32
NÚM. 99· JULIOL ‘16 [email protected] www.elginjoledicions.com MOSAIC, EN L' APARTAT GASTRONÒMIC - LES SORTIDES DE PESCA SOCIAL DEL CLUB MARÍTIM PRAT - EL NOU POEMARI DE MARIANO MARTÍNEZ Una tarda amb... un sentit parèntesi en la trajectòria de l'Ona Nuit Inclou: REVISIÓ ODONTOLÒGICA REVELAT DE PLACA BACTERIANA ANÀLISI DE RISC DE CÀRIES RADIOGRAFIA INTRAORAL (Si fos necessari) TÈCNICA DE RASPALLAT DENTAL CUIDA LA SALUT DENTAL DELS TEUS FILLS AMB EL PROGRAMA c/ Jaume Casanovas 45, Baixos 08820 El Prat de Llobregat (BCN) Tel.: 93 378 82 80 / [email protected] www.clinicadental.biz VISITA D’ ODONTOPEDIATRIA PER SER PACIENT NOSTRE T’OBSEQUIEM amb: FOMENTEM LA RECOLLIDA SELECTIVA (PÀG. 15)

Viu El Prat - juliol 2016

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Editorial: “L’exemple dels avis”. “Ona Nuit, un sentit parèntesi”. “El periodisme autèntic de Josep Maria Planes” al Sabies que... Roderic Guigó: “Hi ha hagut un canvi radical de la situació de la ciència a Catalunya”. “La cultura gastronòmica de la Mediterrània a l’Hospitalet”. “Accions de proximitat per fomentar la recollida selectiva”. Jonatan Gañán (sobre les sortides de pesca social del Club Marítim Prat): “L’orada es el trofeu dels pescadors”. Mariano Martínez: “Cal desdramatitzar el poeta”. David Lafuente: “La música en viu hauria d’estar igual de normalitzada que l’enllaunada”. “Alguns barbarismes propis del catanyol” (col·laboració del CNL El Prat).

Citation preview

NÚM. 99· JULIOL ‘16 [email protected]

www.elginjoledicions.com

MOSAIC, EN L'APARTAT GASTRONÒMIC - LES SORTIDES DE PESCA SOCIAL DEL CLUB MARÍTIM PRAT - EL NOU POEMARI DE MARIANO MARTÍNEZ

Una tarda amb... un sentit parèntesi en

la trajectòria de l'Ona Nuit

Inclou:

REVISIÓ ODONTOLÒGICAREVELAT DE PLACA BACTERIANAANÀLISI DE RISC DE CÀRIESRADIOGRAFIA INTRAORAL (Si fos necessari)

TÈCNICA DE RASPALLAT DENTAL

CUIDA LA SALUT DENTALDELS TEUS FILLS AMB EL PROGRAMA

c/ Jaume Casanovas 45, Baixos08820 El Prat de Llobregat (BCN)Tel.: 93 378 82 80 / [email protected]

VISITA D’ODONTOPEDIATRIA

PER SER PACIENT NOSTRE T’OBSEQUIEM amb:

FOMENTEM LA RECOLLIDA SELECTIVA (PÀG. 15)

VENDING | FOOD SERVICE | SISTEMAS DE FILTRACION | OSMOSIS INVERSA | OCS | FUENTES DE AGUA

SISTEMAS DE PAGO | RECAMBIOS | RECETAS | FORMACIÓN | SERVICIO TECNICO

Reverend Martí Duran 13-15 - T. 936 325 800 - 08980 San Feliu de LLobregat (Barcelona) - [email protected]

Las soluciones marcan la diferencia

ED

ITO

RIA

L

VIU EL PRAT

Revista gratuïta de

societat i cultura

NÚMERO 99,

JULIOL DE 2016

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA:

CEDIDA

DIRECTOR DE

CONTINGUTS:

T. DELGADO

PUBLICITAT:

IVAN PUIG

IMPRESSIÓ:

IMPRINTSA

Dipòsit Legal.

B-15425-2008

EDITA:

EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901

L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu El Prat no

coincideix necessàriament

amb l'opinió dels seus

col·laboradors.

L’EXEMPLE DELS AVIS

El marrec estava impacient, potser indignat. Ningú l’entenia.

—Vull loliço! Vull loliço! —Loliço? Però què és loliço, maco?

L’àvia Dominica no sabia què volia per a dinar el net. Sort que el tiet Tonino va desxifrar el missatge del petitó.

—El nano el que vol és xoriço! Li encanta i més el seu, mare.

La cara que devia posar servidor quan l’àvia Dominica em van pre-parar un bon plat de xoriço, de la seva matança al poblet, amb pa-tates també de la terra, Galícia, seria antològica. Fins i tot còmica. No és estrany que un dels esdeveniments de l’any fos quan el tiet portava a casa uns paquets, envasats al buit, de xoriços de l’àvia.

Vaig gaudir molt, però molt poc de la Dominica. Parlàvem de tant en tant per telèfon i ens vèiem alguns estius, com aquell del loliço, que també fou el de les ferides als genolls. Me les va curar no sé quantes ve-gades. Pretenia saltar murs i córrer per terrenys desconeguts per a mi i plens de pedres, tractant d’empaitar les veïnes, més grans i expertes.

L’àvia era la del tortell casolà; la de la veu dolça; la que quan reia se li tancaven els ulls; la dels petons seguits i les abraçades que et posaven la pell de gallina; la que em passava la pilota de platja per-què rematés de cap a la piscina; la que no va dubtar a recórrer prop de 1.200 quilòmetres per a venir a la meva comunió... Per a mi la Dominica sempre serà L’Estiu. Gairebé no vaig poder estar amb ella, igual que amb els pares del pare, el José i la Casilda, als qui encara vaig veure menys. A l’altre, en Pedro, ni el vaig arribar a conèixer.

Quan algú parla dels seus avis gairebé se’m fa un nus a la gola. Sento enveja sana del fet que puguin gaudir-los, encara que sigui a distància. Em reservo l’opinió per als qui els tenen a prop i no els valoren. No saben què es perden: anècdotes, experiències, lliçons i amor incondicional. En molts casos són gairebé els pares en funcions, perquè passen més temps amb els nanos que els seus progenitors, �������������������� ��������������������� ����

Així que us desitjo a tots els qui encara teniu els avis que en gau-diu, del seu exemple i experiència, que us deixeu estimar. L’estiu és l’estació de l’any en què tenim més temps per a dedicar-los-hi. A mi m’encantaria compartir uns bons dies amb els quatre. Però no pot ser. Feu-ho per mi.

ÍNDEX5.Una tarda amb...

UN SENTIT PARÈNTESI EN LA TRAJECTÒRIA DE L'ONA NUIT

16.EsportsLES SORTIDES DE PESCA SOCIAL DEL CLUB MARÍTIM PRAT

La conversa amb Jonatan Gañán, secretari del Club Marítim Prat, té una excusa, les sortides de pesca social, el 7 i el 28 d’agost, i unes quantes anècdotes. És un món que va descobrir gràcies als seus tiets i que el relaxa. “Quan veus que la canya es mou, et preguntes com serà de gran el peix i quin serà... Són uns nervis bons. La pesca és un altre món”, explica.

Els Vius hem entrevistat la Susana Aragón i l’Óscar Teruelo, capitans de dos actius d’El Prat i la comarca com el Cèntric Gastrobar i l’Ona Nuit. Fa unes setmanes van decidir pren-dre’s un descans amb l’Ona Nuit i en aquesta conversa ens en expliquen els motius.

6

VI

U EL

PRA

T

gastronomiasocietat

Ona Nuit, un s

Text TONI DELGADO

Fem bullir l’olla era l’eslògan d’un ���������� ������ ��� ��������dos restaurants, l’Ona Nuit i el Cèn-

tric Gastrobar. Al centre, abraçats de la mà i envoltant una olla bullint amb un cor dins, la Susana Aragón i l’Óscar Teruelo. Els ca-pitans de dos actius d’El Prat i la comarca. Fa unes setmanes van decidir prendre’s un descans amb l’Ona Nuit. En aquesta en-trevista amb Viu El Prat, Viu Cornellà i Viu L’Hospitalet ens expliquen els motius.

—Com us vau sentir el 12 de juny? ÓSCAR TERUELO: Plenament satisfets en tots els sentits. Ens vam adonar de com ens estimaven els clients. Molts han arribat a ser amics. Els úl-tims dies va venir molta gent només per acomia-dar-se de nosaltres. SUSANA ARAGÓN: Vam rebre moltíssimes mos-tres d’afecte i tothom em preguntava per què Su-sana, per què? Necessitàvem parar per a agafar aire. L’última temporada ha estat una bogeria. La cuina de l’Ona Nuit és molt exigent i, d’alguna ma-nera, ja no podíem gestionar el Cèntric Gastrobar com es mereix.

—Retirar-se un temps és un exercici de respon-sabilitat?ÓSCAR: És un exercici de responsabilitat absolut. Aquest any hem tingut molt èxit, però no l’hem gaudit. Ens mou la il·lusió i la passió per la feina, però davant d’aquesta situació ens vam plantejar (res)pirar un temps per a tornar a agafar impuls. Aquest any, en l’àmbit gastronòmic, hem tocat el nostre sostre de cristall. Fa 14 anys Susana i jo no teníem aquest concepte gastronòmic: un espai petit, amb una cuina molt elaborada i conceptual, i un discurs que tenim molt inte-rioritzat personalment i professional. En el Cèntric Gastrobar hem crescut molt en els últims anys i creiem que la gent ha apreciat també molt la línia de Susana, més casual i infor-mal, però també molt unida al producte. Hi havia clients que ens deien ostres, vam estar l’altre dia al Gastrobar, i va anar

bé, però vam veure saturat l’equip. No estàvem capitanejant el vaixell perquè l’Ona Nuit ens exigia molt i ens demanava molt d’afecte. Aquest descans és un exercici de responsabi-litat total.

��������������������������� �� ����������������������� ��l’altre, adolescent, necessités moltes atencions. ÓSCAR: Exacte. L’Ona Nuit s’ha emancipat i viu sol. Volem trobar persones que puguin seguir amb el projecte i a qui pu-guem ajudar sense tenir una responsabilitat diària, sobretot per part de Susana a la cuina. Com dius, el Gastrobar encara necessita acompanyament i sentíem que no podíem acompa-

7

VIU

EL P

RAT

n sentit parèntesi

nyar-lo com ens hagués agradat. Ens entusiasma el projecte del Gastrobar perquè té molt creixement encara i ens motiva treballar-hi.

����������������� ����������������������������-nuïn el llegat de l’Ona Nuit? Canviaria de nom?SUSANA: Tant de bo mantingui el nom, que la gent ja reco-neix com un símbol de defensa del territori i el producte. Per a mi, l’ideal seria una parelleta, igual que Óscar i jo. Ell a sala i jo a la cuina li posàvem tot l’afecte del món. Tant de bo tro-bem aquesta parella per a la qual sigui un somni com ho ha estat per a Óscar i per a mi.

—M’imagino una parella valenta. Perquè en el seu dia, Ona Nuit va intentar promoure un ti-��������������������������� ���� ��������a la comarca.SUSANA: Per sort, la restauració local cada cop aposta més pels productes de proximitat. Són un atractiu perquè ens vingui a visitar gent de fora. El Pota Blava, la Carxofa Prat, els produc-tes del Parc Agrari... Són el nostre tresor. ÓSCAR: Amb projectes com els que es fan des de l’Associació de Gastronomia i Turisme s’està donant valor al producte local i de temporada i el client, cada cop, el sol·licita més. És una tendència i esperem que no es converteixi en una moda. Vam ser dels primers en creure en aquesta aposta, que al principi no ens sortia tan rentable. L’Ona Nuit i, sobretot les mans i el cap de Susana han fet que la gent valori i ������������� ��� �������������������������� ��������� ������������ ����� ����� ������� ����� ������ ����� ������� ����������������� ��������la distinció Slow Food ens va posicionar molt. Hi ha altres restaurants i bars que estan treballant en aquesta línia i que contribueixen a atreure més gent al Prat.

�!���� �� ���� ������ ������ ��� "� ��� ����més. ÓSCAR: Teníem molt clara l’aposta amb el Pota Blava, però quan t’arriben les factures i veus la

rendibilitat... Et dius ������������������ ������������������ Però quan et comencen a trucar, per exemple, de Tarragona ����������� ����������� ��� ��������������������������� ����moltes capes de gel. Potser jo dubtava i ella estirava de mi o al revés. Ella elaborava i jo estava a sala escoltant el client. No hi ha cosa més bonica a l’hostaleria que veure clients fent quilòmetres per a venir a visitar-te. Recordo una parella que va venir expressament a dinar des de Vic, i van voler conèixer �����!��"�� ������#���������������������� ��� �� ���������-ció directa com aquest. SUSANA: A poc a poc, el client ens ha fet veure que la nostra aposta pel producte era l’encertada. Els nostres pagesos ens

8

VI

U EL

PRA

T

gastronomiasocietat

han ajudat i ens ajuden molt. Susana, arriben els primers pèsols. Ja tenim tomàquets. Pots anar preparant alguna re-cepta perquè tenim molta carabassa aquesta temporada. Si deixem de consumir als pagesos, hauran de deixar de treba-llar al camp. Seria una llàstima que perdéssim el Parc Agrari, el nostre tresor i el pulmó de Barcelona. Si deixen de cuidar-�������� ���#������� �� ����������������������������������aquest espai verd per a respirar, passejar i mantenir la his-tòria del Delta. ÓSCAR: Hem ajudat a visualitzar i donar valor al producte local i de temporada, que sempre serà molt més fresc, i hem ajudat a canviar el sistema productiu que tenia el pagès. Hem �$��������!�������������� ����%���� ��������������������������-ment a les botigues dels productors. El pagès abans malve-nia a Mercabarna. Potser venia la Carxofa Prat la venia a 40, 50 o 70 cèntims, inclús a 30, i ara, en la seva botiga, es pot permetre, quan està estupenda, de fer-ho a 1,50 o 2 euros. Ell es guanya millor la vida. A l’Ona Nuit hem parlat molt amb els clients i els ho hem explicat. Els pagesos ens estimen per la tasca que hem fet. Estem molt satisfets de l’etapa de l’Ona Nuit i amb el Cèntric Gastrobar podem aconseguir en-

cara més èxits perquè arribem a molta més gent. Hi portem algunes elaboracions que Susana ha anat fent a l’Ona Nuit, ���� ��� �� ��� ��� ����� ������� ��� ����� �� ��� �������#���� �� &�el seu plat estrella. I a poc a poc, anirem incorporant altres coses, però no pretenem que el Gastrobar sigui la mateixa gastronomia de l’Ona Nuit. La del Gastrobar és més divertida, més de compartir platets.

�#����������� ���������� ��$��������� ��� ����%�SUSANA: Han estat moments súper emotius. Ara vénen ca-���� ��'� ��� ��� ����� #� � �� ���� �� ����'���� � � �� �� ���coses. Un grapat d’històries, elogis i... Esbroncades... Perquè ens dèiem ostres, no ens deixeu! Però els ho explicàvem i la gent entenia que havíem de frenar pel ritme que portàvem. ÓSCAR: Ens fotien esbroncades i, alhora, s’alegraven per no-saltres perquè ens veien molt apurats i sabien que havíem assolit els nostres objectius. Ara estem molt implicats en el Gastrobar i el client ens està seguint aquí. Aquest (res)pirar de l’Ona ha estat molt especial i a Susana l’han tret contínua-ment de la cuina per a abraçar-la i felicitar-la. Va venir també gent nova l’última setmana i que ha repetit. §

10

V

IU E

L PRA

T

sabies que...

El periodisme autèntic de Josep Maria Planes

sabies que...

Text TONI DELGADOIl·lustració ELIBET ROVIRA

“&���� �� �������� �� (������Esquerra i Cañardo, tingueren una escena no menys pública

��� "�� ���)� � � ����� $��� ���� ��������������� ����������*���� ���"���"� ���������� �����+�����������)�Cañardo li responia que el dia abans, que ell es va quedar clavat a la carre-tera, no va venir ningú a ajudar-lo. Tots dos tenien raó, i això que tots dos són del mateix equip.

Poca estona després Cañardo ens deia:—No sé què em passa. No «marxo» bé. ����$���� �� ���������%�/���0�����+�3���)�4�����)�Si Cañardo no marxa bé, la Volta, des � � ����� �� "����� ������� ��� ��� ���marxarà gaire”.

L’Empordà sota la pluja és una de les delicioses cròniques sobre la Volta Ciclista a Catalunya de 1936 que va escriure Josep Maria Planes i Martí (Manresa, 1908-Bar-celona, 1936), un periodista esportiu que ��� ��� ������ � � �* ���� ��� �� �����������des de dins, sempre exigent pels horaris dels esdeveniments i els lliuraments.

A Josep Maria Planes no el preocupa parlar de la tècnica, sinó descriure les �������� ����'�� ��� ��� ��%���� � ����protagonistes i dels anònims, els segui-����� ��� �+'���� ��� ���� ��� ��� ������ ��n’hi ha pocs tan generosos com el del ci-clisme, capaç d’aplaudir els esportistes sense mirar el seu dorsal, malgrat que tingui els seus favorits.

“A la pujada de Santigosa un grup de ������������"��������� �������������������������$������ ����+)—Periodistes?���)�—Sobretot no us oblideu de dir que per Olot en Sucarrats anava al davant.—Al davant de qui?

—Del grup on ell anava. &����)�5��������������������cridant:�/�����������������6��)�

En Sucarrats és d’Olot. Ja està dit”.

És un altre detall d’una crònica seva de la Volta a Catalunya de 1936, una de les set edicions que va guanyar Mariano Cañardo. El rècord es manté vigent. Cam-pió d’Espanya en quatre ocasions, d’una etapa del Tour de 1937 i tres de la Volta a Espanya, fou el primer ciclista espanyol professional. Un pioner en temps de pe-núria i que la història no ha col·locat en el lloc que es mereix. D’aquí la importància ���������� ���/����'���������El primer campeón. El mundo que vio Mariano Cañardo, escrita pel periodista Iván Gar-cía i editada per Cultura Ciclista.

Potser Josep Maria Planes també està infravalorat i també fou un pioner, en aquest cas del periodisme d’investigació català. “Per començar direm que tots els ����� ����$�����7� �������� ��-����� ������� �������� �������primera mà. No cal, doncs, que els lec-tors esperin trobar en aquests articles ����������$���������������"�����7� �-

terària”, explica en el primer de la sèrie de reportatges d’Els gàngsters de Barcelona.

El segon el comença d’una manera molt directa: “Està comprovat que les ������ ����������� ��� ���� �������darrerament a Barcelona no són altra cosa que uns agents de la FAI. Els nos-tres gàngsters no són lladres vulgars. 8�� �������6������� ���� �+������l’«ideal»”. S’entrevista amb condemnats, fugitius, assassins a sou, expresidiaris... Denunciarà la relació entre els atracadors i les associacions anarquistes, el pistole-risme de la FAI... Fruit d’aquesta investiga-ció publicarà, també en format d’articles i en el mateix mitjà, La Publicitat, una altra sèrie fonamental: L’organització de l’anar-quisme a Catalunya i a Espanya.

Dos anys després, Josep Maria Planes denunciarà l’assassinat dels germans Badia (Miguel, cap de les Joventuts d’Es-tat Català, i el seu germà Josep). No te-nia por de la FAI, malgrat que es va haver d’amagar en un pis del carrer Muntaner. Allà el van trobar els seus assassins. Els miserables van acabar amb la vida d’un periodista de 29 anys amb una trajectò-ria esplèndida i valenta a la carretera de l’Arrabassada el 24 d’agost de 1936. §

11

V

IU E

L PRA

T

Redacció ANC

R����� 9���7;� �����$��<���)�Investigador sobre ecologia evolutiva. Ha treballat als

Estats Units i resideix a Catalunya. Actualment treballa en l’estudi de l’es-tructura del genoma

—Quin és l’estat de salut de la investi-gació a Catalunya?L’estat de salut de la investigació a Ca-talunya és, dins d’Espanya i comparati-vament excel·lent. Els investigadors ca-���� �; ����������'� �� ���$���� � -çament internacional, els que publiquen ����������� �<��������$��� �������=� ���universitats catalanes són les que ocu-pen, entre les universitats espanyoles, les primeres places dels rànquings inter-nacionals i, a més, és la comunitat que atrau un major nombre d’investigadors estrangers. Tot i que ens podem comparar amb al-tres països europeus, el cert però, és que encara som molt lluny dels països que li-���� ����� ��������;���� �<��������; ����-guns d’ells, d’una mida similar al nostre.

—Es pot parlar d’un gran potencial? Per què?En els últims 15 anys hi ha hagut un canvi radical en la situació de la cièn-cia a Catalunya. Aquest canvi s’ha pro-duït per l’adopció d’unes mesures con-cretes, relativament simples i no gaire cares però que van tenir un impacte substancial, en permetre el desenvo-lupament de la ciència a Catalunya al marge del sistema espanyol. Aquest sis-tema, caracteritzat per la ‘funcionaritza-ció’ i centralització de la ciència provoca desmotivació, ja que el mèrit (esforç i resultats) no obtenen cap recompensa.La Generalitat, en canvi, ha potenciat, des de l’any 2000, la creació de centres d’investigació propis, que tenen un fun-��� ��� �����> ������ ��������������-nançament depèn de l’avaluació externa

i internacional dels resultats. Encara que porten funcionant pocs anys, aquests centres ja es troben al capdavant dels centres d’investigació catalans.

A més, s’han implantat mesures d’atrac-ció de talent internacional (ICREA) que, en oferir condicions molt més favorables que les de centres d’investigació d’uni-versitats espanyoles, han facilitat la in-corporació d’investigadors estrangers de primera línia. Aquests experts, al seu ��� ��; �����?������������� � ?��� ��internacional al nostre país d’una mane-ra molt superior a la inversió que ha estat necessària per atraure’ls al nostre siste-ma. L’impacte econòmic és immediat.

�=�� ��� � ����� ����� ��� $��� ������potencial?La crisi econòmica dels últims anys ha frenat la inversió en ciència. Als centres

que depenen de la Generalitat la inver-sió no ha crescut, i als centres que depe-nen de l’Estat espanyol, la inversió s’ha rebaixat dràsticament. Ha estat un cop molt dur per a la ciència.En qualsevol cas, la major part de la investigació que es fa a Catalunya, es realitza en el marc espanyol. Això fre-na el seu potencial de manera extra-ordinària. Els ciutadans haurien de ser �� ��� �� ���� ��� ��* ���� �� � � ?��bàsicament amb els seus impostos. El rendiment d’aquests impostos, que es mesura en funció del retorn en la millora de la qualitat de vida, és molt superior quan s’inverteixen en centres ����<����� �������� ��������� ���fa en centres de titularitat estatal o sotmesos majoritàriament al marc de referència espanyol (com les universi-tats).

Els investigadors catalans no són mi-llors que els investigadors espanyols, però aquells que desenvolupen la seva feina sota el model d’investigació cata-là, tenen una major capacitat d’explo-tar les seves potencialitats el que, en ��� ������� ���� ���� ����'� �������� ���societat.

>=�����������������"������� ��� ��

situació de la ciència a Catalunya”

societat

“Estem molt lluny d’aquells països que lideren la investigació ���������� ��7�@

Text MARIANO MARTÍNEZ

Abans de començar a parlar de l’Osa-ma, no he pogut resistir-me a viatjar als seus orígens. La

persona que avui ocupa aquestes líni-es és siri i em vénen al cap les paraules d’Adonis, poeta del mateix origen: “no sabia que entre nosaltres / hi havia un pont de germanor, / de passos de foc i profecia. / No sabia que el meu rostre / era un vaixell navegant en una espur-na”. Intento allunyar-me una mica de la realitat que sorgeix quan parlem de Síria, un país actualment en runes, que pateix el conflicte més cruent dels que van esclatar amb les revoltes i revoluci-ons de les primaveres àrabs.Però tornem a l’Osama, que ja uns quants anys que és un hospitalenc més: “sóc a Catalunya des de 1994. Amb poc més de 24 anys vaig arribar perquè el meu cosí hi estava fent el doctorat i em va animar a viatjar”. L’Osama prové d’una família benestant i va ser empre-nedor quan aquesta paraula encara no estava tan present com ara. Un negoci de restauració o una perfumeria van ser les passes inicials fins que al gener de 2006 va arrencar amb el Mosaic: “el món de restauració sempre m’ha-via agradat. De fet, la meva titulació és d’enginyer tècnic. Fins i tot vaig estar fent pràctiques en un restaurant siri, però la influència de la meva mare va ser decisiva per fer un pas endavant. Jo em fixava molt en com cuinava, li pre-guntava feia moltes preguntes, estava

atent a tot el que feia rere els fogons de casa”.

Síria al plat

La gastronomia de Síria té certes in-fluències de la cuina mediterrània i, sobretot, de l’egípcia. La proximitat de la frontera amb Turquia fa que alguns plats i formes de preparació siguin molt similars: “la meva mare barrejava la cui-na turca i la libanesa”. I la seva oferta des dels seus inicis es va fonamentar en aquesta cuina de fusió mediterrània: la carta del Mosaic presenta una inte-ressant varietat d’especialitats en plats vegetals, plats típics i plats combinats. Des de costelles de be a la brasa fins a "mutabal" (puré d’albergínia rosti-da amb crema de sèsam), passant per unes arayes d’espinacs (pa de pita farcit amb espinacs a la planxa), una de les delícies típiques. Apropant-nos a l’ama-nida Tabuleh, hi trobem tomàquet, juli-vert, ceba, llimona i sèmola de blat; o l’humus, un puré de cigrons amb crema de sèsam i llimona; o el popular falafel, unes croquetes vegetals que triomfen en l’establiment de l’Osama. Si t’endins-es en l’oferta del Mosaic, veus que les nostres cultures tenen molts més punts de contacte que de diferència.Encara que treballa amb molts pro-ductes d’importació dels seus orígens, reconeix que s’ha adaptat molt bé a la cuina d’aquí: “per a mi la cuina medi-terrània i, en especial, l’espanyola, són les millors del món. I la gent ha acollit 1

2

VIU

EL P

RAT

�������������������� ��������

LA CULTURA GASTRONÒMICA DE LA MEDITERRÀNIA A L'HOSPITALET

OSAMA GHALAWAN Gerent del Mosaic Bar RestaurantCuina de Síria i mediterrània

Pç Milagros Consarnau i Sabaté, 30 Local 9L'Hospitalet de Llobregat93 162 52 66

De dilluns a dijous de 9 h a las 23 h.Divendres, dissabte i diumenge de 9 a 00.30 h

També pots demanar els seus menús mitjançant La Nevera Roja

����������� ������������������������ 1

4

VIU

EL P

RAT

LA RECEPTA

KEBEH TRAVELSIE AMB SALSA TAHINA I HUMUS Croqueta de sèmola de blat amb carn farcida vedella, ceba i nou,amb salsa de sèsam, i crema de cigrons

INGREDIENTS

molt bé les nostres propostes gastro-nòmiques. Treballem molt amb els ci-grons, les llenties, l’arròs”. I amb la seva participació al QuintoTapa l’Hospitalet de 2016, també han introduït amb més força els productes de temporada, com la Carxofa Prat, els carabassons, les albergínies: “amb aquests productes hi treballo molt bé. És una cuina molt sana i natural i amb què aconsegueixes contrastos molt bons que hem anat in-corporant a la nostra carta”.

Iniciativa per donar-se a conèixer

Retornant a la seva participació en les rutes de tapes, l’Osama està molt sa-tisfet: “vam participar també a L’Hos-pitalet Experience de la Plaça Europa, i a tots dos projectes van sortir molt satisfets. Hem aconseguit molts clients nous que ens han conegut a través d’aquestes accions gastronòmiques. Aquesta força que hem agafat ens ha empès a introduir novetats al nostre ne-goci, com el menjar per emportar, que està funcionant molt bé: tota la nostra oferta gastronòmica la pots gaudir a casa o a la feina, utilitzant el servei de menjar a domicili. O els plats dolços, que la gent també està descobrint i que els fan gaudir d’un esmorzar diferent del de la pastisseria clàssica”. Se'ns fa la boca aigua pensar en tot el que Osama ens ofereix. Solament queda descobrir els seus secrets siris.

DESCRIPCIÓ

Per a la massa: piquem la carn amb ceba, pebrot vermell, sèmola de blat i espècies.Per al farcit: sofregim la ceba, des-prés tirem la carn i quan estigui gaire-bé feta afegim nous.Per a l’humus: cigrons triturats amb salsa de sèsam, llimona i sal.

15

V

IU E

L PRA

T

ÀREA METROPOLITANA

Accions de proximitat perfomentar la recollida selectiva

La iniciativa sorgeix de l’Àrea Metropoli-

tana de Barcelona (AMB) i dels ajunta-

ments metropolitans, que vol fer arribar

a la ciutadania la necessitat de reciclar

correctament els residus. Des del maig fins al

novembre grups d’informadors distribuïts per 28

municipis metropolitans s’acosten als veïns i ve-

ïnes que van a llençar la brossa per conscienci-

ar-los sobre la necessitat de reciclar i ajudar-los

a fer-ho correctament.

“Hi ha gent que no recicla gens i que té molts dubtes”, explica la Mireia Tortajada, una de les

informadores que treballen en la campanya. En

aquests casos, continua el seu company Adrián

Amorós, “no pots saturar el ciutadà d’informa-

Un equip de 144 informadors fa un mes que explica als veïns dels

municipis metropolitans, a peu de contenidor, trucs i consells per

separar els residus correctament. A l’àrea metropolitana només es

separa una tercera part dels residus que es generen i de cara a

l’any 2020, Europa demana un 50%.

ció, la idea és anar pas a pas i que, si no reciclen res, comencin amb el vidre i el cartró, que és el més fàcil, i no costa gens de transportar”.

Els informadors, que estan identificats amb un

peto i una gorra verds, sempre treballen en pa-

relles. Estan situats en llocs on circulen moltes

persones i on, a més, s’ha detectat que hi ha punts

negres de la recollida selectiva.

“Que et diguin que a partir d’ara reciclaran és molt gratificant”

MARCIA SATO I DAVID MAYORALINFORMADORS

En què consisteix la vostra feina? Marcia: Informem sobre la recollida selectiva de residus els veïns que van a llençar la brossa. Intentem resoldre els dubtes que tenen i donar-los pistes perquè comencin a reciclar si no ho fan.

Us agrada? David: Quan algú et diu que a partir d’ara reciclarà és molt gratificant.

Creieu que la campanya és útil? Marcia: Això és una ajuda, una manera d’animar la gent i fer-los veure que reciclar no és gens difícil. A molts els donem trucs perquè comencin a separar els residus. Però hi ha moltíssima feina a fer.

Quan es llença un envàs en un contenidor groc, un diari en un de blau o una ampolla en un de verd, se’ls està donant una nova vida. Però on van a parar els 1,3 milions llargs de tones de residus munici-pals que es reciclen cada any?

=

8 CAPSESDE CEREALS

1 llibre

=

1 folre40 AMPOLLESDE PLÀSTIC

=

8 LLAUNESDE CONSERVA

1 Olla

La taxa de recollida selectiva a l’àrea metropolitana és del 33,73% actualment

APOSTA PELS RESIDUSLa campanya està finançada per Ecoem-

bes i Ecovidrio i té un cost que s’apropa als

1,2 milions d’euros, principalment desti-

nats als salaris dels informadors. Es tracta

d’una acció que se suma a tot un seguit de

campanyes que fa anys que impulsa l’AMB

amb l’objectiu de millorar les taxes de re-

collida selectiva de residus.

Segons l’AMB: “Mai com ara havia estat tan fàcil, ràpid i pràctic reciclar. Hi ha més siste-mes de recollida que mai, i més campanyes informatives com aquesta, que ens han de permetre millorar les actuals taxes de se-paració de residus i acostar-nos a la mitjana d’altres països de l’entorn”.

A finals del 2014, de la mà d’Ecoembes, es va fer

una campanya semblant. En només dos me-

sos, es va informar a peu de contenidor més de

18.000 persones en diversos punts del districte

de Sant Martí de Barcelona. Aquesta prova pilot

va servir per millorar en set punts les taxes de

reciclatge de la zona.

“Les cases són petites per reciclar, però intento separar el paper, els envasos i el vidre”ANTONIO

Text TONI DELGADOFotos CEDIDES

“Quan veus que la canya es mou, et preguntes com serà de gran el peix i quin serà... Són uns

nervis bons. La pesca és un altre món. T’ajuda a desconnectar i estar tran-quil”, explica Jonatan Gañán, secretari del Club Marítim Prat, que un any més organitza sortides de pesca social, el 7 i el 28 d’agost.

—Has pescat gairebé tota la vida.Així és. Vaig descobrir la pesca gràcies als tiets, i fa uns anys vaig comprar-li la barqueta a un soci que ja era gran i volia deixar de navegar. Al mar m’hi trobo molt còmode. Les sortides de pesca social són una excusa per a generar una com-petició sana molt divertida. He pescat un peix més gran que el teu! T’he gua-nyat! Ets molt pocatraça! Busquem que hi hagi bon ambient.

—I el pesatge... És el moment de més nervis i humor. Hi ha qui carrega cubs immensos amb un peixet de 300 grams... [Riem]. Aquest any farem un pica-pica amb tots els concursants.

—Les sortides de pesca social del Club Marítim Prat seran dos diumenges d’agost. Pel que tinc entès, és una tradició del club [fundat l’any 1982] que des de la junta hem apostat per a continuar. Sí, el 7 d’agost caldrà pescar orades i el 28, lloritos.

—I com es pesca l’orada?L’orada es pesca fondejant la barca, a uns 300 o 400 metres de la riba i amb cuc com a esquer.

—I el llorito?Mentre que el llorito és un peix comú a les Illes Balears

Jonatan Gañán: “L’orada

és el trofeu dels pescadors”

Jonatan Gañán.

esports

16

VI

U EL

PRA

T

(passa a la pàgina 18)

i aquí fa uns anys que es va veient més. És molt bo, ex-quisit, un dels més cars d’Espanya. Es pesca amb la barca a la deriva i hams molts petitons. Els lloritos van per bancs i si els acon-segueixes localitzar, en pots capturar bastants.

—Qualsevol pot participar en aquestes sortides de pesca social? Si són acompanyants d’un soci, sí. No deixem, però, que ningú vingui amb la seva barca per lliure. La jornada comen-ça a les vuit del matí i a la una tots els participants han d’estar a la platja. A dos quarts de dues o les dues és quan es fa el pesatge de la pesca.

—Hi ha premis?Sí, un d’especial a la peça més gran i al que més pes tingui. El primer classi-����� ���������/� � � ���� ���� @����#�� �de 100 euros. El segon, un de 70, i el tercer, un de 30. Els premis surten de les quotes dels socis. Qualsevol soci pot participar-hi de manera gratuïta.

—Algun secret bàsic per a pescar?K������������� ������� ������#����també súper petits, per a enganyar mi-llor al peix. Quan l’aigua està molt clara, és molt difícil atrapar l’orada, perquè és molt llesta. Ho tens més fàcil quan l’ai-gua està una mica tèrbola. Quan fa la primera picada, has de quedar-te quiet, amb la canya a la mà, i a la segona o la tercera, has de estirar bruscament de la canya perquè se li clavi l’ham a la boca.

—I el llorito?És un peix molt petitó, i amb aquest sí que has d’estirar ràpidament de la canya. Però, ostres, l’orada és el tro-feu dels pescadors. És habitual sortir a pescar-ne i tornar amb les mans bui-des.

—És difícil de conquerir. Sí, és un dels peixos de les més difícils de pescar. Has de tenir molta paciència i temps per aconseguir-ho. També ser molt silenciós. A mi se’m resisteix molt un altre peix.

—Quin?La llobina. També és difícil d’enganyar! És un altre gran trofeu major per als pes-cadors.

—I tornant a les sortides de pes-ca social, segur que hi ha casos de gent que s’ha fet sòcia del club per-

què s’ho han passat de conya en una d’aquestes jornades acompanyant al-gun soci. Sí, i tant. Tot suma. Ara som 180 socis. Jo sóc soci i tant la meva dona com ��� ���� ���� ���� � ������X��� ��� � ����lacions i els materials igual que jo. Això està molt bé.

culturaesports

18

VI

U EL

PRA

T

(passa a la pàgina 20)

L'entrevistat pescant amb la modalitat d'spinning.

(ve de la pàgina 16)

culturaesports

20

VI

U EL

PRA

T

—Quins altres esdeveniments organitzeu?El gran dia del club és la festa de la Verge del Carme, la patro-na dels mariners, el 17 de juliol. L’any passat hi van assistir 320 persones. A dos quarts de deu del matí s’organitza una sardinada, i després es fa l’ofrena a la verge. Una barca la porta i la resta la segueixen. Costegen la platja d’El Prat xiulant botzines, llençant aigua...

—Ostres, qui no sàpiga de què va la pel·lícula... ���'� Z������������������ �� ����������������@������fa una paella popular. L’any passat, com a novetat, vam posar � ��������� %�'���������������� —Així els teniu a tots atrapats. Aquesta és la idea. Aquell dia és quan ens ajuntem amb tota la família i expliquem batalletes. Fa temps s’hi apuntaven unes 150 persones i l’any passat, com et deia abans, en van ser més del doble, 320. A veure quina és la resposta aquest any.

—Pel que m’expliques, entenc que els membres de la junta li dediqueu força hores al club. Moltes, i no és fàcil compaginar-ho amb la feina, la família i la resta de responsabilitats. Volem captar el màxim nombre de socis possible. Aquest any hem comprat tres caiacs, dos pà-del surf o quatre patins catalans. Els socis poden utilitzar els materials i les instal·lacions del Centre Municipal de Vela. Hem

aconseguit que l’Ajuntament ens habiliti una zona de pícnic. Hi vaig amb la família i ens mengem la carmanyola. Hem comprat també unes carpes per a poder-les utilitzar els socis.

—Quan navegues? Treballo de dilluns a divendres i a la nit. Fixa’t a quina hora es-tem fent l’entrevista [són les sis de la tarda passades...] Navego els caps de setmana. L’agenda aquest any ve carregada perquè el 31 d’agost, 1, 2 i 3 de setembre organitzarem, juntament amb la Federació Catalana de Vela, el Campionat d’Espanya de Patí de Vela (o Patí Català). Aquest serà el tercer any que es fan competicions d’aquest tipus a El Prat. L’any passat va ser el torn del Campionat de Catalunya, i l’anterior, de la Copa d’Europa. Avui [pel passat 22 de juny] s’inaugura una mostra de patins de vela al Cèntric Espai Cultural. És un tast d’història del patí �����/������������\^���������������������� ����_�������'��`���

—Per què creieu que han comptat amb vosaltres perquè or-ganitzéssiu aquests tres esdeveniments amb la Federació? "� ������ ��� ���� ���'� ��� ����$�� �� � � � � ������� ���� ���nostre. Les instal·lacions són brutals i disposes de pàrquing. L’Ajuntament està apostant fort pel patí de vela, però ens agra-daria que també ho fes per la moto nàutica. Hi ha prop de 90 '������������������������ ���������� Z�����������������entrevista amb Viu El Prat per a comentar que per a evitar que els temporals no s’emportin la sorra l’ideal seria construir un o dos espigons. §

Jonatan Gañán pescant amb la modalitat curricà.

(ve de la pàgina 18)

/viu la cultura/viu la platja

estat del marAPARCAMENTPLATJALLIUREActualitzat fa 1 minut

/viu els espais naturals /viu l’esport

#viulestiualprat

Aquest estiu, busquem fotografies divertides, boniques o insòlites. Participa al concurs fotogràfic #viulestiualprat i guanya un premi molt viatger! Trobaràs més info a viulestiu.elprat.cat

#viulestiualprat a Instagram!

viulestiu.elprat.cat

Porta l’estiu al mòbil Consulta fàcilment tota la informació sobre l’estacionament a la platja, l’estat del mar i totes les activitats de l’estiu al Prat!

#viulestiualprat

viulestiu.elprat.cat

Text i fotos TONI DELGADO

“La vida que escribe golpes y mar, / cuando el pan, / y el hombre bajo del árbol, / lleno de lápices e in-fancia”, escriu Mariano Martínez (Barcelona, 1976)

a Cuando el pan, el seu darrer poemari. Una obra directa i ����� �����������]+�"��������"����������+�$�� ��� ��*��per a un no iniciat com aquest periodista.

Mariano Martínez ens cita al seu despatx de la llibreria Ser-vei Secretaria. Hi destaca una generosa biblioteca i un Mac amb una pantalla gegant. La necessita en les seves jornades maratonianes com a editor i gerent de Rúbrica Editorial; di-rector de comunicació de Gastronomia de Proximitat; gestor de comunitats en línia; dissenyador de diverses publicacions... Mai deixa de ser poeta.

�>^��������������������������������� @������ ������_����Margarit en aquesta entrevista de Patricia Gabancho a El País. Hi estàs d’acord? [Li deixo l’article i el llegeix]. Home, Joan Margarit! Vam tenir la sort d’entrevistar-lo a El ����� {/���� �� � � ��� ������ ��� ��'� ��� ���� ��%���� � ��-tals, que parlaven de la seva poesia. A vegades penso que #�����������������������'�������������*���� ��#��>������-tent. M’agradaria fer una cerveseta amb ell. Hi estic d’acord. ^�������� ���� ������ ��� ���������/ ��������>� ������� �������������������������������� ����������������������Abans corregia els poemes una mica i de seguida els donava per bons. Amb Cuando el pan�#�����*����� �������* �����

—Abans et conformaves més de pressa amb els poemes? ���������������������������������������������|�����������n’he publicat altres, considero que Cuando el pan���������������� ���'����&������������� ��������!��� ���� �������������*�#������������<��������������

—T’has sentit més vulnerable editant-los tant? ������������� ���������#���� ������� �� ?��� ������������� ������ ��������������������������������� !� ��� ��������de fang.

—Et sents més artesà?"<������������/ ������'����������}�������'���������'���������?�������'���������� Z�������� ������������� ������������ ����������passat. Mentre me’ls rellegia tenia la sensació que l’obra era d’una altra persona [riu]. És el poder de la distància. Al setem-'���^��~������"��������� ��'� ��������������������� ����������me’l publicava.

—Ser corredor t’ha ajudat a escriure poesia? |�#��� � Z������� �������* ���� ���� �� ����������'�����#����d’escriure. Jo no havia fet esport mai i fa dos anys, per cir-cumstàncies personals, necessitava un salvavides. Ara no puc viure sense sortir a córrer tres o quatre dies cada setmana.

—Abans feies poesia política. Aquesta és social. Em va marcar molt un viatge que vaig fer a Sevilla, l’any 2008, amb els meus amics de Sopa de poetes per a presentar el nos-tre llibre Piedra papel tijera. David Eloy Rodríguez i Jose María Gómez Valero, membres del col·lectiu La Palabra Itinerante, em van regalar Once poetas críticos en la poesía española reciente, una antologia que em va fer veure que hi havia una altra mane-���������������������������������������

Mariano Martínez:

“Cal desdramatitzar el poeta”

Mariano Martínez, amb el seu llibre, a Servei Secretaria.

cultura

22

VI

U EL

PRA

T

(passa a la pàgina 24)

dels poemes. Hi participen amb Jorge Riech-�� ��� �� ������#������~�'������X�|� ���'� ��@������� X�-lez, Miguel Ángel García Arguez, David Franco Monthiel, Daniel ����; �"���� ���� �� ���| ��X�{�'������ ����������; ����'�������������������+������#� ��� �������� ���������'��

—Et confesso que no sóc lector de poesia. No la gaudeixo ������������������� �� ��+���������� �������+��-posar, combinar amb altres lectures... Què ens recomanes als qui ens passa això?Que intenteu habituar-vos a la lectura de poesia, i llegir a Joan |����������������� ����������� ������'� ����� ?��� ������-��*���� ���� ���������������� �������������'������ ������������

—Necessites molt de silenci per a escriure?No. No tinc gaires manies. Les correccions i relectures del lli-'������#��!����������� �����^������������������ ���� �������������������� ����������������@��� �������� ���������#��#������������������ �����

—Els teus poemes són curts, contundents i directes. �� ��� ��� ����� �������� � ��� �� ������� ";�� �� ��� �������������%�����������������������<��������#������������>������la meva manera de ser i les lectures que faig, m’agrada buscar un altre tipus de poesia que no sigui fàcil [d’entendre].

—A Cuando el pan parles de la incomunicació? "<�����!������'����� �� ��;������%���� ��������������� ����� ���������� �������

—Desfer el cos és buscar en el nostre interior?��� ��� � � � ����� �� ���� $�� ���� !��?�� ���� �� � � ����� ����meus escrits anteriors. Polir el meu cos, com et deia, m’ha en-� Z������� �������* ������������ �����Cuando el pan parlo d’un període de canvi. El germen d’aquests poemes, que m’han ocupat durant dos anys, són uns altres d’en fa tres.

—Utilitzes molts termes com paraula, ma, esperança o lla-vor. En el llibre són gairebé sinònims. Tots indiquen acció, moviment.���'�������������������������������������� ������������̂ �������-����� ���� �������� !������;��� ��+��������������<������

�� ������� ��"���%�� ����%�^��������%������������������������� ����������������� ��������������-satges que volia deixar. És un element senzill que pots treba-llar amb les mans.

—Crec que el quinzè poema serveix de guia per a entendre millor els següents.@��� ������������� Z����'������������������������������>�����'��������� ���� �� ������ ���������* ����� � �-������� ������ ������ �� ��� ��� ��� ��� ������ ���>� � �� �� ���una passa endavant. Amb el temps, vaig anar canviant i po-

�� ������ ������������������� ���������* ����������������transformar-se en positiu.

—El col·lectiu Sopa de poetes continua actiu? �������'���\����`��}������ �������������'� ������'������la de la ràdio. Fou una oportunitat collonuda per a veure que ���������; ��� �� ���������������������X�����������������������!*���������� ���������� ����������������� ������preguntàvem coses quotidianes. Quines sabates portes avui? No anàvem a la típica qüestió I la teva poesia què diu? I ells, ���� ������� ���� ����� �#�������� ��

—Sopa de poetes, o sigui, Pepe Maiques, Óscar Solsona i tu, vau ser els pregoners de la Festa Major del Prat de 2011. }�������� Z��������|���#�������� ������������� �����������-lític com dient ei, que podem parlar també de política a través de la poesia. Vam organitzar-ho per a apropar la poesia i des-tacar que no fa por. A l’institut t’obligaven a llegir certes coses i li podies agafar mania.

—A tu et va passar?������������ ������>�<������� ����������� ��������<��������ha passat.

—Hi ha qui pensa que la poesia només és d’amor? T’has de-clarat algun cop amb un poema? �����'������� ������>� �#����������������������������-fogar-me. §

culturacultura

^�� ������������'�� ���������������� ��������������

24

V

IU E

L PRA

T

(ve de la pàgina 22)

ACTIVITAT GRATUÏTA

Adreçada a famíliesamb infants

de 3 a 10 anys

Veniu a gaudir de la ludoteca d’aigua al Museu Agbar de les Aigües!

Ctra. de Sant Boi, 4-608940 Cornellà de Llobregatwww.museudelesaigues.cat Com arribar-hi:

MetroL5 Cornellà centre

TrambaixT1 i T2 Les Aigües

FGCL8 Cornellà Riera

Bus67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues

Consulteu tots els horaris al web www.museudelesaigues.cat.

Del 4 de juny al 31 de juliolDurada: Estada lliure (1 h si hi ha cua) Lloc: Jardí del Museu No es fan reserves.

26

V

IU E

L PRA

T

Text TONI DELGADOFotos SALA SALAMANDRA / T. DELGADO

“El amor gana al odio”. “Tan sólo seremos libres... ¡Si no hay nada más que perder!” “De momento, músi-ca”. Les parets del camerino de la Sala Salamandra

|��7�����������]+�����������+�����������������������hi han tocat. “Aquest és el museu de la sala nova, la gran. No arriba als 10 anys. Si anem al de la sala vella, t’hi podries quedar hores. És divertidíssim”, explica, divertit, David La-fuente, gerent de la Sala Salamandra, immersa en el seu 20è aniversari.

—“La música mai falla [...] En els bons i mals moments mai falla” va dir Raül López fa uns dies en la seva roda de prem-sa de comiat com a basquetbolista. A tu t’ha fallat alguna vegada?Se’m posa la pell de gallina amb la pregunta [riem]. No en-tendria un món sense música, el llenguatge més universal. La nostra passió és una de les claus dels 20 anys de la Sala [Sa-lamandra]. Estic molt d’acord amb el Raül López: la música no falla mai.

—Quina ha estat la gran batalla guanyada per la Sala Sala-mandra? Muntar una sala de concerts de música moderna, que no en-teníem que no existís en una ciutat com l’Hospitalet; ajudar els grups emergents i els novells amb propostes com el concurs de pop rock en el seu moment. Vam encetar el projecte Casa de la Música el 2006; cinc anys després vam participar en la fundació de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC); ens reunim amb altres sales de l’Estat; ens barallem, entre cometes, amb els polítics per a crear legislacions que democratitzin la música. La música en viu hauria d’estar igual de normalitzada que l’enllaunada o de reproducció mecànica. Quan vam començar, el concepte de sala de concerts gairebé no existia. Cadascú feia la seva.

—El sector estava repartit i era amateur?En certa manera, sí. Suposo que els activistes que estàvem darrere dels espais privats, la majoria, vam veure la necessitat d’ajuntar-nos, compartir experiències, defensar-nos davant de l’Administració... El 40% del pressupost de les sales europees prové de l’Administració, mentre que aquí, a Espanya, és un 3%. No ens cansarem de lluitar contra l’IVA cultural, que és abusiu. És molt complicat que fer música en viu sigui rendible, sobretot si tre-'�������'������ �������������� ���̂ ����$������ �� � ����amb el que generem amb les discoteques o els clubs.

—Esteu perdent diners amb aquesta idea, però us sentiu millor. Està claríssim. Sense vocació ningú es dedica a fer una sala de concerts. Per això entre nosaltres tenim una relació gaire-bé d’amistat. És estimulant programar propostes interessants sense un gran poder de convocatòria i comprovar que el temps et dóna la raó. És maco que aquestes bandes se’n recordin de tu en les entrevistes i/o tornin a tocar a la Sala quan ho podrien fer en espais molt més grans.

—Amb quines bandes us heu arriscat més? Amb moltes. En 20 anys han passat per la Salamandra unes 3.700, gairebé tota l’escena musical moderna, sobretot en l’àmbit estatal. Molts, com Violadores del Verso o Marea, van reunir poca gent el primer cop i després gairebé van omplir. Al cap de tres anys potser van tocar dos dies seguits. Amb qui tens més retorn és amb els grups que viuen a prop teu, com Love of Lesbian, Dorian, Sidonie, Muchachito, Manu Chao, per descomptat...

David Lafuente: “La música en viu hauria

d’estar igual de normalitzada que l’enllaunada”

cultura

David Lafuente, al camerino de la Sala Salamandra 1. Foto: T.D.

cultura

27

VI

U EL

PRA

T

Fangoria.

Manel. Fotos: SALA SALAMANDRA.

—Un clàssic de la Sala. Tenim una relació molt estreta amb Manu Chao des que va venir per primer cop l’any 2003. Ens hem convertit una mica en la seva sala d’assaig quan és a Barcelona preparant alguna gira internacional, i fa tres o quatre concerts seguits amb un pseudònim. Un feeling semblant tenim amb Love of Lesbian o Muchachito, que van començar pràcticament quan vam obrir la Sala. Crec que després de Manu Chao són els artistes que més han tocat aquí.

—Heu conegut grups desagraïts amb qui la relació no ha es-tat positiva? No sol passar. Abans era més freqüent.

—Els grups eren més tiquismiquis?No vull dir això, però potser sí que te’n trobaves amb més ego. El sector s’ha professionalitzat molt.

—La professionalització t’ajuda a ser més humil?Penso que sí. T’ajuda a entendre millor els actors i agents. També és cert que la música ha canviat molt i ara gairebé tots els ingressos provenen de les actuacions. Abans, no tant amb els nostres grups, perquè formen part d’un circuit bastant al-ternatiu, hi havia molts artistes que treien un disc i feien la gira de presentació per obligació i el més curta possible. Ostres, el bonic de la música és veure-la en directe!

—Com que encara que et preguntés no em diries noms [riu]... Quins eren els punts de fricció?����� %���������� �#� ��������'��������������� �����-tes. Potser hi havia un mànager que et demanava una ampolla de Ribera del Duero i si li posaves una de Rioja, et deia que el concert no es faria. I havies d’anar de pressa a comprar Ribera del Duero...

[Pica a la porta Lucas Korneyá, el fotògraf de la Sala Sala-mandra, i comença a fer fotos de la paret. Apartem els sofàs �����*� �������� ������“Què et sembla aquesta, David?”, li pregunta a David Lafuente]. “Sí, és perfecta. A mi aquest pla, incloent-hi el bitxo i el dibuix del Muchachito em sembla genial”, contesta l’entrevistat. El fotògraf s’acomiada i conti-nuem l’entrevista]. Seguim, vinga. Toni, és que volem fer un llibre dels 20 anys de la Salamandra. La portada i la contrapor-tada, i el llom, seran una foto del camerino.

—Deu ser molt difícil triar les anècdotes. En tindreu mol-tíssimes. Tenim clar que no explicarem res que pugui ofendre ningú. El llibre és una mena de postal gratuïta dels 20 anys i gairebé la �������������� ���������#���/����'�� ��������;����%Z����dedicatòries de molts artistes que hi han actuat... Hi ha un apartat de la Casa de la Música, del Let’s Festival, una llista de les 200 cançons més punxades... No hi faltaran els comen-taris més divertits de l’equip i curiositats d’amics, clients amb un gran vincle amb la Salamandra.

—Quan sortirà el llibre?Ens agradaria que fos abans de l’estiu, però si surt a l’octubre, no passa res. Volem que quedi bé i ens hi estem deixant la pell. Els vam demanar a uns dels nostres companys de viatge, Mon-do Sonoro, que s’ocupessin de l’edició. Es titularà Salamandra 1996-2016.

—Hi explicaràs el teu millor record en un concert?N’hi ha molts, d’especials. Per exemple, el primer cop que va venir Manu Chao amb Fermín Muguruza. Veure’ls en concert quatre dies quan estàvem ofegats, amb gairebé 66.000 euros de multes per infraccions d’horari, va ser... Estàvem barallant-nos amb l’Ajuntament per a aconseguir la llicència. Havíem de

cultura

tancar a les tres per-què no ens deixaven fer-ho a les cinc. No m’oblido tampoc de la primera actuació d’El Bicho, Vetusta Morla o Bebe, que va cantar la primera cançó a cappella i va po-sar la pell de gallina a la Sala.

—Quin tipus de grups no han funcionat?Hem fet concerts amb 50 persones que han estat dels millors i altres d’artistes súper consagrats, amb la sala plena de gom a gom, i molt decebedors. Com comprendràs, no puc dir-te noms.

—T’ho havia de preguntar... És que alguns són molt coneguts.

—Diguem, almenys, si han canviat d’actitud. ��#��#�������� �+�������� ������� -ses que malament que canten. Moltes vegades, com ens falta molta educació musical, el públic no ho percep.

—Gràcies al projecte de Cases de la Música serà més sensible i crític. Encara queda molta feina. Volem equi-par d’instruments els 14 instituts de l’Hospitalet, un per any, i que els na-nos arribin a primer d’ESO i triïn un instrument: hi haurà bateries, guita-rres, baixos, teclats... El projecte es diu Rock In’ i hi participa l’Escola Muni-cipal de Música-Centre de les Arts de L'Hospitalet (EMCA). No pretenem que tots siguin músics, sinó que volem que tinguin el plaer de saber tocar un instru-ment, d’entendre què és la música, què transmet...

—Els instruments deuen ser cars. Com a mínim, 10.000 euros per institut. Aquest primer any tenim els diners per al primer institut. Els vam aconseguir a tra-vés del Festival Esperanzah! En vam fer la producció l’any passat i com és un es-deveniment sense ànim de lucre i el que es genera s’inverteix en projectes socials, vam demanar que una part es dediqués a aquest programa. Seguirem treballant perquè continuï endavant. Sóc optimista.

—T’hauria agradat ser músic?No, gens. Ho passaria molt mala-ment perquè tinc pànic escènic. A mi

m’agrada estar entre bastidors, organit-zar i muntar coses, però no pas ser-ne el protagonista.

—Quin era el vostre projecte inicial de la Sala Salamandra? Ja saps que nosaltres veníem aquí per-què ens feien fora de l’altra sala. La nos-tra voluntat era millorar i hem sigut ca-paços de generar una de les millors sales de concerts de Catalunya. Crec que a Es-panya som els únics que tenim un estudi de gravació en la sala de concerts.

—Com heu passat els anys de crisi?De 2000 a 2003 vam tenir problemes de llicència, sancions...

—Vau pensar en deixar-ho?Ens estaven empentant cap al pre-cipici. Aconseguir la llicència de sala d’espectacles va ser un procés llarg i feixuc, vam rebre expedients, sancions econòmiques per infringir l’horari... —Com us sentíeu?Impotents, perquè la situació era injus-ta: el local estava insonoritzat, no tenia

queixes de cap veí i oferia una progra-mació cultural brutal. Quan l’Ajuntament va dissenyar el projecte de rehabilitació d’àrees industrials, ens van donar la lli-cència. L’any 2007 vam obrir aquesta sala, la nova [Sala Salamandra 1]. Estàvem molt satisfets de comptar amb una sala gran per als concerts amb més convoca-tòria i una petita, per a la resta. Era una bona via per a pagar el deute que teníem de més d’un milió d’euros, el que vam invertir a arreglar la sala nova. La crisi, però, va arribar a l’oci, a la gent. Ha estat la més llarga i dura.

—I com està el deute ara?El 2012 va ser el nostre any crític. Ara estem en un moment bastant bo, i està pràcticament liquidat. Afortunadament, tenim una massa social molt còmplice i quan vam estar una temporada tancant a les tres, es va solidaritzar amb nosal-tres, venia d’hora i ens ajudava a sobre-viure. Si mires la programació de 2002, hi trobaràs grups potentíssims, que tam-bé van ser un gran suport. § 2

8

VIU

EL P

RAT

L'entrevistat, amb samarretes dels aniversaris de la Sala Salamandra. Foto: T. DELGADO.

(ve de la pàgina 20)

cultura

sabies que ...?entreteniments sabies que ...?entreteniments

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

HORITZONTALS: No li interessa gens el que dius sinó la manera com ho dius / 7. Del monument que ens estimaríem més no veure. Abracen l’agnosticisme / 8. Gens cohesionat. Els nadons en fan una pila abans no els els prohibim / 9. Centre de la Vega. Treu el fons de la cadira de l’escolà. Raja fotent-li un roc / 10. Que es faci servir com a entrada, mira, d’acord. De la inscripció trobada entre runes / 11. El napolità. No solament té el nas aplanat sinó que a sobre mira enrere. Firmar terra endins / 12. ������������������������������ ��i astut sí. Teca de la que s’agra-eix / 13. Aquells punts de duresa que només dóna el temps (i algu-na cosa més). Opinions dels grecs sobre dones i boxa.

VERTICALS: 1. Van de primera per protegir els ocells i escampar els cafres. Esport d’aquell que ja no es practica / 2. A mi. M’ajuda a dormir millor quan la mar m’ofe-ga. Marges d’error / 3. Companys a l’hora de rebre. Com a nervi de la cama provoca una certa desafecció / 4. Entre els orotxos no crida gens l’atenció. Evitéssim que la sabata ens sortís disparada / 5. Refer sen-se recórrer a vocals. Del comentari que fàcilment serà contestat amb silenci. Al cap de poc / 6. Al cap de res. De l’exercici literari consistent �� ��������� ���� ��� ���������� ����nosaltres una casa, pels veïns més / 7. L’herba preferida d’en Jordi Évole. Al torero li surt amb aque-�������������������������������"��Va molt bé perquè la truita es faci �������#���� ��#����$���������%������&����*��+�����#��������������-ralitzaran pràcticament tot l’Iran. La meitat de molt / 10. I jo, per la meva banda, també paralitzaré. <������� �����#����������� �����estudis / 11. Separat pel mètode de la levigació. Menjador col·lectiu de crispetes / 12. Amenaça a l’es-cola barcelonina de formació cine-������������$����#����������%����danses i piruetes.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL

30

VI

U EL

PRA

T

cnl

Alguns barbarismes

propis del catanyol

El mot catanyol és una paraula formada agafant una part del mot "català" i una altra part

del mot "espanyol". S'utilitza en sentit pejoratiu per referir-se a una manera de parlar en català molt comuna sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona. El catanyol es fa servir tant en la llengua oral com en l'escrita i és fruit de la forta � %�* ���� ���� ������/�� ���� �������� � -���!��* ����� ��������� ���

���#��� ���!��* �����*�������������barbarismes������; �paraules que pro-venen d’una altra llengua -en el nostre �����'����������������/�� � ������es fan servir erròniament perquè en la llen-gua pròpia ja hi ha un mot que té el ����+����������)�

���� � '��'������ ���� ������ ������!/����� �����������������������=�������������=��� Z������� ���=� ���-�������� �*���=� � !������� � !������� ��-���������� ��������������>� �#��#������-������������ ��������������������*����� �����%���� ������� ������; ��� ����� ����� ���� ���������������#��siguin.

���<�� ��� ������� ���������Novedós*�� ������ ��$������ � � ���-

��������������������������������������� � ������ ��'���������� �'������� "�����-ment l'hem de substituir per nou�������-bé per innovador�����������

������ ����� � ����;������ma de neteja de la llar.Us presentem un nou/innovador sistema de neteja de la llar.

Colmado*�� � � �����/� �#��� ��� ����adrogueria o b�����������"���)

Berberetxos*�� ������� �������� ��/������ ������ ���>� � � ���������� � � ��-talà n'hem de dir catxels o escopinyes. ��������

}������������������������������ �����'��'��������

Vés a l'adrogueria / botiga de queviures i compra tres llaunes de ���+ �~������*�)

Ofertar*�� ��� !����� ��������� ��������verb és oferir�����������

^��������#���!��������������������������� ��� ���/�������L'empresa ha ofert �������������������� ��� ���/�������

Omplenar*��������� !������� �#<-brid incorrecte de les dues formes cor-������������; �emplenar i omplir.

���������� �������!������������ ��������������������������> ���Has d'emplenar/omplir el formu-�������� �������������������������> ���

Els mots i expressions que porten aquesta mar-

ca (*) al costat, es consideren incorrectes.

~� ������������� ������� �� �� ����������������������������� �$���� ������

��������������������'��'����������#��#��� ������������� ����^�������� ���������'����

@��� �� ��� ������� ��������<�� �����anar a la platja amb els crios. Anem car-������� ����������'�������'����������%����������� � ������������������'�-�����'������������;������������'�������pales i demés estris per fer castells a la ������������~�������������� �����������������������������'� ��>��������� ���-��'�����������$��������� �����'� ���~������������ ���� �����#���������� $��������tornem cap a casa i reprenc la rutina. §

CNL El Prat de Llobregat���#)���������^ � ��|���

���� �����El Prat de Llobregat

Telèfon 93 379 00 50 extensió 5560

Per quart any consecutiu hi haurà una edició de Viu l’Estiu, que es repartirà a les nostres tres ciutats #�����=�����>�K����������$��������El Prat). No hi faltaran dos repor-tatges de platja i de gastronomia, i

un article sorpresa. Parlarem amb el pilot Isidre Esteve sobre la seva trajectòria vital i esportiva i us pro-posarem una ruta d’allò més inte-ressant per Miravet.

CÈNTRIC gastrobar Dinars i sopars tots els dies (NO tanquem per vacances)Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn L9_CèNTRIC | centricgastrobar.com

centricgastrobar.com .com/centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar

#centricgastrobar #viulestiualprat #elpratmola