Revista de la universitat pública de Tarragona i de les terres de l’Ebre / Juny 2006 nº7

Primera festa de lliurament dels títols de postgrau

CÀTEDRES D’EMPRENEDORS I UNESCO SOBRE EL DIÀLEG INTERCULTURAL

PRIMERES PEDRES DELS CENTRES DE LLETRES I INFERMERIA, I DELS PARCS TECNOLÒGICS

PÀGINA 5,6 I 8 PÀGINA 14

XAVIER GRAU, NOU RECTORDE LA URVPÀGINA 16

La formacióal llarg de la vida

SUMARI

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / SUMARI �

Pàgines 5 a 8 La notícia

Primeres Pedres de centres i Parcs tecnoLògics

La URV ha col·locat les primeres pedres dels nous centres de Lletres i Infermeria al campus Centre i les dels parcs tecnològics de Química, Turisme i Enologia, a Tarragona, Vila-seca i Falset, respectivament. D’altra banda, el campus de les Terres de l’Ebre s’ubicarà finalment al barri de Remolins de Tortosa, a la zona firal al costat de l’Ebre.

Pàgina 31 La gent de casaamin maaLouf, investit doctor honoris causa Per La urv

L’escriptor libanès Amin Maalouf s’ha convertit en el dis-setè doctor honoris causa de la URV. L’acte d’investidura va tenir lloc el 6 d’abril al Paranimf de la Universitat i el padrí del doctorand va ser el professor d’Història Enric Olivé. Maalouf, periodista i escriptor de novel·les i assajos, està considerat un dels màxims exponents de la literatura àrab.

Pàgina 9 La formacióPrimera festa de LLiurament deLs títoLs de Postgrau de La urv

El Centre de Formació Permanent de la Fundació URV i la Universitat Rovira i Virgili van organitzar al mes d’abril el primer acte institucional i festiu de lliurament de títols de postgrau als professionals que han seguit els cursos durant els darrers anys.

Pàgina 12 La recercatrobada amb científics químics internacionaLs

La URV ha obert les seves aules a destacats investigadors químics internacionals a través dels Seminaris al Cam-pus Sescelades organitzats conjuntament entre el Depar-tament d’Enginyeria Química, la Facultat de Química i l’Institut Català d’Investigació Química.

Pàgina 17 La urv

L’equiP deL rector, LLuís aroLa, fa baLanç de governLa sessió ordinària de Claustre del mes d’abril va servir perquè el rector, Lluís Arola, s’acomiadés institucionalment de la comunitat universitària amb la presentació de l’informe, l’informe d’acompliment del Pla Estratègic de Qualitat 1998-2006 i el balanç del període de govern 2002-06 que acaba.

Pàgina 16 La urv Xavier grau, eLegit nou rector de La urv

Francesc Xavier Grau (Lleida, 1958) ha estat elegit en els comicis del 15 de maig nou rector de la URV en substitució de Lluís Arola. El nou rector és catedràtic de Mecànica de Fluids i ha treballat en l’equip de govern d’Arola des de l’any 2000. En els últims dos anys ha estat vicerector d’Ordenació Acadèmica i de la Recerca.

Pàgines 34 i 35 eL PersonatgeLa universitat s’ha de transformar

Descentralització i participació en la ges-tió universitària són dues de les idees dominants que exposa en l’entrevista Francesc Giralt (Barcelona,1948), cate-dràtic d’Universitat de l’Àrea i del Depar-tament d’Enginyeria Química, responsa-ble del grup de recerca de Fenòmens de Transport i professor distingit de la URV. Considera que les persones són la peça clau necessària per als reptes de la uni-versitat del segle XXI.

Pàgina 14 universitat-emPresanoves càtedres: creació d’emPreses i unesco PeL diàLeg in-tercuLturaL

Les cambres comerç de la demarcació, la CEPTA i la Universitat Rovira i Virgili han creat una càtedra URV-empresa sobre el Foment de l’Emprenedoria i la Creació d’Empreses el director de la qual és Fernando Campa. De la seva banda, la UNESCO ha acordat amb la URV la cre-ació de la càtedra Diàleg Intercultural a la Mediterrània. El professor d’Història Enric Olivé n’és el director.

4

dels centres de recerca mundials més citats en química, enginyeria, medicina clínica i ciències socials els darrers deu anys. Finalment, i pel que fa a la nostra relació amb la societat, hem con-solidat una oferta de formació permanent satis-factòria, la contractació per transferència de tec-nologia ha arribat als 4,4 milions d’euros anuals i hem pogut iniciar el desplegament d’una xarxa de parcs científi cs i tecnològics alineats amb les nostres prioritats i les necessitats de la societat. A més de completa, la URV és avui una institu-ció sostenible, amb un pressupost sanejat, una subvenció per estudiant de 6.135 euros, com la mitjana de Catalunya, una relació de professors/estudiants propera a 10 i una relació de profes-sors /PAS de 0,61. Per arrodonir-ho, disposem de prop de 130.000 metres quadrats en funcio-nament per a la docència i la recerca.En síntesi, la URV està en un bon moment i té un projecte sostenible. Per què dic que és un bon moment per al canvi? Doncs perquè amb això no n’hi ha prou si volem mantenir-nos com a univer-sitat completa en el futur. Cal avançar més, aug-mentar el nostre prestigi en docència, comple-tant amb èxit el nou sistema pedagògic, enfortir la nostra productivitat científi ca i mantenir el nos-tre servei a la societat. Quan a Catalunya i a tot l’Estat els governs prioritzen l’R+D+I, cal que la URV faci valer la seva solvència i tingui un paper rellevant en el futur. Per això calen nova empenta i noves idees i per això ara, quan el nostre món està canviant, la subtitució en la direcció de la nostra Universitat és imprescindible.L’equip que jo he encapçalat aquests anys ha acabat el seu mandat. Gràcies a tota la comuni-tat universitària pel seu compromís i per fer-nos fàcil el nostre projecte. Gràcies a tota la societat per compartir i facilitar la consolidació de la URV.

Lluís Arola i Ferrer, rector de la URV

Un bon moment per al relleu

ROVIRA I VIRGILIRevista de la universitat pública de Tarragona

Número 7

Juny 2006

rovira virgiLi és una PubLicació de distribució gratuÏta. si La voLeu rebre, envieu Les vostres dades Per correu eLectrònic a: revista@urv.cat Per faX aL 977 55 82 58 o bé ens truqueu aL teLÈfon 977 55 80 06

EDITAVicerectorat d’Innovació,Transferència i Societat

REDACCIÓBerta Ramos, Ignasi Soler, Cinta S.BellmuntGabinet de Comunicació i Relacions Externesrevista@urv.catC/ de l’Escorxador, s/n. 43003 TarragonaTel 977 558006 – Fax 977 558258

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICServei Lingüístic de la URV

FOTOGRAFIARamon Torrents

MAQUETACIÓMedigrup Digital S.A.

PUBLICITAT I DISTRIBUCIÓ Jordi Garciasecgc@urv.catTel 977 558006

IMPRESSIÓBigsaDipòsit legal: B - 48078 - 2004

a URV estableix que cada quatre anys es convoquin eleccions a rector o rec-tora i als òrgans de govern; a més, té estipulat que una mateixa persona no

pot estar més de vuit anys en el mateix càrrec. Ara, quan fa vuit anys que ocupo el càrrec de rector, és hora, doncs, d’escollir-ne un de nou que assumeixi la direcció de la Universitat. És un bon moment per al relleu. No només perquè així està reglat sinó perquè ara toca dirigir la ins-titució amb noves idees i noves il·lusions. La URV va ser fundada per apropar la formació superior als ciutadans de les comarques tarrago-nines i per dotar el territori d’un agent per al pro-grés i la sostenibilitat econòmica. Però no ens hem conformat amb això, sinó que hem volgut anar més enllà i construir una universitat com-pleta, ampliant la nostra ambició a la recerca competitiva, perquè estem convençuts que només així podem exercir amb efi càcia la tasca formativa i prestar el servei degut a la societat.Construir una universitat completa ha estat pos-sible. En formació hem pogut ajustar l’oferta i la demanda, mantenir el nombre d’estudiants i augmentar signifi cativament el nombre de titu-lats. El proper curs impartirem 47 títols a nivell de diplomats, enginyers tècnics, llicenciats, enginyers i arquitectes, i 24 màsters ofi cials que abasten tots els àmbits del coneixement. En recerca hem aconseguit una productivitat nota-ble i de qualitat, afi rmació que podem fer amb indicadors ofi cials que ens situen en 27a posi-ció pel que fa a quantitat de producció cien-tífi ca, posició que està d’acord amb el nostre volum, però en cinquena posició a tot l’Estat respecte a impacte de les publicacions. El darrer any s’han aconseguit projectes de recerca com-petitiva per un total aproximat de 15,5 milions d’euros. La URV fi gura entre el primer 10%

oPinió

OPINIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

L

DIRECCIÓJosep M. Ariascapgc@urv.cat

�

EN TOTAL ES CONSTRUIRAN 14.500 M2

n acte simbòlic el passat 27 d’abril va assenyalar l’inici de les obres dels nous edificis de la Facultat de Lletres i de l’Escola Universitària

d’Infermeria que es construiran al campus Centre, a l’avinguda de Catalunya de Tarra-gona. Culmina així un llarg procés per trasl-ladar dels dos centres. Infermeria deixarà l’avinguda de Roma, i Lletres abandonarà la històrica ubicació de la plaça Imperial Tàrraco. En total es construiran 14.500 m2 i es rehabi-litaran 800 m2, amb un cost total de més de 22 milions d’euros.S’ha adjudicat la primera fase de la construc-ció, consistent en el moviment de terres i els fonaments de l’edifici, a l’empresa Vicsan. El projecte arquitectònic de la Facultat de Lle-tres, de l’Escola Universitària d’Infermeria i d’ampliació de la Biblioteca l’han fet els arqui-

tectes Bardají i Teixidor i Riera i Gutiérrez, que ja havien realitzat el projecte i la direcció d’obres de la Facultat de Ciències Jurídiques, al mateix campus.L’inici de les obres de construcció és possible gràcies al conveni signat l’any 2003 pel Depar-tament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, l’Ajuntament de Tarragona i la URV. Generalitat i Universitat s’han compromès a prioritzar la Facultat de Lletres dins el Pla d’inversions universitàries 2007-2012 i el con-sistori facilita el finançament avançat dels 13,8 milions d’euros corresponents al nou edifici que acollirà Facultat i Escola.La Generalitat retornarà els 13,8 milions d’euros al consistori en quatre anualitats, del 2007 al 2010. Aquesta operació ha estat necessària perquè la construcció d’aquest edifici no era inclosa en el Pla d’inversions anterior.

La notícia

Primera pedra de laFacultat de Lletres i de l’Escola Universitària d’Infermeria

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA NOTÍCIA

U

�

Primeres pedres dels parcs tecnològics de química,turisme i enologia

TARRAgONA, vILA-SECA I fALSET

LA NOTÍCIA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

a xarxa de parcs tecnològics de la URV ha començat a tenir forma amb els actes simbòlics de col·locació

de les primeres pedres dels cen-tres de química a Tarragona, tur-isme a Vila-seca i Enologia a Falset celebrats durant el mes d’abril. La xarxa es completa amb el parc ded-icat a la nutrició i salut que impulsa l’Ajuntament de Reus.L’acte d’inici d’obres del parc tec-nològic de la química, al campus Sescelades de Tarragona, va comp-tar amb la presència de Carles Solà, llavors conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, i el rector, Lluís Arola, que presi-deix la Societat del Parc Tecnològic de Tarragona, autoritats i comuni-tat universitària. El Centre d’R+D+I en Química Sostenible és la primera peça del Parc Tecnològic de Tarra-gona, centrat en la química, que es troba en una fase inicial de pla-nificació. El projecte arquitectònic del Centre ja està fet, i preveu una superfície de 5.000 metres quadrats construïts, un cost de construcció de 9 milions d’euros i l’entrada en funcionament l’any 2008.El Parc estarà integrat pel Cen-tre d’R+D+I en Química Sosteni-ble i el Centre Tecnològic de la Quí-mica, aquest últim d’àmbit català en col·laboració amb el CIDEM. Aquests centres junt amb les facul-tats, grups de recerca i serveis de la URV i l’Institut Català d’Investigació Química constituiran el nucli cientifi-cotecnològic del Parc.

turisme a viLa-secaD’altra banda també s’ha col·locat la primera pedra del Centre de Tur-isme, al Campus Educatiu i Espor-tiu de Vila-seca. Hi van ser presents Salvador-Joan Pellicé, president de la

Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la Província de Tarragona; Josep Poblet, alcalde de Vila-seca i el rector de la URV. Es tracta d’un edi-fici de 1.200 metres quadrats, la construcció del qual té un pressupost de 1,8 milions d’euros i que estarà a punt per ser ocupat en un termini de dos anys, al costat de l’Escola Univer-sitària de Turisme i Oci. La URV posa en marxa així els pro-jectes de centres de recerca, desen-volupament i innovació d’un sec-tor estratègic de l’economia de les comarques de Tarragona, i per tant de la pròpia Universitat, el turisme. Aquesta iniciativa forma part del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de la Costa Daurada ,que promouen la URV, l’Ajuntament de Vila-seca i la Federació Empresarial de Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT). Aquest Parc s’ha posat en marxa amb una primera ajuda del Minis-teri d’Educació i Ciència, un crèdit de 550.000 euros sense interessos del retorn del qual es farà càrrec la Generalitat. El Consell de Govern de la URV ja ha aprovat la sol·licitud de la segona anualitat d’aquests ajuts, que cobreixen fins al 75% del cost del projecte.

enoLogia a faLsetFinalment també s’ha col·locat de la primera pedra del Centre d’R+D+I en Enologia, en un terreny situat a la carretera de Porrera, davant l’IES Priorat de Falset. Hi van assistir Salustià Álvarez, president de la DO Priorat; Jaume Domènech, president de la DO Montsant i alcalde de Fal-set, i el rector de la URV.L’edifici tindrà 1.000 metres qua-drats, un cost d’1,9 milions d’euros i estarà acabat d’aquí a dos anys. Forma part del projecte de Parc Cien-tífic i Tecnològic de la Indústria Eno-lògica, impulsat per la Universitat, l’Ajuntament de Falset i les denomi-nacions d’origen Priorat i Montsant. Està prevista la incorporació de la DO Terra Alta i la Generalitat. Aquesta iniciativa compta amb un primer ajut del MEC de 545.000 euros i se n’ha sol·licitat una segona anualitat. El Centre comptarà amb plantes pilot i laboratoris que permetran treballar als enòlegs dels cellers en temes com la graduació dels vins, els problemes del suro dels taps o la resistència de les varietats. També servirà per donar suport als petits productors, tant per fer els seus vins i com per tenir cellers propis.

L

� LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

S’acorda la implantació del campus URV de les Terres de l’Ebre

l futur campus de la URV a les Terres de l’Ebre es construirà en uns terrenys del

parc de la Fira de Tortosa, al costat mateix del riu Ebre i el barri de Remolins donarà nom al campus universitari. El Departament d’Universitats, l’Ajuntament de Tortosa i la URV van signat un conveni de col·laboració el passat mes d’abril per fer possible el projecte. El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació va estar representat pel llavors conseller, Carles Solà; l’Ajuntament, per l’alcalde, Joan Sabaté, i la URV pel rector, Lluís Arola.En l’acord establert per totes tres parts, des-prés d’analitzar les diverses alternatives per a la ubicació, s’estableix iniciar de manera imme-diata la construcció d’un campus de 10.000 metres quadrats de sostre construït, a la zona de l’Hort d’en Figueres, al costat de Remolins i prop de l’actual Fira. Els terrenys són ja de titu-laritat pública i l’accessibilitat queda garan-tida per la xarxa viària actual i encara més per la construcció del tercer pont previst sobre l’Ebre.L’ajuntament tortosí adquirirà l’antic con-vent dels Josepets per col·locar-hi els usos, ser-veis i instal·lacions per als estudiants o allò que la Universitat necessiti per al desplegament. Així s’aconseguirà establir un pol de desen-volupament en el cor del barri antic, que tin-drà com a efecte potenciar el procés de rehabi-litació d’aquest barri en el qual el Govern de la Generalitat i el consistori inverteixen un total de 18 milions d’euros a través del Pla Integral del Nucli Antic (PINCAT).Aquesta decisió doble suposa la facilitat per construir un campus modern, funcional i ampli sobre terrenys que estan disponibles de manera immediata i molt accessibles, noves possibili-tats d’expansió de les activitats fins a completar l’edificabilitat total de 20.000 metres quadrats en el campus de Remolins i la facilitat d’arribar a un consens entre totes les parts implicades i for-ces polítiques.

cuLtura i formació continuadaTambé es va signar un segon acord, el conveni marc que uneix Ajuntament i URV, que esta-bleix el compromís mutu per convertir el cam-pus en un referent en la construcció de l’EEES i de la Societat del Coneixement a Tortosa (Soc Tortosa). El consistori es compromet a aportar la quantitat total de 90.000 euros, suma de dife-rents partides finalistes per finançar activitats de formació permanent, activitats d’extensió uni-versitària i una tasca acadèmica, de recerca i d’extensió cultural per al desenvolupament del territori.En l’annex del conveni general corresponent a 2006, signat a continuació, es fixa l’organització de la Universitat d’Estiu a les Terres de l’Ebre, continuant amb la iniciativa que va néixer fa deu anys, adreçada a estudiants i població en general; les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran, l’Aula d’Art de la URV, des de la qual es programaran exposicions i altres activi-tats de qualitat relacionades amb l’art contem-porani; l’organització de congressos, simposis i jornades, d’abast internacional, europeu, espan-yol i català.Per impulsar la Societat del Coneixement a Tor-tosa, s’organitzen cursos de formació de dife-rents nivells i especialitats, i d’altres activitats dins la segona fase del Pla Director de la Socie-tat de la Informació del territori. Es preveuen altres accions per fomentar la projecció del Campus.

CAMPUS REMOLINS

E

�

l Centre de Formació Per-manent de la Fundació URV i la Universitat Rovi-ra i Virgili van organitzar el

passat mes d’abril el primer acte institucional i festiu de lliurament de títols de postgrau als profes-sionals que han seguit els cursos durant els darrers anys. Fernan-do Campa, director de la càte-dra URV-Empresa sobre el Foment de l’Emprenedoria i la Crea-ció d’Empreses, va pronunci-ar la conferència “I crear la teva empresa?” durant un acte cele-brat a la seu del centre, Mas Miar-nau, a Reus. Es van lliurar els títols a 137 alumnes, que han seguit programes de màsters i cursos de postgrau a través de la Fundació URV, per a la seva formació al llarg de la vida professional. A l’acte hi van assistir el rector de la URV, Lluís Arola, i la direc-tora del Centre de Formació Per-manent, Charo Romano, entre altres responsables i membres de la comunitat universitària, a més de família i amics dels alumnes. Els docents de la URV que han dirigit els cursos van ser els enca-rregats de lliurar els diplomes. La Fundació URV ofereix una do-tzena de màsters propis de la Universitat, la majoria amb una llarga experiència, que configu-ren la base de futurs estudis ofi-cials. L’oferta de postgrau de la Fundació es completa amb una organització modular dels seus estudis, que inclouen 35 espe-cialitats universitàries i 60 cursos d’especialització en àmbits con-crets d’interès professional.

CENTRE dE fORMACIó PERMANENT

Primera festa de lliurament dels títols de postgrau de la URV

La formació

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA FORMACIÓ

24 màsters oficiaLsLa Universitat Rovira i Virgili ha preparat la seva oferta de pro-grames oficials de postgrau fent un clar alineament entre el po-tencial de les activitats de re-cerca de la Universitat i la seva tasca docent. Alhora, en el marc del procés d’integració a l’espai europeu d’educació superior (EEES), la URV ha començat a impartir durant el curs 2005-06 deu màsters propis adaptats a l’EEES, avançant-se a la posada en marxa dels màsters oficials. De cara al curs 2006-07 ofe-reix 24 màsters oficials, 21 dels quals coordinats directament per la URV —el 14% del total de Catalunya—, i els altres tres coordinats per la UB i la UPC. Aquest és el resultat de priorit-zar els programes més contras-

tats i amb plenes garanties de qualitat, dins la proposta de la Universitat per a l’horitzó de l’any 2010, en què s’ha plante-jat fer 23 programes oficials de postgrau, amb 66 títols de màs-ter. A diferència dels estudis de pri-mer i segon cicle, els estudis de postgrau de la URV no estan orientats exclusivament a satis-fer la demanda de les comarques meridionals de Catalunya, l’àmbit d’influència propi de la Rovira i Virgili. Aquests estudis tenen una clara vocació internacional, so-bretot en els deu màsters interu-niversitaris dels quals sis tenen titulacions conjuntes amb univer-sitats europees i un està dins del programa europeu Erasmus Mun-dus. Més informació a www.urv.cat/masters_oficials

E

10 LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

n concret, les ponències i experièn-cies empresarials tenien la intenció de fer palesos els diferents aspectes que generen qualitat, valor afegit i dina-

misme en el territori. Aquest tema es va trac-tar des de dues perspectives: d’una banda, experiències de l’àmbit públic: la universitat i els pressupostos públics, i de l’altra, expe-riències empresarials: cooperativisme empre-sarial i capital social. L’objectiu és analitzar l’impacte d’aquests dos àmbits, públic i privat. Tot i ser presen-tats de forma separada, són interdepen-

IX Trobada d’Economia de les Terres de l’EbreLA IX TROBADA D’ECONOMIA DE LES TERRES DE L’EBRE: “L’ORGANITZACIÓ EMPRE-SARIAL I TERRITORIAL”, VA TENIR LLOC A TORTOSA AL MES D’ABRIL. ADREÇADA ALS ALUMNES UNIVERSITARIS I AL PÚBLIC EN GENERAL, EL DEBAT ES VA CENTRAR EN LA ORGANITZACIÓ PÚBLICA I PRIVADA DE LES EMPRESES I EN EL SEU IMPACTE TERRITORI-AL. LA IX TROBADA D’ECONOMIA ES CONVERTEIX EN UN PONT D’UNIÓ DELS AGENTS SOCIALS PER COMPARTIR EXPERIÈNCIES COMUNES, DETERMINAR POSSIBLES OPORTU-NITATS I FEBLESES DEL TERRITORI, I INTENTAR FER UN IMPULS CAP AL FUTUR.

dents: hi ha un procés de retroalimentació entre tots els agents territorials que és neces-sari per generar riquesa socioeconòmica. Per aquesta raó, en la segona sessió es van pre-sentar experiències empresarials que fusiona-ven tots dos punts de vista. Aquesta novena edició de la Trobada, pro-gramada fins ara per l’Escola Universitària Dr. Manyà, enguany estava organitzada pel Departament d’Economia i el campus de les Terres de l’Ebre de la URV, la coordina-ven els professors Xavier Farré i Mercedes Teruel.

L’ORgANITZACIO EMPRESARIAL I TERRITORIAL

E

El Màster MBA de la URV, el sisè millor per a professionals en exercici a l’Estat espanyol

l Màster en Gestió d’Empreses (MBA), que dirigeix el professor de la URV Joan Ramon Alabart, ocupa el sisè lloc en la categoria de màsters de dedicació

parcial, i en acreditació internacional se situa a la categoria B. La URV ocupa el dinovè lloc en el rànquing estatal de les millors escoles de negoci segons un estudi que ha fet el dia-ri El Mundo. El màster s’imparteix al Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació (Fun-dació URV), al campus Sescelades de Tarra-gona.En l’estudi realitzat pel rotatiu estatal, que va publicar en l’edició del 19 d’abril, els criteris i els instruments emprats han estat quatre: un qüestionari a empreses (un 30% de la nota), per observar el seu nivell de fidelitat a l’escola o centre d’on capten professionals; un qüe-stionari a exalumnes emprenedors (20% de la puntuació), per comprovar també la seva fidelitat a l’escola en buscar professionals; un qüestionari a exalumnes (40% de la nota), amb tres apartats: aprenentatge, currículum i suport de l’escola, i finalment, un qüestionari

a l’escola, estructurat en quatre blocs (10% de la puntuació): característiques generals de l’escola, especialitats de cada programa, requi-sits d’accés al programa i observacions. La puntuació, entre el primer i l’últim pro-grama classificat, va de 90 a 65 punts. El de la URV és el millor classificat d’una universitat pública, els llocs precedents els ocupen màsters privats: el d’ESADE, IE, EADA, EAE i La Salle. El programa va néixer el 1995, compta amb 34 professors, té una durada de 564 hores presencials, fins a un total de 700, i hi han passat o el segueixen prop de 300 alumnes. L’organitzen conjuntament els departaments de Gestió d’Empreses i d’Enginyeria Química, i la Facultat de Ciències Econòmiques i Empre-sarials. Rep el suport del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona, BASF, DOW, Repsol YPF, OASI (Diputació de Tarragona) i Evolute.Entre maig i juliol, es duen a terme les presen-tacions públiques de la XII edició del programa MBA per al curs 2006-07. Per a més informa-ció, consulteu http://mbaurv.oasi.org.

E

11

IPhES

Presentat l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social

’Institut Català de Paleoeco-logia Humana i Evolució Social es va presentar públi-cament a Tarragona el pas-

sat 5 de maig en un acte al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. És un institut de recerca de la Gene-ralitat de Catalunya, adscrit a la Uni-versitat Rovira i Virgili. L’ICPHES està dirigit pel catedràtic de Prehistòria

i codirector dels jaci-ments d’Atapuerca de la URV, Eudald Carbonell. Hi van ser presents Jor-di Pujol, president hono-rífic de l’IPHES; Xavier Hernàndez, director Ge-neral de Recerca i vice-president de l’Institut; Rosa Solà, vicerecto-ra d’Investigació i Insti-tucions Sanitàries de la URV; Joan Aregio, presi-dent de la Diputació de Tarragona, i el director,

Eudald Carbonell.Aquest acte ha estat la culminació de més de dotze anys de treball, inno-vador a l’Estat espanyol, a favor del coneixement de l’espècie i de la socia-lització de la tecnologia.

una referÈnciainternacionaLL’ICPHES tindrà com a objecte la re-

cerca, la docència i la transferèn-cia en les diferents branques de l’estudi de l’evolució i del com-portament humans. La seu serà a Tarragona, al campus universita-ri de Sescelades, on ocuparà un edifici de 600 m2 que construi-rà l’Ajuntament de Tarragona, el qual hi té reservada una partida de 900.000 €. Hi participaran una trentena d’investigadors. Es calcula que el pressupost anual de l’Institut serà d’un milió d’euros, aproximadament. La Generalitat li destinarà 600.000 € anuals, la URV 200.000 € i els fons competi-tius de recerca poden aportar uns 200.000 € més, provinents de pro-jectes de recerca internacionals. L’Institut contribueix, segons Eudald Carbonell, que Catalunya surti de les seves fronteres i entri en la in-vestigació universal.Per a una informació completa, consulteu http://www.urv.cat/iphes.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA RECERCA

L

Recerca sobre la Melatonina a la URVl prestigiós investigador Rus-sel J. Reiter va pronunciar el passat mes de maig la conferència “Melatonina:

els efectes beneficiosos sobre les malalties relacionades amb l’edat” a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut en un acte organitzat per la Unitat de Farmacologia del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques. Russel J. Reiter és professor de Neuroendo-crinologia de la Universitat de Texas Health Science Center. El conferenciant ha dedicat els últims 35 anys a investigar la glàn-dula pineal i la melatonina. La melatonina és una hormona natu-ral, la producció de la qual dismi-nueix progressivament amb l’edat.

Regula els ritmes circadiaris que, entre d’altres funcions, controlen els cicles de la son i de vigília.Però, a més a més, la melatonina es produeix a la majoria de les cèl·lules i té una elevada activitat especí-fica com a antioxidant. Per aques-tes raons, milions de persones en consumeixen a tot el món amb l’esperança que guareixi o previn-gui malalties com el càncer, la sida, l’Alzheimer, malalties cardíaques, la diabetis, el Parkinson i altres. Pels seus efectes antioxidants, pot preve-nir o retardar els processos que con-dueixen a l’envelliment; per això el consum habitual d’aliments rics en melatonina, com és el cas de les nous, és molt aconsellable.En els últims trenta anys,

l’investigador ha rebut més de qua-ranta distincions i premis, entre els quals tres doctorats honorífics en Medicina i la prestigiosa Medalla McIntyre for Achievement in Medi-cal Science. És fundador i editor de la revista The Journal of Pineal Research i ha format part del consell edi-torial de més de vint revistes de medicina. Ha firmat més de 700 articles científics indexats, com a autor responsable o coau-tor principal, alguns dels quals s’han publicat a Science, Nature i The Lancet. Ha escrit sis llibres i n’ha editat una quarantena. La seva tasca docent ha fructificat en prop d’un centenar de tesis doctorals.

E

12 LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

a URV ha obert les seves aules a destacats investi-gadors químics internacio-nals a través dels Semina-

ris al Campus Sescelades (Sescelades Campus Seminar Series) organit-zat conjuntament entre el Depar-tament d’Enginyeria Química, la Facultat de Química i l’Institut Català d’Investigació Química. Els convi-dats durant el primer quadrimestre de l’any han estat Jeremy Sanders, director del Departament de Quí-mica de la Universitat de Cambridge; Manfred Reetz, de l’Institut Max-Planck de Kohlenforschung (Ale-manya), i el científic tarragoní Àngel Pellicer, professor del Departament de Patologia del Centre Mèdic de la Universitat de Nova York.Aquesta activitat acadèmica, d’alt nivell, consisteix en una sèrie de do-tze seminaris de caràcter men-sual, en què intervenen oradors capdavanters dels Estats Units, Canadà i Europa en les seves àrees, entre els quals investigadors pre-mis Nobel. Els objectius són faci-litar col·laboracions entre equips de la URV i l’ICIQ amb els con-ferenciants i iniciar l’intercanvi d’estudiants de recerca entre ells; donar a conèixer als estudiants universitaris i llicenciats les activitats

internacionals més avançades en química i enginyeria química, i obrir els seminaris a professionals de les empreses i al públic interessat.

científics de referÈnciaJeremy Sanders, de la Univer-sitat de Cambridge, en la seva conferència, “Dynamic Combi-natorial Chemistry: New oppor-tunities for molecular recogni-tion and catálisis”, va tractar d’un nou concepte de desenvo-lupament en la recerca en quí-mica. Manfred Reetz, del Institut Max-Planck de Kohlenforschung (Alemanya), va parlar sobre

“Directed evolution of enantiose-lective enzymes: a new approach to asymmetric catalysis”. Finalment el científic tarragoní Àngel Pellicer va ser el protago-nista del tercer seminari amb la conferència “Molecular bases of cancer and the Rgr oncogene”. Àngel Pellicer (Tarragona, 1948) és un dels investigadors més relle-vants en la recerca dels mecanis-mes d’activació dels oncògens i de la seva funció en els proces-sos de transformació de cèl·lules malignes. Pallicer es Doctor hono-ris causa per la URV i membre del Consell Assessor de l’ensenyament de Bioquímica.

SEMINARIS AL CAMPUS SESCELAdES

Trobada amb científicsquímics internacionals

L

S’accelera el canvi climàtica la península ibèrica

anola Brunet, direc-tora del grup de recerca del Canvi Cli-màtic de la URV, va

presentar les conclusions del primer estudi sobre el canvi de temperatu-res a llarg termini (1850-2003) a la península Ibèrica durant les Jorna-des sobre el Canvi Climàtic que van

tenir lloc al castell d’Escornalbou, a Riudecanyes, els dies 2 i 3 de maig. Entre les conclusions de l’estudi, destaca la confirmació d’un alt i sig-nificatiu escalfament general, ja que durant el segle XX la Península s’ha escalfat el doble que el planeta, i aquest escalfament s’ha accelerat des de 1973 en endavant, ja que ha

triplicat el que s’havia calculat per al conjunt del globus. Aquest incre-ment tèrmic no ha estat lineal ni sostingut en el temps.Entre les variacions temporals, des-taca el fort, sense precedents i sos-tingut increment tèrmic que a la península es va iniciar el 1973 i que encara dura.

M

1� REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA RECERCA

RES, equip de recerca format per cinc grups i 40 investigadors, coordinat pel profes-

sor Josep Domingo, és un dels 33 grups preseleccionats d’un total de 79 a Consolider Ingenio 2010, convocatòria estatal per finançar la recerca. Con-solider Ingenio 2010 convoca-tòria 2006 té com a objectiu finançar quinze grans equips de recerca de tot l’Estat de tots els àmbits científics, amb uns cinc milions d’euros en cinc anys.

ARES: Team for Advanced Re-search on Information Secu-rity and Privacy és un equip d’investigadors que ha formu-lat una proposta de recerca so-bre la seguretat informàtica i la privadesa de les dades. El for-

men cinc grups procedents del CSIC, la UPC, la UOC, la Univesi-tat de Màlaga i la URV, i el coor-dina el professor Josep Domingo, del Departament d’Enginyeria In-formàtica i Matemàtiques de la URV. Dels quaranta investigadors

que l’integren, un 70% són doc-tors.L’última fase de selecció es re-soldrà a l’estiu. ARES és l’únic equip coordinat i en el qual par-ticipa la URV que s’ha presentat a la convocatòria.

RECERCA ESTATAL

L’equip de recerca ARES,preseleccionat en la convocatòria Consolider Ingenio 2010

A

Conferència internacional sobre targetes electròniques

a setena Conferència Inter-nacional IFIP CARDIS’2006 va tenir lloc del 19 al 21 d’abril a la sala de graus

de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria, presidida pel pro-fessor de la URV Josep Domingo. Aquestes conferències con-stitueixen la referència internacio-nal sobre recerca i aplicacions en targetes electròniques.Les targetes electròniques (Smart Cards) van néixer fa trenta anys i incorporen cada dia noves pres-tacions i serveis que alhora neces-siten sistemes de seguretat més

complexos. Cada dos anys reu-neixen la comunitat científica per presentar noves idees i discutir els desenvolupaments més recents. La setena conferència CARDIS estava organitzada per la Fede-ració Internacional de Proces-sos d’Informació i el Departament d’Informàtica i Matemàtiques de la URV. Aquesta trobada arriba en un moment en què el desenvo-lupament de les targetes electrò-niques condiciona tots els camps de les ciències de la computació i les seves aplicacions, i tot tipus d’aparells personals.

L

14

dIRIgIdA PER fERNANdO CAMPA

es cambres oficials de Comerç, Indús-tria i Navegació de Reus, Tortosa, Tarra-gona i Valls, la Confederació Empresar-ial de la Província de Tarragona (CEPTA)

i la Universitat Rovira i Virgili han creat una nova càtedra URV-empresa sobre el Foment de l’Emprenedoria i la Creació d’Empreses el direc-tor de la qual és Fernando Campa.La nova càtedra es dedicarà a fomentar la creació d’empreses des de la Universitat, especialment aquelles de base tecnològica. També donarà suport als emprenedors en la creació d’empreses i servirà d’element catalitzador de les diferents entitats i organismes de l’entorn universitari amb competències en emprenedoria.Les activitats s’articulen al voltant de qua-tre àmbits principals: formació, recerca, trans-ferència i divulgació. Per als estudiants de la URV, l’esperit emprenedor ha de convertir-se en una competència transversal, ja que forma part del currículum nuclear:El director de la càtedra, Fernando Campa, doctor per la URV, llicenciat en Ciències Empre-sarials i màster en Direcció d’Empreses per ESADE, és assessor del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial de la Genera-litat (CIDEM). Ha exercit la docència en dife-rents institucions i actualment és professor del Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació (CESDA) adscrit a la URV.Per dur a terme les activitats, les cambres de Comerç i la CEPTA aporten una quantitat anual de 28.850 €, que es destinen íntegrament a finançar les activitats de la càtedra. La URV hi contribueix anualment amb 42.000 € (dels quals 30.000 € procediran del Consell Social) i també hi

aporta els espais on s’ubicarà la càtedra, les despeses ordinàries de comunicacions, electricitat, telèfon, correu i neteja.La URV compta actualment amb tres càtedres Universitat-empresa: la de Desenvolupa-ment Sostenible, la de Segu-retat Industrial i la de Foment de l’Emprenedoria i la Creació d’Empreses, a més de la càte-dra UNESCO de Diàleg Inter-cultural a la Mediterrània.

neiX una càtedra unescoL’organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) ha acordat amb la URV la creació de la càtedra Diàleg Intercultural a la Mediterrània, per apro-fundir en la cultura, la interculturalitat i el dià-leg religiós. El professor d’Història Enric Olivé n’és el director.Es facilitarà la col·laboració entre investiga-dors i docents de les universitats de l’àrea de la Mediterrània, o que la incloguin en les seves recerques, i la col·laboració entre aquells i la societat civil, utilitzant com a instrument les tecnologies de la informació i la comunica-ció i els recursos audiovisuals, especialment el cinema documental.L’any 2006 la càtedra es proposa, entre altres activitats, iniciar els debats Europa-Món àrab: diàleg de civilitzacions, amb personalitats relle-vants del nord i del sud al setembre a Tarra-gona; implantar una assignatura extracurricu-lar sobre Diàleg Intercultural i Interreligiós a la Mediterrrània a la URV i crear un centre de documentació sobre l’àrea.El professor d’Història Contemporània Enric Olivé, del Departament d’Història, Història de l’Art i Geografia, és el responsable del grup de recerca de Gènere, Interculturalitat i Estudis de la Mediterrània (GIEM), dedicat a l’anàlisi dels conflictes mediterranis. A més, dirigeix el Màster oficial europeu en Estudis Culturals Mediterranis i l’Observatori Euromed del Diàleg Intercultural i dels Dret Humans, que va néixer el 2002. Actualment hi ha al món 267 càtedres UNESCO en tots els camps de les ciències, de les quals 43 a l’Estat i d’aquestes, 14 a Catalunya.

UNIVERSITAT - EMPRESA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

universitat-emPresa

Nova càtedra URV sobreEmprenedoria i Creació d’Empreses

L

1� REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / UNIVERSITAT - EMPRESA

a Universitat Rovira i Virgili ha constituït juntament amb un grup d’agents socio-econòmics la Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona. Es tracta d’un

grup voluntari, plural i independent que pre-tén aportar, a la societat i a les administracions públiques, arguments útils que contribueixin a orientar i impulsar el desenvolupament econòmic i social del territori.La Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarra-gona està formada inicialment per l’Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona, la Cam-bra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, la Cambra de Comerç i Indústria de Valls, Comissions Obreres, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, Unió de Pagesos, Unió General de Treballadors i la Universitat Rovira i Virgili.El 21 de març es va presentar al president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que els va rebre en audiència al Palau a Barcelona. A la tar-da es va presentat als mitjans de comunicació a Tarragona, al Rectorat. La Mesa va néixer l’1 de febrer, quan les entitats van signar l’acord insti-tucional de constitució. Neix com una nova forma d’expressió global representativa de les inquietuds i dels projec-tes del territori, complementària i no substitòria dels agents sectorials dels àmbits social, econò-

mic i polític. Vol fer arribar les seves propostes al Govern de Catalunya, actuant com una eina complementària i lleial a la tasca que les forces polítiques exerceixen en la seva activitat institucio-nal i administrativa. Considera que les estratègies de desenvolupa-ment actual del Camp de Tarragona haurien d’orientar-se cap al foment de la competitivitat i l’ocupació de qualitat, impulsant la innovació, la creativitat i el coneixement, cap a la millora de la productivitat i aconseguir una gestió més efi-cient del territori. La Mesa ha expressat la inten-ció d’elaborar un Pla Estratègic Socioeconòmic del Camp de Tarragona, que s’encarregarà a un grup d’investigadors de la URV. La Generalitat s’ha compromès a donar-li suport i el president Maragall va assegurar que aquest estudi es tin-drà en compte en l’elaboració del Pla Territorial del Camp de Tarragona.

Es presenta la Mesa SocioeconòmicaCAMP dE TARRAgONA

L

Línia de productes de marxandat-ge de la URVObjectes amb la marca de la Universitat ja estan dis-ponibles per a tothom, com-partint espai en la botiga que el Club Gimnàstic de Tarragona té a avinguda de Catalunya, 31 de la ciutat. La venda és possible grà-cies a un acord amb el Gimnàstic de Tarragona, que cedeix un espai del seu establiment a la URV. Hi ha vins elaborats per la Facultat d’Enologia, roba (samarretes, gorres), música (CD enregistrat per la Coral Universitària), papereria (material d’oficina, llapis de memòria USB amb capacitat de 128 megabytes, punts de llibre metàl·lics, adhesius) i objectes de regal (tasses, re-llotges, etc.). Més informació a: http://www.urv.cat/univer-sitat/botiga.html

Conveni amb els Enginyers Tèc-nics i Pèrits AgrícolesSantiago Llurba, president de la demarcació de Tarragona d’aquest Col·legi i el rector de la URV, Lluís Arola, van signar un acord de col·laboració que s’estableix a través de la Facultat d’Enologia i l’Enginyeria Tècnica Agrícola en Indústries Agràries i Alimentàries que s’hi imparteix.Es va acordar que la Univer-sitat permetrà als membres del COETAPAC utilitzar el Servei de Biblioteca i Documentació, per a la consulta, el préstec i la reproducció de documents; el Servei de Recursos Educatius, per utilitzar els recursos audiovisuals i multimèdia, i les aules i la sala de tast de la Facultat d’Enologia.Recíprocament, el Col·legi facilitarà que els alumnes del darrer curs d’Enginyeria Tècnica Agrícola es puguin precol·legiar per accedint a serveis com la borsa de treball, i col·laborarà

en l’organització de jornades i visites tècniques.

Conveni amb mútua REDDIS-Reddis Unión Mutual, represen-tada per Ferran Teixidó, i la Uni-versitat, pel rector, Lluís Arola, van subscriure un acord general de col·laboració. Aquesta gran empresa, nascuda a Reus, fa temps que dóna suport a la Fac-ultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV.Es proposen actuacions com incorporar estudiants de la URV en pràctiques a Reddis, facilitar la inserció laboral d’estudiants i graduats a l’empresa, realitzar treballs o projectes final de ca-rrera en temes d’interès mutu, promoure estudis, projectes de recerca i activitats conjuntes de formació continuada i post-grau, especialment en l’àmbit de la seguretat i la prevenció de riscos laborals, i assessorar Reddis en gestió d’R+D+I.

1�

Xavier Grau, nou rector rancesc Xavier Grau (Lleida, 1958) ha estat elegit nou rector de la URV en substitució de Lluís Arola. El nou rec-tor és catedràtic de Mecànica de Fluids i

ha treballat en l’equip de govern d’Arola des de l’any 2000. En els últims dos anys ha estat vice-rector d’Ordenació Acadèmica i de la Recerca. Les eleccions a rector i de representants al Claus-tre de professors i personal d’administració i ser-veis es van fer el 15 de maig. Xavier Grau va ser l’únic candidat a rector i va obtenir el 62,8% dels vots ponderats. Hi va haver un 34,8% de vots ponderats en blanc i un 2,4% de nuls. La participació ponderada va ser el 49,63%. Un cop acabat el procés electoral, el Claustre ha quedat format per 173 membres que represen-ten tots els estaments de la Universitat.El mandat de rector és per quatre anys, amb possibilitat de tornar a presentar-s’hi un sol cop. El rector sortint, Lluís Arola, ho ha estat durant dos mandats, el màxim permès. Xavier Grau pertany al Departament d’Enginyeria Mecànica i fa classes a l’Escola Tèc-nica Superior d’Enginyeria Química. El nou rec-tor ha estat professor titular de Mecànica de Fluids a la URV, professor titular d’Enginyeria Química a la URV i a la UB, i professor associat a temps complet i professor ajudant a la UB. Ha fet classes de nombroses matèries i actualment imparteix els cursos Meteorologia i Climatologia del Màster en Enginyeria Ambiental i transferèn-cia de Calor per Convecció del doctorat en Quí-mica i Enginyeria de Processos. Des de 2004 és vicerector d’Ordenació Aca-dèmica i de la Recerca, abans ho havia estat d’Ordenació Acadèmica i Professorat (2002-04)

i d’Infraestructures i Noves Tecnologies (2000-02), sempre formant part dels equips del rector Arola. Abans va ser director del Departament d’Enginyeria Mecànica durant set anys i un any subdirector acadèmic de l’ETSE.El nou màxim responsable de la URV va expre-ssar la seva satisfacció pels resultats electorals. En primer lloc, per la participació en les elec-cions dels sectors més implicats en la institu-ció, els professors i el PAS. En segon lloc, perquè dels vots emesos per cada sector, més del 60% van ser a favor de la seva candidatura. Respecte a la baixa participació dels alumnes, Grau va manifestar la voluntat del nou equip de govern de buscar noves fórmules per aconseguir més implicació estudiantil amb la URV.

euroPa com a PrioritatFrancesc Xavier Grau estarà acompanyat al govern de la Universitat per un equip de tretze persones, de les quals sis formen part de l’equip de govern sortint i per tant repeteixen, i les altres set són nous membres que s’hi incorporen. És, doncs, un equip renovat però amb experiència, que assegura la continuïtat de la política feta en els últims anys. Per al nou equip de govern la prioritat és la renovació de tots els ensenyaments per adap-tar-los a l’espai europeu d’educació superior i, dins d’aquest objectiu, desplegar un mapa d’ensenyaments de postgrau amb projecció internacional. Paral·lelament es dedicarà a la construcció i posada en marxa dels parcs tecno-lògics. Altres reptes plantejats són: intensificar la recerca i la internacionalització de la URV, elabo-rar un nou pla estratègic i completar el desple-

gament dels campus.A més de Grau, governaran la URV els professors Maria Bargalló (Estu-diants i Comunitat Universitària), Rosa Solà (Investigació i Relacions amb Institucions Sanitàries), Mercè Gis-bert (Política Docent i Convergèn-cia a l’EEES) , Antoni Terceño (Perso-nal Docent i Investigador i Qualitat), Josep Manel Ricart (Política Acadè-mica i de la Recerca), Santiago Caste-llà (Relacions Externes), Josep Pallarès (Transferència i Innovació), Montserrat Duch (escola de Postgrau i Doctorat), Magdalena Aguiló (Relacions Inter-nacionals), Glòria Barberà (Escola de Pregrau), Azael Fabregat (Campus de les Terres de l’Ebre), Antoni González Senmartí (secretari general) i Manuel Molina (gerent).

LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

RENOvACIó dELS òRgANS dE gOvERN dE LA URv

f

17 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA URV A FONS

a sessió ordinària de Claus-tre del mes d’abril va servir perquè el rector, Lluís Arola, s’acomiadés institucionalment

de la comunitat universitària amb la presentació de l’informe, l’informe d’acompliment del Pla Estratègic de Qualitat 1998-2006, i el balanç del període de govern 2002-06 que acaba. El rector sortint es va mani-festar content de la feina realitzada, reconeixent que ha estat un privilegi poder convertir les idees en realitat.El rector Lluís Arola, que ha enca-pçalat l’equip de govern durant dos mandats de quatre anys (1998-2006), va presentar el balanç de govern d’aquest període i especial-ment de l’últim mandat. Des de 1992, quan es va constituir la Co-missió Gestora de la URV, han pas-sat poc més de catorze anys, durant els quals el canvi ha estat extraordinari, de naixement d’una nova universitat. En els darrers vuit anys s’ha passat de 32 a 47 titulacions oficials, un aug-ment del 47% de l’oferta que s’ha completat i diversificat cap a nous àmbits del coneixement: enginyeria automàtica, telemàtica, mecànica, educació social, psicopedagogia, his-tòria de l’art, publicitat i relacions públiques, periodisme, turisme, nutrició i dietètica, biotecnologia, arquitectura, treball social, ciències del treball i economia. Alguns àmbits nous han portat a la creació de dos centres: l’Escola de Turisme i l’ETS d’Arquitectura. Aquesta política ha permès mantenir el total d’estudiants matriculats a la URV al nivell de grau al voltant dels 11.500 en els darrers vuit anys.S’han buscat aliances exter-nes per crear instituts universita-ris d’investigació als campus en els àmbits científics preferents com l’ICIQ, l’ICAC, l’IPHES i l’IISPV, està apro-vat ja el de turisme i s’ha acordat el d’enologia. Està pendent l’institut d’investigació en energia, que té sen-tit en el territori tarragoní.Els recursos de recerca aconseguits per via competitiva s’han multiplicat

1998 - 2006

Lluís Arola, fa balançper cinc en vuit anys: els 3,2 milions d’euros del 1998 han augmentat als 15,5 milions del 2005. Fa vuit anys els principals recursos provenien de l’Estat, mentre que avui vénen de la Unió Europea, molt més com-petitiva en l’assignació de recursos. S’han multiplicat per 3,5 els recursos destinats a infraestructures i s’han doblat els que es destinen a personal col·laborador.

Producció científicaLa producció científica ha anat aug-mentat progressivament, sobretot la que té rellevància per a la visibilitat de la institució, que essencialment és la que surt indexada a l’ISI, organisme que també determina l’anomenat factor d’impacte.Ara hi ha 400 investigadors actius o persones identificades com a pro-ductives en recerca que normal-ment treballen en grups, molts dels quals estan acreditats com a grups consolidats per la Generalitat, 39 actualment. És notable la impli-cació del professorat en l’activitat investigadora, ja que la URV se situa en la tercera posició de l’Estat. Ocupa una posició rellevant en el context de la qualitat científica esta-tal, ja que per impacte, és a dir, qua-litat de les publicacions, té una de les primeres posicions a l’Estat.La Fundació URV, que ja té un saldo econòmic favorable amb la Univer-sitat, consta d’un Centre de Trans-ferència de Tecnologia, que ha treba-llat perquè l’activitat de transferència cientificotecnològica a les empreses tingui un increment mitjà del 14% anual. S’ha impulsat la creació d’una xarxa de parcs científics i tecnològics, especialitats en els àmbits en els quals el territori requereix la innovació per a la seva sostenibilitat econòmica, i en paral·lel es posen en marxa un seguit de centres tecnològics o de difusió tecnològica per facilitar el desenvolu-pament i la innovació a les empreses. La formació permanent és cada cop més imprescindible en la societat del coneixement, canviant. El Cen-tre de Formació Continuada, ubi-

cat a la Fundació, ha passat de 578 a 3.145 estudiants, de manera que ha multiplicat per sis els cursos de postgrau, i gairebé ha doblat el con-junt d’activitats addicionals de for-mació, en les quals s’ha arribat a 11.114 persones. En total, de més de 26.000 estudiants estan matricu-lats el curs actual a la URV.La Universitat s’ha estès a Vila-seca, amb l’Escola Universitària de Turisme i Oci, i a Tortosa, amb el campus de les Terres de l’Ebre. S’ha programat un ampli ventall d’activitats culturals des de les aules especialitzades, els cen-tres i departaments i els anys culturals, i s’ha desplegat el Campus Extens, peti-tes seus de la Universitat repartides pel territori que han d’actuar com a ante-nes del coneixement. En els vuit anys de govern s’ha produït un increment del 124% del pressupost anual de la Uni-versitat que ha permès tirar endavant les polítiques plante-jades.Han acompanyat al rector en el Consell de Direcció els profes-sors Francesc Xavier Grau, Mercè Gisbert, Joana Zaragoza, Xavier Correig, Antoni González Sen-martí, Rosa Caballol, Maria Barga-lló, Josep Anton Ferré, Rosa Solà, Xavier Rius, el gerent, Manuel Molina, i en etapes anteriors, Antoni Pigrau, Antoni Terceño, Carme Borbonès, Agustí Segarra, Josep Oliveras i Estanis Pastor.

L

1� LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

’advocat Francisco Zapa-ter va presentar l’informe del primer curs que ha fet com a síndic de greuges de

la URV. En la presentació oral, que es va en la sessió del darrer Claustre del mes d’abril, va observar que tot i que la figura està consolidada a la Universitat, s’utilitza poc el seu arbi-tratge per resoldre conflictes.Zapater, que ocupa la Sindicatura de Greuges de la URV des del nov-embre de 2004, va remarcar la pre-disposició a la col·laboració per part de tothom en els casos plantejats, i que la intervenció del síndic pro-dueix dos efectes oposats: un de positiu, el dissuasiu respecte de les dues parts, amb una rebaixa sensi-ble de la tensió, i un de negatiu, el d’utilització com a element de pres-sió per aconseguir objectius que es fan difícils per altres vies.En el curs passat es van formular un total de quaranta queixes, quinze menys que el curs anterior. Del total, 36 es van resoldre a través del diàleg i l’arbitratge i sense necessitat

d’expedient, i quatre amb expedient. Un 63% de les queixes provenia de l’alumnat, el 18 % del professorat, el 12% del personal d’administració i serveis i el 7% iniciades d’ofici (3 casos). Per sexes, el 53% de les queixes les presentaven dones i el 33 % homes; la resta eren col·lectius o les iniciades d’ofici.En el capítol de conclusions, Zapa-

ter va destacar que la URV gau-deix de bona salut i que els pro-blemes plantejats no són greus. A les queixes resoltes sense expe-dient, s’ha introduït una fòrmula nova per propiciar la solució defini-tiva del problema, el monitoratge o seguiment per part del síndic del compliment dels pactes durant un temps determinat.

CURS 2004-05

Informe del síndic de greuges

L

a 12a Festa de l’Esport de la URV, celebrada el passat 25 de maig al Palau de Con-gressos de Tarragona, prin-

cipal servir per posar el punt i final a les activitats esportives del curs i lliurar els guardons als 150 espor-tistes que han representat la URV als Campionats Universitaris, tant de Catalunya com d’Espanya, on han fet un paper destacat en les diferents competicions i han portat el nom de la URV. La conferència la va pronunciar el periodista Jordi Martí, cap de continguts de la SER a Catalunya i el tema escollit va ser “L’esport, dues dimensions: infor-mació i entreteniment”. Posterior-ment es va realitzar el programa radiofònic La graderia des de la mateixa sala.Esther Aragonès, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut,

i Dídac Jiménez, de l’Escola Tèc-nica Superior d’Enginyeria, van ser distingits com els millors espor-tistes d’enguany a la URV. En cate-goria femenina, Esther Aragonès, per la medalla d’or al Campionat de Catalunya universitari de cros i setena al Campionat d’Espanya universitari de la mateixa moda-litat. També van ser guardona-des Patrícia Méndez, Judit Barberà i Bàrbara Pintado. En categoria masculina, Dídac Jiménez va ser el millor per medalla d’or amb l’equip de vòlei pista als Campionats de Catalunya Universi-taris, vuitè classificat en el Campio-nat d’Espanya universitari de vòlei pista i medalla d’argent al Cam-pionat de Catalunya Universitari de vòlei platja. No va poder recollir personalment el premi, perquè par-ticipava als Campionats d’Espanya

de vòlei platja a Cartagena. Els altres guardonats van ser el kara-teka Alberto García i l’atleta Álvaro Sáez.A primera hora de la tarda es van jugar les finals de les lligues inter-nes de futbol sala i futbol 7 a les instal·lacions del Club Gimnàstic de Tarragona. En la primera, el campió va ser l’equip Niu Pi i el subcampió, Tanguitas del Final. En aquesta lliga universitària hi van participar un total de deu equips amb 130 juga-dors, que van disputar els partits al Pavelló Olímpic de Reus.La lliga universitària de futbol 7 la va guanyar l’equip Pelusas i el sub-campió va ser el Pokemons. En total, al llarg del curs hi van par-ticipar dotze equips i un total de 147 jugadors, 42 més que l’any passat. El campionat s’ha jugat enguany al camp de gespa artifi-cial del Nàstic. També es va dispu-tar un partit de bàsquet entre PAS i PDI.

12a festa de l’esport

L

1� REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA URV A FONS

a Universitat Rovira i Virgili ha com-memorat els 75 anys de la II República espanyola amb l’organització d’un seguit d’activitats durant el primer

quadrimestre de l’any. La institució hi va dedi-car l’Any Cultural 2006, del 8 de febrer al 20 d’abril, i la Facultat de Lletres va organitzar les Jornades Interdisciplinàries els dies 4, 5 i 6 d’abril.Culturalment l’any 2006 a la URV es va dedi-car a conèixer i aprofundir en el món de la República 1931-1936, enderrocada per Franco i que va precedir el període de Guerra Civil. Les activitats les van materialitzar les Aules d’Extensió Cultural de la URV amb debats, pel·lícules, música, literatura i una exposició.Es van poder veure pel·lícules com María de la O (1936), de Francisco Elías; Tierra sin pan, de Luis Buñuel (1932); Mi hija Hildelgart (1977), de Fernando Fernán Gómez; Madrid se divor-cia (1934), d’Alfonso Benavides; Un hombre llamado flor de otoño (1978), de Pedro Olea, i Ay, Carmela (1990), de Carlos Saura.

Jornades interdisciPLinàries de LLetresD’altra banda més de 120 persones van assistir a les Jornades Interdisciplinàries de la Facultat de Lletres dedicades a l’estudi de la tasca realit-zada de 1931 a 1936 en els principals camps. Alhora es va recordar el Col·loqui Internacio-nal sobre la República pel 50è aniversari, que

el 1981 es va celebrar a la Universitat a Tarra-gona.Les Jornades es van centrar en l’estudi de la tasca duta a terme en els àmbits d’ordenació territorial, sanitat i cultura, d’una banda; de l’altra, sumant-se a una proposta global dins la qual les universitats catalanes estudiaven dife-rents àmbits de l’actuació republicana. La URV se centra especialment en les polítiques refor-mistes engegades en relació amb l’estructura de l’estat, l’economia, l’educació, l’exèrcit i les relacions Església-Estat.

a Universitat Rovira i Virgili potencia la seva presència al món editorial a tra-vés de la producció dels membres de la comunitat universitària amb la crea-

ció del segell Publicacions URV, fruit d’un acord amb les empreses locals Cossetània i Arola Edi-tors i amb la presentació dels cinc títols, quatre novetats i una reedició.Dins de la col·lecció Llavors d’Idees s’ha presen-tat el llibre Entendre la ciència des de dins (o si més no intentar-ho), escrit pels professors Eudald Car-bonell i Policarp Hortolà. L’obra porta per subtítol Reflexions, a través de la pràctica científica, entorn d’una visió epistemològica per al tercer mil·lenni. Dins de la col·lecció Institucional s’han editat dues obres. La Universitat Rovira i Virgili. Una

aproximació als deu primers anys de la uni-versitat pública del sud de Catalunya és l’obra escrita pel professor Antoni Gonzàlez Senmartí, actualment vicerector de Campus i Relacions Institucionals. D’altra banda, Paisatges de la URV és un recull històric fotogràfic dels edifi-cis i espais, amb comentaris dels autors arqui-tectes Ignacio Álvarez i Iván Martín, amb la col·laboració de Miquel Samaranch. També s’ha reeditat l’obra Història dels estudis uni-versitaris a Tarragona: un trajecte de vuit-cents anys, d’Enric Olivé i Josep M. Prats.La col·lecció Recerca s’ha encetat amb el llibre Pagesos en un món de canvis. Família i asso-ciacions agràries, de la professora Montserrat Soronellas.

ANy CULTURAL 2006

La URV i els 75 anys de laII República espanyola

Es crea el segell editorial Publicacions URV

L

L

20 EL CAMPUS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

La fundació gresoL i La urv coL·Laboren i creen un Premi Per aLs estudiants de La fcee

a fundació empresarial Gre-sol ha creat un premi per als estudiants de la Facultat de Ciències Econòmiques i

Empresarials en el marc d’un con-veni subscrit amb la URV i fir-mat per Antoni Pont, president de l’entitat, i Lluís Arola, rector de la Universitat.

L’objecte del conveni es col·laborar en temes de formació de qualitat en el camp de les ciències econò-miques i empresarials, promoure la inserció laboral dels estudiants i impulsar les relacions Universitat-empresa. Amb aquest acord la Funda-ció Gresol promourà un premi al millor expedient de cadascun dels ensenyaments de la Facul-tat Ciències Econòmiques i Empre-sarials (Administració i Direcció d’Empreses, Economia i Ciències Empresarials). En el seu conjunt, la dotació econòmica és de 6.000 €. El conveni també preveu la partici-pació d’estudiants dels últims cur-sos en les activitats de la Funda-

ció Gresol o l’accés dels membres de la Fundació als recursos biblio-gràfics de la Facultat. La Fundació Gresol és una asso-ciació de més de cent empresa-ris de les comarques de Tarragona representants dels diferents sec-tors.Posteriorment es va realitzar una visita a les instal·lacions del cen-tre. L’acte va finalitzar amb un sopar-col·loqui organitzat per la Fundació Gresol a les mateixes instal·lacions, amb la interven-ció d’Agustí Segarra, exdirector general del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) de la Generalitat i cate-dràtic de la URV.

manifest a favor de La tituLació d’enoLogia

es vuit universitats de l’Estat que imparteixen estudis d’Enologia i la Federació Espanyola

d’Associacions d’Enòlegs han fet públic un manifest en con-tra de la desaparició del títol del catàleg de titulacions de grau del Ministeri d’Educació i Ciència. Argumenten que a tots els països amb tradi-ció vitivinícola i forta produc-ció hi ha títols universitaris específics. El manifest destaca que tots els països de la Unió Europea amb tradició vitivi-nícola i els nous productors com els EUA i Austràlia tenen títols específics d’Enologia i que l’Estat espanyol és el ter-cer productor mundial de vi.

També conclou que si real-ment volem que el vi de l’Estat mantingui, i fins i tot incre-menti, les quotes de mercat, en un futur en què la compe-tència mundial serà cada cop més intensa, és imprescindi-ble disposar d’enòlegs ade-quadament formats. Sig-nen l’escrit per la Universitat de Cadis, Dominico Guillén; per Universitat de Còrdova, Antonio Díaz; per la Univer-sitat d’Extremadura, Julia Marín; per la Universitat de La Rioja, Rosario García; per la Universitat de Valladolid, Manuel Gómez; per la Uni-versitat Miguel Hernández, Nuria Martí; per la Universi-tat Politècnica de València,

Domingo Salazar; per la Uni-versitat Rovira i Virgili, Fer-nando Zamora, i per la Fede-ració Espanyola d’Associacions d’Enòlegs, Vicente Sánchez.

L

L

Av. de la Universitat, 1 – 43204 Reus, Campus BellisensTel.: 902 33 78 78 / 977 75 98 01 http://www.fcee.urv.cat a/e: secemp@urv.cat

facuLtat de ciÈncies d’econòmiques i emPresariaLs

C/Marcel.lí domingo, s/n Tarragona, Campus SesceladesTel.: 902 337878/977 558600 http:/www.urv.cat/centres/Enologia a/e: secenol@urv.cat

facuLtat d’enoLogia

21 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / EL CAMPUS

l Consell Social de la URV ha atorgat el premi a la Qualitat Docent 2006 a una experiència

docent compartida entre la URV i l’empresa Dow Chemical Iberica. Aquest projecte col·lectiu dels pro-fessors de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química serà el can-didat de la URV a les distincions Vicenç Vives de la Generalitat.L’ETSEQ i Dow organitzen des de fa vint anys el Curs de Segu-retat, Medi Ambient i Qualitat. L’objectiu és formar els alumnes en continguts, valors i actituds, i aportar informació d’última gene-ració vinculada a la realitat indus-trial. El curs segueix la metodo-logia habitual en la formació continuada dels professionals de la indústria, i s’adreça a alumnes de primer i segon cicle poc fami-liaritzats amb la dinàmica de reso-lució de problemes que afronten

els professionals. Durant les sessions s’ofereix infor-mació contrastada en diversos for-mats i d’orígens diferents. Els alum-nes la gestionen i processen per transformar-la en coneixement, de manera que es construeix de forma autònoma en interrelació dialèc-tica amb els altres i amb l’entorn i, finalment, es propicien situacions de debat entre iguals.Un conjunt de professors universi-

taris i tècnics de la indústria química han desenvolupat aquesta experièn-cia docent singular, que ha tingut una àmplia repercussió en l’entorn professional de l’empresa química, ja que ha arribat a més de 3.000 persones i és un referent de quali-tat per a altres empreses del sector. L’ETSEQ ha aprofitat l’experiència per fer plantejaments similars amb empreses especialitzades en altres àmbits de coneixement.

congrés internacionaL d’inteL·LigÈncia artificiaL

Av. dels Països Catalans, 26 – 43007 Tarragona, Campus SesceladesTel.: 902 33 78 78 / 977 55 97 00 http:// www.etse.urv.cat A/e: secetse@urv.cat

escoLa tÈcnica suPerior d’enginyeria

Premi de quaLitat docent a La coL·Laboració urv-dow

Av. dels Països Catalans, 26 – 43007 Tarragona, Campus SesceladesTel.: 902 33 78 78 / 977 55 97 00 http:// www.etseq.urv.cat A/e: secetseq@urv.cat

escoLa tÈcnica suPerior d’enginyeria química

L

E

’ETSE va acollir del 3 al 5 d’abril el Congrés Inter-nacional MDAI 2006 (Models de Decisió per a

Intel·ligència Artificial), copre-sidit pels professors Aïda Valls i Josep Domingo, del Departament d’Enginyeria Informàtica i Mate-màtiques. Es va fer a la sala de graus de l’Escola Tècnica Supe-rior d’Enginyeria, al campus Ses-celades.Constitueix un fòrum d’investigadors que discuteixen sobre com es poden aprofitar les creixents prestacions dels siste-

mes de computació com a suport per prendre decisions. Actualment moltes aplicacions d’intel·ligència artificial inclouen processos de fusió d’informació i de suport a la presa de decisions. En la conferència van partici-par, entre altres investigadors, el japonès Michio Sugeno, de la Universitat Doshisha, que l’any 1985 va desenvolupar un model de referència en lògica borrosa (fuzzy). Va parlar sobre un model computacional basat en el llen-guatge que pot imitar el cervell humà.

La primera d’aquestes conferèn-cies es va fer el 2004 a Bar-celona i la segona, a Tsukuba (Japó) el 2005. La MDAI 2006 va tenir el suport de la URV, l’ETSE, l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA), ads-crit al CSIC; l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial, la Socie-tat Europea de Lògica Fuzzy i Tec-nologia, la Societat Japonesa per la Teoria Fuzzy i la Informàtica Intel·ligent, l’Ajuntament de Tarra-gona i la Diputació de Tarragona. Per a més informació, consulteu Http://www.mdai.info/mdai2006.

22 EL CAMPUS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

dia internacionaL de La infermeria a tortosa

Av. de Roma, 17 – 43005 Tarragona, Campus CentreTel.: 977 25 01 25 http:// www.urv.cat/centres/infermeria A/e: secinf@urv.cat

l Dia Internacional de la Infermeria, el 12 de maig, es va celebrar enguany al Teatre Auditori Felip Pedrell

de Tortosa, amb el lema “Nous reptes”. La tutoria per a la incor-poració a la pràctica clínica, el programa per a les persones amb dependències i la infermeria a l’espai europeu van ser els temes protagonistes.La inauguració va comptar amb la presència de Joan Sabaté, alcalde de Tortosa; Blanca Cue-vas, directora d’Infermeria de l’Hospital Verge de la Cinta; Cinta Villó, infermera adjunta de l’Àrea Bàsica Sant Carles de la Ràpita-

Alcanar, i Irene Vidal, professora de l’Escola d’Infermeria de la URV al campus Terres de l’Ebre. En les diferents ponències van intervenir Cinta Estrada, adjunta d’Infermeria de l’Hospital; Lluïsa Brull, infermera referent del PRO-DEP (Programa per a l’Impuls i l’Ordenació de la Promoció de l’Autonomia personal); M. Josep Cervera, treballadora social del mateix programa, i Milagros Garriga, responsable del pro-grama a la Delegació de Benestar i Família de la Generalitat a l’Ebre.Roser Ricomà, directora de l’EUI de la URV de Tarragona, va ser l’encarregada de la ponència

“L’adaptació de la formació infer-mera a l’espai europeu”. Final-ment la cloenda va anar a cà-rrec d’Azael Fabregat, director del Campus; Sara Romaguera, infer-mera i subdirectora del campus, i Blanca Cuevas. La diada la va organitzar l’Hospital Verge de la Cinta, l’ICS àmbit d’atenció primària Terres de l’Ebre, la Clínica Terres de l’Ebre i el Campus de la URV. Hi van col·laborar l’Institut Munici-pal d’Activitats Culturals i Turísti-ques de Tortosa, l’Ajuntament, el Servei Català de la Salut i els ser-veis territorials del Departament de Salut de la Generalitat.

escoLa universitària d’infermeria

graduació de Les Primeres Promocionsde PubLicitat i Periodisme

Plaça Imperial Tàrraco, 1 – 43005 Tarragona, Campus CentreTel.: 902 33 78 78 / 977 55 95 98 http://www.urv.cat/lletres/ A/e: secllet1@urv.cat

a URV ja té les primeres pro-mocions de Publicitat i Rel-acions Públiques i Period-isme, ensenyaments de la

Facultat de Lletres. L’acte de grad-uació dels 76 joves va tenir lloc el 2 de juny a l’Aula Magna del cam-pus Centre.La padrina dels nous periodistes va ser la televisiva Mònica Terri-bas, professora de la Universitat Pompeu Fabra, que els va reco-manar que cada dia es pregun-tin si la feina que fan pot ajudar a fer una societat millor. De la seva banda, el padrí dels publicitaris, el creatiu Toni Segarra, els va suggerir que es resistissin a la tendència del sistema d’especialitzar-se i els va

demanar que es mantinguin curio-sos i que aprenguin sempre.El cap de la unitat predepartamen-tal de Comunica-ció, Bernat López, els va adver-tir que ara aca-baven la carrera en minúscules i que començava la carrera en majús-cules. També van intervenir la degana, Mercè Jordà, i el rector, Xavier Grau, que feia el seu primer acte oficial des que ha estat ele-

git. Durant l’acte es va projectar un vídeo dels cinc anys de les titu-lacions.

facuLtat de LLetres

L

E

2�

es III Jornades d’Educació, organitzades pel Depar-tament de Pedagogia de la URV, van servir de marc

per fer un homenatge pòstum al professor Vicent S. Ferreres en un emotiu acte celebrat a la Facul-tat de Ciències de l’Educació i Psi-cologia. Les jornades tenien com a lema “Valors de les persones, desenvolupament social”.El catedràtic de l’Àrea de Didàc-tica i Organització Escolar de la Facultat de Pedagogia de la Uni-versitat de Màlaga, Miguel Ángel Santos, pronuncià una conferèn-cia sobre “Arqueología de los sentimientos”. D’altra banda, el rector de la URV, Lluís Arola, va fer la cloenda de les Jornades, i a continuació diferents intervencions van recor-dar la persona de Vicent S. Ferre-res, es lliurà una placa comme-morativa a la família i es projectà

un audiovisual com a recordatori. L’acte va acabar amb un concert.També en el marc d’aquestes Jor-nades es va organitzar una sessió de tarda sobre “Educació i ciu-tat educadora”, al Palau Firal i de Congressos amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona.La finalitat de la Jornada va

ser promoure del concepte d’educació, com una cosa que va més enllà dels mateixos cen-tres educatius. L’educació és cosa de tota la ciutat i, alhora, el pro-grés de la ciutat està estretament lligat a una educació integral i de qualitat. L’educació és el capital social de la ciutadania i la ciutat.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / EL CAMPUS

C/ Sant Llorenç, 21 – 43201 Reus, Campus vapor NouTel.: 902 33 78 78 / 977 75 93 45 http://www.urv.cat/centres/fmcs/index.html A/e: secmed@urv.cat

facuLtat de medicina i ciÈncies de La saLut

Ctra. de valls, s/n – 43007 Tarragona, Campus SesceladesTel.: 902 33 78 78 / 977 55 80 98 http://www.fcep.urv.cat A/e: secedu1@urv.cat

facuLtat de ciÈncies de L’educació i PsicoLogia

ceLebrat eL simPosi d’obesitatl Palau de Fires i Con-gressos de Reus va aco-llir el passat mes de maig la vuitena edició del Sim-

posi d’Obesitat, d’àmbit estatal, que va tractar aspectes bàsics i aplicats. S’hi van presentar els últims avenços en el coneixement de l’epidemiologia, fisiopatolo-gia, en el tractament terapèutic i les complicacions associades.El Simposi estava organitzat per la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Bio-

tecnologia de la URV, la Unitat de Nutrició del Servei de Medi-cina Interna de l’Hospital Univer-sitari Sant Joan i la Fundació URV. Els directors van ser Jordi Salas-Salvadó i Mònica Bulló. S’adreçava a professionals i per-sones en formació interessats en l’obesitat. La trobada era part del programa Doctorat Interuni-versitari Nutrició i Metabolisme, del Màster Interuniversitari del mateix nom i del programa de postgrau en Nutrició i Salut, en

curs a la Universitat. A més, esta-va avalat per set societats mèdi-ques.Van patrocinar el Simposi ABBOTT, GlaxoSmithkline, Pfizer, Roche i Sanofi Aventis, amb la col·laboració de l’Institut Català de la Salut, el Servei d’Atenció Primària Reus-Altebrat, el Departament de Salut de la Generalitat, la Fundació Nucis, el Col·legi Oficial de Metges, l’Ajuntament de Reus i la Dipu-tació de Tarragona.

E

homenatge aL Professor vicent ferreres dins Les Jornades d’educació

L

24 EL CAMPUS / RREVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

Jornades turisme cuLturaL a La mediterrània

C/Joanot Martorell, 15, vila-seca, Campus vila-secaTel: 977 395709 http:/www.euto.urv.cat a/e: euto@urv.cat

escoLa universitària de turisme i oci

l paranimf del rectorat va acollir del 29 de març a l’1 d’abril les jornades de tur-isme cultural a la mediter-

rània, amb el subtítol “innovació, creativitat i desenvolupament regional”. Hi van participar seixanta persones procedents de Catalunya, diversos punts de l’Estat espanyol, França, el Marroc i Turquia. Les Jornades van permetre buscar i trobar vies de solució al necessari acostament entre el sector cultural i el sector turístic. Tenien l’objectiu comú de donar a conèixer continguts cul-turals, establir formats de pre-sentació del patrimoni, ja sigui material o intangible, i innovar creativament les pròpies formes culturals per tal de facilitar i pro-moure processos de desenvolu-pament a escala local i regional.La posada en valor del patri-moni, ja sigui espiritual, històric, cultural, estètic o recreatiu,

ha de basar-se en la durabili-tat i en la transparència dels pro-cessos que la fan possible. Des d’aquesta perspectiva, el turisme ha de ser entès com un instru-ment per transmetre cultura. Per a això caldrà que cada destina-ció es plantegi d’una manera efectiva: què ha comunicar? a qui? com? i amb quina finalitat? Només d’aquesta manera serà possible atendre les necessitats de regulació, allà on el turisme està alterant més enllà del que es vol-dria les condicions de vida de les

ciutats i les societats locals, i les necessitats de promoció de noves pràctiques de turisme cultural, a una vora i altra de la Mediterrà-nia. Va organitzar les Jornades l’Àgora Universitària de la Medi-terrània, formada per la UAB, l’Institut Europeu de la Mediterrà-nia (IEMed) i la URV, a través de l’Escola de Turisme i Oci de Vila-seca. Van col·laborar en la inicia-tiva la Fundació Caixa Tarragona i el Patronat Municipal de Turisme de Tarragona.

PLenari deL gruP d’estudis de PoLítica criminaL

Av. de Catalunya, 35 – 43002 Tarragona, Campus CentreTel.: 902 33 78 78 / 977 55 83 82 http://www.fcj.urv.cat A/e: secjur@urv.cat

a 28a reunió científica i l’assemblea plenària del Grup de Estudis de Polí-tica Criminal va tenir lloc

enguany a la Facultat de Cièn-cies Jurídiques de la URV, durant els dies 5 i 6 de maig. Els partici-pants van treballar conjuntament per formular una proposta pro-gressista per al tractament penal, processal i penitenciari del terro-risme que s’ajustés a la nova dimensió del problema, plante-jada amb l’aparició de la violèn-cia fonamentalista islàmica, però

alhora també per la treva perma-nent d’ETA.La reunió es va fer per primer cop a Tarragona gràcies a l’esforç de l’Àrea de Dret Penal, del Departament de Dret Públic de la URV i de la Facultat. El Grup de Estudis de Política Criminal està integrat per un ampli col·lectiu de més de cent catedràtics i pro-fessors titulars de Dret Penal, magistrats del Tribunal Suprem, magistrats de tribunals superiors de justícia de comunitats autò-nomes, magistrats d’audiències

provincials, jutges i fiscals. Entre els membres més cone-guts destaquen el fiscal gene-ral de l’Estat, Cándido Conde-Pumpido; el Ministre de Defensa, José Antonio Alo-nso, o magistrats del Tribu-nal Suprem, com José Antonio Martín Pallín. El Grup es va crear el 1989, a partir d’una trobada celebrada a la Universitat de Màlaga amb motiu de l’aprovació del Mani-fest per una nova política sobre la droga.

facuLtat de ciÈncies Jurídiques

E

L

cicLe d’activitats formatives

Av. de la Universitat, 1- 43204 Reus, Campus BellissensTel.: 902 337878/977 759878 a/e: etsa@urv.cat

escoLa tÈcnica suPerior d’arquitectura (etsa)

’Escola Tècnica Supe-rior d’Arquitectura ha des-envolupat durant els pri-mers mesos de l’any un

seguit d’activitats formatives per als alumnes paral·lelament a les classes. L’arquitecte Jean Phili-ppe Vassal va pronunciar la con-ferència “Fonaments projectuals”, que estava oberta als arquitec-tes de la demarcació de Tarra-gona. Els arquitectes Manuel Bailo i Rosa Rull, professors de l’Escola d’Arquitectura de la Uni-versitat d’Alacant, van parlar de “Docència i obra pròpia”. Emiliano López Matas, arquitecte, profes-sor del Departament de Projec-tes de l’ETSAV i de l’Escola Elisava, va parlar sobre “Arquitectura i dis-

seny. Obra pròpia”. L’arqueòloga Immaculada Teixell Navarro va fer una exposició sobre “La granja benedictina dels frares al Morell”. Jaume Juan i Gerard Marsal, pro-

motor i músic de jazz, respecti-vament, van fer una intervenció sobre “Fonaments arquitectònics aplicats a la música de jazz”. D’altra banda, al maig els estu-diants van visitar l’Institut Pere Mata de Reus per assistir a la pre-sentació del projecte museístic i arquitectònic de la Capsa Gaudí, amb una explicació a càrrec de l’arquitecte director de l’obra, Gabriel Bosques. El passat 8 de juny es va presentar a Tortosa el “Taller de l’aigua”. Es tracta d’un estudi sobre les mines de Riu-doms, una col·laboració entre el COAC i l’Escola d’Arquitectura de Reus. Aquest acte va tenir lloc a la seu de la demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes.

L

2�

Port aventura LLiura beques Per estudiar a La urv aLs seus treba-LLadors

El parc temàtic lliura a 38 treballadors les primeres beques de 300 € cadascuna per estudiar a la URV. La convocatòria s’ha fet per primera vegada i tindrà continuïtat en el futur. La major part estudien Turisme, Administració d’Empreses, Ciències Empresarials o Ciències Econòmi-ques, però el ventall d’estudis és ampli: Publicitat i Relacions Públiques, Dret, Filologia Hispà-nica i Anglesa, Psicolo-gia, Enginyeria Tècnica en Informàtica i Engin-yeria Industrial, Nutri-ció i Dietètica, Aviació Comercial, Inferme-ria, Química, Enginyeria Química i Treball Social.

dIA: 27

MES: gENER

URv

dia a dia

DIA A DIA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

RECULL dE NOTíCIES

Jornada cataLana d’infermeria d’innovació docent

Aquesta Jornada va tenir lloc a l’Escola Universitària d’Infermeria de Tarragona i s’hi van reunir una trentena de docents de la URV, de la ciutat i del campus de les Terres de l’Ebre, per seguir treballant en el disseny del programa de grau en Infermeria. La trobada es va fer en el marc d’un projecte comú amb les escoles d’Infermeria de Lleida i

Girona. Van orientar aquest tre-ball professores de la Universitat de la Frontera (Temuco, Xile), que es van formar a la Univer-sitat McMaster del Canadà i te-nen una àmplia experiència en innovació docent i en canvis de plans d’estudis.

dIA: 1

MES: fEBRER

ESCOLA UNIvERSI-

TàRIA d’INfERMERIA

La urv incorPora eL domini .cat a La seva identitat a internet

La Universitat ja té activat el domini CAT a la xarxa, com a institució per-tanyent a la comunitat lingüística i cultural catalana. Ha estat la pri-mera universitat catalana i de les primeres institucions a tenir-lo. El .cat és un domini específic destinat a representar a Internet els usuaris que s’expressen en català o que estan en relació directa amb la promoció de la llengua o la cultura catalanes, fins i tot expressant-se en altres llengües. Servirà per ressaltar a escala global l’existència de la llengua i la cultura pròpies, i és el primer que representa un grup lingüístic i cultural.

dIA: 15

MES: fEBRER

URv

27

visita d’universitats d’ontarioUna delegació de les universitats canadenques de McMaster i Waterloo es va desplaçar a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria per conèixer les activitats que s’hi fan i intercanviar informació sobre les activitats de recerca, especialment en el camp de l’electrònica i la fotònica.

dIA: 22

MES: fEBRER

ESCOLA TÈCNI-

CA SUPERIOR

d’ENgINyERIA

dia a diadia a diadia a dia

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / DIA A DIA

conferÈncia de JuLen madariaga a comunicació

L’advocat Julen Madariaga, doctor en Dret, actual membre del col·lectiu pacifi sta Aralar i un dels fun-dadors d’ETA, va pronunciar una conferència so-bre el procés de pau a Euskadi per als estudiants de Periodisme de la URV. Aquest acte acadèmic s’organitzava en el marc de l’assignatura Perio-disme Especialitzat en Confl ictes, que imparteix el periodista expert en el País Basc Antoni Batista.

dIA: 22

MES: fEBRER

fACULTAT dE

LLETRES

seminari internacionaL sobre edi-ficis PÚbLics i fòrum de La ciutat romana

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica va acollir el primer seminari inter-nacional dels quatre previstos el 2006. Jean-Charles Balty, professor emèrit de la Universitat de París- la Sorbona el va inaugurar amb la conferèn-cia “La basilique du ‘forum bas’ de Tarragone et l’Histoire de l’architecture romaine”.

dIA: 23

MES: fEBRER

ICAC

ii congrés cuLtura i territori a Les comarques de La diòcesi de tortosaAquest II Congrés va tenir lloc els dies 30, 31 de març i 1 d’abril al Museu Comarcal del Montsià, a Amposta, i el dia 2 d’abril, a Rossell. L’organitzaven el campus de les Terres de l’Ebre, la Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre de la URV i la Universitat Jaume I de Castelló. El 2001 se’n va fer-se la primera edició i les motivacions que van propi-ciar-lo continuen plenament vigents. Es tracta d’un fòrum de debat i refl exió al voltant d’aquest àmbit geogràfi c de referència, fragmentat administrativament i abocat a una marginalitat perifèrica. El territori constitueix una cruïlla cultural i s’ha de treballar per la seva vertebració, la potenciació i la projecció.

dIA: 31

MES: MARÇ

CAMPUS TERRES dE

L’EBRE

2�

dia a diadia a diadia a dia

DIA A DIA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

cLoenda i LLiurament de diPLomes deL curs actuaLitZació cientificotÈc-nica en La indÚstria Petroquímica

El curs, organitzat per Repsol YPF, la Facultat de Química i l’Escola Tèc-nica Superior d’Enginyeria, va fer la cloenda de la cinquena edició. S’imparteix fa cada any per facilitar coneixements actualitzats de quí-mica o d’enginyeria química als alumnes dels dos centres, per com-plementar la seva formació. S’hi van pronunciar dues conferències: “Desenvolupament i millora contínua de tecnologies pròpies: OP/SM i derivats”, a càrrec de Francisco Fernández, director de Tecnologia Quí-mica del Centre Tecnològic de Repsol YPF (CTR), i “Refl exions sobre la indústria del petroli i petroquímica”, a càrrec de Jacobo Hernández, director de Control de Gestió de Repsol YPF.

dIA: 27

MES: ABRIL

ESCOLA TÈC-

NICA SUPE-

RIOR d’ENgINyERIA

QUíMICA

dones PÚbLiques. PoLítica i gÈnere a L’esPanya deL segLe XX

Es presenta el llibre Dones públiques. Política i gènere a l’Espanya del segle XX (Arola Editors, 2005) de Montserrat Duch, professora i inves-tigadora d’Història Contemporània de la Facultat de Lletres de la URV en un acte al Teatre El Magatzem, de la Cooperativa Obrera de Tarra-gona, que encapçala . Marta Selva, presidenta de l’Institut Català de les Dones. L’obra enceta la col.lecció Atenea d’Arola Editors, dedicada als estudis de les dones, gènere i feminisme que la mateixa investiga-dora dirigeix.

dIA: 4

MES: ABRIL

fACULTAT dE

LLETRES

fira eXPoebre La URV és present en un estand a ExproEbre 2006, la 62a Fira Multisec-torial de les Terres de l’Ebre. S’informa els joves i públic en general sobre els ensenyaments i els serveis que ofereix, i s’hi presenta la programació de la Universitat d’Estiu. En aquesta fi ra es realitza la presentació dels cursos d’estiu de l’any 2006 de la Universitat d’Estiu URV - UETE. L’acte va anar a càrrec d’Azael Fabregat, director del Campus Terres de l’Ebre.

dIA: 28

MES: ABRIL

URv

2�

es trasPLanten 35 arbres deLs terrenys deL futur centre en quí-mica sostenibLe

La Universitat ha trasplantat a diferents espais enjardinats del campus Sescela-des (ETSE-ETSEQ, Biblioteca i FCEP) 35 arbres (22 garrofers, 10 oliveres i 3 alzi-nes) afectats per les obres del nou Centre d’R+D+I en Química Sostenible, al mateix campus Sescelades. S’ha creat un programa de seguiment individua-

litzat per avaluar-ne l’adaptació i millorar el coneixement existent en aquest camp, per aplicar-lo en futures actuacions. L’operació l’ha fet una empresa especialitzada, supervisada pel Servei de Recursos Materials i el Servei de Recursos Científi cs i Tècnics de la URV.

dIA: 17

MES: MAIg

URv

dia a diadia a diadia a dia

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / DIA A DIA

congrés vins de cataLunya aL mónEl congrés Vins de Catalunya al Món, VICAM, se celebra al recinte del Palau Firal i de Congressos de Tarragona. En paral·lel han tingut lloc unes jornades sectorials sobre comercialització i internacional-ització dels vins amb D.O. catalana. Els promotors de l’iniciativa han estat l’Ajuntament de la ciutat, la Facultat d’Enologia de la URV i MKTV, Marketing Vitivinícola, amb la col.laboració de nombroses entitats. Es trac-tava de promocionar i divulgar els productes de qualitat del territori, bus-cant que Tarragona per esdevingui la capital del sector vinícola català.

dIA: 8

MES: MAIg

fACULTAT

d’ENOLOgIA

acaba eL iv curs d’òPera obertaAcaben les retransmissions de les representacions del programa Opera Oberta d’aquest curs per als alumnes de la URV. El professor Enrique Fuentes és el res-ponsable de l’activitat. Es va representar Don Giovani, de Wolfgang Amadeus Mozart, la quarta i última òpera, en diferit des del Teatro Real de Madrid, que la va posar en escena a principis de la temporada 2005-06.Òpera Oberta és un programa docent sobre el gènere operístic que es fa amb el Liceu virtualment, que ofereix quatre obres i que té el valor de crèdits acadè-mics de lliure elecció per als estudiants. El programa ha tingut un gran ressò entre els estudiants i participen universitats catalanes, espanyoles i estrangeres.

dIA: 17

MES: MAIg

fACULTAT dE CIEN-

CIAS dE L’EdUCACIó

I PSICOLOgíA

es Presenta eL LLibre darrers escrits, d’ernest LLuch

L’obra Darrers escrits, d’Ernest Lluch, publi-cada per editorial Base, la va presentar Esther Forgas, catedràtica de la Facultat de Lletres de la URV a la Llibreria de La Rambla de Tarrag-ona. Hi van assistir Lluís M. de Puig, autor del pròleg i vicepresident de la Fundació Ernest Lluch, i Mercè Morales, conservadora del Museu d’Història de Catalunya.

dIA: 19

MES: MAIg

fACULTAT dE

LLETRES

�1

gent de casa

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / GENT DE CASA

Amin Maalouf, investit doctor honoris causa per la URV

’escriptor libanès Amin Maalouf s’ha convertit en el dissetè doctor hono-ris causa de la URV. L’acte

d’investidura va tenir lloc el 6 d’abril al Paranimf de la Universitat i el padrí del doctorand va ser el pro-fessor d’Història Enric Olivé, director de la càtedra UNESCO per al Diàleg Intercultural a la Mediterrània de la URV. Maalouf, periodista i escriptor de novel·les i assajos, està consid-erat un dels màxims exponents de la literatura àrab. L’escriptor libanès francòfon (Beirut, Líban, 1949) és autor de nombro-ses novel·les que es desenvolupen a l’Àfrica, l’Orient Mitjà i la Medite-rrània, sovint basades en esdeveni-ments i personatges històrics i sem-pre amb un denominador comú de lluita per la coexistència i toleràn-cia de les diferents cultures .A mig camí entre les cultures i llengües àrab i francesa, religió cristiana i

educació libanesa, treballa a França amb la convicció de la necessitat de reforçar els ponts que uneixen Orient amb Occident. Els seus llibres han estat traduïts a més de vint llen-gües.Aquest tema el compromet amb la seva societat actual i formula: “Les tradicions culturals només mereixen ser respectades en la mesura que són respectables, és a dir, en l’exacta mesura que elles respecten els drets fonamentals d’homes i dones”. Maalouf és capaç de transmetre al lector la creença en una socie-tat amb possibilitats de superar-se i de conviure enriquint-se en les seves diferències, tot i ser testimoni de les seves pitjors brutalitats.La seva família estava ja impli-cada en el compromís intel·lectual i social, el seu pare era escriptor, pro-fessor i periodista. Es va educar en les escoles franceses de jesuïtes de Beirut, on va estudiar sociologia i

economia política. Va començar escrivint com a periodista articles de política internacional al diari Al Nahar. Davant la cruel guerra civil libanesa del 1976, es va exiliar a França, jun-tament amb la seva dona i tres fills. Va ser redactor en cap de Jeune Afrique, i va cobrir nombrosos esde-veniments importants com la guerra de Vietnam, la revolució d’Iran i va fer reportatges en més de seixanta països, entre el quals Índia, Ban-gladesh, Etiòpia, Somàlia, Kenya, el Iemen i Algèria. A partir del 1985, Maalouf es dedica plenament i exclusivament a l’escriptura, i és autor d’una des-ena de novel·les. Ha rebut el premi Mediterrani 2004 per Orígens, el Premi Europeu d’Assaig 1999 per Les identitats que maten, el premi Goncourt 1993 per la La Roca de Tànios i el premi Maison de la Presse 1988 per Samarcanda.

L

ESCRIPTOR I PERIOdISTA

�2

dISTINgUITS

rancesc Díaz, catedràtic de Física Aplicada, i Josep Lluís Domingo, catedràtic de Toxi-cologia, han estat nome-

nats professors distingits de la URV. Aquesta és una figura que reco-neix els serveis prestats pels profes-sors a la Universitat. A més de Díaz i Domingo, són professors distingits de la URV Virginia Cádiz (Química Orgànica), Eudald Carbonell (Prehis-tòria), Carmen Claver (Química Inor-gànica), Francesc Giralt (Enginyeria Química), Lluís Masana (Medicina), Joan Prat (Antropologia Social) i Cristóbal Richart (Medicina). Francesc Díaz, del Departament de Química Física i Inorgànica, exerceix la docència a la Facultat de Química i és cap del grup de recerca de Física i Cristal·lografia de Materials, que investiga en materials làser, mate-rials d’òptica no lineal, materials superconductors i desenvolupament de nous làsers d’estat sòlid. Josep Lluís Domingo és docent a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i director del Laboratori de

Toxicologia i Salut Mediambiental de la URV, on s’investiga sobre toxi-citat de metalls, antagonistes en les intoxicacions per metalls pesants, toxicologia reproductiva i desenvo-lupament, comportament animal, estrès i toxicologia neural, metalls, dioxines i medi ambient. La consideració de professor dis-tingit comporta una reducció de dotze crèdits/any en la càrrega docent durant quatre anys i la con-cessió d’una beca URV de caràcter extraordinari pel mateix període. Es pot atorgar a professors amb dedicació a temps complet a peti-

ció pròpia, com a reconeixement per les aportacions singulars a l’àmbit de la docència (disseny d’ensenyaments, plans d’estudis, projectes d’innovació educativa), la creació d’una escola de coneixe-ment (direcció de tesis doctorals), l’excel·lència investigadora (ava-luacions positives del complement de productivitat), la participació en la captació de recursos econòmics (com a responsables de contrac-tes d’R+D+I i de transferència), en tasques de gestió o la contribució destacada a la projecció pública de la URV.

La URV nomena professors distingits els Drs. Francesc Díaz i Josep Lluís Domingo

f

osep Anton Ferré, catedràtic de Mecànica de Fluids a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química i fins

ara vicerector de Personal Docent i

Investigador de l’equip de govern de la URV, va ser nomenat director general d’Universitats de la Gen-eralitat de Catalunya. És nascut a Vila-seca (Tarragonès) el 1958, lli-cenciat en Ciències Químiques (1980) i doctor en Ciències Quími-ques per la Universitat de Barce-lona, i va fer estades postdoctorals a Cambridge i Toronto. Ha treballat en els àmbits de recerca de caracterització experi-mental de fluxos turbulents natu-rals o d’interès industrial usant tècniques d’anemometria i de PIV, transport convectiu de calor i matèria, anàlisis de dades tur-bulentes per tècniques de reco-

neixent de patrons i processament d’imatges, i dinàmica de sistemes no lineals.Dels del 2004 ha ocupat el càrrec de vicerector de Personal Docent i Investigador en l’equip del rector, Lluís Arola, i en una etapa ante-rior va ser vicerector d’Economia i Organització. Ha estat direc-tor del Departament d’Enginyeria Mecànica, de l’Escola Tèc-nica Superior d’Enginyeria Quí-mica i de l’Escola Tècnica Supe-rior d’Enginyeria, membre de la Comissió Gestora de la URV, cap d’estudis de l’Escola d’Enologia i membre del Claustre constituent de la UB.

El professor i vicerector Josep Anton Ferré, nomenat director general d’Universitats

J

GENT DE CASA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

��

vi Premi Jaume ciuranaL’empresa Rius i Rius Assessors i la Facultat d’Enologia han atorgat a l’alumne José Hidalgo el VI Premi al millor alumne de l’última promo-ció d’Enologia dotat amb 3.000 €.

Premi dow 2006L’alumna Maria del Mar Carmona, que acaba Enginyeria Química, ha rebut el premi DOW 2006 dotat amb 10.000 € per seguir desenvolu-pant la seva formació. Maria del Mar Carmona ha estat seleccionada com la millor estudiant que acaba els estudis superiors d’Enginyeria Química.L’alumna guanyadora ha presentat el projecte de fer un màster relacionat amb aspectes tècnics i econòmics de la indústria del petroli i del gas. Com a finalistes del premi s’han distingit els alumnes Carmen Martina i Jesús Rubio. L’acte de lliurament d’aquest premi es va fer coincidir amb l’inici del curs anual, organitzat per la URV, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química i l’empresa DOW.

Premi Joan LLuís vives L’alumna Beatriz Tosal, que cursa el programa de doctorat d’Antropologia de la Medicina, ha guanyat el Premi de Comunicació Científica Joan Lluís Vives de la modalitat ciències bàsi-ques, ciències de la salut, enginyeries i arquitec-tures per l’article periodístic titulat “El dolor i els seus noms”, basat en la seva tesi doctoral. Tosal rep 1.500 € de premi i la publicació de l’article al setmanari El temps.

camPus d’eXceL·LÈncia Les dues alumnes de doctorat de la URV Gabri-ela Martín i Alícia Rubalcaba van ser seleccion-ades per participar en el Campus d’Excel·lència

organitzat per la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria i la Universitat de La Laguna el passat mes de maig a Fuerteventura (Canàries). Juntament amb 97 alumnes més, van tenir l’oportunitat d’aprendre de científics rellevants, entre els quals onze premis Nobel, el premi Rei Jaume I o el premi Príncep d’Astúries, empresa-ris d’èxit reconegut mundialment, exmandata-ris i representants qualificats d’organitzacions internacionals.

Premi Lear d’innovacióÁngel Mario Zaballos, estudiant d’Enginyeria Informàtica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la URV, ha guanyat el premi Lear d’Innovació pel projecte “Banc de proves virtual per a la simulació d’un dispositiu electrònic”, que controla de seguretat del vehicle. Antonio Fornos, estudiant d’Enginyeria en Automàtica i Electrònica, ha guanyat un accèssit pel projecte “Implementació d’una versió bàsica de con-trol de velocitat i parell de forces d’una màquina elèctrica mitjançant control vectorial totalment funcional en models Matlab/Simulink”. El premi està dotat amb 3.000 €, però enguany el jurat va decidir atorgar un accèssit de 1.000 €.

Premi Programari LLiure 2005 Manuel Giménez, graduat en Informàtica per la URV, ha rebut un dels premis atorgats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) als millors desenvolupa-ments originals en català fets en programari lli-ure dotat amb 2.000 €. El treball premiat és el projecte final de carrera i es titula “Estudi per la implementació d’un sistema de raonament basat en casos”.

l Departament de Filologia Catalana homenatjà Joaquim Mallafrè amb motiu de la seva jubilació després de 34 anys com a professor universitari. Amb el títol

de Paraula Donada es va organitzar una jor-nada acadèmica a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres presentada per la directora del Depar-tament, Carme Oriol. Mallafrè ha combinat la docència, primer com a catedràtic d’institut i després a la Universitat, amb una vasta i reex-ida tasca com a traductor de la qual l’obra més emblemàtica ha estat l’Ulisses, de James Joyce, de la qual enguany es compleixen 25 anys.Durant la part acadèmica de la jornada van intervenir Ferran Madico amb “Paraula en boca”. Després Sean Golden va exposar “L’Ulisses de Joaquim Mallafrè en el camí cap a Ítaca”, i Anthony Pym va explicar “Mallafrè,

traductor”. Carles Miralles va intervenir amb “Encertar-la i la perfecció del llenguatge. Els tractes de Mallafrè amb la llengua”.Finalment en l’acte d’homenatge pròpiament van prendre la paraula la degana del centre, Mercè Jordà, i el mateix Joaquim Mallafrè, que va fer una exposició sobre “Memòria de traduc-ció: literali-tat i equivalèn-cies”. Dolors Joanpere va oferir una lec-tura dels textos del professor, i el rector, Lluís Arola, es va encarregar de la cloenda.

Homenatge a Joaquim Mallafrè

E

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / GENT DE CASA

�4

CURRíCULUM

· Catedràtic d’Enginyeria Química.· Investigador distingit de la Generalitat de Catalunya.

· Professor distingit de la URV.· Director del Centre d’Innovació enTecnologia Química (CTQ) de la Xarxa d’Innovació Tecnològica del CIDEM(Dept. d’Indústria - Generalitat deCatalunya, Tarragona.

· Vocal del Consell de Direcció de Agència de Residus de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya.

Titulacions· Enginyer Químic Diplomat (1970), Institut Químic de Sarrià.

· Llicenciat en Ciències Químiques (1976), Universitat de Barcelona.

· Master of Applied Science (M.A.Sc.) (1973), Universitat de Toronto.

· Doctor of Philosophy (Ph.D.) (1976),Universitat de Toronto.

· Doctor en Ciències Químiques (1977),Universitat de Barcelona.

· Diplomat en Direcció i Gestió d’Empreses (1991), ICT Barcelona.

àrees de recerca· Física de fl uids· Anàlisi experimental i computacional de la turbulència

· Experimentació i computació de fenòmens de transport

· Anàlisi de sèries temporals i control de processos mitjançant xarxes neurals

· Algorismes cognitius de classifi cació i de reconeixement de formes

· Disseny de nous fàrmacs i d’inhibidors antivíric mitjançant sistemes intel·ligents i descriptors moleculars

· Anàlisi experimental i computacional dels processos de separació en membranes modifi cades químicament

· Evaporació de contaminants de medis aquosos

· Ecologia de processos industrials· Liqüefacció catalítica de carbó · Mètodes cooperatius per l’ensenyament de l’Enginyeria Química

que s’acabaria a Barcelona però que va anar fi ns al sud.

Vist amb perspectiva, s’ha pene-dit de no haver insistit per quedar-se a Barcelona?Penedir-se de la trajectòria d’un és un exercici d’autofl agel·lació perquè tampoc la pots can-viar. No me’n penedeixo pràcti-cament gens. No, perquè quan vaig anar al Canadà a formar-me tenia clar que la meva vocació era docent. Vol dir que a part de la recerca per generar coneixe-ment, inventar, innovar, jo tenia la vocació de lligar això a la for-mació de persones, a facilitar

La universitat s’ha de transformar

francesc giraLt

DESCENTRALITZACIÓ I PARTICIPACIÓ EN LA GESTIÓ UNIVER-SITÀRIA SÓN DUES DE LES IDEES DOMINANTS QUE EXPOSA EN AQUESTA ENTREVISTA FRANCESC GIRALT (BARCELONA,1948), CATEDRÀTIC D’UNIVERSITAT DE L’ÀREA I DEL DEPARTAMENT D’ENGINYERIA QUÍMICA, RESPONSABLE DEL GRUP DE RECERCA DE FENÒMENS DE TRANSPORT I PROFESSOR DISTINGIT DE LA URV. CONSIDERA QUE LES PERSONES SÓN LA PEÇA CLAU NE-CESSÀRIA PER ALS REPTES DE LA UNIVERSITAT DEL SEGLE XXI.

Com va ser la seva arribada a la URV?Jo vaig passar cinc anys de la meva vida al Canadà, del 71 al 76, i d’allí vaig anar retornant cap a Catalunya. Amb una beca canadenca molt bona vaig estar un any fent recerca a la xarxa de centres de recerca cien-tífi ca de França, concretament a Marsella. Aleshores vaig intentar tornar a Barcelona justament aca-bada la transició, cap a l’any 77, en plena efervescència amb les prime-res eleccions democràtiques després de la mort del dictador. Vaig inten-tar entrar a la Universitat de Barce-lona, on tenia vincles. Però, és clar, la societat tampoc no estava tan pre-

parada per rebre espontàniament gent que tornava de fora. I alesho-res vaig notar una resistència a aco-llir-me i vaig negociar. Em van oferir venir a Tarragona i hi vaig venir, tot i que tothom pensava que diria que no perquè no hi havia laboratoris, no hi havia recerca, només unes aules. Hi havia la delegació de les facul-tats de Lletres i Química de la UB. Si haguéssim intentant engegar noves recerques i noves dinàmiques univer-sitàries a Barcelona, hauria estat més difícil. En canvi, aquí a partir del no-res va resultar més fàcil començar a fer coses i tenir visibilitat. Per tant, vaig arribar a Tarragona en un pro-cés de desacceleració que jo pensava

hem d’aconseguir els estudiants siguin emprenedors i creïn empreses

EL PERSONATGE / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

��

l’aprenentatge de les persones, i a Tarragona ho vaig poder fer.

Hi ha dues etapes. La prehistòria abans de la URV i després. Han passat catorze anys i vostè ha estat protagonista i observador d’aquest procés. Quin balanç en fa? Els universitaris no vam decidir que es creés la URV. Ho van decidir els polí-tics. Quan es crea un cos nou, la pri-mera cosa que fa aquesta nova enti-tat és intentar definir-ne els límits. Però amb aquesta febre identitària que sempre es produeix quan es fa un país nou, quan una persona can-via, etc., es van trencar molts lligams amb la Universitat de Barcelona, amb la resta de l’entorn universitari català, i això penso que no ens ha ajudat. Resumint, el balanç és favorable, tens identitat. Joan Martí ha fet coses molt ben fetes i Lluís Arola també.

Hi ha tres enfocaments per analitzar el funcionament d’una uni-versitat: la docència, la recerca i la relació amb el territori en un sentit ampli. Com ha evolucionat tot plegat durant aquests catorze anys?En el meu àmbit, el de l’enginyeria química, vam ser pioners perquè els models ja els havíem provat quan estàvem a la plaça Imperial Tàrraco, abans de la URV, que eren facili-tar l’aprenentatge, l’aprenentatge actiu, fomentar el treball en equip dels alumnes, treball en xarxa. Això ho hem consolidat amb la nova estructura de la URV. A més a més, hem tingut dos reconeixements, un del Ministeri d’Educació i un premi Vicens Vives. Jo diria que la Universi-tat té una estructura molt elitista pel que fa a organització, els òrgans de govern la dirigeixen de manera molt desconnectada de la base.

Aquestes dificultats són exclu-sives de la URV o hi són més accentuades, o és una situació generalitzada al mon universitari?Jo penso que hi ha un compo-nent genèric i que no és una carac-terística única de la URV, però aquí s’accentua per aquesta necessitat de prendre la identitat, de no obrir-se. Doncs aquesta universitat s’ha de transformar. Ja no pot mirar-se el melic. Fer normes, fer regles. Ara ha d’obrir-se, hem d’aconseguir que la gent se relacioni amb l’entorn, que tot sigui molt més transversal.

Creu que aquest és el punt sobre el qual caldria focalitzar l’energia?Jo, si em dediqués a la gestió uni-versitària, ho faria. Descentralit-zar, generar grups autogestionats, que tots els membres de la comuni-tat (professors, PAS i alumnes) pren-guessin consciència de la importàn-cia del seu rol emprenedor. Generar coneixement, influir en l’art, en a tèc-nica, la ciència; en la cultura en una paraula. Si jo fes un programa pels propers quatre anys hi tindria aques-tes paraules clau: apoderament de la gent, molta autogestió i descen-tralització, molta responsabilitat en aquella gent que fa que la universi-tat existeixi i, un cop identificades les oportunitats, donar recursos.

Estudiants: com son i com hau-rien de ser?Nosaltres hem de fer la nostra feina siguin com siguin els estudiants. Hem d’aconseguir formar perso-nes que també siguin uns bons pro-fessionals, que sàpiguen inserir-se com a adults, com a persones res-ponsables en una societat que treba-llarà en xarxa. Persones que sàpiguen emprendre, innovar. Fer que Cata-lunya no sigui una societat de ser-veis. Hem d’aconseguir que aquest estudiants siguin emprenedors i creïn empreses tecnològiques. Això vol dir, per exemple, aconseguir que Tarra-gona d’aquí deu o quinze anys no només sigui un punt de referèn-cia de la gran indústria química sinó que tinguem iniciatives empresarials emprenedores de qualsevol tipus. Jo he participat en la creació de dues spin-off a la Universitat.

Plantejaments d’aquest tipus creu que formen part de l’evolució que hauria de tenir la universitat?El més important en una organit-zació són les persones. I la Univer-sitat Rovira i Virgili té un professo-rat, un personal d’administració i serveis d’un gran nivell de capaci-tació professional. Dels alumnes no en parlo perquè canvien. I, per tant, amb aquest actiu hem d’aconseguir crear unes estructures que permetin el protagonisme d’aquestes perso-nes que fan que les coses funcionin. Hem de trencar aquestes estructu-res arcaiques. El sistema universitari actual està esgotat. Estem arribant al que en ciències s’anomena saturació. Hem de canviar i això ha d’implicar a tothom. Si vostè mira els grups de recerca que han tingut més pro-jecció en aquesta Universitat, veurà que són molt autogestionats. Estic pensant en el de l’Eudald Carbo-nell o el meu. Som molt transversals. El coneixement no està parcel·lat. Menys competitivitat i més coopera-ció. I no tenir por.

Quan es parla de la regulació del sistema universitari, en aquest moments hi ha dos processos en marxa. Un és l’harmonització europea i l’altre, la resposta de l’Administració estatal. Com observa aquesta dinàmica?Fa uns quants anys hauria obser-vat aquest procés amb molt de deteniment i la resposta a la pre-gunta fóra radicalment diferent. Jo veig que cada canvi és una opor-tunitat. En aquesta estructura del segle xviii el professor té tendèn-cia a ser molt territorial. És normal que Europa, societat amb conscièn-cia de la importància de la generació de coneixement, pensi que la gent no pot arribar al mercat de treball amb un títol de doctor als 28 o 30 anys. Garantim que la permanència de l’estudiant sigui realment de qua-tre anys i que al qui no li vagi bé, li donem un títol de tècnic especialista al cap de dos anys, que faci un grau superior de formació professional. Per què hem desvalorat la forma-ció professional? Jo penso que tenim molt bons investigadors però no hi ha empreses que liderin aquest camp i que siguin importants en el context europeu ni en el mundial. I els nos-tres estudiants ho hauran de fer. I els professors hauran de contribuir-hi.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / EL PERSONATGE