SARRIA 76 18/6/11 17:19 Página 1

SARRIA 76 18/6/11 17:19 Página 2

AJUNTAMENT El govern dels darrers anys

Centre de visitants del gironès

ENTITATS Cirurgia estètica GEGANTERA

OPINIÓ. L’Ajuntament, la casa de la vila

CULTURA Exposicions

Exposició: Emília Xargay

Les activitats de la Biblioteca

“Les nits del coro”

¡Despierta ya! ¿vives o sobrevives ?

Màrius Torres

Espai 2,0

DOSSIER D’HISTÒRIA La vil·la del pla de l’horta

QUADERN D’APUNTSESPAI ESCOLAR. Escola Bressol Confetti

AMPA Carnestoltes

David Saulina

“La dona i l’esport

NATURA Montserrat - Sant Jeroni

SALUT Els paràsits dels peixos

VIATGES De badoc per la Xina

ESPORTS. UES

THE SARRIÀ NEWS

481012141617192022262838394142444649525659

sumariLa vil·la romana del pla

de l'Horta

a finalitzat la quarta campanya d'exca-vacions de la vil·la romana del pla del'Horta amb troballes notòries i impor-tants. Estem davant una vil·la suburba-na de grans dimensions, que es

remunta al s.I a.C. i que té els seus orígens en l'èpo-ca en què els romans es traslladen a Gerunda i esreparteixen el territori al peu de Kerunta i el CastellumFractum, fortificació situada dalt la muntanya de SantJulià de Ramis.Els treballs dels arqueòlegs de la Universitat de Giro-na de la darrera dècada s'han centrat en esbrinar l'o-cupació del territori que nodria el poblat de Sant Juliài en conèixer com es va abandonar Kerunta per cons-truir Gerunda. A la fi, tots els enclaus resulten lligatsi un explica l'existència de l'altre. És important realit-zar una visita al Castellum Fractum, espai museïtzatde la muntanya de Sants Metges, per entendre elterritori en el seu conjunt, com el pas del Congostesdevé el lloc obligat pel control de la vall de Sarrià,del riu Ter i de l'Empordà.Mercès a la insistència i constància de l'arqueòlegsarrianenc, Lluís Palahí Grimal, sobretot en la recercade fons per portar a terme aquesta investigació dequatre anys vinculant-ho en un projecte ministerial iun conveni on intervenen la UdG, la Diputació deGirona i l'Ajuntament de Sarrià de Ter, la represa deles excavacions, iniciades els anys 70 del s.XX, s'hafet de manera exhaustiva i científica. Aquest és pertant un punt de no retorn i, és d'esperar, que una pro-pera declaració de la vil·la com Bé Cultural d'InterèsNacional, li garanteixi fons suficients per a properesexcavacions i una completa museïtzació.No tothom veu de bon grat les excavacions. Peralguns la cultura, la recerca i conservació del patrimo-ni comú, s'ha de posposar per temps de bonança.Tenint en compte que una gran quantitat de recursosamb què compta la salvaguarda del patrimoni és elfamós 1% cultural lligat a la despesa en infraestruc-tures que fa el Ministeri de Fomento i que a aquestprograma no s'hi accedeix si no es compta amb unbé declarat BCIN, saludem la iniciativa del governmunicipal d'iniciar la tramitació la vil·la romana del plade l'Horta com a BCIN, per garantir recursos en elfutur, amb independència del pressupost municipal. Una bona gestió del patrimoni cultural d'un poble ésuna font de riquesa i un atractiu turístic de primerordre. Estem davant d'un gran monument, que potformar part d'un circuit cultural el qual expliqui els orí-gens romans de Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis iGirona en el seu conjunt, lligant d'aquesta manera laciutat amb el territori.

EDITORIAL

pDS_3

H

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani

Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia,

Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansal-

vador, Josep Rodeja.

Correcció lingüista: Toni Ruscalleda

Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona

Han col·laborat en aquest número: Lluís Aymerich, Roger

Torrent, Albert Rosa, Amics Gegants, A.V.Sarrià de Baix,

Cristina Vicedo, Anna Sala, Sergi Torrentà, Mireia Masó,

Lluís Palahí, Montse López i Nuri Senen, Ampa EBM Con-

fetti, CEIP Montserrat, Ampa CEIP Montserrat, Llibertat

Turbau, Emili Marco, Francesc Ramió, Guillem Mallola,

Àlex Jaime.

Disseny i maquetació:

Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154

Impressió: Impremta Pagès

Subscripció anual: 10 euros

Tiratge: 1.500 exemplars.

e-mail: revista@sarriadeter.cat

Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

Portada: Fotografia aèria de la vil·la romana del pla de l'Hor-

ta, cedida per la UdG.

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org

AAGGRRAAïïMM LLAA CCOOLL··LLAABBOORRAACCIIÓÓ DDEE LLEESS EENNTTIITTAATTSS CCOOMMEERRCCIIAALLSS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de

la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i

financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilit-

za necessàriament de les opinions signades.

parlemDESARRIÀ

SARRIA 76 18/6/11 17:19 Página 3

DSp4_

es del mes de juny de2007 fins al mateixmes de 2011, hanestat quatre anysd'un govern de coali-

ció amb un pacte dels grups d'Esque-rra Republicana de Catalunya i de CON-VERGÈNCIA I UNIÓ. Va ser un pactesignat pels responsables d'ambdósgrups, un pacte amb compromís d'es-tabilitat i per a constituir un govern fort.

Duran aquests quatre anys s'haevidenciat l'estabilitat del nostregovern, de la mateixa manera que s'hapalesat la seva fortalesa. Tot això haestat possible gràcies a la ferma volun-tat de complir els nostres compromi-sos i de sentir-nos solidaris en les deci-sions preses col·legiadament dins l'e-quip de govern.

El pacte signat per les dues for-macions polítiques eren el clar reflexde la voluntat de canvi expressat enles urnes. Amb aquesta lectura delsdos grups municipals, s'arribà algovern de coalició d'aquests passatsquatre anys, la qual cosa, després desis mandats de majoria absoluta, havingut a demostrar que sempre éssaludable un govern compartit amb

dues formacions polítiques distintes,que aporten visions, ideologies i mane-res de fer diferents.

Han estat quatre anys de debats,fins i tot intensos en alguns moments,sobre qüestions que moltes vegadeshan semblat senzilles o de petitaimportància, però transcendentals perpreservar la fidelitat als respectiuscompromisos. Això és la clara demos-tració de la voluntat d'aconseguir elmàxim per a tots els sarrianencs isarrianenques.

Tot i així, cal reconèixer que notots els temes s'han vist de la mateixamanera pels dos grups i fins i totalguns d'ells han provocat situacionsde certa tensió que han estat reconduï-des perquè ha imperat en nosaltres elseny i l'objectiu comú que és el nostreservei a Sarrià. Hem fet sempre bande-ra de la lleialtat i és aquesta la que ensha portat a aconseguir els nostresobjectius.

En el moment de sortir a la llumaquesta revista farà poques setmanesque hauran passat les eleccions muni-cipals i per tant aquells dies de cam-panya electoral i els que la precedei-xen, que potser oblidant momentània-

ment aquella lleialtat i fidelitat que ensha caracteritzat en la gestió del nostreAjuntament, s'haurà utilitzat la feinafeta des del govern local com sihagués estat obra d'un sol grup, senserecordar que ha estat feta conjunta-ment per ambdues formacions políti-ques. Hi haurà hagut encerts i potsertambé desencerts, en les tasques idecisions municipals, així com accionstreballades amb més o menys energiaper part d'alguna de les persones o for-mació que hem constituint el governmunicipal. Fins i tot potser tambés'han aconseguit coses que no sónmèrit exclusiu de ningú i ni tan sols delnostre ajuntament, sinó d'altres admi-nistracions superiors que han actuat enel nostre municipi, tenint clar que haestat el nostre ajuntament qui ha apla-nat el camí per a la seva execució.

És cert que per guanyar les elec-cions, tots els grups municipals hanaplicat les seves pròpies estratègiesper fer notar les seves virtuts i capaci-tats, minimitzant les dels grups adver-saris a fi d'aconseguir els objectius ques'han proposat i poder aplicar llursidees i teories per governar el nostrepoble. En el moment què ho esticescrivent no sé quin haurà estat elresultat del 22 de maig, no obstantaixò, són les urnes que decideixen i elseu resultat serà el que haurem de res-pectar.

En qualsevol cas, el que realmenttinc ganes de ressaltar en aquestespai, és que malgrat tot, han estatquatre anys al servei del poble, quatreanys de treballs intensos i de granssatisfaccions, però també d'importantsfrustracions. I és que ens ha tocat viurei governar el nostre poble en un perío-de de grans dificultats econòmiquesque no ens han permès desenvoluparmolts dels projectes que teníem plan-tejats. Aquesta és un a situació cone-guda per tothom perquè, ja sigui en la

Lluís Aymerich Viñals. Primer Tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sarrià de TerPortaveu del grup municipal de CiU

AJUNTAMENT [Hem estrenat biblioteca

EL GOVERN MUNICIPAL DELS DARRERS QUATRE ANYS

DInauguració dels carrers del Camp dels Socs (Pla Renoc)

SARRIA 76 18/6/11 17:19 Página 4

DS_5p

família o en l'empresa hemhagut de suportar-la, havent-nos-en sortit amb més omenys èxit, però de bensegur, amb prou entre-bancs. Deia que de treballsintensos i grans satisfac-cions, perquè el nostrepoble ha millorat de formaextraordinària. Tot això haestat degut a la clara reflexiód'aquest govern en el sentitde que calia treballar pelbenestar de les persones,en una visió de futur i tocantde peus a terra, sabent qui-nes són les necessitats deSarrià de Ter i quines lespossibilitats econòmiquesdel nostre municipi.

Ha estat pensant enels sarrianencs i sarrianen-ques, que el nostre poble haexperimentat aquesta millo-ra. Vegi's sinó només algu-nes de les accions realitza-des i aconseguides priorit-zant el benestar dels nos-tres veïns i veïnes:• Pensant en la seguretat

de la nostra circulació:

S'ha construït el giratori enl'encreuament de la ViaAugusta amb el Carrer deles Lloses. S'ha fet un pla decirculació en el sector deSarrià de Baix i en el delCamp dels Socs. S'hanmillorat molts dels reductorsde velocitat...• Pensant en l'educació

dels nostres infants i

joves: Es va emprendre deforma immediata l'ampliació

de l'Escola Bressol, resolentles llistes d'espera. S'hanimplantat activitats al CEIPMontserrat per afavorir laformació cívica dels nostresalumnes i per facilitar latasca educativa dels pares imares (Escola per a lademocràcia, participació del'Escola en les activitats delpoble, Tastets d'Esports,Escola de Mares i Pares...)S`han fet millores en les ins-tal·lacions dels Centres(renovació de tota la xarxaelèctrica, renovació de tot elsistema de calefacció...)•Pensant en la salut dels

nostres veïns i veïnes:

S'han fet controls conti-nuats de la legionel·losi, delmosquit tigre, de la potabili-tat de les aigües. S'han fetcampanyes de controls per-sonals de la salut. S'hanorganitzat xerrades sobre lasalut...• Pensant en els nostres

joves: S'han potenciat lesactivitats esportives, millo-rant algunes instal·lacions,construint-ne d'altres. S'hanrecolzat totes les activitatsesportives, culturals i lúdi-ques dels joves...• Pensant en la gent gran:

S'ha creat el carnet +70 perafavorir els desplaçamentsintermunicipals amb l'ús del'autobús. S'han millorat elsserveis socials...• Pensant en les persones

aturades: S'ha participat entots els possibles progra-

mes d'ocupació com “laCasa d'Oficis”, els “Progra-mes Experimentals enmatèria d'ocupació”(PEMO), el projecte”SUMA'T” (pla pilot per ajoves que ni estudien ni tre-ballen), els “Plans munici-pals d'Ocupació”. S'hamillorat la borsa de treball.S`ha mantingut l'assessora-ment als nous emprene-dors...• Pensant en els veïns i

veïnes en tant que contri-

buents: S'han facilitat elsmecanismes per satisfer lesexaccions municipals. S'hancongelat algunes contribu-cions...• Pensant en totes les per-

sones del nostre municipi

com a afectades per les

grans infraestructures:

Hem estat sempre en ladefensa de les personesmés directament afectades,estant al seu costat, nego-ciant i gestionant les solu-cions més dignes per aelles. S'han negociat i acon-seguit compensacionsgenerals pels perjudicis cau-sats...• Pensant en la promoció

econòmica i en el prestigi i

futur de Sarrià: S'ha nego-ciat i signat un conveni ambel Consell Comarcal delGironès per la instal·lació delCentre de Visitants en elnostre municipi. S'ha nego-ciat amb l'UdG per a la ins-tal·lació de la Facultat deMedicina en el nostre muni-cipi. S'han iniciat les excava-cions de la Vila Romana queen un proper futur donarà

molt valor social i econòmica Sarrià de Ter...• Pensant en la seguretat

de les persones: Hem fetque la nostra policia siguimés propera a les necessi-tats quotidianes dels nos-tres veïns i veïnes. Hemrenegociat amb millors con-dicions el conveni amb l'A-juntament de Girona percomplementar el servei depolicia municipal en el nos-tre municipi. Hem potenciatla creació d'una ADF, actual-ment en vies de creació...• Pensant en les dones:

S'ha elaborat el Pla Local dela Dona. S'han potenciatactivitats per a dones, cele-brant el dia internacional dela dona i altres. S'ha implan-tat el “Servei d'informació iatenció a les Dones”(SIAD)...

Han estat només unespinzellades d'alguna de lesaccions executades des d'a-quest equip de govern decoalició, el qual ha treballatincansablement amb il·lusiói pensant en el benestar deles persones. Tant de boque els propers governs tre-ballin amb la mateixa inquie-tud de satisfer les necessi-tats de les persones i noamb el pensament posat enla rendibilitat política de lesaccions realitzades peraconseguir un determinatèxit en unes properes elec-cions. Demano i desitjo pera Sarrià uns governants quepensin en el benestar detots els sarrianencs i sarria-nenques. ■

AJUNTAMENT

Ple infantil

Signatura del conveni amb la Universitat de Girona per la instal·lacióde la Facultat de Medicina a Sarrià de Ter

SARRIA 76 18/6/11 17:19 Página 5

DSp6_

AJUNTAMENT [Hem estrenat biblioteca

LA TRANSFORMACIÓ

l meu besavi es deia Joa-quim Vila i Carreras. Eranascut a Sant Joan lesFonts i després de passar

per Bonmatí i València va viure a Geli-da on treballava de maquinista a LaGelidense, una de les fàbriques depaper d'aquest municipi. L'any 1935,en plena República, amb la mevabesàvia i els seus dos fills (la mevaàvia i el seu germà), van arribar aSarrià de Ter. Provenia, és clar, delmón paperer i arribava al nostre pobleper ser el nou encarregat de la fàbricaque en Paulí Torras i els seus fills,Joan i Francesc, posaven en marxa.L'embrió del que després seria laTorraspapel i el gruix de la indústriapaperera al nostre poble.

La del meu besavi és una vida lli-gada a la geografia del paper. De lafabricació del paper. De Sant Joan a

Sarrià. La història de la meva família,doncs, ha anat lligada en part a la tra-jectòria econòmica del poble. No téres d'estrany, al contrari, la gran majo-ria de famílies i veïns de Sarrià de Terhan viscut directament o indirecta,totalment o parcial, d'allò que durantbona part del segle XX i principis delXXI ens ha caracteritzat: la indústriapaperera.

Aquest era el model econòmichabitual al segle passat. Una estructu-ra clàssica heretada dels primers anysde la industrialització que feia que totun territori, en aquest cas Sarrià de Ter,visqués molt lligat a una única activitat.Gràcies a la indústria paperera dife-rents generacions de sarrianencs isarrianenques varen poder mantenirles seves famílies. Gràcies a la indús-tria paperera vam poder desenvolupar-nos personalment i col·lectiva.

Amb els anys, però, en el mateixgrau que la vida econòmica del paíscanviava, a Sarrià de Ter també anà-vem transfigurant la nostra manera deviure. A les fàbriques, algunes sec-cions i activitats anaven tancant o can-viant. Alhora que algunes empreses,fins i tot, es traslladaven fora. En defi-nitiva, el pes de la indústria a casa nos-tra anava disminuint. I de la mateixamanera que la vida de moltes famíliesva lligada a una activitat econòmicaconcreta, també el paisatge físic térelació directa amb allò amb el queens guanyem la vida.

Tant es així que la coincidènciaentre l' inici de l'expansió del mercatimmobiliari i sobretot el retrocés d'al-gunes parts del procés productiupaperer (les més incòmodes, potser)van portar al creixement urbanístic deSarrià. I així fou com vam passar del

E

Roger Torrent i RamióAlcalde de Sarrià de Ter

Inauguració del Centre de Visitants del Gironès amb la presència de tots els alcaldes de la comarca. Foto: Consell Comarcal del Gironès.

SARRIA 76 18/6/11 17:19 Página 6

DS_7pDS_7p

paper al totxo. La resta dela història és coneguda.Especialment els efectesque, avui, la crisi en el mer-cat immobiliari ens han por-tat. I a la fi, ens trobem avuiamb una situació de crisi alsector que ha protagonitzatla vida econòmica aquestsdarrers anys -la construc-ció- i amb una indústriaamb molt menys pes. Siguicom sigui, ens trobem enun moment de redefiniciónecessària. Què volemser? De què volem viure?Quin poble volem? Són pre-guntes recurrents però queen període de crisi són méstranscendentals que mai.

Podríem dir, en síntesihistòrica que estem immer-sos en un període semblantal que va portar el meubesavi a Sarrià de Ter. Unmoment de crisi econòmi-ca (i gairebé social i política)que hem de saber agafarcom una oportunitat per canviar. Unaoportunitat per reforçar-nos. Fos comfos, per casualitat o per determinació,Sarrià de Ter en aquell moment vatransformar-se d'un municipi lligat alcamp i als negocis vinculats al trans-port, a un poble amb un futur dinàmici modern. Un futur industrial.

Ara no podem refiar-nos de l'at-zar. Ni esperar que les coses passinperquè sí. Hem de ser proactius: fertot el possible per transformar el teixiteconòmic local per portar-lo allà onvolem. Per això cal que, emulant l'es-

pot de moda, ens fem la preguntaclau: Què tenim? Què podem oferir almón?. Que podem aportar als quehem de convèncer per a què facin unainversió a Sarrià i no a cap altre poble.

Amb l'objectiu clar de crear nonomés de dinamitzar l'economia deSarrià sinó també de consolidar unmodel de poble. Perquè precisamentno volem ser només un “poble resi-dència” centrat exclusivament en serdormitori ni tampoc podem ser un“poble indústria”, perquè sempre hihaurà polígons més grans i més

potents amb els que nopodrem competir. Hemde saber trobar un equili-bri entre els usos relacio-nats amb l'habitatge i elsusos que ens generin acti-vitat i per tant, riquesa iocupació. Un poble perviure i per treballar-hi i siem permeteu, un poblereferent.

Podem oferir sobre-tot localització. El lloc queocupem al món es el queens fa fet el que somavui. Un espai estratègic.En un congost clau per ales comunicacions al llargde la història i la portanord a la ciutat mésmodernament. I això es elque hem d'aprofitar. Ja hohem començat a fer: elcampus universitari deMas Boscosa, el Centrede Visitants del Gironèssón exemples clars delque volem dir. Sarrià en el

seu conjunt ha de ser un espai clauper l'activitat econòmica en aquestsector de l'àrea urbana de Girona. Imés concretament l'Avinguda deFrança ha de ser l'eix vertebrador d'a-questa gran estratègia de futur. Hemde treballar en aquesta línia. Ens calenoportunitats i sobretot ens cal unagran aposta per a sortir de la crisi mésreforçats que mai. Treballarem enaquesta línia. El POUM (en l'aspecteurbanístic) i les aportacions que femdes de la Promoció Econòmica seranclau per aconseguir-ho. ■

AJUNTAMENT

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

Imatge del Centre de Visitants del Gironès. Foto: AVS

SARRIA 76 18/6/11 17:19 Página 7

8_pDS

AJUNTAMENT [Biblioteca Sarrià de Ter

l Centre de visi-tants del Gironèsneix de la voluntatdel Consell Comar-

cal del Gironès de proporcionarun equipament turístic únicposat al servei dels municipis dela comarca. I una vegada iniciatel servei, tinc el convencimentque l'objectiu ha estat complert.

El CVG situat a Sarrià deTer permet oferir una finestraoberta per al coneixement de lariquesa de la nostra comarca,tan a nivell de patrimoni cultu-

ral, social, natural, històric i eco-nòmic. No existeix en el nostrapaís un equipament que ofereixiels següents espais:• Oficina de Turisme amb Cen-tral de Reserves, que ofereix lapossibilitat de contractar aquellsproductes o serveis des de unasola finestra única.• Espai de Gastronomia, on espot tastar la cuina feta a la nos-tra comarca, elaborada amb elproducte autòcton.• Espai de botiga, on poder com-prar productes de tot tipus fets i

elaborats per petits productorslocals.• Espai d'exposició, una salareservada per a exposicions iti-nerants. En aquests moments,es pot contemplar l'obra de l'E-mília Xargay.• Espai de taller, ten per granscom per petits, on s'hi farandiferents activitats enfocades adonar a conèixer els oficis tradi-cionals del Gironès.• Espai museístic: un viatge vir-tual gràcies a l'ús de noves tec-nologies, que permeten al visi-

CENTRE DE VISITANTSDEL GIRONÈSINNOVACIÓ AL SERVEI D'UN TERRITORI

E

Albert Rosa

Fotos: de Neus Mercader de Ràdio Sarrià.

SARRIA 76 18/6/11 17:19 Página 8

pDS_9

AJUNTAMENT

tant conèixer el present, passat i futur de lanostra comarca, i amb l'ús d'una tarja personal,poder descarregar-se posteriorment els contin-guts que més interès li hagin despertat.

Aquest espai ha de suposar un revulsiuper la dinamització social i econòmica de lanostra comarca. En uns moments tan comple-xos com els que ens ha tocat viure, cal ferapostes valentes i innovadores. En el nostraterritori el turisme és una de les principalsfonts d'ingressos i que genera un gran nombrede llocs de treball. Amb aquest equipament,facilitem que totes les persones que es vulguinacostar a la nostra comarca puguin descobrirtotes les riqueses que s'hi amaguem. El Giro-nès és molt més que la ciutat de Girona, són 27 municipis que gaudeixen d'un immens patrimoni cultural i

natural, que de ben segur ha de captiva al viatger que passaper les nostres terres: la vall d'en Xuncla de Sarrià de Ter, lespetites ermites de la Vall del Llémena, les Gavarres, les sure-des, les bòbiles, els Banys Àrabs de Girona, el volcà de laCrosa, el volcà de la banya del Boc de Sant Gregori, les gor-gues de Canet d'Adri, la capçalera de l'Onyar, ..., són nomésalguns dels exemples de la riquesa i varietat del nostra patri-moni.

Aprofito l'avinentesa per agrair al poble de Sarrià de Terla gran acollida que ha donat des de un primer moment aaquest projecte, i tinc el convenciment que la il·lusió i l'em-peny posats en la seva creació, revertiran en benefici dels quiestimem i vivim en el Gironès. ■

Inauguració del Centre de Visitants, finals de març de 2011. Foto: Consell Comarcal del Gironès.

SARRIA 76 18/6/11 17:19 Página 9

Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

a interrupció hivernal del'activitat gegantera, perparalització del calendaride trobades, sortides ifestes majors, representa

una època de descans que en el casdels Amics dels Gegants de Sarrià deTer hem aprofitat amb finalitat recons-tructiva. Efectivament, després de lacol·laboració i participació de la collaen la cavalcada de Reis, a primers degener, hem disposat d'una bona collade setmanes per poder ingressar d'ur-gència els nostres gegants i capgros-sos a la clínica dels doctors Ventura-

Hosta, a Navata, on han estat sotme-sos a un esperat tractament de rejove-niment i cirurgia estètica que no espodia demorar més. En Cinto llueix araun aspecte cutani i capil·lar més salu-dable. La Maria ha estat rehabilitadaamb èxit d'un enfonsament pectoralde pronòstic reservat i també presen-ta un aspecte facial molt més cuidat.En Quimet, el gegantó, llueix l'aspectejuvenil original, després de la reparaciódels múltiples escrostonaments a lacara i les mans. Els capgrossos, igual-ment, han estat objecte de diversesintervencions d'urgència: en Patufet,

l'arlequí, el dimoni, l'osset panda… tor-nen a fer bona cara. Després del pasper la clínica empordanesa que en elseu moment els va veure néixer, aratothom torna a estar a punt de revista.L'enviament de les peces de roba a latintoreria ha acabat de fer el miracle:estem preparats per a la temporada deprimavera en plenitud de condicions.Tant els gegants com els capgrossos,com tota la colla en general, fan un goigtremend!. Començarem la temporadaprimaveral participant a les primerestrobades del calendari amb moltesganes. En tindreu notícia!. ■

Cirurgia estèticaGEGANTERA

L

DSp10_

ENTITATS

Cornellà del Terri, vila gegantera 2011

SARRIA 76 18/6/11 17:19 Página 10

DS_11p

ENTITATS

A.V.Sarrià de Baix

l dissabte dia 5 de març vàrem celebrar la festa de Carnesoltes aSarrià de Ter. L'acte el va organitzar per l'Associació de Veïns deSarrià de Baix, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sarrià de Ter.

A les 4 de la tarda va sortir la rua de Carnestoltes, passant pelsdiferents barris del nostre poble, fins arribar al Pavelló al voltant de

2/4 de 7, on vam poder escoltar el parlament del Rei Carnestoltes i gaudir de l'es-pectacle infantil amb el grup Bufanúvols.

A 2/4 de 10 del vespre va tenir lloc el sopar-ball de Carnestoltes, que va aple-gar unes 180 persones. L'animació musical va anar a càrrec del D.J. Josep MªFernández.

Des de l'Associació de Veïns de Sarrià de Baix, volem agrair una vegada mésla vostra presència, contents perquè any rere any anem superant les nostresexpectatives i veiem incrementada la participació en els actes d'aquesta festa tanespecial. ■

E

1Sarrianencs i sarrianenques ! Un any més torno a ser aquí

Sóc el rei del carnestoltesQue festeja als poca-soltesPerquè ningú pugui dormir

2 Veig que aneu agermanats

En dia tant senyalat Ni l'autovia que talla al poble,

Avui ens pot separar3

Ara que d'alcalde tinc el garrotFeu-me cas de lo que us digui<O “us clavaré un mastegot”>

4Vos convido, grans i mainada

A ballar, fins la matinada,I saltar fins rebentar

5Estiguem ben engrescats

I fem molta xerinolaEs cosa que a tots ens “mola”

Per poder acabar “torrats”6

Patim i patam, ¡tot s'hi val! Però no feu malifetes

<O faig venir els municipals>7

Fem gresca, riure i petons Saltimbanquis i ballada

I si a algú això no li agrada,Dons que es toquin els “dellons”

Carnestoltes 2011A SARRIÀ DE TER

Sopar de carnestoltes alpavelló de Sarrià de Ter.Fotos: AV Sarrià de Baix

SARRIA 76 18/6/11 17:20 Página 11

OPINIÓ

12_pDS

a dita diu que a la vidas'han de fer, com a mínim,tres coses: tenir un fill (ofilla), escriure un llibre iplantar un arbre. Valgui

com a metàfora, ja que alguna d'a-questes coses són, afortunadament,no obligatòries per passar dignamentper aquest món. Destil·lant-ne l'essèn-cia potser el que aquesta dita volexpressar és la vida de tota personahauria d'estar regida pel respecte a lespersones, per l'accés a l'educació i a lacultura i per la preservació del nostreplaneta. Però no és sobre aquestestres qüestions vitals sobre el que vol-dria parlar en aquest article, sinó sobreuna quarta que penso que caldria afe-gir-s'hi: ser càrrec electe, regidora iregidor, del teu poble, vila o ciutat.

Si l'Ajuntament és la casa de la vila,és la casa de tothom, tothom ha de

poder-hi tenir entrada. No són bonstemps per als polítics, per a la política engeneral, però la política local és precisa-ment la que més i millor pot recuperar elprestigi de la política, des de la proximi-tat, emfatitzant la vocació de servei, lacol·laboració i cooperació per a la gestiói administració d'allò que és comú.

La política local no està exemptade sigles, de projectes i propostes con-frontats, però és en la política local onles sigles es dilueixen més, és en lapolítica local on hi ha ments “polítics”,encara que polítics són, som, totsaquells i aquelles que ens hi dediquem,ens agradi o no. Però més que polítics,en el món local i ha veïns i veïnes com-promesos amb un projecte polític i,sobretot, amb llur poble, vila o ciutat.

El terme “classe política” ha fetmolt de mal, possiblement amb totmereixement, a la política a tots els

nivells, essent el què desprèn aquestterme una de les causes de la desafec-ció. Percebre els polítics com una classea part de la societat, com un món aparti allunyat de la realitat, de la realitat delscarrers, dels barris, crea una barreramental que es defineix nítidament ambla resignada expressió de “els políticses barallen entre ells, però els nostresproblemes, les nostres dificultats,segueixen, fins i tot s'agreugen...”.

Els polítics no han de formar partde cap classe diferenciada, els políticshan de ser, haurien de ser uns ciuta-dans més al servei d'allò comú. Però larealitat no sempre és així. Però en elmón local sí. A la política local hi hamés ciutadanes i ciutadans que no pas“polítics de classe”!

És precisament la política local, iés una llàstima que en altres nivells nosigui així, la més accessible a la ciuta-

L

L'AJUNTAMENT, LA CASA DE

LA VILA, LA CASA DE TOTHOMRoger Casero GumbauRegidor i portaveu del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter. www.rogercasero.cat

Assumpció Vila, Iolanda Jiménez, Roger Casero i Loli Fernández.

SARRIA 76 18/6/11 17:20 Página 12

DS_13p

dania, la que està més a l'abast de laciutadania, de les veïnes i veïns. És onmillor es pot expressar el concepte desufragi universal, no només pel que faal dret a votar, sinó pel que fa a la pos-sibilitat de qualsevol veí o veïna puguioptar a ser càrrec electe, regidor o regi-dora del seu poble, vila o ciutat.

Aquesta és i ha estat també la rea-litat en el nostre poble, Sarrià de Ter,també en el sí del grup municipal delPSC de Sarrià de Ter. Tan jo com les tresregidores que formem el grup munici-pal no ens dediquem professionalmenta la política, sinó que la política és unadedicació més, sumada a la nostra vidafamiliar, personal i professional.

La Iolanda Jiménez Martínez, laLoli Fernández Herrera i l'AssumpcióVila Simon, són, com ho són també laresta de càrrecs electes de l'Ajunta-ment, un exemple a seguir de compro-mís, més enllà de les sigles, al projectecomú del nostre poble, de Sarrià de Ter,des de la política local.

El seu exemple, com el de moltsaltres homes i, encara que en menorquantitat, també dones de Sarrià de Terque han estat càrrecs electes, és i hade ser un referent per animar a d'altres

veïns i veïnes a fer el pas, a fer el pasper comprometre's també a nivell polí-tic pel nostre poble.

Passar per l'Ajuntament, ser regi-dora o regidor del teu poble, del nostrepoble, permet conèixer de primera màla gestió municipal, obliga a prendredecisions, decisions informades, ajuda aveure el poble i les necessitats delsveïns i veïnes des d'una altra perspecti-va, no sempre més plaent, però sí, sem-pre, més responsable. Participar activa-ment i en primera persona de la gestiómunicipal, del joc democràtic que regeixel nostre funcionament col·lectiu, és unaprenentage vital que, com deia al prin-cipi, hauria de formar part de les cosesimportants a fer en la vida.

L'Ajuntament de Sarrià de Ter és lacasa comuna, és la casa de totes i totsnosaltres; d'alguna manera o altra totsels veïns i veïnes hi contribuïm; tambétotes i tots podem participar-hi des dedins, com a càrrecs electes. L'Ajunta-ment és al vostre abast, és ben a prop...

Però tampoc tot comença ni totacaba essent càrrec electe a l'Ajunta-ment; la ciutadania també i sobretots'exerceix a través de les entitats, a tra-vés de les múltiples formes de partici-

pació ciutadana que, afortunadament, lapolítica local ens ofereix avui.

L'Ajuntament, la política localtambé és cosa seva! La política local ésla més col·lectiva, plural i propera detotes les polítiques.

Ara, a les acaballes d'aquest man-dat municipal, vull agraïr profundamenta la Iolanda, la Loli i l'Assumpció el seutreball i compromís, des de la políticalocal, amb i per Sarrià de Ter, el seupoble, el nostre poble. Són elles, com laresta de càrrecs electes del nostreAjuntament, qui millor dignifiquen lapolítica a casa nostra, doncs la motiva-ció, l'empenta, sempre és el bé comú,sempre és fer millor Sarrià de Ter.

Si a principis d'un curs escolar, od'un any natural, us fixeu alguns propò-sits, us marqueu algunes fites a assolir,penseu en aquestes tres coses quediuen que s'han de fer en la vida, jomodestament us proposo que us plan-tegeu la possibilitat de participar activa-ment en alguns dels diversos projectespolítics que hi ha, avui, al nostre poble.

Sarrià de Ter, el nostre Ajunta-ment, no necessita polítics, necessitapersones com vosaltres, veïns i veïnescompromesos. ■

OPINIÓ

FERRETERIA DECOFERn FERRETERIAn JARDINERIAn PINTURAn REGALS

TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVAESTEM AL TEU SERVEI!

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

n PARAMENT PER LA LLARn PETIT ELECTRODOMÈSTICn MATERIAL ELÈCTRIC… n TAMBÉ FEM CLAUS

A Sarrià de Ter, la teva FerreteriaEns trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

SARRIA 76 18/6/11 17:20 Página 13

ÀREA DE CULTURA: CAFÈ-TEATRE, EXPOSICIONS, BIBLIOTECA.

l Pavelló Municipald'Esports i, ambmotiu de les Jorna-des de la Dona Tre-balladora de Sarrià

de Ter, es va poder visitar l'exposi-ció “Dones i esport”. Aquest va serel tema a debat que la Comis-sió de la Dona va triar enguanycom a centre polaritzador deles Jornades.

L'exposició s'articulava alvoltant d'uns plafons que reco-llien la relació de la dona ambl'esport des de diferentsàmbits; en tots ells s'evidencia-va que aquesta relació ha estatdifícil des de sempre, i que lesdones han hagut de lluitar peranar-se guanyant, poc a poc, elseu lloc en aquest món clara-ment dominat pels homes.Potser massa poc a poc.

No cal dir que antiga-ment, l'estereotip de la dona lalimitava a determinadesmodalitats esportives conside-rades femenines com la nata-ció, el tennis o el golf. Elsmoviments feministes vanpromoure la igualtat i per aixòles dones van tenir accés aaltres esports, assumint aixírols amb caràcters propis del gène-re masculí, arribant a sofrir una dis-criminació social. La dona no com-plia amb l'estereotip femení i lesatletes eren titllades de “marima-chos”. En l'actualitat, les dones deles societats desenvolupades prac-tiquen qualsevol modalitat esporti-va sense que els estereotips de rolsiguin un inconvenient social, enca-

ra que poden arribar a ser-ho anivell individual. Sota el rol d'espor-tista, sobretot pel que fa a l'esportd'alt nivell, la societat justifica queun atleta no compleixi amb els este-reotips físics preestablerts, com unaextremada primesa en el cas de les

gimnastes de rítmica o l'excés demusculatura d'una haltera o llança-dora. De fet, l'estereotip que marcacom ha de ser un cos atlètic -tantmasculí com femení- cada vegadas'associa més a la idea de salut.

La pràctica de l'esport per partde les dones parteix d'unes premis-ses que cal ser assumides, però queen cap cas no han de significar una

penalització per a les dones: lesdiferències físiques i fisiològiques.

La dona té una talla entre 7 i 10cm inferior a l'home, pesa al voltantde 10 kg menys i té entre 4 i 6 Kgmés de greix. A més, els homestenen més massa muscular, tenen

extremitats més llargues itenen un tors més ampli acausa de els seus muscles mésdistanciats. Per això la dona técert desavantatge mecànic queli impedeix aixecar més pes idesenvolupar més força. Noobstant això, l'elasticitat és finsa un 10% major en les dones,igual que la mobilitat articular.

La testosterona en lesdones és al voltant d'una des-ena menor que la que tenen elshomes, i a causa d'això lesdones tenen menys possibili-tats de desenvolupar igualforça i grandària muscular queels homes, tot i que s'exercitinde la mateixa forma. No obs-tant això, en la part inferior delcos les diferències de força sónmenys notòries, i fins i tot, si esté en compte la força en relacióa la massa muscular de quèdisposen les dones, aquesta éslleugerament superior en el

sexe femení. Un punt controvertit que l'ex-

posició destacava és la presencia(potser caldria parlar d'”absència”)de l'esport femení en els mitjans decomunicació en els quals es potcomprovar que les dones esportis-tes resulten invisibles, tot i quepractiquin esports d'elit, guanyincarreres o campionats. Si a qualse-

Sergi Torrentà, tinent d'alcalde i regidor de Cultura. Cristina Vicedo, àrea de Cultura. Anna Sala, biblioteca Emília Xargay.

cultura

AExposició “DONES I ESPORT”

IX Jornades de la Dona Treballadora

Pavelló Municipal

14_pDS

Lili Alvarez, a la final de Wimbledon l'any 1926

SARRIA 76 18/6/11 17:20 Página 14

DS_15p

CULTURA

vol de nosaltres ens pre-guntessin noms dedones que en l'últim anyhan destacat en algunesport, possiblementens seria difícil nomenara moltes. Però si, percontra, ens pregunten elnom de futbolistes, notindríem dubtes, encaraquan no ens interessigens el futbol. Els mit-jans de comunicació ensbombardegen amb notí-cies d'esports claramentidentificats com mascu-lins als quals les donesdifícilment té accés.Pensem, per exemple, en els informa-tius dels dilluns, no és rar que donincom primera notícia que tal equip vaguanyar el partit del diumenge, com siaixò fora una notícia d'interès nacio-nal. Tractar de forma adequada elsesports serviria perquè els rols i este-reotips de gènere anessin eliminant-se.

L'exposició mostrava també laimportant participació femenina en elglobal de l'esport a Sarrià de Ter iposava de manifest, de manera gràfi-ca, aquells esports en què la presèn-cia de la dona resulta més significati-va; per més que el nombre d'esportis-tes masculins segueix estan molt persobre que els femenins.

Finalment, “Dones i esport”dedicava un dels espais de l'exposicióa reflexionar sobre la importància del'ocupació de l'espai públic per algaudi de la població quant a activitats

de lleure, esport i participatives.Així es veu que l'espai públic,

segons molts estudis, és un lloc derelació i d'identificació, de contacteentre les persones, d'animació urba-na, de vegades d'expressió comunità-ria. Per aquesta raó, els usos i percep-cions de l'espai varien segons lesexperiències viscudes, de manera queels diversos col·lectius socials tenenun comportament es¬pacial diferent.Cal tenir en compte, aleshores, queles representacions mentals de l'espaino són iguals per tothom, ja quevarien segon el gènere, l'edat, la clas-se social, la identitat ètnica, etc

Al llarg de la història, i en totesles cultures, la relació de les donesamb l'espai públic ha estat una relacióproble¬màtica que ha arribat fins elsnostres dies. Al món occi¬dental, lasocietat industrial va comportar unaclara divisió entre l'àmbit públic, el dela producció, destinat a l'home, i l'àm-

bit privat, el de la repro-ducció, destinat a ladona. El disseny de l'es-pai públic ha estat amans dels homes, iaquests hi han reflectitels seus interessos inecessitats. Les dones,en canvi, apareixen en laplanificació urbana coma objectes, no com asubjectes. Elles no handecidit sobre la utilitza-ció de l'espai de maneraque la mateixacons¬trucció de les ciu-tats ja és producte deles relacions entre

homes i dones, i alhora condicionatambé aquestes relacions.

Cada vegada és més evident lanecessitat d'un disseny urbanístic quetingui en compte les necessitats i inte-res¬sos de les dones: espais no domi-nats per les activitats tradicionalmentmasculines, com camps de futbol;espais en què es pugui combinar l'ac-tivitat en família amb l'activitat lúdico-esportiva; espais segurs i pròxims ales zo¬nes d'habitatge; etc. Tenint encompte aquest fet, la creació d'unsespais que no obliguessin a fer la tra-dicional divisió entre àmbit públic iàmbit familiar seria un bon mecanis-me per aconseguir apropar més lesdones als espais públics. Aquest és,doncs, un dels reptes a assolir per partdels encarregats de dissenyar no tansols les polítiques integracionals, sinótambé dels encarregats del dissenyurbanístic de pobles i ciutats. ■

CENTRE VETERINARI SARRIÀ

C/ Federico García Lorca, 7(darrera metge al costat de “La Caixa”)SARRIÀ DE TER

Tel. 972 173 327mòbil 636 335 037

veterinarisarria@gmail. com

SARRIA 76 18/6/11 17:20 Página 15

finals de març s'inaugurava a Sarrià de Terel nou Centre de Visitants del Gironès i,amb ell, la segona exposició de part delFons Emília Xargay de Sarrià de Ter. L'artis-ta sarrianenca, considerada una artista dels

més polifacètics i creatius, és ja una figura reconeguda del'art d'avantguarda català i, com no, un referent culturalindiscutible per Sarrià de Ter.

Nascuda a Sarrià de Ter l'any 1927 ha esdevingut unade les artistes més il·lustres i emblemàtiques de les nos-

tres comarques i del nostre país. Xargay va ser unadona emprenedora i amb inquietuds que la van ferviatjar per Europa i Amèrica però, malgrat això, desdel punt de vista personal i professional, el seu ori-

gen gironí va ocupar sempre un lloc important en elseu univers. La seva terra, el seu context, vanesdevenir una de les més grans fonts d'inspiracióde l'artista, al mateix temps que es convertiren enun aparador privilegiat de la seva obra pública.

A Sarrià de Ter, la figura de l'Emília Xargay ésmolt present a la ciutadania. Un testimoni d'aques-ta presència és la plaça que du el seu nom, amb elbrau, així com la Biblioteca recentment inaugurada,que també du el seu nom. Però més enllà d'a-quests referents, l'Ajuntament de Sarrià té un fonsimportant d'obra de l'artista.

El Fons Emília Xargay de Sarrià de Ter, fruitd'un vitalici que l'Ajuntament de la seva ciutat natalva signar amb l'artista per col·laborar en garantirque en els últims anys de la seva vida no li man-

qués res, el formen una selecció acurada d'obres, queinclouen olis, dibuixos, ceràmiques i escultures.

La inauguració d'un nou equipament cultural a Sarriàde Ter, el Centre de Visitants del Gironès, que vol donar aconèixer el nostre territori, les seves particularitats i poten-cialitats, ha esdevingut una oportunitat idònia per a retrehomenatge a la gran artista que fou l'Emília Xargay i a laseva excepcional contribució a la cultura i l'art del nostrepaís. Era un deute pendent exposar part d'aquest fons iposar-lo a disposició de tothom.

16_pDS

CULTURA [exposicions

Exposició “EMÍLIA XARGAY, UNA ARTISTADE SARRIÀ DE TER”Centre de Visitants del Gironès

A

Home amb colom, 1985, bronze

Diferents quadres del Fons Emília Xargay de Sarrià de Ter.Fotos: Cristina Vicedo

SARRIA 76 18/6/11 17:20 Página 16

CULTURA [exposicions

pDS_17

L'Emília Xargay, en alguna oca-sió, va definir la seva obra d'art com atestimoni d'agraïment fent referènciaa l'escultura de gran format destinadaals espais públics. En aquesta línia,

aquesta exposició que ara presentemvol ser un reconeixement a la sevafigura i la seva obra. Aquesta és unaocasió per reviure l'Emília Xargay a tra-vés d'algunes de les seves pintures i

escultures més emblemàtiques, perconservar la seva vigència més enllàde l'obra pública accessible arreu delterritori gironí i poder transmetre a lesgeneracions actuals la figura artísticaque fou i serà l'Emília Xargay.

L'exposició ocupa l'espai que elCentre de Visitants del Gironès hareservat per a exposicions temporals ies podrà visitar fins a finals de desem-bre. En ella es mostra una part delFons Emília Xargay, el llegat artísticque pertany a l'Ajuntament de Sarriàde Ter, i les obres exhibides es cen-tren bàsicament en l'Emília pintora iescultora. ■

LES ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA

l passat divendres 18 defebrer a les 19.30h labiblioteca Emília Xargayde Sarrià de Ter va rebrela visita del periodista i

escriptor Marti Gironell que ens vavenir a presentar la seva últimanovel·la, l'Arqueòleg. De Montserrat aTerra Santa perseguint un somni, ones narra l'apassionant aventura d'unpersonatge històric real, el pare Bona-ventura Ubach, artífex de l'anomena-da Bíblia de Montserrat i del Museude l'Orient Bíblic d'aquest monestir,fundat el 1911.

Escoltant parlar Gironell ambtanta passió i vehemència de les aven-tures i desventures del pare Ubachpels territoris Terra Santa ens donavala sensació d'estar-les vivint en la nos-tra pròpia pell i d'estar viatjant i trepit-jant amb ell les terres entre Egipte iIraq. I és que aquest extraordinari per-sonatge segons Gironell el podríemdefinir com un Indiana Jones a la cata-lana ja que “va haver de combatretempestes en el desert, a “jeques”

despòtics, bandolers i mil i un perso-natges”.

Aquesta primera presentació vaser tot un èxit de públic i des de labiblioteca ens va animar a continuarfent aquests tipus d'actes lúdico-cul-turals sempre que això sigui possible.

Si bé aquesta ha estat l'activitatmés destacada d'aquest primer tri-mestre d'any de la biblioteca EmíliaXargay no ha estat la única. I és queamb l'objectiu d'apropar als nadons ala biblioteca així com als seus pares ifamílies, la biblioteca va organitzar un

E

Gavina, 1965, planxa de ferro

Martí Gironell, en la presentació del llibre l'Arqueòleg. Foto: Anna Sala

SARRIA 76 18/6/11 17:20 Página 17

CULTURA [biblioteca

18_pDS

taller de massatges per a nadons. Larealització del taller va anar a càrrec deMercè Juanals, educadora de massat-ge infantil i Psicomotricista relacional .

El taller que era gratuït i obert atots els pares i mares amb nadons esva dur a terme el dissabte 12de març a les 11h del matí iva representar una experièn-cia molt gratificant per totsels pares i mares que enaquell dia tan plujós ens vamacostar fins a la bibliotecaper participar, aprendre i gau-dir a fer massatges als nos-tres bebes.

I continuant amb el mésdedicat als nadons el diven-dres 25 de març l'Olga Cer-cós va venir a la biblioteca afer-nos una hora del conteespecial per a nadons, unbiblionadons, que en diemnosaltres. Un bon grapat de

famílies van poder sentir com l'Olgaexplicava i ensenyava als seus petitsles conseqüències d'embrutar elbosc, a dipositar les deixalles a la dei-xalleria i no al bosc, ... en aquest anyinternacional dedicat als boscos.

Totes aquestes activitats infantilstambé van tenir un èxit més que con-siderable i per això ens proposem anarorganitzant periòdicament aquestsactivitats vinculades amb aquest tipusde públic.

Per conèixer les activitats quemensualment realitza la biblioteca usemplacem a visitar la nostra pàginaweb: http://www.bibgirona.cat/biblio-teca/sarria-de-ter o bé a seguir-nos através del facebook i del twitter -troba-reu l'enllaç a la nostra pàgina web.També us animem a consultar la nos-tra guia d'activitats que trimestral-ment edita la biblioteca, i que tambépodeu trobar per Internet. ■

C/ de Veïnat de la Banyeta nova17843 Palol de Revardit

C/ Vilallonga, 84 • 17600 FigueresTel. 972 508100

Fax 972 508143E-mail: admin@totcolor.es

info@totcolor.esPINTURA I ANNEXES CARROSSERIA

MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

L’hora del conte per a nadons que va tenir lloc a la biblioteca Emília Xargay el 25 de març de 2011a càrrec d'Olga Cercós.

SARRIA 76 18/6/11 17:20 Página 18

CULTURA [teatre

pDS_19

airebé uns 400 espec-tadors han omplert lacafeteria del Coro en elprimer trimestre de2011 per gaudir delsespectacles de “LES

NITS DEL CORO”. Només ambaquesta dada es pot afirmar que elcafè-teatre a Sarrià de Ter es consolidai que la bona resposta del públic deSarrià de Ter a les actuacions d'aquestcicle mouen a donar continuïtat a “LesNits del Coro” el proper any amb unanova programació plena d'engresca-dores propostes teatrals.

Espectacles de clown, monòlegs,contes per adults, teatre, titelles, màgia,matxs d'improvisació i un munt de pro-postes que recullen les noves tendèn-cies en les arts escèniques han anatdesfilant al llarg de l'any per aquest nouespai sarrianenc guanyat per al teatre.

La Regidoria de Cultura, estàmolt satisfeta per la bona acollida queha tingut el cicle entre els sarrianencs,però també entre el públic de tota lacomarca que assisteixen als seusespectacles quinzenals. Val a dir que

ha estat fonamental la tasca professio-nal desenvolupada per l'AssociacióGironina de Teatre que assumeix laproducció de tot el cicle.

La programació d'aquest primertrimestre de l'any 2011 ha permèsconstatar el bon fer i el gran nivell dequalitat, entre d'altres, de les compan-yies La Manofactoria, La Dolça Vita, Ala Parra, Capa i Espasa, o Moki Moki;però també dels matxs d'improvisació

i la posada en escena dels alumnesdel Galliner. “Sonata en 3 movi-ments”, “Contes per adults”, “Nit depallassos”, “Distrets”, “Supermàgic”i un altre divertidíssim “Matx d'impro-visació” són els espectacles que hantrobat en El Coro de Sarrià de Ter unpúblic entregadíssim i ple de complici-tat que ha participat en les diferentspropostes plantejades pels actors iactrius convidats. ■

G

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

“LES NITS DEL CORO”

SARRIA 76 18/6/11 17:20 Página 19

escobreixo la Mònica Fusté un dia lle-gint una entrevista al Punt Diari afinals de l'any 2009. És una econo-mista de Cassà de la Selva i ha treba-llat durant 10 anys en diferents enti-

tats financeres a Barcelona, Londres i Luxemburg.Un bon dia decideix fer un tomb a la seva vida i dedi-car-se al món del coaching i el creixement personal.Actualment fa cursos i conferències per tot arreu delmón.

Segons l'autora “El coaching és un suport quet'ajuda a passar de la teva situació actual a la situa-ció desitjada futura que vols”. Visiteu la seva planaweb www.monicafuste.com

L'autora ha volgut escriure tota la seva trajectò-ria fins arribar a l'èxit professional a través d'aquestllibre tan encoratjador.

1ª PART: LES 7 REGLES DEL JOC

R-1: MULTIOPCIONSEl sisè sentit és la teva capacitat intuïtiva i has deconfiar en els teus instints. Has de potenciar la tevacuriositat per saber la realitat i has de confiar en elteu potencial (autoconfiança).

Per aconseguir els teus somnis has d'ampliarels teus models sobre el que és real i possible.

R-2: MULTIFACETEST'has de conèixer a tu mateix/a per saber qui ets. La

resposta la trobaràs al teu interior. Disposes de la ment conscient (l'intel·lecte) i el subconscient (el cor).Les qualitats que admires d'altres persones són talents potencials que tu mateix/a també tens.

R-3: MULTIPERSPECTIVESCada persona és un món. Com més perspectives tinguis d'altres persones, més oportunitats etpodran sorgir a la vida. Aprèn de les persones que t'envolten.

L'ordre per aconseguir els teus somnis és: ser, fer i rebre. Cada persona pot controlar el seuestat d'ànim. El teu estat interior el pots canviar per voluntat pròpia, amb el teu propi esforç.R-4: MULTIVIBRACIONSLes emocions t'assenyalen quin camí has de seguir. Abans de prendre una decisió, imagina't comet sentiràs quan ja l'hagis pres.

Quan aconsegueixis que la vibració de les teves emocions positives (autoconfiança i seguretat)sigui major que les negatives (pors i dubtes), llavors podràs fer realitat els teus somnis. Sobretot, hasde creure en tu mateix/a.

Els fracassos no existeixen, són experiències. Viu intensament, sense pors.

CULTURA [lectura

20_pDS

¡DESPIERTA YA!¿VIVES O SOBREVIVES?

de Mònica Fusté

Eva Martínez Escobosa

D

SARRIA 76 18/6/11 17:20 Página 20

CULTURA [lectura

pDS_21

R-5: MULTIFOCUSHas de centrar la teva aten-ció en el present, “aquí” i“ara”, i així t'alliberaràs deltemps. Fes únic cadamoment. Juga amb la tevament. Imagina't que ja hasaconseguit el que desitges.Fuig de tota negativitat,queixes i excuses i lamenta-cions. Les emocions negati-ves es contagien.

Els pensaments sónimpulsos creatius. El teufocus d'atenció és on posesla teva energia i temps. Cen-tra't en els teus somnis. Nopermetis que res ni ningú etfaci distreure, però has d'anarsense presses ni pauses.

R-6: MULTICANVISEl canvi és inevitable, ésfont de vida. Evolucionar voldir convertir-se en algú dife-rent. La vida és intel·ligèn-cia en acció. Confia en ella.L'univers et guia per acon-seguir els teus objectius. Lavida és per experimentar,gaudir, créixer i ascendir elteu nivell de consciència.Per comprendre, s'ha deconèixer els oposats.

La teva essència és lli-bertat, alegria, satisfacció,pau, harmonia i equilibriinterior.

R-7: MULTIFRONTERESEls teus somnis es fan rea-litat quan sents amor incon-

dicional per la vida i pelsaltres i vius sense pors.

Totes les personesd'èxit creen expectativesde rebre. Per rebre, s'ha demerèixer. Això s'ha d'acon-seguir amb esforç, quelcomnatural, i amaga la compen-sació en la satisfacció per-sonal.

2ª PART: LES 7ACTITUDS TRIOM-FADORES

Actitud 1: AMPLIA LA TEVAVISIÓ PERIFÈRICASer responsable significaacceptar el desafiament decrear la teva vida.Per créixer, s'ha de canviar.Pensa abans d'actuar. Creal'hàbit de contemplar deforma voluntària sense jut-jar. Utilitza la intuïció i elpensament racional.

És important queaprenguis a connectar-teamb l'univers (intuïció) i ainterpretar els seus missat-ges (raó).

Actitud 2: REIVENTA'T AMBUNA MARCA PERSONALHas de creure en tumateix/a i desenvolupar elsteus talents. Aquests estanrelacionats amb els teusinteressos i activitats querealitzes per plaer.

Quan més s'experi-menta, més s'aprèn i méses gaudeix de la vida. Des-cobreix què t'apassiona fer iconverteix-ho en la tevafeina. Prepara't per la novaera. Reiventa't. Escull quivols ser per crear la tevavida ideal. Converteix-te enel nou jo i disfruta'l.

Actitud 3: REESCRIU LA TEVAHISTÒRIASi estàs disposat/ada a fer elque faci falta i et proposesels teus objectius, tens l'èxitgarantit. Imagina't una situa-

ció pròspera en la teva vida.Tu ets la font de la tevariquesa. La vertadera riquesaresideix en el gaudi de viure.

Allunya't de personesque jutgen i critiquen, nete-ja la teva ment per connec-tar-te a la intel·ligència emo-cional. Els judicis i crítiquessón signes d'inseguretat.És una manca d'autoesti-ma. Val més no jutjar i aixínomés experimentes.

Actitud 4: AUTOSABOTATGE?NO, GRÀCIESPer alliberar-te de l'autoboi-cot, reconeix que tu ets el/laresponsable.

Quan el teu estat emo-cional sigui negatiu, rela-xa't. Crea l'hàbit d'observarsense reaccionar. Has d'as-sumir la responsabilitat delteu estat d'ànim. Si desit-ges ser el líder de la tevavida, has d'aprendre a con-viure amb la por. Una tècni-ca per vèncer la por, és cen-trar-se en l'amor. Fes el queet fa por. Experimenta-hoper potenciar la teva capaci-tat d'enfrontar-ho.

Envolta't de personespositives. I protegeix-te deles influències negatives depersones tòxiques. Aprèn asomriure. Emetràs vibra-cions positives a l'altra genti es crearà un efecte domi-nó.Actitud 5: CONCENTRA'T,ENFOCA I DISPARAEl teu poder resideix en elsteus pensaments, paraulesi accions. Les paraules etdonen pistes sobre el teusistema de creences ideterminen els teus com-portaments i actituds.

Observa rigorosamentla manera en què et parles atu mateix/a i als altres. Creaun vocabulari amb paraules iexpressions que et doninenergia.

T'has de sentir feliç i

satisfet/a en el moment pre-sent per aconseguir els teussomnis. El camí es crea pasa pas.

Actitud 6: CONSUMEIX EXPE-RIÈNCIES I NO BÉNSSi téns autoestima potsconfiar en el teu guia inte-rior, que sabrà cultivar l'har-monia entre l'intel·lecte i elcor.

Quan experimentes laincertesa significa que crei-xes. Viure és evolucionar is'ha d'experimentar el queés desconegut. Has de tenirla certesa que aconseguiràstot el que et proposis i aques-ta mentalitat et portarà cap al'èxit.

La recompensa de totprocés de canvi és el creixe-ment personal. Imagina'tque aconsegueixes el teusomni. La vida és com unjoc.

Actitud 7: QUÈ PUC APORTAR?Posa el teu talent al serveidels altres. Quan fas el queestimes, et sents satisfet/a,aconsegueixes la felicitat il'harmonia interior.

Agraeix les cosesbones en la teva vida. Enténles necessitats i desitjos deles persones i així seràscapaç de viure per unsomni. Crea l'hàbit d'oferirafecte de forma desinteres-sada i desenvolupa l'empa-tia.

Tria el teu camí, explo-ra el teu talent i crea't unobjectiu a la teva vida iactua amb entusiasme. Totsels teus somnis es podenfer realitat.

Aquest llibre ha tingutmolt d'èxit. Us el recomanoperquè dóna moltes pautesper poder fer realitat elsnostres objectius. És uncamí llarg, però amb moltesrecompenses.

Felicitats, Mònica! ■

SARRIA 76 18/6/11 17:20 Página 21

DSp22_

CULTURA [lectura

EL CENTENARI

(Lleida, 30 agost de 1910-

Sant Quirze de Safaja, des-

embre de 1942)

“Jo vull la pau,

però no l'oblit”

l centenari del nai-xement de MàriusTorres finalitzà el 30d'agost de 2010, i

amb aquest motiu, institucionscatalanes i entitats culturalsdiverses, especialment a Lleida,bressol de poeta, han celebratnombrosos actes d'homenatge:conferències, concerts, premis,obres teatrals, festivals de poesia,publicacions, itineraris literaris, mun-tatges escènics, recitals, exposicions,espectacles de dansa. També s'haneditat antologies poètiques1 i recullsen prosa2 que evidencien la seva face-ta de prosista i cronista lleidatà3,sense oblidar contes, traduccions depoetes europeus com Rilke, Valéry,Shakespeare, Byron, Pascoaes, Keats;l'epistolari (unes 500 cartes) mantin-gut amb la seva família, amb MercèFigueras, amb Carles Riba, i amb JoanSales, entre d'altres. Acaba de publi-car-se a París una traducció al francèsde la seva obra poètica (ja n'hi havia en

anglès i castellà). I el podem escoltarmusicat en les cançons d'amor aMahalta, de Lluís Llach, i en versió mésrecent Altres cançons a Mahalta, deXavier Monge Trio & Carme Canela.

Mai no és tard, però, per reivindi-car amb tota la justícia que li fou nega-da durant tants anys la figura d'aquestmític poeta que, com Salvat-Papasseiti Rosselló-Pòrcel, morí massa jove acausa de la mateixa malaltia, la tuber-culosi, epidèmia que pocs anys des-prés deixaria de ser mortal. Tots tresautors van eixamplar els horitzonslírics del país amb l'adopció de novessensibilitats, en el cas de Salvat-Papas-seit amb l'Avantguarda; Màrius Torres

amb el Simbolisme, iRosselló-Pòrcel, que vabarrejar ambdues pro-postes.

PERSONALITAT,

INFLUÈNCIES I TEMES

DE LA SEVA OBRA

“més m'estimo ser un

metge que fa versos

que un poeta que fa

receptes”

Màrius Torres era unapersona alegre i vital,malgrat les seves limita-cions físiques, com sol

passar amb algunes persones de feblesalut però amb gran fortalesa interior,o sia amb gran salut espiritual i unajoia molt fonda. Per a Pere Gimferreraquest fet atorga a la seva poesia unaintemporalitat i una universalitatexcepcionals i per això Carles Riba liadreçà unes paraules prou significati-ves: “Els poemes de Vostè són elsd'una solitud on Déu i la Seva acció i lesSeves criatures són presents. Capmàgia d'artista no pretén d'omplir-la nid'organitzar-la”.

L'adveniment de la Guerra Civil i laimmediata postguerra, amb l'exili demolts intel·lectuals catalans i la censu-

MÀRIUS TORRESUNA EXISTÈNCIA BREU

AMB UNA SENSIBILITAT INFINITA

Mireia Masó i Cerdà

(1) Ja disposem d'una ampliada edició en català, que acaba de publicar amb excel·lents fotografies i alguns manuscrits originals l'editorial llei-datana Pagès editors.(2) Pere Ballart i Jordi Julià, professors de l'UAB, responsables de dos dels tres volums amb què es clou l'efemèride: Les coses tal com són(Ed. A Contra Vent).(3) La Lleida de Màrius Torres, El Segre, 4/9/10, ed. La Clamor, de Margarida Prats, Jaume Barrull i Salvador Escudé.

E

SARRIA 76 18/6/11 17:20 Página 22

DS_23p

CULTURA [lectura

ra franquista, sumades a la prematuramort del poeta, van silenciar la sevaobra, ofegada per la gran llosa de l'o-blit. No va ser fins el 1947, gràcies aJoan Sales, que es publicà el volum“Poesies” Mèxic (Coyoacan), i tresanys més tard, el 1950, aparegué aCatalunya dins la prestigiosa col·lecció“Llibres de l'Óssa Menor”.

La situació personal de MàriusTorres, marcada per una malaltia quel'abocava irremissiblement a la mort ila descoratjadora situació col·lectiva -la Guerra Civil i la desfeta- accentuenla solitud del poeta i determinen elcaràcter reflexiu de la seva poesiaque, en paraules de Carles Riba, "bro-lla sempre des de la crisi". En l'obra deMàrius Torres, de gran rigor formal,contenció i musicalitat, el sofrimentpersonal corre paral·lel al patimentcol·lectiu de la Pàtria vençuda, “Pàtria,guarda'ns: -la terra no sabrà mai men-tir.” (La ciutat llunyana, 1939)

El poeta lleidatà compartia elgust per la musicalitat poètica ambRiba i Baudelaire, influència simbolis-ta, que pretenia transformar la realitatper la idea. La poesia pura que sorgíd'aquesta proposta simbolista suposa-va la independència de la realitat quo-tidiana i racional, però vàlida en simateixa sense el seu significat. Elmitjà per aconseguir-ho havia de serun llenguatge suggerent, rítmic i musi-

cal. De fet, la música(identificada amb lavida) era una de lesgrans passions deMàrius Torres, queextrapola als seus ver-sos plens de símbolsmusicals. La sinestè-sia o captació de sen-sacions a través desentits que no elscorresponen com“silenci obscur” (jun-tament amb els sím-bols i les metàfores oal·legories i les perso-nificacions), és la figu-ra retòrica que mésapareix en la seva obralírica. Els seus poemes

destil·len sobretot sensacions acústi-ques (musicals), visuals (colors de lanaturalesa, pintures), tàctils (escultu-res).

Els temes que desenvolupa engeneral: la solitud, l'amistat, l'amor, laconsciència del temps, la mort, latranscendència, la bellesa del món, imés en particular la música (Händel,Corelli), la naturalesa (“els núvols”), elpas del temps (“la pedra antiga”,“rellotge de sol”) o l'art en general (enpintura, "Taula prerafaelita" o "El diaclar", en escultura, “Venus”), la inda-gació filosoficomoral (“Pelegrins”, “laCiutat llunyana”); la creació literària(“El combat dels poetes”), apareixendesenvolupats amb una gran exigèn-cia formal que s'acull tant a la formaclàssica del sonet com a una àmpliagamma de provatures estròfiques,inclosa la tanka. La meditació sobre larealitat profunda de la vida humana(que tan breu pressentia) neix sovintdel record de la seva infantesa a Llei-da, envoltat dels seus, amarat de sen-timent i que té com a centre la Mort.Jordi Pàmies afirma que en la poesiade Màrius Torres hi ha una voluntatd'equilibri entre els records i l'espe-rança, tot i saber que la vida que liqueda és breu4. Per a Pàmies hi haquatre grans temes dins la seva obraque li donen coherència i unitat: La

bellesa del món, la nit, la mort i Déu. Iper a Carme Arnau, els temes mésimportants són la música i l'art engeneral, provinents del simbolisme.

BIOGRAFIA DE MÀRIUS TORRES

1910-1935

Nasqué a Lleida un 30 d'agost de1910 en el si d'una família benestant,cultivada i compromesa ideològica-ment amb el republicanisme catalanis-ta. El seu pare, Humbert Torres,metge fill de metge, fou alcalde deLleida, diputat del Parlament espanyoli vice-president del Parlament de Cata-lunya per ERC. La seva mare, MariaPereña, estudià magisteri i músicaperò mai no exercí. El seu avi maternera advocat i catedràtic de Literatura aLleida. Així doncs, la medicina fou laseva primera inclinació per tradiciófamiliar, i la poesia es convertí, arrande la seva “reclusió o exili interior” alsanatori, en la seva gran passió. La lla-vor poètica que duia dins la sevaànima va deixondir-se, paradoxalment,mercès al seu botxí, la malaltia de latuberculosi. Quan va acabar la carrerade Medicina, l'any 1933, féu un viatgeper França i Itàlia, països que el capti-varen, especialment la ciutat de Flo-rència. En tornant, exercí a Lleida coma metge internista. Són anys prolíficsen els quals escriu, a part de prosa(cròniques), el seu recull poètic mésimportant fins al moment, “Música deCambra i altres poemes” (1931-1934).L'any 1935, amb 25 anys, ingressà alsanatori de Puig d'Olena malalt irre-versible de tuberculosi, on moriria setanys després. L'estada en aquestsanatori afermà la seva vocació literà-ria com a poeta líric5.

1936-1938

Al sanatori, Màrius coneix Josep Saló,metge de l'establiment sanitari, ambqui comparteix una íntima amistat (foula persona que li agafà la mà en elmoment del traspàs). Coneix CarmeOliver i la Mercè Figueras gironina,també malalta de tuberculosi la qualesdevingué la gran i íntima amistat del

Màrius Torres i Mercè Figueras al Mas Blanc el 1942.

(4) Temes i símbols en la poesia de Màrius Torres, Jordi Pàmies, Catalònia, pàg. 40-41.(5) Carta a Carles Riba, datada el 14 de juliol del 1942: “si volgués resumir què m'han portat aquests quatre anys darrers, us diria que, d'unabanda, l'afermament de la meva vocació, la consciència que jo sóc essencialment aquesta cosa absurda: un poeta líric”.

SARRIA 76 18/6/11 17:20 Página 23

DSp24_

CULTURA [lectura

poeta, amb qui va compartir una rela-ció epistolar que Màrius encetà l'any1936. Ella és la Mahalta dels seuspoemes. Un amor platònic que duràset anys, amb les òbvies limitacionsfísiques: tot i que “no podem acostarles nostres vides calmes”, el seuamor es vessà en cançons i poemesinoblidables. Així mateix, al sanatoriconeix l'escriptor Joan Sales, que non'era pacient. S'escriuen cartes entreels anys 1936 i el 1941, una amistatbasada en aspectes literaris i intel·lec-tuals6. També va conèixer Maria Pla-nas, propietària i gerent del sanatori, iEsperança Figueras, que juntamentamb Mercè Figueras, germana d'Es-perança, esdevingueren les que elpoeta anomenà Les tres amigues.

Des del sanatori, durant el segontrimestre de 1936, Màrius col·laborà alperiòdic de la Joventut Republicana deLleida, L'Ideal, amb articles sobretemes polítics. Signava amb el pseu-dònim Gregori Sastre. L'any 1936 vacomençar un diari adreçat al seugermà Víctor, qui lluitava a favor de laRepública, testimoni de les impres-sions i sentiments que li provocà laGuerra Civil espanyola. Més endavant,va iniciar un altre diari amb ressenyes icomentaris de caire artístic, musical iliterari. El 1938 encetà una relació epis-tolar amb el seu admirat Carles Riba,interrompuda a causa de la guerra irepresa el 1942. El mestre Riba “la per-sona literàriament més docta d'aquestpaís” féu uns elogis de la seva poesia“que tallaven la respiració”.

1939 a 1942

És lògic suposar que tant la derrota delrègim republicà el 1939, així com l'inicide la Segona Guerra Mundial, hauriend'haver colpit la moral d'un jove feble,malalt, catalanista i demòcrata, al quall'exili l'havia allunyat de tot i tots.Màrius Torres, sense recursos econò-mics, pràcticament abandonat al sana-tori esperant el que com a metge jasabia, la imminent arribada del “Dolçàngel de la Mort”, no s'ensorrà comhauria estat el més normal: sempre iper damunt de tot servà una espurnad'esperança, diguem-ne metafísica,diguem-ne de desig de trascendència,palès a través de les paraules que bro-llen de les fonts més pregones de l'àni-ma, que són les que perduren i vencen

el temps i l'oblit. Com qualsevol “con-demnat a mort”, que se sap sensefutur, només amb un breu passat i unintens present, va escriure: “l'eternitatés un present que s'eixampla”.

L'any 1939 se li aplicà la Ley deResponsabilidades Políticas pels seusarticles de L'Ideal ( juliol-desembre de1936), i se li obrí un expedient que esresolgué el 1941 satisfactòriament. El1940 va agreujar-se la malaltia quepatia i va haver de romandre en repòsabsolut. El juliol de 1942 es traslladà alMas Blanc, on es realitzaven cada ves-pre activitats musicals i recitals poè-tics. Allí musicà alguns poemes de tro-badors provençals com Jaufré Raudel,i també Verlaine. El 29 de desembrede 1942, a les dues del migdia, moríMàrius Torres envoltat de les amistatsdel sanatori. Les seves últimes parau-les van ser “Pobre pare!”. Va serenterrar l'endemà al cementiri de SantQuirze de Safaja.

BREU COMENTARI DE TRES POE-

MES DE MÀRIUS TORRES

Escollir sempre és difícil quan sentsveritable passió pels elements en dis-cussió. De fet, mai no és una opciósincera ni completa, més aviat és arbi-trària i fruit de les circumstàncies:igual que no podem triar entre l'amorde dos fills ni entre dos amors que enscomplementen. Això és el que empassa amb els poemes de MàriusTorres, empeltats de tanta sensibilitat,

(6) “Cartes a Màrius Torres”, disponibles a Club Editor, 2007.

LAMPISTERIAJOSEP COMAS

Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

SARRIA 76 18/6/11 17:20 Página 24

DS_25p

CULTURA [lectura

1. Això és la joia (la vida)

1941

Això és la joia -ser un ocell, creuarun cel on la tempesta deixà una pau intensa.I això és la mort -tancar els ulls, escoltarel silenci de quan la música comença.

2. Dolç àngel de la Mort

1936

Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val que vinguis ara. Ara no temo gens el teu bes glacial, i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara de més enllà del gual. Dels sofriments passats tinc l'ànima madura per ben morir. Tot allò que he estimat únicament perdura en el meu cor, com una despulla de l'ahir, freda, de tan pura. Del llim d'aquesta terra amarada de plors el meu anhel es desarrela. Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç en una nau sense timó, ni rems, ni vela, ni llast de records! I tot el meu futur està sembrat de sal! Tinc peresa de viure demà encara. Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara, el dolor que m'espera em fa mal... I, gairebé, donaria per morir ara -morir per sempre !- una ànima immortal.

3. Cançó a Mahalta (l'amor)

1937

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels. Fem el mateix camí sota els mateixos cels. No podem acostar les nostres vides calmes: ens separa una terra de xiprers i de palmes. En els meandres, grocs de lliris, verds de pau, sento, com si em seguís, el teu batec suau i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga, de la font a la mar -la nostra pàtria antiga.

tan lírics i profunds iexpressius. L'obra d'a-quest poeta conté tantavitalitat i emocions (joia)i, no obstant, tanta con-tenció i resignació davantel seu fat que esborrona.En les seves circumstàn-cies terminals li haguésestat més senzill deixar-se endur per la imagina-ció sense traves que perles restriccions i el capte-niment amb què ho fa elnostre poeta. Perquè enrealitat Màrius Torres maino ens confessa lesseves emocions directa-ment, en primera perso-na; ho fa a través de sím-bols o metàfores; és ellector qui ha de fer l'es-forç intel·lectual perinterpretar-los (La ideasubstitueix la realitat enel simbolisme). D'aques-ta manera aconsegueixun equilibri formal, difici-líssim d'aconseguir quanhi ha tants sentiments iemocions que maldenper expressar-se, per ser,com un torrent impetuósque la mà humana inten-ta controlar amb resclo-ses. El valor de la poesiadel poeta lleidatà rau, peruna part, en l'apropiaciód'uns models extrets de

la tradició que ell fidelitzaperquè s'adiuen als seusinteressos, i d'altra part,perquè el seu cabal líricprové de seva gran forçainterior, fet que motllurala seva ingent dimensióhumana.

I com a mostra, pre-sento tres poemes:“Això és la joia”, que evi-dencia el seu vitalisme idefineix perfectamentl'esperança i la joia;“Dolç Àngel de la Mort”,el qual ens il·lustra laserenitat, la resignació ila maduresa davant elseu cruel esdevenidor endemanar a la Mort quese l'endugui per no patirmés (l'àngel és el missat-ger entre l'home i Déu); i“Cançó a Mahalta”, unarelació d'amor de setanys dedicada a la gironi-na Mercè Figueras, ambressons de Jorge Manri-que “nuestras vidas sonlos ríos que van a dar a lamar/ que es el morir”.Mahalta podria ser unaformulació trobadorescamoderna (midons, lameva alta) o bé la damastilnovista, feta de dis-tància (obligada), desig,admiració i amistat(Ballart i Julià, 2002). ■

SARRIA 76 18/6/11 17:20 Página 25

DSp26_

a pregunta no éscom ens com-portem a inter-net, com hi apa-reixem, com hi

creem, voluntàriament ono, volgudament o no, lanostra identitat digital... No,la pregunta és com somnosaltres respecte internet,quin és el nostre comporta-ment vers internet i les xar-xes socials. En altres parau-les, com vivim internet,com l'experimentem.

Tenint present que laweb 2.0 i les xarxes socialshan revolucionat, i revolu-cionen encara, internet i,per extensió, les nostresvides, hi ha qui s'ha dedicata estudiar i radiografiar elnostre comportament versaquest fenòmen. I és queels comportaments podenser múltiples i variats: desde la persona que encara esresisteix, fins i tot amb cer-tes dosis d'heroïcitat, aregistrar-se a Facebook, finsa qui, avui en dia, no podriapassar ni un sol dia senseconnectar-s'hi...

Fa uns anys l'empresaForrester Research(www.forrester.com) va ela-borar l'Escala de Forrester(http://www.forrester.com/empowered/tool_consu-mer.html), una escalasocioetnogràfica que classi-fica i defineix els comporta-ments que com a usuaristenim vers internet i les xar-xes socials. Més enllà delspercentatges que en cada

moment pugui haver-hi, elquè és rellevant és la pròpiadefinició d'aquests compor-taments, que en cap cas,val a dir-ho, volen ni prete-nen ser excloents.

Així doncs a l'Escalade Forrester hi trobem defi-nits aquests 6 comporta-ments:

• Creadors• Crítics• Col·leccionistes• Agregadors• Espectadors• InactiusEls creadors són perso-

nes que aporten contingutspropis a internet, bé sigui através de blocs o altres pàgi-nes web, que publiquen elsvídeos i altres materialsaudiovisuals que creen(música, podcast, presenta-cions, fotografies, etc) quecreen. Són generedors decontinguts i utilitzen leseines que internet els posa al'abast per a publicar-los.

Els crítics són perso-nes que sobretot opinensobre el què els altres publi-quen, bé sigui amb comen-taris a blocs, notícies i xar-xes socials, bé a través defòrums, de xats o d'enques-tes. No els preocupa tangenerar contingut comexpressar la seva opinió enbase al què d'altres hanpublicat.

Els col·leccionistes, oagregadors, són personesque desen, emmagatze-men i organitzen tota menade continguts a través de la

sindicació de continguts(RSS) i de les etiquetes.Són persones interessadespels continguts a la xarxa iels ordenen i classifiquenen lectors i agregadors decontinguts.

Els agregadors sónpersones que bàsicamentutilitzen les xarxes socials,que s'hi registren i mante-nen els seus perfils a lesxarxes socials, agreguen“amics” i/o seguidors i hiinteractuen. Són personesque han integrat les xarxessocials a les seves vides, ala seva manera de relacio-nar-se i comunicar-se.

Els observadors sónpersones que observen,miren, escolten i llegeixencontinguts aportats pelsaltres; llegeixen blocs ialtres pàgines webs, diaris irevistes, miren vídeos ifotos, escolten podcasts...

és encara el comportamentmés habitual a internet, eldel clàssic consumidor.

Els inactius, finalment,són persones que es mante-nen al marge d'internet i deles xarxes socials o que himostren molt poc interès.

I vosaltres, amb quincomportament us identifi-queu més?

Aquesta escala suposaun avançament respecte ala regla de la piràmide del90-9-1:- 90% d'audiència (consu-midors).- 9% d'editors (aporten con-tingut, però sempre a partirdel què han aportat els cre-adors).1% de creadors (els que veri-tablement generen el contin-gut a internet des de zero).

L'Escala de Forresteraporta una major complexi-tat en els comportaments iperfils... Tot i que si encomptes de fer servir amb-dues mesures a nivell globalles fem servir a nivell con-cret, d'un “site”, d'una pàgi-na web concreta, possible-ment la regla de la piràmidepiràmide del 90-9-1 s'ajustamolt més a la realitat.

Debats i polèmiques abanda, centrant-nos de nouen l'Escala de Forrester, elsseus indicadors, que comhem dit no són excloents,ens ajuden a dibuixar esce-naris i realitats i, fins i tot, aveure'n la seva evolució.Fent un salt enrere en eltemps, situant-nos per

Roger Casero Gumbau . www.rogercasero.cat

L

espai 2.0COM ENS COMPORTEM RESPECTEINTERNET?

SARRIA 76 18/6/11 17:20 Página 26

DS_27p

exemple fa tan sols 8 o 10anys, la majoria podríemdefinir-nos com entreobservadors i inactius, és adir, consumidors poc habi-tuals d'internet. La fotogra-fia seria si fa o no fa la de laregla del 90-9-1... Amb l'e-closió de les xarxes socials ide la web 2.0 la realitat hacanviat molt en molt pocsanys. De fet arrel d'aquestatransformació tecnològica isocial han sorgit neologis-mes com el terme “prosu-midor”, fruit de la unió deproductor de continguts,paper fins no fa tant quasiexclusiu de tècnics i espe-cialistes informàtics i deconsumidor, doncs d'untemps ençà, des de fa pocmés de 5 anys, aquests dosrols, el de productor i gene-rador de continguts i el deconsumidor, poden sercoincidents en moltes per-sones.

Aquests comporta-ments, aquests rols, es

donen de manera diferen-ciada segons els països,doncs la vivència de la cul-tura d'internet i les xarxessocials també és diferent anivell de països i continents.L'escala de Forester tambépermet segregar els % percada un d'aquests compor-taments per edats i gènere.Aquests en són alguns delsexemples:

Internet i les xarxessocials revolucionen el móni les nostres vides, vulguemo no; som nosaltres, però,cada un de nosaltres, qui hade decidir en quin grau i dequina manera. Però comen-

ça a ser gratuïta, cada vega-da més, aquesta pregunta:podem viure'n al marge?Potser el que ens hem depreguntar és de quinamanera volem conviure-hi...

Podem començar per pren-dre consciència sobre quincomportament tenim versinternet i, sí, quin comporta-ment tenim a internet, peròaixò ja és una altra història! ■

AUTOESCOLAGIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: info@autoescolaapsa.comwww.autoescolaapsa.com

SARRIA 76 18/6/11 17:20 Página 27

DSp28_

DOSSIER D’HISTÒRIA

Les excavacionsarqueològiques a lavil·la romana delPla de l'Horta arri-ben enguany a la

quarta campanya, i amb ella fina-litza el projecte actual, articulat através d'un conveni de col·labo-ració signat entre la Universitatde Girona, la Diputació i l'Ajunta-

ment de Sarrià de Ter. Tot i que laintenció de totes les parts és con-tinuar amb els treballs, cercantnoves formes de col·laboració osimplement ampliant les actuals,és un bon moment per presentarels resultats científics d'aquestsanys de treball.

DESCRIPCIÓ GENERAL DE L'E-

DIFICI

La part coneguda de la vil·la delPla de l'Horta correspon essen-

cialment a una edificació com-pacta i d'aspecte unitari, tot ique, com veurem, aquesta imat-ge és parcialment falsa, fruit dela visió d'un moment concret dela història de l'assentament.

L'edificació se situava a lavessant d'un turó, amb unimportant desnivell oest- est.Aquest desnivell té el seu reflexen la conservació de les dife-rents estructures, en molt millorestat a la banda occidental que al'extrem de llevant. Però també

LA VIL·LA DEL PLA DE L'HORTAEVOLUCIÓ D’UNA GRAN VIL·LASUBURBANA D’ÈPOCA ROMANA1

Vista del pati i les principals cambres de la banda nord des de migdia

Lluís Palahí Grimal2

EVOLUCIÓ D'UNA GRAN

VIL·LA SUBURBANA D'ÈPO-

CA ROMANA

SARRIA 76 18/6/11 17:20 Página 28

DS_29p

DOSSIER D’HISTÒRIA [La vil·la del Pla de l’Horta

devia tenir la seva importància enèpoca antiga, ja que en determinatsmoments l'edifici va presentar unaestructuració parcialment esglaonada.

L'edifici s'estructura al llarg degran part de la seva història al voltantd'un pati, un fals peristil3. A tramunta-na i llevant d'aquest pati es disposarantot un seguit d'estances, generalmentgrans, amb paviments de qualitat,cosa que fa pensar en sales d'aparat ien una zona d'esbarjo. Per contra, elpati apareix tancat per sengles murscecs a l'oest i sud i més enllà d'a-quests límits semblen situar-se espaissecundaris o de servei.

Pel que fa als materials empratsper bastir l'edifici, aquests són un delsprincipals elements disponibles, ara perara, per establir-ne les diverses fases,ja que van variant al llarg del temps.

L'edifici original està construïtamb sòcols de pedres lligades ambfang, amb un arrebossat exterior, desenzill color blanc, i devien presentarun alçat de tovot. Els paviments loca-litzats fins ara són de terra piconada.

En època augustal (a cavall entreels s. I aC i I dC), el material canviaradicalment i la majoria de murs sónbastits en opus caementicium, men-tre que els paviments són sempresòlids, generalment d'opus signinum,i en alguns casos arriben a un alt nivellde riquesa al crear decoracions geo-mètriques amb l'ajuda de tessel·les opetites plaques de marbre (opus secti-le). També a partir d'aquest momentels murs es començaran a decoraramb estucs, dels quals en queden tra-ces in situ, als quals cal afegir els frag-ments recuperats en l'estratigrafia.

El següent gran canvi cal situar-loen època severiana (principis del s. IIIdC) quan tot un seguit de cambres esreformen emprant com a material elrajol (opus testaceum) i molts delsespais es tornen a pavimentar ambopus tessellatum, generalment poli-croms.

Tot plegat dóna a l'edifici al llargde tota la seva història un aspectesòlid i luxós.

Les remodelacions baix impe-

rials, almenys en el sector excavat,com veurem, se centren sobretot enremodelacions i reparacions de petitabast, sense grans reformes globals.

L'evolució de l'edifici

LA FASE REPUBLICANA

Els orígens de la vil·la del Pla de l'Hor-ta cal situar-los a mitjans del s. I a C.La seva construcció cal relacionar-ladirectament amb la fundació de la ciu-tat de Gerunda (que té lloc entre el 80-70 aC) i la conseqüent repartició delots de terres del seu territorium.

D'aquest primer edifici en conei-xem diversos murs i estructures, lamajoria dels quals foren aprofitats coma fonamentació de construccions pos-teriors. Es tracta de murs de pedrescarejades exteriorment, conformantfilades, lligades amb fang i arrebossa-des exteriorment amb morter blanc.Les parts conegudes dibuixen partd'un edifici amb cambres de gransdimensions (entre vint-i-cinc i quarantametres quadrats), de formes regulars ique presentaven ja les mateixesorientacions que tindrà la vil·la al llargde tota la seva història, seguint grossomodo els punts cardinals.

Pel que fa a les pavimentacions,totes les conegudes fins ara són deterra piconada, però aquestes sola-ment s'han pogut excavar a dues deles sales localitzades.

Dels espais coneguts solamentun ho ha estat de forma pràcticamentcompleta. Aquesta cambra, situadasota l'A54, presenta les característi-ques bàsiques que acabem de des-criure. Disposava d'una porta a labanda de migdia i d'una llar a l'anglesud-oest de l'estança, molt a prop dela porta. La cambra va ser modificadapocs anys després en una remodela-ció que sembla que es va limitar a unaelevació del nivell de circulació i queva comportar al mateix temps unaelevació de la mateixa llar i una modi-ficació del llindar de la porta.

Mur d'època republicana de l'àmbit 5. S'aprecia una porta tapiada al centre i com el mur vaser aprofitat de fonamentació d'una estructura posterior.

(1) Treballs inclosos al projecte ministerial “Del oppidum a la ciuitas.II. Análisis de un proceso histórico en el nordeste peninsular (El periodo altoimperial)(2) Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona(3) Els peristils són patis envoltats per pòrtics a tot el seu entorn. En el cas del Pla de l'Horta solament hi ha porticats a tres bandes, estantabsent al costat sud.(4) Veure el plànol adjunt amb la numeració dels diferents espais.

SARRIA 76 18/6/11 17:20 Página 29

A migdia d'aquesta cambra esconserven traces de dues cambresmés, arrenglerades, configurant elque segurament era la façana orientalde l'edifici. A una de les cambressituades a migdia (sota l'A1) s'ha loca-litzat part d'una canalització est-oestque segurament recollia les aigües del'edifici i les conduïa a l'exterior.

Coneixem molt pitjor la resta del'edificació situada sota espais que enfases posteriors es varen dotar depavimentacions que de moment nohan estat aixecades (i moltes de lesquals no ho podran ser al tractar-se demosaics o opus sectile).

Sí que tenim indicis, però, de l'e-xistència d'una altra menad'instal·lacions. A l'extrem occidentalde l'edifici (A18) s'ha localitzat unnivell compost de fragments de doliaei d'altres grans gerres i de l'encaix cir-cular d'un dolium. Aquests elements,esclafats durant el procés de terraple-nament del sector de la gran faseaugustal de l'edifici, són de dolia que

cal relacionar amb la pars rustica d'a-questa primera vil·la republicana.

EL NOU EDIFICI AUGUSTAL

En època augustal, com en tantesaltres vil·les del territorium no sola-ment de Gerunda sinó pràcticamentde tota la península ibèrica, la vil·la vapatir una transformació radical, creantpràcticament una nova edificació. Enel cas del Pla de l'Horta, però, la cons-trucció del nou edifici es va realitzaraprofitant les línies mestres marcadesper la vil·la republicana. No solamentocupa el mateix espai i conserva elsmateixos eixos constructius i orienta-ció general, sinó que són molts elsmurs de l'edifici republicà que esvaren aprofitar com a fonament de lesnoves estructures, i qui sap si fins i toten alçat. Aquest darrer punt no es potasseverar, ja que tots els murs recupe-rats ho són a nivell de pavimentació,però precisament el fet que algunsdels nous sols entreguin contra

aquests vells murs fa pensar que enun primer moment es conservéstambé el seu alçat, sempre eliminat enfases i reformes posteriors. Curiosa-ment en els murs que podríem consi-derar “envans” no hi ha traces de mor-ter que indiquin una reconstrucció delmur, mentre que en els murs mestres,especialment a les façanes, el murrepublicà s'usa clarament com a fona-ment i es reforça amb un nou para-ment en alçat d'opus caementicium.

La principal novetat del nou edifi-ci ve determinada per la utilització deforma massiva d'un nou sistema cons-tructiu. Així, si l'edifici republicà erabastit amb sòcols de pedra lligats ambfang, el nou es va construir completa-ment emprant com a sòcol el morter,l'opus caementicium.

Sembla que en aquestsmoments es va definir la forma gene-ral de l'edifici i aquest, si bé es vamodificar, a vegades de forma impor-tant, mai va passar per una novareconstrucció quasi total com la queens ocupa. Cal assenyalar que tot ique parlem sempre de fase augustal,alguns dels nivells que s'hi relacionenhan proporcionat materials lleumentposteriors, que podríem considerartiberians i que cal relacionar amb lallarga duració d'una obra ambiciosa.De fet aquesta llarga duració de lesobres explicaria també en part el rea-profitament d'algunes estructuresanteriors, ja que això permetria unaconvivència entre les obres i l'habitabi-litat de la casa. És a dir, la casa nos'enderrocaria i es començaria dezero, sinó que el nou edifici aniria crei-xent a l'entorn de la casa precedent, ala qual aniria modificant paulatina-ment, si bé dins una planificació globali unitària.

Tot i que en tenim una visió par-cial, ja que moltes de les cambres iespais varen ser modificats i refor-mats en fases posteriors, i que enalguns espais encara manquen son-deigs per realitzar (i que hauran de cla-rificar algunes qüestions), ens podemfer una certa idea de com era l'edificiaugustal.

Les restes conegudes correspo-nen a mitja dotzena d'estances a les

DSp30_

DOSSIER D’HISTÒRIA [La vil·la del Pla de l’Horta

Planta general de la vil·la amb indicació dels àmbits descrits al text

SARRIA 76 18/6/11 17:20 Página 30

DS_31p

DOSSIER D’HISTÒRIA [La vil·la del Pla de l’Horta

quals cal afegir alguns elements dis-persos de més difícil interpretació.

Una de les primeres qüestionsque cal valorar és el nivell de luxe demoltes de les seves pavimentacions.Tot i que la majoria de cambres esta-ven pavimentades amb opus signi-num, tot sovint aquest anava acom-panyat d'emblemes en opus sectile ode tessel·les configurant decoracionsgeomètriques. Tots aquests pavi-ments tenen en comú el seu estil defortes reminiscències itàliques.

A la banda de llevant de l'edificies conserven part d'almenys duesestances (A1 i 5). Ambdues aprofitentot un seguit de murs republicans coma límits. Així l'A5 sembla aprofitar elsvells murs nord i sud, si bé amb unsalçats nous. Menys clars són els límitsest i oest, ja que els que actualmentlimiten aquest espai són obra de refor-mes posteriors.

A migdia d'aquest espai se situauna altra cambra de forma quadrangu-lar que ocupava part dels A4 i 1. Coma murs nord, sud i est aprofitavaestructures d'època republicana. Percontra, el mur occidental és nou, com-pletament bastit en opus caementi-cium. El paviment de la cambra sola-ment es conserva dins l'A4 i estàconstituït per un opus signinum deco-rat amb tessel·les i amb un opus sec-tile a la part central, com un granemblema. Pel que fa a la decoració, lazona exterior del paviment està orna-mentada amb petites tessel·les blan-ques disposades de forma aparent-ment aleatòria. La resta de la superfí-cie està decorada amb granstessel·les blanques disposades a dis-tàncies regulars formant filades. L'em-blema central, en opus sectile de pla-ques blanques i negres, està emmar-cat per una faixa de plaques rectangu-lars, mentre que la catifa central estàcomposta per una retícula de quadratsamb diferents decoracions geomètri-ques fetes sempre emprant combina-cions de plaques quadrades i altres detriangulars.

El més peculiar d'aquesta estan-ça, però, se situa a la banda occiden-tal, completament ocupada per unaestructura enfonsada respecte al pavi-ment, emmarcada per uns murets demorter i que configura una mena degraella, amb tot un seguit de muretstransversals. La seva alçada és escas-sa, poc més de 20 cm, i anava pavi-mentada amb tegulae disposadesinvertides. Aquesta estructura seseparava del paviment per un graóconstruït amb rierencs i blocs depedra, assentats sobre un petit pavi-ment de còdols. Desconeixem la fun-ció d'aquest element, però creiemque ha de relacionar-se amb activitatsornamentals o lúdiques, potser vincu-lades amb l'aigua.

Pel que fa al sector situat a lle-vant d'aquests dos espais, semblaprobable l'existència d'un porticat. Aixího indicaria la troballa a l'A6 d'un pavi-

ment d'opus signinum que marca unlleu esglaó al damunt d'un mur, al qualcobreix. Aquest graó podria marcar eldesnivell entre l'interior del porticat iel sector del pati. Desconeixem coms'estructuraria el sector a migdia del'A4-1, però cal tenir present que elmur oriental que actualment tancal'A2 presenta importants diferènciesamb els de l'entorn. Allà on els para-ments que se li recolzen, o que fins itot el cobreixen, apareixen com a cla-res fonamentacions, amb paramentsmolt irregulars, aquest mur es presen-ta amb un parament molt polit, arre-bossat. A més, a la part baixa del mures conserva l'arrencament d'un pavi-ment d'opus signinum, que se situa auna cota molt més baixa que la restade sols de la casa. Tot això fa pensaren l'existència en aquesta zona d'undipòsit5, posteriorment destruït perbastir l'A26.

Principals fases evolutives de l'edifici. En gris clar els paviments decorats, i en gris fosc elspaviments d'opus signinum

(5) Atès que la cambra veïna A13 va disposar d'hipocaust en algun moment de la seva existència, també es podria pensar en una banyera lliga-da a uns petits banys, però el desnivell entre ambdós elements (superior al metre) ens sembla massa elevada, sobretot atenent al fet que nohi ha cap traça de l'existència d'escales d'accés.(6) Aquest àmbit va ser completament excavat l'any 1971. Malauradament, quan es va començar a redactar el diari aquest espai ja pràcticaments'havia acabat d'excavar i no hi ha cap referència ni al paviment ni a l'existència de restes de cap àmbit o estructura preexistent.

SARRIA 76 18/6/11 17:21 Página 31

32_pDS

A l'oest de l'A9-5 se situa un altredels espais queconeixem de formamés o menys com-pleta. A cavall entreels A15 i 8 se situauna gran estançaquadrangular que uncop més aprofita unmur d'època republi-cana com a límitoccidental7. La restadels murs són d'opuscaementicium i majo-ritàriament forenemprats com a fona-mentació de novesestances construïdesamb opustestaceum, a excep-ció del mur occiden-tal L'estança anavapavimentada amb unopus signinum a laseva meitat septen-trional, mentre que la meitat de mig-dia era ocupada per un opus sectilepolicrom, de decoració geomètrica, enel qual s'han emprat marbres d'impor-tació de bona qualitat. El camp estàdividit en espais quadrats, i la decora-ció es realitza combinant fragmentsquadrats i triangulars.

La cambra estava presidida a labanda nord per un gran absis ultrapas-sat. Aquest disposava a la seva bandaoccidental d'un praefurnium i estavadotat d'un sistema de calefacció sub-terrània, un hipocaust. Tot i que no espot descartar que l'hipocaust fos unelement posterior, la disposició del'absis respecte a la sala (perfecta-ment centrat) i el fet que la boca delpraefurnium estigui ben integrada enl'obra general, fa pensar que es tractad'una obra unitària d'època augustal, opoc posterior. La funcionalitat de lasala com a espai de representaciósembla prou clara, tot i que sobta perla presència de l'hipocaust solament al'absis. Per contra, la diferenciació enel paviment (signinum-sectile) cal rela-cionar-la amb la presència de mobiliari

en la zona de l'opus signinum, mentreque la zona del sectile seria un espai depas, visible en tot moment. Probable-ment cal situar un dels accessos a labanda oest. En el poc tram del mur d'a-questa banda que es va poder excavares varen identificar part de dos blocsde sorrenca, material usualmentemprat a la vil·la per les obertures.

Entre aquest espai i l'A9-5 sesituaria una cambra de dimensionsmolt menors, de la qual solamentconeixem el seu paviment, d'opus sig-ninum.

Davant d'aquest espai, al sud, sesituava probablement un porticat delqual desconeixem les dimensionsexactes (A4). Aquest espai estavapavimentat amb un opus signinumdecorat amb tessel·les negres queconfiguren una orla exterior de triplefilet i un camp de rombes entrellaçats.Per migdia aquest paviment entregacontra un muret, d'escassa amplada,de fragments de teules i rierencs lli-gats amb morter i amb un bloc desorrenca inserit. Aquest bloc podiasuportar una petita columna o pilar delporticat, tot i que no se n'ha localitzat

cap més, almenys en aquest para-ment. El problema és que aquest pavi-ment se situa sota un mosaic i no elconeixem en tota la seva extensió. Toti això sí que sembla clar que el passa-dís era més ample que el conservatactualment, ja que la vora del camp detriple filet, que marcaria el límit de ladecoració, no s'aprecia a la bandanord.

D'aquí cap a migdia desconei-xem com s'estructuraria l'edifici. L'e-xistència del porticat fa pensar en l'e-xistència ja en aquells moments d'unespai obert, però poc més en podemdir, ja que sembla que la construcciódel nimfeu caldria situar-la en una faseposterior, lligada a la modificació del'A1 i a la construcció de la canalitzacióque travessa els A1,4 i 5..

De com s'estructuraria la zona alnord de l'A-15 i de l'A9 en sabem demoment poca cosa, al tractar-se d'unsector encara en excavació. Tot i això,hi ha indicis interessants. Per comen-çar, és clar que l'A7 no existia tal comel podem apreciar actualment i persota del mur de migdia d'aquest àmbites conserven traces d'un paviment de

DOSSIER D’HISTÒRIA [La vil·la del Pla de l’Horta

Vista del passadís A4, amb les restes de l'opus sectile de la cambra augustal (A1-4)

(7) A la banda nord, el mur conserva una estructura quadrangular feta amb opus caementicium. Aquest ús del morter en un espai tan claramentdefinit fa pensar en una raó molt concreta, que se'ns escapa al no poder apreciar completa la cambra.

SARRIA 76 18/6/11 17:21 Página 32

DOSSIER D’HISTÒRIA [La vil·la del Pla de l’Horta

DS_33p

signinum amb un emblema de petitestessel·les de mosaic en blanc i negre8.Tot i que aquest paviment es va des-truir al construir l'A7 i que no dispo-sem de dades estratigràfiques fiables,creiem que caldria situar-lo en aquestafase, sobretot atenent al fet que és enaquest moment quan trobem tot unconjunt de paviments que combinenl'opus signinum amb d'altres mate-rials nobles per crear les decoracions.El que ens dibuixa aquest paviment ésla prolongació de l'edifici en direcciónord, almenys en aquesta fase inicial.

A l'extrem occidental es conser-ven actualment tot un seguit de dipò-sits que pertanyen a fases posteriors.Però aquestes estructures s'assentenal damunt d'elements anteriors. El fetque els elements superiors s'assentinsolament de forma parcial sobre altresmurs, demostra que no es tracta defonamentacions. A més, un d'aquestsmurs inferiors anava revestit exterior-ment amb una capa, de poc gruix, d'o-pus signinum, innecessari en un fona-ment.. Pensem que podria tractar-sede tot un seguit de dipòsits que repro-duirien la mateixa funció que poste-

riorment assumiran els actualmentconservats, com veurem. Cal recordarque la vil·la disposava d'un aqüeductesoterrat que arribava al complex pelsud-oest. Per tant, aquests dos ele-ments podrien formar part d'un primersistema de dipòsits consecutius (moltmés petit el de migdia) destinats a laneteja i purificació de l'aigua seguintun sistema de decantació. És cert,però, que amb les escasses restesvisibles d'aquesta primera fase, unainterpretació diferent també seria pos-sible (una estança amb una font o picaa l'exterior?).

A migdia d'aquests elements, enl'espai que anteriorment ocupava elmagatzem de dolies, s'hi han localitzatles restes d'una estructura quadrangu-lar, molt malmesa per moviments deterres posteriors, i dos basaments depedra sorrenca alineats de nord a sud.Aquests basaments de forma tronco-cònica, força matussers, semblencorrespondre al basament d'algunpilar o columna que potser caldriaassociar a un porticat que cobria l'es-tructura quadrangular suara esmenta-da. Aquesta estructura de la qual sola-

ment es conserva l'an-gle nord-oest i part delretall de la banda nord,sembla anar directa-ment relacionada ambel suposat dipòsit des-crit més amunt. Podrí-em plantejar la possibi-litat que aquestaestructura quadrangu-lar fos una bassa, eldarrer dipòsit on s'acu-mulava l'aigua i que lescolumnes formin partd'un petit porxo desti-nat a cobrir i protegiraquest element.

L'ÈPOCA

JULI CLÀUDIA

Dins aquesta fase,situada a les dècadescentrals del s. I dC,hem situat tot unseguit de reformes,

algunes de les quals podrien ser pos-teriors, però no disposem de dadesestratigràfiques fiables. Es tracta detot un conjunt de reformes que sem-blen destinades sobretot a la creaciód'un espai d'esbarjo amb un pati pre-sidit per un nimfeu monumental.Aquesta obra va implicar la construc-ció d'una canalització per conduir lesaigües que sortien del nimfeu. Peraltra banda també va significar unacerta remodelació dels àmbits de l'en-torn, que cada cop més giraran al vol-tant d'aquest element central.

Com hem comentat, la construc-ció del nimfeu va implicar, de retruc, lad'una llarga canalització que travessa-va de sud a nord els A1, 4 i 5 i 7. Laconstrucció de la nova canal va impli-car la destrucció de l'estructura quefins llavors ocupava la banda occiden-tal de l'A1-4. Aquest sector es vacobrir amb un opus signinum, similaral de la resta de l'estança, si bé enaquest tram no continuava la decora-ció amb tessel·les d'aquell.

La construcció d'aquests ele-ments sembla que també va implicar

Vista general de la zona oest de la vil·la. Al centre el conjunt de dipòsits de decantació, situats al damunt d'estruc-tures anteriors. En primer pla restes del magatzem de dolies republicà.

(8) La campanya del 2011 està aportant interessants elements relacionats amb la fase augustal de tot aquest sector i que presentarem en unproper escrit un cop acabats els treballs.

SARRIA 76 18/6/11 17:21 Página 33

DSp34_

DOSSIER D’HISTÒRIA [La vil·la del Pla de l’Horta

canvis en la configuració de la cambra.El nou paviment d'opus signinumcobria parcialment el mur que fins araconstituïa el límit de migdia de la sala.Atès que cap altra mur es troba al sec-tor, hem de pensar en una cambra degrans dimensions, allargassada, queocuparia la totalitat de l'espai que tan-caria per llevant el pati A11. Val a dirque desconeixem si es va ampliarl'emblema de sectile per compensaraquesta nova configuració, atès quetota la zona central de la cambra A1estava ja excavada abans dels nostrestreballs i cap referència hi ha als diarisd'excavació a elements sumptuarisrelacionats amb aquest paviment9.

El que sí sembla que es va refor-mar de forma radical és l'A5, amb laconstrucció dels límits actuals, asso-lint una configuració que ja no es tor-naria a modificar. Creiem que és aixíatenent a la seva relació amb la cana-

lització, però no es pot descartar quesigui una reforma que calgui situar enèpoca severiana, un segle més tarddel moment que ens ocupa..

Pel que fa al pati, cal recordar quedesconeixem quins elements podienexistir ja en la fase precedent, però síque sembla clar que és en aquestsmoments quan es construeix el nim-feu, que en el fons esdevé l'elementestructurador de tot el seu entorn.

Aquest nimfeu estava compostper dos estructures quadrangulars,flanquejant dos cossos hemisfèricsunits per un tram longitudinal. Origi-nalment l'estructura era simètrica. Elpassadís A3 no existia en aquestsmoments i el pati estava flanquejatper ambulacres solament per la bandanord. La banda occidental del paticreiem que en aquests momentsanava tancada per un mur, que poste-riorment es remodelaria quan es cons-

truís l'A16, l'ambulacre occidental. Pelque fa al paviment del pati, segura-ment era de terra, almenys en aques-ta fase, ja que la col·locació de l'opussigninum cal relacionar-la amb laremodelació del nimfeu realitzada enèpoca severiana, com veurem.

La construcció del nimfeu va impli-car l'elevació d'un muret que tanquésaquest espai per migdia i que actuariade rerefons, de decorat que limitésvisualment al nimfeu i els elementsdecoratius que l'acompanyaven (escul-tures, jocs d'aigua...)

FASE SEVERIANA

De finals del s.II o principis del s.III ésla segona gran remodelació de l'edifi-ci. Es tracta de tot un seguit de canvisque deriven d'una nova concepciódels espais, donant una major impor-tància encara al pati i proporcionant

Vista general del pati i les cambres de tramuntana des de la banda est

(9)El diari sí que parla de la troballa d'un paviment de signinum que varen destruir. Podria ser que succeís com a l'A8, on bona part del sectilehavia desaparegut i solament es conservaven les empremtes i que aquest fet fos obviat (¿?). Tampoc cal oblidar que quan es comença a redac-tar el diari, els A1 i 2 ja estaven en plena excavació i es poden haver perdut algunes informacions.

SARRIA 76 18/6/11 17:21 Página 34

DOSSIER D’HISTÒRIA [La vil·la del Pla de l’Horta

d'una major riquesa i ostentació elsdiferents àmbits. D'aquest momentés la configuració final de molts delsespais i cambres localitzats.

El primer canvi de concepte deri-va de l'obertura de l'edifici cap a lle-vant, La façana oriental es va remode-lar, obrint un passadís que comunicavadirectament el pati del nimfeu amb unsegon espai obert que se situava a lle-vant, fora de la zona excavada. Aquestpassadís, A4, era el resultat de per-llongar cap a l'est l'antic porticat quepresidia el pati. Per construir aquestpassadís que es va pavimentar ambun opus tessellatum es va escapçarl'antiga habitació A1-4.

La cambra A1 adquireix la sevaconfiguració definitiva. Aquesta cam-bra es va dotar d'una porta a la bandaoest i es va pavimentar amb un opustessellatum policrom. També d'aquestmoment és la configuració final del'A2, un espai del qual sabem pocacosa més enllà que en aquestsmoments també es va pavimentaramb opus tessellatum10. Aquestaestança és important de cara a la inter-pretació global, ja que se situa perdarrera del pati A11 i per tant cal rela-cionar-la amb d'altres elements situatsa llevant o migdia, fora de la zonaexcavada. Sembla que la cambra teniauna porta que la comunicava ambl'A1, mentre que no resulta tan clara laseva relació amb l'A13

Pel que fa a aquest darrer espai,no n'hem fet pràcticament esment, jaque és un sector molt destruït per lesobres dels anys setanta i poca cosa ensabem més enllà del fet que estavadotat d'un hipocaust. Atès que el seulímit nord sembla la prolongació dellímit sud de l'A1, caldria situar la sevaconstrucció en la fase anterior. Encanvi sí que podem datar en èpocaseveriana la construcció de l'A6. L'an-tic espai del porticat va ser comparti-mentat amb una estança de reduïdesdimensions, allargassada si atenem ales planimetries dels anys setanta,pavimentada amb un sol d'opus signi-num i que es comunicava amb l'A1.

De fet, a l'espai on se situava el llindarde la porta encara s'hi conservavenalgunes tessel·les in situ de la catifaque ornamentava aquest pas. Atenenta la disposició i forma d'aquest àmbit,pensem que podria tractar-se d'uncubiculum, un espai de descans sovintassociat a les grans sales d'aparat oals triclinia.

Pel que fa al pati, és en aquestsmoments que cal situar la creació delsambulacres laterals A3 i 16. Per cons-truir el primer, que es va pavimentartambé amb un sòl de mosaic, va sernecessari escapçar el nimfeu. Permantenir una falsa aparença de sime-tria, especialment si es mirava des delnord, es va afegir al final est del mateixun nou cos quadrangular que actuésde contrapès visual amb l'existent a labanda oest. També es va modificar elmur de tanca situat a migdia, segura-ment afegint un nou tram que tanquéspel sud l'A3. El nimfeu es va repavi-mentar interiorment i exteriorment enopus signinum fins a cobrir tota lasuperfície interior del pati.

Tot el sector de tramuntana va serremodelat. A tocar l'A5, es va construirun passadís nou (A9), més estret quel'existent anteriorment, amb l'objectiude mantenir la comunicació amb elsespais situats a tramuntana.

Els antics espais existents esvaren remodelar, construint un nouperímetre d'opus testaceum, queexteriorment sembla aprofitar algunsdels murs preexistents, però queamplia cap a l'oest l'espai edificat,sobretot per mantenir l'alineació res-pecte al nou límit occidental del pati.Aquesta remodelació va crear duesestances pràcticament bessones endimensions (A15 i A8-10), intercomu-nicades entre elles i amb el porticat demigdia, i pavimentades amb senglesmosaics policroms de decoració geo-mètrica.

La primera conseqüència d'a-questa remodelació va ser que l'anticabsis es va integrar a l'A15, amb unaobertura menor a l'existent abans i enuna situació clarament desplaçada

respecte a l'eix de l'estança: Tot i aixòes va mantenir en ús i amb el mateixhipocaust, ja que es va construir unanova sala pel praefurnium. Aquestaestança era bastida amb una petitavolta d'opus caementicium i una por-tella a la banda nord.

L'altra curiositat d'aquestes duessales és que les portes que les comu-niquen amb el pati són de petitesdimensions. La de l'A15 se situa al'angle sud-oest de la sala, davant perdavant de l'ambulacre A16. Tambéapareix desplaçat cap a l'est la portade l'A8-15. En aquest cas es conser-ven els dos blocs de sorrenca queconfiguraven el llindar..

Ja hem comentat que a l'extremsud-oest del pati, per fora, es va cons-truir una sala quadrangular (A22).Aquest espai, pavimentat en opus sig-ninum presentava un desguàs a l'an-gle sud-est i pensem que cal conside-rar-la un espai de servei relacionatamb el funcionament del nimfeu i elspossibles jocs d'aigua inherents almateix.

ELS CANVIS DEL S. III DC

Al llarg del s. III dC, solament apre-ciem una reforma en el conjunt de l'e-difici, i aquesta afecta el sector occi-dental. A les dècades centrals del s. IIIdC, el nivell de circulació de tota lazona va ser elevat de forma moltimportant. Els murs occidentals del'A15 i del pati es varen haver de refor-çar, substituint el tovot per pedra imorter, per poder suportar la pressióde les terres col·locades a ponent.

Aquesta reforma es va fer, finson podem apreciar actualment, perconstruir un sistema de tres gransdipòsits, interconnectats, que sem-blen tenir per objectiu netejar i depu-rar l'aigua emprant el sistema de ladecantació. El primer dels dipòsits(A23) solament el coneixem de formaparcial, però presenta una superfíciemolt àmplia, i una mitja canya situadaenmig del seu paviment conduïa l'ai-gua cap al segon dipòsit (A18).

(10) Ambdós paviments extrets en els treballs dels anys 1970-71

DS_35p

SARRIA 76 18/6/11 17:21 Página 35

DSp36_

DOSSIER D’HISTÒRIA [La vil·la del Pla de l’Horta

Aquest, quadrangular, presenta un lleudesnivell en direcció sud, on una peti-ta canalització el comunicava amb eltercer. Aquest darrer és estret i mescurt que l'anterior i la seva funció sem-bla únicament la de servir de punt departida de dues canalitzacions de lesquals es conserva la traça al paramentde migdia. Aquestes canalitzacionsdevien ser metàl·liques i cap restan'ha arribat fins a nosaltres.

Tot i que encara no s'ha completatl'excavació d'aquest espai, tambépodria datar-se al s. III la construcciódel gran espai A7. Es tracta d'un granmagatzem, amb una àmplia portalada ala banda est indicada per un llindar deblocs de sorrenca. Cal ressaltar queentre els blocs n'hi ha dos de calcàriaque semblen reaprofitats d'una altraporta. Aquesta estança, que estava tra-vessada per la part central per unacanalització, no ha conservat restes dela seva pavimentació. Va ser construïdarecolzada contra l'A5 i la seva construc-ció va implicar la creació d'un tram est-oest del passadís A9, per poder mante-nir aquesta comunicació operativa.

LES REFORMES BAIX IMPERIALS

Evidentment, agrupar tot el períodebaix imperial en una sola fase resultasimplista, però tot i que tenim tot un

seguit de reformes clarament situablesentre els s. IV i VI dC (moment d'aban-donament definitiu de la vil·la), per mol-tes d'elles no disposem de dadesestratigràfiques mínimament fiables.

Per començar, molts d'aquestselements se situen en espais excavatsals anys setanta. En alguns casos, perexemple en les reparacions que esvaren col·locar als paviments de mosaicdels ambulacres del pati, no resultapossible datar-les, ja que se situendirectament sobre la preparació de mor-ter dels mateixos mosaics, en aquellsespais on aquest s'havia malmès.

Pel que fa a la façana nord, sem-bla que en un moment determinat,segurament als moments finals d'e-xistència de la vil·la, es va comparti-mentar l'A8-10, construint un mur defactura barroera que es va assentardirectament sobre l'antic mosaic.

També en un moment indetermi-nat es va tapiar l'extrem de migdia delpassadís A9. A aquest fet cal afegir-hique el mur que tancava l'A10 per l'est,es va trobar arranat a nivell de terra(mentre que tots els de l'entorn con-serven una alçada molt superior).Creiem que aquest mur es va eliminarper fusionar els A10 i 9. Val a dir queno s'ha recuperat cap paviment rela-cionat amb cap d'aquestes reformes ique o bé conservaven els paviments

anteriors (fet que ens parlaria dereformes barroeres, potser fetesquan la vil·la s'acabava d'abandonar)o que eren de materials com la terrapiconada i no varen ser identificatsen els treballs dels anys setanta.

Per altra banda es va tancar l'ex-trem oest del tram nord del passadísA9. Això dóna en planta la curiosaaparença que aquest era un espaitancat, sense accés. Però el mur quetapia aquest sector presenta algunespeculiaritats. Per una banda el seubasament és d'opus caementicium,però a partir d'una alçada de poc mésde 60 cm, aquest és substituït pelrajol. A més, en el punt en què esprodueix aquest canvi es conserva-ven traces d'un estucat de color ver-mell. Això sembla indicar que en elmoment de construir aquest mur, elnivell de circulació era molt més ele-vat que el que es conserva. Tot sem-

bla indicar que en un moment indeter-minat, però que segurament cal situaral s. III o principis del s. IV (sempreposterior estructuralment a la cons-trucció de l'A7) es va elevar el nivell decirculació de la zona a l'entorn de l'ab-sis (A19), per igualar-lo amb el sectoroccidental. Aquest mur i el nivell del'estucat indiquen en realitat la ubica-ció d'una escala que permetia superarel desnivell entre les estances situa-des a l'est i la terrassa occidental.Aquesta escala devia ser de fusta i noha deixat altres traces, però per arapensem que és l'única interpretacióper aquest sector, a no ser que novesdades d'excavacions posteriors ensaportin més informació.

Com a darrera reforma baix impe-rial cal assenyalar l'obliteració delsdipòsits del sector occidental. Això esva produir a la segona meitat del s. IVi tot el sector es va cobrir amb unopus signinum, d'aspecte barroer.

CONSTRUCCIONS POSTERIORS

Les estructures posteriors a l'abando-nament de la vil·la del Pla de l'Horta espodrien dividir en dos apartats; el pri-mer es referiria a aquelles construïdesimmediatament després de l'abando-nament de l'edifici, mentre que un

Mostra dels mosaics trobats a les excavacions. A: mosaic de l'àmbit 4; B: mosaic de l'àmbit8-10; C: mosaic de l'àmbit 15; D: opus sectile de l'àmbit 15 trobat sota el mosaic.

SARRIA 76 18/6/11 17:21 Página 36

DS_37p

DOSSIER D’HISTÒRIA [La vil·la del Pla de l’Horta

BIBLIOGRAFIA

–J.Casas. Les bornes mil·liàries de Palau Sacosta i Sarrià de Ter, Annals de l'Institutd'Estudis Gironins, Girona,1982-83, pàg. 131-141.–G. Fabre, M. Mayer i I. Rodà. Inscriptios romaines de la Catalogne, III, Gero-ne,1991. –A. Martín. Els antecedents ibèrics de la ciutat de Gerunda, Annals de l'Institut d'Es-tudis Gironins, XXXIII, Girona, 1994, pàg. 89-1080.–J.M. Nolla. Algunes notes entorn de la vil·la del Pla de l'Horta a Sarrià de Dalt (Giro-na), Annals de l'Institut d'Estudis Gironins XXVI, Girona,1982-3, pàg.111-130.–J.M. Nolla i J. Casas. Carta arqueològica de les comarques de Girona, Giro-na,1984.–J.M. Nolla i J. Sagrera. Els mosaics de la vil·la romana del Pla de l'Horta (Sarrià deTer), Cypsela, X, 1993, pàg. 145-158.–M.Oliva. Tesela arqueológica. Descubrimiento de una villa romana con mosaicosen Sarriá de Dalt (Gerona), Revista de Gerona,1970, pàg. 52,67-71.–Ll. Palahí. Els romans i la pedrera de can Guilana, Parlem de Sarrià,1997, gener-febrer, pàg.19.–Ll. Palahí. Excavacions a la vil·la romana del Pla de l'Horta, Parlem de Sarrià, octu-bre-desembre,2008, pàg. 30-35.–Ll. Palahí i A. Costa. Excavacions a la vil·la romana del Pla de l'Horta, X Jornadesd'Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, 2010, pàg. 209-217. –Ll. Palahí i D. Vivó. Anàlisi estructural de la vil·la del Pla de l'Horta, Annals de l'Ins-titut d'Estudis Gironins, XXXIII; Girona, 1994, pàg. 157-170.–Ll. Palahí i D. Vivó, Sarrià en època ibèrica i romana, Parlem de Sarrià, maig-juliol,1995, pàg.11-15.–Ll. Palahí i D. Vivó. La vil·la romana del Pla de l'Horta, Parlem de Sarrià, 1995setembre-octubre, pàg.11-16.–I. Rodà. Reseña de los hallazgos arqueológicos en los términos municipales colin-dantes de sant Julià de Ramis, Revista de Girona, 66, 1974, pàg.71-76.–D. Vivó; Ll. Palahí; J.M. Nolla i M. Sureda. Aigua i conjunts termals a les ciuitatesd'Emporiae, Gerunda i Aquae, 2006.

segon grup estaria compost pel reapro-fitament parcial d'algunes estructuresde la vil·la, visibles encara anys des-prés d'aquest abandonament.

La majoria d'estructures poste-riors a la vil·la localitzades pertanyerienal segon grup que hem esmentat. Estracta sempre de murs de rierencs iblocs reaprofitats, lligats amb fang,construïts contra alguna estructura dela vil·la però disposats al damunt delsgrans nivells d'enderroc i abandona-ment de la mateixa. Fins ara es tractaessencialment d'un grup de quatremurs, tots ells localitzats a la bandasud-oest de l'antiga vil·la i que per laseva disposició i característiquescreiem que conformaven una estructu-ra unitària. Tots aquests murs es varentrobar pràcticament en superfície i noes conservaven restes del nivell de cir-culació amb el que s'associarien.

Tot i això creiem que caldria posaren relació totes aquestes construc-cions amb la necròpolis visigoda localit-zada uns cent metres al nord i quedenota l'existència d'un nucli habitatimportant a l'indret posterior a l'aban-donament de la vil·la. ■

SARRIA 76 18/6/11 17:21 Página 37

DSp38_

Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat

La fada de SarriàPer circumstàncies de la vida

moderna i de la conjuntura eco-

nòmica que ens ha tocat viure,

des de primers d'any la faig a

Barcelona. En començar a plan-

tejar-se desplaçaments ocasio-

nats per la mobilitat geogràfi-

ca laboral, sempre havia ali-

mentat secretament el desig de

poder-me quedar a Girona o a

Sarrià. I vet aquí que, en

part, el meu anhel s'ha acom-

plert. Em toca anar a treballar

al passeig Manuel Girona, en

una zona que fa confluència -

una mena de triangle de les

Bermudes- entre els districtes

de les Corts, Pedralbes i

Sarrià, el vell Sarrià de Bar-

celona. En certa manera, és com

si no m'hagués mogut de casa:

qui no es conforma és perquè no

vol. I vet aquí que en el meu

rondar per la zona, he desco-

bert una publicació local que

porto a aquestes planes, com a

reconeixement i com a agermana-

ment simbòlic d'ambdues. La

fada de Sarrià és un mensual de

distribució gratuïta que es pot

trobar pels comerços i cafete-

ries de la zona. S'edita en

format de diari lleuger, sobre

paper premsa i sorprèn per la

quantitat d'anuncis de boti-

gues i empreses de la zona. Es

coneix que hi ha un equip

comercial potent al darrere i

una finalitat mercantil. Els

continguts escrits inclouen

entrevistes a personalitats

populars, commemoració d'efe-

mèrides, gasetilles sobre

política municipal i apunts

locals. També compta amb una

sèrie de columnes d'opinió a

càrrec de col·laboradors,

sobre temes diversos i una sec-

ció de miscel·lània cultural i

esportiva. No hi falten els

passatemps. Com tota publica-

ció local, es nodreix de la

participació de redactors

voluntaris i persegueix la

col·laboració d'estudiants de

periodisme. És un esquema molt

diferent del nostre a Parlem de

Sarrià, tant per filosofia com

per continguts com per presen-

tació, però tota iniciativa

d'informació i publicació

local és una bona notícia.

Llarga vida a La fada de

Sarrià!

Concurs de redaccióDesprés de molts i molts anys

sense tenir-ne notícia, fins al

punt que comptava que havia

passat a millor vida, ha resul-

tat que el mític concurs de

redacció de la Coca-Cola de la

nostra època escolar encara és

viu i amb una salut de ferro.

Si en la nostra joventut el

concurs es convocava entre els

estudiants d'aquell desaparegut

vuitè d'EGB, ara ho fa entre

els nois i noies que cursen 2n

d'ESO. A la nostra època era

tota una referència, un gran

repte: se'n feia una gran cam-

panya publicitària i poder ser

seleccionat a l'escola per

anar-hi a participar era ja un

triomf. Eren els anys d'esplen-

dor de la planta embotelladora

de Cobega a peu d'autovia a

Sarrià de Ter i el concurs de

redacció, per la proximitat

industrial de l'empresa convo-

cant, s'associava a cosa molt

sarrianenca, gironina, propera.

Com en tota edició del concurs,

la primera selecció es fa des

dels centres educatius. En el

cas que ens ocupa, tenim notí-

cia d'estudiants sarrianencs

que apunten bones maneres i

que, des de l'Institut Narcís

Xifra del Pont Major, han estat

seleccionats per participar a

l'eliminatòria provincial con-

vocada a primers d'abril a

l'Escola Politècnica, al cam-

pus de Montilivi de la UdG.

Bona sort!

Jordi Llovet a SarriàPrecisament, la tarda del

mateix dia de la convocatòria

del concurs de la Coca-Cola a

Montilivi, aquest Grup Editor

de la Revista de Sarrià de Ter

havia organitzat una conferèn-

cia sobre l'Any Maragall a

càrrec del professor barceloní

Jordi Llovet, per parlar-nos de

la figura del poeta emmarcada

en la ciutat i la societat de

l'època. Jordi Llovet, tota una

personalitat literària i cul-

tural, acaba de publicar un

llibre, Adéu a la Universitat.

L'eclipsi de les humanitats

(Galàxia Gutemberg), on es

lamenta de la pèrdua de pes i

de prestigi de la formació

humanística en els valors

actuals. El professor Llovet,

un engrescador, mestre en capa-

citat comunicativa, demostra

una vegada més que seriós i

divertit no són -en absolut!-

conceptes antagònics. Divertit

només és antònim d'avorrit. I

donem fe que els escassos

assistents a la conferència ens

vam divertir a plaer.■

QUADERN D APUNTS

SARRIA 76 18/6/11 17:21 Página 38

DS_39p

Montse López i Nuri Senen. Educadores de les aules de 1-2 anys.

l'escola Bressol Munici-pal Confetti, tenim lagran sort de tenir cuinapròpia amb una bona

cuinera la Ramona, que sempre estadisposada a ajudar. El menú de l'escolaés variat i equilibrat, oferim durant lasetmana: verdura, arròs, llegums,pasta, peix, carn, iogurt i fruita.

Aquest curs a l'escola tenim dosinfants amb intolerància al gluten i und'ells també té intolerància a la lactosa.

QUÈ FEM EN AQUESTS CASOS?

Quan un infant té alguna intolerànciaalimentària, la família ens informa i jun-tament amb direcció i la cuinera esmodifica i s'adapta el menú de l'escolaa les necessitats dels infants.

QUÈ TENIM EN COMPTE?

• Quan hi ha pasta de primer plat,donem el mateix tipus de pasta (maca-rrons, espirals, espaguetis..) però ésuna pasta sense gluten.• Quan la carn o peix és arrebossat s'u-tilitza pa ratllat sense gluten.• Quan el peix és a la romana, s'enfari-na amb farina d'arròs.• Per berenar el pa i les galetes que s'o-fereixen són sense gluten.• L'infant que té intolerància a la lacto-sa, no pren formatge per berenar ni

vedella per dinar. Els iogurts desoja els porta la seva família.

QUINES MESURES TENIM?

La cuinera utilitza:

• Uns estris exclusius per cuinarels aliments sense gluten.• Per fregir aquests aliments s'uti-litza una paella individual, encomptes de la fregidora.• La cuinera primer separa i prepa-ra el pa de berenar sense gluten iseguidament prepara la resta depa pels infants.

Les educadores:

• En el moment de tallar el segonplat (vedella, pollastre, gall d'indi,lluç o rosada) primer tallem l'ali-ment cuinat sense gluten i des-prés la resta. Això ho fem així, per-què si tallem primer els alimentsdels infants que no tenen intole-rància al gluten amb les mateixestisores, estarem contaminant degluten l'aliment que no en té.• En cas d'haver de donar una galetasense gluten, després d'haver tocat lesgaletes (amb gluten), ens rentem lesmans o bé l'agafem amb un tovalló.

Amb les propostes d'activitat de

l'aula també tenim en compte:

• Utilitzar per tot el grup-classe la farina

d'arròs per fer experimentació. • Quan vam emplenar les maraques decarnestoltes es va utilitzar per tots lapasta sense gluten.

Des de l'escola es tenen en comp-te les característiques dels infants ambdietes sense gluten, però es vetlla per-què l'aspecte i la forma dels alimentssiguin igual que la resta dels seus com-panys. ■

A

ESPAI ESCOLAR [Confetti

QUÈ VOL DIR TENIR UN INFANT

CELÍAC A L'ESCOLA BRESSOL?

Berenar a l'aula Infants experimentant amb farina d'arròs

SARRIA 76 18/6/11 17:21 Página 39

DSp40_

Ampa EBM Confetti

CARNESTOLTES A L'ESCOLA BRESSOL CONFETTI

nguany, durant el primertrimestre del curs 2010-2011, i com ja és cos-tum, s'ha celebrat a l'Es-cola Bressol Municipal

Confetti, la festa del Carnestoltes.Aprofitant l'enginy i imaginació

de les educadores i cuidadores mem-bres de l'escola, es varen portar aterme les disfresses, que molt amiga-blement varen lluir tota la mainada delcentre.

Per tots és sabut, i si no és aixíara us n'assabentareu, la decoració ipresentació de cada una de les aulesintegrants del centre, va variant anydarrera any, inspirant-se en una matei-xa temàtica com menjar, animals o,com és el cas d'aquest any, cada unade les aules està dedica a una cançó ien elles hi podem veure una represen-tació amb els protagonistes d'aques-tes cançons.

Les educadores van utilitzar laimaginació, impulsades per l'AMPA, acelebrar el Carnestoltes i van demanarla col·laboració dels pares per la crea-ció de les disfresses, amb les pautes,instruccions i material que es va pro-porcionar des del centre.

Així doncs, ens hi vam posar ple-gats, pares, mares, educadores, cuida-dores i membres de l'AMPA, i vam ferrealitat les idees i il·lusions de tots.

Farem un repàs de com varen seraquestes disfresses i què representa-ven cada una d'elles. Tot i així no hemd'oblidar que estem treballant ambmainada molt petita, la qual cosa supo-sa un esforç afegit a l'hora d'arribaramb èxit al propòsit. Iniciem doncs, elrepàs:

• Primer de tot en trobem l'auladels nadons que es diu “El PetitBolet”, i la disfressa era la representa-ció d'aquest bolet.

• A la següent aula, amb nensque volten els 12 mesos d'edat, enstrobem que està dedicada a la famosacançó de “La Lluna, la Pruna”. No ésd'estranyar doncs, que la disfressad'aquesta mainada estigués dedicadaa la lluna.

• En l'aula dels nens i nenes quetenen entre 1 i 2 anys, ens trobemrepresentada la cançó de “La tortugaballaruga”, així, de què anava vestidala mainada?... Evidentment de tortuga.

• Arribem ara a les aules delsnens més grandets, els que tenenentre 2 i 3 anys. Degut al volum denens d'aquesta edat que hi ha a l'esco-la bressol, s'han creat dues aules:

• Una dedicada a la cançó “El lleóno em fa por”, on els integrants de lamateixa, anaven representant el rei dela selva, el lleó.

• La segona aula, és la dedicada ala cançó “La petita granoteta”, on la

E

ESPAI ESCOLAR [AMPA Confetti

Animació dels grallers dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter.

SARRIA 76 18/6/11 17:21 Página 40

DS_41p

ESPAI ESCOLAR [AMPA Confetti

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETSCOMUNIONS • CONVENCIONS

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

RESTAURANT MAS NOU

disfressa ens mostra-va una divertida grano-ta verda...

• No hem d'obli-dar però, que en l'escola també exis-teix una altra aula (mòdul), on hi ha nensde diverses edats. Aquesta aula portaper títol “Els petits titelles” on els nensde la mateixa van anar disfressats, comés de suposar, de titelles.

Bé doncs, amb aquest repàs, deben segur tots hem recordat en llegir-ho, els moments tan divertits i simpà-tics que vàrem viure aquell dia i ens ha

tornat a venir el mera-vellós i dolç gust queens va deixar aquestaxocolata tan bona, quela Ramona i la Pepisempre estan dispo-sades a preparar-nos ia servir-nos.

Només ensqueda afegir doncs,que a la festa del Car-nestoltes es va portar

a terme una petita cercavila fins a laplaça de l'Iglú, abans de menjar-nos laxocolata, tot i que el temps no ens vaacompanyar i vam haver de fer-la moltràpida.

Durant tota la festa vam comptaramb la col·laboració desinteressadadels Amics del Gegants de Sarrià deTer, els quals ens van amenitzada latarda amb música que tocaven ells

mateixos amb la gralla.Gràcies a tots i totes, per ajudar-

nos a fer realitat aquesta petita il·lusióque teníem els membres de l'AMPA,des de que se'ns va ocórrer proposar-ho, ara ja fa, uns quants anys.

Dit això i deixant de banda el temadel Carnestoltes, també ens agradariafer un incís sobre una altra qüestió en laque ha estat implicada l'AMPA de l'Es-cola Bressol Municipal Confetti i quetambé és digna de destacar.

Junt amb l'AMPA de l'Escola CEIPMontserrat, es va voler col·laborar en laDiada de la Dona Treballadora, fent-se'ncàrrec conjuntament, del piscolabis quees va elaborar per a tothom qui assistísa l'esdeveniment. En aquesta prepara-ció també hi va tornar a col·laborar laRamona, fent-nos unes truites de pata-tes que, segons es va comentar, vanquedar molt bones. ■

SARRIA 76 18/6/11 17:21 Página 41

DSp42_

ESPAI ESCOLAR [AMPA CEIP Montserrat

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48

uan vas començar a

interessar-te pel tema

de l'hort?

Sempre he estat vincu-lat al mon de les plantes ja que a casameva son floristes i jo em dedico almon de la jardineria des dels 19 anys,

però fa cosa de deu anys vaig comen-çar a sentir interès per l'horta que jahavia viscut a la meva infància a casadels meus avis que tenien un hortimmens. Tot i haver tractat sempre ambplantes el fet de cultivar plantes que meles podia menjar em va captivar.

Com va començar la motivació per

col·laborar i crear l'hort de l'escola?

Una de les coses que mes em preocu-pava quan vaig tenir fills i vaig comen-çar a endinsar-me en el mon de la mai-nada, era que els nens i nenes tingues-sin uns coneixements bàsics de lanatura vegetal i quan el meu fill Marcva començar a la llar d'infants vaigcomençar a parlar-ne amb el professo-rat i a fer petites col·laboracions i alarribar el meu fill a l'escola Montserrattenia molt clar que volia ajudar enl'hort i així va ser.Quan fa que dus a terme aquesta

activitat?

Des de fa set anys, al principi ho feiaamb la col·laboració d'un monitor con-tractat per l'AMPA i des de fa dos anystot sol per reducció del pressupost

L'alumnat actual està engrescat

amb el treball de l'hort?

Si, molt, encara que tots voldrien fermes hores de les que fem i dissortada-ment, degut a la gran quantitat denens i nenes apuntades no poden fer-ho mes que una hora al mes i això elsdesmotiva una mica ja que no tenencontinuïtat en el treball, excepte els

“ENS AGRADARIA FER-TE UNES

QUANTES PREGUNTES”...

AMPA Ceip Montserrat

DAVID SAULINA,

Q

SARRIA 76 18/6/11 17:21 Página 42

DS_43p

alumnes de primer que tenenla sort de fer-ho cada setmanai son els més entusiastes.

És difícil portar l'hort a l'es-

cola?

No, gens, fem servir el mèto-de Gaspar Caballero de Segò-via, el sistema de parades encrestall i això facilita molt lescoses respecte a l'hort con-vencional. De totes maneresl'objectiu final de l'hort de l'es-cola no ha de ser treure'nmolts fruits ni tenir-lo molt netd'herbes sinó bàsicamentenfortir el lligam entre elsnens i la mare terra en unescenari de respecte a tots elsessers vius.

Com us ho combineu pel treball?

Tinc la sort de treballar pel meu comtei de tenir un soci molt comprensiu queem permeten dedicar unes quanteshores setmanals a l'escola.

Tot l'any hi ha feina?

Si, sempre hi ha coses a fer, ja que a

part de l'hort, a l'escola també ens cui-dem de mantenir net el jardí d'aromà-tiques i el pati verd i també aprofitemper fer un volt per l'entorn de l'escolaamb els més grans quan no tenimtanta feina.

Tens alguna anècdota a explicar?

Recordo que quan encara hi havia enPere a l'escola i no havíem posat latanca de fusta a l'hort, vaig arribar un

dia i ens havien robat totes les faves,se les havien menjat allà mateix, per lamanera en que estava tot semblavaque ho havien fet els nens. Vaig anar aparlar amb en Pere tot emprenyat i dis-posat a prendre mesures i en Pere emva dir que havia estat el teixó, que jaels havia passat altres anys i que notenia cap dubte de que havia estat ell.

Moltes gràcies!!

SARRIA 76 18/6/11 17:21 Página 43

DSp44_

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

Comissió de ciutadania

Escola Montserrat haparticipat, per novè anyconsecutiu, a les jorna-des de la dona de Sarriàde Ter. Els objectius prin-cipals d'enguany han

estat: analitzar els rols masculins ifemenins en l'esport; per adonar-nosque tothom practica esport i observarque qualsevol pot ser practicat inde-pendentment del sexe.

A Educació Infantil es va demanarla col·laboració de les famílies que vanfer diverses aportacions: petits escrits,fotografies, records... fins i tot algunamare ens va venir a fer una petitademostració del seu esport. Aquestaactivitat es va aprofitar per treballarl'entrevista com a tipologia textual.

A Cicle Inicial es va partir delsesports que practica l'alumnat, perpoder introduir el fet que n'hi ha majo-ritàriament de masculins i altres defemenins. Es va qüestionar si hi haviaalguna raó biològica que ho provoquési quins eren els motius reals que feienque s'escollís un esport o un altre.Aprofitant el treball en llenguatgeaudiovisual i en l'ús de les càmeresdigitals, l'alumnat va elaborar anuncison es promocionava la participació denens en esports tradicionalmentfemenins i la participació de nenes enesports tradicionalment masculins.

A Cicle Mitjà varen treballar l'es-port d'elit i de competició a partir dequatre esports, alpinisme, futbol, pati-natge i gimnàstica. Es van comparar

les condicions professionals, laborals,econòmiques... dels esportistes mas-culins i femenins independentment del'esport que practiquessin. Les conclu-sions van ser molt evidents: la donadifícilment pot practicar l'esport pro-fessional.

A Cicle Superior, es van fer dostreballs diferents. A 5è, també treba-llant l'entrevista com a tipologia tex-tual, es va entrevistar a dos esportis-tes. Un noi que practica patinatge,esport considerat femení i una noiafutbolista, esport tradicionalmentmasculí. A 6è es va llegir l'article“GOLEADORAS: Estereotipos, mitosy discriminación sexual en torno a lamujer deportista” de Cristina J. P. i esva observar la presència de l'esport

L’

L'EXPOSICIÓ DE L'ESCOLA MONTSERRAT A LES

IX JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA DE SARRIÀ DE TER

“LA DONA I L'ESPORT”

SARRIA 76 18/6/11 17:21 Página 44

DS_45p

femení en els mitjans de comunicació. De tots aquests treballs i reflexions, s'elabora-

ren uns murals on s'hi reflectien plàsticament lesconclusions.

A banda d'un treball interdisciplinar, a l'entornd'un tema com es la dona i l'esport, també s'hi tre-ballen totes les àrees: el llenguatge amb la lectura ielaboració de les entrevistes, les instruccions, l'ex-pressió oral d'opinions i conclusions,...; les mate-màtiques amb el recompte de resultats, l'elabora-ció de gràfiques,...; el llenguatge audiovisual i plàs-tic; la convivència, la coeducació, el respecte alscompanys i respecte pel esport que practiqui i amés permet trencar l'estereotip i prendre conscièn-cia que els esports no tenen gènere. ■

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

SARRIA 76 18/6/11 17:21 Página 45

DSp46_

NATURA [Montserrat

ontserrat és la muntanya màgica de Catalunya, la muntanya misteriosa,especial, única... i arribar al seu punt més alt és per si mateix una expe-riència inoblidable. Per fer-ho des del monestir vam triar la ruta més direc-ta i senzilla, però que era dura pel desnivell. Va ser una excursió clàssica,de les que no s'obliden mai, i amb paisatges espectaculars!

Vam pujar fins al monestir de Montserrat amb el cremallera, deixant el cotxe a l'apar-cament gratuït de l'estació de Monistrol-Vila. El cremallera ens va deixar a l'estació supe-rior que queda per sota de la plaça del Monestir i a tocar de la placeta de l'Abat Oliba, onhi ha una font. Primera parada per esmorzar i agafar forces abans d'emprendre la pujada.

Des d'aquest punt s'accedeix a la ruta que s'enfila a la muntanya. Aquest camí -avuirenovat després d'haver quedat molt malmès per les inundacions de fa alguns anys- pujamolt directe i per un seguit d'escales que semblava que no s'acaben mai.

Es començava a veure una magnífica vista sobre el conjunt del monestir. A pocsmetres del pla, el camí segueix entre la roca i el precipici, però s'hi passa amb amplitud isense perill de vertigen, ja que el bosc fa de barana natural. Amb tot, no es deixa de con-templar el conjunt del recinte del monestir i santuari de Montserrat que apareix, allà baix,petit, a uns gairebé 300 m de desnivell.

Anàvem alternant trams de camí amb més escales, sense deixar de pujar en capmoment. Al cap d'una estona vam arribar a un pas estret entre dues parets de pedra quese supera per una escala molt dreta amb una barana de ferro: és el pas dels Francesos,

MMontserrat - Sant Jeroni

Llibertat Turbau Martín.

Vista de les muntanyes des del camí de pujada.

SARRIA 76 18/6/11 17:21 Página 46

DS_47p

NATURA [Montserrat

que precedeix unes quantes escalesmés i un espai obert (conegut com laplaça de Santa Anna), que és un impor-tant creuament de camins prop de l'er-mita de Santa Anna. Vam seguir el camímés marcat i que puja suaument, ananta trobar el pas sota la panxa del Bisbe.

És el camí vell de Sant Jeroni, queens porta pel llom de Montserrat totpujant lleugerament entre trams desco-berts i d'altres que s'endinsen a lavegetació. Per damunt nostre anàvemveient les agulles montserratines quees retallen al cel. L'espectacularitat delpaisatge feia que no resultés genspesat pujar les escales. La mainadaanava comentant el que els suggerienles formes de les roques. Va ser unasortida molt atractiva per als infants.

Vam creuar el pla dels Ocells i,més endavant, el pla dels Escurçons,seguint pel camí que recorre el torrentde Santa Maria. Abans d'enllaçar ambl'asfalt del camí nou de Sant Jeroni,deixem a la dreta un caminet que porta

al Cavall Bernat i, després d'una darre-ra pujada entre el boscam, arribem al'ermita de Sant Jeroni.

Aquesta ruta no presenta gransdificultats per als infants, però cal quevagin acompanyats d'un adult. Totseguint el camí que s'enlaira hi ha pre-cipicis arreu, per la qual cosa cal nodeixar el camí en cap moment i extre-

mar les precaucions en alguns indretspoc protegits. Amb tot, l'ascensió de ladarrera escalinata fins a la Miranda deSant Jeroni no va presentar cap dificul-tat tècnica i a dalt ens esperava unavista aèria impressionant.

Finalment, arribem al cim més altde la muntanya de Montserrat: SanJeroni (1.236 m). El cim es veu pràcti-

El Grup Muntanya Sarrià iniciant eltram d'escales.

El camí discorre pel bosc.

SARRIA 76 18/6/11 17:21 Página 47

cament des de l'inici. Es tracta d'uncim amb l'espai molt reduït, però pro-tegit per una barana de ferro. A un cos-tat hi ha una gran rosa dels vents d'a-cer inoxidable, col·locada pel CentreExcursionista del Bages, que ens per-met orientar-nos i conèixer la toponí-mia del que veiem a l'horitzó. Ens indi-ca els pics i llocs més importants quepodem arribar a veure.

Ens retrobem amb l'altra part delGrup de Muntanya Sarrià, de la vintenaque érem, que havia pujat per la viaferrada. A Montserrat també hi haalgunes viesferrades, que sónvies o caminsmolt verticals,totalment equi-pats per a fer-losamb seguretat.Les vies ferradespoden ser unabona manera d'in-troduir-se a l'esca-lada, i la mésemblemàtica ibonica de Mont-serrat és la Ferra-da Teresina, quearriba al mateixcim de la Mirandade Sant Jeroni.

L 'esca ladaés l'activitat reinade Montserrat i actualment hi ha unesquatre mil vies d'escalada repartidesentre les gairebé mil agulles o parets iroques distribuïdes en l'espai queocupa la muntanya de Montserrat,

d'uns deu quilòme-tres de llarg percinc d'ample. Si béels inicis de l'esca-lada a Montserrates remunten alsegle XIX, no escla-ta fins al segonquart del segle XX, amb la míticaascensió al Cavall Bernat. Més tard, ungrup d'escaladors del Club Muntan-yenc de Sant Cugat, encapçalats perJosep Barberà, es van marcar la fita depujar totes les agulles montserratines,

i ho van aconseguir entre el 1968 i el1972, en un projecte que anomenarien“Operació Montserrat”.

La tornada al monestir la vam ferpel mateix itinerari i la baixada va ser

molt menys feixuga. Si us animeu a feraquesta excursió clàssica que creuaMontserrat pel llom, des del monestirfins al punt més alt de la muntanya,només us cal portar calçat còmode i,segons el temps, roba d'abrigar ade-

quada. És moltimportant portaraigua, ja que no hiha fonts durant elrecorregut.

Coronar elcim més alt de lamuntanya deMontserrat (1.236m) no és cap pro-esa; al contrari,des de Sant Joan,i ja havent fet lapujada més fortaamb el funicular,el camí que hiporta és planer iúnicament els 10últims minuts ofe-reixen una certapujada, llevat d'al-

gun altre petit tram de camí. En totalcal preveure unes quatre hores, per lesnombroses aturades per gaudir del pai-satge i l'entorn tan característic deMontserrat. ■

DSp48_

NATURA [Montserrat

Arribant al cim de Sant Jeroni per la via ferrata.

Impressionant vista des de dalt.

Foto del grup al cim.

SARRIA 76 18/6/11 17:22 Página 48

DS_49p

SALUT [Els paràsits dels peixos

Emili Marco. Àrea Bàsica Salut Sarrià de Ter

l parasitisme és unfenomen ubiqüitari enel medi marí i totes lesespècies de peixos sónsusceptibles de ser

infestades per diversos paràsits.Estan descrites milers d'espèciesparàsites de peixos en forma adultao larvària, les quals pertanyen prin-cipalment als grups dels protozous,artròpodes, plathihelmints (tremato-des i cestodes) i nematohelmints(nematodes). Afortunadament, sónpoques les que són nocives per l'ho-me, moltes de les quals es localitzenen zones d'Àsia i àrees tropicals.

En la nostra àrea geogràfica, toti que són molt poc freqüents, elsparàsits de peixos que tenen interèssanitari són les larves vives denematodes d'espècies de la famíliaAnisakidae, ja que poden produirmalaltia en l'home.

La transmissió d'aquests parà-sits a l'home es pot evitar si essegueixen els consell especificatsen aquest document en l'apartat dePREVENCIÓ.

LA MALALTIA

La malaltia aguda en els humans,anomenada anisakidosi (anisakiasio anisakiosi), és produïda pel con-sum de peix cru o poc cuit que contélarves vives de paràsits nematodes(cucs rodons) de la família Anisaki-dae i es caracteritza per dolor abdo-minal, vòmits i nàusees.

Aquesta família de paràsitsinclou diverses espècies d'anisàkids( Anisakis simplex, Pseudoterranovadecipiens, Contracaecum sp… ) i lamés freqüentment implicada eninfeccions humanes és l' Anisakissimplex . Les larves d'aquests parà-sits són blanquinoses, rodones, decos cilíndric i allargat i mesuren nor-

malment entre 4 i 30 mm de llargà-ria. En els peixos, es poden localit-zar dins del tracte digestiu i a la cavi-tat peritoneal en forma lliure o a lesvísceres i musculatura enquistadesen forma d'espiral.

COM ES TRANSMET LA MALALTIA?

Els productes de la pesca proce-dents del mar són la principal fontde les infeccions humanes ambaquestes larves de nematodes.

Els estadis adults de l' Anisakissimplex es troben a l'estómac demamífers marins (hostes definitius).Els ous d'aquests nematodes,expulsats amb les femtes de l'hoste,embrionen i eclosionen a l'aiguaquedant en aquesta com a larves desegon estadi, microscòpiques, queneden lliurement i són capaces desobreviure 2-3 mesos.

Al ser ingerides per crustacispetits (Euphausiidae), es desenvolu-pen fins a larves del tercer estadi,que són infectives per a peixos icalamars, en els quals un cop inge-rides migren del budell als teixits,sobretot de la cavitat peritoneal, icreixen fins a volums macroscòpicsde fins a 3 o més cm de longitud.Aquestes larves poden transmetre'sd'un peix a un altre per depredació.

Quan els peixos infectats sóningerits per balenes, marsopes,dofins o altres hostes definitius, leslarves penetren en la mucosa gàstri-ca i es converteixen en adults, d'a-questa manera es tanca el cicle vitaldel paràsit.

Arriben al ésser humà, hosteaccidental, pel consum de peixosmarins crus, lleugerament salats ofumats. Aquestes larves penetren enla mucosa gàstrica o intestinal de lamateixa manera que ho hagués fet siles hagués ingerit l'hoste final natural.

El cicle biològic de la resta d'a-nisàkids del gènere implicats eninfeccions humanes és similar.

La presència d'aquests nema-todes en els peixos és un problemauniversal i ha estat descrita en totsels oceans i en una gran diversitatd'espècies de peix i cefalòpodes.Entre les espècies de peix de con-sum habitual a Catalunya s'hi handescrit aquestes: maire, seitó, verat,sorell, lluç, sardina, arengada,melva, bacallà, pagre, boga, merlà,carboner, mòllera fosca, escolà,mòllera pigada, castanyola, sabre,palaia anglesa, bruixa sense taques,oriola, congre.

ELS PARÀSITS DELS PEIXOS

ELS ANISÀKIDS

E

SARRIA 76 18/6/11 17:22 Página 49

DSp50_

SALUT [Els paràsits dels peixos

QUINA ÉS LA FREQÜÈNCIA DE LA

MALALTIA?

La presència d'aquests paràsits enels peixos constitueix un veritableproblema de salut pública en païsosen els quals es consumeix freqüent-ment peix cru, fumat en fred, salat oparcialment cuit, com és el cas deJapó, Holanda i Xile, on s'han docu-mentat molts casos d' anisakidosi.La incidència d'anisakidosi a Espan-ya ha anat augmentant des que esva descriure el primer cas a Vallado-lid l'any 1991. L'antecedent epide-miològic de la majoria dels casos haestat el consum de peix cru, princi-palment de seitó en vinagre. Noobstant això, es sospita de moltsaltres casos que han passat des-apercebuts i s'estima que augmen-tarà la incidència atès l'increment dela popularitat dels bars on serveixensushi i sashimi i altres preparacionsculinàries amb peix cru.

QUI POT CONTRAURE AQUESTA

MALALTIA?

Qualsevol persona que consumeixipeix cru o insuficientment cuinatamb larves infectives (vives) d'a-quests nematodes.

Els tractaments de salaó lleuge-ra, fumat en fred (<60ºC) i escabetx,als qual es sotmeten alguns peixosno maten les larves d'aquestsnematodes.

Alguns dels productes que hanestat implicats en infeccions huma-nes són:• Ceviche: Peix amb espècies mari-nat amb suc de llimona.• Lomi lomi: Salmó marinat amb sucde llimona, ceba i tomàquet.• Ous de salmó• Sashimi: Trossos de peix cru.• Sushi: Peces de peix cru amb arròsi altres ingredients.• Arengada crua en salmorra lleugera• Seitó en vinagre• Peix fumat en fred• Peix cuinat insuficientment.

QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES DE

LA MALALTIA?

Les larves d'anisàkids poden pene-trar la paret del tracte digestiu i oca-sionalment travessar completamentla paret intestinal i trobar-se a la

cavitat abdominal. Les localitza-cions més freqüents són l'estòmac il'il·li, però es poden trobar també enaltres zones del budell prim, en elcec, en el còlon, en el recte i, ocasio-nalment, en la llengua i faringe,pulmó, mesenteri, ganglis limfàtics ipàncrees. Produeixen una substàn-cia que atrau els eosinòfils i leucòcitsde l'hoste a la zona. Aquesta infiltra-ció de cèl·lules de l'hoste forma ungranuloma en el teixit circumdant onha penetrat el nematode.

L'anisakidosi freqüentment esmanifesta amb una clínica de sensa-ció de formigueig al coll. En casosmés greus hi ha dolor abdominal(gàstric i/o intestinal) intens, semblanta una apendicitis aguda, acompanyatd'una sensació de nàusees i vòmits i,a vegades, de febre i diarrea.

Aquests casos greus d'anisaki-dosi solen requerir una intervencióquirúrgica per extreure el nemato-de(s) de la lesió i d'aquesta manerareduir el dolor i eliminar la causa. Elssímptomes, segons sembla, persis-teixen després que el cuc mori, jaque s'han trobat algunes lesions enextraccions quirúrgiques que noméscontenen restes del nematode.

Els símptomes apareixen desd'una hora fins a dues setmanesdesprés d'haver consumit peix cru opoc cuinat.

Els anisàkids rarament arribena la maduresa en els humans i nor-malment són eliminats espontània-ment del lumen del tracte digestiu ales tres setmanes de la infecció. Elsnematodes que moren en els teixitssón finalment eliminats per lescèl·lules fagocitàries de l'hoste.

Així mateix, estan descritscasos de processos al·lèrgics perhipersensibilitat immediata a l' Ani-sakis simplex després del consumde peix parasitat, per presènciad'al·lèrgens resistents a la cocció i ala congelació.

Les característiques clíniquesno depenen de les espècies d'anisà-kids en els casos documentats fins al'actualitat.

COM ES DIAGNOSTICA LA MALALTIA?

En els casos que el pacient vomita oescup el cuc, la malaltia es diagnos-

tica per un examen morfològic delnematode.

Altres casos requereixen d'unfibrogastroscop que permeti almetge examinar l'interior de l'esò-fag, de l'estòmac i del budell(endoscòpia i colonoscòpia).Aquests aparells estan equipatsamb fórceps mecànics que es podenutilitzar per extreure el cuc. Si eldiagnòstic es realitza poc desprésde la presentació dels símptomes,les larves, generalment vives i par-cialment introduïdes en la mucosa,poden extreure's pràcticament sen-ceres i identificar-se posteriormentsense problemes.

En casos més avançats de lainfestació, les larves ja han penetrata la paret i es solen diagnosticar al'observar una lesió granulomatosaamb un cuc en la peça biopsiadaobtinguda per laparotomia.

El diagnòstic d'anisakidosi esconfon sovint amb el d'apendicitis,malaltia de Crohn, úlcera gàstrica ocàncer gastrointestinal.

LA PREVENCIÓ

Quins controls es fan per evitar la

presència d'aquests nematodes en

els peixos?

Els controls sanitaris, inclosos elsparasitològics, que han de realitzarels establiments que comercialitzenproductes de la pesca, així com elsque han de realitzar les autoritatssanitàries, estan especificats alReglament (CE) núm. 853/2004 pelqual s'estableixen normes específi-ques d'higiene dels aliments d'ori-gen animal, al Reglament (CE) núm.854/2004 pel qual s'estableixen nor-mes específiques per l'organitzacióde controls oficials dels productesd'origen animal destinats al consumhumà, al Reglament (CE) núm.2074/2005 pel qual s'estableixenmesures d'aplicació per a determi-nats productes atès el que disposael Reglament (CE) núm. 853/2004 iper a l'organització de controls ofi-cials atès allò que es disposa alsReglaments núm. 854/2004 i882/2004, s'introdueixen excepcionsal que disposa en el Reglament (CE)núm. 852/2004 i es modifiquen els

SARRIA 76 18/6/11 17:22 Página 50

DS_51p

SALUT [Els paràsits dels peixos

Reglaments (CE) núm. 853/2004 i854/2004.

D'acord amb aquesta normativa,els operadors de l'empresa alimentà-ria hauran de garantir que els produc-tes de la pesca s'hagin sotmès a unexamen visual amb la finalitat dedetectar els paràsits visibles abans deser posats al mercat. No posaran enelmercat per l'ús humà productes dela pesca que estiguin clarament con-taminats amb parasitats.

Durant la producció, personalqualificat haurà d'efectuar la inspec-ció visual del peix eviscerat i s'ob-servarà la cavitat abdominal, els fet-ges i les freses destinades al con-sum humà. Aquesta inspeccióvisual dels filets o les rodanxes depeix serà efectuada per personalqualificat durant la retallada i des-près del filetejat o tall en rodanxes.

En el cas de peixos plans ofilets de peix de certes espècies depeix de carn blanca amb una preva-lença d'infestació elevada, l'examendel peix sobre una taula de llum ésun mètode emprat freqüentmentper detectar i reduir el nombre denematodes

Així mateix, aquesta normativaobliga que els següents productes dela pesca han de congelar-se a unatemperatura igual o inferior a -20ºCen la totalitat del producte, durant unperíode almenys de 24 hores:• Peixos destinats a consumir-se encru o pràcticament crus• Arengada, verat, amploia i salmósalvatge de l'Atlàntic o del Pacíficsotmesos a un procés de fumatge

en fred en la temperatura central delproducte de la pesca no sobrepassiels 60ºC.• Productes de la pesca en escabetxo salats, quan aquest procés nosigui suficient per matar les larvesde nematodes.

Les autoritats sanitàries realit-zen la inspecció i el control periòdicsdels establiments i dels productesde la pesca per verificar que es com-pleixen les condicions establertes ala normativa vigent.

Aquest sistema de control i ins-pecció inclou controls visuals delspeixos i dels productes a base depeix per a la detecció de paràsitsvisibles i retirada de la comercialit-zació per a consum humà d'aquellspeixos o parts de peixos manifesta-ment parasitats, així com la supervi-sió dels controls parasitològics querealitzen els establiments.

Què es pot fer per prevenir la malal-

tia?

La retirada o extracció manual deles larves del peix redueix la possi-bilitat de parasitosi en el peix, peròno l'elimina, ja que no sempre espoden detectar totes les larves pre-sents a la musculatura dels peixos.

A més a més, és impossibledetectar aquestes larves en els peixosque es comercialitzen sencers, elsquals poden arribar al consumidor.

La millor manera de prevenirl'anisakiosi és cuinar bé el peix. ■

Font: Consells de Salut de la Generalitat de Catalunya

COMIAT

ANNA M. JORDANA

Benvolguts,

Davant la impossibilitatde fer-ho personal-ment, voldria comuni-

car-vos que, per motius per-sonals, no laborals ni desalut, properament i durantuna temporada, tindré la con-sulta de pediatria a l'ABS deLa Jonquera i a Figueres, onem podreu trobar, si us cal. Aquí a Sarrià us continuaranatenent el Dr. Prat i el Dr. Joa-quim Sola, pediatra format alHospital Josep Trueta.Us agraeixo totes les mostresd'afecte que he rebut devosaltres durant aquestsanys i també voldria dema-nar-vos disculpes si algunacosa us he fallat.Fins la retornada. Una abraçada.

SARRIA 76 18/6/11 17:22 Página 51

DSp52_

DE BADOC PER LA XINA (2)

et un primer cop d'ull detres dies a Shanghai,comencem el que és elmotiu principal del nostre

viatge, seguir el curs del riu Yangtse (riullarg, amb xinès). Es el tercer riu delmón, després de l'Amazones i el Nil. Téun recorregut de 6.300 km. Neix a l'alti-plà del Tibet i desemboca al Mar de laXina, a Shanghai, després d'haver for-mat un delta molt extens, important imolt fèrtil. Proporciona el 40% de l'ai-gua que necessita la Xina, i rega el 70%de la producció d'arròs del país.

Agafem un avió per traslladar-nosa Yichang. Aquesta ciutat ha nascutarran de la construcció de la famosapresa de Les Tres Gorges, amb la gentque s'hi va traslladar per l'obra. Elmotiu, evidentment, és visitar la que és

la presa més gran del món, i tot just famenys de dos mesos es va comprovarla seva eficàcia, perquè va aguantar, perprimer cop, una de les seves tradicio-nals crescudes. La crescuda va ser detal quantia que es varen haver d'obrirles comportes per buidar, per segure-tat, part de la presa. La visita és interes-sant, però l'espatllen una mica lesguies amb la seva insistència de cantarles excel·lències del govern i inundar-nos de dades i més dades, la veritat, depoca importància pel visitant no espe-cialitzat i tot amb un to estrident i veucridanera. Té una amplada de prop de 8km. Es va començar a construir al 1996i es va acabar l'octubre del 2009. Enprincipi havia d'abastir el 10 % de total'energia de la Xina, però degut al grancreixement del país s'ha quedat en el

3%. La seva construcció ha obligat adesplaçar més de 2 milions de perso-nes, inundant gran quantitat de monu-ments i llocs d'importància arqueològi-ca, a part de moltes poblacions.

Un cop visitada la presa, inclosavisita de fosc per veure la seva il·lumi-nació, ens quedem a dormir allà, perl'endemà agafar un vaixell, que durant 6hores ens remuntarà el riu, passant perles famoses tres gorges.

El dia no es presenta tot lo idealque podíem esperar, està tot núvol,amb moments de plugim, el que fa queno gaudim del paisatge en tota la sevaplenitud. Malgrat tot, el recorregut ésespectacular, amb les muntanyes quecauen a plom sobre el riu, i de tant entant poblacions completament noves,on han traslladat la població dels pobles

FFrancesc Ramió

VIATGES [La Xina

Budes esculpits al cingle de la muntanya a Dazu.

SARRIA 76 18/6/11 17:23 Página 52

DS_53p

negats per l'aigua de la presa.Acabem el recorregut de 6 hores

en “hydrofoil” a la població de Wanz-hou , on agafem transport per arribar ala ciutat de Chongqing, actualmentmunicipalitat autònoma, abans formavapart de la província de Sichuan, però enels plans de la Xina moderna li va donarnova categoria administrativa, primerper potenciar una ciutat industrial a l'in-terior del país, per equilibrar el desenvo-lupament demogràfic, ja que el puntd'atracció principal, després de Beijing,és la costa, on les poblacions estan crei-xent desmesuradament i per altra partcontrolar l'entrada del curs del Yangtse,a la zona de les Tres Gorges, ja que laciutat està situada en una penínsulasobre el riu. Actualment, tota la ciutatautònoma té més de 31 milions d'habi-tants, amb una superfície que seria lameitat de la que té Andorra. És una ciu-tat de clima continental, estius ambtemperatures fins als 40º i hivernsfreds. La ciutat sempre té un núvold'humitat que junt amb la contaminaciófa molt difícil veure un cel clar i net.

El trànsit a la ciutat és demencial, ala foto anterior, no és un fet que passicada dia, però sí que és un conflicte ambtaxis més habitual del que seria desitjat.

De la ciutat ens traslladem a Dazu,per visitar una paret en un cingle d'unamuntanya, tota esculpida de budes,amb les diferents representacions deBuda i tota la seva vida i, el que potserés més interessant, figures de la vidade la gent del poble i els seus gover-

nants, que dónauna visió exactadel tipus de vida

que es portava a l'època. L'obra es vacomençar al segle VII i les últimes sóndel XIV, hi ha prop de 50.000 estàtues.Les més importants i refinades són lesdel segle XII.

S'ha conservat fins avui, ambcolors i tot, gràcies a la protecció natu-ral de la part superior del cingle. És unaobra impressionant, situat en un llocidíl·lic en plena natura, el que fa queencara sigui més gratificant després delcaos circulatori de la ciutat. El conjuntés patrimoni de la Humanitat des de1999, quan La Unesco va distingir l'obraamb aquest honor.

Un cop feta aquesta visita ens diri-gim a Chengdu, capital de la provínciade Sichuan, actualment té uns 11milions d'habitants. Per traslladar-nosdes de Chongquing ho fem amb untren, que per culpa del trànsit perdem,obligats a agafar el següent. Mentrefèiem temps vàrem veure un centred'Internet i ho aprofitàrem per connec-tar-nos amb les nostres famílies o tre-balls, doncs bé, per poder-nos connec-tar ens varen demanar els passaports,per tal de registrar-nos i, un cop feta l'o-peració, ja es posaven en marxa elsordinadors. Aquesta era una mostramés de l'intervencionisme del govern,a part, com ja he dit, dels policies icàmeres vigilant constantment.

Per accedir a qualsevol transportpúblic, excepte autobusos, taxis i totamena de transport menor, és obligatoripassar tot el bagatge, maletes, bosses,

motxilles, etc. per escàners de segure-tat. Hi ha cops que tens dubtes si ésper seguretat o per fer palès la presèn-cia constant del poder de l'estat, segu-rament les dues coses alhora.

El tren, el Tibet Spring, era un trend'alta velocitat, que no cal confondreamb la molt alta velocitat TGV. Vàremviatjar quasi tota l'estona a 200 km./h,mai va baixar dels 165 km/h. Un trennet, modern i molt còmode. Un cop arri-bats a Chengdu, anàrem ràpid al parcdels pandes gegants, abans no es fesmassa tard.

El parc és un centre d'estudi ireproducció d'aquests animals. Viuenen llibertat controlada en recintesgrans, on es poden moure igual que enel seu hàbitat habitual, que no deixa deser les muntanyes de la zona. La salad'atenció dels nadons, realment et faentendrir, sembla una habitació plenad'ossets de joguina. Els pandes sónuns animals molt i molt ganduls, tantque, tot i ser carnissers, han renunciat ales proteïnes animals de la seva dieta,per no haver de córrer a caçar altres ani-mals, i han limitat la seva alimentació acanyes tendres de bambú, que lestenen a mà. La ganduleria els porta finsi tot a tenir escasses relacions sexualsper mandra, el que fa que els naixe-ments siguin escassos. Per això enaquest centre fan inseminacions artifi-cials, per tal de mantenir un índex denaixements raonable que faci que noarribi l'extinció de l'espècie. És per aixòque malgrat el seu aspecte de joguinajo els tinc certa mania, no es pot ser tangandul!, i si deixats en llibertat desapa-

Parc dels ossos panda.

SARRIA 76 18/6/11 17:23 Página 53

DSp54_

VIATGES [La Xina

reixen, doncs bé, això és l'evolució deles espècies...

D'aquest centre surten molts delspandes que el govern xinès deixa endipòsit a altres països, per tal que elgaudeixin uns anys als seus zoològics.

Com totes les ciutats, el trànsittambé és caòtic i, cosa curiosa, elstaxistes hi ha cops que no saben arribarallà on vols anar, perquè les ciutats sóntan grans que hi ha llocs que desconei-xen. Però un altre contrasentit d'aquestpaís, la majoria de taxis porten pantallesde tv tàctils, i duran el trajecte potsescollir el programa que vols veure,malgrat no en veus cap, bàsicamentperquè fan tants anuncis que quanpodries veure el programa ja has arribata lloc. També porten webcam, i així vigi-len constantment els passatgers. AShanghai pots comprar targetes multi-viatges i cada cop que agafes un taxi esdescompta el seu import de la targeta.Doncs malgrat aquest alt nivell tecnolò-gic, no porten cap GPS per on consultarel camí a fer per arribar al seu destí i noperdre's. He arribat a pensar si no deuser perquè el GPS és una eina de l'exèr-cit nord-americà, no ho sé, però és moltestrany. És que encara que sembliestrany, amb taxi ens hem perdut quasia totes les ciutats que hem anat, és clarque també hi ha l'impediment de la llen-gua, no parlen anglès, i si trobes algúque el parla una mica, ho fa tan mala-ment com jo i ja hi som, passem a l'in-ternacional llenguatge manual, o siguiamb les mans, però quedes bloquejatquan descobreixes que fins al 6 sí quesón sis dits, però després és ja unacombinació de dits i signes. Bé, crecque a aquestes alçades jo i el xinès con-

tinuarem igual, jo sense saber-ne res iells que facin el que puguin.

El nostre allotjament a la ciutat deChengdu estava situat en un carrer totd'edificis d'estructura tradicional, bàsi-cament dedicat a turistes, i aquí tornema trobar un dels contrastos del que jaens comença a tenir acostumatsaquest país. Per un costat la gent treba-llant a tothora sense parar, sense assis-tència sanitària ni cap cobertura social, iper altra part una gent amb una vidaenvoltada d'un luxe espatarrant, elcarrer del nostre hotel semblava unmostrari de cotxes de gamma alta, jodiria altíssima, amb els seus xofersesperant els propietaris dels vehicles,que estaven menjant als diferents res-taurants de luxe.

Això en un país capitalista ho veusi no passa res, és així, hi ha diferènciessocials. El que no saps és com lliga aixòen un país comunista, on en principitots són iguals i el treball de tots serveixper millorar la vida també de tots. Segu-rament hi ha alguna cosa que no qua-dra, el que si és clar és que nosaltrestenim productes molt i molt més baratsque fa uns anys enrere, gràcies que hiha xinesos que treballen com bèsties,per quatre yuans, anava dir rals, peròcrec que el yuan és encara més baix. Ique si es moren tampoc passa res, n'hiha mils de recanvi, és trist però és així.No sé com els podem ajudar, crec queés molt difícil, individualment no podemlluitar contra un gegant tan poderóscom és la Xina.

Vàrem sopar en un restaurantprop de l'hotel, un sopar deliciós, segu-rament el millor que hem fet a la Xina.A remarcar una sopa de colomí amb

bolets, i com a curiositat la sopa la por-taven en olletes individuals, que en dei-xar-les sobre la taula arrencaven el bull.La jugada era que a sota les estovalleshi havia una placa d'inducció molt peti-ta, que s'activava al posar-hi l'olla al cimi després cadascú anava posant elsingredients a bullir segons les indica-cions del restaurant, més o menys elque aquí coneixem com a “fondue”xinesa.

El dia següent sortim de Chengduper dirigir-nos en avió a un dels platsforts del viatge, a Jiuzhaigou, al Tibet.Arribem a un aeroport situat a 3.500 md'altitud, de moment no notem res,només que la gent a l'exterior de l'aero-port ja és diferent a la de les zones delYangze central, són molt més alts, ambels cabells súper negres i estiradíssims,amb pòmuls encara més sortits i ambcerta actitud no tan submisa com elsxinesos de peu. Per arribar a Jiuzhai-gou (nom que significa la vall dels noupobles en tibetà), cal agafar un bus queens hi portarà després de creuar un portde muntanya de 4.550 m d'alçada. Peròabans d'arribar a la ciutat parem al parcnatural de Huanglong. Aquest parcarranca des d'una alçada de 3.000 m ipuja fins uns 4.000 m seguint el curs del'aigua i totes les formacions i salts quefa aquesta, en un camí tot d'esglaons ipassarel·les de fusta, en mig d'unsllacs, unes formacions i amb uns bos-cos amb uns colors increïbles. Maihavia vist uns cursos d'aigua ambaquests color tan espectaculars i nítids.Però tot té el seu preu a mesura d'anarpujant, degut a l'alçada, et faltava l'aire,havies de fer més respiracions per tenirel mateix nivell d'oxigen i això provoca-va un cansament molt gran, i algunsdels companys una migranya fortíssi-ma. És per això que venien uns esprais,de la mida dels matamosques, que eltap feia com una peça per posar-hi elnas i la boca, per fer inhalacions d'aireenriquit amb oxigen, i poder superar lafalta d'oxigen per culpa de l'alçada. Jovaig suportar amb certa dignitat el pro-blema de la respiració, fent més exhala-cions del normal, el que no vaig podersuperar varen ser els esglaons, crecque quan en portava mil i no sé quantsmés (molts i molts més, no ho puc

Foto de grup

SARRIA 76 18/6/11 17:23 Página 54

DS_55p

assegurar, però crec que al voltant de1.600) i molts d'ells amb gel, cobertsper estores de saca per no relliscar, vaigdir-me: jo no he vingut per quedar-meencarcarat per sempre aquí dalt, pertant anem avall que fa baixada, que hasd'arribar viu almenys a l'hotel.

Bé, l'arribada a l'hotel va ser apo-teòsica, veníem morts de fred, ja fosc,tot pensant en l'escalforeta de l'allotja-ment. En entrar ja vaig veure que lacosa no pintava bé, les dues recepcio-nistes anaven amb uns abrics tibetans,de colors vius i alegres, folrats de pellpeluda, xai o iac, llargs fins als peus, i asota la recepció una estufa, això sí, lesfinestres obertes, noi anem malament,però al pujar a les habitacions passemper davant del menjador i tothom sopa-va amb anorac, bufanda i gorra posats,ah! i les finestres obertes. Sort que al'habitació hi havia un equip de climatit-zació individual, el vàrem posar enmarxa ràpid i esperar que escalfés depressa, i a poca estona abrigar-nos altracop per anar a sopar. Sembla ser quetenen el costum de tenir les finestresobertes quasi sempre, a part que ésBeijing qui marca quan s'ha de posar enmarxa la calefacció, els criteris no elssé, i crec que mai els sabré, però segu-rament van molt lligats al consum ener-gètic. Així no és d'estranyar que circu-lant en cotxe et paressis per fer gasoli-na i trobar seguides 3 o 4 gasolineresque havien acabat les existències o nodonen l'abast a servir o no donen l'a-bast a comprar i refinar.

L'endemà al matí vàrem visitar elparc natural de Jiuzhaigou, aquest al sermolt més ampli i no tan alt, funcionavaamb uns autobusos que anaven circu-lant fent parades, i tu pujaves i baixavesquan volies, normalment baixaves,feies un tram a peu i el tornaves agafarper anar més lluny, segons el plànol queportaves que indicava allò millor aveure. En resum, al més maco hi haviesd'anar a peu o t'ho perdies, Però valia lapena, mai havia vist l'aigua d'un blau tanespectacular, amb una transparènciaincreïble, tant és així que si no fos pelcolor podies arribar a dubtar que hihagués aigua. Una experiència total-ment impactant .

Després d'unes begudes ben

calentes per refer-nos i una parada persopar, assistírem a un espectacle de fol-klore tibetà. Referent a la valoració del'espectacle tinc un cacau mental. Pri-mer, mai he passat tanta fred en un tea-tre: anorac, barret, bufanda i guants,vaig sortir enrampat de fred i amb laidea d'arribar a l'hotel i trobar-nos elpanorama ja descrit. Segon, era folkloretibetà, però amb mirada xinesa, malgratque els actors puguin ser majoritària-ment tibetans, el to de l'espectacle ésirònic i sorneguer amb la cultura tibeta-na, intentant ridiculitzar-la. Tercer, unespectacle magnífic fet per gransmúsics i coreògrafs.

Arriba un punt que tens dubtes, sijo que sóc sensible al problema tibetà,

malgrat que amb diferències en pateixoun de semblant, si els costums tibetansestan molt lligats a la religió, què hi faigjo en un espectacle fet pels ocupantsdel Tibet i al cim que són oficialmentateus. No crec que es pugui mirarnomés si l'espectacle és bo per accep-tar-lo, si no hi hauria el perill de fer gransespectacles amb una estètica merave-llosa, però amb un contingut ideològicperillós, no s'assemblaria una mica a lesgrans parades nazis?

Bé, ens anàrem cap al llit i a lamatinada jo tenia fred, el climatitzadorestava parat, resulta que a la matinadatreien la llum i quedava tot parat, cale-facció inclosa, millor no haver d'anar allavabo, sota perill de quedar encastatcontra alguna porta.

Malgrat que del menjar en generalen parlarem al final, sí que vull explicarel problema, per a nosaltres, dic per anosaltres, dels esmorzars d'hotel. Enno anar a hotels internacionals, sinóxinesos, els esmorzars eren xinesos,com és normal, i estaven compostos,més o menys, amb elements sem-blants a la resta dels altres àpats del dia,

però amb tractaments o presentacionsdiferents, ja que en el bufet hi solies tro-bar: arròs de dues o tres maneres, dife-rents plats de verdures, tota classe delque aquí en diríem raviolis, o pasta far-cida o similar, però a l'estil xinès, ousdurs, algun cop ous ferrats, però pocatractius ja que els ous ferrats han deser fets i menjats, llet de soja, en abso-lut cafè, te o llet i productes làctics, ah!amb la particularitat que ells considerenles tomates una fruita, per tant alguncop les trobaves a rodelles encimbella-des de sucre. En resum, que un dia elmeu esmorzar va ser un plat de monge-tes tendres saltades al wok, amb un gotd'aigua bullent, davant de la impossibili-tat d'aconseguir aigua, si no fresca,almenys a temperatura ambient, sorten teníem que a la dieta hi afegíem lesmeravelloses mandarines que comprà-vem a les parades del carrer. De totesmaneres no són només que recrimina-cions de turista repatani, perquè per ellsera un esmorzar més que normal iassortit i, qui no vulgui pols que no vagia l'era, o no és del que es tractava,conèixer com viuen els xinesos. ■

SARRIA 76 18/6/11 17:23 Página 55

DSp56_

ESPORTS [UES

Guillem Mallola

TOP 6 PRIMERA CATALANA JUVENIL MASCULINA

Els passats 7, 9 i 10 d'abril de2011 es va disputar al pavellóde la UES la Fase Final de laPrimera Catalana Juvenil

Masculina amb els equips del H.

Terrassa, C.H. Carde-deu, H. Gavà, H. SantCugat, Sant MartíAdrianenc i U.E.Sarrià.

En la jornada dedijous la UES es vaimposar al Gavà, alTerrassa i també alCardedeu, cosa que liva permetre classifi-car-se per a les semi-finals. En les semifi-nals de dissabte laUES no va poder amb

el Sant Martí, el gran favorit, i el Terras-sa va superar el Sant Cugat.

La Unió Esportiva Sarrià va que-dar quart classificat, després de perdrela final de consolació davant el Sant

Cugat, i el Sant Martí Adrianenc va ferbons els pronòstics imposant-se alTerrassa a la final amb claredat.

Ha estat una temporada més quepositiva per a l'equip juvenil de la UES,no només va pujar de categoria a l'es-tiu, sinó que ha aconseguit una brillantquarta posició en el campionat de Pri-mera Catalana. ■

Dos instants del Top 6 juvenil disputat a Sarrià de Ter.

CAMPIONS DE PRIMERA NACIONAL 2010/2011

Després d'una temporada espectacular, el primer equipde la Unió Esportiva Sarrià s'ha proclamat campió delgrup C de la Primera Nacional Masculina. Amb tan solsun partit perdut, la UES ha fet un campionat brillant i

amb molt de mèrit ha obtingut un títol que se li havia resistit ens elsseus més de cinquantaanys d'història.

En una última jorna-da d'infart, l'equip, animatper més de 150 segui-dors, es va desplaçar a lacomplicada pista de laRoca i després d'un partitmolt igualat va aconseguirla victòria per un sol golde diferència. L'eufòria es

va desfermar a la pista, on aficionats, jugadors, tècnics i directius van celebraruna fita històrica.

Tot seguit l'expedició sarrianenca es va desplaçar a l'Ajuntament de Sarriàper oferir el campionat a un nodrit grup de seguidors que ja els esperaven, i des-prés van acabar la festa al pavelló de la UES on va haver-hi un petit refrigeri per a tothom.

Volem felicitar jugadors, tècnics i aficionats per aquest campionat , ja que sense tots ells no hauria estat possible. ■

Els jugadors de la UES celebrant el campionat a la pista dela Roca.

El primer equip sarrianenc al balcó de l'ajuntament.

SARRIA 76 18/6/11 17:23 Página 56

DS_57p

ESPORTS [UES

TOP 6 LLIGA CATALANA CADET MASCULINA

Els dies 14, 16 i 17 d'abril es van reunira Sarrià els sis millor equips cadets deCatalunya per disputar la Fase Final dela Lliga Catalana Cadet Masculina.

La Unió Esportiva Sarrià no va poder supe-rar la Fundació F.C. Barcelona i es va quedar ales portes de classificar-se per als Campionatsd'Espanya, en canvi el H.C. Gironès sí que vapoder guanyar el seu partit contra el Sant MartíVoramar després d'una pròrroga.

En les semifinals de dissabte el KH-7 BMGranollers es va imposar a la Fundació F.C. Bar-celona, mentre que el F.C. Barcelona va superarel H.C. Gironès. A la final de consolació, la Fun-dació F.C. Barcelona va aconseguir la terceraposició al superar el Gironès, i es va proclamarcampió al guanyar la final contra el Granollers.

Un gran cap de setmana d'handbol alpavelló de las UES amb unes grades plenes i amb un gran ambient.

Volem felicitar l'equip cadet de la UES per la gran temporada que ha fet, després d'un inici dubitatiu han aconseguitclassificar-se per aquest Top 6, tot un èxit. ■

Equip cadet de la UES que va disputar el Top 6.

TROBADA MINIHANDBOL GRANOLLERS

Els equips benjamí i aleví de laUES es varen desplaçar aGranollers per participar en laIX Trobada Minihandbol, sens

dubte una gran experiència per als

menuts jugadors sarrianencs, quevaren poder disputar partits ambequips de fora de Girona i van gaudird'allò més d'un torneig amb més de200 esportistes.

Jugadors, tècnics i pares vanpoder presenciar el partit de LLigaAsobal entre el Fraikin Granollers i elBM Alcobendas, on van poder gaudird'un gran espectacle d'handbol.■

LLORET CUP 2011

L'aleví A de la UES, entrenat per SergiBagué i Jordi Ramos, ha participat persegon any consecutiu a la LLoret Cup,torneig internacional que es diputa a Llo-

ret de Mar. L'equip sarrianenc s'ha endut el campio-nat en la seva categoria superant equips com el Mata-ró, Palautordera, Poble Nou i l'amfitrió, el Lloret. Amés, el sarrianenc Oriol Teixidor va ser designat elmillor jugador de la final.

Aquest campionat constata la bona salut de labase de la UES, que demostra que està a l'alçada delsgrans clubs catalans. ■

L'equip aleví de la UES amb la copa de campions.

SARRIA 76 18/6/11 17:23 Página 57

DSp58_

ESPORTS [UES

Durant el passat curs, a l'es-cola Montserrat, ens vanconvidar a participar a unacursa escolar de BTT que

es feia a Sant Gregori. Quan ho vaig dira casa de seguida em van animar aparticipar, no tenia cap experiència encurses però si havia sortit amb el meupare moltes vegades.

Aquell dia a Sant Gregori vaser molt emocionant, era la prime-ra vegada que anava a una cursa iestava una mica nerviós però ambmoltes ganes de córrer. Vaig que-dar segon de la meva categoria,això em va animar a dedicar-me almon de la bici i a entrenar més perla següent temporada.

Al febrer vaig participar a l'O-PEN BMW de BTT. Es tractava dequatre curses que es disputaven aLlambilles, Lladó, Canet d'Adri iles Planes d'Hostoles amb circuitsd'entre 15km. i 20km. Van ser cur-ses divertides amb circuits exi-gents, moltes trialeres, corriols izones molt tècniques. Vaig gaudir

molt i l'esforç va donar bon resultats jaque vaig quedar primer a les quatrecurses guanyant així l'OPEN.

Ara més animat que mai m'esticpreparant per l'OPEN TACTIC, anticCaixa Girona, allà hi ha molt nivell i hed'entrenar molt per gaudir i obtenirbons resultats.

Salut i pedals!! ■

1A CALÇOTADA U.E. SARRIÀ

El 27 de març de 2011 va tenir llocla primera calçotada de la UES quea causa del temps es va traslladardel parc de la Cooperativa al pave-

lló de la UES. Més de 150 persones vanpoder gaudir d'una bona estona i uns bonscalçots.

Volem agrair a tothom que va col·labo-rar perquè fos possible aquesta calçotada ianimar-vos a venir-hi l'any que ve. ■

Els calçots a punt d'anar a la taula.

En el pòdium, guanyador de la cursa Open BMW BTTd'enguany.

Un moment de la calçotada.

OPEN BMW BTT

ESPORTS [BTT

Àlex Jaime Fernández

SARRIA 76 18/6/11 17:23 Página 58

Editorial

Hem superat amb nota els 75 primers

números i aquí seguim disposats a

informar amb la celeritat que els

nostres escassos mitjans ho permeten i

a denunciar amb tota la contundència

els bunyols que anem trobant.

Treballem incansablement, tant que

fins i tot a nosaltres ens sorprèn, sense

demanar res a canvi i sempre des de la

més absoluta i inalienable

independència. Perquè com deia el

nostre filòsof de capçalera i guia

espiritual Marx (Grouxo) ni ens deixem

corrompre ni estem en venda, tot i que

sempre podríem arribar a un acord.

Sam Enfot,

Redactor sense cap, TSN.

Història

Després de demostrar de manera

fefaent l'origen català del descobridor

Cristòfol Colom, un equip de científics

està estudiant la possible filiació

catalana de Pizarro, que podria ser fill

de Trugell enlloc de Trujillo o de

Casserres i no de Càceres. De moment

no hi ha cap dubte que es deia Pissarra,

Francesc Pissarra.

També s'analitza l'origen de Marco Polo

que, cas de ser català, podria dir-se

Marc Opolo.

Els estudis, en avançat estat d'elaboració,

es faran públics properament a la

prestigiosa revista Science o aquí mateix.

J. A. Llorenç,

TSN, Historiador.

Meteorologia

Demostrat: l'anticicló és d'Iniciativa!

La important mesura d'eliminar la zona

limitada a 80 Km/h. dels entorns de

Barcelona que havia de posar en

pràctica el departament dirigit pel

conseller de a “p geminada”

(Felip·puig), es va haver de retardar uns

dies per culpa d'un anticicló que

provocava un alt índex de contaminació.

Posteriorment, i amb certa freqüència

l'anticicló torna per malbaratar els

plans del govern de flexibilitzar aquesta

velocitat.

No hi ha cap dubte que l'anticicló és

d'ICV. O almenys del tripartit...

Alfred Molina,

TSN, Meteosat.

Ciències polítiques

Els Governs que hem votat (bé,

vosaltres potser no, però la majoria sí,

per això governen), ens apliquen unes

dràstiques retallades en sanitat,

ensenyament, prestacions socials,

justícia o pensions, tot seguint els

dictats inapel·lables dels Mercats a qui,

tot sigui dit de pas, mai no votem.

I si ens deixéssim de galindaines i

votéssim directament els Mercats?

Almenys votaríem els qui de debò ens

manen, no?

Ah! Que no pot ser? Doncs res, a

conformar-se i a seguir com ara.

Miquel Poca Solta,

TSN, Analista.

Centre de Visitants

Visito com a visitant el Centre de

Visitants de Sarrià, o sigui el Centre de

Visitants del Gironès però que està a

Sarrià, bé ja m'enteneu, i la visita és

molt agradable. Visito el racó de les

exposicions, visito l'espai de

gastronomia, visito l'espai botiga i visito

el centre d'interpretació del territori a

la 1ª planta i ho trobo tot molt bonic,

vull dir que fa de bon visitar.

Em donen mil explicacions i m'emplenen

de fulletons i tríptic de llocs que no puc

deixar de visitar, m'informen de visites

virtuals i visites guiades, etc.

En definitiva una visita distreta que us

aconsello de visitar.

Visitació Garcia,

TSN, CVG.

Actualitat

En el moment d'escriure això falten poc

dies per a les eleccions que han de

configurar el futur mapa polític de tots

els pobles de Catalunya i molt

especialment del nostre, però quan ho

llegireu ja farà temps que hauran

passat, així que m'estalvio

l'apassionant crònica del relat de tots

els actes electorals. Apa!

Laica Grangé, TSN,

Bar de la cantonada.

Periodisme

El prestigiós diari La Vanguardia, treu

una edició en català.

Donem la benvinguda a aquesta

iniciativa però hem de dir que els

periodistes d'aquest mitjà de

comunicació no han demostrat tenir

l'olfacte gaire fi: han trigat 130 anys en

adonar-se que publicaven en un idioma

diferent del que parla la gent del país.

On ha quedat l'esperit del reporter

investigant, contrastant les fonts i ficant el

nas per tot arreu per tal d'aconseguir una

primícia? A qui preguntaven? Al Conde?

Nois, si tot ho fan igual, més m'estimo

continuar de becari per sempre.

Nolasc A. Gat,

TSN, Becari.

La reivindicació

Seguim, un dia més, recordant a tots

aquells que ens vulguin llegir, a tots

aquells a qui els molesta quan la veuen

i, sobretot, a tots aquells que (com ens

explicava l'Àngel Garcia en el seu

article del passat número) tenen a les

seves mans la possibilitat d'actuar per

canviar les coses, que la gallina feixista

del Pont hauria d'estar empresonada

en un museu o en un calabós, però mai

impunement lliure presidint el nostre

pont sobre el Ter.

samenfot.blogspot.com

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT

EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

The Sarrià NewS

LA FRASE DEL DIA: El mag amb un gest va fer desaparèixer la injustícia, la fam i la guerra. El polític amb un gest va ferdesaparèixer el mag. Woody Allen

DS_59p

SARRIA 76 18/6/11 17:23 Página 59

BOTIGUES A:

c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614

Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345

Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021

Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484

SARRIA 76 18/6/11 17:23 Página 60