ISS

N17

60-1

398

No90 - OCTUBRE DE 2011 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

CONTE VIATGER – TABAC – IRLANDA - JOCS – PITX I LLEMEC

PARTICIPA!

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC(L’associació per a l’ensenyament del català).

Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11APLEC, Universitat de Perpinyà,

Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyàaplec@aplec.cat - www.aplec.cat

mildimonis@aplec.catDirect. public.: Miquela Valls

Redactora: Myriam Almarcha París

Comissió editorial, trad., correc.:M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París,A. Baylac Ferrer, X. Beltran.Paginació: APLECImpr.: Enrich, 66000 PerpinyàRC 491986659Tiratge: 3000 exemplars.Mensual en català. Difusió: Routage Catalan(04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

P.2

Amb l’ajuda de:

El conte viatger de Catalunya Nord, com elseu nom ho indica, s’ha passejat per 3 classesde CP de Catalunya Nord. Hi han participatles escoles Arrels i D’Alembert I de Perpinyà il’escola Jean Clerc de Prada.Més de 70 mainatges són els autors de la histò-ria.El conte està constituït de 6 parts. En aquestnúmero us oferim les 3 primeres amb il·lustra-ció de l’Aina Cordoncillo.

Els alumnes també han il·lustrat llur conte!La Noé de l’escola Arrels ha dibuixat la primerapart del conte.La segona part ha estat imaginada per l’Angèlede l’escola D’Alembert I.I la tercera part ha estat pensada per laMargaux de l’escola de Prada.

El llop no sap nedari s’enfonsa,

s’enfonsa, s’enfonsa...Comença a fer

bombolles.

BLUP! BLUP! BLUP!

Tercerapart

El llop negres’amaga a dintre delbosc de castanyers.

Primerapart

Els teixidors, amb un fanal,van al bosc, de nit, per provar

de recuperar el fil d’or.

Segonapart

Il·lu

stra

ció

dela

porta

da:

Sau

lDar

u

Temps era temps, en un poblet tancat entremuralles a prop del Canigó nevat, vivien un reibarbut i una reina morena de cabells llargs. Eraun poble de gent treballadora: eren teixidors isegadors.Els teixidors teixien draps amb 5l d'or pel rei ieren rics. Venien llurs teixits de 5ls blancs als se-gadors. Els segadors feien créixer blat per atenir farina pel pa.Al voltant de les cases, hi havia un bosc decastanyers. Al mig del bosc s'amagava un llopnegre. Tenia les dents grosses i els ullsvermells i foscos. Era dolent, molt dolent.Els habitants del poble volien entrar dins elbosc per agafar el llop i se'l menjar torrat comuna castanya.Un dia, un ocell teixidor va robar un 5l d'or moltllarg i se'n va anar a s'amagar dalt d'un pollan-cre a la vora del riu al mig del bosc.L’ocell, volant, va xocar amb un arbre i es va es-tossar. El 5l d’or va caure a terra. El llop es vamenjar l’ocell i va agafar el 5l.Els teixidors, amb un fanal, van anar al bosc, denit, per provar de recuperar el 5l.Mentrestant, el llop es passejava i va trobar unagallina enorme que tenia l’aire de ser moltbona. Va deixar caure el 5l d’or per menjar-se-la.Una granota que passava el va prendre.

El llop, tot menjant, va adonar-se que la granotarobava el 5l i li va córrer al darrere.Els teixidors i els segadors amb la seva falç vanperseguir el llop.La granota és una coquinassa. Per escapar-sedel llop, se'n va anar al riu i va saltar dins l'aiguablava. Però abans, va deixar el 5l d'or a costatdel pollancre.El llop negre no es va poder parar perquè anavamassa de pressa i PLUF!!! va caure dins l'aiguafreda del riu. El llop no sabia nedar i es va en-fonsar, enfonsar, enfonsar... Va començar a ferbombolles. BLUP! BLUP! BLUP!L'ocell teixidor no era mort; el llop se l'haviaempassat sense mastegar. Es va 5car dins unabombolla i va sortir de la panxa del llop, vasortir de l'aigua del riu i va arribar al cim del seupollancre.A la vora del riu, hi havia un pescador quepescava truites. Va agafar el llop amb el seuham i el va sortir de l'aigua.-AH! He pescat un llop! Socors!Els segadors i els teixidors el van sentir cridar ivan arribar corrents; van perseguir el llop, totmoll i mig ofegat, que va fugir al mig del bosc.L'ocell ho va apro5tar per tornar a agafar el 5ld'or.

Conte viatger de Catalunya Nord

P.3

Continuarà...

Autors: CP de les escoles Arrels, D’Alembert I i Jean ClercDibuixant: Aina Cordoncillo

El tabac és probablement una de les plantes que més s’han expor-tat. Com el blat d’indi, la trumfa i la tomata és una planta pròpiaa Amèrica. L’any 1492 Cristòfor Colom descobreix que el tabac, re-conegut per les seves propietats màgiques i medicinals, ja és utilit-zat pels indis. Considerat al segle XVI com a «herba violenta», arribaa totes les esferes socials del món occidental.

UtilitzacióMoltes són les varietatsde consum a Amèricadel Sud: a més defumar-se, el tabacs’aspirava pel nas, esmastegava, es menjava,es bevia; també homse’n podia untar el cos.Tradicionalment els po-bles de Veneçuela con-sumien el tabac sotaforma de xiclets, cosaque els permetia detallar la gana o la set.Encara que semblimentida, al segleXVI el tabac és consi-derat com a plantamedicinal!S’arriba a creureque els efectes asse-cants i «desinfectants»poden preservar o gua-rir de la pesta!Al Mèxic, els maies ja li

atribuïen tota una sèrie de virtuts prodor de l’asma també calmava les picfou un remei que calmava el mal d’ocremades. La reina de França Caterinple, utilitzà el tabac en pols per curarde consum tradicional seran destronnovetats de l’època industrial.

ProduccióEl procés de fabricació de la cigarrefrancès Le Maire crea la cigarettotypeEn el moment de l’Exposició Univemàquina capaç de produir 3600 cigtabaquisme, recolzada per la publicitbueix a posar de moda aquesta drogActualment el primer productor de tatones l’any!), seguida dels Estats Unitsmesa a fluctuacions que depenen delestat important als Països Catalans pe

lleugers, ben drenats iEn el cas d’Andofins a prop deactualment ésLes fulles se se

(assecadors) tradicionpartir de les fulles de les

S’hi afegeixen divomplir i permodificar el

SOCIETAT

Cultiu de tabac a Andorra

EL TAB

Lucky Luke, el cowboy solitla cigarreta per un bri d’herb

Campanya de DNF - Droits des Non-fumeurs (2007)

P.4

*La persona que fuma 1 paquet / dia inhala 250 ml de quitrà per anyen els seus pulmons (equivalent a 2 pots de iogurt)!

**La nicotina passa directament a la sang i crea dependència al tabac.

ofilàctiques: el fum, com a apaivaga-cades d’insectes. Si per algunes tribusorella, per d’altres guaria els talls i lesna de Medicis (1519-1589), per exem-r les migranyes. Tots aqueixos modesats per la cigarreta, una de les grans

eta es mecanitza l’any 1843 quan ele, primera màquina de fer cigarretes.ersal a París (1878) es presenta unagarretes per hora. Aqueixa forma detat, la fotografia o el cinema contri-a arreu del món.abac del món és la Xina (11 milions des, Índia i Brasil. La producció està sot-clima. El conreu del tabac mai no haer manca de condicions naturals (sòlsadobats, regats setmanalment).orra sí que s’hi cultiva ie 1.600 m d'altitud,temps de collita.

equen en secaderosnals i el tabac es fa atabaqueres trinxades.versos productes per aa lligar i unir la barreja,color, el gust i l’olor.

Text de la Míriam Almarcha París

Sabies que la cigarreta conté...

BAC

ProhibicióDes de fa uns anys, cada copmés països no permeten fu-mar en espais públicsencara que ni el consum, nila fabricació o venda detabac no siguin defesos.Irlanda, França o Itàlia perexemple, n’impedeixen elconsum a tots els locals pú-blics relacionats amb el men-jar, bars i sales de concerts...

a més de les gasolineres, avions o hospitals on la prohibició és evident permesures de seguretat. A Nova York, una llei (febrer 2011) prohibeix defumar als parcs, a les platges i a d'altres llocs que són a l’aire lliure!Els mitjans de comunicació no poden fer més publicitat del tabac des-prés que durant molts anys les indústries amaguessin que hi posavenproductes cancerígens que provoquen addicció. Malalties respiratòries,digestives, cutànies i cerebrals, són alguns dels perills mortals del tabac.A partir de la primera dècada del segle XX es reconeix obertament que estracta d’un producte perjudicial per a la salut: segons l’OMS (Organitza-ció Mundial de la Salut) és la major causa de mortalitat mundial.

ari, reemplaçaba (1983).

P.5

Tabac secant en un secadero a Andorra

P.6

A) Irlanda és un gran país de rugbi. El seu partit contra Austràlia ala Copa del Món d’enguany a Nova Zelanda, l’ha guanyat 15 a 6.

Sabries calcular quants assaigs i quantes penalitatscal per marcar 15 punts en un matx?

(Dues solucions són possibles)

Un assaig val 5 punts.Una transformació val 2 punts.

Una penalitat val 3 punts.

JOCSJOCS

B) Els tres països citats són illes.Les pots situar sobre el planisferi?

C) Relaciona el paísamb el seu emblemai el color de lasamarreta del seuequip de rugbi:

Austràlia

Irlanda

Escòcia

Àfrica del Sud

Anglaterra

França

Nova Zelanda

País de Gal·les

Trèvol

Card

Gall

Falguera

Porro

Gasela

Cangur

Rosa

•

••

••

••

••

••

••

••

• •

••

••

••

••

••

••

••

•

A Irlanda cuiden molt la música tradicional. És difícilsaber com sonava la música 2000 anys enrere, en lesterres irlandeses ja poblades de celtes. És a partir dellavors però, que es va desenvolupar la música tradi-cional a Irlanda. Acompanyava la vida al camp i lavida domèstica, transmetent-se de generació en gene-ració. Els cants eren en gaèlic, la llengua d’origen del’illa, que tots els irlandesos coneixen avui, encara quepocs la parlin, perquè ésllengua nacional d’Irlanda,llengua oficial de la UE, i

que tots els alumnes l’aprenen a escola. Moltes de les melodies que es taral·legenavui són molt antigues. Una mateixa cançó té diverses variants de lletra i melodia,depenents del lloc on se la canta.

Els instrumentsLa música irlandesa treu molt caràc-ter dels seus instruments. El més tí-pic i conegut és la gaita irlandesa,uillean pipe en gaèlic. Com el sac degemecs català i altres gaites o corna-muses del món prové de l'Índia onja al segle VIII abans de Crist l'utilit-zaven els encantadors de serps.Un altre instrument, l'arpa, és un delssímbols d’Irlanda, com ho són també

el trèvol, el verd dels paisatges o les creus cèltiques; per això surt encunyada als euros irlandesos.Se la diferencia de les altres arpes per les cordes perpendiculars a lacolumna. Amb 78 cordes en tres files paral·leles, l’arpa galesa és un ins-trument molt difícil de tocar. Però quina harmonia!Els irlandesos li tenen una gran admiració.

No hi ha ball irlandès sense elviolí que s’harmonitza ambaquests instruments, i tambéamb el bodhrán, el tambor ir-landès que es fa sonar amb lamà o un bastonet.Altres instruments com la Tinwhistle (flauta travessera de sisclaus) o bé la guitarra s'hi hananat incorporant al llarg delsanys.

La música tradicional és molt viva entre els irlandesos i té molt èxitarreu del món, com les altres músiques cèltiques, de Bretanya, Escòcia,País de Gal·les, Galícia…Repicada, dóna ganes de ballar, lenta i esllanguida fa somniar.

MÚSICAMÚSICA

IIrrllaannddaa eenn mmúússiiccaaIIrrllaannddaa eenn mmúússiiccaaCCeeooll ttrraaiiddiissiiúúnnttaa nnaa hhÉÉiirreeaannnn**CCeeooll ttrraaiiddiissiiúúnnttaa nnaa hhÉÉiirreeaannnn**

Text de la Lara Pubill* Música tradicional irlandesa

Una arpa cèltica: cláirseach

P.7

La gaita irlandesa: uillean pipe

Tambors irlandesos: bodhráns

La torre rodona de Glendalough

PITX I LLEMEC

FI

de regalar-nosl’aperitiu el tempsque una taula s’alliberi, no Pitx?

Trad.MAP

Han estat

simpàtics…

Ésclar

Senyors, prendreu

quelcom més?

Jo, unaaltra

menta ambaigua…

I jo unaaltra

cocamola!

Pff! Ho fan llarg,

estic mort de gana!

Jo tinc un poc demal depanxa!

T’estranya?Amb totes lescocamolesque t’has empassat!!

RuuuncRuuunc

Cambrer? N’hi ha per

temps encaraperq…

Una hora més tard

Poc després

I bé, menges pas?!

No gràcies,estic unamica…

…marejat, com tots els

altres… O belleu elshas espantat amb la teua manca de delicadesa… Sisplau!!

Afanya-te,abans quequalcú

torni!! Cuita!!