redacció 93 519 44 10 · [email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 93 519 43 85 · Fax 93 519 43 98
barcelona
�8�9GuinardóSant Pau tindrà tres nous edificisdedicats a la recerca
Sant Gaudenci 2011La rumba catalanatorna a la salaLouise Se Va
líniahorta
Foto: D
avid C
amp
os
Una festa posa punt i final a lareforma de la Ronda GuinardóAquest diumenge també se celebra el final de les obres al Parc de les Aigües i a tot el seu entorn
�3
�10
www.liniahorta.cat · 23 de Febrer de 2011 Núm.11 · 15.000 exemplars
líniahortaEn portada 3�Febrer
201123www.liniahorta.cat
Entrevista a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu
“Els equipaments del Guinardó generaran un comerç més actiu a tot el seu entorn”
Foto: David Campos
El districte d’Horta-Guinardóha encarat en els últims anysgrans reformes i projectes. Eldarrer, i potser més important,és la transformació de la RondaGuinardó. És una obra que nor-malitza el pas dels vehicles pertot el Guinardó. Precisament, atocar de la Ronda Guinardó,està projectat un gran edificid’equipaments, on s’ubicaran elMercat, un ambulatori, etc. Diesabans d’aquesta entrevista a l’al-calde Jordi Hereu (1965), algunsbotiguers del Mercat es queixa -ven perquè les obres del nouedi fici estaven aturades. LíniaHorta-Guinardó ha preguntat al’edil sobre aquesta suposadaatu rada i els beneficis quedonaran en el futur les novesins tal·lacions a tot el barri.
Sembla que les obres del’illa d’equipaments s’hanatura t, segons denuncien elsparadistes del Mercat.No sé si les obres s’han aturat ono. Però el que puc assegurar ésque allò que depengui de l’A-juntament segur que no s’haparat. Si alguna cosa s’ha aturat,serà del govern de la Gene ralitat.Els veïns tenen tot el dret a dirque allò no pari, ja que venimd’un procés de molts anys. Ha es-tat un projecte on ha costatarriba r a acords amb algunsparadis tes del Mercat. Sónprocessos que en si ja són llargs,i no es poden frenar. Aquestaposició l’haurem d’exercir, és adir, fes-t’ho [per a la Generalitat]com vulguis, però no em deixistemes empantanegats. I hauremd’exercir aquest missatge, ambbona voluntat, però no podem
deixar que hi hagi temes ques’allarguin més del compte. No sési s’han atu rat les obres, però empreocuparia que així fos.
Creu que el canvi a la Gene -ralitat afectarà al projecte?En aquest i altres projectes, apartir d’ara haurem de pressionar
als d’aquí al davant [la Generali-tat]. Per avançar, hem d’avançartots junts. Ja els hi he explicat:ajust pressupostari, sí, però no empareu la realitat. Hem de fer l’es-forç de seguir impulsant projec-tes, de no parar malgrat la crisi.El missatge de parar és nefast. Amés, jo no l’admeto. Jo, enlloc deparar, accelero en tot allò que de-pèn de mi. Espero, per tant, quesigui només una atu rada tècnica.
Què aportarà el nou edificid’equipaments al districte ial barri del Guinardó?Aquesta illa d’equipaments ésvital per al Guinardó. Metafòri-cament, el concepte de l’illa éscom el símbol d’un cor quebombeja. Si està mort, no bombe-ja res positiu; però, si està viu,una illa d’equipaments permetmoltíssimes coses. Genera movi-ments de gent, progrés econòmic
perquè és un gran motor decome rç, genera en el seu entornun comerç més actiu... I aquí, amés, es construirà un CAP i, pertant, la gent gran hi podrà accedirfàcilment.
Quins beneficis donarà a laresta de la ciutat?
Pel Guinardó és fonamental, peròtambé és important per a tot elpasseig Maragall. És a dir, tota lapart sud de Nou Barris i el barride Congrés es veuran beneficiatspels nous equipaments. Allà hi haun efecte frontera, ja que hi con-flueixen els districtes d’Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant An-dreu. Per aquesta raó, al passeigMaragall també li anirà bé teniruns equipaments d’aquesta mag-nitud al costat, ja que reforçaràcomercialment i socialment totala zona.
Els nous equipaments com-pletarien la transformacióde la Ronda Guinardó queestà en marxa des de fa anys.És evident que al Guinardó lihem donat la volta des d’un puntde vista urbà. Ara estem molt alfinal del túnel. Arran del canvi defa anys de les tesis urbanes i demobilitat, quan preteníem quel’antic Cinturón no trinxès elGuinardó, s’han generat nouscarrers magnífics, que neces-siten d’un gran cor, aquesta illad’equipaments, que ha de bate-gar. Diria que, en aquest sentit, elcor no s’ha d’aturar.
Els equipaments que sí hanquedat enlaire són els ques’havien compromés al solardel Miniestadi. Quins passosdonaran a partir d’ara?En el cas del Miniestadi, hi ha ha-gut un canvi de plantejament es-tratègic per part del FC Barcelo-na totalment legítim de la novajunta directiva. Ells no volen per-dre patrimoni. En l’altre pacte, elclub cedia una part de la propie-tat perquè en fessim un ús públic,a canvi de fer dins del seu recin-te algunes transformacions. Peròla junta actual vol la totalitat de lasuperfície. És un plantejamentque ens canvia l’acord anterior.Haurem de treballar altres plan-
J. SugrañesHorta-Guinardó
“Pressionarem ala Generalitat perimpulsar nousprojectes tot i lacrisi. El missatged’aturar-se és nefast i, a més, jo no l’admeto”
“Les ajudes perinstal·lar ascensors ha estat la mesuramés intel·ligent i eficient delmandat vers lacohesió social”
4� En portadalíniahorta www.liniahorta.catFebrer
201123
El seu govern ha posat l’ac-cent sobre la cohesió social.Quines mesures s’han pres?Hi ha una acció molt valuosaque hem emprat durant aquestsanys: ajudes per instal·lar ascen-sors a edificis antics. S’ha conver-tit en una de les mesures mésefectives i eficients de cohesiósocial que hem dut a terme. En lainstal·lació d’ascensors, hem fetuna revolució. Sincerament, ésuna de les mesures més inteli-gents que hem fet en aquest man-dat. És un dels grans temes deciutat, ja que permet, per exem-ple, que la gent gran pugui conti-nuar a casa seva.
hipotètica, i avui en dia és unarea litat en marxa. Està tot enca-rrilat, només queda controlar elritme d’obra. L’estació de la Sa-grera permetrà l’aparició d’unanova gran centralitat. Per això,sempre li he donat tanta impor-tància. Ens ho jugàvem tot. Si nohagués estat per l’estació, aquellazona s’hagués quedat igual durantdècades, amb ferides urbanes,sense motors de transformació.
Com canviarà el barri de laSagrera en el futur?La Sagrera és una peça estratègi-ca fonamental no només de Bar-celona, sinó de tot el nord del’Àrea Metropolitana. Es conver-tirà en una connexió directa en-tre Montcada i el Fòrum, mitjan-çant el Besós, però també entreTrinitat Vella i el Clot. Els barrisestaran més ben connectats, mi-llorarà l’activitat econòmica, hihaurà l’estació intermodal mésimportant de tot Europa...
Es mantindran els terminisprevistos en la construccióde l’estació malgrat la crisi?No admetria mai que s’aturès. En-tre altres coses, perquè si es volque al 2012 els Trens d’Alta Velo-citat arribin fins a Perpinyà, s’hade tenir enllestit.
Davant tota aquesta accióde govern i arran la baixa re-percussió que se li otorgaen alguns sondejos, creu queel barceloní és desa graït? Icom ho viu personalment?Jo estic orgullós i convençut delque estem fet. A mi no em senti-ras mai dir: “Quins desagraïts”.No. Clar que aspirem a guanyar labatalla democràtica, però estemorgullosos del que estem fent pera la gent. Ho fem per ells, i ambells. Són moments complicatsper a qualsevol que té responsa-bilitats polítiques a causa de la cri-si, però a la vegada les exerceixesamb convenciment, amb ganes,amb passió. El sentiment d’a-graïment mai ha estat el principal.Conec gent de Barcelona que famoltes coses per als seus veïns iper a la ciutat, i no esperen mail’agraïment dels altres, ho fanperquè hi creuen. Personalment,aquest és el meu motor. En totcas, és al contrari, sóc jo qui estàagraït a la gent, que són els quiens acompanyen. Les entitatsveïnals, amb les seves reivindica-cions i queixes, ens ajuden en lanostra feina. Aquestes personesno són gent desagraïda; al contra-ri, és gent magnífica. Només tincagraïment, és un plaer estar ambells i treballar amb ells cada dia.
El cas de la Model s’ha allar -gat durant molts anys.En aquest mandat, però, ha co-mençat l’inici de la fi de la Modelde l’últim segle. S’ha posat la pri-mera pedra de l’alternativa. És untema llarg, però és en aquestmandat que s’ha donat el pasdefinitiu per poder construir elque serà la gran illa d’equipa-ments de l’Eixample.
Un dels projectes més desta-cats actualment és la novaestació de l’AVE a la Sagrera.És l’obra de transformació urba-na de la que em sento més orgu-llós. Fa quatre anys era una tesi
tejaments, sempre tenint encompte que la ciutat no renuncia-rà a certes coses.
Quines seran les condicions?No renunciarem, per exemple, aobrir més les parcel·les del club ala resta del barri. Sense que elBarça renunciï a les seves propie-tats, la reforma dels terrenys delclub han de tendir a obrir les ins-tal·lacions al barri, fins ara tanca-des sobre si mateixes.
Hi ha projectes, en canvi,que han rebut un impulsdarrerament, com la refor-ma de Can Batlló, a Sants, ode la presó Model.Tant la transformació de CanBatlló com en el cas de la Model,són projectes per als propers deuanys. Però tota la tramitació jaestà feta i encarada. Ara nomésqueda apretar per a que es facintots els equipaments, ja que en al-guns casos és responsabilitatnostra, però en molts casos, comja he explicat, són projectes queha de desenvolupar la Generali-tat. Jo expresso el compromís perpart de l’Ajuntament d’impul-sar els equipaments que depen-guin de nosaltres, i hauremd’apretar perquè la Gene ralitatfaci els seus.
“La Sagrera esconvertirà enuna gran centralitat, és el procés de transformaciódel que emsento més orgullós”
“Les queixes de les entitats veïnals ens ajuden en lanostra feina;aquesta gent noés desagraïda, al contrari, ésgent magnífica”
Fotos: David Campos
6� Opinió
Ciutadans
grup comunicació21Dipòsit legal: B-15472-2010
Redacció: 93 519 44 [email protected]: 93 519 43 [email protected]ó: 93 519 43 [email protected]
www.liniahorta.cat
Línia Horta agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible que els es-crits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Horta es reserva el dret de reta-llar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreç[email protected]
Cartes dels lectors
líniahorta
Safata d’entradaEDITORIAL
líniahorta www.liniahorta.catFebrer
201123
Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Jordi Sugrañes(Línia Barcelona), José Antonio Pilar (Línia Vallès), Daniel Gutiér-rez (Línia Badalona), Pere Giménez (webs temàtics), IvanaPadierna (webs de proximitat). Caps de redacció: Elisabeth Al-faro i Cris tian Gó mez. Redacció: Sara Arroyo, Jordi Alcover, Nar-cís Presas. Fotografia: Eduardo Benito.
Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Aida Fonseca, Albert Baldó.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia, Esther Rodríguez, Àlex Subi-rats, Eugènia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magrià, David Olivares, Manel Riera i Manuel Sánchez-Vil-lanueva. Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, OriolFreixa, Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakité.Facturació: Teresa Anguela. Auxiliar: Maria Reyes.
Manuel Fernández, 33 anysAturat
No veig bé aquesta setmana in-tersemestral. Crec que les va-cances s’han de fer com s’han fetfins ara: al Nadal, a la SetmanaSanta i a l’estiu. Si es fan més va-cances resulta ser un estorb.
Cristina Sánchez, 29 anys Hostaleria
No ho veig positiu, ens afecta di-rectament als pares, que hemde buscar alternatives a correcui-ta. La meva sogra s’encarregaràdels meus fills perquè les alterna-tives són de pagament.
Leo Moya, 37 anys Cuinera
No ho veig positiu perquè els pa-res hem de recórrer als avis perno haver de pagar casals o es-plais. No li trobo sentit a aques-ta setmana intersemestral perquètalla la dinàmica del curs.
Agustín Pérez, 46 anysElectrònica
La Setmana Blanca es converteixen un problema per als pares. Jotinc la sort que puc cuidar delsmeus fills perquè estic a casa,sinó seria un drama haver de tro-bar qui se n’ocupés.
Gracia Sierra, 65 anysJubilada
No. Jo hauré de cuidar dels meusnéts perquè els meus fills no te-nen amb qui deixar els nens.Aquesta setmana és un problemaper als pares que no saben ambqui deixar-los.
És positiva la Setmana Blanca escolar?
iumenge el districte commemora el final de les obres al Parc deles Aigües i a la Ronda Guinardó. Es tracta de dues actuacions
destacadíssimes en la configuració del barri del Guinardó. Per unabanda, el Parc recuperarà la dignitat que el temps, la deixadessa i l’in-civisme han anat dilapidant durant aquests anys. És molt possibleque arran d’aquesta renovació, molts veïns s’hi tornin a acostar, aredescobrir-lo, i el recuperin com a lloc de passeig i descans. L’obrade la Ronda Guinardó és el símbol d’una transformació. La desapa-rició del viaducte ha estat un canvi radical per al barri. Ara hi ha unacontinuïtat entre la part alta del barri i la zona més propera a l’Ei-xample. Aquestes dues grans millores coincideixen amb la inaugu-ració de l’ascensor i les escales mecàniques que s’ha instal·lat al ca-rrer Telègraf. A partir d’ara, els veïns que viuen a la part més alta delGuinardó podran arribar a casa seva d’una manera més còmoda. Elsalts pendents dels seus carrers són ara menys difícils d’escalar. Ésimportant, en una ciutat com Barcelona que compta amb zones méselevades que altres, que l’Ajuntament faci tot el possible per donarfacilitats als seus veïns. Segur que els ascensors seran cars, però elbé que proporcionen als veïns és incalculable.
Unes obres que milloren laqualitat de vida dels veïns
D
l col·lectiu Sant Gaudenci està organitzant una nova edició delfestival de rumba catalana Sant Gaudenci Rumba Club. El cas
d’aquesta entitat és un exemple a seguir. El grup va nèixer d’una co-lla d’amics d’Horta, als quals els agradava molt la rumba catalana.Arran d’aquest sentiment compartit van organitzar una festa ambun grup musical, també amics seus. L’èxit de convocatòria de la fes-ta va fer que es plantegessin crèixer. En tant sols tres anys han acon-seguit crear una cita anual amb diversos concerts de bandes capda-vanteres de la rumba catalana. A més, són un col·lectiu que parti-cipa sovint de les festivitats del districte. Sense anar més lluny, se-ran els encarregats de posar música a la festa de Carnestoltes quese celebrarà a l’Espai Boca Nord. El més admirable és que és un grupd’aficionats i amb poc pressupost, que només compta amb l’altru-ïsme i l’esforç dels seus voluntaris.
Sant Gaudenci, compromésamb la rumba i amb el barri
E
RECOLLIDA DE LABROSSA
Si l’Ajuntament diu que per lanit no es pot sobrepassar els 55dB, per què el mateix Ajunta-ment l’incompleix amb els noussistemes de recollida d’escom-braries? Cada nit, i gràcies alsnous sistemes i uns horaris in-comprensibles, em desperto ales 3.45 h perquè és en aquestahora quan recullen els dos con-tenidors davant de casa meva.Això es tradueix en 5 llargs min-uts de sorolls sota la meva fines-tra i una llarga estona fins agafarde nou la son. Realment, no espot fer això abans de la mitjanit?Tan difícil és programar les rec-ollides per evitar que elsbarcelonins es despertin amb elsoroll nit rere nit?
José Maria BarrosBarcelona
IMSERSO
Rebo una carta, i faig una cua de3 hores a l'Agència de Viatges. Al’endemà, una altra cua de 3hores per pagar una bestreta de12 euros. Quaranta-cinc diesabans haig de pagar l'import delviatge. Ingresso l’import quanfaltaven 38 dies per viatjar.Sense avisar, l’Imserso anul·la el
viatge, argumentant que m’heretardat en el pagament 3 dies(donen 4 dies de marge). Vaig acorreus envio un certificat per-què em retornin els diners, queserà amb molta sort al cap d’unmes. Perdo els 12 euros de la be-nestreta i els diners del certifi-cat. Sento una profunda in dig nació.
Rosa PomaredaBarcelona
VISCA LA DEMOCRÀCIA!
Davant dels qui recorren a la islamofòbia per restar simpaties ales revolucions democràtiques del món àrab, voldria insistir enuna sèrie d’obvietats sovint oblidades.
Per una banda, l’Islam i la democràcia són perfectament com-patibles, com ho proven els 400 milions de musulmans que s’or-ganitzen en sistemes democràtics.
En segon lloc, la democràcia cristiana als governs d’Alemanyao de Catalunya, per exemple, és tan legítima com la democràciamusulmana que governa Turquia o Indonèsia.
Per una altra banda, els opositors Germans Musulmans d'Egip-te i l’Ennahda de Tunísia fa dècades que lluiten contra la dictadu-ra i el terrorisme per assolir la democràcia.
En quart lloc vull destacar que el poble egipci i tunisià -musul-mà o no- mereix viure en democràcia, més encara quan se l’haguanyada a pols i sense esperar que el dictador mori al llit.
I per últim, la pau entre els pobles es construeix entre demò-crates, mai amb dictadors finançats o sostinguts per Europa, Is-rael i els Estats Units d’Amèrica.
Marc JamalBarcelona
FE D’ERRADES
En l’edició passada de LíniaHorta realitzàvem un article onafirmàvem que la Cavalcada deReis havia retornat a Sant Genísdesprés de 30 anys inèdita. Desde l’Associació de Veïns de SantGenís dels Agudells ens han in-format que també es va fer unacavalcada l’any 2000 i va deixarde fer-se fins que es va repren-dre enguany.
7�Opinió
La lupa
Jordi SugrañesDirector Línia Horta
L’agulló La Foto
Semàfors
El mirador
Carrer Camèlies (Baix Guinardó)
líniahortawww.liniahorta.catFebrer
201123
�Una jutgessa triga dos anys en emetre una sentència.El jutjat penal número 1 de Barcelona acaba de fer pública una
sentència amb un retard sense precedent conegut: dos anys des dela data de la celebració del judici. La resolució judicial condemna apenes menors tres responsables de les obres de construcció de la lí-nia 9 del metro a Santa Coloma de Gramenet, on el 19 de gener del2004 es va produir accident laboral amb un treballador mort i unferit greu.
�Retenen un cotxe de la policia perquè l’Ajuntamentno paga el lloguer. L'empresa que fa dos anys va subminis -
trar un parell de turismes a la Policia Local de Sant Feliu de Guí xolsen rènting en té un de retingut perquè diu que l'Ajuntament li deu14.553,82 euros en factures del 2010. No és l'única empresa que lireclama diners a l'Ajuntament: l'empresa que subministra els uni-formes dels agents li demana 8.082,22 euros. Fonts del consistorihan manifestat que no els consta que hi hagi factures pendents depagar de l'exercici anterior.
�El 24 de gener va ser el pitjor dia de l'any. Hi ha diesque més valdria no llevar-nos. Molts d'ells són impossibles de
preveure. Ara, un investigador britànic ha donat un nou motiu mésper al desànim, o per a la previsió, elaborant una fórmula matemàti-ca per assenyalar quin serà el pitjor dia per al nostre estat d'ànim.I per aquest 2011, la fórmula va donar com a resultat el passat 24 degener. L'autor de la fórmula sobre el pitjor dia de l'any per a l'estatd'ànim és el doctor Cliff Arnalls, professor de la Universitat de Cardiff.
PRIMÀRIESDilluns, 21 de febrer. Les 9 del matí. Encotxe de camí a la redacció d’aquestperiò dic, mentre a la ràdio parlen lesveus de RAC1. A la tertúlia d’en Bastétots estan d’acord. Jordi Hereu no haguanyat les eleccions municipals, però elprocés de primàries del PSC a Barcelonal’ha enfortit... I molt. No se sabria dir siha estat un senyal del trencament interna dins del partit, tal com augura l’oposi-ció, o una gran jugada del PSC, disse -nyada per un gran mestre dels escacs.
Fa tres mesos, l’alcalde Jordi Hereuperdia les eleccions a quasi totes les en-questes que es feien. Semblava que la can-didatura de Montserrat Tura acabariaamb ell, ja que evidenciava la desconfian-ça que la direcció sentia pel candidat bar-celoní. Però, ben al contrari, Jordi Hereuha sabut donar-li la volta a la situació comsi es tractés d’una truita. Enlloc d’enfon-sar-se, ha aprofitat per fer campanyaelectoral durant dues setmanes, mentreque l’oposició només ha pogut criticar elprocés de primàries.
Per fer l’anàlisi de les primàries del PSCtambé cal tenir en compte el paper quehan protagonitzat cadascun dels candi-dats. En aquest sentit, semblava queMontserrat Tura no s’acabés de creure elque estava fent. Mentre Hereu parlava dela importància dels barris i anava, amunti avall, aprofitant les inauguracions per talde fer campanya del seu mandat; Turas’ha limitat a assegurar que ella ho fariamillor. Però cap idea, cap promesa elec-toral, cap referència a temes de ciutat, ex-cepte la seguretat a Ciutat Vella. En de-finitiva, els militants del PSC deuen d’ha-ver percebut una Montserrat Tura que noconeixia la ciutat, i que a més no havia fetels deures.
Després de les primàries i davant l’em-branzida que ha agafat Jordi Hereu, aracal preguntar-se en quina posició ha que-dat Montserrat Tura dins del partit iquin serà el seu futur més immediat.
Els veïns de Sant Genís dels Agudellsvan fer una plantada reivindicativa al so-lar de l’Institut Vall d’Hebron on volen ques’habiliti un arborètum i un jardí d’escul-tures que asseguraria aquest espai com apulmó verd del barri.
Veïns de Sant GenísPlantada reivindicativa
Inauguració de la Ronda GuinardóUna millora per al barri
Festival de Sant GaudenciEl millor de la rumba a la ciutat
Aquest diumenge s’inaugura la nova imat-ge de la Ronda Guinardó en el tram com-près entre Sardenya i Cartagena. El nouespai incorpora millores de la pavimenta-ció de les zones de vianants, àrees infan-tils i nous elements.
Grans noms de la rumba catalana tenenuna cita al districte el proper mes. Es trac-ta del Festival de Sant Gaudenci, que vainiciar-se com una proposta juvenil i ques’ha consolidat com una gran cita de larumba amb bones expectatives.
Un futur pulmó per al barri: l’arborètumEl mes de juny passat, l'Associació de Ve-ïns de Sant Genís dels Agudells va prese-’tar la seva demanda al districte d’iniciar"la planificació del jardí previst als solarsde l'Antic Patronat Ribas, la seva realitza-ció com a arborètum amb finalitats cultu-rals i didàctiques, i com parc d'esculturesde l’únic barri d'Horta-Guinardó amb capde les prop de dues mil escultures públi-ques catalogades a la ciutat de Barcelona".
Als anys 80, l'enyorada Mercè Sala, re-gidora de l’Ajuntamenta, ja va dir, en unaentrevista, que els jardins havien de ser undels pulmons del districte. Des de llavorsaquests futurs jardins s'han anant empe-tetint amb la construcció d'una residènciaprivada i de camps esportius de l'InstitutVall d'Hebron. El terreny fronterer amb elcarrer Natzaret continua abandonat, endesús i sense una funció definida. En elsúltims anys, una zona catalogada com a fu-tur parc i jardí és utilitzada per l’InstitutVall d’Hebron per activitats d’horticultu-ra que es podrien integrar dins del projec-te de jardí arborètum que es demana.
Ara, el Projecte d'Intervenció Integraldels barris de Sant Genís dels Agudells i Ta-xonera, presentat a la Llei de Barris el2010, proposa que el triangle format pel
passeig de la Vall d'Hebron, el carrer Nat-zaret i l'Institut Vall d'Hebron sigui unazona ajardinada de passeig per a bicicle-tes i vianants. En aquesta zona es podriamaterialitzar el projecte d’arborètum ijardí d'escultures aprofitant la majoriad'espècies arbòries que actualment ja estroben i plantant espècies noves.
Un arborètum és simplement unacol·lecció d'arbres vivents. És un projectemolt més modest i senzill que el d'un jar-dí botànic. Fer un jardí botànic és una tas-ca de dècades. El futur arborètum i jardíd'escultures del solar de l'Institut Valld'Hebron no seria un nou jardí botànic, ninecessitaria molt de temps per resultar d'u-tilitat. Potser podria portar el nom de laprematurament desapareguda Mercè Sala,veïna del barri i defensora d’aquest solarcom a pulmó del barri.
Una de les finalitats d'aquest arborè-tum, a més de ser pulmó verd i frondós delbarri, és ser un espai per a la biodiversitatdels arbres urbans, per a la seva conserva-ció i estudi; un promotor del coneixementi innovació en el camp de la botànica ur-bana. I també un espai per acollir cultura,natura i patrimoni tant per les col·leccionsd'arbres com per les possibles col·lec-
cions artístiques que podria també tenir.L'arborètum podria tenir les principals es-pècies d'arbres dels carrers de la ciutat comes va fer quan es va urbanitzar la Diagonalentre Esplugues i la plaça de Francesc Ma-cià.
Aquest arborètum i jardí d’escultures si-tuat en els solars d'un dels grans institutsd'educació secundària de la ciutat podriaser un promotor d'educació, de convi-vència i de qualitat de vida en matèria demedi ambient urbà i sostenibilitat. Aquestespai verd urbà podria ser també un ins-trument per facilitar la divulgació i la di-fusió de la botànica i la seva implicació enel medi ambient i el paisatge dels barris.Amb el temps, podria ser un signe d'iden-titat del barri i un element de referència deldistricte.
Segons dades municipals, al districted’Horta-Guinardó hi ha 45,5 hectàrees enels set parcs i jardins: Parc del Laberint 9,7ha; Parc de les Aigües 2,0 ha; Parc del Gui-nardó 19,0 ha; Parc de la Vall d'Hebron 8,2ha; Jardins Princep de Girona 1,8 ha;Jardins del Palau de les Heures 3,5 ha; Jar-dins de Rosa Luxemburg 1,4 ha. Aquest po-dria ser, doncs, el primer parc urbà aSant Genís dels Agudells.
Associació de Veïns de Sant Genís dels Agudells
8�
Febrer
201123Hortalíniahorta
La rumba retorna a Horta
Foto: Col· lectiu Sant Gaudenci
Una reflexió sobre la maternitatEl centre cívic Matas i Ramis (Feliu i Codina, 20) presenta des del properdilluns, 28 de febrer, fins al 19 de març l’exposició pictòrica Maternitats,una reflexió sobre el fet de ser mare a càrrec dels alumnes dels tallers de
pintura del centre. La mostra s’inaugurarà el 5 de març a les 17.30h.
Jordi SugrañesHorta
Fa un any els propis organitza-dors del Sant Gaudenci RumbaClub, una sèrie de concerts derumba catalana celebrats a lasala Louise Se Va, se sorpreniende l’èxit d’assistència aconseguit.En l’anterior edició van arribar aaplegar-se entre 100 i 200 perso-nes a cada concert.
El col·lectiu Sant Gaudenci vanéixer a Horta de mans d’ungrup d’amics, amants de la rum-ba catalana, que des de llavorspromocionen aquest gènere mu-sical. Actualment, lluny de mos-trar-se aclaparats per l’èxit acon-seguit, els seus membres ja enge-guen motors de cara a la prope-ra edició d’aquest petit festival.
El Sant Gaudenci Rumba Club2011 s’estrena el proper 11 demarç al Louise Se Va amb un dels
grups més destacats del moment.Es tracta dels Papawa, un combogitano format al 2006 per Ricar-do Tarragona Jr, percusionista icantant, i Sam, un mestre delventilador, estil de tocar la gui-tarra característic de la rumba ca-talana. Al front de Papawa es tro-ba una llegenda viva de la rum-ba, Peret Reyes, que és el seu can-tant titular. La sala obrirà les por-tes a les 22 h, i el concert comen-çarà cap a les 22.30 h. El preu del’entrada serà de 6 euros, ambcervesa inclosa. Després del con-cert, la discoteca oferirà una ses-sió de música rumbera.
Encara està per confirmar,però els organitzadors es plante-gen que en l’edició d’enguanydel Sant Gaudenci Rumba Clubels concerts es realitzaran una ve-gada al mes i els divendres; no uncop cada dues setmanes com esva realitzar l’any passat.
ABANS, CARNESTOLTESEn la tasca de difondre la rumbacatalana, Sant Gaudenci no es li-mita tant sols a organitzar el fes-tival a la primavera. Per a la prò-xima festivitat de Carnestoltes,Sant Gaudenci estarà a l’EspaiJove Boca Nord per organitzaruna festa rumbera. Serà el properdissabte 5 de març, a partir de les22 hores. Hi haurà música a càr -rec de Sant Gaudenci Dj i Ame-nizando Guateques Dj. L’entradaés gratuïta i, per suposat, hi hau-rà un concurs de disfresses ambregals. Els assistents podran dis-fressar-se com els seus ídols, jaque la temàtica de les disfressesserà els personatges musicals.
La rumba també sonarà elproper 27 de març, ja que elcol·lectiu Sant Gaudenci seràl’encarregat d’organitzar un con-cert en la inauguració del nou Ca-sal d’Entitats Mas Guinardó.
Redacció > Falten menys dedues setmanes per a que el ReiCarnestoltes arribi a la ciutat i faciels seus tradicionals recorregutspels barris. La Federació de Co-merç Cor d’Horta i Mercat jaestà preparant la seva rua, que esdurà a terme el mateix dia 5 demarç. La cercavila sortirà, previs-siblement, de la rambla del Car-mel cap a les 18 hores, i acabaràa la plaça Eivissa.
Redacció > El Foment Hor-tenc (Alt de Mariner, 15) presen-ta l’obra teatral L’estiueig, unclàssic de Carlo Goldoni dirigitper Jordi Ibáñez, els propers di-vendres 4, dissabte 5, i diumen-ge 6 de març. Les representacionsseran a les 21.30 h, excepte diu-menge (18 h). L’entrada valdrà 7€ (socis) o 10 € (no socis), i es po-den comprar des d’avui mateix alcafè de l’entitat.
Foment Hortencpresenta l’obrateatral ‘L’estiueig’
Un any més, el Rei Carnestoltes visita el districte
Imatge promocional del combo Papawa.
L’11 de març s’inicia una nova edició dels concertsSant Gaudenci Rumba Club, amb el conjunt Papawa
Redacció > El proper cap desetmana, 26 i 27 de febrer, elsLluïsos d’Horta (Feliu i Codina,7-9) oferiran un nou programadoble de cinema per a tota la fa-mília. La projecció començarà ales 17 h. Els infants i les seves fa-mílies podran gaudir de les cin-tes P3K: Pinocho 3000 i Mulan.El preu de l’entrada oscil·la: 2 €(infant soci), 3 € (infant no socio adult soci) i 4 € (adult no soci).
Mulan i Pinotxo,les properes cites als Lluïsos
Redacció > Els Mossos han de-tingut in fraganti Miguel L.N, de23 anys i de Barcelona, quan co-metia un robatori amb violència.Se li han imputat 24 robatorisviolents comesos durant les dar -reres setmanes a la via pública oa establiments comercials d’Hor-ta-Guinardó, Nou Barris, Eixam-ple i Gràcia. El detingut ha in-gressat a presó i se l’acusa de 16robatoris amb violència i 8 atra-caments a botigues.
Redacció > L’elèctrica Endesaha millorat una part de la sevaxarxa subterrània entre Horta-Guinardó i Nou Barris en elsdar rers mesos. S’han renovat 110metres de cablejat soterrat demitja tensió i s’han reformat elsdos centres de transformació.En total, s’han invertit més de60.000 euros. La millora de laxarxa elèctrica beneficia a 3.380clients, ja que s’assegura la con-tinuïtat del suministrament.
Endesa inverteix60.000 euros permillorar la xarxa
Detenen l’autor de 24 robatorisamb violència
9�
Febrer
201123
Guinardólíniahorta
Ja està operatiu el nouascensor del carrer Telègraf
Foto: Ajuntament
La mostra ‘This and that’ s’acomiadaFins a aquest divendres es podrà veure la mostra This and that a la sala
d’exposicions Stripart del centre cívic el Guinardó. L’exposició Mirada deDona, organitzada per a commemorar el Dia de la Dona Treballadora,
prendrà el relleu fins al 13 de març
L’Hospital de Sant Pau tindràtres nous edificis per a la recercaRedacció > La Fundació Priva-da Hospital de Sant Pau ha plane-jat la construcció de tres nous edi-ficis que es destinaran exclusiva-ment a la recerca, el desenvolupa-ment i la innovació. El nou con-junt tindrà aproximadament28.000 m2 i s’espera iniciar lesobres al 2011, i acabar-les al 2014.El Banc de Desenvolupament delConsell d’Europa (CEB) participa-rà en el finançament de la prime-ra fase de construcció amb laconcessió d’un crèdit de 40 mi-lions d’euros. La segona fase, es-
tarà finançada (en part) pel BancEuropeu d’Inversions (BEI) queaprotarà la mateixa quantitat. ElMinisteri de Sanintat també apor-tarà una partida de 9 milionsd’euros per a fer realitat les novesedificacions annexes. El primerdels edificis, se situarà a la canto-nada del carrer Cartagenes ambMas Casanovas; el segon i el ter-cer, a Sant Quintí. Tot plegat, ga-ranteix la continuitat de l’activi-tat d’investigació a l’Hospital,sobretot pel que fa a la investiga-ció biomèdica.
Imatge de com serà el nou hospital
S. ArroyoGuinardó
Des d’aquest febrer ja està opera-tiu el nou ascensor del carrerTelègraf, una nova construccióque permet salvar el desnivell de50 metres que fins ara havia es-tat un obstacle en l’eix comunica-tiu amb el Parc dels Tres Turons.A partir d’ara, les connexionsamb el parc queden solventa-des, pel qual els Tres Turons esconsolida com un espai verd es-tratègic de la ciutat, segons el de-fineix el mateix Ajuntament, iuna zona verda a hores d’ara a l’a-bast de tothom. Els veïns de l’en-torn del carrer del Telègraf (so-
bretot els del tram comprès en-tre Mare de Déu de Montserrat iel carrer del Doctor Cadevall), jagaudeixen d’una nova macroes-tructura que salvaguarda la frac-tura territorial entre la ciutat i elsTres Turons.
MILLORA DE L’ENTORNLa instal·lació del nou ascensorha permès també urbanitzar i mi-llorar tota una sèrie d’accessos iespais al voltant del parc delsTres Turons, com els carrersCeuta, Santuari, l’Alger i Murtra.També s’ha adquirit un solar deLa Baronenrse, que es dedicarà afer un pàrquing.
En total s’han instal·lat doselevadors i unes escales mecàni-ques. Els ascensors, amb sentit depujada i baixada, tindran parades
Foto: Hospital de Sant Pau
intermitges per tal de facilitarl’accés als habitatges dels veïnsque s’ubiquen en ple desnivell.Cadascún dels aparells tindràuna capacitat per a 25 personesi estarà dotat amb aire acondicio-nat, càmeres de videovigilància iun intèrfon.
ACTUACIONS SEMBLANTSEl nou ascensor de carrer Telè-graf completa altres actuacionsper a la millora de l’accessibilitati la mobilitat, que s’han dut a ter-me, des del 2009, al districted’Horta-Guinardó. Al setembrede 2009 es va inaugurar l’as-censor de la Rambla del Carmeli el carrer Lisboa; al juny de2010, les escales mecàniques delcarrer José Millán i l’octubre de2010, el del carrer Alguer.
Redacció> Entre els mesos demarç i abril està previst que co-mencin les obres de clavegueramdel carrer Sant Pere, que duraranentre 10 i 11 setmanes. L’actuaciócrearà afectacions puntuals queimplicaran el desviament deltrànsit durant l’execució delspous. Es preveu un tall de circu-lació, durant una setmana, alcar rer Art (entre Garrotxa i Pas-seig Maragall), durant la conne-xió del nou clavegueram amb elcol·lector.
Redacció> A principis de febreruna dona que circulava cami-nant va morir atropellada peruna moto prop del Parc del Gui-nardó. La dona va ser envestidamortalment a l’alçada de la cruï-lla entre Castillejos i Mare de Déude Montserrat. L’Ajuntament hainformat que es tracta d’unadona gran que anava indocu-mentada. A hores d’ara els agentsde la Guàrdia Urbana investiguenl’accident per a determinar-ne lescauses.
Mor una donagran atropelladaper una moto
Obres declavegueram alcarrer Sant Pere
El nou ascensor del carrer Telègraf
La nova macroestructura salvaguarda la fracturaterritorial entre la ciutat i el parc dels Tres Turons
Febrer
201123
10�
Baix Guinardólíniahorta
Complements per a disfressesEl proper dijous 3 de març (18h) la biblioteca Mercè Rodoreda rebràun taller de confecció de fermalls i complements per a les disfressesde carnaval. L’activitat està adreçada als nens i és gratuïta tot i que
cal fer inscripció prèvia.
Foto: C.Gómez
Els operaris finalitzant els treballs del Parc de les Aigües ahir al matí
Diumenge s’estrena la novaRonda i el Parc de les Aigües
La nova Ronda Guinardó aparei-xerà reconvertida aquest diumen-ge amb una festa de celebració(10h) que posarà el punt i final alprojecte de recuperació d’aques-ta via. Durant el cap de setmanaes presentarà, especialment, lesmillores que s’han dut a terme alParc de les Aigües i al nou espaique acull la Ronda entre els car-rers Sardenya i Cartagena. Unprojecte que ha tingut un desen-volupament laboriós, ja que al2009 es va haver d’enderrocar elviaducte existent i el pas superiordel carrer Padilla.
NOVA IMATGEAls treballs per retirar el via-ducte el van seguir diverses mi-
L’espai llueix un aspecte renovat en el tram comprèsentre Cartagena i Sardenya > S’han realitzat millores
Sara ArroyoBaix Guinardó
La línia 92 de bus modifica elrecorregut pel Baix Guinardó
Redacció> Des del 3 de febrers’ha modificat el recorregut de lalínia 92 d’autobus, que creua desdel Passeig Marítim fins a Gràcia,al seu pas pel Baix Guinardó. Laruta ha deixat de circular pelcar rer Padilla, a l’alçada de SantAntoni Maria Claret, i ara hofarà pel carrer Alcalde de Mòsto-les fins a la plaça d’Alfons ElSavi, on recupera el recorreguthabitual en direcció al Carmel.
Un pessebre de material reciclatdóna al Casal el primer premiRedacció> Els usuaris del Casaldel Baix Guinardó han estat guar-donats aquest mes amb el premial millor pessebre de Nadal, queatorga l’Associació de pessebris-tes i la Diputació de Barcelona.Després de tres anys participant-hi, els usuaris han aconseguitaquest primer premi amb unpessebre realitzat entre Fran-cesc Serrano, Ramon Arbós i elsalumnes de pintura.
llores a l’espai públic, com la pa-vimentació de zones de vianants,l’habilitació d’una nova àrea in-fantil i la reducció de l’alçada delmur entre Cartagena i Padilla.L’espai llueix un aspecte total-
ment renovat, amb un arbtrat ala zona, entapissats i gespa. S’haincorporat nova semafortitzaciói senyalització i s’han adaptatescales i ascensors per millorar lamobilitat. El pessebre guanyador
El bus canvia el recorregut
Febrer
201123
11�
Sant Genís dels Agudells · Teixonera · La Clotalíniahorta
Un bosc enmig del barri
Foto: AVV Sant Genís dels Agudells/C. Gómez
Continua sense aclarir-se elmètode de caça dels senglarsSant Genís Agudells > El Con-sorci del Parc de Collserola i elstècnics del Departament d’Agri-cultura, Ramaderia, Pesca i Ali-mentació i Medi Natural de la Ge-neralitat, continuen sense po-sar-se d’acord sobre el mètodeque s’ha d’usar per caçar senglarsa la serra de Collserola.
Totes dues parts coincidei-xen en que s’ha de controlar lescolònies de porcs senglars quehabiten Collserola ja que el seucreixement és “insostenible”,però difereixen sobre la maneracom s’han de caçar. Tot i que unun principi la Generalitat apos-tava per usar arc i fletxes perabatre els senglars, les queixes dediferents associacions protecto-res d’animals van fer que el Go-vern es replantegés una mesuratan ancestral i optés per altresmètodes més actuals com tram-pes o batudes controlades ons’utilitzessin dards d’anestèsiaper posteriorment administrarals animals una injecció letal. Perla seva banda el Consorci deCollserola continua apostant per
la caça amb arc i fletxes i així liho va comunicar als tècnics deMedi Natural durant una reuniómantinguda a principis de set-mana. El Govern es mostra fermen la seva voluntat de capturaren viu els exemplars i poste-riorment sacrificar-los, però es-pera que el Consosrci realitziuna altra proposta tenint encompte els criteris establertsper la Generalitat.
C. GómezSant Genís dels Agudells
A principis dels anys 80, l’alesho-res regidora de l’Ajuntament deBarcelona, Mercè Sala, va propo-sar convertir els jardins del Patro-nat Ribas (actual IES Vall d’He-bron) en una gran zona verda queesdevingués el principal pulmóverd del barri de Sant Genís delsAgudells.
Aquesta proposta, però, vaquedar arraconada en algun ca-laix municipal, i amb el pas delsanys els jardins de l’antic Patro-nat han anat perdent superfíciedegut a la construcció de la zonaesportiva de l’institut Vall d’He-bron i d’una residència per a an-cians. Tota la zona restant, deli-mitada pel triangle que formen elcarrer Natzaret, el passeig de laVall d’Hebron i l’institut, actual-ment es troba mig abandonada isense una funció definida mésenllà d’acollir alguna activitatpuntual d’horticultura realitzadapels alumnes de l’IES Vall d’He-bron.
NOU IMPULSEl projecte per convertir aques-ta zona en un gran pulmó verd varebre un nou impuls amb el Pro-jecte d’Intervenció Integral delsbarris de Sant Genís i la Teixo-nera que es va presentar a la can-didatura de la Llei de Barris del’any 2010. Malgrat que les in-versions de la Llei de Barris vanpassar de llarg, els veïns de SantGenís van fer-se seu el projectei el passat 30 de juny l’associa-ció de veïns del barri va instar ala regidoria a iniciar “la planifi-
cació del jardí previst als solarsde l’antic Patronat Ribas”. La vo-luntat dels veïns és construirun arborètum i un jardí d’escul-tures i proposen que porti elnom de l’anteriorment citadaMercè Sala.
ACCIÓ REIVINDICATIVAAmb aquesta intenció, el passatdissabte al matí, un grup de veïnsde Sant Genís i rodalies van or-ganitzar una plantada d’arbresreivindicativa per reclamar quees recuperi el projecte de conver-tir aquesta zona semiabandona-
da en el que podria ser el primerparc urbà de Sant Genís delsAgudells.
Un arborètum vindria a sercom el germà petit d’un jardíbotànic, una mena de col·lecciód’arbres vivents que aprofitariales espècies ja existents a la zonacom el pi pinyer o la wasingtònia.A banda de convertir-se en un es-pai natural de primer ordre, elsveïns creuen que l’arbòreum po-dria convertir-se en “un promo-tor d’educació, convivència i qua-litat de vida en matèria de mediambient urbà i sostenibilitat”.
La Clota > Els primers dies delgovern d’Artur Mas s’estan carac-teritzant per un fluxe constantd’anuncis de retallades econò-miques i projectes que s’aplacenfins que la crisi econòmica escam-pi. L’educació tampoc escapa a lesretallades i sembla que la Gene-ralitat no podrà complir algunsdels compromisos del pla d’e-quipaments educatius 2008-2011,i ja s’han paralitzat les obres demillora a diferents escoles deBarcelona. Tot i així, l’Ajuntaments’ha imposat finalitzar diversosprojectes ja programats com el del’institut de la Clota.
Teixonera/La Clota > El Grupd’Estudis de la Vall d’Horta i laMuntanya Pelada, el Pou, ha re-près la seva activitat de cara al2011. La primera activitat que or-ganitza aquest any és una passe-jada pels barris de la Clota i laTeixonera, que pretén descobrirals assitents “els racons més sor-prenents i emblemàtics dels nos-tres barris”. La cita serà el proper13 de març a partir de les 10 delmatí. El punt de trobada fixat ésel CAP d’Horta (carrer Lisboas/n) i l’activitat durarà aproxima-dament unes tres hores. El preués de 2 euros.
Passejada pelsbarris de la Clotai la Teixonera
L’institut de laClota sembla que no perilla
La plantació d’arbres i plantes vol transformar una zona semiabandonada
Sant Genís recupera l’antic projecte d’habilitar unagran zona verda als terrenys de l’antic Patronat Ribas
Febrer
201123
12�
Carmel · Font d’en Fargues · Can Barólíniahorta
Carmel > Els robatoris i furts alCarmel han augmentat. Això és elque afirma el líder del Partit Po-pular a l’Ajuntament, AlbertoFernández Díaz, per tal de defen-sar la seva teoria de que “la delin-qüència ha crescut a tota la ciu-tat degut a l’escassa pressió po-licial als carrers”. El PP ha dema-nat més presència policial.
El PP afirma queaugmenten elsrobatoris al barri
Carmel > El Mercat del Carmelvol agrair els seus clients la sevafidelitat. Per això, des del passat7 de febrer, els veïns que hi vanpoden obtenir amb les sevescompres vals de descompte del10%, que poden bescanviar lasetmana següent. La promoció,que dedica cada setmana a un ti-pus de producte alimentari, s’a-llargarà fins al 19 de març.
El Mercat del Carmel,contra la crisi
Els Serveis Socials estrenennou espai al carrer Lepant
De fa un temps ençà, l’Ajunta-ment està renovant i reforçant elsdiferents equips de Serveis So-cials que treballen a la ciutat. Amés del reforçament en nombrede professionals i la divisió en ter-ritoris més petits que abans, s’hainvertit una bona suma en laconstrucció de nous edificis queels allotgin. D’aquesta manera, escomplementa una atenció méspersonalitzada amb un ambientmés modern i harmònic.
Aquest és el cas del nou centrede Serveis Socials Baix Guinardó-Can Baró, que s’ha presentat a fi-nals del mes de gener. El nou ser-vei, que es troba situat al carrerLepant 387, és el resultat deldesdoblament dels antics Ser-veis Socials del Guinardó. Enaquesta ocasió, no es tracta d’unnou edifici, sinó que s’ha habili-tat una part de l’edifici existent,
L’oficina atendrà els veïns de Can Baró i Baix Guinardó
El nou centre de Serveis Socials està situat al carrer Lepant, 387
Jordi SugrañesCan Baró
en el qual fa uns mesos s’hi vatraslladar l’Oficina d’Atenció alCiutadà. En les instal·lacions hitreballaran un grup de 13 profes-sionals que realitzaran una aten-ció tant individualitzada com pera determinats col·lectius. L’e-quip de Serveis Socials s’encarre-ga de donar orientació i assesso-
rament jurídic o atenció psicolò-gica. L’horari dels Serveis So-cials és cada matí (9-13 h), excep-te dijous, i dimarts i dijous a latarda (16-18 h), del 24 de setem-bre al 24 de juny. L’horari de laresta de l’any és exactament igual,excepte que el centre només estàobert a les tardes el dijous.
Font d’en Fargues > El passat11 de febrer es va donar el tret desortida de l’11a edició del cicle deconcerts Divendres Musicals, queorganitza l’Associació de Veïns iVeïnes de Font d’en Fargues.
La propera cita tindrà lloc elproper 4 de març amb l’actuaciódels Ministers, un conjunt demúsica medieval que comptaamb flautes, percussió i veu.
No serà l’única trobada del ci-cle durant aquest mes de març. Eldia 18 els Divendres Musicalstornaran amb el concert de L luísBosch i Carolina Rius, Quan elsmúsics canten l’amor. El duetcombina el piano amb la veu enles seves composicions.
Els diferents concerts del cicledels Divendres Musicals se cele-bren a partir de les 21.30 h a l’es-glésia de Sant Antoni de Pàdua (ala cruïlla del carrer Pedrell ambel passeig de la Font d’en Far-gues). El preu de l’entrada és de5 euros, per al públic en general,i de 3 euros per als socis de l’en-titat veïnal.
Els DivendresMusicals tornenaquest març
Foto: ICV Horta-Guinardó
Febrer
201123Vall d’Hebron · Montbau
13�
líniahorta
El mercat estrena webEl Mercat de la Vall d’Hebron ha iniciat el 2011 amb l’estrena
del seu nou portal web (mercatvallhebron.com). A banda deles informacions més pràctiques, també s’hi podrà trobar re-
ceptes i trucs gastronòmics entre d’altres curiositats.
El passat dissabte 12 de febrer lesinstal·lacions esportives de lesLlars Mundet van acollir el Cam-pionat de Catalunya Sub-19 dejudo, un certamen que va comp-tar amb la participació de prop de150 judoques.
Un dels triomfadors del Cam-pionat va ser el judoca EdgarIglésias Garcia, que va obtindrela medalla d’or en la categoria demenys de 73 quilograms. Iglésias,veí del districte i membre de l’e-quip de la Salle Horta, va impo-sar-se per ippon (la màxima pun-tuació que es pot obtenir al judo)en els cinc combats que va haverde disputar per alçar-se amb el tí-tol de campió de Catalunya.
DILATADA TRAJECTÒRIAAquest no és el primer títol d’a-questes característiques que va aparar a les vitrines d’Edgar Iglé-sias, ja que es tracta d’un judocaque malgrat la seva edat (té 14anys) ja compta amb un palma-rés envejable; va ser cinquè en el
Edgar Iglésias
Cristian GómezMontbau
darrer Campionat del Món dispu-tat a Japó, va proclamer-se cam-pió a cites mundialistes de Cuba,França i Andorra, i també atreso-ra diferents campionats de Cata-lunya i un subcampionat estatal.A més a més, Iglésias s’ha conver-tit en una peça clau de la selecciócatalana i espanyola i els seus re-sultats esportius es situen comuna de les més fermes promesesdel judo estatal.
Redacció > A pocs mesos de fi-nalitzar l’actual legislatura muni-cipal, cap dels projectes previstosper a la Llosa de la Vall d’Hebrons’han dut a terme. Així ho ha de-nunciat l’alcaldable del PartitPopular, Alberto Fernández Díaz,qui ha assegurat que poc abansde l’inici de l’actual mandat, l’al-calde Hereu va anunciar “el tras-llat del Mercat de la Vall d’He-bron a la Llosa, on també s’ubica-ria un centre de serveis socials iuna guarderia o un casal per a jo-ves”. Segons Fernández Díaz,aquest projecte constava dinsdel Pla d’Actuació Municipal deldistricte d’Horta-Guinardó, peròl’Ajuntament ha decidit enterrarel seu pla inicial ja que finalmentla Llosa allotjarà l’ampliació del’Hospital de la Vall d’Hebron i elmercat ja no es traslladarà sinóque serà reformat.
La Llosa de la Vall d’Hebron ésuna parcel·la de quasi 31.000metres quadrats qualificada coma terreny d’equipament, situadajust al davant de l’Hospital, a labanda mar de la Ronda de Dalt.
Tot continuaigual a la Llosade Vall d’Hebron
El judoca local Edgar Iglésiases corona al Campionat Sub-19
La reivindicació dels bombersarriba al parc de Vall d’HebronC.G. > El cos de Bombers deBarcelona estan en peu de guer-ra contra l’Ajuntament al quiacusen de no complir el convenicol·lectiu. A causa d’aquest in-compliment, els bombers es quei-xen que el seu sou porta conge-lat des de fa anys i demanen ques’equipari el seu salari amb el queperceben els bombers de la Gene-ralitat, com a principal reivindi-cació. Aquesta és la principalperò no l’única, ja que els bom-bers també volen rebre més for-mació i que se’ls hi renovi part delmaterial que utilitzen. Per fer
visibles les seves demandes, elpassat 2 de febrer el col·lectiu debombers van manifestar-se pelscarrers de Barcelona, i dies des-prés van ocupar la seu central delcarrer Llacuna. Allà van penjaruna pancarta com la que va one-jar durant setmanes al parc de laVall d’Hebron, en què critica-ven l’actitud de l’Ajuntament.
Aquest conflicte laboral portacua ja que es va iniciar l’any2008, però l’Ajuntament al·legaque les millores salarials pro-meses s’han hagut de frenar perordre directa del Govern Central.
Parc de Bombers de la Vall d’Hebron
Foto: Arxiu
Febrer
201123
TELÉFONS D’INTERÈS
PE
NJ
A’T
-EL
AC
AS
A�
14�
L’Agenda
Propera edició
Dimecres30 de Març
líniahorta
EMERGÈNCIES 112BOMBERS 080 CAP · El Carmel 93 357 18 53, Murtra, 130 · Horta 93 407 27 68, Lisboa, 35 · SanRafael 93 428 95 41, Pg Vall d’Hebron, 107-117 · Sardenya 93 567 43 80,Sardenya, 466 · Travessera de gràcia 93 435 23 00, Trav Gràcia, 346 URGÈNCIES SANITÀRIES 061MOSSOS D’ESQUADRA 088 GUÀRDIA URBANA 092 93 274 9840, Av Cardenal Vidal Barraquer 0POLICIA NACIONAL 091 TELÈFON D’INFORMACIÓ 010OFICINA D’ATENCIÓ CIUTADANA HORTA-GUINARDÓLepant, 387OFICINA D’ACCIÓ CIUTADANA DEL CARMEL93 357 56 30, Pl Pastrana, 15OFICINA D’ATENCIÓ A LES DONES D’HORTA-GUINARDÓ93 420 00 08, Santes Creus, 8TELÈFON DEL CIVISME 900 226 226SÍNDIC DE GREUGES DE BARCELONA93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3rCENTRES CÍVICS I CULTURALS· Casal de Barri Can Baró 93 219 92 24, Josep Serrano, 59-71 · Casal deBarri Parc Vall d’Hebron-Can Travi 93 428 98 48, Av. Cardenal VidalBarraquer, 45 · Ateneu Cultural Hortenc - Grup Joves 93 357 30 40, PerePau, 8 · Centre Cívic Casa Groga 93 418 65 31, Av Jordà, 27 · Centre CívicGuinardó 93 450 39 87, Rda Guinardó, 113-141 · Centre Cívic la Teixon-era 93 256 33 88, Arenys, 75 · Centre Cívic Matas i Ramis 93 407 23 56,Feliu i Codina, 20 BIBLIOTEQUES· Biblioteca del Campus Mundet 93 402 10 35, Pg Vall d’Hebron, 171 ·Biblioteca del Pavelló de la república 93 428 54 57, Jorge Manrique, 9 ·Biblioteca El Carmel - Juan Marsé 93 407 28 70, Murtra, 2135-145 · Bib-lioteca Guinardó - Mercè 93 435 31 70, Camèlies, 76-80 · BibliotecaHorta - Can Mariner 93 420 82 85, Vent, 1 · Biblioteca Montbau - Al-bert Pérez Baró 93 427 07 47, Àngel Marquès, 4-6
la Dona Treballadora: Miradade dona. Diferents artistes.Centre cívic Guinardó.
3 de marçConferència: Dones de Nicara-gua: Construcció i Defensadels Drets Sexuals i Reproduc-tius, a càrrec de Zaraya G. Re-yes, tècnica de cooperació aldesenvolupament. 19 h, biblio-teca Mercè Rodoreda.
A partir del 4 de marçExposició: Els sons visibles,amb imatges d’Adriana Trias itextos de Màrius Serra. Centrecívic Guinardó.
LA TEIXONERA5 de marçCarnaval al centre cívic la Tei-xonera. Diferents activitats apartir de les 11 h.
9 de marçXerrada: Internet segura. Elsinfants i els perills de la xarxa,a càrrec d’Elisa Pérez i XavierIbarz, membres de l’Àrea Bàsi-ca dels Mossos d’Esquadra. 19h, centre cívic Teixonera.
EL CARMEL23 de febrerSac de rondalles: Com el Vallèsno hi ha res, a càrrec d’Shere-zade Barjadí. 18 h, bibliotecaJuan Marsé.
28 de febrerCinema: projecció del film Víascruzadas de Thomas McCarthy.18.30 h, centre cívic Carmel.
HORTA24 de febrerXerrada sobre el text teatralL’estiueig de Carlo Goldoni, acàrrec de Núria Gasull. 20.30 h,Foment Hortenc.
26 i 27 de febrerDoble sessió de cinema: Projec-ció de Pinocho 3000 i Mulan.17 h, Lluïsos d’Horta.
Fins l’1 de marçExposició de cartells polonesossobre diferents espectacles. Bi-blioteca Can Mariner.
4 i 5 de marçTeatre: L’estiueig de Carlo Gol-doni, dirigida per Jordi Ibáñez.21.30 h, Foment Hortenc. En-trada 10 euros, socis, 7 euros.
A partir del 5 de marçExposició pictòrica: Materni-tats. Diferents artistes. Centrecívic Matas i Ramis.
Fins al 8 de marçExposició pictòrica sobre el ba-rri d’Horta: Diario Sigismondo,de l’artista Maria del Amor.Centre cívic Matas i ramis.
GUINARDÓFins al 25 de marçExposició pictòrica: This andthat, de l’artista Usoa Mendiku-te. Centre cívic Guinardó.
A partir del 28 de febrerExposició amb motiu del Dia de
2 de marçSac de rondalles: Per Carnestol-tes, contes poca-soltes, a càrrecd’Àgata Miquel. 18 h, bibliote-ca Juan Marsé.
5 de marçRua de Carnaval. Sortida a par-tir de les 18 h a la Rambla delCarmel.Festa de Sant Gaudenci. 22 h,Espai Jove Boca Nord.
FONT D’EN FARGUES4 de marçConcert en el marc dels Diven-dres Musicals: Ministers. 21.30h, Església Antoni de Pàdua(carrer Pedrell, 64).
18 de marçConcert de Lluís Bosch i Caro-lina Rius. 21.30 h, Església SantAntoni de Pàdua.
SANT GENÍS AGUDELLS4 de marçCarnestoltes a la Casa Groga. Di-ferents activitats a partir de les18 h.
MONTBAU10 de marçXerrada: Hypatia d'Alexandria,la primera matemàtica segonsla història escrita, a càrrec de labiòloga Cristina Junyent. 19 h,biblioteca Montbau.
17 de marçLlibres a escena: Animals va-lents, a càrrec de Mònica To-rras. 18 h, biblioteca Mont-bau.
Recommended
