ISS

N17

60-1

398

No84 - GENER-FEBRER DEL 2011 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 10 NÚMEROS L’ANY

PARTICIPA!

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC(L’associació per a l’ensenyament del català).

Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11APLEC, Universitat de Perpinyà,

Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyàaplec.catala@hotmail.com - www.aplec.cat

revista.mildimonis@gmail.comDirect. public.: Miquela Valls

Redactora: Myriam Almarcha ParísComissió editorial, trad., correc.:

M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París,A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLECImpr.: Enrich, 66000 Perpinyà

RC 491986659 - Com. par.: 0910G87167.Tiratge: 3000 exemplars.

Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan(04 68 92 88 00 -

routagecatalan@wanadoo.fr)

P. 3 Còmic: Pitx i LlemecP. 4 Calendaris del mónP. 5 El test: T’agrada lahistòria?P. 6-7 Història: Els castells

P. 8 JocsP. 9 Esport: Kiliancorrent pel PirineuP. 10-11 Tradicions:La festa de l’ós

P.2

SUMARI

L’Abril (4 anys) ila Julie (12 anys)han dibuixat unmunt de regals

sotal’arbre de Nadal!!

La Lucie (11 anys)ha fabricat un regal:

un candeler amb espelma.

Il·lustració de laportada: JO99

Ostres!Sem oblidat de tancar

les cortines!La lluna me deixa pas

dormir...

Pffff!Mitjanit! ...

Eps!Però...

Escolta tu!Ja que és mitjanit...ets dels “matís”,porta somrís o deles nits, porta

neguits?

Capresposta?...I bé, davantdel dubte...

rrr zzzzz... què?!Eee Pitx... què és...

Emmm, no és res,una aranya quefeia de lesseves...

... I ja latens? ...

I tant sila tinc!

és pas mésella que nome deixaràdormir! ...

aquest...enrenou...

PITX I LLEMEC

Trad. MAPP.3

AMB AQUEST NÚMERO DOBLE

DEL TEU MIL DIMONIS

QUE COMENÇA EL 2011,TE DESITGEM UN MOLT

BON ANY NOU.

Sabies que el començ de l’any no sempre haestat el 1r dia del mes de gener del nostre calen-dari? I que molts pobles i civilitzacions comptenel temps d’una altra manera, amb calendarisdiferents del nostre on el primer dia de l’anys’encerta a un altre moment?

És al segle XVII (1622) que el Papa Gregori XIII fixa elcomençament de l’any el 1r de gener: és el calendarigregorià.

En temps de Carlemany era Nadal que marcaval’inici de l’any i més tard es feia començar l’any perPasqües i doncs el dia canviava cada any.Per als romans era el 1r de març (d’aquí que elsetembre sigui el 7è mes, l’octubre el 8è i aixíseguint). Dels primers dies de cada mes se’n deia lescalendes, el que ha donat el mot calendari.

A la Xina, l’any nou se celebra cada any entre el 21de gener i el 20 de febrer perquè coincideix amb lesfestivitats de primavera. En 2011 (4709 per als xine-sos), és fixat el 3 de febrer i serà l’any de la llebre(兔, escrit així en xinès).Els habitants de l’Índia celebren l’any nou el 22 demarç i és l’any 1933 de llur calendari.

Per als musulmans l’any comença el 15 de juliol(primer dia de l’hègira*): 2011 serà per a ells el 1432.

Els jueus, que compten els anys a partir de la creaciódel món segons la Bíblia n’estan al 5771 des del 9 desetembre de 2010.

Els cristians ortodoxos, russos o grecs, i elsberbers celebren el cap d’any el 14 de gener seguintl’antic calendari julià (establert per Juli Cèsar),anterior al gregorià.

BBOONN AANNYYBBOONN AANNYYNNOOUUNNOOUU22001111!!22001111!!

*L’hègira: Nom donat a l'emigració de Mahoma cap a Yatrib, la futura Medina, quan

fugí de la Meca l'any 1622, primer any del calendari

musulmà.P.4

CALENDARIS DEL MÓNCALENDARIS DEL MÓN

EL TESTEL TEST

QUIN GRANREI

CATALÀVA CONQ

UERIR

MALLORCAI VALÈNCIA

?

1) Carlemany

2) Jaume 1r

3) Joan Carles

A

QUIN REIFRANCÈS VA MORIR A

PERPINYÀ INTENTANT FERUNA CROADA CONTRAELS CATALANS?

1) Lluís XVI2) Enric IV3) Felip III

C

QUI ERENELS

MANIFESTANTS Q

UE VAN

CREMARLA PREF

ECTURADE

PERPINYÀEL 1907?

1) Els mestres d’esco

la

2) Els vinyaters

3) Els soldats de la g

uarnició de

Perpinyà

D

AMB QUINAALTRA TERRA CATALANA, PERPINYÀ VA FORMAR UNREIALME AL SEGLE 14?1) La Vila de l’Alguer a Sardenya2) El Principat d’Andorra3) L’illa de Mallorca G

Compta els punts: 1 punt per bona resposta.

77 PPUUNNTTSS II MMÉÉSS: ets un bon coneixedor de la història catalana. Te deu agradar aprendre descobrir el passat.

Coneixes la revista “Sàpiens”? Belleu penses a esdevenir historiador?

EENNTTRREE 44 II 66 PPUUNNTTSS:: en saps d’història del país encara que no sigui la teua passió.

MMEENNYYSS DDEE 44 PPUUNNTTSS: no t’agraden gaire les coses del passat. Segurament tens més interès per la ciència ficció.

Hi ha moltes maneres de conèixer com s’ha fet el país; potser encara no has trobat el bon mitjà.

QUI VA CREARLA BANDERA CATALANAI ÉS EL 1r REI DE LADINASTIA CATALANA?1) Guifré el Pilós, comte de Cerdanya2) Alfons el Magnànim3) Carles el Calb

B

Solucions: A2 – B1 – C3 – D2 – E2 – F1 – G3 – H2 – I3Els teus coneixements sobre la història del país et revelaran si ...

EN SAPSD’HISTÒRIA?!

QUIN TRACTAT VADIVIDIR CATALUNYA I VAANNEXAR TOT EL NORD ALREIALME DE FRANÇA?

1) El Tractat del Pirineu (1659)2) El Tractat de Corbeil (1258)3) El Tractat de Versalles (1919)

F

QUIN ANY

CATALUNYANORD VA

RECOLLIR ELS 400

.000

EXILIATSDE LA RET

IRADA?

1) 18702) 19393) 1945

E

ON VA TENIRLLOC LA 1a PAU I

TREVA DE DÉU D’EUROPAA L’EDAT MITJANA?

1) A Figueres2) A Toluges3) A Puigcerdà

H

QUINA REVOLTAÉS A L’ORIGEN DE LAREVOLUCIÓ CATALANADEL 1640?1) La revolta dels Vinyaters2) La revolta dels Traginers3) La revolta dels Segadors

I

P.5

Catalunya és una terrade castells. I són encara més nom-

brosos a les regions que, com la nostra,feien de frontera amb França. El nom mateix

de «ccaattaallaannss » vindria del mot «ccaassttllaannss », és adir els qui vivien dins de ccaasstteellllss. No és pas estrany doncs que justament Catalunya se

comenci de construir al mateix temps que elscastells. Entre les ruïnes encara existents i elscastells que se poden visitar són gairebé un

centenar d’aquests monuments que hiha a tot Catalunya Nord.

HISTÒRIA

Els castells són construccions fortificades on

s’allotgen famílies de senyors o fins itot reis, com el Castell reial de Cotlliure

o el de Perpinyà. No cal confondre elccaasstteellll amb un ffoorrtt o una ffoorrttaalleessaa que

solament són ocupats per militars encarregats de vigilar una regió.

Salses o el fort de Prats deMolló són fortaleses.

CCAATTAALLUUNNYYAA,, TTEERR RA DE CASTELLSCCAATTAALLUUNNYYAA,, TTEERR RA DE CASTELLS

Els castells s’edifiquen a tot Europa, ara fa mésde 1000 anys, perquè permeten de

ssaallvvaagguuaarrddaarr--ssee ddeellss aattaaccss de veïns que volenguanyar terres. Quan els castells eren prou grans,en cas de problema, s’hi podien anar a rreeffuuggiiaarr elspagesos del voltant. Els senyors feudals a vegades

aprofitaven llur força i en lloc de pprrootteeggiirr la poblaciófeien servir les armes i el castell per

dominar i explotar els habitants del poble. Les viles també han estat fortificades per

assegurar llur pprrootteecccciióó: Vilafranca, al Conflent, n’és

un bonic exemple.

Castell deCastellnouque dominael poble.

P.6

Text

i fo

tos

de l’

Alà

Bay

lac-

Ferr

er

P.7

CATALUNYA, TERR RRAA DDEE CCAASSTTEELLLLSSCATALUNYA, TERR RRAA DDEE CCAASSTTEELLLLSS

HAS VISITAT CASTEL

LS

O FORTALESES?

Comparteix am

b nosaltres la

teua experiènc

ia... o imagina

una fortificació

!

Envia un dibuix

o una

foto a Mil Dimo

nis.

Camí de ronda a dalt de les muralles del castell de

Perpinyà.

Els matacans del Castelletd’on llençaven aigua bullent.

Espitlleres per vigilar l’exterior.

Façana nord del castell reialde Perpinyà amb el fossat.

Els castells tenen unppaattii iinntteerriioorr que serveix de lloc

de vida i de ppllaaççaa dd’’aarrmmeessper als entrenaments.

Els castells van perdre llur utilitatquan els reis van voler tenir més podersobre els senyors i quan les armes sevan perfeccionar (canons), fent inútils

les muralles que podien ser destruïdes més fàcilment.

Un castell consisteix elmés sovint en una ttoorrrree mmaajjoorr

on viuen els habitants, els servents iels soldats. També és envoltat de

mmuurraalllleess aalltteess per protegir-se dels atacants.S’hi entra per una ppoorrttaa ffoorrttiiffiiccaaddaa, amb

rreeiixxaa i ppoonntt lllleevvaaddííss. Les torres permeten devigilar i un ccaammíí ddee rroonnddaa a dalt delsmurs ajuda a circular i a tirar fletxes,

pedres o aigua bullent, protegitdarrere dels mmeerrlleettss.

Porta d’entrada dins la vilafortificada de Castellnou.

P.8

JOCSJOCS

Relliga els punts de l’1 al 100 per

descobrir el dibuix amagat!

Trobaràs més dibuixos a relligar a la web www.pointapoint.com

El Canigó mesura 2784 m.Quants Canigós cabrien en els 35 700 m de desnivell recorreguts?

Solucions: 1) a. 87 km/dia - b. 7.9 km/h2) a. 4462.50 m - b. 4.46 km3) El Canigó hi cabria 12.82 vegades

MATES AL PIRINEU

1A. Si en 8 dies en Kilian va fer 696 km quants km

va haver de córrer per dia?B. Amb aquest nombre de km si corre 11h,

a quina velocitat va?

2

3

A. Quin desnivell pujava i baixava?B. Quant fa en km?

UUnn cceerrddàà tt rraavveessssaa ee ll PP ii rr iinneeuu,, ccoorrrreenntt dd ’’uunn ccaapp aa ll ’’aa ll tt rree!!

Kilian Jornet és un granamant de les muntanyes.Ja de petit trescava perles serres i les crestes delPirineu. De més gran vacomençar a participar a

curses de muntanya, l’objectiu de les quals és fer unrecorregut en el temps mínim. Des d’aleshores haobtingut diferents títols i rècords mundials que li valenun gran respecte per part dels seus companys iseguidors. El jove va recórrer, ennomés vuit dies, 696 quilòme-tres i 35.700 metres dedesnivell (gairebé tretzevegades l’alçada delCanigó). Va començarel seu repte al CaboHiguer, a Hondarribia iel va acabar a la platjade la Gola de Llançà (al’Empordà, a pocsquilòmetres al sud de Perpinyà). Corria entre 10 i 11hores diàries, és a dir un centenar de km perles muntanyes pirinenques.

El mes de juny, el jove català Kilian Jornet, de 23anys, va travessar el Pirineu d’oest a est corrent. Vamarxar del mar Cantàbric (Hondarribia, al País Basc)i es va arrestar arribat al mar Mediterrani (Llançà, aCatalunya).

P.9

ESPORTESPORT

Una de les etapesmés emotives per a en

Kilian va ser la de Font-romeu(a Cerdanya) on viu i estudia. Ungran nombre de familiars, amics iaficionats el van animar i acom-panyar en les darreres passes

del seu desafiament.

L’objectiu d’en Kilian noera pas d’aconseguir un rècord,sinó d’ajudar a fer conèixer la

serralada pirinenca: «Jo he nascut al Pirineu i hi visc.

És aquí que els meus pares m’han ensenyata estimar la muntanya».

En Kilian s’entrena moltes i moltes hores perpoder arribar a aquest nivell. Però també téuna gran força mental. Una voluntat que,

amb l’amor de la muntanya, l’em-peny a assolir els seus

objectius.

En Kilian passant per Font-romeu

Text de la Lara Pubill Rodríguez - Fotos: www.kilianjornet.com

En Kilianestudiant la

ruta

Durant la travessa,

acompanyat perun de l'equip

UUUUnnnn cccceeeerrrrddddàààà tttt rrrraaaavvvveeeessssssssaaaa eeeellll PPPPiiii rrrr iiiinnnneeeeuuuu,,,, ccccoooorrrrrrrreeeennnntttt dddd’’’’uuuunnnn ccccaaaapppp aaaa llll ’’’’aaaallll tttt rrrreeee!!!!

Un home se disfressa d'ós, és tot mascarat* i persegueixles minyones del poble mirant de les agafar. A Prats deMolló, Arles i Sant Llorenç de Cerdans, cada any, sortdels caçaires que el capturen per protegir la població!Entre salvatjades, llegendes i ritus, la festa de l'ós recordaels temps d’abans quan els óssos encara vivien a lamuntanya i espantaven els homes. Avui, ja no en queda.La reintroducció d’aquest plantígrad, amb animals del'Europa de l'est, provoca debats i polèmiques.

Alguns se recorden de les velles històries com la de Pratsde Molló. Els vells ho expliquen així: «Fa d'això molts anys, una minyona se passejavapel bosc. Mentre collia flors un ós la va veure i detan bonica que era, se n'enamorà de seguida. Sel'emportà dins la cova. Al vespre, els pares de la noia se demanaren onhavia pogut passar i decidiren de l’anar a cercaramb els caçaires. La varen sentir a cridar dins lacova, s'amagaren i quan l'ós sortí, l’anaren arescatar. Mentrestant caçadors varen tallar labranca on l'ós solia descansar. Quan hi pujà, labranca se trencà caigué dins un forat i morí».Com ho és encara a Arles, la data dela festa era abans a pertot el 2 defebrer, dia de la Candelera, que corres pon a la fi de la hivernació del'ós, quan sortia de la cova i quecomençaven dies millors per als humans, amb el retorn de la vegetació i de la vida.La festa de l'ós al Vallespir conservaformes senzilles.

A Arles, l'ós és acompanyat pelscaçaires i persegueix la Roseta(un home disfressat de dona)dins tota la vila. Cada plaça ésel pretext per capturar-lo. Peròsempre s'escapa! A la plaça gran,l'ós s'emporta la Roseta dins unabarraca de branques que figurala cova. Quan en tornen a sortir, l'ós ésafaitat a davant de tothom i tots'acaba amb balls.

TORNEN ELS ÓSSOSTORNEN ELS ÓSSOSTRADICIONS

Text

de

l’Orio

l Llu

ís G

ual

Foto

s d’

en J

oan-

Lluí

s Va

lls

P.10

Com més pugem, més és terrible lahistòria. A Prats de Molló, són doso tres óssos que terroritzen els vila-tans. Porten una gran pell d’ovella ivan negres com la nit. Els segueixen caçaires que tiren tretsde fusell enlaire. Mala sort per aquell que se fa agafar: li caul'ós al damunt empastifant-li la cara d'un líquid negre ioliós.

Després de fer córrer l'assistència tota la tarda, els óssos sónfinalment encadenats pels barbers, tots de blanc amb caraenfarinada, i conduïts al firal. Mig ballant amb els óssos, elsbarbers, armats de picasses, els arrenquen la pell, els afaitenper mostrar que els homes han dominat les bèsties salvat-ges. Després tot són festes, balls i cançons com ara Joan delriu que canta tota la gentada.

Record d'un culte prehistòric del'animal, o represen tació de la vidaque reneix quan apropa la pri ma - ve ra, l'ós és celebrat a molts llocsamb festes semblants: a Andorra,mes també al País Basc, a Alemanyao a Grècia. Tu també pots participara la festa, ara coincideix amb les va-cances de febrer i tothom en potaprofitar.

P.11

A Sant Llorenç de Cerdans, l'home que juga l'animalporta realment una pell d'ós, actualment canadenc. És envoltat per la gent disfressada de carnaval enmig de laqual la Munaca, un home-dona de quatre mans, quatrecames i dues cares, va ventant plantofades i puntades de peu.

* Pintat de negre amb una barreja d’oli i pols negra: sutge de xemeneia o negre animal (o sigui os cremat).

AL VALLESPIR�AL VALLESPIR�