i laccs als ciu-tadans a lalcaldable Sergi Mingo-te, els socialistes paretans hancreat lOficina del Candidat, unlocal habilitat al carrer Major, n-mero 33, que permetr recollirpropostes, queixes i sugerimentsde tots els ciutadans que vul-guin fer aportacions. LOficina delCandidat estar oberta cada di-lluns i dimecres (de 19 a 21 h) ipermetr laccs a tots aquells in-teressats en fer aportacions. Enaquest sentit, Sergi Mingote haadreat una carta a tots els pare-tans els motius que lhan portata encapalar la llista socialista.

    Un dels centres educatius de Parets

    Foto: E.B.

    Redacci > Els centres edu-catius de Parets obriran les prop-eres setmanes les seves portes pertal dapropar-se als pares ialumnes que vulguin conixerde primera m les installacions.Ja sha presentat el calendari deJornades de portes obertes, quecomenaran el 26 de gener al Pa-tronat Pau Vila i al Vila Parietes(que tamb sobrir el 29 de gen-er). El 27 de gener arribar el torndel Llus Piquer i l1 de febrer, eldel Pompeu Fabra.

    Sergi Mingote obre una oficina per recollir suggeriments i queixes

    Els centres educatius celebrenles jornades de portes obertes

    ELS INSTITUTSEn el cas de lInstitut de Parets,el centre obrir les seves portes el3 de febrer (18 h) per als alumnesque vagin a cursar lESO. Per aaquells que el proper curscomencin els estudis postobliga-toris i vulguin conixer la sevaoferta, el podran visitar el 4dabril, a partir de les 18 hores.En tots aquests casos, les jor-nades de portes obertes sinicia-ran a partir de les 17.30 h per alspares i alumnes.

    Continuen els treballs dela primera faseque contemplauna superfciealimentria iun local derestauraci LOficina del candidat

    Foto: PSC

  • 23lniavallsPer a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] www.liniavalles.cat Gener201121

  • 24 Paretslniavalls www.liniavalles.catGener

    201121

    Ms duna vintena dactesper a la Festa Major dhivern Parets inicia avui quatre dies de festa que inclouenconcerts, exhibicions, competicions i espectacles

    RedacciParets

    Aquesta nit es dona el toc dini-ci oficial a la Festa Major dhivernde Parets que enllaar quatredies de festa sense interrupci.Lentitat Fes-tuka sencarregardinaugurar la celebraci den-guany amb lorganitzaci dunaFesta Americana Alfa Beta, queprn com a referent algunes deles festes juvenils que se celebrenals Estats Units. Tot plegat, co-menar prop de mitjanit a laSala Cooperativa.

    DISSABTE FARCIT DACTESEl gruix dactes de la festa den-guany tindr lloc dissabte. Des deles 11 fins a les 16 h se celebrarla tradicional Calotada Popular.Parallelament es faran exhibi-cions, tallers i espectacles dani-maci.

    Les colles del Pla i Serradaltamb participaran en la festadenguany mitjanant el torneigde futbolin Tu-per-tu World Cup,que se celebrar a les 18 h a la Co-operativa. Les activitats de dis-

    Foto: Hotel Cochambre

    S.A. > Larimar ha estat lestabli-ment guanyador del concurs da-paradors de Nadal 2010. El pre-mi es va lliurar aquest dimecresi permet a les propietaries de labotiga gastar-se 500 euros a leixcomercial paret. Larimar s unabotiga de bijuteria ubicada al ca-rrer Francesc dEixemenis, i es-tablida a Parets des del maig, estdirigida per dues germanes. Elseu disseny innovador en decorarlaparador ha alat la seva botigacom la ms original dentre els 20establiments participants. Unespecialista en aparadorisme havalorat les propostes.

    La botiga Larimar semportael premi daparadorisme 2010

    Hotel Cochambre ser cap de cartell

    sabte acabaran al centre culturalde Can Rajoler, amb la nit dpe-ra (22 h) i al pavell dEsportsamb la Urban Night 2011, queportar als grups Vanilas, HotelCochambre i Dj Panko.

    GEGANTS I ARTESANSDiumenge, la festa prendr un

    carcter ms tranquil amb laparticipaci de la Colla de Ge-gants, Grallers i Bestiari (13.30 h)i una Fira dArtesans a la plaa dela Vila.

    La festivitat clour dillunsamb un Parc Infantil al pavelldEsports i lactuaci del cmicJordi LP a Can Rajoler.

    Sapastres proposa la Farndulaa Can Butjosa aquest dissabte

    Redacci > La companyia detea tre Sapastres convida aquestcap de setmana a una Farndu-la de les ms antigues del mn. LaFarndula Guillem Roca explicacom aquest personatge ha viatjatper camins sinuosos i tortuososbuscant danses, msiques i extra-vagncies per formar una gran fa-milia. A ritme de ball, els Rocacontinuen la seva tradici de firai-res i balls denvelat per convidara tothom a una gran festa. Lactetindr lloc a Can Butjosa (12.30h), aquest dissabte.

    Foto: Ajuntament

    Lestabliment guanyador

    Cartell promocional

    Foto: Sapastres

  • 25lniavallsPer a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] www.liniavalles.cat Gener201121

  • Santa Perptua26

    Gener

    201107lniavalls

    LAjuntament aposta pel Casal dAvisLAjuntament aposta per la continutat del Casal dAvis de la plaa de

    la Vila, segons va afirmar lalcalde, Manuel Ruiz, durant la inauguracide les obres de reforma. Centenars de vens van assistir a lacte, que va

    comptar amb un concert de lEscola Municipal de Msica i Dansa.

    Aproximaci a la histria de Santa Maria lAntigaSantiga acull diumenge la Diada de Santa Prisca, quefinalitzar amb el lliurament dels tradicionals panets

    E.A.Santa Perptua

    Amb lobjectiu de difondre el pat-rimoni histric de lantic mu-nicipi de Santa Maria lAn tiga,avui conegut com San tiga, aquestdiumenge se celebra la Diada deSanta Prisca. Els actes co men -aran a les 11.30h al Cas tell ambla presentaci de la me mria ar-queolgica dels treballs realitzatsen el interior de lesglsia deSantiga i finalitzar amb lentregaals assistents del tradicionalpanet de Santa Pris ca; lorigendaquest costum es troba en elspagesos de Santiga, que dem-anaven a Santa Prisca la protec-ci de les seves collites de lesmalvestats del temps.

    Representants de lempresaArrago, responsable de les exca -vacions, oferiran una confe rnciasobre la intervenci ar queolgicaa lesglsia de San tiga: De lassen-

    Foto: Ajuntament

    tament rom a la parrquia deSanta Perptua. Tot seguit tindrlloc la presentaci dArraona Ro-mana, associaci especialitzadaen la reconstrucci histrica, que

    tam b oferir una mostra decuina romana. Una vegada final-itzin els actes, i tal i com mana latradici, ser repartit entre elsassistents el panet.

    Moment de la darrera diada de Santa Prisca al Castell de Santiga

    49 perpetuencs shan beneficiatdels plans docupaci promogutsper la Generalitat durant els dar -rers sis mesos. Han realitzat tas-ques relacionades amb la rehabi-litaci de vies pbliques i edificismunicipals i tecnologies de lainformaci i comunicaci.Aquests han estat els plans do-cupaci ms ambiciosos queshan realitzat fins ara, segons haexplicat lalcalde, Manuel Ruiz.

    Una cinquantena de vens shanbeneficiat dels plans docupaci

    De les 49 persones contracta-des, 28 peons, ms un oficial, hanrealitzat actuacions de millora enels edificis pblics, 13 auxiliarsadministratives han estat con-tractades en tasques de digitalit-zaci dels documents per a unamillora de ladministraci electr-nica; cinc tcnics auxiliars amblobjectiu de fomentar les tecno-logies de la informaci i la comu-nicaci entre la ciutadania i dostreballadors ms contractats enlmbit de millora de laccessibi-litat a la informaci i a la trami-

    ERC concreta els cinc primersmembres de la llista per al 22M

    Jordi Vinyals, Pol Altay, JordiUmbert i Montse Vinyallongaacompanyaran la candidatadERC a lalcaldia, Rosa Rovira,en la llista per a les eleccio