Embed Size (px)
Citation preview
1
de Gràcia10 d’octubre de 2008
10 d’o
ctu
bre
de 2
008
268
La transformació de l’antigasala Cibeles del carrer Còrsegaen un bloc d’habitatges assis-tits per a gent gran, als qualss’hi afegirà un Centre d’Aten-ció Primària ja tenen datad’arrencada i de finalització:l’inici serà el primer trimestrede 2010 i la finalització elquart trimestre de 2011, ambla qual cosa l’edifici entrarà enfuncionament el 2012.
Pàgina 6
El nou CAP
no engegarà
fins al 2012
sumari
ISSN - 1695-4793
9MÚSICA
L’Heliogábal celebra
13 anys amb una nit
amb Enric Casasses
Suplement
DE VERD
La sobirania
alimentària a les
escoles, a debat
Crisi a la plataforma veïnal
de Lesseps per les obresMERITXELL DÍAZ
La recta final de les obres de laplaça Lesseps ha obert aquestsetmana una ferida entre duessensibilitats que conviuen a laplataforma veïnal Una altra pla-ça Lesseps és possible, que desde fa sis anys han estat la veuautoritzada dels veïns en la re-forma de la plaça. En forma decartes creuades, que han fet ar-ribar a L’Independent, el porta-veu de la plataforma, FernandoCasal, i el membre de la plata-forma, August Bernat, han dis-crepat obertament sobre el re-sultat final posant èmfasi enqüestions com el pendent de laplaça o els elements arquitectò-nics. “La urbanització de l’espaiarrodonirà l’obra”, diu Casal.“Ens haurem d’empassar unaplaça que ningú no volia”, afir-ma Bernat.
Pàgina 6
Guerra de banderes a RabassaUna gran bandera espanyola i coma resposta una pila de senyeres iestelades i fins i tot una banderadel Japó. Aquest és l’escenari enels balcons d’un petit tram delcarrer Rabassa. Una guerra debanderes en tota regla. El con-flicte es va iniciar ara fa un any,
a les portes d’un 12 d’octubre,quan dos germans del número 37d’aquest carrer i d’ideologia ultra-dretana, van penjar una estanque-ra de grans dimensions al seu bal-có. Els nostàlgics es van inventarun màstil amb un pal de motxo,que va durar sis mesos perquè
les queixes dels veïns van ferque els Mossos d’Esquadra elsdiguessin que allò no era un edi-fici públic ni un hotel. El veírepublicà del pis de baix va pen-jar una senyera i està fart queli regalimin els ous esclafats dela barana de dalt.
MERITXELL DÍAZ
Reportatge a la pàgina 5
2
de Gràcia10 d’octubre de 2008
l’independent
editorial
Lesseps, la plaça...
ull de dona
Croquetes
Sara Reñé
Una veu femenina diu:
“Como psicóloga te digo
que deberías dejar ese
trabajo y olvidarte de tu
mujer, que te absorbe
toda la energía positiva”.
La veu d’un home contes-
ta: “¿Dejar a mi Puri? ¡Pero
tú estás loca!, si mi Puri es
lo más grande! Cómo se
nota que no has probado
las croquetas de mi Puri”.
Es l’inici d’un anunci
radiofònic del Ministerio
de Economia y Hacienda
publicitant la inversió en
les Letras del Tesoro del
Gobierno de España.
La polèmica no s’ha fet
esperar: la senadora del
PP Ma Jesús Sáinz García
ha mostrat ràpidament el
seu rebuig, la Ministra
d’Igualtat, Bibiana Aído, ha
demanat la retirada
immediata de la falca i
nombrosos sectors socials
han jutjat durament el
missatge i la
descoordinació de les
institucions. Al mateix
temps, han plogut les
crítiques a les crítiques.
Però, ens preguntem, tant
si l’anunci és “seriós” com
si vol ser “ provocador”, a
quines mentalitats respon.
Perplexes, hem de creure
que és un senyal inequí-
voc que, en les institucions
públiques, encara preva-
len les més ràncies i
antigues maneres de fer i
veure: androcèntriques,
sexistes i masclistes.
La plaça de Lesseps podria caure en un estigma de fatalitat
com a plaça impossible a la vista dels resultats d’aquesta
segona remodelació, després de trenta anys del nyap
porciolista. Malgrat les protestes inicials, malgrat les platafor-
mes d’entitats i comissions d’afectats, malgrat els processos
participatius, s’ha arribat a l’hora de les inauguracions oficials i
gairebé ningú de l’entorn no està satisfet de com ha quedat la
placa. El grup de representants veïnals que han estat a la
comissió de seguiment dels projecte ara es troba dividit. Ja
diuen que contra gustos no hi pot haver disputes. I algú pot
pensar que simplement és una qüestió de gustos i de manca
de capacitat d’assimilació de les noves modernitats. Possible-
ment hagi estat la provocació avantguardista de l’ornamentació
que s’hi ha col.locat, l’element que ha provocat el desengany
del veïnat que guarda encara el record de la primigènia plaça.
Però els arguments que esgrimeixen són que ni el pendent
natural ni l’ambient de plaça històrica han estat objecte de
recuperació. I en aquest punt ja no es tracta de gustos sinó de
concepció de les formes que afavoreixen millor els usos
ciutadans dels espais urbans. Barcelona està plena d’exemples
diversos afortunats i desafor-
tunats. Des dels anys
vuitanta que s’ha escrit molta
literatura i s’han ordenat
alguns espais de ciutat en
general amb poca fortuna
llevat de la recuperació de
les platges de Poblenou. El
problema rau bàsicament en què els professionals, arquitectes
urbanistes, han d’interpretar una comunitat veïnal canviant,
inestable, en constant procés de superació de contradiccions
entre l’afirmació i la destrucció identitària, i a més han de fer
front a unes exigències dels poders públics que volen espais
acabats per a la seva major honra i glòria. És molt difícil que
amb les formes de treballar actuals sigui la gent, la vida
quotidiana de la gent dels barris la que acabi donant forma als
espais urbans. La nostra Vila de Gràcia que pot presumir d’una
trama urbana tan discreta com encantadora, de places menu-
des, gairebé íntimes quan no són sorolloses, difícilment pot
sentir seva una plaça com la de Lesseps, envaïda per la
mobilitat rodada, malgrat les enginyeries i les cosmètiques.
Una altra generació d’aquí trenta anys més, haurà de replante-
jar-se una nova remodelació. Del nyap inicial, a la cirurgia
actual, fins a la tercera que sol anar la vençuda. O no? Tot
depèn. Tanmateix alguns problemes s’han resolt i segur que
s’hi podran ballar sardanes a la renovada plaça.
UUUUUna altra generació,na altra generació,na altra generació,na altra generació,na altra generació,d’aquí trenta anys més,d’aquí trenta anys més,d’aquí trenta anys més,d’aquí trenta anys més,d’aquí trenta anys més,haurà de plantejar unahaurà de plantejar unahaurà de plantejar unahaurà de plantejar unahaurà de plantejar unanova remodelaciónova remodelaciónova remodelaciónova remodelaciónova remodelació
El poder municipal
s’entén que està al
servei del ciutadà i
cobra dels impostos, que
els extreuen del nostre
sou o jubilació. Però és
pura entelèquia. El que
volen els polítics és
figurar i sortir a la foto.
Fan una convocatòria per
a 217 agents de la
Guàrdia Urbana, per
estar més a prop del
ciutadà. Són invisibles i
no se’ls veu per enlloc. De tant
en tant se’ls veu asseguts a les
seves motos però no fan ni
brot. La seva escomesa és la
multa, per recaptar diners per
a les arques municipals, que
mai sabrem cap a on van. Ahir
vaig ser atropellat per un taxi
que feia marxa enrere. Passa-
va per un pas de vianants al
carrer Torrent de les Flors i,
afortunadament, sense conse-
qüències greus, tret d’un cop
fort a la cama dreta. Al sortir
de casa i creuar el pas de
vianants, cotxes, BMW,
motos, furgonetes, etc. han
estat a punt d’atropellar-me.
Però, on són els municipals?
Descansant a la sala que es
troba a la dreta en entrar a
l’Ajuntament de Gràcia? Fent el
Gu
àrd
ia U
rb
an
a
El confidencial
de L’Independent el dependent
Aquesta setmana també anem de
cine, així se’ns enfada menys gent...
El director de cinema Alejandro
González Iñarritu (‘Babel’, per exemple)
engegarà al maig el rodatge de la seva
nova pel.li, una història de vides creua-
des al Barri Xino (ai, perdó, al Raval) de Barcelona
protagonitazada per Javier Bardem. El cas és que
els responsables de càsting van bojos per trobar
500 gitanos per a una de les escenes que es rodarà
o bé a Gràcia o bé a la Mina. Així que, xavals de la
Vila, poseu-vos guapos i a triomfar!
ADRECEU LES VOSTRES CARTES, AMB UN MÀXIM
DE 15 LÍNIES, INDICANT EL VOSTRE NOM,
ADREÇA, TELÈFON I DNI A: L’INDEPENDENT
c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN
O BÉ A [email protected]
cartes al director
OPINIÓ
seu petit comitè?
Presència al carrer, nul·la.
Opinió del ciutadà, negativa.
Titular del diari: “L’Ajuntament
posarà mà dura als infractors
de la pública per la velocitat,
els sorolls...” Ja, ja, ja. El carrer
Escorial no té semàfors, és un
carrer summament perillós:
motos, patins de quatre rodes,
bicicletes per la vorera, que no
disposa de carrils per als
vianants. Motos i bicicletes en
contra direcció. Qui s’ocupa de
la circulació dels carrers i
sobretot, qui se n’ocupa a la
nit? Ningú. És una olla de grills.
I tots cobren a final de mes
sense donar un pal a l’aigua.
Fernando Rubio
EN L’INDEPENDENT NÚM. 266, LES
IMATGES DE WOODY ALLEN TOCANT
EL CLARINET AL CAFÈ VIENÈS DE LA
SECCIÓ DE DOCUMENTS SÓN DEL
FOTÒGRAF ÈRIC LLUENT
3
de Gràcia10 d’octubre de 2008
l’independent
GUIAGASTRONÒMICA
DE GRÀCIA
ANUNCIA’T EN
AQUESTA PÀGINA.
TRUCA AL
692 601 261
4
de Gràcia10 d’octubre de 2008
l’independent
4
L’INDEPENDENT NO ES FA RESPONSABLE NI TÉ PER QUÈ COMPARTIR LES OPINIONS EXPRESSADES A LA SECCIÓ D’OPINIÓ D’AQUEST SETMANARI
Fotos i textos: Èric Lluentquè en penseu...
...de la baixada dels preus dels pisos?
Donatello Romanazzi
forner
Walter Galeotti
cambrer
Els preus dels pisos no han
baixat, el que ha baixat és el
preu de la construcció i per
això no ha seguit l’augment
dels darrers anys i s’ha frenat
el ritme de vendes d’habitat-
ges. No crec que hi hagi crisi al
sector, però sí que s’ha estan-
cat una mica, és normal.
Oriol Rojas
antiquari
Eladio Martín
aturat
Ja era hora que baixessin els
preus. D’aquí poc tindré un
lloguer però mai faria una
hipoteca. Fins ara els preus no
han estat els normals, han estat
i són encara desorbitats, amb el
que costa un pis actualment,
encara que hagi baixat, no em
plantejo comprar un pis.
Era necessària una baixada dels
preus però encara han de baixar
més. No crec que l’aturada de
l’augment dels preus vingui
donada per la crisi sinó que és
conseqüència d’haver inflat tant
el valor dels habitatges i de la
facilitat d’accedir als crèdits
dels bancs.
staff
ÉS UNA INICIATIVA DE: AVV VILA DE GRÀCIA,
DEBARRIS I GRÀCIAWEB. CONSELL DIRECTIU:
ALBERT BALANZÀ, JORDI GASULL, JOAN LOU.
DIRECTOR LOCAL: ALBERT BALANZÀ.
REDACTORA EN CAP: MERITXELL DÍAZ.
REDACCIÓ: IMMA ANGLÈS, LAURA BALAGUÉ,
CARINA BELLVER, ADRIÀ CORTADELLAS, CLARA
DARDER, EUGENIA DALLARI, ALBERT GARCÍA,
ÀLEX GUTIÉRREZ, ÈRIC LLUENT, GEORGINA MARÍN,
LAURA MILLAN, PATRICIA MONGE, XÈNIA SOLÉ,
XAVI TEDÓ, GABRIEL TRINDADE. MAQUETACIÓ:
SERGI LOU. COL.LABORACIONS: JORDI ALBERTÍ,
ÀLEX BOSCH, LLUÍS BOU, FERRAN CASAS, JAUME
CLOTET, ÀNGEL GARRETA, PEP GORGORI,GERARD
MARISTANY, PERE MARTÍ, SERGI MARTÍN, JOAN
MILLARET, SERGIO OLIVEROS, EVA PIQUER,
TRISTRAM, RAFEL VALLBONA, VOCALIA DE LA
DONA DE L’AVV. FOTOGRAFIA: NONA CODINA,
AGUSTÍN DONIA, ÒSCAR MEJÍAS, MÍRIAM
NÚÑEZ, ORIOL VILA. PUBLICITAT: SANDRA
GAMBOA. DISTRIBUCIÓ: CET LABOR-90.
IMPRIMEIX: CG CANIGÓ S.L.
DIPÒSIT LEGAL: B-32478-00
DISTRIBUCIÓ CONTROLADA PER PGD
LA PERLA, 31, 08012 - BARCELONA
Tel. 93 217 44 10
EDITA: DEBARRIS, SCCL
DIRECTOR: ALBERT BALANZÀ
AMB EL SUPORT DE:
NÚM. 268
NÚM. 268
Han baixat els preus dels
pisos? A Barcelona no es notarà
perquè hi ha molta demanda
d’estrangers. Potser sí que es
nota a les rodalies de l’àrea
metropolitana. De totes mane-
res els preus han de baixar
molt més perquè s’igualin al
nivell de sous que tenim aquí.
CREIEU QUE ÉS ÈTIC ROBAR ALS BANCS? ENTRA A WWW.INDEPENDENT.CAT I VOTA
OPINIÓ
Àlex Bosch
L’aparcament tsarí
L’any 1586 el Tsar Teodor I va ordenar fer un
canó. La històrica supèrbia dels monarques de
la gèlida Rússia va fer que aquell canó en el
més gran del món. Aquella monumental peça
de bronze que reposa exposada a l’interior
del Krèmlin mai ha disparat ni una sola de les seves enormes
bales.
Un parell de segles més tard, el 1737, un altre tsar carregat de
vanitat va fer fondre una campana enorme. Durant un incendi, la
gegantina campana de 200 tones es va esquerdar i se’n va
desprendre un tros. Avui
aquella campana també està
exposada al Krèmlin des d’on
es mira de reüll el canó tsarí.
El tros que se’n va despren-
dre també hi és i pesa més
de 2 tones. Com us podeu
imaginar no hi ha cap campa-
nar capaç d’aguantar tant de pes i la campana no ha sonat mai.
Sempre que passo per davant del pàrquing municipal soterrat
exclussiu per a motos de Gran de Gràcia penso en la campana
tsarina i el canó tsarí. A vegades es fan coses inútils, campanes
que no sonen, canons que no disparen o aparcaments de motos
sense motos.
L’ajuntament assegura, segons em diuen, que la meitat de les
places estan ocupades. Si ells ho diuen... Cada dia que passo
per allà miro i mai no he vist ni una sola moto aparcada. De fet,
mai no hi he vist entrar o sortir cap moto d’aquella mena de
sòtan. Imagino, doncs, que o
no hi ha motos, amb la qual
cosa l’ajuntament hauria
d’admetre un error majúscul
com un campana tsarina, o
bé que la meitat de les places
ocupades corresponen a
places no visibles des del
carrer. De fet, és el que fem quan entrem en un aparcament,
busquem la plaça més allunyada de la sortida per haver de
caminar una mica més i estalviar-nos un gimnàs.
Potser l’ajuntament podria buscar una altra utilitat a l’impecable i
únic aparcament públic de motos. Els russos han convertit la
campana tsarina i el canó tsarí en dues de les visites obligades
per a la gent que entra al Krèmiln. No descarteu que algun dia
un grup de turistes enfoquin les seves càmeres cap a l’únic
aparcament exclussiu per a motos del món.
la setmana
A vegades es fan cosesA vegades es fan cosesA vegades es fan cosesA vegades es fan cosesA vegades es fan cosesinútils, campanes queinútils, campanes queinútils, campanes queinútils, campanes queinútils, campanes queno sonen o pàrquingsno sonen o pàrquingsno sonen o pàrquingsno sonen o pàrquingsno sonen o pàrquingsde motos sense motosde motos sense motosde motos sense motosde motos sense motosde motos sense motos
Una llauna, gràcies
L’altre dia, a L’independent
de Gràcia núm. 264, vaig
poder llegir un article
(l’editorial) que em va
sorprendre negativament.
L’article en qüestió, remar-
cava la pèrdua de beneficis
per part de molts locals
d’oci nocturn de la Vila de
Gràcia, locals associats sota
una mena de plataforma en
defensa dels interessos de
no sé què i de no sé qui. El
motiu pel qual aquesta gent
es queixa d’aquestes
pèrdues és la lliure circula-
ció de llauners a les places i
carrers del nucli més
massificat de joves i adoles-
cents consumidors habituals
d’alcohol. Doncs bé, la
veritat és que aquesta
notícia m’ha fet reflexionar, i
molt, sobretot en el model
de barri que tenim.
Potser és veritat que la
compra-venda amb els
llauners produeix pèrdues
en molts locals del barri,
així com massificar les
places i els carrers, motiu
pel qual molts veïns i
veïnes estan molestos amb
aquesta situació, i és
totalment respectable. Ara
bé, deixeu-me qüestionar
aquest malestar. No vull
justificar la venda ambulant
argumentant la falta de
recursos de moltes
d’aquestes persones, que
es volen guanyar la vida
com sigui. Seria molt fàcil
començar per aquí, però
Marc Vilalta, veí de Gràcia
tribuna
crec que tots i totes ja sabem
d’on vénen aquestes perso-
nes, que només es volen
guanyar el pa de cada dia.
Vull exposar que els i les
joves de la Vila no tenim un
poder adquisitiu molt gran
(molts han d’aguantar anys a
casa els pares i altres que
tenim la sort d’emancipar-nos
i quedar-nos a la Vila ho hem
de fer en unes condicions...,
així com els estudiants, i la
majoria de joves treballadors
que treballen de forma
precària), de manera que
arriba el cap de setmana i
et trobes amb una situació
que ha anat empitjorant en
els últims anys: no pots
anar a prendre quelcom a
preus populars. El barri
està massificat de bars
elitistes i esnobs, que per
menys de 2 euros llargs no
pots prendre’t una cervesa.
Això ja és un simple motiu
per justificar els llauners i
el botellot. No pot ser que
la Vila que vam crear entre
tots s’hagi convertit en això:
un barri de moda. Ho sento
però aquests locals d’oci no
tenen raó: qui són ells per
robar-nos a la nostra pròpia
casa?
ÈRIC LLUENT
LLLLL’Ajuntament assegura,’Ajuntament assegura,’Ajuntament assegura,’Ajuntament assegura,’Ajuntament assegura,segons em diuen, quesegons em diuen, quesegons em diuen, quesegons em diuen, quesegons em diuen, quela meitat de les placesla meitat de les placesla meitat de les placesla meitat de les placesla meitat de les placesestan ocupadesestan ocupadesestan ocupadesestan ocupadesestan ocupades
NNNNNo pot ser que la o pot ser que la o pot ser que la o pot ser que la o pot ser que la VVVVVilailailailailaque vam crear entreque vam crear entreque vam crear entreque vam crear entreque vam crear entretots stots stots stots stots s’hagi conv’hagi conv’hagi conv’hagi conv’hagi convererererertit entit entit entit entit enun barri de modaun barri de modaun barri de modaun barri de modaun barri de moda
5
de Gràcia10 d’octubre de 2008
l’independent
5
Política
reportatge
El conflicte es va iniciar ara faun any, a les portes d’un 12d’octubre, quan dos germansdel número 37 d’aquest carreri d’ideologia ultradretana, vanpenjar una estanquera de gransdimensions al seu balcó. Elsnostàlgics es van inventar un
Xavi Tedó
Guerra de banderes al carrer RabassaNi a Bilbao ni a la plaça de la Vila. La guerra de les
banderes té el seu epicentre al carrer Rabassa. La
col.locació d’una bandera espanyola en un balcó ha
provocat que els veïns hagin contraatacat guar-
nint de senyeres i estelades els edificis del vol-
tant. La Diada d’enguany semblava la de 1977.
“els agrada provocar”, expliquenalguns veïns del carrer. Els haninstat a retirar-la per activa i perpassiva, especialment el veí re-publicà del pis de baix, que toti penjar una senyera està fartque li regalimin els ous escla-fats de la barana de dalt. Sem-pre hi ha, però, qui fa la guerrapel seu compte. És el cas d’unjaponès que ha penjat la ban-dera del seu país al balcó pen-sant que es tracta d’un costummolt arrelat a la cultura i al sen-timent gracienc.
màstil amb un pal de motxo, queva durar sis mesos perquè lesqueixes dels veïns van fer que elsMossos d’Esquadra els diguessinque allò no era un edifici públicni un hotel. Els germans volientreure la bandera el 20-N, peròhan decidit mantenir-la perquè ELS BALCONS DE RABASSA QUE LLUEIXEN TOT UN SEGUIT DE BANDERES
MERITXELL DÍAZ
RELLEU A CONVERGÈNCIA
“Agustí va construir CDC endins, a
nosaltres ens toca construir enfora”“Volem escoltar la societat civil de Gràcia i no tornar-los paraules buides”
Víctor Cullell (La Salut -
Gràcia-, 1976) és des de
dijous passat el nou pre-
sident de CDC a Gràcia en
substitució de Carles
Agustí, que continua de
portaveu del grup muni-
cipal. En les eleccions in-
ternes de l’agrupació,
Cullell es va imposar per
111 a 39 vots a l’altre as-
pirant, Josep Montmany,
un resultat més ampli del
que inicialment el guanya-
dor mateix s’esperava.
EL NOU PRESIDENT DE CDC A GRÀCIA, VÍCTOR CULLELL
MÍRIAM NÚÑEZ
ALBERT BALANZÀ
Sorprès pel resultat?Sorprès pel resultat?Sorprès pel resultat?Sorprès pel resultat?Sorprès pel resultat?Sí, la veritat és que ha estat unavictòria clara i que ens dóna lli-bertat per poder treballar.
En les negociacions frustradesEn les negociacions frustradesEn les negociacions frustradesEn les negociacions frustradesEn les negociacions frustradesamb Mamb Mamb Mamb Mamb Montmanyontmanyontmanyontmanyontmany, v, v, v, v, vau arribar aau arribar aau arribar aau arribar aau arribar aoferir quatre llocs a l’executiva.oferir quatre llocs a l’executiva.oferir quatre llocs a l’executiva.oferir quatre llocs a l’executiva.oferir quatre llocs a l’executiva.Us alegreu finalment de no ha-Us alegreu finalment de no ha-Us alegreu finalment de no ha-Us alegreu finalment de no ha-Us alegreu finalment de no ha-ver pactat una llista?ver pactat una llista?ver pactat una llista?ver pactat una llista?ver pactat una llista?Ni ens n’alegrem ni no. L’impor-tant és que haver fet eleccions hademostrat que som una agrupa-ció vital i una de les primeres aBarcelona en mobilització.
Quin és el paper que creieu queQuin és el paper que creieu queQuin és el paper que creieu queQuin és el paper que creieu queQuin és el paper que creieu quejugaran ara aquests 39 vots dejugaran ara aquests 39 vots dejugaran ara aquests 39 vots dejugaran ara aquests 39 vots dejugaran ara aquests 39 vots dela -diguem-ne- oposició?la -diguem-ne- oposició?la -diguem-ne- oposició?la -diguem-ne- oposició?la -diguem-ne- oposició?Crec que se sumaran al projecteperquè aquest no és el projectede Víctor Cullell sinó el de Con-vergència. Ara a ells els toca par-ticipar com a qualsevol militant.
Què ha fet fins ara CDC, finsQuè ha fet fins ara CDC, finsQuè ha fet fins ara CDC, finsQuè ha fet fins ara CDC, finsQuè ha fet fins ara CDC, fins
ara en mans de Carles Agustí,ara en mans de Carles Agustí,ara en mans de Carles Agustí,ara en mans de Carles Agustí,ara en mans de Carles Agustí,que sque sque sque sque s’hagi de fer més?’hagi de fer més?’hagi de fer més?’hagi de fer més?’hagi de fer més?Agustí ha fet una bona feina Con-vergència endins i ara ens tocafer a nosaltres una bona feinaenfora. El procés intern dels úl-tims anys ha fet que CDC a Grà-cia seguís la inèrcia del partit. Lifaltava una mica d’autonomia osobirania per sortir enfora.
Quines són les primeres mesu-Quines són les primeres mesu-Quines són les primeres mesu-Quines són les primeres mesu-Quines són les primeres mesu-res que heu pres?res que heu pres?res que heu pres?res que heu pres?res que heu pres?Aquest dijous m’ha vist amb elG-6. Perquè creiem que són unbon termòmetre de la societat
civil. Volem escoltar als veïns ino tornar-los paraules buides.
Quin és el paper immediatQuin és el paper immediatQuin és el paper immediatQuin és el paper immediatQuin és el paper immediatddddd’Agustí a l’Agustí a l’Agustí a l’Agustí a l’Agustí a l’agr’agr’agr’agr’agrupacióupacióupacióupacióupació. . . . . TTTTTé sen-é sen-é sen-é sen-é sen-tit que segueixi sent portaveu?tit que segueixi sent portaveu?tit que segueixi sent portaveu?tit que segueixi sent portaveu?tit que segueixi sent portaveu?Ho haurem de decidir en el seumoment. Nosaltres comencem unmandat a l’agrupació i el mandatdel grup municipal és fins al 2010.
A GA GA GA GA Gràcia sràcia sràcia sràcia sràcia s’està r’està r’està r’està r’està repetint soepetint soepetint soepetint soepetint sovintvintvintvintvintla suma CiU-ERla suma CiU-ERla suma CiU-ERla suma CiU-ERla suma CiU-ERC-PPC-PPC-PPC-PPC-PP. A. A. A. A. Aquestaquestaquestaquestaquestacombinació té futur?combinació té futur?combinació té futur?combinació té futur?combinació té futur?La raó d’això és que PSC i ICV-EUiA no han entès que són un
equip de govern en minoria. Ique Espriu està més pendent delPSC-PSOE que no de fer d’al-calde de Gràcia.
I lI lI lI lI l’entesa amb ER’entesa amb ER’entesa amb ER’entesa amb ER’entesa amb ERC, cap on vC, cap on vC, cap on vC, cap on vC, cap on va?a?a?a?a?Va cap a la nostra voluntat d’en-tendre’ns. El problema el té ERC,de definició, de sumar-se a uncanvi per ser alternativa a Hereu.
Sou una generació nova, però te-Sou una generació nova, però te-Sou una generació nova, però te-Sou una generació nova, però te-Sou una generació nova, però te-niu a Barcelona un líder veterà.niu a Barcelona un líder veterà.niu a Barcelona un líder veterà.niu a Barcelona un líder veterà.niu a Barcelona un líder veterà.Trias ha apostat pels joves i estàprou desacomplexat nacional-ment.
A. B.
El Casal Francesc Macià d’ERC-Gràcia engega aquest dimartsels actes de commemoració del30 aniversari de la seva presèn-cia a la Vila amb un seguit d’ac-tes que comptaran amb la par-ticipació de tots els líders delpartit i, en conseqüència, tam-bé de totes les sensibilitats queara mateix conviuen al partit in-dependentista. En clau de ba-lanç d’aquests 30 anys i d’anàli-si de la situació social actual,tal com apunta el president delCasal, Miquel Pagès, en el tríp-tic informatiu que s’ha distribuïtaquesta setmana entre les enti-tats de Gràcia, la primera con-vocatòria reunirà a Lluïsos di-marts el secretari general d’im-migració i probablement reele-git president de la federació deBarcelona, Oriol Amorós, i l’es-criptora Remei Sipi. El 21 d’oc-tubre es farà un sopar de mili-tants també a Lluïsos amb lapresència del president del par-tit, Joan Puigcercós. Els actesoberts al públic continuaran el4 de novembre amb una confe-rència del president del grupmunicipal a Barcelona, JordiPortabella, a la seu del districte,sobre trenta anys d’ajuntamentsdemocràtics. L’11 de novembrel’escriptor Alfred Bosch farà unaxerrada a Lluïsos sobre la figu-ra del president Macià i Josep-Lluís Carod tancarà els actes el25 de novembre amb una con-ferència a la Biblioteca JaumeFuster sobre 30 anys d’indepen-dentisme, passat i futur.
ERC celebra
30 anys a
Gràcia amb
tots els líders
6
de Gràcia10 d’octubre de 2008
l’independent
SocietatLa plataforma veïnal de Lesseps es
divideix pel resultat de la reformaEls veïns i comerciants crearan una nova associació per vigilar l’ús que es fa de l’espai
A la plaça Lesseps hi
regna la contradicció.
Quan falten dos mesos
perquè concloguin les
obres, la plataforma
veïnal que va liderar la
reivindicació ha quedat
dividida. Hi ha un ampli
sector, detractor del nou
espai, que denuncia que
l’Ajuntament ha incom-
plert l’acord de recuperar
el pendent natural. L’altre
sector, però, demana
paciència i proposa que
les crítiques s’aplacin
fins al final de l’obra.
LA SORTIDA DEL TÚNEL A LESSEPS HA OBLIGAT A ELEVAR EL PENDENT EN AQUESTA ZONA
MERITXELL DÍAZ
MERITXELL DÍAZ
Agrada o no agrada. Aquesta ésla gran qüestió. I d’elements a va-lorar n’hi ha molts, començant perl’estructura blanca que hi ha da-vant de la biblioteca. Uns es pre-gunten qui ha tingut el mal gustde col·locar-la i uns altres opinenque es tracta d’elements avantguar-distes i minimalistes a què elsgraciencs han d’acostumar-se.Però el que ha provocat la divisióentre els membres de la platafor-ma Una altra plaça Lesseps és pos-sible és el pendent de l’espai i aquíla cosa ha petat en dos sectors,que aquesta setmana s’han llançatles cartes pel cap: d’una banda elmembre de la plataforma, AugustBernat, i de l’altra, el portaveu dela plataforma, Fernando Casal.“Si et situes davant la bibliotecaes veu clarament que no s’ha re-cuperat el pendent natural, comtampoc a la banda dels Josepets.Tinc fotografies antigues i la imat-
ge d’ara no s’assembla en res a lade llavors”, explica Bernat, que as-segura que es tracta d’un tema eco-nòmic, “per manca de diners novan voler treure una última llosa irecuperar el pendent”. SegonsCasal, l’explicació del desnivell ésel túnel. “El van baixar però haviade sortir a Lesseps, no a la Tra-vessera de Dalt. Per tal de respec-tar la distància de gàlib no vanpoder recuperar el pendent i haquedat una mica més elevat”.
Una veu autoritzada
La plataforma Una altra plaçaLesseps és possible va aconseguirmobilitzar fa sis anys (vegeu L’In-dependent núm. 18, març de 2002)
Més de 300 castellers gra-ciencs es van desplaçar diu-menge passat a Tarragona perparticipar al concurs de cas-tells, reservat a les millors co-lles del país. Tot i la gran ca-pacitat de convocatòria, els deblau van descartar el 2d7 que,com l’any passat, està tardanta arribar. Així, a la plaça deBraus, van fer els mateixos cas-tells que a la Festa Major i laMercè: 5d7, 4d7 amb agulla iel 4d8. Tot plegat feia pensaren una actuació tranquil·la,però en aquesta ocasió el 4d8va caure a la sortida de dosos,quedant en carregat. Tot iaixò, segur que la colla pitjaràl’accelerador si té suport als as-sajos. Els castellers de la Vila
CEDIDA: PATRI BARBERÀ
breuscrònica blava
de Gràcia van quedar quinzensen el Concurs.
Raimon Garriga
un gran nombre de veïns per atu-rar el projecte que presentaval’Ajuntament, que es basava en lasupremacia de l’automòbil. Al llargde tot el període d’obres, la comis-sió de seguiment de la plataformaha estat reunint-se amb l’equip del’arquitecte Viaplana, BIMSA i elsencarregats de les obres del metro.Tot i això, hi ha un sector de laplataforma que té un sentiment dederrota. “Ens haurem d’empassaruna plaça que ningú no volia”, afir-ma Bernat. Casal es mostra mésprudent i assegura tenir una sen-sació contradictòria, “han estatunes actuacions molt dures per alsveïns i que s’han fet amb moltadescoordinació, però creiem quela urbanització de l’espai arrodo-
nirà l’obra”. La comissió critical’anomenat primer manifest de laplaça, publicat aquest agost per unaltre grup de veïns vinculats a laplataforma Salvem Vallcarca quequalifica les obres de “desgavellurbanístic”. El desencís veïnal hacomençat a agafar forma en la pro-posta de crear una nova associa-ció per fer el seguiment dels últi-mes mesos i de l’ús de l’espai.BIMSA fixa el desembre com adata final de les obres de Lesseps.Les màquines, però, seguiran tre-ballant a la línia 9 del metro. Delgener al juny es tancarà l’accéssituat davant la Casa Ramos is’obrirà una nova entrada al migde la plaça, amb escales mecàni-ques i ascensor.
El centre sanitari de la Cibeles
entrarà en funcionament al 2012
M. D.
Les obres de transformació del’antiga sala Cibeles del carrerCòrsega en un bloc d’habitatgesassistits per a gent gran, als qualss’hi afegirà un Centre d’AtencióPrimària (vegeu L’Independentnúm. 267), ja tenen data d’arren-cada i de finalització: l’inici seràel primer trimestre de 2010 i lafinalització el quart trimestre de2011, amb la qual cosa l’edifici
previsiblement entrarà en funci-onament el 2012.Aquests terminis, segons el pro-jecte que té el Patronat Munici-pal de l’Habitatge, preveuen ai-xecar un edifici de tres plantessoterrades d’aparcament, el CAPa les plantes -1, baixa, altell i pri-mera, i cinc plantes amb vuithabitatges per nivell, així comespais comuns de relació per alsveïns. Es dóna la circumstànciaque l’afegit del CAP al projecte
El CAP ocuparà les plantes -1, baixa, altell i primera de l’edifici
inicial d’habitatges per a gentgran segueix la línia assistencialque fins ara havia aplicat la Ge-neralitat i a la qual ara s’hi afe-geix l’Ajuntament.En el disseny final del bloc, en-carat al carrer Còrsega, l’arqui-tecte Jaume Valor ha tingut encompte la implantació de l’edifi-ci en l’Eixample i com a final delteixit urbà de Gràcia i en la com-binació d’edifici públic i alhoraresidencial.
August Bernat (membre
de la Plataforma):
“Davant de la biblioteca s’hi
ha col.locat una estructura
de ferro, rectangular i d’uns
quatre pisos d’alçada, que
els veïns s’han afanyat a
denominar el pal.li. Aquesta
estructura no és res i no
serà res més del que hi
veiem ara. És un desafia-
ment a la intel.ligència i al
bon gust”.
Dues visions
oposades
Fernando Casal: “No
compartim el qualificatiu de
desgavell urbanístic referit
a la reforma de Lesseps. És
cert que les obres han estat
molt dures, però el final és
una plaça ordenada on les
persones ocupen la major
part de l’espai existent”.
Fernando Casal (porta-
veu de la Plataforma):
“Quant a fanals, jardineres,
marquesines, elements
monumentals, som davant
un disseny molt modern,
avantguardista propi de
l’arquitecte que ha fet el
projecte i del segle XXI”.
August Bernat: “Els motius
pels quals la comissió de
seguiment de les obres no
es va plantar i denunciar el
flagrant incompliment del
pendent, potser no ho
sabrem mai, però el
resultat és que ara ens
haurem d’empassar una
plaça que ningú no volia, el
que s’ha aconseguit entre
els uns i els altres és, en
definitiva, un esguerro”.
[1]
Amb el 70% del mòbil vell, esAmb el 70% del mòbil vell, esAmb el 70% del mòbil vell, esAmb el 70% del mòbil vell, esAmb el 70% del mòbil vell, es
recuperen 90.000 tones de metallrecuperen 90.000 tones de metallrecuperen 90.000 tones de metallrecuperen 90.000 tones de metallrecuperen 90.000 tones de metall Ja fa temps que els consumidors han
perdut de vista quan és la temporada
de cada fruita. Amb els hivernacles i
amb les cambres frigorífiques s’ha
aconseguit que es pugui comprar un
préssec quan no n’haurien de tro-
bar-se als supermercats. Tampoc in-
teressa saber quins són els criteris
de producció d’aquests productes, ni
si la relació entre el pagès i l’inter-
mediari és justa i correcta. Asseguts
a taula, davant d’un plat d’aliments,
un no es para a fer preguntes. Per
sort, cada vegada hi ha més consumi-
dors responsables que estan trencant
amb aquesta tònica. En aquest sentit,
la Vila és un dels districtes més actius
i té en marxa diverses cooperatives
de consum que aposten pels aliments
de confiança, realment sans i
ecològicament més sostenibles. La
Gleva, l’Aixada, Verduretes, la Xar-
xa de Consum Solidari a l’Infoespai,
Germinal-El Farró i la nova coope-
rativa de Vallcarca són mostres cla-
res de l’activisme alimentari. Un ac-
tivisme que s’ha traslladat a l’àmbit
escolar i centres com el Patronat
Domènech fa anys que ofereixen
menús ecològics. Ara, Entrepobles
organitza una jornada de debats so-
bre l’ecologia a la cuina de les esco-
les obert a diferents agents dels di-
versos àmbits. Es tracta d’un punt
de trobada necessari perquè pro-
fessorat i famílies tractin sobre les
avantatges d’una cuina responsable,
que respecti el medi i provingui del
conreu ecològic, tot eliminant grei-
xos, sucres i productes precuinats.
Cal començar a mirar els plats de
taula amb un esperit més crític.
editorial
25octubre
2008
L’aparell té components altament contaminants per al medi
La sobirania alimentària a les escoles, a debat
Menjar sa
Africankelly
Amb l’objectiu d’oferir un espai de debat i participació so-
bre la sobirania alimentària als menjadors escolars, l’associ-
ació Entrepobles organitza la primera taula rodona a Grà-
cia que reunirà productors locals, cuiners, pares i mares,
professorats i monitors i monitores per parlar sobre l’ali-
mentació ecològica al col·legi. Les jornades Aprendre a men-
jar, aprendre a viure. Menjadors escolar ecològics, que tindran
lloc els dies 7 i 8 de novembre al CEIP Turó del Cargol, a
l’avinguda del Coll del Portell. Entrepobles pretén que la
trobada serveixi per subratllar la importància del món ru-
ral, del desenvolupament local i dels circuits curts de distri-
bució presents en les experiències.
[2] [el tema del mes][el tema del mes][el tema del mes][el tema del mes][el tema del mes]
Entrepobles debat sobre la sobiraniaEntrepobles debat sobre la sobiraniaEntrepobles debat sobre la sobiraniaEntrepobles debat sobre la sobiraniaEntrepobles debat sobre la sobirania
alimentària als menjadors escolarsalimentària als menjadors escolarsalimentària als menjadors escolarsalimentària als menjadors escolarsalimentària als menjadors escolars
Des de la seva creació, l’associ-
ació de cooperació i solidaritat
Entrepobles treballa en projec-
tes de sostenibilitat camperola
i la sobirania alimentària tant en
projectes de cooperació inter-
nacional com a nivell local. Dins
d’aquests objectius s’emmar-
quen les jornades Aprendre a
menjar, aprendre a viure. Menja-
dors escolar ecològics, que tindran
lloc els dies 7 i 8 de novembre
al CEIP Turó del Cargol, a
l’avinguda del Coll del Portell.
Entrepobles pretén que la
trobada serveixi per subratllar
la importància del món rural,
del desenvolupament local, dels
circuits curts de distribució pre-
sents en les experiències, l’ali-
mentació sana i ecològica, així
com permetre la mobilització
dels agents socials entorn als
problemes globals i el dret de
tots els pobles a l’alimentació i
a la seguretat alimentària.
La presentació de les jorna-
des va a càrrec de Cristina Pons,
de l’AMPA del Patronat
Domènech i Entrepobles, i Lola
Puig, membre d’una coopera-
tiva de consumidors de pro-
ductes naturals. El CEIP Patro-
nat Domènech és una de les es-
coles de Gràcia que té en mar-
xa des de fa tres anys els men-
jadors ecològics, per educar en
valors a través de l’alimentació.
En el seu menú, per exemple,
tenen acompanyaments de ver-
dura cada dia, els iogurts són
naturals i vénen d’un a coope-
rativa catalana d’inserció i men-
gen arròs integral i canya de su-
cre. L’establiment de menjadors
escolars
ecològics
e s d e v é
una eina
per dina-
mitzar el
s e c t o r
tant des
del punt de vista de la produc-
ció com de la comercialització
i el consum. Les jornades
comptaran amb la participació
de persones i organitzacions
que promouen els menjadors
escolars ecològics a Europa, a
Catalunya i a la resta de l’Estat.
Així, en la primera taula rodo-
na hi participaran, entre d’al-
tres, Javier Carrera, de la cam-
panya Como sano, seguro y
soberano, de l’Equador; Manolo
Zapata, pagès ecològic d’Andal-
usia, i Patrick Marcotte, engi-
nyer agrònom francès. Al llarg
de dissabte
se celebra-
ran diver-
sos tallers
participa-
tius per
aprendre a
posar en
marxa un menjador escolar,
per entendre la cuina com a
espai educatiu i per parlar so-
bre el paper de les administra-
cions públiques en aquest camp.
Les inscripcions per partici-
par en aquestes jornades estan
obertes fins al 30 d’octubre.
Amb l’objectiu d’oferir un espai de debat i parti-
cipació sobre la sobirania alimentària als menja-
dors escolars, l’associació Entrepobles organitza
la primera taula rodona a Gràcia que reunirà pro-
ductors locals, cuiners, pares i mares, professo-
rats i monitors i monitores per parlar sobre l’ali-
mentació ecològica al col·legi.
més sostenible
Meritxell Díaz
Tuppus
[L’objectiu de la jornada és parlar sobre la introducció de la cuina ecològica als menjadors escolars ]
Les jornades se celebren els
propers 7 i 8 de novembre al
CEIP Turó del Cargol
l’agenda
7 de novembre
17.45 h. Acte de benvingu-
da, presentació de Cristina
Pons i Lola Puig.
18.30 h. Taula rodona
‘Aprendre a menjar bé,
aprendre a viure. Menjadors
escolars ecològics’. Amb la
participació de Matteo
Gianastasio, metge i profes-
sor; Clive Peckham, director
Alimenterra; Patrick
Marcotte, director de
CIVAMBIO; Javier Carrera,
Red de Guardianes de
Semillas; Fatima Gomez, tèc-
nica de la Consejería de
Agricultura y Pesca de la Jun-
ta de Andalucía; Manolo
Zapata, pagès ecològic, i As-
sumpta Codinachs, de la
Cooperativa Brunec.
8 de novembre
10 h. Xerrada: Per què és
important una alimentació
ecològica?
De 10.30 a 13.30. Tallers
participatius.
De 16 a 19 h. Tallers parti-
cipatius.
19 h. Sessió plenària i con-
clusions de les jornades.
Cal inscripció prèvia per parti-
cipar a les jornades abans del
30 d’octubre.
Entrepobles - Neus Garriga
Tel: 93.268.33.66
El Centre de Recursos
Barcelona Sostenible (CRBS)
ofereix cada trimestre una
completa programació d’ac-
tivitats de caire formatiu,
informatiu i participatiu.
Aquesta tardor proposa un
seguit d’activitats relaciona-
des amb l’energia i la quali-
tat ambiental a la ciutat. El
programa permetrà conèi-
xer la gestió de l’energia que
es consumeix amb la visita a la
Central tèrmica de cicle com-
binat, així com veure la pro-
ducció i aplicació d’energies
renovables en equipaments de
la ciutat, com el parc del Fò-
rum, les Piscines Picornell o la
coberta fotovoltaica de l’Ajun-
tament. També es podrà co-
nèixer l’ús de noves fonts
El CRBS centra la seva mirada enEl CRBS centra la seva mirada enEl CRBS centra la seva mirada enEl CRBS centra la seva mirada enEl CRBS centra la seva mirada en
la qualitat ambiental a la ciutatla qualitat ambiental a la ciutatla qualitat ambiental a la ciutatla qualitat ambiental a la ciutatla qualitat ambiental a la ciutat
energètiques menys contami-
nants en el transport, com són
el biodièsel, el gas natural com-
primit o la pila d’hidrogen, amb
la visita a la cotxera de Zona
Franca de TMB o al parc mò-
bil de la UAB, pioner en l’apli-
cació del biodièsel. El progra-
ma també ofereix la possibili-
tat d’aprendre a treure el mà-
xim rendiment al combustible
del vostre cotxe amb un curs
de conducció eficient.
Les activitats de tardor tam-
bé paren atenció en aspectes
de la qualitat ambiental de l’en-
torn; així doncs, es podrà visi-
tar la unitat de control acústic
de l’Ajuntament de Barcelona
o assistir a una xerrada sobre
meteorologia i contaminació
atmosfèrica.
El programa segueix oferint
les rutes pels espais verds de
la ciutat, passejant a peu des
del Parc de l’Oreneta fins el
Parc de Cervantes-Roserar, o
bé fent una ruta en bicicleta
pels parcs del litoral, així com
les visites a un tram del cla-
vegueram per conèixer-ne
l’estructura i les feines de
manteniment i neteja. Es co-
neixeran tots aquests espais
acompanyats d’una educado-
ra ambiental que explicarà
els aspectes més interessants
i destacables.
Totes les activitats són gra-
tuïtes, però cal inscripció
prèvia al CRBS per telèfon,
932374743, o correu elec-
trònic, [email protected].
Per a més informació es
pot consultar l’agenda del
web: www.bcn.cat/agen-
da21/crbs.
[3][a títol personal][a títol personal][a títol personal][a títol personal][a títol personal]
Però què se’n fa del mòbil vell? Es cal-
cula que actualment a l’Estat espanyol
hi ha uns 50 milions de mòbils en fun-
cionament. Cada any entren al mer-
cat 13 milions més, la majoria per
substituir els vells. D’aquests, una pe-
tita fracció s’ha pogut recuperar. Els
altres probablement han acabat a la
brossa de rebuig.
Portar el mòbil vell al Punt Verd
El telèfon mòbil té components que
quan es degraden en el medi són alta-
ment contaminants i nocius, com els
metalls pesants de les bateries. Cal dur-
lo al Punt Verd o bé a algun dels esta-
bliments adherits a les campanyes de
recollida de telèfons mòbils.
Beneficis
Si es recuperessin un 70% dels residus
dels mòbils i altres aparells electrònics
de la llar com els ordinadors, els televi-
sors o les cadenes de música, s’obtin-
drien 90.000 tones de metall, 30.000
tones de plàstic i 13.000 de vidre.
Aquests materials es podrien reintro-
agenda 20+1
duir en la cadena productiva com a
matèria primera i així s’estalviarien re-
cursos naturals.
concurs
Vols guanyarVols guanyarVols guanyarVols guanyarVols guanyar
dues entradesdues entradesdues entradesdues entradesdues entrades
per anar alper anar alper anar alper anar alper anar al
Tibidabo?Tibidabo?Tibidabo?Tibidabo?Tibidabo?
El suplement de medi ambient de
L’Independent celebra el segon ani-
versari i vol celebrar-ho amb els
seus lectors engegant un nou con-
curs en col·laboració amb el parc
d’atraccions Tibidabo.
Què fas per estalviar energia a
casa? Què fas per ser més soste-
nible en el teu dia a dia? Tens algu-
na idea per aconseguir que la teva
feina, el teu carrer o la teva esco-
la sigui més responsable amb el
medi ambient? Has pensat en al-
gun invent enginyós que serveixi
per reduir la contaminació i els
residus?
Envia’ns els teus correus abans de
l’últim dia de cada mes a
[email protected], amb
la teva proposta, el teu nom i te-
lèfon, i indicant a l’assumpte del
correu ‘Concurs De Verd’. La mi-
llor idea del mes guanyarà una en-
trada doble per al Tibidabo.
Posa en marxa la teva conscièn-
cia sostenible i participa amb no-
saltres. El nom dels guanyadors
apareixerà al proper De Verd,
que es publica cada segon diven-
dres de mes amb L’Independent
de Gràcia.
Compte amb el mòbil vellCompte amb el mòbil vellCompte amb el mòbil vellCompte amb el mòbil vellCompte amb el mòbil vellGaetan Lee
Els residus són recursos re-
cuperables. El telèfon mò-
bil és un article d’ús quoti-
dià que té una vida útil li-
mitada. La vida mitjana d’un
mòbil és de dos anys: nor-
malment es canvien perquè
el model queda obsolet o
bé perquè és més econòmic
comprar-ne un de nou que
arreglar l’antic.
Adreces
Punt Verd de barri Gal·la Placídia
Punt Verd Col·laborador Tabuenca,
Guilleries 24
Punts Verds Mòbils
The Phone House- BARCELONA
Travesera de Gracia 116
CARTELLS DE CINEMA, QUÈ SE’N FA?
Treballar al barri dels Verdi és tot un
orgull. I com tots, de vegades també
són incívics. I ara què han fet? Poca
cosa, petits actes quotidians pels quals
no cal jutjar la gent. Però és que la
meva actitud rabiosa em pot i em cos-
ta deixar-hi de pensar. No es pot pas
dir que siguin persones mancades de
cultura, els gestors del Verdi. Merei-
xen honors i premis per exhibir cine-
ma alternatiu i de qualitat. La meva rà-
bia no em deixa apropar-me a la per-
sona i plantejar-li l’error del seu petit
acte i proposar-li un ben senzill canvi.
També és cert que els demano més que
els altres, perquè si han reflexionat so-
bre la cultura hauran vist també les in-
la carta del lector
justícies socials i les barbàries ambien-
tals que la nostra cultura porta implíci-
tes. Els demano que siguin exemplars
perquè molta gent passa les neurones
pels seus nòduls.
En comptes d’omplir el contenidor de
rebuig, a les 10 del matí, amb un immens
cartell de la pel·lícula passada, els propo-
so el següent. Els cartells amb les fotos
retallades dels retrats dels primers ar-
tistes, segur que tenen nova utilitat. Se
m’acut algun carrer de Festa Major per
guarnir, un treball de plàstica d’institut,
penjat a la paret d’un cau, o simplement,
trossejat al contenidor de cartró. I
aquestes solucions volen dir un temps
afegit, per recuperar materials.
Rosa Escudero
[4] [per darrere][per darrere][per darrere][per darrere][per darrere]
“Les bicis elèctriques“Les bicis elèctriques“Les bicis elèctriques“Les bicis elèctriques“Les bicis elèctriques
són netes i sostenibles”són netes i sostenibles”són netes i sostenibles”són netes i sostenibles”són netes i sostenibles”
Quin grau d’ús fan els gra-
ciencs de les bicis elèctriques?
De moment encara s’utilitzen poc.
Creiem en les bicis elèctriques
perquè són un producte de fu-
tur. Tenen aplicacions pràctiques
molt concretes i ocupen el forat
que hi ha entre les bicicletes con-
vencionals i les motos. Contribu-
eixen a rebaixar el trànsit de les
grans ciutat, és un vehicle absolu-
tament net, sostenible i econò-
mic i els usuaris no es cansen.
Tècnicament, com funcio-
na una bicicleta elèctrica i
quins elements incorpora
respecte les convencionals?
Un motor de 250 W situat al
costat dels pinyons, al centre de
la roda posterior; una bateria de
liti que pesa dos quilograms i mig
i que, carregada completament,
té una autonomia d’entre 50 i
60 quilòmetres; i un sistema
d’assistència intel·ligent d’última
generació, que és qui controla
l’impuls del motor partint del
moviment dels pedals.
Feu les bicis al mateix ta-
ller del carrer Ramis. Quant
es triga a construir-ne una?
Mig dia, aproximadament, amb
Al febrer es van instal·-
lar a Gràcia Jordi i David
Vendrell, pare i fill, per
impulsar un nou con-
cepte de transport sos-
tenible: la bicicleta
elèctrica. Ofereixen bi-
cicletes de qualitat a
preus raonables, ja que
són ells mateixos qui
les fan una a una.
[ David Vendrell, propietari de DinamicBike, al carrer Ramis ]
La ciutat ja suma 36 instal.lacions fotovoltaiques
Un dels objectius del Compromís ciutadà per la sostenibilitat. Agenda 21 de Barcelona és el de
preservar els recursos naturals i promoure l’ús dels renovables. En aquest sentit, a la ciutat de
Barcelona hi ha: 36 instal·lacions fotovoltaiques municipals, amb una superfície de captació de
7.974,16m2 que estalvien l’emissió de 123,78 tones de CO2 l’any, 597 projectes d’energia solar
tèrmica tramitats, amb una superfície de captació de 40.095 m2 que suposen un estalvi energètic
de 32.076 kWh/any i eviten l’emissió de 5.640 tones anuals de CO2.
Serveis d’interès
Punt Verd de Collserola
C. Collserola, 2. Sortida 6
Ronda de Dalt - Plaça Alfons
Comín, darrera de la
benzinera
Horari: de dll a dv, de 8 a
18.30, i ds i dg, de 9 a 13 h.
Punt Verd de Barri
Plaça Gal·la Placídia
Horari: dll, de 16.30 a 19.30;
de dm a ds, de 10 a 13.30 i
de 16.30 a 10.30, i dg i fes-
tius, tancat.
Punt Verd col·laborador
Tabuenca
C. Guilleries, 24
Horari: de dll a dv, de 10 a
13.30 i de 16.30 a 19.30, i ds
de 10 a 13.30.
Telèfon: 93 218 30 97
Punt Verd mòbil
Santuari del Coll, ds de 8.30 a
14 h. Bibl. Jaume Fuster, dll de
16 a 19.30. Mercat de l’Estre-
lla, dc de 8.30 a 14 h. Plaça
Joanic, ds de 16 a19.30 h. Tra-
vessera de Gràcia/Gran de
Gràcia, ds 8.30 a 14 h. Plaça
Revolució, dc de 16 a 19.30. Pg
de Sant Joan/Indústria, dj de
8.30 a 14 h. Pg de Sant Joan/
Rosselló, dll de 16 a 19.30.
Mobles i trastos vells
Cada carrer té assignat un dia
fix de la setmana, de 20 a 22 h.
Estació de la xarxa de vi-
gilància i previsió de la
contaminació atmosfèrica
Gal·la Placídia.
www.aspb.es
el muntatge i, d’altra banda, el
test de proves i control que
passen cadascun dels vehicles que
fabriquem. Al mes, de mitjana,
en podem arribar a fer unes 15
o 20 unitats.
Quins diferents models hi
ha de bicicleta elèctrica?
De moment, treballem amb tres
de concrets. Un més de munta-
nya, per a gent que visqui en zo-
nes on no totes les pistes esti-
guin asfaltades. Un altre model
de passeig, més polivalent i que
pot dur cadireta per a infants. I
una bicicleta plegable, que és el
model urbà per excel·lència.
Èric Lluent
Èric Lluent
DEPANA
Ocells de la Vila: l’aligot vesper
Milers de quilòmetres han
de recórrer els ocells en
migració, alguns com els
petits mosquiters en noc-
turn vol batut i altres de
més grans com la cigonya
o els rapinyaires tot pla-
nant a la recerca d’Àfrica.
Resseguint el litoral barceloní és força possible que avistem
alguna au planadora, tot i que on amb major probabilitat les
veurem és a la serra de Collserola, on és més fàcil que es
generin els necessaris corrents ascendents perquè puguin
volar. Cada any més d’un miler de rapinyaires travessa
Collserola de nord a sud per aquestes dates, de les quals el
més abundant és l’aligot vesper. Més gran que un gavià, amb
les ales amples i barrat tot ell per sota, sol anar en petits
grups o de vegades barrejat amb altres rapinyaires. El mà-
xim històric registrat en un dia voreja el mig miler, però
d’això ja fa uns anys. Pugeu al turó de la Magarola amb uns
prismàtics i tingueu una mica de paciència, perquè la migra-
ció és imprevisible. Les millors hores són quan comença a
escalfar el sol, cap allà les deu. Molta sort!
DEPANA - Sant Salvador, 97 baixos • www.depana.org
7
de Gràcia10 d’octubre de 2008
l’independent
DocumentsRRRRREPOREPOREPOREPOREPORTTTTTAAAAATTTTTGEGEGEGEGE F F F F FOOOOOTTTTTOGRÀFICOGRÀFICOGRÀFICOGRÀFICOGRÀFIC
La Festa de l’Esport L’onzena edició de la Festa de l’Esport ha premiat enguany prop de 150 esportistes graciencs que en
la passada temporada van aconseguir fites en modalitats tan diverses com el tennis taula, el
waterpolo, l’hoquei, el bàsquet o el ciclisme paralímpic. Fotografies: Èric Lluent
8
de Gràcia10 d’octubre de 2008
l’independent
8
Enric Hernàez + VJ’s Alquímia del Sol, al Festival
de Música Popular. Hernàez s’acompanya en aquesta
actuació d’artistes convidats com Gerard Quintana, Luigi
Cabanach i Mercè Serramalera, per repassar temes dels
seus últims treballs.
Teatreneu (Terol, 26)
Dimecres 15, a les 21 hores
recomanem
SSSSSIIIII VVVVVOLEUOLEUOLEUOLEUOLEU ANUNCIARANUNCIARANUNCIARANUNCIARANUNCIAR ELSELSELSELSELS VVVVVOSTRESOSTRESOSTRESOSTRESOSTRES AAAAACTESCTESCTESCTESCTES ENENENENEN AAAAAQQQQQUESTUESTUESTUESTUESTAAAAA AAAAAGENDAGENDAGENDAGENDAGENDA, , , , , ENVIEUENVIEUENVIEUENVIEUENVIEU UNUNUNUNUN CORREUCORREUCORREUCORREUCORREUELECTRÒNICELECTRÒNICELECTRÒNICELECTRÒNICELECTRÒNIC AAAAA INDEPENDENTINDEPENDENTINDEPENDENTINDEPENDENTINDEPENDENT@@@@@DEBARRISDEBARRISDEBARRISDEBARRISDEBARRIS.....COMCOMCOMCOMCOM OOOOO BÉBÉBÉBÉBÉ UNUNUNUNUN FAXFAXFAXFAXFAX ALALALALAL 93 217 06 80 93 217 06 80 93 217 06 80 93 217 06 80 93 217 06 80
Heliogàbal (Ramon i Cajal,
80), a les 22 h
� 15 d’octubre
Lletra petita - El món dels
tovets: Bebès.
Biblioteca Jaume Fuster
(Plaça Lesseps, 20), 18 h
Lletra petita - Sac de ronda-
lles: Els contes de la plu-
ja.
Biblioteca Vila de Gràcia
(Torrent de l’Olla, 104), a
les 18 h
1er Festival de Música Po-
pular de Barcelona -
cançó romàntica en italià i
català.
Jardí de l’Olokuti (Astúries,
36), a les 19 h
Festival LEM 2008: Esque-
ma + Ankitoner Meta-
mars.
Lluïsos de Gràcia (Plaça del
Nord, 7), a les 21 i 22 h
Representació del musical:
A Chorus Line, a càrrec del
Grup de Teatre del Centre.
El Centre (Ros de Olano, 9),
a les 22 h
Festival LEM 2008: Música
relacionada 96.6.
Bar Musical Mi Bar
(Guilleries, 6), a les 00 h
CEDIDA
Lletra petita - Enreda’t amb
l’acció: 24 hores en una
bassa africana.
Biblioteca Vila de Gràcia
(Torrent de l’Olla, 104), a
les 18 h
Cicle de conferències ‘Alta-
veu per al coneixement i la
difusió de les cultures: Els
dimarts de Mèxic’: Una es-
tructura social singular,
les castes, a càrrec de
Montserra Bargalló, tècnic
tèxtil i doctorand en Art.
CC La Sedeta (Sicília, 321),
a les 19.15
Gràcia Jazz Sessions:
Mariano Steimberg i
Abel Boquera.
EXPOSICIONS
� Exposició perma-
nent
Exposició: La mobilitat,
l’estalvi, l’energia i la
construcció sostenible.
CRBS(Nil i Fabra, 20, bai-
xos)
� Fins a l’11 d’octubre
Exposició: Cara a cara.
Untitled BCN (Topazi, 14)
Instal.lació de Guilhem
Senges: El rincón de
Diógenes.
Elèctric Bar (Travessera
de Gràcia, 233)
� Fins al 15 d’octubre
Exposició: Còmic Eròtic,
de Carlos Bribian.
Desig (Mare de Déu dels
Desemparats, 14-15)
� Fins al 18 d’octubre
Exposició fotogràfica:
Cap a una imatge de
l’Àfrica subsahariana
lliure de tòpics. Viatge
pel Senegal i Burkina Faso
que mostra el prota-
gonisme de la dona en la
vida i la societat africa-
na, de Susanna Adell,
Montserrat de la Guàrdia,
David Salvadores, Maria
José Salvadores i Anaïs
Vidal.
CIRD (Camèlies, 36)
Exposició de pintures:
Llums i ombres, de
Rosa Vila.
CC La Sedeta (Sicília,
321)
Exposició plàstica: Bio-
logical Process, de
Jessica von Helmolt.
Galeria Espai[b] (Torrent
de l’Olla, 158)
� Fins al 25 d’octubre
Exposició: Nona Codi-
na, Sandra Morera i
Anna Vila.
Galeria Paspartú (Verdi,
25)
Exposició de fotografies
col.lectiva: Què has fet
aquest estiu?
Casal de barri Cardener
(Cardener, 45)
� Fins al 31 d’octubre
Exposició: Melting Pot,
de TV Boy.
Galeria Safia (Bruniquer,
9)
Exposició de pintura i
collage: Aitana Bernabé.
Heliogàbal (Ramon i Cajal,
80)
Exposició: Especula en
acción, la visió d’un grup
d’humoristes gràfics sobre
l’urbanisme i l’especulació.
CC El Coll (Aldea, 15)
� Fins al 16 de novem-
bre
Exposició: Tots els focs el
foc.
Biblioteca Jaume Fuster
(Plaça Lesseps, 20)
� Fins al 24 de novem-
bre
Exposició fotogràfica:
Iluminar, d’Humberto
Rivas.
Galeria Hartmann (Santa
Teresa, 8)
Exposició fotogràfica: En-
tre mundos, de Julie
Marchand.
Cafè del teatre (Torrijos, 41)
ACTES
� 10 d’octubre
Cinema anarquista: Carne
de fieras.
Ateneu Rosa de Foc
(Verntallat, 26), a les 20 h
Representació teatral: Se-
nyores i minyons, a càr-
rec de la Cia L’Espina de la
Sardina.
CC La Sedeta (Sicília, 321),
a les 22 h
Representació del musical:
A Chorus Line, a càrrec del
Grup de Teatre del Centre.
El Centre (Ros de Olano, 9),
a les 22 h
� 11 d’octubre
V Cicle d’Aperitius Musicals
Matinals: Quee Trio.
Plaça de La Sedeta,a par-
tir de les 13 h
Festa de la lluna: Concert
de meditació - relaxació
i cant creatiu, a càrrec de
Maria Pina. Organitzada per
Ciberdona.
Casal de barri Cardener
(Cardener, 45), a les 18 h
Fair Music Festival: Amato
Petito & Hèctor Andreu,
� 12 d’octubre
Representació del musical:
A Chorus Line, a càrrec del
Grup de Teatre del Centre.
El Centre (Ros de Olano, 9),
a les 18 h
� 13 d’octubre
13è aniversari de l’Helio-
gàbal: Declamant’n Roll.
Heliogàbal (Ramon i Cajal,
80), a les 22 h
Concert: Dj Mayfield.
Heliogàbal (Ramon i Cajal,
80), a les 23.30
� 14 d’octubre
Concert:Enric Hernáez
+ VJ’s Alquímia del Sol.
Teatreneu Multisalas
(Terol, 26), a les 21 h
Concert: Amanda
Jayne.
Heliogàbal (Ramon i
Cajal, 80), a les 22 h
Audicions temàtiques
‘Quidiuqueque’: Cinema
de Terror II.
Associació Cultural
Albrícies (Robí, 5), 22 h
� 16 d’octubre
Vine a fer un cafè amb...
Xerrada sobre la dra-
matització de l’obra de
teatre ‘Mort de dama
(TNC 08-09)’, de Llorenç
Villalonga, amb Rafael
Duran i Marc Rosich.
Biblioteca pública Jaume
(Plaça Lesseps, 20), 19 h
Rumbaclub: Papawa +
Locura de Mabuse.
Sala KGB (Ca l’Alegre de
Dalt), a les 22 h
Festival LEM 2008: Selva
de mar.
Espai EART (Torrijos, 68), a
les 20 h
Concert: Clarence Roach.
Alfa (Gran de Gràcia, 26),
a les 22 h
Festival LEM 2008:
Alfredo Costa
Monteiro +
Pocketbook of
Lighting.
Centre Artesà Tradicionà-
rius (Travessia de Sant
Antoni, 6), a les 22 i a les
23 h
Concert: Marcelinho da
Lua.
Sala KGB (Ca l’Alegre de
Dalt, 55), 1 h
� 17 d’octubre
Concert: Anari.
Heliogàbal (Ramon i
Cajal, 80), a les 22 h
� 18 d’octubre
Fair Music Festival:
Karin Portmann.
Jardí de l’Olokuti
(Astúries, 36), a les 19 h
Vetllada contradictòria:
Detritus.
Associació Cultural
Albrícias (Robí, 5), a les
22 h
9
de Gràcia10 d’octubre de 2008
l’independent
9
Culturabreus
Homenatge a
Mercè Rodoreda,
al Diamant
Gràcia retrà homenatge a MercèRodoreda el mateix dia que secelebra el centenari del seu nai-xement, aquest divendres 10 a laplaça del Diamant. L’espai esconvertirà en l’escenari de la in-terpretació de la cançó de RamonMuntaner La plaça del Diamant,a càrrec d’Elisabet Martín, i de lalectura dramatitzada de textos del’escriptora catalana sobre Gràcia,per la veu de les actrius ImmaColomer i Sílvia Bel, que va in-terpretar el paper de la Colometaen l’obra teatral dirigida per ToniCasares. L’acte comença a les vuitdel vespre.
L’Heliogàbal celebra tretze anys amb
un espectacle que barreja poesia i rockEnric Casasses i Lucas Quejido presentaran diumenge l’espectacle ‘Declamant’n Roll’
Mishima, Cabo San
Roque, Manos de Topo i
The New Raemon són
només alguns dels grups
que han passat en
aquests últims anys per
l’Heliogàbal, un centre
neuràlgic dels dispersos
creadors de Gràcia, com
els habituals el definei-
xen. L’Helio, que ha
esdevingut una platafor-
ma de llançament de
bandes que ara triomfen
en el panorama musical,
celebra aquest diumenge
el seu tretzè aniversari
amb Declamant’n Roll.
UNA IMATGE DEL CONCERT DE DIMECRES, A L’HELIOGÀBAL
NONA CODINA
MERITXELL DÍAZ
Tretze anys programant recitals depoesia i concerts de tots els estilsa la Vila. És l’Helio, el local deRamon i Cajal que avui ja és unreferent entre els espais que pro-gramen a la ciutat. Per celebraraquest aniversari, l’Heliogàbalacull un espectacle poètico-musi-cal que comptarà amb EnricCasasses, Lucas Quejido i Ustedes un colectivo, a més d’altresnoms habituals que estan pendentsde confirmar. Declamant’n Roll ésun recital de lletres de cançons derock, la majoria traduïdes, que uncop llegides també es podran es-coltar. “Esperem que els esponta-nis que vulguin, pugin a l’escena-ri per sumar-se a la lectura”, ex-plica Hara Kraan, una de les pro-gramadores de l’Helio.Precisament la poesia va ser l’ori-gen del local. “Quan va obrir,només hi havia programació es-table de poesia”, diu Kraan. Al97 va prendre el relleu Eduard
La programació cultural creix
als petits locals de Gràcia
Amb molta modèstia, l’Helio-gàbal ha servit d’exemple per aaltres locals de la Vila. De fet,en els últims anys Gràcia ha vistcréixer el nombre de bars i asso-ciacions que ofereixen una pro-gramació cultural variada i esta-ble. És el cas de l’Albricias, alcarrer Robí, que proposa con-certs, projeccions i espectaclesde titelles, o de l’Elèctric, a laTravessera de Gràcia, que ambuna periodicitat diària porta
Escoffet, amb Viatge a la Polinè-sia, un cicle estable de durada iestructura delimitades, que esdividia en volums, cadascun de-dicat a un aspecte concret de lespràctiques poètiques. Hi van pas-sar més de 3.000 persones depúblic durant aquells tres anys.En aquesta darrera etapa,l’Heliogàbal ha començat a aco-llir cicles de petits concerts, ses-sions de jazz, projeccionsd’audiovisuals i espectacles depoesia. Aquest mes d’octubrepassaran per l’escenari de Ramoni Cajal la cantautora basca Anarii el grup Manos de Topo, que faràun acústic especial. El vuitè tri-mestre de poesia comptarà ambLydia Lunch, Sebastià Jovani iOrlando Guillén.
músics i humoristes. També d’al-tres espais s’han sumat a donarun extra i tenen cicles, com és elcas del KGB i els seus dijous deRumbaclub, que ha tornat a en-gegar motors aquest mes. Ara,l’Alfa ofereix concerts en viu totsels dijous. Els Clarence Roachtoquen el proper dijous 16 i elsBlack Jack presenten nou disc eldia 23. L’últim dijous de mesl’Alfa celebrarà el seu 17è ani-versari.
16.10, 19.10, 22.10, 00.40.
•Asesinato justo. Dv i ds, 16.00, 18.10,
20.20, 22.30, 00.45; dg a dj, 16.00,
18.10, 20.20, 22.30.
• La conspiración del pánico. Dv i ds,
16.05, 19.05, 22.05, 00.40; dg a dj,
16.05, 19.05, 22.05.
CASABLANCA-KAPLAN. Pg.Gràcia, 115
•Sala 1: Che, el argentino (VOSE). Pas-
sis: 16.00, 18.30, 21.00.
•Sala 2: Tiro en la cabeza (VOSE). Pas-
sis: 16.00, 18.00, 20.00, 22.00.
CASABLANCA-GRÀCIA. Girona, 175.
•Sala 1: Caos calmo. Passis: dv, dll,
dm, dc i dj, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00;
ds i dg, 20.00, 22.00. Space Chimps.
Passis: ds i dg, 16.00, 18.00.
•Sala OZU: La zona de Tarkovsky. Passi:
22.00. Carl Gustav Jung. Passis: 16.00,
20.30. Buda explotó... Passis: 17.30, 19.00.
•Sala 3: El espíritu del bosque. Passis:
ds i dg, 16.00, 18.00. Yo serví al rey de
Inglaterra. Passi: de dll a dv, 15.50; de
dv a dj, 20.00. Viaje a Darjeeling. Pas-
sis: de dll a dv, 18.05; de dll a dg, 22.15.
LAUREN GRÀCIA. Carrer Bailén, 205.
•Sala 1: Quemar después de leer. Pas-
sis: 16.15, 18.15, 20.15, 22.15.
•Sala 2: Mamma Mia. Passis: 16.15,
18.30, 20.35, 22.40.
•Sala 3: El niño con el pijama de rayas.
Passis: 16.20, 18.20, 20.20, 22.20.
•Sala 4: Sangre de mayo. Passis: 16.00,
19.00, 22.00.
VERDI. Verdi, 32 - Tel.: 93 237 05 16.
•Sala 1: Quemar después de leer
(VOSE). Passis: 16.05, 18.15, 20.30,
22.40; dv, ds i dia abans festiu, 0.30
•Sala 2: Cuatro vidas (VOSE). Passis:
16.05, 18.15, 20.30, 22.40.
•Sala 3: Hace mucho que te quiero (VOSE).
Passis: 16.00, 18.15, 20.30, 22.40.
•Sala 4: Los limoneros (VOSE). Passis:
16.00, 18.20, 20.30, 22.40.
CINEMES
BOSQUE MULTICINEMES. Rbla. del Prat,
16 - Tel. 93 217 26 42.
•Quemar después de leer. Dv i ds,
16.00, 18.10, 20.15, 22.20, 00.45; dg
a dj, 16.00, 18.10, 20.15, 22.20.
•No me pidas que te bese porque te
besaré. Dv i ds, 20.15, 22.25, 00.45;
de dg a dj, 20.15, 22.25.
•El juego del matrimonio. De dv a dj,
16.00, 18.05.
•Una conejita en el campus. Dv i ds,
16.00, 18.05, 20.10, 22.15, 00.40; dg
a dj, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15.
•Vicky Cristina Barcelona (VOSE). Dv
i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15,
00.40; de dg a dj, 16.00, 18.05,
20.10, 22.15.
•El niño con el pijama de rayas. Dv i
ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.25, 00.45;
dg a dj, 16.05, 18.10, 20.15, 22.25.
•Tropic Thunder. Dv i ds, 16.10,
19.10, 22.10, 00.40; de dg a dll,
•Sala 5: Viajeros y magos (VOSE). Pas-
sis: 16.00, 20.25. Ríos y mareas
(VOSE). Passis: 18.20, 22.35.
VERDI PARK. Torrijos, 49. Tel.: 93 217 88 23.
•Sala A: Vampir Cuadecuc (VOSE). Pas-
sis: 16.00. Che, el argentino (VOSE).
Passi: 17.30, 20.00, 22.30.
•Sala B: Vicky Cristina Barcelona (VOSE).
Passis: 16.05, 18.15, 20.30, 22.40.
•Sala C: Happy. Un cuento sobre la
felicidad (VOSE). Passis: 16.00, 18.15,
20.30, 22.45.
•Sala D: Un verano en la provenza
(VOSE). Passis: 16.05, 18.15, 20.20,
22.45. Ruleta (curt). Passi: 22.05.
TEATRES
JOVE TEATRE REGINA. Sèneca, 22.
•El somni d’una nit d’estiu. Fins al 16/11.
SALA BECKETT. Alegre de Dalt, 55.
cartellera
• OB-sessions, de Jordi Oriol, (fins al
12/12).
TEATRENEU. Terol, 26.
•Sala Cafè-Teatre. Carlitos: armas de
seducció + IVA. Dll, 22 h Miguel Lago.
Dm, 22 h. Marie Louise du Peré. Dm,
20.30. Ilusión o mente, amb màgic
Fabra. Ds, 20.30 h. El club de la magia
2. Dc i ds, 22 h. Magia de cerca. Dj, 22
h. Luismi: Ahora... augh! Dv, 22 h. Op-
timisme global. Dv, 20.30 i dg, 18.30.
Cortada. Gracias por venir. Dll, 20.30.
Esperando a... Godoy. Ds, 19 h. Tres
monólogos de risa. Dg, 20 h. Angelo
Rielo. Ds, 23.30.
•Sala del mig. Chicas, risketos. Dg,
19 h. Monólogo sobre cine. Ds, 19 h.
•Sala Xavier Fàgregas. Impro-show.
Dj, 20 h. Impro-fighters. Dv, 22.30.
El club de la màgia júnior. Ds, 18.30,
i dg, 17.15. Alícia al país de les me-
ravelles. Ds i dg, 17 h. Humoristá-
tico. Ds, 22 h.
L’Enganxa’t a la
Música premia
Anita Miltoff
La banda gracienca Anita Miltoffha guanyat el concurs de maque-tes Enganxa’t a la música. Aquestaés la sisena edició del certamen,que ofereix com a premi la firmad’un contracte amb la discogràfi-ca Edicions Singulars per a l’en-registrament d’un disc així comuna gira de concerts en esdeveni-ments com el Senglar Rock.
Pep Gimeno
obre el Circuit
Folc a l’Artesà
El tercer Circuit Folc, que estrasllada en aquesta edició a latardor, dóna el tret de sortidadivendres 10 amb l’actuació alCAT del cantautor de XàtivaPep Gimeno Botifarra i el seurepertori de cançons tradicio-nals valencianes arranjades pera rondalla.
10
de Gràcia10 d’octubre de 2008
l’independent
Esports
Sandro Rosell: “Catalunya
és el somni de Karl Marx”
El CN Catalunya visita Biscaia
en el retorn a la Primera DivisióTato García aspira ara com ara a mantenir la categoria
ÈRIC LLUENT
Tato García, l’entrenador del’equip, s’ha mostrat prudent du-rant la setmana prèvia al comen-çament de la lliga, aquesta dis-sabte a les sis de la tarda. Elsgraciencs viatjaran fins a Biscaiai s’enfrontaran a un dels clàssicsde primera divisió, l’AskartzaClaret, amb la intenció de plan-tar cara al rival en una de les pis-cines complicades de la lliga, so-bretot per les seves petites dimen-sions. “El nostre objectiu d’iniciper aquest any a primera divisióés mantenir la categoria. Un copveiem com van les primeres jor-nades potser ens podem plante-jar altres fites, però de momenttenim les coses molt clares”, haexplicat García.Fins ara la pretemporada ha es-tat positiva, segons la valoracióde l’entrenador gracienc, ja quedavant dels equips forts de pri-mera el conjunt ha estat compe-titiu. Pel que fa a la Copa Cata-lunya, competició que s’ha dis-putat aquestes darreres setmanes,
LA FOTO OFICIAL DE L’EQUIP DE WATERPOLO DEL CN CATALUNYA
CEDIDA: CN CATALUNYA
El CN Catalunya ha trigat
quatre anys a sortir de
la segona divisió, cate-
goria en la qual va caure
després de l’accident del
sostre de la piscina del
club quan l’equip encara
militava a Divisió d’Ho-
nor i les vitrines de
l’entitat contenien diver-
ses copes de la màxima
lliga estatal, Copes del
Rei i una Copa d’Europa.
Ara l’equip afronta l’inici
a Primera Divisió amb
un objectiu clar: mante-
nir la categoria.
els waterpolistes de la Vila vanvèncer l’Olot el passat cap de set-mana per 15 a 6 i aquest dijoushan disputat el matx per la cin-quena plaça davant el Manresa(en el tancament d’aquesta edi-ció no havia conclòs l’enfronta-ment). D’altrabanda, l’equipde l’ascens de latemporada 2007- 2008 va rebreel passat diven-dres el reconei-xement per partdel Districte durant la Festa del’Esport gracienc, on hi va assis-tir la plantilla al complet, que esva endur una forta ovació del pú-blic assistent.
Els equip de la lliga
Aquesta any la Primera Divisióestatal de waterpolo comptarà
amb la presència d’un total dedotze equips, dels quals un pu-jarà directament a Divisió d’Ho-nor i un altre baixarà directa-ment a Segona. A més, el segonclassificat i el penúltim disputa-ran finalment la promoció d’as-
cens i de des-cens, de manerarespectiva.Enguany set delsdotze conjuntsde la categoriasón catalans: elManresa, l’Olot,
l’Hospitalet, l’Horta, el Molins deRei, la Universitat Autónoma iel Catalunya. A més, participa-ran dos equips madrilenys, LaLatina i l’Alcorcón Arena, unequip canari, el Metropole, unaragonès, l’Helios i el rivald’aquest dissabte en l’arrencadade la competició, l’Askartza Cla-ret, del País Basc.
PATRÍCIA MONGE
La Gràcia de les Tertúlies ha re-près l’activitat aquesta setmanaamb un convidat de luxe, SandroRosell. L’exvicepresident espor-tiu del Futbol Club Barcelona iprobable aspirant a la presidèn-cia va oblidar dimarts de mane-ra pública aquesta batalla, però,i es va centrar a fer un recorre-gut per la seva experiència en elmón esportiu. “La religió s’hasubstituït per les divinitats fut-bolístiques”, va reflexionar. Lacrisi de la religió i ètica, al seuparer, provoca adherir-se a altrescreences com, per exemple, ladivinització d’estrelles mediàti-ques com els futbolistes.Rosell, sense amagar el seu des-coneixement de la realitat di-ària de Gràcia, va aplaudir noobstant el paper de l’associa-cionisme a la Vila i a Cata-lunya, on la gent crea entitatsdirigides pel poble, “els Lluïsosdels graciencs, el Barça delssocis”. “Catalunya és el país
Set dels dotze
conjunts de
la categoria
són catalans
L’exdirectiu del Barça lloa els Jocs del 92
SANDRO ROSELL, L’EXVICEPRESIDENT DEL FC BARCELONA
PATRÍCIA MONGE
que Karl Marx havia somiat”, vaconcloure en aquest sentit.En una tertúlia molt animada,una de les assistents, mestra d’unaescola, va recordar la responsa-bilitat de pares i entitats en l’edu-cació del jovent. “Els ídolsmediàtics podrien aprofitar lafama per generar valors positius,com la integració del català”, vaproposar la mestra. Rosell va co-incidir amb aquesta reflexió, toti que va avisar de les dificultatsd’incloure aquests compromisosa un contracte.Rosell també va compartir ambels tertulians la seva trajectòria desque va liderar la campanya delsJocs Olímpics, “la millor campa-nya pública que s’ha fet mai a laciutat perquè totes les forces polí-tiques es van posar d’acord” finsa confessar que “és gràcies a aixòque existeix la marca Barcelona”.Rossell també va repassar els seusvincles des d’ISL i Nike fins aBSM. Al 2006 va publicar el lli-bre Benvingut al món real, èxit devendes a Catalunya.
FUTBOL
TERCERA DIVISIÓ, GRUP 5
8a jornada (12/10, 12.00)
Europa – Manlleu
Resultat 7a jornada
Rapitenca - Europa 0 - 1
Resultat 6a jornada
Europa – Cornellà 1 - 1
Classificació Punts
1 Santboià ................................................ 16
2 Espanyol B ........................................... 15
3 L’Hospitalet ........................................... 15
4 Blanes .................................................... 14
5 Europa .................................................. 13
6 Vilanova ............................................. 11
7 Reus ....................................................... 10
8 Cornellà ................................................. 10
9 Manlleu .................................................. 10
10 Cassà ....................................................... 9
11 Prat ........................................................... 8
...
16 Mataró ...................................................... 6
17 Miapuesta ................................................ 6
18 Rapitenca ................................................ 5
19 Banyoles ................................................. 4
20 Pobla Mafumet ....................................... 3
DIVISIÓ D’HONOR, GRUP 3
6a jornada
La Salle - Europa
Resultat 5a jornada
Europa - Ferriolense 4 - 1
Resultat 4a jornada
Mallorca - Europa 3 - 2
Classificació Punts
1 Barcelona .............................................. 15
2 Espanyol ............................................... 10
3 Damm .................................................... 10
4 Cornellà ................................................... 9
5 Mallorca ................................................... 9
6 La Salle .................................................... 8
7 P. Ciutadella ............................................ 8
8 Ferriolense ............................................. 7
9 Europa .................................................... 6
10 Badalona ................................................. 6
11 San Fransico .......................................... 5
12 Lleida ....................................................... 5
13 Gramanet ................................................ 5
14 Girona ..................................................... 3
15 L’Hospitalet ............................................. 2
16 Mataró ...................................................... 2
LLIGA NACIONAL FEMENINA
4a jornada
Europa – Vic
Resultat 3a jornada
Espanyol B - Europa 6 - 0
Resultat 2a jornada
Europa – Tortosa 5 - 1
Classificació Punts
1 Collerense ............................................... 9
2 L’Estartit .................................................. 9
3 Barcelona B ............................................ 6
4 Girona ..................................................... 6
5 Vic ............................................................ 6
6 Tortosa .................................................... 6
7 PB La Roca ............................................. 6
8 Espanyol B ............................................. 4
9 San Gabriel ............................................. 3
10 Levante .................................................... 3
11 Europa .................................................... 3
12 Lleida ....................................................... 1
13 Ciutat de Palma ...................................... 0
14 Blanes ...................................................... 0
BÀSQUET
resultats i classificacions
COPA CATALUNYA MASC., GRUP 2
4a jornada :
SaFa-Claror - Sant Boi
Resultat 3a jornada
Cornellà - SaFa-Claror 53 - 76
Classificació PG PP
1 Martorell .......................................... 3 0
2 Vila-Seca .......................................... 3 0
...
6 SaFa Claror ..................................... 2 1
7 CB L’Hospitalet B ........................... 2 1
...
16 Reus Ploms .................................... 0 3
SEGONA CATALANA, GRUP 3
3a Jornada
CB Coll-Europa - AE Minguella
Resultat 2a jornada
CE Universitari - CB Coll-Europa 79 - 68
Classificació PG PP
1 Sant Andreu A ................................ 3 0
2 Grup Barna B ................................. 3 0
3 Sant Just A ...................................... 3 0
4 CE Laietà ......................................... 2 1
5 CE Universitari ................................ 2 1
6 CB Coll- Europa A .......................... 1 2
...
16 Basquet JMJ A ................................ 0 3
TERCERA CATALANA FEM., GRUP 1
3a jornada :
Parets B - SaFa-Claror
Resultat 2a jornada
SaFa-Claror - Gramanet 54 - 44
Classificació PG PP
1 SaFa Claror ..................................... 2 0
2 CB Canet .......................................... 2 0
3 Premià B .......................................... 2 0
...
16 La Salle Bonanova ........................ 0 2
WATERPOLO
PRIMERA DIVISIÓ ESTATAL
1a Jornada (11/10 , 18h)
Askartza Claret - CN Catalunya
2a Jornada
CN Catalunya - CN Metrpole
11
de Gràcia10 d’octubre de 2008
l’independent
Activitat econòmica
reportatge
El restaurant La Terreta dóna a conèixer el País Valencià
Són dos quarts de sis d’un di-vendres a la tarda. Els socis dellocal La Terreta aprofiten perprendre un petit descans abansque comenci el tràfec propi deles nits de cap de setmana. Unespissarres, que serveixen com acarta, penjades dalt de les pa-rets contenen noms de perso-natges il.lustres valencians. Sesent l’Ovidi de fons.La Terreta és un restaurant ones degusten exclusivament pro-ductes típics de les terres va-lencianes. “A Gràcia hi ha res-taurants de molts tipus però novalencians. Nosaltres volíeminnovar amb una taverneta decoses ràpides amb preus asse-quibles. Per vuit euros potssopar sense problemes”, co-menta Miquel Gómez, un delsdos socis del local.
LÍDIA HARO
Lidia Haro
L’Ovidi, entre plat i platLa Terreta és una
taverna valenciana
ubicada a la Travessia
de Sant Antoni, un
indret on poder gaudir
de l’entorn valencià en
tots els sentits. Llull o
Fallera són algun dels
noms dels seus plats
més reconeguts. Els
productes gaudeixen
d’un aire d’originalitat
que no impedeixen uns
bons preus.
La idea de La Terreta és donar aconèixer el producte valencià aquanta més gent millor. Pretenenser un local amb productes únicsque es diferenciï dels altres jus-tament per la seva exclusivitat.També mantenen vincles ambl’associació Espai País Valenciàubicada al carrer Verdi i projec-ten tots els partits del ValenciaClub de Futbol tant de lliga comde UEFA.La coca de dacsa i les mamelletessón els productes estrella. “Lacoca de dacsa és com una crèpeque pot estar farcida de deu com-binacions diferents. És un pro-
AL LOCAL ES PROJECTEN TOTS ELS PARTITS DE LLIGA I DE UEFA DEL VALÈNCIA CF
ducte típic de Gandia, fins i totalguns valencians quedariensorpresos en degustar-la ja quea la capital no és tan freqüent”,comenta Sanchis l’altre soci dela taverna nascut a Gandia.El passat 1 d’agost el local vaobrir les seves portes. Un gra-pat de clients estables són lamillor prova que la taverna fun-ciona. Més endavant, les tar-des acolliran concerts i les com-peticions de truc –un joc decartes característic de la zonavalenciana– seran freqüents enaquest restaurant on tot per-tany a València.
12
de Gràcia10 d’octubre de 2008
VVVVVIUREIUREIUREIUREIURE G G G G GRÀCIARÀCIARÀCIARÀCIARÀCIAl’independent
L’oxitocina, l’anomenada
hormona de la confiança,
és un neurotransmisor
cerebral. En les dones,
l’oxitocina s’allibera en
grans quantitats en el part
i la lactància. Es creu que,
en ambdós sexes, la seva
funció està associada a
l’afectivitat i la tendresa.
Al cervell està involucrada
en el reconeixement i
establiment de les relaci-
ons socials i la generosi-
tat. Està comprovat que
l’orgasme augmenta els
nivells d’oxitocina. En
Jaume Civil em va expli-
car que els llegums
contenen un alt nivell de
fitoestrògens, que fan
generar major quantitat
d’oxitocina.
A Gràcia és costum
popular preparar àpats
senzills i saborosos a
partir dels llegums cuits,
secs, remullats o en
conserva, que les parades
i botigues ens posen a
l’abast. Tant si, per
manca de temps, no pots
cuinar durant la setmana
com si, el dissabte, qui
s’ocupa de la cuina diària
a casa prefereix no
treballar gaire, els lle-
gums, amanits, saltejats,
acompanyant carn o peix,
són habituals de la taula
gracienca. La informació
que he reunit em permet
parlar d’uns 400 grams
per gracienc/dia. Orgas-
mes o llegums, o ambdu-
es coses, aquí tenim una
explicació per al sociable
caràcter gracienc.
Víc
tor N
ubla
La confiança
i els llegums
la torratxagràcia-bcn-gràcia
Camins, memòria i perplexitat
Jordi Albertí
SERGI L.
...m’ha vingut a veure ungracienc enamorat de la Vila,una persona tan discreta comobstinada que acumula en elfons de la seva rialla sornegue-ra una capacitat extraordinàriaper recollir i ordenar informa-ció a cabassos. M’ha vingut aveure i m’ha dut un llibre dememòries de Ferran Soldevila.A mi, personalment, els llibresde memòries em fascinen. Rà-pidament l’he fullejat... La cu-riositat m’ha dut a buscar quèva escriure l’autor d’una de lesmés reeixides Història deCatalunya el mes d’octubre de1938. Soldevila aleshores te-nia 44 anys. La seva vidatranscorria entre Palautorderai Barcelona.El 9 d’octubre, des de la capi-tal, poc després d’un bombar-deig, escrivia: “Quan sonal’alarma en ple dia, hi ha: lagent que surt al balcó; la gentque es posa a córrer cap al re-fugi més pròxim; els qui es fi-quen en una entrada, i els quien surten: indefectiblement,dos o tres topen...; els qui se-gueixen llur camí al mateixpas; i els qui –sempre és unde sol– fa ostentació d’unatranquil.litat i camina més apoc a poc que mai”. I no pucdeixar d’interrogar-me: quèhauria fet jo en aquelles cir-cumstàncies?L’1 de novembre, Soldevila tor-na a parlar dels bombardejos,de les sensacions viscudes i pa-
tides amb els bombardejos:“Matí. Fort bombardeig. Llevatdels del mes de març no n’haviasentit cap de tan fort: se sentien,una darrera l’altra, caure bombes.No entenc com la gent parla avegades de xiulet: potser és quancauen més lluny i són bombesmés petites, i jo no ho percebo.El que jo sento, el que he sentitavui, s’assembla a un soroll de trendisparat, més o menys llunyà. Peraixò avui m’he explicat bé el que
vaig sentir el 18 de març. Però,jo no sóc el d’aleshores. [...] l’es-tada a l’estranger m’ha llevat en-teresa. Em sembla que deu ésserun fenomen semblant al del sol-dat que torna al front després degaudir d’una llicència: la imagi-nació treballa en contra.“Era a la torre de la Universitatamb [una companya]: no ensn’hem mogut. Esperava que, d’unmoment a l’altre, la torre s’ensor-
rés damunt nostre. El brogit esde-venia intens. “Podem anar a baix–ha dit ella, més serena que jo.“Hom sent la necessitat de fer al-guna cosa, en un sentit o altre.“Hem sortit de la torre. Però nohem arribat a sortir de la biblio-teca on havíem restat sols. Totsoroll ha cessat, en un silenciimponent. Allà dalt, molt alts, enel cel límpid, cinc avions s’allu-nyaven de les butllofes dels anti-aeris, que restaven pels aires, sen-se encertar a diluir-se”.Després de llegir aquests frag-ments el cor em tremola d’ima-ginar com el silenci transforma-
“Hom sent la
necessitat de fer
alguna cosa, en un
sentit o altre”
Ara que el fotògraf,
historiador i activista
Josep Maria Contel ens
ha ofert un estudi
complet dels refugis
que es van construir a
Gràcia durant la guerra
civil... Ara que anem i
venim parlant de la
memòria històrica...
Ara que no sabem on
mirar per fer veure
que no estem ni angoi-
xats ni alarmats...
va la por en angoixa. Què elsdevia haver passat als amics ifamiliars? Quan s’acabariaaquella tragèdia? Els interro-gants s’acumulaven i es multi-plicaven... el cansament, la fami les desil.lusions anaven cor-cant els ànims dels barcelonins,també dels graciencs. Som ca-paços, avui, enmig de l’huracàde la crisi i de la perplexitat,d’imaginar-ho i de sentir-ho?Només en la mesura que en si-guem capaços podrem dir quehaurem après la lliçó de la his-tòria, que no hauran estat enva tantes morts...!!
L’INTERIOR DEL REFUGI AL SUBSÒL DE LA PLAÇA DEL DIAMANT
L’IMPACTE D’UNA DE LES BOMBES EL 17 DE MARÇ DE 1938
