El Matarranya

La Mediterràniauna mar en perillAiguamolls de l’Empordà25 anys del Parc NaturalMatthew Treecompromís amb el medi ambient

El Matarranyal’autenticitat d’un paradís inèditl’autenticitat d’un paradís inèdit

primavera 2009núm. 1 (SEgoNA èPocA)

2 euros

revista d’actualitat ecològica

Compte TriodosEl compte d’Estalvi Responsable

Informi-se’n902 360 940www.triodos.es

Amb una interessant rendibilitat i la

possibilitat de donar part dels interessos a

l´ONG que vosté decideixi*

Triodos Bank NV SE, opera sota supervisió del Banc d’Espanya en matèria de liquiditat i transparència i del Banc Central del Països Baixos. Inscrit com a sucursal en el registre del Banc d’Espanya amb el núm. 1491.

* La donació opcional (0%, 25%, 50%, 75%, o 100%) de l’interès del seu Compte Triodos es realitzarà a una de les ONG adherides al conveni. Consulti el llistat a www.triodos.es

Estalviar a Triodos Bank és una decisió socialment

responsable, perquè amb els seus diners només

financem empreses i organitzacions que treballen pel

medi ambient, la cultura i la justícia social.

Triodos Bank, el referent europeu en banca ètica i

sostenible.

Foto

graf

ies d

e pr

ojec

tes f

inan

çats

pel

Gru

p Tr

iodo

s

Un banc on compta alguna cosa més que els diners

Cooperació al desenvolupamentCooperació al desenvolupament

Energies renovablesEnergies renovables

Agricultura ecològicaAgricultura ecològica

ecoxarxa 1 3

editorial

La reapariciód’Ecoxarxa

carles B. gorbsDirectorcgorbs@azurmedi.net

Ecoxarxa és una publicació trimestral d’actu-alitat ecològica que continua el projecte que va néixer l’any 1999 amb el nom d’Ecoguia i que posteriorment es va transformar en el projecte Ecoxarxa, fins a l’any 2002. Ara, set anys més tard, amb aquesta segona època, reapareix de nou com a eina d’expressió, in-formació i divulgació de tots aquells aspectes relacionats amb el nostre entorn natural, així com un important mitjà educatiu i pedagògic, adreçat a un lector heterogeni, amb la finali-tat de sensibilitzar tota l’opinió pública i ad-ministracions sobre la preservació de l’entorn i, consegüentment, de fer un ús més sostenible dels seus recursos naturals.

A les pàgines d’Ecoxarxa hi trobareu, entre d’altres aspectes, notícies, reportatges, articles d’opinió, legislació i normatives, consells, entre-vistes, espais naturals..., i també, i sobretot, una molt àmplia agenda d’activitats i un directori de serveis. És la nostra voluntat presentar tota aquesta informació d’una manera àgil, moder-na, estètica i, alhora, rigorosa. Almenys aquesta serà la nostra intenció.

Ecoxarxa reapareix amb diversos objectius. El primer, és purament informatiu, ja que inten-tarem mantenir-vos informats de tots aquells esdeveniments que estiguin relacionats amb la natura, l’ecologia o el medi ambient. Un segon objectiu és pedagògic, ja que entenem que per tal de gaudir de la natura abans cal coneix-la, estimar-la i respectar-la. I un tercer objectiu és el d’esdevenir un vehicle d’expressió i divulga-ció de totes aquelles entitats i institucions que, d’una manera o altra, estiguin relacionades amb el medi ambient.

L’objectiu primordial, però, l’essencial, és el de sensibilitzar tots els ciutadans i també les admi-nistracions públiques envers el medi ambient, ja que considerem que tot el mal que es faci a la natura, al nostre territori, ens el estem fem a nosaltres mateixos. L’ecologisme no és ni més ni menys que aquell afany per anar conquerint, dia a dia, mica a mica, quotes més altes de qualitat de vida. Alhora, és també una acte de solidari-tat amb la mateixa natura, amb tots els seus éssers vius i, lògicament, amb tots els habitants del planeta, especialment d’aquells que convi-uen més a prop de nosaltres, sense oblidar, molt especialment, les generacions futures, ja que tot el maltractament que avui fem al nostre entorn perdurarà irremeiablement en el futur.

En aquest sentit, Ecoxarxa informarà sobre de-terminats aspectes relacionats amb el nostre en-torn més pròxim i, per tant, com el podem preser-var i millorar. Per això, hem decidit d’informar d’aquells aspectes d’àmbit català i d’altres in-drets que, bé sigui pel seu vessant geogràfic, o històric i cultural, ens siguin més propers.

Us convidem, doncs, aprofitant que el reportatge d’aquest número el dediquem a l’estat de la Me-diterrània, a navegar pel suggeridor mar de les nostres pàgines i ancorar, sovint, per observar amb interès aquells illots que configuren cada secció. Enlaireu la vela i deixeu que la brisa de les nostres línies us porti, lentament, al port de l’esperança. És una esperança, però, que s’ha de construir des del respecte, la crítica, la solida-ritat, la reflexió, el coneixement, la tolerància i una major igualtat social. Al cap i a la fi, el respecte al medi ambient comença pel respecte a l’ésser humà.

ecoxarxa 1 5

sumari

• Director Carles B. Gorbs• Coordinació general Meritxell Planas• Redacció Eduard Martí, Ernest Riera,

Mar Moreno, Sergi Travessa redaccio@ecoxarxa.net

• Fotografia Dolors Gibert• Correcció Maragda C. Vallès• Disseny Azur / Zaranda & Jo• Maquetació Zaranda & Jo / Martí Riu

JJ Comunicació• Col·laboradors OCUC, Mediterrània

(Centre d’Iniciatives Ecològiques), Cristina Valsera, Fundació Mona,Som Lo Que Sembrem, Libera

• Subscripcions Comercial Atheneumtel 936 544 061 / fax 936 542 237suscri.bcn@atheneum.com subscripcions@ecoxarxa.net

• Publicitat Isabel Izquierdopublicitat@ecoxarxa.net / tel 934 949 704

• Distribució Comercial AThEnEUM• Impressió JnP Arts Gràfiques• Edita AZUR

Agència de Comunicació MediambientalAvda. Diagonal, 535, 1r 2a 08029 Barcelonatel 934 949 704 fax 932 023 609www.azurmedi.net

• Director editorial Albert Trepatatrepat@azurmedi.net

• Fotografia portada Un racó de Vall-de-roures (Matarranya) / Dolors Gibert

• Dipòsit legal

• ISSn

• Imprès en paper ecològic

• Ecoxarxa no s’identifica necessàriament amb l’opinió publicada dels articles signats

• Ecoxarxa destinarà el 0,7 per cent del preu de venda a accions per preservar el medi ambient

ECOXARXAwww.ecoxarxa.net

Ecoxarxa número 1 (segona època) Primavera 2009

• notícies 6

• Opinió Quan la sostenibilitat ja no és una opció 20 Del Quart Cinturó a la Crisi 21

• Reportatge La Mediterrània, una mar en perill 23

• Alimentació Cap a la normalització dels aliments ecològics 27

• Legislació La legislació ambiental a les administracions públiques 30

• Descobrir... El Matarranya 35

• Consum Ajudes per a la compra de cotxes “ecològics” 42

• Animals Fundació Mona, rehabilitació de primats 44

• Art i cultura Quelot, la senzillesa contundent 48 ParcArt, natura i escultura 50

• Entitats Som Lo Que Sembrem 52

• Espais naturals El Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà compleix 25 anys 56

• Entrevista Matthew Tree 62

• Coneguem la natura Plantes medicinals, un patrimoni que no podem perdre 65

• Consells pràctics La bici, un bon mitjà de transport 67

• Ecologia a la xarxa La flora 69

• Agenda 71

6 ecoxarxa 1

notícies

Catalunya lliure de bosses

Segons la Societat Espanyola de neumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), un 30% de les malal-ties infantils actuals estan associades al medi ambient. Factors com la pol·lució, la contami-nació de l’aire, l’ús de combustibles sòlids per cuinar, o l’ús de pesticides, entre d’altres, són les principals causes de malalties infantils, se-gons ha manifestat el president de SEPAR, el doctor Julio Ancochea, ja que, segons va afir-mar, “els nens són especialment vulnerables a

les condicions mediambientals i la seva exposi-ció a la contaminació pot contribuir a augmen-tar la mortalitat, la morbiditat i la discapacitat infantil”.

Segons diversos estudis, els pulmons es van desenvolupant fins a l’edat de 18 anys i, per tant, la salut i qualitat d’aquest òrgan es pot veure greument afectada en el moment del seu creixement i, consegüentment, pot influir di-rectament en el seu funcionament futur.

La manca de qualitat del medi ambient afecta el 30 per cent de les malalties infantils

La Fundació Catalana per a la prevenció dels Residus i el Consum Responsable està desenvolupant la campanya Catalunya lliure de bosses de plàstic amb l’objectiu de regular l’ús abusiu de les bosses de plàstic d’un sol ús.

A Catalunya el consum de bosses de plàstic d’un sol ús va en augment, sovint el con-sum és abusiu, té una vida útil molt curta i comporta afectacions ambientals, so-cials i econòmiques tant en el procés de fabricació com en el seu posterior tractament com a residu.

Els envasos i les bosses d’un sol ús fan augmentar el volum de les nostres deixalles. S’es-tima que en un cap de setma-

na a Catalunya es poden usar 14 milions de bosses, que al llarg de l’any representen el 2% de les nostres deixalles, 110.000 tones.

Un dels objectius principals de la campanya és que el Govern de la Generalitat de Catalunya reguli el consum indiscriminat i gratuït de bosses de plàstic, apli-cant un impost ecològic de 0,2 €/bossa a partir de gener de 2009.

Aquest impost hauria de re-vertir en un organisme de nova

creació, el Fons Econòmic de Prevenció, per realitzar actua-cions mediambientals.

Alhora, també es demana que es realitzi una campanya sobre la prevenció dels resi-dus d’envasos i embolcalls, i especialment de la bossa de plàstic d’un sol ús, i es desen-volupin altres mecanismes per fomentar entre els consu-midors els elements reutilit-zables en contra de la bossa de plàstic.

DG

ecoxarxa 1 7

notícies

El Parc natural del Montgrí, les Medes i el baix Ter fa nous passos

El passat 30 de setembre va finalitzar

el període per presentar al·legacions

a l’Avantprojecte de llei de declaració del Parc Natural del Montgrí,

les Medes i el baix Ter.

dues reserves naturals parcials (part submergida de les Medes i porcions dels aiguamolls del baix Ter). El futur parc regula-rà la conservació del medi na-tural i del patrimoni cultural, la gestió de l’aigua i el sistema hidrològic, com també la gestió i aprofitament dels recursos naturals.

El projecte ha aixecat molt de debat i polèmica a la zona, fet que ha provocat la presentació de diverses al·legacions per part d’entitats i ajuntaments. Pals, Palau-sator i Fontanilles al·leguen que no se’ls va infor-mar de la redacció de l’avant-projecte i creuen que vulnera-ria l’autonomia municipal en matèria d’ordenació urbanísti-ca. Demanen que es modifiqui

el projecte amb un estudi més acurat o que s’excloguin els seus termes municipals dels límits del parc.

Els propietaris agrícoles es queixen de les dificultats que pot portar a l’aprofitament de la propietat privada i l’Asso-ciació turística de Pals dema-na que hi hagi un estudi de viabilitat econòmica que de-mostri que el parc seria auto-suficient.

Veïns de Torroella, l’Escala i Bellcaire també hi han pre-sentat diferents al·legacions. Finalment, la Plataforma del Ter denuncia que no es fa re-ferència al funcionament hi-drològic del riu i demana que s’inclogui la gestió integral del riu i la seva conca.

El nou parc natural tindria una superfície total de 8.061 ha, el 76% en l’àmbit terrestre i el 24% seria la part marina. Inclou porcions de 7 municipis (Torroella de Montgrí, Pals, Bellcaire, l’Escala, Palau-sa-tor, Ullà i Fontanilles). Dins els seus límits hi ha previst tota una reserva natural integral (part emergida de les Medes) i

CG

8 ecoxarxa 1

notícies

El biòleg Daniel Pauly rep el Premi Ramon

Margalef pels seus treballs en el camp de l’ecologia marina, dos

projectes de la RPD de Laos i de Perú

per portar energia renovable a comunitats

aïllades comparteixen el prestigiós Premi

Sasawaka del PNUMA.

En el marc del Congrés Mundial de la natura ha estat nomenat gua-nyador del Premi Ramon Margalef d’Ecologia, el biòleg francès Daniel Pauly.

El Premi Ramon Margalef, creat per la Generalitat de Catalunya l’any 2004, és l’únic premi internacional consagrat únicament a l’ecologia. El seu objectiu és reconèixer una tra-jectòria científica o un determinat descobriment que hagin contribuït de manera significativa al progrés de l’ecologia.

Daniel Pauly és doctorat en biologia pesquera i oceanografia biològica i actualment dirigeix el Centre de

Pesqueries de la University of Bri-tish Columbia (Vancouver, Canadà). Pauly és una eminència en l’estudi del declivi de les reserves pesque-res i la resposta dels ecosistemes a la pressió humana. ha analitzat els impactes de la pesca sobre els eco-sistemes i els ha quantificat mitjan-çant l’anomenat “Índex Tròfic Marí”.

Al llarg de la seva trajectòria sem-pre ha estat molt actiu en la lluita per conservar els ecosistemes ma-rins, fins al punt de denunciar la permissivitat de certs governs amb tècniques de pesca i reclamar re-serves marines a causa de la situa-ció límit en la qual es troben alguns ecosistemes marins.

Per altra banda, des de la IA-EDEN i Salvem l’Empordà va-loren molt positivament la cre-ació del parc natural i creuen que les reticències inicials de certs sectors econòmics de la comarca es deuen a la manca d’informació, tot i això també hi ha presentat al·legacions. La seva proposta amplia els límits del parc i l’enllaça amb el Par Natural dels Aigua-molls de l’Empordà pel nord,

inclou zones inundables del Ter i Daró a ponent i pel sud, el fa arribar fins als primers contraforts de les Gavarres i massís de Begur. Pel que fa a l’àmbit marí, proposen am-pliar les àrees de no extracció incorporant l’àrea dels penya-segats del Montgrí. Finalment, demanen una bona gestió i se-guiment, la participació de les entitats del territori i un bon finançament.

El biòleg Daniel Pauly és guardonat amb el Premi Ramon Margalef d’ecologia

Dolors Gibert

ecoxarxa 1 9

notícies

Irregularitats amb el reg del Club de Golf de Sant Cugat i en l’abocament de

les aigües residuals de la urbanització Costa del Golf

El Club de Golf de Sant Cugat del Vallès no té cap concessió d’aigües

de reg i, per altra banda, la urbanització

Costa del Golf no té cap instal·lació de depuració

de les aigües residuals.

L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha sol·licitat una autorització d’aigües residuals depurades de la urbanització Costa del Golf al torrent de Llaceres a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Per un al-tre costat, el golf Club de Golf Sant Cugat està tramitant des de l’any 2002 una concessió d’aigua per a reg.

L’ADENC-EdC, el Grup de Natura del Club Muntanyenc, la CUP, ERC, IC-V, PSC i l’Assem-blea de Joves de Sant Cugat han denunciat en una roda de prem-sa la situació en què es troba la urbanització Costa del Golf i les irregularitats en l’ús de l’aigua per part del golf. Tanmateix, l’ADENC també ha presentat al·legacions als expedients que està tramitant l’ACA.

En la sol·licitud de l’Ajunta-ment considera la urbanització Costa del Golf com un nucli de població aïllat i en conseqüèn-

cia amb menys de 2.000 habi-tants equivalents, la legislació vigent fixa el nivell de tracta-ment per a nuclis de més de 2000 hab/eq, però pel que fa als de menys habitants només recomana que el tractament sigui l’adequat. Les entitats ecologistes denuncien que no es pot considerar la urbanitza-ció aïllada de la trama urbana de Sant Cugat i, que tot i això, els límits proposats per l’infor-me tècnic de l’ACA no són els adequats al medi receptor, te-nint en compte que les aigües s’abocarien a la capçalera del torrent de Llaceres, que aigües avall travessa el Parc Rural de la Torre Negra, i l’estat ecolò-gic del torrent afectaria als va-lors ambientals del Parc.

Per una altra part, el club de Golf Sant Cugat, construït el 1917, està tramitant una con-cessió d’aigua per a reg des del 2002, per tant és una incògnita

com se subministra aigua de reg el club de Golf, tot i que un informe recent de l’ACA afirma que el reg es realitza amb dos pous que no estan legalitzats.

Finalment, l’ADENC conside-ra que és necessari determinar les condicions i buscar respon-sabilitats dels abocaments d’ai-gües residuals de la urbanització Costa del Golf que actualment es realitzen sense autorització, com també de l’obtenció i l’ús de l’aigua de reg per part del Club de Golf Sant Cugat.

En la roda de premsa realit-zada, els diversos grups es van preguntar com es pot aprovar una urbanització que encara no té autorització d’abocament d’aigües, amb quines bases es considera la urbanització un nucli de població aïllat, i d’on obté l’aigua el club de golf; i exigeixen a les administraci-ons que actuïn amb responsa-bilitat social.

CG

10 ecoxarxa 1

notícies

S’inaugura el tram del Montseny del camí dels Països Catalans

S’ha inaugurat el tram pioner del camí que uneix Sant Celoni

i Vic rodejant el Montseny de poble en poble, amb la publicació

de la Guia i la realització de les rutes culturals previstes.

vera, quan durant el mes de maig s’iniciaren les caminades de senyalització amb la parti-cipació de la gent dels pobles de la zona i el vist-i-plau dels ajuntaments, propietaris i responsables del Parc Natu-ral. El 22 d’agost membres del PAS van presentar el tram del Montseny dins els actes de la Universitat Catalana d’Estiu i finalment durant aquesta tardor es portaran a terme les rutes culturals de presentació del tram: del 12 al 14 de setem-bre de Gualba a Viladrau, 11 i 12 d’octubre de Sant Celoni a Gualba i 22 i 23 de novembre de Viladrau a Vic.

La inauguració d’aquest pri-mer tram representa tan sols un primer pas per a aquest camí de camins, que en els propers deu anys espera poder unir les 88 comarques i illes de parla catalana, recorrent uns 4000 quilòmetres dels Països Catalans. Actualment ja s’es-tà treballant en sis trams més:

Serra de Tramuntana a Ma-llorca –de Sóller a Esporles–, Marina Alta i Baixa al País Va-lencià –de Dènia a Benidorm–, Alt Maestrat i els Ports al País Valencià –de Benassal a More-lla–, Prepirineu –de Santa Pau a Gombrèn–, Barcelona –de Collserola a Gràcia– i Ribagor-ça i Pallars Jussà –de Benavar-ri a Montrebei. Aquests trams es troben en diferents nivells de desenvolupament, tot re-dactant la Guia, senyalitzant o definint l’itinerari, fent el pla de senyalització o realitzant els primers contactes amb en-titats i administració pública.

El seu objectiu és vertebrar i cohesionar el territori a través d’una marca cultural que uneixi els principals punts d’interès his-tòric, social, natural i paisatgís-tic del país, i promogui un turis-me que potenciï els valors de les comarques, tot gràcies a la par-ticipació d’uns 3000 voluntaris, coneguts com a Amics del Camí, repartits arreu del territori.

El passat 2 d’octubre de 2008 es va presentar, a la sala de les Cotxeres del Palau Robert de Barcelona, la guia El Camí al Montseny amb l’acompanya-ment de la colla de trabucai-res Toca-sons de Taradell, que van donar el tret de sortida definitiu per al primer tram senyalitzat d’aquest camí, es-sencialment cultural, que té previst unir les terres de par-la catalana dibuixant un 8 ir-regular, símbol de l’infinit, de renaixement i de regeneració. Aquest moment va ser el resul-tat a quasi tres anys de feina, coordinació i participació entre el PAS –entitat impulsora del Camí– i persones, col·lectius i institucions del territori. Du-rant aquest temps s’han por-tat a terme un bon grapat de caminades de reconeixement, de senyalització inicial i rutes educatives, mitjançant camps de treball culturals per a col-lectius de joves –esplais i agru-paments escoltes.

Els fruits a la bona feina feta van arribar a finals de prima-

AssoCiACió PAs - AmiCs Del CAmí

ecoxarxa 1 11

notícies

PRoU a les curses de braus!

Des de fa anys gran part de la població catalana s’ha declarat d’una o altra manera antitau-rina. Una enquesta del Gallup, publicada el 2006, afirmava que el 80% dels catalans estan en contra de les curses de braus i de les tortures que comporten als animals.

Cal recordar que l’any 2004 la ciutat de Barcelona es va de-clarar contrària a les curses de braus i des d’aleshores 44 mu-nicipis catalans s’han declarat en contra de la tortura taurina. L’any 2006 es varen tancar les places de toros d’Olot, Girona i Lloret de Mar. En l’actualitat, l’única plaça de braus on es duen a terme les “corridas de toros” a Catalunya és a la plaça Monumental de Barcelona.

La Plaça de Braus de Tarra-gona s’està remodelant i, pos-siblement, permetran realitzar altres actes, a més de les corri-des a la plaça.

Cada any, més de 100 braus són torturats i executats a la plaça de braus de La Monumen-

tal de Barcelona. Durant la tem-porada taurina cada diumenge d’abril a setembre sis braus són executats a la plaça davant d’un públic majoritàriament turista, que creu veure en aquest espec-tacle una tradició típicament catalana.

També cada diumenge des de fa anys ciutadans i ciuta-danes espontànies, activistes i associacions, propers a l’entorn animalista i en contra de la tau-romàquia, es concentren davant La Monumental per protestar i mostrar el seu rebuig a les corri-des de braus i a la tauromàquia, i també per informar els turistes de l’espectacle que s’hi ofereix.

Ara, aquest moviment popu-lar ha fet un pas més enllà i s’ha creat la Plataforma Prou! (www.prou.cat) a fi de dur a terme una Iniciativa Legislativa Popular per abolir les curses de braus a Catalunya.

La Iniciativa Legislativa Po-pular (ILP) és una eina que per-met que un grup de ciutadans proposin una llei que pugui ser

discutida al Parlament de Ca-talunya. Per tal de referendar la ILP i que sigui acceptada al Parlament s’han de recollir un total de 50.000 signatures de ciutadans catalans, i majors de 16 anys.

Aquesta recollida de signa-tures es realitzarà amb la col-laboració dels fedataris, perso-nes que s’han acreditat davant de la Mesa del Parlament per a aquest procés. La recollida es va iniciar a principis de novembre i es durà terme durant 4 mesos. Si es recullen les signatures ne-cessàries per donar suport a la ILP, el ple del Parlament de-batrà i posteriorment es votarà una proposta de Llei per abolir les curses de braus.

El poble català, tradicional-ment sensible i respectuós amb els drets dels animals, posseeix una de les lleis de protecció dels animals més avançades i pro-gressistes de tot Europa, però que encara permet la celebració de curses de braus on es tortura i mata l’animal.

Recentment s’ha creat la Plataforma Prou!, amb l’únic objectiu d’impulsar una Iniciativa Legislativa Popular per tal que al Parlament de Catalalunya es voti una llei que aboleixi les curses de braus.

12 ecoxarxa 1

notícies

Augmenta el nombre de primats utilitzats per a l’experimentació a Catalunya

Mentre que el 2002 es van utilit-zar a Catalunya 48 primats per a l’experimentació, el 2007 han estat 234 davant els 65 utilit-zats entre totes les altres comu-nitats, la qual cosa representa el 78.3% de tot l’Estat espanyol.

El Projecte Gran Simi i Dar-win han denunciat aquest alar-mant increment d’experiments amb simis i es lamenten que Catalunya que al seu dia va ser pionera en matèria de protecció animal, presenti una tendència tan oposada a l’europea. Àus-tria va prohibir aquest tipus

L’experimentació amb primats a Catalunya ha augmentat en cinc anys un 388 per cent, una xifra alarmant i sense precedents.

d’investigació el 2006 i 400 eu-rodiputats han demanat a la Comissió europea un calendari per acabar amb la utilització de primats en l’experimentació científica.

Les dues organitzacions re-corden que hi ha una Directiva EU 86/609/EC que a l’article 7.2 diu clarament: “L’experi-mentació animal no ha de dur-se a terme si hi ha algun altre mètode científic, satisfactori i disponible d’obtenir el mateix resultat, sense que intervingui l’ús animal”.

Acord per a la protecció del delta del Llobregat

El conseller de Medi Ambient i Habitatge de

la generalitat, Francesc Baltasar, i el president

de gas Natural, Salvador gabarró, han signat un

acord per col·laborar en la gestió de programes

de preservació, millora i protecció del patrimoni natural dels

espais naturals del delta del Llobregat.

Aquesta col·laboració permetrà re-alitzar l’avaluació dels valors dels tres hàbitats amenaçats i que es consideren de protecció priorità-ria. El delta del Llobregat compta amb 20 hàbitats naturals d’interès europeu, 3 dels quals d’interès prioritari per a la conservació: lla-cunes, pinedes i dunes.

La consolidació i recuperació d’hàbitats, com també la protecció de la flora i la fauna característi-ques del delta són àmbits d’actua-ció destacats de l’activitat del Con-sorci del delta del Llobregat.

A banda de cooperar en el Pro-grama de seguiment dels hàbi-tats del delta del Llobregat, el conveni permetrà la col·laboració en el Programa de divulgació del patrimoni natural del delta, que es concretarà en l’edició de tres guies naturalistes, un material didàctic per oferir als visitants. La finalitat del programa és po-tenciar el valor divulgatiu i edu-catiu dels hàbitats i la promoció d’un ús sostenible d’aquest es-pai, que rep més de 50.000 visi-tes anuals.

ecoxarxa 1 13

notícies

Medi Ambient formarà part d’un programa europeu

sobre canvi climàtic i gestió forestal

La directora general del Medi Natural, Núria Buenaventu-ra, ha signat a Berlín el do-cument que dóna el tret de sortida al projecte.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge formarà part d’un projecte europeu, FUTUREforest, que té com a objectiu intercanviar coneixe-ments i experiències en rela-ció amb els efectes del canvi climàtic en la gestió forestal. El projecte també analitza-rà com millorar la mitigació del canvi climàtic mitjançant una gestió forestal sostenible adaptada als canvis.

La potenciació d’una gestió forestal sostenible i activa és imprescindible per mantenir tots els beneficis que els bos-cos proporcionen a la socie-tat, entre els quals la miti-gació dels efectes negatius del canvi climàtic mateix. És per això que el Departament de Medi Ambient i Habitat-ge considera important va-lorar les múltiples funcions dels boscos i incrementar els esforços per garantir els re-cursos perquè puguin man-tenir o incrementar els seus valors ambientals, socials i econòmics.

El Pla Renove Turisme s’estableix com un pla de

renovació per impulsar la rehabilitació d’establiments turístics, per tal de millorar

la qualitat i sostenibilitat de les instal·lacions

turístiques existents, i que contribuirà a millorar

el nivell i l’atractiu de l’oferta turística actual.

L’import màxim a finançar serà de fins al 90% de la inversió neta (excloent impostos) i el tipus d’interès aplicable a l’empresa serà de tipus fix al 1,50% TAE.

El termini per iniciar el proce-diment finalitza el 15 de desem-bre de 2009, o fins a l’esgota-ment del pressupost de la línia de crèdit.

Entre d’altres, són objecte de fi-nançament la millora de la sos-tenibilitat a partir de l’estalvi energètic, reducció de tot tipus de contaminació, reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle..., i la millora de la seguretat i la implantació de sis-temes de qualitat (Q, ISO, EMAS, etc.).

Línea ICO de finançament del plade renovació d’instal·lacions turístiques

El (BACC) denuncia que REnFE es troba a la cua d’Europa en l’accés de les bicicletes als trens

El Bicicleta Club de Catalunya (BACC), s’adhereix a la campanya estatal im-pulsada per la coordinadora COnBICI “Bicis al Tren” per reclamar un canvi integral de REnFE respecte el trans-port de bicicletes.

Un estudi de la Federació de Ciclis-tes Europeus – European Cyclists’ Fe-deration revela que l’Estat espanyol, amb l’empresa estatal de ferrocarrils REnFE, es troba a la cua d’Europa en l’accés de les bicicletes als trens.

El BACC dóna suport a les accions que es duguin a terme durant de cam-panya. Algunes d’aquestes accions es concreten a fer reclamacions al servei d’Atenció al Client per denunciar la falta d’espais i possibilitats per dur la bicicleta de forma còmoda i segura en els trens.

14 ecoxarxa 1

notícies

El TSJC anul·la les llicències dels parcs eòlics de la serra del

Tallat i de la serra de Vilobí

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat la tramitació per a

la construcció de dos complexos d’aerogeneradors i

deixa en una situació incerta la resta de centrals.

Segons la publicació El Trian-gle, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Cata-lunya (TSJC) ha estimat parci-alment el recurs presentat per les organitzacions ecologistes Ipcena i Plataforma per la De-fensa de la Vall del Corb i ha anul·lat les llicències per a la instal·lació dels parcs eòlics de la serra del Tallat i de la serra de Vilobí. Totes dues centrals es repartien entre els termes de Vallbona de les Monges (Urgell), Passanant (Conca de Barberà), Tarrés i Fulleda (Garrigues). La raó de fons és

que el TSJC considera que en la tramitació administrativa dels parcs s’ha vulnerat la Llei d’urbanisme catalana. En la sentència del TSJC s’estableix que l’emplaçament escollit no és compatible amb el planeja-ment urbanístic.

Eduard Moreno, un dels ad-vocats representant de les en-titats ecologistes, afirma que la majoria de parcs eòlics s’han tramitat d’una forma molt si-milar i, per tant, en una zona rústica no urbanitzable, motiu pel qual “tots podrien ser il·le-galitzables”.

Parc eòlic | eDuArD mArtí

ecoxarxa 1 15

notícies

El Grup de Defensa del Ter (GDT) felicita

l’Ajuntament de Ripoll per la decisió de convocar

una consulta oberta i de caràcter vinculant

perquè la ciutadania es pugui pronunciar sobre

el desenvolupament de l’Àrea Residencial

Estratègica (ARE) que proposa la Generalitat.

L’Ajuntament de Ripoll rep la felicitació del GDT per convocar una consulta popular

Per al GDT, el que hauria de ser norma habitual davant propostes o projectes que poden suposar canvis importants, tant pel que fa al desenvolupament dels munici-pis com les previsions considera-bles d’augment de població, o com les que afecten el seu entorn o a la mateixa qualitat de vida dels ciu-tadans, no ho és. Per aquest mo-tiu, davant l’aprovació per part de

l’Ajuntament de Ripoll de fer una consulta vinculant sobre l’ARE ha merescut la seva felicitació.

Segons el GDT, “decisions com aquesta, l’allunyament entre clas-se política i ciutadania s’escurça, ja que sovint la participació ciu-tadana queda relegada a termes protocol·laris però no decisoris, enfosquint d’aquesta manera el joc democràtic”.

Es tracta d’una campanya gra-tuïta que s’organitza amb perso-nes voluntàries de l’entitat, les quals preparen el material per a les escoles i els esplais que vo-len participar-hi. La campanya està adreçada a tots els centres escolars del Vallès.

L’objectiu d’aquesta campa-nya és fer prendre consciència de com és de lent i delicat el crei-

xement d’un arbre i, per tant, com de delicats són els nostres boscos. A partir d’aquesta cam-panya es poden treballar molts altres aspectes com, per exem-ple, aprendre com es realitza l’evolució natural d’una zona deforestada o prendre conscièn-cia de la importància de tenir un espai natural al voltant de la ciutat, entre d’altres.

La campanya “Una gla, un arbre” és una de les

primeres campanyes impulsades per l’ADENC

(Associació per a la Defensa i per l’Estudi

de la Natura) des de 1985, i està adreçada als

centres d’ensenyament i als esplais.

L’ADEnC inicia un any més la campanya “Una gla, un arbre” dirigida a tots els centres escolars del Vallès

DG

16 ecoxarxa 1

notícies

La plataforma no a la MAT mostra la seva disconformitat

amb les respostes a les al·legacions

Segons la plataforma, la nul·la voluntat de comunicació amb

la ciutadania per part del govern ha fet que la majoria

de ciutadans i un número important d’entitats que

havien presentat al·legacionsno hagin rebut cap resposta.

Per aquest motiu, la Platafor-ma NO a la MAT ha presentat la campanya de recollida de signatures “Per la transparèn-cia informativa: Cap al·legació sense resposta!” que davant el proper tancament dels expedi-ents oberts i la seva tramitació al govern central vol visualit-zar la disconformitat de la ciu-tadania i reclamar un debat públic vinculant on es pugui analitzar la necessitat de la MAT i les seves alternatives.

Joan Martí, membre d’aquesta plataforma, afirma, a més, que molts particulars no han rebut cap resposta a les al·legacions presentades i que, per tant, no responen sobre cap dels casos més greus. El propi Joan Martí, cirurgià de l’hospital de Santa Caterina de Girona, va presen-tar una documentada i extensa al·legació sobre els perills a la salut que comporta la línia i no n’ha rebut cap resposta. Segons aquesta entitat, la tramitació

de la MAT i l’inici d’obres al tram Sent-menat-Bescanó ha es-tat farcit d’irregulari tats i infraccions de la legislació, com ha de-nunciat en diferents ocasions el Síndic de Greuges. “L’actuació de Red Eléctrica de España (REE) i del govern, malgrat els dictàmens del Síndic, no ha canviat i con-tinua la manca d’ac-cés a la informació, la prepotència com a forma de relació amb la ciutadania i l’in-compliment de la le-gislació”, manifesten els seus responsables.Cb

ecoxarxa 1 17

notícies

S’aprova un pla per promoure l’alimentació i l’agricultura ecològiques

per al període 2008-2012

L’objectiu fonamental d’aquest pla d’acció és el de promoure les pro-duccions i el consum de productes i aliments ecològics a Catalunya. Actualment hi ha en territori català 60.095 ha de producció ecològica, que significa un 5% de la superfí-cie total. A més, hi ha 139 explota-cions ramaderes beneficiàries de ramaderia ecològica.

El Pla d’acció vol fomentar, en-tre d’altres aspectes, la informa-ció i el consum d’aquests produc-tes i el de la seva qualitat amb un

sistema de producció certificada d’aliments.

Gairebé la meitat de la pobla-ció catalana, un 48,1%, ha con-sumit alguna vegada aliments ecològics, si bé només 1/3 part ho fa com a mínim alguna vegada al mes, concretament, un 22% ho fa amb freqüència setmanal. La motivació principal per la com-pra d’aliments ecològics és la salut (57%), mentre que el prin-cipal motiu per al no consum és el preu.

Acciónatura promou jornades de voluntariat ambiental per a persones grans

El Govern de la Generalitat ha

aprovat el Pla d’Acció per a l’Alimentació i

l’Agricultura Ecològiques per al període 2008-2012. Aquest pla inclou un total de 105 actuacions i té un

pressupost de gairebé 37 milions d’euros.

Els voluntaris visitaran els espais naturals en els quals l’ONG realitza tasques de con-servació. El projecte pretén mi-llorar la qualitat de vida de la gent gran tot promovent l’acti-vitat física i la cohesió social.

Sota el lema “Grans perso-nes per la natura”, l’ONG Ac-ciónatura organitza jornades de voluntariat ambiental per a persones jubilades. Aquest pro-jecte, que compta amb el suport i la col·laboració d’Obra Social “la Caixa”, engloba diverses jornades en les quals els volun-taris podran visitar els espais

naturals on l’ONG realitza tas-ques de conservació i millora, i participar en la seva restaura-ció a través de diferents activi-tats i tallers.

L’objectiu d’aquesta inicia-tiva és donar a les persones jubilades l’oportunitat de par-ticipar en els projectes d’Acció-natura de restauració del medi ambient. Al mateix temps, també es pretén millorar la qualitat de vida de la gent gran promovent l’activitat física i la cohesió social.

El projecte de “Grans per-sones amb la natura”, a part

d’incloure sessions de volun-tariat ambiental, també inclou dues jornades de reflexió en les quals es parlarà sobre la im-portància de tenir un estil de vida saludable a través de la participació i l’activitat física.

Les jornades de voluntariat, que s’han iniciat el passat 18 de desembre de 2008, en horari de matí, són gratuïtes i estan ober-tes a totes aquelles persones jubilades que hi vulguin partici-par. Es pot consultar la informa-ció del projecte a la web www.accionatura.org o a través del telèfon 93 237 38 02.

18 ecoxarxa 1

notícies

L’Obra Social de Caixa Catalunya obre la porta a la reintroducció del

linx europeu a CatalunyaL’Obra Social de Caixa

Catalunya ha presentat els nous inquilins del seu Centre

de Natura i Desenvolupament Sostenible, a les Planes de

Son. Es tracta de Uy i Lu, dos exemplars de Linx Europeu

(Lynx linx) que Caixa Catalunya ha incorporat recentment al Centre de Fauna d’aquestes

instal·lacions per al seu programa d’educació ambiental.

Uy i Lu, actualment de sis me-sos d’edat, contribuiran enor-mement a conscienciar sobre la importància d’aquests depre-dadors al Pirineus catalans, on se’ls va perdre la pista a mitjans del segle XX. L’Obra Social Cai-xa Catalunya obre la porta així a la reintroducció d’aquest fè-lid a Catalunya, ja que la seva descendència pot ser clau per intentar retornar-lo als nos-tres boscos.

Segons un estudi de l’any 2004 del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (Projecte de reintroducció del

Linx Europeu a Catalunya. Restitució d’una espècie em-blemàtica al Pirineu), el linx és una “peça necessària per al trencaclosques pirinenc” i el seu retorn “no farà més que restablir una situació natural”.

Com a superdepredador, el linx ajuda a controlar les po-blacions d’altres depredadors, com les guineus, el gat salvatge o el gat mesquer. A més, el linx actua com a agent controlador i evitador de malalties de lle-bres i artiodàctils, en eliminar animals malalts i mantenir la seva població.

obrA soCiAl CAixA CAtAlunyA

An. 210x297 ECONATUR tr 3/4/09 14:27 P�gina 1 C M Y CM MY CY CMY K

20 ecoxarxa 1

opinió

Consumir recursos i generar residus en el pre-sent pensant en les generacions futures. Aquests eren els postulats del desenvolupament sosteni-ble primer i de la sostenibilitat després.

Aquest concepte, el de sostenibilitat, és rela-tivament nou, no fa gaires anys que ronda pel nostre vocabulari i la veritat és que potser no li queda gaire temps més. Segurament, inicial-ment era un posicionament adequat a unes de-terminades condicions, però la manca de suport per part de la classe política, els sectors de pro-ducció i consum i els mitjans de comunicació, ha fet que hagi tardat massa a calar en la nostra societat. Segurament durant aquest temps el creixement continuat i el consumisme han anat fent la seva feina i han acabat fent impossible una opció de vida sostenibilista.

Els científics experts i atrevits sempre van un pas endavant de la societat i ara que precisa-ment potser la societat els començava a fer-los cas amb la sostenibilitat, ara, comencen a pos-tular un altre posicionament més radical, el de-creixement.

Una altra prova que la teoria sostenibilista ha quedat enrederida és que qui en fa publicitat és a qui menys li interessa, només cal fixar-se en els anuncis dels darrers temps de grans multinacio-nals del sector dels recursos energètics com Ende-sa, Iberdrola o Repsol. En aquests anuncis hi ha una clara exaltació dels valors de la sostenibilitat. A part de l’evident operació de maquillatge verd de la seva imatge que hi ha al darrere d’aquesta publicitat... no serà que ja no veuen la sostenibi-litat com el pitjor escenari per a ells? No serà que potser veuen com un mal menor la sostenibilitat enfront del decreixement?

D’altra banda, des d’un punt de vista científic, són nombroses les veus que argumenten que ara ja no és suficient una desacceleració del creixement i un canvi en els hàbits de producció i consum, sinó que cal anar més enllà i recuperar nivells ante-riors en el temps, caldrà recular a nivells en què els equilibris de producció de residus i explotació de recursos naturals no estiguessin tan decantats cap al costat de la contaminació i l’esgotament. Quan tardarem aquest cop a prendre seriosament aquesta nova opció de vida i de pensament!? Tam-bé caldrà esperar a què la situació sigui més fa-tídica (i fatal)? També caldrà esperar a què surti una nova branca de pensament que encara vagi més enllà!? Perquè l’adopti el sector productiu també caldrà que ho vegin com un mal menor da-vant d’opcions més noves? Quant de temps caldrà per veure que la sostenibilitat ja no és una opció?

Quan la sostenibilitat ja no és una opció

Ernest Riera

Els científics experts i atrevits sempre van un pas endavant de la societat i ara que

precisament potser la societat els començava a fer-los cas amb la sostenibilitat, ara,

comencen a postular un altre posicionament més radical, el decreixement.

ecoxarxa 1 21

opinió

El Polític Tòpic ConvencionalEl Polític Tòpic Convencional (PTC) pensa que una crisi és solament una aturada de ritme: si el pressupost no creix, farem les obres a ritme més lent, però pensa que farà essencialment el ma-teix. Per al PTC, per exemple, el Quart Cinturó no és qüestionable per l’actual crisi.

No obstant, no accelerarem la sortida de la crisi mantenint les inversions amb la creença que s’han de fer les mateixes obres. Aquesta és la visió del ric: la crisi n’atura algunes coses, però els que es reestructuraran de cap a peus seran els pobres. Que es desenganyi el PTC: la crisi és prou profun-da com perquè el camí de solució ja no sigui simple.

El PTC pensa també que la crisi pot ser una bona excusa per aturar Kyoto i saltar-se els con-trols ambientals. Cal afluixar controls, tenir en compte que hem de sacrificar les exigències am-bientals... Ja ho hem començat a escoltar.

Tot i això, un PTC espavilat pot veure com la demanda de més inversió pública i l’admissió de dèficit en els pressupostos li permet vendre millor l’obra pública, com per exemple el Quart Cinturó. Ara mateix la inversió i la despesa de l’estat en-cara té millor justificació que abans. Finalment, podria fer de keynesià i mostrar a la societat que la responsabilitat d’un PTC és dirigir-la per tal que, pobrissona, surti de la crisi. Ara, diran tam-bé els PTC, podem ajudar la societat a salvar-se d’ella mateixa i l’hem de reactivar econòmica-ment. Més dirigisme a la vista!

La crisi: la fi dels PTC i la recuperació de les polítiques públiquesDoncs no. Perquè el PTC té els dies comptats i té menys futur que les immobiliàries tòpiques con-vencionals, tot i que remoure’ls del seu seient no serà mai tan ràpid com les caigudes de la borsa i del mercat immobiliari.

Perquè si resulta que hem de sortir de la crisi amb major productivitat i eficiència, què millor que esforçar-se per complir Kyoto? Seria una bona gimnàstica i una perfecta pista de llança-ment. Perquè ara és l’hora de l’eficiència ener-gètica, de deslligar-se del petroli i del consum energètic barroer.

Certament, caldrà fer inversió des de l’Estat per poder fer un pas endavant, però inversió no són solament autovies, només que ara caldrà demostrar quines poden ser les inversions clau i quin és el seu impacte real en l’economia i en l’eficiència en l’ús de l’energia. El gran dèficit en transport públic que arrosseguem pren ara més que mai dimensió social i energètica.

El PTC, com ha fet sempre, ens tractarà com a infants i no voldrà demostrar què és millor ni el perquè. Però aquesta exigència és a partir d’ara indefugible. No ho sap encara el PTC, acostumat des de sempre a encarregar informes tècnics in-solvents i mercenaris com, per exemple, tots els que fins ara han justificat el Quart Cinturó.

Però això s’ha acabat, forma part del passat, d’un passat mort, no enterrat encara i que lluita

Del Quart Cinturó a la Crisi

Manel Larrosa

22 ecoxarxa 1

opinió

per no ser-ho, per fer de zombi i estendre encara el mateix mal. No podem perdre molt de temps en aquesta situació: el resultat només seria un allargament de les dificultats.

Perquè, no sabem prou bé que aquesta crisi significa el final d’un motor de l’economia priva-da basada amb el totxo i el d’una inversió públi-ca paral·lela basada també en el ciment com a protagonista?

A partir d’ara, les inversions haurien de competir en eficàcia. Ja no serà possible posar ciment per posar ciment, sinó que el ciment hauria de competir amb altres destinacions: recerca, ciència, universitat, formació professi-onal... és a dir, hospitals, centres de formació, laboratoris de recerca, ferrocarrils no faraònics, i un llarg etcètera. Si més no, competiran molt més que no pas fins ara i les prioritats per a uns recursos escassos hauran de ser triades molt més raonadament.

La Crisi i el Quart Cinturó: mal que vingui, visca les oportunitatsLa crisi farà més contra el Quart Cinturó que 15 anys de moviment opositor. Ja no és possible, si es tracta de superar la crisi, de ser la màquina europea de posar totxos. Caldrà fer una mica més del que fan a Europa i força menys del que nosaltres hem anat fent fins ara.

Només a Espanya es pensava a tenir duplica-da, des de Cadis a la frontera francesa, l’auto-pista AP-7 amb un autovia. Només a Espanya l’habitatge es menja sencer la renda familiar i empobreix tanta gent.

Ca... dubtarà el PTC immutable. Però la crisi, que és profunda, el desmentirà. És només qüestió de temps que esclati del tot una realitat amagada.

És l’economia, estúpid! Una frase clau de la política americana, que finalment ara podrem aplicar als nostres PTC, doctors en pensament polític tòpic convencional.

Benvinguda la claredat, doncs. Benvingudes les oportunitats. I adéu-siau a la falsedat d’una economia amb peus de fang i que ens havia im-mobilitzat-obnubilat-enlluernat fins ara.

Benvinguda la crisi; benvinguda la realitat.

El PTC, com ha fet sempre, ens tractarà com a infants i no voldrà demostrar què és millor ni el perquè. Però aquesta exigència

és a partir d’ara indefugible. No ho sap encara el PTC, acostumat des de sempre

a encarregar informes tècnics insolvents i mercenaris com, per exemple, tots els que

fins ara han justificat el Quart Cinturó.

Zar

anda

Siguem optimistes: encara ens queda molt per destruir!

Som

riur

es &

llàg

rim

es

• Manel Larrosa. Arquitecte i urbanista, membre de la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC).

ecoxarxa 1 23

reportatge

La Mediterrània,una mar en perill

Tetis, Mare Nostrum, Mediterrània, tres noms que han assenyalat un lloc negat des de fa segles per unes aigües blaves que han vist, a més dels

canvis de nom, els canvis que s’han produït al voltant i dins d’aquesta preciosa massa d’aigua. Vell marí, llop de mar, foca frare, tres noms

per a un animal que reflecteix fidelment la situació d’aquesta mar, una mar quasi tancada, una mar trencada pels colors de la contaminació, la sobreexplotació i la transformació de la seva franja costanera. Aquesta

vella mar pateix el desenvolupament de les civilitzacions que l’han rodejada i l’han utilitzada, millor o pitjor, al llarg de la història.

Dolors Gibert

La Mediterrània,una mar en perill

24 ecoxarxa 1

reportatge

Actualment la població dels països mediterranis és de prop de 400 milions de persones, la major part es troba localitzada a la línia de costa o situada a prop d’un riu.

L’acumulació de persones es pot traduir en una acumula-ció de residus tan sòlids com líquids, en una gran xarxa de serveis turístics i d’esbarjo, i en una gran quantitat de trans-ports per mar de mercaderies i combustibles.

La blavor de la nostra mar ja no és conseqüència de la seva netedat, sinó de la seva pobre-

sa, i és que la mar no s’ho pot empassar tot, com pensàvem fins fa poc. La nostra és una mar malalta que necessita d’un tractament ràpid i efectiu, i aquest es diu protecció.

La contaminació de la conca mediterrània esta localitzada al litoral, producte del vessa-ment de les aigües residuals de ciutats i pobles sense cap mena de tractament. S’esti-men en un 70 per cent les ai-gües abocades al mar sense tractament, i s’arriba fins al 90 per cent a la costa sud, és a dir, a la costa espanyola. La mala qualitat de les aigües abocades als rius augmenta la possibi-litat de què es desenvolupi el fenomen anomenat eutrofitza-ció, que encara empitjora més l’aigua, a causa de la manca

Les praderies de posidònia afavoreixen la sedimentació de

partícules que queden atrapades en les arrels i rizomes.

Els ports esportius, els dragats de terres, els vaixells recreatius i les construccions en primera línia de mar són les principals causes de la malaltia de la Mediterrània | Dolors Gibert

Praderies de posidònia a Cala Caials (Cadaqués) | miquel Pontes

ecoxarxa 1 25

reportatge

d’oxigen i la forta càrrega orgà-nica que conté l’aigua. En ar-ribar al mar dipositen al fons un seguit de materials aliens i contaminants que afecten a les poblacions animals i vegetals pròximes al litoral. Les aigües residuals procedents de ciutats i indústries també incideixen sobre el color de les aigües i la seva terbolesa, constituint una de les problemàtiques encade-nades, perquè afecta tant a la qualitat de l’aigua com a la po-blació que hi viu.

La posidònia, un bon bioindicador de la qualitat de l’aigua

La posidònia és una planta fa-nerògama endèmica de la Me-diterrània que ocupa els fons soms del litoral entre 0 i 25 metres de fondària. Aquesta planta suposa un clar bioindicador de la qualitat de les aigües i de les transforma-cions que ha patit el litoral.

Dels prop de 500 km de costa catalana, aquesta fanerògama

ocupa només unes 4.000 hec-tàrees. El càlcul general per a tota la Mediterrània és d’un 2 per cent, que constitueix una xifra ridícula i alarmant, a causa del seu descens, en com-parar-la amb les extensions que ocupava fa sis dècades.

Aquesta no és solament una planta de litoral, sinó que té una funció important per a la franja costanera. Les praderi-es de posidònia afavoreixen la sedimentació de partícules que queden atrapades en les arrels i rizomes, a més, actuen com a esculleres naturals, i amortei-xen els efectes d’un temporal sobre la costa. La dinàmica li-toral en la seva funció natural d’arrossegament cap a les plat-ges es veu aparentment inver-tida a causa de les tempestes que s’emporten el material de les platges cap a l’interior del mar i que deixen el litoral sen-se platges. Aquest efecte amor-tidor de les praderies de posi-dònia impedeix la desaparició de les platges gràcies a l’acció semblant als esculls coral·lins.

Però la contaminació de les aigües que acaben amb les plantes i l’abús que des de fa uns anys enrere s’està duent a terme amb la construcció de ports esportius, passejos marítims i els dragats de terres, trenca la dinàmica li-toral, n’enterboleix l’aigua i n’impedeix la infiltració dels raigs solars cap a l’interior de les aigües, llum que necessi-ta la posidònia per realitzar la fotosíntesi. El resultat és la desaparició de les praderi-es i l’augment de la desapa-rició de platges. Encara més, la gran quantitat de vaixells recreatius que fondeja en aigües de poca profunditat afecta les praderies, ja que amb les seves àncores arros-seguen la posidònia i l’arren-quen.

Ja trobem zones litorals en les quals s’ha prohibit fonde-jar per l’impacte que produ-eixen sobre les praderies.

La Mediterrània és una de les mars més brutes del planeta.

Vessament d’aigües residuals | Dolors Gibert

26 ecoxarxa 1

reportatge

La contaminació de la Mediterrània

La Mediterrània, amb un 0,7 per cent de la superfície dels mars de la Terra, alberga el 35 per cent del comerç mundial de crus i de productes refinats de petroli, el 15 per cent dels quí-mics i un 17 per cent del comerç mundial. A aquest volum s’ha de sumar un important tràfic de substàncies químiques tòxi-ques i persistents, subproducte de la indústria petrolera.

Es calcula que entre un 60 i un 70 per cent de la contamina-ció per petroli i els seus derivats de la Mediterrània s’originen en

els treballs de descàrrega i nete-ja de sentines. Això la converteix en una de les mars més brutes del planeta, amb una concen-tració superficial de quitrà equi-valent a deu vegades la d’altres mars regionals. La contamina-ció per vessament de petroli del tràfic marítim a la Mediterrània és equiparable a un desastre de les proporcions dels accidents de l’Exxon Valdes o del Prestige, una vegada al mes.

Cal recordar que la renovació total de les aigües de la Medi-terrània només es produeix cada 80 anys, i es creu que la darrera renovació es va donar el 1940.

Amb els actuals models de tu-risme s’agreugen el problema de la contaminació de les ai-gües i també la sobreexplotació, l’esgotament dels aqüífers i la generació de residus. Se supo-sa que la Mediterrània rep uns 45 milions de turistes interns i més de 50 milions d’estran-gers, concentrats a la franja costanera amb una generació de 144.000 tones de residus municipals, 24 milions de me-tres cúbics d’aigües residuals i un consum mitjà de 500 a 800 litres d’aigua, fet totalment in-sostenible per les característi-ques de la conca mediterrània, amb poques pluges i nivells molts baixos de conscienciació vers el medi ambient.

Les accions per protegir la Mediterrània s’han d’aplicar immediatament, ja que la ma-laltia que pateix la nostra mar sembla crònica i el virus és l’home.

Cal fer de la Mediterrània una mar neta. Una mar que continuï com un referent his-tòric, literari, simbòlic i utòpic. Una mar que continuï com a font d’inspiració de pintors, po-etes, músics... La mar d’antics literats que narraven llegendes èpiques cercant Itaques plenes d’esperança.

Taques d’oli i petroli a la mar | Dolors Gibert

Es calcula que la Mediterrània rep uns 45 milions de turistes interns i més de 50 milions d’estrangers.

Dolors Gibert

• Txiqui LópezMediterrània, Centre d’Iniciatives Ecològiques

ecoxarxa 1 27

alimentació

La Producció Agroalimentària Ecològica (PAE) és un sistema d’obtenció de productes agraris i alimentaris que posa un espe-cial èmfasi en la utilització de productes i tècniques que po-tencien els equilibris naturals per regular els sistemes agra-ris, excloent totes aquelles que poden malmetre la qualitat del producte final o el medi am-bient en què es realitza aques-ta obtenció.

Aquest sistema comprèn totes les activitats de producció, ela-boració, manipulació i comerci-alització d’aliments, tant d’ori-gen vegetal com animal.

L’aplicació d’aquest sistema d’obtenció de productes agraris i alimentaris implica que totes les empreses que hi participen han de complir una normativa europea, i estar sotmeses al control i la certificació realitza-da per una sèrie d’organismes

de control, per tal d’oferir una garantia suficient als consumi-dors. A Catalunya, el sistema de control és públic i el porta a terme el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), corporació de dret públic que depèn del Departa-ment d’Agricultura, Alimenta-ció i Acció Rural. Podreu iden-tificar els productes certificats per aquest organisme pel seu logotip.

cap a la normalització dels aliments ecològics

Dolors Gibert

28 ecoxarxa 1

alimentació

Adobat

La producció agrària ecològica busca mantenir o incremen-tar la fertilitat del sòl a llarg termini, i per això l’adobat es basa en aportacions en quan-titat suficient de matèria or-gànica, efectuades de forma adequada i en el moment opor-tú. Els materials fertilitzants s’haurien de produir en la prò-pia finca, o a base de matèri-es primeres d’origen conegut i lliures de contaminació de productes agrotòxics, ja sigui perquè procedeixen de finques ecològiques, o bé perquè han rebut un procés fermentatiu suficient per degradar aquest possible contingut en conta-minants. La fertilització mi-neral es considera com a com-plementària a l’orgànica, per tal d’aconseguir uns adequats equilibris entre els diferents nutrients necessaris. Aquests elements minerals s’apliquen en la seva forma natural, sen-se haver sofert cap tractament químic de solubilització. Les aportacions de fertilitzants

En els darrers anys, la producció agroalimentària ecològica, també anomenada biològica o orgànica, ha crescut

considerablement en el nostre país. De la mateixa manera, el sorgiment de botigues especialitzades en alimentació

ecològica, la presència d’aliments ecològics en els comerços habituals i el naixement de diverses cooperatives de

consumidors interessats en aquest tipus de productes ha permès el desenvolupament del consum i la normalització

dels aliments ecològics en la societat catalana.

• AlimentacióAls animals ecològics se’ls propor-ciona una dieta equilibrada i ajus-tada a les necessitats i metabolis-me propi de cada tipus de bestiar, sense forçar el seu temps natural de creixement. S’alimenten fonamen-talment de productes vegetals de conreu ecològic i, preferentment, de la pròpia finca. no s’utilitzen subs-tàncies que puguin modificar o alte-rar els processos fisiològics naturals del bestiar (com estimulants del creixement), o perjudicar la qualitat del producte final.

• AllotjamentsEn ramaderia ecològica és important que els animals puguin desenvolu-par el seu comportament natural, tant com a eina de prevenció sani-tària com per garantir el seu benes-tar i, per aquest motiu, es garanteix una superfície d’allotjament coberta adequada i de zones d’exercici a l’ai-re lliure (els animals herbívors tenen lliure accés a pastures i els mono-

gàstrics –porcs i aus– tenen accés a patis i/o pastures).

• SanitatLa sanitat animal en ramaderia eco-lògica està basada en la prevenció: espai adequat, exercici, llum, ven-tilació natural i bona alimentació, que disminueixen molt l’aparició de malalties en els ramats. Quan algun animal es posa malalt, s’utilitzen, preferentment, tractaments d’ori-gen natural. Com a última instància s’admet una utilització limitada de tractaments amb medicaments vete-rinaris de síntesi química, sota pres-cripció d’un facultatiu, per garantir així el benestar i confort dels ani-mals durant tot el procés productiu.

• Races i procedència del bestiarPer a la ramaderia ecològica s’escu-llen aquelles races més adaptades a les condicions locals, suficient-ment rústiques i preferentment au-tòctones.

Productes animals

ecoxarxa 1 29

alimentació

es gestionen per tal d’evitar conseqüències adverses sobre la salut i la qualitat de les co-llites, així com sobre el medi ambient.

Control de plagues i malalties

Aquest control es basa prin-cipalment en la utilització de pràctiques de cultiu preventi-ves que augmentin la resistèn-cia i la capacitat d’autodefensa dels conreus. També es prote-geixen i s’impulsen els enemics naturals de plagues i malalti-es. Si malgrat tot es fa neces-sari aplicar tractaments per combatre els problemes que de vegades sorgeixen, s’utilit-zen productes naturals que no perjudiquen els conreus o el seu entorn, i s’evita l’ús de tota mena de productes químics de síntesi.

El control d’adventícies (ma-les herbes) es basa també en la utilització de pràctiques de cultiu preventives (rotacions, èpoques de sembra adequades, treballs del sòl adequats, etc.) per aconseguir un nivell final d’adventícies que no perjudi-qui el resultat econòmic de la producció. Com a mètodes de lluita s’utilitzen principalment els sistemes mecànics (escar-des i bines) i físics (cremadors superficials de gas). També es poden utilitzar tractaments a base de productes naturals, que no perjudiquin la collita ni el seu entorn, i s’eviten tota mena d’herbicides químics de síntesi.

• Sistemes d’elaboracióEn l’elaboració dels productes pro-cedents de la producció agrària eco-lògica s’utilitzen les tècniques més adequades per preservar la qualitat del producte final.

• Additius alimentarisLa normativa específica de produc-ció ecològica estableix una llista d’additius, auxiliars tecnològics i altres substàncies d’ús alimentari. Aquests additius estan permesos en l’elaboració d’aliments ecolò-gics perquè se n’ha garantit la inno-cuïtat i perquè són imprescindibles per al procés de transformació.

• Envasat, emmagatzematge, conservació i transportEls materials i les tècniques d’en-vasament són les més idònies per evitar tota mena de contaminacions dels aliments i es tenen en compte també els aspectes ecològics relacio-nats amb la fabricació i el reciclatge dels materials d’envasament.

Pel que fa a l’emmagatzematge, conservació i transport dels pro-ductes ecològics, s’apliquen aque-lles mesures i tècniques que són adequades per evitar una pèrdua de qualitat i la barreja o contami-nació amb d’altres productes no ecològics.

Productes elaborats

Espècies i varietats de conreu emprades

En agricultura ecològica es reco-mana utilitzar aquelles varietats més adaptades a les condicions locals i amb un nivell de rustici-tat elevat i, menys per determi-nades excepcions, s’utilitzen lla-vors certificades ecològiques.

Ambient i entorn

Per evitar contaminacions ac-cidentals de la finca i dels seus productes per l’activitat no eco-lògica dels veïns, els agricultors ecològics prenen les mesures que poden ser necessàries, com per exemple, l’establiment de cledes tallavents i separadores de camps.

• CCPAEDolors Gibert

30 ecoxarxa 1

legislació

Una característica que dife-rencia la legislació ambiental d’altres legislacions sectori-als és l’edat, ja que la legisla-ció am biental és molt jove. La preocupació pel medi ambient comença a sorgir a finals dels anys seixanta i principis dels setanta del segle XX. Inicial-ment és una preocupació de-rivada de les activitats indus-trials agressives, però encara té poc a veure amb la regulació de les activitats individuals i sectorials. No és fins a l’any 1987, que l’Informe Brunt-land, elaborat per la Comissió Mundial del Medi Ambient i Desenvolupament de les Na-cions Unides (UNCED), parla per primera vegada del con-cepte de “desenvolupament sostenible”, i el defineix com “el desenvolupament que sa-tisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les capacitats de les generacions futures per fer-se càrrec de les se-

ves pròpies necessitats”. Per portar a terme aquesta nova idea, cal una regulació clara de l’explotació de les matèries primeres, de l’ús dels recur-sos energètics, i un canvi en les pautes de comportament i consum de la societat. En el cas de Catalunya, aquesta nova normativa es desenvolu-pa a diferents nivells, del més global al més local:

• Unió Europea. Elabora els reglaments i les directives europees sobre temes diversos. Aquests documents serveixen com a normes generals per homogeneïtzar les accions de cada Estat membre.

• Estat espanyol. Elabora les lleis, els decrets i les ordres estatals. Aquests documents són la legislació bàsica que s’ha d’aplicar a tot el territori esta-tal. A partir d’aquí, les comuni-tats autònomes podran redac-tar la seva pròpia normativa.

• Catalunya. Elabora lleis, decrets i ordres autonòmics. Aquests documents adapten la normativa general a les carac-terístiques i les necessitats del territori català.

• Administració local. La normativa reguladora del rè-gim local, tant estatal com au-tonòmica, estableix que la pro-tecció del medi ambient és una competència que exercirà el municipi, mitjançant les seves Ordenances, en els termes de la legislació general. Aquests documents són els que ens afec-ten més al dia a dia, ja que or-denen temes com la gestió dels residus, la llicència d’activitats, el tractament d’aigües, animals domèstics...

Seguint amb la història de l’ad ministració ambiental, a Catalunya no sorgeix el De-partament de Medi Ambient fins a l’any 1991. Cal remarcar, però, que és el primer de tot l’Estat espanyol. Finalment,

A grans trets, podem dir que la legislació ambiental és aquella que regula tots els aspectes que tenen relació amb

el medi ambient. No només regula la protecció i conservació, sinó que també fa referència a la gestió i a la sanció.

La legislació ambiental a les administracions públiques

ecoxarxa 1 31

legislació

l’any 1996 es crea el Ministerio de Medio Ambiente.

Un cop creada l’administra-ció ambiental, es van desenvo-lupar les diferents normatives sectorials per a cada tema. Per fer-ho més entenedor, cal cen-trar-se en el cas de Catalunya, que té el seu màxim exponent en el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH). Des del DMAH divideixen la legislació ambiental en les se-güents categories:

• Aigua. L’òrgan competent per a la gestió de l’aigua a Cata-lunya és l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que pren com a

referència la directiva marc de l’aigua, instrument d’aplicació obligada als estats membres de la Unió Europea per convertir la “nova cultura de l’aigua” en una política concreta que s’ha de coordinar amb la resta de polítiques sectorials.

• Residus. L’empresa públi-ca que s’encarrega de la gestió dels residus a Catalunya és l’Agència de Residus de Ca-talunya (ARC), que té compe-tències sobre els residus que es generen a Catalunya i els que es gestionen en el seu àm-bit territorial, ja siguin indus-trials, municipals, sanitaris o

agropecuaris, a excepció dels residus radioactius, els provi-nents d’activitats mineres, els residus d’explotacions agríco-les i ramaderes que no siguin perillosos i s’utilitzin exclu-sivament en el marc de l’ex-plotació agrària, els explosius desclassificats, els que es ges-tionen com a aigua residual i els efluents gasosos. Es prenen com a documents de referència els plans i programes de gestió de residus.

• Atmosfera. Fa referència a la legislació sobre emissions de gasos i partícules a l’atmos-fera, les immissions, la conta-minació acústica i lumínica, la meteorologia i les instal·lacions de telefonia mòbil i de radioco-municació.

• Natura. Hi trobem englo-bades totes les legislacions que fan referència a la caça i pesca, la flora, els espais na-turals, els espais forestals, la fauna, la prevenció d’in-cendis i la protecció dels ani-mals. Dins l’apartat forestal hi trobem Forestal Catalana, l’empresa pública de la Ge-neralitat de Catalunya que realitza diferents actuacions mediambientals de conserva-ció, protecció, gestió forestal i repoblació d’espècies natu-rals i el Centre de la Propie-tat Forestal, que és un òrgan de l’administració Forestal de Catalunya, participat pel sec-tor forestal privat, que té com a objectiu promoure l’ordena-ció i la gestió dels boscos de titularitat privada.

Seu central del Departament de Medi Ambient i habitatge a Barcelona

At

32 ecoxarxa 1

legislació

• Prevenció i control. Fa referència a les lleis de pre-venció i control de les activi-tats, concretament a la Llei de la intervenció integral de l’ad-ministració ambiental (IIAA), les avaluacions d’impacte am-biental i les activitats extrac-tives, entre d’altres. Moltes lleis d’altres temes també fi-guren en aquest apartat per-què preveuen sistemes de pre-venció i control de l’activitat que regulen.

• Legislació d’ecoproduc-tes i ecoserveis. Inclou dife-rents resolucions, decrets i lleis que regulen les característiques i condicions per atorgar distin-tius de qualitat ambiental.

• Sostenibilitat. Preveu les accions per promoure la soste-nibilitat local i el decret per la implantació d’energia eòlica a Catalunya, que tot i que depèn

els documents legals que fan referència a l’organització del Departament de Medi Ambient i Habitatge i la creació d’ens as-sociats.

• Legislació comple-mentària. Moltes activitats i instal·lacions regulades per altres Departaments de la Generalitat de Catalunya han de passar part de la seva tramitació pel DMAH, per l’afectació que poden compor-tar sobre el medi ambient. Aquest apartat és un recull de documents legals sobre aquests temes.

En àmbits territorials com el nostre, en què hi ha diver-ses administracions que hi tenen incidència, els temes legals són complicats. En cas de dubte, el més recomana-ble és mirar la regulació de l’administració menor, ja que en principi ha de ser la més restrictiva en no poder ultra-passar el límits que li marca l’administració major.

Els enllaços següents poden ampliar la informació i es poden trobar els cercadors que porten als textos legals que es vulguin consultar:

• comissió de Medi Am bient de la Unió Europeahttp://europa.eu/pol/env/index_es.htm• Secció de legislació del Mi nisterio de Medio Am bientehttp://www.mma.es./portal/secciones/normativa• Secció de legislació del Departament de Medi Ambient i Habitatgehttp://mediambient.gencat.cat/cat/el_

departament/actuacions_i_serveis/legislacio

d’un altre Departament de la Generalitat, també està relaci-onat amb aquest apartat.

• Empresa i medi ambient. Aquest apartat recull els docu-ments legals que fan referència a les ajudes, la implantació i el control de sistemes de gestió am-biental destinats a les empreses.

• Organització adminis-trativa. Aquest apartat recull

At

• L’OBAGAServeis Ambientals

34 ecoxarxa 1

ecoxarxa 1 35

descobrir...

El Matarranya és una comar-ca integrada administrativa-ment per 18 municipis, situa-da a l’Aragó, al nord-est de la província de Terol (Franja de Ponent), que limita amb dues comunitats mediterrànies: Ca-talunya i País Valencià, el que fa d’aquesta comarca un terri-tori de l’interior a un pas del mar. Els Ports, formats per un massís calcari i una gran font de recursos naturals replet de vida salvatge, emergeixen

com una divisió administrati-va, però també paisatgística. A l’est, a pocs quilòmetres, El Delta de l’Ebre descansa plàci-dament en el seu pla desitjós de mostrar-nos els seus arros-sars temporalment tenyits de verd que contrasten amb el blau suggeridor de la Mediter-rània i el daurat de la sorra de les seves desèrtiques i llargues platges.

A l’altre costat dels Ports, cap a l’interior, es troba El Matar-

ranya. Aquest inèdit territori –de parla catalana– configura un singular i variat tapís de pai-satges i història que, sense cap dubte, sorprendran el viatger. Com diu un dels fullets turís-tics de la comarca “Una terra a descobrir amb els sentits oberts per a captar tota la seva rique-sa de matisos i contrastos”.

D’aquesta manera, doncs, El Matarranya ens ofereix una multitud de contrastos i sorpre-ses: rius d’aigües cristal·lines,

El Matarranya, l’autenticitat d’un paradís inèdit

Pantà de Pena

36 ecoxarxa 1

descobrir...

pantans, boscos frondosos, estrets i perforats barrancs, majestuoses roques gegants, oliveres centenàries, colònies de voltors que solquen els cels, camps de cultiu, cabres hispà-niques, pintorescs pobles, valu-osos retalls d’història passada... És un variat i ric mosaic amb diversos elements convergents que entrellacen uns nexes d’unió en aquest territori entre els quals cal ressaltar, pel seu

La principal sensació que rep qualsevol persona quan arriba al Matarranya és, per sobre de tot, l’autenticitat dels seus pobles, dels seus edificis, de la gent, de les seves tradicions..., que converteix tot el seu territori en una personalitat ben arrelada. És un encisador indret poc conegut que persuadirà el viatger a visitar, explorar i descobrir un continu de pobles i llocs que el sorprendran.

Beseit

eix vertebrador, el riu Matarra-nya (afluent de l’Ebre i un dels pocs rius verges d’Europa) que dóna nom a la comarca.

Un dels primers aspectes que ens sedueixen d’aquesta zona és, entre molts d’altres, la seva autenticitat, la dels seus paisatges, els seus pobles, les seves gents... És una autenti-citat que ens mostra la seva rica diversitat i contrastos que ens conviden, gentilment, a descobrir els seus secrets. Recorrent la comarca, amb la tranquil·litat i l’harmonia que es desprèn del seu entorn, descobrirem infinitat de llocs i aspectes difícils d’imaginar abans de conèixer-los. El seu entorn natural, història, tra-dicions, arquitectura..., conflu-eixen com a peces disgregades per formar un ric patrimoni que anirem esbrinant afable-ment en nombrosos llocs de la seva geografia.

Un passeig per la història

Donada la seva accidentada i peculiar orografia, els pobles del Matarranya han tingut, a través del temps, una cer-ta dificultat a mostrar-se com

una terra de pas i d’intercan-vi. No obstant això, la seva proximitat al litoral medi-terrani ha significat un nexe entre l’interior i el litoral. De la mateixa manera, aquesta circumstància ha dibuixat una marcada personalitat en les seves gents i el seu patri-moni cultural, arquitectònic i paisatgístic.

Els primers pobladors, en la prehistòria, ja van deixar cons-tància de la seva presència o pas per aquesta zona com ho demostra un conjunt de pin-tures rupestres en el Barranc de Calapatà (Queretes), en la coneguda Roca dels Moros. A aquest important descobriment de l’art rupestre li van seguir altres com els d’Els Gascons, Els Secans o les pintures de la Fenellasa, entre d’altres mani-festacions artístiques d’aquell període i que han comportat que se les declarés, en el seu conjunt, patrimoni de la huma-nitat per la UNESCO.

A aquests poblats els van seguir fenicis, grecs, ibers i ro-mans. Aquests últims es van establir al Matarranya per im-pedir l’avanç i l’expansió carta-ginesa.

ecoxarxa 1 37

descobrir...

Durant la seva estada van deixar un ric i variat patrimo-ni artístic: ceràmiques, vies, mansions..., però, sobretot, destaca el mausoleu de la fa-mília dels Emilios, erigit en el segle II dC, a Favara, a la part inferior del riu.

Són importants, també, els ja-ciments de poblats ibers de San Antoni i Tossal Redó a Calaceit, Sant Cristòfor a Massalió, la Torre Cremada en el terme mu-nicipal de La Vall del Tormo o els Castellans a Queretes, que ens mostren les activitats d’aquelles poblacions i ens presenten uns enclavaments d’especial interès turístic i científic.

Posteriorment els musul-mans van deixar com a herèn-cia nombrosos elements cultu-rals, a més dels topònims dels pobles i de la seva aportació hidràulica als camps de reg.

En el segle XII, amb l’enllaç matrimonial de Peronella i Ra-mon Berenguer IV, es produeix la unió entre el regne d’Aragó i el Comtat de Barcelona, el que va suposar la creació del Regne d’Aragó com una entitat jurídi-ca que comprendria les avui comunitats d’Aragó, Catalu-nya, València i Balears, més la franja del sud de França (Ca-talunya Nord). Després que els musulmans fossin expulsats del territori del baix Aragó, aquest va ser repoblat per ca-talans procedents, principal-ment, de les terres de Lleida. D’aquesta manera, s’explica que en l’actualitat el Matar-ranya segueixi parlant català com a forma d’expressió quoti-diana i símbol d’identitat.

L’epíleg en la història va ser escrit per la Guerra Civil. Fina-litzada la guerra es va desenvo-lupar un fort flux migratori cap a altres zones on el desenvo-lupament estava en una lenta expansió i que va provocar una notable reducció de la demogra-fia. A la fi del segle XX l’emi-gració es va detenir i molts dels que van marxar van retornar als seus orígens per reconstruir les cases de les seves famílies reforçant l’autenticitat identifi-cativa de tota la zona.

Aquesta autenticitat va inspi-rar el cineasta Vicente Aranda per rodar la seva pel·lícula Li-bertarias pels carrers, racons i places de diversos municipis del Matarranya.

Patrimoni artístic i arquitectònic

El patrimoni artístic i arquitec-tònic del Matarranya configura una extensa, variada i rica pro-posta realitzada a través de la

seva història que s’ha anat de-senvolupant i esculpint a través dels segles per mostrar-nos una esplèndida obra elaborada per

En 1989 es va fundar l’Associació Cultural del Matarranya (ACM), adscrita a l’Institut d’Estudis Turolenses, que vetlla per la protecció de la llengua catalana a través de l’ensenyament, publicacions, exposicions, etc.

Pena-roja de Tastavins

Roques de Masmut

38 ecoxarxa 1

descobrir...

tota la comarca i que ha creat formidables conjunts historico-artístics poc coneguts, a pesar de la magnitud i bellesa de tots els seus elements.

Amb l’establiment i consoli-dació de la noblesa en aques-ta comarca, a partir del segle XVI, d’acord amb les pautes renaixentistes i barroques, es van construir importants casa-lots senyorials, palaus i altres edificacions, seguint la moda arquitectònica imperant de l’època. Amb el pas del temps, algunes d’aquestes construc-cions s’han convertit en seus

de cases consistorials, com les de Massalió i Calaceit, per ci-tar dos exemples. Les esglési-es i ermites, els palaus i pala-uets, les cases senyorials, la conservació d’antigues cases i carrers empedrats conflueixen en harmonia en determinats nuclis exhibint una elegant i manifesta riquesa patrimoni-al que ha derivat en la cata-logació d’un gran nombre de monuments com a Bé d’Inte-rès Cultural i en quatre nuclis com Conjunt Històric Artístic (Calaceit, Vall-de-roures, La Freixneda i Ràfels).

Conèixer tots i cadascun dels 18 municipis, recórrer els seus car-rers, places i racons, i observar els seus edificis, monuments i detalls artístics ens aporta el sorprenent descobriment d’una zona que ha resistit al pas de la història, de les guerres, catàs-trofes naturals..., amb l’orgull de mostrar-nos la bella nuesa de la seva autenticitat.

Vall-de-roures

Vall-de-roures és la capital de la comarca del Matarranya, reco-neguda com a Conjunt Històric-artístic. Assentada en el vessant d’un pujol i banyada pel riu que dóna nom a la comarca és coro-nada pel majestuós conjunt que forma el castell i l’església par-roquial.

La torre-porta de Sant Roc dóna pas a l’entrada a la vila, antigament emmurallada i que, lògicament, envoltava tota la població. Una vegada s’accedeix a les interioritats de Vall-de-roures, el visitant té la sensació de reviure passatges de la his-tòria i descobrir, pas a pas, racó per racó, un infinit mostrari d’edificis, construccions i detalls d’un ric valor històric i estètic. La Casa Consistorial, acabada l’any 1599, va ser declarada Bé d’Interès Cultural l’any 1982. Alhora, l’església de Santa Ma-ria la Major, construïda a la part més alta de la vila, és una de les construccions arquitectò-niques gòtiques més importants del gòtic aragonès.

El pont sobre el riu Matarra-nya, típicament medieval, ens condueix a conèixer el nucli La cabra, uns dels animals emblemàtics del Matarranya

ecoxarxa 1 39

descobrir...

urbà de Vall-de-roures. És un nucli format per estrets, cos-teruts, ombrejats i empedrats carrers que ens aporten l’au-tenticitat d’un recinte del qual encara es conserven restes de l’antiga muralla i del que va ser durant segles un senyoriu de la Mitra de Saragossa. Els portals, arcs i voltes d’alguns dels seus habitatges afegeixen els ele-ments necessaris per passejar per una població que ens evoca, irremeia blement, l’època medie-val, assaborint un espai sugge-ridor que ens anuncia un passat que sembla haver-se detingut. A pocs quilòmetres, en direcció a Pena-roja de Tastavins, el color blavenc del pantà de Pena es re-flecteix com un oasi d’aigua que contrasta amb el verd dels bos-cos de pins que l’envolten.

Pena-roja de Tastavins

Pena-roja de Tastavins i els seus voltants aglutinen nombrosos i variats llocs d’interès. El con-junt arquitectònic i urbanístic d’aquesta població es mostra amb l’eloqüència d’una elegant autenticitat que ens transporta, gairebé per art de màgia, cap a un espai i un temps allunyat. Les belles i nombroses balcona-des volades de fusta de les se-ves cases, els, també, costeruts i empedrats carrers, la monu-mental torre de l’església par-roquial, les portes amb arcs de mig punt, els edificis palatins com casa Palomo, ens ofereixen un atractiu nucli que ens con-vida, gentilment, a conèixer-lo amb la mateixa tranquil·litat que emana del seu entorn.

La casa consistorial, malgrat que va ser modificada, encara conserva certs aspectes de gran interès, entre ells l’antiga pre-só a la qual s’accedeix per una petita porta, que es pot visitar, i descobrir alguns dels seus se-crets més remots.

L’església parroquial de San-ta Maria la Major i la plaça on reposa, la capella- portal de la Verge del Carme, la Plaça de la Font, amb el seu safareig pú-blic, són alguns dels llocs d’obli-gada visita. En el mateix nucli de Pena-roja trobem el Centre Paleontològic “Inhóspitak” que, entre molts altres aspectes, ofe-reix els fòssils originals d’un Tastavinsauri, un sauròpode de 17 metres d’altura, el més complet que s’ha trobat a tot

l’Estat espanyol, i la seva rèpli-ca a grandària natural. A més, Pena-roja també conta amb un Museu Etnològic i un Centre d’interpretació del porcí.

A sols 2 km de la població es troba el Santuari de la Verge de la Font, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any

Una de les múltiples colònies de voltors que habiten al Matarranya | Arxiu ComArCAl Del mAtArrAnyA

Darrerament han proliferat les cases de turisme rural i els hotels “amb encant”. Per a això, s’han rehabilitat tant antigues cases agrícoles, com edificis d’una marcada singularitat com antics convents, molins, estacions de tren..., que s’han situat en bells paratges i han conservat l’harmonia i l’encant de cadascun d’ells.

40 ecoxarxa 1

descobrir...

2001, per la seva extraordinària sostrada mudèjar. En la part més alta de la localitat ens tro-bem amb el punt de partida que ens conduirà per una pista fores-tal cap a les Roques del Masmut.

Entorn natural

El Matarranya ens ofereix un gran mosaic de contras-tos naturals, format pel pla dels camps de cultiu; boscos de pi, roure o alzines; estrets barrancs; monumentals mun-tanyes rocoses; valls; rius; embassaments..., que confor-men un interessant patrimoni natural que convida a conèi-xer-lo i contemplar la bellesa de determinades rutes i llocs que, amb tota seguretat, no ens deixaran indiferents.

Les oliveres centenàries són una constant del paisatge de la comarca, i es proclamen com un dels símbols identificatius de la zona, a més d’exercir una important funció economicoso-cial entre la seva població.

Al Matarranya, cohabiten, també, nombroses espècies ani-mals entre les quals cal ressaltar, sobretot, la cabra hispànica, que habita principalment en els Ports de Beseit tot originant en aques-ta àrea una de les seves més importants poblacions de tota la península ibèrica. Amb el temps aquest animal ha anat freqüen-tant zones pròximes als Ports i s’hi ha estès, el que propicia l’al-birament en zones en les quals en el passat eren del tot inusuals.

Altres dels animals emble-màtics de la comarca són els

grans rapaços com els voltors, que han desenvolupat diverses colònies i que, amb freqüència, solquen el cel decorant-lo amb els seus elegants vols. La gran-diloqüent àguila reial també es deixa veure esporàdicament com volent-se reivindicar en un espai que li és afable.

A partir de l’Edat Mitjana es va anar dibuixant una xarxa de camins de “trajín y vecindad” davant la necessitat que teni-en els seus habitants de comu-nicar-se amb altres llogarets o llocs d’interès. Aquests camins, alguns dels quals encara es conserven, s’han anat transfor-mant amb el temps en pistes forestals i camins agrícoles que formen, en el seu conjunt, una xarxa de senders senyalitzats que ajuden el caminant a des-cobrir i conèixer els paratges de la zona més enllà de les rutes convencionalment turístiques. Aquests senders ens portaran a nombrosos llocs en els quals podrem presenciar la riquesa natural que ens ofereix El Ma-tarranya i als quals podrem ac-cedir-hi, segons cada cas, a peu, amb bicicleta o amb cotxe.

Són nombrosos els llocs i ru-tes que es poden portar a terme per tot aquest territori. Des-criure-les seria interminable, el que dóna a entendre la vari-etat i riquesa natural de tota la comarca. No obstant això, seria imperdonable deixar de visitar i recórrer la ruta del Parrissal i els Estrets per una pista i sender en el qual el riu Matar-ranya ens guiarà i ens endins-arà en el massís dels Ports. La ruta, que s’inicia a la població

El Parrissal

ecoxarxa 1 41

descobrir...

de Beseit, posarà al descobert la bellesa de variats paratges on les aigües cristal·lines del riu Matarranya i de les seves piscines naturals contrasten amb el verd de la vegetació i els variats colors de les roques muntanyenques que l’envolten i dels congosts que ens seduei-xen en el seu recorregut.

Un altre dels recorreguts “obligats” és el que s’inicia des de Pena-roja de Tastavins fins a les espectaculars Roques de Masmut, un conjunt de conglo-merades roques vermelloses que es troben a 1.058 metres d’altitud i en les quals habi-ten una important colònia de voltors comuns que es deixen veure amb facilitat com si es mostressin amb un cert aire d’exhibicionisme. Si seguim el camí ens trobarem amb un pe-tit mirador que ens obsequia rà amb una magnífica panoràmi-ca per contemplar-la amb tot la seva màxima esplendor i espectacularitat, mentre que, amb tota seguretat, algun vol-

tor mostrarà l’elegància del seu vol. És indispensable anar proveïts de prismàtics, ja que, a més de la colònia de voltors que habita aquesta zona, tam-bé podrem observar exemplars, entre d’altres, de la cabra his-pànica, senglars, esquirols...

A més de la riquesa natural que ens ofereixen els mateixos Ports, diversos camins ens gui-en fins a altres llocs no menys interessants. El Pantà de Pena, la Mola de Lino, del Algars a Ulldemó, són alguns, entre molts d’altres, dels intermina-bles recorreguts que ens mos-tra la comarca del Matarranya.

El Matarranya engendra una comarca d’una riquesa in-sospitada per a aquell que no la coneix. Posseeix una riquesa patrimonial que abraça i flirte-ja amb la natura, la cultura, la història, l’art, la gastronomia i l’arquitectura i, per sobre de tot, l’autenticitat que emergeix com un dels seus més preuats valors. Lluny de falses sofisti-cacions turístiques, d’arrogàn-

Les oliveres i els ametllers són els cultius més representatius

Un dels pintorescs carrers de Vall-de-roures

La gastronomia enriqueix aquest territori amb alguns productes de qualitat com l’oli d’oliva –que ve avalat per la certificació de Denominació d’Origen del Baix Aragó–, o el pernil, també amb Denominació d’Origen de Pernil de Terol, a més d’ametlles, els formatges, la mel, el xai, i les pastes artesanals o els adobs.

cies innecessàries, la comarca del Matarranya ens ofereix la bella nuesa d’un paradís a descobrir, i ens ofereix tots els elements necessaris per a una perfecta i feliç estada.

Realment, és un paradís perdut on val la pena deixar-se perdre’s.

www.portalmatarranya.es

• Text: Carles Gorbs Foto: Dolors Gibert

42 ecoxarxa 1

consum

Descomptes en l’impost de matriculació

A banda d’aquest pla, des de l’1 de gener de 2008 hi ha una nova regulació de l’impost de matriculació dels vehicles amb descomptes per als turismes amb unes emissions de CO2 re-duïdes. Els cotxes que emetin menys de 120 grams de CO2 per quilòmetre quedaran exempts de l’impost, en un 4,75 per cent en automòbils que emetin entre 121 i 160 grams de CO2 per qui-lòmetre, en el 9,75 per cent per emissions entre 161 i 200 grams i en el 14,75 per cent per a ve-hicles que emetin més de 200 grams de CO2 cada quilòmetre.

Amb la nova regulació de l’impost es beneficiaran els compradors de cotxes petits o de gamma mitjana (els més venuts), i també als cotxes hí-brids o amb tecnologies que ac-

Ajudes per a la compra de cotxes “ecològics”

Després d’alguns mesos amb les vendes de turismes sota mínims, el mercat espanyol rebrà noves ajudes governamentals per animar les vendes dels vehicles nous, més segurs i menys contaminants. Les ajudes es divideixen en dos vessants, en l’anomenat “Plan VIVE” (Vehicle Innovador, Vehicle Ecològic) i en descomptes en l’impost de matriculació.

Ajut

Requisits vehicle antic

Requisits vehicle nou

Finançament 100% del preu del vehicle amb amortització a 5 anys sense comissions5.000 euros sense interessos, resta máx. Euribor a 1 any més 2,5% anualment

Turisme baixa per desguàsAntiguitat major a 15 anys

Menys de 140 g/km CO2 amb ESP

Menys de 140 g/km CO2 sense ESPMenys de 20.000 euros, inclòs IVA

Plan VIVE

El “Plan VIVE” pretén substi-tuir els cotxes antics més con-taminants i amb mancances de seguretat per models més actuals per tal de reduir les emissions i la mortalitat en cas d’accident. Per això, les ajudes

es destinen a la renovació de vehicles de més de 15 anys per nous models amb prestacions de seguretat com el EPS (sis-tema control electrònic d’esta-bilitat) i que emetin menys de 120 g/km de CO2.

ecoxarxa 1 43

consum

tualment aconsegueixen unes emissions per sota dels 120 grams de CO2 per quilòmetre. En canvi, els compradors de vehicles més contaminants com tot-terrenys i familiars es veuran perjudicats en haver de pagar de forma íntegra l’impost de matriculació.

Els “cotxes ecològics”

Aquestes ajudes poden renovar el parc automobilístic i reduir una mica les emissions de ga-sos contaminants, però no hem d’oblidar que els cotxes no tenen res d’ecològics des de la seva fa-bricació, la seva utilització i el desmantellament final. Malgrat que la publicitat ens vulgui fer veure els cotxes com a sosteni-bles i “verds” no hem de caure en el parany de les grans marques d’automòbils que volen millorar la seva imatge envers el medi ambient. Hem de ser conscients que el transport motoritzat és un dels principals causants del can-vi climàtic i de l’esgotament del petroli. Com a consumidors la millor opció sempre serà no ser propietari d’un vehicle i optar pel transport públic, o si més no, fer servir el cotxe el mínim possible.

Des de l’abril de 2008 les compa-nyies elèctriques han d’incloure a les factures emeses entre els mesos de gener i març l’origen de l’electricitat que venen i l’impacte ambien tal provocat durant l’any anterior.

Aquesta informació, obligatòria per a totes les comercialitzadores i dis-tribuïdores d’electricitat, ens indica l’origen de l’energia consumida, les emissions de CO2 generades i els residus radioactius associats i llur impacte sobre el medi ambient. La informació sobre l’efecte ambiental es presenta classificada de menor

a major impacte, de la A a la G, i fa servir el mateix format d’etiqueta energètica que s’utilitza en els elec-trodomèstics. La categoria A corres-pon a un nivell d’emissions de CO2 o de producció de residus radioac-tius inferior al 35 per cent de la mit-jana nacional.

La informació té un disseny estàn-dard oficial que permet comparar entre els diferents proveïdors.

• Cinta Barrachina BonetTècnica de l’àrea de medi ambient de l’OCUC

Informació ambiental a la factura elèctrica

Un dels cotxes del mercat amb un major component ecològic.

MéS INFoRMAcIó:

L’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (L’OCUC)Tel. 93 417 47 37 Fax 93 212 08 43Av. República Argentina 29, 1r pis. 08023 Barcelona / www.ocuc.cat

• Sergi Viñals VillarinoTècnic de l’àrea de medi ambient de l’OCUC

44 ecoxarxa 1

animals

nico | Dolors Gibert

ecoxarxa 1 45

animals

El drama ve quan aquests sim-pàtics animals creixen i passen de ser dòcils cries a ser rebels i forts adolescents. Després d’anys d’explotació, tots ells malvivien tancats en gàbi-es minúscules, a les fosques, dintre d’un camió. Així van estar durant vuit llargs anys i el seu futur no semblava gaire esperançador, fins que la Fun-dació Mona els va rescatar. L’existència d’aquell camió no era cap secret, les autoritats estaven més que alertades, però ningú no se’n volia fer càr-rec. Durant els cinc anys pos-teriors, s’han anat rescatant més primats i en l’actualitat el centre de rescat de la Fundació

Mona és la llar de dotze xim-panzés (Pan troglodytes) i tres macacos de Berbería (Macaca sylvanus).

Darrere de cada animal hi ha una història, normalment tris-ta, quan no dramàtica. L’últim cas és el d’en Víctor, el darrer ximpanzé rescatat. Ens hem de remuntar a l’any 1983, a la sel-va de Mali, Àfrica. És allà on uns furtius van matar la seva mare i part de la seva família quan encara era molt petit. Aquesta matança és habitual per a l’assortiment de cries per al tràfic il·legal. Ell va passar a ser l’animal de companyia d’una família francesa. Però en Víctor anava creixent i de

mica en mica s’anava fent més palesa la poca idoneïtat de triar un animal salvatge com a mas-cota. Quan va començar a ser massa actiu i fort, van optar per castrar-lo, però evident-ment sense els resultats espe-rats. Així que se’n van haver de desfer d’ell, i el van inten-tar presentar a una parella de ximpanzés, que vivien en un parc públic a la ciutat france-sa de Nancy. La trobada va ser catastròfica, ja que en Víctor va actuar amb gran agressivi-tat contra els seus congèneres, dut pel pànic d’estar en un lloc estrany i amb uns éssers que li eren ben desconeguts. Amb ca-torze anys es va trobar que no

Fundació Monarehabilitació de primats

La Fundació Mona és una organització dedicada al rescat i rehabilitació de primats que provenen del món de l’espectacle o del món de les mascotes exòtiques. Els primers inquilins van arribar l’any 2001. Eren un grup de ximpanzés, antigues estrelles del circ i la televisió, que havien protagonitzat campanyes publicitàries per a grans companyies, com ara Estrella Damm, McDonald’s o Telefónica, i sortit a coneguts programes com Crónicas Marcianas, entre d’altres.

46 ecoxarxa 1

animals

tenia lloc dintre de la seva fa-mília d’humans, l’única que ell coneixia, però tampoc no tenia lloc dintre del món dels xim-panzés. En aquell parc es va passar deu anys vivint comple-tament sol, fins que finalment va arribar el passat 28 de març a les instal·lacions de la Fun-dació Mona. Un cop al centre, els cuidadors es van trobar un animal obès, sense cap mena de

musculatura i el que era pitjor, un ximpanzé completament asocial. És aquí on comença la tasca de l’equip multidiscipli-nari de la fundació, format per veterinaris, auxiliars veterina-ris, psicòlegs i biòlegs, que con-sisteix a millorar l’estat físic i psíquic de l’animal i aconseguir que es relacioni amb altres de la seva espècie. Aquest procés de sociabilització sol ser difí-cil en casos com el d’en Víctor, mascles adults que han patit moltes mancances emocionals i de desenvolupament social des de ben petits. En aquests moments es troba en ple pro-cés d’adaptació i ja ha conegut a dos mascles més, així que la seva recuperació està en mar-xa i tot apunta a què serà un èxit.

Però aquests quinze primats són els afortunats. Encara en queden molts més a tot l’Estat, patint i vivint en condicions pèssimes, que esperen per ser rescatats. La Fundació Mona

és una organització privada, que pot dur a terme la seva tasca gràcies a les aportacions de socis i padrins i als dona-tius de particulars i altres col-laboradors, i a l’Ajuntament de Riudellots, que els ha cedit els terrenys on s’ha construït el centre, pioner a tot el territori peninsular.

Aquests animals gaudeixen d’una gran instal·lació exterior de més de 5.600 m2 on poden compartir les seves vides amb altres ximpanzés, com animals socials que són, en un ambient de respecte i tranquil·litat. Po-deu anar a conèixer-los, ja que la Fundació Mona té les portes obertes a les visites d’escolars i de particulars. Durant dues hores un cuidador us acompa-nyarà i us explicarà les històri-es particulars de cada un dels animals rescatats, les seves vides abans de Mona i què po-dem fer des de casa per poder ajudar a aquests animals, que recordem, estan en greu perill d’extinció.

Per visitar el centre de rescat de la Fundació Mona a Riude-llots de la Selva, Girona, cal demanar hora trucant per te-lèfon o via e-mail.

La Fundació Mona és una organització privada, que pot dur

a terme la seva tasca gràcies a les aportacions de socis i padrins

i als donatius de particulars i altres col·laboradors, i a

l’Ajuntament de Riudellots, que els ha cedit els terrenys on s’ha construït el centre, pioner

a tot el territori peninsular.

Tel. 972 477 618visit@fundaciomona.org www.fundaciomona.org

Juanito rient | miquel llorente

• Cristina Valsera. Biòloga i membre de la Fundació Mona.

48 ecoxarxa 1

art i cultura

Il·lustrador d’ofici, dissenyador, dibuixant, pintor, escultor, vinater, voluntari forestal, amant de les tertúlies casolanes

i home d’acció, són algunes de les múltiples facetes que il·lustren la signatura de Quelot (Miquel Martínez

Piera, Barcelona, 1963), veí de Sant Llorenç Savall.

Quelot, la senzillesa contundent

Tot i que és més coneguda la seva trajectòria com a il-lustrador, la millor lectura d’en Quelot ens arriba de la mà de

reserva per enfrontar moments més difícils. El resultat del seu treball, sempre d’una senzillesa contundent, capta d’immediat la mirada de l’espectador sense aclaparar-lo, amb la complicitat de referents coneguts, però al-hora amb resultats sorprenents. Textures orgàniques, colors vius, incisions profundes, Quelot es-trena cada peça amb el repte de dirigir un rumb crea tiu que pot variar en funció del diàleg esta-blert amb els materials al llarg de tot el procés. Fruit d’aquest diàleg en sorgeixen l’animisme i la màgia que caracteritzen tota la obra d’en Quelot i amb la qual sembla voler recordar-nos que per si alguna raó estem aquí, tal volta sigui per dur a terme el nostre poder transformador, sobretot de les coses que més rebutgem i desitjaríem canviar. Mentre la natura i l’home prove-eixin, la collita d’en Quelot pro-met ser generosa.

la pintura i de l’escultura, amb-dues facetes autodidactes amb les quals l’artista es deslliura a plaer dels lligams imposats pel

text. En totes les dis-ciplines, l’autor n’ha sabut excel·lir gràci-es a uns denomina-dors comuns: una cu-riositat infinita i un treball constant de recerca que deixen una empremta ben distintiva en la seva obra.

Pedres, mobles, fus-tes, ferros, material de rebuig, conformen l’abecedari amb el qual Quelot destil·la les seves intuïcions sobre el món que l’en-volta, sense oblidar d’afegir un subtil toc irònic, senyal inequí-voc que hom encara gaudeix d’oxigen de

ecoxarxa 1 49

art i cultura

Pedres, mobles, fustes, ferros, material de rebuig, conformen l’abecedari amb el qual Quelot destil·la les seves intuïcions sobre el món que l’envolta.

Pneumàtics

Ferro

50 ecoxarxa 1

art i cultura

L’art i el medi ambient sempre han mantingut una estreta i harmoniosa relació. El cinema, la fotografia, la pintura i l’es-cultura en són alguns exem-ples.

En el cas de l’escultura, pel volum de les seves obres, ne-cessita de grans espais perquè es pugui contemplar. A més de la normal oferta dins de mu-seus i exposicions, hi trobem escultures ubicades en deter-

minats medis urbans. No és tan freqüent, però, veure una exposició de més de 200 obres en mig de la natura en la qual, tot passejant, es pot gaudir, al-hora, de la percepció i contem-plació d’aquesta mateixa natu-ra i de nombroses escultures repartides en el seu entorn.

El Parc de les Arts Contem-porànies és un original espai, situat al municipi de Cassà de la Selva, al peu de les Gavar-

res, on es pot gaudir de totes les possibilitats de l’escultura, envoltats d’un paratge natu-ral esplèndid. És una perfecta síntesi entre natura i art con-temporani on el visitant pot mirar, d’una manera lúdica i relaxada, una representati-va col·lecció d’obres escultò-riques de reconeguts artistes contemporanis ubicades amb un suggeridor criteri estètic i paisatgístic.

ParcArt

Natura i esculturaDolors Gibert

ecoxarxa 1 51

art i cultura

D’una banda, sorprèn un con-junt significatiu d’obres de prestigiosos artistes contempo-ranis. Aquí s’hi troben alguns dels grans noms de la plàstica actual, de Catalunya i de fora. A més, com un fet excepcional, els escultors han pogut escollir la ubicació i instal·lació de la seva obra que, d’aquesta ma-nera, estableix un harmoniós complement amb el seu entorn i una conjuminació perfecta entre la natura –el paratge natural originari– i l’artifici –l’acurat disseny paisatgístic d’enjardinament.

En aquest espai hi podem tro-bar importants peces d’Emília Xargay, Torres Monsó, Marcel Martí, Domènec Fita, Xico Ca-banyes, Xavier Corberó, Lluís Lleó, Medina Campeny, Jakob Engler, Enric Pladevall, Jorge Oteiza, Jaume Roser, Bernd Zimmermann, Vandereyc-ken…, ubicades amb un sugge-ridor criteri estètic i paisatgís-tic que potencia aquest entorn tan especial de la comarca.

El ParcArt integra bosc, jardí, animals i cultura. És una com-binació ideal per delectar-se amb varietat de formes, colors, textures i olors…, que aporten al visitant tot un plaer per als seus sentits. Durant el recorre-gut es pot observar com les obres dia loguen en perfecta harmonia amb el seu entorn, i creen un veritable jardí d’escultures.

ParcArtVeïnat de Matamala 17244 Cassà de la SelvaTel. 972 463 081www.parcart.net

52 ecoxarxa 1

entitats

Som Lo Que Sembrem no es pot qualificar com una simple enti-tat ecologista, sinó que recull les perspectives de les més de 70 entitats diferents que la confor-men: salut, alimentació, econo-mia, pagesia i medi ambient. La Plataforma suposa un espai de treball de diferents persones i

organitzacions d’àmbit nacional –sindicats, cooperatives, enti-tats culturals, empreses, esco-les tècniques, fundacions, enti-tats pageses, grups ecologistes, ONG, associacions de veïns, ex-cursionistes, col·lectius, casals, etc.–, a favor d’un model agroa-limentari alternatiu al vigent.

Objectiu: ILP per una Catalunya lliure de transgènics

La Plataforma Som Lo Que Sembrem es va fixar com a ob-jectiu difondre la problemàti-ca dels transgènics i impulsar una “Proposició de llei per a

105.896 signaturescontra els transgènics,

la lluita continua!

Som Lo Que SembremSom Lo Que Sembrem

Dolors Gibert

ecoxarxa 1 53

entitats

la prohibició del cultiu de pro-ductes agrícoles modificats ge-nèticament”, emmarcada dins la llei de participació –Llei 1/2006, de 16 de febrer, de la iniciativa legislativa popular, DOGC núm. 4579–23/02/2006.

La Iniciativa Legislativa Po-pular (ILP) permet que un grup de persones puguin proposar una llei i que aquesta pugui ser discutida al Parlament de Cata-lunya. Les condicions que fixa aquesta llei són recollir 50.000 firmes de ciutadans majors de 16 anys censats a Catalunya, en 120 dies, de manera que la pro-posta estigui referendada per la ciutadania i es pugui debatre al Parlament de Catalunya.

La recollida de signatures s’inicià el 29 de febrer de 2008 i durant el mes de juny la Mesa del Parlament concedia 15 dies més de pròrroga, cosa que situ-ava la fi del termini de recolli-da el 21 d’agost de 2008.

Un paper molt important du-rant el procés de recollida de signatures el van jugar els i les fedatàries –figura que preveu la llei que dóna fe de les signatures recollides davant de la Mesa del

Parlament– que van arribar a 300 persones acreditades.

Finalment, el dia 21 d’agost, després de 135 dies hàbils de recollida, la Plataforma va aconseguir presentar 105.896 signatures de catalans i cata-lanes en favor que la proposta de Llei de Som Lo Que Sem-brem es debati al Parlament. Una vegada validades les sig-natures i després dels tràmits parlamentaris, el debat al ple del Parlament pot arribar al desembre d’aquest any.

Entre les signatures de su-port a la plataforma, hi apa-reixen destacats personatges de la cultura catalana, des de cuiners com Santi Santama-ria, cantants com Lluís Llach, escriptors com Isabel Clara-Simó o cineastes com Bigas Luna.

Des de Som Lo Que Sembrem han valorat molt positivament el suport rebut i esperen que “això ha de fer reflexionar tant als parlamentaris, com a tots els agents relacionats amb els transgènics”. Han anunciat que el proper pas serà iniciar els contactes amb

partits polítics, parlamentaris i departaments del govern i al-hora afirmen que volen conti-nuar generant debat en el si de la societat catalana.

La Plataforma Som Lo Que Sembrem sorgeix de l’entorn rural a mitjans del 2007, concretament d’un grup de pagesos i pageses afiliats a l’Assemblea Pagesa de Catalunya. Després d’un seguit de contactes arreu de les comarques catalanes es constitueix la plataforma, el 2 de març de 2008, a la ciutat de Lleida. La raó del seu naixement és aturar els cultius i aliments dels Organismes Genèticament Modificats (OGM) a Catalunya, a favor d’una agricultura justa a nivell social i econòmic, que respecti el medi ambient i sigui una garantia per a la salut dels consumidors.

som lo que sembrem

54 ecoxarxa 1

entitats

i amb varietats autòctones; l’altre, la contaminació per transgènics de la carn de ve-della ecològica que sofreixen diverses explotacions del Pa-llars; i finalment la condemna de Josep Pàmies per una acció de denúncia contra la varietat de panís BT 176, prohibida a Europa i posteriorment a l’Es-tat espanyol pels efectes sobre la salut humana.

És a partir d’aquí que neix Som Lo Que Sembrem i presenta la proposta de llei que finalment s’haurà de debatre al Parla-ment de Catalunya. Aquesta proposició de llei pretén acon-seguir els següents objectius bàsics: declarar Catalunya com a Zona Lliure de Transgènics; prohibir immediatament els productes modificats genètica-ment; etiquetatge clar dels ali-ments que en el seu procés de producció utilitzen transgènics; i aconseguir una moratòria al desenvolupament de trans-gènics a les nostres terres per investigar els seus efectes en la salut, ecosistemes, biodiversi-tat i àmbit socioeconòmic.

Què en sabem dels transgènics?

Els Organismes Genèticament Modificats són organismes vius als quals s’ha introduït, artificialment, nova informa-ció genètica en el genoma de l’espècie. La seva incorporació en els camps de l’agricultura i l’alimentació és relativament recent, no obstant, aquests organismes estan ja molt pre-sents en els nostres conreus i en els nostres plats. Aquest boom contrasta amb la man-ca d’informació sobre els seus impactes socials, ambientals i sanitaris.

Consumim transgènics amb els productes que inclouen pa-nís i soja, i també amb els que han estat produïts amb prime-res matèries fetes a partir de pinsos transgènics –làctics,

Què proposa Som Lo Que Sembrem?

Hi va haver tres factors de-terminants que van moure a l’Assemblea Pagesa de Catalu-nya a impulsar la ILP i la cam-panya sobre els Organismes Genèticament Modificats. Un d’ells va ser la contaminació repetida del darrer pagès cata-là que cultivava panís ecològic

Dolors Gibert

ecoxarxa 1 55

entitats

• www.somloquesembrem.org

carn, ous–, tot i que aquests no s’etiqueten com a transgènics.

Les multinacionals del sector n’estan desenvolupant en tot tipus d’aliments vegetals i ani-mals –tomàquets, arròs, pres-seguers, cereals, etc.– i estan pressionant perquè s’autoritzin, sempre promocionant-los en dues idees principals: una ma-jor productivitat i la possibilitat d’acabar amb la fam al món.

A Catalunya, l’any 2007, el 46,13 per cent del blat de moro o panís cultivat va ser transgè-nic. Entre aquest panís es cul-tiva el tipus MON810, prohibit a França. El 2005, el blat de moro tipus BT176 va haver de retirar-se del mercat per pro-blemes de resistència als anti-biòtics en humans i resistència a les mateixes plagues que su-posadament combatia. El Prin-cipat és la segona regió europea amb més quantitat de cultius

Salut• Incertesa respecte com s’expressarà, en l’organisme, el gen inserit.• Inducció de nous al·lèrgens i augment de les al·lèrgies.• Resistència als antibiòtics induïda per la presència de gens resistents.• Possibles efectes directes sobre els pagesos causats la toxina BT, present en el blat de moro

transgènic.

Medi ambient• Pèrdua de diversitat biològica i cultural.• Reducció de les terres fèrtils i acumulació de tòxics en els sòls.• Contaminació genètica dels conreus i la ramaderia. Impossible coexistència amb l’agricultura

convencional i ecològica. • Alteració de les línies evolutives de les espècies que pot afectar l’equilibri dels ecosistemes.

Economia• Monopoli de les grans empreses, que reforcen el control de l’alimentació mundial.• Els pagesos deixen de ser autònoms i passen a dependre de les multinacionals.

transgènics. Estats com Fran-ça, Suïssa, Àustria o Grècia han aturat el cultiu de transgènics i 175 regions i 4.500 municipis europeus han estat declarats zones lliures de transgènics.

Quins en són els seus perills?

La principal justificació que utilitzen els governs i les em-preses productores de vegetals transgènics, per justificar-ne la investigació i el cultiu, és afir-mar que poden acabar amb la fam al món. Segons la compa-nyia nord-americana Monsan-to, segon productor mundial de llavors transgèniques, “re-tardar l’acceptació dels OGM és un luxe que el nostre món famolenc no pot permetre’s”.

Però la fam és realment un problema de recursos o més

aviat de la seva distribució? Què en farem d’augmentar la producció si les regles de mer-cat actuals ens obliguen a llen-çar aliments per mantenir els preus o a limitar la producció per no superar les quotes mar-cades des de la UE? Veritable-ment, el problema de la gana és un problema de repartiment de la terra i d’accés a la produc-ció i a les llavors, problemes que l’agricultura transgènica només agreujarà.

Més enllà del problema de la fam, la manca d’eines objecti-ves d’anàlisi sobre els OGM legitima l’oposició i el dret d’informació a la població dels molts dels perills que els trans-gènics presenten en camps com els de la salut, el medi ambient o en l’economia local i global.

56 ecoxarxa 1

espais naturals

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà compleix 25 anys

aPNaE

ecoxarxa 1 57

espais naturals

La creació del Parc Natural, l’any 1983, va ser conseqüència d’una intensa i llarga campa-nya de defensa iniciada el 1976 per aturar un projecte d’urba-nització que pretenia construir una marina residencial per a 60.000 persones en el sistema llacunar situat entre les de-sembocadures dels rius Muga i Fluvià a la comarca de l’Alt Empordà. L’any 1977 es crea el Grup de Defensa dels Aigua-molls de l’Empordà (GDAE),

que comença a fer una campa-nya de conscienciació i difusió.

La campanya, amb el lema “Salvem els Aiguamolls de l’Empordà”, va comptar amb el suport de nombroses persones de variades professions i pro-cedència que van sumar esfor-ços per protegir aquest entorn. Finalment, el Parlament de Catalunya va aprovar per una-nimitat, l’any 1983, la Llei de Protecció dels Aiguamolls de l’Alt Empordà. Jordi Sargatal, juntament amb d’altres perso-nes, va ser qui va encapçalar aquelles mobilitzacions i, pos-teriorment, va ser el director del Parc durant 14 anys.

Per aquest motiu, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és molt més que un parc natural. És un dels exemples de la plasmació que les utopies del passat són les realitats del present. Aquella desigual lluita portada a ter-me per pocs centenars de per-sones –arribades de diversos punts de Catalunya– contra la sempre potent maquinària de l’especulació es va decantar, finalment, després de molts

esforços, a favor d’aquells que s’oposaven que aquell singular territori es convertís en una macrourbanització. Com va dir la poetessa M. Àngels Anglada en un poema dedicat al GDAE, l’any 1977 “... Murs de ciment, deixalles, només pols seran els nius on bategà la vida”.

Per això, avui, quan visitem els “Aiguamolls” i observem les diferents espècies d’aus i plan-tes, els aguaits, els estanys, els seus itineraris..., cal recordar que ha estat possible gràcies a l’empeny, perseverança, esforç i treball d’un col·lectiu de per-sones que van poder, finalment, seduir els seus representants polítics perquè l’any 1983 fou declarat com a parc natural.

En la història del Parc cal comptar el suport que ha ob-tingut de diverses entitats com la Lliga per la Defensa del Pa-trimoni Natural (Depana), el Congrés de Cultura Catalana, l’Assemblea de Catalunya, la Institució Altempordanesa per a l’Estudi i Defensa de la Na-tura (IAEDEN) i l’Associació d’Amics del Parc Natural de l’Empordà (APNAE).

Recentment s’ha celebrat el 25è aniversari del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Els Aiguamolls, com és conegut popularment, és una de les zones naturals més conegudes i emblemàtiques de Catalunya.

aPNaE

58 ecoxarxa 1

espais naturals

Els “Aiguamolls” en l’actualitat

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, situat a la badia de Roses, entre els rius Muga i Fluvià, ocupa una extensió aproximada de 5.000 hectàre-es, de les quals 825 són reserva natural estrictament protegida. A prop del mar s’hi troben du-nes i llacunes salabroses que, a mesura que ens allunyem de la platja, donen pas a estanys d’aigua dolça, prats inundables i zones de cultiu amb abundants

arrossars. Aquest espai protegit comprèn diverses zones de parc natural i tres reserves naturals integrals.

Les maresmes de l’Empordà ocupaven en el passat gairebé tot el pla de la badia de Roses i del Baix Ter. Per fer-nos una idea, el massís del Montgrí es trobava aïllat per les aigües, i els grecs van fundar Empúries sobre una illa entre les anti-gues desembocadures dels rius Fluvià i Ter.

Aquella extensa àrea de maresmes va anar desaparei-xent a causa de la dessecació per a aprofitaments agrícoles i ramaders, per evitar el palu-disme i, a partir dels anys 60, a causa de l’especulació urba-nística.

El Parc Natural dels Aigua-molls de l’Empordà és un en-clavament importantíssim per a les aus migratòries europe-es, ja que és la zona humida més septentrional que troben abans d’arribar al Pirineu en la seva ruta primaveral cap al nord i també lloc d’hivernada. Actualment, els Aiguamolls de l’Empordà és la segona zona humida de Catalunya, després de la del Delta de l’Ebre i un dels millor paratges del país per a l’observació d’ocells.

Un paradís per a les aus

A més de les diverses i riques espècies vegetals, els ocells són, sens dubte, els protagonistes dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquest parc és un santuari per a l’avifauna. Fins ara s’hi han pogut observar més de 328 es-pècies diferents d’aus, entre les quals cal esmentar la cigonya, l’ànec collverd, el roncaire, el camallarg, la polla d’aigua, la polla blava, el bitó i l’arpella, en-tre moltes d’altres. Al parc s’hi han recuperat també espècies animals com la daina i races domèstiques com la vaca mari-nera i l’ase català, i se n’hi han introduït d’altres originàries de zones humides, com el cavall de la Camarga. Referent als ma-mífers, és necessari destacar la llúdriga, amb què es va desen-volupar un important projecte de reintroducció.

Un habitant habitual del Parc és, sens dubte, la cigonya. La cigonya és un ocell migrato-ri de dimensions considerables

La declaració de parc natural va significar un fre a l’especulació immobiliària dels anys setanta i vuitanta

Les maresmes de l’Empordà ocupaven en el passat

gairebé tot el pla de la badia de Roses i del Baix Ter.

ecoxarxa 1 59

espais naturals

que alterna el seu lloc d’estada entre Europa i Àfrica. Camina a poc a poc i sovint vola a gran altura de forma lenta i pausa-da. Té el plomatge blanc amb l’extrem de les ales i la cua ne-gres com l’atzabeja. Les potes i el bec, llarg i robust, són d’un vermell llampant. És molt fà-cil de veure-la al niu, on s’està llargues estones dreta sobre una sola pota, molts cops fent petar el bec amb un “clac” molt característic. Es diu que la ci-gonya porta sort allà on fa el niu; per això al nord i al cen-tre d’Europa hom els conserva perquè cada any la cigonya tor-ni al mateix lloc.

L’APNAE

L’Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (APNAE) és una

associació sense afany de lu-cre que va néixer la tardor de l’any 1992 per gestionar alguns serveis del parc i, sobretot, per vetllar pel bé del Parc i de la natura, fent especial èmfasi en la conservació d’aquest espai natural i en l’educació ambien-tal dels seus visitants, a més de poder aglutinar un important cos social de suport al Parc i, al-hora, fomentar l’estima i el res-pecte per la natura i la sensibi-lització ambiental en general.

Al llarg de la seva història, l’APNAE ha realitzat i col·laborat amb nombroses activitats del parc, entres les quals cal ressal-tar la potenciació del dibuix natu-ralista i el projecte Llúdriga.

L’any 1987 es varen iniciar els cursets de dibuix naturalis-ta i, dos anys més tard, l’any 1989, es va començar a orga-nitzar diverses exposicions d’artistes naturalistes.

L’any 1992, arran del malaurat accident que li va costar la vida al jove naturalista Albert Ramon i Estarriol, el Parc, la IAEDEN i l’APNAE, amb la col·laboració de la seva família, van crear el memorial que porta el seu nom i, així, anualment, organitzar un concurs de dibuix naturalis-ta que, entre tots aquests anys, ha tingut una gran acollida de participants i en el qual han col-laborat diversos artistes empor-danesos com Lluís Roura, Daniel Lleixà, Ramon Pujolboira, Joan Comella, Ricard Anson i Josep Ministral, entre d’altres.

Un dels projectes més impor-tants portats a terme per l’AP-NAE ha estat, sens dubte, el Projecte Llúdriga. Aquest pro-jecte, nascut pràcticament en el mateix moment que naixia l’APNAE, ha tingut com a ob-jectiu el de reintroduir aquesta espècie a l’Empordà. Cal recor-dar que les llúdrigues van de-saparèixer fa més de vint anys, víctimes de la caça, la contami-nació dels rius i la destrucció dels boscos de ribera. Aquest projecte ha estat tot un èxit i avui la llúdriga torna a viure als Aiguamolls de l’Empordà i a les conques dels rius Muga i Fluvià, a més d’haver colonit-zat també les conques dels rius Ter i Tec (aquest darrer a la Catalunya Nord).

L’any 1977 es crea el Grup de Defensa dels Aiguamolls de l’Empordà (GDAE) per aturar un projecte d’urbanització que pretenia construir una marina residencial per a 60.000 persones.

La cigonya s’ha convertit en un símbol dels Aiguamolls | APnAe

60 ecoxarxa 1

espais naturals

El Centre de Recuperació de Fauna Salvatge

El Centre de Recuperació de Fauna Salvatge (abans CAR-FA), situat al cor del Parc Na-tural dels Aiguamolls de l’Em-pordà, va néixer a l’any 1989. Aquest Centre és un dels pun-tals existents a les comarques de Girona per assolir una terra en la qual hi puguem conviure tant els grups humans com els animals. Especialment la fauna salvatge (cigonyes, rapinyaires, aus aquàtiques...) és un exem-ple d’una fauna cada vegada més pressionada per l’home i les seves activitats i que, gràcies a aquest Centre, tenen la possibi-litat de recuperar-se i tornar a la seva posició dins la complexa cadena del medi natural.

El Centre de Recuperació de Fauna Salvatge (CRFS) dels Aiguamolls de l’Empordà, doncs, és un lloc o es guareixen els exemplars d’animals de fauna salvatge autòctona que es troben ferits o desvalguts. En aquests centres s’intenta la seva recuperació clínica i la seva aclimatació a la vida lliu-re per tal de poder tornar-los a la natura amb garanties de què puguin sobreviure.

Com ens confirma Berto Mino-bis, un dels responsables del Centre: “No només es tracta de recuperar un animal ferit, sinó de fer tot el possible per-què aquest animal es reincor-pori a la vida salvatge i pugui jugar el paper que li toca en el medi”.

Els animals ingressats en aquest Centre els podem divi-dir en dos grans grups: els re-cuperables i els irrecuperables.

Un dels aguaits on es pot observar les diverses espècies d’aus

Un dels animals ferits en el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge

El Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat, l’any 1983, la Llei de Protecció dels Aiguamolls de l’Alt Empordà.

ecoxarxa 1 61

espais naturals

Municipis que conformem el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

Castelló d’Empúries (57,4%), Sant Pere Pescador (12,8%), Palau-saverdera (10,2%), Peralada (8,9%), Pau (4,7%), Pedret i Marzà (2,6%), L’Escala (2,1%), Roses (1,1%) i L’Armentera (0,2%).

Els irrecuperables són, bàsi-cament, aus rapinyaires. Per lesions fortuïtes o per agres-sions, com els trets dels caça-dors, aquestes aus mai més no volaran i, per tant, la seva supervivència com a animals lliures és del tot impossible, ja que l’animal queda impedit per recuperar la vida en llibertat.

El Parc Naturals dels Ai-guamolls de l’Empordà, a més de ser una zona amb una gran varietat d’espècies animals i vegetals aglutina, dins seu, quotidianitat d’ac-tivitats i serveis promoguts tant pel mateix parc com per l’APNAE, a més del treball del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge.

Així doncs, a més de recór-rer a peu o amb bicicleta al-guns dels itineraris del Parc, també podem gaudir de la companyia dels textos lite-raris de M. Àngels Anglada, visitar alguna exposició de dibuix, pintura o escultura o, simplement, relaxar-nos tot passejant per algun dels seus camins observant algunes de les seves espècies, mentre al-gun ocell ens obsequia amb la interpretació d’alguna evoca-dora simfonia.

Els diversos estanys aglutinen una important població d’aus

La Rubina és una de les poques platges verges i protegides del litoral altempordanès

Sigui el que sigui, la seva particularitat, història i riquesa converteix aquest Parc en un espai de visita obligada.

• Text: Carles Gorbs Foto: Dolors Gibert

62 ecoxarxa 1

entrevista

El compromís amb el medi ambient de... Matthew Tree

Matthew Tree (Londres, 30 de desembre de 1958) és un escriptor anglès que l’any 1979 va aprendre el català. L’any 1984 va venir a viure a Barcelona i el 1990 va començar a publicar en aquesta llengua. Matthew Tree, defensor de la llengua catalana, ha col·laborat en diverses publicacions, emissores de ràdio i televisió, tant angleses com catalanes. Ha col·laborat, entre d’altres, a El Punt, The Times, El País, Diari de Barcelona, Avui, Vertigen, Catalonia Today (diari català en anglès), The Times Literary Supplement, La Directa, i amb emissores de ràdio com Catalunya Ràdio, Ràdio 4, RAC1 o Ràdio Contrabanda. En televisió ha col·laborat en el programa La Cosa Nostra, d’Andreu Buenafuente i ha tingut un programa propi sobre Catalunya, a TV3, Passatgers. Ha publicat nou llibres (l’últim La vida després de Déu) i ha obtingut el Premi Octubre-Andròmina de narrativa, l’any 1999, per Ella ve quan vol, i el de Columna, l’any 2001, per Privilegiat.

Dolors Gibert

ecoxarxa 1 63

entrevista

Anys enrere l’ecologia era abanderada quasi exclusivament per als hippies, escoltes... Avui en dia, però, la defensa del medi ambient és molt més general. Què penseu?Que hi ha coses que són de sentit comú, tot i que no ho eren fa 30 anys (o ho eren, com dieu, només per als hippies). El reciclatge, la imposició de sancions a empreses que contaminen el medi ambient, etc. coses d’aquestes ara es donen per descomptat. Abans, no. Val a dir que en alguns dels països que més conta-minen –com ara la Xina– no es fa res de tot això, per molt sentit comú que puguin tenir. Són com Anglater-ra –o Catalunya– fa unes dècades, en aquest respecte.

Fa moltes més dècades, a un cabdill indi se li atribueix la cèlebre frase: “El mal que l’home fa a la terra se’l fa a si mateix. La terra no pertany a l’home, és l’home que pertany a la terra”, i amb la qual es va adreçar al presi-dent dels EE.UU.Aquest missatge no el va dir mai el cabdill indi es-mentat (Seattle, cap dels duwamish), sinó que tot el text és l’invent d’un guionista que es diu Ted Perry, que va adaptar un text molt més breu –aquest sí, del cabdill Seattle (però que no parla de temes ecològics)– per a un programa fet per una televisió baptista del Sud dels EE.UU, l’any 1972. En contra dels desitjos de Perry, l’emissora en qüestió va presentar el text “revisat” com si fos genuí i d’aquí la seva reproducció interminable en més de 30 idiomes. Explico la histò-ria sencera d’aquest frau en un article:h t t p : / / w w w . m a t t h e w t r e e . c a t / i n d e x .php?seccio=article&articles_id=36&idioma=

Agraïm l’aclariment i farem la pregunta d’al-tra manera. El progrés i el desenvolupament és compatible amb el respecte pel territori?En un món en què la població creix, com el nostre, cal progressar i desenvolupar. Però no pas fent, po-sem per cas, segones residències o urbanitzacions turístiques on no viu ningú durant mesos sencers, a alguns dels llocs més bells del país.

Al marge d’aquesta realitat que ha malmès im-portants zones del nostre territori, creieu que el teixit social està suficientment conscienciat de la importància de preservar el medi am-bient? O encara falta camí per recórrer?

Diria que la mateixa paraula “ecologia” –que fa 30 anys ningú no sabia ben bé què volia dir– ha entrat a formar part del vocabulari habitual de la gent. Tot-hom ara és conscient que no respectar el medi am-bient està mal vist. De la mateixa manera que el ra-cisme i el masclisme, avui en dia, estan considerats inacceptables. Això no vol dir, però, que la gent no sigui ni masclista ni racista i amb el medi ambient passa el mateix: “Jo no sóc antiecològic, però no passa res si llenço les escombraries per aquest barranc...”

Així, doncs, com valoreu la incidència de la política mediambiental a Catalunya? No sóc cap expert en la matèria, però tinc entès que el gran èxit, en aquest aspecte, ha estat la recupe-ració dels rius catalans. Per altra part, premiaria qualsevol millora que pugui millorar directament la salut i la longevitat de les persones. A Catalu-nya encara hi ha gent que viu en unes condicions ambientals del tot inacceptables.

Moltes personalitats de diferents sectors amb rellevància social estan donant suport públic a iniciatives i plataformes mediambientals d’àmbit local. Per exemple, les associacions en contra del maltractament als animals, en de-fensa del patrimoni natural, o manifestacions diverses en relació a la MAT. Què n’opineu?Que endavant, sempre que la informació científica que forma la base de totes aquestes iniciatives sigui del tot fiable. Per exemple, la MAT tindria conse-qüències greus pel que fa al paisatge, però no anem dient que donarà càncer a tothom, per exemple no hi ha –encara, si més no– cap prova que les línies d’alta tensió ho fan, això.

Potser és que hi ha algun dèficit comunica-tiu... Creieu que els mitjans de comunicació estan donant el suport mediàtic que aquestes iniciatives requereixen?Només quan són “noticiables”, és a dir, quan hi ha merder amb la policia o al carrer.

En els últims anys s’està parlant molt de l’eco-logia urbana, de fer ciutats més humanes i ha-bitables. Què penseu?Em sembla que durant els últims quatre segles s’ha parlat força del tema. Ara bé, depèn molt del punt

64 ecoxarxa 1

entrevista

de vista dels ciutadans. Un que té cotxe voldrà més pàrquings mentre que un vianant com jo que no condueix ni va amb bicicleta voldria menys cotxes però també menys bicicletes, ja que aquests estan convertint les voreres de Barcelona en llocs força perillosos per als que caminem.

A partir del programa Passatgers que vàreu fer per a TV3, vàreu tenir la possibilitat de recórrer el territori. Vèieu diferències entre el “sentiment” mediambiental de les grans ciutats i la dels pobles? Quines serien?No veia diferències en aquest sentit, tret que par-lem de casos molt concrets, com els empordanesos que volen protegir els aiguamolls.

Anem més lluny. En la vostra condició d’una persona nascuda en un altre país, quines di-ferències creieu més rellevants, mediambi-entalment parlant?A Anglaterra els moviments ecològics lligats amb territoris concrets tenen una tradició arreladíssi-ma. Un exemple serien les protestes actuals con-tra la tercera pista de l’aeroport de Heathrow: són massives i reeixides, justament perquè afecten moltíssima gent dins la zona en qüestió.

Fins a quin punt veieu compatible la inver-sió en infraestructures d’energies renovables (plaques solars, molins de vent, etc.) amb el respecte al patrimoni natural i paisatgístic? És la gran contradicció: a l’escola, ens ensenyaven que els parcs eòlics serien la solució ideal al pro-blema de la contaminació. Ara que els tenim, s’han convertit en un problema de contaminació visual.

Les plaques solars, les veig més viables, molt més.A més, però, d’aquestes energies renovables, el respecte pel medi ambient preveu el res-pecte i l’ajut per l’ésser humà. Què és Chalin-ze Cultural Troupe, en el qual hi col·laboreu?Són un grup d’actors, ballarins i músics que prove-nen del poble més assotat per la sida a Tanzània, Chalinze. Ells informen la gent dels perills de la sida a través de les seves actuacions, i això que amb prou feines tenen ni instruments, ni local... Neces-siten exactament 5.000 euros per remuntar-se i ac-tuar, no només a Chalinze, sinó arreu del seu país. Són molt bons, els vaig veure en directe. Només he recollit poc menys de 400 €, fins a la data.

Tot i fent una crida a col·laborar amb aquest grup de Chalinze, què feu, a més, en la vos-tra vida quotidiana per preservar el medi ambient?El normal: reciclar, recollir, no embrutar...

Confesseu-nos un “pecat mediambiental” que feu habitualment o que heu fet ocasionalment.No reciclo les ampolles de Coca-Cola de mig litre. De litre sí, però les de mig em fa mandra.

Què demanaríeu a les respectives adminis-tracions que fessin per millorar la salut am-biental del nostre planeta i, més concreta-ment, del nostre país?Al govern espanyol, que pressioni els governs xinès i rus, per exemple –que són els pecadors mediambi-entals per excel·lència– perquè prenguin unes pre-caucions mínimes. Al govern català, que posi límits –permanents!– a la construcció a la babalà de sego-nes residències en els racons més atractius del país.

Parlant de racons atractius, quin indret o es-pai natural ens recomanaríeu per observar, caminar o deixar-nos perdre?L’estany de Banyoles.

Per últim, i canviant de registre, quin són els vostres propers projectes professionals?Una novel·la en anglès, que m’agradaria acabar d’aquí a un parell d’anys. I un llibre de no ficció en català so-bre el racisme, que vull acabar aquest any mateix.

Dolors Gibert

ecoxarxa 1 65

coneguem la natura

Plantes medicinals,

Deuria ser en observar quins efectes feien les plantes en els animals i en ells mateixos com, de mica en mica, genera-ció a generació, van esdevenir veritables coneixedors de les utilitats de les plantes com a aliment, estri, medicament o, fins i tot, verí.

És evident que, tot aquest co-neixement que fins no fa gaires anys es transmetia de pares a fills, ara està desapareixent a marxes forçades. Els canvis so-cials i econòmics de les últimes dècades han portat un estil de vida molt diferent al que van viure els nostres avis en la

seva joventut. Aquell era un temps en què era molt més im-prescindible conèixer les pro-pietats curatives de les plantes que no pas saber fer funcionar un ordinador.

La medicina actual ha evo-lucionat moltíssim i, real-ment, ha permès una millora

L’herba de Sant Joan o Pericó (Hypericum perforatum) és una planta herbàcia de tija rígida, fins i tot llenyo-sa a la base, ramificada i que pot arribar a fer uns 80 cm d’alçada. La trobem a les vores del camins i dels camps o enmig d’herbassars. La major part de les fulles són petites i estirades, distribuïdes de manera oposada. Les flors són d’un groc viu quan són tendres, i d’un groc ennegrit quan ja són velles. El fruit és una càpsula petita. La floració comença a l’abril i s’allarga fins l’octubre.

Entorn a l’herba de Sant Joan hi ha moltes tradicions i llegendes. Té aquest nom perquè el seu cicle vital arriba

al seu punt àlgid a finals de juny, però hi ha qui diu que recollida a la matinada de la nit de Sant Joan, allunya els mals esperits. També és un dels ingredients més especi-als d’una bona ratafia.

El remei que proposem aquí és d’ús extern, amb propietats antiinflamatòries, estimula la circulació de la sang i elimina els hematomes. Cal posar, en un pot de vidre opac, flors d’herba de Sant Joan en macera-ció amb oli d’oliva i deixar-ho 40 dies a sol i serena. Després ja es pot colar i utilitzar en cas de ferides, cremades o cops. És per això que rep el nom d’oli de cop.

Herba de Sant Joan

Plantes medicinals,un patrimoni que no podem perdre

Dolors Gibert

66 ecoxarxa 1

coneguem la natura

qualitativa i quantitativa de les nostres vides.

Però això no vol dir que hà-gim d’abandonar les teràpies naturals i tradicionals, que en els petits malestars de la vida quotidiana, poden ser, en molts casos, més efectius que la quí-mica sintètica actual.

El deure que tenim ara és mantenir aquest patrimoni que les generacions passades

El coneixement de les propietats de les plantes

que tenim al nostre entorn és el producte

d’una lenta però constant experimentació que els

nostres avantpassats van anar fent, segurament

sense adonar-se’n.

El saüc (Sambucus nigra) és un arbust que pot arribar a fer 8 o 10 metres d’alçària, amb els brots que neixen des de la base, sense arribar a formar un gran tronc. El tro-bem a zones humides com clarianes de boscos de ribera, tot i que en el món rural és fàcil trobar-ne exemplars a prop de les cases de pagès, als horts o als marges de camps i camins. Les fulles, que són oposades, estan for-mades per 5 o 7 folíols amples i dentats. Les flors són de color blanc esgrogueït, i s’agrupen en una inflorescència d’aspecte planer que pot arribar a fer de 10 a 24 cm de diàmetre. La floració comença al març i s’allarga fins al juny.

El saüc és una de les plantes medicinals per excel-lència; se n’han descrit molts usos, entre els que desta-quen l’acció contra els refredats o per combatre el mal de ventre i les retencions d’aigua.

El remei que proposem aquí és contra els refredats. Quan el saüc està florit, hem de recol·lectar un bon gra-pat de flors, deixar-les assecar i guardar-les en un pot per l’hivern. En èpoques de refredat, el podem prendre en forma d’infusió amb una proporció aproximada de 20 grams de flors per litre d’aigua i es pot beure un pa-rell o tres de cops al dia sol o acompanyat amb suc de llimona i mel.

tota la planta, només agafarem la part que conté els principis actius que volem utilitzar i la quantitat que en necessitem, no cal arrasar-ho tot, si no, al següent any, potser ens costa-rà trobar-la.

Si el lloc on vivim ens ho per-met, és interessant cultivar les pròpies plantes medicinals, així les tindrem sempre al nos-tre abast.

Saüc

ens han deixat perquè les fu-tures també el puguin conèixer i gaudir.

Per a la recol·lecció, talment com si es tractés de bolets, la primera norma, i més impor-tant, és conèixer bé les plantes que volem. Hem d’estar segurs de la identificació de l’espècie i que, almenys la part que volem utilitzar, no presenta toxicitat.En molts casos no cal arrencar

Dolors Gibert

ecoxarxa 1 67

consells pràctics

La mobilitat, avui en dia, és una necessitat fonamental en les actuals relacions laborals i socials quotidianes, més enca-ra quan els llocs de treball i es-tudi, els d’oci i els de consum, cada vegada estan més allu-nyats del nostre domicili.

Els vehicles que utilitzem per als nostres desplaçaments són la principal font de conta-minació acústica i atmosfèrica, a més de suposar una enorme despesa energètica. Per exem-ple, si deixem d’utilitzar el cot-xe i la moto per desplaçar-nos en distàncies de menys de 3

Km, aconseguirem un estalvi energètic de fins al 60%, a més de contribuir a reduir la conta-minació acústica i atmosfèrica i, alhora, a contribuir, també, a reduir l’emissió de gasos d’efec-te hivernacle (CO2) que, com se sap, són una des les causes principals de l’escalfament del planeta i, consegüentment, del canvi climàtic.

Per altra part, el desplaçament amb bicicleta per ciutat es consi-dera que és adequat en aquells trajectes iguals o inferiors a 8 km. Anar amb bicicleta no conta-mina i, alhora, es fa salut.

A més, està comprovat que, en molts casos, és més ràpid el desplaçament amb bicicleta que amb vehicle motoritzat, ja que s’eviten embussos, apar-caments i l’estrès que tot això comporta. La distància recor-reguda cada any amb bicicle-ta a la Unió Europea és de 70 bilions de quilòmetres. Al cap-davant hi ha els Països Baixos, amb una mitjana de 1.020 km per habitant i any, mentre que a l’Estat espanyol la mitjana és només de 24 km. Són unes dades que ens han de fer refle-xionar per tal de poder-nos po-

La bicicleta, un bon mitjà de transport

La bicicleta ocupa el primer lloc en l’eficiència energètica de tots els mitjans de transport. Anar amb bicicleta, a més de no contaminar, representa anar tres o quatre vegades més ràpid que a peu, amb un esforç que és només un terç del que fa un vianant.

Dolors Gibert

68 ecoxarxa 1

consells pràctics

sar, també en aquest aspecte, a nivell europeu.

Encara que la majoria d’ad-ministracions locals responsa-bilitzin a la manca d’hàbit de la població en l’ús de la bici-cleta, no pot servir per justifi-car que no es desenvolupi una veritable política de pacifica-ció del trànsit i, per tant, el foment de l’ús de la bicicleta. Cal posar els mitjans i serveis perquè el ciclista urbà se senti més segur i protegit. Com va dir Martia Lowe (Worldwatch Institute): “És poc probable

que la gent s’animi a escollir la bicicleta com a mitjà de transport mentre tingui el risc de perdre la vida en els atribo-lats carrers”.

Si les persones tinguessin l’opció d’escollir la bicicleta en una ciutat dissenyada perquè aquest vehicle estigués prote-git dels automòbils, ben segur que l’ús de la bicicleta s’incre-mentaria. Al capdavall és un transport eficient, econòmic, ràpid i no contaminant.

El transport amb bicicleta presenta

molts avantatges:

• Ocupa poc espai.

• És econòmic.

• no contamina ni fa soroll.

• És saludable i divertit.

• És a l’abast de tothom (pots llogar-

la...)

• A les ciutats és el mitjà de transport

porta a porta més ràpid.

• Proporciona molta llibertat de mo-

viment.

• Facilita la intermodalitat.

A l’hora d’anar amb bicicleta cal tenir

presents alguns consells:

• Sigueu prudents i respecteu les nor-

mes i els senyals de circulació. Feu ser-

vir els carrils bici, que són d’ús exclusiu

dels ciclistes. Quan no pugueu, utilitzeu

sempre que sigui possible el carril de la

dreta més proper a la vorera, i si aquest

està reservat al transport públic, circu-

leu pel següent.

• Guardeu una distància prudencial

amb la vorera i amb els cotxes aparcats,

ja que una porta que s’obri o un vianant

que baixi de la vorera us pot obligar a

fer un moviment brusc.

• Respecteu els vianants, sempre

tenen prioritat. Quan circuleu per la vo-

rera, les illes de vianants i els passeigs

respecteu la preferència de pas dels

vianants, i adeqüeu la vostra velocitat

segons la seva afluència, sense sobre-

passar els 10 km/h, i no realitzeu ma-

niobres ni ziga-zagues que puguin afec-

tar la seva seguretat. Quan hi hagi una

aglomeració de vianants, baixeu de la

bicicleta i porteu-la a peu. Circuleu amb

civisme i respecte

• Mantingueu sempre la bicicleta en

bon estat. Abans de sortir reviseu els

pneumàtics, els frens i el llum de la vos-

tra bicicleta.

• Maniobreu progressivament i amb

seguretat. Indiqueu amb anterioritat les

maniobres d’avançament o de canvi de

direcció, i assegureu-vos que us hagin

vist.

• Feu respectar els vostres drets. no

dubteu a fer servir el timbre o a alçar la

veu. De nit utilitzeu els llums i materials

reflectants.

• Contracteu una assegurança de res-

ponsabilitat civil per a la vostra tranquil-

litat. Podeu aconseguir-la fent-vos socis

d’algunes de les associacions ciclistes

existents.

• Trieu bé l’itinerari i sigueu respectuo-

sos amb l’entorn. Escolliu els itineraris

més adequats: carrils bici, carrers de

poca circulació... Si el vostre recorregut

és massa llarg o us obliga a anar per

carrers amb molt de trànsit, proveu de

combinar la bicicleta amb el transport

públic.

• Quan aparqueu la bicicleta lligueu-

la bé, immobilitzant el quadre, les rodes

i el seient, si pot ser en un lloc a la vista

de tothom.

• Poseu-vos en contacte amb altres ci-

clistes. Per estar ben informats/des feu

arribar les vostres queixes i propostes i,

per a la promoció d’aquest mitjà de trans-

port, participeu en les associacions.

CG• Font: Barnabici / CILMA

ecoxarxa 1 69

ecologia a la xarxa

D’informació a la xarxa mun-dial n’hi ha molta, però quina és de qualitat? Quina ens pot ser més útil? I més fàcil d’ac-cedir-hi? Aquests són alguns paràmetres que ens poden in-teressar a l’hora d’informar-nos i que potser no tenim en compte tot sovint. Així que en aquest punt intentarem fer una mica de garbell a la xarxa i anar destriant, tal com feien els nostres avant-passats amb el gra i la palla, iniciatives digitals remarca-bles.

La proposta d’avui fa refe-rència a dues iniciatives que contribueixen a la difusió i al coneixement del medi natural, concretament a la flora.

terior, perquè també ens aju-darà a conèixer millor el nos-tre entorn botànic. Plantes de Collserola i Flors de Catalunya es basa en un sistema molt més simplista però molt més fàcil d’utilitzar, podrem identificar un gran nombre de plantes del nostre entorn simplement pel color de les seves flors. Cal des-tacar que aquesta web la van realitzar alumnes del Col·legi Anunciata de Cerdanyola del Vallès l’any 2002 i que inclou unes 900 espècies.

En definitiva, són dos espais web que contribueixen a millo-rar el coneixement botànic a dos nivells ben diferents, però molt vàlids i útils també a ni-vells diferents, o no!

Amb aquesta secció, pretenem donar ressò a accions que tinguin lloc al web i que d’alguna forma contribueixin a impulsar l’ecologisme de forma general però també altres àmbits relacionats (consum, legislació…).

La flora

Autor/a

• http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.html• http://www.xtec.es/col-anunciatacerdanyolaplantes/index%20.htm

D’una banda l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental és una proposta iniciada per la Universitat de les Illes Bale-ars i a la qual posteriorment s’hi han afegit la Universitat de Barcelona i la Universitat de València, la qual cosa dóna una idea de l’alt rigor científic amb què està fet. Hi trobarem informació i fotografies de qua-litat de totes les espècies cata-logades (2.252 fins ara) i si en coneixem algun dels noms (po-pular o científic) hi arribarem amb facilitat. També hi podrem fer cerques per temes d’interès (orquídies, endemismes, hàbi-tats...). L’accés és públic.

L’altra opció que presentem és ben complementària a l’an-

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Anunci OK.pdf 23/7/08 14:17:56

ecoxarxa 1 71

agenda

FIRES

14a Fira per la Terra 18 i 19 d’abril de 2009

La fira més important de l’Estat espa-nyol espera en aquesta ocasió la par-ticipació de més de 700 expositors i uns 80.000 visitants.

LLoc:Palau Sant JordiBarcelona

organitza:Associació Vida Sana

informació:Associació Vida SanaCarrer Clot, 39, 3r, 2n 08018 Barcelona Tel: 935 800 818 Fax: 935 801 120 A/e: biocultura@vidasana.org A/e premsa: redaccion@vidasana.orgWeb: www.biocultura.org

Ecocity & Industry 2009Del 27 al 29 de maig

Punt de trobada del sector del medi ambient, on es presentaran les úl-times tecnologies i serveis relacio-nats amb l’aigua, els residus, l’aire i l’energia.Es realitzaran unes jornades tècni-ques que es desenvoluparan entorn de dos àmbits: industrial i municipal.

LLoc:Fira de BarcelonaRecinte Gran Via Barcelona

organitza: Fira de Barcelona

informació: Fira de BarcelonaTel. 902 233 200 / 932 332 000A/e: ecocity@firabcn.es Web: www.ecocity.es

JORnADES

CURSOS

COnFERÈnCIES

SEMInARIS

2009, al bell mig de la població, dins de la Setmana del Medi Ambient del Pla de l’Estany.

Durant la setmana del 15 al 21 de juny, se celebraran tota mena d’acti-vitats relacionades amb el medi am-bient, l’ecologia i la natura com con-ferències, exposicions, seminaris, cinema, etc., amb temes d’interès tant per als professionals com per al públic en general.

LLoc:Plaça Major i rodaliesBanyoles

organitza:AZUR, ComunicacióMediambiental

informació:AZUR, Comunicació Mediambiental Diagonal, 535,1r 2a 08029 Barcelona Tel.: 934 949 704 Fax: 932 023 609 A/e: firaeconatur@azurmedi.net Web: firaeconatur.net /www.azurmedi.net

cicle de conferències Retalls de MarDel 29 de gener al 28 de maig de 2009

El cicle consta de cinc conferències de temàtica diversa amb el mar com a protagonista principal.

LLoc: Badalona

Programa: Cicle Conferències Retalls de Mar. Badalona 2009

La Fira per la Terra és una activitat or-ganitzada a la ciutat de Barcelona per l’Associació Dia de la Terra - Catalunya.La Fira per la Terra no és una fira qualse-vol, ni vol fer la competència a cap fira concreta. La Fira per la Terra és una tro-bada d’entitats de tota mena per cridar l’atenció de les agressions que la socie-tat moderna fa als sistemes naturals i socials.

LLoc:Parc de la Ciutadella i Passeig Lluís CompanysBarcelona

organitza:

Associació Dia de la Terra

informació:Associació Dia de la TerraCarrer Camprodon 3 baixos 08012 BarcelonaApartat de Correus 10145, 08080 BarcelonaTel: 934 585 145 A/e: info@diadelaterra.org Web: www.diadelaterra.org

BIocULTURADel 7 al 10 de maig de 2009

BioCultura, Fira de Productes Ecolò-gics i Consum Responsable és un en-contre, de caràcter internacional, que se situa en el segon d’aquestes carac-terístiques que se celebra a Europa.

EcoNATUR 200920 i 21 de juny de 2009

ECOnATUR és la Fira de Medi Ambient de Banyoles i Pla del l’Estany que se celebrarà els dies 20 i 21 de juny de

72 ecoxarxa 1

agenda

ecoxarxa 1 72

LLoc:Can Met, Carrer Sant Vicens núm. 30Figueres

Horari: De 18:00 a 20:00 hores

organitza:IAEDEn

informació / inscriPcions:IAEDEnTel: 972 670 531Fax: 972 670 391Carrer Sant Vicens núm. 30 - 17600 Figueres A/e: iaeden@sinix.net Web: www.iaeden.cat horari: de 09:00 a 14:00 hores

curs d’etologia, ecologia i biologia dels animals perillosos9 i 16 de maig de 2009

A/e: info@elraspinell.comWeb: www.elraspinell.com

inscriPció: Cal que us inscriviu enviant un missatge a info@elraspinell.com

El cant dels ocells15 i 16 de maig de 2009

organitza: Àrea de Medi Ambient i MobilitatAjuntament de Badalona

informació / inscriPcions: Àrea de Medi Ambient i MobilitatAjuntament de BadalonaEscola del Mar de BadalonaRambla 37 BadalonaTel: 933 843 674A/e: escoladelmar@badalona.cat

Plantes amb baixes necessitats d’aiguaDel 20 al 27 d’abril de 2009

Curs amb l’objectiu de poder crear jardins de baix consum d’aigua i fàcils de mantenir.

LLoc: Barcelona

Programa: http://www.bcn.cat/parcsijardins/act_altres_portal.htm?codi=250

organitza: Ajuntament de BarcelonaParcs i Jardins

informació / inscriPcions: Ajuntament de BarcelonaParcs i JardinsCentre de Formació del LaberintCarrer Germans Desvalls, s/n 08035 BARCELOnATel: 934 282 500 / 639 620 518A/e: formacio.laberint@bcn.cat

és possible el decreixement?2a Jornada de debat ambiental de la IAEDEN9 de maig de 2009

“hem de decréixer; i ara què?”, a càr-rec d’en Pep Gou, membre de Salvem l’Empordà i la IAEDEn. “Decreixement per salvar la Terra”, a càrrec d’en Joan Lluís Prat, membre del Mouvement Anti-utilitariste dans les Sciences Sociales i col·laborador de Serge La-touche, teòric del decreixement.

T’agraden els animals? Vols conèixer el comportament, la manera de viure i la identificació dels animals més veri-nosos que tenim a Catalunya?Des d’El Raspinell, et proposem un curs que té per finalitat la identifica-ció de les principals espècies d’ani-mals verinosos de Catalunya. Les es-pècies animals que s’explicaran amb més detall seran els escorpins, serps i aranyes. Es realitzarà una sortida per veure animals en situ.

LLoc i dates:9 de maig de 2009, teoria i pràctica a l’Escola de natura Can Lleonart, de 10:00 a 15:00 hores.16 de maig de 2009, sortida al Parc del Garraf, de 13:00 a 23:00 h.

Preu: 80 euros (inclou servei de guia, ma-terial, assegurança d’accidents i de responsabilitat civil).

organitza:EL RASPInELLGestió i educació ambientalInformació / inscripcions:EL RASPInELLGestió i educació ambientalCarrer Guilleries, 2, 4t G17006 GironaTel: 972 235 552 – 616 191 705

Divendres 15 de maig, xerrada durant la qual es donaran pautes i consells per aprendre a distingir els ocells pel seu cant i el seu reclam, a partir de les característiques físiques del so. Dissabte 16 de maig, sortida en què es posaran en pràctica aquests con-sells i es miraran de reconèixer els ocells més habituals que trobem al Vallès.

LLoc:La sessió teòrica es realitzarà al l’ADEnC (Carrer Sant Isidre 140, Sabadell)La sortida serà matinal i es realitzarà al torrent de Ribatallada

Horari: La sessió teòrica es realitzarà de 19:30 a 21:00 hores

organitza: ADEnC

informació i inscriPcions:ADEnCCa l’Estruch. Carrer Sant Isidre 140, 08208 SabadellTel: 937 171 887 Fax: 937 171 963A/e: correu@adenc.catWeb: www.adenc.cat

Quota d’inscriPció:Socis ADEnC 20 euros no socis 40 eurosEl preu de la inscripció inclou el pro-fessorat i la documentació del curs.

ecoxarxa 1 73

agenda

Bioconstrucció i materials sostenibles Del 19 de maig al 12 de juny de 2009

Entendre els punts clau de la soste-nibilitat per construir entorns urbans de més qualitat i amb menys impacte ecològic.

LLoc: Curs bàsic on-line

organitza: ECO-UnIOn

informació:ECO-UnIÓnCarrer Sant Pere més Alt, 25 baixos 08003 BarcelonaTel: 935 535 840A/e:: info@eco-union.org / formaci-on@eco-union.orgWeb: www.eco-union.org

Nova cultura i gestió sostenible de l’aigua Del 19 de maig al 12 de juny de 2009

grup d’Acció Forestal22 de maig de 2009

A través d’una xerrada, DEPAnA presen-tarà les accions que, des del voluntariat ambiental, duu a terme el seu Grup d’Acció Forestal (GAF) pel que fa al manteniment del viver de plantes forestals, repoblaci-ons, accions de manteniment, educa-ció ambiental, publicacions i difusió.També ens parlaran de la situació actu-al dels boscos del nostre país, que es troben afectats per diverses problemà-tiques com els canvis d’ús, la gestió de-ficient o inexistent, l’abandó i la manca de visió de futur i de sensibilització de la societat respecte els seus valors me-diambientals, naturals i educatius, més enllà del seu estricte valor econòmic.La xerrada es complementa amb una activitat pràctica el dissabte al matí, a càrrec del GAF. Xavier Torrents Ludewig, responsable-coordinador del GAF-DE-PAnA, i Joan Cuyàs Robinson, vocal de la Junta Directiva.

LLoc:Centre de Recursos Barcelona SostenibleCarrer nil Fabra, 20 baixos 08012 Barcelona

Horari: De les 18:00 a les 19:30 hores

organitza:Centre de Recursos Barcelona SostenibleCentre Cívic El Coll de BarcelonaDEPAnA

informació / inscriPcions:Centre de Recursos Barcelona SostenibleCarrer nil Fabra, 20 baixos 08012 Bar-celonaTel: 932 374 743Fax 932 370 894A/e: recursos@bcn.catWeb: www.bcn.cat/agenda21/crbsInscripcions a partir del dia 8 de maig

LLoc:Reus

Horari: De 10:00 a 14:00 hores

organitza:GEPEC-EdC

informació:GEPEC-EdC Av. Prat de la Riba, 18 – 2n Reus (dimecres i divendres de 09:00 a 13:00 hores i dimarts i dijous de 16:30 a les 20:00 hores) Tel: 977 331 142 A/e: secretaria@gepec.org Web: www.gepec.cat

Entendre els punts clau de la soste-nibilitat per construir entorns urbans de més qualitat i amb menys impacte ecològic.

LLoc: Curs bàsic on-line

organitza: ECO-UnIÓn

informació:ECO-UnIÓnCarrer Sant Pere més Alt, 25 baixos 08003 BarcelonaTel: 935 535 840A/e:: info@eco-union.org / formaci-on@eco-union.orgWeb: www.eco-union.org

Programa de Formació d’Etologia de PrimatsTot l’any, segons els nivells

Taller de cosmètica natural6 de juny de 2009

Coneixeràs les bases de la cosmètica natural i aprendràs a fer una crema per a la cara, una pasta de dents i un tònic. Monitora: Marta Terrassa Vivern (nurgaia)

curs d’herbes remeieres Cap de setmana 27 i 28 de juny

Us proposem aprendre a reconèixer les herbes remeieres del Pirineu riba-gorçà, concretament als sectors de la vall de Barrabés, vall de Castanesa, massís del Turbón i congost d’Obarra. Monitora: Judith Mira (La Petjada).

LLoc:Pirineu ribagorçà

organitza: GEPEC-EdC

informació / inscriPcions: GEPEC-EdC Av. Prat de la Riba, 18 – 2n Reus (dimecres i divendres de 09:00 a 13:00 hores i dimarts i dijous de 16:30 a les 20:00 hores) Tel: 977 331 142 A/e: secretaria@gepec.org Web: www.gepec.cat

L’estudi del comportament dels primats és una de las ciències fonamentals per a la comprensió de l’evolució i la gènesi de la conducta humana, com també per

74 ecoxarxa 1

agenda

a la conservació d’aquestes espècies en llibertat i la seva cura en captivitat en unes òptimes condicions de benestar. L’objectiu fonamental del programa de formació consisteix a estudiar i conèixer la conducta dels primats no humans, des d’una perspectiva teòrica i pràctica mitjan-çant la metodologia pròpia de l’Etologia.Aquest programa està adreçat a totes les persones interessades en la conducta dels primats, preferentment llicenciats i estudi-ants de psicologia, biologia, prehistòria, veterinària o antropologia que vulguin aprofundir en els mètodes i les tècniques d’estudi de l’Etoprimatologia. Igualment, també està obert al públic en general.

estructura deL Programa:El programa consta de tres cursos inde-pendents (nivell bàsic, mitjà i avançat) amb una duració de 15 hores cadascun (distribuïts en dos dies de formació per nivell: un divendres i un dissabte), amb un horari de 10:30 a 19:00 hores.Per als interessats en un tipus de forma-ció especialitzada, Fundació Mona ofe-reix un Curs d’Assistent de Camp en Eto-logia de Primats de 6 mesos de durada.

organitza:Fundació Mona

informació / inscriPcions:Fundació MonaCentre de Recuperació de PrimatsCarretera de Cassà, Km-1 17457Riudellots de la Selva Tel: 972 477 618A/e: recerca@fundacionmona.orgWeb: www.fundacionmona.org / etologiaprimates.blogspot.com

organitza:CRARCCentre de Recuperació d’Am-fibis i Rèptils de Catalunya

informació / inscriPcions:CRARC. Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de CatalunyaCarrer Santa Clara, s/n 08783 MasquefaTel: 93 772 6396Fax: 93 7725311A/e: crac@amasquefa.comWeb: www.crarc-comam.net

X Festa de les trementinaires30 i 31 de maig de 2009

Taller de Natura: El món dels amfibis i rèptilsTot l’any. Cal concertar visita

Les tasques educatives van dirigides al públic en general però molt espe-cialment als escolars. En el taller de natura del CRARC els alumnes conei-xeran de prop tortugues, dragons i tritons, entre altres amfibis i rèptils. Aprendran a respectar-los tot obser-vant, tocant i raonant. Ells mateixos investigaran com a ci-entífics i trauran les seves pròpies conclusions.

LLoc:Masquefa

DIVERS

Reconeixement de la costa de dia i d’estels i constel·lacions a la nitEls divendres, del 24 d’abril al 30 de juny de 2009

Aquesta sortida permetrà als assis-tents reconèixer la costa des d’un veler, ja que quan s’observa des del mar és molt diferent a quan es veu des de terra. Disposarem de l’ajut de cartes nàutiques i també dels moderns aparells que actualment s’utilitzen en la navegació per ori-entar-nos millor. A més, aprofitarem que naveguem de nit per fer reco-neixement d’estels i de les princi-pals constel·lacions.

LLoc: Sortida del port de Sant Feliu de Guíxols

nombre d’assistents: Les places són limitades, amb un mí-nim de 6 persones i un màxim de 10.

Preu: 90 € (inclou vaixell, servei de guia, material, assegurança d’accidents i de responsabilitat civil).

organitza:EL RASPInELLGestió i educació ambiental

informació / inscriPcions:EL RASPInELLGestió i educació ambientalCarrer Guilleries, 2, 4t G - 17006 GIROnATel: 972 235 552 – 616 191 705 A/e: info@elraspinell.comWeb: www.elraspinell.com

inscriPció:Cal que us inscriviu enviant un missat-ge a info@elraspinell.com

La vall de la Vansa i Tuixent us convida a endinsar-vos en el món de les tre-mentinaires i de les herbes i els remeis amb què es guaria la gent d’aquells temps. Us proposem dos dies d’activi-tats diverses per gaudir d’una cultura popular i tradicional que es manifesta més viva i actual que mai. És un home-natge a la saviesa popular.

LLoc:Parc natural del Cadí-Moixeró. Tuixent i vall de la Vansa

organitza:Museu de les Trementinaires - Tuixent

informació:Museu de les Trementinaires - Tuixent Tel: 973 353 112 / 973 370 030 (caps de setmana)A/e: museu@tuixent.ddl.netWeb: www.trementinaires.org

Simfonies nocturnes: granotes i gripaus5 de juny de 2009

Les granotes i els gripaus, esperonats pel desig amorós primaveral, entonen els seus cants a la llum de la lluna en un concert de vegades eixordador, però cada cop més aïllat a causa del declivi que estan sofrint aquests animalons arreu del món. Després de fer la visi-ta a l’exposició Paisatges nocturns de Collserola, ens arribarem fins al pantà de Vallvidrera, on es reprodueixen un bon grapat d’espècies com la reineta o el gripau d’esperons. Les identificarem pel seu cant i potser sentirem altres bèsties. A càrrec de Sergi Garcia, biòleg de l’associació Galanthus.

LLoc:Centre d’Informació del Parc de Collserola. FGC - Baixador de Vallvidrera

Horari: De 19:00 a 22:00 hores

ecoxarxa 1 75

agenda

Horari: De 10:00 a 13:00 hores

organitza:Centre de Recursos Barcelona Sostenible

informació / inscriPcions:Centre de Recursos Barcelona Soste-nibleCarrer nil Fabra, 20 baixos 08012 Bar-celonaTel: 932 374 743Fax 932 370 894A/e: recursos@bcn.catWeb: www.bcn.cat/agenda21/crbsInscripcions a partir del 4 de juny

Xerrada: 10 anys d’història del camí dels Bons Homes20 de juny de 2009

El camí dels Bons homes és un itine-rari turístic creat a través dels nexes sorgits entre ambdós costats d’una frontera artificial.A càrrec de Joan Solé, professor de la Universitat de Girona i Karina Behar, gerent del Consell Regulador del Camí del Bons homes.

LLoc: Parc natural del Cadí-Moixeró. Centre del Parc – Bagà

Horari:A les 20:00 hores

organitza:Parc natural del Cadí-Moixeró

informació:Parc natural del Cadí-Moixeró Carrer de la Vinya, 1 08695 BagàTel: 938 244 151 Fax: 938 244 312 A/e: pncadimoixero.dmah@gencat.cat

dotació:El Premi Medi Ambient 2009 de la Generalitat de Catalunya en aquesta modalitat consisteix en un import eco-nòmic de 36.000 euros i un diploma acreditatiu. En el cas que hi hagi dues o més candidatures premiades, l’im-port destinat inicialment es repartirà a parts iguals entre les premiades.

organitza:Departament de Medi Ambient i habitatgeGeneralitat de Catalunya

informació:Departament de Medi Ambient i habitatge Diagonal, 523-525 - 08029 BarcelonaTel: 934 445 000Fax: 934 197 547 A/e. sea.dmah@gencat.catWeb: mediambient.gencat.cat

organitza:Centre de Recursos Barcelona SostenibleConsorci del Parc de Collserola

informació / inscriPcions:Centre de Recursos Barcelona SostenibleCarrer nil Fabra, 20 baixos 08012 BarcelonaTel: 932 374 743Fax 932 370 894A/e: recursos@bcn.catWeb: www.bcn.cat/agenda21/crbsInscripcions a partir del 4 de juny

PREMIS

COnCURSOS

Premi Medi Ambient 2009Fins al 12 de maig de 2009

Poden optar al premi els projectes i les iniciatives en els àmbits temàtics de la millora de la qualitat de l’aire i la sosteni-bilitat en l’edificació que s’hagin desen-volupat totalment o parcial a Catalunya. La data límit de presentació de candi-datures serà el 12 de maig de 2009 i els premis es lliuraran en l’acte de celebra-ció del Dia Mundial del Medi Ambient, que tindrà lloc el 4 de juny de 2009.

Exposició Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del MolinarDel 16 al 30 de juny de 2009

L’exposició mostra el paisatge, la vida rural i les contalles dels Ports a través de l’obra literària i de recerca d’aquest poeta de Pena-roja, cedida per l’Associ-ació Cultural del Matarranya, amb la col-laboració de l’Associació de veïns del Reguers en el marc de les Festes Majors.

LLoc: Casal Municipal | Els Reguers (Tortosa)

organitza:Centre d’Informació del Parc natural dels Ports al Baix Ebre

informació:Centre d’Informació del Parc natural dels Ports al Baix EbreAv. Val de Zafán, s/n - 43520 RoquetesTel: 977 500 845

Els paisatges marins de Barcelona 18 de juny de 2009

Els fons marins de les nostres costes contenen una amalgama d’escenaris propis, plens d’organismes diversos que s’han adaptat al lloc on viuen. Amb aquesta activitat ens endinsarem en els paisatges marins de la Mediterrània per conèixer-ne la diversitat i les condicions que la fan possible, com també les di-ferents problemàtiques que amenacen la seva particular riquesa. Després ens traslladarem amb una embarcació tradicional de pesca, el llaüt, fins a les instal·lacions de l’Aquari de Barcelona per conèixer les espècies mediterrànies que s’hi poden veure.

LLoc:BarcelonaLloc de trobada: Consorci El Far (Carrer Escar 6-8, cantonada Passeig Joan de Borbó). Bus 17, 36, 39, 45, 57, 59, 64, 157.

Un any més es realitza el concurs de di-buix i pintura de la natura “Memorial Al-bert Ramon i Estarriol”, amb les tres ca-tegories d’edat: categoria A (de 12 a 14 anys), categoria B (de 15 a 18 anys) i cate-goria C (de 19 a 25 anys). El tema únic del concurs és la natura, en un sentit ampli, i podrà ser utilitzada qualsevol tècnica o estil pictòric relacionats amb el tema.

LLoc:Es podrà fer arribar les obres al Corta-let (Centre d’Administració i Informa-ció del Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà)

organitza:IAEDEn, APnAE i Parc natural dels Ai-guamolls de l’Empordà

informació / inscriPcions:El Cortalet(Centre d’Informació del Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà)17486 Castelló d’EmpúriesTel: 972 454 222 (demaneu per Rosa Llinàs) A/e: rllinas@gencat.cat

XVIII Memorial Albert Ramon i Estarriol Fins al 25 de juny de 2009

PUBLI SUBSCRIPCIO Ecoxarxa tr 3/4/09 14:32 P�gina 1 C M Y CM MY CY CMY K