ELS DINOSAURES DELELS DINOSAURES DELPIRINEUPIRINEUIS

SN

1760

-139

8

No79 - JUNY DEL 2010 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 10 NÚMEROS L’ANY

INCLOUEL SUPLEMENTESPECIAL ESTIU!Ens retrobem alsetembre!

El mes de març passat, nosaltres, alumnes de 5a i de 4a dels col·legis Pierre Fouché (Illa),la Garrigola (Perpinyà) i Jean Moulin (Arles) vam despenjar la lluna.

Per aconseguir-la vam anar tot primer a la Ciutat del’Espai (Tolosa) per trapar el vehicle que

necessitàvem: un coet.Uns nois molt simpàtics ens van fer caminar i

voltar de caps per avallcom veritables astronautes. Era genial!!!

L’endemà visitàvem els escorxadors, unmuseu, sí sí!A l’entrada, un enorme elefants’aguantava sus de la trompa amb lesquatre potes enlaire. Ei, potser elltambé vol viatjar a la lluna!!!Emprés, direcció Àger, al ParcAstronòmic del Montsec.De nit i amb un telescopi gegant vamobservar el planeta Saturn i els seusanells, a més del planeta Mart i moltesconstel·lacions. Fantàstic!!!

SUMARIP. 3 Còmic: FredolicP. 4 Natura: El CanigóP. 5-8 Quadern d’estiuP. 9 Descoberta: Solsticis,equinoccis i festes popularsP. 10-11 Descoberta: Elsdinosaures de Coll de NargóP. 12 Còmic: Pitx i Llemec

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’Associació pera l’ensenyament del català). Informacions, abonaments:04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa delsPaïsos Catalans, P1, 66860 Perpinyà - www.aplec.cat -aplec.catala@hotmail.com - revista.mildimonis@gmail.comDirect. public.: Miquela VallsRedactora: Myriam Almarcha París - Comissió editorial,trad., correc. M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A.Baylac Ferrer, X. Beltran.Paginació: APLEC - Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà - RC491986659 - Com. par.: 0910G87167. Tiratge: 3000 exem-plars. Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan(04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

P.2

Aqueix apartat t’és reservat! Aprofita-lo! Envia’ns fotos de les teues activitats amb un petit comentari!

ACTUALITATACTUALITAT

OBJECTIULLUNA!

L’últim dia: Barcelona iel museu de la ciència: el

Cosmocaixa. Súper divertit!!!Els profes ens van deixar fer totes

les experiències… Des de les il·lusionsd’òptica fins a l’observació d’un bosc

tropical inundat… una meravella!!!Abans de marxar vam saludar la

Sagrada Família i ens vam fer algunesfotos al Parc Güell.

Al vespre arribàvem als nostres col·legis respec-tius, un xic cansats, però amb el cap ple de

somnis...

Saturn

Escultura de bronze deMiquel Barceló anomenada

"Elefant dret".

FREDOLIC

Trad. ABF.

P.3

PARA DE PINTAR!!I DIGA'M ON ÉS EL MEU FORAT

DE VERITAT!!

QUIN DIA TAN BO QUE

FARÀ AVUI!

EEH... ARA NO ME'NRECORDI... TINC COM UN

...FORAT!

AQUEST NIN SÍ QUESAP GUARDAR LASANG FREDA!

CADASCÚ SE FA EL

FORAT ON POT!

EL FILÒSOF VA DIR:"BANY MATINER,CARA DE MARINER."

EL FILÒSOF SÍ QUE ENSABIA DE FILOSOFIA!

FFFFRRRR EEEEDDDD OOOO LLLL IIIICCCC!!!! JA VINC, JA VINC!

ESPLOTX!

«La muntanya sagrada dels cata-lans i del Pirineu». Així és com unmunt de gent veu el Canigó.

Catalunya i la plana del Rosselló noserien pas ben bé les mateixes sensela presència de la seua majestat. Sovint ha estat comparat a l’Olimpo al Fuji Yama perquè inspira admi-ració, respecte o meravellament,amb els seus colors clars i constras-tats, la seua posició immillorable imàgica: entre cel i terra, envoltat denúvols i il·luminat de neu com uncim del Pirineu que domina la mar.El desnivell impressionant (2785 m)tan a prop de les platges mediterrà-nies (tot just a uns 45 km de dis-tància) li havien donat finsal segle XIX la fama deser el pic més alt delPirineu. Els estudio-sos romans i grecsde l’Antiguitat jal’havien descrit comuna muntanya ex-cepcional. I a unaèpoca més recent (1911),l’escriptor Rudyard Kipling, autor del Llibre de la jun-gla explicava el seu encantamentdesprés de l’estada que hi va fer.

El Canigó marca els esperits dels quiel contemplen i els catalans l’hanconvertit ensímbol d’identi-tat, en far dellur terra, enbressol de lanació. Cadaany, és el lloc deretrobamentdels que hivénen a revita-litzar la flamade Sant Joan, escampada des del focencès a la cima fins a tots els poblesdels Països Catalans.Mig història i mig llegenda, el

gegant muntanyenc provocadevoció i temences. Diuenque se n’arriba a veure el reflex des de Mar-sella! El rei català Pere IIja n’explica l’ascensió a la seuacrònica del 1285. Els

escriptors n’han tretrelats com El Canigó de

Josep Ribas, poemes com Canigóde Jacint Verdaguer, o cançons comMuntanyes regalades.

És envoltat de misteri i supersticions:les fades i encantades s’hi estan

enmig de boscos i llacs, les seues flors iherbes reunidesen ramallet deSant Joan gua-reixen de moltsmals, el ferro deles seues mines,diuen que pothaver provocat

els accidents dels avions que s’hi vanestavellar (en 1943, 1961, 1967), el pri-mer rei català Guifré el Pilós s’hi varetirar per morir, a l’abadia de SantMartí que havia fet construir ara famil anys. El 1943 va saber amagarels resistents de Vallmanya perse-guits pels nazis.

El Canigó és a la vegada alturainaccessible i ascensió a l’abast de tothom. La pujada és fàcil des delXalet dels Cortalets o més dura pelsqui parteixen dels peus de la seuafalda. Sempre la passejada és un viatgefloral enmig de la riquesa botànicaexcepcional de les 9.941 hectàrees dereserva natural.

PPeerr lllleeggiirr::

- CCaanniiggóó.. LLaa mmuunnttaannyyaa mmííttiiccaa ccaattaallaannaa, Didier Payré Roig, Farell, Barcelona, 2005- EEll CCaanniiggóó.. HHiissttòòrriiaa ii mmiittee, Josep Ribas,Eumo, Vic, 1996- CCaanniiggóó, Jacint Verdaguer (i traducció enfrancès de Miquela Valls), Terra Nostra,Prada, 2003-2004

P.4Text i fotos de l’Alà Baylac Ferrer

MMUUNNTTAANNYYEESS DDEELL CCAANNIIGGÓÓFFrreessqquueess ssóónn ii rreeggaallaaddeess

NATURA

Taurinyà, a la falda del Canigó

La

picadel Canigó

Baixant pel Barbet s’endevina Prada

VISCA LES VACANCES!VISCA LES VACANCES!

Quadern d’estiuQuadern d’estiuSSUUDDOOKKUUSS

P.5

T G C B P H A I D B Z G Z I E T O E N T V C M A A A V R A N I S V L C O Q N N N S F D J X F Y M A A P B T F Y C W P T F W I E U L T M T L A R B V A B M W V B P L F V A D Y Q J L F A G G E E O O J J O K T K P R M N S B C G M L V R R R K P W Q E I X M O J A A L P F S S T A E G C E Z C Z E R V L V O U L G A T S A H R E S T I U R T L Z K C N I O M W C N G O R Z X X J C S L P S Z Z G W K A M A G E G A L O S A R A P X Y H H S U C S Q E M T K N V U J T

63

62

91 54

74

962

8

4859

31

374

2

539

787

3851

73

275

472

8

61

9879

35

5

14687

4

9 12

4

9

93

8487

4

9 5168

9734

461

8

6

3

25 914

BANYADORCALORESTIUGELAT

PARA-SOL

PISCINAPLATJASORRA

TOVALLOLAVACANCES

Reunint les lletres del mateix color, traparàs 2 mots de 6 ca-selles, 2 mots de 7 caselles, 2 mots de 8 caselles del mateixcolor. Totes aquestes paraules surten en aquest Mil Dimonis.Estiuegem!

SSOOPPAA DDEE LLLLEETTRREESS

I T L S E S R

S I F T S C A

O B N G E A R

A L C C O I S

U L I E U R A

I N C E S E A

CCEERRCCAAMMOOTTSS

P.6

EL GALL DE BOSC, L’ANEC I L’OCA

Una vegada, una oca i un ànec van trobar un vell gall de bosc.-Vola amb nosaltres cap al sud, gall de bosc –li van dir–, si no a l’hivern et

moriràs de fam.-No, no volaré amb vosaltres –respongué el gall-.

Si me’n vaig, la gent ho passarà malament.-Doncs nosaltres ens n’anem. No passarem pas l’hivern aquí. Hi fa fred.

L’home no es morirà sense nosaltres. A l’hivern pot pescar i menjar peix. Elpeix no se’n va mai enlloc; és aquí, als llacs, hi viu estiu i hivern.

A més, l’home té encara altres aliments. En sentir això, el gall de bosc digué a l’oca i a l’ànec:

-Quan vinguin les fortes gelades es glaçaran els llacs i els rius, es cobrirand’una gruixuda capa de gel. Aleshores, la gent tindrà grans dificul-

tats per pescar. Sense mi, es moriran de fam.-I tu què menjaràs l’hivern? Digues.

El gall de bosc respongué:-De menjar en tinc molt. L’hivern, menjaré agulles de cedre.

-Amb aquest nodriment no viuràs pas gaire. Si no vols volar amb nosaltres, nosaltres t’hi obligarem.

L’oca i l’ànec agafaren el gall pel pap i se l’emportarena terres més tèbies. El gall plorà tant que les llàgrimes li enrogiren les plometes de les celles. L’oca i l’ànec

abandonaren el gall i volaren cap al sud. D’aleshores ençà, el gallde bosc té les celles roges de les llàgrimes.

Literatura de les nacionalitats soviètiques del Gran Nord. Ed. El Trabucaire (1987)l·lustracions de Dany Soulié

Conte ket*Els kets (que vol dir «els homes») són un poble d’uns 1500 habitants vivint a Sibèria, vora

el riu Ienissei (Riu de Rússia, a la Sibèria central, té 4 092 km de longitud!) i parlen una llengua siberiana d’origen desconegut. El conte transcrit aquí ha estat traduït des rus al català.

És el testimoni de l’actitud de l’època soviètica d’intentar recuperar i assimilar les cultures dominades del seu imperi. L’editorial del Trabucaire els va publicar arran d’una visita a

Perpinyà de diversos escriptors de nacions minoritàries, el 1985.

P.7

EL GALL DE BOSC, L’ANEC I L’OCAConte ket*

Una vegada, una oca i un ànec van trobar un vell gall de bosc.-Vola amb nosaltres cap al sud, gall de bosc –li van dir–, si no a l’hivern et

moriràs de fam.-No, no volaré amb vosaltres –respongué el gall-.

Si me’n vaig, la gent ho passarà malament.-Doncs nosaltres ens n’anem. No passarem pas l’hivern aquí. Hi fa fred.

L’home no es morirà sense nosaltres. A l’hivern pot pescar i menjar peix. Elpeix no se’n va mai enlloc; és aquí, als llacs, hi viu estiu i hivern.

A més, l’home té encara altres aliments. En sentir això, el gall de bosc digué a l’oca i a l’ànec:

-Quan vinguin les fortes gelades es glaçaran els llacs i els rius, es cobrirand’una gruixuda capa de gel. Aleshores, la gent tindrà grans dificul-

tats per pescar. Sense mi, es moriran de fam.-I tu què menjaràs l’hivern? Digues.

El gall de bosc respongué:-De menjar en tinc molt. L’hivern, menjaré agulles de cedre.

-Amb aquest nodriment no viuràs pas gaire. Si no vols volar amb nosaltres, nosaltres t’hi obligarem.

L’oca i l’ànec agafaren el gall pel pap i se l’emportarena terres més tèbies. El gall plorà tant que les llàgrimes li enrogiren les plometes de les celles. L’oca i l’ànec

abandonaren el gall i volaren cap al sud. D’aleshores ençà, el gallde bosc té les celles roges de les llàgrimes.

Literatura de les nacionalitats soviètiques del Gran Nord. Ed. El Trabucaire (1987)l·lustracions de Dany Soulié

Conte ket*Els kets (que vol dir «els homes») són un poble d’uns 1500 habitants vivint a Sibèria, vora

el riu Ienissei (Riu de Rússia, a la Sibèria central, té 4 092 km de longitud!) i parlen una llengua siberiana d’origen desconegut. El conte transcrit aquí ha estat traduït des rus al català.

És el testimoni de l’actitud de l’època soviètica d’intentar recuperar i assimilar les cultures dominades del seu imperi. L’editorial del Trabucaire els va publicar arran d’una visita a

Perpinyà de diversos escriptors de nacions minoritàries, el 1985.

AAccttiivviittaattss dd’’eessttiiuuAAccttiivviittaattss dd’’eessttiiuuTT’’aanniimmeess aa ffeerr uunn ggeellaatt??

QQuuèè ttee ccaall??

Ingredients:

- 3 ous- 200 g de nata muntada- 3 cullerades de sucre (si la nata és dolça, posar només 1 cullerada)

CCoomm hhoo ffeemm aaiixxòò??Preparació:

1. Separar els rovells de les clares.

3. Afegir la nata i remenar-ho bé.

5. Buidar-ho en unmotlle i posar-lo alcongelador.

Consells: Posar el motlle buit en fresc, a la nevera, una horada abans d’emplenar-lo.

Variacions: es pot afegir cacau en pols o cafè soluble per fer gelat de xicolata o de cafè.

2. Afegir el sucre als rovells i remenar fins que s'hagi fos elsucre (sortiran bombolles).

4. Afegir les clares a punt de neu i remenar.

Com t’ho fas?1. Pinta el teu taulell de joc(cartró de 20cm x 20cm) d’uncolor que t’agradi, o enganxa-hi un full de paperde color per sobre. 2. Agafa un full de color dife-rent i retalla 9 rodones de 3cm dediàmetre.3. Pren un altre full amb color diferent i retalla 6 tires de 19cm per1cm i 2 de 26cm per1 cm4. Enganxa tots aquests elementsseguint el model i a jugar!!

Com jugar a rengleta?Cada jugador té 3 fitxes d’un mateix color alíneats sobre

un costat oposat.Cada ú al seu torn desplaça unpeó per anar cap a una base

lliure. Les fitxes poden ser desplaçadesd’una base cap a tots els sentits ipoden saltar una base (i només

una) ocupada per una altra fitxa.Qui guanya és el que

reix alinear les seues 3 fitxessobre qualsevol línia.

Què te cal- Un cartró o una fulla espessa de 20cm x 20cm com a mínim- Fulls de colors o paper blanc pintat- 6 taps d’ampolla de plàstic (3 d’un color, i 3 d’un altre color)

Fabrica el teu joc de rengleta

L’avantatge d’aquest joc és que te’l pots fer seguir fàcilment a pertot on vagis, sinó també hiha dues variants per jugar a la platja o al carrer!

Per jugar a la platja:• 3 petxines d'una mena• 3 petxines d'una altra mena• Sorra!• Dibuixar un gran quadrat sobre la sorra, les 2

diagonals a l’interior del quadrat, les 2 medianes, i les 9 bases sobre les interseccions.

Per jugar al carrer:• Un guix• 3 pedres de mateixa mida o color • 3 pedres de mida o color diferent• Dibuixar amb el guix un grand quadrat al sòl,

les 2 diagonals a l’interior del quadrat, les 2 me-dianes, i les 9 bases sobre les interseccions.

Les regles del joc són les mateixes!P.8

La durada del dia i de la nital llarg de l’any és passempre igual, ho sabíeu? Sabeu què són els solsticisi els equinoccis? Aquests quatre esdeveni-ments astrològics ritmenel nostre any, marcant-loamb les 4 estacions.

Ara que arribem cap a l’estiuel dia es fa més llarg. Aviatarribarem al solstici d’estiu,que és quan el sol passa pelprimer punt de Càncer, capal 21 o el 22 de juny, el diamés llarg de l’any! I això també passa al desem-bre però a l’inrevés, quan ar-ribem cap a l’hivern els diesse fan més curts, quan el solpassa pel primer punt de Capricorn, cap al 21 o el 22 dedesembre, el dia més curt del’any.

Aquests dos solsticis mar-quen el pas de la primaveracap a l’estiu i de la tardorcap a la primavera.

Coincideixen amb la festa deSant Joan i de Nadal totesdues arrelades d’una certamanera al foc.

A l’origen la festa de SantJoan era una festapagana, se diu que feien fogueres perquè no es facimai fosc durant la nit méscurta de l’any!Nadal és una festa cristianatambé que a l’origen era pa-gana. Existia sota formes di-ferents per celebrar elsolstici, per exemple a Catalunya, la tradició delTió, originàriament consistiaen un tronc encès de la llarde foc, i el regal era l'escalforque proporcionava.

La Terra durant el solstici d’estiu

Equinoccis, solsticis i festes populars

L'equinocci és cada un delsdos moments de l'any enquè el sol creua l'equadorceleste. Durant els equinoccis, lanit i el dia duren igual entot el món, excepte en elspols. Marquen el pas de l’hiverna la primavera i de l’estiu ala tardor.L’equinocci de primavera caucap al dia 21 de març i l’equi-nocci de tardor cap al 22 desetembre.Durant l’equinocci de priva-mera, el dia de Sant Josep secelebren les falles a València,una festa també relacionadaamb el foc. L'origen de lafesta és pagà i és semblant alde les Fogueres de Sant Joan,puix que prové del costumllatí d'encendre fogueres pera donar la benvinguda a laprimavera.

A la ciutat de València, latradició mil·lenària va deri-var en cremar els trastosvells al final de l'hivern, i enparticular els fusters, el diade Sant Josep, llur santpatró.

Antigament se celebravendues festes de Sant Miquel,una el 8 de maig i l’altra el29 de setembre. Aquestesdues havien marcat per la pa-gesia dos moments impor-tants, eren les portesd’entrada i sortida dels tre-balls d’estiu, i marcavenl’anada i tornada dels ramatsa la muntanya. Avui, mentreper Sant Miqueló quasi s’hadeixat de celebrar, la “sant-miquelada”: a finals de se-tembre, assenyala encaral'inici del període de celebrarmoltes fires agrícoles i rama-deres.

Solstici: del llatí solstinium compost de sol i status, participi destare 'estar dret; aguantar-se'.

Equinocci: del llatí aequinoctium, compostde aequus 'igual' i nox,noctis 'nit'.

La Terra durant els equinoccis

Fixa’t en aquesta fotofeta a Turquia perTunc Tezel, astrofotògraf turc.Ha fotografiat el Sol acada hora durant el diamés llarg de l’any1

(solstici d’estiu), du-rant el dia més curt2 (solstici d’hivern) i durant un delsdies on la nit dura igual que el dia3 (equinocci). P.9

11

33

22

Text de la Xarlena Beltran

La Terra durant el solstici d’hivern

Gràcies a la prospecció, l’excavació, la restauració,l’estudi i la classificació, la paleontologia ha iden-tificat restes d’organismes que van viure a la Terraen èpoques passades. S’han conservat en les roquespreservant tota traça de vida del nostre planeta familions d’anys… com ara la dels dinosaures.

El Límit K-T és el nom que els científicsdonen al període entre les eres secundària i

terciària, fa 65 milions d’anys!

Després d’haver viscut més de 180 milionsd’anys, els dinosaures del cretaci desapareixendeixant la plaça als mamífers a l’era terciària.

La biosfera és totalment renovada. Fins llavors laTerra era ocupada per aquests rèptils amb columnavertebral, quatre extremitats i una pell imperme-able recoberta d’escates, anomenats dinosaures. Escaracteritzen per llur coll flexible en forma deessa, el caminar digitígrad o l’os sacre que com amínim té 3 vèrtebres. El jaciment de dinosaures de Coll de Nargó,

a l’Alt Urgell, és un dels tres més importants del món.

S’hi han trapat petjades, restes fòssils vegetals,ous i nius de dinosaure! El gran protagonistad’aqueixa zona és el titanosaure... un herbívor quepodia arribar a mesurar entre 9 i 12 m de llargàriai pesar unes 17 tones. Utilitzava les urpes de lespotes davanteres i la seua llarga cua per defensar-se dels depredadors. El seu crani era petit.

Les planes al·luvials de Coll de Nargó eren idealsper posar ous que no eren incubats. L’abundant idiversa fauna i flora marina acompanyava elsmars que recobrien un terç dels continentsactuals. La proximitat de l’aigua i la vegetaciócontribuïen a fer-ne un indret segur i propici perdipositar els ous.

Els ous fòssils ques’han trobat feienentre 4 i 45 cen-tímetres. Alguns tenien elsembrions al seu inte-rior, el que n’ha permèsun estudi detallat. Podienser esfèrics, ovoides o el·líptics allargats.

Recreació d’un embrió de dinosaure. La majoria dels ous mesuren 20 cm de diàmetre.

Recreació d’ou rodó i d’ou ovalat

Text i fotos de la Myriam Almarcha París

DESCOBERTADESCOBERTA

FFFF AAAA 6666 5555 MMMM IIII LLLL IIII OOOO NNNN SSSS DDDD '''' AAAA NNNN YYYY SSSS

P.10

Reproducció del crani d’un tiranosaure, l’original és alMuseu Americà d'Història Natural.

Les femelles es reunien i feien laposta d’ous en grup.Algunes excavavenun forat a la sorra,d’altres construïen monticles de branques i fang.

Del 14 d’abril 2009 al 14 de febrer del 2011 el Museu d’Història Natural de París presenta l’exposició “Dans l’ombre des Dinosaures” (www.mnhn.fr/dinos)

Alguns estudis confirmen que com més gruixudaés la closca, més gros és l’ou.

L’estructura acostuma a ser rígida i és formada perunitats de carbonat càlcic, és perforada per canalsrespiratoris que permeten l’intercanvi de gasos, raóper la qual la closca no pot ser gaire espessa i variaentre 1 i 5 mil·límetres. La sensació en tocar-la és d’una superfície que potser llisa, rugosa o nodular. Les troballes en el jaci-ment paleontològic d’aquesta vall del riu Sallentdemostren que es tracta d’una vertadera zona deposta en grup ja que els nius són molt propers elsuns dels altres. S’han arribat a tro-bar 25 ous reagrupats.La gran extinció es produí fa 65milions d’anys amb la desapariciódel 75% de les espècies animals (dinosaures, rèptils marins ipterosaures).

Cap animal de més de 30 quilosno va sobreviure. Fou un gran as-teroide o cometa que va envestircontra la terra causant un grandesastre ambiental, teoria avala -da pels científics recentment.

Paleontologia: del grec paleo (antic), ontos (vida, ésser),logia (estudi, ciència), ciència que estudia els fòssils.Límit K-T: abreviació referent a l'extinció del Cretaci-Ter-ciari.Cretaci: darrer període de l'era secundària, situat abans deljuràssic i després del paleocè (era terciària). Tots hem visto sentit parlar del film Jurassic Park de Steven Spielberg onl’ésser humà i el dinosaure comparteixen pantalla. En lahistòria de la humanitat l’home i els dinosaures no vancoincidir mai!Biosfera: conjunt dels éssers vius a la Terra.Dinosaures: prové del grec deinos (terrible, poderós) i desauros (lluert o llangardaix).

Digitígrad: del llatí digitus (dit). Mamífers terrestres queen caminar posen només els dits sobre el sòl i deixen laplanta enlaire. Titanosaurus: prové del grec titani (gegant) i de sauros(lluert).Pterosaures: dinosaures amb ales membranoses aguantadesper un sol dit, crani molt desenvolupat, dents punxegudes ibec molt fort.

MUSEU LÍMIT K-TCarrer de la Unió nº 10

25793 Coll de Nargó - Alt Urgellwww.collnargo.com

Zona de postes a Coll de Nargó.

Fòssils d’ous aïllats.

Principals àrees pirinenques amb jaciments de dinosaures:

1. Àrea del sinclinal de Vallcebre (Berguedà)2. Àrea de Coll de Nargó (Alt Urgell)3. Àrea de Tremp-Isona (Pallars Jussà)4. Àrea del sinclinal d’Alger (la Noguera)5. Àrea d’Arèn (Osca)6. Àrea de les Corberes orientals7. Àrea de l’Auda (El museu dels dinosaures -11260 Espéraza -www.dinosauria.org)8. Àrea de l’Arieja

AAAA CCCC OOOO LLLL LLLL DDDD EEEENNNN AAAA RRRR GGGG ÓÓÓÓ

FF AA 66 55 MM II LL II OO NN SS DD '' AA NN YY SS(((( AAAA LLLL TTTT UUUU RRRR GGGG EEEE LLLL LLLL ))))

P.11

Mapa extret del llibre "Els Dinosaures dels Pirineus" - Zenobita edicions (2006)

PITX I LLEMEC

Trad. MAP

TENS GANES DEFER PUBLICITAT… O

D’ESDEVENIR UNA STARDE MAGAZINE?

BON DIAPITX!

AIXÍ?

LLEMEC!QUÈ VOL DIR AIXÒ!VULL SER CÈLEBRE INO PAS UNA MALABÈSTIA HORRIBLE I

PERILLOSA!

EPSLLEMEC FAIG UNA

SÈRIE DE FOTOS, "UN BOOK", NO?

L’ENVIÏ A UN EDITORDE PUBLICITAT I

JA ESTÀ, ETS FAMÓS!!

I ARA, SORPRÈS, RADIANT DE FELICITAT…

SÚPER BÉ!

IMPECABLE!

GENIAL!

JA HO SÉ,MES…

ÉS CLAR! AU, FES-ME UN POSAT

ATRACTIU…

VA, FES D’ESNOB… PERFECTE!

PER ACABAR… ME’NPOTS FER UNA DE L’ESTIL"SERIAL KILLER", O BÉ

"HALLOWEEN"?

I EL SEDUCTOR… AI! ET SALL BÉ! ETSUN PROFESSIONAL EH!

CAL QUE T’HIFACIS A LA IDEA!

AVUI JA NO

I BÉ… T’EXPLIQUIDONCS… QUÈ

DIUS?!

2 MESOS MÉS TARD…

EL DETECTIU

APARICIÓ

DELMON

STRE DE

LA SELV

ANEGRA

I OBSCU

RA!!!

UN TESTIM

ONI

EXPLIC

A…

FLAIX

FLAI

X

FLAIX

FUNCIONA ALLÒ DETENIR CARA DEBONA PERSONA!