N°77 - Mensual - ABRIL DEL 2010 - 1€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 12 NÚMEROS L’ANY

LES ALLAUS DE NEULES ALLAUS DE NEU

El joc deEl joc de

CatalunyaCatalunyaNordNord

ISS

N17

60-1

398

SUMARIP. 3 Còmic: FredolicP. 4-5 Natura:Les allaus de neuP. 6-7 Descoberta: El Serratd’en Vaquer; Joc; El joc deCatalunya NordP. 8 Còmic: Pitx i Llemec

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’Associacióper a l’ensenyament del català). Informacions, abona-ments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà,Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà -www.aplec.cat - aplec.catala@hotmail.com-revista.mildimonis@gmail.comDirect. public.: Miquela Valls - Redactora: MyriamAlmarcha París - Comissió editorial, trad., correc.:M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer,X. Beltran.Paginació: APLEC - Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà - RC491986659 - Com. par.: 0910G87167. Tiratge: 3000 exem-plars. Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan(04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

P.2

Modalitats de participació:Abans de final de mes envia totes lesrespostes a:

revista.mildimonis@gmail.com

O per correu ordinari a l’adreçasegüent:

APLECCasa del Països CatalansCamí de la Passió Vella66860 Perpinyà Cedex

No oblidis d’afegir una foto teua ambel nom, la classe i la teua adreça i elteu telèfon!

Recompensa:Les millors respostes també seranseleccionades i guanya-ran un àlbum de pintarMil Colors!

ACTUALITATACTUALITAT

EL JOC DECATALUNYA NORD

EL 23 D’ABRILÉS SANT JORDI !

A Perpinyà, al voral Vauban, la festa del llibre i dela rosa se celebra amb tot de parades de llibreters, editors,escriptors que proposen les darreres obres i també publicacionsde tot tipus. És l’ocasió ideal perquè vagis a descobrir els milers detítols en català que s’editen cada any.

Apropa’t a les parades, biblioteques o centresculturals del teu vilatge o de la teua vila!El Departament de català de la Mediateca dePerpinyà (42 avinguda de Gran Bretanya),proposa a cada escola interessada unaactivitat de creació literària i artística que técom a temàtica la «Realització plàstica d’undrac acompanyada d’un escrit o d’unagravació oral». Els treballs hi seran exposatsdel 13 al 30 d’abril del 2010. Per contac-tar-los pots trucar al 04.68.62.37.60, o enviar un correu electrònica: departamentdecatala-infantil@mairie-perpignan.com

Te convidem a mirar«Un drac, una princesa iun cavaller» en acció, alvídeo realitzat a l’Escola dela Miranda pels nins i ninesde maternal amb la

intervinent de català de l’APLEC, que trobaràs al siti web del’APLEC: www.aplec.cat

Si t’has disfressat de drac, si t’han regalat un llibre o una rosa, si hascelebrat la festa a l’escola, si has dibuixat Sant Jordi, si has visitatparades per mirar llibres… tot ens interessa!!! Envia’ns fotos, el teunom i el teu comentari a: revista.mildimonis@gmail.com

PARTICIPA AL JOC DECATALUNYA NORD (PÀG. 6 I 7)

I GUANYA UN TRÍVIAL DELSPAÏSOS CATALANS!

Aqueix apartat t’és reservat! Aprofita-ho! Envia’ns fotos deles teues activitats amb un petit comentari!

FREDOLIC

Trad. ABF.

P.3

SALUT PATRÓ!

EH! EH! A VEURE SI ME’L CALIADEIXAR PESCAR DINS LA

MEUA RESERVA!!ESPLATX!

ADIU ALBERT!

… M’ESTRANYARIA QUE

PIQUÉS AQUÍ!… ETS JUST DAMUNT DE LA

SORTIDA DE LES CLAVEGUERES…

SI TE VOLS FER VENIR

MALALT!

ECS!… AI, ME SENTI

MALAMENT!ADIU PATRÓ!

Són allaus molt perilloses peramunt i baixen incrementantque pot anar fins a 200 km/h!

A la primavera, l’augment de lestures així com la pluja influeixeen l’activitat de les allaus de nehumida. La neu de la muntanyabarreja amb l’aigua de la pluja. Afa que el mantell de neu pesi macabi trencant-se. És a dir que evan destacant les capes superiorde neu fins crebantar les capesinferiors.I les allaus de placa de vent, qusón? El vent, quan bufa molt fordesplaça la neu d’un lloc a un alsobretot als cims de les muntanles carenes. En altres termes, eldeixant pel seu camí una quantiun mantell nival que pot acabarÉs de bon identificar aquest tipugran cicatriu a partir de la qualL’home pot causar una allau si nplaca de vent pel suplement de pdoncs ser endut per l’allau munt

Les allaus de neu humidavelocitat i un volum inferpols, tanmateix són perill

Els arbres i les roques poden frevegades la força de la neu que batot el que troba al davant.

Recordeu que sempre s’ha d’anCal ser molt prudent a l’hora dcom caminant, i no atrevir-se

P.4

LES ALLAUS

Les allaus naturals es produeixen quan s’acumula una granquantitat de neu en un indret inestable. És com per fer un ninotde neu: si poses massa neu al mateix lloc, acabarà caient.

L’allau de neu pols que ven de caure es pot produir just desprésd’una important nevada. La neu acumulada no aguanta el seupropi pes i es desprèn del vessant de la muntanya provocant unenorme núvol de pols. Aquest fenomen és habitual als mesos degener i febrer, quan fa molta fred a muntanya (de -5 ºC a -15 ºC).

Una allau és un munt de neu que es desprèn de lescapes acumulades (en diuen el mantell)

i s’esllavissa pel vessant d’una muntanya.

Existeixen diferents tipus d’allaus de neu:unes que davallen de forma natural i altres que sónprovocades per l’ésser humà.Són uns fenòmens destructius que s’emporten tot:arbres, boscos, roques, instal·lacions, cabanes,animals o encara persones.

NATURANATURA

Existeixen diferentsinstruments de seguretat

per salvar les víctimes d’allaus. L’ARVA (Aparellde Recerca de Víctimes d’Allaus) és unaparell electrònic que funciona enviantsenyals de ràdio a un altre ARVA perlocalitzar les víctimes. Perquè aquestmètode funcioni, cada membre del’excursió ha d’anar equipat ambaquest aparell.Altres objectes indispensablesper a rescatar una víctima uncop trobada són la sonda i lapala.La sonda és una barra que mesurala profunditat on se troba la per-sona enterrada sota la neu i la palapermet que se la desenterri. Si ha

caigut una allau molt gran enterrant avàries persones, és possible que els equips

de rescat utilitzin gossos d’allau entrenats perlocalitzar els ferits mitjançant llur olfacte i d’aques-

ta manera poder indicar als bombers on es troben les víctimes.Les allaus de neu poden causar morts durant la temporadad’hivern.La neu és un element natural lúdic, però mai no s’ha dedescuidar la força de la naturalesa.

què comencen des de moltel volum i la velocitat

s tempera-en molteua esAixòés iss

uèrt,ltre,nyes o al vent vaitat de neu enr per trencar-se.us d’allau: deixa unallisca la neu muntanya avall.no vigila per on va. Pot trencar lapes en una zona inestable itanya avall.

i de placa tenen unarior a les allaus de neuloses.

nar les allaus, però moltesaixa és tan gran que s’enduu

nar en compte a muntanya.de fer fora pista tant esquiantsense guia experimentat.

Text de la Lara Pubill

NEVÀS EXCEPCIONAL!Aquest any, a pocs dies de la primavera, un gruixde neu inhabitual ha cobert tot Catalunya Nord,des de la platja fins als cims de la muntanya.Uns 40 cm han estat enregistrats a Perpinyà. Ésnormal que una caiguda tan forta hagi paralitzatl’activitat del país que al cap de dos diestanmateix ja tornava a reprendre normalment.

S DE NEU

P.5

SSaappss oonn ssóónn eell Bac dela Llau,, llaa Llavana aall VVaalllleessppiirrii llaa Llavanera aall RRoosssseellllóó?? EEllss ttrreess mmoottss vvéénneenn ddeell llllaattíí llaabbaarree ((ccaauurree,, lllliissaarr)) ii llaabbeess ((ccaaiigguuddaa,, eennssoorrrraaddaa))..

SSóónn ddee llaa mmaatteeiixxaa ffaammíílliiaa qquuee «allau» ii «esllavissada»..

EExxpplliiqquueenn uunn tteerrrreennyy ddee vveessssaannttaabbrruuppttee ii ddee ccòòrrrreeccss ii bbaarrrraannccss..

El Serrat d’en Vaquer a Catalunya Nord és mundial-ment conegut com a paratge ppaalleeoonnttoollòòggiicc. Us hipodeu apropar, és un petit turó, un “serrat”, el punt

més alt de tot Perpinyà situat al sud de la vila.

Al 1885 s’hi va construir, mig enterrat, el fort quehavia de protegir Perpinyà d’un hipotètic atacespanyol. Llavors es descobriren fòssils vertebrats.

Els fòssils són organismes que han viscut en tempspassats i que de manera més o menys completa han con-servat llur forma primitiva petrificada en els materialsde l’escorça terrestre. Si aqueixesrelíquies són dites vertebrades ésperquè són animals proveïts de colum-na vertebral o d’uneix esquelèticfibrós, elàstic icilíndric, és a dirmamífers, ocells, rèptils, aammffiibbiiss i peixos.

SERRAT D’EN VAQUERAvinguda Charles Deperet

66000 PerpinyàTel: 04.68.66.30.48

MUSEU D’HISTÒRIANATURAL

12 carrer Font Nova66000 PerpinyàTel: 04.68.66.33.68

Què en saps del món dels animals? Encercla la bona resposta!

TTee’’nn ssuurrttss eenn zzoooollooggiiaa??TTee’’nn ssuurrttss eenn zzoooollooggiiaa??

Els�peixos�primitius�no�tenen: mandíbula��*�escames�*�aletesEls�rèptils�no�tenen:�cuirassa�*�plumes�*�escames

Els�mamífers�ten

en�una�temperat

ura:�

constant�*�vari

able�*�canviant

HISTÒRIAIGEOGRAFIA

1. Quants quilòmetres téde recorregut la Tet?

2. Per quin tractatCatalunya Nord va serannexionada al reialmede França?

3. Quin és el llac mésextens de CatalunyaNord?

4. A quina part deCatalunya Nord vaesclatar la Revolta delsAngelets?LL

EGENDESITRADICIONS

1. Quin dia de l’any télloc la Processó de laSanch?

2. De què són fetes lessoles de les espar-denyes?

3. Amb quina pedra sefan les joies típiques deCatalunya Nord?

4. Com s’anomenava elfuet de lledoner?

El joc

de

El joc

de

Catalu

nya

Catalu

nya

NordNord

P.6

Els�mamífers�respiren�amb:�pulm

ons�*�la�pell�*�brànquies�

La�majoria�dels�amfibis�van�sota�l’aigua�per:�

reproduir-se�*�hivernar�*�respirar

Els�amfibis�respiren�per�llur:�

nas�i�pulmons�*�pell�i�pulmons�

*�pell�únicament

Els�rèptils�són�incapaços�de:�

regular�llur�temperatura�*�viure�sota�l’aigua�*�pondre�ous

Els�cetacis�són�animals�que�viuen:�en�l’aire�*�dins�l’aigua�*�sobre�la�terra

Els�herbívor

s�mengen: pei

xos�*�carn�*

�vegetals

Els�crustacis�es�caracteritzen�per�un�cos:cobert�d’una�cuirassa�*�viscós�*�en�5�parts

Els�ovípars�neixen�a�l’interior�dels:�ous�*�vegetals�*�embrions

DESCOBERTADESCOBERTA

EEllEEll

Dents de l’antílopAlephis lyrix

Els mamífers del Serrat d’en Vaquer daten delPliocè, la segona època del terciari superior (entre5,3 i 1,6 milions d’anys) situada després del Miocè i

abans del Plistocè. Gràcies a aquestes peces d’excepció queavui dia es conserven en museus de Perpinyà, Lió i París,s’ha pogut identificar una cinquantena d’espècies! La monina

Dolichopithecus ruscinen-sis, la guilla Vulpesdonne zani, l’ós Ursusarvernensis, la gaselaGazella borbonica o elcèrvol Cervus ruscinensissón algunes de lesassenyalades troballes endit jaciment per AAllbbeerrttDDoonnnneezzaann. Cal pas des-cuidar la tortuga tropi-

cal Testudo perpiniana. Era gegant ja que mesurava 1,20 m! Foureconstituïda i se’n feu donació al Museum de París que la duplicàen forma de reproducció emmotllada. La podeu anar a veure alMuseu d’Història Natural de Perpinyà.

Les 4 hectàrees del Serrat d’en Vaquer també desperteninterès pels enamorats de la natura. La floramediterrà nia amb olius, ametllers, alzines, esparre -

gueres, argelacs i atzavares… un ramat d’ovelles que manté netl’espai s’afegeixen al goig d’una vista panoràmica excepcional.

Un indret de primera per fer un agradable pícnic en família! Mes també un espai de pau a protegir i respectar.

Paleontologia: del grec paleo (antic), ontos (vida, ésser), logia (estudi,ciència), ciència que estudia els fòssils.Amfibi: animal que pot viure a la vegada en un medi terrestre iaquàtic.Albert Donnezan: Doctor perpinyanès (1846-1914) que és a l’ori-gen d’aqueixa descoberta. Per això s’ha donat el seu nom (donne -zani ) a la guineu trobada. També trapà una important col·leccióde terrisses a tocant de Canet o una caverna prehistòrica ambcranis humans, ossos de ren... a l’estació de trens d’Estagell!

Text i fotos de la Myriam Almarcha París

SSeerrrraatt dd’’eenn VVaaqquueerrSSeerrrraatt dd’’eenn VVaaqquueerr

P.7MONUMENTS

1. Qui va anomenarl’estació de Perpinyà “Elcentre del món”?

2. Quants quilòmetrestenien les muralles dePerpinyà?

3. On és situada la CasaPairal?

4. Quina ensenya hi haa dalt de la Llotja deMar de Perpinyà?

ARTICIÈNCIA

1. Com es diu el MuseuNumismàtic de Perpinyà?

2. Quin arquitecte catalàcreà la Piràmide a l’àread’autopista del Pertús?

3. Quin pintor nordcatalàva ser cridat a la cort deLluís XIV?

4. Quina orquestra té 11músics i 12 instruments?

Aqu

est c

oncu

rs é

s in

spira

t del

Joc

del

nos

tre p

aís

(Ass

ocia

ció

Info

Rou

ssill

on)

Respon a totes Respon a totes les preguntes!les preguntes!Si vols participar al

Si vols participar al concurs segueix concurs segueix les modalitats les modalitats de la plana 2.de la plana 2.

TRAPARÀSLES RESPOST

ES A

www.aplec.cat

Motlle del crani de lamonina Dolichopithecusruscinensis

Membres, crani i interior de la tortuga Testudo per-piniana (Museu Nacional d’Història Natural de París)

Perpinyà al Pliocè

PITX I LLEMEC

Trad. MAP.

ME DEMANIQUÈ POSEN EN ELS

ADOBS QUE VENEN PERINTERNET?!! RESIDUS

RADIOACTIUSO QUÈ!!

NO, SOM PAS ACABAT… SÍ, SOM…DEU QUILOS DE CARN PICADA?!! I BÉ, SOM… QUÈ?! VINT LITRES

D’HERBICIDA?!! PERÒ… QUÈ TE’N VAS A FER AMB…

I EN TORNANT…

AI! EL TELÈFON!

PITX?

HO… BARREGIEL TOT I HO…

GITI A… L’HORT!! …MOLT BÉ…

M… M’AFANYI…SÍ A… AU! FINS ARA!

FI

JEU A TERRA!!MALA BÈSTIA!!

ARA SÍ QUE, PENSI QUE… JAESTÀ! HA PERDUT

EL CAPEL POBRISSÓ!!

SÍ?ESCOLTI.

ADOB