-
redacci 93 519 44 10 [email protected] administraci
93 519 43 93 publicitat 93 519 43 85 Fax 93 519 43 98
barcelona
89GuinardSant Pau tindr tres nous edificisdedicats a la
recerca
Sant Gaudenci 2011La rumba catalanatorna a la salaLouise Se
Va
lniahorta
Foto: D
avid C
amp
os
Una festa posa punt i final a lareforma de la Ronda
GuinardAquest diumenge tamb se celebra el final de les obres al
Parc de les Aiges i a tot el seu entorn
3
10
www.liniahorta.cat 23 de Febrer de 2011 Nm.11 15.000
exemplars
-
lniahorta Per a publicitat - 93 519 43 85 -
[email protected] Febrer201123 www.liniahorta.cat
-
lniahortaEn portada 3Febrer201123www.liniahorta.cat
Entrevista a lalcalde de Barcelona, Jordi Hereu
Els equipaments del Guinard generaran un comer ms actiu a tot el
seu entorn
Foto: David Campos
El districte dHorta-Guinardha encarat en els ltims anysgrans
reformes i projectes. Eldarrer, i potser ms important,s la
transformaci de la RondaGuinard. s una obra que nor-malitza el pas
dels vehicles pertot el Guinard. Precisament, atocar de la Ronda
Guinard,est projectat un gran edificidequipaments, on subicaran
elMercat, un ambulatori, etc. Diesabans daquesta entrevista a
lal-calde Jordi Hereu (1965), algunsbotiguers del Mercat es queixa
-ven perqu les obres del nouedi fici estaven aturades.
LniaHorta-Guinard ha preguntat aledil sobre aquesta suposadaatu
rada i els beneficis quedonaran en el futur les novesins tallacions
a tot el barri.
Sembla que les obres delilla dequipaments shanatura t, segons
denuncien elsparadistes del Mercat.No s si les obres shan aturat
ono. Per el que puc assegurar sque all que depengui de lA-juntament
segur que no shaparat. Si alguna cosa sha aturat,ser del govern de
la Gene ralitat.Els vens tenen tot el dret a dirque all no pari, ja
que venimdun procs de molts anys. Ha es-tat un projecte on ha
costatarriba r a acords amb algunsparadis tes del Mercat.
Snprocessos que en si ja sn llargs,i no es poden frenar.
Aquestaposici lhaurem dexercir, s adir, fes-tho [per a la
Generalitat]com vulguis, per no em deixistemes empantanegats. I
hauremdexercir aquest missatge, ambbona voluntat, per no podem
deixar que hi hagi temes quesallarguin ms del compte. No ssi
shan atu rat les obres, per empreocuparia que aix fos.
Creu que el canvi a la Gene -ralitat afectar al projecte?En
aquest i altres projectes, apartir dara haurem de pressionar
als daqu al davant [la Generali-tat]. Per avanar, hem
davanartots junts. Ja els hi he explicat:ajust pressupostari, s,
per no empareu la realitat. Hem de fer les-for de seguir impulsant
projec-tes, de no parar malgrat la crisi.El missatge de parar s
nefast. Ams, jo no ladmeto. Jo, enlloc deparar, accelero en tot all
que de-pn de mi. Espero, per tant, quesigui noms una atu rada
tcnica.
Qu aportar el nou edificidequipaments al districte ial barri del
Guinard?Aquesta illa dequipaments svital per al Guinard.
Metafri-cament, el concepte de lilla scom el smbol dun cor
quebombeja. Si est mort, no bombe-ja res positiu; per, si est
viu,una illa dequipaments permetmoltssimes coses. Genera movi-ments
de gent, progrs econmic
perqu s un gran motor decome r, genera en el seu entornun comer
ms actiu... I aqu, ams, es construir un CAP i, pertant, la gent
gran hi podr accedirfcilment.
Quins beneficis donar a laresta de la ciutat?
Pel Guinard s fonamental, pertamb s important per a tot
elpasseig Maragall. s a dir, tota lapart sud de Nou Barris i el
barride Congrs es veuran beneficiatspels nous equipaments. All hi
haun efecte frontera, ja que hi con-flueixen els districtes
dHorta-Guinard, Nou Barris i Sant An-dreu. Per aquesta ra, al
passeigMaragall tamb li anir b teniruns equipaments daquesta
mag-nitud al costat, ja que reforarcomercialment i socialment
totala zona.
Els nous equipaments com-pletarien la transformacide la Ronda
Guinard queest en marxa des de fa anys.s evident que al Guinard
lihem donat la volta des dun puntde vista urb. Ara estem molt
alfinal del tnel. Arran del canvi defa anys de les tesis urbanes i
demobilitat, quan pretenem quelantic Cinturn no trinxs elGuinard,
shan generat nouscarrers magnfics, que neces-siten dun gran cor,
aquesta illadequipaments, que ha de bate-gar. Diria que, en aquest
sentit, elcor no sha daturar.
Els equipaments que s hanquedat enlaire sn els queshavien
comproms al solardel Miniestadi. Quins passosdonaran a partir
dara?En el cas del Miniestadi, hi ha ha-gut un canvi de
plantejament es-tratgic per part del FC Barcelo-na totalment legtim
de la novajunta directiva. Ells no volen per-dre patrimoni. En
laltre pacte, elclub cedia una part de la propie-tat perqu en
fessim un s pblic,a canvi de fer dins del seu recin-te algunes
transformacions. Perla junta actual vol la totalitat de
lasuperfcie. s un plantejamentque ens canvia lacord anterior.Haurem
de treballar altres plan-
J. SugraesHorta-Guinard
Pressionarem ala Generalitat perimpulsar nousprojectes tot i
lacrisi. El missatgedaturar-se s nefast i, a ms, jo no ladmeto
Les ajudes perinstallar ascensors ha estat la mesurams
intelligent i eficient delmandat vers lacohesi social
-
4 En portadalniahorta www.liniahorta.catFebrer201123
El seu govern ha posat lac-cent sobre la cohesi social.Quines
mesures shan pres?Hi ha una acci molt valuosaque hem emprat durant
aquestsanys: ajudes per installar ascen-sors a edificis antics. Sha
conver-tit en una de les mesures msefectives i eficients de
cohesisocial que hem dut a terme. En lainstallaci dascensors, hem
fetuna revoluci. Sincerament, suna de les mesures ms inteli-gents
que hem fet en aquest man-dat. s un dels grans temes deciutat, ja
que permet, per exem-ple, que la gent gran pugui conti-nuar a casa
seva.
hipottica, i avui en dia s unarea litat en marxa. Est tot
enca-rrilat, noms queda controlar elritme dobra. Lestaci de la
Sa-grera permetr laparici dunanova gran centralitat. Per aix,sempre
li he donat tanta impor-tncia. Ens ho jugvem tot. Si nohagus estat
per lestaci, aquellazona shagus quedat igual durantdcades, amb
ferides urbanes,sense motors de transformaci.
Com canviar el barri de laSagrera en el futur?La Sagrera s una
pea estratgi-ca fonamental no noms de Bar-celona, sin de tot el
nord delrea Metropolitana. Es conver-tir en una connexi directa
en-tre Montcada i el Frum, mitjan-ant el Bess, per tamb
entreTrinitat Vella i el Clot. Els barrisestaran ms ben connectats,
mi-llorar lactivitat econmica, hihaur lestaci intermodal
msimportant de tot Europa...
Es mantindran els terminisprevistos en la construccide lestaci
malgrat la crisi?No admetria mai que saturs. En-tre altres coses,
perqu si es volque al 2012 els Trens dAlta Velo-citat arribin fins
a Perpiny, shade tenir enllestit.
Davant tota aquesta accide govern i arran la baixa re-percussi
que se li otorgaen alguns sondejos, creu queel barcelon s desa
grat? Icom ho viu personalment?Jo estic orgulls i convenut delque
estem fet. A mi no em senti-ras mai dir: Quins desagrats.No. Clar
que aspirem a guanyar labatalla democrtica, per estemorgullosos del
que estem fent pera la gent. Ho fem per ells, i ambells. Sn moments
complicatsper a qualsevol que t responsa-bilitats poltiques a causa
de la cri-si, per a la vegada les exerceixesamb convenciment, amb
ganes,amb passi. El sentiment da-grament mai ha estat el
principal.Conec gent de Barcelona que famoltes coses per als seus
vens iper a la ciutat, i no esperen mailagrament dels altres, ho
fanperqu hi creuen. Personalment,aquest s el meu motor. En totcas,
s al contrari, sc jo qui estagrat a la gent, que sn els quiens
acompanyen. Les entitatsvenals, amb les seves reivindica-cions i
queixes, ens ajuden en lanostra feina. Aquestes personesno sn gent
desagrada; al contra-ri, s gent magnfica. Noms tincagrament, s un
plaer estar ambells i treballar amb ells cada dia.
El cas de la Model sha allar -gat durant molts anys.En aquest
mandat, per, ha co-menat linici de la fi de la Modelde lltim segle.
Sha posat la pri-mera pedra de lalternativa. s untema llarg, per s
en aquestmandat que sha donat el pasdefinitiu per poder construir
elque ser la gran illa dequipa-ments de lEixample.
Un dels projectes ms desta-cats actualment s la novaestaci de
lAVE a la Sagrera.s lobra de transformaci urba-na de la que em
sento ms orgu-lls. Fa quatre anys era una tesi
tejaments, sempre tenint encompte que la ciutat no renuncia-r a
certes coses.
Quines seran les condicions?No renunciarem, per exemple, aobrir
ms les parcelles del club ala resta del barri. Sense que elBara
renunci a les seves propie-tats, la reforma dels terrenys delclub
han de tendir a obrir les ins-tallacions al barri, fins ara
tanca-des sobre si mateixes.
Hi ha projectes, en canvi,que han rebut un impulsdarrerament,
com la refor-ma de Can Batll, a Sants, ode la pres Model.Tant la
transformaci de CanBatll com en el cas de la Model,sn projectes per
als propers deuanys. Per tota la tramitaci jaest feta i encarada.
Ara nomsqueda apretar per a que es facintots els equipaments, ja
que en al-guns casos s responsabilitatnostra, per en molts casos,
comja he explicat, sn projectes queha de desenvolupar la
Generali-tat. Jo expresso el comproms perpart de lAjuntament
dimpul-sar els equipaments que depen-guin de nosaltres, i
hauremdapretar perqu la Gene ralitatfaci els seus.
La Sagrera esconvertir enuna gran centralitat, s el procs de
transformacidel que emsento ms orgulls
Les queixes de les entitats venals ens ajuden en lanostra
feina;aquesta gent nos desagrada, al contrari, sgent magnfica
Fotos: David Campos
-
5Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]
lniahortawww.liniahorta.cat Febrer201123
-
6 Opini
Ciutadans
grup comunicaci21Dipsit legal: B-15472-2010
Redacci: 93 519 44 [email protected]: 93
519 43 [email protected]: 93 519 43
[email protected]
www.liniahorta.cat
Lnia Horta agraeix les cartes dels lectors per no es
responsabilitza dels seus continguts. s imprescindible que els
es-crits estiguin signats amb nom i cog noms, nmero de DNI i telfon
de contacte. Lnia Horta es reserva el dret de reta-llar-les, en el
cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per
correu electrnic a l'[email protected]
Cartes dels lectors
lniahorta
Safata dentradaEDITORIAL
lniahorta www.liniahorta.catFebrer201123
Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edici: Jordi
Sugraes(Lnia Barcelona), Jos Antonio Pilar (Lnia Valls), Daniel
Gutir-rez (Lnia Badalona), Pere Gimnez (webs temtics),
IvanaPadierna (webs de proximitat). Caps de redacci: Elisabeth
Al-faro i Cris tian G mez. Redacci: Sara Arroyo, Jordi Alcover,
Nar-cs Presas. Fotografia: Eduardo Benito.
Cap de producci i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors grfics:
Aida Fonseca, Albert Bald.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa
comercial: Adolf Garcia, Esther Rodrguez, lex Subi-rats, Eugnia
Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magri, David Olivares, Manel Riera i
Manuel Snchez-Vil-lanueva. Mrqueting: Eva Serra. Distribuci: Ramon
Vila (coordinador), Albert Carbonell, OriolFreixa, Juan Carlos
Galceran, Yacouba Diakit.Facturaci: Teresa Anguela. Auxiliar: Maria
Reyes.
Manuel Fernndez, 33 anysAturat
No veig b aquesta setmana in-tersemestral. Crec que les
va-cances shan de fer com shan fetfins ara: al Nadal, a la
SetmanaSanta i a lestiu. Si es fan ms va-cances resulta ser un
estorb.
Cristina Snchez, 29 anys Hostaleria
No ho veig positiu, ens afecta di-rectament als pares, que hemde
buscar alternatives a correcui-ta. La meva sogra sencarregardels
meus fills perqu les alterna-tives sn de pagament.
Leo Moya, 37 anys Cuinera
No ho veig positiu perqu els pa-res hem de recrrer als avis
perno haver de pagar casals o es-plais. No li trobo sentit a
aques-ta setmana intersemestral perqutalla la dinmica del curs.
Agustn Prez, 46 anysElectrnica
La Setmana Blanca es converteixen un problema per als pares.
Jotinc la sort que puc cuidar delsmeus fills perqu estic a casa,sin
seria un drama haver de tro-bar qui se nocups.
Gracia Sierra, 65 anysJubilada
No. Jo haur de cuidar dels meusnts perqu els meus fills no
te-nen amb qui deixar els nens.Aquesta setmana s un problemaper als
pares que no saben ambqui deixar-los.
s positiva la Setmana Blanca escolar?
iumenge el districte commemora el final de les obres al Parc
deles Aiges i a la Ronda Guinard. Es tracta de dues actuacions
destacadssimes en la configuraci del barri del Guinard. Per
unabanda, el Parc recuperar la dignitat que el temps, la deixadessa
i lin-civisme han anat dilapidant durant aquests anys. s molt
possibleque arran daquesta renovaci, molts vens shi tornin a
acostar, aredescobrir-lo, i el recuperin com a lloc de passeig i
descans. Lobrade la Ronda Guinard s el smbol duna transformaci. La
desapa-rici del viaducte ha estat un canvi radical per al barri.
Ara hi ha unacontinutat entre la part alta del barri i la zona ms
propera a lEi-xample. Aquestes dues grans millores coincideixen amb
la inaugu-raci de lascensor i les escales mecniques que sha
installat al ca-rrer Telgraf. A partir dara, els vens que viuen a
la part ms alta delGuinard podran arribar a casa seva duna manera
ms cmoda. Elsalts pendents dels seus carrers sn ara menys difcils
descalar. simportant, en una ciutat com Barcelona que compta amb
zones mselevades que altres, que lAjuntament faci tot el possible
per donarfacilitats als seus vens. Segur que els ascensors seran
cars, per elb que proporcionen als vens s incalculable.
Unes obres que milloren laqualitat de vida dels vens
D
l collectiu Sant Gaudenci est organitzant una nova edici
delfestival de rumba catalana Sant Gaudenci Rumba Club. El cas
daquesta entitat s un exemple a seguir. El grup va nixer duna
co-lla damics dHorta, als quals els agradava molt la rumba
catalana.Arran daquest sentiment compartit van organitzar una festa
ambun grup musical, tamb amics seus. Lxit de convocatria de la
fes-ta va fer que es plantegessin crixer. En tant sols tres anys
han acon-seguit crear una cita anual amb diversos concerts de
bandes capda-vanteres de la rumba catalana. A ms, sn un collectiu
que parti-cipa sovint de les festivitats del districte. Sense anar
ms lluny, se-ran els encarregats de posar msica a la festa de
Carnestoltes quese celebrar a lEspai Boca Nord. El ms admirable s
que s un grupdaficionats i amb poc pressupost, que noms compta amb
laltru-sme i lesfor dels seus voluntaris.
Sant Gaudenci, compromsamb la rumba i amb el barri
E
RECOLLIDA DE LABROSSA
Si lAjuntament diu que per lanit no es pot sobrepassar els 55dB,
per qu el mateix Ajunta-ment lincompleix amb els noussistemes de
recollida descom-braries? Cada nit, i grcies alsnous sistemes i uns
horaris in-comprensibles, em desperto ales 3.45 h perqu s en
aquestahora quan recullen els dos con-tenidors davant de casa
meva.Aix es tradueix en 5 llargs min-uts de sorolls sota la meva
fines-tra i una llarga estona fins agafarde nou la son. Realment,
no espot fer aix abans de la mitjanit?Tan difcil s programar les
rec-ollides per evitar que elsbarcelonins es despertin amb elsoroll
nit rere nit?
Jos Maria BarrosBarcelona
IMSERSO
Rebo una carta, i faig una cua de3 hores a l'Agncia de Viatges.
Alendem, una altra cua de 3hores per pagar una bestreta de12 euros.
Quaranta-cinc diesabans haig de pagar l'import delviatge. Ingresso
limport quanfaltaven 38 dies per viatjar.Sense avisar, lImserso
anulla el
viatge, argumentant que mheretardat en el pagament 3 dies(donen
4 dies de marge). Vaig acorreus envio un certificat per-qu em
retornin els diners, queser amb molta sort al cap dunmes. Perdo els
12 euros de la be-nestreta i els diners del certifi-cat. Sento una
profunda in dig naci.
Rosa PomaredaBarcelona
VISCA LA DEMOCRCIA!
Davant dels qui recorren a la islamofbia per restar simpaties
ales revolucions democrtiques del mn rab, voldria insistir enuna
srie dobvietats sovint oblidades.
Per una banda, lIslam i la democrcia sn perfectament
com-patibles, com ho proven els 400 milions de musulmans que
sor-ganitzen en sistemes democrtics.
En segon lloc, la democrcia cristiana als governs dAlemanyao de
Catalunya, per exemple, s tan legtima com la democrciamusulmana que
governa Turquia o Indonsia.
Per una altra banda, els opositors Germans Musulmans d'Egip-te i
lEnnahda de Tunsia fa dcades que lluiten contra la dictadu-ra i el
terrorisme per assolir la democrcia.
En quart lloc vull destacar que el poble egipci i tunisi
-musul-m o no- mereix viure en democrcia, ms encara quan se
lhaguanyada a pols i sense esperar que el dictador mori al
llit.
I per ltim, la pau entre els pobles es construeix entre
dem-crates, mai amb dictadors finanats o sostinguts per Europa,
Is-rael i els Estats Units dAmrica.
Marc JamalBarcelona
FE DERRADES
En ledici passada de LniaHorta realitzvem un article onafirmvem
que la Cavalcada deReis havia retornat a Sant Gensdesprs de 30 anys
indita. Desde lAssociaci de Vens de SantGens dels Agudells ens han
in-format que tamb es va fer unacavalcada lany 2000 i va deixarde
fer-se fins que es va repren-dre enguany.
-
7Opini
La lupa
Jordi SugraesDirector Lnia Horta
Lagull La Foto
Semfors
El mirador
Carrer Camlies (Baix Guinard)
lniahortawww.liniahorta.cat Febrer201123
Una jutgessa triga dos anys en emetre una sentncia.El jutjat
penal nmero 1 de Barcelona acaba de fer pblica unasentncia amb un
retard sense precedent conegut: dos anys des dela data de la
celebraci del judici. La resoluci judicial condemna apenes menors
tres responsables de les obres de construcci de la l-nia 9 del
metro a Santa Coloma de Gramenet, on el 19 de gener del2004 es va
produir accident laboral amb un treballador mort i unferit
greu.
Retenen un cotxe de la policia perqu lAjuntamentno paga el
lloguer. L'empresa que fa dos anys va subminis -trar un parell de
turismes a la Policia Local de Sant Feliu de Gu xolsen rnting en t
un de retingut perqu diu que l'Ajuntament li deu14.553,82 euros en
factures del 2010. No s l'nica empresa que lireclama diners a
l'Ajuntament: l'empresa que subministra els uni-formes dels agents
li demana 8.082,22 euros. Fonts del consistorihan manifestat que no
els consta que hi hagi factures pendents depagar de l'exercici
anterior.
El 24 de gener va ser el pitjor dia de l'any. Hi ha diesque ms
valdria no llevar-nos. Molts d'ells sn impossibles depreveure. Ara,
un investigador britnic ha donat un nou motiu msper al desnim, o
per a la previsi, elaborant una frmula matemti-ca per assenyalar
quin ser el pitjor dia per al nostre estat d'nim.I per aquest 2011,
la frmula va donar com a resultat el passat 24 degener. L'autor de
la frmula sobre el pitjor dia de l'any per a l'estatd'nim s el
doctor Cliff Arnalls, professor de la Universitat de Cardiff.
PRIMRIESDilluns, 21 de febrer. Les 9 del mat. Encotxe de cam a
la redacci daquestperi dic, mentre a la rdio parlen lesveus de
RAC1. A la tertlia den Basttots estan dacord. Jordi Hereu no
haguanyat les eleccions municipals, per elprocs de primries del PSC
a Barcelonalha enfortit... I molt. No se sabria dir siha estat un
senyal del trencament interna dins del partit, tal com augura
loposi-ci, o una gran jugada del PSC, disse -nyada per un gran
mestre dels escacs.
Fa tres mesos, lalcalde Jordi Hereuperdia les eleccions a quasi
totes les en-questes que es feien. Semblava que la can-didatura de
Montserrat Tura acabariaamb ell, ja que evidenciava la desconfian-a
que la direcci sentia pel candidat bar-celon. Per, ben al contrari,
Jordi Hereuha sabut donar-li la volta a la situaci comsi es tracts
duna truita. Enlloc denfon-sar-se, ha aprofitat per fer
campanyaelectoral durant dues setmanes, mentreque loposici noms ha
pogut criticar elprocs de primries.
Per fer lanlisi de les primries del PSCtamb cal tenir en compte
el paper quehan protagonitzat cadascun dels candi-dats. En aquest
sentit, semblava queMontserrat Tura no sacabs de creure elque
estava fent. Mentre Hereu parlava dela importncia dels barris i
anava, amunti avall, aprofitant les inauguracions per talde fer
campanya del seu mandat; Turasha limitat a assegurar que ella ho
fariamillor. Per cap idea, cap promesa elec-toral, cap referncia a
temes de ciutat, ex-cepte la seguretat a Ciutat Vella. En
de-finitiva, els militants del PSC deuen dha-ver percebut una
Montserrat Tura que noconeixia la ciutat, i que a ms no havia
fetels deures.
Desprs de les primries i davant lem-branzida que ha agafat Jordi
Hereu, aracal preguntar-se en quina posici ha que-dat Montserrat
Tura dins del partit iquin ser el seu futur ms immediat.
Els vens de Sant Gens dels Agudellsvan fer una plantada
reivindicativa al so-lar de lInstitut Vall dHebron on volen
queshabiliti un arbortum i un jard descul-tures que asseguraria
aquest espai com apulm verd del barri.
Vens de Sant GensPlantada reivindicativa
Inauguraci de la Ronda GuinardUna millora per al barri
Festival de Sant GaudenciEl millor de la rumba a la ciutat
Aquest diumenge sinaugura la nova imat-ge de la Ronda Guinard en
el tram com-prs entre Sardenya i Cartagena. El nouespai incorpora
millores de la pavimenta-ci de les zones de vianants, rees
infan-tils i nous elements.
Grans noms de la rumba catalana tenenuna cita al districte el
proper mes. Es trac-ta del Festival de Sant Gaudenci, que
vainiciar-se com una proposta juvenil i quesha consolidat com una
gran cita de larumba amb bones expectatives.
Un futur pulm per al barri: larbortumEl mes de juny passat,
l'Associaci de Ve-ns de Sant Gens dels Agudells va prese-tar la
seva demanda al districte diniciar"la planificaci del jard previst
als solarsde l'Antic Patronat Ribas, la seva realitza-ci com a
arbortum amb finalitats cultu-rals i didctiques, i com parc
d'esculturesde lnic barri d'Horta-Guinard amb capde les prop de
dues mil escultures pbli-ques catalogades a la ciutat de
Barcelona".
Als anys 80, l'enyorada Merc Sala, re-gidora de lAjuntamenta, ja
va dir, en unaentrevista, que els jardins havien de ser undels
pulmons del districte. Des de llavorsaquests futurs jardins s'han
anant empe-tetint amb la construcci d'una residnciaprivada i de
camps esportius de l'InstitutVall d'Hebron. El terreny fronterer
amb elcarrer Natzaret continua abandonat, endess i sense una funci
definida. En elsltims anys, una zona catalogada com a fu-tur parc i
jard s utilitzada per lInstitutVall dHebron per activitats
dhorticultu-ra que es podrien integrar dins del projec-te de jard
arbortum que es demana.
Ara, el Projecte d'Intervenci Integraldels barris de Sant Gens
dels Agudells i Ta-xonera, presentat a la Llei de Barris el2010,
proposa que el triangle format pel
passeig de la Vall d'Hebron, el carrer Nat-zaret i l'Institut
Vall d'Hebron sigui unazona ajardinada de passeig per a bicicle-tes
i vianants. En aquesta zona es podriamaterialitzar el projecte
darbortum ijard d'escultures aprofitant la majoriad'espcies arbries
que actualment ja estroben i plantant espcies noves.
Un arbortum s simplement unacollecci d'arbres vivents. s un
projectemolt ms modest i senzill que el d'un jar-d botnic. Fer un
jard botnic s una tas-ca de dcades. El futur arbortum i
jardd'escultures del solar de l'Institut Valld'Hebron no seria un
nou jard botnic, ninecessitaria molt de temps per resultar
d'u-tilitat. Potser podria portar el nom de laprematurament
desapareguda Merc Sala,vena del barri i defensora daquest solarcom
a pulm del barri.
Una de les finalitats d'aquest arbor-tum, a ms de ser pulm verd
i fronds delbarri, s ser un espai per a la biodiversitatdels arbres
urbans, per a la seva conserva-ci i estudi; un promotor del
coneixementi innovaci en el camp de la botnica ur-bana. I tamb un
espai per acollir cultura,natura i patrimoni tant per les
colleccionsd'arbres com per les possibles collec-
cions artstiques que podria tamb tenir.L'arbortum podria tenir
les principals es-pcies d'arbres dels carrers de la ciutat comes va
fer quan es va urbanitzar la Diagonalentre Esplugues i la plaa de
Francesc Ma-ci.
Aquest arbortum i jard descultures si-tuat en els solars d'un
dels grans institutsd'educaci secundria de la ciutat podriaser un
promotor d'educaci, de convi-vncia i de qualitat de vida en matria
demedi ambient urb i sostenibilitat. Aquestespai verd urb podria
ser tamb un ins-trument per facilitar la divulgaci i la di-fusi de
la botnica i la seva implicaci enel medi ambient i el paisatge dels
barris.Amb el temps, podria ser un signe d'iden-titat del barri i
un element de referncia deldistricte.
Segons dades municipals, al districtedHorta-Guinard hi ha 45,5
hectrees enels set parcs i jardins: Parc del Laberint 9,7ha; Parc
de les Aiges 2,0 ha; Parc del Gui-nard 19,0 ha; Parc de la Vall
d'Hebron 8,2ha; Jardins Princep de Girona 1,8 ha;Jardins del Palau
de les Heures 3,5 ha; Jar-dins de Rosa Luxemburg 1,4 ha. Aquest
po-dria ser, doncs, el primer parc urb aSant Gens dels
Agudells.
Associaci de Vens de Sant Gens dels Agudells
-
8
Febrer
201123Hortalniahorta
La rumba retorna a Horta
Foto: Col lectiu Sant Gaudenci
Una reflexi sobre la maternitatEl centre cvic Matas i Ramis
(Feliu i Codina, 20) presenta des del properdilluns, 28 de febrer,
fins al 19 de mar lexposici pictrica Maternitats,una reflexi sobre
el fet de ser mare a crrec dels alumnes dels tallers de
pintura del centre. La mostra sinaugurar el 5 de mar a les
17.30h.
Jordi SugraesHorta
Fa un any els propis organitza-dors del Sant Gaudenci RumbaClub,
una srie de concerts derumba catalana celebrats a lasala Louise Se
Va, se sorpreniende lxit dassistncia aconseguit.En lanterior edici
van arribar aaplegar-se entre 100 i 200 perso-nes a cada
concert.
El collectiu Sant Gaudenci vanixer a Horta de mans dungrup
damics, amants de la rum-ba catalana, que des de llavorspromocionen
aquest gnere mu-sical. Actualment, lluny de mos-trar-se aclaparats
per lxit acon-seguit, els seus membres ja enge-guen motors de cara
a la prope-ra edici daquest petit festival.
El Sant Gaudenci Rumba Club2011 sestrena el proper 11 demar al
Louise Se Va amb un dels
grups ms destacats del moment.Es tracta dels Papawa, un
combogitano format al 2006 per Ricar-do Tarragona Jr, percusionista
icantant, i Sam, un mestre delventilador, estil de tocar la
gui-tarra caracterstic de la rumba ca-talana. Al front de Papawa es
tro-ba una llegenda viva de la rum-ba, Peret Reyes, que s el seu
can-tant titular. La sala obrir les por-tes a les 22 h, i el
concert comen-ar cap a les 22.30 h. El preu delentrada ser de 6
euros, ambcervesa inclosa. Desprs del con-cert, la discoteca oferir
una ses-si de msica rumbera.
Encara est per confirmar,per els organitzadors es plante-gen que
en ledici denguanydel Sant Gaudenci Rumba Clubels concerts es
realitzaran una ve-gada al mes i els divendres; no uncop cada dues
setmanes com esva realitzar lany passat.
ABANS, CARNESTOLTESEn la tasca de difondre la rumbacatalana,
Sant Gaudenci no es li-mita tant sols a organitzar el fes-tival a
la primavera. Per a la pr-xima festivitat de Carnestoltes,Sant
Gaudenci estar a lEspaiJove Boca Nord per organitzaruna festa
rumbera. Ser el properdissabte 5 de mar, a partir de les22 hores.
Hi haur msica a cr -rec de Sant Gaudenci Dj i Ame-nizando Guateques
Dj. Lentradas gratuta i, per suposat, hi hau-r un concurs de
disfresses ambregals. Els assistents podran dis-fressar-se com els
seus dols, jaque la temtica de les disfressesser els personatges
musicals.
La rumba tamb sonar elproper 27 de mar, ja que elcollectiu Sant
Gaudenci serlencarregat dorganitzar un con-cert en la inauguraci
del nou Ca-sal dEntitats Mas Guinard.
Redacci > Falten menys dedues setmanes per a que el
ReiCarnestoltes arribi a la ciutat i faciels seus tradicionals
recorregutspels barris. La Federaci de Co-mer Cor dHorta i Mercat
jaest preparant la seva rua, que esdur a terme el mateix dia 5
demar. La cercavila sortir, previs-siblement, de la rambla del
Car-mel cap a les 18 hores, i acabara la plaa Eivissa.
Redacci > El Foment Hor-tenc (Alt de Mariner, 15) presen-ta
lobra teatral Lestiueig, unclssic de Carlo Goldoni dirigitper Jordi
Ibez, els propers di-vendres 4, dissabte 5, i diumen-ge 6 de mar.
Les representacionsseran a les 21.30 h, excepte diu-menge (18 h).
Lentrada valdr 7 (socis) o 10 (no socis), i es po-den comprar des
davui mateix alcaf de lentitat.
Foment Hortencpresenta lobrateatral Lestiueig
Un any ms, el Rei Carnestoltes visita el districte
Imatge promocional del combo Papawa.
L11 de mar sinicia una nova edici dels concertsSant Gaudenci
Rumba Club, amb el conjunt Papawa
Redacci > El proper cap desetmana, 26 i 27 de febrer,
elsLlusos dHorta (Feliu i Codina,7-9) oferiran un nou programadoble
de cinema per a tota la fa-mlia. La projecci comenar ales 17 h. Els
infants i les seves fa-mlies podran gaudir de les cin-tes P3K:
Pinocho 3000 i Mulan.El preu de lentrada oscilla: 2 (infant soci),
3 (infant no socio adult soci) i 4 (adult no soci).
Mulan i Pinotxo,les properes cites als Llusos
Redacci > Els Mossos han de-tingut in fraganti Miguel L.N,
de23 anys i de Barcelona, quan co-metia un robatori amb violncia.Se
li han imputat 24 robatorisviolents comesos durant les dar -reres
setmanes a la via pblica oa establiments comercials
dHor-ta-Guinard, Nou Barris, Eixam-ple i Grcia. El detingut ha
in-gressat a pres i se lacusa de 16robatoris amb violncia i 8
atra-caments a botigues.
Redacci > Lelctrica Endesaha millorat una part de la
sevaxarxa subterrnia entre Horta-Guinard i Nou Barris en elsdar
rers mesos. Shan renovat 110metres de cablejat soterrat demitja
tensi i shan reformat elsdos centres de transformaci.En total, shan
invertit ms de60.000 euros. La millora de laxarxa elctrica
beneficia a 3.380clients, ja que sassegura la con-tinutat del
suministrament.
Endesa inverteix60.000 euros permillorar la xarxa
Detenen lautor de 24 robatorisamb violncia
-
9
Febrer
201123
Guinardlniahorta
Ja est operatiu el nouascensor del carrer Telgraf
Foto: Ajuntament
La mostra This and that sacomiadaFins a aquest divendres es podr
veure la mostra This and that a la sala
dexposicions Stripart del centre cvic el Guinard. Lexposici
Mirada deDona, organitzada per a commemorar el Dia de la Dona
Treballadora,
prendr el relleu fins al 13 de mar
LHospital de Sant Pau tindrtres nous edificis per a la
recercaRedacci > La Fundaci Priva-da Hospital de Sant Pau ha
plane-jat la construcci de tres nous edi-ficis que es destinaran
exclusiva-ment a la recerca, el desenvolupa-ment i la innovaci. El
nou con-junt tindr aproximadament28.000 m2 i sespera iniciar
lesobres al 2011, i acabar-les al 2014.El Banc de Desenvolupament
delConsell dEuropa (CEB) participa-r en el finanament de la
prime-ra fase de construcci amb laconcessi dun crdit de 40 mi-lions
deuros. La segona fase, es-
tar finanada (en part) pel BancEuropeu dInversions (BEI)
queaprotar la mateixa quantitat. ElMinisteri de Sanintat tamb
apor-tar una partida de 9 milionsdeuros per a fer realitat les
novesedificacions annexes. El primerdels edificis, se situar a la
canto-nada del carrer Cartagenes ambMas Casanovas; el segon i el
ter-cer, a Sant Quint. Tot plegat, ga-ranteix la continuitat de
lactivi-tat dinvestigaci a lHospital,sobretot pel que fa a la
investiga-ci biomdica.
Imatge de com ser el nou hospital
S. ArroyoGuinard
Des daquest febrer ja est opera-tiu el nou ascensor del
carrerTelgraf, una nova construccique permet salvar el desnivell
de50 metres que fins ara havia es-tat un obstacle en leix
comunica-tiu amb el Parc dels Tres Turons.A partir dara, les
connexionsamb el parc queden solventa-des, pel qual els Tres Turons
esconsolida com un espai verd es-tratgic de la ciutat, segons el
de-fineix el mateix Ajuntament, iuna zona verda a hores dara a
la-bast de tothom. Els vens de len-torn del carrer del Telgraf
(so-
bretot els del tram comprs en-tre Mare de Du de Montserrat iel
carrer del Doctor Cadevall), jagaudeixen duna nova macroes-tructura
que salvaguarda la frac-tura territorial entre la ciutat i elsTres
Turons.
MILLORA DE LENTORNLa installaci del nou ascensorha perms tamb
urbanitzar i mi-llorar tota una srie daccessos iespais al voltant
del parc delsTres Turons, com els carrersCeuta, Santuari, lAlger i
Murtra.Tamb sha adquirit un solar deLa Baronenrse, que es dedicar
afer un prquing.
En total shan installat doselevadors i unes escales mecni-ques.
Els ascensors, amb sentit depujada i baixada, tindran parades
Foto: Hospital de Sant Pau
intermitges per tal de facilitarlaccs als habitatges dels
vensque subiquen en ple desnivell.Cadascn dels aparells tindruna
capacitat per a 25 personesi estar dotat amb aire acondicio-nat,
cmeres de videovigilncia iun intrfon.
ACTUACIONS SEMBLANTSEl nou ascensor de carrer Tel-graf completa
altres actuacionsper a la millora de laccessibilitati la mobilitat,
que shan dut a ter-me, des del 2009, al districtedHorta-Guinard. Al
setembrede 2009 es va inaugurar las-censor de la Rambla del Carmeli
el carrer Lisboa; al juny de2010, les escales mecniques delcarrer
Jos Milln i loctubre de2010, el del carrer Alguer.
Redacci> Entre els mesos demar i abril est previst que
co-mencin les obres de clavegueramdel carrer Sant Pere, que
duraranentre 10 i 11 setmanes. Lactuacicrear afectacions puntuals
queimplicaran el desviament deltrnsit durant lexecuci delspous. Es
preveu un tall de circu-laci, durant una setmana, alcar rer Art
(entre Garrotxa i Pas-seig Maragall), durant la conne-xi del nou
clavegueram amb elcollector.
Redacci> A principis de febreruna dona que circulava
cami-nant va morir atropellada peruna moto prop del Parc del
Gui-nard. La dona va ser envestidamortalment a lalada de la cru-lla
entre Castillejos i Mare de Dude Montserrat. LAjuntament hainformat
que es tracta dunadona gran que anava indocu-mentada. A hores dara
els agentsde la Gurdia Urbana investiguenlaccident per a
determinar-ne lescauses.
Mor una donagran atropelladaper una moto
Obres declavegueram alcarrer Sant Pere
El nou ascensor del carrer Telgraf
La nova macroestructura salvaguarda la fracturaterritorial entre
la ciutat i el parc dels Tres Turons
-
Febrer
201123
10
Baix Guinardlniahorta
Complements per a disfressesEl proper dijous 3 de mar (18h) la
biblioteca Merc Rodoreda rebrun taller de confecci de fermalls i
complements per a les disfressesde carnaval. Lactivitat est adreada
als nens i s gratuta tot i que
cal fer inscripci prvia.
Foto: C.Gmez
Els operaris finalitzant els treballs del Parc de les Aiges ahir
al mat
Diumenge sestrena la novaRonda i el Parc de les Aiges
La nova Ronda Guinard aparei-xer reconvertida aquest diumen-ge
amb una festa de celebraci(10h) que posar el punt i final
alprojecte de recuperaci daques-ta via. Durant el cap de setmanaes
presentar, especialment, lesmillores que shan dut a terme alParc de
les Aiges i al nou espaique acull la Ronda entre els car-rers
Sardenya i Cartagena. Unprojecte que ha tingut un desen-volupament
laboris, ja que al2009 es va haver denderrocar elviaducte existent
i el pas superiordel carrer Padilla.
NOVA IMATGEAls treballs per retirar el via-ducte el van seguir
diverses mi-
Lespai llueix un aspecte renovat en el tram comprsentre
Cartagena i Sardenya > Shan realitzat millores
Sara ArroyoBaix Guinard
La lnia 92 de bus modifica elrecorregut pel Baix Guinard
Redacci> Des del 3 de febrersha modificat el recorregut de
lalnia 92 dautobus, que creua desdel Passeig Martim fins a Grcia,al
seu pas pel Baix Guinard. Laruta ha deixat de circular pelcar rer
Padilla, a lalada de SantAntoni Maria Claret, i ara hofar pel
carrer Alcalde de Msto-les fins a la plaa dAlfons ElSavi, on
recupera el recorreguthabitual en direcci al Carmel.
Un pessebre de material reciclatdna al Casal el primer
premiRedacci> Els usuaris del Casaldel Baix Guinard han estat
guar-donats aquest mes amb el premial millor pessebre de Nadal,
queatorga lAssociaci de pessebris-tes i la Diputaci de
Barcelona.Desprs de tres anys participant-hi, els usuaris han
aconseguitaquest primer premi amb unpessebre realitzat entre
Fran-cesc Serrano, Ramon Arbs i elsalumnes de pintura.
llores a lespai pblic, com la pa-vimentaci de zones de
vianants,lhabilitaci duna nova rea in-fantil i la reducci de lalada
delmur entre Cartagena i Padilla.Lespai llueix un aspecte
total-
ment renovat, amb un arbtrat ala zona, entapissats i gespa.
Shaincorporat nova semafortitzacii senyalitzaci i shan
adaptatescales i ascensors per millorar lamobilitat. El pessebre
guanyador
El bus canvia el recorregut
-
Febrer
201123
11
Sant Gens dels Agudells Teixonera La Clotalniahorta
Un bosc enmig del barri
Foto: AVV Sant Gens dels Agudells/C. Gmez
Continua sense aclarir-se elmtode de caa dels senglarsSant Gens
Agudells > El Con-sorci del Parc de Collserola i elstcnics del
Departament dAgri-cultura, Ramaderia, Pesca i Ali-mentaci i Medi
Natural de la Ge-neralitat, continuen sense po-sar-se dacord sobre
el mtodeque sha dusar per caar senglarsa la serra de
Collserola.
Totes dues parts coincidei-xen en que sha de controlar
lescolnies de porcs senglars quehabiten Collserola ja que el
seucreixement s insostenible,per difereixen sobre la maneracom shan
de caar. Tot i que unun principi la Generalitat apos-tava per usar
arc i fletxes perabatre els senglars, les queixes dediferents
associacions protecto-res danimals van fer que el Go-vern es
replantegs una mesuratan ancestral i opts per altresmtodes ms
actuals com tram-pes o batudes controlades onsutilitzessin dards
danestsiaper posteriorment administrarals animals una injecci
letal. Perla seva banda el Consorci deCollserola continua apostant
per
la caa amb arc i fletxes i aix liho va comunicar als tcnics
deMedi Natural durant una reunimantinguda a principis de set-mana.
El Govern es mostra fermen la seva voluntat de capturaren viu els
exemplars i poste-riorment sacrificar-los, per es-pera que el
Consosrci realitziuna altra proposta tenint encompte els criteris
establertsper la Generalitat.
C. GmezSant Gens dels Agudells
A principis dels anys 80, lalesho-res regidora de lAjuntament
deBarcelona, Merc Sala, va propo-sar convertir els jardins del
Patro-nat Ribas (actual IES Vall dHe-bron) en una gran zona verda
queesdevingus el principal pulmverd del barri de Sant Gens
delsAgudells.
Aquesta proposta, per, vaquedar arraconada en algun ca-laix
municipal, i amb el pas delsanys els jardins de lantic Patro-nat
han anat perdent superfciedegut a la construcci de la zonaesportiva
de linstitut Vall dHe-bron i duna residncia per a an-cians. Tota la
zona restant, deli-mitada pel triangle que formen elcarrer
Natzaret, el passeig de laVall dHebron i linstitut, actual-ment es
troba mig abandonada isense una funci definida msenll dacollir
alguna activitatpuntual dhorticultura realitzadapels alumnes de
lIES Vall dHe-bron.
NOU IMPULSEl projecte per convertir aques-ta zona en un gran
pulm verd varebre un nou impuls amb el Pro-jecte dIntervenci
Integral delsbarris de Sant Gens i la Teixo-nera que es va
presentar a la can-didatura de la Llei de Barris delany 2010.
Malgrat que les in-versions de la Llei de Barris vanpassar de
llarg, els vens de SantGens van fer-se seu el projectei el passat
30 de juny lassocia-ci de vens del barri va instar ala regidoria a
iniciar la planifi-
caci del jard previst als solarsde lantic Patronat Ribas. La
vo-luntat dels vens s construirun arbortum i un jard descul-tures i
proposen que porti elnom de lanteriorment citadaMerc Sala.
ACCI REIVINDICATIVAAmb aquesta intenci, el passatdissabte al
mat, un grup de vensde Sant Gens i rodalies van or-ganitzar una
plantada darbresreivindicativa per reclamar quees recuperi el
projecte de conver-tir aquesta zona semiabandona-
da en el que podria ser el primerparc urb de Sant Gens
delsAgudells.
Un arbortum vindria a sercom el germ petit dun jardbotnic, una
mena de colleccidarbres vivents que aprofitariales espcies ja
existents a la zonacom el pi pinyer o la wasingtnia.A banda de
convertir-se en un es-pai natural de primer ordre, elsvens creuen
que larbreum po-dria convertir-se en un promo-tor deducaci,
convivncia i qua-litat de vida en matria de mediambient urb i
sostenibilitat.
La Clota > Els primers dies delgovern dArtur Mas sestan
carac-teritzant per un fluxe constantdanuncis de retallades
econ-miques i projectes que saplacenfins que la crisi econmica
escam-pi. Leducaci tampoc escapa a lesretallades i sembla que la
Gene-ralitat no podr complir algunsdels compromisos del pla
de-quipaments educatius 2008-2011,i ja shan paralitzat les obres
demillora a diferents escoles deBarcelona. Tot i aix,
lAjuntamentsha imposat finalitzar diversosprojectes ja programats
com el delinstitut de la Clota.
Teixonera/La Clota > El GrupdEstudis de la Vall dHorta i
laMuntanya Pelada, el Pou, ha re-prs la seva activitat de cara
al2011. La primera activitat que or-ganitza aquest any s una
passe-jada pels barris de la Clota i laTeixonera, que pretn
descobrirals assitents els racons ms sor-prenents i emblemtics dels
nos-tres barris. La cita ser el proper13 de mar a partir de les 10
delmat. El punt de trobada fixat sel CAP dHorta (carrer Lisboas/n)
i lactivitat durar aproxima-dament unes tres hores. El preus de 2
euros.
Passejada pelsbarris de la Clotai la Teixonera
Linstitut de laClota sembla que no perilla
La plantaci darbres i plantes vol transformar una zona
semiabandonada
Sant Gens recupera lantic projecte dhabilitar unagran zona verda
als terrenys de lantic Patronat Ribas
-
Febrer
201123
12
Carmel Font den Fargues Can Barlniahorta
Carmel > Els robatoris i furts alCarmel han augmentat. Aix s
elque afirma el lder del Partit Po-pular a lAjuntament,
AlbertoFernndez Daz, per tal de defen-sar la seva teoria de que la
delin-qncia ha crescut a tota la ciu-tat degut a lescassa pressi
po-licial als carrers. El PP ha dema-nat ms presncia policial.
El PP afirma queaugmenten elsrobatoris al barri
Carmel > El Mercat del Carmelvol agrair els seus clients la
sevafidelitat. Per aix, des del passat7 de febrer, els vens que hi
vanpoden obtenir amb les sevescompres vals de descompte del10%, que
poden bescanviar lasetmana segent. La promoci,que dedica cada
setmana a un ti-pus de producte alimentari, sa-llargar fins al 19
de mar.
El Mercat del Carmel,contra la crisi
Els Serveis Socials estrenennou espai al carrer Lepant
De fa un temps en, lAjunta-ment est renovant i reforant
elsdiferents equips de Serveis So-cials que treballen a la ciutat.
Ams del reforament en nombrede professionals i la divisi en
ter-ritoris ms petits que abans, shainvertit una bona suma en
laconstrucci de nous edificis queels allotgin. Daquesta manera,
escomplementa una atenci mspersonalitzada amb un ambientms modern i
harmnic.
Aquest s el cas del nou centrede Serveis Socials Baix
Guinard-Can Bar, que sha presentat a fi-nals del mes de gener. El
nou ser-vei, que es troba situat al carrerLepant 387, s el resultat
deldesdoblament dels antics Ser-veis Socials del Guinard. Enaquesta
ocasi, no es tracta dunnou edifici, sin que sha habili-tat una part
de ledifici existent,
Loficina atendr els vens de Can Bar i Baix Guinard
El nou centre de Serveis Socials est situat al carrer Lepant,
387
Jordi SugraesCan Bar
en el qual fa uns mesos shi vatraslladar lOficina dAtenci
alCiutad. En les installacions hitreballaran un grup de 13
profes-sionals que realitzaran una aten-ci tant individualitzada
com pera determinats collectius. Le-quip de Serveis Socials
sencarre-ga de donar orientaci i assesso-
rament jurdic o atenci psicol-gica. Lhorari dels Serveis
So-cials s cada mat (9-13 h), excep-te dijous, i dimarts i dijous a
latarda (16-18 h), del 24 de setem-bre al 24 de juny. Lhorari de
laresta de lany s exactament igual,excepte que el centre noms
estobert a les tardes el dijous.
Font den Fargues > El passat11 de febrer es va donar el tret
desortida de l11a edici del cicle deconcerts Divendres Musicals,
queorganitza lAssociaci de Vens iVenes de Font den Fargues.
La propera cita tindr lloc elproper 4 de mar amb lactuacidels
Ministers, un conjunt demsica medieval que comptaamb flautes,
percussi i veu.
No ser lnica trobada del ci-cle durant aquest mes de mar. Eldia
18 els Divendres Musicalstornaran amb el concert de L lusBosch i
Carolina Rius, Quan elsmsics canten lamor. El duetcombina el piano
amb la veu enles seves composicions.
Els diferents concerts del cicledels Divendres Musicals se
cele-bren a partir de les 21.30 h a les-glsia de Sant Antoni de
Pdua (ala crulla del carrer Pedrell ambel passeig de la Font den
Far-gues). El preu de lentrada s de5 euros, per al pblic en
general,i de 3 euros per als socis de len-titat venal.
Els DivendresMusicals tornenaquest mar
Foto: ICV Horta-Guinard
-
Febrer
201123Vall dHebron Montbau
13
lniahorta
El mercat estrena webEl Mercat de la Vall dHebron ha iniciat el
2011 amb lestrena
del seu nou portal web (mercatvallhebron.com). A banda deles
informacions ms prctiques, tamb shi podr trobar re-
ceptes i trucs gastronmics entre daltres curiositats.
El passat dissabte 12 de febrer lesinstallacions esportives de
lesLlars Mundet van acollir el Cam-pionat de Catalunya Sub-19
dejudo, un certamen que va comp-tar amb la participaci de prop
de150 judoques.
Un dels triomfadors del Cam-pionat va ser el judoca EdgarIglsias
Garcia, que va obtindrela medalla dor en la categoria demenys de 73
quilograms. Iglsias,ve del districte i membre de le-quip de la
Salle Horta, va impo-sar-se per ippon (la mxima pun-tuaci que es
pot obtenir al judo)en els cinc combats que va haverde disputar per
alar-se amb el t-tol de campi de Catalunya.
DILATADA TRAJECTRIAAquest no s el primer ttol da-questes
caracterstiques que va aparar a les vitrines dEdgar Igl-sias, ja
que es tracta dun judocaque malgrat la seva edat (t 14anys) ja
compta amb un palma-rs envejable; va ser cinqu en el
Edgar Iglsias
Cristian GmezMontbau
darrer Campionat del Mn dispu-tat a Jap, va proclamer-se cam-pi
a cites mundialistes de Cuba,Frana i Andorra, i tamb atreso-ra
diferents campionats de Cata-lunya i un subcampionat estatal.A ms a
ms, Iglsias sha conver-tit en una pea clau de la seleccicatalana i
espanyola i els seus re-sultats esportius es situen comuna de les
ms fermes promesesdel judo estatal.
Redacci > A pocs mesos de fi-nalitzar lactual legislatura
muni-cipal, cap dels projectes previstosper a la Llosa de la Vall
dHebronshan dut a terme. Aix ho ha de-nunciat lalcaldable del
PartitPopular, Alberto Fernndez Daz,qui ha assegurat que poc
abansde linici de lactual mandat, lal-calde Hereu va anunciar el
tras-llat del Mercat de la Vall dHe-bron a la Llosa, on tamb
subica-ria un centre de serveis socials iuna guarderia o un casal
per a jo-ves. Segons Fernndez Daz,aquest projecte constava dinsdel
Pla dActuaci Municipal deldistricte dHorta-Guinard, perlAjuntament
ha decidit enterrarel seu pla inicial ja que finalmentla Llosa
allotjar lampliaci delHospital de la Vall dHebron i elmercat ja no
es traslladar sinque ser reformat.
La Llosa de la Vall dHebron suna parcella de quasi 31.000metres
quadrats qualificada coma terreny dequipament, situadajust al
davant de lHospital, a labanda mar de la Ronda de Dalt.
Tot continuaigual a la Llosade Vall dHebron
El judoca local Edgar Iglsiases corona al Campionat Sub-19
La reivindicaci dels bombersarriba al parc de Vall dHebronC.G.
> El cos de Bombers deBarcelona estan en peu de guer-ra contra
lAjuntament al quiacusen de no complir el convenicollectiu. A causa
daquest in-compliment, els bombers es quei-xen que el seu sou porta
conge-lat des de fa anys i demanen quesequipari el seu salari amb
el queperceben els bombers de la Gene-ralitat, com a principal
reivindi-caci. Aquesta s la principalper no lnica, ja que els
bom-bers tamb volen rebre ms for-maci i que sels hi renovi part
delmaterial que utilitzen. Per fer
visibles les seves demandes, elpassat 2 de febrer el collectiu
debombers van manifestar-se pelscarrers de Barcelona, i dies
des-prs van ocupar la seu central delcarrer Llacuna. All van
penjaruna pancarta com la que va one-jar durant setmanes al parc de
laVall dHebron, en qu critica-ven lactitud de lAjuntament.
Aquest conflicte laboral portacua ja que es va iniciar lany2008,
per lAjuntament allegaque les millores salarials pro-meses shan
hagut de frenar perordre directa del Govern Central.
Parc de Bombers de la Vall dHebron
Foto: Arxiu
-
Febrer
201123
TELFONS DINTERS
PE
NJ
AT
-EL
AC
AS
A
14
LAgenda
Propera edici
Dimecres30 de Mar
lniahorta
EMERGNCIES 112BOMBERS 080 CAP El Carmel 93 357 18 53, Murtra,
130 Horta 93 407 27 68, Lisboa, 35 SanRafael 93 428 95 41, Pg Vall
dHebron, 107-117 Sardenya 93 567 43 80,Sardenya, 466 Travessera de
grcia 93 435 23 00, Trav Grcia, 346 URGNCIES SANITRIES 061MOSSOS
DESQUADRA 088 GURDIA URBANA 092 93 274 9840, Av Cardenal Vidal
Barraquer 0POLICIA NACIONAL 091 TELFON DINFORMACI 010OFICINA
DATENCI CIUTADANA HORTA-GUINARDLepant, 387OFICINA DACCI CIUTADANA
DEL CARMEL93 357 56 30, Pl Pastrana, 15OFICINA DATENCI A LES DONES
DHORTA-GUINARD93 420 00 08, Santes Creus, 8TELFON DEL CIVISME 900
226 226SNDIC DE GREUGES DE BARCELONA93 413 29 00 Ronda Sant Pau,
43-45, 3rCENTRES CVICS I CULTURALS Casal de Barri Can Bar 93 219 92
24, Josep Serrano, 59-71 Casal deBarri Parc Vall dHebron-Can Travi
93 428 98 48, Av. Cardenal VidalBarraquer, 45 Ateneu Cultural
Hortenc - Grup Joves 93 357 30 40, PerePau, 8 Centre Cvic Casa
Groga 93 418 65 31, Av Jord, 27 Centre CvicGuinard 93 450 39 87,
Rda Guinard, 113-141 Centre Cvic la Teixon-era 93 256 33 88,
Arenys, 75 Centre Cvic Matas i Ramis 93 407 23 56,Feliu i Codina,
20 BIBLIOTEQUES Biblioteca del Campus Mundet 93 402 10 35, Pg Vall
dHebron, 171 Biblioteca del Pavell de la repblica 93 428 54 57,
Jorge Manrique, 9 Biblioteca El Carmel - Juan Mars 93 407 28 70,
Murtra, 2135-145 Bib-lioteca Guinard - Merc 93 435 31 70, Camlies,
76-80 BibliotecaHorta - Can Mariner 93 420 82 85, Vent, 1
Biblioteca Montbau - Al-bert Prez Bar 93 427 07 47, ngel Marqus,
4-6
la Dona Treballadora: Miradade dona. Diferents artistes.Centre
cvic Guinard.
3 de marConferncia: Dones de Nicara-gua: Construcci i
Defensadels Drets Sexuals i Reproduc-tius, a crrec de Zaraya G.
Re-yes, tcnica de cooperaci aldesenvolupament. 19 h, biblio-teca
Merc Rodoreda.
A partir del 4 de marExposici: Els sons visibles,amb imatges
dAdriana Trias itextos de Mrius Serra. Centrecvic Guinard.
LA TEIXONERA5 de marCarnaval al centre cvic la Tei-xonera.
Diferents activitats apartir de les 11 h.
9 de marXerrada: Internet segura. Elsinfants i els perills de la
xarxa,a crrec dElisa Prez i XavierIbarz, membres de lrea Bsi-ca
dels Mossos dEsquadra. 19h, centre cvic Teixonera.
EL CARMEL23 de febrerSac de rondalles: Com el Vallsno hi ha res,
a crrec dShere-zade Barjad. 18 h, bibliotecaJuan Mars.
28 de febrerCinema: projecci del film Vascruzadas de Thomas
McCarthy.18.30 h, centre cvic Carmel.
HORTA24 de febrerXerrada sobre el text teatralLestiueig de Carlo
Goldoni, acrrec de Nria Gasull. 20.30 h,Foment Hortenc.
26 i 27 de febrerDoble sessi de cinema: Projec-ci de Pinocho
3000 i Mulan.17 h, Llusos dHorta.
Fins l1 de marExposici de cartells polonesossobre diferents
espectacles. Bi-blioteca Can Mariner.
4 i 5 de marTeatre: Lestiueig de Carlo Gol-doni, dirigida per
Jordi Ibez.21.30 h, Foment Hortenc. En-trada 10 euros, socis, 7
euros.
A partir del 5 de marExposici pictrica: Materni-tats. Diferents
artistes. Centrecvic Matas i Ramis.
Fins al 8 de marExposici pictrica sobre el ba-rri dHorta: Diario
Sigismondo,de lartista Maria del Amor.Centre cvic Matas i
ramis.
GUINARDFins al 25 de marExposici pictrica: This andthat, de
lartista Usoa Mendiku-te. Centre cvic Guinard.
A partir del 28 de febrerExposici amb motiu del Dia de
2 de marSac de rondalles: Per Carnestol-tes, contes poca-soltes,
a crrecdgata Miquel. 18 h, bibliote-ca Juan Mars.
5 de marRua de Carnaval. Sortida a par-tir de les 18 h a la
Rambla delCarmel.Festa de Sant Gaudenci. 22 h,Espai Jove Boca
Nord.
FONT DEN FARGUES4 de marConcert en el marc dels Diven-dres
Musicals: Ministers. 21.30h, Esglsia Antoni de Pdua(carrer Pedrell,
64).
18 de marConcert de Llus Bosch i Caro-lina Rius. 21.30 h,
Esglsia SantAntoni de Pdua.
SANT GENS AGUDELLS4 de marCarnestoltes a la Casa Groga.
Di-ferents activitats a partir de les18 h.
MONTBAU10 de marXerrada: Hypatia d'Alexandria,la primera
matemtica segonsla histria escrita, a crrec de labiloga Cristina
Junyent. 19 h,biblioteca Montbau.
17 de marLlibres a escena: Animals va-lents, a crrec de Mnica
To-rras. 18 h, biblioteca Mont-bau.
-
Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]
15lniahortawww.liniahorta.cat Febrer201123
-
Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]
lniahorta www.liniahorta.catFebrer201123
