EMG 74 2011_0708

EL MÓN GEGANTER©

B – 43784 – 2004

Nº7

4 J

ULI

OL-

AGO

ST 2

011

EL MÓN GEGANTER REVISTA DE GEGANTS I IMATGERIA FESTIVA D’ARREU

Index Pàg.

Editorial ........................................................................................... 3

II Raduno dei Giganti a Mistretta .............................................. 4 Els geganters i grallers de la Llacuna a la Catedral de Santiago de Compostela ............................................................. 6

Trobada de gegants a Sant Vicenç de Castellet ................... 8

Postal de gegants a Mataró, passada per aigua .................. 9

Gènesi dels gegants nord catalans .......................................... 10

Restauració dels gegants de Maó (Menorca) ........................ 12

Els gegants de l’Esbart Marboleny de Les Preses ................ 15

Breus ressenyes ........................................................................... 16

Les vostres fotografies ............................................................... 17

Passatemps..................................................................................... 18 Fitxa nº77: els gegants del Cós del Bou (Tarragonès) Fitxa nº78: els gegants de Sant Boi (Baix Llobregat)

pàgina 2 EL MÓN GEGANTER Nº 74

Trob

ada

de g

egan

ts d

el P

ened

ès-G

arra

f 200

9 a

l’Ord

al.

Us recomanem

BALLS DE GEGANTS per a dues gralles i tabal

Clivis Publicacions acaba de publicar l'àlbum de partitures: “BALLS DE GEGANTS per a dues gralles i tabal” que recull sis balls de gegants compostos per David Puertas als anys 90.

Les sis peces es presenten instrumentades per a dues gralles i tabal amb revisió a càrrec de Joan Cuscó.

Tres dels balls recollits en aquest àlbum han obtingut el primer premi en diferents concursos:

Ball dels gegants Dalí i Gala (Figueres)

Ball dels gegants de Cardedeu

Ball dels gegants de La Pobla de Segur

I les altres tres peces són fruit de diferents encàrrecs:

Ball dels gegants de Sant Antoni (Barcelona)

Ball dels gegants de Ribes (Sant Pere de Ribes)

Ball dels gegants de Sarrià (Barcelona)

L’edició d’aquestes partitures s’emmarca en la col·lecció de Clivis Publicacions dedicada a les obres per a gralla iniciada l’any 2000 amb Melodies de la Festa Major de Vilafranca de Bernhard Rövenstrunck i ampliada aquests darrers anys amb àlbums com: Música amb canya del mateix David Puertas (2007), Quatre tocs amb canya de Jordi Fàbregas (2008) o L’Argolla: cinc peces per a gralla de Joan Cuscó (2009).

Per a més informació i comandes, adreceu-vos a: [email protected] , www.clivis-music.com

Més informació sobre David Puertas a:

ca.wikipedia.org/wiki/David_Puertas_i_Esteve

El g

egan

t de

Bat

et d

e la

Ser

ra re

parti

nt g

uitz

es.

pàgina 3

Editorial

DOCUMENTANT

Des de fa relativament poc, internet és una eina perfecta per documentar tot allò que ha succeït amb imatges, retalls de premsa, articles,... en tan sols quatre clic’s. Ho demostra el fet que molts arxius han hagut de canviar la seva manera de treballar, i incloure-hi arxius informàtics.

Un dels exemples que més ens toquen pel món dels gegants i que poder és molt desconegut, és la petita i heterogènia aportació de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. A la seva cartoteca digital (cartotecadigital.icc.cat/), simplement cercant “gegants”, descobrireu un munt de fotografies, la major part d’elles històriques, de gegants d’arreu del país. Sens dubte, és apassionant veure com han canviat algunes de les figures que trobem avui a Catalunya, d’altres que han desaparegut o altres que han estat reinterpretades en els nostres dies en versions millorades i còpies.

Un altre exemple novell de noves maneres d’entendre la documentació són les xarxes socials. Anant al que ens pertoca, hi ha moltes colles que tenen facebook o twitter propi, on hi pengen fotos de les sortides, videos... I si de videos parlem, no podem passar per alt la documentació excel·lent que s’aconsegueix a Youtube, on milers d’internautes han penjat videos sobre gegants, i on queden documentades moltes festes i actes al carrer. Tants i tants exemples podríem posar d'internet, que s’ha convertit en la millor aliada de molts gràcies als recursos que uns altres molts s’han dedicat a penjar-hi. Només cal tenir ganes de perdre’s per la xarxa.

Qui som? Direcció i redacció: Nicolás Alonso Crozet Gestió informàtica i distribució: Carlos Alonso Tascón Edició: Emmanuelle Crozet Caulier Fotografies: Arxiu El Món Geganter Distribució: 2400 enviaments aprox. Col·laboradors en aquest número: Coordinadora de Geganters de Barcelona Esbart Marboleny de Les Preses Colla de Geganters de Maó Colla de Geganters i Grallers de La Llacuna Geganters de Prades Geganters d’Alaior Ramon Prats Roser Batallé Josep Lluís Badal Dani Mosquera Joan Carles Montagut Cédrik Blanch Vicente Pau Blanch Miquel Villalonga Coll David Puertas

L’A

ngui

la M

urtra

ssa

de G

avà

en u

na fo

to d

e l’a

ny 2

008.

EL MÓN GEGANTER Nº 74

Portada: Els gegants de Mistretta (Sicília - Itàlia)

SI VOLEU COL·LABORAR AMB NOSALTRES, ENVIEU-NOS EL

TEXT / FOTOS A [email protected]

Envieu-nos informació dels actes que fareu, reportatges dels actes que heu fet, fitxes de les vostres figures, breus

ressenyes,...


II RADUNO DEI GIGANTI A MISTRETTA

Text i fotografies de la Coordinadora de Geganters de Barcelona ACTES FESTIUS

U n a s e i x a n t e n a d e geganters barcelonins van viatjar del 20 al 22 d’agost a la població siciliana de Mistretta, on van participar al segon Raduno dei giganti. El primer va tenir lloc l’any passat i només s’hi van poder veure els amfitrions junt amb convidats calabresos. Enguany però, la presència era més nombrosa i variada.

En total, Barcelona hi aportava els cinc gegants i dos nans de la Pedrera, portats per la Coordinadora de Geganters de Barcelona (acompanyats pels grallers del Pi i de Sant Andreu de Palomar) i els gegants nous i el nan Cu-cut de la Plaça Nova, amb els grallers La Pessigolla.

Des de Matadepera s’hi arribaven els viatgers gegants Pepet de Cal Tanta i Marieta de Cal Baldiró, que eren acompanyats per l’ocasió pels gegantons Mata i Pera, i la gegantona de Mariapfarr, la Heidi.

Des del nord de França s’hi aproparen les gegantes de Coudekerque Branche. L’entitat que les porta es diu “Les Enfants de la Peule” i les gegantes són la Joséphine la Peule i la petita Julienne. Les figures, com moltes de les de la zona, són portades amb rodes, amb la qual cosa perden tota la màgia que tenen els gegants. Cal ressenyar el curiós fet que les portadores de les gegantes van disfressades com elles. Les nenes, amb bata rosa i les dones amb bata blava per anar a la fàbrica.

Dissabte 20 varem arribar a l’illa, on després de dinar muntarem els gegants. La resta de participants a la trobada eren quatre parelles de gegants de l’illa de Calàbria (entre els que es trobaven els d’Arzona di Filandari o els de Sciconi). Els gegants de Calàbria tenen la particularitat de ser bastant petits.

Les figures són portades a ritme de tabal i ballen estrambòticament tombant-se “de canto” i arrossegant els braços pel terra. Això ho poden fer gràcies a que el cavallet que duen és molt curt i només tapa el tronc del portador, veient-se totalment les cames. Així, i gràcies a la lleugeresa de les grotesques figures, el seu moviment és accelerat, seguint el marcat ritme de la percussió.

P rossegu in t amb la narració del viatge, després de muntar els gegants iniciarem una cercavila per apropar-nos al centre del poble. Mistretta és un nucli urbà de la província de Messina, situat a 950 metres d’altitud. Hi viuen uns 5200 “mistrettesi” i celebra la seva festa gran per Sant Sebastià màrtir, patró de la població. La seva diada és el 18 d’agost, i els seus habitants la celebren devotament.

El mateix dia 20, en arribar la cercavila gegantera a la plaça major, vam presenciar el pas de la Processó de retorn del Sant patró a la seva església, on dorm durant l’any, i on se li van cantar salves en honor seu.


Davant la Processó, des de temps immemorials hi trobem els gegants de Mistretta, Mithia i Cronos, que es deuen a San Sebastianno i a la Madonna della Luce, i van ser creats per demostrar el fervor del poble cap als seus protectors.

L e s f i g u r e s s ó n referenciades des de fa segles, però les actuals probablement són del s.XIX, i estan guardades a un dels museus. A la dècada dels anys 60 del s.XX neixen unes recreacions dels gegants vells, que són la imatge que (amb unes còpies en resina l’any 2001) ens arriben fins avui.

Els gegants de Mistretta, d’una solemnitat nata, pesen uns vuitanta quilos i són portats com a gegants de mig cos, sense cavallet. Una altra peculiaritat que els distingeix és que hom pot veure’n el portador, ja que la roba no el tapa completament. El fervor popular cap a aquestes figures és tal que es distingeixen com a símbol de la població i fins i tot, al llarg del cap de setmana, varem poder veure un seguit de gegantons particulars fets a imatge dels oficials.

Un cop els amfitrions deixaren el seu paper protocol·lari, hi va haver un ball conjunt de tots els presents al ritme de banda, on vam escoltar per primer cop el “Flik Flok”, una marxa militar que seria l’himne del viatge.

L ’endemà d iumenge , varem fer un llarg cercavila pel matí sota un sol de justícia, i per la tarda va arribar el

moment més “oficial”. En presència de les autoritats vingudes fins i tot del propi govern italià, van ballar els gegants presents i es va fer l’entrega de records. Primer els amfitrions amb una de les marxes tocada per banda, després els francesos, seguits pels calabresos i els vallesans. Els plaçanovins van fer el “Ball de Santa Eulàlia” i el ball del n a n C u - c u t , m e l o d i e s tradicionals. Els gaudinians van fer -per primer cop després de la seva reestrena el passat juny- el seu ball propi, que deixà bocabadats als presents per la seva espectacularitat.

L’endemà dilluns, després de descansar pel matí visitant la veïna ciutat de Palerm, al vespre hi va haver una nova passejada (aquest cop més curta) que acabà altra vegada amb la ballada dels elements a la plaça i el comiat geganter.

I dimarts, vam seguir fent de turista, però aquest cop pel propi poble, visitant les nombroses esglésies i museus, comprant records per la família i amics, o pujant a un turonet per tenir una vista privilegiada del lloc. Però també era el dia de retorn cap a casa, cansats per la feinada feta durant aquests dies, però sabent que varem disfrutar molt i varem fer gaudir a la gent de Mistretta amb la nostra presència.

Ens quedaran de record les moltes anècdotes i fets que van fer molt especial aquesta experiència compartida entre els geganters de la Plaça Nova i la Coordinadora, i que de ben segur repetirem, sigui on sigui.

ACTES FESTIUS

pàgina 5


ELS GEGANTERS I GRALLERS DE LA LLACUNA A LA CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTELA

Text i fotografies de la Colla de Geganters i Grallers de La Llacuna ACTES FESTIUS

U n a v e g a d a m é s e l s Geganters i Grallers de La Llacuna han portat la cultura gegantera catalana fora del territori català. En aquesta ocasió han visitat vàries localitats de Galícia.

Diumenge 28 d’agost de 2011, els Geganters i Grallers de La Llacuna, després d’unes actuacions pels carrers de la localitat de Sigüeiro (Galícia), es varen traslladar fins a Santiago de Compostela per fer una mostra de ball de gegants a la Plaça de l’Obradoiro (davant de la porta principal de la Catedral).

Pels voltants de les 10:30h arribaren a aquesta plaça tan emblemàtica a on ja esperava Galícia Televisió per retransmetre l’actuació d’aquesta localitat anoienca. A les onze varen començar la mostra de ball de gegants a càrrec de les peces tocades pel grup de grallers i timbalers i la colla de La Llacuna, els quals varen fer una gran exhibició de bona música.

Una gran quantitat de turistes i peregrins no es van voler perdre l’espectacle i ens van seguir amb molt deteniment, alhora que preguntaven sobre els gegants, la música i la cultura popular i tradicional catalana.

A les 11:30h, després de rebre l’autorització del “Deán de la Catedral de Santiago”, varem procedir a entrar els gegants a l’interior de la Catedral per estar presents a la Missa del Peregrí del diumenge (moment de la setmana en que hi ha més afluència de gent). Per tant, varem col·locar els gegants en una posició privilegiada que podia permetre, a tota la

multitud assistent a la missa, contemplar aquestes figures de tres metres i mig del folklore llacunenc.

En el transcurs de la cerimònia els geganters i grallers de La Llacuna van ser anomenats en diverses ocasions i van poder llegir unes paraules relacionades amb l’entitat i, com a gegants bombers

que representen, es va mencionar la voluntat de retre homenatge a tots els bombers i bomberes que han perdut la vida en acte de servei. Va ser un moment molt emotiu ja que molta gent se’ls acostava per dir que s’unien a les paraules d’homenatge que van pronunciar.

Davant la Catedral de Santiago.


En acabar la missa, i per finalitzar la visita a Santigo, es van treure els gegants de la Catedral per fer els últims balls de gegants enmig de la Plaça de l’Obradoiro davant de tot el públic assistent.

Les actuacions a Sigüeiro i Santiago de Compostela van tenir bastant seguiment dels mitjans de comunicació com (el Correo Gallego, La Voz de Galicia, Galicia TV,...). ■

gegantsllacuna.blogspot.com

ACTES FESTIUS


ACTES FESTIUS

TROBADA DE GEGANTS A SANT VICENÇ DE CASTELLET Sant Vicenç de Castellet és la població amb més habitants de la

zona sud del Bages. De fet, fa de capital d’aquesta subcomarca. Es troba envoltat per poblets com El Pont de Vilomara o Castellgalí i és situat entre els rius Llobregat i Cardener, junt al congost de Castellbell.

A banda, el que molts no saben és que Sant Vicenç és una ciutat gegantera, amb una colla gegantera entusiasta i un cens d’una vintena de gegants, a més d’altres elements festius.

Així, el passat diumenge 10 de juliol, la colla gegantera organitzà la Trobada de gegants anual, que tenia com a amfitrions als gegants locals. Els més populars segurament són en Malparit i la Figaflor, gegants dimonis que són de motxilla i manotes, així reparteixen guitzes a tots els que es posen en el seu camí. També hi ha els Nens, dos dimoniets que van a escola i que enguany eren els protagonistes de la diada, ja que s’estrenaven les seves còpies, fetes pel Taller Ventura i Hosta de Navata, fet que ha ajudat a alleugerir-los.

Però els gegants més importants que té Sant Vicenç són en Marià d’Alegre Aparici i la Paula de Duran, dues figures de bella escultura que representen els Barons de Castellet, i que a l’acabar la trobada, van fer el seu ball “El Vals de Castellet” davant de tots els presents.

A més, també hi eren els gegantons de l’escola bressol El Niu, de Sant Vicenç mateix, que són duts pels pares dels nens i nenes que van a aquesta escola. Tot i així, no hem d’oblidar que Sant Vicenç té molts altres gegants, com el Patilles i la Francesca de la Plaça Espanya o el Tom i la Nana de l’escola Mare de Déu del Roser. Aquests però no eren presents a la festa.

Entre els convidats de fora n’hi ha que venien de la comarca, com els companys del Poblenou manresà, però també de més enllà, com els maresmencs gegants del Masnou, els capgrossos capelladins, els gegants de Sanaüja, els de Molins de Rei, els vallesans de Vacarisses -acompanyats de la coneguda Vaca Xula-, o els gegants de Tàrrega, que hi eren amb les figures del carrer Major, que han estat reconvertits de Ferran i Isabel a Jaume I i Violant, més nostrats que els anteriors.

El recorregut pels carrers del poble va estar ple de gom a gom en l a ma jo r ia de t rams , pe rò especialment a la plaça de l’Ajuntament on, en acabar la cercavila, hi va haver els lluïments de les colles presents.■

Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter

De dalt a baix; els gegantons de l’escola Bressol El Niu de Sant Vicenç, els gegants del Poblenou de Manresa, els de Molins de Rei i els amfitrions de

Sant Vicenç de Castellet.


Pluja, pluja i més pluja. Això es el que va succeir el passat 26 de juliol a Mataró, dins de la Festa Major de les Santes, concretament a la Postal de Gegants 2011. Enguany, els gegants convidats foren els gegants de la basílica de Santa Maria del Mar, de la Ciutat Comtal, Barcelona.

Tot va començar molt bé, els gegants de Santa Maria arribaven a l’antic Cafè del Mar, mirant cap al monument de les Santes de Mataró. Mentrestant, des de l’Ajuntament sortia tota la comitiva mataronina, encapçalada pels nans de Mataró amb els flabiolaires i tot seguint la Família Robafaves, també amb la seva comitiva de flabiols. Fins aquí, tot molt bé. El cel es començava a tapar, un cel tot negre i un vent, si m’ho permeteu dir, brutal.

Quan la comitiva mataronina arribava a l’antic Cafè del Mar, el vent dificultà l’entrada de la Geganta i el Robafaves. La Geganta duia el vel rebregat a la corona i el Robafaves, no podia ballar i va haver de ser ajudat per tres geganters. Es va fer tot molt ràpid per poder començar la cercavila, els amfitrions obsequien amb un ram a la Reina de Saba, i comencem! La forta ventolera dificultava el ball dels gegants i quan portàvem ja deu minuts de cercavila, va començar a ploure a bots i barrals, i els gegants convidats van haver de córrer pel carrer sota el diluvi, resguardant-se finalment sota uns porxos. La Família Robafaves, va poder entrar, gràcies a un veí que passava per allà, a un pàrquing per aixoplugar-se.

Resultat: gegants xops!

La cosa pintava malament i es va decidir suspendre l’acte sense la foto pel record. El que si es va fer és l’entrega de la medalla per part de l’Alcalde de Mataró i el ball de Santa Maria del Mar com a acomiadament. Tot seguit, els amics de Mataró ens van convidar a un magnífic sopar. Cap a casa i fins una altra!

Glòria a les Santes! ■

Text de Dani Mosquera i fotografies de Roser Batallé ACTES FESTIUS

POSTAL DE GEGANTS A MATARÓ, PASSADA PER AIGUA

Els gegants i geganters de Santa Maria del Mar amb l’Alcalde de Mataró.


REPORTATGE

GÈNESI DELS GEGANTS NORD CATALANS

Pocs rastres existeixen avui dia a Catalunya Nord referint-se a la tradició gegantera antiga. Alguns havien afirmat que mai hi havia hagut tradició ni a Perpinyà ni a tota la comarca. Fins al Tractat dels Pirineus de l’any 1659, la nostra provínc ia rossellonesa va conèixer les mateixes festes i les mateixes pràctiques religioses que la resta dels Països catalans, elements que no van agradar gaire als nous bisbes enviats des de França. Al XVIII, el catolicisme post tridentí reacciona de cara a les festes populars locals que pareixien poc conformes a l’ideologia francesa i així comença una purga a les processons dinamitzades per les figures dels diables, gegants i gegantes, tarasques, serps, naus i cas te l l s , v i r t u ts i peca ts personificats, i carrosses de glòria…

En el seu llibre titulat « La Procession de la Sanch », la Josiana Cabanas, historiadora nord catalana, ens informa que al 1538, durant la vinguda del

monarca Carles V a P e r p i n y à , s’organitzen unes grans festivitats on es va assistir a t i r o t e j o s d ’ a r t i l l e r i a , il·luminacions, un drac de Sant Jordi, balls i una processó solemne a la catedral idèntica a la del Corpus. Sembla d o n c s , q u e aquesta data sigui l a p r i m e r a menció escrita de figures festives a casa nos t ra , jugant un paper protocol· lar i i solemne.

Haurem d’esperar al mes d’octubre del 1622 per trobar la primera menció de gegants als seguicis rossellonesos, i més exactament durant les festivitats de canonització de Santa Teresa d’Àvila. La segona menció és del

16 de maig del 1630, tot referint-se a les fest ivi tats també organitzades per

l’ordre del Carme amb motiu de la canonització de Sant Andreu Corsino. En aquest moment es pogué veure pels carrers de Perpinyà uns gegants, dracs, diables, un ós i una carrossa portant triomfalment la figura del sant.

Les dues mencions explicites són extretes del Llibre de les Memòries de Sant Joan, una mena

Text i fotografies de Cédrik Blanch Vicente

(ADPO - 2J67) 15 octobre 1622

(ADPO - 2J67) 16 mai 1630

El gegant Jaume I del barri de Sant Jaume. Font: l’Independant nº30 (23/07/1961)

pàgina 11

REPORTATGE

de dietari que redactaven dia rere dia els canonges de la seu perpinyanesa. I per cert, les dues mencions fan referència a festivitats organitzades per l’ordre del Carme, ja que eren ells qui eren els encarregats d’organitzar e ls grans i espectaculars esdeveniments amb gran ajuda de galeres i aeronaus llançant coets, grans serps espurnejant foc, parelles de gegants, una mulassa de foc, un toro de « fuego »…. (ADPO 2J67).

Més tard, durant el XVIII altres g r a n s p r o c e s s o n s s e r a n organitzades per honorar els nous sants com el jesuïta Lluís de Gonzagues o l’Estanislau Koska al novembre del 1727, el Carme Joan de la Creu al desembre del 1727, el caputxí Josep de Leonisse i Serafí de Montegranaro al 1739 o encara Francesc Regis al 1740. Referint-nos a aquestes dates, sabem que tirotejos de petards saludaven encara la bened i cc ió de l San t í ss im Sagrament durant les festes citades. Els Caputxins tornaren a fer una descàrrega de petards a davant del convent a la sortida de la processó el 13 de maig del 1779 ( ADPO G242). Però ja en aquests moments no es fa més menció d’imatgeria festiva.

Amb aquests testimoniatges, podem imaginar que el foc i la teatralització queden com a elements importantíssims de les nostres festes rel igioses i continuen conservant-se malgrat la desaparició de les figures festives. S’haurà d’esperar el febrer del 1939, perquè una geganta de motxilla, composta per un cap i una perxa faci la seva aparició al Capcir i més precisament al poble

de Formiguera durant les festes del Carnaval de mateix any o encara als Angles en lo que els vells anomenaven els fantasmes (famille Poudade des Angles, 6 de setembre de 2006). No per això s’ha de considerar el Capcir com el lloc del renaixement del fet geganter tal com el presentem avui.

De fet s’haurà realment d’es-perar l’any 1961 amb l’arribada de gegant Jaume I durant les festes del barri perpinyanès de Sant Jaume. I després d’una llarga espera fins l’any 1985, on al barri de Les Coves, un gegant anomenat Rafel I sortí a l’ocasió de les festes de la Revetlla de

Sant Joan. Fou obra del Raphael Brière, originari del Nord de França però que el construí segons les tècniques catalanes. És a ell que es deuen també els primers gegants oficials de la Vila de Perpinyà, en Jaume II i na Esclarmonda de Foix, el gegant Ramon Llull, la Dida i també la geganta Negrita, tres gegants que sortiren molt poc i que acabaren per desaparèixer.

O f i c i a l m e n t , e l n o u renaixement geganter nord català data del 1989 amb les creacions de les colles geganteres de Perpinyà i Vilafranca de Conflent, però d’això en tornarem a parlar! ■



REPORTATGE Text i fotografies de Miquel Villalonga Coll, de la Colla de Geganters de Maó

RESTAURACIÓ DELS GEGANTS DE MAÓ (MENORCA) En Tomeu i na Guida arriben a

la ciutat de Maó a l’any 1934. Aquests, en un principi, només havien d’estar entre nosaltres els dies que duressin les festes d’aquell any, doncs eren una d’aquelles parelles de gegants que “El Ingenio”, la casa de Barcelona que els havia creat, llogava als ajuntaments amb motiu de les festes majors.

P e r l a f a t a l i t a t o l a inexperiència del que la portava en aquell moment, la figura avui coneguda com na Guida en un dels passacarrers va patir una caiguda per la qual algunes de les seves parts van quedar greument danyades. El consistori maonès, per no comunicar a la casa llogatera el fet succeït ni l’estat en què havia quedat la geganta, va optar per a proposar la compra de les dues grans figures i fer-les propietat del municipi. D’aquesta manera és com va començar el camí que durant quasi vuit dècades ha portat els nostres gegants fins al dia d’avui en què són estimats pels maonesos com a dos símbols de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia i de la pròpia ciutat.

A partir d’aquell primer accident de l’any 1934 començaria també un a l t re camí , e l d’aconseguir que les dues figures construïdes originàriament amb cartró i fusta arribessin al dia d’avui en el millor estat de conservació possible.

Els gegants durant les seves ballades han anat patint algun cop, alguna marca en la pintura i fins i tot han caigut a terra en més d’una ocasió. Per aquest motiu i des del primer any d’estada a la ciutat els

nostres gegants ja van haver de menester en no poques ocasions de la mà de fusters, artistes i de diferents persones que de vegades amb experiència i altres amb només la il·lusió van anar arreglant amb diferents materials l’inevitable pas del temps i, a més a més, els efectes d’accidents i caigudes.

Una restauració important seria la de l’any 1990, en la que es decidí recobrir amb fibra (el mateix material amb el que es construeix i repara les barques) aquelles figures ja molt deteriorades, per a simplement poder assegurar que el cartró ja massa malmès i apedaçat de moltes intervencions pogués mantenir-se dret. Fou en aquell any en què el bust i els braços (originàriament com a p e c e s i n d e p e n d e n t s q u e s ’empernaven a sobre de l ’ es t ruc tura de fus ta que conformava el cos) serien aferrats entre ells i se’ls afegiria pits i panxa, que van donar a la figura una forma més humana de la que p o d i a p r o p o r c i o n a r u n cavallet de fusta.

Ja seria durant l’hivern de l’any 2009 quan des de l’Entitat Gegantera de la Ciutat de Maó es va proposar a l’Ajuntament iniciar un nou procés de restauració integral dels gegants, amb l’objectiu de netejar-los de tots els materials afegits a sobre de les parts històriques i restaurar aquestes amb el mateix material amb què van ser creades fa prop de vuit dècades. La neteja de les parts històriques possibilitaria la recuperació en molts de casos de les formes originals dels gegants que ja havien quedat amagades baix gran quantitat de capes de


REPORTATGE

de diversos materials, alhora que les dotaria de major consistència.

La tasca la faria la mateixa persona que des de fa anys s’encarrega del manteniment físic dels gegants. La responsabilitat sobre les dues figures històriques era gran, però l’experiència de prop de dues dècades treballant aquests materials i el fet d’haver treballat amb els mateixos gegants i amb altres figures de l’illa en ben prou ocasions convertirien el nou repte en quelcom apassionant.

La restauració començaria a principis de gener de l’any 2010, quan na Guida va ser la primera en passar per quiròfan. Es començà per eliminar amb molta cura la capa de fibra que recobria la majoria del cos, en busca de l’antiga geganta que s’hi amagava. Les sorpreses no serien poques, ja que durant les setmanes en que es va fer el procés es varen trobar gran quantitat d’arranjaments fets amb els més diversos materials (paper de diari, cartró, cinta d’embalar, escaiola, f ibres, massilles...) que en el passar dels anys es van anar afegint a la figura, moltes vegades una capa a sobre de l’altra, per tal de garantir que els gegants poguessin seguir sortint al carrer un any més.

Coses de les que es trobaria el restaurador serien, per exemple, que els dits de la geganta havien perdut la forma de les ungles de tantes capes de pintura que ja portaven a sobre o que alguns dits que originàriament estaven separats l’un de l’altre havien arribat als nostres dies ja ajuntats per les moltes capes de material amb les que havien estat recoberts al llarg dels anys. Un fet molt

significatiu que ens il·lustra l’estat en què es trobaven els gegants és que, en algun moment en què el coll de la geganta ja no tenia suficient consistència per a aguantar el cap, aquest havia estat separat del coll, s’havia posat en el seu interior un seguit de fustes que aguantaven dret el bust i de nou s’havia posat el cap a sobre del coll. Diversos materials en l’exterior ja donarien l’efecte que dita operació mai s’hagués fet.

És important recalcar que totes les persones que durant tants d’anys van anar apedaçant com van poder els nostres gegants sempre ho van fer de la millor manera que sabien i en què era possible en cada moment i amb els materials de què disposaven. Així, hem de destacar que sense la seva aportació possiblement els nostres gegants no hagueren arribat mai als nostres dies.

Un cop arribats a la figura o r ig ina l , ja so ls quedava restaurar-la amb els mateixos materials amb els que havia estat creada en el seu moment, el cartró-pedra o cartró faller. Si bé la tasca de neteja s’havia fet amb la màxima responsabi l i ta t , la restauració no es podia fer de cap altra manera, doncs no es podia eliminar cap centímetre de la Guida antiga i la restauració d’aquesta s’havia de fer per a recuperar-li les formes originals.

Amb més cura encara del que s’havia fet la resta, s’haurien de tractar mans i cara, doncs havien de renéixer de l’interior de capes de materials afegits, per finalment conservar la fesomia amb la que tots coneixem a la nostra geganta.


REPORTATGE

Un cop amb el bust i braços recuperats es treballaria en la construcció d’un nou tronc que substituiria el que se li havia posat l’any 1990, el nou aportaria una forma més estilitzada amb cintura i l’esquena que fins el moment no tenia. La tècnica utilitzada seria la creació de la part com si fos una escultura: recobrir-la amb escaiola, separar la escaiola en dues parts formant el motlle amb el que finalment es construiria a sobre i sempre amb cartró-pedra el nou tronc de na Guida.

Durant la primavera, ja restaurada la geganta, sols q u e d a v a p a s s a r - l a p e r maquillatge, tasca de la que se n’encarregaria el pintor menorquí Pere Tudurí, tot aconseguint que el seu art li aportés a na Guida uns tons i unes expressions noves i plenes de vida.

L’última tasca que es faria en els gegants abans que aquests haguessin d’estar llestos per a participar en les festes patronals del 2010, era un nou gipó per a la geganta, ja que les noves formes estilitzades en la figura i també l’estat en què es trobava el que havia portat durant els últims 20 anys requerien de la confecció d’aquesta nova peça; s’aprofitaria també per a substituir un molt deteriorat vestit de davall, davantal i per a la confecció d’uns sostenidors. En aquest cas la tasca la duria a terme la cosidora Isabel Mercadal.

Un cop passat l’estiu, al novembre d’aquell any 2010 novament començar ien les tasques, aquesta vegada amb el g e g a n t e n T o m e u , s e n t pràcticament idèntiques a les que

s’havien practicat amb na Guida. Potser la gran sorpresa arribaria en el moment d’eliminar materials afegits a sobre la figura original; el trobar que alguns d’aquests s’havien aplicat en el Taller de Barce lona abans que e ls gegants arribessin a Maó (es troben arranjaments fets als braços amb el mateix material que utilitzava el taller en la seva construcció i altres com podien ser cartrons impresos que al dia d’avui e n c a r a d e l a t e n l a s e v a procedència i època). S’ha de deixar clar que, quan en Tomeu i na Guida arribaren a Maó a l’ any 1934, ja venien de participar en altres festes d’altres pobles de l’Estat, fet que explica per què durant la present restauració vam trobar-nos amb què quan van arribar a Maó ja ho feren amb algun arranjament a sobre.

La restauració integral d’en Tomeu quedaria enllestida durant la primavera del 2011. Aquestes festes de la Mare de Déu de Gràcia seran en les que es mostrarà la tasca feta durant tot aquest temps, amb les dues grans figures de la ciutat ja restaurades. El projecte ha estat possible gràcies a la il·lusió de diferents persones de dins el grup de geganters, que han aportat cadascun allò que sabia fer en la fusteria, en les perruques o ajudant a la cosidora; a les persones de fora del grup que de manera altruista s’han volgut sumar al projecte i també a l’Ajuntament que hi ha col·laborat finançant els materials que s’han utilitzat durant els dos anys que ha durant la restauració.

www.gegantsmao.menorca.es ■


REPORTATGE Fotografies de l’Esbart Marboleny de Les Preses

ELS GEGANTS DE L’ESBART MARBOLENY DE LES PRESES

Avui us presentem uns dels gegants més singulars que trobem al país. Són propietat de l’Esbart Marboleny de la població de Les Preses, a la Garrotxa.

Neixen l’any 1993 de la mà d’un artesà del vímet per tal de participar a l’espectacle “Retaule berguedà”, una reinterpretació de la coneguda Patum de Berga. Per aquesta actuació concreta es va crear la parella de gegants així com vuit capgrossos i uns quants cavallets.

P e r ò e n G a l d e r i c i l ’ E r m e s s e n d a , t a l i c o m s’anomenen els gegants, no tenen res a veure amb els seus companys de la Patum, sinó que representen un parell de nobles i són gegants de motxilla. A més, tenen la peculiaritat que el seu portador es veu.

Us deixem amb algunes imatges facilitades pel propi Esbart Marboleny.■


BREUS RESSENYES Fotografies dels Geganters de Prades

Com cada any, la Vila Vermella de Prades, es va omplir de gegants per celebrar la trobada anual dins els actes de Fires i Festes. Concretament va ser el diumenge, dia 21 d'agost.

La plantada es va fer a la creu de Montblanc, i cap a quarts de set es va iniciar la cercavila pels carrers i en arribar a la plaça, cada colla assistent ens oferí els seus balls.

Els grallers i timbalers de Prades, van estrenar amb força èxit una nova peça musical, melodia i lletra de Daniel Ocaña Oliver, adaptada per a gralla seca per Albert Gumí, titulada “Prades dins el cor”.

Un cop més, la trobada va acabar amb la ballada final, el sopar a la fresca i el repartiment dels records. Les colles que ens van acompanyar van ser de pobles tan diversos com La Riba, Solivella, Alforja, La Selva del Camp, La Febró, el gegant de l'Adrià de Poboleda, la colla Pessigolla de Valls i, com no, el Nen de Prades i la Pubilla, que actuaren d'amfitrions.

TROBADA DE GEGANTS A PRADES 2011

Heus aquí que un any més, el barri Gòtic de Barcelona, i en especial la Plaça Nova, ha celebrat les seves Festes de Sant Roc, que arriben a la 422ª edició, el que les converteix en una de les més antigues del país.

El dilluns 15 d’agost tingué lloc, com de costum, la Trobada de gegants, que arribava a la trentena edició i que commemorava els 25 anys de la recuperació del popular nan Cu-cut. Estrenat el 1907 però destrossat anys després, el 1986 Domènec Umbert el recrea donant-li la imatge actual, a cavall entre gegantó i nan. Com a regal d’aniversari

(i tal i com ja passà el 2007 pel seu centenari amb l’aparició del gegantó Pippo), es presentà la Gal·la, la nova geganteta que ve per acompanyar al mateix Pippo en les seves sortides.

A la festa s’hi van veure capgrossos que feia anys que no sortien, com els del Pi, o els de Sant Andreu (padrins del Cu-cut). Hi eren presents totes les colles de Ciutat Vella (Plaça Nova, Pi, Raval, Barceloneta, Casc Antic, Sant Pere, Sant Jaume i Princesa) a més d’uns particulars i, en acabar la cercavila, hi va haver ball amb la Banda d’en Vinaixa.

422 FESTES DE SANT ROC A LA PLAÇA NOVA 2011

Text de Nicolás Alonso i fotografies de l’Arxiu El Món Geganter


LES VOSTRES FOTOGRAFIES

1 - El drac Aimeric de Sant Antolí, estrenat el 24 d’abril de 2008, és una imponent bèstia de foc. La imatge va ser presa el mateix dia de la presentació oficial - Ramon Prats 2 - El gegantó l’Home del Palillo de Sant Joan de Vilatorrada du un rellotge de butxaca a la mà. L’entranyable personatge fou creat el 1983 per Francesc Cisa i representa a qui va crear el barri del Palillo - Josep Lluís Badal 3 - A la Bisbal d’Empordà, a banda de tenir els populars àliga i drac centenaris, fa pocs anys compten amb el Voltor i la Voltora, a més d’altres petits voltorets, creats tots ells pel Taller Sarandaca de Granollers. - Joan Carles Montagut

1 2

3

PASSATEMPS


QUI ÉS QUI??? Tots els noms i imatges que us oferim a continuació estan relacionats. Cada nom tan sols es relaciona amb una imatge, i a l’inrevés. Això si, aneu amb compte ja que hi ha més noms que imatges. Poseu-vos a prova! Cada mes aquest joc anirà sobre un indret diferent. Aquest cop toca...

FE D’ERRATES El passat número 73 corresponent als mesos de maig-juny de 2011, al “Qui és qui?” us preguntàvem sobre els gegants de LES ILLES BALEARS, tot i que per una errada varem escriure MALLORCA. A banda, els gegants que presentàvem com els pollencins Toni i Maria dels Àngels eren els semblants Miquel i Càndida de Llucmajor. Agraïm als Geganters d’Alaior l’ajuda proporcionada.

1 2 3

4 5 6

EUSKADI: A - AÑORGA: Alcaldes Honorarios B - ARETXALABETA: Baseritarras C - DONOSTI: Ilargi y Eguzki D - IRUN: Negros E - ORDUÑA: Aratz y Gaixane F - SANTURTZI: Currito y Bella Charo G - TOLOSA: Pello e Isabelita

SOLUCIÓ AL NÚMERO ANTERIOR

QUI ÉS QUI???

A - ALAIOR (2)

B - CAMPOS (5)

C - MANACOR (1)

D - MANCOR DE LA VALL (3)

E - POLLENÇA (Errada)

F - SANTA MARIA DEL CAMÍ (6)

G - SELVA (Trampa)

AL NÚMERO VINENT …

ELISABETH-CHRISTINE A WOLFSBURG

TROBADA DE GEGANTS A ARGELERS DE LA MARENDA

ELS AMICS DELS GEGANTS DE MONTBLANC A ZAMORA

GRAN DIADA GEGANTERA AL POBLENOU

Fotografies de l’Arxiu El Món Geganter


Text de Nicolás Alonso i fotografies d’en Josep Lluís Badal FITXA Nº 77:

Els gegants del carrer del Cós del Bou (Tarragona - El Tarragonès)

Aquestes figures foren construïdes el 1825 per l’escultor Antoni Verdaguer. El 1851, en motiu de l’estrena dels gegants Nous o Moros de la Ciutat, els gegants Vells passen a un segon pla i serà uns anys més tard quan l’Ajuntament de la ciutat decidirà desfer-se’n. Els veïns del carrer del Cós del Bou, al nucli antic tarragoní, a l’assabentar-se’n de la mala notícia, decideixen demanar-los a l’Ajuntament, el quals els hi cedeix sense cap problema.

Des de llavors, els gegants Vells de la Ciutat s’anomenen també del Cós del Bou, i es converteixen en uns dels primers gegants catalans propietat d’un veïnatge. Els gegants, que mai no han estat batejats, actualment tornen a ser propietat municipal però amb cessió al barri del Cós del Bou.

Els gegants Vells o del Cós del Bou, són les figures originals en actiu més antigues que trobem al Seguici Popular de Tarragona, on també hi són els gegants Moros o Nous i els populars Negritos. Els gegants del Cós del Bou són uns dels més protocol·laris de la ciutat, ja que les seves sortides depenen d’un acord de la Comissió Assessora del Seguici Popular. Tot i així, segurament són els que més surten dins i fora de Tarragona, possiblement perquè també depenen d’una associació veïnal.

Els gegants del Cós del Bou es troben exposats permanentment a la Casa de la Festa de Tarragona, junt amb la resta d’elements que conformen el Seguici Popular. La parella participa especialment a les Festes de Santa Tecla i les de Sant Magí, les grans celebracions de la ciutat. Però, com no pot ser d’una altra manera, mai falten a les Festes de Sant Roc del barri del Cós del Bou.

Com a fet singular, dir que aquests, tot i ser els gegants més antics de la ciutat, són els únics que no tenen còpia, ja que els Negritos i Moros que surten actualment no són els originals. I la veritat és que, el major nombre de vegades, les còpies provoquen l’arraconament, la pèrdua i fins i tot “la mort” dels gegants originals. Per tant, és segur que per molts anys més, Tarragona i Catalunya podran seguir gaudint dels gegants del Cós del Bou.

Gegant; 3,60 m i 80 Kg

Geganta: 3,60 m i 70 Kg

Any d’estrena: 1825

Constructor: Antoni Verdaguer (Tarragona)


Text de Pau Blanch i fotografies d’en Josep Lluís Badal FITXA Nº 78:

Els gegants i gegantons de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

Els gegants de Sant Boi nasqueren de la mà de l’imatger Toni Mujal de Cardona l’any 1990 tot aportant d’aquesta forma la creació d’una colla gegantera per tal de promoure a la població el coneixement del món geganter i de la cultura popular del nostre país. La colla gegantera, a més a més de realitzar sortides fora de la població, també hi participa activament als diversos actes locals que s’organitzen al llarg de l’any, com per exemple la Festa Major de Sant Baldiri al mes de maig, la diada de Catalunya l’onze de setembre o la Fira de la Puríssima al novembre.

La parella de gegants de Sant Boi són dos personatges molt identificatius per a la vila. El gegant s’anomena Baldiri en honor al Sant Patró i representa al Marquès de Marianao, actualment un barri de Sant Boi. Segons es comenta, aquest senyor vingué de Cuba amb una gran fortuna tot fent-se construir el Palau de Marianao, donant-li una certa semblança als que es podien trobar a l’illa en aquella època.

La geganta Ramona, en canvi, representa una pubilla de Sant Boi tot duent en una mà un cistellet de pomes en record dels antics

conreus de pomeres que hi havia a la vila i, a l’altra mà, du un mocador brodat amb el seu nom.

El nom de Ramona vé donat per l’altre patró -Sant Ramon-, en aquest cas passat al seu femení.

L’any 1992 la família creix amb la incorporació d’en Ramon, un gegantó que representa un jugador de Rugbi de la Santboiana. Cal recordar que aquest esport és un dels més arrelats a Sant Boi.

Ja entrats al nou mil·lenni, concretament l’any 2003, s’estrena la Laieta que representa la filla d’en Baldiri i la Ramona i vol homenatjar amb el seu nom a les àvies del poble, moltes de les quals es deien així.

Ara fa tres anys, el 2008, s'estrenà un nou gegantó -en Santbo- que representa un personatge històric del conegut Club de Futbol Santboià. El gegantó fou encarregat igualment a Toni Mujal de Cardona.

Actualment els gegants de Sant Boi es poden veure en exposició permanent a Can Massalleras.

Baldiri: 4,00 m i 50 Kg

Ramona: 3,70 m i 45 Kg


Laieta: 1,92 m i 9 Kg


Santbo: 3,05 m i 18 Kg


Constructor: Toni Mujal (Cardona)

Ramon: 2,92 m i 20 Kg


Constructor: l’Esquisita i Colla de Geganters

Documents

EMG 74 2011_0708