of 60 /60

Parlem de Sarrià n 76

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Número 76 de la revista Parlem de Sarrià editada per GERDS de Ter http://www.parlemdesarria.org/

Text of Parlem de Sarrià n 76

EDITORIAL

sumariAJUNTAMENT El govern dels darrers anys Centre de visitants del girons ENTITATS Cirurgia esttica GEGANTERA OPINI. LAjuntament, la casa de la vila CULTURA Exposicions Exposici: Emlia Xargay Les activitats de la Biblioteca Les nits del coro Despierta ya! vives o sobrevives ? Mrius Torres Espai 2,0 DOSSIER DHISTRIA La villa del pla de lhorta QUADERN DAPUNTS ESPAI ESCOLAR. Escola Bressol Confetti AMPA Carnestoltes David Saulina La dona i lesport NATURA Montserrat - Sant Jeroni SALUT Els parsits dels peixos VIATGES De badoc per la Xina ESPORTS. UES THE SARRI NEWS 4 8 10 12 14 16 17 19 20 22 26 28 38 39 41 42 44 46 49 52 56 59

La villa romana del pla de l'Horta

H

parlemDESARRIConsell de Redacci: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Caigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, ngel Garcia, Quim Llunell, Assumpci Vila, Eva Martnez, Josep M. Sansalvador, Josep Rodeja. Correcci lingista: Toni Ruscalleda Agraments: Ajuntament de Sarri de Ter, Diputaci de Girona Han collaborat en aquest nmero: Llus Aymerich, Roger Torrent, Albert Rosa, Amics Gegants, A.V.Sarri de Baix, Cristina Vicedo, Anna Sala, Sergi Torrent, Mireia Mas, Llus Palah, Montse Lpez i Nuri Senen, Ampa EBM Confetti, CEIP Montserrat, Ampa CEIP Montserrat, Llibertat Turbau, Emili Marco, Francesc Rami, Guillem Mallola, lex Jaime. Disseny i maquetaci: Merc Soler / Estudi Grfic David Coll Tel.972 220 154 Impressi: Impremta Pags Subscripci anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: [email protected] Dipsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 Portada: Fotografia aria de la villa romana del pla de l'Horta, cedida per la UdG. LA REVISTA JA S A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAM LA COLLABORACI DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista ledita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarri de Ter, Consell de Redacci) amb el suport i financiaci de lAjuntament de Sarri de Ter.

El consell de redacci de Parlem de Sarri no es responsabilitza necessriament de les opinions signades.

a finalitzat la quarta campanya d'excavacions de la villa romana del pla de l'Horta amb troballes notries i importants. Estem davant una villa suburbana de grans dimensions, que es remunta al s.I a.C. i que t els seus orgens en l'poca en qu els romans es traslladen a Gerunda i es reparteixen el territori al peu de Kerunta i el Castellum Fractum, fortificaci situada dalt la muntanya de Sant Juli de Ramis. Els treballs dels arquelegs de la Universitat de Girona de la darrera dcada s'han centrat en esbrinar l'ocupaci del territori que nodria el poblat de Sant Juli i en conixer com es va abandonar Kerunta per construir Gerunda. A la fi, tots els enclaus resulten lligats i un explica l'existncia de l'altre. s important realitzar una visita al Castellum Fractum, espai musetzat de la muntanya de Sants Metges, per entendre el territori en el seu conjunt, com el pas del Congost esdev el lloc obligat pel control de la vall de Sarri, del riu Ter i de l'Empord. Mercs a la insistncia i constncia de l'arqueleg sarrianenc, Llus Palah Grimal, sobretot en la recerca de fons per portar a terme aquesta investigaci de quatre anys vinculant-ho en un projecte ministerial i un conveni on intervenen la UdG, la Diputaci de Girona i l'Ajuntament de Sarri de Ter, la represa de les excavacions, iniciades els anys 70 del s.XX, s'ha fet de manera exhaustiva i cientfica. Aquest s per tant un punt de no retorn i, s d'esperar, que una propera declaraci de la villa com B Cultural d'Inters Nacional, li garanteixi fons suficients per a properes excavacions i una completa musetzaci. No tothom veu de bon grat les excavacions. Per alguns la cultura, la recerca i conservaci del patrimoni com, s'ha de posposar per temps de bonana. Tenint en compte que una gran quantitat de recursos amb qu compta la salvaguarda del patrimoni s el fams 1% cultural lligat a la despesa en infraestructures que fa el Ministeri de Fomento i que a aquest programa no s'hi accedeix si no es compta amb un b declarat BCIN, saludem la iniciativa del govern municipal d'iniciar la tramitaci la villa romana del pla de l'Horta com a BCIN, per garantir recursos en el futur, amb independncia del pressupost municipal. Una bona gesti del patrimoni cultural d'un poble s una font de riquesa i un atractiu turstic de primer ordre. Estem davant d'un gran monument, que pot formar part d'un circuit cultural el qual expliqui els orgens romans de Sarri de Ter, Sant Juli de Ramis i Girona en el seu conjunt, lligant d'aquesta manera la ciutat amb el territori.

p DS_3

AJUNTAMENT [Hem estrenat biblioteca

EL GOVERN MUNICIPAL DELS DARRERS QUATRE ANYSLlus Aymerich Vials. Primer Tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sarri de TerPortaveu del grup municipal de CiUment aquella lleialtat i fidelitat que ens ha caracteritzat en la gesti del nostre Ajuntament, s'haur utilitzat la feina feta des del govern local com si hagus estat obra d'un sol grup, sense recordar que ha estat feta conjuntament per ambdues formacions poltiques. Hi haur hagut encerts i potser tamb desencerts, en les tasques i decisions municipals, aix com accions treballades amb ms o menys energia per part d'alguna de les persones o formaci que hem constituint el govern municipal. Fins i tot potser tamb s'han aconseguit coses que no sn mrit exclusiu de ning i ni tan sols del nostre ajuntament, sin d'altres administracions superiors que han actuat en el nostre municipi, tenint clar que ha estat el nostre ajuntament qui ha aplanat el cam per a la seva execuci. s cert que per guanyar les eleccions, tots els grups municipals han aplicat les seves prpies estratgies per fer notar les seves virtuts i capacitats, minimitzant les dels grups adversaris a fi d'aconseguir els objectius que s'han proposat i poder aplicar llurs idees i teories per governar el nostre poble. En el moment qu ho estic escrivent no s quin haur estat el resultat del 22 de maig, no obstant aix, sn les urnes que decideixen i el seu resultat ser el que haurem de respectar. En qualsevol cas, el que realment tinc ganes de ressaltar en aquest espai, s que malgrat tot, han estat quatre anys al servei del poble, quatre anys de treballs intensos i de grans satisfaccions, per tamb d'importants frustracions. I s que ens ha tocat viure i governar el nostre poble en un perode de grans dificultats econmiques que no ens han perms desenvolupar molts dels projectes que tenem plantejats. Aquesta s un a situaci coneguda per tothom perqu, ja sigui en la

Inauguraci dels carrers del Camp dels Socs (Pla Renoc)

es del mes de juny de 2007 fins al mateix mes de 2011, han estat quatre anys d'un govern de coalici amb un pacte dels grups d'Esquerra Republicana de Catalunya i de CONVERGNCIA I UNI. Va ser un pacte signat pels responsables d'ambds grups, un pacte amb comproms d'estabilitat i per a constituir un govern fort. Duran aquests quatre anys s'ha evidenciat l'estabilitat del nostre govern, de la mateixa manera que s'ha palesat la seva fortalesa. Tot aix ha estat possible grcies a la ferma voluntat de complir els nostres compromisos i de sentir-nos solidaris en les decisions preses collegiadament dins l'equip de govern. El pacte signat per les dues formacions poltiques eren el clar reflex de la voluntat de canvi expressat en les urnes. Amb aquesta lectura dels dos grups municipals, s'arrib al govern de coalici d'aquests passats quatre anys, la qual cosa, desprs de sis mandats de majoria absoluta, ha vingut a demostrar que sempre s saludable un govern compartit amb

D

dues formacions poltiques distintes, que aporten visions, ideologies i maneres de fer diferents. Han estat quatre anys de debats, fins i tot intensos en alguns moments, sobre qestions que moltes vegades han semblat senzilles o de petita importncia, per transcendentals per preservar la fidelitat als respectius compromisos. Aix s la clara demostraci de la voluntat d'aconseguir el mxim per a tots els sarrianencs i sarrianenques. Tot i aix, cal reconixer que no tots els temes s'han vist de la mateixa manera pels dos grups i fins i tot alguns d'ells han provocat situacions de certa tensi que han estat recondudes perqu ha imperat en nosaltres el seny i l'objectiu com que s el nostre servei a Sarri. Hem fet sempre bandera de la lleialtat i s aquesta la que ens ha portat a aconseguir els nostres objectius. En el moment de sortir a la llum aquesta revista far poques setmanes que hauran passat les eleccions municipals i per tant aquells dies de campanya electoral i els que la precedeixen, que potser oblidant momentnia-

4_pDS

AJUNTAMENT Ple infantil

Signatura del conveni amb la Universitat de Girona per la installaci de la Facultat de Medicina a Sarri de Ter

famlia o en l'empresa hem hagut de suportar-la, haventnos-en sortit amb ms o menys xit, per de ben segur, amb prou entrebancs. Deia que de treballs intensos i grans satisfaccions, perqu el nostre poble ha millorat de forma extraordinria. Tot aix ha estat degut a la clara reflexi d'aquest govern en el sentit de que calia treballar pel benestar de les persones, en una visi de futur i tocant de peus a terra, sabent quines sn les necessitats de Sarri de Ter i quines les possibilitats econmiques del nostre municipi. Ha estat pensant en els sarrianencs i sarrianenques, que el nostre poble ha experimentat aquesta millora. Vegi's sin noms algunes de les accions realitzades i aconseguides prioritzant el benestar dels nostres vens i venes: Pensant en la seguretat de la nostra circulaci: S'ha construt el giratori en l'encreuament de la Via Augusta amb el Carrer de les Lloses. S'ha fet un pla de circulaci en el sector de Sarri de Baix i en el del Camp dels Socs. S'han millorat molts dels reductors de velocitat... Pensant en l'educaci dels nostres infants i joves: Es va emprendre de forma immediata l'ampliaci

de l'Escola Bressol, resolent les llistes d'espera. S'han implantat activitats al CEIP Montserrat per afavorir la formaci cvica dels nostres alumnes i per facilitar la tasca educativa dels pares i mares (Escola per a la democrcia, participaci de l'Escola en les activitats del poble, Tastets d'Esports, Escola de Mares i Pares...) S`han fet millores en les installacions dels Centres (renovaci de tota la xarxa elctrica, renovaci de tot el sistema de calefacci...) Pensant en la salut dels nostres vens i venes: S'han fet controls continuats de la legionellosi, del mosquit tigre, de la potabilitat de les aiges. S'han fet campanyes de controls personals de la salut. S'han organitzat xerrades sobre la salut... Pensant en els nostres joves: S'han potenciat les activitats esportives, millorant algunes installacions, construint-ne d'altres. S'han recolzat totes les activitats esportives, culturals i ldiques dels joves... Pensant en la gent gran: S'ha creat el carnet +70 per afavorir els desplaaments intermunicipals amb l's de l'autobs. S'han millorat els serveis socials... Pensant en les persones aturades: S'ha participat en tots els possibles progra-

mes d'ocupaci com la Casa d'Oficis, els Programes Experimentals en matria d'ocupaci (PEMO), el projecte SUMA'T (pla pilot per a joves que ni estudien ni treballen), els Plans municipals d'Ocupaci. S'ha millorat la borsa de treball. S`ha mantingut l'assessorament als nous emprenedors... Pensant en els vens i venes en tant que contribuents: S'han facilitat els mecanismes per satisfer les exaccions municipals. S'han congelat algunes contribucions... Pensant en totes les persones del nostre municipi com a afectades per les grans infraestructures: Hem estat sempre en la defensa de les persones ms directament afectades, estant al seu costat, negociant i gestionant les solucions ms dignes per a elles. S'han negociat i aconseguit compensacions generals pels perjudicis causats... Pensant en la promoci econmica i en el prestigi i futur de Sarri: S'ha negociat i signat un conveni amb el Consell Comarcal del Girons per la installaci del Centre de Visitants en el nostre municipi. S'ha negociat amb l'UdG per a la installaci de la Facultat de Medicina en el nostre municipi. S'han iniciat les excavacions de la Vila Romana que en un proper futur donar

molt valor social i econmic a Sarri de Ter... Pensant en la seguretat de les persones: Hem fet que la nostra policia sigui ms propera a les necessitats quotidianes dels nostres vens i venes. Hem renegociat amb millors condicions el conveni amb l'Ajuntament de Girona per complementar el servei de policia municipal en el nostre municipi. Hem potenciat la creaci d'una ADF, actualment en vies de creaci... Pensant en les dones: S'ha elaborat el Pla Local de la Dona. S'han potenciat activitats per a dones, celebrant el dia internacional de la dona i altres. S'ha implantat el Servei d'informaci i atenci a les Dones (SIAD)... Han estat noms unes pinzellades d'alguna de les accions executades des d'aquest equip de govern de coalici, el qual ha treballat incansablement amb illusi i pensant en el benestar de les persones. Tant de bo que els propers governs treballin amb la mateixa inquietud de satisfer les necessitats de les persones i no amb el pensament posat en la rendibilitat poltica de les accions realitzades per aconseguir un determinat xit en unes properes eleccions. Demano i desitjo per a Sarri uns governants que pensin en el benestar de tots els sarrianencs i sarrianenques.

pDS_5

AJUNTAMENT [Hem estrenat biblioteca

LA TRANSFORMACIRoger Torrent i RamiAlcalde de Sarri de Ter

Inauguraci del Centre de Visitants del Girons amb la presncia de tots els alcaldes de la comarca. Foto: Consell Comarcal del Girons.

E

l meu besavi es deia Joaquim Vila i Carreras. Era nascut a Sant Joan les Fonts i desprs de passar per Bonmat i Valncia va viure a Gelida on treballava de maquinista a La Gelidense, una de les fbriques de paper d'aquest municipi. L'any 1935, en plena Repblica, amb la meva besvia i els seus dos fills (la meva via i el seu germ), van arribar a Sarri de Ter. Provenia, s clar, del mn paperer i arribava al nostre poble per ser el nou encarregat de la fbrica que en Paul Torras i els seus fills, Joan i Francesc, posaven en marxa. L'embri del que desprs seria la Torraspapel i el gruix de la indstria paperera al nostre poble. La del meu besavi s una vida lligada a la geografia del paper. De la fabricaci del paper. De Sant Joan a

Sarri. La histria de la meva famlia, doncs, ha anat lligada en part a la trajectria econmica del poble. No t res d'estrany, al contrari, la gran majoria de famlies i vens de Sarri de Ter han viscut directament o indirecta, totalment o parcial, d'all que durant bona part del segle XX i principis del XXI ens ha caracteritzat: la indstria paperera. Aquest era el model econmic habitual al segle passat. Una estructura clssica heretada dels primers anys de la industrialitzaci que feia que tot un territori, en aquest cas Sarri de Ter, visqus molt lligat a una nica activitat. Grcies a la indstria paperera diferents generacions de sarrianencs i sarrianenques varen poder mantenir les seves famlies. Grcies a la indstria paperera vam poder desenvoluparnos personalment i collectiva.

Amb els anys, per, en el mateix grau que la vida econmica del pas canviava, a Sarri de Ter tamb anvem transfigurant la nostra manera de viure. A les fbriques, algunes seccions i activitats anaven tancant o canviant. Alhora que algunes empreses, fins i tot, es traslladaven fora. En definitiva, el pes de la indstria a casa nostra anava disminuint. I de la mateixa manera que la vida de moltes famlies va lligada a una activitat econmica concreta, tamb el paisatge fsic t relaci directa amb all amb el que ens guanyem la vida. Tant es aix que la coincidncia entre l' inici de l'expansi del mercat immobiliari i sobretot el retrocs d'algunes parts del procs productiu paperer (les ms incmodes, potser) van portar al creixement urbanstic de Sarri. I aix fou com vam passar del

6_pDS

AJUNTAMENT

Imatge del Centre de Visitants del Girons. Foto: AVS

paper al totxo. La resta de la histria s coneguda. Especialment els efectes que, avui, la crisi en el mercat immobiliari ens han portat. I a la fi, ens trobem avui amb una situaci de crisi al sector que ha protagonitzat la vida econmica aquests darrers anys -la construcci- i amb una indstria amb molt menys pes. Sigui com sigui, ens trobem en un moment de redefinici necessria. Qu volem ser? De qu volem viure? Quin poble volem? Sn preguntes recurrents per que en perode de crisi sn ms transcendentals que mai. Podrem dir, en sntesi histrica que estem immersos en un perode semblant al que va portar el meu besavi a Sarri de Ter. Un moment de crisi econmica (i gaireb social i poltica) que hem de saber agafar com una oportunitat per canviar. Una oportunitat per reforar-nos. Fos com fos, per casualitat o per determinaci, Sarri de Ter en aquell moment va transformar-se d'un municipi lligat al camp i als negocis vinculats al transport, a un poble amb un futur dinmic i modern. Un futur industrial. Ara no podem refiar-nos de l'atzar. Ni esperar que les coses passin perqu s. Hem de ser proactius: fer tot el possible per transformar el teixit econmic local per portar-lo all on volem. Per aix cal que, emulant l'es-

pot de moda, ens fem la pregunta clau: Qu tenim? Qu podem oferir al mn?. Que podem aportar als que hem de convncer per a qu facin una inversi a Sarri i no a cap altre poble. Amb l'objectiu clar de crear no noms de dinamitzar l'economia de Sarri sin tamb de consolidar un model de poble. Perqu precisament no volem ser noms un poble residncia centrat exclusivament en ser dormitori ni tampoc podem ser un poble indstria, perqu sempre hi haur polgons ms grans i ms

potents amb els que no podrem competir. Hem de saber trobar un equilibri entre els usos relacionats amb l'habitatge i els usos que ens generin activitat i per tant, riquesa i ocupaci. Un poble per viure i per treballar-hi i si em permeteu, un poble referent. Podem oferir sobretot localitzaci. El lloc que ocupem al mn es el que ens fa fet el que som avui. Un espai estratgic. En un congost clau per a les comunicacions al llarg de la histria i la porta nord a la ciutat ms modernament. I aix es el que hem d'aprofitar. Ja ho hem comenat a fer: el campus universitari de Mas Boscosa, el Centre de Visitants del Girons sn exemples clars del que volem dir. Sarri en el seu conjunt ha de ser un espai clau per l'activitat econmica en aquest sector de l'rea urbana de Girona. I ms concretament l'Avinguda de Frana ha de ser l'eix vertebrador d'aquesta gran estratgia de futur. Hem de treballar en aquesta lnia. Ens calen oportunitats i sobretot ens cal una gran aposta per a sortir de la crisi ms reforats que mai. Treballarem en aquesta lnia. El POUM (en l'aspecte urbanstic) i les aportacions que fem des de la Promoci Econmica seran clau per aconseguir-ho.

NETEJA XEMENEIES GIRONAESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi, 18 - SANT JULI DE RAMIS - Girons

pDS_7

AJUNTAMENT [Biblioteca Sarri de Ter

CENTRE DE VISITANTS DEL GIRONSINNOVACI AL SERVEI D'UN TERRITORIAlbert Rosa

Fotos: de Neus Mercader de Rdio Sarri.

E8_pDS

l Centre de visitants del Girons neix de la voluntat del Consell Comarcal del Girons de proporcionar un equipament turstic nic posat al servei dels municipis de la comarca. I una vegada iniciat el servei, tinc el convenciment que l'objectiu ha estat complert. El CVG situat a Sarri de Ter permet oferir una finestra oberta per al coneixement de la riquesa de la nostra comarca, tan a nivell de patrimoni cultu-

ral, social, natural, histric i econmic. No existeix en el nostra pas un equipament que ofereixi els segents espais: Oficina de Turisme amb Central de Reserves, que ofereix la possibilitat de contractar aquells productes o serveis des de una sola finestra nica. Espai de Gastronomia, on es pot tastar la cuina feta a la nostra comarca, elaborada amb el producte autcton. Espai de botiga, on poder comprar productes de tot tipus fets i

elaborats per petits productors locals. Espai d'exposici, una sala reservada per a exposicions itinerants. En aquests moments, es pot contemplar l'obra de l'Emlia Xargay. Espai de taller, ten per grans com per petits, on s'hi faran diferents activitats enfocades a donar a conixer els oficis tradicionals del Girons. Espai musestic: un viatge virtual grcies a l's de noves tecnologies, que permeten al visi-

AJUNTAMENT

Inauguraci del Centre de Visitants, finals de mar de 2011. Foto: Consell Comarcal del Girons.

tant conixer el present, passat i futur de la nostra comarca, i amb l's d'una tarja personal, poder descarregar-se posteriorment els continguts que ms inters li hagin despertat. Aquest espai ha de suposar un revulsiu per la dinamitzaci social i econmica de la nostra comarca. En uns moments tan complexos com els que ens ha tocat viure, cal fer apostes valentes i innovadores. En el nostra territori el turisme s una de les principals fonts d'ingressos i que genera un gran nombre de llocs de treball. Amb aquest equipament, facilitem que totes les persones que es vulguin acostar a la nostra comarca puguin descobrir totes les riqueses que s'hi amaguem. El Girons s molt ms que la ciutat de Girona, sn 27

municipis que gaudeixen d'un immens patrimoni cultural i natural, que de ben segur ha de captiva al viatger que passa per les nostres terres: la vall d'en Xuncla de Sarri de Ter, les petites ermites de la Vall del Llmena, les Gavarres, les suredes, les bbiles, els Banys rabs de Girona, el volc de la Crosa, el volc de la banya del Boc de Sant Gregori, les gorgues de Canet d'Adri, la capalera de l'Onyar, ..., sn noms alguns dels exemples de la riquesa i varietat del nostra patrimoni. Aprofito l'avinentesa per agrair al poble de Sarri de Ter la gran acollida que ha donat des de un primer moment a aquest projecte, i tinc el convenciment que la illusi i l'empeny posats en la seva creaci, revertiran en benefici dels qui estimem i vivim en el Girons.

pDS_9

ENTITATS

Cirurgia esttica GEGANTERAAmics dels Gegants de Sarri de Ter

Cornell del Terri, vila gegantera 2011

L10_pDS

a interrupci hivernal de l'activitat gegantera, per paralitzaci del calendari de trobades, sortides i festes majors, representa una poca de descans que en el cas dels Amics dels Gegants de Sarri de Ter hem aprofitat amb finalitat reconstructiva. Efectivament, desprs de la collaboraci i participaci de la colla en la cavalcada de Reis, a primers de gener, hem disposat d'una bona colla de setmanes per poder ingressar d'urgncia els nostres gegants i capgrossos a la clnica dels doctors Ventura-

Hosta, a Navata, on han estat sotmesos a un esperat tractament de rejoveniment i cirurgia esttica que no es podia demorar ms. En Cinto llueix ara un aspecte cutani i capillar ms saludable. La Maria ha estat rehabilitada amb xit d'un enfonsament pectoral de pronstic reservat i tamb presenta un aspecte facial molt ms cuidat. En Quimet, el gegant, llueix l'aspecte juvenil original, desprs de la reparaci dels mltiples escrostonaments a la cara i les mans. Els capgrossos, igualment, han estat objecte de diverses intervencions d'urgncia: en Patufet,

l'arlequ, el dimoni, l'osset panda tornen a fer bona cara. Desprs del pas per la clnica empordanesa que en el seu moment els va veure nixer, ara tothom torna a estar a punt de revista. L'enviament de les peces de roba a la tintoreria ha acabat de fer el miracle: estem preparats per a la temporada de primavera en plenitud de condicions. Tant els gegants com els capgrossos, com tota la colla en general, fan un goig tremend!. Comenarem la temporada primaveral participant a les primeres trobades del calendari amb moltes ganes. En tindreu notcia!.

ENTITATS

Sopar de carnestoltes al pavell de Sarri de Ter. Fotos: AV Sarri de Baix

Carnestoltes 2011A SARRI DE TERA.V.Sarri de Baix

E

l dissabte dia 5 de mar vrem celebrar la festa de Carnesoltes a Sarri de Ter. L'acte el va organitzar per l'Associaci de Vens de Sarri de Baix, amb la collaboraci de l'Ajuntament de Sarri de Ter. A les 4 de la tarda va sortir la rua de Carnestoltes, passant pels diferents barris del nostre poble, fins arribar al Pavell al voltant de 2/4 de 7, on vam poder escoltar el parlament del Rei Carnestoltes i gaudir de l'espectacle infantil amb el grup Bufanvols. A 2/4 de 10 del vespre va tenir lloc el sopar-ball de Carnestoltes, que va aplegar unes 180 persones. L'animaci musical va anar a crrec del D.J. Josep M Fernndez. Des de l'Associaci de Vens de Sarri de Baix, volem agrair una vegada ms la vostra presncia, contents perqu any rere any anem superant les nostres expectatives i veiem incrementada la participaci en els actes d'aquesta festa tan especial.

1 Sarrianencs i sarrianenques ! Un any ms torno a ser aqu Sc el rei del carnestoltes Que festeja als poca-soltes Perqu ning pugui dormir 2 Veig que aneu agermanats En dia tant senyalat Ni l'autovia que talla al poble, Avui ens pot separar 3 Ara que d'alcalde tinc el garrot Feu-me cas de lo que us digui 4 Vos convido, grans i mainada A ballar, fins la matinada, I saltar fins rebentar 5 Estiguem ben engrescats I fem molta xerinola Es cosa que a tots ens mola Per poder acabar torrats 6 Patim i patam, tot s'hi val! Per no feu malifetes 7 Fem gresca, riure i petons Saltimbanquis i ballada I si a alg aix no li agrada, Dons que es toquin els dellons

pDS_11

OPINI

L'AJUNTAMENT, LA CASA DE LA VILA, LA CASA DE TOTHOMRoger Casero GumbauRegidor i portaveu del PSC a l'Ajuntament de Sarri de Ter. www.rogercasero.cat

Assumpci Vila, Iolanda Jimnez, Roger Casero i Loli Fernndez.

L

a dita diu que a la vida s'han de fer, com a mnim, tres coses: tenir un fill (o filla), escriure un llibre i plantar un arbre. Valgui com a metfora, ja que alguna d'aquestes coses sn, afortunadament, no obligatries per passar dignament per aquest mn. Destillant-ne l'essncia potser el que aquesta dita vol expressar s la vida de tota persona hauria d'estar regida pel respecte a les persones, per l'accs a l'educaci i a la cultura i per la preservaci del nostre planeta. Per no s sobre aquestes tres qestions vitals sobre el que voldria parlar en aquest article, sin sobre una quarta que penso que caldria afegir-s'hi: ser crrec electe, regidora i regidor, del teu poble, vila o ciutat. Si l'Ajuntament s la casa de la vila, s la casa de tothom, tothom ha de

poder-hi tenir entrada. No sn bons temps per als poltics, per a la poltica en general, per la poltica local s precisament la que ms i millor pot recuperar el prestigi de la poltica, des de la proximitat, emfatitzant la vocaci de servei, la collaboraci i cooperaci per a la gesti i administraci d'all que s com. La poltica local no est exempta de sigles, de projectes i propostes confrontats, per s en la poltica local on les sigles es dilueixen ms, s en la poltica local on hi ha ments poltics, encara que poltics sn, som, tots aquells i aquelles que ens hi dediquem, ens agradi o no. Per ms que poltics, en el mn local i ha vens i venes compromesos amb un projecte poltic i, sobretot, amb llur poble, vila o ciutat. El terme classe poltica ha fet molt de mal, possiblement amb tot mereixement, a la poltica a tots els

nivells, essent el qu desprn aquest terme una de les causes de la desafecci. Percebre els poltics com una classe a part de la societat, com un mn apart i allunyat de la realitat, de la realitat dels carrers, dels barris, crea una barrera mental que es defineix ntidament amb la resignada expressi de els poltics es barallen entre ells, per els nostres problemes, les nostres dificultats, segueixen, fins i tot s'agreugen.... Els poltics no han de formar part de cap classe diferenciada, els poltics han de ser, haurien de ser uns ciutadans ms al servei d'all com. Per la realitat no sempre s aix. Per en el mn local s. A la poltica local hi ha ms ciutadanes i ciutadans que no pas poltics de classe! s precisament la poltica local, i s una llstima que en altres nivells no sigui aix, la ms accessible a la ciuta-

12_pDS

OPINI

dania, la que est ms a l'abast de la ciutadania, de les venes i vens. s on millor es pot expressar el concepte de sufragi universal, no noms pel que fa al dret a votar, sin pel que fa a la possibilitat de qualsevol ve o vena pugui optar a ser crrec electe, regidor o regidora del seu poble, vila o ciutat. Aquesta s i ha estat tamb la realitat en el nostre poble, Sarri de Ter, tamb en el s del grup municipal del PSC de Sarri de Ter. Tan jo com les tres regidores que formem el grup municipal no ens dediquem professionalment a la poltica, sin que la poltica s una dedicaci ms, sumada a la nostra vida familiar, personal i professional. La Iolanda Jimnez Martnez, la Loli Fernndez Herrera i l'Assumpci Vila Simon, sn, com ho sn tamb la resta de crrecs electes de l'Ajuntament, un exemple a seguir de comproms, ms enll de les sigles, al projecte com del nostre poble, de Sarri de Ter, des de la poltica local. El seu exemple, com el de molts altres homes i, encara que en menor quantitat, tamb dones de Sarri de Ter que han estat crrecs electes, s i ha de ser un referent per animar a d'altres

vens i venes a fer el pas, a fer el pas per comprometre's tamb a nivell poltic pel nostre poble. Passar per l'Ajuntament, ser regidora o regidor del teu poble, del nostre poble, permet conixer de primera m la gesti municipal, obliga a prendre decisions, decisions informades, ajuda a veure el poble i les necessitats dels vens i venes des d'una altra perspectiva, no sempre ms plaent, per s, sempre, ms responsable. Participar activament i en primera persona de la gesti municipal, del joc democrtic que regeix el nostre funcionament collectiu, s un aprenentage vital que, com deia al principi, hauria de formar part de les coses importants a fer en la vida. L'Ajuntament de Sarri de Ter s la casa comuna, s la casa de totes i tots nosaltres; d'alguna manera o altra tots els vens i venes hi contribum; tamb totes i tots podem participar-hi des de dins, com a crrecs electes. L'Ajuntament s al vostre abast, s ben a prop... Per tampoc tot comena ni tot acaba essent crrec electe a l'Ajuntament; la ciutadania tamb i sobretot s'exerceix a travs de les entitats, a travs de les mltiples formes de partici-

paci ciutadana que, afortunadament, la poltica local ens ofereix avui. L'Ajuntament, la poltica local tamb s cosa seva! La poltica local s la ms collectiva, plural i propera de totes les poltiques. Ara, a les acaballes d'aquest mandat municipal, vull agrar profundament a la Iolanda, la Loli i l'Assumpci el seu treball i comproms, des de la poltica local, amb i per Sarri de Ter, el seu poble, el nostre poble. Sn elles, com la resta de crrecs electes del nostre Ajuntament, qui millor dignifiquen la poltica a casa nostra, doncs la motivaci, l'empenta, sempre s el b com, sempre s fer millor Sarri de Ter. Si a principis d'un curs escolar, o d'un any natural, us fixeu alguns propsits, us marqueu algunes fites a assolir, penseu en aquestes tres coses que diuen que s'han de fer en la vida, jo modestament us proposo que us plantegeu la possibilitat de participar activament en alguns dels diversos projectes poltics que hi ha, avui, al nostre poble. Sarri de Ter, el nostre Ajuntament, no necessita poltics, necessita persones com vosaltres, vens i venes compromesos.

FERRETERIA DECOFERn n n n FERRETERIA JARDINERIA PINTURA REGALS n n n n PARAMENT PER LA LLAR PETIT ELECTRODOMSTIC MATERIAL ELCTRIC TAMB FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI OFERTES TOTS ELS MESOS TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVA ESTEM AL TEU SERVEI! A Sarri de Ter, la teva FerreteriaEns trobars al Pla de lHorta, Pa. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

pDS_13

culturaREA DE CULTURA: CAF-TEATRE, EXPOSICIONS, BIBLIOTECA.Sergi Torrent, tinent d'alcalde i regidor de Cultura. Cristina Vicedo, rea de Cultura. Anna Sala, biblioteca Emlia Xargay.

Exposici DONES I ESPORTIX Jornades de la Dona Treballadora Pavell Municipal

A

l Pavell Municipal ra que poden arribar a ser-ho a d'Esports i, amb nivell individual. Sota el rol d'espormotiu de les Jorna- tista, sobretot pel que fa a l'esport des de la Dona Tre- d'alt nivell, la societat justifica que balladora de Sarri un atleta no compleixi amb els estede Ter, es va poder visitar l'exposi- reotips fsics preestablerts, com una ci Dones i esport. Aquest va ser extremada primesa en el cas de les el tema a debat que la Comissi de la Dona va triar enguany com a centre polaritzador de les Jornades. L'exposici s'articulava al voltant d'uns plafons que recollien la relaci de la dona amb l'esport des de diferents mbits; en tots ells s'evidenciava que aquesta relaci ha estat difcil des de sempre, i que les dones han hagut de lluitar per anar-se guanyant, poc a poc, el seu lloc en aquest mn clarament dominat pels homes. Potser massa poc a poc. No cal dir que antigament, l'estereotip de la dona la limitava a determinades modalitats esportives considerades femenines com la nataci, el tennis o el golf. Els moviments feministes van promoure la igualtat i per aix les dones van tenir accs a Lili Alvarez, a la final de Wimbledon l'any 1926 altres esports, assumint aix rols amb carcters propis del gne- gimnastes de rtmica o l'excs de re mascul, arribant a sofrir una dis- musculatura d'una haltera o llanacriminaci social. La dona no com- dora. De fet, l'estereotip que marca plia amb l'estereotip femen i les com ha de ser un cos atltic -tant atletes eren titllades de marima- mascul com femen- cada vegada chos. En l'actualitat, les dones de s'associa ms a la idea de salut. les societats desenvolupades pracLa prctica de l'esport per part tiquen qualsevol modalitat esporti- de les dones parteix d'unes premisva sense que els estereotips de rol ses que cal ser assumides, per que siguin un inconvenient social, enca- en cap cas no han de significar una

penalitzaci per a les dones: les diferncies fsiques i fisiolgiques. La dona t una talla entre 7 i 10 cm inferior a l'home, pesa al voltant de 10 kg menys i t entre 4 i 6 Kg ms de greix. A ms, els homes tenen ms massa muscular, tenen extremitats ms llargues i tenen un tors ms ampli a causa de els seus muscles ms distanciats. Per aix la dona t cert desavantatge mecnic que li impedeix aixecar ms pes i desenvolupar ms fora. No obstant aix, l'elasticitat s fins a un 10% major en les dones, igual que la mobilitat articular. La testosterona en les dones s al voltant d'una desena menor que la que tenen els homes, i a causa d'aix les dones tenen menys possibilitats de desenvolupar igual fora i grandria muscular que els homes, tot i que s'exercitin de la mateixa forma. No obstant aix, en la part inferior del cos les diferncies de fora sn menys notries, i fins i tot, si es t en compte la fora en relaci a la massa muscular de qu disposen les dones, aquesta s lleugerament superior en el sexe femen. Un punt controvertit que l'exposici destacava s la presencia (potser caldria parlar d'absncia) de l'esport femen en els mitjans de comunicaci en els quals es pot comprovar que les dones esportistes resulten invisibles, tot i que practiquin esports d'elit, guanyin carreres o campionats. Si a qualse-

14_pDS

CULTURA

vol de nosaltres ens preguntessin noms de dones que en l'ltim any han destacat en algun esport, possiblement ens seria difcil nomenar a moltes. Per si, per contra, ens pregunten el nom de futbolistes, no tindrem dubtes, encara quan no ens interessi gens el futbol. Els mitjans de comunicaci ens bombardegen amb notcies d'esports clarament identificats com masculins als quals les dones difcilment t accs. Pensem, per exemple, en els informatius dels dilluns, no s rar que donin com primera notcia que tal equip va guanyar el partit del diumenge, com si aix fora una notcia d'inters nacional. Tractar de forma adequada els esports serviria perqu els rols i estereotips de gnere anessin eliminantse. L'exposici mostrava tamb la important participaci femenina en el global de l'esport a Sarri de Ter i posava de manifest, de manera grfica, aquells esports en qu la presncia de la dona resulta ms significativa; per ms que el nombre d'esportistes masculins segueix estan molt per sobre que els femenins. Finalment, Dones i esport dedicava un dels espais de l'exposici a reflexionar sobre la importncia de l'ocupaci de l'espai pblic per al gaudi de la poblaci quant a activitats

de lleure, esport i participatives. Aix es veu que l'espai pblic, segons molts estudis, s un lloc de relaci i d'identificaci, de contacte entre les persones, d'animaci urbana, de vegades d'expressi comunitria. Per aquesta ra, els usos i percepcions de l'espai varien segons les experincies viscudes, de manera que els diversos collectius socials tenen un comportament espacial diferent. Cal tenir en compte, aleshores, que les representacions mentals de l'espai no sn iguals per tothom, ja que varien segon el gnere, l'edat, la classe social, la identitat tnica, etc Al llarg de la histria, i en totes les cultures, la relaci de les dones amb l'espai pblic ha estat una relaci problemtica que ha arribat fins els nostres dies. Al mn occidental, la societat industrial va comportar una clara divisi entre l'mbit pblic, el de la producci, destinat a l'home, i l'm-

bit privat, el de la reproducci, destinat a la dona. El disseny de l'espai pblic ha estat a mans dels homes, i aquests hi han reflectit els seus interessos i necessitats. Les dones, en canvi, apareixen en la planificaci urbana com a objectes, no com a subjectes. Elles no han decidit sobre la utilitzaci de l'espai de manera que la mateixa construcci de les ciutats ja s producte de les relacions entre homes i dones, i alhora condiciona tamb aquestes relacions. Cada vegada s ms evident la necessitat d'un disseny urbanstic que tingui en compte les necessitats i interessos de les dones: espais no dominats per les activitats tradicionalment masculines, com camps de futbol; espais en qu es pugui combinar l'activitat en famlia amb l'activitat ldicoesportiva; espais segurs i prxims a les zones d'habitatge; etc. Tenint en compte aquest fet, la creaci d'uns espais que no obliguessin a fer la tradicional divisi entre mbit pblic i mbit familiar seria un bon mecanisme per aconseguir apropar ms les dones als espais pblics. Aquest s, doncs, un dels reptes a assolir per part dels encarregats de dissenyar no tan sols les poltiques integracionals, sin tamb dels encarregats del disseny urbanstic de pobles i ciutats.

CENTRE VETERINARI SARRIC/ Federico Garca Lorca, 7 (darrera metge al costat de La Caixa) SARRI DE TER Tel. 972 173 327 mbil 636 335 037 [email protected] com

pDS_15

CULTURA [exposicions

Exposici EMLIA XARGAY, UNA ARTISTA DE SARRI DE TERCentre de Visitants del GironsHome amb colom, 1985, bronze

tres comarques i del nostre pas. Xargay va ser una dona emprenedora i amb inquietuds que la van fer viatjar per Europa i Amrica per, malgrat aix, des del punt de vista personal i professional, el seu ori-

Diferents quadres del Fons Emlia Xargay de Sarri de Ter. Fotos: Cristina Vicedo

A16_pDS

finals de mar s'inaugurava a Sarri de Ter el nou Centre de Visitants del Girons i, amb ell, la segona exposici de part del Fons Emlia Xargay de Sarri de Ter. L'artista sarrianenca, considerada una artista dels ms polifactics i creatius, s ja una figura reconeguda de l'art d'avantguarda catal i, com no, un referent cultural indiscutible per Sarri de Ter. Nascuda a Sarri de Ter l'any 1927 ha esdevingut una de les artistes ms illustres i emblemtiques de les nos-

gen giron va ocupar sempre un lloc important en el seu univers. La seva terra, el seu context, van esdevenir una de les ms grans fonts d'inspiraci de l'artista, al mateix temps que es convertiren en un aparador privilegiat de la seva obra pblica. A Sarri de Ter, la figura de l'Emlia Xargay s molt present a la ciutadania. Un testimoni d'aquesta presncia s la plaa que du el seu nom, amb el brau, aix com la Biblioteca recentment inaugurada, que tamb du el seu nom. Per ms enll d'aquests referents, l'Ajuntament de Sarri t un fons important d'obra de l'artista. El Fons Emlia Xargay de Sarri de Ter, fruit d'un vitalici que l'Ajuntament de la seva ciutat natal va signar amb l'artista per collaborar en garantir que en els ltims anys de la seva vida no li manqus res, el formen una selecci acurada d'obres, que inclouen olis, dibuixos, cermiques i escultures. La inauguraci d'un nou equipament cultural a Sarri de Ter, el Centre de Visitants del Girons, que vol donar a conixer el nostre territori, les seves particularitats i potencialitats, ha esdevingut una oportunitat idnia per a retre homenatge a la gran artista que fou l'Emlia Xargay i a la seva excepcional contribuci a la cultura i l'art del nostre pas. Era un deute pendent exposar part d'aquest fons i posar-lo a disposici de tothom.

CULTURA [exposicions Gavina, 1965, planxa de ferro

L'Emlia Xargay, en alguna ocasi, va definir la seva obra d'art com a testimoni d'agrament fent referncia a l'escultura de gran format destinada als espais pblics. En aquesta lnia,

aquesta exposici que ara presentem vol ser un reconeixement a la seva figura i la seva obra. Aquesta s una ocasi per reviure l'Emlia Xargay a travs d'algunes de les seves pintures i

escultures ms emblemtiques, per conservar la seva vigncia ms enll de l'obra pblica accessible arreu del territori giron i poder transmetre a les generacions actuals la figura artstica que fou i ser l'Emlia Xargay. L'exposici ocupa l'espai que el Centre de Visitants del Girons ha reservat per a exposicions temporals i es podr visitar fins a finals de desembre. En ella es mostra una part del Fons Emlia Xargay, el llegat artstic que pertany a l'Ajuntament de Sarri de Ter, i les obres exhibides es centren bsicament en l'Emlia pintora i escultora.

LES ACTIVITATS DE LA BIBLIOTECA

E

l passat divendres 18 de febrer a les 19.30h la biblioteca Emlia Xargay de Sarri de Ter va rebre la visita del periodista i escriptor Marti Gironell que ens va venir a presentar la seva ltima novella, l'Arqueleg. De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni, on es narra l'apassionant aventura d'un personatge histric real, el pare Bonaventura Ubach, artfex de l'anomenada Bblia de Montserrat i del Museu de l'Orient Bblic d'aquest monestir, fundat el 1911. Escoltant parlar Gironell amb tanta passi i vehemncia de les aventures i desventures del pare Ubach pels territoris Terra Santa ens donava la sensaci d'estar-les vivint en la nostra prpia pell i d'estar viatjant i trepitjant amb ell les terres entre Egipte i Iraq. I s que aquest extraordinari personatge segons Gironell el podrem definir com un Indiana Jones a la catalana ja que va haver de combatre tempestes en el desert, a jeques

Mart Gironell, en la presentaci del llibre l'Arqueleg. Foto: Anna Sala

desptics, bandolers i mil i un personatges. Aquesta primera presentaci va ser tot un xit de pblic i des de la biblioteca ens va animar a continuar fent aquests tipus d'actes ldico-culturals sempre que aix sigui possible.

Si b aquesta ha estat l'activitat ms destacada d'aquest primer trimestre d'any de la biblioteca Emlia Xargay no ha estat la nica. I s que amb l'objectiu d'apropar als nadons a la biblioteca aix com als seus pares i famlies, la biblioteca va organitzar un

pDS_17

CULTURA [biblioteca

taller de massatges per a nadons. La realitzaci del taller va anar a crrec de Merc Juanals, educadora de massatge infantil i Psicomotricista relacional . El taller que era gratut i obert a tots els pares i mares amb nadons es va dur a terme el dissabte 12 de mar a les 11h del mat i va representar una experincia molt gratificant per tots els pares i mares que en aquell dia tan plujs ens vam acostar fins a la biblioteca per participar, aprendre i gaudir a fer massatges als nostres bebes. I continuant amb el ms dedicat als nadons el divendres 25 de mar l'Olga Cercs va venir a la biblioteca a fer-nos una hora del conte especial per a nadons, un biblionadons, que en diem nosaltres. Un bon grapat de

famlies van poder sentir com l'Olga explicava i ensenyava als seus petits les conseqncies d'embrutar el bosc, a dipositar les deixalles a la deixalleria i no al bosc, ... en aquest any internacional dedicat als boscos.

Totes aquestes activitats infantils tamb van tenir un xit ms que considerable i per aix ens proposem anar organitzant peridicament aquests activitats vinculades amb aquest tipus de pblic. Per conixer les activitats que mensualment realitza la biblioteca us emplacem a visitar la nostra pgina web: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/sarria-de-ter o b a seguir-nos a travs del facebook i del twitter -trobareu l'enlla a la nostra pgina web. Tamb us animem a consultar la nostra guia d'activitats que trimestralment edita la biblioteca, i que tamb podeu trobar per Internet.

Lhora del conte per a nadons que va tenir lloc a la biblioteca Emlia Xargay el 25 de mar de 2011 a crrec d'Olga Cercs.

C/ de Venat de la Banyeta nova 17843 Palol de Revardit C/ Vilallonga, 84 17600 Figueres Tel. 972 508100 Fax 972 508143 E-mail: [email protected] [email protected]

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA MAQUINRIA I DECORACI

18_pDS

CULTURA [teatre

LES NITS DEL CORO

G

aireb uns 400 espectadors han omplert la cafeteria del Coro en el primer trimestre de 2011 per gaudir dels espectacles de LES NITS DEL CORO. Noms amb aquesta dada es pot afirmar que el caf-teatre a Sarri de Ter es consolida i que la bona resposta del pblic de Sarri de Ter a les actuacions d'aquest cicle mouen a donar continutat a Les Nits del Coro el proper any amb una nova programaci plena d'engrescadores propostes teatrals. Espectacles de clown, monlegs, contes per adults, teatre, titelles, mgia, matxs d'improvisaci i un munt de propostes que recullen les noves tendncies en les arts escniques han anat desfilant al llarg de l'any per aquest nou espai sarrianenc guanyat per al teatre. La Regidoria de Cultura, est molt satisfeta per la bona acollida que ha tingut el cicle entre els sarrianencs, per tamb entre el pblic de tota la comarca que assisteixen als seus espectacles quinzenals. Val a dir que

ha estat fonamental la tasca professional desenvolupada per l'Associaci Gironina de Teatre que assumeix la producci de tot el cicle. La programaci d'aquest primer trimestre de l'any 2011 ha perms constatar el bon fer i el gran nivell de qualitat, entre d'altres, de les companyies La Manofactoria, La Dola Vita, A la Parra, Capa i Espasa, o Moki Moki; per tamb dels matxs d'improvisaci

i la posada en escena dels alumnes del Galliner. Sonata en 3 moviments, Contes per adults, Nit de pallassos, Distrets, Supermgic i un altre divertidssim Matx d'improvisaci sn els espectacles que han trobat en El Coro de Sarri de Ter un pblic entregadssim i ple de complicitat que ha participat en les diferents propostes plantejades pels actors i actrius convidats.

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de Frana, 155-157 - 17841 SARRI DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pDS_19

CULTURA [lectura

DESPIERTA YA! VIVES O SOBREVIVES?de Mnica FustEva Martnez Escobosa

D

escobreixo la Mnica Fust un dia llegint una entrevista al Punt Diari a finals de l'any 2009. s una economista de Cass de la Selva i ha treballat durant 10 anys en diferents entitats financeres a Barcelona, Londres i Luxemburg. Un bon dia decideix fer un tomb a la seva vida i dedicar-se al mn del coaching i el creixement personal. Actualment fa cursos i conferncies per tot arreu del mn. Segons l'autora El coaching s un suport que t'ajuda a passar de la teva situaci actual a la situaci desitjada futura que vols. Visiteu la seva plana web www.monicafuste.com L'autora ha volgut escriure tota la seva trajectria fins arribar a l'xit professional a travs d'aquest llibre tan encoratjador.

1 PART: LES 7 REGLES DEL JOCR-1: MULTIOPCIONS El sis sentit s la teva capacitat intutiva i has de confiar en els teus instints. Has de potenciar la teva curiositat per saber la realitat i has de confiar en el teu potencial (autoconfiana). Per aconseguir els teus somnis has d'ampliar els teus models sobre el que s real i possible. R-2: MULTIFACETES T'has de conixer a tu mateix/a per saber qui ets. La resposta la trobars al teu interior. Disposes de la ment conscient (l'intellecte) i el subconscient (el cor). Les qualitats que admires d'altres persones sn talents potencials que tu mateix/a tamb tens. R-3: MULTIPERSPECTIVES Cada persona s un mn. Com ms perspectives tinguis d'altres persones, ms oportunitats et podran sorgir a la vida. Aprn de les persones que t'envolten. L'ordre per aconseguir els teus somnis s: ser, fer i rebre. Cada persona pot controlar el seu estat d'nim. El teu estat interior el pots canviar per voluntat prpia, amb el teu propi esfor. R-4: MULTIVIBRACIONS Les emocions t'assenyalen quin cam has de seguir. Abans de prendre una decisi, imagina't com et sentirs quan ja l'hagis pres. Quan aconsegueixis que la vibraci de les teves emocions positives (autoconfiana i seguretat) sigui major que les negatives (pors i dubtes), llavors podrs fer realitat els teus somnis. Sobretot, has de creure en tu mateix/a. Els fracassos no existeixen, sn experincies. Viu intensament, sense pors.

20_pDS

CULTURA [lectura

dicional per la vida i pels altres i vius sense pors. Totes les persones d'xit creen expectatives de rebre. Per rebre, s'ha de merixer. Aix s'ha d'aconseguir amb esfor, quelcom natural, i amaga la compensaci en la satisfacci personal.

2 PART: LES 7 ACTITUDS TRIOMFADORESR-5: MULTIFOCUS Has de centrar la teva atenci en el present, aqu i ara, i aix t'alliberars del temps. Fes nic cada moment. Juga amb la teva ment. Imagina't que ja has aconseguit el que desitges. Fuig de tota negativitat, queixes i excuses i lamentacions. Les emocions negatives es contagien. Els pensaments sn impulsos creatius. El teu focus d'atenci s on poses la teva energia i temps. Centra't en els teus somnis. No permetis que res ni ning et faci distreure, per has d'anar sense presses ni pauses. R-6: MULTICANVIS El canvi s inevitable, s font de vida. Evolucionar vol dir convertir-se en alg diferent. La vida s intelligncia en acci. Confia en ella. L'univers et guia per aconseguir els teus objectius. La vida s per experimentar, gaudir, crixer i ascendir el teu nivell de conscincia. Per comprendre, s'ha de conixer els oposats. La teva essncia s llibertat, alegria, satisfacci, pau, harmonia i equilibri interior. R-7: MULTIFRONTERES Els teus somnis es fan realitat quan sents amor inconActitud 1: AMPLIA LA TEVA VISI PERIFRICA Ser responsable significa acceptar el desafiament de crear la teva vida. Per crixer, s'ha de canviar. Pensa abans d'actuar. Crea l'hbit de contemplar de forma voluntria sense jutjar. Utilitza la intuci i el pensament racional. s important que aprenguis a connectar-te amb l'univers (intuci) i a interpretar els seus missatges (ra). Actitud 2: REIVENTA'T AMB UNA MARCA PERSONAL Has de creure en tu mateix/a i desenvolupar els teus talents. Aquests estan relacionats amb els teus interessos i activitats que realitzes per plaer. Quan ms s'experimenta, ms s'aprn i ms es gaudeix de la vida. Descobreix qu t'apassiona fer i converteix-ho en la teva feina. Prepara't per la nova era. Reiventa't. Escull qui vols ser per crear la teva vida ideal. Converteix-te en el nou jo i disfruta'l. Actitud 3: REESCRIU LA TEVA HISTRIA Si ests disposat/ada a fer el que faci falta i et proposes els teus objectius, tens l'xit garantit. Imagina't una situa-

ci prspera en la teva vida. Tu ets la font de la teva riquesa. La vertadera riquesa resideix en el gaudi de viure. Allunya't de persones que jutgen i critiquen, neteja la teva ment per connectar-te a la intelligncia emocional. Els judicis i crtiques sn signes d'inseguretat. s una manca d'autoestima. Val ms no jutjar i aix noms experimentes. Actitud 4: AUTOSABOTATGE? NO, GRCIES Per alliberar-te de l'autoboicot, reconeix que tu ets el/la responsable. Quan el teu estat emocional sigui negatiu, relaxa't. Crea l'hbit d'observar sense reaccionar. Has d'assumir la responsabilitat del teu estat d'nim. Si desitges ser el lder de la teva vida, has d'aprendre a conviure amb la por. Una tcnica per vncer la por, s centrar-se en l'amor. Fes el que et fa por. Experimenta-ho per potenciar la teva capacitat d'enfrontar-ho. Envolta't de persones positives. I protegeix-te de les influncies negatives de persones txiques. Aprn a somriure. Emetrs vibracions positives a l'altra gent i es crear un efecte domin. Actitud 5: CONCENTRA'T, ENFOCA I DISPARA El teu poder resideix en els teus pensaments, paraules i accions. Les paraules et donen pistes sobre el teu sistema de creences i determinen els teus comportaments i actituds. Observa rigorosament la manera en qu et parles a tu mateix/a i als altres. Crea un vocabulari amb paraules i expressions que et donin energia. T'has de sentir feli i

satisfet/a en el moment present per aconseguir els teus somnis. El cam es crea pas a pas. Actitud 6: CONSUMEIX EXPERINCIES I NO BNS Si tns autoestima pots confiar en el teu guia interior, que sabr cultivar l'harmonia entre l'intellecte i el cor. Quan experimentes la incertesa significa que creixes. Viure s evolucionar i s'ha d'experimentar el que s desconegut. Has de tenir la certesa que aconseguirs tot el que et proposis i aquesta mentalitat et portar cap a l'xit. La recompensa de tot procs de canvi s el creixement personal. Imagina't que aconsegueixes el teu somni. La vida s com un joc. Actitud 7: QU PUC APORTAR? Posa el teu talent al servei dels altres. Quan fas el que estimes, et sents satisfet/a, aconsegueixes la felicitat i l'harmonia interior. Agraeix les coses bones en la teva vida. Entn les necessitats i desitjos de les persones i aix sers capa de viure per un somni. Crea l'hbit d'oferir afecte de forma desinteressada i desenvolupa l'empatia. Tria el teu cam, explora el teu talent i crea't un objectiu a la teva vida i actua amb entusiasme. Tots els teus somnis es poden fer realitat. Aquest llibre ha tingut molt d'xit. Us el recomano perqu dna moltes pautes per poder fer realitat els nostres objectius. s un cam llarg, per amb moltes recompenses. Felicitats, Mnica!

pDS_21

CULTURA [lectura

MRIUS TORRESUNA EXISTNCIA BREU AMB UNA SENSIBILITAT INFINITAMireia Mas i Cerd

EL CENTENARI (Lleida, 30 agost de 1910Sant Quirze de Safaja, desembre de 1942)

amb el Simbolisme, i Rossell-Prcel, que va barrejar ambdues propostes. PERSONALITAT, INFLUNCIES I TEMES DE LA SEVA OBRA

E

Jo vull la pau, per no l'oblit l centenari del naixement de Mrius Torres finalitz el 30 d'agost de 2010, i amb aquest motiu, institucions catalanes i entitats culturals diverses, especialment a Lleida, bressol de poeta, han celebrat nombrosos actes d'homenatge: conferncies, concerts, premis, obres teatrals, festivals de poesia, publicacions, itineraris literaris, muntatges escnics, recitals, exposicions, espectacles de dansa. Tamb s'han editat antologies potiques1 i reculls en prosa2 que evidencien la seva faceta de prosista i cronista lleidat3, sense oblidar contes, traduccions de poetes europeus com Rilke, Valry, Shakespeare, Byron, Pascoaes, Keats; l'epistolari (unes 500 cartes) mantingut amb la seva famlia, amb Merc Figueras, amb Carles Riba, i amb Joan Sales, entre d'altres. Acaba de publicar-se a Pars una traducci al francs de la seva obra potica (ja n'hi havia en

angls i castell). I el podem escoltar musicat en les canons d'amor a Mahalta, de Llus Llach, i en versi ms recent Altres canons a Mahalta, de Xavier Monge Trio & Carme Canela. Mai no s tard, per, per reivindicar amb tota la justcia que li fou negada durant tants anys la figura d'aquest mtic poeta que, com Salvat-Papasseit i Rossell-Prcel, mor massa jove a causa de la mateixa malaltia, la tuberculosi, epidmia que pocs anys desprs deixaria de ser mortal. Tots tres autors van eixamplar els horitzons lrics del pas amb l'adopci de noves sensibilitats, en el cas de Salvat-Papasseit amb l'Avantguarda; Mrius Torres

ms m'estimo ser un metge que fa versos que un poeta que fa receptes Mrius Torres era una persona alegre i vital, malgrat les seves limitacions fsiques, com sol passar amb algunes persones de feble salut per amb gran fortalesa interior, o sia amb gran salut espiritual i una joia molt fonda. Per a Pere Gimferrer aquest fet atorga a la seva poesia una intemporalitat i una universalitat excepcionals i per aix Carles Riba li adre unes paraules prou significatives: Els poemes de Vost sn els d'una solitud on Du i la Seva acci i les Seves criatures sn presents. Cap mgia d'artista no pretn d'omplir-la ni d'organitzar-la. L'adveniment de la Guerra Civil i la immediata postguerra, amb l'exili de molts intellectuals catalans i la censu-

(1) Ja disposem d'una ampliada edici en catal, que acaba de publicar amb excellents fotografies i alguns manuscrits originals l'editorial lleidatana Pags editors. (2) Pere Ballart i Jordi Juli, professors de l'UAB, responsables de dos dels tres volums amb qu es clou l'efemride: Les coses tal com sn (Ed. A Contra Vent). (3) La Lleida de Mrius Torres, El Segre, 4/9/10, ed. La Clamor, de Margarida Prats, Jaume Barrull i Salvador Escud.

22_pDS

CULTURA [lectura

cal. De fet, la msica (identificada amb la vida) era una de les grans passions de Mrius Torres, que extrapola als seus versos plens de smbols musicals. La sinestsia o captaci de sensacions a travs de sentits que no els corresponen com silenci obscur (juntament amb els smbols i les metfores o allegories i les persoMrius Torres i Merc Figueras al Mas Blanc el 1942. nificacions), s la figura retrica que ms apareix en la seva obra lrica. Els seus poemes ra franquista, sumades a la prematura mort del poeta, van silenciar la seva destillen sobretot sensacions acstiobra, ofegada per la gran llosa de l'o- ques (musicals), visuals (colors de la blit. No va ser fins el 1947, grcies a naturalesa, pintures), tctils (escultuJoan Sales, que es public el volum res). Els temes que desenvolupa en Poesies Mxic (Coyoacan), i tres anys ms tard, el 1950, aparegu a general: la solitud, l'amistat, l'amor, la Catalunya dins la prestigiosa collecci conscincia del temps, la mort, la transcendncia, la bellesa del mn, i Llibres de l'ssa Menor. La situaci personal de Mrius ms en particular la msica (Hndel, Torres, marcada per una malaltia que Corelli), la naturalesa (els nvols), el l'abocava irremissiblement a la mort i pas del temps (la pedra antiga, la descoratjadora situaci collectiva - rellotge de sol) o l'art en general (en la Guerra Civil i la desfeta- accentuen pintura, "Taula prerafaelita" o "El dia la solitud del poeta i determinen el clar", en escultura, Venus), la indacarcter reflexiu de la seva poesia gaci filosoficomoral (Pelegrins, la que, en paraules de Carles Riba, "bro- Ciutat llunyana); la creaci literria lla sempre des de la crisi". En l'obra de (El combat dels poetes), apareixen Mrius Torres, de gran rigor formal, desenvolupats amb una gran exigncontenci i musicalitat, el sofriment cia formal que s'acull tant a la forma personal corre parallel al patiment clssica del sonet com a una mplia collectiu de la Ptria venuda, Ptria, gamma de provatures estrfiques, guarda'ns: -la terra no sabr mai men- inclosa la tanka. La meditaci sobre la realitat profunda de la vida humana tir. (La ciutat llunyana, 1939) El poeta lleidat compartia el (que tan breu pressentia) neix sovint gust per la musicalitat potica amb del record de la seva infantesa a LleiRiba i Baudelaire, influncia simbolis- da, envoltat dels seus, amarat de senta, que pretenia transformar la realitat timent i que t com a centre la Mort. per la idea. La poesia pura que sorg Jordi Pmies afirma que en la poesia d'aquesta proposta simbolista suposa- de Mrius Torres hi ha una voluntat va la independncia de la realitat quo- d'equilibri entre els records i l'espetidiana i racional, per vlida en si rana, tot i saber que la vida que li mateixa sense el seu significat. El queda s breu4. Per a Pmies hi ha mitj per aconseguir-ho havia de ser quatre grans temes dins la seva obra un llenguatge suggerent, rtmic i musi- que li donen coherncia i unitat: La

bellesa del mn, la nit, la mort i Du. I per a Carme Arnau, els temes ms importants sn la msica i l'art en general, provinents del simbolisme. BIOGRAFIA DE MRIUS TORRES 1910-1935 Nasqu a Lleida un 30 d'agost de 1910 en el si d'una famlia benestant, cultivada i compromesa ideolgicament amb el republicanisme catalanista. El seu pare, Humbert Torres, metge fill de metge, fou alcalde de Lleida, diputat del Parlament espanyol i vice-president del Parlament de Catalunya per ERC. La seva mare, Maria Perea, estudi magisteri i msica per mai no exerc. El seu avi matern era advocat i catedrtic de Literatura a Lleida. Aix doncs, la medicina fou la seva primera inclinaci per tradici familiar, i la poesia es convert, arran de la seva reclusi o exili interior al sanatori, en la seva gran passi. La llavor potica que duia dins la seva nima va deixondir-se, paradoxalment, mercs al seu botx, la malaltia de la tuberculosi. Quan va acabar la carrera de Medicina, l'any 1933, fu un viatge per Frana i Itlia, pasos que el captivaren, especialment la ciutat de Florncia. En tornant, exerc a Lleida com a metge internista. Sn anys prolfics en els quals escriu, a part de prosa (crniques), el seu recull potic ms important fins al moment, Msica de Cambra i altres poemes (1931-1934). L'any 1935, amb 25 anys, ingress al sanatori de Puig d'Olena malalt irreversible de tuberculosi, on moriria set anys desprs. L'estada en aquest sanatori aferm la seva vocaci literria com a poeta lric5. 1936-1938 Al sanatori, Mrius coneix Josep Sal, metge de l'establiment sanitari, amb qui comparteix una ntima amistat (fou la persona que li agaf la m en el moment del trasps). Coneix Carme Oliver i la Merc Figueras gironina, tamb malalta de tuberculosi la qual esdevingu la gran i ntima amistat del

(4) Temes i smbols en la poesia de Mrius Torres, Jordi Pmies, Catalnia, pg. 40-41. (5) Carta a Carles Riba, datada el 14 de juliol del 1942: si volgus resumir qu m'han portat aquests quatre anys darrers, us diria que, d'una banda, l'afermament de la meva vocaci, la conscincia que jo sc essencialment aquesta cosa absurda: un poeta lric.

pDS_23

CULTURA [lectura

poeta, amb qui va compartir una relaci epistolar que Mrius encet l'any 1936. Ella s la Mahalta dels seus poemes. Un amor platnic que dur set anys, amb les bvies limitacions fsiques: tot i que no podem acostar les nostres vides calmes, el seu amor es vess en canons i poemes inoblidables. Aix mateix, al sanatori coneix l'escriptor Joan Sales, que no n'era pacient. S'escriuen cartes entre els anys 1936 i el 1941, una amistat basada en aspectes literaris i intellectuals6. Tamb va conixer Maria Planas, propietria i gerent del sanatori, i Esperana Figueras, que juntament amb Merc Figueras, germana d'Esperana, esdevingueren les que el poeta anomen Les tres amigues. Des del sanatori, durant el segon trimestre de 1936, Mrius collabor al peridic de la Joventut Republicana de Lleida, L'Ideal, amb articles sobre temes poltics. Signava amb el pseudnim Gregori Sastre. L'any 1936 va comenar un diari adreat al seu germ Vctor, qui lluitava a favor de la Repblica, testimoni de les impressions i sentiments que li provoc la Guerra Civil espanyola. Ms endavant, va iniciar un altre diari amb ressenyes i comentaris de caire artstic, musical i literari. El 1938 encet una relaci epistolar amb el seu admirat Carles Riba, interrompuda a causa de la guerra i represa el 1942. El mestre Riba la persona literriament ms docta d'aquest pas fu uns elogis de la seva poesia que tallaven la respiraci.

1939 a 1942 s lgic suposar que tant la derrota del rgim republic el 1939, aix com l'inici de la Segona Guerra Mundial, haurien d'haver colpit la moral d'un jove feble, malalt, catalanista i demcrata, al qual l'exili l'havia allunyat de tot i tots. Mrius Torres, sense recursos econmics, prcticament abandonat al sanatori esperant el que com a metge ja sabia, la imminent arribada del Dol ngel de la Mort, no s'ensorr com hauria estat el ms normal: sempre i per damunt de tot serv una espurna d'esperana, diguem-ne metafsica, diguem-ne de desig de trascendncia, pals a travs de les paraules que brollen de les fonts ms pregones de l'nima, que sn les que perduren i vencen

el temps i l'oblit. Com qualsevol condemnat a mort, que se sap sense futur, noms amb un breu passat i un intens present, va escriure: l'eternitat s un present que s'eixampla. L'any 1939 se li aplic la Ley de Responsabilidades Polticas pels seus articles de L'Ideal ( juliol-desembre de 1936), i se li obr un expedient que es resolgu el 1941 satisfactriament. El 1940 va agreujar-se la malaltia que patia i va haver de romandre en reps absolut. El juliol de 1942 es trasllad al Mas Blanc, on es realitzaven cada vespre activitats musicals i recitals potics. All music alguns poemes de trobadors provenals com Jaufr Raudel, i tamb Verlaine. El 29 de desembre de 1942, a les dues del migdia, mor Mrius Torres envoltat de les amistats del sanatori. Les seves ltimes paraules van ser Pobre pare!. Va ser enterrar l'endem al cementiri de Sant Quirze de Safaja.

BREU COMENTARI DE TRES POEMES DE MRIUS TORRES Escollir sempre s difcil quan sents veritable passi pels elements en discussi. De fet, mai no s una opci sincera ni completa, ms aviat s arbitrria i fruit de les circumstncies: igual que no podem triar entre l'amor de dos fills ni entre dos amors que ens complementen. Aix s el que em passa amb els poemes de Mrius Torres, empeltats de tanta sensibilitat,

(6) Cartes a Mrius Torres, disponibles a Club Editor, 2007.

LAMPISTERIAJOSEP COMASTel. 972 17 02 52 - mbil 607 26 89 68c/ Major, 146 - Sarri de Ter - Girona - [email protected]

24_pDS

CULTURA [lectura

tan lrics i profunds i expressius. L'obra d'aquest poeta cont tanta vitalitat i emocions (joia) i, no obstant, tanta contenci i resignaci davant el seu fat que esborrona. En les seves circumstncies terminals li hagus estat ms senzill deixarse endur per la imaginaci sense traves que per les restriccions i el capteniment amb qu ho fa el nostre poeta. Perqu en realitat Mrius Torres mai no ens confessa les seves emocions directament, en primera persona; ho fa a travs de smbols o metfores; s el lector qui ha de fer l'esfor intellectual per interpretar-los (La idea substitueix la realitat en el simbolisme). D'aquesta manera aconsegueix un equilibri formal, dificilssim d'aconseguir quan hi ha tants sentiments i emocions que malden per expressar-se, per ser, com un torrent impetus que la m humana intenta controlar amb rescloses. El valor de la poesia del poeta lleidat rau, per una part, en l'apropiaci d'uns models extrets de

la tradici que ell fidelitza perqu s'adiuen als seus interessos, i d'altra part, perqu el seu cabal lric prov de seva gran fora interior, fet que motllura la seva ingent dimensi humana. I com a mostra, presento tres poemes: Aix s la joia, que evidencia el seu vitalisme i defineix perfectament l'esperana i la joia; Dol ngel de la Mort, el qual ens illustra la serenitat, la resignaci i la maduresa davant el seu cruel esdevenidor en demanar a la Mort que se l'endugui per no patir ms (l'ngel s el missatger entre l'home i Du); i Can a Mahalta, una relaci d'amor de set anys dedicada a la gironina Merc Figueras, amb ressons de Jorge Manrique nuestras vidas son los ros que van a dar a la mar/ que es el morir. Mahalta podria ser una formulaci trobadoresca moderna (midons, la meva alta) o b la dama stilnovista, feta de distncia (obligada), desig, admiraci i amistat (Ballart i Juli, 2002).

1. Aix s la joia (la vida) 1941 Aix s la joia -ser un ocell, creuar un cel on la tempesta deix una pau intensa. I aix s la mort -tancar els ulls, escoltar el silenci de quan la msica comena. 2. Dol ngel de la Mort 1936 Dol ngel de la Mort, si has de venir, ms val que vinguis ara. Ara no temo gens el teu bes glacial, i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara de ms enll del gual. Dels sofriments passats tinc l'nima madura per ben morir. Tot all que he estimat nicament perdura en el meu cor, com una despulla de l'ahir, freda, de tan pura. Del llim d'aquesta terra amarada de plors el meu anhel es desarrela. Morir deu sser bell, com lliscar sense esfor en una nau sense tim, ni rems, ni vela, ni llast de records! I tot el meu futur est sembrat de sal! Tinc peresa de viure dem encara. Ms que el dolor sofert, el dolor que es prepara, el dolor que m'espera em fa mal... I, gaireb, donaria per morir ara -morir per sempre !- una nima immortal. 3. Can a Mahalta (l'amor) 1937 Corren les nostres nimes com dos rius parallels. Fem el mateix cam sota els mateixos cels. No podem acostar les nostres vides calmes: ens separa una terra de xiprers i de palmes. En els meandres, grocs de lliris, verds de pau, sento, com si em segus, el teu batec suau i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga, de la font a la mar -la nostra ptria antiga.

pDS_25

espai 2.0COM ENS COMPORTEM RESPECTE INTERNET?Roger Casero Gumbau . www.rogercasero.cat

L

a pregunta no s com ens comportem a internet, com hi apareixem, com hi creem, voluntriament o no, volgudament o no, la nostra identitat digital... No, la pregunta s com som nosaltres respecte internet, quin s el nostre comportament vers internet i les xarxes socials. En altres paraules, com vivim internet, com l'experimentem. Tenint present que la web 2.0 i les xarxes socials han revolucionat, i revolucionen encara, internet i, per extensi, les nostres vides, hi ha qui s'ha dedicat a estudiar i radiografiar el nostre comportament vers aquest fenmen. I s que els comportaments poden ser mltiples i variats: des de la persona que encara es resisteix, fins i tot amb certes dosis d'herocitat, a registrar-se a Facebook, fins a qui, avui en dia, no podria passar ni un sol dia sense connectar-s'hi... Fa uns anys l'empresa Forrester Research (www.forrester.com) va elaborar l'Escala de Forrester (http://www.forrester.com/ empowered/tool_consumer.html), una escala socioetnogrfica que classifica i defineix els comportaments que com a usuaris tenim vers internet i les xarxes socials. Ms enll dels percentatges que en cada

moment pugui haver-hi, el qu s rellevant s la prpia definici d'aquests comportaments, que en cap cas, val a dir-ho, volen ni pretenen ser excloents. Aix doncs a l'Escala de Forrester hi trobem definits aquests 6 comportaments: Creadors Crtics Colleccionistes Agregadors Espectadors Inactius Els creadors sn persones que aporten continguts propis a internet, b sigui a travs de blocs o altres pgines web, que publiquen els vdeos i altres materials audiovisuals que creen (msica, podcast, presentacions, fotografies, etc) que creen. Sn generedors de continguts i utilitzen les eines que internet els posa a l'abast per a publicar-los. Els crtics sn persones que sobretot opinen sobre el qu els altres publiquen, b sigui amb comentaris a blocs, notcies i xarxes socials, b a travs de frums, de xats o d'enquestes. No els preocupa tan generar contingut com expressar la seva opini en base al qu d'altres han publicat. Els colleccionistes, o agregadors, sn persones que desen, emmagatzemen i organitzen tota mena de continguts a travs de la

sindicaci de continguts (RSS) i de les etiquetes. Sn persones interessades pels continguts a la xarxa i els ordenen i classifiquen en lectors i agregadors de continguts. Els agregadors sn persones que bsicament utilitzen les xarxes socials, que s'hi registren i mantenen els seus perfils a les xarxes socials, agreguen amics i/o seguidors i hi interactuen. Sn persones que han integrat les xarxes socials a les seves vides, a la seva manera de relacionar-se i comunicar-se. Els observadors sn persones que observen, miren, escolten i llegeixen continguts aportats pels altres; llegeixen blocs i altres pgines webs, diaris i revistes, miren vdeos i fotos, escolten podcasts...

s encara el comportament ms habitual a internet, el del clssic consumidor. Els inactius, finalment, sn persones que es mantenen al marge d'internet i de les xarxes socials o que hi mostren molt poc inters. I vosaltres, amb quin comportament us identifiqueu ms? Aquesta escala suposa un avanament respecte a la regla de la pirmide del 90-9-1: - 90% d'audincia (consumidors). - 9% d'editors (aporten contingut, per sempre a partir del qu han aportat els creadors). 1% de creadors (els que veritablement generen el contingut a internet des de zero). L'Escala de Forrester aporta una major complexitat en els comportaments i perfils... Tot i que si en comptes de fer servir ambdues mesures a nivell global les fem servir a nivell concret, d'un site, d'una pgina web concreta, possiblement la regla de la pirmide pirmide del 90-9-1 s'ajusta molt ms a la realitat. Debats i polmiques a banda, centrant-nos de nou en l'Escala de Forrester, els seus indicadors, que com hem dit no sn excloents, ens ajuden a dibuixar escenaris i realitats i, fins i tot, a veure'n la seva evoluci. Fent un salt enrere en el temps, situant-nos per

26_pDS

exemple fa tan sols 8 o 10 anys, la majoria podrem definir-nos com entre observadors i inactius, s a dir, consumidors poc habituals d'internet. La fotografia seria si fa o no fa la de la regla del 90-9-1... Amb l'eclosi de les xarxes socials i de la web 2.0 la realitat ha canviat molt en molt pocs anys. De fet arrel d'aquesta transformaci tecnolgica i social han sorgit neologismes com el terme prosumidor, fruit de la uni de productor de continguts, paper fins no fa tant quasi exclusiu de tcnics i especialistes informtics i de consumidor, doncs d'un temps en, des de fa poc ms de 5 anys, aquests dos rols, el de productor i generador de continguts i el de consumidor, poden ser coincidents en moltes persones. Aquests comportaments, aquests rols, es

donen de manera diferenciada segons els pasos, doncs la vivncia de la cultura d'internet i les xarxes socials tamb s diferent a nivell de pasos i continents. L'escala de Forester tamb permet segregar els % per cada un d'aquests comportaments per edats i gnere. Aquests en sn alguns dels exemples: Internet i les xarxes socials revolucionen el mn i les nostres vides, vulguem o no; som nosaltres, per, cada un de nosaltres, qui ha de decidir en quin grau i de quina manera. Per comen-

a a ser gratuta, cada vegada ms, aquesta pregunta: podem viure'n al marge? Potser el que ens hem de preguntar s de quina manera volem conviure-hi...

Podem comenar per prendre conscincia sobre quin comportament tenim vers internet i, s, quin comportament tenim a internet, per aix ja s una altra histria!

AUTOESCOLAGIRONSGIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRI: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: [email protected] www.autoescolaapsa.com

pDS_27

DOSSIER DHISTRIA

LA VILLA DEL PLA DE L'HORTAEVOLUCI DUNA GRAN VILLA SUBURBANA DPOCA ROMANA1Llus Palah Grimal2

Vista del pati i les principals cambres de la banda nord des de migdia

EVOLUCI D'UNA GRAN VILLA SUBURBANA D'POCA ROMANA

L28_pDS

es excavacions arqueolgiques a la villa romana del Pla de l'Horta arriben enguany a la quarta campanya, i amb ella finalitza el projecte actual, articulat a travs d'un conveni de collaboraci signat entre la Universitat de Girona, la Diputaci i l'Ajunta-

ment de Sarri de Ter. Tot i que la intenci de totes les parts s continuar amb els treballs, cercant noves formes de collaboraci o simplement ampliant les actuals, s un bon moment per presentar els resultats cientfics d'aquests anys de treball. DESCRIPCI GENERAL DE L'EDIFICI La part coneguda de la villa del Pla de l'Horta correspon essen-

cialment a una edificaci compacta i d'aspecte unitari, tot i que, com veurem, aquesta imatge s parcialment falsa, fruit de la visi d'un moment concret de la histria de l'assentament. L'edificaci se situava a la vessant d'un tur, amb un important desnivell oest- est. Aquest desnivell t el seu reflex en la conservaci de les diferents estructures, en molt millor estat a la banda occidental que a l'extrem de llevant. Per tamb

DOSSIER DHISTRIA [La villa del Pla de lHorta

rials, almenys en el sector excavat, com veurem, se centren sobretot en remodelacions i reparacions de petit abast, sense grans reformes globals. L'evoluci de l'edifici LA FASE REPUBLICANA Els orgens de la villa del Pla de l'Horta cal situar-los a mitjans del s. I a C. La seva construcci cal relacionar-la directament amb la fundaci de la ciutat de Gerunda (que t lloc entre el 8070 aC) i la conseqent repartici de lots de terres del seu territorium. D'aquest primer edifici en coneixem diversos murs i estructures, la majoria dels quals foren aprofitats com a fonamentaci de construccions posteriors. Es tracta de murs de pedres carejades exteriorment, conformant filades, lligades amb fang i arrebossades exteriorment amb morter blanc. Les parts conegudes dibuixen part d'un edifici amb cambres de grans dimensions (entre vint-i-cinc i quaranta metres quadrats), de formes regulars i que presentaven ja les mateixes orientacions que tindr la villa al llarg de tota la seva histria, seguint grosso modo els punts cardinals. Pel que fa a les pavimentacions, totes les conegudes fins ara sn de terra piconada, per aquestes solament s'han pogut excavar a dues de les sales localitzades. Dels espais coneguts solament un ho ha estat de forma prcticament completa. Aquesta cambra, situada sota l'A54, presenta les caracterstiques bsiques que acabem de descriure. Disposava d'una porta a la banda de migdia i d'una llar a l'angle sud-oest de l'estana, molt a prop de la porta. La cambra va ser modificada pocs anys desprs en una remodelaci que sembla que es va limitar a una elevaci del nivell de circulaci i que va comportar al mateix temps una elevaci de la mateixa llar i una modificaci del llindar de la porta.

Mur d'poca republicana de l'mbit 5. S'aprecia una porta tapiada al centre i com el mur va ser aprofitat de fonamentaci d'una estructura posterior.

devia tenir la seva importncia en poca antiga, ja que en determinats moments l'edifici va presentar una estructuraci parcialment esglaonada. L'edifici s'estructura al llarg de gran part de la seva histria al voltant d'un pati, un fals peristil3. A tramuntana i llevant d'aquest pati es disposaran tot un seguit d'estances, generalment grans, amb paviments de qualitat, cosa que fa pensar en sales d'aparat i en una zona d'esbarjo. Per contra, el pati apareix tancat per sengles murs cecs a l'oest i sud i ms enll d'aquests lmits semblen situar-se espais secundaris o de servei. Pel que fa als materials emprats per bastir l'edifici, aquests sn un dels principals elements disponibles, ara per ara, per establir-ne les diverses fases, ja que van variant al llarg del temps. L'edifici original est construt amb scols de pedres lligades amb fang, amb un arrebossat exterior, de senzill color blanc, i devien presentar un alat de tovot. Els paviments localitzats fins ara sn de terra piconada.

En poca augustal (a cavall entre els s. I aC i I dC), el material canvia radicalment i la majoria de murs sn bastits en opus caementicium, mentre que els paviments sn sempre slids, generalment d'opus signinum, i en alguns casos arriben a un alt nivell de riquesa al crear decoracions geomtriques amb l'ajuda de tesselles o petites plaques de marbre (opus sectile). Tamb a partir d'aquest moment els murs es comenaran a decorar amb estucs, dels quals en queden traces in situ, als quals cal afegir els fragments recuperats en l'estratigrafia. El segent gran canvi cal situar-lo en poca severiana (principis del s. III dC) quan tot un seguit de cambres es reformen emprant com a material el rajol (opus testaceum) i molts dels espais es tornen a pavimentar amb opus tessellatum, generalment policroms. Tot plegat dna a l'edifici al llarg de tota la seva histria un aspecte slid i luxs. Les remodelacions baix impe-

(1) Treballs inclosos al projecte ministerial Del oppidum a la ciuitas.II. Anlisis de un proceso histrico en el nordeste peninsular (El periodo alto imperial) (2) Laboratori d'Arqueologia i Prehistria de l'Institut de Recerca Histrica de la Universitat de Girona (3) Els peristils sn patis envoltats per prtics a tot el seu entorn. En el cas del Pla de l'Horta solament hi ha porticats a tres bandes, estant absent al costat sud. (4) Veure el plnol adjunt amb la numeraci dels diferents espais.

pDS_29

DOSSIER DHISTRIA [La villa del Pla de lHorta

Planta general de la villa amb indicaci dels mbits descrits al text

A migdia d'aquesta cambra es conserven traces de dues cambres ms, arrenglerades, configurant el que segurament era la faana oriental de l'edifici. A una de les cambres situades a migdia (sota l'A1) s'ha localitzat part d'una canalitzaci est-oest que segurament recollia les aiges de l'edifici i les condua a l'exterior. Coneixem molt pitjor la resta de l'edificaci situada sota espais que en fases posteriors es varen dotar de pavimentacions que de moment no han estat aixecades (i moltes de les quals no ho podran ser al tractar-se de mosaics o opus sectile). S que tenim indicis, per, de l'existncia d'una altra mena d'installacions. A l'extrem occidental de l'edifici (A18) s'ha localitzat un nivell compost de fragments de doliae i d'altres grans gerres i de l'encaix circular d'un dolium. Aquests elements, esclafats durant el procs de terraplenament del sector de la gran fase augustal de l'edifici, sn de dolia que

cal relacionar amb la pars rustica d'aquesta primera villa republicana. EL NOU EDIFICI AUGUSTAL En poca augustal, com en tantes altres villes del territorium no solament de Gerunda sin prcticament de tota la pennsula ibrica, la villa va patir una transformaci radical, creant prcticament una nova edificaci. En el cas del Pla de l'Horta, per, la construcci del nou edifici es va realitzar aprofitant les lnies mestres marcades per la villa republicana. No solament ocupa el mateix espai i conserva els mateixos eixos constructius i orientaci general, sin que sn molts els murs de l'edifici republic que es varen aprofitar com a fonament de les noves estructures, i qui sap si fins i tot en alat. Aquest darrer punt no es pot asseverar, ja que tots els murs recuperats ho sn a nivell de pavimentaci, per precisament el fet que alguns dels nous sols entreguin contra

aquests vells murs fa pensar que en un primer moment es conservs tamb el seu alat, sempre eliminat en fases i reformes posteriors. Curiosament en els murs que podrem considerar envans no hi ha traces de morter que indiquin una reconstrucci del mur, mentre que en els murs mestres, especialment a les faanes, el mur republic s'usa clarament com a fonament i es refora amb un nou parament en alat d'opus caementicium. La principal novetat del nou edifici ve determinada per la utilitzaci de forma massiva d'un nou sistema constructiu. Aix, si l'edifici republic era bastit amb scols de pedra lligats amb fang, el nou es va construir completament emprant com a scol el morter, l'opus caementicium. Sembla que en aquests moments es va definir la forma general de l'edifici i aquest, si b es va modificar, a vegades de forma important, mai va passar per una nova reconstrucci quasi total com la que ens ocupa. Cal assenyalar que tot i que parlem sempre de fase augustal, alguns dels nivells que s'hi relacionen han proporcionat materials lleument posteriors, que podrem considerar tiberians i que cal relacionar amb la llarga duraci d'una obra ambiciosa. De fet aquesta llarga duraci de les obres explicaria tamb en part el reaprofitament d'algunes estructures anteriors, ja que aix permetria una convivncia entre les obres i l'habitabilitat de la casa. s a dir, la casa no s'enderrocaria i es comenaria de zero, sin que el nou edifici aniria creixent a l'entorn de la casa precedent, a la qual aniria modificant paulatinament, si b dins una planificaci global i unitria. Tot i que en tenim una visi parcial, ja que moltes de les cambres i espais varen ser modificats i reformats en fases posteriors, i que en alguns espais encara manquen sondeigs per realitzar (i que hauran de clarificar algunes qestions), ens podem fer una certa idea de com era l'edifici augustal. Les restes conegudes corresponen a mitja dotzena d'estances a les

30_pDS

DOSSIER DHISTRIA [La villa del Pla de lHorta

quals cal afegir alguns elements dispersos de ms difcil interpretaci. Una de les primeres qestions que cal valorar s el nivell de luxe de moltes de les seves pavimentacions. Tot i que la majoria de cambres estaven pavimentades amb opus signinum, tot sovint aquest anava acompanyat d'emblemes en opus sectile o de tesselles configurant decoracions geomtriques. Tots aquests paviments tenen en com el seu estil de fortes reminiscncies itliques. A la banda de llevant de l'edifici es conserven part d'almenys dues estances (A1 i 5). Ambdues aprofiten tot un seguit de murs republicans com a lmits. Aix l'A5 sembla aprofitar els vells murs nord i sud, si b amb uns alats nous. Menys clars sn els lmits est i oest, ja que els que actualment limiten aquest espai sn obra de reformes posteriors. A migdia d'aquest espai se situa una altra cambra de forma quadrangular que ocupava part dels A4 i 1. Com a murs nord, sud i est aprofitava estructures d'poca republicana. Per contra, el mur occidental s nou, completament bastit en opus caementicium. El paviment de la cambra solament es conserva dins l'A4 i est constitut per un opus signinum decorat amb tesselles i amb un opus sectile a la part central, com un gran emblema. Pel que fa a la decoraci, la zona exterior del paviment est ornamentada amb petites tesselles blanques disposades de forma aparentment aleatria. La resta de la superfcie est decorada amb grans tesselles blanques disposades a distncies regulars formant filades. L'emblema central, en opus sectile de plaques blanques i negres, est emmarcat per una faixa de plaques rectangulars, mentre que la catifa central est composta per una retcula de quadrats amb diferents decoracions geomtriques fetes sempre emprant combinacions de plaques quadrades i altres de triangulars.

Principals fases evolutives de l'edifici. En gris clar els paviments decorats, i en gris fosc els paviments d'opus signinum

El ms peculiar d'aquesta estana, per, se situa a la banda occidental, completament ocupada per una estructura enfonsada respecte al paviment, emmarcada per uns murets de morter i que configura una mena de graella, amb tot un seguit de murets transversals. La seva alada s escassa, poc ms de 20 cm, i anava pavimentada amb tegulae disposades invertides. Aquesta estructura se separava del paviment per un gra construt amb rierencs i blocs de pedra, assentats sobre un petit paviment de cdols. Desconeixem la funci d'aquest element, per creiem que ha de relacionar-se amb activitats ornamentals o ldiques, potser vinculades amb l'aigua. Pel que fa al sector situat a llevant d'aquests dos espais, sembla probable l'existncia d'un porticat. Aix ho indicaria la troballa a l'A6 d'un pavi-

ment d'opus signinum que marca un lleu esgla al damunt d'un mur, al qual cobreix. Aquest gra podria marcar el desnivell entre l'interior del porticat i el sector del pati. Desconeixem com s'estructuraria el sector a migdia de l'A4-1, per cal tenir present que el mur oriental que actualment tanca l'A2 presenta importants diferncies amb els de l'entorn. All on els paraments que se li recolzen, o que fins i tot el cobreixen, apareixen com a clares fonamentacions, amb paraments molt irregulars, aquest mur es presenta amb un parament molt polit, arrebossat. A ms, a la part baixa del mur es conserva l'arrencament d'un paviment d'opus signinum, que se situa a una cota molt ms baixa que la resta de sols de la casa. Tot aix fa pensar en l'existncia en aquesta zona d'un dipsit5, posteriorment destrut per bastir l'A26.

(5) Ats que la cambra vena A13 va disposar d'hipocaust en algun moment de la seva existncia, tamb es podria pensar en una banyera lligada a uns petits banys, per el desnivell entre ambds elements (superior al metre) ens sembla massa elevada, sobretot atenent al fet que no hi ha cap traa de l'existncia d'escales d'accs. (6) Aquest mbit va ser completament excavat l'any 1971. Malauradament, quan es va comenar a redactar el diari aquest espai ja prcticament s'havia acabat d'excavar i no hi ha cap referncia ni al paviment ni a l'existncia de restes de cap mbit o estructura preexistent.

pDS_31

DOSSIER DHISTRIA [La villa del Pla de lHorta

A l'oest de l'A95 se situa un altre dels espais que coneixem de forma ms o menys completa. A cavall entre els A15 i 8 se situa una gran estana quadrangular que un cop ms aprofita un mur d'poca republicana com a lmit occidental7. La resta dels murs sn d'opus caementicium i majoritriament foren emprats com a fonamentaci de noves estances construdes opus amb testaceum, a excepci del mur occidental L'estana anava Vista del passads A4, amb les restes de l'opus sectile de la cambra augustal (A1-4) pavimentada amb un opus signinum a la seva meitat septenen la zona de l'opus signinum, mentre cap ms, almenys en aquest paratrional, mentre que la meitat de mig- que la zona del sectile seria un espai de ment. El problema s que aquest pavidia era ocupada per un opus se