Embed Size (px)
Citation preview
esquerraeixampleesquerraeixample
4ª època - núm 82 - Abril 2015
BUTLLETÍ DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DE L’ESQUERRA DE L’EIXAMPLE
LA MODEL 40 ANYSDE REIVINDICACIÓ VEÏNAL
2 3ABRIL 2014 ABRIL 2014
Eixample: Butlletí gratuït de l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample. Coordinació i Direcció: Sylviane Dahan Sellem.Maquetació: MEDIAactive, S.L. Col•laboracions: Cosme Salò, Montserrat Roma, Matilde Aragó Gassiot, Anna Turbau, Mercè Ros, M. Remei Cirera Rafanell, diferents grups de treball de l’avvee, Anna Palou Solé, Centre de Normalització Lingüistica, Dones d’Enllaç, Plataforma Catalana pel dret a NO SER prostituïdes, Esplai Queix, Maria Àngels Aragó. Fotos: Maria Gonzalez, Maria Olivella, Hector Fernandez. Publi-citat: Xavier Moya. Els anunciants es poden posar en contacte amb en Xavier Moya a través de la mateixa adreça, a l’e-mail: [email protected] o al telèfon 93 453 28 79. S’han de fer arribar els anuncis tal i com es vol que surtin publicats. L’Associació no es fa responsable de les opinions dels col•laboradors del Butlletí.Edita: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample (AVVEE). Impressió: MEDIAactive, S.L. Dipòsit legal: B-33086-96
Calàbria 262. Telèfon: 93 453 28 79e-mail: [email protected] / web de l’associació: www.avvee.org
Aquesta secció està oberta a tots els lectors i lectores del Butlletí.Podeu escriure’ns a:
Butlletí de l’Associació. BústiaCalàbria, 262
08011 Barcelona
O bé per correu electrònic a:
OFICINA D’ATENCIÓ ALCIUTADÀ (OAC)Aragó, 311Telèfon d’Informació 010
SERVEIS-AVV Esquerra de l’EixampleObert de 9h a 13h i de 17h a [email protected] d’enllaçwww.donesdenllac.org-Recreant Cruïlleshttp://recreantcruilles.wordpress.com-APAMwww.apamassociacio.entitatsbcn.net
CENTRES CÍVICS-Casa Golferichs. «El xalet»Gran Via de les Corts Catalanes, 491-Cotxeres BorrellViladomat, 2-8-Centre Cultural Teresa Pàmies
• Centre Cívic Urgell• Biblioteca Esquerra de l’Eixample-
Agustí CentellesComte d’Urgell, 145
SERVEIS SOCIALSCSS NOVA ESQUERRA EIXAMPLEBorrell, 305 altell93 619 73 11CSS ANTIGA ESQUERRA EIXAMPLEMallorca, 219 2º93 619 73 11PIAD. Punt d’Informació i Atenció a les DonesMallorca, 219 3º93 256 28 19
GENT GRAN-Espai de Gent GranRosselló, 78-Espai de Gent GranM. Aurèlia CapmanyEnric Granados, 47
GUÀRDIA URBANAEmergències 092
SERVEIS URGENTSTelèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Cos Nacional de Policia 091Bombers 080
SALUTCAP CASANOVARoselló, 161 1r93 227 98 00CAP BORRELLComte Borrell, 30593 227 18 00Hospital ClínicVillarroel, 17093 227 54 00
EQUIPAMENTS ESPORTIUSPoliesportiu Joan Miró
FARMÀCIESwww.farmaciasdeguardia.com
Bústia Editorial
Qui somEscriu-nos!
Serveis
ASSOCIACIÓ ASSOCIACIÓ
Aquest curs, la nostra Associació festejarà els seus 40 anys d’existència. Quatre dècades de pre-sència real al barri de l’Esquerra de l’Eixample... tot i que no de funcionament legal: va costar déu i ajut que l’AVVEE fos legalitzada en un temps en què un co-negut dignatari franquista, Rodolfo Martín Villa, ales-hores Governador Civil de Barcelona i avui reclamat per la justícia argentina, trobava altament sospitosa qualsevol referència a “l’esquerra”... i no s’acabava de creure que, en el nostre cas, es tractés d’una in-nocent ubicació geogràfica.
En qualsevol cas, quanta anys de treball i de re-ivindicació. Amb èxits significatius, com la conques-ta del Parc de Joan Miró (a l’emplaçament de l’antic escorxador) o la recuperació de la Casa Golferichs (amenaçada per la piqueta de Núñez i Navarro). Però també amb aspiracions “fundacionals” que segueixen pendents. La més important, sens dubte, l’allibera-ment de l’espai ocupat per la presó Model i la seva transformació en un lloc de memòria democràtica, d’equipaments socials per al barri i la ciutat i en un pulmó verd del Districte.
Quants cops hem cregut que aquesta reivindica-ció era ja a tocar? Ara, arran del Protocol signat per la Generalitat i l’Ajuntament a finals de l’any passat, ens diuen que “això va de debò”. Potser sí. Però, un cop més, hem de dir que depèn sobretot de nosaltres mateixos, del veïnatge, de la nostra vigilància i de la nostra persistència, que finalment així sigui. Perquè un protocol és només una declaració d’intencions. I aquest al qual ens referim especifica que el desman-tellament definitiu de la presó, previst per al 2017, només es durà a terme si estan acabades les noves instal·lacions per a presos preventius i de règim obert que s’han de construir a la Zona Franca. De moment,
tot i que podria aparèixer una partida als pressupos-tos de la Generalitat del 2016, no n’hi figura cap en els comptes d’enguany que certifiqui un compromís fefaent amb la realització d’aquesta obra.
Més encara. La decisió d’enderrocar l’actual mò-dul per a presos de règim obert – que acull unes 200 persones -, situat a l’angle dels carrers d’Entença i Rosselló, sembla dictada sobretot per les ganes de mostrar que “comencen les obres” a les portes de les properes eleccions, però apareix envoltada de nom-brosos senyals d’improvisació per part de la Conse-lleria de Justícia. Ara resulta que no se sap molt bé on ubicar aquests interns: una part a la vella presó de la Trinitat; l’altra, entatxonada dins la mateixa Model... Se suposa que hauríem d’estar exultants pel fet de poder recuperar, com a zona provisionalment enjar-dinada, poc més de 1.000 m2 adossats a la presó? Que se’ns permeti, però, arrufar el nas. Fa 40 anys que reivindiquem l’espai de la Model. Però fa 40 anys també que aquesta Associació, per damunt de les pròpies demandes veïnals, ha plantejat la necessitat de tancar una instal·lació envellida, inadequada per atendre correctament la funció educadora i de rein-serció social que la llei assigna als centres penitenci-aris. Per davant de tot, posem el respecte dels drets humans dels interns. És el moment de recordar-ho quan, funcionaris de presons i educadors, ens fan ar-ribar la seva inquietud davant la manera com s’estan fent les coses.
Algú s’esperava un any de celebracions nostàlgi-ques? No és ben bé l’estil de la casa. L’AVVEE fa quaranta anys fidel a la gent del barri, a les seves reivindicacions. I fidel als principis progressistes, so-lidaris i humanistes que ha marcat la seva història. Seguim.
Un cop més, tot dependrà de nosaltresLa crisi fa tornar les dones a casaCada cop hi ha més dones que demanen ajut als serveis socials. Aquesta realitat i
la convicció que la crisi s’ha acarnissat amb més virulència en el sexe femení ha portat diferents entitats socials a presentar un informe batejat amb el nom de Crisi, gènere i pobresa, que constata que la recessió econòmica està suposant un retrocés en les polítiques d’igualtat i un pas enrere en les conquestes socials de les dones.
Tot i que moltes dones han entrat al mercat laboral per compensar la pèrdua d’ocu-pació masculina –la diferència en la taxa d’ocupació, que l’any 2008 era de 20 punts, va passar a 12 punts el 2013–, el cert és que la majoria ho han fet amb jornades espe-cials, contractacions temporals –el 24% de les ocupades tenen treballs a temps parcial contra el 8% dels homes– i salaris més baixos. I també que, a causa en bona part de la reducció de polítiques socials –encariment de les llars d’infants, supressió dels recursos de la llei de dependència, disminució dels pressupostos destinats a infància i família–,moltes altres s’han vist obligades a “tornar a l’àmbit privat”.
De tots aquells que decideixen deixar la feina per dedicar-se a la cura de persones dependents, el 83% són dones i el 17% homes. Una de les conseqüències futures d’aquesta decisió, és que aquestes dones deixen de cobrar i, per tant, “posen també en risc les seves pensions”.
L’informe posa de manifest “que sortirem de la crisi amb una societat més polarit-zada entre rics i pobres, però també més desigual entre homes i dones”, més enllà de les desigualtats que fan que la dona acabi carregant més treball domèstic, hi ha nuclis de dones que “estan patint molt fortament el pes de la crisi encara que no són visibles. És el cas de les dones que s’han quedat sense llar, que des del inici de la crisi han augmentat un 2%, i el de les llars monoparentals, de les quals el 94% de les que demanen ajut a les entitats socials són dones amb fills. L’atenció a aquestes a Càritas ha crescut de 1.200 a 2.016 en cinc anys.
L’informe també parla de protecció social i salut i assegura que la dona té més pos-sibilitats de desenvolupar trastorns mentals (un 15,1% d’afectades contra un 9,6% en homes) i malalties cròniques (41,7% contra el 35,4%) i que els trastorns mentals són encara més presents en dones sense llar.
És ara i no d’aquí a 20 anys que cal canviar les polítiques per promoure la igualtat, perquè si esperem més estem hipotecant el futur.
Vocalia dones de l’avvee - 8 de març de 2015
Podeu trobar tots els detalls adreçant-vos a la recepció de l’avvee a partir de les 17h.
Montse Roma 93 453 28 79
Cursets
4 5ABRIL 2014 ABRIL 2014ASSOCIACIÓ
i nformacionsde l’associació
ASSOCIACIÓ
El local de l’Associació està obert a tothom, de les 17h a les 20h, per a qualsevol activitat social.
Contacta amb el grups de treballVocalia de Consum [email protected] de les [email protected]. 646 636 767Vocalia de Festes-Excursions93 453 28 79Vocalia de Gent [email protected]. 680 448 412Vocalia [email protected] de Persones [email protected] de [email protected]. 660 321 974Vocalia d’[email protected]
INTERCANVI D’OBJECTES I SERVEIS-Tots els intercanvis es medeixen en hores.-Qui vulgui apuntar-se ha de tra-metre a [email protected] el seu email i la llista de serveis que li agradaria realitzar (no és obligatori), i si és del Barri de l’Esquerra de l’Ei-xample la cantonada més a prop on viu (exemple: Villarroel/Mallorca).-Si és de fora del Barri es compro-met a fer o rebre els serveis al Barri.-Quan algú vol rebre un servei ha de trametre un email explicant el servei i on voldria rebre´l i nosaltres ho trametem a tothom amb còpia oculta i posem en contacte als interessats.-Qui vulgui més informació pot do-nar-nos el seu telèfon i el truquem.
Cosme Salò
La Mercè Tatjer farà una xerrada a les 18h, i a les 18h45 les signatures fins a les 19h30.
Barcelona ja no és la gran ciutat fabril que fou entre els segles XVIII i XX quan proliferaren ta-llers, naus i fàbriques. Aquest llibre recupera part d’aquesta memòria industrial i la de les seves protagonistes:emprenedor/es, enginyer/es, tèc-nic/ques, obreres que van ser capaces d’adap-tar-se a les innovacions, alhora que lluitaven per millorar les seves condicions de vida.
D’entre els diversos productes fabricats a la ciutat ens hem fixat en els articles més utilitzats o consumits per una societat en transformació:xocolata, paraigües i ombrel·les, perfums i sabons, gel i gelats, editorials i arts gràfiques, cervesa i begudes carbòniques, jogui-nes i jocs, llei i iogurt, llana, seda i cotó.
El text va acompanyat amb 192 imatges i anuncis de l’època
Diada de Sant Jordi
L’Equip Clínic CIPAIS oferirà un espai mensual de debat i intercanvi sobre la pràc-tica professional adreçat a professionals assistencials (metges/esses, infermers/es, treballadors/es socials, educadors/es, acom-panyants terapèutics). La complexitat dels vincles entre el que té cura d’un altre i aquell que demana és immensa. Es proposa un es-pai de discussió, anàlisi i reflexió on parlar de les dificultats i interrogants que apareixen en la relació assistencial de cadascú. En cada sessió de treball i de forma rotatòria, els participants podran exposar un cas per a ser comentat entre tots. Les sessions seran coordinades per professionals de CIPAIS. Aquestes s’organitzaran un dijous al mes en horari de 20 a 21.30h. El calendari previst és: 12 de març, 16 d’abril, 14 de maig, 11 de juny i 9 de juliol. És necessària inscripció enviant un correu a [email protected] (indicant nom, cognoms, e-mail, telf de contacte i lloc de tre-ball) o trucant al telèfon 93 323 30 28 durant la setmana anterior a la sessió. Les places són limitades. L’activitat està subvencionada íntegrament. Més info: Taller de casos.
Més info: Taller de casos.
Banc d’Intercanvi d’Objectes i Serveis
Tel. 600 780 834 [email protected]
Assemblea General Ordinària convocada pel dimarts 7 de Abril al local de l’AVVEE a les 19:30h
ATENEU: CURSOS, XERRADES, CINE-
FÒRUM, EXCURSIONS I FESTES
Primer de tot us hem de dir que a la revista del mes de desembre no va sor-tir cap informació de l’Ateneu per un er-ror d’impremta. Per això us fem un petit resum de les informacions anteriors. La Festa Major va ser força completa, en-cara que alguns dies per causa de la pluja es va tenir que suspendre alguna actuació.
Ja vam procurar poder-la recuperar. Els cursos van començar el 13 d’octubre i actualment tenim totes les classes ple-nes. A la primera excursió de finals d’oc-tubre vàrem anar al Monestir de Queralt. El diumenge 30 de novembre varem anar al Moianès, al Museu Prat de la Riba. Una sortida molt adient per als temps històrics que estem vivim, ja que és el museu dedicat al primer president de la Mancomunitat de Catalunya. A mitjans de desembre varem celebrar el Prenadal amb un dinar. També hem fet una calço-tada el dia 30 de gener a Tarragona i vam aprofitar per anar a veure la Necròpolis i els museus de la Catalunya romana. Per Carnestoltes hem fet un berenar i ens hem disfressat, és clar! Pels vols Setma-na Santa (15 de març) anirem a veure la Passió d’ Olesa de Montserrat. Per a la primavera tenim una novetat. Com no vam poder fer la sortida d’Andorra per manca de gent, organitzem una sortida per després de Setmana Santa (dies 10, 11 i 12 d’abril) amb els alumnes de la classe de conversa de francès. Anirem al sud de França. D’aquesta manera els que habitualment anem a les excursions compartirem la gresca i la xerinola amb els companys de francès. Recordeu que les excursions estan obertes, no cal ser soci/a, per tant podeu avisar a amigues, amics i familiars. Trobareu la informació als rètols i la Montserrat estarà encanta-da d’informar-vos a recepció. Des de la Vocalia de Festes fem una crida per de-manar ajuda per preparar els berenars, les celebracions i sobretot la Festa Ma-jor. Calen mans i braços! Ens agradaria poder seguir celebrant les festes com sempre. Les persones que s’animin diri-giu-vos a la Montserrat Roma. M’agrada molt veure-us a totes i a tots tant con-tents i feliços!
La Festa Major va ser força completa, encara que alguns dies per causa de la pluja es va haver que suspendre alguna actuació. Ja vam procurar poder-la recu-perar.
Montserrat Roma
7ABRIL 20146 ABRIL 2014 DONESDONES
Laboralitzar la prostitucióés progresista?
No sommercaderies
i la eradicació d’aquesta forma de violència de gènere. Així s’avalua en la resolució del Parlament Europeu exposada que recomana no seguir aquest camí.
No és casualitat que el primer parlament europeu amb majoria de dones (Suècia) adoptés el programa més avançat en la lluita per a la igualtat de gènere, a nivell polític i social, qualificant la prostitució com a violència de gènere i donant una orientació contundent en la lluita contra el consum i el tràfic de dones com una mercaderia. Camí que han seguit altres com Noruega i Islàndia. Una visió a curt termini no permet plantejar un problema fonamental de drets humans, com és el que tractem, de manera racional i progressista.
En tot cas, estem lluny de la perspectiva que recomana el Parlament Europeu, que parteix de considerar que tant la prostitució voluntària com la forçada, representen formes d’esclavitud incompatibles amb la dignitat de la persona, ja que la Llei catalana 5/2008, de 24 d’abril, “del dret de les dones a eradicar la violència masclista”, ni tant sols es va plantejar que la prostitució formava part de la violència de gènere. Potser és el moment de rectificar, de plantejar-se d’una vegada, quin és el paper de les dones del futur, i si volem que una de les ofertes laborals “normals” de les nostres filles sigui vendre la seva sexualitat.
Seria més progressista fer cas a la recomanació del Parlament Europeu, que a més de cita doctrinal ha d’inspirar les solucions adoptades, i endegar d’una vegada, una legislació radicalment diferent. Que es basi en tres eines claus, amb la finalitat de dissuadir i perseguir la tracta de persones i l’explotació de la prostitució aliena: a) perseguir – de debò- el proxenetisme; b) penalitzar els consumidors de prostitució; i, c) donar alternatives socials a les dones en situació de prostitució, sense regular aquesta com a treball sexual normal, entenent que és una forma de guanyar-se la vida vinculada a la marginació social i a la violència de gènere. En definitiva, lluitar per què totes les
dones tinguin oportunitats laborals o ajudes socials per a sobreviure, sortir de la pobresa extrema i de la marginació.
A més, cal tenir present que l’interès i pressió per normalitzar el negoci de la prostitució prové bàsicament dels ingressos multimilionaris que genera per a un sector empresarial tan poderós com retrògrad i opac, que posa per sobre els propi lucre al respecte a drets humans bàsics.
Mentre el poder legislatiu no faci els deures, banalitzar l’efecte de la venda del propi cos no contribueix a la igualtat, ni és per tant més progressista, per molt que tingui un efecte de falsa modernitat i d’impacte social. La societat exigeix una solució clara i valenta, que no passa per reconèixer que la prostitució es un treball com qualsevol altre, és a dir, una alternativa laboral més. Com tampoc pot ser contracte laboral qualsevol privació de
llibertat, de salut, o de dignitat, encara que aparegui com a “voluntària”, en un mercat laboral on molts treballadors i treballadores podrien acceptar, per sobreviure, gairebé qualsevol condició.
Matilde Aragó Gassiot10-03-2015
La sentència del Jutjat Social 10 de Barcelona, que ha rebut un immediat impacte en els mitjans, declara – per primera vegada - la relació laboral de tres dones que exercien la prostitució en un Club de “massatges” sota la direcció i a les ordres de l’empresària, la qual es lucrava de l’intercanvi sexual de les dones, a les que proporcionava la clientela, el local i els mitjans essencials per a l’exercici de l’activitat.
La diferència amb sentències anteriors, no és però que fins ara no es declarés els drets a les dones, en casos anàlegs, a ser donades d’alta a la seguretat social, sinó que es rebutjava tota disciplina empresarial que comportés la subordinació a l’empresa de l’exercici de la pròpia sexualitat. És a dir, es legalitzava “l’alterne”, però mai l’activitat de prostitució, entenent que una sentència no podia admetre una limitació del dret inalienable de la dona a disposar del seu propi cos.
Contra l’anterior consideració, la sentència no qüestiona ni el consentiment prestat, que es pressuposa – tot i que hi ha dues de les tres dones ni han anat a declarar al judici – ni la voluntat de permanència en el contingut de la situació que es declara com a laboral, fent constar : “no son de apreciar motivos de ilicitud penal ni de lesión de derechos fundamentales individuales que impidan el reconocimiento de la laboralidad”.
La sentència conscientment es separa doncs de la doctrina dels tribunals, que fins a la data han considerat que el contracte de prostitució era nul, tant per ser un delicte el fet de l’ explotació de la prostitució aliena, com per ser nul·la la renúncia del dret fonamental a l’exercici de la pròpia sexualitat. O per nul·litat també del consentiment prestat, aplicant la legislació que ha inspirat la defensa de la treballadora contra l’assetjament sexual en el treball.
No es desconeix que la resolució legislativa del Parlament Europeu de 26.2.14, en la línia de moltes altres recomanacions anteriors (de drets humans, que es citen) disposa que:
“Reconoce que la prostitución, la prostitución forzada y la explotación sexual son cuestiones con un gran componente de género y constituyen violaciones de la dignidad humana contrarias a los principios de los derechos humanos, entre ellos la igualdad de género, y, por tanto, son contrarias a los principios de la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea, incluido el objetivo y el principio de la igualdad de género; (...) Señala que debe respetarse la salud de todas las mujeres, incluido el derecho a disponer de su cuerpo y a una sexualidad libre de coacción, discriminación y violencia”
I en l’apartat 34 diu que: “...considerar la prostitución como un «trabajo sexual» legal, despenalizar la industria del sexo en general y legalizar el proxenetismo no es la solución para proteger a las mujeres y las mujeres menores de edad de la violencia y explotación, sino que produce el efecto contrario y aumenta el riesgo de que sufran un mayor nivel de violencia, al tiempo que se fomenta el crecimiento de los mercados de la prostitución y, por tanto, el número de mujeres y mujeres menores de edad víctimas de abusos”.
Però contra el contingut de la recomanació del Parlament Europeu, la sentència es pronuncia pel que creu que és la solució més “protectora”, per les dones, ara per ara, i mentre l’Estat no realitzi polítiques cap a la eradicació de la prostitució.
Tot i el que sembla una solució pragmàtica “progressista”, entenent el progrés com la via d’aconseguir mesures cap a la igualtat de gènere, ni a curt, ni a llarg termini, es pot considerar així.
L’experiència de països “reglamentaristes”, com Alemanya, que ha admès un contracte laboral especial de “treballadora sexual”, ha aconseguit l’efecte d’un increment de la prostitució i sobretot un incontrolat augment de tràfic de dones per l’explotació sexual (procedents sempre de països pobres); està fracassant notablement en la lluita contra la desigualtat
Per una Barcelona lliure de violències masclistesRosen Hicher s’ha convertit en una figura a França. Després d’haver exercit la prostitució durant més de 20 anys, i després d’una presa de consciència progressiva i difícil, avui milita obertament perquè la prostitució sigui considerada com una forma de violènciaL’hem invitat i estarà al nostre barri el 25/4 a les 12h al Centre Cívic Golferichs.
“...Vaig començar la caminada el 3 de setembre en l’últim lloc on em prostituí i des d’allà vaig recórrer totes les ciutats en les que em prostituí fins arribar al primer lloc, al primer client, perquè és ell qui ens converteix en una prostituta. Des del moment en què s’ha tingut un client, és prostituta de per vida.”https://acciofeminista26n.wordpress.com/2015/01/06/1864/
8 9ABRIL 2014 ABRIL 2014CONSUM CONSUM
SERVEIS PSICOLOGIA INDIVIDUAL, PARELLA O GRUPS DE SUPORT PSICOLOGIA INFANTO-JUVENIL, ADULTS I VELLESA.
• Reeducacions i tècniques d’estudi.• Orientació i assessorament laboral.• Assessorament i suport a pares amb fills amb
discapacitat.• Tallers, cursos i activitats d’oci.• Xerrades, seminaris i conferències a escoles,
centres cívics. • Acompanyaments terapèutics i estades amb
familia• Lloguer de despatxos per professionals per
hores.• Acompanyaments terapeutics i tractament
psicologic a domicile.• Terapies online.
TRACTAMENTS• Ansietat i Estrès.• Depressió.• Crisis Vitals, insatisfacció, apatia.• Autoestima.• Timidesa e inseguretats.• Pors i fòbies.• Somatitzacions.• Processos de Dol.• Problemes d’Alimentació.• Alteració de la Son.• Problemes de convivència, relacions
familiars, sexuals, violència de gènere.
Correu electrònic:[email protected]
webwww.accapsicologia.com
facebook.com/accapsicologia.com
L’Associació Catalana per al Control de l’Ansietat (ACCA) està situada al cèntric barri de l’Eixample Esquerra de Barcelona, i compta amb un equip de professionals en l’àmbit de la psicopedagogia i psicologia clínica, amb una dilatada experiència en el treball de les reeducacions infantils, reforç escolar i tractaments psicolò-gics.
C/Calàbria, 241, 4t 6a08029 – Barcelona
Tel. 934 194 434/629353805Altres punts on col.laborem:Tarragona, Lleida i Girona.
Productes del mercat de pagèsDes de la vocalia de Consum us volem apropar als
productors del nostre mercat de pagès. La intenció de la vocalia és donar un marc a la ciutat per a que els pro-ductors ecològics i de proximitat tinguin una opció de tirar endavant. Volem una ciutat millor i per aconseguir-ho creiem important que, aquesta, tingui un entorn proper verd. Creiem que el camp i la ramaderia han de ser a prop per crear xarxes de sobirania alimentària.
Aquest a és la familia dels nostres formatges:Qui sou i on trobem Formatgeria de Tòr-
rec?Formatgeria de Tòrrec és una formatgeria familiar si-
tuada al vell mig de la Noguera Alta, a la serra prepirinen-ca, al punt nord de la comarca de la Noguera. El nostre obrador el tenim Vilanova de Meià i la granja la tenim a 8 kilòmetres a l’est, a Tòrrec, pedania del municipi de Meià. Tenim una explotació de 100 cabres murcianes que tenen una producció més petita comparat amb altres races de cabres, però la seva llet és de molt bona qualitat, amb més concentració de greix i proteïna. L’ali-mentació, les nostres cabres l’obtenen en un 70% de la pastura diaria dels boscos del voltant de Tòrrec i dels conreus d’alfals i veça i civada que els hi sembrem i que despres embalem , el 30% restant de l’ali-mentacio el granulat, el comprem, el qual està lliure de transgènics. Ara per ara no tenim certificat ecològic perquè costa uns euros que no estem disposats a pagar, no obstant Slow Food de les Terres de Lleida, qui coneix el nostre producte i sap com el fem, ens ha donat un certificat de confiança i qualitat.
- Què feu a Tòrrec?Fem un formatge tou de quallada làctica, de pell florida blanca
Formatge Blanch de Tòrrec) i un atre també de quallada làctica i cen-drat amb carbó vegetal ( el Paús de Tòrrec). Hi ha dos tipus de qual-lada, la làctica que fa uns formatges més tous i la enzimàtica, que fa
formatges més secs i durs. A Catalunya estem copiant formatges francesos, pot-ser per proximitat i perquè ens porten uns quants anys d’avantatge en aquest sentit. El nostre formatge també vol copiar-ne un de francès fet amb llet de vaca, nosaltres, en canvi, el fem amb llet de les nostres cabres. De totes maneres el formatge diu molt del microclima on s’ha fet, de manera que sempre s’acaben diferenciant entre
ells. També estem fent llet de cabra pasteuritzada i mató, encara que aquest només l’elaborem per encàrrec normalment de restauradors, xarcuters i tothom que hi estigui interessat.
- Què us espera en el futur?En el futur, en principi, no volem augmentar el ramat. No volem
augmentar la quantitat, volem millorar la qualitat i diversificar en pro-ductes i arribar al màxim de clients de manera directa, volem un client que sàpiga apreciar la qualitat del formatge i que entengui el veritable valor que genera el formatge de pastor. Nosaltres tenim cabres no perquè sigui més rendible, sinó perquè fer formatge de pastor et per-met controlar la matèria primera, la llet, imprescindible per a obtenir un bon producte final ja sigui llet, formatge, matons, recuits ...
En el mercat de cada segon dissabte de mes els trobareu i podeu preguntar tot allò que us vingui de gust. La proximitat amb les pro-ductores i productors és una de les avantatges del mercat.
Vocalia de Consum
En dies assenyalats com en sant Jordi, sota els plàstics deles finques productores de flors de països com Colòmbia Kenya o Equador tornen a reproduir-se les dures condicions d’explotació laboral pròpies de la indu-stria de les flors.
I diguem industria perquè segueix el patrons d’aquesta agricultura que degrada el medi ambient mitjançant monocultius de flors que fan un us intensiu de la terra l’aigua i els agro-químics , per una flors que viatjant en avió milers de kilòmetres malbaratant energia.
El parlar de les flors com una in-dustria també fa referencia al model d’organització laboral basat en una organització del treball en operacions repetitives a elevats ritme i amb alts graus d’explotació a les treballadores , majoritàriament dones . Es repeteixen les característiques pròpies dels trebal-ls feminitzats : temporalitat, baixos sa-laris , flexibilitat de contractes i horaris m, baixa sindicalització , etc.
Més informació sobre les condi-cions en que s’han produït les roses que regalem per Sant Jordi la podeu trobar en Erika González, investigado-ra del Observatorio de Multinaciona-les en América Latina (OMAL) – Paz con Dignidad. http://www.lamarea.com/2015/02/13/de-donde-vienen-las-flores/
http://www.cactus.org.co/paginas/Floricultura/Informe%20floricultura%20mayo%202011.pdf
Alguns pensem que en lloc de flors carregades de patiment es millor rega-lar planters de rosals autòctons que o estalvien malbarataments innnecesa-ris de recursos, s’han produït en condi-cions dignes i locals i et permetran tenir roses mols més dies i anys
Trobaràs el teu planter per regalar, ecològic i produït al Maresme, al mer-cat de Pagès del dissabte 11 de abril També podràs participar en diferents tallers sobre el cultiu i la cura dels rosers , així com de diferents cultius de hort per casa teva dels que també hi haurà planter.
I perquè la visita sigui complerta , la gen del espai contrabandos , ens pre-sentar les novetats de llibre polític e independent que hi ha aquest Sant Jordi,
Pa, rosers i llibres al Mercat de Pagès del 11 d’abrilArriba la primavera al Mercat de PagèsEl mercat de Pagès de l’11 d’abril serà el primer que celebrarem amb la
primavera ja ben entrada Volem apropar a casa teva l’alegria i els colors de la primavera als nostres camps.
Hi hauran el productes de la temporada, taller de cuina de primavera, un llibre de regal amb explicació de les propietats del productes de primavera
i receptes de cuina. Planter ecològic pel teu hort o el teu balcó. Tallers sobre horts i cura de plantes.
El 9 de MaigMercat d’intercanvi sense euros
A casa tens alguna cosa que no utilitzes i pot fer servei a la teva vein@ aquelles artesanies , pa-stissos , habilitats ,....que fas pels teus i que sempre has pensat que li serien útils a un@ vein@ el que a tu se t’acudeixi que pot interessar a la teva vein@ ara es el moment d’aprofitar intercanviar-ho en el
Mercat entre veïn@s sense euros.Per facilitar l’intercanvi podràs vendre i com-
prar en la moneda de l’Esquerra de L’eixample i Sant Antoni
Una moneda que pots utilitzaren el mercat de intercanvi entre vein@s i en el Mercat de Pagès
Durant tot el matí del dissabte 9 de maig des de les 10 del mati fins les 14 hores
Una moneda que caduca al final del matíPer organitzar les taules , caldria que, si vols
portar coses al intercanvi, ens avisis a [email protected] i et reservarem espai
Renova la teva robaPARTICIPA EN LA 6A EDICIÓ de de la xarxa de
punts d’intercanvi de roba de Barcelona. Els inter-canvis ens permeten reutilitzar, compartir i consu-mir de forma responsable.
Consumir més no equival a viure millor i el que per a tu pot ser un residu, per a altres persones pot ser una oportunitat. Per això, et convidem a renovar la teva roba i a revolucionar el teu consum!COM?
Porta la teva roba a L’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample ( Calàbria 262)
Dimarts 5 o dimecres 6 de maig de 17 a 20 hores
L’espai Germanetes Viladomat 155Dijous 7 de maig de 19 a 22 horesDivendres 8 de maig de 12 a 14 horeAllà te la canviarem per “renoves” que després
podràs intercanviar de nou per la roba que t’agradi més
Sistema d’intercanvi: els “renoves”• Complements i samarretes: 1 renova
• Pantalons, camises, faldilles, vestits, jerseis i jaquetetes: 2 renoves• Roba de vestir, jaquetes grans, conjunts, vestits jaqueta...: 3 renovesLa roba ha d’estar neta, sense forats ni descosits ni taques.Es podran portar com a màxim 10 peces.Només s’acceptarà roba de vestir. No s’agafaran sabates ni roba interior
ni de la llarAquest renoves et serviran per triar la roba que més te agradi al punt
d’intercanvi que hi haurà al Mercat de Pagès del dia 9 de Maig a Germanetes ( Consell de Cent / Viladomat )
Renova la teva roba” és una iniciativa per fomentar el consum conscient i la prevenció de residus promoguda per entitats, associacions i equipaments municipals de la ciutat amb el suport de l’Ajuntament.
Vocalia de Consum
El 9 de Maig Mercat d’intercanvi sense euros
11ABRIL 201410 ABRIL 2014 FA 40 ANYS
CLÍNICA DENTALR. DEL SOL
Todas las especialidades
Dr. Luis Carlos Ruisánchez CapdetDra. Rosario del Sol SolanoDra. Eva Mª. Pérez Barbero
Vllarroel, 164, 1º 1ª08036 Barcelona Tel. 93 454 22 50
Escola de dansa i música Elisenda TarragóDANSA:Clàssic; claqué; funky hip hop; contemporani; modern jazz; oriental; ball social; salsa.Seguim el programa i els exàmens de la Royal Academy of Dance en ballet i de la Imperial Society of Teachers of Dancing en claqué i modern jazz
PILATESMÚSICA:LLenguatge musical i solfeig; acústica; harmonia i formes musicals.Classes individuals de piano, guitarra i cant.Seguim el programa i els exàmens de l’Associated Board of the Royal Schools of Music
Avd. de Roma 159 1r pisTel. 934 546 676Muntaner, 83 BTel. 934 541 45108011 Barcelonawww.elisendatarrago.com - [email protected]
Estem recollint fotos per muntar una exposició sobre els últims 40 anys d’història
del barri i de la nostra associació
13ABRIL 201412 ABRIL 2014 FA 40 ANYSFA 40 ANYS
Quins records !!Jo recordo els remats d’ovelles de camí cap a l’Escorxador i les caques que deixaven al passar.
14 ABRIL 2014 15ABRIL 2014GENT GRAN/CONVIVÈNCIA
Un nou concepte d'atenció per a la gent gran
• Habitacions dobles i individuals amb bany complet• TV, telèfon directe i caixa de cabdals a l'habitació• Curtes i llargues estances• Personal amb àmplia experiencia• Espaiosa terrassa, solarium• Servei d'animació sòciocultural• Biblioteca, sales de jocs, saló TV, vídeo, perruqueria• Assistència mèdica-sanitària permanent, recuperació post
operatòria i funcional• Places concertades amb la Generalitat• Centre de dia
Mallorca, 163Tel. 93 453 35 00
Dies feiners de 7 a 22h.Dissabtes de 8 a 20 h.Diumenges i festius de 9 a 14h.
Piscina OlímpicaSala de CardiovascularSala de FitnessSala de SpinningSauna
Bany de VaporArmari d’us diariSolariumClasses dirigidesPilates
Diferents tipus d’abonamentmensualClasses d’AquagymCursos de Natació
Paris, 114 • 08029 Barcelona • Tel. 93 410 92 61 • Fax 93 419 66 94e-mail: [email protected] • web: http://www.piscinasantjordi.cat
Els usuaris s’han de traslladar de manera temporal a un altre centre de Nou Barris
Construïda el 1913, la residència per a gent gran Francesc Layret, al 475 de la Gran Via, necessitava mi-llores per garantir el confort i la mobilitat als seus usua-ris. L’Ajuntament de Barcelona va anunciar la reforma i l’ampliació d’aquest equipament per als avis a l’Eixam-ple, amb un pressupost de 4,6 milions d’euros i una du-rada prevista de les obres de 18 mesos.
L’immoble, un edifici modernista –l’antiga Casa de la Lactància– , s’adaptarà amb les obres a les noves ne-cessitats funcionals i normatives per garantir així la qua-litat del servei, segons va destacar el consistori en un comunicat. La remodelació, a més a més de recuperar els valors històrics de l’edifici, pretén millorar les condici-ons d’accessibilitat i de salubritat, així com garantir una correcta prevenció d’incendis.
El centre compta actualment amb 63 places repar-tides en 34 habitacions, mentre que després de la re-forma que començarà a l’abril passarà a tenir 66 llits, distribuïts en 28 estances dobles i en deu d’individuals.
Mentre es porti a terme la remodelació, els usuaris de l’equipament seran traslladats a la nova residència El Molí, al districte de Nou Barris. Aquest equipament compta amb un centenar de places, la resta de les quals seran per a altres usuaris. Quan les obres de l’Eixample finalitzin, els usuaris tornaran al centre i El Molí es po-sarà a disposició dels qui siguin beneficiaris d’una plaça pública.
Vocalia gent gran de l’avvee
L’única residència de gent gran pública del
barri es rehabilita
Reunió a Barcelona d’entitats contra el racisme i la islamofòbia, des-prés de l’atemptat de Charlie Hebdo a Paris.
La FAVB i col·lectius ecologistes adverteixen que la contaminació de l’aire a la capital catalana supera els límits permesos per la Unió Europea i és la causant de moltes de las enfermedades pulmonars que cada vegada més gent pateix a la ciutat. L’Ajuntament, en canvi, afirma que la qualitat atmosfèrica de Barcelona és acceptable.
La llibreria “Al peu de la lletra” (c/Calabria 281) el proper dia de Sant Jordi tindrà un petit espai amb llibres relacionats amb la gent gran.
ABRIL 2014CULTURA16 ABRIL 2014 CONVIVÈNCIA 17La Vocalia es mou, encara
que no acompanyi el tempsCom de costum, us expliquem les nostres activitats des de
l’última publicació del butlletí.A finals de novembre, una plujosa tarda de dissabte, ens
vam aplegar al local unes 20 persones, que no ens vam es-pantar del fred ni la pluja, per celebrar el Dia de les Persones amb Discapacitat (3 de desembre) Vam veure una molt bona pel·lícula: L’intocable. Però no us confongueu: no és bona perquè el protagonista faci servir una cadira de rodes, sinó perquè és molt divertida i té un sorprenent sentit de l’humor. Això, completat amb uns sucs i unes pastes amb què ens van obsequiar per gentilesa de l’Associació, i amb la bona compa-nyia, donen com a resultat una tarda molt agradable.
I entre una cosa i una altra no vam trobar dates per fer el tradicional dinar de Nadal, i el vam haver de transformar en dinar de Germanor, ja a principi de febrer, i amb tant de fred que fins i tot vam pensar a suspendre’l. Però sort que no ho vam fer, ja que la nostra vocal, l’Angelina Ramiro,va escollir un restaurant adaptat prop d’un conegut centre comercial,amb una bona relació qualitat preu, on ens vam sentir molt a gust, fins i tot vam tenir l’alegria de compartir el dinar amb persones de l’Associació molt estimades per tothom i que era la primera vegada que venien: ens referim a l’Eduard Tàpias i la Montse Roma. Vam ser unes 12 persones que ens ho vam passar d’allò més bé.
I una informació recent d’avui mateix és que hem partici-pat a la Taula d’Entitats de les Persones amb Discapacitat de l’Eixample, a la qual ha assistit el nostre voluntari més jove , però molt preparat, l’Anthony Salgado, que ràpidament ens ha informat de les activitats que prepara l’Ajuntament i que aviat us explicarem.
Ara sí, això és tot fins a la propera vegada. Esperem veure-us en moltes activitats.
Vocalia de Discapacitats
Captar un instant de la realitat que ens envolta, vulguis o no vul-
guis, t’hi implica. Et fa guardià de tota la informació que s’esdevé
en aquesta minúscula fracció de temps que s’amaga en una petita
gelatina de 24 per 36 mil·límetres. Ho converteixes en record i his-
tòria. És com un petit xip amb visió en negatiu, que espera obrir-se
pacientment al món per tal que els ulls aliens puguin explorar els
seus secrets i les seves històries. Prendre la decisió de positivar vol
dir seleccionar les imatges per explicar la història que recordes i
que, encara que hagi passat molt de temps, tens la prova que “allò”
que veus en la còpia va existir.
Més tard, el fet en si mateix de col·locar una còpia a tocar de l’altra
es converteix en una complexa història que l’espectador assumeix i
viu, amb el seu propi criteri de lectura i de llibertat.
Durant els anys 70, en què vaig viure i treballar com a fotoperio-
dista a Galícia, els encontres amb una dura realitat, amb un dia a dia
molt difícil, d’una penúria econòmica endèmica, una situació política
controlada pel caciquisme més escabrós, i unes pluges que xopaven
l’ànim a una mediterrània de soca-rel no van impedir que la fascinació
m’omplis d’empenta, i que el meu desig de comprendre una societat
tancada i intensa mogués les més pregones de les meves ingènues
creences.
En els meus primers treballs, l’eufòria d’allò diferent, el misteri de
les boires amb La Santa Compaña, o “de haberlas, hailas”, va cre-
ar a poc a poc un pòsit de necessitat de coneixement del que jo
anomenava “allò gallec”. Però fer aquest pas va suposar el compro-
mís, el compromís ètic amb mi mateixa i amb el meu treball.
La meva mirada ja no era la mateixa, es va anar endinsant en senti-
ments pregons. El concepte de la vida rústega, tan rebregat, s’esvaeix
i dóna pas a la recerca:
Plasmar el respecte per la lluita per les veus, quan tot era silenci;
pel crit quan tot era por; sacsejar la falç, per a convertir-la en fràgil
arma de defensa de la pròpia supervivència i la de la teva família.
Una societat arcaica, òrfena de drets, va deixar soles les dones
en l’àrdua tasca de sobreviure amb el poc que quedava després del
dur embat de la Guerra Civil, llastrada pel silenci trencat pels afuse-
llaments i els gemecs de les dones que pagaven molt cara la seva
militància.
D’una emigració que es va portar a l’explotació més dura, la forta-
lesa dels pagesos.
De la pesca a El Gran Sol, homes rudes allunyats durant mesos de
la família, amb jornades de treball interminables, amb l’ampolla de vi
com a únic aliment que prenien a voltes en tot el dia, quan les captu-
res eren copioses i no es podia perdre el temps. En tornar a casa, si
tornaven, tot era diferent.
Així vaig anar apropant-me amb la meva càmera a les dones, ves-
tides de negre, emmarcant el seu rostre amb un mocador, abrigades
amb toquetes de llana teixides per elles mateixes, xiruques plenes de
fang, paraigües trencats. Jo els deia les guerrilleres.
Poques paraules vaig creuar amb elles i no era per l’ idioma. Posa-
ven a prova el meu respecte cap al seu món, tan llunyà del meu, però
varen comprendre que la meva feina anava a favor seu.
Fer visible en què consistien les seves vides anònimes.
Conrear en solitari els petits hortets (leiras), tenir cura dels fills
sense disposar de prou recursos, però amb la ferma convicció de
donar-los educació, perquè significava l’esperança en un futur millor.
Una vellesa que les espremia fins al seu últim alè. La terra era la
seva única companya; el sol, la pluja, la boira eren els seus aliats, que
manejaven a la perfecció encara que no sabessin llegir ni escriure. La
seva saviesa era infinita, baldament no poguessin transmetre-la a la
seva soledat.
Ara, 40 anys després, torno a recordar-les amb emoció, amb la
certesa que el món injust i cruel en què van viure no s’ha d’oblidar.
Són un record, i la seva història col·lectiva, les arrels més profun-
des de les dones gallegues i de totes les dones del món.
ANNA TURBAUCalatañazor (Soria)
27 setembre de 2014(traducció al català : Mercè Ros)
Exposició fotogràfica “només fa 40 anys”
ABRIL 2014 ABRIL 201418 EQUIPAMENTSJOVES 19
Ja fa uns quants anys que a l’Esquerra de l’Eixample no
vèiem un casal de joves actiu i amb ganes d’implicar-se en
el barri. El Queix, nascut a finals dels 90 a partir de l’Esplai
Boix, ho va ser durant un temps, fins que, poc a poc, les
forces i la motivació van anar minvant i el casal va quedar
inactiu. Més d’una vegada es va intentar reactivar-lo, inclús
mantenint activitat durant un seguit d’anys, tot i que de forma
intermitent. No obstant, el casal sempre moria, sobretot de-
gut a la falta d’un local que esdevingués un punt de trobada
juvenil i facilités i fes visible la tasca que l’entitat feia, en-
grescant així a més jovent del barri a participar del projecte.
Ara, el Casal de Joves Queix s’alça amb més força que
mai! Ja constituït com a entitat jurídica pròpia i federat a Ca-
sals de Joves de Catalunya, lluita amb totes les seves forces
per poder gestionar l’equipament públic de la Lola Anglada.
L’antiga biblioteca dels Jardinets de Montserrat, ja fa uns
anys que no ho és il’espai està infrautilitzat. L’Esplai Boix
l’any 2012 va obtenir la cessió d’una petita part de l’edifici i
el dret de fer ús de l’espai central per fer-hireunions i esplais
els dissabtes. L’ús principal de l’equipament consisteix en
un projecte de suport a la lectura a infants de primària que
ocupa 2 hores cada tarda de dilluns a dijous. El casal es
pregunta, i les 22 hores restants del dia?
Acollit per l’Esplai, el casal ja disposa de 4 grups esta-
bles: un parell d’excursionisme amb objectius ben diferen-
ciats, un d’hort urbà i consum i un de cinefòrum. A més,
està realitzant un munt d’activitats al barri, moltes de les
quals conjuntament amb altres entitats i col·lectius. Alguns
exemples són la celebració de la castanyada a Jardinets de
Montserrat, la recollida i mercat d’intercanvi de joguines a
l’hivern, concerts, cerca entitats i cinefòrums per la Festa
Major, xerrades d’interès ol’assassí de la pastanaga a nivell
de barri. Un altre projecte que tenen entre mans és la reacti-
vació de la vocalia de joves de l’Associació de Veïns i Veïnes,
amb l’objectiu de que hi hagi representació juvenil àmplia i
diversa que garanteixi el relleu generacional i lluiti pels drets
del jovent. Participen de l’Associació en la mesura del possi-
ble, però està clar que per tirar endavant la vocalia caldrà la
implicació de més joves.
Finalment, una excel·lent notícia: a principis d’abril el ca-
sal celebrarà el seu 1er aniversari! Del 2 a l’11 d’abril s’or-
ganitzaran una sèrie d’actes per donar a conèixer el Queix
i celebrar amb el barri el seu primer anyet. La majoria d’ells
tindran lloc a Jardinets de Montserrat.
Si voleu més informació us convidem a visitar la nova web
del Casal: www.queix.org, o la pàgina de Facebook https://
ca-es.facebook.com/casaldejoves.queix.
Us hi esperem a tots i totes!
Casal de Joves Queix i Vocalia Joves de l’AVVEE
Ocupació simbòlicaCentenars de veïns i veïnes de l’Esquerra de l’Eixam-
ple s’han sumat al primer aniversari de Recreant Cru-ïlles, celebrat durant tot un cap de setmana amb de-senes d’activitats per a tots els públics. Un mercat de pagès, concerts, la rua de carnaval, tallers, conferèn-cies i dinars populars van reunir el 14 i 15 de febrer a petits, adults i grans en un cap de setmana de festa.
Aquest aniversari tan nombrós ha demostrat que el barri és viu, i que tant la gent com les associacions ne-cessitem i gaudim dels espais de trobada i intercanvi.
Segurament però, el que per a molts ha estat el més destacat de la celebració ha estat poder-la fer enun lloc excepcional: el solar de 5.000m2 que portava abandonat els darrers 12 anys.
El dissabte 14 de febrer, quan el Rei Carnestoltes acabava el seu discurs sobre la necessitat d’espais de-cidits i gestionats pelpropi veïnat, les portes del solar abandonat es van obrir i els veïns van poder entrar-hi pacíficament per omplir-lo de vida durant dos dies d’in-
tensa activitat.Aquesta ocupació simbòlica va servir per reivindicar la necessitat d’obrir aquest solar i també per recordar que cada dia que l’espai és buit és un dia per-dut.
Els 5.000 m2van acollir una gran paella popular i de-senes d’activitats culturals durant el cap de setmana, com ara una xerrada en la què col·lectius de Barcelona van compartir idees i reflexions sobre altres processos d’auto-gestió veïnal.
Des de dins del solar, molts dels veïns de l’Esquerra de l’Eixample van poder expressar els seus desitjos per al futur de l’espai, contribuint així a un procés que Re-creant Cruïlles porta temps dinamitzant.
Nosaltres continuarem treballant per un barri millor i exigint a l’Ajuntament que escolti el veïnat. Per això, a més d’un agraïment a tots els que heu participat en aquest aniversari, un convidem a que us apropeu al nos-tre espai per construir conjuntament el barri que volem.
Gràcies!!!Anna Palou Solé
Reneix el casal de joves del barri
Primer aniversari reivindicatiual solar de Germanetes
Equipaments, una necessitat per a les dones
Ja fa temps, identificant les necessitats socials més punyents del barri, l’AVVEE va plantejar la necessi-tat d’incorporar a l’espai de “Germanetes” tot un seguit d’equipaments, alhora que s’esponjava i s’enjardinava l’illa. Equipaments educatius, com l’Institut que – d’una manera provisional, a partir d’uns barracots instal·lats de moment a Calàbria/Consell de Cent – començarà la seva singladura aquesta mateixa tardor. Però equipaments també que tenen una especial rellevància per a les do-nes del barri. Amb una important població envellida i em-
pobrida, singularment femenina, els habitatges tutelats i el centre de dia per a gent gran, previstos a la banda del carrer Viladomat, constitueixen una imperiosa exigència. De la mateixa manera, adreçada a les demandes d’una altra franja d’edat, l’escola bressol que ha d’anar als baixos dels habitatges socials del carrer Borrell – i que voldríem de titularitat i gestió públiques -representa una peça clau per a les famílies. Aquí, els equipaments són sinònim d’equitat de gènere.
Sylviane Dahan
Pregunta’ns per la novaortodòncia transparent
facebook.com/institutsodontologics@Ins_Odontologic
Barcelona Calàbria, 236 Tel. 934 941 810
Av. Madrid, 141-145 934 394 500Diputació, 238 933 426 400Sardenya, 319 934 570 453
Còrsega, 474 932 226 060Ramon Turró, 246 932 247 770Neopàtria, 55 933 601 070
Avantatges 25è Aniversari per als socis/sòcies de:
IMPLANTOLOGIA
Inclou Implant i Corona
990€ FINANÇAMENT55 € x 18 mesosSENSE INTERESSOS
HIGIENE BUCAL
15 €amb revisió gratuïta inclosa
+ 20% DE DESCOMPTE en tots els tractaments
Presenta aquesta promoció a recepció. Promocions no acumulables amb altres descomptes. Data validesa: Consultar clínica
902 119 321 www.ioa.es27 Clíniques dentals pròpies
