Gènesi del moviment obrer a Espanya.pptx

8/13/2019 Gnesi del moviment obrer a Espanya.pptx

1/13

Gnesi del moviment obrer a Espaa

1

Lluis Escandell 2n B


2/13

INDEX

2

0. Introduccipg 31. Marxismepg 42. Anarquisme..pg 53. Internacionalisme a Espanyapg 64. Les organitzacions socialistes..pg 75. Les organitzacions anarquistespg 86. Evoluci delafiliaci obrera.pg 97. El sindicalisme catlicpg 108. La reivindicaci social organitzada..pg 119. Conclusipg 1210. Bibliofrafia..pg 13


3/13

Fins a 1868, el moviment obrer a Espaa va tindre poca importancia degut a

lescasa industrialitzaci .A partir daquest any, i especialment degut a la influncia de la I Internacional,comena a apareixer el moviment obrer a traves de dues ideologies, socialisme ianarquisme.

A les industries, les jornades laborals podien arribar a 24 hores. La malaalimentaci era molt comuna a Espanya, especialment a les classes baixes, degut aque el sou diari nomes els donava recursos per a subsistir. El pa i la verdura erenels aliments mes consumit, i en canvi, la carn, era noms consumida per lesclasses altes.

Les protestes van ser molt espontnies, i majoritariament dmbit local o regional.

El ludisme, tamb es va estendre per Espanya, aquest moviment consistia entrencar les mquines de les fbriques, ja que les consideraven culpables de lespsimes condicions laborals.

El moviment obrer a Espanya, es va reflexar en dues ideologies, el marxisme ilanar uisme.

0. INTRODUCCI

3


4/13

1.MARXISMEEs una corrent de pensament que va ser desenvolupada perKarl Marx i Friedrich Engels.Aquesta teoria, est formada per tres grans eixos:

-Lluita de classes com el motor del desenvolupament

histric:La histria ha sigut sempre una lluita entre les classesoprimides i les classes opresores.

-Crtica a la situaci de la seua poca: Va fer un anlisi de la economia al llarg de la histria, iva escriure el llibre El capital on explica com funciona el sistema capitalista.

-Necessitat de fer canvis: Per posar fi al capitalisme, i aconseguir una societat igualitria,afirma que la classe obrera ha de prendre el poder mitjanant una revoluci violenta.Aquesta fase sanomena dictadura del proletariat, i es una fase temporal, per a arribar a lasocietat comunista, on no existirien les classes socials, deixarien dhaver classes opresores iclasses oprimides, i lEstat acabaria desapareguent.

4


5/13

2.ANARQUISMEVa ser una corrent de pensament que soposava a lEstat, iproposava com a alternativa associacions voluntaries detreballadors.La principal diferncia entre lanarquisme i el marxisme, esque el primer soposa a lEstat, i demana la seua destrucci, iel segon, considera que sha de matindre temporalment, pera dirigir la societat, i finalment, acabaria amb la seuadesaparici.

Els principals impulsorsdaquest moviment al segle XIX, vanser Bakunin, Kropotkin i Proudhon.

En un principi, marxistes i anarquistes, suniren per fer junts la revoluci i arribar a aconseguirla societat comunista, pero els diferents camins que proposaven anarquistes i comunistes, vafer que els dos grups sacabaren enfrontant.

5


6/13

3. LINTERNACIONALISME A ESPAN Amb la uni entre organitzacions obreres marxistes i anarquistes, vanixer la primera Associaci Internacional de Treballadors, conegudapopularment com La Primera Internacional, que va desaparixer unsanys desprs com a conseqncia de les diferencies entre marxistes ianarquistes.

A Espanya, la classe obrera es va inclinar ms per les idees anarquistes,degut principalment a que era un pais majoritriament agrcola.

Un altre factor que va permetre que les idees anarquistes fluiren ambms facilitat a Espaa, va ser la proximitat ideolgica amb elrepublicanisme de Pi Margall, que coincidia amb lanarquisme en moltsaspectes.

Amblexpulsi dels anarquistes de la Comuna de Pars, aquests, vanfundar la Internacional antiautoritaria, i va sorgir lanarcosindicalisme.El sindicalisme anarquista es va dividir en dos moviments; el reformisme

sindical, ilanarquisme insurreccional. 6


7/13

4. LES ORGANITZACIONS SOCIALIS

En 1872, Paul Lafargue, casat amb Laura Marx (filla de KarlMarx)va viatjar a Madrid, on es va reunir amb el fundador del PSOE iUGT, Pablo Iglesias, i va publicar el Manifest comunista, obra deMarx a un peridic espanyol.Pablo Iglesias, volia conquistar el poder per la classe obrera, icedir els mitjans de producci privats a les associacionsobreres.

El socialisme va tindre un ritme de creixement molt lent fins afinals del segle XIX.

7


8/13

5.LES ORGANITZACIONS ANARQUISLa seua difusi va ser major que les organitzacions socialistes i van cobrar especialimportncia a Andalusia i Catalunya . Dins delanarquisme coexistiren tres tendncies:

-Anarcosindicalisme: Es basava en la lliure associacii la organitzaci per a la lluita obrera.

-Corrent revolucionaria conspirativa: Els seus seguidorsvan pertnyer a la Federaci de Treballadors de laRegi Espanyola. La seua forma de lluita obrera erenrevolucions espontnies, sobretot al sector agrcola.Aquesta corrent es vista com una forma de terrorisme.

Anarcocomunisme: Es va difundir des de finals del s.XIX.Segons aquesta corrent, inspirada en Kropotkin, elsmitjans de producci privats passaven a ser propietat

social, i els productors podrien gaudir de llibertats. 8


9/13

6. EVOLUCI DE LAFILIACI OBRE

El moviment obrer a Espanya va comenar sobre la segona meitat del s.XIX, pero fins a principisdel s.XX, no van comenar a organitzarse en associacions obreres, i a distingirse clarament dosideologies amb la mateixa finalitat, el socialisme i lanarquisme.

Les organitzacions que mes van crixer a principi de segle van ser UGT, socialista, i la FTRE, quetenia major nombre dafiliats que el sindicat socialista. Els llocs on la FTRE va tindre majorInfluncia va ser Valencia, Catalunya i Andalusia.

9


10/13


11/13


12/13

9. CONCLUSI

12

Aquest treball ha servit per a veure amb ms detall com va ser el moviment obrer aEspanya,Ja que el tema del moviment obrer sha vist sempre des duna perspectiva ms global,centrant-se en les potncies industrials al mn en aquell moment, per mai es centra enEspanya, on el moviment obrer no va tindre tant de pes en comparaci a Alemanya per

exemple, per hi havia un nombre creixent dobrers i agricultors cada vegada majorpartidaris de lanarquisme en totes les seues variant.

Per ltim, i des dun punt de vista subjectiu, estudiar el moviment obrer, fa entendre quetots els drets laborals dels que gaudim hui en dia per comencen a posar-se en dubte novan ser ningun regal de lEstat ni dels empressaris, sin que els van aconseguir els obrers a

costa de moltes vides perdudes, i molts sacrificis per millorar les seues vides i les de lesposteriors generacions. Es doncs quan cal reflexionar si realment volem deixar perdre totsaquests dret que tant desfor han costat daconseguir.


13/13

BIBLIOGRAFIA

13

Llibre de text: HistoriadEspanya 2n de Batchillerat, Santillana Projecte La Casa del Saber

http://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_obrero_espa%C3%B1ol
http://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_obrero_espa%C3%B1olhttp://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_obrero_espa%C3%B1ol

Documents

Gènesi del moviment obrer a Espanya.pptx