Eixample 44

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalíniaeixample

16 de setembre de 2014 · Núm.44 · www.liniaeixample.cat

Entrevista a Alfred BoschCandidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona

pàgs 8 i 9

Comunicació pàg 13

Línia Eixample renovala seva imatge i estrenanou web aquest mes

Innovació pàg 14

El Districte segueiximpulsant la Zona 11,el 22@ de l’Eixample

Comerç pàg 18

Cor Eixample fa coincidir lapassarel·la i l’Street Market

Esports pàg 21

Escalfen motors per a laCursa de la Mercè 2014

L’anella viària de la plaça deles Glòries passa a la història

Fa pocs dies es va completar l’enderrocament del tambor i els vehicles ja utilitzen el nou vial en superfície pàg 10

“A la ciutat hi ha unes desigualtats comparables a les d’abans del 1979”

Onze de Setembre pàg 3

La històrica V de la Diadafa de l’Eixample un clamper la independència

Celebració pàg 13

Itziar González, pregonera de la Festa Major de l’Esquerra de l’Eixample

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 16 setembre 2014líniaeixample.cat

3 | En Portada 16 setembre 2014 líniaeixample.cat

"Volem votar". Aquest va ser elcàntic, juntament amb el d'"in-dependència", que més es va po-der sentir a la indescriptible Vque va tenir lloc a la ciutat el pas-sat Onze de Setembre. Un totald'1,8 milions de catalans, segonsla Guàrdia Urbana –la Delega-ció del govern espanyol a Cata-lunya rebaixa la xifra a mig mi-lió– van tornar a fer possibleuna espectacular manifestacióque passarà a la història. I ja envan tres.

Gent gran, nens amb cotxet,catalans d'aquí i d'allà, nouvin-guts i alguns turistes sorpresosvan participar, units, en una

Diada que, com la del 2012 i laVia Catalana de l'any passat, esrecordarà durant molts anys.Els sentiments a peu de carrereren diversos, però el desig d'u-nitat i de votar es respirava acada metre. Sabent que estaven

participant en una jornada his-tòrica –però sense ser encaraconscients de la imatge que s'es-tava aconseguint i que estava do-nant la volta al món–, els milers

de manifestants van tornar a ex-pressar-se cívicament i de ma-nera exemplar. Una festa, sí,però reivindicativa. Molt rei-vindicativa.

La senyera humana d'onzequilòmetres encara impressionaa hores d'ara. Les imatges vanaparèixer als principals mitjansinternacionals, el Twitter vaanar a rebentar del #catalans-vote9N –que va arribar a sertrending topic mundial– i laforça de la manifestació va feremocionar, fins i tot, el mateixpresident de la Generalitat. "Emsento orgullós de la gent d'a-quest país i molt compromèsperquè aquest poble se'n puguisortir", va afirmar Artur Mas pocdesprés de la V en una compa-reixença imprevista posterior ala rebuda dels organitzadors.

La llista de personalitats ipersonatges públics que van su-mar-se a la manifestació va serllarga. Des de polítics com OriolJunqueras o membres delPSC –com Marina Geli–, passantper jugadors del Barça com Xavi

i Piqué, van ser molts els que noes van voler perdre aquesta jor-nada multitudinària on la cultu-ra popular i la música tambévan tenir-hi un paper destacat.

"Parlament, govern, presi-dent de Catalunya: posin lesurnes", exclamava Carme For-cadell, presidenta de l'ANC, du-rant el seu parlament. Un mis-satge que resumia la demandadels 1,8 milions de catalans que,de nou, van tornar a sortir al ca-rrer i van deixar clar que ni elpas del temps ni els casos quehan sacsejat la vida política ca-talana darrerament han dete-riorat la voluntat d'un pobleque té clar que vol decidir el seufutur democràticament i de ma-nera pacífica.

I és que, com va afirmarl’endemà mateix Artur Mas enuna entrevista a RAC1, "votaremsegur, altra cosa és saber enquines condicions perquè nodepèn de nosaltres". Les pròxi-mes setmanes ho diran.

Una altra Diada per a la història» Un total d’1,8 milions de catalans, segons la Guàrdia Urbana, van fer possible la V de l’Onze de Setembre» Les imatges de la manifestació van fer la volta al món i el #catalansvote9N va ser trending topic a Twitter

Arnau NadeuBARCELONA

Carme Forcadell:“Parlament, govern,

president Mas: posin les urnes”

Artur Mas: “Votarem segur,

altra cosa és saber enquines condicions”

Les imatges de la senyera humana d’onze quilòmetres van aparèixer als principals mitjans internacionals. Foto: ANC

| 4Opinió16 setembre 2014líniaeixample.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Cada inici de curs s’escolta la ma-teixa tonada, que si cal començarabans les classes al setembre. Re-sulta que moltes associacions depares reclamen més hores d’o-bertura dels centres escolars.Igualar els horaris entre adults iestudiants sols és viable si assolimmés dotacions econòmiques.Amb més diners, més impostos,podríem obrir més temps els cen-tres i atendre el problema. Encerta forma, s’està instant quel’escola faci de casal d’estiu o finsi tot de guarderia.

El més paradoxal és que l’es-cola d’aquí és de les que més ho-res de classes anuals fa respecte ala resta del món. Però el més fla-grant és que els escolars més pro-blemàtics sorgeixen de llars onno es dedica suficient temps alsfills. Quina contradicció, uns vo-len més hores a l’escola, mentre elproblema real és la baixa atenciófamiliar. Un alumne només passaa l’escola el deu per cent de totesles hores de l’any, però i la restadel temps? Cadascú sabrà. L’es-cola no pot fer-ho tot i educar noés proposar que els centres facinde llar, sinó que tothom eduqui, lafamília la qui més. Si algú estàpensant encomanar-ne un, querumiï bé.

4Classes l’1?per David Rabadà

#ArcSantMartí#CensuraEstatal #DeMicaEnMica

4Una consulta molt seriosaper Joan Granollacs

Tot sovint es fa un judici sobrela joventut: No es preocupa deres, no treballa, no participa,està tot el dia de festa. Si homs’entreté una mica a estudiar-la, però, comprovarà que hi hamolts joves que es preocupend’altres coses, com ajudar aancians visitant-los a casaseva, uns que cooperen en unaONG, altres que col·laboren encasals per a infants, etcètera.

Ara resulta que, generalit-zant, es diu que per culpa dela pressió turística a Barce-lona han sobrevingut a la ciu-tat tots els mals possibles ihom es pregunta: Els cente-nars de gossos que es pixen icaguen, sense cap control, percarrers i places són de turis-tes? Les pintades i grafits queembruten façanes i mobiliariurbà són de gent de fora? Lesbicicletes que circulen per lesvoreres sense cap precauciósón totes pilotades per turis-

tes? Els que van pels carrersborratxos i pixant pels racons,són tots gent de pas? Els quetiren papers, objectes i deixa-lles fora de papereres i conte-nidors són forasters? Els quetenen la ràdio i la tele a la nit atot volum, al pis del costat,són tots ells estrangers?

M’hi jugo un pèsol que no,perquè jo visc en una ciutatque no és turística i actitudsincíviques, degradants i mo-lestes per a la gent tranquil·lan’he vist un munt. Hem de serjustos i no desviar l’objectiuen contra dels de fora, quetambé n’hi ha segur de maleducats i poca-soltes, peròque cada pal aguanti la sevaespelma. I no es pot generalit-zar així com així perquè és laforma de no arribar a solucio-nar el problema en el seu ori-gen. La culpa és dels forastersi ens quedem tan tranquils.Un mal diagnòstic!

per Jordi Lleal

4Generalitzar

És ben bé que el procés ho hacapgirat tot. És divertit com-provar com el centre polítics'ha desplaçat deixant l'esta-blishment, completament des-orientat, en el radicalisme. Elspartits tradicionals s'ensorren,mentre es configuren noves al-ternatives de futur que encarasom lluny de poder albirar bendefinides.

Som al bell mig d'un procésde transformació únic en lapolítica europea. Durant anys ipanys molts hem denunciat, ga-irebé en el desert, l'autonomi-sèria. Una mancança de mitjanscrònica per part del Governcatalà que l'impedia abordaramb solvència molts dels pro-blemes dels ciutadans. Hemparlat d'Estatut de fireta o d'Es-tatutet. I ens hem referit a la Ge-neralitat com la Gestoria, inca-paç de marcar autèntiques po-lítiques pròpies. Mentrestant,els qui no veien la necessitat imolt menys la urgència de can-viar l'estatus polític de Catalu-nya, jugaven a fer veure queérem un mini-estat. Em sor-prèn aquests dies l'afirmació

que no podem repetir una con-sulta de Festa Major. Suposoque fan un paral·lelisme ambles consultes sobre la indepen-dència celebrades a més demig centenar de municipis ca-talans entre 2009 i 2010. És evi-dent que ara no volem fer un re-vival d'aquella campanya, percert, cal dir-ho, tan absoluta-ment clau alhora d'articularles bases de l'actual majoriasocial independentista!

Però no deixa de sorpren-dre'm el fet que els mateixosque durant trenta anys han fetveure que la Generalitat teniapoder real, ara afirmin que unaconsulta organitzada per la ma-teixa institució seria poc se-riosa. Que el seu segell no és su-ficient perquè sigui homologa-da als estàndards electoralsnormals en l'àmbit internacio-nal. Això, mentre els qui de-nunciaven les seves mancanceshem de sortir a defensar queuna consulta organitzada pelGovern de Catalunya pot ser tanseriosa com qualsevol altra.Realment, com hem canviattots plegats!

@ritchiefmtw: Sembla que el govern es-panyol està a punt de patir un V_ictus,vista la prohibició de la presentació de#Victus, justament a Utrech!

@JaumeBarbera: Si guanya finalment elSí a Escòcia i, després d'un període detransició, és membre de la UE, què diran lacolla de Darth Vaders siderals?

@ssolerg: Entre el meteorit i l'arc de SantMartí gegant, crec que el cel ens està donantsenyals. Començo la setmana gran amb op-timisme!

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniaeixample.cat

15.000 exemplars

Dipòsit legal: B.43220-2010

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 16 setembre 2014 líniaeixample.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected] setembre 2014líniaeixample.cat

@marccastells: El prestigiós diari ElMundo diu que Mossos independentistesfan les pràctiques de tir a Igualada. Si notenim camp de tir!! #etfelicitofill

@cristina_pardo: La Audiencia de Madriddice que Aguirre tendrá que ser juzgadapor un "delito", no por una falta. ¿Así tratana las pobres sexagenarias?

@Yeagov_CAT: Si Rajoy compra followersde Twitter a països d’Orient Mitjà, quan hihagi eleccions farà que el votin els de l'EstatIslàmic?

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Davant el procés sobiranista que viuCatalunya hi trobem bàsicament duesestratègies, la del Govern espanyol i ladels partits i entitats que donem suporta la consulta i al procés.

L’estat espanyol parteix d’una es-tratègia del tot errònia. No s’arriba asaber si és una fal·làcia que s’inventenper fer front al procés, o realment jas’han cregut les seves pròpies menti-des i per tant parlen des de la convic-ció. El cas és que consideren que l’o-rigen del procés és d’unes elits políti-ques concretes, que ho fan per tapar laseva suposada corrupció o suposadanegligència en la gestió del país. Coma estat amb escassa tradició demo-cràtica que són, davant d’aquesta anà-lisi, el vot democràtic, el poble, els ciu-tadans, devem ser simples borrecsque seguim el que diuen els nostres lí-ders per enganyar-nos.

Amb aquest tipus d’anàlisi la so-lució per part d’ells és clara: si elimi-nen aquesta elit política acabaranamb el procés. D’aquí la persecucióque, de vegades amb arguments, de ve-gades sense, de vegades amb fons, devegades inventat... ha iniciat l’Estat es-panyol sobre tot allò que identifiquencom a elits que han iniciat aquestprocés, bàsicament tot allò que té aveure amb Convergència i Unió. Ésuna estratègia que farà aigües sempre,perquè parteix d’una anàlisi del tot er-rònia. Simplement el procés és del po-ble, iniciat i protagonitzat pel poble.Aquesta estratègia no ens fa mal, no famal al procés.

D’altra banda, tenim l’estratègiaque, encapçalada pel president Mas,tenim la majoria de forces polítiquescatalanes junt amb la societat civil, li-derada, entre d’altres, per l’ANC iÒmnium Cultural. Després de 30 o

300 anys de lluitar per un reconeixe-ment de Catalunya, sent impossibleaquest reconeixement dins de l’Estatespanyol amb el cop de porta al nouEstatut com a detonant, i assolida lamajoria social per la independènciaque ha estat sempre l’objectiu del ca-talanisme (sense majoria social no hipodia haver referèndum d’autodeter-minació ni per tant procés), creiem quel’única possibilitat de reconeixementreal com a nació de Catalunya és es-devenir un estat propi, o sigui inde-pendent. I la manera d’aconseguir-loés apel·lant al dret a decidir que tenen,no ja només els pobles, sinó els ciuta-dans en qualsevol democràcia, o siguivotant, consultant al poble català si volo no aquest camí.

Una estratègia i altra no es to-quen ni tangencialment, a no ser quedes de la part sobiranista, algú piqui al-gun ham llançat per part de l’Estat es-panyol. Mira que són hams grossos,poc dissimulats, dels que es veuen delluny, amb un esquer que no amaga nide bon tros el ferro que se’t pot clavara la boca.

És en aquest sentit que el cas Pu-jol ha de seguir les necessàries i ur-gents vies judicials que correspongu-in, incloses les seves possibles deri-vades, però no té res a veure amb elprocés, no pot per tant tapar-lo, ni po-líticament ni mediàtica, i només el ta-parà si dels àmbits sobiranistes algúpica l’ham.

És possible que a algú li faci doncsmal la boca avui, tan fàcil com treure’sl’ham, escopir l’esquer i mantenir elcap fred, el cor calent, els punys fermsi els peus a terra i seguir endavant ambel procés. Si és així, el tenim guanyat,perquè la democràcia sempre gua-nya. Aquí a tot arreu.

4El procés i el cas Pujolper Carles Agustí Hernández

“El principal mèrit dels catalans ésque no tenim cap més mèrit especialque ser una societat obligada a defen-sar-se”. Això és el que vaig declarar fa3 mesos, pocs dies després de les dar-reres eleccions europees, a un periodistaa qui li havien encarregat un reportat-ge per a una ràdio de Madrid, sobre elnacionalisme català. Fou una entrevistamolt simple, de 20 o 25 segons, perquèla seva intenció era enregistrar-medient-li quatre frases que denotessinil·lusió i rauxa alhora, amb l’objectiu demostrar la convicció dels independen-tistes en relació al procés. També haviade dir una frase que denotés drama-tisme per expressar de quina maneraviuríem la frustració de no poder fer laconsulta.

Després, encara ens vam quedarcinc minuts parlant, em va sorprendrela seguretat amb què proclamava que“Catalunya no té cap possibilitat de vèn-cer a causa de tres mancances fona-mentals”, que digué que sofrim. La pri-mera és que no comptem amb expe-riència militar per alternar els diferentsestira-i-arronsa del procés. La segonaés que no tenim amb què satisfer la clas-se social catalana interessada a ro-mandre dins d’Espanya, classe extre-madament poderosa. La tercera, i úl-tima, és que no tenim capacitat per sub-stituir el sentiment profundament es-panyol de dues terceres parts dels ca-talans.

Aquest darrer factor havia estatnotícia aquell mateix dia perquè di-versos polítics espanyols donaven perlimitat el sostre de l’independentismea només una quarta part dels catalans(atès que el sobiranisme s’havia es-premut al màxim i només s’havia acon-seguit que votés un 47% del cens, ja esdedueix que la meitat de la població n’ésrefractària, i si el suport a les forces quedefensaven la consulta a prou feines su-perava el 50% dels votants, el resultatronda un 25%). A més, les dades lin-güístiques situaven entorn d’un terç elnombre de catalans que es relacionenprincipalment (en família) en català. Ladeducció que en feien els espanyols eraque l’independentisme havia crescut ex-ponencialment sols fins a aconseguirabastar la quasi totalitat dels catala-noparlants (i també algunes excep-cions entre els que no ho són, excep-

cions situades majoritàriament en l’e-lectorat de la CUP i per tant poc signi-ficatives numèricament).

La pregunta concisa enregistrada,que no sé pas si va ser emesa, era: “¿To-dos los catalanes están convencidos delos derechos históricos con los que sepretende justificar un proceso inde-pendentista?” Li vaig respondre que“no ens ensarronaran pas amb debatshistoricistes“ i que “la raó principal perla qual els catalans volem marxar ésperquè estem fins als collons d’Espa-nya”. Ras i curt. Després preguntà:“¿Cómo reaccionarán ustedes si se lesimpide hacer el referéndum?”. Aquí livaig començar a apuntar allò que des-prés li comentaria amb més extensió,i és que “les prohibicions d’Espanya sónla benzina que alimenta l’indepen-dentisme”.

En la conversa posterior em diguéque havia de preguntar a molta mésgent, que la majoria dels entrevistatsdonaven respostes més engrescades omés pessimistes, amb comentaris sobreque Catalunya havia estat un gran im-peri, o als símbols nacionals, com elburro, etc. però que la meva interven-ció potser no era útil perquè jo m’haviasortit “por peteneras”, atès que no ha-via fet referència a les característiquesde la “nación catalana” que, segons nos-altres (els independentistes), “obligana los catalanes a liberarse”. Afegitaquest comentari a aquells 3 punts con-crets pels quals aquest periodista ensaugurava malastruga, fou quan li vaigetzibar: “Veureu Catalunya indepen-ditzar-se sense haver entès ni com niquan ni per què”.

Buscant els ADN, discutint sobre su-posats drets històrics, valorant queens manca experiència militar (que síque en tenim, i molta) o el caràcter de-terminant de l’oligarquia catalana, noestan veient una revolució popular, degent del carrer que està fins als nassosd’Espanya (incloent-hi dins d’Espa-nya en Jordi Pujol i tots els que s’hanbeneficiat d’un estat anticatalà a can-vi que fessin de mur de contenció delsobiranisme). Tampoc s’adonen que ésEspanya mateixa la que ens ajuda grà-cies a què les úniques formes que l’Es-tat té d’expressar-se són les tàctiquesde guerra bruta a través dels serveis se-crets i dels mitjans de propaganda.

4És la guerra... dels ximplesper Manel Fantassin


| 8 16 setembre 2014líniaeixample.cat Entrevista

Per què Alfred Bosch serà millorcandidat a l’alcaldia de Barce-lona que Oriol Amorós?Perquè així ho han dit els militants,simpatitzants i amics d’Esquerra.Ho vam sotmetre a la gent delpartit i van decidir que preferienun perfil com el meu. Per què hovan decidir així? Ho hauries depreguntar a ells. Però suposo queno té tant a veure amb el fet dequi és millor que l’altre, sinó ambels temps que vénen. No existeixel candidat ideal. Existeix el candi-dat més ben adaptat a un mo-ment en concret, a una fase. Cadatemps vol les persones que millorhi encaixen.

Es deia que el punt fort d’OriolAmorós era el seu coneixementde la ciutat, adquirit després demolts anys d’implicació directaamb ERC Barcelona. Alfred Boschconeix bé les problemàtiquesdels barris?Sí, jo crec que conec molt bé laciutat. Però penso que la qüestióno era ben bé aquesta, sinó qui

coneixia millor la política munici-pal. I en aquest cas és evident queuna persona que ha estat més de10 anys treballant professional-ment en la política barcelonina laconeix millor que algú que no hoha fet. Jo fa tres anys que estic enpolítica, i no municipal. Per tant, ésevident que no la conec tan bé.Però la ciutat, des d’altres àmbits,sí que la conec bé.

Oriol Amorós serà el seu nú-mero dos?Qui ho ha dit això?

Vostè va fer-li un oferiment...Sense parlar de números...

I ell el va acceptar...Crec que ell sí que va parlar de nú-meros, però jo no ho he fet mai. Joel que he dit sempre, i penso com-plir-ho, és que fusionarem equips,que combinarem veterania i reno-vació i que, per suposat, compta-rem amb l’Oriol Amorós. Ara bé,no em facis parlar ara de llistes i decadires perquè no és el moment.

Però suposo que ja ho deu estarpreparant, sobretot pel que fa ala gent de fora del partit...Hem fet acostaments amb gent

de fora d’Esquerra, però molt dis-cretament. Una de les coses quehem promès és discreció absolutai, per tant, jo també ho compliré.

Vostè va anunciar que volia sercandidat a l’alcaldia de Barce-lona només dos dies després deles eleccions europees. La sevadecisió va tenir alguna cosa aveure amb aquells resultats his-tòrics per a ERC?És evident que un anunci d’a-questa importància no l’improvi-ses en dos dies. Per tant, és obvi

que feia molts mesos que hi tre-ballàvem. La gent implicada hosap perfectament. Feia temps ques’estava preparant. El que sí quevam fer és frenar-ho i esperar quepassés el procés de les europeesper no interferir-hi. L’endemà nopodíem fer el nostre anunci, per-

què encara estava massa calenttot plegat, però al cap de dos diessí que ho podíem fer. Però el pro-jecte s’estava treballant des de feiatemps, com no podria ser d’altramanera.

Portabella apostava per Amorós,es deia que vostè era el candidatde Junqueras... Sent el suport delpartit a escala barcelonina?Sento molt el suport. La prova ésque a mi em van votar més mem-bres d’ERC en les primàries que al’Oriol Amorós. Per tant, aquest ésel millor suport que pots tenir, el de654 persones que han apostat pertu. A més, el marge respecte a l’al-tre candidat no va ser estret, comes va dir. És una diferència superiora qualsevol de les que hi ha haguten vida nostra entre candidats a lapresidència dels EUA. Dit això, lesprimàries van ser un matx amistósentre companys de partit i amics. Iaixí és com ens ho hem pres, comuna oportunitat. Som demòcrates,també de portes endins.

Parlant de portes endins, coms’organitzaran fins al maig? Por-tabella seguirà al plenari...És senzill. Hi ha una gent que téuna responsabilitat molt clara fins

al final del mandat pel que fa algrup municipal i la seguirà tenint apartir d’ara. La meva funció d’arafins al maig, a banda de la mevafeina a Madrid fins que duri, ésanar preparant la nova candida-tura i anticipar la feina que pu-guem començar a fer després. Ami ara em toca entrar en campa-nya i no pas intervenir en la gestióde l’Ajuntament. Això ho ha de ferel Jordi Portabella.

Per tant, no el veurem comJaume Collboni fent rodes depremsa en clau de cap de l’opo-sició barcelonina...No ho sé. No es tracta tant de comfacis les coses, sinó de què facis. Noés tant el paisatge, sinó el contin-gut. Per tant, és clar que treballaréentorn de Barcelona i que opinarésobre el present i, sobretot, sobreel futur de la ciutat. Però, com hofaré? No ho sé.

Quan deixarà l’escó al Congrésdels Diputats de Madrid?Quan m’ho digui el partit que m’hiva posar.

Encara no ho tenen clar?Hi estem reflexionant. El dubte té aveure amb què és més útil, si estar-

Alfred BoschCandidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona

Text: Arnau NadeuFotografia: Neus Màrmol

“Avui, a la ciutat, hi ha unes desigualtatssocials comparables a les d’abans del 1979”

“És evident que noconec tan bé la

política municipalcom l’Oriol Amorós”

9 | 16 setembre 2014 líniaeixample.catEntrevista

me a Madrid durant aquests prò-xims mesos calents o no. S’ha de va-lorar, però aquesta decisió no la pucprendre sol perquè l’escó a Madridno és meu, és col·lectiu, del partit.Per tant, se n’ha de parlar amb lagent d’Esquerra i portar-ho als òr-gans representatius. Jo em dec alpartit que represento.

Vostè ha dit que assolir l’alcaldiade Barcelona ha deixat de ser im-possible. Creu que ERC pot gua-nyar les eleccions municipals?He de dir que és molt difícil, perl’últim partit del consistori, passara ocupar la primera plaça. Fins fauns mesos, a més de molt difícil,segurament era impossible. Peròdes de les eleccions europees jano podem dir que sigui impossi-ble. Per tant, aquesta possibilitat

existeix. És fàcil? No, és dificilíssim.És impossible? No, ja no ho és. Elsomni hi és i treballarem tan bécom puguem per assolir-lo.

Què ofereixen a la ciutat de Bar-celona que no ho facin la resta departits?Creure’ns Barcelona com la capitald’una República catalana. La de-fensa que fem d’aquesta capitalitatva en el nostre ADN. Nosaltres ensho hem cregut gairebé des de sem-pre. I ara que això tampoc és im-possible, crec que som els més benposicionats per imaginar aquestacapital de Catalunya.

Només imaginar-la?Vull dir que volem aspirar a tenirtots aquells recursos que et dóna lacapitalitat. Si alguna cosa he après

a Madrid és que ser capital no ésuna ximpleria. Que tenir un Estat aldarrere o no tenir-lo, o tenir-lo encontra com l’ha tingut sovint Bar-celona, és molt diferent. I de cara alsciutadans, nosaltres som els que hopodem explicar millor. Som els méscreïbles. Hem de deixar de buscargrans esdeveniments per compen-sar aquesta capitalitat mancada.Hem d’aspirar a ser la capital quesempre hem volgut ser.

I a banda del projecte sobira-nista, què proposa Esquerra pera la ciutat?Jo diria que, ara mateix, el principalreferent d’esquerres som nosaltres.Com a mínim pel que fa a l’es-querra d’anar per feina, l’esquerramés pragmàtica. No som dogmà-tics, no deixarem de fer un pacte

puntual amb algú perquè la doc-trina digui que a un senyor de dre-tes no li pots donar la mà. Nosaltrespertanyem a una esquerra obertaque el que vol és intentar resoldreproblemes greus. I actualment laciutat en té molts, de problemesgreus.

Quins?Sobretot hi ha risc de fractura sociala causa de les diferències de rendacada cop més importants entrepersones i, fins i tot, entre districtes.La diferència d’esperança de vidaentre barris arriba a ser, en algunscasos, de vuit anys. Això és una bar-baritat. Per tant, tenim una Barce-lona que s’ha de cosir. Ara el governmunicipal en comença a parlar,però fins fa poc tot això no li ha tretla son. És més, jo crec que fins i tothavia anat en la direcció contrària.Per tant, creiem que ara mateix Bar-celona necessita que tibem cap al’esquerra.

Oriol Junqueras ha dit que hand’estar preparats per pactar ambqui calgui. Què vol dir exacta-ment aquesta afirmació?Amb qui calgui per millorar la si-tuació de la gent de Barcelona.

Alfred Bosch estaria disposat apactar amb Guanyem Barcelona?Amb l’Ada Colau he pactat mésd’una vegada. Per exemple, quan la

Plataforma d’Afectats per la Hipo-teca va portar la ILP sobre la dacióen pagament al Congrés dels Dipu-tats. És clar que hem col·laborat, ésclar que hem pactat i és clar que enspodem entendre: està demostrat.En tot? Segurament en tot no, peròen moltes coses sí.

L’alcalde Trias ens va dir, en unaentrevista recent, que segur queel 2015 trobaria formacions dis-posades a entrar al govern, en re-ferència, si més no indirectament,

a Esquerra. Se sentiria còmodepactant amb Xavier Trias?La nostra aspiració és aconseguirl’alcaldia de Barcelona i si per aixòens cal algun suport, encara quesigui puntual, de CiU o de Gua-nyem Barcelona o de qui sigui, in-tentarem parlar-ho, és clar. Però lanostra aspiració no és, en cap cas,fer de crossa de ningú.

No m’ha respost la pregunta...És que no és una qüestió de como-ditat personal. Avui, a la ciutat, hi haunes desigualtats socials compara-bles a les que hi havia abans del1979. La diferència de renda fami-liar entre els barcelonins més rics iels més pobres és similar a la que hihavia fa més de 35 anys a la Barce-lona franquista. Per tant, crec que lagent comença a ser conscient queaquest és un moment per tornar aconfiar en les esquerres per corre-gir els defectes del sistema. Novolem una ciutat a dues velocitats:ho volem corregir des de les es-querres, per convicció.

L’alcalde Trias diu que fa políti-ques més socials que les que s'hanfet durant 32 anys...Privatitzar la gestió dels aparca-ments és política social? Omplir totsels carrers d’activitat privada, comsón les terrasses dels bars, és la polí-tica més social que s’ha fet en 32anys? Permetre l’ampliació de la Ma-quinista és fer política d’esquerres?

Digui-ho vostè...Et diré com ha arribat a ser el queés Barcelona. Especulant? No. Mun-tant terrasses als bars? No. Ambapartaments turístics? No. Això havingut de més a més i en els últimsanys ens ha permès tapar una micamillor el pou que hem hagut depassar, d’acord. Però ara el que hemde fer és reequilibrar-ho i rellançarel que ha estat central per a la ciu-tat des de fa 400 anys: l’esperit tre-ballador de la seva gent.

“Amb l’Ada Colauhe pactat més d’unavegada. És clar que

ens podem entendre:està demostrat”

“No deixarem defer un pacte puntualamb algú de dretesperquè la doctrina

ho digui”

“Barcelona no ha arribata ser el que és ambapartaments turístics”

16 setembre 2014

Eixample| 10

líniaeixample.cat

Des de fa deu dies el paisatge queofereix la plaça de les Glòries jano té res a veure amb l’original.El passat dia 7 de setembre vaacabar la demolició de l’últimtros que quedava dempeus del’antic anell viari de la plaça. An-teriorment, el dia 25 d’agost, esva estrenar el nou vial de circu-lació. Ara els vehicles ja traves-sen la plaça amb el disseny de-finitiu que es mantindrà finsque es construeixin els túnels so-terrats.

El nou vial consta de duescalçades separades. Una d’ellesté tres carrils que donen conti-nuïtat al tronc central de laGran Via en sentit Llobregat il’altra conté el carril bus i un ca-rril més de circulació. El pròximcanvi que experimentarà les

Glòries serà a finals de setembre,quan començaran els treballsd’urbanització provisional dediverses zones per a ús ciutadàmentre duren les obres.

PROBLEMA RESOLTParal·lelament, a principis d’a-gost els treballadors i operaris de

les obres van denunciar el sa-queig que duien a terme diversosrecollidors de ferralla sense capgarantia de seguretat. Després dela denúncia, l’Ajuntament va re-forçar la seguretat privada i la vi-gilància de la Policia Municipal atota la zona. Des de llavors la nor-malitat ha tornat.

Imatge del nou vial d’entrada a la ciutat. Foto: Línia Eixample

L’anella viària de la plaça de les Glòries ja és història

» El passat 7 de setembre es va completar el seu enderrocament» Els vehicles que entren a la ciutat ja utilitzen un nou vial

Els Mossos desallotgenl’Ateneu Popular de l’EixampleSOCIETAT4Els Mossos d’Es-quadra van desallotjar a princi-pis de mes l’Ateneu Popular del’Eixample. L’edifici, que feiala funció de centre social, està si-tuat al número 3 del passatge deConradí, al districte de Gràcia,i feia 9 anys que estava ocupat.

Feia un any i mig que sobrel’edifici planava una ordre dedesallotjament. Després d’unaordre judicial, la policia vairrompre a l’edifici per entregar-lo al seu propietari. La notícia de

seguida va córrer a través de lesxarxes socials i una quarentenade simpatitzants de l’entitat esvan concentrar al davant de l’e-difici com a mostra de rebuig.

El mateix dia al vespre unes200 persones es van manifestarpels voltants de la Sagrada Fa-mília en protesta pel desallotja-ment. Amb el lema No desallot-jareu els nostres somnis. L’Ate-neu és del barri, la protesta vareunir representants de dife-rents entitats.

HOMENATGE4L’interior d’illaconegut com a Illa Bayer seràbatejat amb el nom de la bar-celonina Rosa Deulofeu, queva ser delegada pastoral de Jo-ventut de l’Arquebisbat de Bar-celona.

Nascuda l’any 1959, Deulo-feu sempre va mostrar el seucompromís amb diferents tas-ques socials, especialment pera la integració dels joves disca-pacitats, i actualment es trobaen procés de beatificació. Filla

d’una coneguda família barce-lonina dedicada al comerç tèx-til i germana del mossèn Anto-ni Deulofeu, que actualmentocupa la seva parròquia a Te-rrassa, Deulofeu va morir el2004.

La també membre del Mo-viment de Centres d’Esplai Cris-tians va exercir durant 13 anysen el seu càrrec de delegada pas-toral. També va participar coma formadora de monitors i di-rectors de lleure des de la Fun-

dació Pere Tarrés i des de l’Es-cola de l’Esplai de Barcelona i vaser presidenta del Consell Di-rectiu de Moviment de Centresd’Esplais Cristians.

El Consell de Districte del’Eixample va aprovar aquesta in-corporació en el nomenclàtoren la sessió plenària del 5 demarç de 2014, a proposta del PPi amb els vots favorables de CiUi PSC. L’acte de descoberta de laplaca tindrà lloc aquest dissab-te a dos quarts d’onze del matí.

RedaccióEIXAMPLE

L’Ateneu Popular va ser desallotjat el 3 de setembre. Foto: Google Maps

Una vida plena de compromís

Rosa Deulofeu serà homenatjada aquest dissabte. Foto: Facebook

Agenda Nacional | Llibre Blanc per a una capital d’EstatL’alcalde de la ciutat, Xavier Trias, va anunciar dijous passat, en un acte al Saló de

Cent en motiu de la Diada, la publicació d’un Llibre Blanc per tal d’explicar “quèpot representar per a la ciutat el fet d’esdevenir capital d’un nou Estat”. “Com a

alcalde, estic convençut que així podem contribuir al debat i a la reflexió”, va afegir.



Eixample13 | 16 setembre 2014 líniaeixample.cat

La Festa Major de l’Esquerra del’Eixample és a tocar. Ja nomésfalten deu dies pel tret de sorti-da d’una nova edició de la dia-da d’aquest barri del districte.

Divendres dia 26 serà el pri-mer dia d’un programa de Fes-ta Major que s’allargarà fins diu-menge 5 d’octubre. Les activitats,pensades per a tots els públics igustos, començaran a molt bonritme des del primer dia, amb eljoc de taula L’Eixample pas apas, la xerrada Reptes de lespersones LGBTI fora de lesgrans ciutats, la inauguració del’exposició Tempus fugit, la des-coberta de la placa d’Anna Ala-bart i el concert del grup Soca-Rel de Ballets de Catalunya.

Fins al dia 5 el programacontinuarà amb la seva varietat,que permetrà gaudir d’una de-mostració de country, una deballs moderns, de la primera ti-rada i ballada de baldufa, un con-

cert de gospel, el correfoc, dife-rents conferències –on destacal’acte Ara és l’hora, nosaltres de-cidim de l’ANC–, tallers, teatreo la ballada de sardanes.

ITZIAR GONZÁLEZ, PREGONERAEnguany el pregó de la Festa Ma-jor, que tindrà lloc el dia 26 a les8 del vespre als Jardins de Rosa

Deulofeu, anirà a càrrec de l’ar-quitecta Itziar González.

González va ser escollida re-gidora del Districte de Ciutat Ve-lla l’any 2007. Després d’accediral càrrec, va apostar per la regu-larització dels pisos turístics ihotels del districte. L’any 2010 vadimitir després de denunciarpressions i una amenaça de mort.

Una imatge d’una edició anterior de la Festa Major. Foto: Ajuntament

La Festa Major de l’Esquerra del’Eixample, a punt de començar

RedaccióEIXAMPLE

COMUNICACIÓ4El periòdicmensual Línia Eixample, fundatl’any 2010, compta amb unaimatge renovada gràcies al nouweb www.liniaeixample.cat. Ellector hi podrà trobar la infor-mació sobre el districte que apa-reix de forma mensual a l’edició impresa, la qual distri-bueix 15.000 exemplars. A més,tindrà accés directe a informacióde la resta de territoris de l’àreametropolitana i també a contin-guts de comunicació i cultura.

I és que Línia Eixample for-ma part de les 20 capçaleres dela xarxa de periòdics gratuïts hi-perlocals Línia, dels quals se’n

distribueixen 175.000 exemplarsa través de les seves 14 edicionsmensuals, 60.000 exemplarsamb els seus 4 quinzenals i 8.000amb la seva capçalera setmanal.Línia és l'únic mitjà de comuni-cació local que cobreix els deu dis-trictes de la ciutat de Barcelonaamb 10 edicions diferents, laqual cosa permet potenciar i seg-mentar el missatge en tots els ba-rris de la capital catalana.

A més, distribueix edicionsamb continguts específics i di-ferenciats a Badalona, l'Hospi-talet, Cornellà, Castelldefels,Gavà, Viladecans, El Prat i l'en-torn d'Esplugues i de Martorell.

També disposa d'edicions espe-cífiques per a Sabadell i Cer-danyola. Finalment, cobreix totala comarca del Vallès Oriental.

DIFUSIÓ CERTIFICADAEls 327.000 exemplars men-suals acumulats, que des d’a-quest setembre passen a serauditats per OJD/PGD, es dis-tribueixen a través del teixit co-mercial dels municipis, gràciesa acords de col·laboració i suportamb més de 50 eixos comercialsque agrupen més de 30.000 pe-tits comerços. També es distri-bueixen a tota la xarxa d'equi-paments públics municipals.

Línia Eixample renova imatge i estrena un nou web aquest mes

A través del nou web també es podrà consultar l’edició en paper. Foto: Línia Eixample

16 setembre 2014

Districte| 14

líniaeixample.cat

El 22@ de l’Eixample» El Districte impulsa la Zona 11, un espai de l’Eixample amb molts centres de formació, creació i art» L’objectiu és dinamitzar econòmicament l’àmbit i posar en valor el seu patrimoni cultural i artístic

MESURES4Les primeres accionsque s’han dut a terme en el marcd’aquest projecte han donat coma resultat el naixement de la MiniMakers Faire, la primera fira demakers que se celebra a l’Estat.Està impulsada per MOB de ma-nera conjunta amb el Districte, ies tracta d’una trobada anual enla qual els creadors mostren elsseus productes i comparteixen ex-periències amb alguns col·legues.

Una altra de les fites assolidesde moment per aquesta iniciati-

va és el Projecte 15x2, impulsattambé pel Districte i el MOB i quepromou que joves talents en si-tuació d’atur s’incorporin a ungrup de treball que busca dina-mitzar el barri. En aquesta línia,el passat 11 de juny va tenir lloca la seu d’ESERP Business Scho-ol Barcelona una jornada d’em-prenedoria i innovació social.

Alguns dels objectius de futursón la creació d’ateneus de fa-bricació a la zona i la creació derutes històriques, entre altres.

L’espai que comprèn la Zona 11 a l’Eixample (esquerra) concentra una gran quantitat de centres de formació i creació. Fotos: Google Maps i Ajuntament

Emprenedoria, disseny, art, his-tòria i creació. Aquestes són al-gunes de les característiques del’espai urbà comprès entre elpasseig de Gràcia, el passeig SantJoan, la Gran Via i la ronda SantPere, l’anomenada Zona 11, a laDreta de l’Eixample. Ara el Dis-tricte està impulsant aquestazona perquè esdevingui un pol decreativitat important de la ciutati per potenciar la creació de si-nergies entre els diferents actorsque ja estan ubicats en aquest es-pai. D’aquesta manera es vol ge-nerar creixement econòmic, di-namitzar aquesta zona i posar envalor el patrimoni històric i lavida cultural del barri.

Els grans locals dels quals dis-posa han afavorit que s’hi ins-tal·lin molts espais de co-treballo coworking, un sistema d’or-

ganització en comú de la feina dediferents professionals en unmateix espai. En aquest sentit, elregidor del Districte, Gerard Ar-danuy, assegura que “la voluntatdel govern municipal és aprofi-tar aquest entorn per definir unmodel de barri que tingui com aprincipal eix impulsor la creati-

vitat”. Ardanuy també asseguraque el Districte vol “posar en va-lor aquest territori que comptaamb molts centres de formació,agents que treballen el món del’economia social i un patrimonicultural interessant”.

La Zona 11 compta amb cen-tres de formació, espais de co-

working i disponibilitat de localsa peu de carrer, a més d’un pa-trimoni modernista que con-verteixen aquest espai en un dereferència per a la creativitat, latecnologia i la dinamització so-cial. Alguns d’aquests actors sónel Grup ECOS, l’Abacus, la Xar-xa d’Economia Social –en l’àm-bit de l’economia social–, elcol·lectiu Makers of Barcelona(MOB) –un centre de creació ontreballen creatius–, i espais deformació com Eòlia, ITES9 iESERP, que compten amb 2.500alumnes matriculats. Per altrabanda, aquest bocí de ciutat pre-senta una de les concentracionsd’edificis modernistes més altade la ciutat.

D’entrada, aquest projectecompta amb una inversió inicialde 15.000 euros per impulsar-loi dotar-lo d’una imatge. A més,durant uns mesos l’Oficina dePromoció Econòmica de l’Ei-xample farà les funcions de cen-tre neuràlgic de la Zona 11.

Primers resultats i futur

El projecte comptaamb una inversióde 15.000 euros

RedaccióDRETA DE L’EIXAMPLE

Innovació | Coneixement al carrer amb ‘Creixample’La voluntat del Districte és desenvolupar el projecte Creixample, consistent en

contenidors que s’instal·laran en alguns xamfrans de la Zona 11 on se celebrarandiverses activitats com debats, exposicions o promocions. Aquestes estructures

seran fàcils de moure i la seva col·locació anirà variant segons el seu ús.



17 |

16 setembre 2014

Ciutatlíniaeixample.cat

El Consorci de l’Habitatge deBarcelona ha aprovat una novaconvocatòria d’ajuts a la rehabi-litació per a aquest any amb unadotació d’11,3 milions d’euros.

La convocatòria, que va en-trar en vigor el 14 de juliol i es-tarà oberta fins al 31 de desem-bre d’enguany, servirà per con-tinuar l’aposta de l’Ajuntamentde rehabilitar edificis per tal demillorar la qualitat de vida delsseus habitants i, al mateixtemps, impulsar el sector de larehabilitació a través de la sevafeina en el camp de la millora del’eficiència energètica.

Aquesta nova convocatòriaincorpora novetats importants,com la simplificació dels tràmitsi la unificació i augment delspercentatges dels ajuts. Algunesde les millores que incorpora la

convocatòria han sorgit de lesreflexions fetes dins del marc del’Observatori de Barcelona pera la Rehabilitació Arquitectòni-ca (OBRA), on hi ha represen-tats els principals col·lectius

del sector de la rehabilitació,com els gremis o els col·legisprofessionals.

AUGMENT DELS AJUTSPer tal d’impulsar de forma de-cidida les obres de rehabilitació,el Consorci de l’Habitatge ha es-tablert uns programes priorita-ris amb una subvenció del 50%.Els edificis que formen part d’a-quests programes i que podran

rebre aquesta ajuda són els quefan referència a la rehabilitacióenergètica, a l’accessibilitat –ins-tal·lació d’ascensors en edificisque no en tinguin–, als que pa-teixin patologies estructurals ials que necessiten una rehabili-tació arquitectònica d’elementscomuns.

La resta dels programes espodran acollir a una subvenciódel 25%. Aquestes subvencionssuposen un clar increment delspercentatges d’anteriors con-vocatòries.

També s’han simplificat elstopalls màxims de subvencióexistents en anteriors convoca-tòries. Així, només existeix unúnic topall per actuació de60.000 euros, que és sensible-ment més alt que l’existent an-teriorment. En el cas de patolo-gies estructurals no hi ha cap to-pall, cosa que permetrà adequarmillor la subvenció als pressu-postos reals d’aquestes obres,que solen ser força elevats.

Perquè quedin com nous» L’Ajuntament aprova una nova convocatòria d’ajuts a la rehabilitació d’edificis per a aquest any

» El pressupost global és d’11,3 milions d’euros, aportats pel consistori i la Generalitat

HABITATGE4 En aquesta con-vocatòria, a diferència d’ante-riors, no caldrà aportar docu-ments que ja han estat lliurats al’Ajuntament de Barcelona. En-tre la documentació més desta-cable que no caldrà aportar hi hala sol·licitud de llicència d’o-bres i el projecte que s’hagi pre-sentat per a la seva sol·licitud,així com la concessió de la lli-cència d’obres corresponent.Tampoc caldrà aportar els do-cuments acreditatius del paga-ment de les taxes i impostos as-sociats a la tramitació de la lli-cència d’obres.

Pel que fa a les ajudes exis-tents, s’han simplificat els tramsde percentatges de subvencionsque hi havia en anteriors con-vocatòries així com els topallsd’imports màxims per actuació.

Tràmits simplificats

En la nova convocatòria s’han simplificat els topalls màxims de subvenció. Només n’existirà un, que serà de 60.000 euros. Fotos: PMHB

En diversos casos lasubvenció cobreix lameitat de la reforma

RedaccióBARCELONA

Assessorament | Suport tècnic durant el procésLes sol·licituds per poder-se beneficiar d’aquestes ajudes s’han de presentar

a les Oficines de l’Habitatge de Barcelona, on es presta assessorament i suporttècnic per tal de facilitar el procés. Es pot consultar les adreces i horari, així com

demanar cita prèvia, al web bcn.cat/habitatge i a consorcihabitatgebcn.cat.

16 setembre 2014

Comerç| 18

líniaeixample.cat

La ciutat de Barcelona se situaentre les 10 metròpolis europe-es més atractives per al comerçdetallista internacional i en el toptenmundial en marca global, in-versió estrangera i organitzacióde congressos. Aquestes són al-gunes de les conclusions que esdesprenen de l’Observatori Bar-celona 2014 presentat per l’A-juntament i la Cambra de Co-merç. L’estudi compara anual-ment la capital catalana ambles principals ciutats del món apartir d’un conjunt d’indicadorseconòmics i socials.

Aquest document permetconstatar que la capital catalanamanté un bon posicionamenteconòmic i empresarial en elsàmbits internacional i conti-nental.

Per altra banda, Barcelonatambé va ser considerada l’any2012 com la desena ciutat euro-pea amb més presència del co-merç detallista internacional aEuropa, segons un índex elabo-rat per Jones Lang LaSalle, apartir de l’anàlisi de l’activitat co-mercial al continent de 250 mar-ques importants en l’àmbit mun-

dial. Londres va ser la ciutatamb major presència d’aquestsoperadors, mentre que Barcelo-na va superar altres ciutats comBerlín, Hamburg o Viena.

Pel que fa al comerç detallis-ta de luxe, la capital catalana vapujar una posició i es va situar no-vena en l’àmbit europeu, per so-bre de capitals com Praga o Kíev.

La ciutat és un centre atractiu per al comerç detallista. Foto: Arxiu

Barcelona, entre les ciutats mésatractives per al petit comerç» La capital catalana és una de les 10 urbs amb més botigues de

proximitat, segons un estudi de l’Ajuntament i la Cambra de Comerç

Cor Eixample fa coincidir la passarel·la i l’Street MarketMOSTRA4L’associació de co-merciants Cor Eixample viuràel pròxim 9 d’octubre una jorna-da farcida d’activitats. I és quel’eix comercial celebrarà el seutradicional Street Market de ma-nera conjunta amb la passarel·lade moda dels seus botiguers.

Pel que fa a la passarel·la demoda, des de Cor Eixample in-diquen a aquesta publicació que“tot el que es veurà a la desfiladaes podrà comprar a menys de cincminuts a peu”. Aquesta passa-rel·la de moda s’emmarca en el ci-

cle de desfilades que organitza laFundació Barcelona Comerç.L’acte tindrà lloc al carrer Pro-vença, entre Pau Claris i Passeigde Gràcia, a partir de dos quartsde nou del vespre.

Tanmateix, des d’hores abansja estarà en marxa l’Street Market,les tradicionals botigues al carrerde Cor Eixample que comptaranamb la participació d’entre 25 i 30establiments de tots els sectors.Aquest acte també tindrà lloc a lamateixa ubicació i s’allargarà finsl’endemà, dia 10 d’octubre.

INICIATIVA4El mes d’octubreserà un mes de mercat a la ciu-tat de Barcelona. I és que la cin-quena edició del Mercat de Mer-cats ja escalfa motors per tornara oferir el bo i millor dels pro-ductes dels 39 mercats alimen-taris amb què compta la ciutat.

Aquesta cita tornarà a cen-trar-se especialment en la gas-tronomia, en concret en la cui-na del territori. Les ponències del’Aula Gastronòmica tornaran atenir com a leitmotiv els pro-

ductes que creen orgull de te-rritori, com el gall del Penedèso el marisc del Delta, i elabora-cions que representen algunapart del país.

Enguany el Mercat de Mer-cats comptarà amb una lleuge-ra variació d’horari –se celebraràde les 11 del matí i fins a les 9 delvespre–, però seguirà amb elmateix objectiu de reunir con-sumidors, productors, comer-ciants i cuiners en una fira quel’any passat va comptar amb la

visita de més de 260.000 per-sones.

Igual que en les passadesedicions de la fira, el Mercat deMercats comptarà amb una pro-posta 2.0, amb hashtags a Twit-ter com el #happytapa, unainiciativa molt ben rebuda pelsparticipants la passada edició.

El Mercat de Mercats va re-bre l’any passat el premi a l’Es-deveniment Gastronòmic 2013que atorga l’Acadèmia Catalanade Gastronomia.

RedaccióEIXAMPLE

Un moment de la passarel·la de l’any passat. Foto: Cor Eixample

Una ciutat de mercat

Un instant de la passada edició de la fira. Foto: Ajuntament

Fira | Compte enrere per al Mercat d’AbansL’eix comercial de la Sagrada Família ja prepara el pròxim Mercat d’Abans, una

cita que tornarà enguany els dies 18 i 19 d’octubre al carrer Provença, entreMarina i Castillejos. La cita comptarà amb una mostra d’oficis antics, tallers

d’artesania, jocs infantils, espectacles i un espai gastronòmic amb tapes i tasts.



21 |

16 setembre 2014

Esportslíniaeixample.cat

La 35a edició de la Cursa de laMercè, en el marc de la festa grande la ciutat, tindrà lloc el pròximdiumenge 28 de setembre pelscarrers barcelonins. El recorre-gut de la cursa, que travessaràgairebé de punta a punta el dis-tricte de l’Eixample, serà de 10quilòmetres per on passaran elsprop de 18.000 atletes que jas’han inscrit per participar-hi. Els diners recaptats per les ins-cripcions aniran destinats a ungrup d’entitats de l’àmbit sociali compromeses amb la dura re-alitat d’alguns col·lectius.

Els corredors iniciaran la pro-va a l’avinguda Rius i Taulet, alspeus de Montjuïc, a partir de dosquarts de 10 del matí, d’on es di-rigiran cap a la Gran Via. A la pla-ça Tetuan, el recorregut farà mit-

ja volta i es dirigirà per diferentscarrers de l’Eixample un altre copcap a Montjuïc, on finalitzarà. Lacursa va batre l’any passat el rè-cord de participació, amb propde 17.000 corredors. Enguanyels organitzadors esperen arribarals 18.000.

Aquesta nova edició de laprova ha comptat amb una no-vetat respecte a altres anys, jaque al full d’inscripcions perparticipar-hi es donava la pos-sibilitat d’elegir l’opció ‘Cata-lunya’ al menú de ‘país’ del par-ticipant.

L’organització espera batre el rècord de participants. Foto: Ajuntament

L’Eixample escalfa motors per a la Cursa de la Mercè 2014» La competició travessarà el districte gairebé de punta a punta

» La prova destinarà els seus beneficis a causes socials

Noves beques per facilitarl’accés dels escolars a l’esport

AJUTS4Amb l’inici del nou cursescolar, l’Ajuntament destinarà1 milió d’euros perquè tots els es-colars puguin inscriure’s en ac-tivitats esportives fora de l’horarilectiu. Segons informa el con-sistori, prop de 8.000 escolarsd’entre 6 i 17 anys es podran be-neficiar d’aquests nous ajutseconòmics. La subvenció s’a-torgarà en funció de la renda fa-miliar, amb un màxim de 315 eu-ros per nen i curs. Les famílies in-teressades poden presentar la

sol·licitud d’accés a les beques aqualsevol oficina d’atenció ciu-tadana des del passat 10 de se-tembre. Un dels requisits és quel’activitat es realitzi en una de lesentitats que han estat homolo-gades pel consistori.

Durant aquest nou curs es-colar s’aniran introduint activi-tats relacionades amb esdeve-niments esportius que tenenlloc a la ciutat, com la BarcelonaWorld Race. A més, es poten-ciaran els esports de gel i de neu.

Barcelona es converteix en la capital del ciclisme a mà

HANDBIKE4El handbike és unamodalitat esportiva que permeta les persones amb discapacitatanar en bicicleta. Per practicar-lo és necessari un vehicle de tresrodes amb tot el sistema de pe-dals i frens adaptat per ser uti-litzat amb les mans.

En aquest sentit, Barcelonava acollir fa uns dies la primeraedició de l’Open Handbike, unacompetició que va reunir els mi-llors esportistes d’arreu de l’es-

tat en aquesta modalitat que esva donar a conèixer des que vaser olímpic a Atenes 2004.

A banda d’oferir grans pos-sibilitats d’integració als espor-tistes paralímpics i personesamb discapacitat, aquesta mo-dalitat d’esport adaptat propor-ciona molts beneficis de salut alsqui la practiquen. El guanyadorabsolut de l’Open barceloní va serMartín Bechesi, del CE Handbi-ke Barcelona.

Més de 60 corredors al Ciutatde Barcelona de ciclisme

CICLISME4Els millors profes-sionals del ciclisme en pista co-berta es van citar fa uns dies alVelòdrom d’Horta on van parti-cipar en l’onzena edició del Tro-feu Internacional Ciutat de Bar-celona, una cita que també va ser-vir per commemorar els trentaanys de vida d’aquest equipamentesportiu.

La competició va reunir 60 ci-clistes i 15 equips d’arreu delmón, que va competir en les ca-

tegories júnior, femenina i mas-culina. Les proves més impor-tants, les de classe 1, van ser la Ve-locitat i el Keirin.

Els campions absoluts delCiutat de Barcelona van ser JuanPeralta –guanyador de la provade Velocitat– i Helena Casas,que va assolir la primera plaça aKeirin.

L’edició d’enguany ha estattambé la segona edició del Me-morial Miquel Poblet.

RedaccióEIXAMPLE

Les sol·licituds es poden lliurar des del passat dia 10. Foto: Ajuntament

Salut | Una classe magistral de ‘fitness’ per a tothomDesprés de la bona acollida que va tenir l’any passat, el pròxim 21 de setembre tornaràa celebrar-se el Fitness Day, una iniciativa de l’Institut Barcelona Esports que compta

amb la col·laboració de diferents clubs i entitats esportives de la ciutat. L’acte consistiràd’una classe col·lectiva de fitness i s’inclourà en els actes de les festes de la Mercè.

Agenda| 22 16 setembre 2014líniaeixample.cat

AVUI 16 DE SETEMBRE19:00 My stuff és el documental del mes de la

biblioteca Agustí Centelles. La peça tracta delPetri, un noi de 26 anys que se sent com-pletament perdut. Obra del director Petri Luuk-kainen. / Biblioteca Agustí Centelles.

DEL 19 AL 21 DE SETEMBRE16:00-20:00 Jornada de portes obertes a la Sa-

grada Família, en el marc de les festes de laMercè 2014. Tot i que són gratuïtes, cal ob-tenir les entrades prèviament al web de la Sa-grada Família.

DIMARTS 30 DE SETEMBRE10:00-12:00 Taller Aprenguem en família,

adreçats a les unitats familiars que vulguinenfortir els seus vincles mitjançant el joc i esdebatrà sobre temes relacionats amb lacriança dels fills. / Centre cívic Sagrada Família.

FINS AL 27 DE SETEMBREMatí-Tarda L’aposta catalana. Mostra que ex-

plica de manera atractiva les vicissituds po-lítiques de la Barcelona de 1714, de la Gue-rra de Successió i de la repressió després delsetge borbònic de la ciutat. / Centre cívic Ate-neu Fort Pienc.

FINS AL 28 DE SETEMBREMatí-Tarda Paper, color i tinta. Exposició d’art

xinès que compta amb obres de Yang Shun,Hu Youben i Xu Zonghui, les quals es distin-geixen pel diàleg i revisió constant de les tèc-niques de la pintura tradicional. / BibliotecaSagrada Família.

A PARTIR DEL 2 D’OCTUBRE18:00Taller de música per als més petits, a tra-

vés de diversos instruments que es creen enunes sessions on els més petits aprenen a es-coltar i a identificar cançons populars. /Centre cívic Casa Elizalde.

A PARTIR DEL 3 D’OCTUBRE16:30 Taller de massatge infantil per a nadons

de 0 a 6 mesos. Aquesta és una altra mane-ra de comunicar-se i compartir experiènciesamb el nadó. / Centre cívic Sagrada Família.

DILLUNS 29 DE SETEMBRE17:30 Taller d’aikido, que pretén fer descobrir els

seus participants un art marcial que estudiala consciència, l’energia, el moviment i la co-ordinació. / Centre cívic Sagrada Família.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

Espai a l’Av. Mistral amb jocs i tallersadreçat a infants de 4 a 12 anys i lesseves famílies. Hi haurà un espectacled'animació musical a càrrec de Noé Ri-vas. En cas de pluja, l’activitat es tras-lladarà al Centre cívic Cotxeres Borrell.

Sortim al carrer!Festa dels casals infantilsDv. 26 de setembre a les 17:00

AGENDA MENSUAL

Visita recomanada a partir dels 12 anysper a tot aquell que vulgui descobrirels secrets de La Pedrera, aspectes quepocs barcelonins coneixen i que restenamagats a l’ull nu. / Fundació Cata-lunya-La Pedrera

Visita comentadaL’altra Pedrera

Ds. 20 de setembre a les 12:15

Els britàncs Klaxons seran els caps decartell del concert de l’Antiga FàbricaDamm, en el marc de la Mercè 2014.El grup presentarà els temes del seunou disc, Love frequency, on mesclenpop amb sintetitzadors. / Antiga Fà-brica Damm

Antiga Fàbrica DammKlaxons

Ds. 20 de setembre a les 22:00

Taller on s’ensenyaran tècniques bà-siques per iniciar-se en el món del run-ning. Ecalfaments, respiració, estira-ments i ritmes, són alguns dels ele-ments del taller. / CC Sagrada Família.

Taller Running Navas

A partir del 30 de setembre


| 24 16 setembre 2014líniaeixample.cat Pròxima edició: 15 d’octubre

Documents

Eixample 44