ISSN17

60-139

8

No111 -NOVEMBRE - DESEMBRE DE 2014 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

PARTICIPA - CÒMICS - GOSSOS - PEDRES DE LLAMP - MUR DE BERLÍN - JOCS

Ambl’ajudade:

Mil Dimonis és una publicació del’APLEC (Associació per al’ensenyament del català).

RC 491986659IInnffoorrmmaacciioonnss,, aabboonnaammeennttss::

04 68 66 22 11APLEC, Universitat de Perpinyà,Casa dels Països Catalans, P1,

66860 Perpinyàaplec@aplec.cat - www.aplec.cat

mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any:

Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€

DDiirreeccttoorraa ddee llaa ppuubblliiccaacciióó:: Miquela Valls.

RReeddaaccttoorraa:Myriam Almarcha París.

CCoommiissssiióó eeddiittoorriiaall,, ttrraadduucccciióó ii ccoorrrreecccciióó::

M. Valls, P. Narach, M. AlmarchaParís, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

PPaaggiinnaacciióó:: APLEC.

IImmpprreennttaa:: Enrich, 66000 Perpinyà

DDiiffuussiióó:: Routage Catalan: 04 68 92 88 00

routagecatalan@wanadoo.frTTiirraattggee::

3500 exemplars. Mensual en català.

Amb el suport de:

Una publicació de:

Il·lustració de la portada:Montse Mayol Mas

PARTICIPA!PARTICIPA!

P.2

A l’escola A l’escola Josep Sebastià PonsJosep Sebastià Ponsde Ribesaltes, de Ribesaltes,

petits i grans hanpetits i grans hanmenjat castanyes imenjat castanyes i

panellets!panellets!

Elaboració dels panellets Elaboració dels panellets al restaurant escolaral restaurant escolar

CASTANYADA A CASTANYADA A RIBESALTESRIBESALTES

P.3

ANIMALSANIMALS

GOSSOS GOSSOS CATALANSCATALANS

Text de l’Anton

i Cou

dert

GGooss dd''aattuurraa ccaattaallàà

CCaa ddee bboouu

És una raça de ca que prové dels Pirineus i que s'ha estès a les regions de pastures gràcies a la seua capacitat a conduir els ramats. Són els fidels dels seus amos.

Foto: M

ałgo

rzata Miłaszew

ska

Anomenat popularment podenc eivissenc.És una de les races més velles del món. Elsfenicis l'haurien portat quan van arribar al'illa. En aquella època eren particularmentpreuats. Aïllat a Eivissa, aquest ca encaraconserva la mateixa aparença que fa 2500anys. Avui dia, se’l troba essencialment aMallorca i a Eivissa.

CCaa eeiivviisssseenncc

Te presentem la Xaia! Té 2 anys i li agrada molt fer excursionsa la muntanya i jugar amb pilotes!

Foto: Florian Mienville

Aqueixos gossos de presa ibèrics -portats durant les conquestes de Mallorca- creuats amb ggoossssooss ddee ppaassttoorr han donat naixement al ca de bou. La raça es va barrejar amb elsggoo ssssooss ddee ccoommbbaatt (bulldogs) provinents d'Anglaterra. El ca de bou era un ggooss ddee gguuààrrddiiaaque defensava les vaques. Avui és un company fidel.

P.4

JOCSJOCS

Reunint les lletres del mateix color, trobaràs 2 mots de 6 caselles, 2 mots de 7 caselles, 2 mots de 8 caselles. Totes aquestes paraules surten en aquest Mil Dimonis.

L S X D C O T

E L R U O R E

P C Í C G G S

O U E J A N I

O S E T S M A

E S S L O S E

CERCAMOTS

SUDOKUFÀCIL SopadeLletres

BARRERACAIGUDACONTROLFRONTERAIMPEDIR

MIRADORREUNIFICAR

SEPARARTANCA

TERRITORI

K C A J X E M D L E T R R Y Q U P A A R E T N O R F E P R U I D A I F C A A L Z C U Z C H R J S P G H E B Q C I N F I Q Z A V J H U C M T K I I W Q U Y W R K P I D E O B T F A I I L R K A I Z R A U G M I C O Z D X P H P R X R F X D C O X S Y N O V I E R S F A T A N S Z X H L T T I S T T R M R T W A V A O H D Y A O I E X K R Q F E R I E D N I M I R A D O R L I V P R C L B J F R P K L Y T R M O A V J B T O A T U L X L I T R J A E D W Y B L I L Z D

AANEMNEM AA CAÇARCAÇAR

BOLETSBOLETS??

MITJÀ

P.5

P.6

HISTÒRIAHISTÒRIA

Els alemanys assalten el Mur de Berlín (Berliner Mauer en alemany)que separava en dos la capital i el país des de feia 2288 aannyyss.

El Mur era una barrera de 115555 kkmm entorn de Berlín Est (4411 kkmm a l’in-terior de la vila) que tallava 119933 ccaarrrreerrss ii vviieess.

El nom ve dels 330000 mmiirraaddoorrss, quilòmetres de filferro espinós, 660000 ggoossssooss i1155..000000 gguuaarrddeess que feien impossible pels alemanys passar d’un costat a l’altre.

La caiguda del Mur de Berlín marca la fi de la Guerra Freda queeennttrree 11994477 ii 11998899 oposa les dues superpotències mundials i llursaliats: EUA i el camp capitalista contra URSS i el band socialista.

El Mur de Berlín prohibia als alemanys de l’Est de sortir de lazona controlada pels comunistes. S’avalua que eennttrree 220000 ii11220000 ppeerrssoonneess van perdre la vida intentant saltar la tanca.

99 ddee nnoovveemmbbrree ddee 11998899

UUnnaa cciiuuttaatt ttaallllaaddaa eenn ddooss

UUnn TTeellóó dd’’AAcceerr

LLaa ffii ddee llaa GGuueerrrraa FFrreeddaa eenn ddiirreeccttee aa llaa tteellee

CCeenntteennaarrss ddee vvííccttiimmeess

Altres murs de la vergonyaLa separació d’un poble i limitació de la llibertat de les persones ha servit de model per altres països. D’altresmurs són encara en construcció.

22 ccaammppss eennffrroonnttaattss:: • L’Alemanya de l’Oest, els Estats-Units, el Regne Unit iFrança: les democràcies occidentals.• L’Alemanya de l’Est, la Unió Soviètica (URSS) i les dictadures comunistes.

FA 25 ANYS, QUEIA EL MUR DE BERLÎN FA 25 ANYS, QUEIA EL MUR DE BERLÎN

P.7

DE DOS ESTATS SEPARATS

A UN SOL PAÍS REUNIFICATEl Mur va començar deser construït al mig de Ber-lín. Després va envoltartota la zona oriental. I fi-nalment va tancar la tota-litat de la frontera entre laRFA (a l’oest) i la RDA (al’est).

Va representar la separa-ció del poble alemany en dos estats, després de la 2a

Guerra Mundial, cada

LLeess dduueess ppaarrttssddeell ppaaííss vvaann sseerrrreeuunniiddeess eell 11999900::vvaa sseerr llaa rreeuunniiffii--ccaacciióó aalleemmaannyyaaband essent controlat peruna de les dues superpo-tències, EUA i URSS.Són les reformes a la Unió Soviètica cap a més de-

mocràcia que van perme-tre la reunificació de lesdues parts d’Alemanya.Va desaparèixer la Repú-blica Democràtica Alema-nya (RDA) i el seu territoriva ser integrat a la Repú-blica Federal Alemanya(RFA) que ja era membrede la Unió Europea.Berlín també reunificat haesdevingut la nova capi-tal.

AAllttrreess mmuurrss ddee llaa vveerrggoonnyyaaLa separació d’un poble i limitació de la llibertat de les persones ha servit de model per altres països. D’altresmurs són encara en construcció.

EEllss EEssttaattss UUnniittss dd’’AAmmèèrriiccaa: 500 kmde mur a la frontera sud amb elMMèèxxiicc per impedir que els ciutadans(pobres) d’Amèrica Llatina entrin.

IIssrraaeell: Més de 700 km de murallade ciment de 8 metres d’alt per pri-var els ppaalleessttiinnss de poder venir alseu territori.

EEssppaannyyaa als enclavaments de Ceutai Melilla: tanques i murs per impedirque estrangers puguin entrar als terri toris que controla al MMaarrrroocc.

Text de l’Alà Baylac Ferrer

SEGUR QUE TOMBA, TOMBA, TOMBA…SEGUR QUE TOMBA, TOMBA, TOMBA…

MUR DE BERLÍNMUR DE BERLÍN

LÈXIC

GUERRA FREDA: conflicteconsiderat de menys in-tensitat perquè les su perpotències s’en fron-taven de manera indi-recta i que feien servirsobretot l’amenaça i lapor.

TELÓ D’ACER: separaciólleugera considerada enaquest cas més rigorosa iinfranquejable tant pelsmaterials com per la du-resa dels controls.

QUIZZ

EN SAPS D’HISTÒRIA�EN SAPS D’HISTÒRIA�1. PER TU, LA HISTÒRIA, SÓN:

a) Fets passats, vells i inútils b) Contes interessants c) Esdeveniments que expliquen l’actualitat

2. QUAN ELS ROMANS VAN PASSAR EL PIRINEU PER ENVAIR LA PENÍNSULA IBÈRICA? a ) 200 anys abans de Crist b) En 62 després de Crist

c ) En 800

3. QUAN CATALUNYA S’INDEPENDENDITZA DEL L’IMPERI FRANC?a) 1979 b) 1492

c) 987

4. CRISTÒFOL COLOM ARRIBA AL QUE SERAN LES AMÈRIQUES EL:

a) 485 b) 1492c) 1789

5. LA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS DATA DE:

a) 1800 b) 1667c) 1776

6. A QUAN REMUNTA LA INVENCIÓ DE L’ESCRIPTURA?

a) 5300 anys b) 3300 anysc) 300 anys

7. QUÈ PERMET LA INVENCIÓ DE LA MÀQUINA DE VAPOR?

a) La revolució informàtica b) La revolució industrialc) La revolució de la impremta

8. QUINS ESTATS VAN FUNDAR LA UNIÓ EUROPEA?

a) Andorra, França, Espanya, Itàlia, Suïssa i Bèlgicab) Benelux, Alemanya, França i Itàlia

c) Regne Unit, França, Alemanya, Luxemburg, Bèlgica i Països Baixos

P.8 Solucions :

1c; 2a; 3c; 4b; 5c; 6a; 7b; 8b

CONTECONTE

P.9

Fa molts anys, dos pobles que fugien la misèria dellur país, es van establir en una plana fèrtil per onpassava un riu. Uns eren els fariners i els altres elspomers. Els fariners recollien blat per fer farina inomés menjaven pa. Els pomers cultivaven po-meres i només menjaven pomes. Es van instal·lar una cada vora del riu. Com que es desconeixien, esmal4aven uns dels altres i vigilaven que ningú del'altre poble creués el riu.

Un dia, un terrible temporal va sacsejar tota lacontrada. El vent bufava tant i la pluja queia tanforta que ningú podia eixir de casa. Al cap de noudies, la tempesta es va aturar. Quan la gent va podersortir, es van trobar amb un gran desgavell. Per totsdos costats del riu hi havia una escampadissa desacs de farina rebentats i de pomes macades.

- Com ens ho farem per recollir la farina de l'altre costat del riu? -deien els fariners.

- Qui anirà a buscar les pomes que estan a l'altra vora del riu? -deien els pomers.

Com que no van arribar a un acord, fariners i po-mers van decidir fer-se la guerra, car era així ques'arreglaven els con5ictes en aquell temps. Dit i fet, tots dos pobles van preparar-se per la ba-talla. Quan estaven llestos per enfrontar-se, van

veure dos infants a cavall d’un tronc que havia que-dat entravessat al riu. Un d'ells era dels fariners i l'al-tre dels pomers. Tots dos menjaven una mena de paros que tenien a la mà.

- Què dimonis és això que mengeu? – van demanaral mateix temps fariners i pomers.

Els mainatges van deixar tastar el pastís a tothom, itothom se’n va llepar els dits. La gent volia sabercom ho havien fet.

– Amb farina i pomes, és clar! -van respondre elsnins.

Així és com els fariners van descobrir el gust de lespomes i els pomers els avantatges de la farina. Lla-vors van decidir que enlloc de fer-se la guerra,construirien un pont per portar pomes i blat d’uncostat a l’altre del riu.

Els forasters que passaven per la contrada, s'atura-ven en aquell poble per comprar el deliciós pastísque feia la mainada. Fariners i pomers, ara units, vanesdevenir rics i pròspers. Arreu del món, molts po-bles seguiren l'exemple i van construint ponts perunir-se uns als altres. Ja us podeu imaginar quinsboníssims menjars van confegir els pobles units!

Autor: DAVID CASALS-ROMAIl·lustració: AINA CORDONCILLO

Dos pobles i un riu

NATURA

PEDRES DE LLAMP

Per polir la pedra, els homes del Neo-lític utilitzaven roques, a les quals fre-gaven la futura destral. Amb força ipaciència (cal entre 1155hh ii 3300hh ppeerr ffeerr--nneeuunnaa!!) podien obtenir instruments tal-lants i prou bonics. No sempre, les des-trals servien d'eines. De vegades, lesenterraven amb homes perquè erensímbols masculins. Més tard, a l'edat debronze, van fabricar les destrals ambmetalls.

UUnnaa ddee lleess ccrreeeenncceess mmééss ppooppuullaarrss aa CCaattaalluunnyyaa NNoorrdd ééss qquuee lleess ddeessttrraallss ddee ppeeddrraa ddee llaa pprreehhiissttòòrriiaatteenniieenn ppooddeerrss ssoobbrreennaattuurraallss.. EErreenn ppeeddrreess llllaarrgguueess ppeerrffeeccttaammeenntt ppoolliiddeess,, aammbb uunnaa vvoorraa ttaallllaanntt.. EEllssnnoossttrreess aavvaannttppaassssaattss nnoo eenntteenniieenn ccoomm ppooddiieenn ttrroobbaarr ppeeddrreess ttaann eessttrraannyyeess ddiinnss eellss ccaammppss.. SSii nnoo ssóónnttaallllaaddeess ppeellss hhoommeess,, ddeevviieenn sseerr mmààggiiqquueess!!

En temps antics, quan feia temporal, es deia que siun llamp queia, una pedra de llamp s'enterrava a 77 mmeettrreess ddee pprrooffuunnddiittaatt. Trigava 77 aannyyss a sortir

del sòl en forma de destral màgica.

P.10

Text i fotos de l’Oriol Lluís Gual

Edat del Bronze: Període que segueix el Neolític i precedeix l’edat del ferro. Neolític: Període prehistòric -la nova edat de pedra- en què s'inventa l'agricultura i els primers pobles.

LLeess ddeessttrraallss ssóónn uunnaa iinnvveenncciióó ddeell NNeeoollííttiicc.. FFiinnss ffaa ppoocc cceerrttss ppoobblleess ddee NNoovvaa GGuuiinneeaa nn''ooffeerriieenn dduurraanntt eellss ccaassaammeennttss..

««EEll llllaammpp nnoo ppiiccaa ddooss ccooppss aall mmaatteeiixx lllloocc»» QQuuaann uunn ppaassttoorr ttrroobbaavvaa uunnaa ppeeddrraa ddee llllaammpp ll''aaggaaffaavvaa ppeerr

ffeerr--nnee uunn aammuulleett..

EEllss ppaassttoorrss tteenniieenn ppoorr qquuee llaa ppeeddrraa ttoorrnnééss aall cceell.. PPeerr eevviittaarr--hhoo,, llii ««ttrreennccaavveenn eell ffiill»»,, ééss aa ddiirr eenn ttaallllaavveenn uunn ttrrooss..

P.11

La gent de Dorres van enfonsar pedres dellamp durant la reconstrucció de l'església.Se'n poden veure 10!

Trad. MAP

PITX I LLEMEC