of 16 /16
476 22 de març de 2013 Irritació a les AMPA per l’augment de ràtios a Gràcia fins a 26 alumnes sumari 5 DISTRICTE CiU remodela el govern amb un canvi de carteres 16 VIURE GRÀCIA Montse Pérez: “Ser actor et fa entendre millor l’ésser humà” ISSN - 1695-4793 llades. La Coordinadora d’AMPA ja ha reaccionat amb una crítica intervenció al darrer plenari i farà front comú amb Poble Sec i Sant Andreu, les dues zones on s’apli- carà la mesura juntament amb la laia coll laia coll La decisió del Consorci d’Edu- cació d’augmentar la ràtio fins als 26 alumnes per l’oferta de P3 de les escoles de Gràcia ha causat el malestar de les famílies, en un ambient prou escalfat per les reta- Vila, per pressionar contra una mesura “presa de forma unila- teral”. La Coordinadora insta el Districte a convocar un consell escolar extraordinari. Pàgina 6 Aquest dissabte es compleix un any des que un grup de veïns i comerciants van pre- sentar una instància per de- manar la reorganització de l’aparcament de motos sense senyalització a la banda mun- tanya del carrer Lluís Antú- nez. L’execució de la reorde- nació no s’ha dut a terme i la invasió ha empitjorat. Pàgina 7 Motos sense ordre a Lluís Antúnez

L'Independent de Gràcia 476

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Setmanari Independent d'informació local a la Vila de Gràcia

Text of L'Independent de Gràcia 476

  • 476

    22 d

    e m

    ar

    de

    20

    13

    Irritaci a les AMPA per laugment de rtios a Grcia fins a 26 alumnes

    sumari

    5DISTRICTE

    CiU remodela el govern amb un canvi de carteres

    16VIURE GRCIA

    Montse Prez: Ser actor et fa entendre millor lsser hum

    ISSN - 1695-4793

    llades. La Coordinadora dAMPA ja ha reaccionat amb una crtica intervenci al darrer plenari i far front com amb Poble Sec i Sant Andreu, les dues zones on sapli-car la mesura juntament amb la

    laia coll

    laia colllaia coll

    La decisi del Consorci dEdu-caci daugmentar la rtio fins als 26 alumnes per loferta de P3 de les escoles de Grcia ha causat el malestar de les famlies, en un ambient prou escalfat per les reta-

    Vila, per pressionar contra una mesura presa de forma unila-teral. La Coordinadora insta el Districte a convocar un consell escolar extraordinari.

    Pgina 6

    Aquest dissabte es compleix un any des que un grup de vens i comerciants van pre-sentar una instncia per de-manar la reorganitzaci de laparcament de motos sense senyalitzaci a la banda mun-tanya del carrer Llus Ant-nez. Lexecuci de la reorde-naci no sha dut a terme i la invasi ha empitjorat.

    Pgina 7

    Motos sense ordre a Llus Antnez

  • de Grcia

    2

    22 de mar de 2013lindependent

    aDreceu les Vostres cartes, amB un mXim De 15 lnies, inDicant el Vostre nom, aDrea, telFon i Dni a: LIndependentc/ la perla, 31 BaiXos - 08012 Bcno B a [email protected] tamB les poDeu Fer arriBar a traVs Del nostre portal www.independent.cat/gracia

    editorial ull de donacartes al director

    Grcia no pot competir amb Arenys ni ho vol, i no estem par-lant de pedigr nacional sin de pedigr intel.lectual en relaci al lligam de Salvador Espriu amb el territori on va treballar una literatura de referncia nacional i estatal. Grcia no pot ni vol competir amb Arenys ni amb Barcelona ni amb ning. Per, quan ara fa dos mesos es va fer pblic el programa dactes de lAny Espriu, totes les institucions implicades van cometre un error greu deixant de banda la Vila i limitant aix la programaci dactes oficials de la commemoraci. Salvador Espriu va viure ms de quaranta anys als Jardinets de Grcia,

    tamb anomenats Jardins de Salvador Espriu, al nmero 118 i al nmero 132 del passeig de Grcia, ja en territori gracienc, i aix ho reconeix una placa col.locada justament a un dels dos edificis on va viure. Curi-osament la placa es troba en

    ledifici del 118 on hi va viure molt menys temps que al 132, la Casa Fuster. LInstitut de Cultura de Barcelona ha reaccionat a temps i aquesta setmana, un cop el conseller de cultura, Eugeni Ro-doreda, ho va apuntar al ple de dijous passat desprs de les crtiques del PSC, ha confirmat a lIndependent que el poeta tindr una escultura als Jardinets, en un espai on fins ara ja sha honorat les figures de Joan Maragall i de Pompeu Fabra i on encara injustament no shavia fet cap iniciativa similar amb Salvador Espriu. La comissi dArt Pblic ratificar amb tota

    probabilitat la proposta en la reuni que ha de celebrar en els propers dies, i encara no se sap ni lautor ni la ubicaci exacta del monument, per la qesti s que lescultura es far i es posar als Jardinets.Hi ha hagut lentitud insti-

    tucional, i en un primer moment shavia volgut carregar la responsabilitat de lAny Espriu a nivell local a les entitats i a les iniciatives privades que shan convocat des del CNL o per al Dia Mundial del Teatre. Benvingudes han estat aquestes iniciatives. Per faltava alguna cosa ms, i aquesta ha arribat. Probablement un homenatge o una escultura no far canviar el mn, per la Vila de Grcia, i els seus vens i visitants, assu-miran amb lgica que als Jardinets de Salvador Espriu hi hagi una escultura de Salvador Espriu. I sembla absurd que haguem hagut desperar el malet aniversarisme.

    Diu el Manifest del 8 de mar, dia de lluita de les dones pels nostres drets: lallau de retallades i restriccions de drets, les poltiques dausteritat, davant la crisi financera, sn una excusa per reforar el sistema neoliberal-hetero-patriarcal, que s jerrquic, sexista, racista i classista, que explota les persones i la natura, per lenriquiment duns pocs. Denunciem el desmuntatge de lestat del benestar, el retrocs de drets laborals la privatitza-ci i retallades dels serveis pblics: sanitat, educaci, serveis socials i atenci a la dependncia, derivant els costos cap a les dones, relegant-nos a lespai privat, empitjorant les nostres con-dicions de vida, augmentant la nostra pobresa i la desi-gualtat entre homes i dones. I les retallades a les polti-ques digualtat, als ajuts i prestacions per leradicaci de les violncies masclistes, garantir lexercici dels drets sexuals i reproductius i la interrupci voluntria de lembars. Exigim rebuig unnim a un model de dona nica, privada i domstica, i a la invisibilitat i explota-ci del treball reproductiu i de cura. I una organitzaci poltica, social i econmica que posi en el centre les persones.

    Desobeir en femen

    Espriu tindr esculturaConxa Garcia

    el dependentEl ple del passat dijous va tenir uns convidats excepcionals, agents de pais, que van estar esperant quasi tot el ple, a fora de la sala dactes, que no hi hagu-s cap incident. Amb lagitaci que es viu en altres districtes com Nou Barris, el Districte no ha volgut deixar res a latzar, i fins i tot la Gurdia Urbana demana el DNI quan algun pelut ve qualsevol dia a alguna reuni. Abans no passava, i ara tampoc segueix passant-li... a la gent normal.

    El passat divendres dia 16, sobre les 9.30 del mati a Radio 4, van ser entrevistats representants dempleats pblics. Argumentaven les abusives retallades de recur-sos humans i materials. El policia deia que el que estan fent ms que un pla daus-teritat (sempre necessari), es un pla per dirigir cap al sector privat part de la feina que realitza el sector pblic. En aquest punt vaig recor-dar que fa unes setmanes

    que, quan va anar a denunciar un robatori a la Plaza Espanya de Barcelona, va observar que a linterior de la Comissaria, la se-guretat era en mans de personal uniformat duna empresa privada de vigilncia. Pocs dies abans a la Ciutat de la Justcia de Barcelona ens va sorprendre que la gran majoria del personal uniformats eren personal privats de segu-retat. Per acabar, a lexterior de la porta principal de ledifici principal de lHospital Universit-ria de Bellvitge de lHospitalet de Llobregat (Barcelona) un membre uniformat duna empresa privada de seguretat, ens volia prohibir una entrevista a peu dret, del periodista de una rdio pblica holandesa referent a la nostra

    Aquest diumenge vaig anar al Nou Sardenya a veure lEu-ropa desprs de molts anys de no fer-ho i em vaig que-dar sorprs del gran ambient que shi respirava. Si en els propers partits som capaos de convertir el Nou Sardenya

    en un fort estic convenut que lequip pot pujar de categoria.

    Carlos Fuentes

    Seg

    ure

    tat

    pri

    vad

    a

    LEu

    rop

    a

    opini sobre les retallades en la Sanitat Pblica. Sostenim que s un despropsit utilitzar el diner pblic per pagar a empreses privades en serveis essencialment pblics: policia, justcia i sanitat. s una decisi equivocada que, quan ms necessitem vigilar la circulaci del diner pblic, mes es derivi cap el sector privat on es evident que hi menys transpa-rncia. Quin contrasentit confiar les nostres impostos a qui confia ms en la gesti privada que en la pblica!

    Associaci Catalana en Defensa de la Sanitat Pblica

    Les institucions van cometre un error deixant de banda la Vila i limitant els actes

    LICUB ha reaccionat a temps i complir, encara que sigui en nom de laniversarisme

  • de Grcia

    3

    22 de mar de 2013lindependent Opini

    el bloc

    El motoristaEl Xavi va entrar blanc a la redacci. Feia pocs minuts que havia passat. Un home va morir laltre dia aqu, a cinc minuts de la redacci de lIndependent. Estava tapat amb una manta quan hi vam passar, de casualitat. Perqu el periodisme de carrer, i ms si s local, t tamb aquestes coses i es posa a prova a cada minut, ms enll de la freda nota de premsa oficial que va arribar tres hores desprs. Tres hores abans ja havem publicat la notcia a Twitter i a la web de lIndependent, i fins i tot havem decidit que no hi hauria cap mena de foto, ni directa ni indirecta, de laccident. Perqu a ning linteressa. Per respecte a lhome que va perdre la vida un mat en un carrer de Grcia quan mai no sho hauria pensat. Per respecte tamb al commocionat con-ductor del cami que tota la vida recordar aquell fet fortuit, absurd i horrors. Tot aix passa un mat dun dia qualsevol a cinc minuts de la redacci de lIndepen-dent. Amb tot aix es troba el periodisme de carrer i el periodisme local que fem a Grcia. Ms enll de la freda nota de premsa i de lesta-dstica.

    Albert Balanz

    staff

    La PerLa, 31, 08012 - BarceLonaTeL. 93 217 44 10

    ediTa: DeBarris, sccldirecTor: alBert Balanz

    amB el suport De:

    s una iniciaTiva de: aVV Vila De Gr cia, DeBarris i GrciaWeB. conseLL di recTiu: alBert Balanz, Joan lou. direcTor Lo-caL: alBert Balanz direcTora adjunTa: slVia manzanera. redacTor en caP: XaVi teD. redacci: anas Barnoles, carina BellVer, anna BuJ, cristina casaprima, clara DarDer, meritXell Daz, nria Fal-c, lDia Haro, ric lluent, laura millan, patricia monGe, marta narBerHaus, Gine-Bra Vall. coL.La Boracions: leX BoscH, pep Boatella, llus Bou, miquel caBal Guarro, ramn casal, Guillem ciFr, artur estraDa, nGel Garreta, manolo Gonzlez patata, pep GorGori, seBasti JoVani, pere mart, Joan millaret, Vctor nuBla, roGer roFn, tristram, raFael VallBona, Vocalia De la Dona De laVV. FoTograFia: laia coll i Jasna HoDzik. MaqueTaci: serGi l. BoFill. disseny weB: maria Vilarnau. PuBLiciTaT: montse FiGuerola (692 601 263). disTriBuci: cet laBor-90. iMPriMeix: inDuGraF oF-Fset, s.a. diPsiT LegaL: B-32.478-00

    disTriBuci conTroLada Per Pgd

    nM. 476

    nM. 476

    Textos i fotos: Alfredo Cano qu en penseu...

    qu en Penses de LaugMenT de La rTio a Les escoLes inFanTiLs de grcia? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

    ...de les opcions de lEuropa de quedar primer de grup?

    tribunaJordi Oriola, realitzador visual

    Hem interpretat malament el 25-N?

    Quatre mesos desprs de les eleccions del 25N encara escolto molta gent que no les ha interpretat correctament. La devallada descons de CiU indica que la seva aposta independentista ha estat errnia. Fals. El fet que hagi perdut 12 diputats pot ser una patacada per als interes-sos del partit, que lgicament eren guanyar escons i poder, per la veritat s que noms ha perdut 86.000 vots! En segueix tenint ms dun mili, i treu gaireb 600.000 al segon. Aquesta prdua de 12 diputats sestableix respec-te les anteriors eleccions al Parlament, perqu es com-paren eleccions del mateix tipus, per realment aquestes ltimes no van ser normals perqu tenien un component plebiscitari indit i va fer que, molts votants usualment gens motivats a elegir el Parlament catal, en aquestes s que es van mobilitzar per oposar-se a la deriva sobiranista. s aix com la participaci es va enfilar fins al 67,76%, s a dir, 515 mil persones ms que en les anteriors! De manera que el nombre de votants de CiU, que habitualment s hi participen, va ser semblant a lanterior elecci, per es van traduir en menys escons. Tampoc cal oblidar que les eleccions de 2010 arribaven desprs danys de crisi eco-nmica i desgast del tripartit, de manera que CiU va tenir llavors el ganxo de ser lalter-

    votants, el que ha fet ha estat recuperar el suport que tenia el 2003 i 2006. Malgrat limpetu independentista que va seguir la sentncia contra lEstatut, els republicans es van esmicolar el 2010, pel desgast i els conflictes derivats del segon tripartit, en diverses forces: ERC, SI i Rcat van sumavar 362.000 vots i

    van provocar una fuga de 140.000 vots cap a labs-tenci i CiU. Cal reconixer el mrit dERC per aconse-

    guir aquesta reconcentraci, per sha de reconixer que el carcter plebiscitari del 25N hi va ajudar moltssim. Pel que fa al PSC ara va perdre ms escons, per tampoc va experimen-tar una gran devallada de vots (noms 50.000), per des de 2006 han perdut mig mili de

    suports! Van aguantar ms del que molts imaginaven per la mobilitzaci dabstencio-nistes de les autonmiques i la base sociolgica del partit que es mant impertrrita a la deriva que el va allunyant de la centralitat. Malgrat el carc-ter plebiscitari del 25N, el PP no puja tant com esperaven, perqu els votants no habitu-als en eleccions autonmiques es van decantar per Cs que marca un perfil anticatalanista ms definit i no tenen respon-sabilitats a Madrid. ICV-EUiA guanya molts vots en un equi-libri entre el que rep del PSC i el que perd cap a les CUP. Aquestes al seu torn donen la campanada i irrompen al Parlament nodrint-se sobretot de vot dICV-EUiA, en menor mesura dERC i dabstencio-nistes militants que voten per primera vegada. Sobserva una tendncia en forma de desplaament electoral, suau per constant, cap a lesquer-ra: Tant de CiU a ERC, com del centrisme del PSC cap a ICV-EUiA, i al seu torn, dICV-EUiA cap a les CUP. I es consolida un independentisme trans-versal, amb un bloc molt fort desquerres, cosa que alguns volen obviar atribuint tenden-ciosament lindependentisme a Mas, quan ell representa la dreta per, en aquesta aven-tura, lacompanya la majoria sociolgica desquerres del pas i aix pot marcar molt positivament el procs consti-tuent del nou estat.

    nativa per desbancar el tripar-tit. En canvi, a les eleccions de 2012 s la federaci qui suporta el pes de governar en crisi i amb retallades, i hagus pogut perdre 300.000 vots i no noms 86.000! Quants vots perdria el PP per la crisis si hi haguessin eleccions ara? Que CiU sabs renunciar al pacte fiscal per sincronitzar-se amb la deman-da popular que els amenaava de desbordar va fer que, amb aquesta onada sobiranista, po-gus reil.lusionar al seu electo-rat i guanyar alguns suports per compensar les prdues. CiU no ha perdut vots amb el viratge de Mas, sin que nha guanyat respecte al resultat que hagues-sin fet sense limpuls indepen-dentista. ERC amb mig mili de vots, ms que guanyar nous

    Es consolida un independentisme transversal que gira cap a lesquerra

    Pere Solanasjubilat

    Jos Garcajubilat

    Emilio Jos Manerojubilat

    Jos Sarasa

    Aquest any s possible. T molt bon equip per aconseguir-ho i poder superar al primer, lOlot, perqu tenim millor equip que no pas ells.

    Tenim grans possibilitats de ser primers de grup perqu som a noms tres punts del primer. El meu fill, Pedro Antonio, ms co-negut com Pedrito, s un gran seguidor de lEuropa.

    Desitjo que quedin primers de grup, que tinguin sort perqu sho mereixen, s un dels equips ms antics dEspanya. Quan era petit era soci i anava al camp amb el meu pare.

    Seria fabuls que queds pri-mer de grup, per a un equip de barri com lEuropa seria molt important. I poder disputar el play-off i la possibilitat de pujar de categoria seria una gran fita.

  • de Grcia

    4

    22 de mar de 2013lindependent Opini

    LindEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni t pEr qu compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcci dopini daquEst sEtmanari

    Lestratgia de la Moncloa sesgotaLestratgia del govern espanyol sest esgotant. Lexecutiu de Mariano Rajoy, amb una especi-al participaci de Soraya Senz de Santamara, va dissenyar al setembre una oposici frontal a la independncia amb la idea de desactivar aquest moviment per la base i per la direcci. Va sortir daqu la guerra bruta que ja va condicionar les darreres elecci-ons catalanes, lintent de pressionar empresaris, i de moure fils contra el catalanisme. A Senz de Santamara li van sortir b les eleccions catalanes, pe-r poca cosa ms. El govern del PP es va sobrevalorar i ha acabat debilitant lunionisme. Sis mesos desprs de la manifestaci de la Diada, el procs independentista no sha aturat, no han aconse-guit tombar el president Mas, no han pogut trencar lacord par-

    lamentari entre CiU i ERC, no han pogut esberlar CiU, i mentrestant el flanc pel dret a decidir sha en-gruixit fins als 107 diputats dun total de 135. El govern espanyol ha errat la seva estratgia de m dura, s un fiasco. La guerra bru-ta fins i tot ha fet sortir a la llum

    una situaci poltica molt delicada entre Alcia Snchez Camacho i el ministre de lInterior, Jorge Fernndez Daz.Hi ha dos fets especialment significatius que han succet en les darreres setmanes, i que posen de manifest que el dret a decidir sha reforat. El primer s que la patronal Foment del Treball va intentar convocar un gran acte empresarial contra el procs din-dependncia i no va poder tirar-lo endavant per una rotunda falta de suports. Inicialment shavia de celebrar al palau de Congres-sos, per la Cambra de Comer, el Cercle dEconomia i Pimec van decidir no assistir-hi. I el resultat va ser que la gran patronal va haver de fer un acte aigualit i de petit format. Ha quedat tocat el mite dun empresariat irritat amb el procs independentista.El segon gran fet ha estat el trencament dun tab. El PSC no shavia atrevit mai a votar diferent del PSOE al Congrs. Per la direcci que semblava ms allunyada daquesta reivindicaci, la que va marginar el sector catalanista del partit, ha estat la que ha esmicolat el tab. I el PSC no ha fet el pas en una qesti de segona filera, sin en la defensa del dret a decidir i de la consul-ta. Per qu els socialistes han fet ara aquest pas? Per la mateixa ra que Foment no va celebrar lacte antisobiranista. El procs de la consulta ocupa la centralitat poltica, i lestratgia dura del govern del PP no fa ms que situar els actors poltics i socials en-tre lespasa i la paret. Rajoy i Soraya Senz de Santamara sestan equivocant i ni se nadonen.

    Llus Bou la setmana

    El flanc pel dret a decidir sha engruixit fins als 107 diputats desprs de l11-S

    tuitsSelecci quinzenal de LIndependent

    [@indepe_gracia] dels millors tuits dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Grcia

    eL TuiT de La seTManaAlbert Arias (@aariassans)A vosaltres us han imputat alguna vegada per prevaricaci? O per casos de malversacio? No? Segur que no? Doncs sou uns morts de gana.

    Berta Clemente (@BertaCn)Quan tanquin petites concertades de barri perden pk alumnes aquests k tan criden nomes x un sector no hi seran.Pk noms veuen una realitat.

    Miguel Raposo (@miguel_raposo)Ahora resulta que me cierran tusseries.com. Ya me est tocando los huevos la ley Sinde y la que tenga que ser su sucesora tambin

    David Fernndez #CUP @HiginiaRoig @mramirezpapell I li parles als moviments socials de danys irreparables? Nria Prtulas, Dixan, Garzon92, Egunkaria, tres de Grcia...

    ngel Garreta @angelgarreta Content i orgulls de veure la @uellagostera dins la Final Four de la Copa Catalunya. Un trofeu amb especial estima pels que som de Grcia

    tribunaManifes de SOS Racisme amb el suport dentitats socials

    Un 21 de mar una setantena de persones van ser assassina-des per reclamar els seus drets i ms de 180 van resultar ferides. La policia va obrir foc contra una manifestaci con-trria a una llei que controlava els moviments de la poblaci negra, anomenada llei de pas-sis. Aix va passar al poble de Shaperville, Sudfrica, el 1960.Actualment, any 2013, el govern espanyol ha excls una part de la poblaci del seu dret a latenci sanitria pblica i gratuta mitjanant una reforma de llei. La sos-tracci daquest dret fona-mental s justificat com una mesura de retallada en poca de crisi econmica i austeri-tat. I lenduriment en poltica destrangeria que dificulta les renovacions de permisos de residncia condemna a milers de persones a caure una altra vegada en la irregularitat administrativa. Exemples de discriminaci i de clar racisme institucional. I gaireb- ning diu res perqu s un acte de discriminaci ms i perqu el discurs racista que utilitza com lema populista i demaggica els primers sn la gent daqu ha guanyant terreny. Tenim assumida la discriminaci racista i xenfoba com un fet normal, habitual, que es dna al nostre voltant o que, tot i que ens afecti directament,

    Racisme mata

    no ens genera alarma. En bona part degut al control exercit per algunes forces poltiques que instrumentalitzen el fet migra-tori, que han promogut la divisi entre la poblaci instrumentalit-zant lefecte de la crisis, latur, i la manca de recursos socials, per a culpabilitzar a la immigraci. Focalitzar un enemic com en la persona diferent per ra de color de pell, tnia o cultura, s un mecanisme per amagar la identi-tat dels veritables culpables del patiment actual, els vertaders enemics del poble. El racisme i la discriminaci sn un mecanis-

    me clau per mantenir el sistema de dominaci social actual.Les conseqncies dins la societat daquesta maquinria represso-ra no cal buscar-les als llibres ni els esperem en un futur: les conseqncies les tenim aqu i ara. En els ltims anys han in-crementat les agressions racistes i les actuacions racistes de grups organitzats, segon les diferents organitzacions. I tal i com recull SOS Racisme Catalunya en el seu darrer informe, adverteix que en 20 anys dexperincia s el primer cop que els casos de conflictes entre particulars sn la

    tipologia ms nombrosa. I, el que s pitjor, gaireb la meitat daquests casos sn agressions fsiques. Aix que no noms ha augmentat el nmero de casos sin que sn ms greus. Les poltiques adreades a ges-tionar o millor dit, aturar- les migracions, converteixen als governs en repressors. Les po-ltiques destrangeria suposen la condemna a lexclusi social de milers de persones al nostre pas, o directament la mort de centenar de milers de persones a les fronteres o al mar.I el dis-curs de lodi i lextrema dreta va guanyant adeptes arreu del continent. Un perill present a Europa i als nostres carrers que no rep la resposta necessria per part de les institucions, els poltics ni la justcia. Doncs de les paraules que instiguen a lodi a les agressions fsiques per motivaci racista, noms hi ha un pas. Catalunya va ser sempre un pas dacollida, que considera la diversitat com un fet que aporta riquesa cultural, social i econmica. Davant dun context advers i per tal daturar la normalitzaci del racisme a la societat, en el Dia Internacional contra el Racis-me i la Xenofbia, les entitats fem una crida per construir una lluita conjunta perqu els retrocessos en drets i llibertats ens afecten a totes!

    Telefons dinters

    Bombers de Barcelona 080

    Urgncies Sanitries 061

    Telfon demergncies 112

    Informaci ciutadana 010

    Gurdia Urbana 092 / 93 237 32 20

    Mossos dEsquadra 088 / 93 306 23 20

    Atenci ciutadana 93 402 70 00

    Telfon del civisme 900 226 226

    Serveis Socials i Atenci Primria (pl. de la Vila)

    93 291 43 25

    Serveis Socials i Atenci Primria (El Coll)

    93 285 72 67

    lenquesta

    s el primer cop que els casos de conflictes entre particulars sn els ms nombrosos

  • de Grcia

    5

    22 de mar de 2013lindependent

    Polticabreus

    Collboni carrega contra CiU a la segona #socgrcia

    Desallotjament sense incidents a Farigola 10

    El portaveu del PSC al Parla-ment, Jaume Colboni, va ser dimarts al vespre el convidat especial de lassemblea ordin-ria dels socialistes graciencs, la segona que va seguir el model de debat obert a travs de Twit-ter amb letiqueta #socgrcia. Tal com era previsible, els co-mentaris pblics de lasemblea van girar al voltant de dures crtiques cap a CiU, entre les quals Collboni va destacar que en noms cinc mesos la fede-raci nacionalista ha passat de pactar amb el PP a pactar amb ERC. En noms cinc me-sos!, va remarcar. El dirigent socialista tamb va defensar que la Constituci es posi al servei de la convivncia i no a linrevs.

    Una vintena de persones, la majoria dorigen romans, van ser desallotjades dilluns al mat duna finca del carrer Fargola, al nmero 10, tocant a lavin-guda Vallcarca. La Gurdia Urbana, abans de fer tapiar limmoble, va trobar-hi tretze adults i quatre menors, fet pel qual van intervenir-hi tam-b els serveis assistencials de lAjuntament. Fonts munici-pals han explicat que els afec-tats van rebutjar el suport dels serveis socials. La finca ha es-tat okupada, com moltes altres de la zona, en altres ocasions i no anir a terra.

    Clemente se centra en Educaci i Serveis Socials i Su suma Comer i Salut a Joventut

    Un any i vuit mesos des-prs que es constitus el consell de districte, el 25 de juliol de 2011, lequip de govern de CiU ha executat aquest dilluns la primera remodelaci amb un canvi de carteres per no de cares, en el qual la portaveu adjunta del grup municipal, Berta Clemente, deixa anar llast i se centra en dues carteres de forta impli-caci que ja tenia, Edu-caci i Serveis Socials. El reequilibri beneficia sobretot Esteve Su, que suma Comer i Salut a la cartera de Joventut.

    ALBERT BALANz

    Noms dos dels consellers vete-rans, el portaveu Vctor Cullell i el conseller democristi Eugeni Rodoreda sn els nics que no es veuen afectats per cap canvi en el cartips.; lun seguir assu-mint Seguretat i Esports i laltre continuar amb Cultura, Soste-nibilitat i Medi Ambient, Acces-sibilitat i Nomencltor. De fet, el principal canvi, la descrrega de funcions de Ber-ta Clemente, que es queda amb els ossos dEducaci i Serveis Socials, i lassumpci de noves responsabilitats dEsteve Su respon al reforament daquest ltim en el grup municipal, un cop aquest juny se centri en la carrera poltica que ara compa-

    Jasna HoDzik

    clemente i su, a la Dreta De la reGiDora maite FanDos

    CiU remodela lequip de govern amb un canvi de carteres per no de cares

    tibilitzava amb els estudis uni-versitaris. Su heretar Salut de Clemente i Comer de Marta Mulet, laltra consellera repeti-dora, que tamb assumir Drets Civils, una altra cartera que per-tanyia fins ara a Clemente. Encara una tercera cartera de la portaveu adjunta canviar de mans, la de Nous Graciencs, que anir a parar a laltre conse-ller dUni i responsable de So-lidaritat i Cooperaci del grup municipal, Xavier Fillol. Final-ment, el conseller dUrbanisme i Mobilitat, Jordi Tendero, tamb sumar una tercera cartera, la de Manteniment, que fins ara esta-va regida per Fillol.

    Desprs del relleu a inici de mandat de la histrica cap de serveis tcnics, Ester Garca, per Oriol Bonet, i la marxa re-cent de la cap de Comunicaci, Elvira Conejero -lloc encara va-cant-, el Districte executar en els prxims dies la fusi de les rees de Serveis Personals i les de Serveis de Territori, que fins ara dirigien Josep Maria Raya

    i Isabel Montan, de manera que Raya assumir les dues re-es, i coordinar alhora els tc-nics de barri. Fonts del districte han apuntat que encara est en estudi la possible reestructura-ci dels tcnics i que ara com ara no s incompatible que un tcnic hagi assumit dos distric-tes, com s el cas de Francesc Roma amb Coll i Vallcarca.

    La remodelaci arriba a nivell intern i unifica rees de gesti

    Ms de 600 racions de calots amb La Torna. Un dels clssics de Grcia, la calotada de lateneu independentista La Torna del carrer Sant Pere Mrtir, va tornar a rebentar previsions dissabte passat a la plaa del Diamant, la seva plaa histrica. El dinar tamb va servir per recordar militants i simpatitzants morts recentment com el Siscu Mallorques, la Consol Casals o el Jusep dels Tres de Grcia.

    a.B.

    XAVI TED

    La militant feminista i indepen-dentista gracienca Consol Casals rebr aquest divendres al vespre a la Torna lltim homenatge de les organitzacions en les quals va prendre part al llarg de la seva vida. Membres de lMDT, Ca la Dona, Feministes Indignades, Solidaritat amb el Salvador, lAssamblea Boli-variana o dels antics ateneus Soroll i Poca Broma repassaran la trajec-tria vital per mitj de les experi-

    Els ateneus Soroll i Poca Broma reviuen per recordar lactivista

    Histrics de lindependentisme fan lltim tribut a Consol Casals

    casals, en una imatGe DarXiu

    ncies viscudes amb una activista que mai va defugir el comproms. Maurici Rodn, un dels promo-tors de lacte, deixa clar que s un tribut ms damics que dentitats perqu moltes ja no existeixen i destaca de Casals la seva implica-ci perqu a qualsevol manifesta-ci o assemblea sempre hi era. La Txaranga Revoltosa tamb sunir de nou desprs danys de silenci per posar msica a un acte que es preveu multitudinari i que acabar amb un brindis.

    ceDiDa

  • de Grcia

    6

    22 de mar de 2013lindependent

    Societat

    Front com amb Poble Sec i Sant Andreu per engegar mobilitzacions contra la mesura

    La decisi del Consorci dEducaci daugmentar la rtio fins als 26 alumnes per loferta de P3 de les escoles de Grcia el m-xim que permet la llei- ha causat el malestar de les famlies, en un ambient prou escalfat per les re-tallades. La Coordinadora dAMPA ja ha reaccionat amb una crtica interven-ci al darrer plenari i far front com amb Poble Sec i Sant Andreu, les dues zones on saplicar la mesura juntament amb la Vila, per pressionar contra una mesura presa de forma unilateral.

    SLVIA MANzANERA

    Loferta inicial a P3 per al curs 2013-14 de les escoles pbli-ques i concertades de Grcia s de 1040 places repartides en 40 grups. Educaci ha decidit fixar la rtio mxima -26 alumnes- a les zones de Poble Sec, Sant An-dreu i la Vila perqu han previst un augment de la demanda, tot i que el perode dinscripci no es tancava fins aquest divendres 22 de mar. La Coordinadora dAMPA de Grcia ja ha reacci-onat amb una clara posici con-trria que va exposar en el darrer ple del Districte. No es pot apli-car una mesura de forma unila-teral abans de tancar el perode de preinscripci, sense saber la demanda final, ni haver comp-

    arXiu

    la plaa De la Vila Ha acollit DiFerents moBilitzacions contra les retallaDes a lescola pBlica

    Educaci irrita les AMPA elevant les rtios a Grcia fins als 26 alumnes

    tat amb linforme de la comissi de garantia, lrgan on estem re-presentades les famlies, explica la portaveu de la Coordinadora, Mireia de Mingo. Les AMPA ar-gumenten que augmentar les r-tios no noms redueix la qualitat educativa, situaci agreujada en el context de retallades, segons De Mingo, sin que visibilitzi a la llarga una demanda ms alta en determinats centres i en detri-ment daltres, que pot comportar el tancament de lnies. Aix, la Coordinadora ha instat al Dis-tricte a que convoqui un consell escolar extraordinari.

    breusMor embestit per un cami a EncarnaciUn home de 63 anys va mo-rir dimecres al mat, cap als volts de les onze, al carrer En-carnaci quan va ser embestit per un cami de repartiment a la confluncia amb Torrent den Vidalet. La vctima puja-va per aquest ltim carrer amb la seva motocicleta, per no es va aturat davant del senyal destop i el transportista no va tenir temps de frenar. La mort va ser instantnia i els serveis demergncia no hi van poder fer res. Es dna la circumstn-cia que el senyal daturada ja s vertical des de fa uns mesos, a ms dhoritzontal, pintat al terra, i aix ha evitat que una distracci provoqui ms acci-dents en aquest punt del nucli histric de la Vila.

    Talls a Mil i Fontanals per obres al subslEl trnsit del carrer Mil i Fon-tanals quedar fortament afec-tat fins al maig, de 7 del mat a 2 de la tarda, un cop aques-ta setmana han comenat les obres al subsl que obliguen a tallar la ruta per trams. El primer tram afectat correspon a Monistrol/Tordera. Fonts municipals han apuntat que la reforma t a veure amb el sub-sl i que cada tram tindr un perode darranjament dunes cinc setmanes. Les obres, divi-dides en tres trams, sacabaran del tot durant el mes de maig i aix obligar a fer desviaments de trnsit.

    reportatge

    A ritme del Montseny styleEl CEIP grava un vdeoclip per difondre el projecte educatiu

    Hi ha qui aprofita el perode de preinscrip-ci escolar per explicar com s i quins sn els seus objectius. Daltres, com el CEIP Montseny, es llancen amb un v-deoclip on, a ritme del hit de moda, Gangnam style, obren les portes perqu tothom conegui aquest escola verda amagadeta darrera del Park Gell.

    No s un lipdub ni tampoc un vdeoclip clssic, tot i que t co-ses de tots dos formats. El resul-tat: 4 minuts de msica i coreo-grafia protagonitzada per tota la comunitat educativa de lescola Montseny. La lletra parla de tot el que pots trobar al centre, dels espais, del professorat, el menja-dor, el projecte descola verda... Els nens estan com bojos amb la can, expliquen la Marta i la Roco, les dues mestres impulso-res de la idea, que no poden ama-

    gar la il.lusi de sentir de tant en tant pels passadissos als infants taral.lejant vine al Montseny. Lobjectiu de tota aquesta feinada -ens ho hem passat molt b per no ho podrem fer cada setmana, diu la Roco fent broma, s donar a conixer aquest centre escolar a tocar el Park Gell. Quan veus ledifici no timagines tot el que hi ha aqu, afegeix la Marta. El pro-fessorat ha cregut que el periode dinscripci seria un bon moment per fer publicitat de lescola, una

    FraGment Del VDeo realitzat per lescola montseny

    Silvia Manzanera

    ceDiDa

    escola que compta amb un entorn privilegiat, immersa en el projecte descola verda, compromesa, or-gullosa i capa de mobilitzar-se al

    complet per fer una petita obra dart col.lectiva. s el Montseny Sytle. [http://blocs.xtec.cat/ceipmontsenybarcelona].

    El Consorci dEducaci ja va augmentar lany passat loferta final i enguany, basant-se en les dades demogrfiques que indiquen una demanda simi-lar a la de lany passat, han fixat el mxim de rtio que permet la llei en els grups de P3. Les famlies critiquen que

    el criteri noms sigui estadstic i no shagi tingut en compte aspectes com la migraci de famlies de la concertada a la pblica per la crisi o movi-ments de la poblaci immi-grada. En loferta inicial de 1r dESO sha mantingut la rtio de 30 alumnes.

    Loferta inicial de primer dESO es mant aquest curs

  • de Grcia

    7

    22 de mar de 2013lindependent SOcietat

    A. B.

    El passeig Turull, que t bona part dels habitatges afectats per zona verda, ampliar lAula Verda del bosc Turull i obrir una placeta als nmeros 14 i 43 del carrer, respectivament, un cop el Dis-tricte ha executat una expropiaci forosa i est enderrocant la casa del 14 i netejant lhort del 43. Aix ho va anunciar el cap dels serveis tcnics, Oriol Bonet, a la comis-si durbanisme de dilluns, que va afegir lenderroc duna finca al nucli histric, a Travessera de Gr-cia 253, a dalt del passeig de Sant Joan. En aquesta finca, on shi deixaven materials de Festa Major, lenderroc es justifica per lafecta-ci del pla especial de Joanic. s difcil daprofitar i la mantindrem tancada, va apuntar Bonet. En-

    Els horts i la pista de bsquet del pla PEUS comencen a funcionar

    El Districte enderroca tres finques en zona verda a Vallcarca i a la Vila

    usuaris treBallant lHort urB Del ViaDucte De Vallcarca, aquest Dimecres

    cara en una finca expropiada, a la Salut, Marianao 8, el Districte ha reforat les tanques perqu hi salten els venedors del top manta del Park Gell. Daltra banda, la

    Llar de Pau, la fundaci Heura i lIED han estrenat lhort de lavin-guda Vallcarca, un cop dijous es va obrir la pista de bsquet, que no es tancar de nit.

    laia coll

    LAVC Lesseps recull firmes per netejar la plaa dobresS. M.

    Els vens de la plaa Lesseps shan cansat desperar la prome-sa que la Generalitat va fer ara fa ms dun any, quan va anun-ciar que retiraria les tanques i deixaria lliure lespai mentre no es posin de nou en marxa les obres de la lnia 9, atura-des des de fa gaireb dos anys. Desprs desperar la reacci del Districte, lAssociaci de Vens i Comerciants de Lesseps ha passat a lacci aquesta setmana i ha comenat una recollida de signatures per pressionar a lAd-ministraci perqu compleixi amb el pla de neteja de la plaa que va anunciar lany passat per totes les zones afectades pel re-tard de les obres del metro. Aix mateix, lAVC Lesseps t a punt la seu de lentitat, a Torrent de lOlla, que inaugurar abans de Sant Jordi i els permetr tenir un punt de trobada i un espai per a celebrar diversos actes, desprs del tancament de la bar-beria de Josep M. Flotats.

    La proposta daparcament en bateria diagonal no ha obtingut resposta des de fa un any

    Aquest dissabte es com-pleix un any des que un grup de vens i comerci-ants van presentar una instncia per demanar la reorganitzaci de lapar-cament de motos sense senyalitzaci a la banda muntanya del carrer Llu-s Antnez. Tot i que un mes desprs van rebre la resposta i la promesa que selevaria una pro-posta des del Districte, lexecuci de la reordena-ci no sha dut a terme i la invasi ha empitjorat.

    ALBERT BALANz

    Dues botigues de la banda mun-tanya del carrer han estat les por-taveus de la problemtica, adme-tent la difcil soluci perqu la transformaci del carrer en plata-forma nica i lestretor de la via tamb dificulta una reordenaci que no passi per lexpulsi dels vehicles de dues rodes. En aquest sentit, els vens i comerciants organitzats han presentat al Dis-tricte una proposta que segueix els parmetres daparcament del mateix carrer en el tram que sendinsa cap a Sarri-Sant Ger-vasi i ja sanomena Granada del Peneds, a laltra banda de la Via Augusta. All les motos tamb envaeixen una part de la calada per estan aparcades en bateria

    ceDiDa

    a Dalt, lestat De laparcament. a BaiX, la proposta, VisiBle a GranaDa Del peneDs

    Els comeros de Llus Antnez critiquen el silenci oficial per la invasi de motos

    diagonal en un espai senyalitzat. A Llus Antnez, en el tram en-tre el carrer Gran i la placeta de

    envaint una part de la vorera i dificulten lentrada als comeros.Montse Ibez, que el passat novembre va prendre la paraula al consell de barri de la Vila de Grcia, celebrat a la Violeta, re-corda que en aquell moment el Districte va comprometres a exe-cutar la reorganitzaci desprs de les obres de la cantonada del carrer Gran, on una gran bastida va afectar fins i tot el guarnit de la Festa Major del carrer. Tamb en aquesta reuni, el conseller dUr-banisme, Jordi Tendero, va adme-tre els contactes amb la Gurdia Urbana per executar la reforma. A hores dara no hem rebut cap avis de reorganitzaci de lapar-cament i les obres del carrer van finalitzar al gener, afegeix Ibez. De fet, la invasi de motos ha em-pitjorat i, si abans noms sallarga-va laparcament des de la placeta de Sant Miquel fins a mig carrer, ara ja s tota la via fins al carrer Gran, inclosos els nous comeros que shi estan establint als baixos del dos nous edificis, els que estan patint la manca de reordenaci.

    Sant Miquel, la manca de senya-litzaci provoca laparcament en bateria recta i els vehicles acaben

  • de Grcia

    8

    22 de mar de 2013lindependent SOcietat

    breusPrimera fira dartesania local a Can MusonsEl proper dissabte 23 de mar els Castellers de la Vila orga-nitzen la primera fira darte-sania local a Can Musons des de les 11 del mat fins a les 8 del vespre. All sinstal.laran diferents paradetes dartesania a crrec del collectiu El Tin-glado de Grcia -composat per una dotzena dentitats-, i tamb est previst un recital de poesa Pernil amb Pinya a cr-rec dAndreu Mut i lactuaci de circ a crrec de LEquipo B Companyia Circense.

    reportatge

    el plat fort. Romain Charles, un dels sis participants internacionals a la missi simulaci del viatge a Mart MARS500 els visitava per compartir la seva experincia: 520 dies tancats en una nau espacial amb astronautes de Xina, Rssia i Xile per investigar els efectes del confinament en un espai petit i

    ceDiDa

    romain cHarles Durant la XerraDa a lentitat Gracienca

    Experincies al planeta vermell

    veient sempre les mateixes cares, per preparar una futura missi re-al a Mart, cap al 2030. El fet de treballar en lmbit de lespai ens permet organitzar xerrades amb gent molt interessant; tenir el Charles a Grcia va ser un luxe, explica Marc Zaballa, portaveu de lassociaci. I el que va quedar de-

    mostrat desprs de la xerrada de lastronauta francs va ser que el principal problema danar al planeta vermell no s tcnic sin hum. Desprs de set me-sos de viatge arribes fet caldo. Literalment. Els ssos i la mus-culatura han patit molt i resulta complicat posar-te un vestit que pesa 30 quilos per investigar.

    Un francs bebentvi en pols

    I desprs estan els problemes psicolgics provocats pel con-finament. Lastronauta explica-va que les diferncies culturals van provocar ms dun malen-ts: van acabar dinant separats perqu els francesos i els russos no entenen de la mateixa ma-nera lhora de dinar. Charles tamb va patir una mica amb el menjar (el vi era en pols i el men un experiment de Rs-sia i Alemanya). Conclusi: el dia que van trepitjar de nou el planeta terra va ser un dels ms felios dels darrers anys.

    Lastronauta Romain Charles explica la seva vivncia en un missi a Mart a lSPAII

    Un astronauta acaba de posar els peus la Vila. Romain Charles, repre-sentant de lAgncia Espacial Europea ESA a la missi Mars500, va explicar fa poc com es aix de participar a la simulaci del viatge a Mart amb sis persones. Qu se sent quan et tan-quen 520 dies en una nau espacial amb astro-nautes de Xina, Rssia i Xile. I ho va explicar perqu era el convidat de luxe de lSPAII.

    Silvia Manzanera

    Sn veritables amants de la ci-ncia i la tecnologia. Lespai s la seva passi i la volen compartir fent divulgaci. Divulgaci de la divertida i de nivell. Aix, a ms de programar xerrades, ta-llers per a infants, casals destiu o cinforums, el Centre Cultu-ral Spaii [www.spaii.net], pro-mogut per professionals del sec-tor espai a Barcelona i situat a la plaa John Lennon, va oferir

    La Revolta de les Quintes, minut a minut a GracianetLa xarxa ciutadana Grcia-Net desplegar entre el 3 i el 9 dabril a Twitter un minut a minut histric sobre la Revolta de les Quintes, smbol gracienc dinsubmissi i identitat local contra la crida a lleves que va fer lexrcit espanyol el 1870. La iniciativa ser un dels prin-cipals actes denguany com a commemoraci de la indepen-dncia de Grcia.

  • de Grcia

    9

    22 de mar de 2013lindependent

  • de Grcia

    10

    22 de mar de 2013lindependent

    recomanem

    Plaa Rovira, a les 14 h

    Espectacle: 88 infinits, a cr-rec dArnau Vilardeb.Ruquera Querub (Perla, 11), a les 18 h

    XXVI Concurs de Teatre Ca-tal a Grcia: La forma de les coses, a crrec del Grup La Tropa Teatre, de Vilassar de Mar.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h

    Jam session de jazz.Continental Bar (Providncia, 30), a les 20 h

    Dilluns 25 de marLlibrefrum: Dins duna campana de vidre, dAnas Nin.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 19.30 h

    Dimarts 26 de mar Reptes terics i prctics en la valoraci econmica de la biodiversitat, a cr-rec dErik Gmez-Baggethun, ambientleg, investigador del ICTA-UAB.Centre Cvic La Sedeta (Siclia, 321), a les 19.30 h

    Concert: Monlegs Machos Alfa + The Ramastones.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 20.30 h

    Concert: El Chico Con La Es-pina En El Costado, dins el cicle de concerts Els dimarts em sentirs.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

    Dimecres 27 de mar

    EXPOSICIONS

    Fins el 23 de marExposici de gravats De Llunes i Jardins de Rosa Romero Fillat. Segons lau-tora, aquestes obres sor-geixen de les vibracions que li arriben quan contem-pla la natura i lunivers, Centre Cvic La Sedeta (Siclia, 321)

    Fins el 27 de marExposici de psters del grup de teatre dels Llusos de Grcia Sotacabina, a cr-rec de Carles Gausachs. Gra-cienc de mena, encara que ja fa ms de 40 anys que viu a Lleida, sempre ha estat vinculat al teatre. Els seus inicis van ser als Llusos i al llarg de la seva vida ha fet de tot: actor, director, em-presari i en els darrers anys ha organitzat en el seu estu-di dArtesa de Lleida una col.lecci de ms 12.000 car-tells de teatre.Llusos de Grcia (Pl. del Nord, 7-10)

    Fins el 28 de marExposici fotogrfica Viat-ges. Memries duns ins-tants en la metamorfosis, a crrec del fotgraf i ve del barri Pau Vaqu.Centre Cvic El Coll - La Bru-guera (Aldea, 15)

    Fins el 31 de marDurant tot el mes de mar lespai dexposicions de la Llibertria acull la mostra de Dones del 36 cedida pel CIRD. Els horaris per vi-sitar-la sn de dilluns a dis-sabte de 10 h a 14 h i de 17 h a 20.30 h.La Llibertria (Torrent de lOlla, 72)

    Fins el 6 dabrilExposici Cam Vertical, a crrec de Mnica Sans Carr, dins del Festival Mi-rades de Dones. Lartista centra el seu treball en la vulnerabilitat humana i la possibilitat de canvi. Ana-litza larquetipus femen: la vida, les pors, els mites, els estereotips i els reptes aconseguits. Un imaginari tret de la vida quotidiana i la vivncia. Espai ST3 (Santa Teresa, 3, Lo-cal 2)

    Fins el 15 dabrilTemps Vertical, de la fo-tgrafa mexicana Pa Elizon-do, mostra un recull de fo-

    Concert: Vidal + Sergio Pu-eyo. Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

    Concert: El sobrino del dia-blo.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 21.30 h

    Espectacle: 88 infinits, a cr-rec dArnau Vilardeb.Ruqueria Querub (Perla, 11), a les 22 h

    Concert: Arrels de Grcia.El Dorado (Pl. Sol), a les 22 h26 Festival Tradicionrius: Concert de cloenda amb 21 Boutons i La Carrau.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

    Concert: Negro.Heliogbal (Ramn y Cajal, 80), a les 22 h

    Concert: Sunnty Graves.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

    Dissabte 23 de marConcert: The Last 3 Lines + El Tercer Semestre.AlmodoBar (Grassot, 36), a les 20.45 h

    Nit de monlegs. II concurs de monlegs humorstics del Centre.Sal Bar El Centre (Ros de Ola-no, 9), a les 21 h

    Teatre: Lonada, dIgnacio Garcia May.Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 17.30 h i a les 21 h

    Concert: Explicit Contents.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

    Concer: Morti.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 21.30 h

    Espectacle: 88 infinits, a cr-rec dArnau Vilardeb.Ruquera Querub (Perla, 11), a les 22 h

    Concert: Discos Paradiso Crew.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

    Diumenge 24 de marBallaswing. Lindy @ Grcia de Ball amb Swing Djs de Ba-llaswingPl. De la Virreina, a les 12.30 h

    Calotada popular a la plaa Rovira per la Festa Major.

    Cloenda del Tradi. La Coordinadora de Colles de Cultura de Grcia protagonitza la cercavila de la Vila fins al CAT, on 21 Boutons presentaran el disc Sur son 31. La Carrau, amb la col.laboraci de les Colles, s laltre estrella de la cloen-da, amb el seu espectacle COLLES!!!!

    Divendres 22 de marCAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21 h

    tografies resultat dun viatge solitari i introspectiu, desen-volupat sobretot a Mxic i Eu-ropa. Galeria H20 (Verdi, 152)

    Fins el 31 de juliolExposici fotogrfica Una vi-la al cinema. Reps en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaa del diamant, dirigit per Francesc Betriu, i basat en la novel.la de Mer-c Rodoreda. Una experincia que va deixar un munt de re-cords i va marcar una genera-ci de graciencs. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

    INFANTILS

    Diumenge 24 de marEl meu primer Verdi: La filla del Grfal i altres contes. Recomanada per a infants a partir de 3 anys.Cinemes Verdi Park (Torrijos, 49), a les 11.30 h

    Petit Espai. Teatre Familiar: El pescador i el peix, a crrec de la Cia Teatro Ruso-Barcelo-ns.Sala Porta 4 (Esglsia, 4-6), a les 12 h

    Dilluns 25 de marTeatre: Hansel i Gretel, el musical. Adaptaci del conte dels germans Grimm, a cr-rec de la Cia La Roda Produc-cions.Jove Teatre Regina (Sneca, 22), a les 18 h

    ACTES

    Divendres 22 de marProcess Via Crucis de Diven-dres Sant a crrec de Comu-ni i Alliberament.Sortida des de la capella del Cottolengo del Pare Alegre (Ctra Carmel, 19), a les 10.30 h

    Concert Coral dins del cicle Divendres Coral: Cor Cantus Barcelona, Cor Eiren de lEscola de Msica de Grcia, Coral Nria de la UEC i Co-ral Vent del Nord.Oratori Sant Felip Neri (Sol, 8), a les 21 h

    Concert de bandes emergents de folk metal: Kylm + Som-bras + Wolfheim.La Fontana (G. Grcia, 192), 21 h

    Concert: The Missing Leech + Sexy Bycicle.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

    VIII Obert Internacional Tupi-namba.Centre Moral (Ros de Olano, 9), a les 19.15 h

    Dijous 28 de mar Concert: Superflyparty.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

    Concert: Vier Nagueba.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 21.30 h

    Concert: La Brigada.Heliogbal (Ramn y Cajal, 80), a les 22 h

    Concert: Ignacio Gonzza-lezz.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 22 h

    Jazz session experimental: Masa Kamaguchi Solo.Txinkana Bar (Sant Lluis, 58), a les 22 h

    Divendres 29 de marConcert: Jaumet.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 21.30 h

    Teatre: Com dir-ho?, de Jo-sep M Benet i Jornet.Almeria Teatre (Sant Llus, 64), a les 20 h

    Teatre: lies Gospodin, de Philipp Lhle, dirigida per Moiss Maicas.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

    Concert: Djs Impermea-bles (Impermeable Indie Club).Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

    ceDiDa

  • de Grcia

    11

    22 de mar de 2013lindependent

  • de Grcia

    12

    22 de mar de 2013lindependent

    Cultura

    LICUB llana la proposta i la comissi dArt Pblic la ratificar amb el lloc i lautor

    LAny Espriu ha reaccio-nat a la inquietud que va generar el fet que la com-memoraci no contem-pls inicialment cap mena dacte oficial a Grcia, on el poeta hi va viure ms de 40 anys, i installar una escultura als Jardi-nets. Es dna el cas que els Jardinets de Salvador Espriu tenen des de fa anys diversos elements dart pblic dedicats a Joan Maragall i a Pompeu Fabra, per el poeta que dna nom a lespai sha-via hagut de conformar amb una placa i prou al nmero 118 del passeig de Grcia, on Espriu hi va viure menys temps que al 132, la Casa Fuster.

    ALBERT BALANz

    Lescultura a Salvador Espriu, tal com han explicat fonts de lICUB a lIndependent, ha de comptar encara amb laprova-ci de la comissi dArt Pblic de lAjuntament de Barcelona, que es reunir com a molt tard la semana que ve. Per es far, asseguren les mateixes fonts. La comissi ratificar en tot cas la proposta de lInstitut de Cultura, que ja ha avanat la seva intenci a lrea de Cultura del Districte de Grcia i al conceller respon-sable, Eugeni Rodoreda, i ara els treballs de definici se centraran en el quan i on.

    laia coll

    els JarDinets De Grcia acolliran un monument a salVaDor espriu

    LAny Espriu installar una escultura del poeta als Jardinets de Grcia

    LAjuntament encara no ha deci-dit, en aquest sentit, qui ser lar-tista encarregat delaborar les-cultura dEspriu i tampoc nha tancat la seva ubicaci en un es-pai molt ampli que est encara en

    El conseller de Cultura del districte, Eugeni Rodoreda, en el ple del passat dijous, va tranquillitzar loposici, sobretot el PSC, que ha fet casus belli des del gener de labsncia dactes oficials de lAny Espriu a Grcia apun-tant que al juny hi haur alguna commemoraci ins-titucional al marge de lacte central al Districte que les entitats teatrals faran durant el Dia Mundial del Teatre el prxim 25 de mar o les que ja ha fet, per exemple, el Centre de Normalitzaci Lingstica el passat 11 de febrer. Les activitats que fins ara han sortit a la web de lAny Espriu no sn totes les que es faran; al juny nhi hauran, va apuntar.

    Actes oficials al juny i al Dia del Teatre

    breusJohn Irving i Antonio Orejudo a la Jaume FusterL11 dabril el reconegut escrip-tor John Irving conversar amb Antonio Orejudo a la biblioteca Jaume Fuster. Irving (Exeter, New Hampshire, 1942) ha es-tat guardonat per la Fundaci Rockefeller, el National Endow-ment for the Arts i la Fundacin Guggenheim. La darrera novel.la, En una sola persona (Edicions 62), s un llibre imponent sobre el desig i la identitat sexual, una histria commovedora dun amor frustrat.

    El Coll celebra a labril el festival Xpres dArtEl grup artstic Z3 i lAVV del Coll Vallcarca torna a celebrar aquest mes dabril el festival Xpres dArt. Un certamen dedi-cat a grups i artistes que volen mostrar el seu treball amateur. Inclour exposicions, tertlies, recitals, curtmetratges, docu-mentals o concerts.

    contnua remodelaci. Lltima gran reforma dels Jardinets data de 1999, quan es van eliminar els bancs i els arbustos que tancaven lespai dels Jardinets al nord de la plaa, i on als anys 30 hi havia

    hagut la Font de lAurora de Bor-rell i Nicolau. En els ltims anys, al marge del projecte fallit de Te-resa Sandoval de peatonalitzar la banda Llobregat, noms sha re-asfaltat enguany el tram central. Queda pendent larranjament de la font i la reubicaci de les mo-tos illegalment aparcades.

    reportatge

    Lambigitat de la fotografiaEl fotgraf Israel Ario exposa a la Galeria Tagomago

    Cada vegada ms les galeries -com la Tago-mago- mostren expo-sicions de fotografia, circumstncia aquesta que ens fa pensar que realment existeix un mercat interessat en adquirir-les. El que s cert s que la majoria de fires, com per exem-ple ARCO, exhibeixen ms obres fotogrfi-ques que abans.

    Dins daquest apartat tenim la Galeria Tagomago (Sta. Teresa, 3), que des dels seus inicis sha interessat en ensenyar el treball dartistes preocupats pel mn de la fotografia, com s lexposici actual dIsrael Ario (Barcelona, 1974). El ttol de lexposici Atles i altres cartografies ja ens indica el que trobarem, doncs Ario el que pretn s mostrar lhome i la seva relaci amb la na-tura, encara que tamb apareixen altres ssers vius-. Lexposici s

    divideix en tres parts, que coinci-deixen en cadascuna de les sales de la galeria. Les sries sn Terra incgnita, Obirar i Atles, on hi trobem la vegetaci en tota la se-va immensitat, els paisatges rurals i escenes que podrem considerar com a quotidianes. Israel Ario s llicenciat en Bellas Arts per la Universitat de Barcelona i ha re-alitzat cursos de fotografia en di-ferents tallers, com els de Manel Esclusa i Bernard Plossu, entre altres. Tamb exerceix la docncia

    una De les Fotos Disrael ario que es poDen Veure a la Galeria taGomaGo

    Ramn Casal

    ceDiDa: israel ario

    i ha creat leditorial Les editions Impossibles, dedicada a la pu-blicaci de llibres i revistes dart. Aquesta s la primera exposici

    individual que fa a Barcelona, doncs la majoria de vegades o ha fet a Frana, concretament a la Bretanya.

    CaboSanRoque presenta Bestiari a la Sala BeckettDe l11 al 14 dabril el grup nas-cut el 2001 per experimentar a partir dinstruments inventats, CaboSanRoque, presentar les-pectacle bESTIARI, en la lnia dEl run-run del nyigo-nyigo (amb Pascal Comelade, Carles Santos, Pierre Bastien i Joan Saura) o Maquinofbiapianole-ra (amb Carles Santos).

  • de Grcia

    13

    22 de mar de 2013lindependent cultura

    Temps Vertical, a la galeria H2O. Pa Elizondo ha in-augurat aquesta setmana a la galeria H2O lexposici fotogrfica Temps Vertical. Fins el 15 dabril, la sala del carrer Verdi 152 acull les imatges potiques de la fotgrafa mexicana, resultat dun viatge solitari i introspectiu. Fidel al blanc i negre, el seu treball personal, desenvolupat sobretot a Mxic i Europa, ha girat entorn tant a la ciutat com a la frontera com a territoris als quals ella mateixa sins-criu. La mostra tamb inclou De la possibilitat del desig, petita srie realitzada amb un telfon mbil.

    ceDiDa

    relat curtEsperits que persisteixen

    M Carmen Lluch

    Escolto les campanades de lesglsia que donen les 9.s curis com en aquest lloc de la ciutat se segueix escoltant el repicar de les campanes que ressonen en laire, com en els pobles on no interfereix cap soroll ali al de la prpia naturalesa. En els pobles com el meu, petit i decadent al centre de la meva Caste-lla, del qual gaireb ja ni tinc records.I cada dia, desprs de les 9 vnen les meves pors, com quan era petita i em quedava quieta al llit total-ment tapada i pensant que hi havien monstres inexistents.I les meves pors vnen acompanyades daquestes ombres fugaces i fantasmals que voletegen al meu voltant i que mimpedeixen aixecar del sof que em protegeix, en el que menfonso cada ve-

    gada ms. I desprs de tant temor, com cada dia arriba en Joan, que obre la porta, entra a casa i triga a venir a veurem, encara que el sento parlador, content i feli. I quan entra en aquesta estncia, jo me nalegro de veurel perqu ha allunyat tots els fantasmes que

    mempaita-ven, per ell mignora com si jo no hi fos aqu, i jo el crido perqu em miri i po-der-li explicar

    com he passat les hores i que com cada dia des de fa molts anys no he sortit de casa, perqu ja ning em mira, perqu ja ning em saluda, perqu ja gaireb ning, i ell poques vegades, pensa en mi.

    entrevistaXavi Ted

    La rumba no hauria de parar mai a Grcia

    Arrels de Grcia presenta el seu primer disc al Rumba Club

    Jonatan Jimnez s el cantant Darrels De Grcia

    Desprs darrasar a les xarxes amb la can La moto, Arrels de Grcia traur a labril el seu primer disc que presen-tar el dia 26 al Rum-ba Club, per abans, aquest divendres, la banda que lidera Jona-tan Jimnez tornar a tocar al Dorado des-prs del gran xit del seu primer concert en aquesta sala del Sol.

    XaVi teD

    Finalment us heu pujat a la moto. Ens vam formar fa dos anys i mig tocant a una botiga que te-nia Carles Guil, que va ser qui ens va animar a tocar desprs de sentir les nostres primers composicions, i ara grcies a Du el nostre manger Txarly Brown ens edita el primer disc. Ell ens va dir que si rebem mil visites al youtube del vdeo de La moto la cosa pintava b i en pocs dies hi vam arribar i ja en portem ms de 25.000.

    Un disc que heu titulat Ms o menys. Lhem titulat aix perqu no s una superproducci, no dispo-svem dun gran pressupost i vam gravar el disc en pocs dies, podrem dir que s una maque-ta millorada.

    Recolliu les vostres primeres canons?Hi ha vuit canons que to-quem des qu vam comenar, per nhi ha quatre de noves. Sn canons de coses inespe-rades que em passen pel cap, a partir duna frase que em fa grcia composo una can, no parlen damor o poltica.

    Tamb versioneu Tom Jones. Versionem Its not unusual per-qu la vaig escoltar un dia i vaig decidir fer-la en versi rumbera i al mnager li va encantar la idea.

    Aposteu per la rumba clssica. Intentem no fusionar-la massa, fem rumba el ms pura possible perqu s lestil que ens agrada.

    No us han influt grups com La Troba o Gertrudis?Tot i ser referents no ens han in-flut, Sabor de Grcia tamb ha introdut daltres instruments per actualitzar la rumba catalana, pe-r preferim el so de Peret o del Pescalla. Tot i aix, no s la m-sica que escolto diriament, pre-fereixo sentir bossa nova, George Benson o msica clssica.

    Per qu no surten nous grups de rumba a Grcia?De la generaci dels nostres pares

    a nosaltres no han sortit nous msics, sn vint anys de silen-ci quan la rumba no hauria de parar mai a Grcia. Ara ja no es veu gent tocant la guitarra al Raspall, per per festes s que vivim aquest ambient a les nos-tres cases.

    A qu ho atribueixes?No surten grups per desinte-rs, falta de talent o perqu els msics opten per altres estils. Esperem que la nostra arribada suposi una empenta a la rumba i que els que venen darrera nos-tra formin nous grups.

    Tocar a les Festes Alternatives us ha obert a un nou pblic?Ens va servir per donar-nos a conixer a molta gent. Espe-rem repetir aquest any perqu la Festa Major de Grcia ha de tenir rumba perqu som el bressol daquest estil.

    Amb la col.laboracidel Aula de Escritores

    I les meves pors vnen acompanyades daquestes ombres fugaces i fantasmals

    la cartelleraCINEMES

    BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.Los Croods. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00,

    22.00 i 00.05. Dg, dl i dm, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

    Los amantes pasajeros. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.30. Dg, dl i dm, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

    Anna Karenina. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. Dg, dl i dm, 16.00, 19.00 i 22.00.

    Jack el cazagigantes. Dv, ds, dg, dl i dm, 16.15 i 19.15.

    El lado bueno de las cosas. Dv i ds, 22.10 i 00.40. Dg, dl i dm, 22.10.

    The host (La husped). Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

    Los Croods (3D). Dv i ds, 16.30, 18.30, 20.30 i 22.30. Dg, dl i dm, 16.30, 18.30 i 20.30.

    Hansel y Gretel. Cazadores de bru-

    jas. Dv i ds, 00.40. Dg, dl i dm, 22.30.Por la cara. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10

    i 00.40. Dg, dl i dm, 16.10, 19.10 i 22.10.Oz, un mundo de fantasa. Dv, ds, dg,

    dl i dm, 16.00 i 19.00.El cuarteto. Dv i ds, 22.00 i 00.40. Dg,

    dl i dm, 22.00.Argo. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i

    00.40. Dg, dl i dm, 16.05, 19.05 i 22.05.

    CINEMES GIRONA. Girona, 175 Jordi Sabats recrea a Segundo de

    Chomn. Dv, 21.00 h. Una pistola en cada mano. Dv, 19.00

    h. Ds i dg, 18.10 i 20.10. Dc, 17.30. Dj, 18.00.

    Blue Valentine. Dv, 17.00. Ds i dg, 22.00. Dc, 21.30.

    Entre maestros. Dc, 19.30. Mn petit. Dv, 17.30 i 19.30. Ds i dg,

    18.00 i 20.00. Dc, 17.30 i 19.30. Dj, 17.30 i 19.30.

    Les aventures de Sammy. Ds i dg, 16.00.

    Els cadells i el codi de Marco Polo. Ds i dg, 16.00.

    Dragn. Dv, dc i dj, 21.30. DS i dg, 22.00.

    Incompatibles. Dv, dc i dj, 17.30, 19.30 i 21.30. Ds i dg, 16.15, 18.15, 20.15 i 22.15.

    LAUREN GRCIA. Carrer Bailn, 205. Sala 1: Los Croods. 16.30, 18.30,

    20.30 i 22.30. Sala 2: The host (LHoste). 16.15,

    19.00 i 22.00. Sala 3: Por la cara. 16.00, 18.10, 20.20

    i 22.30. Sala 4: Anna Karenina. 19.15 i 22.00.

    Oz, un mundo de fantasa. 16.30.

    VERDI HD. Carrer Verdi, 32 Sala 1: La cocinera del presidente.

    16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. Sala 2: Searching for sugar man.

    15.45, 17.35, 19.25 i 21.30. Dv i ds, 23.10.

    Sala 3: Blue Valentine. 15.45, 17.45, 19.50 i 22.00.

    Sala 4: rase una vez en Anatolia. 17.15 i 20.15. Una pistola en cada ma-no. Dv i ds, 23.10.

    Sala 5: Amor y letras. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

    VERDI PARk. Torrijos, 49. Sala A: No. 16.00, 18.20 i 20.40. Sala B: El lado bueno de las cosas.

    15.45, 18.10 i 20.35. Dv i ds, 23.00. Sala C: Django desencadenado.

    15.45, 18.45 i 21.45. Dv i ds, 23.00. Sala D: Tab. 15.45, 18.45 i 20.35. El meu primer Verdi: Amics per sempre.

    Ds i festius, 16.00. La filla del Grfal i altres contes. Dg 11.30. Krity, la ca-sa dels contes. 16.00.

    TEATRES

    TEATRENEU. Terol, 26 Sala caf teatre. Magia de Cerca dl

    21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Ac-ci (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. Sala del mig. Club de la Magia Junior (in-fantil) dg 17.15h Sala Xavier Fbre-gas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7 Campeonato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Ju-nior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acci (infantil)

    SALA PORTA 4. Esglsia, 4-6 Estrelles en un cel de matinada. Dv

    a les 23 h i ds a les 20 h. Inmerso: agua y sombras. Ds a les 22.30 h I tu fins a quin nmero saps comptar. Dg a les 18 h Luces de bohemia, dg a les 20.30 h Petit Espai: El pescador i el peix, Dg, 24 de mar a les 12 h

  • de Grcia

    14

    22 de mar de 2013lindependent

    EsportsLEuropa derrota el Cornell i ja s segon

    X. T.

    Campions de grup? I per qu no?. Desprs de derrotar el Cornell per 1 a 0 i desbancar lequip del Baix Llobregat del segon lloc, leufria sha instal-lat entre la famlia europeista. Lefusiva celebraci de jugadors i cos tcnic al vestidor desprs del partit ns la millor prova. El conjunt entrenat per Pedro Dlera es mant a tres punts del lder, lOlot, per ja treu dos punts al Cornell i a la penlti-ma jornada lequip de la capital de la Garrotxa ha de visitar el Nou Sardenya. Davant daquest escenari, sn molts els aficio-nats escapulats que creuen que aquest any lEuropa pot lluitar per ser primer de grup. Amb lobjectiu de treure pressi als seus jugadors, Dlera afirma en les deu darreres jornades que queden no ens plantegem res ms que gaudir mentre destaca que aquesta plantilla ha donat un pas endavant de seriositat i experincia. Ho haur de re-afirmar aquest cap de setmana al camp del cinqu classificat, la UE Figueres, que mira den-trar al play-off, en un dels des-plaaments ms complicats. Un partit que haur dafrontar amb la sensible baixa de Roberto Camacho, mxim golejador de lequip, que estar un mes i mig de baixa desprs de patir un pe-tit trencament a la zona de lad-ductor aquest diumenge.

    Els graciencs perden contra el Sabadell i es queden a tres punts de la vuitena plaa

    Les opcions que el con-junt de la Salut torni a disputar el play-off pel ttol una dcada desprs daconseguir-ho es di-fuminen. Els graciencs acumulen tres jornades sense conixer la victria i cauen a la desena po-sici a tres punts del CE Mediterrani i presumible-ment del CN Sant Andreu, que t un partit ajornat contra el cuer de la lliga, el CN Montjuc.

    XAVI TED

    Lempat a vuit gols a la piscina Sant Jordi 8 a 8 contra el Matar Quadis i la contundent derrota per 15 a 5 contra el Canoe, dos rivals directes en la pugna per quedar entre els vuit primers classificats, compliquen les aspi-racions del Catalunya de dispu-tar el play-off pel ttol. Aquest cap de setmana els graciencs van caure com era de preveure per 7 a 16 contra el CN Sabadell, c-modament installat en el segon lloc desprs de perdre noms tres partits en tot el campionat.Sigui com sigui, lequip entrenat per Jose Montero esgotar les opci-ons de ser entre els millors en les tres jornades que falten per aca-bar la fase regular de la Divisi dHonor. El calendari lafavoreix. Tot i que el sempre temible Ter-rassa ser el proper equip que visitar la piscina Sant Jordi, els egarencs ja tenen assegurada la

    tercera plaa i els graciencs mi-raran daprofitar aquest fet per mirar daconseguir sumar algun punt. Les veritables finals, per, arribaran a les dues darreres jor-nades. El Sant Andreu, nov clas-sificat, visitar les instal.lacions del Catalunya la penltima jor-nada en un duel clau per escalar posicions i a la darrera, els graci-encs viatjaran fins a Montjuic per enfrontar-se al cuer de la lliga que podria estar ja sentenciat. Si els homes de Jose Montero acaben sumant sis o set punts en aquests tres ltims partits podrien quedar entre els vuit primers si el Medi-terrani tamb punxa.

    ceDiDa

    el cn saBaDell Va ser molt superior al cn catalunya en el Darrer partit De lliGa

    El Catalunya es despenja del play-off pel ttol desprs de tres ensopegades

    Lequip femen va estar a punt de donar la campanada contra el quart classificat de la Segona Divisi, el GEiEG de Girona, per finalment va caure derro-tat per un ajustat 9 a 10. Amb aquest resultat, les noies conti-nuen installades en la novena posici de la classificaci, em-patades a 7 punts amb el Mo-

    lins de Rei i amb un punt ms que lOlot, cuer de la lliga. A falta de dues jornades per aca-bar el campionat, les gracien-ques visiten aquest dissabte la piscina del CN Martorell i tan-quen la lliga a Olot el proper 6 dabril en partit aplaat de la setena jornada que pot ser clau per mantenir-se a Segona.

    El femen es juga seguir a 2a a les dues ltimes jornades

    Sandra Teixid: Pot ser un any rodCapitana del femen des de fa tres anys i treba-lladora del club. Sandra Teixid s de Badalona i va descobrir lEuropa i el Nou Sardenya quan va venir-hi a veure un partit quan ella era ju-gadora de lEspanyol.

    Va arribar al club escapulat lany 2005 i assegura que al conjunt gracienc ser on pen-

    jar les botes. Juga de central i s un dels pals de paller del femen que enguany sembla que ho t tot de cara per tornar a la Sego-na Divisi estatal desprs dha-ver perdut de forma inesperada la categoria la temporada passa-da. Que el femen pugi i potser guanyi la lliga i que el mascul jugui el play-off pot fer daquest 2013 un any rod, apunta so-bre la bona trajectria dels dos principals equips de lEuropa. sanDra teiXiD s la capitana Del Femen

    ric lluent

    ric Lluent #europaaquestanysExplica que els diumenges al migdia quan juga el mas-cul treballa al camp i al-gunes de les seves companyes sanimen anar a la grada, si b toca el crost als jugadors del conjunt que entrena Pe-dro Dlera ja que no s gaire habituals veurels quan juga el primer equip femen. Mai he guanyat un ttol de lliga amb lEuropa, em faria molta il.lusi, subratlla la capitana escapulada, si b no sanima a fer promeses. Amb tot, el que s segur s que aquesta tem-porada les noies de lEuropa tenen molt a dir.

  • de Grcia

    15

    22 de mar de 2013lindependent

  • de Grcia

    16

    22 de mar de 2013lindependent

    la torratxa

    EuropaUn jugador de futbol grec ha estat sancionat de per vida per fer la salutaci feixista en acabar un partit de fut-bol. No podr tornar a jugar mai ms amb la selecci del seu pas. Aqu, a Grcia, tenim una llibreria que fa propaganda nazi amb total impunitat des de fa ms de dues dcades, sense que la justcia espanyola hagi estat capa de tancar-la. El mateix pas on es tanquen diaris acusats dapologia del terrorisme, posteriorment absolts, o es persegueixen publicacions com cafeamb-llet.com noms per denun-ciar corrupteles, posterior-ment investigades. No em puc creure que hi hagi una certa tolerncia amb el feixisme per part de la justcia espanyola, per el cas de la Llibreria Europa clama al cel. El seu respon-sable ha entrat i sortit de la pres, per la llibreria no ha tancat ni un sol dia. A Ale-manya, una llibreria daques-tes caracterstiques no podria obrir. A Espanya, en canvi, un dinosaure pot dir-li nazi al president de la Gene-ralitat i no passa res. Aquest dissabte un grup dentitats de la vila ressusciten la tasca que ja va iniciar al seu dia la plataforma Anna Frank, que va quedar incomplerta. Es-pero que les noves entitats que es mobilitzaran de nou per tancar la llibreria Europa ho aconsegueixin. s un tumor que Grcia no es pot permetre. I una vergonya per la humanitat. I que no ens parlin de llibertat dex-pressi. El feixisme el primer que fa s anul.lar-la.

    Pere Mart

    Viure Grcia

    Montse Prez: Tinc un ofici que et fa comprendre millor lsser humVa comenar tard al mn del teatre per amb molta passi i diversi. Sries com Som 1 meravella, Ya semos europeos, Orden especial, Oh! Europa; lobra de teatre Todio, amor meu; o la pel.lcula Heros; les sries La Sagrada Fam-lia, 23F El da ms difcil del rey; o el seu paper de La Mercedes a la sitcom Plats bruts; avalen la seva gran mestria com ac-triu. Ben aviat la podrem veure a kubala, Moreno i Manchn, i en noves produccions de teatre.

    CLARA DARDER

    Quin dia vas pensar que volies ser actriu?Als 9 i 10 anys recordo posar-me un llenol davant del mirall i llegir poesia en veu alta. I als 24 anys, quan tenia una crisi brutal davor-riment, vaig provar amb classes de teatre amb Robert Sartorelli. All va comenar una nova vida.

    Ser de Joglars garanteix feina de per vida? Tan de bo! Als 30 anys vaig fer proves als Joglars i em van aga-far, lAlbert Boadella ha significat molt per mi. Vaig ser-hi quatre anys, fent Bye bye Beethoven!, Co-lumbi Lapsus, i les sries de la tele, tan divertides.

    Com et desenvolupes millor, en la comicitat o la seriositat? Estic marcada pels papers cmics, nhe fet molts i mencanta. El meu pare deia: no es difcil, es ponerse. Treballar amb entrega s tot.

    Plats bruts va ser un abans i un desprs a la teva carrera? Absolutament. Audincia total, fins i tot per sobre de partits de futbol. Impressionants els guions. En reposicions encara t xit.

    laia coll

    lactriu montse prez a les escales De la Virreina

    Quan et sents incmode fent un personatge, com ho resols? Treballant i que passi rpid i va-mos a hacerlo. Lequip s el ms important, i hem de seguir. A ni-vell energtic hem de ser un.

    Quins valors tens en compte al-hora descollir els teus papers? Quan reps un paper tanques els ulls i dius: mhi veig o no mhi veig?, i decideixes.

    Com tinflueix ser actriu a la te-va vida quotidiana?

    Ho porto de conya i super agra-da. La gent et ve amb molta edu-caci i ho rebo amb molta alegria. Noms a lpoca de Plats Bruts, veia adolescents i deia: Oh, no, evitava passar per davant duna escola, era terrible, mabordaven.

    El meu paper ideal seriano en tinc ni idea. Noms dema-no que en el proper paper que em donin, hi hagi bon rotllo a lequip.

    La poltica est influenciant massa a la cultura?

    Estem en un moment tremendo. Als poltics el mn de la cultura se la suda. Hi va haver una com-panyia que per saltar-se lIVA deia que lentrada era una pastanaga. Tu anaves i amb el preu pagaves la pastanaga i aix no pagaves el 21% dIVA perqu no era cultura. Ho trobo magnfic.

    Tagradaria marxar a un altre pas a treballar? Els joves amb energia i ganes s que ho han de fer. A mi magafa tard, em costa sortir de Grcia, imagi-nat sortir dEspanya. Goethe deia: Atreverse conlleva genio, poder y mgia, la vida s una paradoxa.

    Que et fa por com actriu i quina mgia te ser-ho? El risc fsic no magrada i pateixo molt. Em falta una neurona per malabars i activitats extraordin-ries i no vull fer-les. s un ofici que et fa comprendre ms lsser hum, lempatia s molt bona i els personatges van en paral.lel a la vida. LUnivers et va fent picades dull amb els personatges que vas realitzant, i molts et ressonen.

    amb Grcia...

    Amb Grcia... Visc al costat de la Virreina. Vinc a esmorzar al bar de la Virreina, i com sc molt cuinetes compro a lAbeceria, veig a la meva bacallanera, ln-gels, que fa uns bunyols especta-culars, o vaig a la Llibertat. Visc aqu des de fa gaireb 30 anys; el meu rac especial, lesglsia que hi ha darrera de la Casa Fuster. Hi ha un quadre de Jess somrient i guapo amb dos raigs de llum que

    li surten del cor i van directament cap a tu. Sc dona desglsia, qu vols fer-hi. Per anar a sopar lEm-balira. Sempre estic convidant als meus amics a casa.

    Un desig... que aquest canvi de sistema i de valors faci el clic que falta. Que els partits poltics desapareguin i governin les per-sones quan ms aviat millor i que reine el amor, si us plau!