7/29/2019 11 -novembre- 2007

1/22

1

nm. 11 -novembre- 2007

Editorial

El Canvi Climtic

En els anys 80 del segle passat diversos moviments ecologistes ens alertaven dequelcom que per a molts sonava a cincia-ficci: el canvi climtic.

7/29/2019 11 -novembre- 2007

2/22

2

Predeien que en menys de dues dcades els efectes es farien notar. Els movimentsque ens volien fer prendre conscincia del tema eren qualificats dalarmistes i queestaven mancats de base cientfica. El fet, per, s que les prediccions shan anatacomplint i el canvi climtic s una realitat acceptada universalment.

Avui la concentraci atmosfrica de gasos defecte hivernacle ha augmentat i, pertant, ha augmentat tamb la capacitat de retenci de calor. Aix ha modificat elbalan energtic global i ha produt un augment de la temperatura mitjana delplaneta. La concentraci de dixid de carboni (principal gas defecte hivernacle), haassolit el nivell ms alt de tota la histria de la Humanitat. Afirmen els experts que decontinuar amb aquesta tendncia de lesclafament de la terra, la temperatura globalexperimentar la ms gran pujada dels darrers dos milions danys.

Un altre fet tamb acceptat s que lescalfament de la terra per lefecte hivernacle scausa de lactivitat humana.

Esgarrifa de llegir les conseqncies directes i indirectes que portar el canviclimtic: augment del nivell del mar, sequeres i inundacions, tempestes, disminucide les glaceres i dels casquets polars, extensi de malalties tropicals, prdua de labiodiversitat,etc.). Afegim, per, que aquestes conseqncies les experimentaranamb molta ms intensitat els pasos pobres i sense recursos.

s de tanta gravetat el fet que cal ja posar en marxa solucions tant a nivell individualcom collectiu. Diuen tamb els entesos que encara hi som a temps.

Lnica soluci seriosa i efica contra lescalfament global s un canvi radical delactual sistema energtic basat en la utilitzaci de combustibles fssils i fer serviraltres combustibles mediambientalment sostenibles i illimitats com sn les energiesrenovables (elica, solar...).

Cal que els governs potencin plans de mobilitat urbana sostenible, la restricci de lacirculaci, buscar alternatives de transport no contaminant...

A nivell personal cal posar en prctica els consells que ens donen destalvi energtic ala llar: moderar ls de calefacci i aire condicionat comprant productes eficientsenergticament (bombetes, electrodomstics...), reduir ls del cotxe, potenciar eltransport pblic...

7/29/2019 11 -novembre- 2007

3/22

3

s esperanador que des de la signatura del protocol de Kyoto ja shan comenat aprendre mesures i est previst un acord dels pasos industrializats per emetre menysCO2 en la conferncia que es far a Bali el desembre denguany sobre el canviclimtic. Tamb est previst revisar els acors de Kyoto el 2012.

Tenim fonts denergia i tecnologia per generar-la i est demostrada la seva viabilitat.Per no ens podem adormir, cal comenar.

Hi ha governs, sobretot els ms poderosos, que sn molt reticents a posar en marxaaccions per resoldre el problema.

Caldr que fem pressi i sortim al carrer a exigir-ho?

Leonard Boff, parlant daquest tema diu: El gran desafiament actual s donarcentralitat al que s ms ancestral en nosaltres: lafecte i la sensibilitat. Cal rescatar elcor. Avui si no estimem la terra com estimem la nostra mare i no tenim cura dellacom tenim cura dels nostres fills i filles, difcilment la salvarem. Sense sensibilitat,loperaci de la tecnocincia ser insuficient. Per una cincia amb conscicia i ambsentit tic pot trobar sortides alliberadores a les nostres crisis.

Consell de redacci

Projecte dactuaci al masss delMontgr. Aquest projecte de restauracide la zona afectada per lincendi del2004, amb una inversi de 96.000 euros,consisteix a retirar o apilonar la fusta perevitar l'erosi, adequar espais obertscom a zones de pastures, recuperar

camins i restaurar cabanes i murs depedra seca; fou presentat pel diputat deMedi Ambient de la Diputaci de Girona,Josep Maria Ruf, i el delegat general dela Caixa a Girona, Rafael Garcia, dinsdel conveni de collaboraci entre lesdues entitats.

Representaci dels alcaldes en elConsell Executiu de Ports de laGeneralitat. L'alcalde de Torroella deMontgr, Joan Margall, ha estat elegitvocal en representaci dels municipis delConsell Executiu de Ports de laGeneralitat.

7/29/2019 11 -novembre- 2007

4/22

4

IV Jornada Ernest Lluch. Les JornadesErnest Lluch, coorganitzades per CanQuintana i la Fundaci Ernest Lluch i ambel patrocini de Caixa de Girona, hanarribat a la seva quarta edici. Any rere

any van superant el llist de qualitatassolit. La primera conferncia, a crrecde Ramon Folch, presentat per Xavier

Quintana, vers sobreAmbient i economia. Lasegona, a crrec de JoanDavid Tbara, presentat

per Miquel Riera, vers sobre El canviclimtic i els lmits al creixement. La

tercera, a crrec de Manuel Ludevid,economista, presentat per Xavier Ferrer,economista i politleg, va tenir com atema El creixement i el medi ambient enfunci de les respostes econmiques iempresarials. Seguidament, la rectora dela Universitat de Girona, Anna MariaGeli, condu una taula rodona, amb tots

els ponents, que contestaren lesnombroses preguntes dun pblicinteressat i entregat en una temticadesenvolupada des dun punt de vista deleconomia, la empresa i la societat.Esperem i desitgen el millor dels xits ales properes jornades anunciades en lacloenda del acte.

Publiquen un treball a la revistacientfica d'mbit estatal EnfermeraClnica. L'estudi Ensayo clnico aleatorioacerca de la efectividad del recordatoriopostal para aumentar la coberturavacunal contra ttanos-difteria enpoblacin adulta joven, resultat de lesinvestigacions realitzades per lesinfermeres de l'rea Bsica de Salut

(ABS) de Torroella de Montgr AnnabelIbez, Gisela Pairet, Irene Prat, M. JosSnchez i Marta Tauler ha estat publicaten la revista cientfica citada.Conservaci i promoci de masos amb

torre de defensa, declarats bnsculturals d'inters nacional.L'Ajuntament de Torroella de Montgr hadecidit collaborar amb els propietaris enla conservaci i promoci de masos ambtorre de defensa; shaestablert un conveni decollaboraci amb elspropietaris de torre

Martina, torre Ferrana, torre Begura imas Ral, que oficialitza aix el suporttcnic i d'assessorament de l'Ajuntamenti per aconseguir finanament permantenir les fortificacions. Elspropietaris estan disposats a obrir lesportes de casa seva perqu puguin servisitades, com ja s'ha anat fent per la

Fira dels pirates a l'Estartit. I es t laintenci d'incorporar en el conveni elsaltres tres masos fortificats la torreGran, la torre Pona i la torreQuintaneta-.

La figura del caganer. Inaugurada la saladexposicions permanent d'escultures icaganers de Torroella. La famlia de

ceramistes Als-Pla, de Torroella deMontgr, amb els seus caganers depersonatges famosos (el periodistaAndreu Buenafuente, el jugador debsquet Gasol, sant Narcs, Dal, elQuixot, Joan Carles I, els prnceps deGirona, poltics catalans i els jugadors defutbol del FC Barcelona...) aposta aratamb per l'escultura i els murals i

http://localhost/emporionou/images/stories/num11/ivjornadaelluchp1020960w.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/ivjornadaelluchp1020960w.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/ivjornadaelluchp1020960w.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/ivjornadaelluchp1020960w.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/ivjornadaelluchp1020960w.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/ivjornadaelluchp1020960w.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/ivjornadaelluchp1020960w.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/ivjornadaelluchp1020960w.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/defensatorroella3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/ivjornadaelluchp1020960w.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/defensatorroella3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/ivjornadaelluchp1020960w.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/defensatorroella3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/defensatorroella3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/ivjornadaelluchp1020960w.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/defensatorroella3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/ivjornadaelluchp1020960w.jpg

7/29/2019 11 -novembre- 2007

5/22

5

inaugura la seva exposici, a la sortidade Torroella cap a l'Estartit, darrere lagasolinera, que restar obert tota lasetmana en horari laboral. La preguntaobligada s: qui ser el caganer daquest

any 2007?

La desembocadura del Ter a l'Estartit.Els temporals de mar, que remouen la

sorra de la platja, i el poccaudal del riu provoquenque el Ter trobi dificultatsen la seva tasca darribar amar i originen que cada

dia es desplaci ms cap al nord la Goladel Ter. Tant s aix que ladesembocadura, entre l'Estartit i Pals,presenta un desviament forapronunciat cap al nord, en direcci al'Estartit. L'Ajuntament de Torroella deMontgr, fins i tot, va acordar en Pledemanar l'Agncia Catalana de l'Aigua

(ACA), del Departament de MediAmbient i Habitatge de la Generalitat,que procurs mantenir el cabal ecolgicnecessari.

Una via verda, a peu o amb bicicleta,que uneixi els Pirineus amb la CostaBrava. Setze alcaldes de l'Alt i el BaixEmpord volen unir els municipis amb

una via verda que uneixi els Pirineusamb la Costa Brava, en un projecte per alqual han demanat la collaboraci de laDiputaci de Girona per reunirl'aportaci econmica necessria. A lareuni que tingu lloc a lEscala hi vanassistir els alcaldes de Castelld'Empries, Sant Pere Pescador,l'Armentera, Torroella de Fluvi, Sant

Miquel, Ventall, Viladamat, l'Escala,Albons, Bellcaire, Ull, Torroella deMontgr, la Tallada, Verges, Jafre iColomers. Tamb hi eren els presidentsdels Consells Comarcals de l'Alt Empord

i el Baix Empord, Pere Vila i RicardHerrero, i el gerent del Consorci de lesVies Verdes, Emili Mat.

Bonificacions en les ordenances del2008 per l'estalvi energtic i la gesti deresidus. Les Ordenances Fiscals deTorroella de Montgr per al 2008incorporen noves bonificacions per

l'estalvi energtic i la millora de la gestidels residus. La incorporaci de plaquessolars representar una reducci del50% de l'IBI i els comerciants i industrialsque gestionin ntegrament els residustamb pagaran noms la meitat de lataxa d'escombraries, que afectarianoms la part urbana. Tamb s'ha

decidit que els masos catalogats que hiha a la plana puguin beneficiar-se depagar la meitat de l'impost deconstruccions i obres quan facin obresde rehabilitaci i millora.

Inauguraci duna exposici defotografies. A Torroella de Montgr hatingut lloc la inauguraci, a la

Capella de Sant Antoni, del'exposici de fotografies deMargarita Basso, sota un ttolben significatiu Torroellencs alescola. Quan la visites nopots sostreuret a la necessitat de buscaruna imatge coneguda, i una altra, i unaaltra... A ms, et demanen que sireconeixes alg anotis el seu nom en uns

http://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/torroellencsescola.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/torroellencsescola.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/torroellencsescola.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/torroellencsescola.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/torroellencsescola.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/torroellencsescola.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/torroellencsescola.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/torroellencsescola.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/lagola3.jpg

7/29/2019 11 -novembre- 2007

6/22

6

relligats amb totes les fotografies quecomponen la collecci de MargaritaBasso. Recomanable per a tots elstorroellencs!

Lectura de contes a l'Estartit. Ha tingutlloc, a la Biblioteca de lEstartit, la lecturade Contes infernals, a crrec d'AlbertEstengre, que formula la pregunta. Qupassa quan ens visita el dimoni?

Antenes parabliques, aparells d'airecondicionat i tubs a les faanes.L'Ajuntament de Torroella de Montgr ja

t la normativa de protecci del paisatgerural i urb. Aquesta normativaprohibeix la presncia d'antenesparabliques, aparells d'aire condicionati tubs a les faanes, llevat que hi quedintotalment integrats. Quant a lesantenes parabliques, proposa que escolloquin a les cobertes i que n'hi hagi

una de collectiva per comunitat (en elscasos dels pisos).

Mare nostrum avui a Can Quintana. AlMuseu de la Mediterrnia, a CanQuintana de Torroella de Montgr, shainaugurat lexposici Mare Nostrum,vingueren del mar, de Jofre, dins el IICicle Mar-Art. Reflecteix el nostre mar

com a nexe entre els pobles que elrodegen, un mn en constant movimenton els naufragis estan sempre presentsen les nostres costes. Des dall, semprevingueren del mar.

Al Gore i el grup de l'ONU sobre el canviclimtic, guanyadors del Nobel de la Paui del premi Prncep dAstries. El Nobel a

la Pau s compartit, a parts iguals, per AlGore, autor del documental sobre elcanvi climtic Una veritat incmoda, queva rebre dos Oscars, i l'organismeintergovernamental dedicat a la lluita pel

canvi climtic (IPCC), que depn de lesNacions Unides. L'acadmia ha destacatl'esfor d'Al Gore i de l'IPCC per difondrela responsabilitat dels humans sobre elcanvi climtic i establir les bases perqus'adoptin mesures per contrarestar-lo.Ha estat guardonat tamb amb el PremiPrncep d'Astries 2007 de Cooperaciinternacional per a la defensa dels valors

ecologistes i la lluita contra el canviclimtic. Amb el guard, el jurat tambha volgut reconixer la feina de totes lespersones i institucions que treballen perlluitar contra aquest fenomen.

Lagressi als nostrespaisatges

Fa mesos que en aquest rac delEmporion parlo dels nostres paisatges.Nhe descrit les meravelles,lexcepcionalitat. Per no hi he volgutestalviar unes gotes dimpacincia, demal humor, de sentiment.

Deia al nm. zero referint-me a la

7/29/2019 11 -novembre- 2007

7/22

7

muntanya: Per desgrcia, a la part msoccidental, es veu la dentegada atroduna pedrera, color dargila, com desang presa, en un espai natural quehauria de ser protegit!

Tamb prop de mar, entre penya-segats,el bosc ha sofert les ferides dabundantsexcessos edificadors, tal de fons delEstartit vist de migdia.

Al nm. de gener em lamentava dunincendi causat, sembla, pel malmanteniment duna lnia elctrica: ...es

perderen fites tradicionals de lespassejades per muntanya com els TresPins o el Xifrer den Navarro.

Al nm. dabril, descrivint passejadesprop de la Gola, mexclamava: Massavegades trobem les sorres contaminadesde plstics, llaunes, cartrons o vidres. De

tant en tant persones cviques,voluntaris que estimen elpaisatge, individualment o engrup, hi fan neteja. s aquestala soluci? Cal que sempre unsnetegin el que uns altres, ambnegligncia culpable iirresponsable, han embrutat?

Al nm. de maig, tot anant dela Gola al Ter Vell, deia: ...elsGriells, fet dun munt de casesi apartaments. Nhi ha de moltrnecs i mal girbats... cal refer-hi els serveis, enderrocar i

substituir el dipsit daigua potable,aixecar el paviment, eixamplar lesvoreres, renovar la xarxa denllumenat,

enderrocar transformadors, condicionarzones verdes... El cost dhaver fetmalament les coses la primera vegada. Oel cost dhaver construt on no es devia.

Al juny parlava duna certa desdia enenterrar una mostra geolgica, cultural ididctica: Les convenincies del mnmodern han fet que el cam que va de lacarretera cap a migdia hagi estat aplanati estigui cobert de terra nova. Laxemeneia del volc ja no es veu.

Al nm. de juliol vaig descriure la costa, i

inevitablement em queixava: CalaMontg... Aqu, una vegada ms, laconstrucci de casetes i xalets enminscules urbanitzacions ha estatdevastadora. Diguem-ho altre cop:depredadora.

Al nm. de setembre, descrivint els

tnels subterranis de les Medes: Noms enll del 1950 a les parets i sostreshi era abundantssim el corall vermell, iavui en queden tan sols poques matesinsignificants. Una actuacidepredadora...

A loctubre, parlant dels masosfortificats: No queda res duna torre del

mas Cass si no sn les fotografies. Erade planta rodona, de lnies dures. Hasuportat quatre-cents anys dhistriadifcil i ha finalment sucumbit a dosempresaris que saprofitaren de lapedra. De tan lamentable, gairebinimaginable.

Som prou conscients de tot all que

7/29/2019 11 -novembre- 2007

8/22

8

anem perdent per culpa de la pocasensibilitat, de lestultcia, de la cobdciaduns o altres, de la nostra gent o de lagent de fora?

MercatEl planeta Terra est malalt i no tornara gaudir de bona salut fins que canviemde manera notable molts dels nostreshbits actuals. Crec que hem de tornar aun comer molt ms proper perqu sabsurd comprar alls de la Xina encaraque aparentment siguin ms barats. Si

comptem el cost real de lesinfraestructures que es necessiten per aaquest tipus de comer (que paguemtots) i el cost de la contaminaci queprovoquen els avions de transport (quela patim tamb sense excepci), enshabituarem a preguntar la procednciadels productes i a lluitar per la nostra

sobirania alimentria. Cada quilo defruita tropical importada, que ens arribaamb avi, representa un cost energtictrenta vegades superior que siconsumim pomes locals, per exemple.

Una botiga tradicional no sol anar acercar els seus variats productes msenll duns vuitanta quilmetres. En

canvi, els productes que es venen a lesgrans superfcies, cada vegada msconcentrades, procedeixen ben sovintdaltres continents. Per aconseguir elspreus que ofereixen les grans marques

de distribuci, en situaci de veritablesoligopolis, exploten els seus empleats,persegueixen els sindicalistes i escanyenels seus provedors. Aquests ja no podenser els pagesos clssics amb explotacionsagrries de mida humana (a Europa cadatres minuts desapareix una explotaciagrria), sin unaagricultura a escala

industrial. Potserpaguem menys pelsproductes, per comque interessa que tottingui la mateixa mida,color, forma, etc., elspollastres que mengemsn semblants al plstic; els tomquets,

aparentment tan bonics, han crescut abase de srum i els additius de totamena emmascaren la manca de sabordels productes abans saborosos. Perobtenir bons preus cal engreixar elsanimals de manera gens natural iproporcionar-los una quantitatdantibitics tan gran que, en entrar a lacadena alimentria, no ens fan cap

efecte quan els necessitem, etc.

Lalimentaci, a ms, s la branca deleconomia que dedica ms recursos enpublicitat, ms que el sector delautombil. Ms important que elmateix producte s la imatge quelenvolta. Per conservar uns aliments unparell de setmanes es necessiten

http://localhost/emporionou/images/stories/num11/elmercatamicmediambient.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/elmercatamicmediambient.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/elmercatamicmediambient.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/elmercatamicmediambient.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/elmercatamicmediambient.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/elmercatamicmediambient.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/elmercatamicmediambient.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/elmercatamicmediambient.jpg

7/29/2019 11 -novembre- 2007

9/22

9

envasos sofisticats que tardarancentenars danys a degradar-se. Aquestadisbauxa la pagarem cara si no sabemfrenar a temps. La FAO estima que el75% de la diversitat gentica dels

conreus sha perdut durant aquest segle.

Les grans multinacionals tenen lastciade lligar la seva imatge a conceptes quevenen b: solidaritat, ecologisme,cooperaci, etc. Venen una imatge queni de lluny tenen. Si volem ser solidaris,comprem productes propers. La Terra ensortir beneficiada i aquest capitalismesense conscincia acabar enfonsant-se,nica soluci per als pobres i explotatsdels pasos empobrits.

Salvem el montgr volem unparc natural no industrial

El Grup de Defensa del Montgr i del BaixTer porta molts anys ocupant-se deltema espins de la pedrera del MasBlanch, d'impacte ambiental negatiu ivoltat de nombroses irregularitats. Haorganitzat campanyes de sensibilitzaci,manifestacions i actes diversos. Els fortsinteressos econmics que genera lapedrera han estat ms potents, de

moment, que la justa queixa de l'opini

pblica i l'acci persistent del Grup deDefensa del Montgr i del Baix Ter i no haprosperat el desig de veure tancadadefinitivament una activitat quecontradiu la ms elemental lgica en

oposar-se a l'esperit que ha de regir lapreservaci d'un espai protegit, ambprevisi d'una propera declaraci deParc Natural.

Un tema d'aquesta envergadura igravetat no podia faltar en un nmeromonogrfic d'Emporion dedicat a lasostenibilitat i, per aquesta ra, elConsell de Redacci considera oportpublicar la denncia que el Grup deDefensa del Montgr i del Baix Ter hapresentat en els organismes pertinents ioferir-los les pgines d'Emporion perinformar de l'evoluci d'un contencisque no pot tenir ms final que el de laclausura de la pedrera i el de la

impecable restauraci d'una muntanyaavui agredida.

Salvem el montgr volem un parcnatural no industrial

El GDM - Grup de Defensa del Montgr idel Baix Ter davant lagressi al

paisatge, el patrimoni cultural delEmpord i el medi ambient queprovoca lactivitat de la pedrera del masBlanc.

DENNCIA pblicament:

Que s una VERGONYA que lempresa

hagi estat actuant de forma clandestina,

7/29/2019 11 -novembre- 2007

10/22

10

a la vista de tothom, durant 15 anys,amb el coneixement i labsolutadeixadesa per part de lAjuntamentdUll i la Generalitat de Catalunya.

Que lactual alcalde dUll ha comunicatpblicament la proposta de resolucidatorgament de la llicncia ambiental alempresa Prebesec SA, per seguirexercint la seva activitat.

Que la proposta datorgament esfonamenta en un informe decompatibilitat urbanstica, denunciat

reiteradament, que s fals. Aquestinforme omet lafectaci de sl catalogatcom a Parc Natural per les mateixesnormes subsidiries de lAjuntamentdUll.

Si shagus considerat aquesta realitat,la llicncia ambiental estaria denegada

sense necessitat dels informes de laGeneralitat, i per tant, shan deconsiderar nuls tots els actesadministratius posteriors.

Que latorgament de la llicnciaambiental tamb es fonamenta enlaprovaci, per part de la ComissiTerritorial dUrbanisme de Girona, de

lautoritzaci dampliaci dunmonodipsit de runes de la construcci,per no autoritza la resta dactivitats:planta de morter sec, planta de formig iplanta de matxuqueig drids.

Que la majoria dactivitats snindustrials en sl no urbanitzable i, pertant, no compleixen la legislaci

urbanstica.

Que lactivitat de la pedrera generasoroll i vibracions que afecten de formagreu el mas Blanc, on viu una famlia,

cosa que vulnera els seus dretsfonamentals. La llei marca que lainstallaci sha de trobar a m de 200metres de qualsevol habitatge, i el masBlanc est a uns 80.

Que el trnsit rodat s un impacte greuper al masss del Montgr i perills perals usuaris de les rutes cicloturstiques

de lentorn.

Que el GDM des de lany 2003 hapresentat diverses instncies alsDepartaments de Medi Ambient iHabitatge, dIndstria i de PolticaTerritorial de la Generalitat de Catalunyai a lAjuntament dUll, en les quals

denuncia la clandestinitat de lactivitatde la pedrera. La resposta ha estat elsilenci en alguns casos i lelusi deresponsabilitats en altres.

Que es van presentar 3.814 signaturesdemanant el tancament de la pedrera.

Que el GDM va presentar recurs

contencis administratiu al Jutjat deGirona, i han passat ms de 3 anys ilactivitat continua impunament.

Que el GDM, davant de la indefensi i elmal irreparable, ha presentat una queixaal Sndic de Greuges.

Per tot aix,

7/29/2019 11 -novembre- 2007

11/22

11

DEMANA

Que lAdministraci ACTUI DUNAVEGADA i obligui a TANCAR TOTES les

activitats, aplicant LA LLEI A TOTHOMPER IGUAL, com correspondria en unademocrcia.

La Rambla

Aquest estiu mha sorprs que algunsdels forasters que han visitat Torroellaem preguntessin cap a on era la Rambla,

si podia indicar-los on es trobava talbotiga o cafeteria de la Rambla, i benpensat, certament no haurem de tenircap inconvenient a tenir una Rambla, iben bonica per cert, ubicada al que aras el passeig de Catalunya.Jo mhi passejo gaireb cada dia, i heobservat que molta gent ho fa. Hi trobes,

passejant amunt i avall, matrimonis,gent de la tercera edat, parelles amb fillspetits al cotxet o amb les seves bicicletesi joguines, homes i dones amb el seugos... Amb els coneguts, ens saludem iens preguntem sobre aquelles coses queens interessa saber: la salut, els viatges,els esdeveniments del poble, els fills (elspares mai acaben el tema en parlar dels

fills), i mil coses ms.

s el nostre passeig principal. Estadornat amb dos rengleres darbres queens donen fresca a lestiu, i que esdespullen de les seves fulles a lhivern

perqu puguem gaudir, a cor qu vols,del sol (esta orientat a migdia) i delextraordinria vista del nostre castell, siens ve de gust asseguts en cmodesbancs que ens permeten reposar siestem cansats. Hi ha boniques imodernes botigues de queviures,agncies de viatges, immobiliries,perruqueries, etc., aix com acollidores

cafeteries, com les de can Masvidal,Nafent i El Rac del Caf, on es potprendre un cafet o qualsevol altrabeguda que ens vingui de gust i assaboriralgun acompanyament, tot passant unaestona de conversa amb amics ocompanys. Jo crec que no t res aenvejar a qualsevol bonica rambla de les

altres viles.

Al capdamunt del passeig hi ha tresgrans bancs, sempre molt acaparats perhomes que cada dia es troben al mateixlloc, on sexpliquen les seves coses, isegurament tamb les dels altres. Un diaun dells em deia que quan no hi podiaanar ho trobava a faltar, com si es

tracts dalguna cosa important. s comaquells que troben a faltar la tertliadiria al caf.

Com en tot, tamb hi ha un problema,un problema gran, i s que a cada bandadel passeig la carretera deixa passarmolts vehicles amunt i avall que fan unsoroll eixordador. I, s clar, una vegada

7/29/2019 11 -novembre- 2007

12/22

12

ms la pregunta s: no seria possibledesviar aquest trnsit per la Creu de laRutlla? Aix s, des del passeig estantpots conixer tot tipus i marques devehicles, i et quedes parat de la gran

quantitat que nhi ha: nous de trinca, i silun s gran, laltre el sobrepassa. Sncotxes que deuen valer molts diners, i jopenso, vivim en un pas tan ric? Hi deuhaver de tot. No ho s.

Quan recordo anys enrere com eraaquest passeig... Noms tenia carreteraper al costat del que en deien les cases

noves. Era de dues direccions ienquitranada, i us asseguro que ja nhihavia prou, pel poc trnsit que hi havia:carros que anaven i venien dels campspropers i, de tant en tant, algun cotxeque la gent sortia a veurel passar. Elpasseig, que s que hi era, no eraasfaltat, era duna mena de terra que

aixecava gran polseguera en dies detramuntana i on es feien grans bassalsen dies de pluja. Ja veieu, doncs, quantque hem millorat. Ara el passeig s undels llocs ms acollidors de la nostra Vila,si no hi passessin tants vehicles!

Una marca, dues comarques

El setembre s el mes del vi perexcellncia a casa nostra. El passat dia 2de setembre es va celebrar la Festa de laVerema a la Bisbal i, amb posterioritat, laRambla de Figueres va ser lescenari de

la Mostra del Vi. Com ja s sabut,aquesta ha estat la primera vegada quela premsada del most nou, la sevabenedicci i ofrena -els actes centrals ims caracterstics de la Festa de laVerema- shan celebrat al Baix Empord,concretament a la Bisbal. El motiu s laincorporaci inicial de quatre cellers -enel futur se nafegiran altres- daquella

zona al Consell Regulador de laDenominaci dOrigen Empord.

El nou reglamentde la DO unifica,sota una mateixamarca, el viprodut tant als

municipis delAlt com delBaix Empord.Tots ells tenen, des dara, una garantiacomuna i es comercialitzaran amb unmateix segell identificatiu. Una situacisemblant passa amb lOli de lEmpord,que ja disposa de consell regulador propi-encara que sigui provisional- i amb la

Marca de Garantia Producte delEmpord, que identifica lacomercialitzaci des de larrs alsbrunyols, passant per la botifarra dola iel recuit, sempre i que estiguin elaboratsen una de les dues comarques i seguintun procs artes.

Tradicionalment, quan es parla de vins,

http://localhost/emporionou/images/stories/num11/emporda.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/emporda.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/emporda.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/emporda.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/emporda.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/emporda.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/emporda.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/emporda.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/emporda.jpg

7/29/2019 11 -novembre- 2007

13/22

13

el nostre pensament sen va rpidamentcap a lAlt Empord, terra amb gransexplotacions, i sovint soblida el BaixEmpord, probablement perqu lesexplotacions sn ms petites, potser

perqu no sn tan conegudes, pertenen una qualitat contrastada ireconeguda arreu. A la inversa podremdir que larrs de Pals, comercialitzatsota aquest nom, registra gaireb unaquarta part de la seva producci a lazona de Castell, Riumors i,darrerament, en el lmit de lEscala ambBellcaire i Albons.

Per a banda del fet que al BaixEmpord hi ha vinyes i cellers i el sectort ganes dincrementar la seva presnciaen el mercat vitivincola, un altre fetluneix a la seva comarca vena i ambaquest sector. Ens referim al suro, unelement imprescindible en tota ampolla

de vi. Empresaris surers i elaboradors devi tenen clar que per oferir un bon vi calun tap de qualitat. El suro, per tant, sun nexe ms de connexi entre les duescomarques i a lentorn del sectorvitincola. Recordem, tamb, que elsboscos dAgullana, Darnius i rodalies snproductors dalzines sureres.

En general, els elaboradors de totsaquests productes estan satisfets decomercialitzar-los sota un mateix segellde qualitat. I s que la marca Empordven i, al mateix temps, continua essentsinnim de qualitat. A diferncia del queha passat, en part, amb el segell CostaBrava, que sovint sha unit a turisme demasses, cues a les carreteres i

degradaci urbanstica. Un estereotipque no es correspon a lestricta realitat,per que ha quallat, i sobre el qualinstitucions i empresaris privats delsector turstic han de lluitar, duna

banda, per esborrar i, per laltra,corregir.

Una marca (Empord), per a duescomarques (lAlt i el Baix), per qu no? Isi apliqussim aquest criteri a altresmbits? El turstic, per exemple. Est clarque les dues comarques tenen un clientpotencialment semblant i que els seus

atractius paisatgstics, culturals i socialssn fora comuns i alhoracomplementaris. La franja que va delBaix Fluvi al Baix Ter t, a ms, lescaracterstiques duna subcomarca, ambmolts problemes semblants que, enalgun moment, han endegat accionsconjuntes -tenen una Agenda 21 comuna

a molts pobles- i sen plantegen moltesms. En fi, tot plegat, un tema que potgenerar un debat fora ms ampli i quedeixo a la consideraci dels lectorsdEmporion en aquesta meva primeracollaboraci...

Educaci i medi ambient

7/29/2019 11 -novembre- 2007

14/22

14

Sembla que tots coincidim que educarels nostres fills o els nostres alumnes suna feina que es fa des que neixen i queha de ser constant. Sha de pensaracuradament com fer-ho i sha de tenir

clar que, per fer-ho b, ladult ha de serun referent positiu per a linfant i per aladolescent, i aix implica actuar ambcoherncia.

s ms que probable que la majoria denens i nenes del municipi visquin enunes famlies on es fa la separaci delsresidus que generen, classificant-los enorgnics, plstics, paper i vidre; i aix smolt important perqu ells ho vanincorporant a poc a poc a les rutines dela vida diria. Tamb s molt probableque des de lescola es treballin temescom el problema de la falta daigua, perexemple, i que a partir daleshores, encomptes de banyar-nos, ens dutxem o

que regulem la quantitat daigua quesurt del dipsit del vter.

Tot aix que han anat aprenent iinterioritzant, un bon dia sels desmuntaquan observen i es fan conscients delfuncionament de la societat on ellsviuen. La quantitat daigua que podemestalviar dutxant-nos, per exemple, es

gasta amb escreix quan ens posem aregar jardins i camps de golf.

I jo em pregunto: no s absurd passar-nos la vida classificant residus quanmolts dells es podrien estalviar? Per quun mateix producte ha destar embolicatprimer amb un plstic, desprs posat en

una capsa de cartr que temboliquen

amb un paper i tel posen en una bossade plstic? Per qu prcticament no hiha cap envs que sigui retornable? Perqu les fruites i verdures han danar enterrines de plstic o en safates de

porexpan? Per qu emboliquem cada dialentrep amb paper dalumini quedesprs llencem a les escombraries?... Iaix noms sn alguns exemples delsmolts que es podrien citar.

On s la coherncia que ha de fer de lasocietat adulta un referent positiu perals ms petits i per als ms joves?

I mentre demano des daqu que elsgovernants del mal anomenat primermn apostin per poltiques mssostenibles, seguirem treballant a casa ia lescola per aportar el nostre gra desorra a la cultura de la sostenibilitat:continuarem agafant el cabs per anar a

comprar, reciclant les bosses de plsticque tinguem, classificant els residus,controlant la temperatura de dins decasa, comprant productes detemporada, posant plantesmediterrnies al jard... I seguramentque, per ignorncia, deixarem de fercoses importants que podrien millorar elmedi ambient.

7/29/2019 11 -novembre- 2007

15/22

15

Estalvi denergia

Pel seu inters, reprodum els consellsprctics que dna GREEN. RevistaGreenpeace en el seu nmero 1/07.

ESTALVIO ENERGIA A CASA MEVA:FORAGITO ELS LLADRES DENERGIA DECASA. Les meves compres snintelligents. Noms productes ambetiquetes destalvi energtic, uninterruptor de tall que les desconnectitotalment de la font dalimentaci, o que

en situaci de reps no consumeixi msdun vat. Bombetes de baix consum.Electrodomstics sense piles. Acabaramb les prdues denergia en estat dereps. Desconnecto carregadors,transformadors i endolls. Deixo el meuPC en reps quan no el faig servir. Nodeixo els llums encesos.

ESCALFO LA CASA, NO LATMOSFERAQUE LENVOLTA! EL SOL I LA CALORCORPORAL. Amb 18-20C nhi ha prou,menys en els espais que no utilitzonormalment. Tanco sempre les portes.Installo termstats programablesautomtics. Quan no sc a casa paro lacalefacci. He installat un bon allamenten les parets i finestres. Apagada lacalefacci, ventilo lhabitacirpidament. Reviso el sistema decalefacci peridicament estic atent alsbons sistemes: sistemes de llenya,collectors solars, el biogs, els recursosgeotrmics.

ESTALVIO ENERGIA. A LA MEVA CUINA.

Cuina casolana, ms rica i eficient, fent

s de lolla de pressi. Tapo la cassola.Sense preescalfar el forn. Sense escalfarms aigua de la necessria. Apago elsfocs abans dacabar de cuinar en unacuina elctrica. Vigilo el gran devorador

denergia: el frigorfic, i el colloco en unlloc fresc. Reviso les tanques, neteja,ventilaci i descongelaci regulars.

ESTALVIO ENERGIA. AL BANY. FAIG DELSOL EL MEU ALIAT. Mescalfa laigua.Canvio lescalfador elctric per un de gaseficient o installo collectors solars. Emrealitza un rentat-assecat gratut. Uso

lenergia de forma eficient. Em dutxo deforma rpida. Paro laixeta mentremensabono. Les meves aixetes teneneconomitzadors daigua. Poso larentadora plena, a temperatures baixes isense prerentat.

VIATJO RESPECTANT EL CLIM. Recupero

les caminades a peu. Silenciosa i neta,em desplao en bici. Utilitzo el transportpblic. Volo noms quan s estrictamentnecessari. He redut la grandria del meucotxe i consulto el seu consum denergia.

(Es publiquen aquests consells ja que larevista don sn trets GREEN. RevistaGreenpeace, 1/07 diu: Sautoritza la

reproducci, sense fins comercials, delscontinguts daquesta publicaci, citant-ne el seu origen.)

7/29/2019 11 -novembre- 2007

16/22

16

Comproms ambiental de lesempreses

Un concepte que es comena a utilitzaren les relacions entre empreses i

administraci s el de responsabilitatsocial corporativa. Responsabilitat socialde les empreses quant a la defensa de lasalut dels treballadors i en la prevencide riscos daccidents laborals, quant ales relacions amb el seu entorn immediat(municipi, barri) i molt especialment entot all que lactivitat de lempresa pot

afectar el medi ambient.Moltes empreses, segurament les mscompromeses, han comenat acertificar-se amb normes que els ajudin acomplir els compromisos ambientals queels imposa la llei o daltres compromisosque la mateixa empresa simposa isobliga a complir. Tals serien, entredaltres, la certificaci ambiental ISO

14001 o la certificaci de la ComunitatEuropea EMAS, que per delegaci dnaa Catalunya el Departament de MediAmbient de la Generalitat. Actualmentsn ms de quatre-centes les empresescatalanes que tenen aquest darrercertificat i el nombre va gradualment enaugment.

Malauradament s petit el sectorempresarial que adopta un compromsambiental clar i ho fa convenut, per ladinmica que entre tots podem crearpot fer que en un termini no massa

lluny, aquest comproms sigui molt msgran.

Per una banda tenim la legislaci, quenormalment surt primer com a directriude la CE i desprs cada territori ladapta ilimposa com a llei que regula i controlales activitats industrials i els aspectesambientals daquestes: emissions a

latmosfera, residus, abocament daigesresiduals, consum daigua i energies, etc.

Per laltra, la pressi que les diferentsbaules socials poden exercir sobre lesempreses.

No totes les empreses fabriquen

productes que van directament alconsumidor. Moltes fabriquen productesentremitjos que serveixen a daltresempreses, les quals poden arribar a laseva etapa o en etapes posteriors alconsumidor final.

Aquest teixit de baules comercials, queva des del consumidor final fins al primer

fabricant de tots els elements quecomponen un producte, hauria degarantir el comproms i complimentmedi ambiental de cadascuna de lesempreses fabricants dels diferentselements que el componen. Aquestaexigncia eliminaria de la cadena defabricaci qualsevol participacidempreses no respectuoses o, en

7/29/2019 11 -novembre- 2007

17/22

17

qualsevol cas, que no evidenciessinclarament el seu comportamentambiental.

El fet de tenir una certificaci obliga

lempresa a avaluar el seu producte itamb els seus provedors, i en aquestaavaluaci hi entra el seu compromsambiental. s a dir, que la relaci entreempreses certificades ja garanteix uncorrecte comportament ambiental, calnoms que arribi fins al consumidor finalel coneixement que aquell producte estcompost per diferents elements

fabricats per empreses amb uncomproms i comportament ambientalcorrecte.

Ja hem dit abans que encara sn poquesles empreses certificades i pocs elsproductes o serveis que poden garantirun correcte comportament ambiental

dels seus fabricants, per aquest s uncam a seguir. Els usuaris finals enshaurem de comenar a plantejardemanar que la tarja de presentaci delsproductes que comprem garanteixi elcomproms ambiental adquirit pelfabricant i ens haurem de comenar afamiliaritzar amb quines sn lescertificacions empresarials que

garanteixen aquest comproms. En casque no es garanteixi, caldr desestimaraquest fabricant i el seu producte.

Els neocons i la resposta del planeta Reflexions-

Els ltims anys, com s ben sabut, elsneocons han influt de forma decisiva als

Estats Units i arreu del mn. Deixant debanda els aspectes polticsultraconservadors, en el vessanteconmic, i simplificant, un neocon sun ultraliberal, enemic de tota regulacidel mercat. Del mercat local i del global.El seu esquema s ben senzill: Nodeixeu que els governs interfereixin enels mercats, que ja es regulen per ells

mateixos. No poseu traves. Una fraseque en comporta de seguida una altra:Deixeu que el llop es mengi lesovelles...

Aquesta orientaci econmica tconseqncies terribles sobre les capesde poblacions ms desfavorides i sobreles condicions de la vida al planeta.

De fet, els neocons no sn autnticsliberals.

Deixant de banda altre cop lesconnotacions poltiques, un liberalmodern faria una llista prou llarga de lesobligacions dels governs per tal

daconseguir el bon funcionament del

7/29/2019 11 -novembre- 2007

18/22

18

mercat, per tamb de protegir lespersones febles i la natura.

En primer lloc, els governs han devitarun mercat de dominadors i dominats,

eradicar monopolis i oligopolis (dominisdel mercat, enteses de preus), garantir laseguretat de les propietats (un pis, unabicicleta, una botiga, un taller), suprimirdesigualtats injustes (gratutat o moltbaix cost de bona educaci, bonasanitat), tot acceptant les desigualtatsjustes (que guanyi ms qui treballi ms omillor), i proveir serveis pblics fins als

racons ms allunyats (infraestructures,cultura, seguretat, justcia).

Segonament, els governs han de regulardeterminades activitats (s de la terra,del bosc, del mar). Si no sestablissinlmits, la sobreexplotaci acabariaextingint boscos, espcies animals, bancs

de pesca. Els governs han dintervenirmoltes actuacions humanes, imposarquotes, vedes, impostos.

En tercer lloc, correspon als governsdimpedir o limitar externalitats nocives(emissi de gasos, residus txics). Si noes pot impedir totalment lacontaminaci associada a determinades

produccions de bns, cal establir lmits,impostos especials, incentius per a lesmillores, etc.

Contra aquestes lgiques propostes, pelb de les persones i de la sostenibilitat,mantenint les seves posicions oposadesa tota regulaci, els neocons han fetesforos formidables de radical negaci

en qestions extremadamentconflictives, com les desastrosespoltiques energtiques, que han arribata desfermar guerres com la de lIraq,amb lexcusa dinexistents armes de

destrucci massiva, o la negaci delescalfament del planeta i del canviclimtic.

Mentre ecologistes, socialdemcrates iliberals malden per evitar que elsmercats no caiguin en mans delsdepredadors, els neocons, amb el seufrenes desenfrenat, estan portant de

pressa el planeta a la runa.

Runa per a la humanitat, s clar, perquamb un canvi de situaci dels anticiclonsi corrents martims, o amb un parell demetres ms dalada del nivell del mar,la natura ho tindr tot resolt: seremnosaltres els escombrats.

Dia europeu de les llenges

El dia 26 de setembre se celebr el diaeuropeu de les llenges, fet que vapropiciar que es fessin diferents actesper a commemorar lefemride, amb unsignificatiu recordatori de que lany 2008ser lany internacional de les llenges.

Normalment no hauria de ser una noticia

7/29/2019 11 -novembre- 2007

19/22

19

ms destacable que el que signifiquenles llenges per la cultura del mn, peren el cas de Catalunya, sempre que estracta del tema de les llenges, t unsignificat especial, donada la situaci

precria del catal, que comparteixbilingisme amb el castell, en el seumbit territorial i que no s oficial, ni alestat espanyol ni a Europa.

Aix que, qualsevol acte a favor de lesllenges en general, s important pelcatal, ja que s una nova oportunitatper denunciar la situaci institucional

que es troba.

En aquest escenari, es va celebrar aBarcelona un acte en commemoraci deldia de les llenges,a on es va destacarque, el mateix dia,el comissari pel

multilingisme de laComissi Europea,destac la importncia de laprenentatgede les llenges estrangeres a ms delangls, que les Institucions europeespuguin contestar i funcionar amb dues otres llenges oficials i la intenci depromocionar el coneixement de lesllenges estrangeres a lmbit de

lempresa. Bones intencions, de les qualsel catal est absent, degut a que no sllengua oficial, tot i que, tal com tambes va destacar, disposa duns acords ambles Institucions europees que permetenel seu us en algunes ocasions i lapossibilitat de que els ciutadans shipugui adrear amb la llengua catalana.

Moltes ms coses es varen dir a favor deles llenges en general i de la defensadel catal, en particular, a travs delsparlaments de Mnica Sabata, querepresentava a Linguapax, de Flix Marti

i de David Crystal, expert coneixedor delmn lingstic, amb ms de cent llibrespublicats en el seu haver.Esperem doncs, que lany que ve, quetindr llocs lefemride danyinternacional de les llenges, sapiguemaprofitar-ho per donar un impuls ms alcatal en el seu llarg cam cap alreconeixement de loficialitat a Europa,

sense descuidar-ne el seu us social

Rac de poesia

Els versos de Flix Graells Farrtrasllueixen una inspiraci moltfluida;una harmonia senzilla i realista enla qual hi palpita un autntic valor

sentimental. Palesen el gran afecte quelautor sent per tot aquell rosari detemes que a tants ens captiven. Lamor aTorroella i la contrada. La lectura delspoemes de Flix Graells Farr, que foudurant molts anys, Secretari del MagnficAjuntament de Torroella, esdev unacomplaena per aquell que sap apreciarel valor duna poesia que destaca per la

http://localhost/emporionou/images/stories/num11/monicasabata.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/monicasabata.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/monicasabata.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/monicasabata.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/monicasabata.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/monicasabata.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num11/monicasabata.jpg

7/29/2019 11 -novembre- 2007

20/22

20

seva espontnia i expressiva condici.

Cant a Torroella

Vull ofrenar a la vila una can rimada

ja que s ella qui engendra lafecte alEmpordI t dins ses entranyes la plaa porticada

amb indrets on ressona la gestaaureolada

dun temps ja molt lluny.

Dun temps passat que glossa la fejamai marcida

de nostra esglsia smbol del gticcatal;

i aquests palaus que exulten la grciareeixida

i sarrapen airosos, com una flor suau iexquisida,

al terrer catal.

Sublim terrer que guarda la pauta bentraadaduns carrers que sestronquen, entre el

brogit hum,i estrets , per amb orgull sempre, sa fa

est impregnadade finestrals magnfics i pedra carejada

on poder-se esplaiar.

Mes poc espai hi havia dins lorbemmurallada,

tal com ocell en gbia sense poder volar,i un jorn quan la pau fora per sempre

ben guanyada,

el descontent que espera la llibertatsomniada,

tos murs va enderrocar.

I aix tenim la vila oberta a la recana,que viu en la nostlgia dun passat

esplendor,guardant els Privilegis amb un deix

desperanapels drets indiscutibles i dels que en fa

fermanavetllant el nostre honor.

Flix Graells Farr

Cinema i espectacles

La crisi despectadors arriba al CinemaMontgr

A nivell mundial un 11% menysdespectadors lany 2006.

Sest parlant darrerament duna novacrisi despectadors al cinema. Lesestadstiques diuen que lany passat hi

7/29/2019 11 -novembre- 2007

21/22

21

va haver una baixada dun 11% a nivellmundial. Algunes multi-sales fansuspensi de pagaments.

La crisi arriba al cinema montgrAl cinema de Torroella lany passat no esva notar aquesta baixada, ja que fins i tothi va haver un increment respecte lanyanterior de 1427 espectadors, un 5,5%ms . Per atenci, perqu, fins al diadavui, aquest any la crisi anunciada esconfirma, superant fins hi tot aquell11%. Fins a 30 doctubre al Cinema

Montgr hi han assistit unes 2500persones menys que lany passat, la qualcosa comena a ser fora alarmant.Des de lany 1985 quan lAjuntament vacomprar el cinema i va comenar a sergestionat com un centre amb unaactivitat cultural sense nim de lucre,primer com a patronat municipal i

desprs com a cine club, els aficionats deTorroella i rodalies han respost moltsatisfactriament, assistint dunamanera continuada a les sessions decinema, ja sigui les dedicades al pblicinfantil o juvenil els dissabtes idiumenges a la tarda, ja sigui a lessessions per a pblic adult, els caps desetmana o a les sessions de cine club

dels divendres a la nit.

No sabem els motius, per aquestaassistncia, a tots nivells, ha comenat afallar i posa en perill la continutat de lessessions de cinema, al menys tal com hafuncionat durant aquest darrers vint idos anys. Durant aquest llarg perodesovint shan sentit opinions elogioses

respecte al fet de que a Torroellahaguem sabut conservar un cinema enplena activitat i aix ha estat, sonpoques les poblacions petites que hanconservat un cinema actiu i aix, sense

cap dubte, s mrit de tots.

ANY 20042005 2006Nombre espectadors 27.87825.939 27.366

Per mantenir lactivitat de cinema cal elcomproms de tots

Voldrem des daquestes pgines llanarel missatge de que, si volem continuargaudint de les sessions de cinema, calque recuperem la illusi danar alcinema. Illusi que ens fa ser partcipsdel sentiment compartit duna salafosca. Lactivitat de cinema a Torroellano es pot perdre. Les cortines del

Cinema Montgr han de continuarobrint-se cada setmana durant moltsanys. Cal que les noves generacionscontinun coneixent i estimant el cinemade tota la vida. Noms amb elcomproms de tots els que estimem igaudim del cinema aix podr continuarsent una realitat. No costa gaire. Cal queanem al CINEMA. Es cultura i diversi.

Un mes de grans estrenes. Al Cinema,cal anar-hi.

7/29/2019 11 -novembre- 2007

22/22

22

La pellcula del mes : Promesas del este

Fet i Fumut...!