Click here to load reader

Dossier competències parentals

  • View
    220

  • Download
    3

Embed Size (px)

Text of Dossier competències parentals

  • 1. Competncies parentals per a famlies en risc social per Daniel Caero 1 Objectius: Dotar de coneixements bsics, terics i especialment prctics, relacionats amb les actituds parentals positives, facilitant el coneixement de tcniques especifiques dintervenci. Difondre els principis bsics sobre la parentalitat positiva en el context de la Recomanaci del Consell dEuropa. Analitzar models dintervenci psicosocial amb les persones que exerceixin responsabilitats parentals. Dates: 30 de juny i dia 7 de juliol Horari: de 15 a 18h DOCENT: Daniel Caero, psicleg i psicoanalista. Actualment treballa a consulta privada a L'Hospitalet de Llobregat. Ha treballat a l'equip tcnic del Centre d'Acollida i Urgncies Infantils Josep Pallach (CAUI) de Barcelona i a l'EAIA de L'Hospitalet de Llobregat. Tamb ha treballat com a educador a Centre Educatius de Justcia Juvenil de la Generalitat de Catalunya i com a psicleg al centre obert Nou Quitxalles a L'Hospitalet de Llobregat. s docent de la Fundaci Pere Tarrs des del 2005. CONTACTE: [email protected] / www.lhpsicoanalisi.com

2. Competncies parentals per a famlies en risc social per Daniel Caero 2 ndex de continguts del curs 1. Introducci a la parentalitat positiva ........................................................................................ 3 1.1 Definici i principis.............................................................................................................. 3 1.2 La parentalitat positiva en el marc de la protecci al menor ............................................. 5 1.3 Bases biolgiques, psicolgiques i socials de la parentalitat positiva................................. 7 2. Recolzament per la parentalitat positiva .................................................................................. 8 2.1 Models deducaci .............................................................................................................. 8 2.3 Capacitats i habilitats parentals ........................................................................................ 10 2.4 Situacions comunes de conflicte intrafamiliar................................................................. 13 3. Vulnerabilitat i resilincia del menor ...................................................................................... 14 3.1 Com garantir en menors que han sofert parentalitat negativa una maduresa sana........ 14 3.2 Resilincia del menor ........................................................................................................ 16 3.3 Resilincia parental i familiar............................................................................................ 18 Bibliografa .................................................................................................................................. 20 Annexos....................................................................................................................................... 21 3. Competncies parentals per a famlies en risc social per Daniel Caero 3 1. Introducci a la parentalitat positiva 1.1 Definici i principis Els infants comencen amant els seus pares quan han crescut, els jutgen i, algunes vegades, fins i tot els perdonen. Oscar Wilde En els ltims anys la famlia ha adquirit una dimensi pblica en relaci a la formaci dels futurs ciutadans que conviuran en un mn cada cop ms canviant, globalitzat i multicultural. Aquesta funci tan imprescindible de la famlia ha portat al Parlament Europeu i al Consell dEuropa a formular algunes indicacions als Estats Membres perqu donin recolzament a les famlies. Fins ara es pensava que lnic recolzament que es podia donar a la famlia era a nivell econmic i s cert, que no disposar de suficients ingressos al nucli familiar constitueix un factor destrs que pot provocar disfuncions a la famlia, per clarament no s lnic. En lactualitat, els pares i les mares sovint expressen les dificultats que tenen per fer-se crrec de les dificultats del quotidi. Si afegim que aquests pares potser no han disposat de models familiars ptims que els han perms adaptar-se a la realitat actual ens trobem amb estils educatius que no encaixen en la demanda actual que es fa als infants. A ms es coneix que la parentalitat viscuda com a positiva influeix clarament en la salut psquica futura daquests infants. Entenem per parentalitat positiva el conjunt de conductes parentals que ofereixen benestar als infants i faciliten positivament el seu desenvolupament integral des duna perspectiva de cura, afecte, protecci, seguretat personal i no violncia. Com veieu la cura de les criatures no ha estat mai histricament tan observada i tinguda en compte. Els professionals que treballen en lmbit dinfncia en risc social sovint es troben amb dificultats en el moment dintervenir sobre pautes educatives i sobre estructures familiars sobre les quals no hi ha cap conscincia de disfuncionalitat. s per aquest motiu que no es tracta de corregir els funcionaments familiars sin doferir recursos perqu puguin viure les relacions familiars amb menys tensions. 4. Competncies parentals per a famlies en risc social per Daniel Caero 4 Totes les famlies felices sassemblen entre elles; les infelices sn desgraciades cadascuna a la seva manera. Lle Tolstoi Seguint la cita de Tolstoi, les famlies amb ms dificultats solen tenir dificultats en el moment de reconixer quines sn exactament les necessitats dels infants al llarg de les diferents etapes evolutives. Tamb ens podem trobar amb famlies amb un nivell molt baix dautoestima i que aix els dificulti potenciar-la en els seus fills/es. Ja han quedat lluny els temps en qu la famlia era una estructura unidireccional i autoritria, en la majoria de casos els progenitors saben que han descoltar els seus fills/es, per com es fa aix descoltar? Lescolta activa i lempatia sn recursos totalment necessaris que no sempre emergeixen de manera innata en les persones i que shan deducar. De la mateixa manera, tamb han quedat lluny aquells temps en qu les emocions i els sentiments shavien de guardar per por a mostrar les debilitats, est comprovat que, les famlies que ms paraules tenen per expressar els seus sentiments i emocions, ms probabilitats tenen de resoldre els seus conflictes i les complicacions sense arribar a la violncia. En molts casos, ja amb fills ms grans, la resoluci pacfica de conflictes passar per la capacitat de negociar i obtenir acords per part dels fills i dels pares. Finalment, com a tota organitzaci amb un objectiu com, la famlia necessita de certa organitzaci en el quotidi: horaris, tasques, lmits i finalment disciplina perqu els infants puguin en el futur autoregular la seva prpia conducta sense necessitat duns pares o mares que els hagin de recordar. En el moment de crisi actual, on lEstat del Benestar sest fragmentant i ensorrant, sn les famlies de nou les protagonistes i les que poden assegurar a ms llarg termini les habilitats necessries perqu els infants visquin felios i es puguin adaptar a les realitats canviants de la societat lquida. No per tenir un piano, un ja es converteix immediatament en pianista, de la mateixa manera, tenir fills no et converteix automticament en pares. s per aquest motiu que el treball de competncies parentals en el context actual s la nica garantia per poder empoderar a les famlies en risc social per poder-se fer crrec de les seves criatures en les millors condicions i fer daquesta manera una inversi de futur que els permeti sortir dels cicles intergeneracionals de transmissi de la pobresa, negligncia o maltractament que tantes vegades hem vist en els casos que treballem. 5. Competncies parentals per a famlies en risc social per Daniel Caero 5 1.2 La parentalitat positiva en el marc de la protecci al menor La parentalitat positiva no lhem de pensar noms en el marc del vincle entre els progenitors i linfant, sin a travs dun model ecolgic que doni sentit a tot el procs. Las tasca de ser pares no sexerceix en un buit, ni depn exclusivament de les caracterstiques dels progenitors. Sexerceix dins un espai ecolgic en el que la qualitat depn de tres tipus de factors: Context psicosocial on viu la famlia. Les necessitats evolutives dels infants. Les capacitats dels pares i mares per exercir una parentalitat positiva. De tal manera per poder entendre i valorar com s'est duent aquesta tasca en contextos de risc social hem de tenir en compte aquests aspectes que contemplen tan condicions exteriors com de l'interior de la famlia. En relaci al context psicosocial, ens referim a aquelles condicions de l'entorn familiar que poden resultar txiques o de risc per a les famlies o que pel contrari poden ser protectores per un bon funcionament del nucli familiar. Dins el context psicosocial dels infants trobarem factors de risc i factors de protecci que poden donar suport o dificultar el desenvolupament de les habilitats i capacitats parentals. A continuaci us adjuntem un quadre resum dels Factors de Risc i Factors de Protecci relacionats amb l'espai ecolgic del qual depn el desenvolupament de la parentalitat positiva. 6. Competncies parentals per a famlies en risc social per Daniel Caero 6 S'ha de tenir en compte que a major quantitat de factors de risc en un espai ecolgic determinat, ms probabilitats tenim de que les famlies desvin les seves energies mentals i fsiques cap a d'altres motivacions (com les dificultats socioeconmiques o tractaments de consums de txics o de salut mental) que competeixen directament amb la tasca educativa cap els fills/es. Dins les necessitats concretes dels infants, existeixen diferents perodes crtics (0-3 anys i l'adolescncia), dificultats concretes durant l'embars (malformacions, sndrome d'alcoholisme fetal...) o posteriors com retard mental, trastorns del desenvolupament, hiperactivitat o dificultats en els aprenentatges poden incrementar la vulnerabilitat dels menors i ampliar-se les necessitats educatives que requereixen. Per ltim les capacitats parentals i habilitats p