4
El llibre del Manel i la Camila està dividit en deu capítols. La estructuració dels quals, en línies generals, segueix una mateixa pauta: algú explica un cas o un comportament humà sobre el que un dels personatges del llibre formula una tesi o teoria que pretén explicar- lo o valorar-lo des del punt de vista moral . A partir d´aquesta tesi o teoria, s´obre la possibilitat perquè els altres personatges que intervenen en el capítol o escena puguin expressar els seus dubtes, objeccions, comentaris i crítiques o demanar aclariments de la teoria que s´hi ha proposat. Una cosa ha de quedar clara: si una idea s´imposa a l´altra és perquè ha aportat millors arguments que les altres. Una altra cosa que cal tenir present: si no s´hi presenten raons suficients i prou convincents, les problemàtiques tractades queden obertes, tot i esperant que més endavant s´hi trobin proves més vàlides i contundents.

Diàleg i ètica

Embed Size (px)

Citation preview

El llibre del Manel i la Camil·la està dividit en deu capítols. La estructuració dels quals, en línies generals, segueix una mateixa pauta: algú explica un cas o un comportament humà sobre el que un dels personatges del llibre formula una tesi o teoria que pretén explicar-lo o valorar-lo des del punt de vista moral . A partir d´aquesta tesi o teoria, s´obre la possibilitat perquè els altres personatges que intervenen en el capítol o escena puguin expressar els seus dubtes, objeccions, comentaris i crítiques o demanar aclariments de la teoria que s´hi ha proposat. Una cosa ha de quedar clara: si una idea s´imposa a l´altra és perquè ha aportat millors arguments que les altres. Una altra cosa que cal tenir present: si no s´hi presenten raons suficients i prou convincents, les problemàtiques tractades queden obertes, tot i esperant que més endavant s´hi trobin proves més vàlides i contundents.

Aconseguir això seria impossible si els participants en la discussió no acceptessin les regles d´un debat racional: que hi ha opinions que són més versemblants que les altres, que tothom és susceptible de ser convençut davant l´evidència de les raons que s´hi esgrimeixen, que hi ha opinions que no val la pena admetre perquè no estan prou validades per cap prova amb possibilitats de ser contrastada, que entre tots es pot arribar al descobriment de la veritat o una cosa que s´hi acosti, a ella, i, fins i tot, reconèixer que d´allò que no hi ha possibilitat de conèixer ,fent servir la raó o l´experiència ,és millor mantenir la boca tancada.

Com veiem la forma com es presenten les idees en aquest llibre és la del diàleg. Aquest recurs literari no és la primera vegada que s´utilitza en l`àmbit de l´ètica. Convindria dir aquí, que l´ètica s´inagura en forma de diàleg. Son els diàlegs de Plató (segle IV abans de Crist), on Sòcrates protagonitza vives polèmiques amb altres contertulians, les primeres manifestacions de l´ètica. A través d´aquestes discussions es van plantejant problemàtiques que encara avui en dia no han deixat de preocupar-nos: què és el bé, què és la virtut, en què consisteix la justícia, quin és l´origen del comportament moral ...

Abans de Plató ja existien la moral o els models diversos de plantejar l'existència o la bona vida, però no una activitat que sotmetés a la crítica i al qüestionament racional aquestes pautades formes o maneres de viure. Per tant, el diàleg ben entès, autèntic, és la discussió, tal com l´hem caracteritzat abans, i no el xoc brutal d´ opinions, tancades i sordes a l´argumentació dels altres, allò que s´acostuma a anomenar diàleg de sords, tan freqüent en els mitjans de comunicació i altres àmbits de la vida quotidiana.

Abans de Plató ja existien la moral o els models diversos de plantejar l'existència o la bona vida, però no una activitat que sotmetés a la crítica i al qüestionament racional aquestes pautades formes o maneres de viure. Per tant, el diàleg ben entès, autèntic, és la discussió, tal com l´hem caracteritzat abans, i no el xoc brutal d´ opinions, tancades i sordes a l´argumentació dels altres, allò que s´acostuma a anomenar diàleg de sords, tan freqüent en els mitjans de comunicació i altres àmbits de la vida quotidiana.