DE SOMIAR A DESVETLLAR-NOS

"Si no ens deixeu somiar, no us deixarem dormir". Ens cal recuperar la

capacitat de somiar. Ens hem tornat agnòstics envers les utopies, i ens és

urgent redescobrir-les. No pas com a pàtries d'enlloc sinó com a realitzacions a

impulsar a cada lloc. El marc local, l'únic espai per abastar el global. La utopia

entesa no pas com la fita que sempre se'ns allunya, sinó com l'horitzó que fa

que ens posem a caminar. No l'impossible, sinó el màxim del possible.

Somiar per despertar-nos, lúcids d'una altra lucidesa. Incorporar els

somnis al nostre pensament. La poètica a l'ètica. El profetisme a la política:

denunciar un món vell i anunciar una societat nova. Viure als núvols és una

forma d'alienació, i despertar és el repte. Salvador Espriu, a La pell de brau ho

continua dient, fa cinquanta anys, als que ostentaven el poder:

Et rius de nosaltres, d'aquells

que sempre somnien amb els ulls oberts.

Però quan contemples el fons del mirall,

tens por dels qui saben dormir desvetllats.

La humanitat sempre hem volgut "viure d'una altra manera", encara que

no sempre hem sabut de quina. No sempre hem sabut passar d'indignar-nos a

implicar-nos.

Res no comença de zero. És bo saber-ho: vol dir que sempre, "quan

veus que ja s'acaba", torna a començar. Stéphane Hessel ens recorda que

"crear és resistir, i resistir és crear". Per això avui, altra vegada, "joves llavis

desclosos després de la foscor" criden indignats reclamant una democràcia

real, denunciant els desproporcionats beneficis dels bancs, les retallades de

mesures socials, la doble moral de molts dels que manen, la distància creixent

entre el poble i aquells que formalment el representen...

El poder sempre ha acabat manipulant les solidaritats, fins i tot

degradant-ne les paraules. ¿En què s'han convertit les antigues caixes

d'estalvis de les classes populars; les caixes de pensions per a la vellesa quan

els vells no tenien pensions; les societats d'ajudes mútues per a suportar una

crisi, per mantenir un locaut o una vaga; els monts de pietat per fer front als

monts dels usurers?

Sempre hi ha hagut projectes i voluntats alternatives, però avui que la

degradació creix impunement, ens calen més que mai. El moviment de

Portoalegre per una democràcia participativa, les tasques de moltes ONG...

"Alternatives possibles a una crisi injusta". Dels arbres secs, brots nous.

Avui, a Badalona, a la Plaça de la Vila, compartint espai físic, social i

moral amb els joves indignats, les entitats adherides a la Festa del Comerç Just

i la Banca Ètica diuen "PROU EXPLOTACIÓ, TRIA COMERÇ JUST; PROU

ESPECULACIÓ, TRIA BANCA ÈTICA". I això comporta unes alternatives

concretes i locals a la globalització i al model econòmic actual, més

respectuoses amb les persones, més justes i més solidàries.

• Decideix en quin món vols invertir.

• Com fer que els teus diners no et portin la contrària.

Incidir, coincidir, reincidir. Utopies reals, utopies possibles. Desvetllar-

nos.

JOAN SOLER I AMIGÓ

(Pregó de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica, llegit a la Plaça de la Vila

de Badalona, el 4 de juny de 2011, per l’escriptor i historiador Joan Soler

Amigó)