ISS

N17

60-1

398

No88 - ESTIU 2011 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

EL SOROLL – CÒMICS – LLEGENDA – LA MEL – ELS MOHICANS – JOCS

PARTICIPA!

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC(L’associació per a l’ensenyament del català).Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11

APLEC, Universitat de Perpinyà,Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà

aplec@aplec.cat - www.aplec.cat - mildimonis@aplec.catDirect. public.: Miquela Valls

Redactora: Myriam Almarcha ParísComissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach,M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLECImpr.: Enrich, 66000 Perpinyà

RC 491986659Tiratge: 3000 exemplars.Mensuel en catalan.

Difusió: Routage Catalan(04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

P.2

Il·lustració de la portada:Maëlle Maisonneuve

El passat 19 d'abril, la classe de gran secció de l'escolamaternal Georges Dagneaux a Perpinyà va anar alDepartament de Català de la Mediateca per presentarel treball que ha fet sobre el tema de Sant Jordi. Allà,van poder veure també els treballs d'alumnes d’altresescoles, i van rebre dos llibres com a regal per haverparticipat!

Gràcies per haver estat fidels a Mil Dimonis i per participar a la seva riquesaamb tots els dibuixos i fotos que heu proposat.

No oblideu pas d’enviar els vostres millors moments de l’estiu (fotos, il·lustracions, vídeos, relats…)

La mainada de l'escola Anatole France ha participat ales celebracions de la festa de Sant Jordi.Aquí la classe de gran secció fa la reconstitució de lallegenda en català quan el cavaller Sant Jordi deslliurala princesa presonera del drac. Els alumnes estaven im-pressionats pel drac ferotge, pel coratge del cavaller iper llur pròpia capacitat de decidir les coses.

Les escoles han celebrat Sant Jordi

L'escola de Sant Andreu va celebrar Sant Jordi amb una rosa i un llibre.Els petits andreuets van representar cada personatge fent un taller teatral.

Tot l’equipde

Mil Dimonis us

desitjaunes m

olt

bones vacances

.

Ens tornem a veure

al setembre!

Tot l’estiu sem a:

aplec.cat

PITX I LLEMEC

FI

Apolit,que crema!

Bufa, tot justsi sall del foc!

Ja m’aprendràa trencar-me elcap per un crítictan llepafils!Vés a fregirespàrrecs!

Bonprofit!

Miammiam!

Tasta lameua sopa,que és bona!

HHHHHHH

M’encantenles receptesde la tele.

Te vénen ganesde cuinar!

Ups! Som bufatmassafort,perdó…

Éspas proubona... oquè?

Sí,però has ditque crema,per això sombufat tant…

Trobi queaquest dinarmanca deperfecció!

P.3Trad. MAP

LLEGENDALLEGENDA

Segons s’explica des de temps immemorial, la nit de Sant Joan, la més curta de l’any, les bruixes de tot el Pirineu es reunien al’Estany d’Engolasters, en un frenètic sàbat presidit pel dimoni. A més a més de les bruixes provinents de les valls andorranes,n’arribaven del Canigó, del Puigmal, del Cadí, de Lanós i d’altres llocs llunyans, desitjoses de participar en una cerimòniacaracteritzada pels excessos i la follia.

Abans de començar l’aquelarre, collien les herbes necessàries per a preparar un beuratge màgic que els proporcionariapoders per a concitar tota mena de sortilegis. Durant aquests preparatius, les bruixes andorranes havien de dormir unaestona, encara que fos amb un ull obert, i mentrestant el dimoni els canviava el cor de costat, a fi de distingir-les de les donescorrents, i els aplicava un ungûent malèfic que els feia créixer pèl abundant als pits.

I, a la mitjanit, sota el clar de lluna, completament nues i aplegades a la vora de l’estany, iniciaven una dansa formant trescercles concèntrics amb el dimoni al mig, convertit en boc, tocant el flabiol i el timbal.

Aviat la música diabòlica agafava un ritme desenfrenat i la dansa esdevenia una disbauxa. Les bruixes proferien crits i xisclesesqueixats mentre es prenien beuratges diabòlics i s’explicaven els maleficis que cada una llançava en el seu territori durant laresta de l’any.

Els joves dels pobles d’Andorra, empesos pel desig voluptuós de contemplar les bruixes, pujaven sigil·losament a Engolastersper espiar-les. Hi anaven protegits amb branques de llorer per evitar ser objecte de fetilleries. Però, abans d’arribar a l’estany,eren sorpresos per les bruixes vigilants, que els llançaven un manat de palla encantada que els convertia en rabiosos gatsnegres. I, atrets per la ferum que desprenien les dansaires, s’arrapaven a les seves espatlles i així participaven també a la dansa.

L’endemà al matí, la pau tornava a regnar a l’estany, i a la sortida del sol els joves que hores abans havien estat gats negreses despertaven, nus i extenuats sense recordar res del que havia passat durant la nit.

P.4

Lleg

ende

sd’

And

orra

,acu

rad’

Àlv

arVa

llsiR

oser

Car

ol,P

ublic

acio

nsde

l’Aba

dia

deM

onts

erra

t,20

10.I

l•lus

traci

óor

igin

alde

laD

omin

ikC

haud

oirp

era

Mil

Dim

onis

.

Aquelarre, Sàbat: reunió nocturna de bruixesSigil·losament: secretamentFetilleries: sortilegisFerum: flaire forta, olor animal

SOCIETATSOCIETAT

Soroll i molèstia van sempre de bracet?No forçosament… Si el teu veí escolta laseua música preferida amb el volum a fonsés molt possible que sigui agradable perell, però insuportable per tu. Passa elmateix amb un telèfon mòbil que sona alcinema: destorba encara que la tonalitatsigui feble.La societat actual és cada vegada méssorollosa. Els cotxes, els avions, els trens,la música, la televisió, els telèfons, les mo-tocicletes… amb tanta pol·lució sonoraacabem oblidant el silenci!Cal reconèixer que estem acostumats aviure amb un lleuger fons sonor constant.Per entendre millor el nostre sistema auditiucal saber que tres parts componen l’orellahumana: l’orella externa capta les vibracions sonores i les amplifica per transme-tre-les al timpà; a l’orella mitjana els ossicles (el martell, l’enclusa i l’estrep)propaguen el soroll fins a l’orella interna, on la còclea o cargol actua com a veri-

table centre acústic. És coberta per20.000 cèl·lules ciliades no renova-bles. Cadascuna capta un so de fre-qüència diferent, so que els nervisauditius reben en forma d’impul-sions elèctriques. Aqueix missatge ésinterpretat pel cervell. Tot i quel’orella té la capacitat d’adaptar-seal soroll de l’entorn no deixa de serun òrgan molt fràgil.Entre el xiuxiueig més discret i el re-bombori més eixordador, l’escala

dels sons perceptibles per l’orella compta amb més d’un miliard de graduacions. Laintensitat sonora es mesura en decibels. Tots els sons esdevenen sorolls quandestorben o bé quan el nivell massa elevat els fanocius per a l’orella. Aqueixes agressions represen-ten doncs un perill per a la nostra salut. Per exem-ple, passar dels 120 dB (equivalent a l’envol d’unavió) implica la destrucció de cèl·lules ciliades! Elsespecialistes han demostrat que estar-se exposat amassa soroll pot provocar la reducció del camp vi-sual, la pujada de la tensió arterial i del ritmecardíac, la pèrdua d’atenció i el cansament nerviós.Més greu encara: alteració del son, depressió,baixada de les defenses immunitàries i trastorns car-diovasculars són algunes de les conseqüències a llargtermini. No volem acabar sords com perols...Doncs parem l’orella!

La societat d’araens farà venir sords?

Esquema de l’orella1. Pavelló auricular2. Conducte auditiu extern3. Timpà4. Caixa timpànica5. Martell

6. Enclusa7. Estrep8. Nervi coclear, del cargol9. Nervi acústic

85 decibels P.5

Mur antisoroll al pont Aragó de Perpinyà

Escala de decibels

Sabies que elsespantadors deMonstres S. A.

recullen els crits denens i nenes per pro-porcionar energia aMonstròpolis?

10. Còclea o cargol

La Reserva Natural del Delta del Llobregat o el ParcNatural del Montseny són reserves que preserven lafauna i la flora terrestre de llur territori. Però els es-pais marítims també poden ser protegits legalment. Sibé s’arriben a delimitar en els mapes, no és possibletancar-los. I de totes maneres, tant a terra com a mar,protecció no és sempre sinònim de tancament. Crea-da el 1974 pel Consell general dels Pirineus Orientals,la Reserva Natural Marítima de Banyuls de laMarenda - Cervera és única a l’estat francès però téel seu equivalent a la Costa Brava: la reserva marí-tima de les Illes Medes, de cara al poble mariner del’Estartit.

Des de sempre homes i dones han extret de la mar elque els era necessari per viure. Tant la pesca inten-siva (de la petita barca catalana sem passat a la pescamassificada amb grans xarxes d’arrossegament), comla pol·lució (les pintures antioxidació i els vaixells

que buiden l’oli dels motorsdegraden l’entorn aquàtic)representen un excessiu i per-illós impacte sobre la natura.El turisme i els lleures coma promotors de la caça sub-marina, la navegació espor-tiva i el submarinisme hanprovocat desequilibris eco-lògics insostenibles. La pre-sència de l’home ha estatdoncs reglamentada en les650 ha: protecció avalada

per textos reglamentaris estatal, europeu i interna-cional. L’objectiu, al si de la reserva, és de destorbarel menys possible les espècies i d’afavorir la restau-ració del medi.

S’han identificat més de 1200 espècies animals iunes 500 espècies vegetals. Els mol·luscs, els poli-quets i els peixos són els principals representants dela fauna. Pel que fa la flora, les algues són abundantsaixí com dues herbes marines endèmiques delMediterrani que formen prades submarines: laposidònia de fulles llargues, onejant com llaços, i lacimodocea de fulles més aïlla-des i més primes. 49 de les es-pècies d’aquests 6 km sónprotegides per un text regla-mentari d’abast estatal, euro-peu o internacional.El laboratori Aragó, observa-tori oceanològic de Banyuls,és des del 1882 un pol de re-cerca, lligat a la Universitat dela Sorbona a París, en el qualtreballen investigadors d’arreudel món.P.6

CAPBUSSAR ENCAPBUSSAR ENAIG�ES PROTEGIDESAIG�ES PROTEGIDES

Un poliquet sedentari: l’espirògraf

Vista de la Reserva a Banyuls de la Marenda

Banc de corballs iun sarg comú

Ja t’has atrevit, amb familiars o amics, a fer unpasseig pel paisatge submarí nord-català?Tan sols te cal una màscara i un tuba. Si ets un xicfredolic pots posar-te una combinació tèrmica i sivols anar més rabent calça les palmes. Res mésagradable que submergir-se en el silenci marí, obser-

var les algues que sedeixen bressolar pel pasde les ones, ésser sorprèsper un banc de peixos,distingir un pop camuflata la roca, a tocar de lesgarotes o eriçons de mar, ifins i tot sentir un pocd’angoixa espiant l’horitzógrisenc del fons abismal…

Text de la Myriam Almarcha ParísFotos de la Reserva Marina de Banyuls de la Marenda - Cervera

Alguns reflexos sostenibles del visitantrespectuós- No gitis brutícies a la mar (ni a terra tampoc!)- Si pesques, torna a llençar a l’aigua els peixos petits.- Apolit a la posidònia, no l’arrenquis !- Respecta el silenci de la natura, no cridis ni a la costa ni dins

l’aigua.- Navegant, se pot circular a 5 nusos* màxim a menys de

300 m de la costa i a 8 nusos màxim en la resta de la reserva.- Pescar en una reserva és relativament fàcil, tot és al teu abast,

sobretot animals indefensos i lents com ara el pop: no n’abusis.- La caça submarina i la collita de marisc són estrictament

prohibides.* Mesura de velocitat emprada en navegació i aeronàutica1 nus = 1 milla nàutica/hora = 1,852 km/h.

P.7

NATURANATURA

Mapa de la Reserva Marina

Posidònia

Grans nacres

Coralls vermells,un florit, l’altre en repòs

Poliquet:de poli, diversos i quet,anell. Mena de cucmòbil o sedentari.Endèmic, endèmica:que viu exclusivamenten una zona determi-nada.Posidònia: Veg. foto. Elseu nom ve de posidó,deu grec de la mar.Cimodocea: porta elnom d’una divinitatgrega marina.

Les abelles dins la història:- Un fòssil d’abella recentment trobat en una pedra d’ambre confirmaque aquest insecte ja existia fa 70 milions d’anys.- Una pintura trobada a la cova de l’aranya (Bicorp - País Valencià)data la primera utilització dels productes d’un rusc cap a l’any 9000 aC.- Jeroglífics sobre la tomba de Pabasa, (1500 aC), revelen que els egipciseren els primers a domesticar les abelles amb ruscs de terrissa perrecollir-ne la mel.

La vida al buc o buga o rusc segueix una organitzacióben estricta. Hi ha quatre tipus d’habitants en el buc:la reina, l’abellot, l’obrera i les larves.Només hi ha una reina a cada colònia, és la marede tots, pot pondre entre 1000 i 1500 ous per diadurant quatre anys. Se la reconeix per les seuesales curtes, un abdomen allargat i un tòrax mésdesenvolupat. Quan es mor, les obreres s’afanyenper cuidar-ne una de nova, nodrint una larva demenys de tres dies exclusivament amb gelea reial.L’abellot, se’l reconeix als seus ulls més grossos, unesantenes més desenvolupades i un abdomen molt més

voluminós. L’abellot o abegot no pica, la seua única funció és fecundar la reina.L’obrera és qui anima la vida al rusc, cada obrera té una tasca segons la seua edat: els tres primers dies netejales cel·les, del quart al desè se cuida de les larves joves, també nodreix i neteja la reina, de l’onzè al vintè

dia produeix cera per a construir les bresques, rep i guarda el nèctar i el pol·len, vigilal’entrada de la buga, si fa molta calor també la ventila. A partir del dia vint recull nèctar ipol·len fins al final de la seua vida. Unaabella té una esperança de vida d’uns40 dies.Com s’elabora la mel?Un cop sus de la flor, l’abella aparta elspètals, endinsa el seu cap a l’interior,allarga la seua trompa (llengua) i xuclael nèctar que guarda dintre del seupap, un cop acabada aquesta etapatorna al rusc i per trofal·laxi (boca aboca) passa el nèctar a les abellesmagatzemeres que el guarden en les alvèols. L’abella magatzemera es cuidarà d’ingurgi-tar-lo i regurgitar-lo durant uns dos mesos. La ventiladora, farà secar la mel, i la mantindràa bona temperatura. Un cop acabada aquesta tasca les abelles tancaran l’alvèol amb unacapa de cera. És la reserva de menjar del buc.Les abelles produeixen un munt d’altres productes útils a la vida del rusc. El millorde tots, la pròpolis, és fabricada a partir de la saba que protegeix les poncelles de les flors.A dins del buc serveix per a tapar els forats, i per a momificar els animalets que hagin en-trat a dintre. És un antifúngic, antibacterià, permet que les coses no se podreixin. La cera,serveix per a construir les cel·les i per tapar-les un cop omplertes. La gelea reial, són les

abelles joves que la produeixen. Serveix per a nodrir la reina i les larves joves. També és força pro-teïnic, el pol·len que les abelles porten de les flors dins els pèls de les potes i que activarà el desen-volupament de les larves velles.

DESCOBERTADESCOBERTA

Un insecte intelUn insecte intel··ligentligentL’abellaL’abella

P.8

Pol·len

Mel

Bresca

Jeroglífic de la tomba de Pabasa(Egipte)

Les abelles obreres treballant de valent

Intercanvi de nèctar per trofal·laxi

Naixença d’una abella

Text i fotos de la Xarlena Beltran

EL TESTEL TEST

MAJORIA DE A:Te demanes com és que la gent parla només de les vacances… són llarguíssimes, avorrides, inútils.T’agrada més treballar, ser a escola, veure els companys. No exageris, tens menester de respirar de tant en tant.

MAJORIA DE B:Aprecies les vacances, però l’escola també et satisfà. Hi ha un moment per cada cosa, de tota manera els dos escompleten. Et saps adaptar a cada situació. Apolit de no ser massa conformista amb tot!

MAJORIA DE C:Les esperes en candeletes tot l’any. Cada dia te demanes com és que han inventat l’escola?Podries viure perfectament amb 11 mesos de vacances sense avorrir-te. Pensa que la vida t’imposaràesforços i que no sempre podràs fer el que t’agradi.

COMENCEN LES VACANCES:a. Uix, i ara què faré?b. Clar, és el que toca!c. Uf, ja era hora!

AMB LA FAMÍLIA ANEU DE VIATGE A ALEMANYA:a. Uaa!, és massa lluny. Mai n’acabarem en cotxe!b. No està malament de descobrir nous païsosc. Per fi podré veure món i canviar d’horitzons!

DE VIATGE A L’ESTIU, CAL ENVIAR POSTALS?a. Escriuré a la família, als companys, als veïns…

b. Enviaré un parell de postals i mails als amics més propersc. Això és una pèrdua de temps!

Demà és la rentrada…

a. Uf, ja era hora!b. Bé, què hi farem!c. Pf, ja hi tornem a ser!

Vacanceso escola?

QUAN JA HA PASSATUNA SETMANA, TE DIUS:

a. I ara què faré les 7 setmanes que vénen?b. Bé, una de passada,

ja trobaré més coses per fer.c. Ai! Queden tan poques setmanes!

UN DIA AVORRIT, PENSES ALS COMPANYS I COMPANYES D’ESCOLA:a. Ai! Quant de temps que no els veig!

b. Potser si era a escola, no m’avorriria tant.c. Companys d’escola? Quins companys? Quina escola?

RESULTATS

ELS PARES T’HAN COMPRAT ELQUADERN DE VACANCES:a. Perfecte, així revisaré

totes les lliçonsb. M’anirà bé, però no ho podré fer tot

c. El deixi al calaix, amagati ben desat

P.9

Sabies que els catalans havien participat a les guerresd’Amèrica del segle XVIII, amb els indis ? Poca gentconeix aquell episodi en el qual soldats de CatalunyaNord van enfrontar els britànics i els mohicans pelcompte del rei de França que mirava d’establir colòniesfranceses des de la Nova Orleans fins als Grans Llacsamericans i el Quebec. Aquests fets històrics són famososgràcies a la novel·la El darrer dels mohicans, de JamesFenimore Cooper, un dels fundadors de la literaturanord-americana. El 1826 transcrivia amb personatgesde ficció els esdeveniments històrics d’un país, els Es-tats Units, acabat de néixer cinquanta anys abans(1776).

Els catalans pertanyen a l’aventura de la fundació de les colòniesd’Amèrica del nord gràcies a l’enviament el 1756 del nou RegimentCatalà Mazarino per combatre els britànics amb l’objectiu de dominarel màxim de territoris americans. Després el van anomenar Reial Catalài finalment Reial Rosselló (Royal Roussillon).El primer batalló comptava 31 oficials i 525 soldats, entre ells unaquarantena de catalans. El Regiment, basat a Fort Carillon (actual com-tat de Nova York) era acompanyat d’indis hurons, ottawas i abnakis, icomandat per Montcalm, mentre que els britànics eren aliats amb elsmohicans.

Una de les més grans operacions de la guerra va ser el setge, la presa ila destrucció de Fort William, defensat per l’escocès George Monro.Després de la rendició dels britànics, els soldats del Regiment catalàvan protegir-los dels atacs dels indis. A la novel·la, els hurons són pre-sentats com salvatges sanguinaris mentre que els mohicans, Chingach-goo i el seu fill Uncas, protegeixen les filles del coronel Monro. A la fide la guerra perduda pels france-sos, el 1760, els soldats del Regi-ment Reial Rosselló van serrepatriats i alguns es van quedar ales colònies britàniques que pocsanys després se convertirien enEstats Units d’Amèrica.

El darrer dels mohicansEl darrer dels mohicansIndis i catalansIndis i catalans

HISTÒRIA

CRONOLOGIA:- Agost 1757: Victòria del Regiment Reial Català i destrucció del Fort William- Juliol 1758: Victòria del regiment català contra els britànics al Fort Carillon- Setembre 1759: Derrota del Reial Rosselló a la batalla de Quebec- Setembre 1760: Derrota definitiva dels francesos a Mont-real

INFORMA’T!· La revista catalana d’història Sàpiens i el «Petit Sàpiens» a: www.sapiens.cat· El llibre El darrer dels mohicans, James Fenimore Cooper, 1986, La Magrana· La pel·lícula Le dernier des Mohicans, Michael Mann, 1992

ALGUNS SOLDATS CATALANS:Francesc Bertrons, 19 anys, de PerpinyàCarles Bourgat, 30 anys, de MontlluísJosep Carbonell, 30 anys, de JoncetFrancesc Tardieu, 27 anys, de RibesaltesFerran Garnes, 24 anys, de Millars

P.10

Text

del’A

làB

ayla

cFe

rrer

El Fort assetjat i pres pels regiments català iamericans

Els catalans van combatre contra els anglesos iels indis mohicans a Amèrica

Mapa autèntic de la batalla de Fort Henry Wil-liam (1757)

Uniforme dels soldatsdel Reial Rosselló

JOCSJOCS1) Cerca dins la graella els 20 sinònims de soroll següents:(la llista que hi ha aquí sota)

2) Classifica els mots en negreta segons la intensitat del volum(del més baix al més alt).

Relaciona el crit i l’animal

SOPA DE LLETRESESCOLTA!rebombori

xivarrisorollfressabrambramulbrogitbrunzitenrenougrinyol

mormolmurmuriremorxerricespetectrorepicdringxiuxiueigxerroteig

I X P L T L E I P K D H D C G

I R I R R P J O L W L R E I X

R U O U O C K I U Y I T E I I

U O D B X Y C G B N E T V P C

M N B J M I R R G P O A X X E

R E K K Q O U M S R R B C V N

U R S H J N B E R R E P I C G

M N T O Z O M E I C I R R E X

G E R I R A X F R G C H V Z I

M R T E R O F R E S S A F O Q

D O I B M Q L U M A R B W C X

J A R N V O D L N E W Z Q E U

O Z Y M Y G R B Z V O Q Y G P

T E W W O O B R O G I T W H N

B C P X L L L M W C B E L R Q

MÈÈÈÈÈÈÈ

ÈEU!

lladrucmarramèu

aïnadabrampiupiu

quiquiriquicbel

bruelcloqueigesgüell

raucparruprugitudol

cabra/ovellagallinagranotalleóvacacolomporcllopcavallcagatpolletasegall

ELS ENIGMESELS ENIGMESD’EN FREDOLICD’EN FREDOLIC

A casa tinc peixos i peixeres.Si posi un peix a cada peixera, em sobra un peix.En canvi si fiqui dos peixos a cada peixera, em sobrauna peixera.

QUANTS PEIXOS I PEIXERES TINC?(Te puc assegurar que no tincni una dotzena de peixos...)

P.11

Solucions aaplec.cat

LLANÇA EL SEU CLUB!FES-TE’N MEMBRE, TU TAMBÉ!

Ofertes i regalsJocs i tests en línia

i a més ...

PARTICIPA!enviant al Club les teues fotos, propostes,

dibuixos, idees, jocs preferits!

REP UNREGAL DEBENVINGUDA!!!

VISITAN’S A

WWW.APLEC

.CAT/CLUB

Per sermembr

e,

completa el for

mulari

i reenvia-lo a l’

APLEC:

Per correu elec

trònic:club@aplec.c

at

O per correu pos

tal:

APLEC- Casa d

els Països Cata

lans

Universitat, edi

fici P1,

Camí de la Pas

sió Vella

66860 Perpinyà

cedex

Nom i COGNOM: ………………………….........................Mail: …………………………............................................Data de naixença: …………………………………..............Adreça postal: ………………..................…………..……..Nom i COGNOM del pare i de la mare: …...................………………..……………………………...............................Mail dels pares: …………………………..……………..…….Telèfon: …………………………..............................……..

Sí, vull ser membre del Club Mil Dimonis.

També pots fer-ho a través la web del Club,www.aplec.cat/club

Entra el teu nom de Dimoni i la teua contrasenya,rebràs un email de confirmació!