8
ISSN 1760-1398 N o 97 - SETEMBRE DE 2012 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ LANY CÒMICS ENERGIA HIDRÀULICA - JOCS - RATOLÍ TROMPETA

Mil Dimonis N°97 (Setembre 2012)

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Mil Dimonis és una revista infantil nord-catalana pels 8-12 anys

Citation preview

Page 1: Mil Dimonis N°97 (Setembre 2012)

ISS

N1760-1

398

No97 - SETEMBRE DE 2012 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

CÒMICS – ENERGIA HIDRÀULICA - JOCS - RATOLÍ TROMPETA

Page 2: Mil Dimonis N°97 (Setembre 2012)

PARTICIPA!PARTICIPA!

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’associació per a l’ensenyament del català). RC 491986659Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà -

[email protected] - www.aplec.cat - [email protected]. public.: Miquela Valls. Redactora: Myriam Almarcha París.

Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran. Paginació: APLEC.Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - [email protected])

Tiratge: 3500 exemplars. Mensual en català.

P.2

Il·lustració de la portada:

Blanca Martí

Amb l’ajuda de:

10 anys�

Hem il·lustrat

Hem espertinat

una faula de La Fontaine

El mes d’abril passat larevista Mil Dimonis hacelebrat els seus 10 anysorganitzant un espertinar d’aniversari a laLlibreria Catalana de Perpinyà.

Els nins presents hanpogut crear la seua

revista i il·lustrar lafaula de la cigala i laformiga.També s’han endutun lot de regals entre

els quals el badge col·lec-tor dels 10 anys! Si tu també vols el teu badge només hohas de fer saber enviant un mail a Mil Dimonis : [email protected]

Milha fet

espelmes

Dimonis

Hembufa

t

espelmes

Hem creat

unarevista

Page 3: Mil Dimonis N°97 (Setembre 2012)

P.3

FREDOLIC

Trad. ABF

Page 4: Mil Dimonis N°97 (Setembre 2012)

LL’aigua avui dia ja no és només un element bàsic per la vida alnostre planeta, sinó que és l’origen d’un dels pilars que sostéla nostra societat, l’energia elèctrica. Alguna vegada us heupreguntat què és i d’’on ve l’electricitat que surt dels endollsde casa? L’energia és un fenomen natural que no podem nicrear ni destruir, només la podem transformar en un altretipus d’energia.

Què és l’electricitat?Què és l’electricitat?Com tot en aquest món comencemamb els àtoms. Els àtoms són uns ele-ments molt petits dels quals totesles coses estan constituïdes (a lapunta d’una agulla de cosir hi hamilions d’àtoms).

Els electrons en moviment orbiten alvoltant del nucli i creen el corrent elèctricquan els fem passar per un material conductor. Com en un tub perregar: si agafeu moltes boles petites i les poseu d’un cantó, un cop ple,sortiran de l’altre costat i així tindrem un corrent.

D’on ve l’electricitat hidràulica?D’on ve l’electricitat hidràulica?La cadena comença amb l’aigua, que aniremtransformant fins a obtenir l’electricitat. A l’es-tany, l’aigua és una energia potencial 1 . Quanaquesta la feu passar per la canonada forçada estransforma en una energia cinètica 4 . Aquestapicarà a la turbina de la central hidroelèctrica iaixí es transformarà en energia mecànica 5 . A continuació l’alternador serà l’encarregat detransformar-la en energia elèctrica 5 : és la que surt dels endolls de casa.

Com funciona tot?Com funciona tot?L’estany o pantà amb una presa s’ali-menta de l’aigua que porten els rius iels canals. La canonada forçada, queens ajudarà a portar l’aigua de l’es-tany fins a la central hidroelèctrica, n’augmenta la pressió (com el tub de

regar: si poseu el part de davan

mentareu lal’aigua). I lque picarà

damunt. L’alternadorr

produeix l’eletricitat gràcila turbina qu

girar. Un cop prodl’electricitat l’hem de distribuir i ho famitjançant totes les línies que formenxarxa elèctrica 9 .

P.4

Turbina de Pelton

1 Aigua

2 Presa

3 Reixes de filtratge

4 Canonada forçada

5 Conjunt turbina - alternador

6 Turbina

7 Eix

8 Generador

9 Línies elèctriques

10 Transformadors

L’L’ELECTRICITATELECTRICITAT, , UNUN

EESQUEMASQUEMA DD’’UNAUNA CENTRALCENTRAL HIDROELÈCTRICAHIDROELÈCTRICA

Page 5: Mil Dimonis N°97 (Setembre 2012)

dit a lant aug-a pressió dela turbina girarà gràcies a l’aiguaà al

r ec-ies aue el faduïdaaremn la

A consumir immediatament!A consumir immediatament!Potser us pregunteu per què no guardem l’electricitat? I aquí és on ar-ribem a un dels problemes més grans. És una energia que no es pot em-magatzemar en grans quantitats, s’ha de consumir en el moment que esprodueix.

Energia neta i renovableEnergia neta i renovableAquest tipus de producció d’electricitat amb aigua, és una font d’energiarenovable ja que el cicle natural de l’aigua fa que la podem utilitzar unai altra vegada. El que no vol pas dir que la podem malgastar, al con-trari, hem d’estalviar els recursos del nostre planeta. Així que la pròximavegada que encengueu el llum o feu servir un electrodomèstic, penseutot el que costa de produir aquesta electricitat i utilitzeu-la amb cura.

Text de Ludwig Dingeldein

Museu de l'Electricitat (Andorra)

www.museumw.ad

CIÈNCIESCIÈNCIES

P.5

Turbina de Francis

Turbina de Kaplan

NN CORRENTCORRENT DD’’AIGUAAIGUA

L’alternador és com la dinamo d’una bicicleta però molt més gran.

Page 6: Mil Dimonis N°97 (Setembre 2012)

P.6

JOCSJOCS

A I P I T A L P A R E I V Í E N V R R Q R P L E P N N B L R I A Q A O L Z N A L H K E O O B C X J S T T T R R A C X T D R A N I T R E P S E T T L A A U N N U A P E G F R G N G R N T C F D M A C V I F R A E E R A E A O L E S C I R Z R L C E N S R U Y V I X X N B Y N R T M T A E S T R E L L A G E B L H F Y W A I G R E N E F M M A D W O T E X Q O J U Í U A T Q B U S S E I G J X M K Z M I A U V O Y K A D N A L R I R X E A F K U B T G M H X P S T Z C

ALTERNADORANIVERSARI

BUSSEIGCENTRAL

ELECTRICITATENERGIA

ESPERTINARESTRELLA

FAULAIRLANDA

MAMÎFERPELATGEPROTEGIRRATOLÎREGAL

RENTRADATALPA

TROMPETATURBINAVACANCES

SopadeLletres

Jocde

les7

diferències

Page 7: Mil Dimonis N°97 (Setembre 2012)

SS’anomena ratolí-trompeeta però no és un ratolí! Té una trrompetaperò no és un músic! Quin estrany animalot! Fa part dels mamí-fers protegits. Els cienntífics en saben poc sobre la seua vidaperquè és rar i difícil d’observar. I n’hi ha a CatalunyaNord. Cal descobrir-lo!

Un campió de natació!Un campió de natació!Aquest mamífer neda molt bé grà-cies a potes palmejades amb unglesllargues. La cua planera verticalment fa oficide governall. Durant el busseig, els narius de la trompeta es tanquen gràcies a membranes d’obstrucció. I el pelatge és impermeable a l’aigua.

Amb una trompeta!Amb una trompeta!Com la seua cosina, la talpa, el ratolí-trompeta téla vista baixa, amb ulls petits recoberts de pèls.Però té una trompa mòbil -un nas llarg amb òrganstàctils- per explorar el fons dels rius. Hi troba petitscrustacis i larves. Els menja fora de l’aigua. Per llui-tar contra el fred, n’engoleix uns 25 grams: la mei-tat del seu pes!

Un mamífer amenaaçatUn mamífer amenaçatNecessita aigües de bona qualitat amb una fauna rica: hitroba el seu menjar, els insectes aquàtics. La principal amenaçaés deguda a les activitats humanes com les preses d’aigües, les pol·lucions, els esports d’aigua viva, etc. Peraixò, el seu hàbitat es va reduint sobretot als rierols muntanyencs com els del Pirineu català. La seua presèn-cia és considerada com un excel·lent indici ecològic.

NATURANATURA

Família: de la talpaLongitud: 25 cm amb la cua (12 cm pel cos).Especificitat: animal semi-aquàtic sobretot nocturn.Medi: rierols, rius i llacs des de 200 m fins a 2.000 m com els del Pirineu català!

P.7Text de l’O. Auri

Potes palmades

Trompeta per tocar i cercar

el menjar

Cua per nedar

EL RATOLÎ-TROMPETA, QUIN ANIMAL�

Ulls petits amb poca

visió

Per protegir el ratollí-trompeta

cal conserrvar el seu medi

aquàtic!

Page 8: Mil Dimonis N°97 (Setembre 2012)

PITX I LLEMEC

Trad. MAP