of 16 /16
483 10 de maig de 2013 El pla d’usos afavorirà les entitats culturals i regularà els pisos turístics sumari 6 pla de places Els consumidors de llaunes, objectiu de la campanya 2013 12 bàsquet Lluïsos tornarà a jugar a la seu de la plaça del Nord ISSN - 1695-4793 Fandos, va apuntar dimarts en el ple que, més enllà de la proposta d’aixecar el veto a obrir nous bars que ha fet l’equip de Marçal Tar- ragó, les prioritats passen per afa- vorir els equipaments culturals i regular tant la nova figura dels Laia CoLL Laia CoLL La llibreria Taifa del carrer Ver- di ha aixecat la persiana aquest dimecres per primer cop en vint anys sense Josep Batlló com a màxim responsable. El carismàtic llibreter s’ha jubilat i ha donat pas al Jordi, que ja ha portat l’establiment en els últims nou anys, i al Roberto, que prové de la ja tancada lli- breria Catalònia. Pàgina 13 La llibreria Taifa canvia de mans El nou pla d’usos per a establi- ments de pública concurrència, quinze dies després que l’equip tècnic expliqués els primers es- bossos a l’Independent, ja comp- ta amb directrius públiques del Districte. La regidora, Maite establiments de venda de men- jar i els apartaments turístics. La regidora també va avisar que les places on no hi ha terrasses hi sol haver més queixes dels veïns. Pàgina 6

L'Independent de Gràcia 483

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Setmanari independent d'informació local a la vila de Gràcia

Text of L'Independent de Gràcia 483

  • 483

    10 d

    e m

    aig

    de

    20

    13

    El pla dusos afavorir les entitats culturals i regular els pisos turstics

    sumari

    6pla de places

    Els consumidors de llaunes, objectiu de la campanya 2013

    12bsquet

    Llusos tornar a jugar a la seu de la plaa del Nord

    ISSN - 1695-4793

    Fandos, va apuntar dimarts en el ple que, ms enll de la proposta daixecar el veto a obrir nous bars que ha fet lequip de Maral Tar-rag, les prioritats passen per afa-vorir els equipaments culturals i regular tant la nova figura dels

    Laia CoLL

    Laia CoLL

    La llibreria Taifa del carrer Ver-di ha aixecat la persiana aquest dimecres per primer cop en vint anys sense Josep Batll com a mxim responsable. El carismtic llibreter sha jubilat i ha donat pas al Jordi, que ja ha portat lestabliment en els ltims nou anys, i al Roberto, que prov de la ja tancada lli-breria Catalnia.

    Pgina 13

    La llibreria Taifa canvia de mans

    El nou pla dusos per a establi-ments de pblica concurrncia, quinze dies desprs que lequip tcnic expliqus els primers es-bossos a lIndependent, ja comp-ta amb directrius pbliques del Districte. La regidora, Maite

    establiments de venda de men-jar i els apartaments turstics. La regidora tamb va avisar que les places on no hi ha terrasses hi sol haver ms queixes dels vens.

    Pgina 6

  • de Grcia

    2

    10 de maig de 2013lindependent

    adreCeu Les vostres Cartes, amb un mxim de 15 Lnies, indiCant eL vostre nom, adrea, teLfon i dni a: LIndependentC/ La perLa, 31 baixos - 08012 bCno b a [email protected] tamb Les podeu fer arribar a travs deL nostre portaL www.independent.cat/gracia

    editorial ull de donacartes al director

    El Cos Nacional de Policia marxa de Grcia, on estava en rgim de lloguer per on havia format part del paisatge de les ltimes dcades a les histriques oficines del carrer Nil Fabra amb Torrent de lOlla. Els ltims agents que hi quedaven havien anat relaxant el ritme de treball en els ltims anys, bsicament centrats ja en lexpedici de DNI, paral.lelament al replegament del cos a tot Catalunya en benefici del desplegament dels Mos-sos dEsquadra des del 2005. Era ja una comissaria merament funcional; els seus agents derivaven la presentaci de qualse-vol denncia a la seu dels Mossos dEsquadra de lavinguda de Vallcarca.Per, en tant que ubicada a Grcia, entre els seus actius de protagonisme, la comissaria del CNP va comptar els primers de-sallotjaments okupes, les investigacions sense soluci posteriors a lassassinat de Maria de los ngeles Chivn i les llargues nits dalguns dirigents dels actuals moviments socials amb concen-tracions a la porta i peticions dhabeas corpus. Molt ms enrere

    en el temps, des que va obrir a finals dels anys seixanta, traslla-dant-se des de la Travessera de Dalt, a la comissaria hi van anar a parar els detinguts del concert de Raimon de lagost de 1975 i tenia una forta reserva dapar-cament de cotxes com a punt

    estratgic de sortida de furgonetes antiavalots. El subcomissari Iglsies, ve de Verdi, era un habitual de Sant Medir.Ara, una ra encara ms poderosa que la poltica competencial, la crisi i lestalvi de lloguers tamb a les Forces de Seguretat de lEstat, ha acabat de donar lestocada a la de facto tercera policia de Grcia. Ladu dels agents del CNP era una crnica anunciada des del moment que la policia espanyola ja feia anys que havia anat perdent responsabilitat a nivell local i ja no participava en la comissi de seguretat del Districte.Els agents majoritriament aniran a parar ara al complex policial de la Verneda, lloc on ja hi van estar el 2007 quan la comissaria de Grcia va tancar dos mesos per obres, i all shi trobaran, com a benvinguda, un intent de manipulaci poltica: dos dels tres pals de banderes que hi havia fa dos mesos han estat serrats i noms hi oneja una gran bandera espanyola. Dimecres que ve shi far la inauguraci.Tanca una comissaria eminentment de barri, de la mateixa ma-nera que el cos policial ja va fer un pas enrere quan va tancar laltra comissaria de Grcia, al carrer Rossell tocant la Casa de les Punxes. El CNP ara mateix ja no t ni una comissaria per districte. Noms vuit a tota la ciutat. Signe dels temps.

    salarisAdu a la tercera policiaSara Re

    el dependentshan llanat alguns mssils a travs de la tribuna de lIndependent en les ltimes setmanes, per sembla que el conflicte entre els okupes desnonats del carrer sant salvador i un dels propietaris ha entrat en via de negociaci. Menys s res. No s que hi hagin ajudat gaire els mssils per, com sempre, lopini publicada pot ser diferent de la reali-tat i els okupes shan comproms a respectar lentra-da i sortida del propietari del seu pis. de la resta, de moment, ning respira. estem a favor.

    El CNP ja no t ni una comissaria per districte; noms vuit, un signe dels temps

    Un dels efectes ms clars de la gesti europea de la crisi ha estat laugment de la bretxa salarial entre les persones treballadores i els alts crrecs de les grans empreses. Es calcula que a Espanya/Catalunya els executius de les principals empreses cobren com a mit-jana 90 (1:90) vegades ms que els empleats de la seva prpia empresa. De la indig-naci que provoca entre la ciutadania lincrement de les diferncies salarials i eco-nmiques estan comenant a sorgir algunes mesures de control com la Iniciativa 1:12 que ha anat prenent forma a Sussa des de fa uns mesos. Aquesta iniciativa, recolzada pel Partit Socia-lista sus, pels Verds i altres col.lectius, proposa intro-duir en la Constituci una norma que no permeti que ning, dins duna mateixa empresa, pugui guanyar 12 vegades ms que la persona que percep menys salari, s a dir que cap directiu cobri ms en un mes que el que cobren els treballadors durant tot lany. Es preveu que la poblaci sussa doni llum verda a aquesta proposta en un referndum convocat per al setembre. La consulta, sens dubte, obre cam perqu accions de redistribuci i limitaci de salaris semblants es puguin reclamar tamb en altres pasos europeus.

    El dijous 25 dabril les AMPES del barri van posar un toc de color groc sobre la marea negre de les reta-llades, no noms de diners sin de Drets aconseguits durant dcades amb lluites i reivindicacions. La LOMCE (Llei Orgnica de Millora de la Qualitat Educativa) toca ls daquests drets i ens recorda un mn passat que no volem.Laltre dia un poltic -no caiguem en el parany de dir que tots o totes sn iguals- deia que quan fa pblic el seu patrimoni declara latenci mdica que rep del CAP, lassistncia social pels seus pares i lescola pblica de les seves filles. I el 25A

    la comunitat educativa de Gr-cia, convocada per lAssemblea Groga i la Coordinadora dAMPES de Grcia vam sentir que calia defensar el nostre patrimoni: lescola pblica en la que creiem i a on portem els nostres fills i filles. Entre moltes famlies i al-gunes mestres es va anar creant un esdeveniment que insufla una mica desperana en que no tot est perdut. Moltes famlies gracienques vam dir: fins aqu

    led

    uca

    ci

    en c

    lau d

    e bar

    ri

    la presa de pl i la injustcia i ho vam escenificar tancant-nos a les nostres escoles. Ms enll del ress que sen pugui haver fet, el que tenyeix de color groc la jornada s lesperit com de lluita. Vam sentir que, farts ja de patejar els carrers de la ciutat amb pancartes i xiulets, havem danar un pas ms enll tots junts. La participaci de les es-coles gracienques en la tancada va ser excepcional, com ho s la situaci. Sortir de la nostra rea de confort, sopar i dormir a les-cola no es pot comparar a lluites molt ms dures del passat per marca una fita: ens ho estan prenent tot per cada cop som ms els que ens estem unint per evitar-ho. Groc en la foscor.

    Marina Reig

    Fe deRRates: lentitat orga-nitzadora del concurs de teatre catal s el centre i no el cercle, com deia el titular de la pgina 13 del nm. 482

  • de Grcia

    3

    10 de maig de 2013lindependent Opini

    Qu en penses del tancament de la comissaria de policia de nil i Fabra? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

    Textos i fotos: Alfred Cano

    el bloc

    el caf del teatreEns han deixat orfes, em diu el Ramon dramatitzant un pl per sense exagerar gens quan ens creuem pel carrer la Perla. El Caf del teatre fa ms dun mes que t la persiana abaixada: una denncia per soroll. Amb aquest ritme daqu a poc aix ja no ser notcia sin estadstica en una Vila on la convivncia noms es defensa des duna ptica. Que sigui un punt de trobada respectat i divers, ja no compta. Que serveixi de sala de reunions pels vens amb limitacions despai, menys. Que lEli et digui pel teu nom i spiga qu vols depenent del moment de dia, ja no co-titza. Que es parin a la porta de casa teva per comentar la vida, s menor. Que facin el caf amb llet perfecte, no-ms mimporta a mi. Que es quedin cinc persones sense el seu lloc de treball no sem-bla que regiri lestmac de ning, molt menys la cons-cincia, ni tan sols de qui t lobligaci de moure el cul de la cadira perqu aquestes famlies reprenguin la seva feina. I, s clar, que tornin els nostres amics. Perqu com b diu el Ramon, es troben molt a faltar.

    Silvia Manzanera

    qu en penseu...

    tribunaDavid Fernndez, diputat de la CUP al Parlament

    In sherwood we trust

    Posem per cas. Posem per cas que hi ha un pas on el mxim responsable de la unitat antiavalots sost que atonyinaria Gandhi fins al moll de ls. Ho diu a la televisi, amb un somriure que gebra lespinada. Posem per cas tamb, que un altre alt comandament policial, del mateix pas i de mxim rang, etziba, gaireb paramilitar-ment i en ple discurs oficial del dia oficial dels policies daquell pas, que la dissi-dncia sociopoltica mereix la condici animalitzada de rates a les qui cal perseguir i extirpar de les clavegueres. Clavegueram que, segons ell, pot ser una assemblea que no representa a ning o una cadira duna universitat. Posem per cas que el conse-ller que comanda tots dos comandaments anuncia que anir ms enll de la llei i que es tracta de reintroduir la por al siste-ma.Posem per cas com un cabs, i deixem-nos dhiptesis, que aquest pas no s cap altre que el nostre. Amb la sobirania impugnada pel TC i segres-tada pels mercats financers; amb un 30% de la societat a les portes de lexclusi social, amb 900.000 atu-rats i 102 desnonats diaris. Esclarim que les cites sn li-teralment reals. De comanda-

    dictadura dels nostres dies. Desplegament militar, ocupaci impune de lespai pblic i pa-llissa monumental als drets ci-vils i les llibertats poltiques. Victor Hugo esmaper-dut a la plaa de la Vila: policia arreu, justcia enlloc. Per una vegada difcil en poltica paraules i fets lliguen.Per rebobinem i aclarim all important. Al comissari Piqu li va fallar el subconscient quan a la seva tesina va rebatejar la Vila de Grcia com a Sherwo-od i exigia podar caps i tallar arbres al bosc dels Robin Hood del XXI. Falla subconscient,

    automticament es va auto-penjar la medalla dimmise-ricorde xrif de Nottingham. Aquell que perseguia als

    pobres per protegir als rics, tal qual passava la viglia del pri-mer de maig. Passa, per, que per molt

    que sencaputxin, els i les rebels de la Vila de Sherwood continuen exigint la contr-ria: que sacabi el frau, que la crisi la paguin els que lhan provocada i que deixem de rescatar bancs i enfonsar les persones. Ens veiem al bosc, Little John.

    ments dels Mossos dEsquadra durant 2011. El comissari Sergi Pla, el comissari David Piqu el mateix que va rebatejar la

    rebel Vila de Grcia com a Sherwood en la seva tesina doctoral i del conseller Felip Puig.Si tota idea

    t sempre conseqncies, apliquin all que van dir a la realitat. Resultat? Traduc-ci prctica poltico-policial? Grcia. 30 dabril de 2013. 280 policies armats i encaputxats contra 100 manifestants a cara descoberta que reclamen sobirania popular davant la

    Laia CoLL

    Els i les rebels de Sherwood continuen exigint el contrari que el xrif de Nottingham

    staff

    la perla, 31, 08012 - barcelonatel. 93 217 44 10

    edita: debarris, sCCLdirector: aLbert baLanz

    amb eL suport de:

    s una iniciativa de: assoCiaCi venaL viLa de Gr Cia, debarris i GrCiaWeb. consell di rectiu: aLbert baLanz, Joan Lou. director local: aLbert baLanz directora adjunta: sLvia manzanera. redactor en cap: xavi ted. redacci: anas barnoLes, Carina beLLver, anna buJ, Cristina Casaprima, CLara darder, merit-xeLL daz, nria faLC, Ldia Haro, riC LLuent, Laura miLLan, patriCia monGe, marta narberHaus, Ginebra vaLL. col.la-boracions: Lex bosCH, pep boateLLa, LLu-s bou, miqueL CabaL Guarro, ramn Ca-saL, GuiLLem Cifr, artur estrada, nGeL Garreta, manoLo GonzLez patata, pep GorGori, sebasti Jovani, pere mart, Joan miLLaret, vCtor nubLa, roGer rofn, tris-tram, rafaeL vaLLbona. FotograFia: Laia CoLL i Jasna Hodzik. maQuetaci: serGi L. bofiLL. disseny web: maria viLarnau. publicitat: montse fiGueroLa i CarLota freixenet (692 601 263). distribuci: Cet Labor-90. imprimeix: induGraf of-fset, s.a. dipsit legal: b-32.478-00

    distribuci controlada per pgd

    nm. 483

    nm. 483

    Desplegament militar i pallissa monumental als drets civils i les llibertats poltiques

    ... dinstallar una parada de taxi nocturn al Botafumeiro?

    Raul Herrerocomerciant

    asuncin areudependenta

    Xavier blanchadvocat

    carles Guilparadista del Mercat de la

    Llibertart

    Estic a favor d aquesta parada nocturna de taxis perqu no causaria tantes molsties i per la gent dels voltants seria ms cmode.

    Crec que amb les parades de ta-xi que hi ha al hotel Casa Fuster dels Jardinets de Salvador Es-priu i a la plaa Gal.la Placdia, ja s suficient.

    En sembla b perqu s una forma ms fcil daconseguir un taxi a Gran de Gracia i ms de nit. I ms cmode per la gent que va com a client al restau-rant, aix com per la resta de graciencs.

    Considero que la parada nocturna seria positiva perqu daquesta forma es facilita lac-cs a la gent que ve a Grcia.

  • de Grcia

    4

    10 de maig de 2013lindependent Opini

    LindEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni t pEr qu compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcci dopini daquEst sEtmanari

    Telefons dinters

    Bombers de Barcelona 080

    Urgncies Sanitries 061

    Telfon demergncies 112

    Informaci ciutadana 010

    Gurdia Urbana 092 / 93 237 32 20

    Mossos dEsquadra 088 / 93 306 23 20

    Atenci ciutadana 93 402 70 00

    Telfon del civisme 900 226 226

    Serveis Socials i Atenci Primria (pl. de la Vila)

    93 291 43 25

    Serveis Socials i Atenci Primria (El Coll)

    93 285 72 67

    lenquesta

    tuitsselecci quinzenal de lIndependent

    [@indepe_gracia] dels millors tuits dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Grcia

    el tuit de la QuinzenaMar Gil Ventura @cosesdecalaMar [1 maig]Ja s q tots esteu pendents del bara, per jo estic pendent del meu cor, ahir vaig dir testimo! #feiaanysquenohodeia visca les remuntades!

    eduard Voltas @eduardvoltas [8 maig]Ja teniu el @TimeOutBCN al quiosc. Portada per al millor barri de la ciutat per votaci popular dels nostres lectors: Grcia!

    pere Mart @peremarticolom [8 maig]@eduardvoltas @akorcat271070 sense cap dubte s el millor, per Grcia no s un barri sin una Vila annexionada a Barcelona

    Jaume clotet @jaumeclotet [8 maig]El 8 de maig de 1870 surt el primer nmero del setmanari sat-ric La Campana de Grcia. Va tancar loctubre del 1934

    Miguel Raposo @miguel_raposo [7 maig]Si no salen las palabras expoli fiscal en cada #plegracia algu-nos partidos revientan

    sepharad ja no existeixEl sondeig del Centre dInvestigacions Sociolgi-ques (CIS) que es va fer pblic la setmana passada revela que la Gurdia Civil, la policia i les Forces Armades sn les institucions millor valorades pels espanyols, amb un 5.71, 5.65 i 5.21 respectivament. De fet, sn les niques institucions que aproven. El resultat s molt significatiu, perqu mostra que a Espa-nya sest produint un enrocament sobre les essncies coincidint amb la crisi econmica i el fracs del model autonmic. El retorn al tpic espanyol safegeix al fet que Rosa Dez s la poltica ms valorada, tot i que ho fa amb un 3,96. Que aquest sigui el paquet que representa el segment ms ampli despanyols s certament curis, perqu no t paral.lelismes a cap altre pas de la UE, i encara menys a Catalunya. Aqu, com es constata de fa anys, el

    poltic que sempre est a la diana s el conseller dInterior, i lopini pblica pot acabar imposant la prohibici de les pilotes de goma.Per a la majoria despanyols -no noms els votants del PP- les for-ces armades han tingut un paper histric en la formaci de la naci,

    ja sigui pel passat colonial a Amrica o per la guerra de succes-si. I quan tot el projecte fracassa, shi agafen com nufrags a un salvavides. Hi ha un altre pas dEuropa que tamb se sent cohesi-onat pel seu historial darmes, i s Frana. Per Frana ho llegeix a travs del mite de la Revoluci, com es pot veure en les proclames de llibertat que desgranen La Marsellesa (1792) o la seva anteces-sora a ira (1790). Stefan Zweig ho explica molt b.Espanya s un pas que mai ha acabat de funcionar, perqu no ha pogut imposar una lgica interna. El tren ja ha passat. Ho va inten-tar Castella a base de guerres, i no sen va sortir. Posin ara sobre un model aix una crisi econmica i veuran com les contradicci-ons esclaten amb episodis deplorables i ancdotes ridcules, que omplen cada dia els diaris. Lopini pblica internacional nest as-torada. Lexdirector de lAbc, Jos Antonio Zarzalejos, escribia diu-menge a La Vanguardia, en el seu setmanal article contra el procs sobiranista, que el govern espanyol est com qui diu noquejat. El pas es troba tan enfonsat i desesperanat que el brot indepen-dentista catal es percep com una infecci hospitalria, i per tant oportunista, en un malalt amb respiraci assistida. Per encara s ms significativa la frase segent: Una paletada catalana ms de terra sobre el tat dun marc poltic en el qual senfonsa el biparti-disme, la forma dEstat s qestionada i el model territorial s fora de qualsevol control seriosament cohesiu, s considerada com un fatalisme propi del 98. Espanya s certament estranya, i fa els mrits per semblar-ho cada dia una mica ms. Lnic que s clar s que Sepharat ja no existeix.

    Llus Bou la setmana

    La Gurdia Civil, la policia i les Forces Armades sn les millor valorades

    tribunaAMPAs de les escoles Patronat Domnech i Reina Violant

    Grcia i la LOMCE, una llei que no afavoreix la qualitatAra fa pocs dies, des de dues escoles de la vila, es va organitzar una xerrada sobre la LOMCE una tarda a lescola Patronat Domnech. La xerra-da va ser a crrec de Miquel ngel Essomba, pedagog, pare i ve del barri. Entre mestres, i pares i mares, hi varen assistir ms de quaran-ta persones. El passat dijous 25 dabril a una part dels centres pblics de Grcia es van convocar tancades en contra de la LOMCE i alguns mestres i fora famlies (pares, mares, nens i nenes van passar la tarda i la nit als centres educatius en senyal de pro-testa per la futura aplicaci daquesta llei.Ahir mateix va ser convocada una vaga del sector educatiu des de sindicats de professo-rat i dalumnes, tant estatals com catalans, des de lescola bressol fins a la universitat. Tamb en contra de que aquesta llei, la LOMCE, sigui aprovada.I s que la LOMCE, al contrari del que articulen les seves sigles Ley Orgnica para la Mejora de la Calidad Educa-tiva- no afavoreix la qualitat, o en tot cas no afavoreix la qualitat per a tothom. No tan sols no afavoreix la qualitat, sin que el que potencia i facilita la segregaci i la dis-criminaci. La LOMCE obre la porta a la privatitzaci de leducaci i facilita encara ms els concerts a lescola privada. Refora tamb les diferncies entre lalumnat, i permet que es separin alum-nes per raons de llengua,

    lOMce, una llei que no afavoreix la qualitat

    sexe, procedncia i rendiment escolar. Amb la llei savana ledat en qu es creen itineraris a la prctica irreversibles. Es pretn segregar lalumnat des de 3r dESO, als 14 anys, amb la in-troducci ditineraris en funci del seu rendiment escolar. La LOMCE acota la seva respon-sabilitat a leducaci obligat-

    ria, s a dir a partir de primer deducaci primria. Menyst per tant letapa educativa de zero a sis anys. En un altre aspecte la reforma es proposa retallar les competncies de les comunitats autnomes en matria educativa. La LOMCE conculca la capacitat del Parla-ment de Catalunya per decidir

    sobre el model educatiu. Amb la LOMCE a ms es reintrodueix el que demanava la Conferncia Episcopal: la classe de religi catlica. Com s sabut, tamb a la llei sestableix el catal com a matria residual i es dinamita aix el model dimmersi lin-gstica propi del nostre pas. Amb la llei el Consell Escolar queda relegat a una funci merament consultiva, ja que la direcci del centre, posada per ladministraci, pot tenir poders prcticament abso-luts. En definitiva, no es tracta duna llei deducaci ms: el nou text s un mssil que liquida la idea dequitat i de-sactiva qualsevol capacitat de lescola com a compensadora de desigualtats. Des dels cen-tres, mestres i famlies, se-guirem treballant per obligar que es retiri aquest projecte de llei. A Grcia i arreu ja en tenim prou.

    Obre la porta a la privatitzaci i facilita ms els concerts amb lescola privada

    xavi ted

  • de Grcia

    5

    10 de maig de 2013lindependent

    Poltica

    La reforma de la participaci sultima eliminant les comissions que menys es reuneixen

    Ms dun any i mig des-prs de debat entre els partits, la reforma dels rgans de participaci municipal ha arribat a la recta final i abans de lestiu hi haur un acord que a Grcia donar ms funcions i contingut al consell ciutad i als con-sells de barri i eliminar comissions sectorials en base a un criteri de qualitat. tamb es far neteja en aquells rgans que es van crear puntu-alment i tcnicament no shan dissolt.

    ALBERT BALANZ

    Lencrrec que lalcalde de Barcelona, Xavier Trias, va fer al comissionat de Participaci i ex-portaveu de CiU a Grcia, Car-les Agust, est a punt de quedar enllestit amb la circumstncia particular que aquesta setmana en el ple sha abordat la reforma amb laprovaci duna proposici dERC que, quan el reglament ho permeti, suposar la inclusi en els ordres del dia dels consells de barri dun punt per elevar propostes al ple de districte.Precisament una de les primeres conclusions de la reforma de la participaci, segons Agust, passa per donar ms contingut i ms funcions a aquests consells de barri i al Consell Ciutad, que a Grcia ha estat un rgan ms avi-

    aLbert baLanz

    un Grup de manifestants ensenya fotos deL despLeGament poLiCiaL en un moment deL pLe de dimarts

    LAjuntament donar ms funcions al Consell Ciutad i als consells de barri

    at moribund fins ara. El procs de racionalitzaci, com lhan batejat tots els grups municipals, ha avan-at sota la mxima despurgar una estructura que compta amb 560 rgans de participaci. Hi ha dis-trictes que en tenen entre 70 i 80 i altres 30 i 40, per ens podem trobar amb comissions que ni es reuneixen, afegeix Agust.El comissionat ha explicat, a ms, que la reforma de la participaci seguir tenint en compte lassi-metria drgans entre districtes per donar pautes amb possibles canvis en lordre en els plens, que a Grcia es fan abans que laudin-cia pblica.

    No noms lesquerra indepen-dentista (CUP, Arran, Enda-vant...) sin tamb PSC, ICV-EUiA i ERC es van sumar en el ple a la protesta per la demostra-ci de fora dels antiavalots dels Mossos del 30 dabril i de l1 de maig. Abans del ple una desena de militants independentistes van desplegar pancartes i fotos

    de loperatiu a la porta del Dis-tricte i un portaveu, amb el per-ms dels grups municipals, va llegir un manifest demanant la dimissi del conseller dInterior i convocant una protesta per a l11 de maig. Desprs els partits desquerres van titllar loperaci dinjustificable i desmesurada. ICV portar el cas al Parlament.

    Crtica general a loperaci dels antiavalots dels Mossos

    A. B.

    La secci local dEsquerra ha lliu-rat aquest dijous al president de la Fundaci Festa Major, Ricard Estruch, i als Llusos de Grcia els premis Francesc Vilaplana en les categories individual i collectiva. En el decurs dun sopar que ha tingut lloc, precisament, a la seu de Llusos, i que ha tingut com a principal convidat el president dels republicans, Oriol Junqueras,

    Junqueras lliura la primera edici dels premis Francesc Vilaplana

    Esquerra premia el president de Festa Major i Llusos de Grcia

    el Casal Francesc Maci dERC ha argumentat la tria dels gua-nyadors daquesta primera edici dels premis Francesc Vilaplana en el comproms dels premiats amb Catalunya i amb Grcia. Estruch, des de la presidncia de la Fun-daci Festa Major, no ha amagat mai en els ltims anys i a ttol personal el seu independentisme, tal com va fer per primer cop el 2009 en una entrevista a la revis-ta dels republicans, La Campana.

    Per la seva banda, Llusos de Gr-cia ha estat la primera entitat de la Vila que el gener de 2012 va penjar lestelada de la balconada de la seu de la plaa del Nord i va encapalar el setembre de 2012 la resposta de la societat civil local a Artur Mas per afegir-se al procs sobiranista. Els premis honoren el principal dirigent de la gent gran de Grcia i militant de pri-mera hora dERC, que va morir ara fa un any.

    consell de districte

    IcV recull signatures per a la Ilp de la renda garanti-da. La secci local dIniciativa va installar dissabte a Astries amb Verdi una paradeta per recollir signatures a favor de la Iniciativa Le-gislativa Popular que un grup dentitats promouen per una Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que sadrea principalment a les persones o famlies que es troben en situaci de pobresa.

    Cedida

    apunts de govern

    Tots els grups, excepte Esquer-ra, van aprovar una millora de la illuminaci dels principals eixos comercials del Distric-te, amb especial mfasi en la Travessera de Grcia entre el carrer Gran i Bailn. CiU i PP, i labstenci del PSC, no obs-tant aix, van rebutjar linici de la reforma de Pi i Margall, a petici dICV.

    Lexportaveu del PP, Albert Beln, que va dimitir el 2009 per la polmica encara irresol-ta del cas Store Caf, va tornar per un dia al ple de Grcia en qualitat de pblic assistent. Beln s ara militant de base del PP i ha obert una nova eta-pa personal en una consultoria amb seu al Garraf.

    Els partits amb representaci municipal, excepte el PP i amb lafegit de la CUP i de NOva Esquerra Catalana, participa-ran dimecres a Llusos en un debat a sis organitzat per la secci local de lAssemblea Nacional Catalana. Lacte, que comenar a les 19 hores, estar moderat pel periodista i sotsdi-rector de El Mn a RAC1, Jofre Llombart.

    Ms llum als eixos comercials del Districte

    Lexportaveu del PP torna per un dia... de visita

    Debat a sis sobre el procs sobiranista

  • de Grcia

    6

    10 de maig de 2013lindependent

    Societat

    El Districte encarrega un recompte del nmero de llicncies de bars i dapartaments

    el nou pla dusos per a establiments de pblica concurrncia, quinze dies desprs que lequip tcnic expliqus els primers esbossos a lIndependent, ja compta amb directrius pbliques del districte. la regidora, Maite Fan-dos, va apuntar dimarts en el ple que, ms enll de la proposta daixecar el veto a obrir nous bars que ha fet lequip de Mar-al tarrag, les prioritats passen per afavorir els equipaments culturals i regular tant la nova figura dels establiments de venda de menjar i els apartaments turstics.

    ALBERT BALANZ

    Lltima reforma del pla dusos de lany 2005, famosa per les zones despecial restricci a lho-ra datorgar noves llicncies, va tenir un fort efecte secundari en els equipaments culturals. Des de la Torna fins a la ja tancada Cova de les Cultures van haver daguditzar lenginy per oferir servei de bar noms als socis. Ara, coincidint aqu s amb lestudi davaluaci que est fent lequip tcnic, el Districte ha encarre-gat un recompte de llicncies per confirmar que la crisi nha redut la quantitat i sen poden atorgar de noves, amb prioritat per aquestes associacions cultu-rals. Tamb hi ha un fort debat

    Laia CoLL

    eL distriCte far un reCompte deL nmero de LLiCnCies de bars i restaurants

    El pla dusos afavorir els equipaments culturals i regular els pisos turstics

    al voltant dels nous establiments de venda de menjar amb consum extern, que en lanterior mandat ja es van veure obligats a tancar a les 23 hores i que ara cal veure quins deures hauran de complir, per exemple, amb taules o sense a linterior.La regidora, Maite Fandos, que va ser interpellada fins a tres vega-des pels grups poltics en lltim ple sobre aquesta qesti, tamb va anunciar que els recomptes de llicncies que tenen a veure amb la reforma del pla dusos tamb tindran un vessant especfic, com a Ciutat Vella, en els apartaments turstics, si b a Grcia la dimen-si s menor.

    breusLaula de Turull debat sobre els barris en transiciEl bileg i educador per a la sostenibilitat Juan del Ro se-r lencarregat dimecres 15 de maig de donar a conixer el moviment Transition Towns a lAula Ambiental de Turull. Barrris en transici proposa una manera diferent de repen-sar la relaci amb el mn que ens envolta. Lactivitat est organitzada per lAssociaci Amics del Bosc de Turull.

    Leconomista Maral Tarrag (vegeu LIndependent nm. 481) va posar com a exemple les places de Dones del 36 i Di-amant com a llocs on potser amb nous establiments afavo-rirem el control social. Dues setmanes ms tard, la regidora, Maite Fandos, pensant el mateix o no, va apuntar en el ple que el Districte rep ms queixes de vens on no hi ha terrasses de

    bar, per exemple, amb els gos-sos a Dones del 36. La consellera del PP, Andrea Levy, va anar ms enll en la intenci i va afirmar que el que dna vida a les pla-ces sn els bars. La regidora, a tall de conclusi, s que va rema-tar que el nou pla dusos shavia de modificar perqu no es pot tractar tot el Districte igual. La meitat de les 14 zones del pla de 2005 eren despecial restricci.

    Fandos avisa que hi ha ms queixes on no hi ha terrasses

    A. B.

    La Gurdia Urbana i els Mossos dEsquadra han activat per segon cop de manera conjunta, a la vis-ta dels resultats de lany passat, lanomenat Pla dAbordatge In-tegral per a la pacificaci de les places de Grcia, per enguany el desplegament anir acompanyat duna acci directa per part del Districte sobre els compradors de llaunes. Lobjectiu, segons fonts municipals, s conscienciar els

    El Districte engega una campanya sobre el risc dels llauners

    El pla de pacificaci de places 2013 sadrea als consumidors de llaunes

    consumidors de llaunes sobre els riscos que implica comprar una llauna a la venda ambulant i les conseqncies sanitries, so-cioeconmiques i dimpacte en el comer de proximitat que suposa aquest fet. La concreci visual daquest missatge es far amb una campanya grfica especfica amb suports visuals en els llocs on hi ha ms concentraci o flux de pas de persones que van cap a les places. Tal com ha explicat lintendent de la Gurdia Urbana, Joaquim

    Arandes, la informaci als com-pradors de llaunes ja es feia i sha decidit reforar. La campanya ge-neral de pacificaci de les places, que combina els mediadors i lac-tuaci policial, tornar a desple-gar-se en tot cas fins al setembre-octubre a les places del Diamant, Sol, Virreina i Revoluci. El pla de 2012 es va tancar amb 955 ac-tuacions contra els llauners, 531 denncies per consum dalcohol a la via pblica i una reducci de queixes per soroll en un 24%.

    LEsperana baixa el preu de les cadires fins a 5 euros

    A. B.

    LHospital de lEsperana se-guir cobrant, de moment, per les cadires reclinables que shi han installat des del gener, tal com va explicar en exclusiva lIndependent, per ha rebai-xat a la meitat el preu, de deu a cinc euros per una targeta de vint hores ininterrompudes. El ple va rebutjar dimarts, amb els vots de CiU i PP, la retira-da del cobrament a instncies del PSC i del consell de Salut del districte. El conseller, Es-teve Su, va remarcar que es tractava duna prova pilot. El PP va defensar que les cadires de pagament noms estan a un ter de les habitacions.

    Rusc dabelles a plaa Revoluci. Un eixam dabelles es va instal.lar dimecres en un dels fanals de plaa Revoluci i va obligar a posar en marxa un dispositiu perqu els apicultors retiressin el rusc desprs de que la Gurdia Urbana -alertada per la trucada dun ve- fes un permetre de seguretat. No s la primera vegada que han dintervenir per retirar un nombrs grup dabelles que segueixen la reina; a Grcia lltim cas espectacular es va detectar a la Virreina.

    Laia CoLL

  • de Grcia

    7

    10 de maig de 2013lindependent

    A. B.

    Lescola bressol Caspolino, ll-tim dels centres escolars de la Vila a posar-se en marxa, aquest febrer, ha completat les seves places a finals dabril amb la in-tegraci dalumnes provinents de El Roure, la llar dinfants que el passat 11 dabril va confirmar fins a quatre possibles casos de lipoatrfia i va tancar portes quatre dies desprs. Els afectats van ser dos alumnes i dues edu-cadores.La decisi de traslladar alumnes i professorat des daquesta escola bressol de lEixample fins al nou espai de Grcia, segons la conse-llera dEducaci, Berta Clemen-te, sha pres per la disponibilitat de places lliures en la franja de dos i tres anys. Com que el cen-tre gracienc va obrir portes al febrer, quan les famlies ja tenen majoritriament ubicats els fills, sha donat la circumstncia que una classe estava totalment bui-da i disponia de 20 places, men-tre que una altra tenia 5 vacants.A un prec dERC en el ple de di-marts, Clemente va admetre que lnic efecte daugment de rtios

    al Caspolino shavia produt en la plantilla de mestres, perqu una part dels educadors de El Roure tamb ha estat derivat a Grcia. La consellera va afegir que la me-sura excepcional sallargar fins a final de curs i que la qesti

    tamb es tractar en la prxima reuni del consell escolar. Dal-tra banda, el Districte tamb va posar data en el ple a la fi de les obres del poliesportiu de Nept, integrat en el complex educatiu: ser el 17 de maig.

    El poliesportiu de Nept enllestir les obres el 17 de maig

    Lescola Caspolino rep alumnes del centre tancat per lipoatrfies

    eL pati de LesCoLa CaspoLino en una imatGe reCent

    Loficina tanca per estalviar-se el lloguer i els usuaris han danar a Balmes per fer-se el DNI

    Grcia ja no disposa de comissaria del cos Na-cional de policia. des de la passada diada de sant Jordi les dependncies policials de torrent de lOlla amb Nil i Fabra sn tancades. un cartell a la porta insta els usuaris a desplaar-se a loficina de balmes si volen fer-se el dNI o el passaport, les niques tasques que portava a terme la co-missaria en lactualitat. la notcia ha agafat per sorpresa els usuaris.

    XAVI TED

    El tancament respon a una rees-tructuraci operativa i econmi-ca del Cos Nacional de Policia (CNP). La reobertura del com-plex policial de la Verneda, que sinaugurar oficialment el pro-per dimecres amb la presncia del ministre de lInterior, Jorge Fernndez Daz, ha motivat que totes les comissaries que estaven

    Laia CoLL

    La Comissaria est tanCada des de La diada de sant Jordi

    Grcia es queda sense la comissaria de la Policia de Torrent de lOlla

    de lloguer abaixin la persiana. Si anteriorment ja ho van fer les dels carrers Castillejos o Tnger, ara li

    Laia CoLL

    ha tocat el torn a la de Nil i Fabra, que ser la darrera que es tancar a la capital catalana. Des de lofi-

    cina de premsa del CNP sexplica que es tracta daprofitar el local de la Verneda, que s en uns ter-renys propietat de lEstat amb ms de 9.000 metres quadrats, amb lobjectiu de minimitzar despeses. El tancament tamb obeeix a la voluntat de concentrar els efectius policials al complex de Sant Mart, que aplegar els grups dinvestigaci i destrangeria, els serveis de seguretat i protecci o la policia judicial. Les mateixes fonts subratllen que el tancament daquestes comissaries implica-r una reorganitzaci operativa que ha de permetre una millor eficincia en el dia a dia del cos policial. Els ciutadans que vulguin fer-se el DNI o el passaport han dadrear-se ara a les oficines que t la policia espanyola al n-mero 192 del carrer Balmes, tot i que estan habitualment tan sa-turades que molts usuaris es des-placen directament a loficina del carrer Trafalgar per realitzar aquests trmits perqu el servei s ms rpid.

    SOcietat

    Totes les comissaries que el CNP tenia en contracte de lloguer, com la de Grcia, concentraran el personal so-bretot a la renovada i espaiosa comissaria de la Verneda, que fa un any que shavia dhaver reinaugurat i que ho far ofi-cialment el prxim dimecres, si b ja fa dies que satenen denncies i sollicituds de DNI. La particularitat final daquesta reforma a la Verne-da, en tot cas, t a veure amb els smbols: al febrer hi havia tres pals de bandera a lentra-da i ara noms nhi ha un, ja amb la bandera espanyola. Al terra shi aprecien encara les bases dels ferros serrades.

    A la Verneda, on serren pals de bandera

  • de Grcia

    8

    10 de maig de 2013lindependent SOcietat

    breus

    Aula nocturna a la Fontana i a la Jaume Fuster LEspai Jove La Fontana i la Biblioteca Jaume Fuster de Lesseps han engegat aquest di-jous un any ms loferta de sa-les destudi en horari nocturn, sobretot adreades a la prepa-raci dels exmens de final de curs dels estudiants de Grcia. Lhorari de lespai s de 21.00 hores a 01.00 hores en una iniciativa que sallargar fins al 21 de juny i que compta amb una vintena despai a tota la ciutat.

    Matinada celebra 35 anys desplai amb una festaLEsplai Matinada-Prtics ce-lebra diumenge el 35 aniver-sari a la plaa Virreina. Aques-ta associaci que no disposa de local, igual que lEspurna- t la seu al Reina Violant. Fa onze anys va haver de deixar lhistric local de Torrijos per laugment del lloguer. Len-titat aprofitar la jornada per reivindicar la tasca social que lesplai ha dut a terme a la Vila des del 1978.

    reportatge

    dev fonamental en la iniciaci a la formaci musical. Educar en el ritme permet educar en un sen-

    Cedida

    imatGe duna CLasse de rtmiCa inCLosa en eL LLibre deL Centenari

    Cent anys de rtmica i msica

    tit integral perqu, entre daltres coses, ajuda a modelar el sentit de lordre, latenci, el moviment

    o la sensibilitat. Aix explica el llibre 100 anys fent escola, 100 anys de rtmica presentat a la seu del Districte la jornada prvia a Sant Jordi, la histria daquest mestre. Nria Trias, neta de Llongueras i directora de lescola (amb 80 anys de-mostra una vitalitat exemplar), s la ms fidel ambaixadora de la filosofia del seu avi.

    Formadors de professors

    Els resultats de lescola tamb ho demostren. Noms dues da-des: ms de 350 alumnes i 50 professors matriculats als cur-sos de formaci. La formaci permanent enfocada al profes-sorat obt bons resultats. Real-ment les persones que surten del conservatori saben molt de msica per no la saben trans-metre als nens, explica Tri-as. En lany del seu centenari, lescola ha programat tota una srie dactivitats, que clour diumenge 16 de juny al Palau de Congressos de Barcelona.

    Lescola Joan Llongueres rebr la propera setmana la Creu de Sant Jordi

    lobra i el llegat del mestre llongueres, com diu Jordi pujol un dels il.lustres alumnes de lescola que celebra aquests dies centenari, rebr la propera setma-na un nou reconeixe-ment. lescola que va obrir al carrer sneca ara fa cent anys per difondre el seu mto-de pedaggica rebr la propera setmana la creu de sant Jordi. una alegria que se suma al llistat dactes de la celebracin.

    Silvia Manzanera

    Joan Llongueres, desprs de rebre el diploma en el Mtode de Rtmica Jaques-Dalcroze a Hellerau, va tornar a Catalu-nya convenut que la gimns-tica rtmica aplicada als infants era el millor mtode per inici-ar-los en el coneixement de la msica, de la tcnica corporal i del ritme. El ritme s la clau de volta del mtode, all que es-

    XAVI TED

    Els vens de ledifici Bedoll, que reclamen un ascensor per suprimir les barreres arquitectniques exis-tents al Parc Residencial del Coll, mantenen lofensiva per mirar daturar el projecte guanyador que consisteix en installar plataformes elevadores. Els vens han presen-tat ara allegacions a Urbanisme i al Collegi dArquitectes, que va donar el visat per dur a terme les obres. Les allegacions del despatx darquitectes dEnric Rovira-Bele-

    ta especialitzat en barreres arqui-tectniques remarca que la plata-forma elevadora a laccs a ledifici lamo incompleix la normativa vigent en envair la vorera. Tamb recorda que el disseny de la rampa que es proposa en subs-tituci del tram descales exteri-ors, situades a ledifici Magnolia, s incorrecte i inaccessible perqu el desnivell real s superior i no es disposa duna superfcie horitzon-tal que permeti laccs a la rampa. A ms, larquitecte deixa clar que la construcci duna rampa que

    respecti les exigncies normatives anulla laccs al bar ubicat a la planta baixa daquest edifici, fet que justifica loposici dels seus vens al projecte. Lobstrucci de litinerari peato-nal i daccs a les rees ds com, com el prquing i la terrassa, sn els altres motius que esgrimeix el despatx per desestimar un projec-te que, amb els canvis que shauri-en de fer, sencariria considerable-ment sense que hi hagus massa diferncia amb els 90.000 euros que costa lascensor.

    Els derrotats creuen que el cost de la plataforma ser similar

    Els vens pro-ascensor del Coll fan allegacions a Urbanisme

    una panCarta en Contra de Les pLataformes eLevadores aL CoLL

    xavi ted

  • de Grcia

    9

    10 de maig de 2013lindependent

  • de Grcia

    10

    10 de maig de 2013lindependent

    DocumentsRepORtatge fOtOgRfic

    Arts i oficis de GrciaAquest treball fotogrfic de Pablo Gallegos s una mostra de retrats a persones que desenvolupen

    les seves arts o oficis en diferents barris de la ciutat. Duna banda, es tracta dun projecte de documentaci (en progrs) que intenta plasmar els oficis clssics, els que es troben en extinci i

    les noves activitats econmiques i/o artstiques plantejades per la societat contempornia. I daltra banda, en paraules de lautor: s un humil homenatge a les filles i fills daquesta gran ciutat que,

    grcies al seu treball, somple de colors, textures, sabors, instants i sons que ajuden a configurar la seva magntica personalitat. Aqu va una mostra del projecte centrat a Grcia.

    lautor

    Pablo Gallegos Ri-era. Pro vinent de la latitud 0 equato-riana, fa ja alguns anys que transita per terres europees. La seva educaci

    acadmica forjada a Barcelona li ha portat a collaborar en editorials, mu-seus i revistes catalanes. Interessat en la fotografia de viatge i el fotoperiodis-me cientfic. Ms sobre el seu treball a www.pablogallegosriera.com

  • de Grcia

    11

    10 de maig de 2013lindependent

    recomanemMartin Lubenov pre-senta Jazzta Prasta al CAT. El mestre acor-dionista blgar Martin Lubenov presenta el seu nou projecte Jazz-ta prasta, una expres-si de largot blgar que significa confusi, enrenou, tot al revs. Darrere daquest ttol auto-irnic ens trobem amb un dels grups de jazz probablement ms originals dels nostres dies als Balcans. Dissabte 11 de maigCAT (Pl. Anna Frank,

    s/n), a les 22 h

    Cedida

    Concert: Forr Afiado.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 19 h

    Teatre: Lamant, cia Estoics Orfes.Sala Porta 4 (Esglsia, 4-10), a les 19 h

    dilluns 13 de maigConcert: Cantologia de la poesia espanyola.Centre Cvic La Sedeta (Siclia, 321), a les 19.30 h

    dimarts 14 de maigEines socials media apli-cades a lemprenedoria. A crrec de Yolanda Rey.Espai Jove La Fontana (Gran de Grcia, 190), a les 18.30 h

    Setmana de la poesia. Tro-bada de poetes catalans a lestranger. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 19 h

    Barcelona VisualSound: Re-cursos per a joves creadors.Espai Jove La Fontana (Gran de Grcia, 190), a les 19 h

    Presentaci del llibre: Pu-ro poro, del narrador oral Alekos.Biblioteca Vila de Grcia (Tor-rent de lOlla, 104), a les 19 h

    Recital de poesia.Centre Cvic La Sedeta (Siclia, 321), a les 19.30 h

    Sopar amb David Companyon (ICV-EUiA) i David Fernndez (CUP).La Violeta (Maspons, 6), a les 21 h

    Concert: Shuarma canta David Bowie.

    Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 21.30 h

    Concert: Victor Dol.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

    dimecres 15 de maigXerrada: Treballar al sec-tor del lleure. Espai Jove La Fontana (Gran de Grcia, 190), a les 19 h

    Monleg: Oli, a crrec de Juan Carlos Vera.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 20.30 h

    Concert Farigola Trad: Cris Pi i Marta Cruz.CAT (Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

    Concert: ImproAlfa.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 21.45 h

    Concert: A Singer of Songs + Casa Celia.Heliogbal (Ramn y Cajal, 80),a les 22 h

    Jam session de jazz, blu-es i soul.Jazzpetit (Encarnaci, 143), a les 22.30 h

    dijous 16 de maigBCN VisualSound: Experin-cies en captaci de fons.Espai Jove La Fontana (Gran de Grcia, 190), a les 19 h

    Concert: Joan Pau Cume-llas & Miguel Talavera.Jazzpetit (Encarnaci, 143), 21 :

    La discoteca del rei: la vida dElvis Presley a travs de la msica que va estimar.Bibli. M. Antonieta Cot, a les 19 h

    dimarts 14 de maigPrimeres passes: Les butxa-ques del mar. Per a nens de 6 mesos a 3 anys. A crrec dAda Cusid.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 11 h

    Taller descoberta: 24 hores en una bassa africana. Biblioteca Vila de Grcia (Tor-rent de lOlla, 104), a les 18 h

    dijous 16 de maig Taller de descoberta. Con-vertim la sala infantil en un museu. A crrec dOlga Barrio. A partir de 5 anys.Biblioteca M. Antonieta Cot i Mi-ralpeix (Pg. Vall dHebron, 67-69), a les 18 h

    divendres 17 de maig Primeres passes: Nvols. De 6 mesos a 3 anys. A crrec dAlbert Vil.Biblioteca M. Antonieta Cot i Mi-ralpeix (Pg. Vall dHebron, 67-69), a les 18 h

    INFaNtIls

    divendres 10 de maigPresentaci del cartell guanyador de la Festa Ma-jor 2013. Jardins de Manuel Torrente, a les 19.30 h

    Teatre de cine: efectes cola-terals. Centre Cvic La Sedeta (Siclia, 321), a les 19 h

    274 jam de contes. La Casa de los Cuentos (Ramn y Cajal, 35), a les 21 h

    Concert: Gala Corts.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 21.30 h

    Concert: Manel Musso.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

    Concert: Marina Tuset & Andreu Martnez.Jazzpetit (Encarnaci, 143), a les 22 h

    Tem a Rimo. Poemes indits de Pau Riba. Heliogbal (Ramn y Cajal, 80), a les 22 h

    Concert: Ai, Ai, Ai.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

    Concert: Rik & The Dandies + Lecirke.AlmodoBar (Grassot, 36), a les 22.30 h

    eXpOsIcIONs

    Fins el 10 de maig Exposici descultures de Josep Ma Gras.Foment Gracienc de les Arts (Sant Pere Mrtir, 9)

    Fins el 18 de maigExposici Sirenes. Mos-tra conjunta de les artistes Gemma Silvestre i Valeria Pesce, que han treballat so-bre un mateix motiu, enca-ra que des de perspectives conceptuals i tcniques di-ferents: cossos de dones sota laigua. Espai [B] (Torrent de lOlla, 158)

    Fins el 30 de maigExposici Homenatge al Marroc. Exposici de pin-tura i dibuixos de Miquel Cazaa, recull de lobra que lartista ha fet durant els seus viatges al fantstic pa-s ve. Rutes en camell pel Shara, el mercat dEssaoui-ra, la plaa de Yema el Fna o la medina de Tnger.Centre Cvic La Sedeta (Siclia, 321)

    Fins el 31 de maig Exposici Animals mal-tractats. Mostra de fotos i textos sobre diferents ca-sos de maltractament dani-mals realitzada per FAADA. A cada imatge lacompanya un text sobre cada cas de maltractament i uns con-sells sobre el que es pot fer per millorar la situaci daquests animals.Centre Cvic La Sedeta (Siclia, 321)

    Fins el 31 de juliolExposici fotogrfica Una vila al cinema. Reps en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaa del diamant, dirigit per Fran-cesc Betriu, i basat en la no-vel.la de Merc Rodoreda. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

    INFaNtIls

    dissabte 11 de maigContes: Los sueos de Anuluc. A partir de 5 anys.La Casa de los Cuentos (Ra-mn y Cajal, 35), a les 18 h

    diumenge 12 de maigContes: Un mn de peluix, a crrec de Marta Lpez Ca-no. A partir de 2 anys.La Casa de los Cuentos (Ra-mn y Cajal, 35), a les 18 h

    Concert: Pep Cool Steady.Bella Bestia Afrodisco (Riera de Sant Miquel, 55), a les 23 h

    Concert: Flamingos: Tubbs & Crockett.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

    dissabte 11 de maig BCN VisualSound: Taller de Little Secret Film + Secci in-fantil BccN + Taller de carace-ritzaci de terror.Espai Jove La Fontana (Gran de Grcia, 190), de 10 a 20 h

    Aperitiu musical: Blas Picn & The Junk Express.Centre Cvic La Sedeta (Siclia, 321), a les 12.30 h

    Curs diniciaci de Shiatsu Io-kai. Per Montserrat Romero.Centre Arrels (Santa Magdale-na, 6), a les 16 h

    Concert: The Singers Fac-tory Vol. 4. Jazzpetit (Encarnaci, 143), a les 19.30 h

    Concert: Carolina Pereira.LAntic Forn de Vallcarca (Cam-brils, 10), a les 19.30 h

    Concert: Ponme Otra.KGB (Alegre de Dalt, 55), a les 20.30 h

    Concert: Julieta Jones.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 21.30 h

    Contes per adults: Sessi de Somnis, a crrec de Jordi Vila i Monika Klose.La Casa de los Cuentos (Ramn y Cajal, 35), a les 22 h

    Concert per la diversitat sexu-al: The lizards + Waving to Strangers.Espai Jove la Fontana (Gran de Grcia, 190), a les 22 h

    Concert: The Dark Side: K-Six + A.nonimo.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

    diumenge 12 de maigEspectacle: Entre la flaire de lespgol i el roman.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 12 h

    Projecci del DVD musical Madama Butterfly.Oratori de Sant Felip Neri (Sol, 8), a les 17 h

    Cinema: El gran Lebowski.Espai Jove La Fontana (Gran de Grcia, 190), a les 18 h

  • de Grcia

    12

    10 de maig de 2013lindependent

    Cultura

    La jove formaci de rumba de la plaa del Raspall interpreta Cal catal a BCN3D

    amb el primer disc recentment publicat i una agenda de concerts cada cop ms atapeda, arrels de Grcia, la jove formaci de rumba de la plaa del Raspall, encara aquest any amb un nou projecte sota el bra. el prestigis director barce-lon, Manuel Huerga, ha demanat la seva col.labo-raci per al documental en 3d sobre barcelona que porta rodant des de fa mesos a la capital catalana.

    X. TED / S. MANZANERA

    Lhomenatge a Barcelona que est preparant el realizador de la pel.lcula Salvador i director de les cerimnies dinauguraci i cloenda dels Jocs Olmpics de 1992 recull, en paraules del ma-teix director, el pols de la ciu-tat durant un any histric. La superproducci batejada amb el nom de BCN3D ha escollit un centenar llarg de localitzacions i mostra imatges de la histrica manifestaci de la darrera Diada, el darrer Bara-Madrid o lacam-pada dels indignats a la plaa Catalunya. Tamb satura a Gr-cia per exhibir imatges de Sant Medir o de la Festa Major. Les imatges de la festa major ms im-portant de la ciutat aniran acom-panyades de la msica dArrels de Grcia, que interpreten la can Cal catal, amb la voluntat de

    Cedida

    eLs membres darreLs de GrCia amb eL direCtor manueL HuerGa eL dia deL rodatGe

    Arrels de Grcia posa msica al documental de Barcelona de Huerga

    mostrar la nova fornada de rum-bers catalans. El rodatge va tenir lloc el passat 2 de maig a la pla-a del Raspall enmig duna gran expectaci. El cantant Jonathan Jimnez, no amaga que la petici els ha agafat per sorpresa: No ens ho espervem, la veritat, tot just acabem de treure el primer disc. El tamb compositor del grup revela que van contactar amb nosaltres pel youtube i de seguida els hi vam dir que est-vem encantats de collaborar. El msic espera que la seva partici-paci serveixi dimpuls per a la rumba catalana.

    El periodista i escriptor Albert Forns va escollir la plaa de la Virreina i el carrer Torrijos di-marts passat com a fons per a la gravaci duna entrevista en motiu de la promoci del seu darrer llibre, Albert Serra (la novella, no el cineasta), part del qual t Grcia com un dels

    protagonistes principals. Forns va seure en una cadira de direc-tor amb el nom dAlbert Serra al mig de la Virreina, fent all que lha fet fams, imitar el director de cinema, que acaba de tornar de Pars i est tancat a Banyoles per enllestir el seu darrer treball cinematogrfic.

    Albert Forns, amb la cadira de director dAlbert Serra

    breus

    Festa pel segon aniversari del Roig a Can BatllEls Ateneu Roig celebren el segon aniversari amb una festa aquest divendres 10 a Can Bat-ll. Hi actuaran Llmalo Brid-ge, Lenin Giroloco Jimnez y su Orquesta i els convidats especials Super Spanish Com-bo. Tamb hi intervendran @Iaioflautas, lAAVV del carrer Ciudad Real o la cooperativa Verdures Roges.

    El 57 aplec de la sardana, diumenge a JoanicLa plaa Joanic acull diumenge 12 de maig el 57 aplec de la Sardana de Grcia, organitzat per la Fundaci Festa Major, entre dos quarts donze del mat i les set de la tarda. Laplec s un dels ms antics de Catalunya i el ms antic de Barcelona. Actua-ran La Principal del Llobregat, Sant Jordi Ciutat de Barcelona i Jovenvola de Sabadell.

    S. M.

    Fins el 31 de maig el vestbul del Centre Artes Tradicion-rius acull la mostra 20 anys dAi Ai Ai. El primer grup de rumba catalana ntegrament en catal. La banda gracienca estrena nou espectacle aquest divendres 10 de maig a les 10 de la nit tam-b al CAT, el retorn als escenaris desprs dun any sabtic. El cap de setmana es completa diumen-ge amb una matinal dedicada a

    La Matinal de diumenge est dedicada a lescriptora Joana Raspall

    Ai, Ai, Ai celebra 20 anys amb una exposici i un concert al CAT

    eLs inteGrants de La banda GraCienCa de rumba

    lescriptora i Joana Raspall, amb motiu del centenari del seu nai-xement. Lespectacle anir a cr-rec de la m dAra Va de bo i dun munt damics que volen recordar amb les seves melodies i les seves veus la poesia de laa Joana. Se-gons els organitzadors, amb els seus poemaris hem descobert el gust per la poesia, la formaci de la sensibilitat, laprenentatge fent escaletal. A la matinal sha programat un taller de construc-ci de poemes instantanis, un de

    descoberta dels bonsais de paper den Joaquim Carb, una mostra de piulades potiques, el conte El xarop de la vida, un duel musical al contrapunteo frutal, els jocs potics de lAugust de Rapsdia, o un tast de poemes musicats de la Joana Raspall.La jornada es completa amb una exposici, organitzada per el ClijCAT, que noms satura al CAT durant unes hores aquest diumenge, de 10.30 h a 14 h. La mostra recull els diferents epi-

    Cedida

    sodis de la vida de la poetessa a travs de fotografies i fragments dels seus versos. Aquesta mostra sestructura en sis apartats: in-fantesa, la feina com a bibliote-

    cria, la vocaci descriptora, les primeres obres per a infants, la poesia i, per ltim, els 100 anys que la Joana Raspall complir el proper 1 de juliol de 2013.

    La Beckett ja parla de la sala Nez y NavarroEl director de la Sala Beckett, Toni Casares, ha ironitzat aquesta setmana rebatejant lespai com a sala Nez y Navarro, un cop lentitat ha perdut una nova fase del contencis que mant amb la immobiliria pel contracte de lloguer i que accelera el procs de trasllat ja dat i benet al Po-blenou.

  • de Grcia

    13

    10 de maig de 2013lindependent cultuRa

    laia Marull i Rosa i queco Novell tanquen tempora-da al lliure. A finals daquest mes torna a Grcia la Hedda Gabler de David Selvas. Una mirada actual sobre el clssic dIbsen que va triomfar la temporada passada en aquest mateix escenari, amb Laia Marull de protagonista. De la m de Rosa i Queco Novell sestrena el 28 de maig Fragments de converses (epistolari Toldr-Clausells). Noms tres funcions per repassar les cartes entre Eduard Toldr i Manuel Clausells escrites durant els anys 1926 a 1935. Un especta-cle que ret homenatge al seu avi, Manuel Clausells.

    feLipe mena

    relat curtpunt per punt

    Manuel Gris Lorente

    Ho ests fent malament, em crida la mestra des de dar-rera, a la meva esquena. No s aix com sinicia un relat breu.Ho torno a ratllar i em giro; li dic, per ensima vegada, que no lentenc. Molt fcil, em diu, primer has de fer el plantejament, on presentes al protagonista i el que est fent. Ho faig.Un noi estava assegut en una cafeteria, la seva prefe-rida; llavors el cambrer va comenar a criticar la seva manera de vestir, dasseures, de fer la seva prpia vida. De ser ell mateix, en realitat.Ara qu? Dacord, li diu a la meva nuca, ara toca el nus. Dacord, li contesto, es tracta dalguna cosa fora del corrent que li passar al protagonista, no? Que donar ra de ser a la histria en s, veritat?

    Exacte, contesta, s la base de qualsevol relat, donar-li al lector una situaci fora del com que lanimi a seguir llegint. Sospiro i comeno.El cambrer, tan molest com lleig, va comenar a dir-li el men duna manera tan lenta que quasi semblava que penss que el noi era mentalment inferior al que

    hauria de ser una persona que mereixi un mnim de respecte.I ara?, li pregunto. La professora em posa una m

    a lespatlla i diu: noms falta el desenlla. Alguna cosa que ning esperi. Alguna cosa que sorprengui. s la base de qualsevol bon relat, s el que far que ning loblidi.

    El cambrer, tan molest com lleig, va comenar a dir-li el men duna manera lenta

    amb la col.laboracidel aula de escritores

    El llibreter es jubila desprs de quasi 20 anys al mtic establimentLaia CoLL

    LembLemtiCa LLibreria taifa, aL nmero 12 de verdi

    Nous propietaris prenen el relleu a Josep Batll al capdavant de Taifa

    SILVIA MANZANERA

    Aquest dimecres, el primer dia desprs duna setmana de trans-ici tot just per pintar el terra, treure una taula i canviar la sec-ci de llibres infantils- Taifa aixe-cava persiana sense Josep Batll com a mxim responsable. Els

    problemes de salut i ledat han fet que es retiri per ell continua venint, adverteixen en Jordi i en Roberto, la nova parella que a partir dara sencarregaran de se-guir amb el llegat de Batll. I aquest primer dia lescriptor adrianenc Javier Prez-Andjar molt amic del llibreter gracienc- ja trepitjava la botiga, entusiasmat amb el canvi que donar ms visi-bilitat a les novel.les policaques, i animant a fer el mateix amb la cincia ficci. En Jordi est acos-tumat a que Taifa sigui un punt de trobada i no noms un punt de venda de llibres. I en Roberto amb una llarga trajectria com a llibreter perqu ve de la Catalo-nia- ho comena a experimentar: Aquesta llibreria t un tarann nic per la gent que li agraden els llibres, per la clientela que lha su-portada aquests anys i per la que, malgrat la que cau, seguir ve-nint.Encara hi ha mobles acabats de muntar, prestatges buits a les-pera dun nou ordre i programes informtics per aprendre. Per el dia a dia no impedeix que tinguin

    noves idees per millorar el funci-onament de la llibreria. Els llibres infantils i juvenils, abans amagats, han guanyat un espai molt ms atractiu, i encara no est acabat per lobjectiu s que els infants es trobin cmodes i gaudeixin mi-rant i remenant. A ms, la parella vol intensificar les presentacions de llibres i altres actes culturals, que de moment no poden orga-nitzar per manca de temps, i tam-b millorar la presncia a Internet i les xarxes socials. No noms volem seguir amb les activitats que es feien sin incrementar-ne el nombre, afegeix Roberto. I tamb ens cal posar al dia la pgi-na web i les plataformes digitals. Un altre front obert, per ms lluny, s la celebraci del vint aniversari. Segons els propietaris, la idea s preparar tota una set-mana dactivitats durant el mes de setembre o octubre. De mo-ment, segueixen amb la intensa rutina dun establiment condut per veritables amants dels llibres i dirigit a veritables amants dels llibres.

    No farem inauguraci perqu no inaugurem res, continuem el projecte de Josep batll. Roberto s el nou responsable, juntament amb el Jordi el llibreter que ha tre-ballat a taifa els darrers nous anys- de lemble-mtica botiga de Verdi, 12. un model continuista per amb alguns canvis visibles que no alteren el tarann de la llibreria, que sha mantingut com a punt de referncia des-criptors, amants de les lletres en paper i com-panys de gremi durant les darrers dues dcades.

    la cartelleracINeMes

    bOsque MultIcINeMes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42. Iron Man 3. Dv i ds, 16.00, 19.00,

    22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

    Los Croods. Ds i dg, 16.05, 18.10. Tesis sobre un homicidio. Dv, 16.00,

    18.05, 20.10, 22.15, 00.45. Ds, 20.10, 22.15 i 00.45. Dg, 20.10 i 22.15. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

    Scary Movie 5. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

    Stoker. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.

    La gran boda. Dv i ds, 16.05, 18.05, 20.05, 2205 i 00.40. La resta, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05.

    La mula. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.

    Ayer no termina nunca. 16.15 i 18.15.

    Noche de vino y copas. Dv i ds, 20.15, 22.15 i 00.45. La resta, 20.15 i 22.15.

    Objectivo: la casa blanca. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.

    Oblivion. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

    cINeMes GIRONa. Girona, 175 Nosferatu, el vampir de FW Mur-

    nau. Dv, 21.00. Una pistola en cada mano. Ds i dg,

    21.00. Dm, 21.30. Mn petit. Dv, dl i dm, 18.15. Ds i

    dg, 19.15. Gardfiels i els seus amics. Ds i dg,

    16.00. Planet 51. Ds i dg, 16.00. Nana. Dv i dm, 17.00 i 19.45. Ds i dg,

    18.00 i 23.00. dl, 17.00. La nostra vita. Dv, dl i dm, 17.30,

    19.30 i 21.30. Ds, 18.00, 20.00 i 22.00. Dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

    Un gran equipo. Dv, dl i dm, 17.30, 19.30 i 21.30. Ds, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. Dg, 18.00, 20.00 i 22.00.

    lauReN GRcIa. Carrer Bailn, 205 sala 1: La gran boda. 16.30, 18.30,

    20.30 i 22.30. sala 2: Los croods. Ds i dg, 16.15 i

    18.15. Un lugar donde refugiarse. Dv, dl, dm, dc i dj, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.25. Ds i dg, 20.20 i 22.25.

    sala 3: Oblivion. 16.20, 19.20 i 22.00.

    sala 4: Memorias de un zombie adolescente. 16.10, 18.10, 20.10 i 22.10.

    VeRdI Hd. Carrer Verdi, 32 sala 1: Stoker. 16.00, 18.00, 20.00 i

    22.10. sala 2: El ejercicio del poder. 15.45,

    17.50, 20.00 i 22.10. sala 3: La caza. 15.45, 17.50, 20.00

    i 22.05. sala 4: Searching for sugar man.

    15.45, 17.35, 19.25 i 21.30. Ds i dg, 23.10.

    sala 5: Tomboy. 16.10, 18.00, 20.00 i 21.45. Dv i ds, 23.15.

    VeRdI paRk. Torrijos, 49. sala a: 7 cajas. 16.00, 18.00, 20.00 i

    22.05. sala b: El impostor. 16.10, 18.10,

    20.15 i 22.10. sala c: Rebelde (War Witch). 16.10,

    18.10, 20.15 i 22.15. sala d: Ayer no termina nunca.

    16.00 i 20.00. Brbara. 18.00 i 22.00.

    teatRes

    teatReNeu. Terol, 26 sala caf teatre. Magia de Cerca dl

    21h. El Club de la Magia 2 dc22h i

    ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acci (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h

    sala Xavier Fbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7 Campe-onato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acci (infantil)

    sala pORta 4. Esglsia, 4-6 Breus. Dv de maig a les 23 h Estudio 44. Ds de maig a les 20 h 28 dies. Ds de maig a les 22.30 h Lamant. Dg 5 i 12 maig a les 19 h Olivia & Olivier. Dg de maig a les 21.30 h

  • de Grcia

    14

    10 de maig de 2013lindependent

    EsportsLEuropa vol recuperar el segon lloc contra el lder

    X. T.

    Desprs dencadenar tres par-tits seguits sense guanyar a ca-sa, lEuropa necessita un mi-racle per poder proclamar-se campi. Un miracle que pas-sa per vncer el lder, lOlot, aquest diumenge a domicili i que els olotins tornin a perdre a la darrera jornada de lliga i els graciencs vencin la Pobla de Mafumet al Nou Sarde-nya. Conscients de la proesa que seria acabar en primera posici, els escapulats volen aconseguir la victria per mi-rar darrabassar el segon lloc al Cornell, que ara mateix li treu tres punts. Els del Baix Llobregat visiten el Figue-res, que esgotar les ltimes opcions dentrar al play-off dascens si ven i el Manlleu, quart classificat, punxa en els dos partits que queden per acabar la lliga. Quedar en se-gon lloc permetria a lEuropa jugar el partit de tornada de les dues eliminatries dascens al Nou Sardenya, mentre que acabar en tercera posici faria que es jugus les garrofes a domicili. Amb aquest objec-tiu i amb la intenci tamb de recobrar la confiana, el conjunt de Pedro Dlera bus-car diumenge una victria de prestigi al camp del lder que li permetria encarar la promo-ci dascens a 2B amb la m-xima illusi.

    Lentitat reconeix que el trasllat al pavell Llars Mundet ha perjudicat el primer equip

    a lespera que la Federa-ci espanyola de bsquet decideixi si suprimeix la lliga eba i crea una lliga catalana superior a copa catalunya o es mant la mateixa estructura de la competici, extrem ms que probable, la secci de bsquet ja ha decidit que el primer equip torni a a la plaa del Nord la propera temporada. el descens a copa catalu-nya ja no els obliga a jugar en un pavell que compleixi la normativa que sexigeix a eba.

    XAVI TED

    Rafa Romn, president de la sec-ci, deixa clar que si la compe-tici queda com ara tornarem a la pista dels Llusos perqu s la nostra casa. Espera que la Fede-raci Catalana de Bsquet (FCB) els permeti de nou jugar-hi tot i que la pista s ms petita del que estableix la normativa de la pri-mera lliga catalana: Entenem que la federaci ens deixar tornar perqu s on hem jugat sempre i incomplim la normativa lleuge-rament, ms enll que mai sha produit cap incident. Els Llusos ho demanaran a la FCB un cop sacabi la competici aquest cap de setmana. Romn no amaga que lexperincia de traslladar-se a Llars Mundet no ha estat satis-factria. La distncia ha fet mal. Ha costat que la gent pugs ex-

    plica el president, que tamb ho atribueix a la trajectria de lequip perqu als primers partits s que hi anava gent, per desprs amb els mals resultats, lafluncia de pblic va baixar. Que hi hagi hagut una mitjana de noms cent espectadors tamb sexplica per la coincidncia dhoraris amb partits que jugaven altres equips de la ca-sa. Les grans dimensions de Llars Mundet no han fet ms que ac-centuar la poca presncia dafici-onats: A la nostra pista amb 200 aficionats ja no shi cap i aqu en canvi es veia molt buit. Les obres de reforma de la seu dels Llusos no seran un problema per al retorn perqu no afecten la pista.

    Cedida

    eLs LLusos disputant La finaL de Copa CataLunya Lany passat en eL darrer partit a La seva pista

    Llusos tornar a jugar a la plaa del Nord desprs del descens de categoria

    El primer equip femen dels Llusos va desaprofitar una ocasi dor per evitar la pro-moci de descens en perdre a la prrroga contra lArenys de Mar, que finalment tamb la jugar. La lesi matinera de Mar Gonzlez, sumat a la manca dencert de la resta de lequip, condemna el conjunt de la plaa del Nord a jugar

    el play-out per mantenir-se a Copa Catalunya perqu el Cornell, laltre implicat en la lluita per evitar el descens, va guanyar el seu partit. El rival dels Llusos ser el Reus Ploms en una eliminatria a doble partit on les gracien-ques tindran lavantatge de jugar el partit de tornada a la seva pista.

    El femen es jugar seguir a Copa Catalunya amb el Reus

    lex Delms: El club mha donat molt

    el capit de leuropa, nascut a la Roca del Valls per que desprs de vuit anys al club es considera gracienc dadopci, tenia una espina clavada: fer el play-off amb lequip es-capulat. aquest any s ja pot dir amb orgull.

    Laudruuuuup!. Aix s el que sescolta al Nou Sardenya

    quan lex Delms surt a escal-far per la banda. El crit prov dun dels membres de la cone-guda popularment com la Penya del Cava, un clssic de la grada gracienca. Delms comenta que aquesta s una mostra destima ms de les moltes que ha rebut i de les quals se sent especialment agrat. Fins i tot lany passat a LIndependent vaig ser proposat pel vot popular com a pregoner de la Festa Major, sn coses que deLms, manteJat eL dia de La ConseCuCi deL pLay-off dasCens

    riC LLuent

    ric Lluent #europaaquestanysdonen molta alegria, re-corda el capit escapulat. Va arribar al Nou Sardenya fa vuit anys i en fa cinc que duu el braalet. Explica que va te-nir la sort de jugar a 2B amb el Sabadell i el Premi i, de fet, ja ha disputat promocions das-cens amb altres conjunts. Al vestuari hi ha molta uni, el treball s molt bo i tenim una plantilla mplia i amb nivell, apunta com algunes de les claus de lxit daquest any. La promesa per si pugen a Segona B la t molt clara: penjar la bandera escapulada al campa-nar de la Vila de Grcia.

  • de Grcia

    15

    10 de maig de 2013lindependent

    La jornada sobre amb un debat sobre els drets de la ciutadaniaCedida

    eL tasta europa tornar a ompLir eL Carrer verdi aquest dissabte

    El Tasta Europa exhibeix de nou la diversitat cultural de la Vila

    XAVI TED

    Els organitzadors busquen con-solidar amb aquesta quarta edi-ci una cita que porta Europa a aquest cntric carrer de la Vila. La jornada sinaugura a dos quarts duna del migdia amb una taula rodona sobre els nostres drets a Europa en qu hi prendran part el director de lOficina de la Comissi Europea a Barcelona,

    Ferran Tarradellas, una repre-sentant del Consell de Dones del Districte de Grcia per donar la seva visi sota la perspectiva del drets de gnere i un representant del centre dart La Caldera que donar la visi des de la vessant cultural sobre la circulaci i lin-tercanvi didees. Emeteri Frago, president del Cargol Gracis, afirma que cal tenir present que tenim uns drets i unes oportu-nitats i que el fet de viure en un pas no ha de comportar tenir-ne menys que en un altre. Desprs de la taula rodona, a les dues del migdia, es far un vermut i un concert popular amb els alum-nes de lescola de msica de lOrfe Gracienc. Al tradicional corredor gastronmic es podran

    tastar productes de la terra de la m de la Cansaladeria Alsina, la Xarcuteria Tobella, El Cargol Gracis i Melmelades Reig, que tamb sha sumat a la iniciativa aprofitant que s el dia de Sant Pon. A Casa Portuguesa, Tres a

    la Cuina (Irlan-da), Tacabanda (Itlia), Nan Yoti (Grcia) oferiran alguns dels plats ms representat ius dels seus pasos

    des de les sis de la tarda fins a la mitjanit. Lactuaci musical del grup Aimarai a les deu de la nit posar la banda sonora duna jornada que serveix als habitants de la Vila per mirar Europa. Fra-go remarca que Grcia respon tant per les entitats que shi im-pliquen com per la gent que hi participa.

    desprs dabordar lenve-lliment actiu o el volun-tariat en passades edici-ons, la comissi europea aborda enguany els drets de la ciutadania en una jornada que a Grcia promou el cargol Gra-cis conjuntament amb lassociaci de Vens de Verdi del Mig i que se celebra dissabte.

    Des de les sis de la tarda i fins a la mitjanit es podran tastar plats

    tpics dEuropa

    Activitat econmica

  • de Grcia

    16

    10 de maig de 2013lindependent

    la torratxa

    MsicsAvui dia per una banda de msica s de vital importn-cia fer concerts arreu all on pugui arribar la promoci del seu treball. Igual dim-portant s que les sales on toquen mostrin respecte pel msic. Aix ha millorat fora per encara queden sales on es veu la banda com una excusa per omplir lespai i fer caixa durant el concert. Senyors propietaris de sales i promotors, respectin un mnim als msics que visiten les seves sales, si no s aix, la cosa no pot funcionar. Dic aix perqu en els ltims anys he pogut conixer gent maqussima arreu per daltra que no es mereixia tenir feina. Ens ha arribat a passar que la seguretat del local fes fora a la gent mentre compraven discs... Que quedi clar: si tens una sala i vols/pots fer concerts, fes-ho amb coherncia doncs. Si no, quedat amb la caixa que fars servint copes. s clau no perjudicar a les bandes amb aptituds nocives i que fan sentir al msic com alg que est de pas i emprenya al personal. Em baso en sensacions que he tingut jo i daltres msics al llarg de molts concerts i topar amb diferents tipus de personal autoritzat. Alhora de programar concerts, primer s fer-ho amb amor i posant latenci necessria que calgui en cada moment. Al final es tracta destimar tot el que fas, no? Doncs si noms hi veieu quatre duros no ho feu home! Proveu de programar coses que us facin il.lusi i aix tots sorti-rem guanyant!

    Jordi Lanuza

    ViuRe gRcia

    les golfes del soterrani

    Hipervitalismes

    Mentre a Espanya sonen cam-panes de litrgies que criden a la fertilitat sense pal.liatius ni eximents, traslladant la vida a un terreny de legalitat o b for-osa o b fora-da, jo tornava duna ciutat (Bogot) on la vida sobre pas duna forma molt ms fers-tega. Com un corriol de brots bords creixent als foravials dun feix de vies mortes o en perptua construc-ci. Un entusiasme embrionari, selvtic, que saplega en les es-querdes i els punts cecs duna societat terriblement estratifi-cada i que fa del clima perma-nentment crtic un ecosistema ple de motius i raons per a la supervivncia. A Amrica Lla-

    la vida sobre pas, diguin el que diguin i shi posin com shi posin. No hi ha volta de full. la qesti s una altra. la qesti s com sobre pas. Hi ha ma-neres i maneres, ml-tiples estratgies que pengen de sengles fils a lextrem dels quals podem trobar-hi mans habilidoses, entusias-tes, maquiavl.liques, desesperades. la hist-ria ha pres un carcter durgncia evident, el comptador de revolu-cions ha entrat en una fase en qu lagulla ja no dna a labast per assenyalar el lmit de velocitat. I llavors s quan els artificis sesvaeixen i queda al descobert el moll de los de totes les qesti-ons possibles. es tracta pura i simplement, de supervivncia.

    Sebasti Jovani

    tina els exemples i els referents germinen arreu, i ho fan atenent a que la precarietat es un factor demponderament constant. All el que entenem per biopolti-ca -aquesta mania civilitzatria respecte les directrius de la vida al descobert- ho t difcil. Entre daltres coses perqu all tothom ho t difcil, i aix genera a voltes interessants situacions dempat tcnic. Un cop tornat, mafarto de llegir i de sentir despropsits inquisitorials sobre el que loli-

    garquia entn que s el dret a la vida: un me-canisme si ms no paradoxal, ja que hom sem-bla estar obligat a nixer peti qui

    peti, i un cop nascut, est igual-ment obligat a ser esborrat del mapa. A Europa (perqu ara s, som plenament europeus, com ss cada vegada que shi instaura un captol de la llarga nissaga im-perial) preval lobsolescncia: som produts amb la mateixa maqui-nalitat impertorbable amb la que, poc desprs, som desnonats. I no solament desnonats de les nostres

    llars, sin de nosaltres mateixos. El sistema simplanta a la nostra pell, als nostres ossos, tot espe-rant que estiguem en condicions de retribuir-lo com es mereix per la seva actitut simbitica (o era parasitria?). I quan sadona que amb prou feines ens queden re-cursos per a regalar-nos a nosal-tres mateixos el fet de respirar i de llevar-nos cada dia, ens aban-dona, no sense cobrar-se linters per la demora. Durant molt de temps hem viscut la fase invasiva daquesta biopo-ltica. Ara, pas-sats els comptes, ens toca patir-ne la fase extractiva i dusurpaci.Davant daix potser ens que-di noms lalternativa de com-portar-nos com a no-nats. Com a ssers embrionaris, informes. Materialment compartim ja al-gunes daquestes qualitats, ja que en molts aspectes la nostra vida ha patit la regressi corresponent. Tornem a casa dels pares, tornem a la feina precria que patem per a costejar els ingenus vicis de lpoca estudiantil. Tornem

    i tornem fins arribar al punt en qu tornem al no-res. O al quasi-no-res. A aquell punt tr-bol i problemtic en qu costa definir el nostre contorn, traar el nostre permetre. I en el que, fcilment, ens confonem amb el sotabosc mig ofegat que in-tenta respirar sota les llambor-des. Com el personatge de c-mic de Swamp Thing (La Cosa del Pantano), que en cada nova mort es disgregava en un paisat-ge vegetal ple darabescos i llots, del que emergia novament, re-forat per la saba compartida entre tantes arrels ocultes. Em sembla, per tant, que en aquest procs de descomposici al que estem sotmesos hi rauen no poques possibilitats. Aix s, caldr mantenir un mnim de constants vitals a f de no cau-re en lestadi dhumus en qu ja noms serem aliment per a daltres espcies. Als solars i descampats on reg-na el silenci de les grans edifica-cions i les grans megalomanies fracassades hi creix una verdissa indeturable: inofensiva a sim-ple vista, per que tard o dhora fenellar el ciment amb la seva punyent i metdica extensi. La biopoltica t fe en la jardi-neria, per se li dna malament

    l e x p e d i c i entre males herbes que no reclamen cures especfiques i s un creixe-ment frtil i d e so rdena t .

    Davant daix noms els queda la poda, o en un cas extrem, el napalm. Ja lhan practicat en alguna altra ocasi. Per a mi-da que el temps passa cada cop hi ha menys jardins i ms brots bords. I, per acabar-ho dado-bar, els combustibles fssils sesgoten. A Colmbia ho vaig veure fora clar: una altra forma de vegetar s possible.

    sebasti Jovani

    Tornava duna ciutat, Bogot, on la vida

    sobre pas duna forma molt ms ferstega

    A mesura que el temps passa cada cop hi ha menys jardins i

    ms brots bords