ISS

N17

60-1

398

No85 -Març DEL 2011 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 10 NÚMEROS L’ANY

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC(L’associació per a l’ensenyament del català).

Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 APLEC,Universitat de Perpinyà,

Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyàaplec.catala@hotmail.com - www.aplec.cat

revista.mildimonis@gmail.comDirect. public.: Miquela Valls - Redactora: Myriam Almarcha París

Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach,M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLECImpr.: Enrich, 66000 Perpinyà

RC 491986659 - Com. par.: 0910G87167.Tiratge: 3000 exemplars.

Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan(04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

P. 3 Còmic:

Fredolic

P. 4-5 Històri

a: Les far

gues

P. 6 Eltest:

T’agrade

n elsanim

als?

P. 7 Natura

: Pandes

en perill

P. 8 Còmic:

Pitxi Lle

mec

P.2

Il·lu

stra

ció

porta

dai

pàgi

na6:

XD

KPARTICIPA!

Tens algun animal a casa teua?Com se diu? Fa alguna cosa especial?

ENVIA’NS UNA FOTO DELA TEUA MASCOTA!

Bup bup!Miau!Piu piu!

El Gaëtan (en sisena ‘Lamartine’ al col·legiJoffre de Ribesaltes) ha dibuixat un

bonic castell.

SUMARI

L’Emma (en CE1 a l’escola de Cornellà de la Ribera)ha dibuixat un nin que fa snowboard !Ja has anat a esquiar o a fer snow?

EXPLICA’NS-HO!

Tens ffaacceebbooookk? Fes amistat ambMil Dimonisper ser al corrent de TTOOTTSS els concursos!

P.3

FREDOLIC

…Us asseguri que sereu

absolutament satisfeta…

Què és això,mare?

Des que el faig servir, ja

no n’hi ha pas capmés de tèrmits…

Siguem precisos!!!

Eficàcia to-tal!!!

Dels tèrmits??

Però mai hem tingut tèrmits a lanostra Regió!

… Ehm… Si ho he benentès … És un esprai

totalment indispensable …

… Això és ben béprova que la

seua eficàcia ésto-tal …

Trad. ABF

… Per mor de desembarras-sar-nos delstèrmits…

Exacte! Dels

tèrmits!!!

Ah?

Tens algun animal a casa teua?Com se diu? Fa alguna cosa especial?

ENVIA’NS UNA FOTO DELA TEUA MASCOTA!

L’aigua com a energia renovable és cosa del segle XXI?Si avui dia és un procedimentintegrat en el nostre quo-tidià, en el passat la hidràulicaera una realitat com a fontprincipal de l’energia mecànicade Catalunya amb les farguescatalanes: aquestes fàbriquesdedicades a l’obtenció delferro de forma tradicional, feien part del patri-moni industrial a tot el Pirineu.

El funcionament de les ‘fargues catalanes’ es basavaen l’aprofitament del medi i la transformació de lesprimeres matèries com ara la mena i el carbó, a mésde l’aigua. Procediment que es va fer famós a totarreu per produir uns ferros d’excel·lent qualitat. Aqueixos centres de producció se situaven prop detres punts cabdals: jaciments de ferro, boscos i rius.

PER LA FORJA CAL...El principal component tre-ballat és la mena o mineraldel ferro. Gairebé el 4% dela crosta terrestre és com-posta de ferro. Les roques queen contenen una quantitat sufi-cient per produir metallsón dites «mineral deferro». Exposat a l’aigua oa l’aire humit, el ferro es

rovella. A l’Edat Mitjana a les mines es tre-ballava amb un pic i una pala.Un altre component per a fargar és el carbó extretdels boscos a partir de la llenya dels arbres (un altredia explicarem com obtenir carbó amb llenya). Eraindispensable per a la combustió i fer fondre lamena. Al voltant de la farga es produïauna desforestació extraordinària.I finalment la força motriu de l’aiguapermetia de fer girar unes grans rodeshidràuliques que accionaven els martinets que acabaven donant forma al ferro.

FARGUEM AMB....Un cop a la farga, la mena es posavadins del forn i es fonia barrejada ambcarbó. I es feia entrar aire per activar lacombustió. S’obtenia una massa pastosai rogenca anomenada masser, que esportava al martinet amb unes granspinces. Per entendre-ho millor cal visualitzar lesdiferents parts de la farga catalana:El forn, on se cremava el carbó o elstroncs. Podia arribar als 1000 °C.S’insuflava l’aire al forn gràcies a les trompes d’aigua: una innovació tècnica que per-metia de canalitzar dins el forn l’aire produït per lacaiguda de l’aigua situada en un dipòsit superior. El martinet com a element característic de la fargacatalana també era mogut per la força de l’aigua.Servia per fracturar la mena abans d’introduir-la al forn i per forjar el metall a la sortida del forn imol de jar el masser obtingut gràcies al pes de l’instru-ment, eliminant les escòries o impureses.

Amb el desenvolupamentd’aquesta important indús-

tria metal·lúrgica derivada de lesfargues es pogueren fabricar eines

bàsiques i decisives: arades, ferradures per alsanimals de tir, aixades, destrals, claus i serresper tallar la llenya, claus per a la construcció,

agulles per a la confecció...aquests progressos en lametal·lurgia rural i en l’ins -trumental del pagès van in-fluir en l’increment de laproducció agrícola.

La farga catalana de les con-trades pirinenques com elConflent, Vallespir, Cer-danya, Ripollés, vall Ferrerai Berguedà, Andorra...coneixen un període esplen-dorós entre els segles XVII iXVIII. La decadència d’aquesta in-dústria arriba al segle XIXamb la revolució industrial ila nova tècnica dels altsforns.

P.4

Mina de ferro amb les parets rovellades per la humitat. (Llorts -Andorra-)

Interior d’unafarga amb el

carbó, les banastes,

els instruments...

L’aigua mou laroda de palesque acciona el martinet

L’HOME I EL FERROL’HOME I EL FERRO

Text de la Myriam Almarcha ParísFotos de la Farga Rossell d’Andorra

(www.fargarossell.ad)

HISTÒRIA

L’aigua com a energia renovable és cosa del segle XXI?Si avui dia és un procedimentintegrat en el nostre quo-tidià, en el passat la hidràulicaera una realitat com a fontprincipal de l’energia mecànicade Catalunya amb les farguescatalanes: aquestes fàbriquesdedicades a l’obtenció delferro de forma tradicional, feien part del patri-moni industrial a tot el Pirineu.

El funcionament de les ‘fargues catalanes’ es basavaen l’aprofitament del medi i la transformació de lesprimeres matèries com ara la mena i el carbó, a mésde l’aigua. Procediment que es va fer famós a totarreu per produir uns ferros d’excel·lent qualitat. Aqueixos centres de producció se situaven prop detres punts cabdals: jaciments de ferro, boscos i rius.

PER LA FORJA CAL...El principal component tre-ballat és la mena o mineraldel ferro. Gairebé el 4% dela crosta terrestre és com-posta de ferro. Les roques queen contenen una quantitat sufi-cient per produir metallsón dites «mineral deferro». Exposat a l’aigua oa l’aire humit, el ferro es

rovella. A l’Edat Mitjana a les mines es tre-ballava amb un pic i una pala.Un altre component per a fargar és el carbó extretdels boscos a partir de la llenya dels arbres (un altredia explicarem com obtenir carbó amb llenya). Eraindispensable per a la combustió i fer fondre lamena. Al voltant de la farga es produïauna desforestació extraordinària.I finalment la força motriu de l’aiguapermetia de fer girar unes grans rodeshidràuliques que accionaven els martinets que acabaven donant forma al ferro.

FARGUEM AMB....Un cop a la farga, la mena es posavadins del forn i es fonia barrejada ambcarbó. I es feia entrar aire per activar lacombustió. S’obtenia una massa pastosai rogenca anomenada masser, que esportava al martinet amb unes granspinces. Per entendre-ho millor cal visualitzar lesdiferents parts de la farga catalana:El forn, on se cremava el carbó o elstroncs. Podia arribar als 1000 °C.S’insuflava l’aire al forn gràcies a les trompes d’aigua: una innovació tècnica que per-metia de canalitzar dins el forn l’aire produït per lacaiguda de l’aigua situada en un dipòsit superior. El martinet com a element característic de la fargacatalana també era mogut per la força de l’aigua.Servia per fracturar la mena abans d’introduir-la al forn i per forjar el metall a la sortida del forn imol de jar el masser obtingut gràcies al pes de l’instru-ment, eliminant les escòries o impureses.

Amb el desenvolupamentd’aquesta important indús-

tria metal·lúrgica derivada de lesfargues es pogueren fabricar eines

bàsiques i decisives: arades, ferradures per alsanimals de tir, aixades, destrals, claus i serresper tallar la llenya, claus per a la construcció,

agulles per a la confecció...aquests progressos en lametal·lurgia rural i en l’ins -trumental del pagès van in-fluir en l’increment de laproducció agrícola.

La farga catalana de les con-trades pirinenques com elConflent, Vallespir, Cer-danya, Ripollés, vall Ferrerai Berguedà, Andorra...coneixen un període esplen-dorós entre els segles XVII iXVIII. La decadència d’aquesta in-dústria arriba al segle XIXamb la revolució industrial ila nova tècnica dels altsforns.

SABRIES CALCULAR?1) Quant carbó cal per produir 2kg de ferro?2) Quanta mena és necessàriaper fer 2kg de ferro?ENVIA’NS LES TEUES RESPOSTES!

UN REGAL PREMIARÀ LESSOLUCIONS CORRECTES!

*FARGA: del llatí fabrica, taller d’artesà.*ROVELLAR: : Òxid, de color vermellós, que es forma ala superfície del ferro per acció de l'aire humit.*MARTINET: Instrument per a forjar i batre metalls, que consisteix essencialment en una peça grossa mòbilque hom deixa caure sobre el metall col·locat en una enclusa.

P.5

Sistema de trompa

hidràulica perinsuflar l’aireen el forn.

Mecanismedel martinet

Martinet que pica el ferroroent damunt l’enclusa

Interior d’unafarga amb el

carbó, les banastes,

els instruments...

L’HOME I EL FERROL’HOME I EL FERRO

XIFRES:* 1 farga consumeix 1000 ha de bosc/any (uns 2500camps de futbol)* 525 kg de mena produeixen 150 kg de ferro* Per 10 t de ferro cal 35 t de mena i 62,50 t de carbó

EL TESTEL TEST

P.6

Quan eres petit/petita dormies.a) Sempre amb el meu estimat ós de peluix.b) Ah sí! L’ós aquell? Sempre el feia fora del llit.c) És difícil compartir espai si et molesta fins i tot el coixí.

Quan t’ha caigut una dent i que el ratolí la ve a cercar...a) Dormi amb un ull tancat i un altre obert, m’encataria veure’l!b) Jo no faig troc amb les meues dents.c) Me ve no sé què... ecs... un ratolí... a la meva cambra!

Un pardalet ferit al balcó!a) Tinc una farmaciola especial “aus salvatges”... Vull ser veterinarib) M’apropi... el miri... el manyagui... i prou...c) “Mamà!!! Què és això que es mou???

Què penses de la massacre dels bebès foques?a) El meu somni és integrar “GreenPeace” per poder aturar-ho.b) És terrible, inhumà.c) Quina massacre? Des de quan? Foques?

Quina és l’expressió correcta?a) És sol com un mussol.b) Més ràpid que un vol de mussol.c) El mussol és rodó com la col.

A casa, l’amo dels canaris ets tu?a) Sí! Tot està sota control: la higiene de la gàbia, el gra, l’aigua...b) Pfff... ja vaig dir als pares que em compressin un tamagotxi i no canaris!c) Descuidi de donar-los menjar.

Si te diuen “rèptils”, tu dius:a) És una classe de vertebrats peciloterms, unisexuals, amb un sistema nervióc poc desenvolupat.b) Les aranyes entren dins la família dels rèptils?c) Ecs!

RESULTATS- Majoria de A: Per tu els animals són tan importants com els humans.- Majoria de B: T’agraden els animals... però no t’apassionen.- Majoria de C: A tu t’agraden els conills, amb mostassa i ben cuits!!!

A la Xina hi ha un munt d’espècies rares d’animals,com ara el rinopitec (el famós ieti de “Tintin alTibet”), el takí (petit cavall salvatge) o l’ibis

japonès, que la restauració dels arrossars ha preservat d’una desaparició a curt termini. Ara bé, l’animal més amenaçat de tots és el panda gegant.

Aquest gran solitari és tot un nounours! Pesa uns 100 kg i mesuraal voltant d’1,5 m. El sisè dit de les potes li facilita la collita delseu aliment de base: les tiges de bambú. Gràcies a la força delsmuscles facials i a la resistència de les dents se passa el dia maste-gant els brots durs i fibrosos del bambú. Com que la planta no és

gaire nutritiva en menja grans quantitats (20 kg/dia). Quan baixen les temperatures, contràriament al seucosí l’ós polar, el panda no se pot estar més de 4 hores sense menjar: no hiverna!

En el passat, el panda vivia a les terres baixes de les muntanyes,mes l’agricultura intensiva i la desforestació han anat destruint elseu hàbitat natural: els boscos de bambús. Aïllat a les muntanyes deSichuan i del Tibet, a més de 2000 m d’altitud, aquest ursí viu enbosquets humits i freds, massa separats els uns dels altres. El bambúplanteja un veritable problema per a la supervivència dels pandesgegants. Un cop ha florit, mor i cal esperar 10 anys perquè nousbrots puguin ser consumits. No tan sols el panda ha de dedicar unabona part del dia a cercar, mastegar i digerir el seu menjar, sinóque també s’ha d’adaptar al cicle de vida d’aqueixa planta. A més,malauradament, la seua bella pell fina el converteix en una presafàcil per als caçadors furtius.

Des de l’any 1963 elpaís ha pres mesures importants per salvar el panda delimitantuna vintena de reserves en les cadenes muntanyoses de la Xinacentral i occidental, onels bambús prosperen. Lasola esperança –i la graninquietud– a propòsit del panda, declarat coma tresor nacional pel go -vern xinès el 1949, és detrobar una harmoniaentre els seus menesters iels dels homes.

NATURANATURA

Pandes

P.7Text de la Myriam Almarcha París

Se nodreix essencialment de plantes però pertany al grup dels carnívors.

Quan neix, el bebè panda pesa tan sols 120 grams!

La seua esperança de vida és de 15 anys en llibertat i 30 en captivitat.

Passa 12 hores diàries a trinxar el bambú.

L’organització per a la protecció de la natura WWF, utilitza el panda com a emblema des de 1961.World Wild Foundation: Fons Mundial per a la Natura

en perill

PITX I LLEMEC

Trad. MAP

Aaaah! La muntanya!

Que n’és de bonicaqueix paisatgenevat, eh Pitx!?!

Els colors i olorsde la naturalesadormen sota un vel

blanc fins a…

… LaPrim…

PPUUFF!!

Ah sí?! I bé d’acord,vols jugar a la batalla de boles…

Perfecte! Emprés faremun ninot de neu…

Genial!

FFAALLLLAAAAAAAATT!!

Un poc més tard…

Ei, saps?! El fas súper béel ninot de neu!