sumariDe per si mateix, el primer trimestre no està

gaire farcit d’activitats, però sempre podemtrobar temes interessants, o actes quese’ns han passat per alt. En aquest número

es parla del Pla Estratègic de Desenvolupament Econò-mic elaborat pel grup de recerca ONIT de la Universitatde Girona, un document que l’Ajuntament va presentarals agents econòmics de Sarrià de Ter per tal d’avaluarles possibilitats de creixement o -en paraules del’alcalde- de reinventar-nos. A banda que aquest treballno es va presentar a tota la població, és un documentque tampoc es pot consultar a la web, tot i que pot serd’interès per a molts sarrianencs i estudiants.

També el mes de febrer es va celebrar el Carnestol-tes i, bé pel fred o per la crisi, aquesta festa a Sarrià deTer no arrela ni amb les comparses infantils. Sembla quefins que no arriba el bon temps no sortim de la closca pertrobar-nos al carrer.

Les Jornades de la DonaTreballadora arriben a la sevaonzena edició, enguany centrades al Centre de Visitants.Les activitats de més èxit foren l’actuació de Rosa Zara-goza i l’exposició Dones Compositores, com sempre,molt treballada pels alumnes del CEIP Montserrat i cele-brada pels pares. En altres edicions, es buscava un per-fil més reivindicatiu del paper de la dona a la societat,comptant amb la complicitat i participació de les donesque treballen i que no encaixen amb els horaris propo-sats per fer les activitats d’aquest any.

La lectura atenta de la revista depara algunes sorpre-ses. Primer de tot; la Biblioteca Emília Xargay és unmodel d’èxit, ja que l’any 2012 va rebre 34.465 visites,amb la qual cosa se situa en el grup dels equipamentssarrianencs més utilitzats. També hem de referir-nos al’activitat escènica del cafè-teatre “Les Nits del Coro”,sempre en dijous, i la del cicle Escenaris familiarsd’hivern, quatre propostes matinals per a la família. Tan-mateix, el centre Cívic La Cooperativa planteja molts cur-sos nous, propostes de manualitats i de formació ialguns són trencadors, com el de l’agricultura ecològica.

I, com a tema central, a la secció de cultura propo-sem endinsar-nos en el l’univers Espriu, conèixer la sevaobra, tant la poètica com la narrativa i contextualitzar unautor del qual enguany se celebra el centenari del seunaixement a a la vila de Sant Coloma de Farners. Pel mesde setembre podrem oferir una xerrada a la Biblioteca totparlant de literatura i de Salvador Espriu.

Queden encara algunes píndoles: l’article de Salutsobre l’al·lèrgia, l’entrevista al pintor Àlex Martín, lesfinestres de l’espai 2.0, l’activitat de la UES, l’espai gas-tronomia i al dossier d’història l’article sobre la Societatde Socors Mutus de Sant Gaietà.

Que vagi de gust.

EDITORIAL

pDS_3

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigue-ral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell,Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal.Correcció lingüista: Toni RuscalledaAgraïments: Ajuntament de Sarrià de TerHan col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Lourdes Gelada,Txell Pla, Laia Basieras, Anna Sala, Presen Serrano, Sergi Torren-tà, Mireia Masó, Montse López, Nuri Senen, Ampa Escola Montse-rrat, Emili Marco, Xevi Rodríguez.

Portada: Dibuix d’Àlex MartinDisseny i maquetació: Mercè SolerImpressió: Impremta PagèsSubscripció anual: 10 eurosTiratge: 1.500 exemplars.e-mail: revista@sarriadeter.catDipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.orgAGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de larevista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiacióde l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

parlemDESARRIÀ

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER

Per llegir les revistes sense descarregar:www.issuu.com/parlemdesarriadeter

AJUNTAMENT Eines per créixerCarnestoltes

XI Jornades de la dona treballadoraENTITATS El taller de ràdio

CULTURA Escenaris familiars d’hivernValoració dels dos anys de funcionament de la biblioteca

La Cooperatia. Cursos i tallers 2013-2014Lectura. “Las leyes de la frontera”

Espai 2.0. Moltes pantalles, poques finestresAny Espriu

DOSSIER D’HISTÒRIA La Societat de Socors Mutus de Sant GaietàQUADERN D'APUNTS

ENTREVISTA Àlex Martín i Viñals, pintor i ninotaireOPINIÓ Activitat industrial i descans, una necessària convivència

ESPAI ESCOLAR Confetti. Juguem amb capses de cartróCeip Montserrat. Exposició “Dona Compositora”Ampa Ceip Montserrat. Primer i segon trimestre

SALUT Al·lèrgiaGASTRONOMIA El recuit i el mató de l’àva Rita

ESPORTS UESTHE SARRIÀ NEWS

468101214161718203438394244464951545663

ra bé, si bé és cert quequi ha de combatre lacrisi econòmica sónprincipalment aquellsque poden fer-ho, no es

menys plausible pensar que des delnostre nivell, el local, podem aportar-hialgun element de suma.

Sabem que el ritme que segueixinla construcció, la indústria, el comerç oels serveis no depenen del que nosal-tres puguem ajudar o aportar a cadasector. El fet que hi hagi feina, activitat,riquesa i ocupació en aquests seg-ments de l’economia no és responsabi-litat nostra. De fet, seria pretensiós ipoc honest pensar que les decisionsque pugui prendre un ajuntament comel nostre seran capaces de revitalitzar

l’economia. No és això. Tanmateix, el que sí que podem fer

és posar totes les eines, totes les pos-sibilitats al nostre abast per podermantenir l’activitat econòmica exis-tent i, sobretot, preparar el municipiper quan les grans dinàmiques can-viïn. Hem de ser capaços de construiroportunitats locals. Que vol dir prepa-rar el poble per rebre inversions, inicia-tives, feina. I això no només podemfer-ho sinó que tenim la obligació derealitzar-ho.

Això seria gairebé com aplicaraquella cèlebre màxima ecologista del“pensa globalment, actua localment”.Dit d’una altra manera: actua a casaper canviar el país. Fer tot el que siguipossible i estigui a les nostres mans

per generariniciatives, crear activitat, generar llocsde treball i fomentar la riquesa. Tansimple però tan extraordinàriamentcomplex com això.

Per fer-ho, el primer que ens cal essaber on anem? Quin poble volem?Sobre què volem fonamentar l’activitateconòmica de Sarrià? Quin tipusd’activitats ens calen? Moltes pregun-tes que a l’ anar-se responent dibuixenun panorama de futur. Hem de saberrespondre a totes aquestes inquietudsamb una barreja d’ambició i realisme.Si ho fem, tindrem allò que convé atota administració per treballar a mitjà illarg termini: un full de ruta econòmic.

I això és precisament el que prete-nem amb el Pla Estratègic de Promo-ció Econòmica. El pla és una iniciativa

DSp4_

AJUNTAMENT [eines per créixer

Enmig del context desevera crisi econòmicaque vivim, una de lesconsideracions mésestesa es que lesadministracions públi-ques són impotentsper fer-hi front. És adir, que davant de lesdinàmiques dels mer-cats (mundials) pocacosa pot fer-hi la polí-tica. I més si parlemd’administracions queno es corresponen aestats com la Genera-litat de Catalunya o elsajuntaments. I no elsfalta gran part de raó als que són d’aquest parer. Perquè es veritat que hi hadebats i decisions que se’ns escapen. Que es concreten als grans centres de deci-sió europeus o mundials on tenim poca o cap veu i, per tant, estem a l’expectativadel que es pugui decidir en aquests àmbits.

Roger Torrent i RamióAlcalde de Sarrià de Ter

A

EINES PER CRÉIXER EL PLA ESTRATÈGIC DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMICDE SARRIÀ DE TER

Naus del polígon paperer del carrer Josep Flores, tancades. Foto A.Vila

DS_5p

de les regidories de Promoció Eco-nòmica i Hisenda que han treballatper concretar aquest instrumentfonamental per a dibuixar aquestfutur possible desitjat. Amb esce-naris de futur (òptims) i camins perarribar-hi. Amb tot, l’estudi el quepretén és, finalment, presentar unconjunt d’indicadors sobre les acti-vitats econòmiques a promocionaren l’àmbit industrial, comercial i deserveis, en les distintes zones delmunicipi, així com una priorització deles accions que s’hagin de portar aterme per a la seva execució.

Per això es va signar un acord ambla Universitat de Girona (UdG) perquèfos el grup de recerca de Xarxes Orga-nitzatives, Innovació i desenvolupa-ment d’Estratègies Turístiques (ONIT)qui redactés l’estudi. Es tracta d’unequip multidisciplinari (amb acadè-mics a l’entorn de l’economia, la geo-grafia i el turisme) amb l’aval investiga-dor de la Universitat, que durant gaire-bé un any s’ha dedicat a fer els treballsde recollida i tractament de dades,interpretació dels escenaris de pre-sent i proposta d’alternatives de futur.

Les conclusions del treball (que vaser presentat públicament el passatmes de febrer) se centren, fonamen-talment, en la concreció de tres estra-tègies generals per al desenvolupa-ment econòmic futur del nostre poble.En síntesi: territorialització, la clusterit-zació i reconversió. És a dir, per unabanda aprofitar la posició estratègicade Sarrià en l’àmbit de l’àrea urbana

de Girona. De l’altra, generar polsd’atracció i centralització d’activitatsdeterminades i complementàries(clúster) . I finalment, la modernitzaciódels sectors tradicionals implantats almunicipi per garantir-ne no només elpresent sinó també el futur.

Aquestes tres grans líniesd’actuació estratègica van dirigides aaconseguir els grans objectius estruc-turals per a reactivar i transformarl’economia local:

1.Reforçar el sector industrialpaperer amb la incorporació i extensiód’activitats complementàries.

2.Reforçar l’oferta comercial i deserveis aprofitant el posicionamentrespecte l’àrea urbana de Girona(aprofitar l’Av. de França com a eixurbà).

3.Recerca d’empreses imant(atractores d’activitat complementà-ria) en les noves àrees de desenvolu-pament (Pla de Dalt)

4.Potenciar un clúster sociosanita-ri a Mas Boscosa aprofitant la ubicacióde les Facultats de Medicina, Inferme-ria i IDIBGI

5.Generar una oferta apropiada de

sòl i equipaments industrials.6.Modernització i regeneració amb

la implementació de nous sectors cre-atius (especialment relacionats amb laproducció cultural).

Identificades les oportunitats, caldefinir accions concretes per tald’arribar-hi. I aquesta és probablementla part més determinant. Allò quesegurament marca l’èxit o el fracàs

d’un pla estratègic és quesigui capaç de concretar-se.Passar del paper a la reali-tat. I això, és clar, també ésel més complicat.

Aquest és ara el granrepte. Per això serà fona-mental que siguem capa-ços de fer un seguimentexhaustiu de l’aplicació delpla. Que no es quedi en uncalaix, sinó que sigui útil.Hem començat a fer-ho. Apartir del Pla Estratègic, perexemple, hem anat dibui-xant també un POUM (Plad’Ordenació Urbanística) ohem reformat l’Ordenança

d’Activitats a la mesura del que volemaconseguir. I seguirem fent tots elsesforços per tal que aquest sigui undocument viu i pràctic.

En definitiva, el Pla Estratègic, talcom dèiem més amunt, és un full deruta per al desenvolupament econò-mic. Una eina que ens ha de permetrea l’administració local determinar lesaccions que hem de fer per millorar ireforçar l’estructura socioeconòmicadel poble. No es tracta d’un interven-cionisme desfasat, sinó que es tracta,més aviat, d’un acompanyament pro-actiu. Entenem que aquesta és tambéla nostra obligació. De fet, som delparer que l’Ajuntament té molt a dir i afer per aconseguir que Sarrià de Tersigui un espai atractiu, fàcil i potentper a poder-hi invertir. Que sigui unespai d’activitat, de negoci, de feina.

Hem de ser capaços de reinventar-nos. D’adaptar-nos al moment. Decrear un clima adequat per superar lacrisi i sobretot posicionar-nos de caresal futur. El Pla Estratègic hauria de ser-vir per això. És un principi, haurem detreballar-hi. �

AJUNTAMENT [eines per créixer

Al polígon Xuncla hi ha moltesnaus industrials sense ocupar.Foto A.Vila

Presentació del Pla Estratègic per la UdG, ambl’alcalde Roger Torrent i la regidora de PromocióEconòmica, Esther Portilla. Foto: A. Vila

Carnestoltes

DSp6_

AJUNTAMENT [carnestoltes

El passat 2 de febrer, elRei Carnestoltes va tor-nar a treure el nas perSarrià de Ter.

l voltant de les quatre dela tarda ja va aparèixerprop del Centre Cívic dela Cooperativa onl’esperaven els Amics

dels Gegants per acompanyar-lo al llargde tota la rua, que va tenir lloc per totsels barris de Sarrià de Ter: Sarrià deDalt, Pla de l’Horta, Pla de Vinyers, la

Rasa i Sarrià de Baix.Aquest any hi havia la novetat que

l’acompanyaven dues comparses: laComparsa ROLOFE que venia des deSanta Coloma de Farners, però que lamajoria dels participants són de Sarriàde Ter; i la Comparsa S’ARRIATS queestava organitzada pel Club GimnàsticaSarrià.

ATxell PlaRegidora de Joventut i Festes

pDS_7

AJUNTAMENT [carnestoltes

BAR - RESTAURANT

C/ Major, 48 - Sarrià de Ter - Tel. 972 17 31 07

Obrim de les 7,30 h a les 23 h de dilluns a diumenge

ESMORZARS D’OFERTAMINI + CAFÈ AMB LLET . . . . . . . 2,00 €MINI + COCACOLA. . . . . . . . . . 2,50 €

ENTREPANS FREDS I CALENTSENTREPÀ LLOM I FORMATGE. . . 3,00 €

VARIETAT DE TAPES . . . . . . . . . . 2,50 €PLATS COMBINATS . . . . . . . . . . 5,00 €

La rua va acabar al pave-lló municipal on el Rei Car-nestoltes va fer el seu pregó ise’l va coronar alcalde de laciutat durant una setmana,que és el temps que dura elCarnaval.

També aquí al pavelló hiva haver una exhibició de ball

de les dues Comparses.Un cop fet l’acte del pregó

i l’exhibició de ball, va haver-hi l’espectacle infantil acàrrec de la Cia Rovell d’ou.

Finalment, el carnaval vaacabar amb el sopar – ballque organitza l’Associació deVeïns de Sarrià de Baix. �

Fotos: famíla Sansalvador

Enguany les jornades de la dona treballadora 2013 van començarel dimarts dia 5 de març fins al dissabte 9 de març.

quest any vam oferirmolts actes de dife-rents àmbits i obertstant a dones com ahomes i fins i tot activi-

tats que es podien fer acompanyatsdels nens i nenes. També vam oferirconjuntament en alguna activitat elservei de guarda amb algun taller adre-çat als infants que acompanyessin elsfamiliars a les activitats de les jorna-des.

Aquest any hem tingut moltesnovetats, la primera és que tots elsactes es van fer al centre de visitants,i la segona, la unificació d’horaris.

Les jornades van començar amb elprograma “Veus de dona” de RàdioSarrià, on les tertulianes Dolors Xabé,Rita Planas, Mª Lluïsa Martínez iMercè Astor, juntament amb la direc-tora del programa, Neus Mercader; ladirectora del Centre de Visitants delGironès, Neus Vila, i la regidora de ladona, Lourdes Gelada, van donar inicii repàs a tots els actes de la jornada.

Algunes novetats d’aquest 2013 vaser un curs de galetes, la presentaciódel Pla Local de la Dona 2012-2014....

Aquest any també vam treballarconjuntament amb l’àrea de cultura ies va fer un taller d’autoestima el

dijous a la tarda. I al vespre la mateixaRosa Zaragoza va actuar a les Nits delCoro. Les dues activitats on va treba-llar la Rosa Zaragoza van ser un èxit departicipació. També volem recordarque en aquesta edició hem tingutcol·laboracions externes... com ara ungrup de noies del centre d’arts escèni-ques del galliner que van mostrar-nosun petit fragment que estaven cre-ant...

I Assumpta Planas, Sandra Puig iImma de Batlle que van fer-nos unesobres d’art i pintures que van decoraruns dies la cafeteria del coro.

El divendres dia 8 de març, dia de

DSp8_

AJUNTAMENT [XI Jornades de la dona treballadora

Lourdes Gelada AstorRegidora de la Dona

XI JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA

A

Lourdes Gelada, regidora d'Ensenyament, Aïda Masdemont, mestra de l'escola bressol Confetti i Montserrat Xandrich directora del'escola Montserrat

la dona treballadora, es va fer la lectura del manifest i les inau-guracions de les exposicions. La primera, en el Centre de Visi-tants, de Vestits de Paper a càrrec de les dones del Coro, i a latarda “Dona Compositora” a càrrec de l’Escola Montserrat il’Escola bressol Confetti, on també les ampes tenen un paperimportant.

Podríem repassar molts actes i gent que col·labora activa-ment en aquestes jornades. Des de l’ajuntament creiem quesón unes jornades que any rere any estan agafant més força iesperem que l’any que ve tinguin més afluència de gent, inten-tant cobrir noves activitats i nous horaris.

Finalment, el dissabte es va fer el dinar de la dona treballado-ra on es va tancar una gran setmana d’activitats i participació enun dia que s’ha de continuar celebrant i reivindicant. �

DS_9p

LLIBRERIA • PAPERERIA • FOTOGRAFIA • SERVEI DE FAX • ENQUADERNACIONS

Av. de França, 183 - 17840 Sarrià de Ter - Tel i Fax 972 170 970

AJUNTAMENT [XI Jornades de la dona treballadora

Tertúlia “Veus de dona” des del Centre de Visitants.Foto: Ràdio Sarrià

L’actuació de Rosa ZaragozaFoto: Ràdio Sarrià

Laia Basieras

La proposta de fer un taller de ràdio neix d’una experiència pionera en un altre municipi –Celrà- i delresultat final que per a les dues dones participants va esdevenir, nombroses felicitacions per partd’amics, familiars i coneguts i sobretot el reconeixement propi per fer les coses ben fetes. Des del’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran vam pensar que seria una bona oportunitat per vincularels diferents recursos que ofereix el municipi, en aquest cas la ràdio, a qualsevol persona que tin-gués ganes i curiositat per participar. És així com comença el taller de ràdio a Ràdio Sarrià.

EL TALLER DE RÀDIO

ENTITATS [el taller de ràdio

10_pDS

Taller sobre les activitats del Coro. Foto Ràdio Sarrià

ensualment, quatre ocinc persones delTaller de Memòria,valentes, es prepa-ren una temàtica

concreta que han escollit ells i elles. Apartir d’aquí comencem a parlar deltema, deixem que vagin sorgint idees iacordem què és el que volem dir ivolem transmetre amb la nostra inter-venció. Elaborem un document con-

junt on escrivim el cos de la gravacióper si en algun moment els nervis enstraeixen i no recordem què volem dir–que no passa mai- i decidim el dia degravació juntament amb la Neus Mer-cader.

De moment hem fet dues interven-cions:

“Les activitats del Coro”, on expli-quem les activitats que es realitzen alCoro donant l’opinió d’aquelles que ens

han semblat més interessants o no tant.Els tertulians eren la Sra. Anna Muñoz, elSr. Nicolau Casas, la Sra. MontserratAymerich i el Sr. Antoni Moratalla.

“Els robatoris a Sarrià”, degut a lapreocupació creixent i els nombrososintents i robatoris que hi hagut al poble,la Sra. Pilar Culubret, la Sra. Magda Catà,la Sra. Mercè Figueras i la Sra. CarmeMasó van decidir parlar sobre aquestanotícia d’última hora. . � Fotos Ràdio Sarrià

M

ENTITATS [el taller de ràdio

pDS_11

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

Taller sobre “Els robatoris a Sarrià”

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

ÀREA DE CULTURA: NITS DEL CORO, EXPOSICIONS, BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

Sergi Torrentà, regidor de Cultura. Anna Sala, directora Biblioteca Emília Xargay. Presen Serrano, coordinadora Centre Cívic la Cooperativa

cultura

ESCENARIS FAMILIARS D’HIVERN NOVA OFERTA TEATRAL DE SARRIÀ DE TER

El cicle s’estrenà el passat27 de gener ambl’espectacle “2D2” de lacompanyia Panettone Bro-

thers. La comèdia de la vida i el circcontemporani en estat pur amenit-zat amb un bon toc de comicitat.Un espectacle que se sap comcomença, però no com acaba…

La següent proposta arribava el24 de febrer de la mà d’Òperaprima amb l’espectacle “NYAM!”.Una bona oportunitat per a gaudirde l’òpera en família en companyiade les dues protagonistes, lasomiatruites Paulina i l’extravaganti malvada Serafina.

El mar, una illa i un lloro quedesafina, formen part de l’obra“PIRATA” de Teatre a la llauna quees representava el 17 de març. Unpirata tip de passar gana que dis-treu la panxa explicant històries decalaveres que desapareixen i pei-xos que expliquen secrets; històriesde pirates que volen tornar a casa ino saben com ho han de fer.

I finalment, el dia 21 d’abril elsXaropClown ens presentaven elseu espectacle “UN GLOP DEXAROP”. Dues pallasses que s’han

Aquest gener passat vam posaren marxa el nou cicle de teatreadreçat bàsicament al públicinfantil, “Escenaris familiarsd’hivern”, que juntament ambla programació regular de cafè-teatre “Les Nits del Coro” ve acompletar l’oferta d’arts escè-niques del municipi.

DSp12_

L’espectacle “2D2” de la companyia Panettone Brothers

CULTURA

DS_13p

escapat d’un hospital són les prota-gonistes d’aquest espectacle, pled’humor i màgia, que té per objectiuapropar l’espectador als resultatsterapèutics del treball que la compan-yia ha pogut conèixer a partir de laseva experiència amb nens i neneshospitalitzats.

Aquests Escenaris d’hivern estanpensats perquè les famílies gaudei-xin d’una bona estona els diumengesal matí amb una activitat cultural aptaper a pares, mares i infants. �

L’obra “PIRATA” de Teatre a la llauna

L’expectacle “UN GLOP DE XAROP”de XaropClown

Així, doncs, a travésde la memòriaestadística queanualment elabo-

rem des de la biblioteca hemde dir que aquest any la biblio-teca ha estat el segon equipa-ment més visitat a Sarrià de Terdesprés del CAP. Hem rebut untotal de 34.465 visitants en els277 dies oberts al llargd’aquest 2012. Amb dadesestadístiques a la mà, doncs,podem concloure que una mit-jana de 124 persones diària-ment han passat per la biblio-teca durant aquest 2012.

Pel que fa al nombre desocis amb carnet, actualmentla biblioteca Emília Xargaycompta amb un total de 1.373usuaris amb carnet. A aques-

tes dades hi hem d’afegir el fetque moltes de les personesque utilitzen la biblioteca EmíliaXargay i el seu servei de prés-tec ja tenen carnet d’algunaaltra biblioteca de Girona i/ocomarca. I és que actualmentel carnet de la biblioteca es potfer servir per a qualsevol biblio-teca pública de Catalunya. Pertant, tenim molts usuaris quetenen carnet d’alguna altrabiblioteca i que el continuenusant.

Pel que fa al fons documen-tal, hem de dir que la bibliotecadisposa actualment d’un fonsde 15.780 documents en dife-rents suports: llibres, revistes iaudiovisuals adequats per atotes les edats. D’aquestsdocuments n’han sortit en

14_pDS

El passat 12 de desembre va fer dos anys de la inaugu-ració de la biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter enel seu nou emplaçament. Aquest dos anys de funciona-ment ens permeten fer una petita valoració de l’evoluciódels visitants i/o usuaris del nostre equipament i delsnostres serveis.

VALORACIÓ DELS DOS ANYS DE FUNCIONAMENTDE LA BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

CULTURA [biblioteca

Núria Esponellà va presentar el seu llibre“Una dones d’aigua” a la Biblioteca.

pDS_15

CULTURA [biblioteca

préstec un total de 14.429.Hem incrementat el préstec enmés de 5.000 documents res-pecte a l’any passat.

La biblioteca disposa d’11ordinadors d’ús públic amb accésa Internet, que és lliure i gratuïtper a tothom. I un dels objectiusde la biblioteca és facilitar l’úsd’Internet entre la població ipotenciar-ne és seu ús i el seuconeixement. La bibliotecatambé disposa de servei Wi-Filliure i gratuït per a tothom i per atotes les instal·lacions de labiblioteca. Hi ha hagut un aug-ment més que considerable res-pecte al 2011 de les sessions i del’ús del servei d’Internet de labiblioteca.

Pel que fa a les activitats,hem de dir que aquest any 2012s’han realitzat un total de 84 acti-vitats i hi ha participat un total de2.107 persones, això converteix labiblioteca E. Xargay en una de lesentitats amb més moviment cultu-ral de Sarrià de Ter. Algunes de lesactivitats que s’han dut a terme alllarg d’aquest any són tan diversescom variades i van des del club delectura per a infants, per a adults id’anglès; hores del conte; tallersinfantils; curs d’internet; cursd’escriptura; presentacions de lli-bre; xerrades, ...

A aquestes activitats cal sumar-hi les visites de formaciód’usuaris que el CEIP Montserratde Sarrià de Ter i el CEIP Castellumde Sant Julià de Ramis han realitzat

a la biblioteca. 23 visites de for-mació d’usuaris van ser atesesdurant el 2012 per la biblioteca.Totes elles procedents d’aquestesescoles públiques abans mencio-nades. Un total de 580 personesvan poder gaudir d’aquestes visi-tes amb activitats i explicacionsadequades a cada nivell.

També hem d’afegir a aques-tes dades, que durant els mesosd’estiu la biblioteca va estar pre-sent a la piscina municipal situa-da a la Cooperativa, on vam ins-tal·lar la nostra bibliopisicina.Un dinamitzador cultural es vaencarregar d’oferir el servei depréstec i de consulta de llibres,revistes, ... a un dels llocs habi-tuals i amb més gent a l’estiu, lapiscina municipal. Valorem moltpositivament l’ús d’aquest ser-vei, ja que això va permetre’nsfer-nos presents també fora delslímits de la pròpia biblioteca.

Aquestes són unes dadesmés que satisfactòries, que fanpreveure la bona acollida i la bonasatisfacció que ha tingut aquestabiblioteca pels veïns i veïnes deSarrià de Ter i que esperem podermillorar i augmentar en els pro-pers anys i poder-nos consolidarcom un servei públic i de qualitatper als habitants de Sarrià de Ter.

Podreu trobar totes les dadesrelatives a la memòria de funcio-nament de la biblioteca E. Xargaya la nostra pàgina web:http://www.bibgirona.cat/biblioteca/sarria-de-ter �

CULTURA

CURSOS I TALLERS 2013-2014

Enguany, el centre cívic La Cooperativa ha ofertat nous cursos i tallers. Lesnovetats que s’han portat a terme han estat tot un èxit, començant pel cursde ganxet, Scrapbooking, mitja, trapillo i finalitzant amb les famosesmanualitats de les nines “fofutxes”.

LA COOPERATIVA CENTRE CÍVIC

Per a la propera temporada2013-2014, el centre cívicestà programant nous cur-sos i tallers amb la il·lusió

de poder-vos oferir nous contingutsi noves activitats, de manera quetothom trobi el seu espai per poderposar en pràctica els seus interes-sos o les seves aficions.

Els cursos de formació, idiomes,salut, informàtica o de lleure i artsaplicades porten una llarga trajectò-ria en el centre, i això és tradueix enla sol·licitada demanda que se’n fa.

Us avancem les novetats quetindrem en la propera temporada;curs de cuina japonesa, cuina ambidiomes, curs de video, cuina fami-liar, cuina d’autor, fotografia digitalamb el reconegut fotògraf Eddy

Kelele, taller història de vida, tallerde cosmètica natural, maridatge detapes, taller d’arts florals, tallers derebosteria amb l’obrador Noel i tallerteoricopràctic d’agricultura ecològi-ca. Amb aquest últim taller volempotenciar a Sarrià de Ter la posadaen pràctica dels horts urbans.

Esperem que us hagi agradataquest petit tastet dels propers cur-sos i tallers que es portaran aterme. �

16_pDS

Participants en el taller de nines “fofutxes”

DS_17p

CULTURA

“LAS LEYES DE LA FRONTERA”Javier Cercas

Javier Cercas fa en aquesta nova novel·la un insòlit retrat que fuig de la Girona discreta, burgesa i cata-laneta. L'autor ens parla dels “quinquis” i xarnegos de la Girona de finals dels anys 70 (Gerona en diuell durant tot el llibre), del barri Xino, la seva prostitució i els caus de mala vida, dels “albergues pro-visionales”, de Vilarroja i de Germans Sàbat i de tota la petita delinqüència d’aquells moments.

LECTURA

Però contra el que podriasemblar, no és en absolutuna novel·la local: l’escenariés Girona, però podria haver

estat qualsevol altra ciutat delmoment. La greu crisi econòmicad’aquells anys, la generalització deles drogues i en especial del’heroïna, l’aparició de la SIDA, unitsa la idealització d’alguns joves delin-qüents (recordem la trilogia Perroscallejeros de José Antonio de laLoma), van marcar una època que elmateix autor defineix com la cara Bde la Transició.

Cercas ens explica la històriad’un delinqüent juvenil, el Zarco,(clarament inspirat en el cèlebreVaquilla, com el mateix autor hareconegut), d’un jove de classe mit-jana que s'escapa de la pauta socialestablerta i forma part temporal-ment de la seva banda, Cañas “elGafitas”, i de la Tere, una de les noiesd’aquella basca.

Un escriptor entestat a escriurel’enèsim llibre sobre la vida del Zarcoi quan la seva fama ja ha decaigut,entrevista vint anys després qui vaser el seu col·lega i després defen-sor, l’advocat Cañas, l’inspectorCuesta que el va detenir i el directorde la presó de Girona per tal dereconstruir la seva història. A cadacapítol ens parla un personatge dife-rent, que amb el seu testimoni, elsseus records i la seva opinió, van con-figurant el retrat d’aquell episodi. Cer-cas utilitza el gènere periodístic perescoltar la reconstrucció d'una històriaplena de llacunes, una història reinter-pretada anys més tard per alguns delsseus protagonistes fent ús de la narra-

tiva oral mitjançant entrevistes i queaporten versemblança a l'obra.Reconstruir la història d'en Zarco ésreconstruir la història d'un mite afalagatpels mitjans i que esdevé, quan deixad'interessar, una joguina trencada.

En determinat moment “el Gafi-tas”, crescut per l’ambient de camara-deria de la banda, interpel·la: “¿Quépasa? ¿No puedo hacer lo mismo quevosotros? Claro, dijo el Zarco; pasadosunos segundos, el Zarco rectificó: Enrealidad no puedes, dijo. ¿Por qué no?,pregunté. Porque no eres como nos-otros, contestó. Y dije: ¿Por qué nosoy como vosotros? Y él dijo: Porqueno lo eres. Y yo dije: Hago lo mismoque vosotros. Y él dijo: Casi lo mismo,

sí. Pero no eres como nosotros. Y yoinsistí: ¿Por qué no? Y él explicó: Por-que tú vas a la escuela y nosotros no.Porque tú tienes miedo y nosotros no.Tú piensas en el miedo y nosotros no.Tú tienes cosas que perder y nosotrosno. Ésta es la diferencia. ...Tambiénpor eso tú no eres como nosotros.Además nosotros no tenemos dondeelegir, solo tenemos esta vida, perotú sí tienes otra. No seas gilipollas,Gafitas: déjalo” (pàg. 130).

(Per cert, poques pàgines des-prés, en l'escapada d’un frustrat atra-cament a Bordils, l’acció passa, nique sigui fugisserament, pels carrersde Sarrià).

Les pors, els sentiments deculpa, el dubte de la traïció, la fideli-tat, les vanitats personals, les oportu-nitats perdudes, la mancad’oportunitats o els interessos imme-diats, traspuen en cadascun dels per-sonatges d’aquesta història, configu-rant un microcosmos farcit de contra-diccions i de passions. Una històriacarregada de matisos narrada amb unritme i un estil adequat, que la con-verteix en una novel·la rodona.

Els diàlegs són planers i entene-dors i malgrat la profunditatd’algunes de les reflexions que ensplanteja, el llibre potser peca d’unacerta manca de riquesa literària, pro-bablement obligat pel guió: no es potesperar gaire riquesa dialèctica d’unsxoriços o d’un poli. Amb tot, és unanovel·la altament recomanable i apas-sionant que t’atrapa des del primermoment, amb un ritme propi d’un thri-ller i que és, entre moltes altrescoses, una bonica i sublim històriad’amor.�

Àngel Garcia

espai 2.0

18_pDS

Per als més joves aquestapregunta no té sentit: laprimera pantalla, la deltelevisor, ja hi era quan

vau néixer, i per molts fins i tot lade l'ordinador de sobretaula. Perals més menuts la pregunta noseria quan va entrar la primera pan-

talla, sinó a quantes pantallestenen accés a casa seva!

Per ser definida com “la caixatonta”, el televisor ha fet prou for-tuna! Durant molts anys nonomés ha estat la principal i quasiúnica pantalla de les llars, sinóque a més ha anat ocupant al llarg

Moltes pantalles, poquesfinestres

Roger Casero Gumbau.Blocaire i membre del consell de redacció de GERDS de Ter / www.rogercasero.cat

Recordeu quan va entrar la primerapantalla a casa vostra? Les personesmés grans ben segur recordareu quela primera pantalla que va entrar a lavostra llar va ser la televisió, entrefinals dels anys cinquanta del seglepassat, els més afortunats, i sobretota partir dels anys seixanta i setanta.

CULTURA

cal flequerFLECA-PASTISSERIA

• TORTELLS• BUNYOLS• COQUES

Des de 1896

Obert cada diaAv. de França, 21 - Sarrià de Ter

Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283info@calflequer.com

CULTURA

DS_19p

dels anys un espai més privilegiat dinsles llars. Però el regnat del televisorsembla estar arribant a la seva fi, i laproliferació de pantalles domèstiquesdurant els darrers 25 anys l'ha anatdesplaçant, especialment entre elsmés joves.

Possiblement la segona pantalla aentrar a les llars va ser la del'ordinador, primer en la seva concep-ció de sobretaula,sobretot a partir delsanys noranta del seglepassat, i posteriormentamb els portàtils. Ambla revolució d’internet,molt més que noméstecnològica, els ordina-dors han anat guan-yant, a partir de la pri-mera dècada d'aquestsegle, molta quota depantalla.

Aquests darrersanys la tercera pantallaa entrar a les nostresvides, més que nomésa les nostres llars, ha estat la del telè-fon mòbil intel·ligent (els “smartpho-nes”) i més recentment les tauletestàctils (“tablets”). Aquestes novespantalles, mòbils, portables i connec-tades permanentment (si cal) a inter-net són, avui per avui, la icona mésvisible de la revolució digital queestem vivint.

Les pantalles dels televisors notenen res a veure amb les primeres

que van conquerir les nostres llars: arano només són més grans i més pri-mes, també, a banda de la major qua-litat d'imatge, estan connectades ainternet. La pantalla del televisor ja noserveix només per mirar la televisió, ila televisió, els programes, ja no elsmirem només a través del televisor,sinó que també consumim televisió através de les pantalles dels ordina-

dors, els telèfons intel·ligents i les tau-letes tàctils.

Les pantalles dels diferents apa-rells cada dia s'assemblen més i con-vergeixen cada vegada més les cosesque podem fer-hi! Som multipantalla,avui, especialment els joves, són mul-tipantalla. És cada vegada més habi-tual, entre els joves i no tan joves, con-sumir més d'una pantalla alhora: mirarla televisió i comentar el que es veu a

les xarxes socials amb el telèfonintel·ligent o amb la tauleta tàctil.

I malgrat que les pantalles delstelevisors són cada dia més grans, elconsum que en fem és cada dia méspetit. Com he dit al principi, la sevahegemonia està qüestionada per laresta de pantalles. En un estudi deGoogle de l'any 2012 situava en un77% el temps que els usuaris mirem

la televisió alhoraque utilitzem un dis-positiu mòbil, el telè-fon intel·ligent o latauleta. I pel que fa alconsum de pantallessituava en 43 minutsper la TV, 39 pelsordinadors, 30 perles tauletes tàctils i17 pels telèfonsintel·ligents.

Diuen que totesaquestes pantallessón finestres ober-tes al món, i en partés ben cert, avui en

dia amb totes i cada una d'ellespodem connectar amb qualsevol partdel món. Farem bé, però, si a bandade mirar per aquestes finestres, noens oblidem de mirar-nos el món desde les finestres de casa nostra, obser-vant el nostre barri, els nostre veïns iveïnes, la vida que passa just perdavant nostre i que massa sovint tan-tes pantalles no ens permeten veure,viure.�

Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 607 29 94 65batcor@corominas.info - www.corbat.cat

EMPRESA CONSTRUCTORA

ENTREU PATRICIS I COMPATRICISA LES SUBTILS PARAULESDE SALVADOR ESPRIU

Aquest any s’acompleixen cent anys del naixement del poeta Salvador Espriu i Castelló, nascut a SantaColoma de Farners el 10 de juliol de l'any 1913. Home de biografia insòlita, fortament marcat per laguerra civil espanyola i pels anys del franquisme, va haver de fer front a la sordidesa i a la misèria delrègim a través de la seva veu literària. Espriu, durant els anys grisos de la postguerra, esdevingué unescriptor/poeta símbol, un intel·lectual l’obra poètica del qual va convertir-se en sòlida bandera a laqual els lletraferits, els resistents, els catalanistes i els intel·lectuals van aferrar-se. El seu subtil poe-mari va representar un autèntic clam de protesta envers la manca de llibertats i l'absència de demo-cràcia a Catalunya i a Espanya. La seva veu es convertí en un clam de resistència per a la salvació delsmots de la llengua catalana.

Tenim la raócontra bords i lladresel meu poble i jo.

Salvàvem els motsde la nostra llengua el meu poble i jo.

Josep Brugada

CULTURA [any espriu 2013

20_pDS

Foto Pau Barceló

Per entendre la poesia, la narrativa i el teatre deSalvador Espriu primerament tot lector ha desaber que l’escriptor parteix del seu món perso-nal i elabora una sèrie de mites de caràcter parti-

cular que convé tenir ben presents. Espriu, posem per cas,no és pas un poeta que es pugui llegir d’una manera direc-ta sense que el lector estigui una mica assabentat sobre elque va viure, com ho va viure i de quina manera va viureSalvador Espriu en uns anys en què la cultura i la llenguacatalanes estaven realment proscrites en la tenebra fran-quista. Nascut, com hem avançat, a la vila de Santa Colo-ma de Farners per unes circumstàncies familiars, va passarla seva infantesa entre Barcelona i Arenys de Mar. Serà,doncs, en aquesta darrera vila del Maresme on el jove Sal-vador retindrà algunes de les principals vivències que elvan marcar i Arenys de Mar esdevingué el poble on essen-cialment el poeta passà molts estius. Molts dels indretsgeogràfics, dels costums i dels personatges que reflecteixal llarg de la seva obra literària partiran d’aquesta vila. Així,doncs, Espriu fa d’Arenys de Mar l’escenari de vivències iesdeveniments, per tant, Arenys es converteix en Sinera,que és el palíndrom del nom de la població llegida al revés.Sinera, esdevé el punt de partença de la poesia i de lesnarracions. D’aquí, val a dir, que Espriu també es projectaenvers Konilòsia, que és el nom propi inventat sota el quals’amaga amb subtil ironia Catalunya i els konilosians quesom els catalans:

Jo sóc d'una petita terrasense rius de debò, sovint assedegada de pluja,escassa de planures, excessiva de muntanyes,estesa per llevant al llarg de la vella marque atansa el difícil i sangonós diàleg de tres continents.

“Vaig néixer”, contava, “fa quaranta-cinc anys en unagran ciutat de Konilòsia. Vosaltres, que sou d'un país nor-mal, entendreu amb dificultat el que passa en aquellaremota contrada. Els konilosians, gent d'història gloriosa,altrament com les històries glorioses de tothom, varenrodolar i encara rodolen per un pendent d'una decadènciainacabable. Són desconfiats, gasius i pobres. Tracten elpatrimoni col·lectiu, tant l'espiritual com el material, amb lamés grossa de les indiferències. Ara es creuen un poble enabsolut inferior, ara adopten una actitud d'una suficiènciaridícula. Els konilosians no llegeixen mai res, no saben res,no els interessa res, però que Déu et guardi de topar unkonilosià erudit, que també n'hi ha, perquè veuries combarreja Goethe amb l'antologia del disbarat. Són envejososi mesquins, elogien el poderós i el mediocre, no toleren eltalent ni la independència de caràcter, i qualsevol estrangeresnob descobreix de tant en tant algun valor konilosià obli-dat i secular”1

Lavínia és Barcelona, “una gran ciutat i el focus nacio-

nalista dels lavinians, els quals constitueixen un grup a partdintre Konilòsia. Tenen una llengua diferent i tots els defec-tes konilosians, tanmateix augmentats”. Amb Sepharad,antic nom hebreu, Espriu es refereix a Espanya, els destinsde la qual també li preocupen molt:

Que Sepharad visqui eternamenten l'ordre i en la pau, en el treball,en la difícil i merescuda llibertat.Escolta, Sepharad: els homes no poden sersi no són lliures.Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser si no som lliures.I cridi la veu de tot el poble: “Amén.”2

Aquests apel·latius esdevenen claus ben iròniques pera entendre de què parla el poeta en moltes ocasions. Hig-gins era fiscal i Bunker

En segon terme, el jove Espriu, que va passar-se unsquants anys malalt al llit a causa d’una infecció pulmonar,va tenir temps de formar-se en lectures de gran abast demanera que esdevingué un gran lector de la Bíblia (sobre-tot de l’Antic Testament), lector del Quixot, de la literaturade Valle Inclán i d’alguns autors grecs. Per tant, doncs, ambla influència d’aquests textos, el jove Espriu anirà donantforma a la seva obra poètica. Una de les terceres claus percapir millor la seva literatura la constitueix el que extreudels referents territorials. Ens hem de centrar també en totel que ell va veure i apreciar en la seva adolescència i joven-tut en una vila com Arenys de Mar. Quant a la situació geo-gràfica és evident que el mar esdevé un dels leit motivineludibles, i el mar de Sinera agafarà unes connotacionspacífiques en la seva obra. En cap cas Espriu es refereixmai a un mar embravit, arrissat o alterat com podríem tro-bar en altres indrets de la costa dita “brava”, no. La visióque tenia Espriu del mar –en línies generals- era la d’unenorme pany de mar contemplat des del turó del ja històriccementiri d’Arenys.Espriu va contemplar desd’allí sempre un enormepany de mar obert, maren calma, una visió quasiinfinita sense altresrelleus geogràfics; lamateixa llei de marimmensa que hompodria i pot contemplarnomés des del Far deSant Sebastià, per exem-ple, en terres emporda-neses o tanmateix sihom se situa en algunbell i estratègic indret delCap de Creus. Espriu no

1Vegeu el text a Narracions, Barcelona, 1974.2 Poemes del recull La pell de brau, Barcelona, 1960

CULTURA [any espriu 2013

pDS_21

parla de cales, ni llargues platgesentorpides per ports ni petites penín-sules ni altres relleus geogràfics. Purai senzillament s’escau la contemplaciód’un immens i plàcid pany de mar iaquesta visió la té i la podem tenir desdel turó del cementiri, és per això queun dels seus primerencs llibres depoemes, Cementiri de Sinera (1942) téaquests referents:

Quina petita pàtriaencercla el cementiri!Aquest mar, Sinera,turons de pins i vinya,pols de rials. No estimo res més, excepte l’ombraviatgera d’un núvol.El lent record dels diesque són passats per sempre.

El referent al mar per Espriu,doncs, té unes connotacions de tran-quil·litat i d’antigor: “passen dofinspels límits d’aquesta mar antiga”,l’antiga mar dels romans, el MareNostrum, tan glossat pels noucentis-tes. Fixem-nos, doncs, com el maresdevé un referent immediat de laseva obra poètica:

A la vora el mar. Tenia una casa, el meu somni.A la vora del mar 3

Precisament en els darrers versosd’aquest llibre tan emblemàticd’Espriu acaba dient-nos:

Quan et deturison el meu nom et crida,vulgues que dormisomniant mars en calma,la claror de Sinera.

Així, doncs, la contemplació delmar pren per al poeta una connotacióliterària de pau, de tranquil·litat, depau espiritual. Ja que hem citat el pro-montori des del qual el poeta veia elmar, val a dir que el contemplava desd’un dels indrets elevats de la pobla-ció, allà on s’ubica el cementiri aren-

yenc, per tant, doncs, el cementiriesdevé un indret ideal per a la reflexiósobre la mort, tema molt recurrent alllarg de la seva obra. La insistent medi-tació de la mort lògicament ve acom-panyada pel simbolisme dels xiprers,que en la tradició mediterràniaaquests arbres simbolitzen o bél’amistat quan els trobem en el camí oproper al cancell d’una casa, o bé–com tothom sap- simbolitzen la mort.Els xiprers simbolitzen la mort, a més,perquè la seva alçada és acabada enpunta i s’eleva a l’Altíssim; “els fidelsxiprers verdíssims” espriuans.

Un altre dels referents geogràficsarenyencs és el cementiri, perquè s’hade dir que en la seva totalitat, l’obraliterària d’Espriu esdevé sens dubte,“una gran meditació de la mort” i elspoemes del llibre que acabemd’esmentar s’originen a partir delspasseigs i el vagareig meditatívol delpoeta pels tocoms del cementiri:

Passejaré per l’ordrede verds xiprers immòbilsdamunt la mar en calma.

Quant a les característiques delterreny, el territori d'Arenys -com elnom de la població diu- està plena derials, d'arenys, rieres i torrenteres quesón característiques de la geologia del’indret. És a dir, Arenys de Mar té unaorografia de complexió de terra graní-tica, de terra d’escudelles, de maneraque el terreny per l’acció de la pluja iles ventades, s’esmicola, formacòrrecs o rials fins que aquests mate-rials formen “arenys” o arriben a laplatja. Per tant, la paraula “rial”, “rials”és ben pròpia i freqüent en els poe-mes i narracions del poeta:

Pels rials baixa el carrodel sol, des de carenes de fonollars i vinyesque jo sempre recordo.Rera-la-fleca, el carrer de l’Església

i la placeta.No pel rial no, perquè ens ensorra-

ríem, i la volta ja és prou llarga.4

Pujaré per vosaltres pels rials,la veu enfila els esglaons del clam.5

Un altre dels aspectes a destacarde l’univers espriuà, a més de la quan-titat de referents de la vila d’Arenys,són els personatges que el poeta recor-da dels anys de la seva infantesa i ado-lescència que d’una manera o altra vanviure o passaren per la població. Perexemple són múltiples les imatges queel poeta evoca dels captaires i pobres,dels il·lustradors d’auques, dels cantai-res de romanços, dels “xarlatans”, delsgitanos que organitzaven espectaclesal carrer amb animals (cabres i óssosper exemple), dels saltimbanquis, delstitellaires; aquest i altres personatgesque venien de fora, el poeta els incor-pora al que podríem dir-ne la seva mito-logia personal. Quant als gitanos quevivien a Arenys o hi vagabundejaren,Espriu es fixà en un element curiós, lallengua que parlaven, el “caló”, aquestllenguatge de murrialla que l’escriptorincorpora als seus personatges. Unesfigures certament teatrals que parlenun registre de llengua d’aquell temps,personatges que diuen: “filustrar” permirar, “clissar” per veure, “emblar” perrobar, “canguelis” per por, “la cangrí”per la presó, “mengui” per jo, etc.També cal afegir-hi els personatges pin-torescos propis d’Arenys de Mar, comara folls i mendicants, captaires, desva-gats i alguns veïns pintorescos i derenom: en Tric-Trac, la Trinquis, enQuel·la, en Saragossa, la Coixa Fita, laBòtil, l'Hereu Quiliè, etc., individus queimpactaren vivament en la personalitatdel poeta i que ell va incorporar al seuimaginari literari. També hi incorporàpersonatges, símbols i objectes de lavida íntima i familiar.

“Fixa't com la ronden, ahirl'allunyaven quasi a fuetades, i avuifixa't com la llepen. Totes hi són: labotirona Bòtil, la Coixa Fita, la Cateri-na, la Narcisa Mus. Les tres últimesvaren amortallar la vella, perquè laPaulina, la neboda, no en va ser capaç,i ara passen el platet, les males pues.Saps el que em va contar la Narcisa?

CULTURA [any espriu 2013

22_pDS

3Vegeu poemes, VIII, XXV, XXX de Cementiri de Sinera.4 Inici del conte Tereseta que baixava les escales, in Narracions, Barcelona, 1974.5 Del poema, Vells asilats de Sinera, de Cançons d'Ariadna, 1949

CULTURA [any espriu 2013

pDS_23

Ve't aquí que, mentre buscaven la mantellina de la morta,varen trobar uns rulls rossos i el retrat d'un home dintreuna capseta, el retrat d'un jove alt i fort. I, espera, tenia unnom a sota, un nom estrany, com de gavatx. I ningú va sos-pitar res, com que viatjà tant! I ella tan dura, tan orgullosa.”6

Quant a la seva personalitat, Salvador Espriu va mostrar-se sempre amb gran humilitat davant dels seus interlocu-tors. Semblava com si el poeta tingués poca autoestima dela seva obra o de la seva biografia de tal manera que ellmateix es veu sovint justament com un captaire que pido-la essències de llibertat, de democràcia o que mendica dig-nitat per al seu poble i per a la seva llengua:

Captaires d'un llinatgede senyors, escampatspel vent dels mil·lenaris,venim a Sepharad.

Com estimem la novaterra de l'aspre paque deixa a les velles boques sempre regust de sang!7

Amb els pals els captaires resseguienun a un els barrots de les reixes del meu carrer.Basarda de la fosca per l'esclat del sol,venien del camí d'atzavares del Mal temps,s'atansaven a poc a poc des de la pujadai demanaven almoina de cancell en cancell.8

He donat la meva vida a les paraulesI m’he fet lenta pastura d’aquesta fam de gos.

T’estimo duraterra meva que llences,sollats, a trossos,amors que només volenmolt humilment servir-te.9

Quant als personatges sorgits del territori sinerenc,Espriu evoca sovint el personatge de la Trinquis, un perso-natge femení desvagat, tristament abandonada pels seusveïns, paradigma de la condició humana i la misèria, temesexistencials que el poeta no obvia. Espriu projecta enorme-ment en moltes ocasions els seus sentiments de commi-seració envers aquest personatge femení, desferra huma-na, abandonada de tothom. La Trinquis és un dels personat-ges del qual el poeta en parla més i amb més obsessió,sobretot en els textos narratius i en el teatre.

Reina de les coves,Esperança Trinquis,plena de minoves,tarot de clepsa,mitges al garró,has begut les gotesdel darrer flascó.10

La Trinquis s'empitimavai la neu la va colgar.Erta com un peixopalola trobaven l'endemà.11

Comptat i debatut seria moltllarg de referir la gran quantitat depersonatges amb els quals el poetaes fixà per elaborar el seu impressio-nant corpus poètic. Tots aquests per-sonatges formen part d'aquest teatrepermanent que és el món:

L’ÓS NICOLAUAra tocarem un timbal més afinat,si us plau. Que difícil!

Per placetes i carrersFan ballar l’ós Nicolau,Orb i semiparalític.

-Parunyó, mou el pinréBustaró, després el can.Panipén, queleraló!

Les puces se l’han cruspitGairebé de viu en viu.Ell, però, quiti de pena.

Perquè recorda camins,Llunyans rostres, nits de calma,Resignat, serè filòsof.

Hem esbossat aquí alguns referents, mínims, a tenir encompte per a una lectura sobretot de la poesia de SalvadorEspriu. A més del que hem apuntat, convé no perdre devista que el poeta va ser un estudiós de la història i la mito-logia gregues, de l'egípcia i la jueva, de manera que lesal·lusions a aspectes d'aquestes cultures rebroten ací i allàen el seu imaginari creatiu.

6 Fragment del conte Tereseta-que-baixava-les-escales, op.cit. & supra.7 Vegeu La Pell de brau, poema VIII, Barcelona, 1960. 8 Llibre de Sinera, poema VII.9 Del llibre Formes i paraules, 1975.10 “Cancó d'Esperanceta Trinquis”, dins Les cançons d'Ariadna, pàg. 82, Barcelona, 1911 Del llibre Ronda de mort a Sinera, 1975.

DSp24_

CULTURA [any espriu 2013

PERRUQUERIA EXCLUSIVA HOME

c/ Firal, nº 1 baixos - Sarrià de Ter - Tel. 972 17 33 13

Després de la guerra civilespanyola totes les perso-nes que havien tingutalgun protagonisme en el

període republicà o simplements’havien mostrat proclius a algunaforma de democràcia o de catalanitatvan ser depurades i perseguides.Alguns –ja ho sabem de sobres- vanpagar amb la mort o van haver deromandre a l’exili. Els qui van decidirromandre a l’interior del país no vandeslliurar-se d’un seguiment policialde tota la seva activitat baldament fosacció cultural. És el que li va passar deprimer antuvi a Salvador Espriu senseell saber-ho. Posteriorment –i comsigui que Espriu va signar manifestoscontra la censura, cartesd’intel·lectuals acusant les autoritatsfranquistes, ben segur devia imaginar-se que la policia secreta franquistaseguia tots els seus passos, manifes-tacions i publicacions. La cosa certaés que pocs mesos després de la sevamort, Antoni Batista va dur a termeuna recerca als Arxius de la BrigadaSocial de la Policia Nacional de Barce-lona per tal de veure quins antece-dents policials obraven en relació a lavida i a les activitats dutes a terme perSalvador Espriu. En dit arxiu hi cons-ten doncs, una cinquantena depapers, fitxes, una fotografia i telèfons

del poeta dels anys seixanta i setanta.Des de multes que van posar al poetaper haver participat en actes públics ainformes en els quals es manifestaque “se le abrirá la correspondènciaexterior”, s’hi troben també informessobre els llibres publicats.

L’any 1961 la Brigada-político-social emet un informe sobre lesseves activitats culturals, entre altrescoses es diu que “En marzo de 1960dio conferencias a estudiantes de Bar-celona en las que habló descarada-mente en contra del régimen (...)”.L’any 1964, després de preguntar aalguns veïns dels carrers adjacents on

vivia Salvador Espriu, un funcionari dela mateixa brigada emetia aquestinforme: “observa buena conductamoral, pública y privada. Goza de granprestigio entre elementos catalanis-tas. Siempre se ha manifestado comocatalanista progressista, acatando alrégimen. Goza de especial prestigiopor su libro La pell de brau (La piel detoro), en que se vierten conceptosinjuriosos contra el régimen.”

Del maig de l’any 1965 hi ha elredactat d’un petit informe sobre unaconferència que va donar Josep MªCastellet al Palau de la Música sobreel poeta; s’hi escriu: “Hablan en cata-lán”. En una altra ocasió, vegeu comactuaven els de la secreta franquista,el 18 de febrer de 1966 van immiscir-se fins i tot a l’aula Magna de la Uni-versitat de Barcelona en una conferèn-cia del professor Antoni Comas. Eltext de l’informe entre altres cosesdiu: “Estaba llena”. Per tant, sense ellsaber-ho, durant més de vint anys lavida de Salvador Espriu va estar per-fectament vigilada, això fins l’anymateix de la mort del dictador, que ésl’any en el qual el poeta d’Arenys vademanar també el passaport, docu-ment que li va ser concedit no senseabans consultar el seu expedient i lesseves activitats i emetre el correspo-nent informe.12

12 Si hom està interessat en resseguir bona part de l’expedient policial de Salvador Espriu i Castelló, podeu consultar el llibre d’Antoni Batista,Salvador Espriu: itinerari personal, Barcelona, Editorial Empúries, 1985.

SALVADOR ESPRIU EN LA TENEBRA FRANQUISTA

DS_25p

CULTURA [any espriu 2013

SALVADOR ESPRIU: QUAN UNA VEUPRÒPIA ESDEVÉ VEU COL·LECTIVA

Enguany s’acompleixen cent anys del naixement delpoeta Salvador Espriu i Castelló, que va néixer el 10 dejuliol de 1913 a Santa Coloma de Farners. Poeta, dra-maturg i novel·lista català, considerat un dels renova-dors de la prosa catalana de fórmules noucentistes,juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra. Elseu pare, Francesc de Paula Espriu i Torres era notari ila seva mare, Escolàstica Castelló i Molas, era un donatímida, discreta i molt religiosa. A la mort del seu pare,quedà vacant la notaria i Salvador Espriu haguéd’exercir d’advocat durant més de vint anys. El Dret vaconstituir, doncs, el seu modus-vivendi, per bé que laseva passió fos sempre la literatura.

Mireia Masó i Cerdà

POETA COMPROMÈS, SÍMBOL I PROSISTA, AUTOR TOTAL

Passejaré per l’ordrede verds xiprers immòbilsdamunt la mar en calma

Durant la seva infantesa i joventut, a causade la feina de notari del seu pare, visquéa Arenys de Mar, Santa Coloma de Far-ners i Barcelona. Aquí van néixer Fran-

cesc, Salvador i Josep. A principis dels anys vint la família dels Espriu va

sofrir una profunda sotragada, ja que els cinc ger-mans van agafar alhora el xarampió. Tots se’n vansortir excepte Francesc i Maria Isabel. Salvadorrestà a les portes de la mort; la seva vida era inte-rrompuda per freqüents malalties i repòs obligat,llargs períodes durant els quals aprofità per llegir iescriure. Les seves lectures preferides eren les

p26_

CULTURA [any espriu 2013

DS

referides a la religió i a la història anti-ga. Era un apassionat del món hebreui un superdotat. Els professors el res-pectaven i alguns el temien1.

L’any 1929, amb quinze anys, vapublicar el seu primer llibre, Israel,escrit en castellà. L’edició, de noméscent exemplars que no eren per ven-dre, la va pagar el seu pare.

Tot i que treia unes notes immillo-rables en les dues carreres que feiaparal·lelament, li agradaven molt mésles Lletres que el Dret. Aquesta passióel portà a publicar al febrer del 1931 ElDr. Rip, que va ser la seva primeranovel·la escrita en català. Al cap depoc temps va escriure la seva primeraobra teatral, La revolta dels sants, unapeça humorística ambientada aArenys. Amb l’esclat de la Guerra Civilespanyola va veure interromputs elsseus estudis de Lletres Clàssiques,que eren els únics que li quedaven peracabar. Va ser mobilitzat des del pri-mer moment però no el van enviar alfront a causa del seu precari estat desalut. El seu deute amb l’exèrcit esveié compensat impartint classes afuturs oficials.

Amb l’entrada de les tropes fran-quistes a Barcelona va viure l’agonia imort de Catalunya. En aquesta difícilèpoca, molts escriptors van passar-sea la llengua castellana tot i que

l’insigne escriptor sempre es va man-tenir fidel al català, per bé que això lireportaria -i n’era ben conscient- laimpossibilitat de rebre cap mena dereconeixement literari. Entre tots elsgèneres literaris que conreà, es vadecantar més per la poesia com amètode d’expressió, ja que era mésfàcil de publicar en ser un gèneremenys controlat (pel fet de ser menysentès) per la censura franquista.

Salvador Espriu va participar en laclandestina vida de la literatura catala-na de la immediata postguerra.Aquests anys, que ell comptava perdècades, els considerava una èpocaterrible, dintre dels quals només sen’escapaven les estades d’estiu aArenys que passava amb la família.

També s’ha de parlar d’un aspectecontradictori i que mai no ha quedatben definit de les seves creences: laseva religiositat. Ell es definia com aagnòstic, mai com a ateu, i alhora sesentia atret per la religió.

El 1963 apareix Obra Poètica,recull de tots els seus llibres de poe-mes on, a més a més, apareix per pri-mera vegada el Llibre de Sinera. Alllarg de la dècada dels seixanta lipassa una cosa completament inespe-rada: la popularitat. Espriu esdevé unsímbol de les reivindicacions de Cata-lunya, i passa a ser considerat la veudel poble. El seu subtil poemari varepresentar un clam de protestaenvers la dictadura, la manca de lliber-tats, per a la salvació dels mots de lallengua catalana:

Tenim la raócontra els bords i lladresel meu poble i jo.

Salvàvem els motsde la nostra llenguael meu poble i jo.

Espriu feia constants correccionsde les seves obres, ja que buscava uncatalà modern, lliure de mots cultes imedievalitzants introduïts pel Noucen-tisme. Els darrers anys del franquismevan coincidir amb els de la seva màxi-ma popularitat, tot i que portava un

estil de vida molt reclòs. A partir del 1969 se’l va proposar

per al premi Nobel de literatura, queno li van concedir, però sí que se li vaatorgar el Premi d'Honor de les LletresCatalanes (1972). El seu nom ha estatsovint en les propostes per al premiNobel, que haurien hagut d’arribar al'Acadèmia Sueca en una situació nor-malitzada i rep la Medalla d'Or de laGeneralitat de Catalunya, 1980, i laMedalla d'Or de la Ciutat de Barcelo-na, 1982. És nomenat Doctor honoriscausa per les Universitats de Barcelo-na i de Tolosa de Llenguadoc. Per laseva actitud cívica, l'any 1982 rebutjala Creu d'Alfons X el Savi. És membrei Soci d'Honor de l'Associaciód'Escriptors en Llengua Catalana.

Va morir la tarda del divendres 22de febrer de l’any 1985 a l’edat de 72anys. Primer se li va instal·lar unacapella ardent al Palau de la Generali-tat i el dia 23 va ser enterrat al cemen-tiri d'Arenys de Mar, en un acte multi-tudinari.

Les seves poesies han estat musi-cades pel cantant valencià Raimon,i han contribuït molt a difondre la sevaobra. Cal remarcar les Cançons de laroda del temps i el poema He mirataquesta terra, magnífica contemplacióde Catalunya a través del paisatged'Arenys de Mar, la seva mítica Sinera.Segons el mateix Espriu, Raimon can-tava els seus poemes com ningú noho havia fet mai.

CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA DESALVADOR ESPRIU. TEMES I LLEN-GUA LITERÀRIA

L'obra d'Espriu està caracteritzada perl'intel·lectualisme i el descriptivisme;el seu univers simbòlic i mític no sem-pre és a l’abast de tothom, no pot serfàcilment comprès sense tenir encompte la seva formació clàssica ihumanística, el context historicosocialdel franquisme i la seva tria personalde no exiliar-se i de lluitar dignamentdes de la clandestinitat. Per això elgènere més “popular” i de més ressòsocial és el de la poesia, per la sevabrevetat i contingut al·legòric amb el

Espriu jove

1 Paraules de Rosa Delor, Els anys d’aprenentatge..pàg 29, dins la biografia d’Agustí Pons, Ed.Proa, 2013.

DS_27p

CULTURA [any espriu 2013

qual s’identificava un poble sotmès ireprimit per la dictadura. Per aquestaraó, la part més desconeguda (i peraixò menys popular) d’aquest autor ésla narrativa. En paraules de l’escriptormallorquí Biel Mesquida: “les narra-cions d’Espriu, la novel·la i els textosen prosa han estat oblidats i tapatsper la poesia, però constitueixen unade les proses més vives i excitants deles lletres catalanes del segle XX”.

Espriu cultivà tots els gèneres, fouper això un autor total. En una interes-santíssima entrevista al programa AFondo, amb Joaquín Soler Serrano,Espriu afirmava que volia ser recordatcom a escriptor, més que no com apoeta; conscient de les seves limita-cions poètiques, no se sentia digne deconsiderar-se POETA. Val a dir queaquesta idea és compartida per algunspoetes i escriptors actuals com EnricCasasses, que titlla Espriu de poetafeble i indecís, de metafísica barata iexecució preciosista; com tambéAgustí Bartra, que ironitza sobre laveueta planyívola del poeta i el seusomiqueig estètic; o Narcís Comadira,que opina que la seva poesia és eixu-ta i escrita amb una llengua impossi-ble.2 I hi ha qui pensa que hi ha unexcés de reflexió política per damuntde la poètica, o aquells que preferei-xen la seva faceta metafòrica abansque la patriòtica.

L’obra d’Espriu tracta de maneraobsessiva el tema de la mort, de vega-des amb un to melangiós i d’altresamb to satíric. La vida dels humans téuna mala fi, la mort, el no-res; l’únicavida veritable és la de les personessobre la terra. La poesia d'Espriu ésconcisa, simple i amb un vocabulari decaràcter simbòlic (amb molts substan-tius); es pot dir que Salvador Espriudomina tots els registres de la llengua,i cal destacar les pinzellades d'humor iironia que hi destil·la subtilment. “Alcostat de l’austeritat arítmica del vers,contrasta la riquesa lèxica i cromàticade la prosa i del teatre, enmig d’ecosbarrocs”3.

TEMES I MITES DE L'OBRAESPRIUANA

Utilitza molts símbols, no dóna tantaimportància a la musicalitat il’harmonia. La lectura i l’estudi de laBíblia i la càbala jueva, del Barroc, delsclàssics grecollatins i de cultures llun-yanes com ara l’egípcia influeixen enla seva poesia. Per això, aquesta escaracteritza per la presència delsmites següents: Sepharad (l’Espanyaperduda dels sefardites, símbol del’Espanya de la postguerra); Sinera (elnom d’Arenys al revés), poble molt sig-nificatiu en la vida del poeta que repre-senta la seva pàtria, Catalunya); elLaberint (la vida); el Temple Destruït(l’exili interior dels catalans que com-para amb l’exili dels jueus); la barcad’Horus (és la roda del temps.L’albada és un renaixement constant);el Jardí dels cinc arbres (representala infantesa, el refugi, el microcosmosassolellat amb la família i la mare.Aquest jardí existia, era el jardí de lacasa d’Arenys); la Mort (era el perso-natge central de la seva obra, tota laseva obra és una meditació sobreomega, thánatos, de manera assere-nada); el Potser (Espriu era agnòsticperò tenia inquietuds religioses. ElPotser és la paraula que s’acosta aDéu); la Companyia (Espriu és com-passiu, empàtic, la seva obra no tésentit isolada, cal compartir-la); laMirada (envers el seu país,no es cansa de mirar lesvides que l’envolten i se’ncompadeix)4.

La reflexió sobre la mort iel més enllà són el tema cen-tral d'Espriu i la preocupaciópel destí de Catalunya des-prés de la guerra és una deles seves constants. Tambéaborda temes com el paisat-ge o el pas del temps delcaminant (tempus fugit). Hitrobem molts ressonsbarrocs en els temes de laseva obra. Espriu, com Ros-

selló-Pòrcel (íntim amic del poeta) varebre nombroses influències delBarroc a través del grup d’estudiants iamics que constituirien la Generacióndel 27 (Dámaso Alonso, Jorge Guillén)a partir del creuer per la Mediterràniaamb el “Ciudad de Cadiz” organitzatpel ministre d’Instrucció Pública, Fer-nando Giner de los Ríos, l’any 1933,amb més de cent cinquanta alumnes iquaranta professors de diverses uni-versitats espanyoles. El viatge duràquaranta-set dies i es consolidarengrans i fructíferes amistats en unclima d’optimisme cultural. Se’l coneixcom “El Sueño de una generación”.

Com a conclusió podem afirmarque la poesia de Salvador Espriu, enl’evolució des del Simbolisme a la poe-sia del Realisme social, reflecteixl’evolució pròpia de la poesia europeai espanyola de la Postguerra, en unevident camí de compromís artísticamb la societat del seu temps i dedenúncia de les conseqüències laGuerra Civil i de la dictadura. No peraixò va abandonar els seus temes, lareflexió sobre la mort i el més enllà,que estan presents al llarg de tot elseu recorregut poètic.

http://enclassedevalencia.wikispaces.com/file/view/Explica+les+caracter%C3%ADstiques+m%C3%A9s+importants+de+la+producci%C3%B3+po%C3%A8tica+de+Sal.pdf

2 Opinions extretes del Diari Ara, 20 de gener de 2013, en un suplement especial amb motiu del centenari de l’autor.3 Eduard Escoffet, Diari Ara, 20 de gener de 2013, en un suplement especial amb motiu del centenari de l’autor.4 Reportatge de Sílvia Marimon i Jordi Nopca, diari Ara, 20 de gener de 2013.

Joaquin Soler Serrano entrevistant a Salvadr Espriu

CULTURA [any espriu 2013

28_pDS

Salvador Espriu inicià la producció lite-rària en el terreny de la prosa, que con-reà, principalment, des dels seus inicisprecoços -a quinze anys va escriure encastellà el primer llibre, Israel- fins al'època immediatament anterior al con-flicte bèl·lic amb El doctor Rip (1931).L'impacte de l'obra fou considerable ensituar-se l'autor al marge de la influèn-cia noucentista, i principalment orsiana(d’Eugeni d’Ors) aleshores preponde-rant; afirmà, així, la seva independènciai una forta originalitat, que la publicacióde les obres posteriors no va fer mésque confirmar.

Ja en la postguerra, Espriu vapublicar narracions que no han estat,encara, aplegades en volum -malgrattenir aquest un títol ja probable. LesOmbres-, algunes de les quals hanestat publicades a l'antologia Narra-cions (1965). I va revisar d'una maneragairebé obsessiva la producció enprosa que havia escrit anteriorment,fet que demostra la seva gran preocu-pació per l'estil i la llengua de lesseves obres.Narracions (1965) és una tria molt

representativa de la prosa de SalvadorEspriu i una de les mostres més signi-

ficatives i brillants de la narrativa cata-lana de qualsevol època. La selecciócomprèn set proses d’Ariadna al labe-rint grotesc, la narració Letizia i cincprocedents de Les Ombres. SalvadorEspriu és un dels grans noms de lapoesia contemporània i dramaturg, éstambé un prosista extraordinari, comho demostren les seves novel·les Eldoctor Rip (1931) i Laia (1932); i els lli-bres de narracions Aspec-tes (1934), Ariadna al laberint gro-tesc (1935), Miratge aCiterea (1935), Letizia i altres pro-ses (1937), Les roques i el mar, el blau(1981) i l’esmentat recull Les ombres,que l’autor no va poder completar.

Les roques i el mar, el blauEn un grup de relats de Les roques i elmar, el blau(1981), la prosa esdevéuna narració feta de pinzellades com sifos una pintura, de fet són les quaran-ta-dues proses publicades a Dibuixos.Un bloc d’espiral de la casa Gelabertde Barcelona ens deixa constànciadels tràfecs d’Espriu bastint Ocnos dela seva pròpia escriptura. Ocnos, elsoguer de l’Hades, que trena unacorda d’espart inacabable que una

somera es menja també sense parar.Ocnos o Quel·la, el drapaire brutíssim.És el llibre pòstum d’Espriu que aple-ga els seus assajos. Constitueixenpetites joies enllaçades amb la sevaobra de ficció; n’hi ha que són autèn-tics manifestos que posen en relleules implicacions morals, socials i políti-ques de l’autor.

La plujaLa pluja (1938) no és un text gairerepresentatiu en l’obra de l’Espriu. Ésuna narració que consta de quatre pro-ses breus, la més llarga està compos-ta per un centenar de línies i la méscurta, disset. Les dues primeres, Plujad’agost i Pluja de tardor, són les mésllargues i són proses de caireal·legòric. Són una reflexió sobre lanaturalesa cíclica de les coses i sobreels processos de creació-destruccióinherents a tot cicle, natural o humà.En aquestes proses, primer la pluja idesprés el sol apareixen com forcesmotores de la narració.

Petites proses blanquesÉs un recull de textos que va escriureentre el 1937 i el 1952. Es tracta d’unamirada preciosista i poètica de la natu-ra i que l’autor va associant a emo-cions i sentiments humans, transfor-mant-los en mons personificats, quegaudeixen o pateixen el pas deltemps, dels capricis de l’oratge, o dela mà decisiva de l’home.

Tot i que hi ha una tendresa queamara aquests textos, es parla de des-tins tràgics o de la mateixa mort; o delscontrastos que ofereix la vida, amb totala seva càrrega de paradoxes.

Letizia (1937)Formada per vint-i-nou paràgrafs sepa-rats per ratlles blanques i escrita ambun estil narratiu i paratàctic (frases cur-tes sense connectors, amb puntuacióo una conjunció entre l’una i l’altra).L’acció transcorre en un espai detemps molt curt (de les quatre de latarda, hora de l’enterrament, a la nitdel mateix dia). Es tracta d’una narra-ció que parla sobre les actituds i reac-cions davant la mort d’un parent oconegut.

NARRATIVA D’ESPRIU

Narrativa breuAspectes. Barcelona: Catalònia, 1934.Miratge a Citerea. Barcelona: L.E.D.A., 1935.Ariadna al laberint grotesc. Barcelona: La Rosa dels Vents, 1935.Letízia i altres proses. Barcelona: La Rosa dels Vents, 1937.Anys d'aprenentatge. Barcelona: Selecta, 1952.Narracions. Barcelona: Edicions 62, 1965; 2005.Les roques i el mar, el blau. Barcelona: El Mall, 1981.Mariàngela l'herbolària i altres narracions. Barcelona:Premsa Catalana, 1989.Les ombres; Proses de "La Rosa Vera"; Altres proses disperses [a cura deGabriella Gavagnin i Víctor Martínez-Gil]. Barcelona: Centre de Documen-tació i Estudi Salvador Espriu - Edicions 62, 2001.

Narrativa infantil i juvenilPetites proses blanques; La pluja i altres narracions. Barcelona: Gaya Cièn-cia, 1984.Tereseta que baixava les escales [a cura de Carme Solé Vendrell]. Barcelo-na: Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Caixa de Barcelona, 1986.

Novel·laEl doctor Rip. Barcelona: Catalònia, 1925.Laia. Barcelona:Catalònia,1934.

CULTURA [any espriu 2013

pDS_29

(...) Tenia al meu davant la visióesborronada de Letizia, blanca i viva,concreta sota la lluna de coure. Lameva pobra Letizia, trista i sola sotaarrels de xiprers. Letizia, colgada din-tre un taüt sota la terra molla. Letizia,enterrada a les quatre de la tarda, untemps capsià, remotíssim. Letizia,morta als meus braços, de veritat i persempre, d’una palingenèsia impossi-ble, d’una resurrecció també impossi-ble. (...)

Comentari del fragment

Laetitzia és un mot derivat del llatí quesignifica “felicitat”. Tal i com podemveure en el fragment d’aquesta narra-ció, ens està ensenyant com un perso-natge té al davant la Letizia i la descriu.Està molt trist perquè té al davant elcadàver d’aquesta noia.

Li sap greu que no torni més a lavida, li sap greu que no pugui ressus-citar. Si Letitzia és felicitat, aquestfragment demostra tot el contrari per-què és un fragment trist i fosc.

Les ombres (1985)(...) “Amb deliberació –es va defensarel renyat-. Perquè en aquest extremvostè és l’autoritat màxima.” “No seme’n burli –conciliava Salom-. Peròmorir de fred, colgada per la neu, enuna terra on no neva quasi mai, en undesguàs, vora o sota la via del tren,sense ni una ombra d’assistència, ésun seguit de tràgiques circumstànciesque va impressionar la meva imagina-ció infantil. I després, traslladada, pen-gim-penjam, com un ninot, d’un lloc aun altre, conjecturals al capdavall, benimprecisos.” (...)

Comentari del fragment

La Trinquis era un personatge reald’Arenys, una captaire alcohòlica, riotade tothom, a qui els nens llançavenpedres. Vivia en una cova i es prosti-tuïa i acabà els seus dies colgada perla neu prop de la via del tren. Aquestés un dels personatges de Sinera queva conèixer i que Espriu converteix enmite personal, ja que l’impactà denen.

En aquest fragment Salom parlade la mort de la Trinquis al senyorPedagog, perquè s’estava intentantdefensar perquè havia renyit en aquellmoment amb ell. Li diu que no ha par-lat de La Trinquis i ell sap que la conei-xia. Com podem veure, Salom ensexplica de la manera tràgica com vamorir La Trinquis. Espriu projecta elsseus sentiments de commiseracióenvers aquest personatge femení,paradigma de la condició humana i lamisèria, temes existencials que elpoeta no obvia.

Miratge a CitereaMiratge a Citerea publicat el 1936 és,conjuntament amb Letízia i Fedra, deles obres menys conegudes delpoeta. Es pot con-siderar que formapart del gènereanomenat nouve-lles, narracions enprosa relativamentllargues, però queno arriben al’extensió i la com-plexitat d’unanovel·la.

En aquest casel gènere que uti-litza Espriu és el del diari personal, querepresenta que és escrit per una noiajove des d’un internat de mongesestrangeres. Miratge a Citerea esdevéuna narració en la qual la protagonistai escriptora, Carlota, anirà mostrant elseu amor vers una altra dona, Mariade Llodio –monja jove i professora deliteratura-. Aquest amor semblacorrespost per Maria de Llodio mal-grat que no passa del terreny platònic,ja que es tracta d’un miratge personalde Carlota, situat a Citerea, lloc queevoca l’illa d’Afrodita (una altra referèn-cia mitològica espriuana).

LaiaLaia és la tercera novel·la del'escriptor català Salvador Espriu.“Pessimista, amarga, negra com tot elque planejo”5. Fou escrita el 1932,quan l'autor a penes tenia 18 anys.Aquesta obra que relata situacionsamoroses, seductores i enigmàtiques

d'una figura femenina, la Laia, la qualviu en un bell poble mariner. Tot aixòserveix com a indici per mostrar unambient determinat i una gran varietathumana. La novel·la és, en la sevaessència, una passejada per la vida dela Laia, tractant la seva evolució entres moments ben diferenciats: infan-tesa, joventut i maduresa. Aquestsmoments n'inclouen d'altres, com arael seu casament, el fill i la mort del fill.Amb l'excusa de contar la vida de laprotagonista, Espriu repassa tambéles diferents vides i circumstànciesd'altres personatges del poble, bensovint amb caire trist i malenconiós.Espriu fa una immersió total en elpoble mariner i transporta el lectordins la seva dinàmica. Laia és una de

les grans obres de la literaturacatalana contemporània per lariquesa del seu vocabulari(Influència de Ruyra); per la des-cripció dels paisatges i pel traçsec tallant i grotesc dels retratshumans. Té un fort componentautobiogràfic.

El 1970 va ser duta al cine-ma pel director Vicent Lluch iinterpretada per Paco Rabal iNúria Espert.

El doctor RipLa primera versió fou escrita quanEspriu tenia només disset anys (1925),la qual cosa explicaque, més tard,aquesta novel·lafos rebutjada pelseu autor. Elmateix Espriu ensdiu en el premi:"Durant més detrenta anys heesborrat El doctorRip de la meva pro-ducció...” “El 1972, per

causes que no cal explicar, vaigreprendre el tema i el personatge, permirar d'incorporar-los, amb tot el rigorde què fos capaç, a la meva obra, queha esdevingut cíclica. Per no trampejarmassa, vaig respectar tant com vaigpoder l'estructura i la idea, el que talvegada bategava en el fons de l'escrit.

5 Rosa Delor, Els anys d’aprenentatge, pàgs 30-31, dins la biografia d’Agustí Pons, Ed. Proa, 2013.

DSp30_

CULTURA [any espriu 2013

He deixat dormir dintre un calaix,durant sis anys, el nou relat, eco delvell, i l'he repassat el 1978". El DoctorRip és un personatge ja madur, unmetge greument malalt de càncer,que voreja la mort enmig de la indife-rència de la seva família; d'aquestamanera la mort és l'obsessió domi-nant al llarg d’una novel·la.

Complementen el present volumdos altres relats: Miratge a Citerea,una "amable anècdota escolar", iFedra, "una llegenda vella presentadade nou", narracions que, tenint encompte que des dels anys cinquantano es reeditaven, són gairebé una pri-mícia per al públic actual.

AspectesPublicat per primera vegada el 1934 ala Llibreria Catalònia, Aspectes va teniruna segona edició el 1952 dins elvolum Anys d’aprenentatge, que aple-gava altres llibres de prosa dels anystrenta i que va ser reeditat al seu tornel 1972. Posteriorment, va tornar asortir com a llibre independent el 1981dins la col·lecció «El Balancí»d’Edicions 62, i finalment va aparèixer,ja pòstum el 1985, en els volumsd’Obres completes d’Edicions 62, queEspriu havia anat preparant a partirdels anys seixanta. Aspectes, el pri-mer recull de contes que va escriureSalvador Espriu, marca un canvi deruta en la trajectòria narrativa d’unescriptor que, tot i tenir tan sols vintanys, ja havia emprès el camí de lanovel·la amb El doctor Rip i Laia. Des-prés d’Aspectes, però, ja no tornarà aescriure novel·les, sinó que aniràexperimentant el gènere de la narraciócurta segons modalitats força variadesque van des de les proses poètiquesals contes grotescos o elegíacs otambé a la novel·leta.

Ariadna al laberint grotescAriadna al laberint grotesc era unacrítica sarcàstica de tot el que elrodejava. Deia Espriu que la vidaera un laberint grotesc. Per aalguns, és una de les millors obresde la literatura catalana, i una sàti-

ra implacable de la justícia, del’estupidesa i de la insolidaritat huma-na6. Al final, hi havia la mort, el no-res.Com molts autors contemporanisseus, tenia una visió pessimista de lavida, però la seva mirada valorava lavida terrenal com aquella que caliaviure perquè era l’única. Des de 1950fins a 1975 Ariadna al laberint grotescno es va reeditar. Uns dels motius prin-cipals d’aquest retard fou la preocupa-ció de l’autor per presentar una versiódefinitiva de la seva obra, la qual sensetrair ni l’estil ni la intenció del llibre pri-mitiu, fos al més acurada possible. Ellector podrà comprovar que l’espera noha resultat infructuosa i que l’intentd’Espriu a presentar-nos una obra nopas reelaborada però sí “enllestida” haestat plenament aconseguit fins a con-vertir-la en un dels llibres cabdals de la“contística” catalana.

"Perquè el vell ha après que'tornaran a néixer molts mots que jahan caigut, i cauran d'altres que arasón en honor'. Perquè ha comprès,des de les seves íntimes i perillosescontradiccions, que 'el llenguatgefutur de l'art és sempre un llenguatgeinconegut."

Comentari d’Ariadna al laberint grotesc

“No baixis les escales, Tereseta, et dicque no les baixis, un poca-solta s'haescridassat abans d'hora. Excuses,¿Enredaire jo, que em veig atrapada?Quines poques ganes de jugar quetens! I et fa ràbia de parar, ve-t'ho aquí.No baixis les escales, que no em sents?, no les baixis. Està bé, renyides! Sí, jaem pots córrer al darrera, plego.”

Aquest fragment de Tereseta-que-baixava-les-escales és extret de l'obra

Ariadna al laberint grotesc que ensparla sobre la Tereseta i un altre perso-natge de qui no se'ns diu res. Es dónaa entendre que estan jugant a parar ique no vol que la Tereseta baixi lesescales. I que no té ganes de jugar. Illavors de tant parlar i tant dir que nobaixés les escales, al cap i a la fi, ja esveia a venir... pleguen de jugar. Aquestconte està dividit en cinc capítols i enspermet veure l’evolució de la burgesiacatalana des de la darreria del segleXVIII fins al 1879, durant la Restaura-ció. És un conte de cinc pàgines quesimbolitza la joventut, la vellesa i lamort. Molts han volgut veure-hi unanovel·la condensada7 que simbolitzaque la vida és una baixada.

Afirma Biel Mesquida: “D'Espriume'n va impressionar més el teatre i lanarrativa que la poesia. Primera histò-ria d'Esther va ser un xoc verbal. Lesnarracions, la novel·la Dr.Rip i els tex-tos en prosa han estat oblidats i tapatsper la poesia, però constitueixen unade les proses més vives i més exci-tants de les lletres catalanes del segleXX. El vessant que més m'interessaés el de narrador; Ariadna al laberintgrotesc és un llibre que em fascina. ALa pell de brau, perquè crec hi predo-mina la reflexió política per damunt dela poètica, el trobo un autor essencial”.

6 Carme Arnau, “introducció” a Ariadna al laberint grotesc, Barcelona, Ed. 62 i “La Caixa”, 1980, pàg.13.7 Miquel Villalonga, Autobiografia, Barcelona, José Janés, 1947, pàg. 220.

Webgrafia:http://laberintgrotesc.blogspot.com.es/2008/09/ariadna-al-laberint-grotesc.htmlhttp://literartraval.wordpress.com/2012/11/27/salvador-espriu-ariadna-al-laberint-grotesc/http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/articles/81/151/0/3/poesia/salvador-espriu.htmlhttp://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=733

DS_31p

CULTURA [any espriu 2013

L’any 1948 es va estrenar amb l’obraanomenada Primera història d’Esther.Després d’aquesta es va donar a conèi-xer molt més amb Antígona. Al cap devint-i-tres anys va publicar Una altraFedra, si us plau. Posteriorment, el1980, va escriure dues obres, Les veusdel carrer i D’una vella i encercladaterra. Es va acomiadar d’aquest gènereal 1985 amb Ronda de mort a Sinera.

Les seves obres es caracteritzenperquè recreen mites clàssics perrepresentar d’una manera simbòlica laguerra civil i tots els seus danys.

Antígona és un mite antic grec delqual Espriu fa una nova versió. El temaprincipal de l’obra és l’enfrontament

dels dos germans Polinices i Etèocles,que simbolitzen els dos bàndols de laguerra civil, i Creont, Franco.

L’obra de Salvador Espriu té en Pri-mera història d’Esther una de lesseves fites indiscutibles. Té lloc a lapoblació de Sinera, mítica i recurrentd’Espriu, recreació de l’Arenys de Mardels records d’infància. “El millorEspriu és el del teatre, perquè en vaescriure poc i bo, i connectat al seutemps”, afirma Andreu Gomila.

AntígonaMai no ha existit entre els homes capinvenció tan nefasta com els diners.Els diners destrueixen ciutats, treuen

els homes de les cases; els dinersensinistren el seny dels homeshonrats, l’esgarrien i el fan perca-çar afers indignes. Han ensenyatals homes a ser malfiats i a realit-zar tota mena d’actes impietosos.Tot el que tinc a les mans es des-trueix i sobre el meu cap s’ha aba-tut un destí massa feixuc de por-tar.

Breu comentari sobre Antígona

Aquest fragment d’Antígona ens per-met veure la societat afectada per laguerra, on tot estava controlat pelsdiners i el poder. L’estimació i les lleismorals no tenien un paper important.Els anys han passat i hi ha principis queromanen inalterables, com l’ambició, lacorrupció, el desig de poder, la injustí-cia. Els temes universals són intempo-rals, mai no caduquen.http://www.escriptors.cat/autors/esprius/obra.phphttp://www.slideshare.net/mario_g_a/teatre-de-postguerra

EL TEATRE D’ESPRIU

Primera història d'Esther. Barcelona: Aymà, 1948.Antígona; Fedra. Palma de Mallorca: Moll, 1955.Una altra Fedra, si us plau. Barcelona: Edicions 62, 1978.Les veus del carrer [teatre de fira]. 1980.D'una vella i encerclada terra. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1980.Ronda de mort a Sinera. Barcelona: Empúries, 1985.

POESIA D’ESPRIU

PoesiaCementiri de Sinera. Barcelona: La Sirena, 1946.Les cançons d'Ariadna. Barcelona: Aymà, Col. Óssa Menor, 1949.Obra lírica. Barcelona: Aymà, Col. Óssa Menor, 1951.Mrs. Death. Barcelona: Aymà, Col. Óssa Menor,, 1952.El caminant i el mur. Barcelona: Aymà, Col. Óssa Menor, 1954.Final del laberint. Barcelona: Atzavara, 1955.La pell de brau. Barcelona: Salve, 1960.Llibre de Sinera. Barcelona: Albertí, 1963.Per al llibre de Salms d'aquests vells cecs, Qüestions de la vida cristiana (Barcelona), núm. 37, 1967.Setmana Santa. Barcelona: Polígrafa, 1971. Formes i paraules. Barcelona: Edicions 62, 1975.Per a la bona gent. Barcelona: El Mall, 1984.

Poesia infantil i juvenilSalom, el caminant. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat – Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1994.Barques de paper. Barcelona: Cruïlla, 2003.

Tot i que es va donar a conèixer com anarrador, el nom de Salvador Espriu vaascendir ràpidament en el món de lapoesia catalana i universal, tot i que ellno volia definir-se com a tal, ja quesegons ell la seva poesia estava molt

lluny de ser perfecta. La seva obra poè-tica inclou Les cançons d’Ariadna(1949), Cementiri de Sinera (1946), Leshores (1952), Mrs. Death (1952), Elcaminant i el mur (1954), Final del labe-rint (1955), La pell de brau (1960), Llibre

de Sinera (1963), Per al llibre de salmsd’aquests vells cecs (1967), SetmanaSanta (1971), Formes i paraules (1975) iPer a la bona gent (1984).

La seva obra és densa i hermètica,i mitjançant els símbols Espriu basteix

un univers a partir del mónde la infantesa i de mitolo-gies de diverses cultures.Alguns dels seus poemesforen divulgats per cantau-tors com Raimon. Com hemdit abans, la temàtica destaca-da és la preocupació per lamort i la consegüent reflexiósobre la vida i l’home, comtambé els temes relacionats

amb la guerra civil. Endefinitiva, l’interèsd’Espriu rau enl’observació del món.La seva obra consti-tueix una elegia deltemps perdut, vistamb nostàlgia permitjà del record. Hitrobem referències dela cultura grega, comAntígona, Fedra,Ariadna, etc., de lamitologia egípcia,que provenen bàsica-

ment del Llibre dels morts, de la mitologia hebrea, provi-nents de l’Antic Testament. Aquest univers mitològic secentra principalment en els mites esmentats a la nota apeu de pàgina 4.

Podem establir dues etapes poètiques diferenciades enEspriu:

1a etapa: poesia liricoelegíaca -Tracta el record i la meditació de la mort.-Reprodueix l'enyorança plena d'amor i tendresa per unmón perdut que no té solució

2a etapa: poesia Civil-Comportament reivindicatiu i de disconformitat-Recuperació de la llengua catalana.

Comentari d’un poema triat de la Pell de Brau (1960)

XLVI A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills.Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l’aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps.Que Sepharad visqui eternament en l’ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat.

Comentari del Poema

Tal i com podem apreciar, el poema està format per quinzeversos lliures. La seva temàtica té una semblança ambl’obra del mateix autor, Antígona. A través d’un tema quees remunta a la cultura hebrea, denuncia les injustícies quecomporta la guerra civil a l’Estat espanyol i mostra el seudescontentament davant d’aquesta situació.

En primer lloc, l’autor remarca la imposició del dictador,el qual imposa les seves pròpies lleis i el seu règim, restrin-gint i fent perdre la personalitat d’un poble, que podríeminterpretar que és Catalunya.

Seguidament, en forma de consell, l’autor vol mostrarla importància de dialogar i acceptar allò que defineix elsaltres, encara que no sigui igual que la resta. En aquestmoment, es puntualitza la voluntat de conservar la llenguai cultura catalanes, les quals es diferencien considerable-ment amb la resta d’ Espanya. Vol la reconciliació entre elsvencedors i els vençuts i perquè això passi, uns hand’escoltar els altres.

Finalment, el poema acaba deixant evident el desig delpoeta d’aconseguir fer d’Espanya un país etern, amb ordre,pau i finalment amb l’anhelada llibertat, que ha estat sufo-cada pel règim franquista.

Per altra banda, podem veure que el poema conté unasèrie de figures retòriques que embelleixen la composiciópoètica. En primer lloc, utilitza una personificació en la uti-lització de Sepharad, ja que és representat com un home ien realitat és Espanya. En segon lloc, estableix una compa-ració en el desè entre l’aire i la mà i, finalment, una metà-fora al vuitè vers, on utilitza la paraula “fills” per referir-se ala gent de la península.

En conclusió, aquest poema de Salvador Espriu ensmostra un tema recurrent en l’obra de l’autor mostrant-nosel seu descontentament davant la situació política que vaviure Espanya durant el període de la guerra civil mitjançantmites i símbols.

DSp32_

CULTURA [any espriu 2013

Webgrafia:http://arbrecel.wordpress.com/2010/02/22/recordant-salvador-espriu/http://filantprim-josepmanel.blogspot.com/2010/02/petites-proses-blanques-salvador-espriu.htmlhttp://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/articles/91/151/0/4/teatre/salvador-espriu.html

CONCLUSIONS

La importància de l’obra espriuana, com ja hem anatcomentant, és immensa. Potser les paraules d’ÀlexSusanna són les que millor resumeixen el valor delseu ingent llegat:

“Amb l’obra poètica, narrativa i dramàticad’Espriu n’hi hauria prou per situar-nos en el mapa dela literatura universal d’una vegada per sempre: entots els gèneres que va conrear, va alçar un mónalhora personal i col·lectiu, físic i metafísic, servit perunes veus més aspres, incisives, depurades, preci-ses i punyents de tot el segle XX. D’aquí que mantin-gui intacta la capacitat d’engendrar nous sentits quenomés és reservada als clàssics”. 8 �

DS_33p

CULTURA [any espriu 2013

8 Àlex Susanna, article de col·laboració del diari Ara, diumenge 20 de gener de 2013

CRÍTICA LITERÀRIA O ASSAIG

Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres notes. Barcelona: Joaquim Horta, 1957.Sobre Xavier Nogués i la seva circumstància. Barcelona: Edicions 62, 1982.

DISCOGRAFIA

Cançons de la roda del temps- Raimon. 1966.La pell de brau. Barcelona: Salve, 1960.Llibre de Sinera. Barcelona: Albertí, 1963.Per al llibre de Salms d'aquests vells cecs, Qüestions de la vida cristiana (Barcelona), núm. 37, 1967.Setmana Santa. Barcelona: Polígrafa, 1971. Formes i paraules. Barcelona: Edicions 62, 1975.Per a la bona gent. Barcelona: El Mall, 1984.

OBRES COMPLETES

Obres completes. Poesia 1 [Francesc Vallverdú (cur.)]. Barcelona: Edicions 62, vol. I, 1985.Obres completes. Narrativa 1 [Francesc Vallverdú (ed.)]. Barcelona: Edicions 62, vol. III, 1986.Obres completes. Poesia 2 [Francesc Vallverdú (cur.)]. Barcelona: Edicions 62, vol. II, 1987.Obres completes. Narrativa 2 [Francesc Vallverdú (cur.)]. Barcelona: Edicions 62, 1989.Obres completes. Teatre [Francesc Vallverdú (cur.)]. Barcelona: Edicions 62, 1990.

ALTRES

Israel [a cura de Rosa M. Delor]. Barcelona: Centre de Documentació i estudi Salvador Espriu - Edicions 62, 1994Aproximació a tres escultures de Subirachs. Barcelona: Proa, Col. Óssa Menor, 1960.Salvador Espriu en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany, 1974.Aproximació a Santa Coloma de Farners i a algun dels seus indrets. Sant Boi de Llobregat: El Mall, 1983.Alguns records sobre B. Rosselló-Pòrcel [discurs]. Barcelona: Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1984.

http://www.escriptors.cat/autors/esprius/obra.php?id_publi=8726Antologieshttp://www.escriptors.cat/autors/esprius/obra.php?id_publi=20541Pròlegs i epílegshttp://www.escriptors.cat/autors/esprius/obra.php?id_publi=20542Epistolarishttp://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=733http://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu_i_Castell%C3%B3

DSp34_

DOSSIER D’HISTÒRIA [la societat de socors mutus de st. gaietà

LA SOCIETAT DESOCORS MUTUS DESANT GAIETÀAssumpció Vila

El moviment obrer a Catalunya s’anà articulant al llarg del s.XIX, a mesura que es promul-gaven lleis que afavorien l’associacionisme. Un decret de novembre de 1868 va permetreel dret d’associació, amb la qual cosa va augmentar la vida sindical. Però no va ser fins la

llei de 30 de juny de 1887 que no es varen regu-laritzar les associacions de tota mena. Lesdemandes laborals, la reducció de la jornadalaboral, especialment per a dones i infants, lesmillores salarials i de condicions de treball, esvehicularen a través dels sindicats, en la sevamajoria sectorials. A finals del XIX i a les pri-meries del XX , agafà embranzida el mutualis-me, la protecció social del treballador en casde malaltia i accident. En el seu origen, lesmutualitats són entitats sense ànim de lucre ihan estat la base de l’actual sistema de Segu-retat Social. A les mútues, la part asseguradaés la col·lectivitat i cada mutualista hi contri-bueix mitjançant quotes socials.

En l’estadística de 1887 es coneix que hiha registrades a la comarques gironines144 societats de socors mutus1, ambnoms com La Fraternal, La Protectora,La Unió, La Previsió, La Concòrdia o La

Constància. Més endavant, el 1919, ja hi havia censa-des 317 societats mutualistes.

A Sarrià de Ter, l’any 1908, es creà la Sociedad deSocorros Mutuos de San Cayetano2 composta perhomes veïns de Sarrià, San Julià de Ramis, Campdo-rà i Pont Major, amb domicili al carrer de Baix de Sarriàde Girona.

Els primers homes que signen el reglament de 30d’agost de 1908 foren: Josep Melció, Jaume Bonet,Faustí Cabarrocas, Pere Vila i Ramon Gelada. La Juntadirectiva la formaven un president, un vicepresident,un tresorer, un secretari, dos revisors de comptes idos infermers, tots escollits per la Junta General. LaJunta directiva s’havia de renovar cada dos anys en laseva meitat, el segon diumenge de juliol. Aquests

1 Els moviments socials a les comarques gironines. Francesc Ferrer i Gironès. Diputació de Girona. 1998.2 AHG. Fons Govern Civil. Reglamento de la Sociedad de Socorros Mutuos de San Cayetano domiciliada en Sarriá de Gerona. 1908 Imp.El Autonomista. Gerona

Estampa de sant Gaietà de Thiene. Fons Josep Casas

DS_35p

DOSSIER D’HISTÒRIA [la societat de socors mutus de st. gaietà

càrrecs eren gratuïts i obligatoris i noels podia exercir aquell que no sabés nillegir ni escriure. Es nomenava, a més,un soci cobrador (andador), encarregatde cobrar cada primer diumenge demes la mensualitat als socis residentsdel carrer de Baix fins les fàbriques deciment de Sant Julià de Ramis. Peraquest servei rebia assignació anual de80 pta.

L’advocació a Sant Gaietà de Thieneés ben aliena al poble, ja que no esconeix cap mena de relació ambaquest sant amb anterioritat. Ésl’actual patró dels gestors administra-tius, així com de les persones que cer-quen treball i dels aturats. Els “teatins”,nom amb què es coneix la congrega-ció, en honor a la ciutat de Chieti oTheate, d’on era nadiu el bisbe Caraffa,cofundador de l’ordre i més endavantnomenat Papa Pau IV, no podien tenirres ni demanar res. Varen fundarl’organització benèfica Monti de Pietà,que s’acabaria convertint en el Banc deNàpols. La festa de Sant Gaietà secelebra el 7 d’agost.

Els requisits per formar part de lasocietat eren força restrictius, peròcomuns en totes les mutualitats mas-culines d’aquella època (art.29): s’haviade tenir bona reputació, bona salut, sermés gran de 16 anys i menor de 40.

Els majors de 25 anys,en ingressardipositaven 5 pessetes i tothom cadames pagava una pesseta de quota. Encas de malaltia, (art.39) el soci teniadret a una prestació de 2 pessetes dià-ries durant 60 dies, per cas de medici-na o hospitalització i d’1,5 pta. en casde cirurgia que li permetés sortir decasa. Si passats els 60 dies encaraestava de baixa, es podia beneficiard’un allargament de 30 dies, perònomés cobrant una pesseta diària. Casque el malalt necessités vetlla, el sub-sidi s’augmentava en una pta. diàriamentre durés la malaltia.

En cas de defunció del soci,(art.44) la família percebia una com-pensació de 50 pta., per la qual cosaels altres socis es veien obligats a unaderrama de 25 cèntims durant un mesper cobrir la possible pèrdua de capitalde la caixa comuna, que no podia sermai inferior a 3.000 pta.

El cobrament de la prestació estavamolt controlat: no hi podia accedir quidegués dues mensualitats, qui haguésanat a prendre banys i aigües minerals,ja que, deien, eren llocs susceptiblesde contagi. Tampoc qui tingués malal-ties venèries o provocades per baralles,abús de beguda i les seves conseqüèn-cies, ni per qualsevol mal que el socis’hagués fet voluntàriament. En cas demalalties hereditàries, com la tubercu-losi, càncer (!), demència, noméspodran percebre els 60 dies justos,sense cap altra ajut addicional.

En cas d’invalidesa, (art. 45) la pres-tació variava en funció de la quantitatd’invàlids a què la societat haviad’atendre. Així, si n’hi havia tres, es paga-ria una pta. diària. Si eren quatre, 75cèntims cadascun diaris, i en cas deser més es repartirien el percentatge

que correspondria a 90 pta. al mes.Si algun dels socis, major de 70

anys, no tingués auxili familiar i neces-sités ajuda, la junta acordava quin sub-sidi donar-li. (art.47)

Els infermers visitaven cada dosdies els malalts al seu càrrec i passa-ven l’informe al president. Quan elmalalt era donat d’alta, l’infermer eral’encarregat de recollir la certificaciómèdica.

La Germandat de Sant Gaietà cele-brava la seva festa anual el 7 d’agost,en honor al patró si s’esqueia en diu-menge, o si no, el diumenge següent.La festa solia consistir en una missa iuna ballada de sardanes. La Junta, quese solia reunir al cafè de can Xargay,decidia la quantitat a destinar a la cele-bració i com sufragar-la, amb aporta-cions extres dels socis.

Corpus de juny de 1947 al carrer Major de Sarrià de Ter. En primer termel’estendard de Sant Antoni. Al fons, el de la germandat de Sant Gaietà.Foto cedida per Maria Vidal.

DSp36_

DOSSIER D’HISTÒRIA [la societat de socors mutus de st. gaietà

Processó de Corpus de 1956. Rafael Pagès porta l’estendard de Sant Gaietà, acompanyat de Antoni Martínez i Francesc Vila. Foto cedida per la família Llausàs.

La Germandat treia el seu esten-dard per la processó de Corpus, unafoto de Sant Gaietà adherida a undomàs, que portaven tres dels socis.Les processons de Corpus a Sarrià deTer eren molt participades, amb lesenramades de pollancres a les façanes,les catifes de flors i els altars.

L’evolució de la Societat va seguir lesreformes que es varen anar promulgant.Com hem pogut veure, la mútua noméscobria, malament, la malaltia i accident, idic malament perquè era una entitatmolt petita, amb pocs associats i pertant tampoc podria fer front a grans des-peses. L’any 1921, (RD 21 gener) elgovern de l’estat va reglamentar el RetirObrer, que va cobrir les pensions de jubi-lació, però no la de les malalties, que lesdeixà a mans de les mútues. Tota perso-na assalariada que no ultrapassés un souanual de 4.000 pta. havia de pagar unapesseta mensual i l’empresari 3 pta.també mensuals, per treballador.

L’Estat hi aportava un subsidi de 12pta. cada any per obrer assegurat.Aquesta assegurança permetia cobraruna pensió als 65 anys de 265 pta.anuals.3

No va ser fins després de la guerrai amb el període franquista que no esva començar a reglamentar seriosa-ment. Així, el 29 de desembre de 1942es va proclamar la Llei del’Assegurança de la malaltia (SOE),amb la qual cosa l’estat va tancar elcercle, ja que la malaltia era l’únicacontingència no coberta. A partir de1944, l’assegurança social cobria acci-

dents de treball, vellesa, invalidesa imalaltia, i a partir de 1960, la contin-gència per atur. Diu Francesc Ferrer:“Davant de la nova assegurança obli-gatòria de malaltia, la majoria demutualitats es varen trobar progressi-vament sense objectius, en especialen aquelles localitats en què la pobla-ció obrera estava treballant a la indús-tria i per tant estava afiliada a les asse-

Invitació a la celebració de la junta al “Salón” Xargay. Fons Josep Casas.7

3 Id. Els moviments socials a les comarques gironines. Francesc Ferrer i Gironès. Diputació de Girona. 1998

gurances socials. També es veritat que encara mol-tes famílies treballadores varen continuar en lamútua, tot i tenir seguretat social oficial, però demanera progressiva varen deixar de ser mutualistesper no haver de satisfer dues vegades el mateix ser-vei o previsió. En les societats on el sector agrari erapredominant, les mutualitats varen continuar oferintun servei molt estimable, atès que els pagesos enca-ra no havien entrat en la seguretat social implantadaper l’estat, ja que el règim especial agrari no es va crearfins al maig de 1966”.

La Sociedad de Socorros Mutuos San Cayetano,entitat inscrita en el registre oficial d’Entitats de PrevisióSocial amb el número 576, es va dissoldre i liquidar ofi-cialment el 31 de juliol de 1962. Al mateix AHG es con-serva documentació d’algunes assemblees, ja que durantel franquisme s’havia de demanar permís a l’Ajuntament i

aquest al Govern Civil. Elsdocuments fan referència alsanys 1952, al 1955 sol·licitadaper Josep Pagès, al 1956 dema-nada pel president SalvadorRibas, al 1956 pel vicepresident Juan SalaRos. La del 1961 sol·licitada pel presidentJuan Camós Sala, en un dels punts de l’ordredel dia hi figurava “estudio para la revaloriza-ción de la sociedad”. La liquidació es va publicaral BOP del juliol del 1962, després de 56 anysd’activitat. �

DS_37p

DOSSIER D’HISTÒRIA [la societat de socors mutus de st. gaietà

Estendard de Sant Gaietà,conservat per Josep Casas.

DSp38_

La història, la memòria i la justícia

Tenim molt poca memòria històri-ca. Hi ha un fabricant italià deroba informal que trobo que té unnom ben poca-solta: AeronauticaMilitare. Quan en veig pecesexposades en algun aparador ocoincideixo amb algú que porta unpolo o una camisa d’aquestamarca, no puc evitar l’associaciód’imatges amb aquella aviaciólegionària amb base a Mallorca,encarregada de prestar suportaeri a les tropes franquistesbombardejant objectius civilscatalans. Fa mesos que s’ha obertun procés judicial contra elsresponsables feixistes d’aquellaatrocitat per crims de guerra i,a l’hora d’escriure aquest apunt,ja hi ha una ordre internacional(rebuda per la fiscalia italiana)d’identificació i recollida dedades dels participants en aque-lles accions. Malament rai: hanpassat setanta-cinc anys i, sis’arribés a imputar algun aviadormilitar, seria d’una edat tanavançada que un judici d’aquestescaracterístiques podria ser compicar ferro fred. Trobo que ini-ciar una pirueta legal de talcaracterística pot ser intermina-ble, fatigant i, segons com,absurd. La qüestió ha recuperatactualitat en commemorar-se elsbombardeigs sobre Barcelona demarç de 1938. Determinar culpa-bles i fer-los seure a judici potarribar a ser impossible, però síque seria vist amb molt bons ullsun gest simbòlic de reconeixementi desgreuge per part de la Itàliademocràtica. En aquest cas, con-vindria recordar que a més de lesbombes caigudes sobre la capital,també en van caure sobre moltsaltres punts del país, entre elsquals Sarrià de Ter. Posats a fermemòria, és històric i justrecordar que el dia 30 de juny de1937, els bombarders Savoia Mar-chetti i la seva càrrega mortalvan segar la vida a cinc sarria-nencs i van convertir en runa trescases del carrer Major.

Escarni avant la lettre

Un altre tema de rigorosa actua-litat dels últims mesos és laproliferació d’escarnis –escra-ches és la paraula castellana queho defineix, importadad’ultramar- al voltant de domici-lis particulars de polítics. Sotauna convocatòria més o menysorganitzada, dotzenes o centenarsde ciutadans indignats es reunei-xen davant de l’habitatge d’uncàrrec públic de gestió dubtosa otocat per la corrupció per fer-liarribar el seu malestar i descon-tentament. Essent la situaciópolítica la que és, d’escarnisn’hi ha dia per altre. No és pasun cas sarrianenc estricte, peròper proximitat i per participacióde veïns i veïnes del poble síque podem parlar d’un precursordel fenomen que va tenir llocentre 2006 i 2007 ben a la vorad’aquí. L’Ajuntament de SantJulià de Ramis havia aprovat demanera provisional el POUM i vacórrer la brama que la zonaindustrial ocupada per l’antigamàquina 1 de la paperera Torrasseria requalificada, s’hi aixeca-rien blocs d’habitatges i s’hitraslladarien a viure-hi resi-dents de la barriada gironina dela Font de la Pólvora. Es va con-vocar una manifestació que va dis-córrer per les immediacions decasa de l’alcalde de la població,a ritme d’eslògans i de pancartes,fent-li sentir l’oposició veïnalal projecte. Més tard, per partd’un grup diguem-ne incontrolat,s’hi va tornar. Es van llançar ousa la façana i l’alcalde va serincrepat i insultat. En aquellaèpoca no es coneixia el termeescrache –el primer i únic delqual s’ha tingut notícia aquí a lavora- però sí que la intenció eraclaríssima. Més que per aquellescarni, deuria ser per l’esclatde la bombolla immobiliària i perla crisi, que ja teníem al cap delcarrer, però d’aquells blocs depisos no se n’ha cantat mai més nigall ni gallina.

Ornitologia d’importació

A finals de març, al carrer JosepPallach, que és un carrer que menade la placeta de la Font fins alpasseig del riu, a les branquesd’un arbre encara sense fulla, hivaig veure el primer exemplar decotorra argentina a Sarrià de Ter.Les cotorres argentines són aquellslloros petits, de color verd, quehan arrelat tan i tan bé a Barce-lona i a qualsevol lloc on hi hagiuna palmera. Al principi viviendels fruits d’aquests arbres, peròmostrant una capacitat admirabled’adaptació al territori, ja plan-ten cara als coloms, a les garsesi a tot allò que vola. La sevacapacitat reproductora és tremendai ben aviat consoliden una pobla-ció notable. No sé si és correcteecològicament dir-ne plaga, peròdiria que ben aviat el nostre pai-satge arbrat podria ser dominat peraquesta espècie d’aus. I jo quepensava haver-les deixat totesenrere, a la Diagonal!

Verbalíada 2013

A mitjans del mes de març es vacelebrar a la biblioteca EmíliaXargay la semifinal local de laVerbalíada 2013, una competiciónacional de jocs lingüístics pera nois i noies de 12 a 18 anys,creada per Màrius Serra i OriolComas, amb el suport oficial de laGeneralitat, de l’Institutd’Estudis Catalans i de moltspatrocinadors privats. Cadabiblioteca de referència organit-zava sessions classificatòries,els guanyadors de les quals com-petirien un mes més tard al’Auditori de Barcelona. La nos-tra participació va ser discretaperò prometedora i dos joves delmunicipi van poder participar a lafinal, enmig d’un mini concert delgrup revelació Txarango. És des-itjable i cal esperar que en edi-cions pròximes la convocatòria esrepeteixi i que l’èxit dels nos-tres concursants deixi els colorsde Sarrià ben amunt. Ànims! �

Josep M. Sansalvador. jsansalvador@sarriadeter.cat

QUADERN D APUNTS

DS_39p

ENTREVISTA [Àlex Martín i Viñals

Assumpció Vila

A l’Alex sempreli ha agradatdibuixar, de fetrecorda haver-ho fet des deben petit. Nas-cut a SantaEugènia, eljuny de 1980, elseu pare és elconegut pintorPepe Martín i la seva mare la CarmeViñals Valls, de can Viñals de Sarrià de Dalt. Laseva germana Lalia té quatre anys menys. ASarrià de Ter hi ha viscut pocs anys, els que vandes que els seus pares es varen construir unacasa a l’antiga fàbrica de tripes per embotit delmas familiar, el 1999, fins al 2003, quan es vaindependitzar. Viu amb l’educadora Tamara Del-gado a Salt amb el seu fill Teo d’un any i mig.

Àlex Martín i Viñals,pintor i ninotaire

Com t’has format com a dibuixant?Vaig anar a l’escola Montfalgars de Girona i als 13 anys jatenia clar que volia estudiar Belles Arts. Vaig anar a Olot perestudiar un mòdul de FP de dos anys en Arts i Oficis, on vaigaprendre disseny gràfic, però no em va convèncer. Després,també a Olot, vaig fer un Grau Superior d’Il·lustració, tot i queel meu somni era estudiar a Barcelona. També he fet alguncurs a la EMBA (Escola Municipal Belles Arts) de Salt.

On podem trobar les teves il·lustracions?Amb en Josep Martínez i Cots, de Salt, hem publicat cinc lli-bres sobre llegendes. Ell prepara el text i jo faig els dibuixos.El primer, La Llegenda del Saltiró, és del 2007 i lesil·lustracions són dibuixos amb llapis. El mateix any vàrempublicar La Llegenda del Tió de Nadal, amb il·lustracions uti-litzant el photoshop, fent un traç més net. El llibre del 2008,La llegenda de Sant Jordi, continuo amb el photoshop, aixícom el de La Llegenda del Caganer de Nadal, del 2009. En eldarrer, La Llegenda dels marrecs de Vilasalut he reprès el lla-

ENTREVISTA [Àlex Martín i Viñals

40_pDS

pis, ja que em permet fer més ombresi trobo un treball més personal, méspropi. Ara estem treballant en un noullibre sobre prehistòria de Salt, però nova al ritme que voldria en Josep.

Què és la revista Combustible?Un projecte d’autoedició, un fanzineque coordinem Jaime Rodríguez,Lorenzo González, Maria Ros i jo. Unarevista de còmic on podeu trobar tex-tos il·lustrats, historietes i dibuixosamb text, obert a tothom, amb idea defer-la arribar tan lluny com puguem. Elcòmic, a Girona no està gaire desenvo-

lupat, es coneix en Quim Bou,(www.quimbou.com), també l’EdgarMassegú ha estat un bon dibuixant,però ara treballa més el vessant musi-cal i poètic. Es tracta de difondre elcòmic i els dibuixants, sense més pre-tensió. La podeu descarregar awww.combustiblefanzine.blogspot.com

Tens algun personatge que es reite-ri en els teus còmics?En el fanzine, on sóc més lliure, sensehaver-me de cenyir a un text, acostu-mo a dibuixar personatges deformats,cares amb un sol ull, cossos amb dos

caps, monstres, tipus rars. En el meublog personal en trobareu una mostrahttp://alexgosh.blogspot.com.

Professionalment et dediques a pin-tar parets, però també a la pinturamural. Quin ressò té?Després de provar sort en diversos ofi-cis, al final amb el meu pare vàrem for-mar una societat mercantil el 2008.Darrerament promocionem el treballmural, una disciplina molt antiga,comuna en cases benestants quan noes coneixia el paper pintat i que araintentem reprendre. Volem fugir dels

Àlex Martin amb Josep Martínez, a la fira del paper de Sarrià de Ter. Foto: A.Vila

A la FiraArt de Salt.Foto Àlex Martin

Amb la seva àvia Núria Valls, al masde can Viñals de Sarrià de Dalt.Foto: Àlex Martin

ENTREVISTA [Àlex Martín i Viñals

pDS_41

clàssics estucs i veladures i oferir origina-litat. Ara estic pintant la silueta de Girona(el seu skyline) en un menjador particular.A la pàgina web trobareu alguns treballsde pintura mural, encara que no sónmolts. El treball al Centre Cívic de la Coo-perativa es pot emmarcar dins d’aquestalínia. Algunes fotos les hem penjat awww.pintorsmartin.com i al facebook.

També col·labores amb altres entitats?Sí, a la revista dels professors de laGarrotxa, a la revista Universalt i a la pàgi-

na web TotSalt. Amb en Josep Martínezparticipem a la Fira del conte de Medinyài també fem parada per la Fira del Paperde Sarrià de Ter i jo a la FiraArt de Salt. Elscompromisos es van acumulant i la feina ila família no deixen gaire temps lliure,però com que m’agrada dibuixar, trectemps d’on puc.

Amb el llapis o amb el pinzell, l’Àlex és unautèntic artista, encara que ell, moltmodestament, es considera nomésil·lustrador. �

AUTOESCOLAGIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: info@autoescolaapsa.comwww.autoescolaapsa.com

DSp42_

OPINIÓ [PSC

La industria del paper és,afortunadament, encarapresent al nostre poble, itant de bo que per moltsanys més. A banda del

paper, són més, i d'altres sectors, lesindústries que tenim, tot i que amb unpes menor.

Els darrers anys hem vist com s'haanat canviant Sarrià de Ter, deixant de

ser tan industrial,creixent en serveisi, sobretot, transfor-mant zones indus-trials per noveszones residencials.

Fent una lectura crítica avui podríemdir que a Sarrià de Ter, com en tantsaltres llocs, quasi arreu, el que es vatransformar va ser l'activitat econòmi-ca, passant d'una indústria que cadavegada anava a menys per una indús-tria que estava a l'alça, la construcció,tot i que dins una bombolla!

Les transformacions dels sectorsde Cobega i del Pla dels Socs en noves

zones residencials van respondre nonomés a les necessitats de creixe-ment residencial de Sarrià de Ter, sinótambé a la possibilitat de donar res-posta, i sortida, a unes zones indus-trials que, per motius diferents, havienquedat obsoletes.

Amb el creixement residenciald'aquestes zones, alentit per la crisi dela bombolla immobiliària, primer, il'econòmica que en part se n'ha deri-vat, després, hem tingut noves zonesresidencials. Des de veïns i veïnes deSarrià de Ter que tornaven, fins a nousveïns que han trobat en Sarrià de Terun poble tranquil amb molts i bons ser-

Roger Casero GumbauRegidor del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Terwww.rogercasero.cat

Sarrià de Ter és un poble industrial; la indústriadel paper no forma part només de la nostra his-tòria, també forma part del nostre present i ésun element clau en la configuració de la nostraidentitat col·lectiva.

ACTIVITAT INDUSTRIAL I DESCANS, UNA NECESSÀRIA CONVIVÈNCIA

Cases del Pla del Socs amb les pancartes reivindicatives

DS_43p

OPINIÓ [PSC

veis (CAP, escola, escola bressol,comerç, transport públic), al costat deGirona, aquestes noves zones residen-cials es van poblant de veïns i veïnes.

Precisament en una d'aquestesnoves zones residencials, al Pla delsSocs, una sèrie de veïns i veïnes deSarrià de Ter han fet públic un proble-ma que d'un temps ençà patien, mos-trant amb pancartes la queixa perl'excés de soroll provinent de l'activitatindustrial. Més enllà de la necessària

resolució concreta d'aquest problema,aquest conflicte evidencia la necessi-tat de fer compatible l'activitat indus-trial amb el descans que hom esperatrobar a la seva llar.

La creació de noves zones residen-cials properes a zones industrials plan-teja que, malgrat que les activitatsindustrials puguin ser anteriors, aques-tes s'ajustin sempre al compliment dela llei pel que fa al soroll que generen,minimitzant així la contaminació acústi-

ca. Quelcom semblant va passar aSarrià de Ter amb la no volguda amplia-ció de l'autopista a 8 carrils, obres quevan fer-se aportant noves i millors solu-cions per a minimitzar l'impacte acús-tic.

En el debat del POUM (Plad'Ordenació Urbana Municipal) vaigalertar de la inconveniència de perme-tre usos mixtos comercial – residencialal principi de la Via Augusta, davant del'Hotel Nord Gironí i just al costat delpolígon industrial del sector paperer.Cal treballar per fer compatiblel'activitat industrial amb les zones resi-dencials, no per generar nous conflic-tes, si ens els podem estalviar.

Sarrià de Ter ha de seguir essent unpoble industrial, la indústria ha estat iés encara un important motor econò-mic i social per al nostre poble i, si bécal atraure noves activitats industrials,cal treballar per continuar fent compa-tible les presents amb la restad'activitats econòmiques, socials, cul-turals i cíviques de Sarrià de Ter, tambéel descans que tots els veïns i veïnesdesitgem trobar a la nostra llar. Einescom la participació ciutadana, que hande fomentar el diàleg entre sectorseconòmics, entitats i veïnes i veïns,poden contribuir a cercar solucions enbenefici de tothom.� Fotos Roger Casero

Av. de França, 204 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 172 155 - Fax 972 170 367www.mrw.es

Ens movem per tu

Vam repartir capses decartró per tot l’espai del’aula. N’hi havien degrans, mitjanes, petites,altes i baixes. Els nens i

nenes van començar a posar-s’hi a dins,alguns entraven amb molta facilitat id’altres havien de buscar recursos peraconseguir ho. Mentre anava avançantel joc, els infants van anar descobrintun munt de noves possibilitats:

• Arrossegar, amagar, enfilar, picar.• Transportar la capsa d’un lloc al’altre.• I a més observaven els companysi interactuaven amb ells.

ESPAI ESCOLAR [confetti

44_pDS

A l’escola bressol Confetti els infantsaprenen tot jugant.Els infants d’1-2 anys tenen moltd’interès a buscar espais per amagar-se i per posar-s’hi a dins, per això vampensar a oferir-los la proposta de jugaramb capses de cartró.

JUGUEMAMB CAPSES DE CARTRÓMontse Lòpez i Nuri SenenEducadores de les aules d’1-2 anys

En Bruno

Grup dels músics

ESPAI ESCOLAR [confetti

pDS_45

QUÈ FEM LES EDUCADORES?

Estem atentes observant els infants i deixem quesiguin ells mateixos els que aconsegueixin els seuspropòsits. Si un infant ens demanava ajudal’acompanyàvem, donant-li la confiança suficient per-què ho pogués aconseguir i així assaborís l’èxit de laseva conquesta.

Al veure que els infants tenien tant d’interès peraquesta activitat, la vam oferir una altra vegada ambuna variant: les capses de cartró plenes de pilotespetites de plàstic. Els infants al veure-les es vanemocionar i de seguida van començar a buidar-les,a tirar-les, omplir-les...

Durant aquesta estona tot jugant anaven expe-rimentant i aprenent diferents conceptes mate-màtics: dins/fora, molt/poc, ple/buit.

I entre ells es fomentava la comunicació ver-bal i gestual.

Aquesta activitatens fa adonar que unmaterial tan simplecom unes capses decartró pot arribar a seruna proposta molt enri-quidora.

I s’ho van passarPIPA!!!!�

Maria, Emma, Mar, Chloe, Aïna, Bruno

Victor

Grup dels pagesos

Maria; Alba

ESPAI ESCOLAR [ceip montserrat

L’Escola Montserrat haparticipat de nou a lesJornades de la Donatreballadora de Sarriàde Ter celebrades lasetmana del 4 al 10 demarç. Enguany l’objectiu gene-ral que ens hem plante-jat, ha estat conèixer elpaper de la dona compo-sitora en la història de lamúsica.

“DONA COMPOSITORA” L'EXPOSICIÓ DE L’ESCOLA MONTSERRAT

A LES XI JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA DE SARRIÀ DE TER

46_pDS

Els nens i nenes de l’escola Montserrat presenten els seustreballs sobre les dones compositores, una exposició que esva poder veure a la Cooperativa. Fotos: CEIP Montserrat

pDS_47

Hem estudiat dones que tenen en comú la passió per la música i l’esforç perquè la seva obra fos coneguda iescoltada. A part de valorar la dificultat d’algunes d’aquestes dones per tal de que el seu treball fos recone-gut també hem fet adonar que ser bon músic és independent del sexe i/o nacionalitat. Un altre objectiu haestat gaudir de les sensacions i emocions que ens transmeten els diferents estils de música

Per aquest motiu cada curs ha estudiat la vida i l’obra d’una dona reconeguda internacionalment per la seva tasca enaquest camp.

Es van escollir les dones compositores en funció de la història musical i de l’estil practicat. Aleshores, per cicles, esvan barrejar estils i èpoques. Així cada nivell n’estudià de diferents.

Les dones estudiades han estat les següents:

NIVELL COMPOSITORA5è A Eneduhana, (2.500 aC) a Mesopotàmia4t A Hildegard von Bigen, abadessa benedictina del segle XII, Alemanya (1098 – 17 Setembre 1179),

coneguda també com Santa Hildegard, i Sibyl of the Rhine, va ser feminista, escriptora, compositora, filosofa, mística, visionària i polímata.

1r A Elisabeth Jaquette de la Guerre, clàssica. París (1665- 1729) Compositora francesa i gran intèrpret de clavecí.P5 A Marianna Martínez, clàssica (4 de maig de 1744, Viena – 13 de desembre de 1812, Viena), compositora,

cantant i intèrpret de teclat.5è B Fanny Mendelssohn (Hamburg, 14 de novembre de 1805 – Berlín, 14 de maig de 1847), posteriorment

anomenada Fanny Hensel. Fou compositora i pianista.4t B Clara Wieck (cognom de soltera), Clara Schumann (Leipzig, Alemanya, 13 de setembre de 1819 - Alemanya,

20 de maig de 1896) fou una pianista i compositora destacada del segle XIX. El públic europeu la consideravaun Franz Liszt (1811-1886) o Sigismund Thalberg (1812-1871), pianistes famosos i virtuosos d’aquella època.

1r B Nadia Boulanger, París (1887-1979). Llegendària compositora, pianista, organista, directora d’orquestra, intel·lectual i professora francesa. Va formar i ensenyar a molts grans compositors del segle XX.

P5 B Mercè Torrents, Barcelona 1930, compositora (piano, guitarra i saxo), cantant i pianista catalana. Ha musicalitzat poemes de grans poetes catalans: Carner, Espriu, Pere Quart, ...

6è A Leonora Milà i Romeu, Vilanova i la Geltrú, 1942, pianista i compositora catalana. Solista de les orquestres internacionals més importants. Va rebre el qualificatiu de “nena prodigi”.

P4 B Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947) és una cantant mallorquina especialitzada en música tradicional, tant mallorquina com d'arreu del mediterrani. És també pintora i ha editat el llibre de poesia Secreta veu amb pintures pròpies.

3r C María Luz Casal Paz. Boimortro, Galícia,1958. Compositora i cantant de pop-rock gallega. Una de les solistes més valorades de la música popular d’aquest país.

2n A Celia Cruz, La Habana, Cuba (21/10/1925-16/07/2003), cantant de “son montuno, guaracha i salsa”3r A Amaia Montero, (Irun, 26 d'agost de 1976) és vocalista i compositora de música pop en castellà. Va començar

la seva carrera musical com a cantant del grup La Oreja de Van Gogh. Recentment (2007) ha començat una nova etapa en solitari que l'ha consolidat com una de les cantautores més importants del panorama pop espanyol.

6è B Shakira Isabel Mebarak Ripoll més coneguda pel nom artístic de Shakira, (Barranquilla, Colòmbia, 2 de febrer de 1977) és una cantautora, productora, ballarina i actriu colombiana del gènere pop-rock en castellà i anglès. Molt sensibilitzada socialment, va crear el 1995 una organització caritativa per ajudar a la infància a Colòmbia anomenada Fundació Pies Descalzos, i una altra el 2008 a Estats Units anomenada Barefoot Foundation amb voluntat de projecció mundial.

2n B Lucrecia Pérez Sáez. Cantant cubana resident a Barcelona, pianista, compositora, actriu, presentadora i escriptora. Intèrpret de boleros i “sones”.

P3 A Sílvia Pérez Cruz, Palafrugell, 1983, cantant de jazz i compositora catalana.P4 A Anna Roig i (l’Ombre de ton chien), és un grup de música del Penedès compost per la compositora i vocalista

Anna Roig i els quatre arranjadors, L'ombre de ton chien. Destaquen per combinar amb naturalitat el francès iel català en les seves cançons.

3r B Bàrbara Ardanuy, (Blanes, 29 d'abril del 1988) és una compositora i flabiolaire catalana. P3 B Andrea Motis (Barcelona, 9 de maig de 1995) és una cantant i instrumentista de jazz catalana.

Aquest treball s’ha reflectit en unsmurals elaborats pels alumnes. S’hatingut cura de mantenir una unitat

estètica en aquesta tasca i de potenciar la creativitatplàstica.

Cada classe de primària ha preparat una presentacióoral de la dona estudiada a l’aula. Els representants escollits,el 8 de març, dia de la inauguració de l’exposició a la Coope-rativa de Sarrià de Ter, van fer la lectura del més significatiude cadascuna de les dones treballades.

L’exposició es va mantenir oberta fins a finals de març.Esperem hàgiu gaudit amb la visita! � Fotos Ceip Montserrat

DSp48_

ESPAI ESCOLAR [ceip montserrat

DS_49p

L’AMPA de l’Escola Montserrat té laconcessió de la gestió del menja-dor escolar i feia més de 30 anysque utilitzàvem els mateixosfogons, planxa, forn, campana,

etc..., la veritat és que cada vegada incrementà-vem més les despeses de reparacions i era mésdifícil poder aconseguir peces de recanvi, per aixòvàrem decidir renovar tots aquests estris. Ara sónmés moderns, amb el conseqüent estalvi energè-tic i també aprofitem més els temps. I, a més amés, l’equip de cuina estan molt contents. Tambého hem aprofitat per innovar una miqueta elsmenús, potser ja us n’haureu adonat! Amb millorseines, els nostres cuiners -Isabel i Genís- s’han ani-mat a introduir nous plats: fideus a la cassola, lles-ques de patata amb tomàquet i ceba, patates esto-fades, bacallà amb samfaina al forn, crema de pas-tanaga... Ummm, quina gana!, oi?

D’altra banda, s’ha elegit el nous representantsdels pares i mares com a membres del ConsellEscolar. Els representants per als propers cursossón: Javi Antón, Glòria Cornell, Montse Lladó,Núria Rodríguez, Josep Serrano i Toni Serrano. Elshi desitgem el màxim d’encert: bona feina, com-panys!

L’AMPA aprofita per animar-vos, mares i pares,a formar part de l’Associació com a col·laboradorsimprescindibles per a la bona marxa de l’entitat:tots junts, sí podem!

ESPAI ESCOLAR [ampa ceip montserrat

L’AMPA de l’Escola Montserrat de Sarrià deTer, en el primer trimestre del curs, ha tiratendavant tota una sèrie de projectes prouremarcables, impossibles sense lacol·laboració de tots. Us en volem destacarun petit tast, assaboriu-los:

PRIMER TRIMESTREAMPA escola Montserrat

SEGON TRIMESTRE,L’ESCOLA MONTSERRAT NO PARA: NOUS JOCS ALPATI, EL DIA DE LA DONA ILA SORTIDA A NÚRIA

Aquest trimestre hem tornat de les vacances deNadal amb una agradable sorpresa. Els Reis Magsd’Orient ens han portat unes taules de jocs per alpati de l’escola. Concretament el tres en ratlla i elparxís.

Un any més l'AMPA i l’Escola Montserrat de Sarrià de Ter hemparticipat a les Jornades de la Diada de la Dona Treballadora deSarrià de Ter, organitzades per la Comissió de la Dona amb lacol·laboració de l'Ajuntament de Sarrià, la Diputació de Girona il'Institut Català de les Dones, amb l'exposició que duu per títol

La sortida a Núria representa per alguns la seva primeraexperiència amb la neu i l’esqui. Fotos: AMPA Montserrat

ESPAI ESCOLAR [ampa ceip montserrat

DSp50_

“Dona Compositora”. Cada cicle ha ela-borat un mural on explicaven la biogra-fia de conegudes dones compositores.El resultat ha estat una magnifica expo-sició que tothom ha pogut veure durantel mes de març al centre cívic La Coo-perativa.

Al mes de març vam fer la sortida aNúria. Aquesta és ja una de les sortidestradicionals que fem durant el curs ique els nens i nenes esperen amb unaespecial il·lusió. Per alguns, aquesta ésla seva primera experiència amb la neui l'esquí, i la veritat és que ens ho vampassar d’allò més bé.

I a partir d'ara, ens preparem perenfilar la recta final d’aquest curs. Usanimem a participar en totes les activi-tats que durà a terme l’AMPA.�

Exposició Donescompositores, rea-litzada pels alumnesde l’escola Montse-rrat. Foto: AMPAMontserrat

DS_51p

SALUT [l’al·lergia

En els darrers anys s'haobservat un increment enel nombre de personesafectades per al·lèrgies enels països desenvolupats.

Els factors que podrien explicar-lo sóndiversos, però hi destaquen els genè-tics i els ambientals. Un dels factorsambientals més importants és la con-taminació (principalment la derivadade la combustió de productes derivatsdel fuel), i també viure en un entornamb bones condicions sanitàries ihigièniques: aquest fet fa que s'haginreduït els gèrmens amb els quals elnostre sistema immunitari had'enfrontar-se, que aleshores reaccio-na atacant substàncies que no sónnocives.

Les al·lèrgies es poden relacionaramb malalties de l'aparell respirato-ri com l'asma, la rinitis i la conjunti-vitis; malalties de la pell coml'èczema i la urticària, o amb aque-lles reaccions greus d'inici ràpid queafecten conjuntament la pell,l'aparell respiratori i/o el cardiovas-cular (anafilaxi).

CAUSES

Quan el sistema immunitari ha fabri-cat unes defenses (anticossos) quereconeixen un al·lergen determinat,es produeix l'alliberació d'unessubstàncies químiques (per exem-ple, la histamina) que desencadenenuna reacció, de gravetat variable,que provoca els símptomes del'al·lèrgia.

El nostre cos entra en contacteamb l'al·lergen de diferents formes:• per contacte directe amb la pell oles mucoses• per inhalació• per ingestió

• per injecció

AL·LÈRGIA AL LÀTEX

Es produeix en minuts o al cap depoques hores després d'haver estaten contacte, inhalat o ingerit les pro-teïnes del làtex presents en produc-tes o objectes que contenen làtex ocautxú natural.

Cal tenir en compte que una granvarietat de productes del nostreentorn contenen làtex (globus infla-bles, guants, preservatius, gomesd'esborrar, xumets, tetines, pneumà-tics, cinta adhesiva, matalassos, solade les sabates, pilotes, roba esporti-va, etc.). També contenen làtexalguns productes sanitaris (guants,esparadrap, sondes, taps de vials,mascaretes, tiretes, material quirúr-gic).

Les persones amb al·lèrgia allàtex poden desenvolupar tambéal·lèrgia a diverses fruites i hortalis-ses, com el plàtan, el kiwi, l'alvocat,la castanya, la pinya, el préssec, lapatata o el tomàquet, el que esconeix com "síndrome làtex-fruites",degut a la similitud de les proteïnesal·lergògenes del làtex amb lesd'aquests vegetals.

AL·LÈRGIA AL POL·LEN, ALS ÀCARSDE LA POLS, AL PÈL D'ALGUNS ANI-MALS I A LES ESPORES DELSFONGS

La reacció al·lèrgica es desencadenaquan un determinat al·lergen(pol·len, àcars de la pols, pèld'animals o espores de fongs) entraen contacte, per via respiratòria i/oulls (i en quantitat suficient) ambuna persona sensibilitzada.

La majoria de les plantes que

produeixen al·lèrgia pol·linitzen enels mesos de primavera (encara quealgunes ho fan a la tardor i al'hivern). El període de pol·linitzacióde cada espècie és similar d'un any al'altre, tot i que les concentracionsambientals de pol·len poden sermolt diferents en funció de factorsclimàtics (vent, pluja, etc.).

SÍMPTOMES

Els símptomes poden variar d'unapersona a una altra. Els més comunssón:• tos i dificultat per respirar• picor al nas, als ulls, al coll, a lapell...• erupcions cutànies• llagrimeig als ulls i conjuntivitis• secreció nasal• esternuts• mal de cap• urticària• sibilàncies

Al·lèrgia al làtexL'aparició dels símptomes pot pro-duir-se de forma immediata o béalgunes hores després d'haver estaten contacte amb objectes que conte-nen làtex (en inflar un globus, enexploracions mèdiques, ginecològi-ques o dentals, etc.).Els símptomes que poden aparèixer(de menys a més gravetat) són:• picor, inflor de la cara i les parpelles• picor de nas i d'ulls, esternuts,mucositat• picor o opressió a la gola, dificul-tat per empassar• dificultat per respirar, xiulets• mareig o desmai• pressió sanguínia baixa (hipotensió)• anafilaxi (reacció al·lèrgica greuque pot afectar tot l'organisme)

Emili Marco

L'al·lèrgia és una resposta immunològica exagerada de l'organisme en entrar en contacte ambsubstàncies o elements externs (al·lèrgens), que generalment no són nocius i no afecten les perso-nes que no en són al·lèrgiques. Els al·lèrgens més comuns són els àcars de la pols, el pol·len, elpèl d'animals i les espores dels fongs. La reacció al·lèrgica també pot ser provocada per aliments,làtex, medicaments, picades d'insectes (vespa, abella), etc.

L’al·lèrgia

52_pDS

Al·lèrgia al pol·len, als àcars de lapols, al pèl d’alguns animals i a lesespores dels fongsEls símptomes habituals poden serd'aparició aguda i de gran intensitat, iafectar a més a més la qualitat de vidade la persona que pateix l'al·lèrgia. Sónels següents:• rinoconjuntivitis: congestió nasal,esternuts, llagrimeig, enrogimentdels ulls...• asma bronquial

DIAGNÒSTIC

Els al·lergòlegs són els metges espe-cialistes que en fan el diagnòstic, ipoden indicar les mesures preventivesespecífiques així com el tractamentmés adient per a la patologia que pre-senti la persona afectada.Algunes de les proves que pot dema-nar que es realitzin són:• Proves cutànies: consistents a ino-cular l'al·lergen a la pell i veure siprodueix reaccions locals;

• Anàlisi de sang: per determi-nar la presència d'anticossosespecífics per a determinatsal·lèrgens, i• Proves d'exposició controla-da: quan el diagnòstic encarano és clar, es pot realitzar untest de provocació ocular,nasal o bronquial ambl'al·lergen en estudi perdemostrar la seva causalitaten l’al·lèrgia respiratòria, o untest d’exposició oral o injectat

amb l'aliment o el medicament sos-pitós, per comprovar la relació entrela ingesta i els símptomes. Aqueststests es fan a l'hospital.

TRACTAMENT

Els medicaments que alleugen elssímptomes respiratoris més utilitzatssón els antihistamínics orals i els corti-coides nasals per a la rinoconjuntivitis,i els broncodilatadors i corticoidesinhalats per a l'asma.En el cas d'anafilaxi o reacció al·lèrgicagreu, cal injectar-se adrenalina (epine-frina) de manera immediata, i reque-reix assistència mèdica urgent.La immunoteràpia consisteix enl'administració, per via subcutània osublingual, a dosis progressives finsarribar a una dosis de manteniment,d'un extracte derivat de la fontal·lergènica durant un període d'entretres i cinc anys. L'objectiu és aconse-guir que el sistema immunitari deixi deconsiderar aquell element com a

estrany i no es produeixi l'al·lèrgia.La immunoteràpia s'utilitza especial-ment per a l'al·lèrgia al pol·len, alsàcars, al pèl d'alguns animals, a lesespores dels fongs i a les picades devespa i abella.

PREVENCIÓ

Les persones amb antecedentsd'al·lèrgia a alguna substància concre-ta han d'evitar-hi qualsevol forma decontacte.

Al·lèrgia al pol·len• Durant l'estació pol·línica, tanqueules finestres del domicili durant lanit. Així mateix, mantingueu lesfinestres del cotxe tancades quan hiviatgeu. En aquesta època heud'evitar utilitzar la moto o la bicicleta,o bé cal que utilitzeu una mascareta.• No heu de tallar la gespa, escom-brar terrasses o passejar per parcs ojardins on hi hagi les plantes a lesquals sou al·lèrgics.• No heu d'estendre roba al'exterior, ja que s'hi pot acumularpol·len.

Al·lèrgia al làtex• Utilitzeu materials alternatius allàtex.

Al·lèrgia als aliments• Eviteu els aliments que desenca-denen l'al·lèrgia i altres de la mateixafamília (per prevenir l'al·lèrgia creua-da).

SALUT [l’al·lergia

DS_53p

SALUT [l’al·lergia

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

• Mireu la composició dels alimentspreparats i, si convé, demaneu lacomposició dels menjars als restau-rants.

Al·lèrgia als àcars de la pols• Hi ha àcars preferentment alsindrets on les persones passen méstemps, i per tant és important adop-tar certes mesures per tal d'evitar-nela proliferació:Dormitori:• Limiteu el nombre de mobles almínim imprescindible, i tingueusobretot mobles tancats i separatsde la paret (per poder netejar la partde darrere);•L'existència de catifes, moquetes,cortines, tapisseries, pòsters, llibres,pelutxos, joguines, etc., augmenta lapoblació d'àcars;• Feu la neteja amb un drap humit.Ventileu el dormitori completament,si pot ser cada dia. Després, tan-queu-ne les portes i les finestresdurant la resta del dia. Eviteu utilitzarinsecticides i ambientadors;• El matalàs ha de portar fundes pro-tectores (que cal rentar cada setma-na). Eviteu els matalassos o coixinsde llana, i els cobrellits i edredons deplomes, Ventileu la roba guardada al'armari abans d'utilitzar-la.Resta del domicili:• En general, heu d'evitar objectes osuperfícies que acumulin pols(moquetes, nines), i sobretot heu detenir una atenció especial amb elssofàs i les butaques: cal que hi passeu

l'aspiradora cada dos o tres dies.• Heu d'anar en compte si feu viat-ges llargs (ja que generalment a latapisseria dels vehicles hi ha pols) isi feu estades en una casa que haestat tancada força temps (perexemple, una segona residència). Enaquest cas heu de fer-hi una neteja afons com a mínim 24 hores abansque la persona al·lèrgica hi entri.• Hi ha altres mesures per al controlambiental com els acaricides, elsaspiradors especials, els purifica-dors, els filtres especials, les fundesde protecció per a coixins i matalàs,etc. Evidentment, la seva utilitatdepèn de no descuidar les recoma-nacions més bàsiques, esmentadesmés amunt.

Al·lèrgia a epiteli d'animals• En tots el casos, la principal mesurade prevenció és la retirada de l'animalde la llar (en el cas del gat, l'al·lergenpot romandre a l'ambient fins i tot qua-tre mesos després de la retirada del'animal);• Com a mesura de prevenció, elsinfants atòpics no haurien de tenir ani-mals a casa perquè tenen un risc mésgran de sensibilitzacions. Recordeuque els animals afavoreixen el creixe-ment dels àcars de la pols, i• En cas que la retirada de l'animalno sigui possible:·Elimineu els reservoris d'al·lèrgens(sofàs, catifes, moquetes...)·Utilitzeu aspiradors amb filtre;·Renteu l'animal cada setmana. Al

mercat hi ha productes que espoden aplicar després del banyper evitar, en la mesura que siguipossible, la descamació del'epiteli, i·Eviteu l'entrada de l'animal aldormitori de la persona al·lèrgica.

Al·lèrgia als fongs• Eviteu llocs o objectes infestatsamb fongs, com soterranis, cellers,zones amb fullaraca, pallers, etc., ieviteu tallar gespa i altres activitatssemblants;• Eviteu una humitat a casa superioral 40% (és aconsellable controlar-hoamb un higròmetre) usant, si cal,deshumidificadors o aire condicionat(que estigui net);• Ventileu la casa cada dia, també al'hivern, i tingueu una calefacció queno faci condensacions (vidresmullats per dintre);• Ventileu els banys i la cuina, i evi-teu que la humitat que s'hi fa passi ala resta de la casa;• Vigileu que no es formin fongsdarrere dels mobles, a dins delsarmaris, als lavabos, a la cuina, etc.• No tingueu plantes d'interior, jaque la terra humida acumula fongs;• No segueu la gespa ni manipuleurestes vegetals, i• Traieu de casa (o aïlleu adequada-ment) substàncies que acumulinfongs, com gra, farina, fruits secs,patates, palla… �

*Font: Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunolo-gia Clínica

DSp54_

ESPAI GASTRONÒMIC [el recuit i el mató de l’àvia Rita

Jordi Bonet-Coll ha publicat un llibre sobre elRecuit que es feia i es fa a l’Empordà, basant-se enmolts testimonis. Per curiositat vaig preguntar a lamare si l’àvia Rita el feia de la mateixa manera com esdescriu en el llibre i em vaig emportar un munt de sor-preses

Assumpció Vila

Rita Bellapart i Serra(Bellcaire 1888- Sarriàde Ter 1951) va quedaròrfena de mare als tresmesos de néixer. La va

acollir la seva tia Anna, majordoma delcapellà de Gualta, i ambdós es varenencarregar de la seva estricta educa-ció. Val a dir que els plats mar i mun-tanya, tan habituals a casa meva, pro-venen de l’aprenentatge de l’àvia Ritaa cal capellà.

Ja casada amb Joaquim SimonCaritg i instal·lada a can Simon delcarrer Major de Sarrià de Ter, cap a1914, a la casa rural convivien amb tresvaques, una mula i una truja. De lesvaques en treia la llet i la venia a lamenuda a la mateixa casa. Si sobravallet, en feia recuits, matons i formatgefresc.

El recuit de drap el feia si fa o no facom es descriu al llibre, amb la diferèn-cia que a casa el recuit era de vaca i elde l’Empordà, d’ovella o cabra. Escalfa-va la llet crua (no la bullia pas) fins auna temperatura de 40º, hi afegia elpresó, comprat a la farmàcia del PontMajor, i deixava que s’escorregués elxerigot (el sèrum). La llet quallada, orecuit, l’embolicava amb un drap de fil,i ja es podia posar a la venda. Al’Empordà, el recuit escorregut elremenen per estufar-lo, per fer-lo créi-xer. En tractar-se de llet crua tenia una

durada molt curta, però els veïnsagraïen aquell saber fer de l’àvia Rita inormalment no en sobrava. Els clientsmés habituals eren la mainada, que eldemanaven per berenar o per postres(en Jordi Bonet-Coll diu que de les pos-tres n’hem de dir llevant de taula).

El mató el feia com el mató demonja de Barcelona. Bullia la llet, hiafegia pela de llimona, canyella i un odos rovells d’ou tot dependent de laquantitat de llet. Era com una cremamés suau, que dipositava dins lesmatoneres, les copes de terra cuita

que encara conservem. D’aquest tipusde mató a Barcelona se’n troba a lagranja del carrer Petritxol, però allà hiafegeixen trossos d’ametlla. No eradoncs, el mató gironí, unes postresblanques agrumollades i que a vega-des confonem amb el recuit, sinó unsímil a la crema de Sant Josep. Tambétenia un gran predicament amb la mai-nada del barri, que venien a buscar-laamb un platet o bé un tros de pa.

Rita Bellapart i Serra

El recuit i el mató de l’àvia Rita

DS_55p

ESPAI GASTRONÒMIC [el recuit i el mató de l’àvia Rita

El formatge blanc el feia pel con-sum propi, per portar menjar alshomes que treballaven al camp.També conservem una petita escorre-dora de ceràmica que tant servia pelrecuit com pel formatge. A la llet pelformatge s’hi afegia sal, es quallavacom el recuit, s’anava deixant escórrerdins la cassoleta i després es remulla-va dins aigua calenta per tal que que-dés pellet, una crosta de pell més

forta que servava el formatge.Fer matons i recuits portava feina,

però així aprofitava tota la llet de lesvaques. Al poble es venia llet a canRebugent, can Ferrés, can Roch Lle-ter, can Peres, can Carreras, a la casade l’Horta, però ningú més venia pos-tres làctics. O sigui, en una època enquè hi havia poca oferta, els matons iels recuits de l’àvia Rita eren unautèntic “delicatessen”. Els va deixar

de fer, ja que la petita de la casa, és adir, la meva mare, tenia el mal cos-tum de tastar amb una culleretacadascun dels matons que es guar-daven dins les copes. Pensant que elseu tast no es veuria, malbaratava lafeina de la mestressa per la venda.Tot això passava en temps de laRepública. Després de la guerra, gai-rebé no quedava llet ni pel consumpropi.� Fotos A Vila

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48

ESPORTSuesBENJAMINS

Després d’acabar la 1ªfase del campionat debenjamins, els dosequips (A i B) es vanclassificar per a la 2ª

fase del campionat de la lliga gironina;el benjamí A en segona posició en soli-tari, i els del B, realitzant un granesforç, aconseguint la cinquena posi-ció amb 12 punts, lloc que els donavaopció de passar a la següent fase en elgrup dels de nivell A. En aquesta 2ªfase, dins del grup dels millors de lacomarca, ja passat l’equador, els ben-jamins A van empatar en la primeraposició, però gràcies a la diferència degols, obtenen amb molt de mèrit ellloc capdavanter del grup. Els benja-mins B ocupen la sisena plaça, demos-trant un cop més que estan realitzantuna bona tasca, en un grup on el nivellés molt alt i els seus rivals són mésgrans, tant en edat com també física-ment. Gran any d’aprenentatge peraquests joves jugadors que de bensegur d’aquí poc temps ens donaranmoltes alegries.

ALEVINS

L’equip aleví de la UES està fent unaexcel·lent temporada, per no dir immi-llorable! Un cop acabada la 1ª fase delcampionat de lliga gironí dins del grupA, aquest equip ha quedat primersense perdre cap partit i deixant elsegon classificat a més de 6 punts.Aquest fet els ha permès passar a la 2ªfase del campionat gironí – nivell A -,en la qual participen els 4 millorsequips de la comarca. A falta d’una jor-nada, el nostre equip va en la primeraposició, tot i tenir un partit menys jugati amb un punt d’avantatge sobre el seuprincipal perseguidor. Les coses hau-rien d’anar molt malament perquè noho aconseguissin, només han cedit unempat en tot el campionat!

Aquesta primera posició en el cam-pionat gironí els ha donat el bitllet perparticipar en el campionat de Catalun-ya, una experiència nova per als nos-

tres joves jugadors, que fins ara maihavien tingut l’oportunitat de jugar forade l’àmbit gironí, i que els permetràparticipar en una competició amb elsmillors equips de Catalunya. Cal desta-car, a més a més, que són els primerspartits que jugaran a camp gran. Demoment, la novetat no va malament:de dos partits jugats, un de perdutcontra els primers i un empat amb elssegons. Ara estan a la tercera posició,quan encara falta més de mitja volta.L’equip té molt marge de progressió iencara ens pot sorprendre molt. Mol-tes felicitats!

INFANTILS

Els infantils que estaven enquadratsen el grup B de la 1ª fase del campio-nat de lliga Catalana van quedar en unameritòria 5è posició, amb un balanç devictòries i derrotes força equilibrat,però quedant a només tres punts perclassificar-se per a la 2ª fase en la sèrieA-1, on hi ha els 8 millors equips deCatalunya. Tot i això, en la sèrie A-2 elsinfantils van llimar quatre detalls i ambun gran esforç van aconseguir la 2ªposició d’aquest grup, essent l’equipmàxim golejador i aconseguint classifi-car-se per a la fase final, el Top-4 de lasèrie A-2. De moment, el primer partitde la semifinal es va guanyar d’1 gol a

camp contrari, contra el C.H. Salou,que en la 1ª fase no s’havia pogut acon-seguir. Esperem que les coses seguei-xin en el seu bon camí i puguem cele-brar que estem a la final i, per què no, laguanyem. Cal destacar que som l’equipgironí més ben classificat en diferència.Molt bon treball i esforç per part delsnostres infantils, que estan lluitant entregrans equips de Catalunya. Felicitats!

CADET

L’equip cadet de la UES competia en elgrup B de la 1ª fase de Lliga Catalana,classificant-se en 8è posició, un grupmolt complicat. No podent passar a la2ª fase en la sèrie A-1, però sí en l’A-2amb altres equips de la 1ª fase del grupA, a l’equip li van faltar forces per que-dar dels quatre primers per fer la fasefinal, classificant-se en una notable 5èposició. Aquest grup moltes vegadesno ha pogut disposar de tots els seusefectius, ja que l’equip juvenil hanecessitat d’ells en molts moments iaquest fet ha minvat les seves possibi-litats. L’esforç que han fet molts juga-dors en participar dels dos equips ésencomiable, no se’ls pot retreure res.L’experiència que han agafat en aquestgrup de lliga Catalana i participant encategoria juvenil ja està donant ara elsseus fruits.

DSp56_

Fi de temporada dels equips

L’equip aleví de la UES 2012/2013

Xevi Rodríguez

DS_57p

ESPORT[ues

JUVENIL

L’equip juvenil de la UES va jugar la 2ªfase del grup A-1 de la Lliga Catalana, elque s’anomena el Top-8, que són elsvuit millors equips de Catalunya querealitzen la lligueta final per poder parti-cipar en els Campionats d’Espanyad’equips, on només es classifiquen elsquatre primers. Els 8 punts acumulatsde la primera fase eren un bon coixí peranar tranquils, però no confiats.S’iniciava el Top-8 en 3ª posició i des-prés de molt patir també s’hi acabava, a5 punts del 5è classificat i aconseguintla classificació per als Campionatsd’Espanya a la penúltima jornada i en elcamp del màxim i fort rival gironí, el HCGironès-Salt. El somni d’aquestes jovespromeses i el de molts afeccionatss’havia acomplert! L’esforç havia valgutla pena... es participava en els Campio-nats d’Espanya juvenils.

Abans, però, s’hauria de participaren el Top-4, els quatre millors equipsjuvenils de Catalunya calia que fessinuna darrera fase a Sant Vicenç delsHorts, per tal de definir la classificaciófinal i veure quin seria el destí en elCampionat d’Espanya. Es quedà en 4ªposició i el destí fou Alacant, el grup G.

A Alacant es van jugar 3 partits,repartits en 3 dies del 19 al 21 d’abril,en el pavelló del Colegio San Agustínd’Alacant. El primer partit es va jugarcontra l’equip local, “l’Agustinos”d’Alacant, l’ós més dur de rosegar, jaque era l’equip amfitrió que havia dema-nat organitzar el campionat a casa seva,amb la seva gent. El resultat va ser moltpositiu, C. San Agustín 27- UES 30, i elsjuvenils donaven la gran sorpresa! Elsque en un principi eren els favorits, vanser guanyats pel nostre equip. Unsomni molt més gran rondava per lament de jugadors i afeccionats... la fasefinal del campionat d’Espanya!!! Guan-yant el següent partit s’estava classifi-cat matemàticament, però s’haviad’anar en compte, amb peus de plom ino fer com la lletera del conte...

El segon partit va ser contra el C. D.Puertosol de Màlaga, equip que el diaanterior també havia guanyat el seu par-tit i estava empatat en la primera posicióamb els nostres juvenils. Partit fluix a laprimera part i molt millor a la segona, enquè una discutible actuació arbitral féuque el resultat final fos de CD Puertosol

de Màlaga 29 – UES 25. Els ànims esta-ven baixos! Calia aixecar el cap perquèencara quedava un partit i poquesopcions, però encara en quedaven.

El tercer i últim partit fou contra elMaristas de Cartagena (Murcia), equipque encara no havia guanyat cap partit,però contra els líders, C.D. Puertosol,només havia perdut d’un gol. Gran par-tit dels juvenils de la UES que tot i teniralguna baixa important i molt cansa-ment acumulat en les cames, es vansobreposar i guanyaren amb un contun-dent marcador; UES 38 – Maristes deCartagena 25.

Tot i el boterut marcador no va serpossible classificar-se en la primeraposició del Grup G del Campionatd’Espanya i s’hagueren de conformaramb una més que excel·lentíssima 2ªposició, tornant a posar el nom de laUES i del “balonmano” a Sarrià de Terentre els millors d’Espanya de la cate-goria juvenil. Moltes felicitats! El queheu fet ja forma part de la història de laUES! Gràcies!

SÈNIOR FEMENÍ

L’equip sènior femení del Gironès Cen-tre de Visitants-UES segueix impressio-nant a tothom! L’equip que milita a lalliga de 1ª Catalana ha millorat els seusresultats a la segona volta i ha acabaten 5a posició amb 7 partits guanyats, 1empat i 8 derrotes; 15 punts contrarivals amb més entitat i experiència enla categoria i també jugant a handbol.

Però això no és tot, acabada la lligaregular estan participant en la CopaFederació Catalana, enquadrades en elgrup A amb altres tres equips. Demoment, faltant un partit per acabar laprimera fase ja estan classificades perla següent, guanyant tots els partits idonant la gran sorpresa en el grup. Laprogressió que estan fent i la bona feinadel seu entrenador, Guillem Torres, ensfa pensar que aquestes noies ens dona-ran moltes alegries. Moltes felicitats i aseguir endavant!

SÈNIOR MASCULÍ

L’equip de Lliga Catalana-Antonio Làza-ro no ha tingut sort i la difícil fitad’assolir la permanència no ha estatpossible. El bon treball, l’entusiasmedels jugadors i la bona voluntat no ha

estat suficient per mantenir la catego-ria. La manca d’experiència en aquestequip i en aquesta categoria s’ha notat.La part positiva, l’experiència que hanagafat els nostres joves jugadors enuna categoria molt selecta i experimen-tada (molts equips disposen de juga-dors que han militat a la primera nacio-nal per tal de fer pujar els respectius enaquesta). S’ha acabat la lliga regular enl’última posició. La categoria se’ns hafet gran. Felicitats als jugadors i al costècnic per l’esforç dedicat i ànims perseguir treballant i per seguir creixentcom a jugadors. Endavant i ànims!

L’equip de 1ª Nacional ha realitzat unfinal de temporada excepcional! Ja hohavíem comentat en l’anterior númerodel “Parlem de Sarrià”, tot bon treballdóna els seus fruits! Acabant la primeravolta del campionat, l’equip portava unabona dinàmica, dos partits perdentnomés d’un gol i un d’ells a casa dellíder de la categoria i el de la “màxima”.A la segona volta les coses van comen-çar a canviar, dels últims 14 partits sen’han guanyat 8, empatat 3 i perdutnomés 2, 19 punts en 14 partits! A totaixò cal afegir una sanció de 4 punts peruna mala interpretació del reglamentque la Federació Espanyola de Balon-mano no va voler acceptar com a tal. Lasegona volta realitzada ha estat peremmarcar. De començar així el campio-nat de lliga de 1ª Nacional, aquest finalde temporada parlaríem que la UESestaria lluitant per les primeres places,essent aquestes la primera o segona dela classificació, les que donen dret a ferla fase d’ascens a la Divisió d’Honor B.

Però anem a pams, el primer objec-tiu era la permanència i consolidarl’equip a la categoria, ja que s’està fentun canvi generacional en el primerequip de la UES.

Per exemple, dos dels jugadors mésemblemàtics i estimats per l’afició, enJaume Pòrtulas i en Pasqui, han anun-ciat el seu adéu de les pistes amb el pri-mer equip. En l’últim partit del campio-nat disputat a casa, se’ls hi va fer unpetit homenatge de part dels seuscompanys i de tota la família de laUES. Van ser moments molt emotiusper molta gent. Després de tants anysveure’ls batallar al parquet, se’ns faràdifícil no veure’ls-hi a partir d’ara. Grà-cies, nois! Ha estat un plaer!

Cal esmentar que un altre jove

58_pDS

ESPORTSuesjugador, en Pau Canyigueral, també ensdeixa per anar als Estats Units amb unabeca d’estudis. Et desitgem el millor ique tinguis molta sort!

Doncs bé, en aquest procés decanvi generacional, el campionat delliga de 1ª Nacional s’ha acabat en la 9ª

posició de la classificació, amb 21punts, a 15 punts de l’equip que ha bai-xat de categoria i a 19 dels que donavendret a realitzar la fase d’ascens. Moltbona temporada del primer equipsènior de la UES, que mitjançantl’esforç, l’entrega i el compromís de

tots els seus membres (jugadors i costècnic) ho han tirat endavant, tot i lesdificultats, d’una manera més que satis-factòria. Estem animats i ansiosos perveure començar la següent temporada2013/2014 i fruir del joc i de l’ambientque dóna aquest esport. �

Del 18 al 21 d’abril elsjuvenils de la UnióEsportiva Sarrià vanparticipar al Sector delCampionat d’Espanya

juvenil de clubs, després de guanyar-sela classificació, passant fase per fase, iacabant en el Top-4 de Sant Vicenç delsHorts.

La setmana abans a aquests diesencara s’estava pendent dels últimsequips de les diferents lligues d’arreudel territori espanyol per veure com

quedaven classificats. Mentrestant,els diferents aficionats i simpatitzantsfeien les seves apostes de quin llocpreferirien que els toqués per tald’acompanyar l’equip en el campionat.El lloc predilecte per una bona majoriaera Pamplona (Navarra), però al final idesprés del sorteig, als de Sarrià de Terels hi tocà Alacant, el grup G, junta-ment a l’amfitrió, el Colegio San Agus-tín-“Agustinos” (Alacant), primer clas-sificat de la competició de la Comuni-tat Valenciana; els Maristas Cartagena

(Múrcia), primer classificat de la com-petició de Múrcia, i el Club DeportivoPuertosol de Màlaga (Andalusia), ter-cer classificat de la competiciód’Andalusia.

A partir d’aquest moment jacomençaren els preparatius per buscarallotjament, transport,... Setmanesabans, quan ja es tenia la classificacióen el sac, els pares i mares dels juga-dors començaren a realitzar diferentstasques per tal de recaptar fons i aixífacilitar les despeses que pogués oca-sionar aquesta fita. Venda de camise-tes, roses per Sant Jordi, parada almercat, tapes i altres menges els diesde partit en el pavelló de la Unió Espor-tiva Sarrià...i un llarg etcètera. Va sertot un èxit de participació icol·laboració de la gent! Gràcies a tots!

Ja es tenia tot a punt. El dia de lasortida cap a Alacant era el dijous 18d’abril a les quatre de la tarda a la plaçadel pavelló de la UES. Tothom, juga-dors, equip tècnic, pares i mares,...carregats de maletes i il·lusió pujava al’autobús camí d’un somni. El destí eraPaterna, lloc on es tenia previst pararper sopar i fer nit abans del destí final,Alacant. Durant el trajecte la gent pas-sava com podia l’estona: partides depòquer, de botifarra, llegint algun llibreo escoltant musica, totes les manereseren bones perquè el viatge no es festan feixuc. Dins l’autocar quasi no hihavia lloc lliure i l’ambient que s’hi res-pirava era d’eufòria i ànims. S’arribavaa les 10 de la nit a Paterna, i ens allot-jàvem en el Sidorme València, on essoparia una miqueta i dormiria, per ferl’endemà el que restava de camí.

El divendres 19 d’abril, des deSarrià de Ter, molts aficionats ques’havien organitzat agafaven els cotxesper anar a Alacant i donar suport alsjuvenils de la UES en el campionat.

El dia a dia d’un somni: elSector del Campionatd’Espanya juvenil de clubsa Alacant

Els jugadors i tècnics del juvenil a Alacant.

pDS_59

ESPORT[ues

Mentrestant, a Paterna, l’equip i acom-panyants esmorzaven i seguien elcamí fins a Alacant, que s’hi arribavamés o menys cap a les 11 del matí.Deixar els pares i acompanyants al’hotel Daniya i els jugadors i cos tècnica l’hotel Maya, un clàssic de l’equip de1ª nacional quan anava a jugar a terresalacantines en altres èpoques. Es dis-tribuïen les habitacions, xerrada tècni-ca amb visualització de vídeo i a dinar.Mentrestant, pares i aficionats aprofi-taven l’assolellat matí per visitar la ciu-tat (l’Esplanada d’Espanya, el castellde Santa Bàrbara...) i fruir de la sevagastronomia (tapes, “montaditos”, pei-xet fregit o “l’esmorzaret alacantí” abase de sardina salada, ou fregit i nyo-res,...). Els jugadors, després de dinar,van fer una petita migdiada per des-cansar del viatge i a dos quarts de cincs’anava cap al pavelló. L’hora del partitera dos quarts de sis. El primer eracontra els amfitrions, “l’Agustinos”d’Alacant, club amb un llarg currículumen aquest tipus de competicions. Elsnois estaven il·lusionats però tambénerviosos. Les últimes instruccions del’equip tècnic i a la pista. Havia arribatel moment esperat! A mesura ques’acostava l’hora del partit, el pavellós’anava omplint cada cop més i més...Pavelló amb un aforament per unes2.000 persones, que cada minut quepassava s’anava omplint i sobretot degent jove, molt jove. Clar, era l’horaque sortien de l’escola i estava tot pre-parat per tal que tothom donés suporta l’equip local. Bombos, trompetes,banderes,...la cridòria anava augmen-tant. Un pavelló ple a vessar, animantel seu equip, mentre que l’afició sarria-nenca que ja havia arribat, intentava

fer-se notar entre la multitud de“l’Agustinos”.

Sonava el xiulet. El moment desitjatper a tots havia començat. Els primersminuts van ser de moltes imprecisionsi nervis, ja que l’equip del davant teniamés envergadura i estava recolzat pertot un pavelló ple. Mostra d’això, en elminut 9 ja s’anava per sota en el marca-dor; 5 a 1. Després d’un temps mortdemanat per la banqueta, les coses vancanviar i va tenir el seu efecte positiu,en el minut 15 ens havíem acostat anomés 1 gol; 7 a 6. Un parcial de 4 a 0en 5 minuts, marcat per les exclusions,feia que “l’Agustinos” es tornés a dis-tanciar en el marcador; 11 a 6 en elminut 20, però un cop de coratge iempenta ens els últims moments de laprimera part, feia que la UES es posésa només 2 gols en el minut 24; 12 a 10,per finalment igualar el marcador a 14 ala mitja part. Descans merescut ambmolts alts i baixos provocats sobretotpels nervis i la inexperiència en aquesttipus de competicions estatals. Jas’havia trencat el gel i la segona parthavia de tenir un altre color, se’ls veia ala cara. I així va ser, es començava lasegona part capgirant el lluminós il’equip s’ho començava a creure; 14 a15, però “l’Agustinos” amb l’orgull feritper no poder marxar en el marcador,contra un equip amb menor constitució,tornava a prémer l’accelerador i esposava altre cop al davant en el minut40 de la segona part. El treball delssarrianencs era constant tant en ataccom en defensa i la feina de formigaque s’anava fent donava els seus fruits.En el minut 45, amb una doble superio-ritat en el camp, s’aprofitava i s’igualavael marcador; 21 a 21. A partir d’aquest

moment els nervis tornaven a aparèixeren els dos equips i les errades eren fre-qüents fins al cap de 10 minuts; 24 a24. A partir d’aquest moment l’ambientes va anar escalfant i els nervis encaraestaven presents, però el coratge i elsaber estar a la pista dels sarrianencsva fer que a falta de 5 minuts es poses-sin 2 gols per sobre. El pavelló de“l’Agustinos”, que ells l’anomenen “laCatedral”, estava emmudint permoments davant el bon joc i el saberestar damunt de la pista dels de la UES,i la nostra cinquantena d’aficionats esfeia sentir de valent. Els jugadors ala-cantins i la seva gent van fer un últimesforç, però no van poder contral’ambició i les ganes dels nois de laUES. Final del partit, 30 a 27! La gentanava marxant del pavelló amb el capcot davant el joc desplegat pels sarria-nencs que ho celebraven a la mateixapista amb càntics i abraçades, junta-ment amb l’afició que no va parar ni unmoment d’animar. Després de la dutxamerescuda, es fruïa del bon moment ies mirava tranquil·lament el partit del C.D. Puertosol de Màlaga, el que seria elrival en la jornada posterior. Acabataquest, es tornava a l’hotel, es sopava,s’anava a fer una petita passejada pelsvoltants i a dormir d’hora que el dissab-te era important anar descansat.

El dissabte 20 d’abril, el cel estavaenteranyinat i després d’esmorzar, esfeia una petita xerrada tècnica i es pas-sejava per les proximitats de l’hotel.S’havia de dinar aviat, ja que es jugava ales quatre de la tarda contra el C. D.Puertosol i era important no anar-hi ambl’estómac ple. Dins el vestuari, les sen-sacions eren semblants al dia anterior,hi havia nerviosisme per la importància

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

Tel. 972 170 252 - mòbil 607 268 968

REPARACIONS - INSTAL·LACIONS

AIGUA - LLUM - GAS CALEFACCIÓ GAS NATURAL I ELÈCTRICA - CANVI DE CALDERES

DSp60_

ESPORTS

que tenia el partit, si es guanyava esquedava primer classificat matemàtica-ment (el C. D. Puertosol havia guanyatel divendres al Maristas de Cartagena ianava empatat amb nosaltres en la pri-mera posició) i també s’anava a la fasefinal dels campionats, cosa que desd’un principi, poques persones els hihavia passat pel cap.

El xiulet sonava i es començava elsegon partit. El C. D. Puertosol deMàlaga era un equip semblant física-ment a “l’Agustinos”, però tàcticamentmés ben posicionat dins del terreny dejoc i més pacient a l’hora d’elaborar elsseus atacs. Els primers 10 minuts lacosa estava igualada a causa de les pri-meres imprecisions i nervis típicsd’inici de partit, semblava un joc detempteig i d’analitzar-se en aquests pri-mers compassos, talment com unapartida d’escacs; 3 a 4 a favor del C. D.Puertosol. L’equip estava jugant béperò semblava que la pilota no voliaentrar i això feia que l’equip contrariagafés un avantatge de 4 gols a faltade 10 minuts pel descans. El pavelló,“la Catedral”, no estava com el diaanterior, en què es notava la presènciade l’equip local, i aquest cop les forcesde les aficions estaven més igualades,tenint un lleuger avantatge la sarria-nenca. En els últims minuts es va pro-duir una petita remuntada, obstruïdaper la falta de convicció dels nostres

jugadors, el desencert i unes més quediscutibles decisions arbitrals.S’arribava a la mitja part amb un resultatdesfavorable, UES 11 – C. D. Puertosol15. Es començava la segona part amb lamateixa tònica, l’arbitratge tenia moltamés permissivitat amb la defensa mala-guenya i això privava de poder retallar elmarcador; UES 17 - C. D. Puertosol 20al minut 10 de la segona. A partird’aquest moment, tot i les adversitatsque es trobaven els jugadors, vancomençar de mica en mica a capgirar elque semblava impossible, s’hi comen-çava a creure. En el minut 20, sorpre-nentment s’empatava el partit a 23.S’havia fet el més difícil, però, és clar, elmés lamentable, les persones que hande ser els menys protagonistes del par-tit tornaven a aplicar un criteri més quediscutible i canviant. Se seguia lluitant,el C. D. Puertosol marxava de dos golsa falta de 3 minuts; 25 a 27. Els últimsinstants van ser a la desesperada, bus-car el més difícil, per no dir impossible.Botzina final, UES 25 – C. D. Puertosol29. Caps cots, ràbia, algun plor, silenciinterior...mentre els rivals celebraven lavictòria amb la seva afició. Una sensa-ció de ràbia envoltava els sarrianencs,jugadors i seguidors, s’hi havia estat tana prop, hi havia hagut moments que estenia entre les mans i a la ment, però...,no va poder ser! ... i com diuen els nos-tres orígens “s’ha de saber guanyar

amb noblesa i perdre amb dig-nitat”. Tot i la satisfacció pel tre-ball fet a la pista, el resultatfinal no era el desitjat. Totsmarxàvem cap a l’hotel tristosi sense gaires ganes de dir res.La feina més difícil seria aixe-car els ànims dels jugadors,encara quedava un partit ipodíem dir alguna cosa. El pit-jor, algun jugador tocat física-ment i dubtós pel proper matx.El millor, una divertida sessióde piscina que va fer que elsnois es poguessin relaxarmuscularment i treure tensió icabòries que podien passarpel cap. Una estona amena ialegre. Sopar i dormir, els juga-dors estaven fatigats i caliarecuperar forces, es jugava aprimera hora del matí i caliaaixecar-se aviat.

El diumenge 21 d’abril s’aixecavamés assolellat. Calia esmorzar i tornar afer les maletes ja que no es tornava al’hotel. La gent que formava l’expediciósarrianenca, la majoria estudiants,alguns d’ells tenien exàmens l’endemài es volia fer una última repassada des-prés d’aquest llarg cap de setmana.Calia, després del partit, anar a la idea iféssim el que féssim en el darrer partit,agafar els trastets i cap a casa, si és quees volia arribar a casa en una horadecent. S’entrava al vestuari cansat,però conscients que s’havia de fer unúltim esforç si es desitjava tenir algunapossibilitat, tot i que no depeníem denosaltres mateixos. Hi havia gent toca-da i lesionada que no es podria comptaramb ells, si més no al 100%.

Començava el partit a dos quartsd’onze i es començava malament. En elminut 6, el Maristas de Cartagena (Múr-cia) es posava al davant en el marcadori no el deixava empatar fins a la fi de laprimera part. Les diferències no erenmolt àmplies, anaven de 2 a 3 gols,s’estava fluix en defensa i es fallavamolt en atac. Al descans, amb empat a16. En el vestidor els jugadors sembla-va que no tinguessin energia, quehaguessin acabat les forces per tirar-hoendavant. Unes poques paraules vanser suficients per canviar les caresd’aquests nois. El segon temps vacomençar diferent, molt diferent! Amb

ues

L’afició sarrianenca al pavelló d’Agustinos.

DS_61p

ESPORT[ues

El passat dissabte 28d’abril, al pavelló de laUES era un dia especial,perquè hi havia dos juga-dors i grans persones que

posaven fi a la seva carrera esportivaen l’equip sènior de 1ª nacional de laUnió Esportiva Sarrià. Ja feia tempsque ho tenien decidit, i malgrat queencara molts aficionats tenien el brid’esperança de poder-los veure jugantuna temporada més, ells ja tenien collavall que davant la seva gent jugarienl’últim partit. Aquest partit va ser con-tra La Salle Montcada. Un partit plàcidque a la primera part ja donava pistesde com anirien les coses, ja que enJaume Pòrtulas en aquest primertemps marcava 2 gols de porta a porta,

cosa mai feta per ell en la seva carreraesportiva.

En Jaume va començar a jugar al’UES als 5 anys. Ell sempre enscomenta la història de com va ser elseu debut; “els entrenadors eren enLluís Trèmols i en Jordi Costa i em vanfer sortir a la pista, em van dir que fariade pivot i que m’havia de posar entreel porter i la defensa. Jo sí que entro alcamp i em poso a la línia de 5 metres,la que tenen els porters per no sortirmés en els llançaments de penal.L’àrbitre va haver de parar el partit i dir-me que no hi podia estar allà dins.Després que m’expliquessin que noera allà, que era entre la línia de 6metres i la defensa i que no emmogués d’aquest lloc...dit i fet! Des-

prés dels meus companys marcar gol,tothom va baixar a defensar i els con-traris a atacar, però jo no! A mim’havien dit que no em moguésd’allà”.

No va ser fins a la categoriad’infantil que en Jaume va debutar deporter. Tenia d’entrenador l’Emili Rodrí-guez i van anar a jugar a la pista delPare Manyanet (Barcelona), noméstenien un porter i aquell dia no és queestigués massa encertat. Perdent a lamitja part i començada la segona, enJaume, que era jugador de pista, vadecidir posar-se a sota els pals i lescoses van acabar anant bé. Van acabarguanyant el partit i el campionat deCatalunya aquella temporada. Ja no enva sortir mai més d’entre els tres pals.

El seu debut amb el primer equipde 1ª nacional va ser la temporada1994/1995, ja que les lesions i baixesdels porters del primer equip va moti-var a Miquel Clot, entrenador delmoment, a convocar-lo. Aquella prime-ra temporada va combinar l’equip de 2ªCatalana amb el de 1ª Nacional. A par-tir d’aquest moment ja no deixaria elprimer equip, només que per leslesions (un trencament dels lligamententre d’altres) i per temes laborals (vamarxar a treballar a Malta per poc mésd’un any). Tot aquest temps fins a lapresent temporada la 2012/2013.

Tornem, però, a l’enfrontament

20 minuts transcorreguts només enshavien fet 6 gols, la defensa funcionavai la porteria estava impressionant. L’atacera molt efectiu i quasi totes les pilotesque anaven entre els tres pals entravendins. Mica en mica s’anaven augmen-tant les distàncies en el marcador, ambuns sarrianencs que treien forces d’onno n’hi havia i anaven a més, i el rival, unMaristas de Cartagena que s’anavaenfonsant davant la superioritat físicadel seu rival. En el minut 10 de la sego-na, es guanyava de 3 gols; 21 a 19, enel minut 20 de 5 gols; 27 a 22 i a la fi delpartit de 13 gols; 38 a 25. Es guanyavad’una manera àmplia, s’estava contentper dins, però tenia un regust agredolç,ja que no depeníem de nosaltres matei-

xos. Els jugadors saludaven els aficio-nats des del mig de la pista, agraint elsuport que els havien donat durant totel campionat i per acompanyar-los enaquesta gran experiència.

Mentre els jugadors es dutxaven ianaven sortint, la gent es preparava pelllarg camí, menjant alguna cosa. L’equiptècnic s’acomiadava dels organitzadorsdonant-los les gràcies per tot i dema-nant disculpes i justificant la pressa dela nostra marxa prematura. Enteses iacceptades per aquests,iniciàrem elcamí de retorn cap a Sarrià de Ter. Elcamí era llarg i un parell de paradesfeien que arribéssim a casa cap a les 10de la nit.

Aquesta és la crònica del somni fet

realitat i no hagués estat possiblesense la presència dels jugadors: PauGuitart, Pau Mostazo, Arnau Rovira,Fran Miñano, David Herrera, MartíArnau, Pere Arnau, Adrià Serrano, EnricFernàndez, Àngel Giménez, Edu Fonta-nella, Néstor Àlvarez, Tomàs Collell, BielFuster, Pol Díaz, Albert Díaz i AleixAnguita; l’equip tècnic: Víctor Espeso,Xavi Rodríguez, Pasqui Gutiérrez, SergiBaguer; el nostre expert en imatge icomunicació: Valen Fuster; i sobretotels fantàstics i meravellosos pares imares dels jugadors i, és clar, a la nos-tra gran afició i seguidors. Tots nosaltresno podríem haver fet el somni realitatsense vosaltres! Gràcies a tots per fer-nos somiar i fer-lo realitat! �

Jaume Pòrtulas i “Pasqui”Gutiérrez pengen la cami-seta amb l’equip sèniorde 1ª nacional i en PauCanyigueral ens diu “finsa una altra”, pels estudis

62_pDS

ESPORT[ues

contra la Salle Montcada. L’inici de lasegona part, el partit ja estava benencarrilat (un avantatge de 10 gols) iaixò feia que el pivot “Pasqui” Gutiérreztambé pogués fruir d’un bon comiat. EnPasqui militava a les categories inferiorsdel Geieg i la temporada 2000/2001 erafitxat per en Blai Ibars, entrenador del’equip de 1ª nacional de la UES enaquelles dates. Anteriorment ja s’haviaintentat obtenir els seus serveis, però laseva joventut va fer que es quedés algu-na temporada més en el seu clubd’origen. Finalment, a l’estiu de l’any2000 s’incorporava a la UES, com hohavien fet algun temps abans com-panys i amics seus, i encaixava perfec-tament en el grup. El seu caràcter extra-vertit i de rialla fàcil va fer que ràpida-ment s’integrés en el grup i la família dela UES. A més de jugar en el primerequip, va col·laborar i col·labora en tas-

ques de formació dels equips de labase del club. Va arribar a sentir-se tanidentificat amb el club i la seva gentque, uns quants anys després de jugara la UES, li va arribar una bona ofertaeconòmica per anar a un altre club. Nova tardar gaire a pensar-s’ho i va rebut-jar l’oferta per quedar-se a la UES perjugar a canvi de res; “l’afició de la UES ila seva gent valen molt més que el queem puguin donar, no tenen preu”. Finsaquesta temporada ha anat jugant inin-terrompudament, sempre que leslesions l’han respectat, 13 anys!

Abans d’acabar el partit,l’entrenador de la UES, Josep Espar,demanava un temps mort a dos minutspel final, amb el previ avís a l’entrenadorrival, on l’afició s’aixecà dempeus i donàun llarg aplaudiment als dos jugadors,per la seva trajectòria i estimació al club.Al final del partit les exclusions van pas-

sar factura i el rival va poder maquillar elpartit, 27-25. Posteriorment, ja finalitzatel partit se’ls hi entregà uns obsequisd’agraïment de part dels jugadors.

També es féu un reconeixement aun altre jugador, en Pau Canyigueral, quetot i que no porta tant temps en el club,ho ha donat tot a la pista per aquest.

Els seus motius són diferents, ja queha rebut una beca per estudiar als EstatsUnits. Ell està acabant la carrera de filo-logia catalana i se li ha presentat aques-ta bona oportunitat per ampliar i millorarels seus estudis amb una bona beca.Felicitats Pau! I moltes gràcies peraquest temps compartit. Esperem queno sigui un adéu per sempre sinó un finsara i que puguem disfrutar del teu hand-bol ben aviat. Que et vagi molt bé!

Sortint dels vestidors, també se’lsva preparar una petita sorpresa perpoder-la fruir amb l’afició que s’haviaquedat una estona més per viure aquestmoment irrepetible. Es va projectar enuna pantalla gegant un muntatged’imatge i so on apareixien fotos, retallsde premsa... entre d’altres, on aparei-xien els protagonistes en diferentsmoments de la seva etapa a la UES.

Més d’un es va emocionar i no vapoder contenir les llàgrimes. Va ser unmoment molt bonic! Per acabar, abraça-des i felicitacions i, és clar, comentardiferents anècdotes del passat.

Gràcies per tots els bons momentsque ens heu fet passar a la pista itambé fora d’ella. Esperem que a partird’ara us vagi molt bé i que la vostra pre-sència a la grada del pavelló de la UESsigui habitual. Moltes gràcies per tot!Ens heu fet més grans...,sou part de laUES, sou UES! �

PÀRQUING.NET

c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30www.parquingnet.cat

NETEJA DE PÀRQUINGSJosep Chacón Sánchez

En Jaume i en Pasqui recullen la placa commemorativa.

EditorialVivim en un país de pandereta:Urdangarin, Bárcenas, Pretòria,Pallarols, Mercuri, Palau, Gurtel,ITV, Lloret, motxilles a Andorra,espionatges, etc.Tots aquests, que ens han cantatmil vegades les excel·lències delsistema, són, de fet, els veritablesantisistema, que aprofitant-se d’ells’han enriquit i l’han pervertit.I al final, l’únic que dimiteix és... ElPapa de Roma!

Sam Enfot, TSN,Redactor sense Cap.

DemagògiaAmb motiu de la gala dels Goya, ladreta mediàtica va retreure que eldiscurs d’algun actor tingués un toreivindicatiu.Si els actors espanyols que guanyenuna pasta gansa a Hollywood se’nsposen reivindicatius, són unsdemagogs.Però si el Papa de Roma parla decaritat enfundat en unes caríssimessabatetes de vellut vermell, no ho és.Ai! les demagògies dels altres...

Laica Grangé,TSN, Sarrià del Mig.

CrisiLa ferotge dictadura capitalista queens flagel·la, dilapida els nostresestalvis, desnona els més febles,suprimeix llocs de treball, destrueixla possibilitat que els joves participinen la construcció del futur idesmantella els drets democràticsassolits en els darrers trenta anys.Qualsevol dia, quan ens tinguin atots ben mesells, ens diran que s’haacabat la crisi.I tornem a començar.

Carles Marcs,TSN, Les barricades.

LingüísticaLa paraula “escrache” tan de modaúltimament i que consisteix aassetjar un element o individu, apoder ser del partit contrari, noprové com alguns diuen d’escarnisinó d’escacs, del llatí scaccus, i queja va ser utilitzada pels grecs antics(que sempre es posen com a modelde tot, no com els d’ara, pobrets) enla famosa maniobra coneguda comel salt del cavall... de Troia.Així que, nens i nenes, no us deixeuenlluernar per paraules que semblennoves i que en realitat són més vellesque la tos. Gaudiu de l’escrache!

Pompeu Coromines,TSN, Lingüista.

FotogramesParal·lelament al malestar creixentd’una bona part de la població queha decidit manifestar-se i protestarsortint al carrer, als Mossos els haentrat una curiosa afició a lafotografia i al cine, i es passen total’estona filmant els manifestants.Però no sigueu malpensats: no estracta d’identificar els quiprotesten per poder-los denunciar.És només sana afició al cinema.

X007A1939,TSN, Mosso.

SímbolsAl veí regne d’Espanyia s’ha encetatun interessant debat sobre els símbolsd’identitat. Mentre alguns defensenel contundent toro de Soborne,d’altres proposen per més explícit elcranc (ja sabeu: aquell animal que téper costum caminar enrere).Per sort a Catalunyia ho tenim clar:els nostres símbols identitariscontinuen sent la Caixa i el Barça.

Pujol-Mas,TSN, Catalunyia.

CuriositatsEn les llargues tertúlies queacompanyen alguns dinarsfamiliars, sempre hi ha algú quedavant d’un dubte, treu la tauleta iconsulta a Google.De la mateixa manera que elsantics superaven la seva ignorànciagràcies als oracles, els modernsconsulten internet com si fosl’Oracle. Això sí: l’Oracle 2.0.

Jaume Mega,TSN, La xarxa.

Afers internsPodem donar solemnementgaranties que a la nostra redaccióno corren sobres amb sobresous nipagues ocultes.De fet, no corren sobres ni ambsous. Però aquest ja és un altretema.

Nolasc A. Gat,Becari.

La ReivindicacióSeguim incansablement reclamantque la gallina feixista del Pontdesaparegui de la nostra vista.I malgrat que ningú no ens faci cas,no defallirem en l’intentd’aconseguir-ho.

Nota: demanem disculpes alsnostres lectors (en tenim?) pel toexcessivament reivindicatiud’aquest News.I és que tal i com estan les coses,se’ns va acabant la vetahumorística.

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

The Sarrià NewS

LA FRASE DEL DIA: Res no és més perillós que la ignorància i l’estupidesa perseverant. Martin Luther King

pDS_63