ISS

N1760-1

398

No93 - MARÇ DE 2012 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

AMB LA LLUÏSA - LES OLORS - JOCS - PITX I LLEMEC

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’associació per a l’ensenyament del català). RC 491986659Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà -

aplec@aplec.cat - www.aplec.cat - mildimonis@aplec.catDirect. public.: Miquela Valls. Redactora: Myriam Almarcha París.

Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC.Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

Tiratge: 3500 exemplars. Mensual en català.

Vet aquí les fotos del primer Caga Tió a l'escola maternal François Mitterand de Pià.A l'aula de motricitat les mestresses i els mestres van organitzar tot perquè cada classe pugui fer cagar el Tió.Els alumnes van cantar la cançó demanant els regals.Al final de la festa fins i tot els mestres van cantar a l'entorn del Tió però només van tenir carbó!!.El nostre tió no era pas massa gros, però sí que va ser molt generós.

PARTICIPA!

LIPDUB? Què és això?El 31 de març, tindran lloc a tot arreu mobilitzacions per a defensar elsdrets de les llengües.Enguany Perpinyà també se mobilitza organitzant un lipdub.

Un lipdub és un vídeo clip sense muntatge i sense talls, és a dir que elvídeo es fa amb una sola presa. En un lipdub la gent ha de sincronitzarels llavis amb la lletra de la cançó que està sonant als altaveus, i va fentel relleu amb altra gent fins que s’acabi la cançó.Una altra particularitat d’un lipdub és que la gent sempre camina recu-lant.Un cop s’ha aconseguit gravar el vídeo d’una sola presa, s’edita i s’afegeix

P.2

Il·lustració de la portada:Violeta CRESPO

la cançó original.L'organització del LipDub ha triat, per vota-ció popular, la cançó Parlem català del can-tant nord-català Jordi Barre. Ha estatrevisada i modernitzada pel DJ Raph Dumas.

Us invitem doncs a venir nombrosos el 31de març del 2012,

a les 14h al peu del Castellet.Volem batre el rècord mundial, fins ara detingut per la gent de Vic!

P.3Trad. Antoni, Antoine, Arnau, Hugo, Joan, Joana, Julià, Lara i Laurent (Llicència 1 d’Estudis Catalans)

Què és una olor?Les substàncies químiques s’escampen dins l’aire. El nas les aspira i el cer-vell les interpreta com senyals. Les flaires són un llenguatge, un mitjà decomunicar. Una olor de cremat s’escampa per la cuina: «Ui! se fa malbéel dinar!» Un carrer fa pudor de gas: «Alerta! Hi ha perill d’explosió!». Fins i tot els gossos delimiten el seuterritori escampant qualques gotes d’orina a tot arreu on passen.

Quina bona flaire!També hi ha flaires agradables, sinònimes de bones coses. El perfum d’unaconeixença que ens estimem, l’aroma d’un plat o d’un pastís que ensagrada (i encara més quan tenim fam!). El bebè que reconeix la flaire

de sa mare en un vestit, se tranquil·litza o per mamar es guia per l’olorde la llet materna. L’olor serveix a seduir: hom s’apropa d’una persona

segons el que sent. No és cap atzar si la gent se perfuma i fa servir desodorants!Un mecanisme que garanteix la reproducció de les espècies.

Sentir des d’1 km lluny!Existeix una gran quantitat d’olors diferents, amb barreges infinites de productes quí-mics. Una tassa de cafè calent en compta unes 450! El cervell humà reconeix entre3.000 i 10.000 olors. Els animals tenen un olfacte encara més potent.La femella de la papallona de nit (la cuca de seda) emet una substància (la feromona)perquè el mascle la senti fins a un quilòmetre lluny! I els coloms viatgers s’orientensentint la regió on passen.

Com detectem unaolor?Els dos narius aspiren l’aire(i els productes químics) iels canalitzen cap alfons de la cavitatnasal. Allí, unazona sensible,

l’epiteli olfactori, coberta de pèls minús-culs capta les substàncies. Són transfor-mades en senyals nerviosos i trameses alcervell, a l’àrea de la memòria i de lesemocions. Els productes químics han esdevingutolors, bones i dolentes. Un refredat que ens«tapa el nas» pot paralitzar el sistema olfactiu:no sentim pas res pus. La boca comunica amb elnas. Percebem les olors quan mengem: quanmasteguem, olorem els aliments per la boca.

QUINA FLAIRE�Dels nostres 5 sentits, l’olfacte ens permet de detectar les olors, ésel més misteriós.Tots els moments de la nostra vida quotidiana són amarats deflaires i sentors.

El sistema1: Bulb olf3: Os - 4: E5: Glomèr

P.4

a olfactiu humà:actori - 2: Cèl·lules mitralsEpiteli nasalruls - 6: Cèl·lules receptores olfactives.

La Torre dels perfums a MossetAl Conflent podem descobrir el món de les olors i dels perfums: a la Torredels Perfums de Mosset. Un museu educatiu i lúdic, amb tot d’experièn-cies, jocs i una exposició: «Perfum d’oficis en País Català».es proposa una passejada olfactiva per a reconèixer plantes,

flors i fragàncies de la natura.

Contacte:Tel. 04 68 05 38 32tour.parfums.mosset@wanadoo.fr

P.5

Quina pudor?Sentir olors és un meca-nisme innat però tambéun costum après allà onvivim. És el resultat del’educació que sem rebut.Una persona acostumadaa una certa flaire no la sen-tirà pas més, mentre queuna altra la trobarà forçadesagradable.

Les olors han evolucionat al cursde la història i llur percepciótambé. En segles passats, la gentno se rentava pas cada dia, i sovintni cada setmana! Pobres i rics, page-sos i reis, tots produïen una ferum,una flaire molt forta. Les males flaireseren diferents: ara l’aire pol·luït deles viles fa pudor de gasolina o decontaminants industrials,abans carrers i placesexhalaven fortorsd’excrements,animals i hu-mans, ques’evacuavenal mig delscarrers.

Text de l’Alà Baylac Ferrer

CIÈNCIES

B O T E S

P.6

F G S Y A P P E F O R T O R EU W F E U M R U J A J L F K FT W A D N I O F I C B K V O LV N O I A T F R E Y S H K K UH R C L C T O D A Q K W B N VE O F D G N N R M Y K O W H IV Z P H R N À I J R S D Z C DF A H P X B C G T Z I B Z E GD L W E Q J E H A G Q F X O RP S M O L D T R V R A C U G YI R U I P R R F P C F N Q I VP U F I Y C U T P Z E B S O UG C R W U W N W E T E H Y P LI M E M U R E F C U Z B G Y DU Q P M Q L N I T D P Z P P J

1

5

4

3

2

6

1

2

5

6

SOPA DE LLETRES

Les olors

Situaaquests

mots en lagraellaAROMA

EFLUVIFERUMFLAIREFORTOR

FRAGÀNCIAPERFUMPUDORSENTORTUF

Cada número correspon a unelement de disfressa d’aquestspersonatges.

Troba els mots de la graellaseguint els números.

Ajuda-te de la llista!(Ex. N°4 = BOTES)

Qui s’ha disfressatde bruixa?

BOTESCAPA

CORONAMÀSCARAPISTOLAVESTIT

És la _ _ _ _ _ _que s’ha disfressatde bruixa!

3

4

MOTS ENCREUATS

Pren un tros de xicolata i tapa-te elnas mentre el comences a mastegar.

PROVA-HO TU�

JOCS

P.7

MÚSICAMÚSICA

CCASALS, PAU UNIVERSALCASALS, PAU UNIVERSAL

Festival Pau Casals (estiu) a Prada. Va ser fundat per Casals l’any 1950.

Museu Pau Casals al Vendrell des de 1974.

Festival Internacional de Música Pau Casals (estiu) al Vendrell des de 1981.

Museu Pau Casals a Prada, des de 2004.Text

de

la M

íria

m A

lmarc

ha

Parí

s

Va organitzarnombrosos concertsbenèfics per ajudar elsseus compatriotes. Unadestacada i discretaacció humanitària deCasals fou el seu suport a la Maternitat d’Elna. El músicenviava diners a les mares que havien estat retirades momentàniament dels camps de concentració del Rosselló per poder parir a la Maternitat suïssa d’Elisabeth Eidenbenz.

Músic internacional , català universal ,home de pau, defensor de la llibertat,

professor i compositor de grans qualitats humanes…Pau Casals, encara ens fascines!

Pau Casals Defilló fou un dels millors violoncel·listes del segle XX. Ja de ben petit va mostrar una gran sensibilitat per la música: a tan sols 5 anys estudiava piano, flauta i violí! Aquest fill del Vendrell (Baix Penedès, Catalunya Sud) que a 23 anys actuava ja en els millors auditoris delmón, va desenvolupar una tècnica innovadora per tocar el violoncel. El seu talent com a músic i la seva hu-ma nitat esdevingueren internacionals l’any 1958, quan Pau Casals tocà per primera vegada a la seu de l’ONU(Organització de les Nacions Unides), als Estats Units. Hi farà un segon concert l’any 1963 i un tercer el 1971quan se li atorgà la Medalla de la Pau, moment en què improvisa un discurs històric que debuta així: «I’m acatalan». Tenia 95 anys! És per aquesta ocasió que va compondre, tocar i dirigir un himne de les NacionsUnides, himne no oficial amb lletra del poeta anglès W. H. Auden.

Amb el desenllaç de la Guerra Civil Espanyola el 1939 i l’arribada al poder del dictador Franco, s’exilia. Va viure a Prada (Conflent) durant 6 anys. Refusava de tornar a Espanya i de tocar en països en guerra. Al final dels

seus concerts interpretava l’adaptació d’una cançó deNadal catalana, El Cant dels Ocells, que ha

esdevingut un símbol de pau i llibertat arreudel món.

PITX I LLEMEC

FI

RECORDES QUAN ME DEIES QUE NO EXISTIA PAS LA

RATETA, QUE ERA UN CONTE PER CRIATURES…

Trad. Antoni, Arnau, Cédric, Faní, Hugo, Joana, Joan, Julià, Laurent, Oriol, Wojciech. (Llicència 1 d’Estudis Catalans)

AIXÒ SÍ! PARLEM-NE DE

LES MEUES DENTS!

DE QUÈ VA AQUEST SOMRIURE? QUÈ T'HA

PASSAT ALS QUEIXALS?TE'N FALTEN PAS AQUÍ

DAVANT?!

AHHHH SÍ!? I AIXÒ QUÈ!? ÉS EL BABAU

DE RIBESALTES, AIXURIT D'EN

PAMPIS?!

BEN ENTÈS QUE ÉS DE PER

RIURE. ÉS PER DONARCONFIANÇA A LA

MAINADA DURANT ELSCANVIS DE LA CREIXENÇA!!

ÉS VERITAT QUE M'HI SOM DEIXAT LES

BARRES SENCERES... HE

MENJAT FROMATGEPUDENT, UN TOC

TECNOLÒGIC, MOLTAPACIÈNCIA I...

CARAI!

ESPIA LA ROBAIRE!!!

I QUÈ T’HA DEIXAT

A CANVI?

...JUSTAMENT NO

M'HA DEIXAT RES PER LES MEUES

DENTS! LA PALATRECA!

...

AL GANXO!! ACABARÀ

PAGANT LO QUE ME DEU!!

PER CASTIGAR-

LA...