Adaptació i traducció del capítol 3 del “Manual de Prácticas Restaurativas” d’en Costello i altres així com d’ altres materials del Hull Centre for Restorative Practices, realitzada per Gaël Thyus (octubre de 2012).

Per norma general, els docents ens hem preparatexclusivament per la nostra funció educativa. Lacapacitat de treballar en equip i de lideratge de lacomunitat educativa freqüentment es dona persuposada... però la realitat és més complicada irequereix la capacitat de donar una resposta equilibradai justa a les necessitats i demandes dels docents, delsalumnes, de les famílies i del personal no docent .

Gestionar un centre educatiu no és una tasca fàcil!

La gestió eficaç d’un centre educatiu ensopega amb diferentsobstacles com son:

L’ambigüitat de les seves metes: no existeix unanimitat social sobreeducació, valors, coneixements bàsics... No existeixen veritatsabsolutes.

Els objectius dels diferents sectors de la comunitat educativa nocoincideixen. A més a més, sovint es detecta certa desconfiança entreells.

Els membres de la comunitat educativa no es seleccionen prèviament.

Els docents són professionals altament qualificats que tendeixen altreball individual.

La jerarquia és molt dèbil i no sempre assegura el compliment de lesdecisions col·lectives.

Per altra banda, gestionar el centre i els equips de treball nosignifica només aplicar normatives, elaborar horaris, resoldreconflictes o organitzar activitats. Implica habilitatsfonamentals com són:

• Facilitar informació clara i suficient a tots els sectors.

• Fomentar la motivació, la participació, el compromís i el consens.

• Potenciar la confiança i col·laboració mútua.

• Estimular el treball en equip i la coordinació real en la presa dedecisions.

• Reforçar la convivència i les relacions fluides.

• Impulsar la resolució dialogada dels conflictes.

Com poden ajudar les pràctiques restauratives?

El camp de les pràctiquesrestauratives ofereix un marcsòlid per implementar canvis enl’organització i gestió del centreamb la participació de tots elssectors de la comunitateducativa.

Objectiu de les Pràctiques Restauratives

Millora de la convivència i prevenció de

conflictes80%

Resolució de conflictes

20%

Les investigacions realitzades a Estats Units, GranBretanya i Nova Zelanda confirmen els beneficisde les pràctiques restauratives a les organitzacionsescolars:• Reducció dràstica de la conflictivitat. Resolució efectiva iduradora dels conflictes. Disminució important de lareincidència.

• Millora objectiva de resultats acadèmics.

• Percepció de la millora de l’ambient de treball i de laconvivència per part de tots els agents educatius.

• Augment de la predisposició per treballar de maneracooperativa.

Segons en David Gleicher* la fórmula que possibilita el canvi intencional en una institució és la següent:

Insatisfacció + Visió + Enfocament Pràctic > Resistència

Així, un canvi institucional és possible quan coincideixen:• La insatisfacció amb com funcionen les coses,• Una visió clara i convincent del que és possible canviar,• Un enfocament pràctic de les passes a seguir...

...I aquestes realitats són en conjunt majors que la pròpiaresistència al canvi.

La Fórmula per al Canvi

* Beckard & Harris: “Organizational transitions: managing complex change” (1987)

Un centre educatiu no necessita estaren crisis per detectar la necessitat decanvis o millores i desitjar fer canvispositius: sovint és suficient volermillorar les relacions entre els agentseducatius, promoure el reciclatgeprofessional o millorar el rendimentacadèmic...

La visió de la cultura restaurativano és l’única possible però els seusresultats sí són molt contundents.

És evident que els canvis no es produeixen d’un dia per l’altre. És imprescindible facilitar el procés definint clarament, els

compromisos i responsabilitats personals, les passes a seguir i els processos d’avaluació dels resultats.

Finestra del Canvi Organitzacional

CONTRA

Canvi imposatde dalt a baix.

Escàs compromís personal

AMBConnectant

desenvolupament personal i professional .

Alt compromís dels

participants.

NO

Canvi “cosmètic”Evitació / Resistència al

Canvi

PER AModel extern poc

participatiu.Baix aprofitament dels

recursos

BAIX SUPORT ALT

PRESSIÓ

Així resulten 4 combinacions de lideratge i

de plantejaments de canvi:

CONTRA: alt nivell de pressió amb baix

nivell de suport

• Lideratge autoritari• Canvi institucional de dalt a baix• Percepció d’imposició• Passivitat, nul compromís personal• Ressentiment, tensió

PER A o permissiu: baix nivell de pressió amb alt

nivell de suport

• Lideratge paternalista• Model extern• Passivitat, nul·la implicació personal• Evitació de les responsabilitats• Pèrdua de temps i desaprofitament de recursos

NO o negligent: baix nivell de pressió amb baix

nivell de suport.

• Lideratge passiu, “laissez-faire”• Negar la realitat, no fer res, no implicar-se...• Manca de lideratge• El canvi és percebut com poc necessari i, per tant, és ignorat o ajornat...

AMB o restauratiu: alt nivell de pressió amb alt nivell de suport.

• Lideratge democràtic.• Claredat dels objectius i expectatives.• Comprensió i acceptació de la necessitat i l’impacte del canvi proposat.• Procés actiu i participatiu.• Acceptació de la pròpia responsabilitat en el procés. Implicació real.• Percepció positiva del propi desenvolupament personal i professional.

Necessitat de Justícia

És fonamental que les persones implicades percebin que el procés seguit per dur a terme el canvi ha estat just i

respectuós.

Tots els afectats tenen la oportunitat

de discutir i contribuir en la

presa de decisions

Els implicats entenen i

assumeixen els objectius, les

expectatives i les conseqüències del

canvi.

Les decisions, acords i processos s’expliquen a tots els sectors

amb claredat.

Algunes Recomanacions per a la Implementació:

• Recollir i analitzar les preocupacions manifestades pels

agents educatius,

• Sensibilitzar sobre la necessitat d’un canvi en l’organitzaciógeneral per donar resposta a aquestes preocupacions,

• Identificar aquelles persones predisposades a experimentari avaluar el canvi,

• Oferir informació clara i formació coherent sobre el modelrestauratiu a tots els agents educatius.

• Atorgar més importància a la millora de la convivència i a laprevenció de conflictes com a passa prèvia per aconseguiraltres objectius més específics.

• Sistematitzar l’ús de les pràctiques restauratives alfuncionament de tot el centre:

o Planificar almenys un cercle cada dia a classe amb elsalumnes i diferents cercles setmanals amb el personaldocent i no docent.o Integrar els nous membres de la comunitat educativamitjançant l’ús de cercles.o Oferir cercles de suport (peixeres) per ajudar aresoldre dubtes o dificultats de la feina diària.o Dedicar el temps necessari per compartir i discutirexperiències en cercle...

• Clarificar les expectatives i les normes de funcionaments delscercles (participació, torn de paraula, respecte, escoltaactiva...).

• Treballar AMB les persones com a punt de referència debones pràctiques professionals.

• Incorporar les pràctiques restauratives al pla de convivència ial pla d’acció tutorial del centre:

o Reforçar l’expressió de sentiments, l’autorreflexió il’empatia en la resolució dels conflictes.o Practicar les preguntes restauratives.o Discutir diferents temàtiques mitjançant cercles.o Permetre al alumnes que ho necessitin, l’ús de titellesper expressar-se...

•Impulsar la col·laboració activa d’alumnes, famílies i personaldocent.

• Mantenir els nivells adequats de pressió i suport al llarg de totel procés.

• Assegurar els mecanismes adients de reflexió permanent,d’avaluació i difusió de resultats. Compartir els èxits, reptes isuports necessaris.

• En cas necessari, donar la possibilitat de posar en marxa elmodel de manera parcial (alguns equips de treball, grups - classeo matèries) per permetre als docents més reticents l’oportunitatde comprovar els resultats abans d’aplicar-ho.

Una de les premisses bàsiques de les pràctiques restauratives és que els éssers humans són més feliços i saludables i tenen més possibilitats de fer canvis significatius en la seva pràctica

diària quan l’autoritat treballa AMB ells.

Les pràctiques restauratives no són la solució a tots els problemes de les escoles però si poden constituir un

moviment transformador de les relacions a la comunitat educativa en benefici de tots.