1. NDEX
1. Introducci ---------------------------------------------------------------------------- 2
2. Planeta OMNI ------------------------------------------------------------------------ 2
3. Tinta xina: Setmana fantstica --------------------------------------------------5
4. Dibuix amb tinta xina --------------------------------------------------------------7
5. Ceres -----------------------------------------------------------------------------------10
6. Lnia, tra, gestos i autors --------------------------------------------------------- 13
7. Pintura Digital -----------------------------------------------------------------------14
8. Escola ----------------------------------------------------------------------------------17
8.1. Reggio Emilia ------------------------------------------------------------------17
9. Valoraci personal ------------------------------------------------------------------ 18
10. Bibliografia -------------------------------------------------------------------------- 18

2. LNIA-COLOR
3. INTRODUCCI
- Podem definir leducaci visual i plstica com una manera deducaci que ens proporciona competncia per a poder conixer,avaluar i apreciar les manifestacions artstiques.
- Aprenem a ser observadors i a conixer tot el mn de lart.
- Tamb ens ajuda a desenvolupar el nostre esperit crtic davant duna obra o dun treball propi.
- s un mn vinculat als sentits i lexpressi.
- Ens permet desenvolupar la nostre creativitat, ja que amb moltes idees i pocs recursos ens permet fer molts treballs.
- s una via de comunicaci amb la resta, ja que ens permet enfrontar-nos a situacions noves i amb canvis, i aix ens relaciona amb el mn que ens envolta.
- T diverses formes dexpressi, com poden ser la pintura, el dibuix, lescultura,etc.
4. PLANETA OMNI
Aquesta ha estat la primera activitat daquest segon bloc del quadern de viatge.
Objectiu: A partir del OMNI que vam crear per a Educaci Musical,
vam haver de crear un planeta del qual pensssim que
provenia el nostre OMNI.

En aquesta activitat hem treballat sobre una

fusta que vam haver de portar a classe aquell dia.
-Tamb vam utilitzar cola dempaperar,
ja que tota la construcci lhem fet amb
trossos de paper i amb cola.

La nostra eina principal han estat les mans.

5. Per ltim tamb vam poder disposar de tot tipus de paper del que nosaltres volgussim disposar per a
fer el nostre propi planeta.
6. Elementstreballats
El principal element que sha volgut treballar amb aquesta activitat han estat la construcci duna superfcie amb una srie de papers de lliure elecci, enganxats tots ella a la fusta amb cola dempaperar.
Dins/fora Ple/Buit del paper. Hem hagut de jugar amb lespai que tenem i amb els papers dels que disposvem per tal de crear una superfcie que sembls el ms real possible.
Un altre element treballat ha estat la perspectiva de les coses. La manera que nosaltres tenem de veure un paisatge i a lhora fer veure a la resta de la classe que interpretessin el mateix que tu.
El relleus un dels elements ms important que hem treballat, ja que em hagut desforar-nos molt per a que el terra del nostre planeta no fos pla, sin que fos el ms real possible (cadascun amb els seus relleus corresponents).
Per ltim, tamb hem treballat la cola dempaperarja que jo, personalment, no havia utilitzat mai aquest estri, i la Georgina ens ha fet una breu presentaci daquest material.
7. Aquesta fotografia s un exemple de
la dificultat que va suposar fer
aquest planeta per al nostre OMNI.
vam haver de fer-ho el ms real
possible i, per tant, com he dit abans
aix comportava una superfcie el
ms real possible. A lesquerra es
pot veure com aix ho van haver
daconseguir abans de posar-hi cap
mena de paper de color per a donar-
li color al planeta, ho vam haver de
fer abans per tal de que en el
projecte final no es veis com
shavien elaborat els relleus fets.
8. Turturstic!!
9. Conclusions
Aquesta activitats ens ha perms treballar molts aspectes dels quals no rem
conscients abans. Hem pogut conixer les diferents dificultats que presenta un
treball com aquest.
El relleu s un element molt important a lhora dintentar aconseguir un paisatge, en aquest cas el planeta del nostre OMNI.
Un altre aspecte que hem pogut veure s que tots els tipus de papers diferents que hem utilitza ens han perms obtenir una textura diferent a una altra.
Una altra conclusi a la que he pogut arribar amb aquest treball s que cadasc t una percepci de les coses molt diferents als altres. Quan vam fer el tur turstic per a veure la resta de treballs de la classe, hem vaig poder adonar de que potser all que altres persones van collocar en un lloc, jo ho hagus collocat en un altra, o simplement que planetes que alg va crear, jo no hagus tingut la mateixa manera de pensar per a crear-los.
10. TINTA XINA:SETMANA FANTSTICA
Dins aquest segon bloc de lnia color vam treballar durant uns dies la tinta xina a classe. La primera activitat va anar relacionada amb la setmana dactivitats extraordinries que vam fer.
Objectiu: Plasmar i retransmetre en un
paper les nostres emocions en cada una
de les activitats de la setmana extraordinria,
escollint quines activitats volem
plasmar i quines no, i escollint el tipus de
muntatge que volem fer amb aquest papers.
En aquesta activitat vam treballar bviament amb tinta xina, pinzells i paper.Tamb vam incorporar algun element (a gust de cadasc), per a fer el muntatge final del nostre treball.
11. Elements treballats
Durant aquesta activitat vam poder endinsar-nos en diferents aspectes com:
La lnia: va ser un aspecte molt important a tenir en compte, ja que cada una de les lnies tenia un significat o un altre. Vam poder veure els diferents tipus de lnia, i cadasc la va utilitzar com va creure convenient.
Un altre aspecte important va ser el tra, ja que existeixen una gran varietat de traos amb els que jugar i amb els que expressar les coses. Tots i cada un dels traos que varem utilitzar tots, van tenir la seva prpia interpretaci personal.
Experimentaci: va ser una de les principals coses que vam treballar abans de posar-nos per feina. Vam tenir el primer contacte amb el pinzell i varem provar, en un full apart, tot el que podem fer amb el pinzell, tots els tipus de lnia i tots els tipus de traos que aquest ens podia donar.
Els nostres propis pensaments van ser un element a treballar. Com plasmar-los en un paper i com resumir-los a travs de lnies, traos i gestos, va ser una tasca una mica difcil.
12. R
E
C
U
L
L
F
O
T
O
G
R

F
I
C
- Acompanyament a una escola Bressol - Un plat pla ple de poesia est- Exposici Eugnia Balcells - Parc de cordes NatuPark
13. Projecte final
Per tal de poder realitzar la segona part daquest treball (que consistia a embolicar els pensaments que nosaltres havem reflectit sobre la setmana dactivitats extraordinries), vaig decidir lligar tots els papers que jo havia elaborat amb la tinta i unir-los amb una corda per les cantonades, ja que volia que estiguessin tots junts. Acte seguit vaig pensar que jo volia que aquests sentiments estiguessin embolicats amb un paper que els protegs i els fes meus, per a lhora que deixs veure-ho a la resta. s per aix, que vaig decidir posar-hi un paper de color groc, que permets les dues coses que jo volia aconseguir.
14. Conclusions
Al llarg daquesta activitat hem pogut anar descobrint forces coses desconegudes sobre la tinta xina, per sobre tot, sobre la lnia i el tra.
Quan utilitzem un pinzell, podem aplicar infinitats de gestos i de traos depenen del nostre objectiu. Hi ha un munt de pinzells, i s molt important tenir clar qu et pot proporcionar cadascun dells en quant a tra i lnia.
Tamb magradaria ressaltar la importncia daquest treball en quan a expressi de pensaments. Penso que el fet de treballar amb aquests materials, ens ha perms obrir ms la nostre ment i poder expressar el que realment nosaltres sentim, sense tenir que donar explicacions a ning.
Un altre punt que he aprs s la quantitat de traos que arribem a existir i que cadascuna pot tenir una interpretaci per a cadasc.
El fet dembolicar els pensaments sobre la setmana dactivitats extraordinries, ens ajuda a conixer una mica la personalitat de la gent, ja que en funci de com els ha embolicat ens ajuda a veure com es sent i com vol guardar aquests pensaments i experincies.
15. DIBUIXAMB TINTA XINA
Aquesta va ser la segona prctica que vrem fer amb la tinta xina. Va ser una activitat una mica ms fluda que la primera, ja que aqu, ja havem tingut una mica ms de contacte amb aquest material.
Objectiu: Plasmar en un tros de paper i amb la tinta xina la branca o la fulla que
tenem davant. Va ser un treball dobservaci i, tot seguit, de plasmar les nostres
idees respecte el que tenem davant, al paper.
Per a treballar aquesta segona activitat de tinta xina els materials que vam utilitzar van ser principalment:- bviament la tinta xina, ja que va tornar aser lelement principal de treball.- Vam poder disposar dels pinzells que nosaltresvam voler, amb mides i gruixos a lliure elecci.- I, per ltim, vam treballar amb branques i fullesque havem de portar, per tal de plasmar-les en un paper.
16. Elements treballats
En aquesta activitat hem pogut treballar elements semblants a lactivitat anterior, per tot i aix, va haver-hi una diferncia bsica:
En aquesta activitat vam haver de treballar sota un perode dobservaci i de pensament previ, mentre que en laltre ens vam haver de deixar endur pels nostres pensaments, sense pensar-hi.
Aquest fet va provocar cada pas que donvem en el dibuix ens provoqus la necessitat de pensar quin era el pinzell i el gest adequat per a cada moment del dibuix.
Durant lactivitat, vam treballar tamb la percepci. Ja que, desprs de veure els resultats finals dels companys de classe, hem vaig adonar de que una mateixa branca, dues persones la podien haver dibuixat de maneres completament diferents.
Pel que fa a la lnia, tamb va jugar un paper destacat, ja que no totes les branques i fulles sn igual de gruixudes, i aquet fet va provocar que hagussim de buscar maneres de representar les lnies duna manera o duna altra.
17. Per a fer lactivitat es va muntar com
una petita botigueta de branques per a que cadasc agafs la que volia representar al paper. Amb un suport de plastilina, ens vam posar la planteta davant, i desprs dobservar-la una petita estona, ens vam posar adibuixar..
A mesura que
anvem fent
lactivitat, la Georgina va anar
seleccionant diferents dibuixos per tal
de que tota la classe pogus veure la
varietat de traos que es poden
aconseguir dibuixant un sol objecte.
18. Aquesta fotografia s del dibuix de la planta que jo vaig decidir fer. Per fer-lo,
primer vaig dibuixar primer de tot una lnia gruixuda que fes de tronc. Per a fer aix, vaig haver de buscar un pinzell de punta ben grossa per a que em dons els resultats que jo volia aconseguir.
La segona part del dibuix, va ser representar les fulles daquest petita planta. Per a fer aix, vaig aprofitar el mateix pinzell gruixut que per a fer el tronc, i en comptes de fer una lnia gruixuda, anava deixant caure el pinzell de forma vertical sobre el paper, com aixafant el pinzell.
19. Conclusions
Desprs dhaver fet aquesta activitat van haver-hi diferents punts treballats que hem van cridar latenci:
El que ms em va impactar va ser la importncia de lobservaci prvia al dibuix. Vaig adonar-me de que en aquesta activitat era un tasca que calia fer per tal daconseguir bons resultats. La Georgina ens va demanar en aquesta activitat que jugussim a ser xinesos, ja que ens va explicar una ancdota sobre un xins que va tardar tres dies en completar una obra, i els dos primers sels va passar observant all que havia de pintar.
Altra vegada, en aquesta activitat (al igual que en laltre de tinta xina), mhe adonat de la importncia de la selecci dels pinzells, i dels traos que et permeten obtenir cadascun dells.
Tamb em va cridar latenci, desprs de fer el tur turstic per la classe, la gran varietat de dibuixos que vaig poder observar, degut a les diferents percepcions i els diferents punts de vista des de on els companys van realitzar els seus respectius dibuixos.
20. Aquesta activitat de classe amb ceres
ha consistit en un dictat.
Ens van repartit unes ceres a classe i
ens van donar uns papers. La sessi
es va desenvolupar a mesura que la
Georgina ens anava dient les coses
que nosaltres havem de representar
en els fulls que en va donar. En aquest cas, vam haver de dibuixar la por, la
passi, el vent, lalegria i un altre element ms que
nosaltres volgussim. En aquesta activitat vam
treballar amb les ceres (dels colors que volgussim),
i el paper. La resta, va ser imaginaci...
CERES
Objectiu: Dibuixar amb les
ceres en un paper les diferents coses que ens anava dient la Georgina, coses abstractes,
amb la finalitat de que cadasc
faci una interpretaci de la seva forma de percebre les coses.
21. Elements treballats
En aquesta sessi de treball amb ceres, vam treballar elements relacionats amb activitats anteriors, com:
Vam treballar la lnia, ja que en els nostres dibuixos va representar un paper molt important a lhora de voler expressar el que les coses que la Georgina ens deia representaven per nosaltres.
Potser, lelement que ms vam treballar en aquesta activitat va ser el color, ja que rem lliures descollir amb quins colors volem pintar cadascun dels nostres dibuixos.
Una cosa que em va cridar latenci, i que vam treballar, va ser el temps en el que havem de desenvolupar cadascun dels elements en el paper. No ens van deixar ms de cinc minuts per dibuix.
Per ltim, amb aquesta activitat vam treballar la nostre imaginaci i la nostre interpretaci de les coses. Com veiem nosaltres tot all que ens anaven dictant, i representar-ho al paper.
22. R
E
C
U
L
L
F
O
T
O
G
R

F
I
C

Por - Passi

23. Alegria - Vent