Guia Resident 2014

Guia delFacultatiu Resident

Dipsit legal: B-20034-2011

2 Hospital Universitari de Bellvitge 2014 Guia del Facultatiu Resident

Informaci del Centre Corporatiu ICS

Benvinguda

El model sanitari de Catalunya

LInstitut Catal de la Salut

rgans de lInstitut Catal de la Salut

Organigrama de lInstitut Catal de la Salut

Rgim de personal

Sistemes dinformaci i de comunicaci

Comunicaci

Ls del catal

Prevenci de riscos laborals

Normes destalvi energtic

Informaci de lHospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Benvinguda

Hospital Universitari de Bellvitge

Missi i visi

Organigrama

Comissi de Docncia

Estructuraci de la docncia

Composici

Tutors docents

Normativa de la Comissi de Docncia

Normativa general

Protocols

Normativa de les gurdies mdiques dels facultatius residents

Cursos obligatoris

Programa de doctorat Medicina

Msters i doctorat

Sessions generals de lHospital

El Servei dUrgncies

Informaci general dinters

Drets i responsabilitats del pacient

Codi tic Informaci de Recursos Humans: contractaci i retribucions

Unitat de Prevenci de Riscos Laborals

Pla de Qualitat i lnies dactuaci Infraestructures: edificis hospitalaris, universitaris i de recerca

Altres aspectes que cal conixer Fundaci Privada Institut dInvestigaci Biomdica de Bellvitge (IDIBELL)

Junta Clnica

Junta de Personal

Comit de Seguretat i Salut Laboral

ndex


Benvinguda

LInstitut Catal de la Salut us dna la benvinguda. Acabeu dincorporar-vos a lequip de professionals que treballen dia a dia per fer daquesta organitza-ci, que actualment s el provedor de serveis sani-taris ms gran de Catalunya, una empresa pblica referent i model en lassistncia, la docncia i la re-cerca. Amb aquest manual dacollida, volem posar al vostre abast tota la informaci referent al funcionament de lorganitzaci i del vostre centre de treball. Lobjectiu s que conegueu la instituci on desenvolupareu la vostra tasca professional, les condicions que regiran la vostra manera de fer i els protocols dactuaci en cas de qualsevol incidncia.Desitgem que la vostra estada entre nosaltres sigui agradable, enriquidora i molt satisfactria, alhora que confiem que tots els que serem els vostres com-panys i companyes puguem ajudar-vos en la vostra trajectria professional, que, de ben segur, contri-buir al creixement daquesta instituci.

Manual dacollida per als professionals delInstitut Catal de la Salut

ndex



LInstitut Catal de la Salut (ICS) s el principal pro-vedor de serveis de salut de Catalunya. LICS s present a tots els punts del territori i presta atenci sanitria a gaireb sis milions dusuaris. A ms de lactivitat assistencial, tamb s referent en docn-cia i recerca biomdica.

El model sanitari de catalunya

El model sanitari catal es concreta lany 1990 amb la Llei dordenaci sanitria de Catalunya (LOSC), que estableix la regulaci de totes les actuacions per fer efectiu el dret a la protecci de la salut pre-vist a larticle 43 de la Constituci espanyola, dins del territori de Catalunya i en el marc de les compe-tncies que lEstatut dautonomia havia conferit a la Generalitat.El model sanitari catal es caracteritza, bsicament, per la separaci de la funci de finanament i com-pra de serveis, de la provisi; per la diversificaci de provedors; per lexistncia dun mercat mixt de competncia planificada i regulada; i per la diversi-tat de frmules de gesti. Es tracta dun model sani-tari mixt, que integra en una sola xarxa dutilitzaci pblica tots els recursos sanitaris, siguin o no de ti-tularitat pblica, i que recull una tradici dentitats (mtues, fundacions, consorcis, centres de lEsglsia) histricament dedicades a latenci de la salut.Aquest model consolida un sistema sanitari amb finanament pblic -al qual tota la ciutada-nia de Catalunya t accs- basat en els principis duniversalitzaci, integraci de serveis, simplificaci, racionalitzaci, eficcia i eficincia de lorganitzaci sanitria, concepci integral de la salut, descentra-litzaci i desconcentraci de la gesti, sectoritzaci de latenci sanitria i participaci comunitria.

El Departament de Salut

El Departament de Salut t com a funci principal la planificaci sanitria, s a dir, lassignaci dobjectius en el marc de la poltica sanitria del Govern de la Generalitat de Catalunya.Aquest Departament t la responsabilitat delaborar les poltiques de salut, assegurar la sostenibilitat del sistema i vetllar per la seva qualitat, planificar i ava-luar resultats. Del Departament de Salut depenen el Servei Catal de la Salut i lInstitut Catal de la Salut amb funcions, per, ben diferenciades.

El Servei Catal de la Salut

Creat lany 1991, el Servei Catal de la Salut (CatSa-lut) s lens pblic responsable de garantir la presta-ci dels serveis sanitaris de cobertura pblica per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.El CatSalut concerta els serveis sanitaris als diversos provedors en funci de les necessitats de salut de la poblaci definides pel Departament de Salut i avalua la satisfacci de la ciutadania amb els serveis prestats. Actua com a garant de les prestacions sa-nitries per tal que els recursos sanitaris, econmics i humans estiguin al servei dels ciutadans i ciutada-nes amb uns criteris dequitat, qualitat i eficincia.

ndex


Sis anys desprs, els principis fonamentals que fixa la Llei de lICS shan desplegat de forma molt par-cial. Per aix es planteja dur a terme un projecte de transformaci que permeti que lICS evolucioni i es configuri com una veritable empresa pblica de ser-veis de salut, molt ms gil, plenament descentralit-zada, eficient, sostenible, competitiva, propera a les necessitats assistencials de la poblaci i ms adap-tada al model catal que recull la LOSC.Lobjectiu s estendre un model de desconcentraci progressiva que apropi la gesti al territori, poten-ci la participaci dels professionals en la presa de decisions i faciliti les aliances estratgiques amb la resta de provedors de cada regi sanitria. I tot aix, mantenint de manera centralitzada les econo-mies descala i tots aquells elements estratgics que aportin valor al conjunt.

LICS en xifres

Amb una plantilla de 39.700 professionals, lICS s lempresa pblica de serveis de salut ms gran de Catalunya i presta atenci sanitria a gaireb sis milions dusuaris, xifra que suposa el 75 % del total dassegurats a Catalunya.Actualment, lICS gestiona 8 hospitals de refern-cia dins la xarxa hospitalria dutilitzaci pblica; 288 equips datenci primria, 3 dels quals sn fruit daliances estratgiques; 31 centres despecialitats extrahospitalries; 20 unitats territorials datenci continuada i urgncies datenci primria (ACUT), que presten atenci mitjanant 165 dispositius; 25


Antecedents histrics

La Llei 12/1983, de 14 de juliol, dadministraci institucional de la sanitat, lassistncia i els serveis socials de Catalunya, va crear lInstitut Catal de la Salut com a entitat gestora de la Seguretat Social per desplegar les competncies que la Constituci i lEstatut dautonomia atribuen a la Generalitat de Catalunya en matria sanitria i per executar els ser-veis que se li havien traspassat.Des dels seus inicis, lICS va assumir les funcions de lantic INSALUD que, entre daltres, incloen la gesti dels hospitals i centres datenci primria i datenci extrahospitalria de la Seguretat Social. Tamb va assumir la concertaci de serveis sanitaris amb les entitats que no eren propietat de lAdministraci.Uns anys ms tard, la Llei 15/1990, de 9 de juliol, dordenaci sanitria de Catalunya (LOSC) va for-malitzar el model sanitari catal que es caracterit-za, bsicament, per la separaci del finanament i la compra de serveis, de la provisi; i per la diversi-tat de provedors i de frmules de gesti. Es tracta dun model sanitari mixt, que integra en una sola xarxa dutilitzaci pblica tots els recursos sanitaris, siguin o no de titularitat pblica, i que recull una tradici dentitats (fundacions, consorcis, centres de lEsglsia) histricament dedicades a latenci de la salut.

La LOSC va crear tamb el Servei Catal de la Salut com a organisme responsable de garantir latenci sanitria pblica i una cobertura pblica de qualitat dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, per mi-tj duna adaptaci de loferta sanitria a les seves necessitats.Des daquell moment, el Servei Catal de la Sa-lut esdev lasseguradora pblica que assumeix la concertaci de serveis sanitaris amb les diferents entitats provedores del territori. Aquest funciona-ment iguala els provedors amb independncia de la seva titularitat. Els iguala tots excepte lICS, que es finana directament a travs del pressupost que cada any li atorga el Parlament de Catalunya a la Llei de pressupostos.

La transformaci en empresa pblica

Amb la voluntat dadaptar el marc normatiu i la na-turalesa jurdica de lICS al model sanitari catal, el Parlament de Catalunya va aprovar amb el consens de tots els grups parlamentaris la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de lInstitut Catal de la Salut. Aquesta Llei transformava lICS en empresa pblica i donava als seus centres i als serveis ms autonomia en la gesti econmica i dels recursos.El Decret 13/2009, de 3 de febrer, pel qual saproven els Estatuts de lICS, regula la seva organitzaci i el seu rgim de funcionament.

ndex


serveis datenci a la salut sexual i reproductiva; 10 serveis de laboratori clnic, 5 dels quals estan inte-grats en dispositius territorials amb lhospital de re-ferncia; 30 serveis de diagnstic per la imatge; 16 unitats de rehabilitaci extrahospitalria; 14 unitats del Programa datenci domiciliria i equips de su-port (PADES); 8 serveis de salut mental, 2 dels quals sn datenci infantil i juvenil i 2 ms datenci i se-guiment de les drogodependncies; 3 serveis de sa-lut laboral i 9 unitats de salut internacional.A ms de lactivitat assistencial, lICS desenvolupa una gran activitat cientfica a travs dels set insti-tuts de recerca integrats als centres hospitalaris i datenci primria. Des de lany 2008, tres daquests instituts el Vall dHebron Institut de Recerca, lInstitut dInvestigaci Biomdica de Bellvitge i lInstitut dInvestigaci en Cincies de la Salut Ger-mans Trias i Pujol estan acreditats per lInstituto de Salud Carlos III. Aquest reconeixement com a cen-tres dexcellncia els situa en una posici capdavan-tera a tot lEstat en lmbit de la recerca biomdica.En el camp de la docncia, lICS forma en els seus centres 2.400 residents de 50 especialitats diferents en cincies de la salut. Tamb acull ms de 5.000 alumnes de pregrau de medicina, infermeria, odon-tologia i altres ensenyaments. A banda daix, porta a terme una intensa activitat en formaci continua-da per a tots els collectius professionals.

Missi, visi i valors de lempresa pblica ICS

MissiDonar una atenci dexcellncia a la poblaci, desenvolupant tamb la docncia i la recerca en lmbit de la salut a Catalunya.

VisiSer lorganitzaci lder del sistema de salut catal, tant en lassistncia com en la docncia i la recerca.

Valors Situemlaciutadaniacomaeixcentraldelanostraactivitat. Basemlanostraorganitzacienlequiphum. Adquirimuncompromsamblasostenibilitateconmicaisocial. Oferimunaatenciintegralalespersones. Apostemperunaintegraciactiva,respectuosaicoresponsableenelsistemasanitaricatal. Fomentemeldilegilatransparnciaenlesnostresactuacions. Treballemperalamilloracontnuadelaqualitat.

Confiana Integritat Implicaci Illusi

Equitat Competncia Comproms Canvi

Respecte Cooperaci Servei pblic Sostenibilitat

Responsabilitat Innovaci Seguretat Sensibilitat

ndex


Pla estratgic de responsabilitat social corporativa 2010-2014

Aquest document estratgic t per objectiu posar les bases per repensar la nostra organitzaci a partir de la seva responsabilitat social corporativa (RSC). Aix vol dir, integrant-hi la triple dimensi econmi-ca, mediambiental i social de les seves actuacions; aix com tamb la dimensi relacional prpia de les seves actuacions amb els grups dinters. Per assolir aquesta fita, per tal dintegrar els valors de lRSC en el funcionament de lICS, partim del desplegament en un pla dacci concret precs dels valors procla-mats per lICS: leficincia, la transparncia, la inno-vaci i la sostenibilitat.

Codi tic

Aquest document s una eina que dna a conixer el tipus dorganitzaci que volem ser en coherncia amb la nostra missi i visi, i des de ltica proposa els valors i ideals als quals tendim que es tradueixen en comportaments, decisions i responsabilitats. Va dirigit a tot el personal de lICS i tamb a totes les persones daltres empreses que presten servei vin-culat a la nostra activitat. Aquest Codi tic pretn superar la visi de la cons-cincia particular com a nica responsable, gene-rant sentit de pertinena a un mateix projecte orga-nitzatiu, per garantir la coherncia amb la resta de companys i companyes i amb lorganitzaci en ge-neral; compartir un comproms collectiu sobre qu s el que esperem respecte de valors tics dins la nostra organitzaci; i inspirar i orientar en moments dincertesa i sentir-nos recolzats en la nostra tasca diria.

Codi de bon govern

El Codi de bon govern fixa els trets fonamentals de la responsabilitat social de lempresa i orienta lactuaci dels seus rgans de govern. s daplicaci al Consell dAdministraci de lICS, tot i que t un carcter essencialment de recomanaci i ha de ser assumit voluntriament pels seus destinataris.

El Codi de bon govern, juntament amb els Esta-tuts i el Pla estratgic on es defineixen la missi, la visi i els valors de lICS, constitueixen els docu-ments bsics per emmarcar les activitats del Consell dAdministraci i dels rgans de direcci i gesti de la instituci.

Pla digualtat

En el marc de la Llei orgnica 3/2007, de 22 de mar, per a la igualtat efectiva entre dones i homes, lICS ha elaborat un Pla digualtat, pel qual es crea la fi-gura dagent digualtat que vetlla perqu dins de lempresa no hi hagi discriminaci.LICS considera la igualtat de tracte i doportunitats de treballadors i treballadores un dels eixos centrals en el marc de la responsabilitat social corporati-va, no noms per donar compliment a la Llei sin perqu, aprofitant la creixent presncia de dones en lorganitzaci, vol collaborar en lassoliment duna societat ms justa i equitativa. Daltra banda, tamb s conscient que lassoliment de la igualtat incorpora valors com la motivaci, latracci i la re-tenci de talent de personal qualificat, lincrement del comproms de les persones professionals amb lorganitzaci, la millora de la productivitat i del cli-ma laboral.

ndex


rgans de linstitut catal de la salut

rgans de govern i de direcci

Consell dAdministraci s lrgan superior de govern i direcci de lICS.

Est format pel president o presidenta, 22 vo-cals i un secretari o secretria.

s el responsable de portar a terme la plani-ficaci estratgica de lICS, de dirigir-ne les actuacions i dexercir el control superior de la seva gesti.

Pot establir una o ms comissions assessores encarregades destudiar i proposar les lnies bsiques dactuaci en lmbit especfic pel qual hagin estat creades.

Comissi Executiva

- s lrgan permanent de govern i direcci de lICS amb les funcions que li delegui el Consell dAdministraci, - est format per un mxim de vuit mem-bres del Consell dAdministraci.

Comit de Direcci s lrgan que dna suport al director/a gerent

en lexercici de les seves funcions.

Est format pel director/a gerent, que el presi-deix, els directors corporatius dels serveis cen-trals i els gerents territorials.

rgans de participaci

Consell General de Participaci s lrgan collegiat de participaci comuni-

tria.

Objectius: dassessorament, consultius, de se-guiment i de supervisi de lactivitat sanitria de lICS.

Est format pel president/a de Consell dAdministraci o persona en qui delegui, i pels membres que determini el Consell dAdministraci, fins a un mxim de 30: repre-sentants de les corporacions i altres organitza-cions professionals, dels pacients i usuaris, dels ens locals, del mn venal, sindical i empresa-rial, aix com representants del Servei Catal de la Salut i de lICS mateix.

Consell de Participaci dels Professionals s lrgan de lICS que assessora el Consell

dAdministraci sobre assumptes relacionats amb les condicions i lexercici professional del personal mdic i dinfermeria de lorganitzaci.

rgans de gesti

Els serveis corporatiusEls serveis corporatius centrals sn rgans de suport al director gerent organitzats en direc-cions corporatives. Entre daltres funcions, pla-nifiquen les actuacions de lICS i coordinen els rgans de gesti dels centres i serveis al territori. Els serveis corporatius territorials donen suport administratiu i de gesti a les gerncies i unitats de gesti dels centres i serveis.

rgans de gesti dels centres i serveis de lICSEl seu objectiu s la provisi de serveis sanitaris. Sorganitzen mitjanant gerncies territorials, de les quals depenen els hospitals i les direc-cions datenci primria.

ndex


Organigrama de LInstitut Catal de la Salut

ndex

1 0 Hospital Universitari de Bellvitge 2014 Guia del Facultatiu Resident

Rgim de personal

Tipus de personal i normativa aplicable

Tot el personal de lICS es regeix per la Llei 7/2007, de 12 dabril, que aprova lEstatut bsic de lempleat pblic (EBEP), la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de lInstitut Catal de la Salut, i per la normativa prpia de cada tipus de personal que es relaciona seguida-ment: Personal estatutari (fix o inter): es regeix per la Llei

55/2003, de 16 de desembre, del personal estatu-tari dels serveis de salut, i la normativa de desple-gament que aprovi la Generalitat de Catalunya.

Personal funcionari (de carrera o inter): es re-geix per la normativa de la funci pblica de lAdministraci de la Generalitat. Al personal sa-nitari funcionari li s daplicaci la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de lEstatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut.

Personal laboral (fix o temporal): es regeix per la normativa bsica laboral i pel conveni propi. Pel que fa al personal que mant una relaci la-boral especial de residncia per a la formaci despecialistes en cincies de la salut, es regeix per la seva normativa especfica.n

dex


Sistemes dinformaci i de comunicaci

LICS, com a empresa pblica i dins la seva adequa-ci a la normativa de la Generalitat de Catalunya, se-gueix la Instrucci 1/2012, de 15 de juny, sobre ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, pel que fa a les bones prctiques de les estacions de treball i ls del correu electrnic.

ECAP

Lestaci clnica datenci primria (ECAP) s el pro-grama dhistria clnica informatitzada utilitzat pels professionals de tots els equips datenci primria de lICS. Dna servei a la seva tasca assistencial faci-litant la gesti de la histria clnica del pacient amb una visi integral, est integrada amb els projectes dhistria clnica compartida (HCC) de Catalunya i re-cepta electrnica (accs a la globalitat de les dades clniques del pacient), proporciona suport de valor per a la presa de decisions clniques (alt nivell de seguretat i qualitat assistencial), i aporta informaci als professionals sobre resultats de la seva activitat.

SISAP

El Sistema dInformaci dels Serveis dAtenci Primria (SISAP) s una unitat especialitzada en

lexplotaci de dades de lECAP i altres fonts, lelaboraci dindicadors clnics i la publicaci dinformaci clnica. Dna servei a tots els professio-nals assistencials datenci primria publicant men-sualment informaci clnica derivada de lactuaci sobre els pacients assignats i facilitant ajudes a la decisi clnica en forma de llistats de pacients i avisos clnics sincrnics que afloren situacions clni-ques millorables. Tamb dna servei a equips direc-tius datenci primria i gestors sanitaris en general, amb la publicaci al Khalix dinformaci actualitza-da mensualment sobre el seguiment de les diferents clusules dels acords de gesti dels EAP i altres in-formacions clniques. El detall dels indicadors i pro-ductes generats des del SISAP sn consultables a la wiki wikindicadors, accessible des de la intranet de lICS i des de Khalix.

SIDIAP

El Sistema dInformaci per al Desenvolupament de la Investigaci en Atenci Primria (SIDIAP) s una unitat funcional nascuda de la collaboraci en-tre lIDIAP Jordi Gol i lICS per donar resposta a les necessitats de dades per a la recerca provinents de grans bases de dades com lECAP, facturaci de far-mcia, CMBD, laboratori, etc. Dna servei a investi-gadors i grups de recerca que vulguin fer estudis de gran abast a partir de les dades registrades a lECAP i altres fons dinformaci relacionades.

ARGOS

El projecte Argos de modernitzaci de lICS perse-gueix la transformaci profunda dels sistemes assis-tencials que donen resposta al conjunt de processos relacionats amb la provisi de serveis de salut. La im-plantaci daquest sistema dinformaci assistencial i no assistencial per als centres i serveis de lICS t, entre daltres, els objectius de disposar duna eina comuna, eficient i que doni suport al desenvolupa-ment de la feina dels professionals de lICS, apro-fundir en el rendiment de la plataforma SAP i de les seves capacitats tcniques i funcionals, fomentar lharmonitzaci de les formes de treballar entre el personal assistencial i no assistencial de lICS, i ana-litzar la informaci de la producci i la gesti clnica per a la presa de decisions.

Intranet

Portalics s el portal corporatiu del professional i inclou tot tipus dinformaci i serveis interactius dinters per al personal que treballa a lICS, com ara les darreres notcies de lempresa i del sec-tor sanitari, informaci corporativa i de recursos humans, eines multimdia, material de suport a lactivitat, biblioteca virtual, cercador de perso-nes i altres instruments per potenciar la gesti del coneixement, a ms dels enllaos a la resta dintranets dels hospitals i latenci primria.

ndex


Intranetsterritorials: ICS Alt Pirineu i Aran

ICS Camp de Tarragona

ICS Catalunya Central

ICS Girona

ICS Metropolitana Nord

ICS Terres de lEbre

mbit dAtenci Primria Barcelona Ciutat

Hospital Vall dHebron

Atenci Primria Lleida

Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida

Direcci dAtenci Primria Costa de Ponent


Hospital de Viladecans

Espai de treball en xarxa

LEspai de treball en xarxa est pensat i dissenyat com a soluci per a tot un ventall de situacions en qu un grup de persones han de parlar, informar-se, compartir i generar coneixement, tot creant espais web comuns de treball que conviden i faciliten la participaci dels seus membres.Leina posa a disposici de cada grup de persones un seguit de mduls que fomenten i cobreixen les necessitats de treball i de comunicaci en com, com ara un repositori de documents, bloc, agen-da, calendari, espai per a notcies, avisos, enllaos dinters, pgines esttiques, aix com un sistema de missatgeria i un altre dassignaci de tasques.

SGRH

El Sistema de gesti de recursos humans (SGRH) s laplicaci informtica de lICS on es pot obtenir informaci i realitzar els trmits relacionats amb el desenvolupament de la trajectria professional a lempresa: selecci, provisi, mobilitat, carrera pro-fessional, gesti curricular, DPO, formaci, etc. Tam-b hi ha laccs al Campus Virtual. Shi accedeix des de les diferents intranets.

Atri

Atri s el portal del personal al servei de la Genera-litat de Catalunya. A travs dun usuari i una contra-senya, tot el personal que presta serveis a lICS pot accedir a informaci, notcies i trmits relacionats amb la gesti de personal. Els treballadors i treba-lladores del Centre Corporatiu poden, a ms, gestio-nar el control de presncia.

Web

gencat.cat/ics s la pgina web corporativa on es pot trobar tota la informaci relacionada amb lICS i els seus centres i serveis. Es tracta dun web de serveis amb informaci personalitzada per perfils: usuaris, professionals, provedors i informaci corporativa.

Algunes gerncies territorials i hospitals tamb disposen de webs propis:

ICS Lleida

ICS Terres de lEbre


Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta

Hospital Universitari Germans Trias i Pujol

Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona

Hospital Universitari Vall dHebron

Xarxes socials

Al final de 2010, lInstitut Catal de la Salut va fer una aposta estratgica per tenir presncia institucional a les xarxes socials i obrir nous canals de comunicaci gils i directes amb la ciutadania i els professionals. Actualment, lorganitzaci es troba plenament im-mersa en aquests espais de comunicaci, connec-tivitat, participaci i coneixement compartit que faciliten les xarxes socials i ja disposa de pgines a Facebook,comptesdeTwitteriblocstemticsite-rritorials. La Guia dusos i recomanacions de lICS a les xar-xes socials, a labast de tots els professionals, recull les principals caracterstiques de cadascuna de les xarxes socials escollides, les pautes de comunicaci ms adequades, els criteris per gestionar els contin-guts, recursos per optimitzar els canals, informaci sobre els drets dautoria i, en definitiva, totes aque-lles recomanacions i bones prctiques necessries per tenir una presncia institucional reeixida a les xarxes socials. El vostre gabinet de comunicaci us ajudar a ve-hicular qualsevol iniciativa que tingueu relacionada amb les xarxes socials. Contacteu-hi.

ndex


Comunicaci

Imatge corporativa

LInstitut Catal de la Salut disposa dun Programa didentificaci visual propi que estableix les carac-terstiques especfiques de la seva imatge grfica tot seguint les pautes del PIV de la Generalitat de Catalunya. Aix suposa que els diferents suports comunicatius de la instituci (papereria, impresos, publicacions, rtols, vehicles, llenceria, vestuari, etc.) han de seguir les normes daplicaci establer-tes.

LAcord de Govern de 10 de novembre de 2009 so-bre la identitat visual corporativa i racionalitzaci de ls de les marques estableix, duna banda, que la Generalitat de Catalunya ha de subjectar-se al Programa didentificaci visual (PIV) en el procs de realitzaci de qualsevol disseny o redisseny re-lacionat amb la identitat visual de lorganitzaci i, duna altra, que correspon al Govern acordar la creaci o modificaci de marques corporatives, lo-gotips o capaleres de publicacions peridiques, impreses o digitals a proposta dels departaments corresponents amb linforme preceptiu de la Di-recci General de Difusi Corporativa sobre llur adequaci als criteris del PIV.

Per a qualsevol dubte o consulta sobre aquest tema, podeu posar-vos en contacte amb el vostre gabinet de comunicaci.

Tipografia bsica

El Programa didentificaci visual recomana que per defecte els documents siguin redactats se-gons les pautes de maquetaci segents:

Font:Helvticao,enelseudefecte,Arial.

Cos: 11 punts.

Interlineat: 14 punts.

Identificaci corporativa i plantilles

Al Portalics i a la resta dintranets trobareu les iden-tificacions de lICS en formats digital i vectorial en les seves composicions de caixa a lesquerra i caixa centrada, aix com tamb en la seva combinaci amb les diverses unitats del Centre Corporatiu, les gerncies territorials, els hospitals, les direccions datenci primria i els serveis datenci primria.

Tamb trobareu plantilles de Word per a confec-ci de textos i de Powerpoint per a presentacions, amb la imatge grfica de lICS o dels vostres cen-tres de treball.

s de la llengua catalana

LInstitut Catal de la Salut, com a empresa pbli-ca de la Generalitat de Catalunya, t el catal com a llengua ds habitual i preferent. Els professionals que treballen a lICS, aix doncs, han dutilitzar el

catal com a primera llengua en les seves relacions amb la ciutadania, clients i provedors. Tot i aix, els professionals han de poder garantir la bona comu-nicaci i la completa comprensi de tot all que els usuaris els expressin en qualsevol de les dues llen-ges oficials.Ls de la llengua catalana dins ladministraci ve regulada per llei. Duna banda, larticle 30 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica regula ls del catal a les empreses pbliques:

Les empreses pbliques de la Generalitat i de les corporacions locals, i tamb les seves empreses concessionries quan gestionen o exploten el ser-vei concedit, han demprar el catal en:

les seves actuacions i la documentaci inter-na,

la retolaci,

les instruccions ds, letiquetatge i lembalatge dels productes o els serveis que produeixin o ofereixin,

les comunicacions i les notificacions, incloses les factures i altres documents de trfic, adrea-des a persones fsiques o jurdiques residents en lmbit lingstic catal, sens perjudici del dret de ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castell, si ho demanen.

Duna altra, larticle 14 del Decret 107/1987, de 13 de mar, pel qual es regula ls de les llenges ofi-cials per part de lAdministraci de la Generalitat 8 estableixen quina ha de ser les pautes de comunica-ci dels empleats pblics:

ndex


Els funcionaris sadrearan als ciutadans en les seves comunicacions orals normalment en catal, i res-pectaran la tria que aquests facin de la llengua en qu volen ser atesos.Tot el personal de lICS pot accedir a la pgina de re-cursos lingstics de la intranet, que incorpora webs dassessorament lingstic, diccionaris i traductors en lnia, i la legislaci lingstica vigent.

s no sexista de la llengua

Els textos de les administracions pbliques han destar lliures dusos discriminatoris, entre els quals hi ha els usos sexistes i androcntrics de la llengua. Entenem per usos sexistes els que menystenen o desvaloren un dels dos sexes, habitualment les do-nes; i entenem per usos androcntrics els que invi-sibilitzen o fan difcil imaginar en un mbit determi-nat la presncia o lactuaci de les dones.Trobareu a la intranet les Recomanacions per a un s no sexista de la llengua en lmbit de la salut, aix com la relaci de professions, condicions i crrecs.

ndex


Prevenci de riscos laborals

Al Portalics trobareu tota la informaci relativa a la prevenci de riscos laborals a lICS. Tanmateix, hi ha certes recomanacions generals i especfiques que heu de conixer a lhora dincorporar-vos al vostre nou lloc de treball.

Recomanacions generals

Per evitar i/o minimitzar els riscos ms freqents en el treball en oficines cal: Mantenir lespai de treball ordenat i les zones de

pas lliures dobstacles (capses, papereres, cables).

Els passadissos principals han de tenir una ampla-da mnima dun metre i els secundaris, de 80 cm.

Mantenir els cables fora de les zones de pas o pro-tegits amb canaletes.

Guardar els objectes tallants (xinxetes, tisores, obrecartes i altres) tan aviat com sacabi dusar-los.

No llenar a la paperera vidres trencats o materials tallants.

Mantenir els calaixos tancats. Omplir-los de baix a dalt, i de darrere endavant. Els elements ms pe-sants shan de collocar en els calaixos inferiors.

No utilitzar cadires, taules o papereres com a escales.

Evitar emmagatzemar objectes, especialment els pesants on sigui difcil arribar-hi o don puguin caure, com armaris o arxivadors.

No sobrecarregar la installaci elctrica (lladres, allargadors i altres).

No manipular o intentar reparar objectes o installacions elctriques.

No desconnectar mai els aparells elctrics estirant el cable elctric.

Recomanacions especfiques en el treball amb pantalles de visualitzaci:

Situar la part superior de la pantalla a laltura dels ulls, aix es pot veure la pantalla completa i no cal girar el coll.

Evitar reflexos, allunyant-la si s possible de la fi-nestra i collocant-la perpendicularment al focus de llum.

Lentorn situat darrere la pantalla ha de tenir la me-nor intensitat lumnica possible (evitar collocar la pantalla davant les finestres).

La pantalla, el teclat i els documents han destar a una distncia de 45 a 55 cm dels ulls per evitar la fatiga visual.

Si s possible, cal utilitzar un portadocuments o faristol a laltura de la pantalla per reduir els esfo-ros dacomodaci visual i els moviments de gir amb el cap.

Els peus han de reposar plans a terra. Si no shi recolzen b, s convenient usar un reposapeus.

Langle entre el bra i lavantbra ha de ser de 90o (angle recte).

Les mans han destar relaxades evitant flexions amunt i avall.

Lavantbra i la m han destar alineats. Hi ha dhaver espai suficient davant el teclat per recol-zar els braos i les mans. Si s possible, cal usar un reposacanells per evitar tensions esttiques als braos i a lesquena.

Evitar girs bruscos o mantinguts de tronc i cap.

Si sha de tenir una activitat permanent davant la pantalla, cal fer parades breus o alternar les tas-ques.

En cas de fatiga muscular, o durant les pauses, cal fer exercicis de relaxaci amb suavitat.

ndex


Vigilncia de la salut

La vigilncia de la salut a lmbit laboral permet iden-tificar problemes de salut i detectar riscos associats al lloc de treball, proposar intervencions preventi-ves, adaptar condicions de treball, avaluar leficcia de les mesures preventives i descriure les tendn-cies en salut dels treballadors i treballadores. Si teniu inters en ladopci i consolidaci dhbits de vida saludable, millorar el vostre benestar o par-ticipar en el vostre procs de salut, poseu-vos en contacte amb la vostra unitat bsica de prevenci.

Qu fer en cas daccident de treball?

En cas de patir un accident de treball, heu dacudir a lrea de Prevenci de Riscos Laborals on lequip sanitari us donar assistncia mdica i us lliurar el Comunicat dAssistncia per anar a la Mtua.

Recordeu que heu de retornar el comunicat dassistncia segellat pel centre assistencial.

Recordeu que tot accident en el trajecte danada o tornada de la feina es considera accident de tre-ball.

Collaboreu en lanlisi dels fets ocorreguts i en la proposta de mesures correctores per a la millora de les condicions de treball.

Com comunicar un risc laboral o proposar una millora en les condi-cions de treball?

En cas de detectar una situaci de risc o voler pro-posar una millora en les condicions de treball, em-pleneu el formulari que podeu trobar al Portalics.

Qu fer en cas de patir una situaci de violncia externa?

La situaci de violncia es comunicar pel mateix procediment que un accident de treball.

Podeu interposar una denncia a la persona agres-sora amb el suport de lAssessoria Jurdica.

Qu fer si sospiteu que pot haver-hi una plaga?

Davant de la sospita daparici duna plaga podeu emplenar el formulari que trobareu al Portalics.

Davant daquesta sospita, no empreu plaguicides ds domstic.

ndex


Normes destalvi energtic

Refrigeraci

A lestiu, la temperatura dels espais de treball que utilitzin aire condicionat, inclosos els ds pblic, hauria de ser com a mnim de 25 oC. No saplicar a espais especfics, com cambres frigorfiques, es-pais de preparaci daliments o quirfans especia-litzats, entre daltres.

Les finestres haurien de mantenir-se sempre tan-cades.

Caldria abaixar les persianes i les cortines existents sempre que entri el sol per la finestra o lespai vi-driat.

En el lloc de treball es recomana ls de vestimen-ta adaptada a la temperatura de lespai.

Calefacci

Durant lhivern, la temperatura de les zones de treball hauria destar a un mxim de 20 oC. No saplicar als espais assistencials amb presncia de malalts, com habitacions, consultes o serveis de radiologia, entre daltres.

Les finestres haurien de mantenir-se sempre tan-cades.

En el lloc de treball es recomana ls de vestimen-ta adaptada a la temperatura de lespai.

Aigua calenta

Caldria tancar laixeta del lavabo o la dutxa sempre que no sutilitzi laigua per a una finalitat til. Per tal de prevenir la legionella, la temperatura de laigua calenta sempre hauria de ser alta i superior a 55oC, motiu pel qual caldr barrejar-la amb aigua freda.

Equips informtics

Els usuaris dordinadors haurien de tenir com a sal-vapantalles el fons negre, amb un temps despera mxim dun minut. En acabar la jornada laboral, s recomanable que lusuari apagui lordinador. Per als nous ordinadors, el temps per a lautoapagat del monitor hauria de ser de tres minuts i el despera del sistema de quinze minuts.

Les impressores i les fotocopiadores que disposin de sistema destalvi denergia shaurien de progra-mar perqu lactivin en un temps mxim de deu minuts.

Enllumenat

Sempre que en un espai hi hagi entrada de llum natural per la finestra, seria bo que els llums esti-guessin tancats, excepte en el cas de tenir persia-nes o cortines baixades.

Caldria que la darrera persona a deixar desocupat un espai en tanqus el llum.

ndex


s un plaer, per a mi, donar-vos la ben-vinguda a lHospital Universitari de Bellvitge.

Any rere any, la incorporaci de pro-fessionals s un fet molt rellevant per a lhospital, ja que lactivitat docent s un dels nostres pilars essencials i con-tribueix de manera clara a la millora constant de lassistncia.

El lideratge de lhospital en els mbits assistencial, docent i de recerca s slid, i constitueix un enorme repte i responsabilitat poder complir amb les expectatives dactivitat i de qualitat que sens demanen.

Durant aquests anys de dificultats econmiques hem aconseguit man-tenir una posici de lideratge com a hospital terciari, ja que tenim el case mix de pacients ms complex de tot el territori catal.

Hospital Universitari de Bellvitge (HUB)

Per facilitar-vos la integraci a lhospital, us presentem aquesta Guia que recull una visi global de lactual estructura i funcionament del centre, que properament es veur modifica-da amb lobertura del nou edifici, on durant aquest any 2014 traslladarem el Servei dUrgncies.

Espero que la vostra estada a lhospital sigui molt enriquidora i profitosa, i resto a la vostra disposici per a qual-sevol informaci que preciseu.

Cordialment,

Alfredo Garca DazDirector gerent

ndex


de residncia preveu la possibilitat diniciaci en lactivitat investigadora.

Cada servei t un tutor docent que sencarrega que els residents puguin tenir en qualsevol moment un inter-locutor vlid i responsable de la seva formaci. Les referncies per als facultatius residents han de ser:

1. El propi servei

2. El tutor docent

3. La Comissi de Docncia

4. La Direcci Mdica

Rebeu una salutaci cordial i sigueu benvinguts entre nosaltres.

Carlos Bartolom SarviseDirector mdic

Des de la Direcci mdica de lHospital Universitari de Bellvitge us donem la benvinguda.

Aquesta Guia us dna la informaci su-ficient perqu conegueu lestructura i el funcionament del centre. I, al ma-teix temps, us explica les normes so-bre les quals sorganitza el dia a dia de la instituci.

En aquests moments inicieu un nou perode de formaci que us obrir nous horitzons i us enriquir huma-nament i professionalment si el sabeu utilitzar b. La docncia postgraduada ha estat sempre un objectiu fonamen-tal de lHospital de Bellvitge i ha consti-tut una bona part de lactiu daquesta organitzaci, en el qual hem procurat avanar i millorar. La docncia per a facultatius residents es practica en la nostra instituci des del mateix any de la seva inauguraci, el 1972.

Lobjectiu del programa de residncia s la formaci despecialistes en dis-tintes rees de la salut. Aquest progra-ma es desenvolupa principalment en forma dun aprenentatge assistencial tutelat. La progressiva experincia permet, amb el temps, el control i leficcia en la presa de decisions i en laplicaci de tractaments.

Lany 2013 hem estat acreditats de nou pel Ministeri de Sanitat, Serveis SocialsiIgualtatcomacentredeFor-maci Sanitria Especialitzada (FSE),tot obtenint uns bons resultats.

En els ltims anys, lactivitat investi-gadora sha desenvolupat vivament i, probablement, aquest procs es consolidar en els anys propers. Un complex assistencial com el nostre, associat i coordinat amb la universitat i amb altres grups o institucions, ha de ser un lloc idoni per a la investigaci. s per aquest motiu que el programa n

dex



LHospital Universitari de Bellvitge s un dels hos-pitals de lInstitut Catal de la Salut (ICS), empresa pblica amb personalitat jurdica prpia i autono-mia funcional i de gesti que presta serveis integrals datenci primria i hospitalria arreu del territori catal.

Va ser construt lany 1972, i la seva ubicaci geogrfi-ca s als afores del barri de Bellvitge, en el municipi de lHospitalet de Llobregat (Barcelons). Els terrenys on subiquen els diferents edificis que el constitueixen ocupen una superfcie duns 90.000 m.

Est acreditat com a centre hospitalari de tercer ni-vell, i ofereix de totes les especialitats medicoqui-rrgiques excepte pediatria i obstetrcia. Disposa de 906 llits, i hi treballen unes 4.000 persones.

LHospital Universitari de Bellvitge s la seu i el cen-tre de referncia dalta complexitat de la Gerncia Territorial Metropolitana Sud de lICS, estructura que integra sota un mateix mbit tots els processos assistencials i de suport de lICS (51 equips datenci primria, lHospital de Viladecans, i el mateix Hos-pital Universitari de Bellvitge) en el municipi de lHospitalet de Llobregat i les comarques del Baix Llobregat, Alt Peneds i Garraf. Aquest entorn co-rrespon a una poblaci aproximada d1,3 milions dhabitants.

En algunes especialitats terciries s tamb hospital de referncia per a pacients de les regions sanitries del sud de Catalunya, incloent-hi Tarragona i Tortosa. Per tant, en processos dalta complexitat s centre de referncia per a ms de 2 milions dhabitants.

Missi i eixos estratgics

ndex

La nostra missi s el comproms doferir una atenci sanitria de qualitat, accessible i eficient. El compro-ms amb la formaci de professionals de la salut, amb la recerca i la transferncia de coneixement lligades a la prevenci i tractament de les malalties. I el compro-ms amb el foment dun entorn de treball en equip que permeti la creativitat individual, la innovaci i el des-envolupament dels nostres professionals.

Eixos estratgics

AssistnciaLHospital Universitari de Bellvitge t com a objectiu oferir una assistncia sanitria personalitzada i centra-da en el pacient, de qualitat i eficient. Lassistncia s el pilar fonamental de lhospital i s tamb la font de co-neixement del model densenyament que aqu reben els futurs professionals de la sanitat.

DocnciaEl procs educatiu pretn formar professionals com-promesos i inclou la formaci continuada prpia. La docncia, a travs de diferents mecanismes, tamb contribueix a donar resposta a les necessitats de salut actuals i emergents de la poblaci.

Recerca i transferncia de coneixementEs promouen, promocionen i avaluen les iniciatives in-novadores i els nous programes de provisi de serveis


Organigrama

ndex

de salut. Alhora, lHospital participa, com a font de coneixement nacional i internacional, en la cerca, lanlisi i la disseminaci dinformaci rellevant en qestions de prevenci, diagnstic i tractament de les malalties i en aspectes relatius a la provisi de serveis sanitaris.

OrganitzaciEn un marc de collaboraci i treball en equip, lHospital inverteix recursos en la creaci dun en-torn de treball estable que promogui la creativitat individual. Aix mateix, fomenta la incorporaci de la tecnologia necessria per promoure la innovaci en el camp de la salut, amb la implementaci de no-ves eines


Com a complement formatiu es realitzen una srie dactivitats que la mateixa Comissi de Docncia or-ganitza per completar el procs de formaci que, en alguns casos, sha de fer amb la collaboraci daltres hospitals, com ara: lHospital Duran i Reynals, lHos-pital de Viladecans i lHospital Sant Joan de Du, a ms daltres centres de la Regi Sanitria Metropoli-tana Sud, a la qual pertanyem.

Atesa la importncia que t lrea dUrgncies i la necessitat dadequar i definir lactivitat dels resi-dents en aquest servei, es fa un Curs de formaci dUrgncies, a la sala dactes, al comenament de la residncia, que t carcter obligatori, on sexpliquen els principals protocols que sutilitzen en els proces-sos ms prevalents a la nostra rea.

Al mateix temps, es lliuren en el moment de la incor-poraci de tots els residents i com a part de la docu-mentaci inicial, diversos llibres, manuals i trptics: Manual de Consulta Rpida dUrgncies, el Protocol de supervisi i nivell de responsabilitat dels faculta-tius residents durant lAtenci Continuada, la Guia farmacolgica, tots els trptics amb el resum dels di-ferents protocols de lhospital i un llapis de memria amb tota la documentaci que es necessita.

La base duna bona docncia s realitzar una correc-ta planificaci, definir uns objectius i estructurar els continguts ms adients per assolir les competncies

Comissi de Docncia Estructuraci de la docncia

LHUB est acreditat per impartir docncia de 41 especialitats, ats que compleix les condicions que determina el Consell Nacional dEspecialitats Mdi-quesilaSubdirecciGeneraldeFormaciProfessi-onal.

La Comissi de Docncia vetlla perqu es complei-xin els programes de formaci que cada comissi nacional defineix. Aquesta activitat es fa en col-laboraci amb els diferents serveis que intervenen en la formaci dels facultatius residents.

Tots els facultatius residents tenen designat un tutor docent de la prpia especialitat. s una figura clau en la formaci, ja que s el responsable docent del seguiment, la supervisi i lavaluaci de la formaci dels facultatius residents que t assignats.

La resta de facultatius especialistes que conformen el cos docent de lhospital tamb participen activa-ment en la docncia.

Durant tot el perode formatiu shan de seguir els plans i les normes docents indicades per les Comis-sions Nacionals de cadascuna de les especialitats, tal com ho disposa la Comissi de Docncia.

La Comissi de Docncia s lrgan encarregat des-tructurar, supervisar i vetllar per a un correcte fun-cionament de la formaci sanitria especialitzada (FSE)enelnostrecentre.

Est constituda per un/a president/a i uns vocals que, de forma paritria, representen els tutors do-cents i els facultatius residents, dels quals nhi ha un de cada any de formaci (total 5 membres), que ac-tua en representaci de tot el collectiu.

La Comissi de Docncia participa activament en diferents frums docents: ordenaci professional de lICS, Xarxa de Comissions de Docncia i Assessores de Catalunya de lInstitut Catal de la Salut (IES) i en la resta dinstitucions, tant de Catalunya com dEs-panya, que estan relacionades amb la docncia. n

dex


Composici

Presidenta (cap destudis de lHUB): Dra. R. Villalonga Vadell

Vicepresident: Dr. A. Coscujuela Ma

Vocals (representants dels tutors docents):

Dr. J. Castellote Alonso

Dr. A. Coscujuela Ma

Dra. C. Gutirrez Miqulez

Dra. O. Garca Garca Dra. A. Gum Martnez

Vocals (representants dels especialistes en formaci):

Dra. M. Fontalva Guerrero R5

Dra. C. Martn Callizo R4

Dra. S. Lpez Gordo R3

Dra. P. Bustos Bedoya R2

Dra. H. Brosa Morros R1

Vocal designat per la Comunitat Autnoma: Dra. Cristina Gutirrez Migulez

Coordinador de la Unitat Docent de Medicina FamiliariComunitria:Dra. D. Fors Garcia

Representant de la Unitat Docent de Psiquiatria i Salut Mental: Dr. J. M. Crespo Blanco

Representant de la Subcomissi dInfermeria en Salut Mental: Sra. G. Martnez Estalella

Vocal (representant del personal administratiu) i secretria de la Comissi: Sra. C. Felip Farrs

La Comissi de Docncia est ubicada a la planta 19 de lHospital, al costat de les escales.

La secretria s la senyora Consol Felip, i el seu te-lfon s el 7651.

que cal adquirir en les diferents rotacions que shan anat fent al llarg dels diferents anys de residncia.

La Comissi de Docncia ha de mantenir una estre-ta relaci amb tots els residents, els tutors docents i tots els facultatius de lHospital. Aix permet valorar els coneixements i les habilitats adquirides, aix com les actituds i el professionalisme demostrat, per tal de poder fer una valoraci de les competncies ad-quirides i poder realitzar lavaluaci anual i la de fi-nal del perode de residncia que permet lobtenci del ttol despecialista.

Lany 2004 es va comenar a implantar el Llibre del resident en el nostre centre. s una eina que permet valorar la formaci de cadascun dels residents, ja que hi consten totes les activitats dutes a terme al llarg del perode de residncia, on hi ha constncia de totes les accions formatives realitzades i permet conixer si shan complert els objectius formatius de lespecialitat.

Aquest llibre s un currculum de cadascun dels fa-cultatius residents, on es recullen totes les activitats que es fan, des de linici daquesta nova etapa, i que permet demostrar lactivitat que sha fet en finalit-zar la formaci.

El tutor s la persona encarregada de proporcionar aquest document als residents que tutoritza, a linici del perode formatiu.

Com a complement daquest llibre, el tutor docent ha delaborar un informe anyal de lactivitat desen-volupada per cada facultatiu resident, on constar si han assolit els objectius docents.

Es fan, tamb, almenys quatre entrevistes estructu-rades anuals, entre el tutor i el resident, que queden enregistrades a la plantilla corresponent.

Tota aquesta informaci sinclou en lexpedient aca-dmic de cada facultatiu resident, i conforma la de-nominada Memria docent, la qual, juntament amb les avaluacions anyals i finals, que senvien al Mi-nisteri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, permet finalment, si els resultats sn favorables, lobtenci del ttol despecialista.

Dins del Pla de qualitat docent del centre hi ha esta-blerta la realitzaci de lavaluaci de la formaci re-buda. Hi ha uns fulls que recullen lopini dels facul-tatius residents, desprs de cada rotaci. Aquestes enquestes de satisfacci, que es fan de forma anni-ma i es lliuren a la Secretaria de Docncia, sn molt importants, com a mesura de control de la docncia impartida i una eina de millora de la qualitat de la docncia duta a terme a lhospital.

Daltra banda, dins de la instituci hi ha unes nor-mes dactuaci que emanen tant de lInstitut Catal de la Salut (ICS), al qual pertany el nostre hospital, com de la Gerncia Territorial, la Direcci Mdica i la prpia Comissi de Docncia, i que sn dobligat compliment per a tots.

ndex


RADIODIAGNSTIC

Dra. A. Gum Martnez

Dra. E. de Lama Salvador

Dra. M. Cos Domingo

Dr. R. Mast Vilaseca

RADIOFARMCIA

Dr. M. Roca Engroat

RADIOFSICA HOSPITALRIA

Dr. J. Puxeu Vaqu

Dr.I.ModolellFarre

Dr. R. Puchal An

MEDICINA FSICA I REHABILITACI

Dra. M. L. Catass Clav

Dra. M. Lpez Cuba

REUMATOLOGIA

Dr.F.J.NarvezGarca

Dr. J. Rodrguez Moreno

TRAUMATOLOGIA

Dr. A. Coscujuela Ma

Dr.O.PablosGonzlez

Dr. C. Tramunt Monsonet

UROLOGIA

Dr. L. Riera Canals

Dr. C. Torrecilla Ortiz

CURES PALLIATIVES

Dra. Gala Serrano Bermdez

INFERMERIA EN SALUT MENTAL

Sra. C. Domnguez Suria

ANATOMIA PATOLGICA

Dra. I. Catal Costa

Dr. X. Sanjuan Garriga

ANESTESIOLOGIA, REANIMACI I TERPIA DEL DOLOR

Dr. . Arcocha Calvin

Dr.E.BozaHernndez

Dr.M.CasalsMerchn

Dr.N.FrustanGuerrero

Dra.G.ElguezbalSangrador

Dra.E.FerreresAlbert

Dr.F.X.BocosGarca

ANGIOLOGIA I CIRURGIA VASCULAR

Dr. A. Romera Villegas

APARELL DIGESTIU

Dra. C. Baliellas Comellas

Dr. J. Castellote Alonso

Dr.F.RodrguezMoranta

BIOQUMICA CLNICA

Dra.A.BlancoFont

Dr. J. Valero Politi

CARDIOLOGIA

Dr.J.GonzlezCostello

Dr. A. Ariza Sol

Dr.G.RouraFerrer

CIRURGIA CARDACA

Dr. M. Benito Canet

CIRURGIA GENERAL I DE LAPARELL DIGESTIU

Dra.M.MillnScheiding

Dra. M. Mir Martn

Dra. C. Betnica Larragaa

Dr. J. Busquets Barenys

CIRURGIA ORAL I MAXILLOFACIAL

Dr. C. Arranz Obispo

CIRURGIA PLSTICA, ESTTICA I REPARADORA

Dra. A. Lpez Ojeda

CIRURGIA TORCICA

Dr. I. Escobar Campuzano

DERMATOLOGIA

Dra. A. Jucgl Serra

ENDOCRINOLOGIA I NUTRICI

Dr. C. Villabona Artero

Dr. M. Prez Maraver

FARMCIA HOSPITALRIA

Dra. M. B. Bada Tahull

Dra. D. Comas Sugraes

FARMACOLOGIA CLNICA

Dr.A.VallanoFerraz

GINECOLOGIA I OBSTETRICIA

Dra.M.J.PlaFarns

HEMATOLOGIA I HEMOTERPIA

Dra. E. Alonso Sanz

Dra. C. Boqu Genovart

Dr. J. Peris Vidal

Dr. S. Mercadal Vlchez

IMMUNOLOGIA

Dr. J. Bas Minguet

MEDICINA FAMILIAR I COMUNITRIA

Dra. A. Centellas Oller

Dr. J. Giol Amich

Dr.F.LlopisRoca

Dra. A. Albert Casado

MEDICINA INTENSIVA

Dra. R. Caizares Mediano

Dra.M.J.FerrerSierra

Dr. T. Casanovas Lorenzo

MEDICINA INTERNA

Dr. J. Ma Rey

Dra. O. Capdevila Pons

Dr. Manuel Rubio Rivas

Dr. A. Riera Mestre

Dr. J. Jacob Rodrguez

MALALTIES INFECCIOSES

Dr. M. Santn Cerezales

Dra.N.SabFernndez

MEDICINA NUCLEAR

Dra.M.T.BajnLzaro

Dra. A. Bentez Segura

MEDICINA PREVENTIVA I SALUT PBLICA

Dra. C. Masuet Aumatell

MEDICINA TREBALL

Dr. M. Gen Badia

MICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA

Dr. J. Niub Bosch

NEFROLOGIA

Dr.X.FulladosaOliveras

Dr. E. Melilli

NEUROCIRURGIA

Dr. M. A. Aparicio Caballero

NEUROFISIOLOGIA CLNICA

Dra. M. Povedano Panads

NEUROLOGIA

Dr. R. Re Ramrez

Dr. J. Gascn Bayarri

Dr. P. Cardona Portela

OFTALMOLOGIA

Dra. O. Garcia Garcia

Dr. J. Lillo Sopena

Dra. S. Muoz Quiones

ONCOLOGIA MDICA

Dr. R. Mesa Nin

Dra. M. Calvo Campos

Dra. B. Pardo Brdalo

Dr.R.PalmeroSnchez

ONCOLOGIA RADIOTERPICA

Dra. C. Gutirrez Migulez

Dr.F.FerrerGonzlez

Dra. A. Eraso Urien

OTORINOLARINGOLOGIA

Dr.X.GonzlezCompta

Dr.F.CruellasTaischik

Dr. J. Tornero Salto

PNEUMOLOGIA

Dra.M.LpezSnchez

Dr. E. Prats Soro

PSIQUIATRIA

Dr. J. Manuel Crespo Blanco

Dr. N. Cardoner lvarez

Dr. M. Urretavizcaya Sarachaga

PSICOLOGIA CLNICA

Dra. M. Gmez Pea

Tutors docents

ndex


Infermeria de Salut Mental: 2 anys

MedicinaFamiliariComunitria:4anys

Medicina Intensiva: 5 anys

Medicina Interna: 5 anys

Medicina Nuclear: 4 anys

Medicina Preventiva: 4 anys

Microbiologia i Parasitologia: 4 anys

Nefrologia: 4 anys

Pneumologia: 4 anys

Neurocirurgia: 5 anys

Neurofisiologia Clnica: 4 anys

Neurologia: 4 anys

Ginecologia: 4 anys

Oftalmologia: 4 anys

Oncologia Mdica: 5 anys

Oncologia Radioterpica: 4 anys

Otorinolaringologia: 4 anys

Psiquiatria: 4 anys

Psicologia Clnica: 4 anys

Radiodiagnstic: 4 anys

Radiofarmcia: 3 anys

Rehabilitaci: 4 anys

Reumatologia: 4 anys

Radiofsica Hospitalria: 3 anys

Traumatologia: 5 anys

Urologia: 5 anys

Normativa de la Comissi de Docncia

Requisits per iniciar el programa1. s indispensable tenir el ttol de llicenciat en Me-

dicinaiCirurgia,Farmcia,Fsica,Qumica,Psico-logia, Radiofsica, Bioqumica o Biologia, expedit per lEstat espanyol.

Per als facultatius estrangers, s imprescindible tenir aquest ttol convalidat per poder iniciar la FormaciSanitriaEspecialitzada(FSE).

2. Sha dhaver superat la prova de carcter nacio-nal,quepermetlaccsalPlaNacionaldFSE.

3. El contractedFSE implicadedicaci exclusiva, is incompatible amb cap altra activitat remune-rada. Lassistncia ha de ser ininterrompuda i con-tinuada a totes les activitats programades que es duguin a terme al centre i a la unitat docent, amb la finalitat de tenir la millor formaci

4. No es pot signar cap altre tipus de contracte de treball durant el perode de residncia.

Amb la signatura del contracte hi ha un punt espec-fic en relaci amb la confidencialitat, pel que fa a les dades obtingudes de la histria clnica, dades ob-tingudes dels pacients i familiars i dades de la ins-tituci (Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal i Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre).

Temps de formaci efectiva i durada de lespecialitat

Dacord amb la normativa vigent, lespecialitat sha de cursar en un perode dentre tres i cinc anys. Es tracta de donar una formaci bsica a lespecialista, que el capaciti per a lexercici professional i leventual ampliaci i obtenci de competncia, en rees es-pecfiques.

Temps de durada efectiva del programa de formaci

Anatomia Patolgica: 4 anys

Anestesiologia i Reanimaci: 4 anys

Angiologia i C. Vascular: 5 anys

Aparell Digestiu: 4 anys

Bioqumica Clnica: 4 anys

Cirurgia Cardaca: 5 anys

Cirurgia General i Digestiva: 5 anys

Cirurgia Maxillofacial: 5 anys

Cirurgia Plstica, Esttica i Reparadora: 5 anys

Cirurgia Torcica: 5 anys

Cardiologia: 5 anys

Dermatologia i Venerologia: 4 anys

Endocrinologia i nutrici: 4 anys

FarmciaHospitalria:4anys

Hematologia i Hemoterpia: 4 anys

Immunologia: 4 anys

ndex


expedients acadmics al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

Activitats que cal acreditar quan sacaben els perodes de formaci

Qualsevol centre i unitat docent que intervingui en lFSEhadorganitzarunasriedactivitatscomarasessions clniques, sessions de revisi de casos cl-nics, seminaris bibliogrfics, etc., on els residents han dintervenir duna manera activa, per la qual han dadquirir els coneixements terics suficients.

Es considera molt recomanable que el resident in-tervingui en publicacions, presentacions orals de comunicacions cientfiques, sintegri en programes dinvestigaci bsica o aplicada i comenci o realitzi la seva tesi doctoral durant el seu perode de forma-ci, sense que aix vagi en detriment de les activitats prpies de lespecialitat, en qu sestigui formant.

Llibre del resident

Cada tutor docent lliurar als residents que tutoritza el model de Llibre del resident corresponent a cada especialitat. El disseny s diferent en funci de les activitats que shan de realitzar, tal com estableixen els diferents programes formatius.

Al llibre esmentat, shi ha dintroduir tota lactivitat rea-litzada diriament: assistencial, docent i investigadora.

Programa formatiu de lespecialitat

Cada especialitat t un Programa formatiu oficial, elaborat per la Comissi Nacional corresponent. Molts daquest programes shan anat actualitzant en els darrers anys, tot i que resten unes quantes es-pecialitats que encara es regeixen pels programes inicials de lany 1996.

A mesura que el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat publiqui els nous programes formatius, sanir notificant a la unitat docent corresponent, per tal que es faci la mxima difusi daquesta pu-blicaci, tant als tutors docents com als facultatius residents.

Establiment dels programes de cada especialitat

La Comissi de Docncia ha de programar, dacord amb els tutors docents, les rotacions i les activi-tats que shan de desenvolupar al llarg del perode despecialitzaci, dacord amb el seu propi criteri i les possibilitats del centre.

La Comissi de Docncia estableix, tamb, les collaboracions necessries amb altres centres asso-ciats, si sescau, per tal de poder impartir tot el Pro-grama formatiu establert.

Itineraris formatius de les unitats docents

Constitueixen la presentaci del Servei i de la pro-gramaci de la formaci adaptada al nostre hos-pital, tal com estableix la normativa vigent. Molts dells, es troben tamb en fase dactualitzaci i po-den presentar petites modificacions en funci dels canvis establerts al nou Programa formatiu i en la planificaci docent del Servei.

Els itineraris formatius dels diferents serveis sn a lespai de Docncia de la intranet i a la pgina web de lHospital.

Itinerari formatiu individual o planning personal de rotacions

Litinerari formatiu individual o planning de rotacions s el conjunt de les diferents rotacions que shan de dur a terme durant tot el perode de residncia i que realitzen de manera progressiva al llarg de cada any. Litinerari formatiu correspon a ladaptaci individua-litzada del programa formatiu de cada especialitat.

Cal revisar i comprovar que es correspon amb les rotacions planificades. Si hi ha cap modificaci o una rotaci canviada, substituda o eliminada, sha de confirmar amb al tutor docent i, en cas que sigui aix, aquest ho ha de comunicar a la Secretaria de la Comissi de Docncia, per tal de modificar litinerari formatiu i que constin les rotacions exactes efectua-des, per cada facultatiu resident, quan senvin els

ndex


Avaluacions

Per a lobtenci del ttol despecialista, s necessari passar una avaluaci final, resultat duna avaluaci continuada al llarg de cada any lectiu.

s imprescindible superar lavaluaci anyal per po-der passar a lany segent.

El tutor docent ha de lliurar els fulls davaluaci, al Comit dAvaluaci de la Comissi Local de Docn-cia, on indica les activitats realitzades pel resident, dacord amb els objectius docents prviament de-terminats.

Quan lavaluaci s negativa per manca de coneixe-ment, susceptible de recuperaci, es fa una recupe-raci especfica i programada dins els tres primers mesos de lany segent, conjuntament amb les activitats programades de lany, restant supeditat el seguiment del programa i la prrroga anyal, del corresponent contracte, per als restants nou mesos, a lavaluaci positiva del perode de recuperaci. Lavaluaci negativa del perode de formaci no tindr carcter recuperable i suposar lextinci del contracte, excepte si el resident sollicita la revisi de lavaluaci, en els termes previstos en larticle 24 i el seu resultat fora positiu (RD183/2008).

Si lavaluaci s negativa per manca dassistncia o daprofitament, es procedeix a la rescissi del con-tracte.

Si s negativa per perodes perllongats de malaltia o altres causes que suposin una prdua de ms del 25 % de la jornada laboral anyal, la Direcci General

En les dades assistencials, shi ha de posar la data i el nmero dhistria clnica del pacient i els actes m-dics que se li han realitzat, perqu tingui validesa.

A aquest llibre, que est avalat per la Comissi de Docncia per tal que serveixi com a garantia de la tasca realitzada i les habilitats i els coneixements ad-quirits per cada facultatiu durant el perode de resi-dncia, se li afegiran els fulls de puntuaci de cada any acadmic, quan es finalitzi la formaci.

Entrevistes estructurades

Com a mnim, es realitzen quatre entrevistes estruc-turades, al llarg de cada any acadmic, entre el tutor docent i el facultatiu resident, en les quals es comen-ten i valoren, de manera conjunta, els aspectes ms rellevants relatius a la formaci, els punts forts i els punts febles, per poder decidir com millorar, si cal, per arribar a aconseguir una formaci excellent.

El tutor docent o el propi facultatiu resident pot plantejar ms temes o ms reunions, si ho conside-ra necessari.

Aquestes entrevistes han de constar tamb en el Lli-bre del resident.

Fulls davaluaci

En arribar a lHospital i desprs de linici de cada any acadmic, la secretria de la Comissi de Docncia lliurar, a cada facultatiu resident, els fulls davaluaci (dos per a cadascuna de les rotacions).

Un, correspon a lavaluaci de cada rotaci, que ha de lliurar al facultatiu responsable o b al tutor docent, per tal que puguin avaluar lactivitat desenvolupada.

Laltre s lenquesta de satisfacci relativa a la for-maci rebuda, que cada facultatiu resident ha demplenar. En finalitzar cada rotaci es disposa dun termini de 10 dies, per lliurar aquests fulls a la Secretaria de la Comissi de Docncia, per adjuntar-los a lexpedient acadmic corresponent.

Les plantilles daquests fulls estan a labast de tothom, a lespai de docncia de la intranet de lHospital, aix com al llapis de memria que es lliura a tots els facultatius residents en el moment de la incorporaci.

Shan de completar amb el nom i els cognoms del facultatiu resident corresponent, nmero de codi, any de residncia i cal especificar-hi la rotaci a qu correspon.

En cas duna rotaci externa, lavaluaci, lhaur de fer el responsable docent del centre, on sha realit-zat. Aquests fulls shan de portar a la Secretaria de la Comissi de Docncia, el dia de la reincorporaci a lHospital.

ndex


4. Atendre qualsevol trucada o demanda de valo-raci/supervisi mdica, en el menor temps pos-sible, feta per qualsevol company o pel personal dinfermeria. Per dur a terme aquesta tasca, s necessari, presentar-se al lloc on el pacient es tro-ba ingressat i realitzar personalment la consulta sollicitada.

5. Mantenir una estricta confidencialitat de totes les dades referents als pacients.

6. Fer servir ladrea de correu electrnic delHospital, ja que qualsevol informaci institucio-nal es comunicar per aquesta via.

7. Seguir la normativa vigent a lHospital, relativa a la realitzaci de gurdies.

Prescripci farmacutica

La prescripci farmacutica es fa sempre mitjanant la histria clnica del SAP, en la pestanya Pla de me-dicaci. a) Si el malalt est ingressat, cal seleccionar lopci

Prescripci a lingrs que es comunica amb el programa SILICON. A la prescripci sha de fer constar: nom del medicament, dosi i pauta, aix com totes les observacions que es considerin oportunes.

b) En el cas de malalts ambulatoris (urgncies, con-sultes externes i altes) sha descollir lopci Pla de medicaci comunitria i, dins daquesta pan-talla, el bot Prescripci.

dOrdenaci Professional, previ informe de la Comis-si de Docncia, podr autoritzar la repetici parcial o completa del perode formatiu.

Lavaluaci negativa del perode de recuperaci no t carcter recuperable i suposa lextinci del con-tracte, excepte si el resident sollicita la revisi de lavaluaci a la Comissi de Docncia i el resultat final s positiu (article 22, RD 183/2208).

Trmit del ttol despecialista

En finalitzar la formaci, cal tramitar el ttol despecialista, que s necessari per poder exercir com a tal.

La tramitaci s personal, per sha de fer mitjanant la Comissi de Docncia amb una sollicitud al Mi-nisteri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, en fina-litzar el perode de residncia. Cal estar inscrit en el RegistreNacionaldEspecialistesenFormaci.

Provisionalment i durant la tramitaci del ttol, des de la Comissi de Docncia es lliura un diploma acreditatiu dhaver finalitzat lespecialitat.

Normativa general

Cal recordar que les tasques que diriament es des-envolupen en el nostre centre, tant a les plantes dhospitalitzaci, consultes externes i urgncies, shan dentendre com un treball multidisciplinari, on intervenen professionals de diferents categories (personal mdic, dinfermeria, zeladors, administra-tius, etc.) i que tot el seu conjunt facilita un adequat tractament per al pacient.

Tot aix implica lobligaci de dispensar un tracte correcte i respectus envers tots els companys, els pacients i les seves famlies.

s obligatori

1. Assistir diriament al lloc de treball, segons la ro-taci establerta i al lloc de la gurdia els dies co-rresponents.

2. Escriure a la histria clnica mitjanant el progra-ma informtic SAP, establert a tot lICS, lexploraci fsica del pacient, totes les proves diagnstiques sollicitades i els resultats obtinguts, aix com tots els comentaris de la seva evoluci clnica.

3. Trametre, per escrit, a Infermeria les ordres m-diques per a qualsevol malalt, tant si ha es-tat ats al Servei dUrgncies o a les plantes dhospitalitzaci.

ndex


Biblioteca

Accs a la biblioteca electrnica de la Universitat de Barcelona des de la intranet de lHospital

Per tal daccedir als recursos bibliogrfics de la bi-blioteca de la Universitat de Barcelona, mitjanant el navegador Internet Explorer, cal procedir a con-figurar, de forma especfica, el proxy del navegador esmentat, tal com us expliquem a continuaci:

Men EINES

o Opcions dinternet

o Connexions

o Configuraci LAN

o Servidor proxy:

Activar el requadre Utilitzar un servidor proxy i posar-hi

ladrea: proxy2.bib.ub.es

Port: 8090

Tota la informaci, es troba a lespai de Docncia de la intranet de lHospital.

Per fer servir aquesta opci cal disposar de la targeta identificativa de lhospital degudament configurada amb la signatura electrnica autoritzada pel Collegi de metges i, a ms, cal que lordinador estigui con-nectat amb un lector de targetes. Aquesta opci NO ES POT FER SERVIR en cas demalalts ambulatoris que necessitin medicaci hos-pitalria. De moment, aquesta prescripci es fa en paper o mitjanant circuits propis que han estat es-tablerts per a diferents patologies

Assegurana

LHospital disposa duna assegurana general, tot i que si es fa una rotaci externa, el resident ha de tenir una assegurana de responsabilitat civil, que cobreixi el perode de la rotaci.

Rotacions externes

Els tutors docents han de sollicitar aquestes rota-cions (amb un mnim de quatre mesos dantelaci) que han de ser autoritzades per la Comissi de Do-cncia i per la Gerncia de lHospital Universitari de Bellvitge, que assumeix el cost del salari durant aquest perode rotatori.

En finalitzar lestada, cal portar el full davaluaci a la Secretaria de la Comissi de Docncia, el primer dia de la reincorporaci al centre.

Si la rotaci s en un centre estranger, sha de pre-sentar un resum de lactivitat desenvolupada, aix com de les habilitats i coneixements adquirits. Aquesta informaci es publica a la revista en lnia de lHospital, e-Bellvitge per a qu tothom en tingui coneixement.

Estudi

Cal recordar que tan important com la prctica m-dica diria s lestudi constant, no tan sols durant el perode de residncia, sino que sha de mantenir durant tota la vida professional. Letapa de residn-cia s un bon moment per adquirir aquest hbit destudi.

s important estar organitzats per reservar sempre unes hores setmanals a aquesta tasca fonamental per a la formaci. Ladquisici de lhbit destudi serveix no tant sols durant el perode formatiu de la residncia, sin que es mant durant tota la vida, ja que lexercici de qualsevol branca de les Cincies de la Salut implica una actualitzaci constant dels coneixements

ndex


Vdeos

A lespai de docncia de la intranet de lhospital hi ha una collecci de vdeos molt didctics editats pel New England Journal of Medicine, que serveixen per aprendre les tcniques i habilitats realitzades ms freqentment durant lactivitat diria. Els trobareu a la pgina web perqu us pugueu connectar i ac-tualitzar la collecci, ja que surten cada mes o mes i mig. Habitueu-vos a entrar-hi.

Presentaci de treballs i comunicacions

Per presentar treballs (comunicacions a congressos, psters, publicacions, etc.), s necessria la supervi-si, dalmenys, un metge collaborador docent o un tutor del vostre servei o del servei on sest fent el treball, per tal que sigui autoritzada la presentaci.

En qualsevol treball o publicaci presentada, cal incloure-hi el nom de lhospital.

Les presentacions amb diapositives o en format pster shan de fer amb els diferents models que t establerts lHUB, i que es poden trobar a disposici de tots a la pgina de la Unitat dAudiovisuals que hi ha a la Intranet de lhospital.

Protocols

Els protocols clnics sn un conjunt de recomana-cions sobre els procediments diagnstics i/o tera-putics ms adequats, per a labordatge dun pro-blema de salut concret, amb lobjectiu fonamental de millorar la qualitat assistencial en latenci als malalts.

Per assolir aquesta millora, els protocols han de te-nir quatre aspectes fonamentals:

Minimitzarlesvariacionsenelmaneigdelproble-ma / la patologia, orientant les decisions clniques cap a la millor evidncia cientfica, aplicada al nos-tre entorn.

Ajudarenelprocsdedecisiclnica,oferintreco-manacions i alternatives suficientment flexibles, que permetin la seva adaptaci a les caractersti-ques individuals dun pacient concret.

Potenciar el coneixement en les Cincies de laSalut cercant les millors prctiques reconegudes per la comunitat cientfica i facilitant el seu accs a tots els professionals implicats.

Proporcionarlesbasesnecessriesperaleducacii informaci dels pacients que es veuran afectats per aquestes prctiques.

Tant els protocols clnics com les guies de prctica clnica (GPC) ajuden els professionals a decidir qui-na s la intervenci sanitria ms adequada en una situaci clnica concreta.

Totes dues basen les seves recomanacions en la mi-llor evidncia cientfica disponible, per, a diferncia de les GPC, que fan recomanacions ms generals i que acostumen a estar editades per societats cient-fiques o agncies estatals, amb el consens dexperts, els protocols clnics adapten les recomanacions a lmbit concret daplicaci, introduint lexperincia dels professionals de la instituci, que arriben a acords i recomanacions consensuades molt ms concretes.

Daltra banda, les trajectries clniques (o vies clni-ques) sn ladaptaci operacional de les recomana-cions recollides en les GPC i en els protocols clnics. Defineixen detalladament latenci del malalt, en tot el procs preventiu/diagnstic/teraputic i des-criuen quan, com i en quina seqncia sha de pro-porcionar aquesta atenci, amb lespecificaci dels objectius de cada fase.

Es pot accedir a tots els protocols de lHUB des de la pgina principal de la intranet del nostre centre.

Per a ms informaci, es pot trobar la intranet de lHUB a lapartat de Suport al treball diari

ndex


Pgina web de lHospital (un espai exclusiu per a Docncia)

La pgina web de lHospital s un mirall on queda reflectida tota la seva activitat i totes les ofertes que pot donar. s una eina bsica i necessria, i un espai ben definit, per tal que tota la informaci relativa a lactivitat docent estigui a labast de tothom.

Espai de Docncia a la intranet de lHospital

Hi ha un espai per a docncia a la intranet de lHospital on el disseny i lestructura s similar al rea-litzat a la pgina web.

Tenir aquest lloc especfic permet que, en tot mo-ment, es pugui consultar qualsevol informaci rela-tiva a la Docncia i facilitar les tasques docents dels tutors i dels residents, tenint sempre a m tots els documents docents (normatives, legislaci, progra-mes formatius vigents, planificaci de rotacions i objectius establerts, fulls davaluaci, etc.).

Tamb s una eina bsica per transmetre informa-ci urgent, que pugui arribar a tothom, millorar lefectivitat de la resposta i agilitar molt els trmits.

Participaci en xarxes dinternet

Tant des del Centre Corporatiu de lICS com des de lHUB, es realitzen regularment controls per tal de preservar el respecte i la dignitat de les persones i de les institucions i vetllar pel compliment de la nor-mativa vigent.

Cal tenir en compte els comentaris i les opinions que es poden incloure en aquests frums que, en-cara que siguin expressats de manera involuntria, poden ser constitutius de falta, ja que poden no se-guir les pautes de conducta que cal seguir en una instituci pblica, definides als codis deontolgics, que tots tenim i hem de respectar.

Tots els treballadors de lHospital som funcionaris pblics, que ens regim per la normativa legislativa vigent, de la qual destaca:

Decret legislatiu1/1997,de31doctubre,DOGCnm.2509,Annex,de3denovembrede1997.Reglamentde laFunciPblica (captol 4, article 115 secci e, article 116 secci c i ar-ticle 119).

Llei55/2003,de16dedesembre,BOEnm.301,de17dedes-embre de 2003, de lEstatut marc (article 72, punt 2, punt 3 i article 74).

Lleiorgnica15/1999,de13dedesembre,BOEnm.298,de14 de desembre de 1999, de protecci de dades de carcter personal.

Reialdecret1720/2007,de21dedesembre,BOEnm.17,de19 de gener de 2008, de protecci de dades de carcter per-sonal.

Reialdecret1146/2006,de6doctubre,BOEnm.240,de7doctubre de 2006, de relaci laboral de residncia (article 11 i lletra g).

ndex


8. El nombre de gurdies que cal realitzar mensual-ment depn de les directius establertes en cada moment per la Direcci Mdica, dacord amb la Comissi de Docncia, tal com estableix el Reial decret 1146/2006. En funci de lany de residn-cia, el nombre de gurdies que shan de realitzar mensualment pot canviar. La relaci de gurdies intersetmanals s del 70 % i del 30 % en caps de setmana i festius. Cal intentar mantenir un equili-bri, tot i tenint en compte que en realitzar el cm-put semestral no es pot superar el nombre mxim de gurdies establert a lHUB.

Sha daconseguir un repartiment equitatiu al llarg de tots els mesos de lany, per mantenir una formaci constant i correcta.

Aquesta normativa sha fet seguint les directrius del Reial decret 1146/2006, de 6 doctubre, pel qual es regulen els aspectes laborals dels metges residents, on ell seu article cinqu regula el nom-bre mxim dhores que sha de treballar en cm-put semestral. 9. Cal mantenir diriament el nom-bre establert de residents, a cada grup o pool de gurdia.

10. A partir dR2, per a les especialitats quirrgiques i dR3, per a les especialitats mdiques, es fa gur-dia despecialitat, atenent els pacients propis de cada especialitat, tant al Servei dUrgncies com a qualsevol planta dhospitalitzaci.

Normativa de les gurdies mdiques dels facultatius residents

1. Lhorari de les gurdies mdiques de manera glo-bal, s:

Dies laborables: de dilluns a divendres, de 15.00 hores a 8.00 hores.

Dissabtes, diumenges i festius: de 9.00 hores a 9.00 hores del dia segent.

2. Lassistncia a la gurdia s obligatria i labsncia, sense cap justificaci, s una falta greu.

Si per algun motiu no shi pot assistir, cal-dr comunicar-ho al cap de gurdia a primera hora del mat i presentar posteriorment el justificant corresponent (es pot enviar per fax, o correu electrnic, amb el justificant ad-junt), i presentar loriginal el primer dia de la incorporaci al centre.

3. Des del mes doctubre de 2008, la ubicaci dels metges residents a les gurdies ser a les dife-rents rees del Servei dUrgncies, per a totes les especialitats. Per tant, tots els facultatius residents han destar durant la gurdia a lrea dUrgncies que els correspongui.

Aix afavoreix una millor dinmica al Ser-vei dUrgncies i daquesta forma els que fan gurdies despecialitat poden atendre di-recta i inicialment els seus malalts. A ms,

sagilita el procs diagnstic i el tractament, igual que la indicaci dalta o dingrs. Tot aix fa que millori la crrega assistencial durgn-cies.

4. Hi ha dos pool troncals de gurdia: pool quirrgic: format per tots els resi-

dents de primer any despecialitats quirrgiques (R1). Tamb en formen part els resi-dents de Medicina Familiar i Comunitria integrats al nostre centre.

pool mdic: format per tots els resi-dents de primer i segon any despecialitats mdiques (R1 i R2). Tamb en formen part els residents de Medicina Familiar i Co- munitria integrats al nostre centre.

5. HI ha un pool de residents grans a Nivell II de Medicina, que cobreix aquesta rea, aix com les gurdies corresponents del Servei Medicina Inter-na.

6. Depenen del coordinador durgncies les gur-dies troncals, tant del pool quirrgic (R1) com del pool mdic (R1 i R2).

7. Hi ha un facultatiu responsable de les gurdies dels residents grans de Medicina (Nivell II i es-pecialitat de Medicina Interna), que estructura i supervisa les gurdies, per tal que sempre esti-guin tots els llocs coberts i amb una distribuci equitativa. Aquest facultatiu responsable est sempre amb relaci directa amb el coordinador dUrgncies.

ndex


11. Les gurdies despecialitat i les hores de jornada especial de cada resident depenen del cap de servei i sn pactades amb el propi servei i con-sensuades amb els tutors docents, com a garan-tia del manteniment del nivell de qualitat de la docncia, respectant sempre el nombre mxim anual dhores de gurdia establert a lHUB.

12. Lavs dassistncia urgent a qualsevol pacient hospitalitzat es realitza mitjanant el sistema de buscapersones i desprs defectuar lassistncia urgent a aquest pacient, sha de retornar al lloc durgncies assignat, per continuar lactivitat assistencial de la gurdia.

13. Les gurdies de pool, que depenen del Servei dUrgncies, sortiran programades trimestral-ment.

14. Comunicar tots els canvis de gurdia (que caldr signar al llibre corresponent), amb temps sufi-cient, tant a la Secretaria del Servei dUrgncies com a la del Servei corresponent, per tal que surti correctament programat a la llista de gur-dia diria.

Qui hagi signat el canvi s el responsable de realitzar la gurdia corresponent.

Per poder solucionar aquests i daltres imprevis-tos (inici de malaltia, problemes familiars, etc.), hi haur una llista dimponderables amb tots els facultatius residents de cada pool, que cobri-ran aquestes absncies, obligatriament, per assignaci correlativa.

15. Notificaci de vacances i permisos de gurdies troncals i despecialitat:

Les vacances i els permisos shan de sollicitar dacord i amb el vistiplau del tutor docent i, en el cas de rotacions fora del servei propi, tamb cal estar dacord amb el tutor docent de la unitat on es faci la rotaci en aquella data i han destar signades pel cap de servei de lespecialitat a la qual pertany el resident.

s obligatori realitzar totes les gurdies progra-mades i, en el cas que coincideixin amb vacan-ces o permisos, el resident haur de fer els can-vis oportuns, amb altres companys, per tal que sempre les seves gurdies estiguin cobertes. El compliment daquest punt ser supervisat pel coordinador dUrgncies o del servei correspo-nent.

Per poder realitzar una correcta programaci general, les vacances destiu shan de comunicar amb 3 mesos dantelaci i les de Nadal i Pasqua amb 2 mesos. Des de la Secretaria dUrgncies o des de la de cada servei, es comunicar oportu-nament la data de termini de presentaci de les sollicituds. La resta de lany, es demanaran amb un mes dantelaci.

Durant les rotacions curtes (1 mes), noms es podr gaudir duna setmana de vacances, per tal de no perdre la formaci (25 %). Durant les rotacions llargues, caldr comentar-ho amb el tutor docent, per realitzar-les quan es consi-deri ms adient, sense que aix representi una

prdua significativa en la formaci i, al mateix temps, adaptar-les a les necessitats personals.

Es gaudeix de 22 dies laborables de vacances i 4 dies de lliure disposici, o la part proporcional corresponent al temps treballat, cada any.

Tota aquesta informaci es troba a lespai de Docncia de la intranet de lHospital.

ndex


tries clniques dels pacients estan totes informatit-zades i desapareixer progressivament el format anterior amb paper.

Desprs del curs durgncies, es facilitar informa-ci de quan sha de fer.

6. Curs dhabilitats comunicatives (R2)Es fan dues edicions:

Les dates, el lloc i lhorari es comunicar tant aviat com es conegui.

Dirigit a: facultatius residents de segon any.

Des de lany 2009 sorganitza aquest curs que forma part de la formaci complementria esta-blerta en els nous programes formatius.

Lobjectiu s difondre, els drets dels pacients i afavo-rir un entorn al ms hum possible i presentar pro-tocols i/o documents que es fan servir per aquelles qestions que puguin ser motiu de dilema o plan-tegin un problema tic.

3. Curs de protecci radiolgica

Est organitzat per lInstitut dEstudis de la Salut (IES) i es dur a terme, en lnia. s un curs interac-tiu, tutoritzat i les dates estaran determinades per a cada hospital.

Per al nivell A, bsic, es donen 9 temes (s per a 22 es-pecialitats) i es fa una avaluaci final, amb casos clnics.

Per al nivell B, ms complet (per a 9 especialitats que estan ms en contacte amb radiacions) el programa sortir ms endavant. Aquesta informaci la trame-trem per e-mail, abans que comencin les classes corresponents a lHospital.

Es realitza on-line des de lxxxx

4. Curs de riscos laborals

FormapartdelCursdurgncies.

5. Curs dintroducci al SAP, Gacela i Silicon

El programa SAP s un programa informtic com per a tot lICS, que inclou la gesti informatitzada de tota lactivitat clnica. Com a resultat daix, les his-

Cursos obligatoris

1. Curs durgncies medicoquirrgiques (Del 20 al 30 de maig de 2014, de 8.30 h a 15.00 h.)

Sala dactes gran de lHospital Universitari de Bellvitge.

Formen part del Curs durgncies uns ta-llers dhabilitats clniques que es duran a terme a partir del dia 26 de maig, a les tardes, a laula 2-2 de lHUB (a la Secretaria de la Comissi de Docncia, podeu con-sultar la distribuci de les classes).

2. Curs dintroducci a la biotica

(Del 21 al 22 de maig de 2014, de 16.00 h a 18.00 h).

Sala dactes gran de lHospital Universitari de Be-llvitge.

ndex


Programa de doctorat Medicina

El programa de doctorat Medicina recull la pro-postadeformacidoctoraldelaFacultatdeMedici-na de la Universitat de Barcelona (UB) en els mbits dinvestigaci clnica i biomdica adaptats al marc de lEspai Europeu dEducaci Superior (EEES) (RD 1393/2007). Aquest programa s fruit de la uni de la major part dels grups dinvestigaci dels ante-riors programes de doctorat dels Departaments de laFacultatdeMedici

Documents

Guia Resident 2014