Embed Size (px)
Citation preview
TEMA 8.- SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS A
L’ESPANYA DEL SEGLE XIX.(II). Des de 1868 fins a 1914
Història d’Espanya2n de Batxillerat
TEMA 8 .- SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS A L’ESPANYA DEL SEGLE XIX.
• Etapes
L’ÈPOCA DE LA IA INTERNACIONAL I EL SEXENNI (1868-74).ANARQUISME I SOCIALISME DURANT LA RESTAURACIÓ
(1875- 1914).
L’AIT (Associació Internacional dels Treballadors) o Primera Internacional -1864-1876-
La Segona Internacional 1889-1916
La fundació dels partits socialistes
L’evolució de l’anarquisme
Cronologia de l’organització internacional obrera
L’ÈPOCA DE LA IA Internacional de Treballadors (A.I.T.)EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
Suposa la unió d’obrers de tot el món i diferents tendències (marxistes, sindicalistes, anarquistes,...)
El Consell General, dirigit per Marx, és el màxim òrgan dirigent, per damunt de les seccions nacionals
Dos principisbàsics
Aconseguir l’emancipació de la classe obrera
Conquerir el poder políticLa vaga com a forma de lluita (sindicats obrers)
Formació de partits polítics nacionals
REIVINDICACIONS CONCRETES
Reducció jornada laboral
Supressió del treball infantil
Millora de les condicions laborals de les dones
Desaparició de l’exèrcit
Socialització dels mitjans de producció
L’AIT. o Iª Internacional es va fundar a Londres el 1864 durarà fins 1876 i estarà formada per societats obreres.(sindicats)
Manifest de l’AIT. L
A PR
IMER
A IN
TERN
ACIO
NAL
I EL
SEX
ENN
I(186
8-18
74)
L´ÈPOCA DE LA IA INTERNACIONAL(II).
Enfrontament entre marxistes i anarquistes bakuninistes Els anarquistes
Reclamen una insurrecció generali espontània per acabar amb l’Estat
Rebutgen l’autoritat del ConsellGeneral de l’A.I.T.
Tenen major pes en Suïssa, Itàlia,Bèlgica i Espanya
DE MARX A BAKUNIN“Autonomia de les seccions, lliure federació dels grups autònoms, antiautoritat, anarquia, vet aquí alguns qualificatiusque convenen a una societat de “desclassificats”, “sense carrera, sense sortida”, conspirant al si de la Internacional per posar-se al servei d’una dictadura oculta i per imposar a través d’ella el programa del senyor Bakunin. Els mitjans de propaganda principals consisteixen a atraure la joventut amb ficcions, amb mentides sobre l’extensió i la força de la societat secreta, amb profecies sobre la imminència de la revolució que ha preparat.”K. MARX: Actes del Congrés de l’A.I.T. de L’Haia (1873).
L’A.I.T. va ser important per:
ser una tribuna de discussió pública.
organitzar els obrers en una organització supranacional i declasse front al nacionalisme predominant.
reforçar la consciència de classe del proletariat.
estendre la lluita sindical i política dels obrers.
Les diferències entre marxistes i anarquistes
L´ÈPOCA DE LA IA INTERNACIONAL . EL SEXENNI (1868-74)
. LA
PRIM
ERA
INTE
RNAC
ION
AL I
EL S
EXEN
NI(1
868-
1874
)
Setembre de 1868: es produeix un pronunciament que destrona Isabel II. El govern provisional ràpidament reprimirà les protestes populars, però, a la vegada
reconeix el dret d’associació, la llibertat d’expressió i el sufragi universal. El primer estat democràtic de l’Espanya del segle XIX, facilitarà l’expansió de les societats
obreres, fins aleshores il.legals, i també de la Primera AIT
La Iª Internacional (AIT) arriba a Espanya a partir de la Revolució del 68, quan Bakunin creu que aquesta era una bona oportunitat per a fer la Revolució. Així, envia a un
seguidor seu, Fanelli, que en 1868 divulga les seues idees per Madrid i Barcelona i crea els primers nuclis espanyols associats a l’AIT, amb Anselmo Lorenzo
i Ramon Farga Pellicer com a membres més destacats
Es dona la circumstància que Fanelli presentarà el programa de Bakunin com el programa de la Internacional, quan aquest sols representava el vessant anarquista amb
L’Aliança per la Democràcia Socialista. Aviat sorgiràn les diferències i Bakunin serà condemnat per la majoria marxista
. LA
PRIM
ERA
INTE
RNAC
ION
AL I
EL S
EXEN
NI(1
868-
1874
)
Aquests primers nuclis tenen una ideologia anarquista bakuninista (supressió de l’Estat i la religió, col·lectivització dels mitjans de producció, “apoliticisme”,
la vaga general com a forma de lluita,...) i va tenir molta influència entre el proletariat català i els camperols andalusos
En 1870 es fundà la Federación Regional Espanyola (FRE) de l’AIT al Congrés de Barcelona, amb la vaga general com a mijtà de lluita, la revolució social com a
objectiu per a acabar amb el capitalisme i amb un caràcter “apolític” .
. LA
PRIM
ERA
INTE
RNAC
ION
AL I
EL S
EXEN
NI(1
868-
1874
)
. LA
PRIM
ERA
INTE
RNAC
ION
AL I
EL S
EXEN
NI(1
868-
1874
)El Congrés Obrer de Barcelona, (1870)
El nombre de treballadors afiliats a sindicats pertanyents a l’AIT passa de menys de 20.000 en 1869 a quasi 40.000 en 1873, sent els nuclis més importants
Catalunya, València, Andalusia, Madrid i Valladolid
. LA
PRIM
ERA
INTE
RNAC
ION
AL I
EL S
EXEN
NI(1
868-
1874
)Implantació de l’AIT
. LA
PRIM
ERA
INTE
RNAC
ION
AL I
EL S
EXEN
NI(1
868-
1874
)
Front al corrent anarquista bakuninista majoritari, el socialisme científic o marxista serà important a partir de 1871, quan Paul Lafargue, gendre de Marx, s’instal·la a Madrid
i crea un grup marxista encapçalat per Francisco Mora, José Mesa i Pablo Iglesias
Aquest grup marxista és expulsat de la FRE pels anarquistes en 1872 i funda la Nueva Federación Madrilenya a Madrid, defensant l’organització política
dels treballadors com a mètode per aconseguir millores i planejar la futura revolució per a enderrocar el capitalisme
i construir una societat socialista.
. LA
PRIM
ERA
INTE
RNAC
ION
AL I
EL S
EXEN
NI(1
868-
1874
)
Pablo Iglesias
Paul Lafargue
Aquestes diferències (entre marxistes i anarquistes) juntament amb els fets de la Comuna de París (1871) i la seva posterior repressió en tot Europa provocarà l’
Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872)i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876)
. LA
PRIM
ERA
INTE
RNAC
ION
AL I
EL S
EXEN
NI(1
868-
1874
)
En Espanya, les idees de la Internacional seran molt importants durant la Iª República, i amb republicans federalistes organitzaran insurreccions,
com la d’Alcoi, (estiu del 73) però fracasaràn per l’acció de l’exèrcit. El colp de Pavia el 1874 posa fi a la I República i les societats obreres passaran a la clandestinitat
Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872)i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876)
El moviment obrer durant la Restauració (1875-1914)
• A partir de 1881 es legalitzen les societats obreres i s’inicia una nova etapa del moviment obrer, on es concreten les opcions socialistes i anarquistes
MO
VIM
ENT
OBR
ER D
URA
NT
LA R
ESTA
URA
CIÓ
(187
5-19
14)
L’anarquisme apolític.L’any 1881 funden la bakuninista Federación de Trabajadores de la Región
Española, amb major importància a Catalunya i Andalusia i actuant des del sindicalisme i les reivindicacions de millores per als obrers
Tanmateix, ràpidament desapareix fruit de les divisions internesi la repressió de l’Estat
L’anarquisme a finals del segle XIX i fins 1910, quan es fundala CNT, es dividirà en dues branques
L’anarquisme es divideix en dos corrents
a principis del XX
Els partidaris de la propaganda pel fet (terrorisme, boicot a l’Estat
Els partidaris de l’acció de masses (vagues i revolucions amb la participació de tota la classe obrera
La propaganda pel fet
A partir dels escrits de Malatesta i de Kropotkin, a la revolució es pot arribar a partir d’un camí més curt: la confrontació, el boicot a l’estat i els seus pilars: la
Monarquia, l’Església, la burgesia i l’exèrcit
Oposició al servei Militar (quintes)
Negativa al matrimonireligiós
Actes de violènciao atemptats, contra els pilars de l’Estat
capitalista
L’objectiu: despertar la consciència de les massesper aconseguir que la Revolució esclate espontàniament i
construir el comunisme llibertari
Atemptats entre 1893 i 1897 contra Cánovas, Martínez Campos i altres polítics, bomba al Liceu i al Corpus en Barcelona,...
Repressió directa per part de l’estat a qualsevol societat anarquista (cinc anarquistes executats als processos de Montjuïc, 1897) i més atemptats
PRINCIPALS ATEMPTATS ANARQUISTES
· 1878: Atemptat contra Alfons XII d’Espanya (Juan Oliva Moncasí).· 1878: Tres atemptats en 34 dies contra Humbert I d’Itàlia.· 1881: Assassinat del tsar Alexandre II (grup Naródnaia Volia).· 1884: Atemptat contra el kàiser Guillem I (Auguste Reindorf).· 1893: Atemptat contra el general Martínez Campos a Barcelona (Paulí Pallàs) i bomba del Liceu (Santiago Salvador).· 1894: Assassinat del president francès Sadi Carnot (Jerónimo Caserío).· 1897: Assassinat del president espanyol Antonio Cánovas del Castillo (Michele Angiolillo).· 1898: Assassinat de l’emperadriu Isabel d’Àustria (Luccheni).· 1900: Assassinat del rei Humbert I d’Itàlia (Gaetano Bresci).· 1901: Assassinat del president dels Estats Units William McKinley (Leon Czolgocza).· 1906: Atemptat contra el rei Alfons XIII d’Espanya i la seua dona el dia de la boda (Mateo Morral).· 1912: Assassinat del president espanyol José Canalejas (Manuel Pardinas).
Assassinat de Cánovas per part de Michele Angiolillo (1897)
Carta de Paulí Pallàs, executat per l’atemptat
al general Martínez Campos
Característiques
Partidari d’accions col.lectives (de masses) organitzades pels sindicats, destacantla vaga general revolucionària, que donarà lloc a la destrucció del capitalisme i
la gènesi de la societat sense classes
Fins la fundació de la CNT, es tracta de petites societats d’ofici, vinculades a la realitat de cada empresa i molt centrades en les reivindicacions laborals
La seua militància era molt irregular i podia créixer amb algun conflicte oprotesta, però també retrocedir amb la repressió
La difusió de les seues idees es feia a través dels ateneus (llibertaris), la premsa obrera i l’educació autodidacta de molts dels seus líders.
Ateneus llibertaris
Premsa àcrata
L’educació autodidacta
L’escola moderna i el pedagog Ferrer i Guàrdia
Després del fracàs de la Setmana Tràgica (1909), se fundarà la CNT, (Confederación Nacional del Trabajo) (1910)
primer sindicat anarquista espanyol
Sobre aquesta base, de petites societats, implantades, sobretot en Barcelona, se funda l’any 1907 Solidarida Obrera, l’oportunitat per abandonar les estratègies
Violentes i vertebrar, un nou sindicalisme, l’anarcosindicalisme.
Negras tormentas agitan los aires nubes oscuras nos impiden ver.
Aunque nos espere el dolor y la muerte contra el enemigo nos llama el deber.
El bien más preciado es la libertad luchemos por ella con fe y con valor.
Alza la bandera revolucionaria que llevará al pueblo a la emancipación.
Alza la bandera revolucionaria que llevará al pueblo a la emancipación.
En pie el pueblo obrero, a la batalla hay que derrocar a la reacción.
¡A las barricadas! ¡A las barricadas! por el triunfo de la Confederación.
¡A las barricadas! ¡A las barricadas! por el triunfo de la Confederación.
Els seus símbols
La fundació de la CNT, 1910
• El 1910 se fundava la CNT, Confederació Nacional del Treball. • El seu programa confirmava els seus ideals antiautoritaris i contraris a la
participació política, però a la vegada mostrava una gran preocupació per la consecució de millores concretes pels obrers com ara:
• fundació d’escoles per a treballadors; fundació d’escoles per a treballadors; • *abolició del treball a preu fet (a destajo);*abolició del treball a preu fet (a destajo);• *prohibició del treball infantil; *prohibició del treball infantil; • *protecció de la maternitat;*protecció de la maternitat;• *establiment de la jornada de 8 hores; *establiment de la jornada de 8 hores;
• *igualtat salarial entre homes i dones, etc*igualtat salarial entre homes i dones, etc.. L’àrea geogràfica de l’anarquisme: Barcelona, sobretot, i després, Saragossa,
Madrid, Astúries, Andalusia occidental i València.
Angel Pestaña, Simó Piera i Salvador Seguí líders de la CNT l’any 1918
La pervivència de l’anarquisme a Espanya.
• Cap a 1918, mentre a Europa occidental és un fenòmen residual, la CNT aconsegueix el seu punt més alt . No hi ha una explicació tancada per part dels historiadors, però podem destacar:
1. L’anarquisme s’adaptava millor a les característiques del sistema polític espanyol: autoritari, repressiu, corrupte i escassament integrador (potser per això es mostra contrari a la participació politica i es mou amb més facilitat en la il.legalitat). Tot i això l’anarquisme no és un fenòmen nacional, sinó localitzat en Catalunya, part d’Andalusia i més tard Saragossa, Madrid, València i Astúries.
2. Mentre, el socialisme, que insisteix més en l’actuació de l’organització en la legalitat, avançarà més lentament, localitzant-se en Bilbao (siderúrgia), Madrid, Astúries (mines) i ja al segle XX a València i Andalusia.
“L’anarquisme, fins a les hores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics i legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindicats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquesta era la tendència dominant a Catalunya (...), encara que a poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava una tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups, no sindicals sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta.”
Termes, J.., “El moviment obrer des de la I Internacional fins al 1898”dins: Història de Catalunya. Vol. V. Ed. Salvat, Barcelona, 1979
Les dues vies de l’anarquisme.Síntesi
• La propaganda pel fet• A la revolució s’arriba a partir d’una
confrontació amb l’Estat i les classes dominants .
• Exemples d’aquesta confrontació:• Matrimonis civils, oposició a les Matrimonis civils, oposició a les
quintes (servei militar) o de manera quintes (servei militar) o de manera violenta (atemptats terroristes)violenta (atemptats terroristes)
• D’aquesta manera, s’esperonaria una acció de masses que donaria lloc a la Revolució i a l’establiment de comunes autosuficients ( a cadascu segons les seues necessitats).
• L’Estat exerceix una forta repressió contra qualsevol signe anarquista
• El sindicalismeEl sindicalisme• Destaquen accions de masses accions de masses
(pacífiques(pacífiques) destinades a la construcció d’una societat col.lectivista (a cadascu segons el seu treball)
• La vagaLa vaga principal instrument de protesta
• Fins 1907, es tracta de societats obreres d’ofici molt vinculades a cada fàbrica. Tracten d’aconseguir millores pels obrers
• La militància és molt irregular. • Els Ateneus i la premsa obrera
són alguns mitjans de difusió
. El socialisme.En 1879 la Nueva Federación Madrileña passa a ser l’Agrupación
Socialista Madrileña, fundada per Pablo Iglesias i que serà el nucli originari del PSOE (Partido Socialista Obrero Español)
En 1888 es crea el sindicat socialista UGT (Unión General de Trabajadores)
El socialisme espanyol es vincula a la IIa Internacional, ara només formadafer socialistes, i fundada a París.
El principal impulsor serà l’SPD alemany, que al 1914 era el primer partit polític d’Alemanya
El Primer de Maig (Jornada reivindicativa)“La Internacional” (Himne obrer)La lluita per la jornada laboral per les 8 hores
Símbols
Neixen a partir de 1880Es declaren seguidors de Marx i per tant mantenen la Ideologia revolucionària però a la pràctica són reformistesParticipen de la lluita electoral i parlamentària
Tots els Partits socialistes
Per tant el socialisme espanyol segueix les mateixes característiques:Persegueix una societat sense classes i sense propietat privada que arribarà
després d’una de les múltiples crisi que patirà el capitalisme
Però mentre això arriba, cal organitzar els treballadors en partits i sindicatsque
Organitzen protestes i vaguesper a millorar les condicions
de treball (sobretot els sindicats)
Llibertats polítiques(sufragi universal masculí i femení) Igualtat salarial entre homes i dones
La jornada de 8 hores
Els partits socialistes es presenten a les eleccions.
La via política és fonamental per aconseguiravanços socials a través de lleis i reformes
Exemples
Ensenyament públic, laic i gratuït
¡Arriba, parias de la tierra¡En pie, famélica legión!
Atruena la razón en marcha:es el fin de la opresión.
El pasado hay que hacer añicos.¡Legión esclava, en pie, a vencer!El mundo va a cambiar de base.
Los nadie de hoy todo han de ser.Agrupémonos todos
en la lucha finalel género humano
es la Internacional (bis)Ni en dioses, reyes ni tribunos,
está el supremo salvador.Nosotros mismos realicemos
el esfuerzo redentor.Para hacer que el tirano caiga
y el mundo siervo libertar,soplemos la potente fragua
que al hombre libre ha de forjar.Agrupémonos todos
en la lucha finalel género humano
es la Internacional (bis) La Ley nos burla, y el Estadooprime y sangra al productor;
nos da derechos ilusoriosno hay deberes del señor.Basta ya de tutela odiosa.
que la igualdad ley ha de ser:«No más deberes sin derechos,
ningún derecho sin deber».Agrupémonos todos
en la lucha finalel género humano
es la Internacional (bis)
1 de Maig
Himne
La bandera
Les 8 hores
Símbols socialistes
El programa socialista
Els socialistes tindran un major pes a Madrid, Biscaia i Astúries. El primer diputat (Pablo Iglesias),
no arribarà fins 1910, en coalició amb els republicans. El seu creixement és molt lent
Reunió de la minoria socialista en el ParlamentAsseguts d’esquerra a dreta: LArgo Caballero, Pablo Iglesias, Julian Besteiro.
Dret, el primer per l’esquerra Indalecio Prieto.
Reformisme i qüestió social.
Els governs de la Restauració, especialment els liberals, introduiran algunes reformes socials per a intentarllevar-li força a les protestes obreres
En 1878 es regulen les feines perilloses per als xiquets, es creen asils per a invàlids per accidents
de treball i es construeixen barris obrers En 1883 es crea una Comissió de Reformes Socialsi es regulen tímidament les condicions de treball
Però les mesures van ser poques i insuficients i no seran importants fins a les primeres dècades del segle XX, sense apropar-se mai a una incipient
Seguretat Social com la que s’estava construint a Alemanya o França
SÍNTESI DEL TEMA 8
Resum o síntesi del socialisme i de l’anarquisme
La lluita de classes com a motor de la història
Conceptes fonamentals del Materialisme històric
• Marx rastreja en la història i observa que la variable que determina l’evolució històrica és la lluita entre els opressors i els oprimits (un conflicte social per obtenir el màxim percentatge de la producció) i, com d’aquest antagonisme sorgeixen nous models socials i una nova classe dominant que controla els mitjans de producció i l’aparell de l’Estat.
• En aquesta evolució de la humanitat es poden distingir 3 grans etapes: Esclavisme / Feudalisme / Capitalisme. En l`esclavatge, el conflicte es dona entre amos i esclaus, en el feudalisme entre els senyors i els llauradors i en el capitalisme, entre la burgesia i el proletariat.
Conceptes fonamentals del Materialisme històric
L’anàlisi del present: la plusvàlua
• La plusvàlua, el principi capitalista del màxim benefici, la base de l’explotació capitalista. És el temps de treball no remunerat, conseqüència de la diferència (econòmica) entre el propietari dels mitjans de producció i el treballador desposseït que necessita treballar per a viure. (El temps de treball necessari per a fabricar una mercaderia és inferior al temps de treball empleat per l`obrer. La diferència és la plusvàlua).
• Les crisis periòdiques, Marx considera que la competència salvatge per aconseguir el màxim benefici provocarà crisis periòdiques i la desaparició de les empreses més dèbils amb la consegüent concentració empresarial i de capital.
• -Marx entèn que després de les crisis s’aprofundirà la separació entre explotadors i explotats i durà a l’autodestrucció del capitalisme.
L’anàlisi del present: les crisis del capitalisme
El projecte de futur. La Revolució
• Marx considera que si l’Estat és utilitzat per la burgesia per oprimir a la classe obrera, allò que cal fer es conquerir l’Estat per canviar la societat i arribar al comunisme.
• Per poder conquerir l’Estat cal crear un partit polític obrer (i sindicats també) que dirigisca a la classe obrera. Com la burgesia no voldrà abandonar el poder serà necessària una revolució social (violenta?), la Revolució Socialista. Però fins que arribe la revolució, Marx insistirà en que la classe treballadora ha d`organitzar-se (en partits i sindicats) i plantejar batalles/reivindicacions concretes que permeten la millora de la classe treballadora (reducció de la jornada, millores salarials, sufragi universal, etc). Aquesta serà la base dels plantejaments socialistes dels partits i sindicats de la IIª Internacional, més que no les propostes revolucionaries.
El projecte de futur. La Revolució
• Una vegada el proletariat estiga en el poder, s’iniciarà una nova etapa, la Dictadura del Proletariat (un govern de classe, dels treballadors), que impedirà el ressorgiment de la societat capitalista i desposseïrà la burgesia fins a la seua eliminació definitiva. (no és un govern autoritàri, sinó de classe, obrera)
• Finalment s’arribarà a la Societat Comunista, una societat sense classes, sense explotadors i explotats, sense Estat,on cadascú podrà fer el que desitge (hauràn conclós les contradiccions socials). (De tota manera, aquesta part del seu pensament és la més superficial i inconclosa)
.- El marxisme o socialisme científic (I).Va ser formulat per Karl Marx i Friedrich Engels: El Manifest Comunista (1848) i El Capital (1867)
Analitzen les lleis que expliquen el funcionament de la societat, sobretot la capitalista (El Capital)
Funcionament deles societats
BASE (mitjans de producció + relacions socials de producció)
SUPERESTRUCTURA (política, lleis, cultura, mentalitats,...)
determina en última instància
El motor de la història és la lluita de classes entre:Propietaris dels mitjans de producció,terra,
Fàbriques, etc
Els qui treballen pels propietaris
Etapes històriques o modes de producció:
Societat primitiva igualitarista (no hi ha excedent)
Societat esclavista: amos contra esclaus
Societat feudal: senyors contra camperols
Societat capitalista: burgesos contra proletaris
Societat socialista: acaba amb la lluita de classes
Per a viure fan falta, per damunt de tot, menjar, beguda,vivenda, roba i algunes coses més. El primer fet històricés, consegüentment, la producció dels mitjans indispen-sables per a la satisfacció d’aquestes necessitats, és a dir, la producció de la vida material mateixa, i no capdubte de que és aquest un fet històric, una condició fo-namental de tota la història, que el mateix hui que familers d’anys necessita complir-se tots els dies i a totesles hores, simplement per assegurar la vida dels homes.
KARL MARX: La ideologia alemanya, 1846.
.- El marxisme o socialisme científic (II).ANÀLISI CRÍTICA DE LA SOCIETAT CAPITALISTA
Mode de producciócapitalista
Forces de produccióMitjans de producció: màquines,...
Mà d’obra
Relacions socials de producció
Proletariat (classe dominada)Burgesia (classe dominant) posseïdoraDels mitjans de producció
explotació
Plusvàlua o benefici del capitalistaa través de la
Proletaris i burgesos estan con-demnats a enfrontar-se per
aconseguir una part major de la producció
Les diferències entre rics i pobres cada vegada són majors
Els obrers han d’unir-se i organitzar-sepolíticament per organitzar una RevolucióRevolucióque acabe amb el capitalisme i instaureque acabe amb el capitalisme i instaure
una dictadura transitòria del proletariatuna dictadura transitòria del proletariat.
Societat comunista: sense classes
VALOR TOTAL DEL PRODUCTE
TREBALL PAGATAL TREBALLADOR
TREBALL NO PAGAT
→ PLUSVÀLUA
La plusvàlua és la conseqüènciadel poder econòmic que el
Propietari exerceix sobre l’obrer(que està desposseït i necessita
Treballar)
El treballador es converteix en obrer quan ven la seua forçade treball a un altre anomenat patró, posseïdor dels mitjansde producció i el capital necessari per a que produeisquen.És a dir, el desenvolupament de la societat capitalista portaràa la creació de la classe obrera.
K. MARX i F. ENGELS: El Manifest Comunista (1848)
La moderna societat burgesa, que s’alça sobre les runes de la societat feudal, el que ha fet ha segut crear noves classes, novescondicions d’opressió, que han vingut a substituir a les antigues.Hui, tota la societat tendeix a separar-se, cada vegada més oberta-ment, en dos grans camps enemics: la burgesia i el proletariat.
K. MARX i F. ENGELS: El Manifest Comunista (1848)
(...) La dictadura transitòria del proletariat com a punt de transiciónecessària per arribar a la supressió de les diferències de classe, a la supressió de tot el règim de producció sobre el qual descansenaquestes, a la supressió de totes les relacions socials que corres-ponen a aquest règim de producció, al trastocament de totes lesidees que emanen d’aquestes relacions socials.
K. MARX: La Lluita de classes en França, 1850.
Ja hem dit que el primer pas de la revolució obrera serà l’exaltació delproletaria al Poder (...).El proletariat es valdrà del Poder per anar llevant-li a la burgesia tot el capital, tots els instruments de la producció, centralitzant-los en mansde l’Estat, és a dir, del proletariat organitzat com a classe governant,i procurant fomentar per tots els mitjans i amb la major rapidesapossible les energies productives.Clar està que, al principi, açò sols es podrà fer mitjançant una acciódespòtica sobre la propietat i el règim burgés de producció.
K. MARX i F. ENGELS: El Manifest Comunista, 1848.
El dret d’herència, en la nostra opinió, hauria de suprimir-se, ja que mentre existisca perdurarà la desigualtat econòmi-ca hereditària; no la desigualtat natural dels individus, sinó la desigualtat artificial de classes –i això sempre engendra-rà la desigualtat hereditària en el desenvolupament i formació de les ments, i la continuació de la qual seria la font i laconsagració de totes les desigualtats polítiques i socials. La tasca de la justícia és establir la igualtat per a cadascú,però aquesta igualtat dependrà de l’organització política i econòmica de la societat; una igualtat amb què cadascú vaa començar la seua vida, i per la qual cadascú, dirigit en la seua pròpia naturalesa, serà el producte dels seus propis esforços. En la nostra opinió, la propietat dels difunts s’ha d’acumular als fons socials per a la instrucció i l’educaciódels xiquets d’ambdós sexes, cosa que inclou la seua manutenció des del naixement fins a la majoria d’edat.
M. BAKUNIN: Socialisme sense Estat: Anarquisme. De www.marxists.org.
“Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ullsdels anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si.Els anarquistes ens proposem ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat”:
Declaració de Piotr Kropotkin davant d’un tribunal de justícia (1883).
“Jo no són un humà lliure sinó en tant que reconec la llibertat i la humanitat de tots els homesque m’envolten” (Bakunin)
• Defensa de les llibertats individuals i col.lectives• A la revolució s’arriba mitjançant accions de
masses pacífiques (LA VAGA GENERAL REVOLUCIONÀRIA) . Es tracta de destruir la societat capitalista i la propietat privada
• Són contraris a la participació política. • S’oposen a la intermediació de l’Estat entre
capitalistes i obrers (acció directa)• Defensen l’educació per a eixir de la ignorància.• Anticlericals i ateus.
Com identificar un document anarquista/Què és l’anarquisme?Propostes
• Organització en comunes d’associació voluntària: unitats de producció i consum autosuficients i sense govern jeràrquic (les decisions es prenen entre tots).
• Destaca el concepte de democràcia directa o revocació del representants per part de l’assemblea.
• El sindicat és la base de l’acció del proletariat. • Defensen millores concretes
• Les comunes s’agrupen en federacions (on totes tenen el mateix pes)
• En les versions més minoritàries es defensen accions violentes contra l’Església, la monarquia, l’exèrcit i la burgesia, esperant que això desencadene una acció de masses (com un esclafit) que done lloc a la Revolució.
L’anarquisme (II).Principals anarquistes: Proudhon, Bakunin i Kropotkin
S’oposen a tota forma d’autoritat coactiva (Estat) i reivindiquen la llibertat extrema de l’individu. Son Contraris a la participació política dels treballadors.
S’oposen a
L’Estat: tot governant es corromp i pretén imposar-se sobre els governats,que es senten degradats.Tot poder s’ha de basar en el consentiment del poble
La propietat privada: la consideren un robatori que no respecta la llibertat i laigualtat i proposen la col·lectivització dels mitjans de producció.
La religió: consideren que sotmet espiritualment a les persones i les imposauna jerarquia i dependències.
“Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ullsdels anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si.Els anarquistes ens proposem ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat”:
Declaració de Piotr Kropotkin davant d’un tribunal de justícia (1883).
“Jo no són un humà lliure sinó en tant que reconec la llibertat i la humanitat de tots els homesque m’envolten” (Bakunin)
El nostre programa socialista exigeix i ha d’exigir irrenunciablement:1. La igualtat política, econòmica i social de totes les classes i de tots els pobles de la terra.2. L’abolició de la propietat hereditària.3. L’apropiació de la terra per les associacions agrícoles, i del capital i tots els mitjans de producció per les associa-cions industrials.4. L’abolició de l’ordenament jurídic de la família patriarcal, basat exclusivament en el dret a heretar la propietat, aixícom l’equiparació dels drets polítics, econòmics i socials de l’home i de la dona.5. La cria i educació dels fills d’ambdós sexes fins la seua majoria d’edat, entenent-se que la formació científica i tèc-nica, en la qual s’inclouen els nivells més alts de formació, serà igual i obligatòria per a tots. L’escola substituirà a l’església i farà innecessaris els codis penals, la policia, els càstigs, la presó i els botxins.
M. BAKUNIN: Els fonaments econòmics i socials de l’anarquisme.
El poble pateix i pregunta: ¿què podem fer per eixir d’aquesta situació?Reconèixer i proclamar que té, davant de tot, el dret a viure, i que la societat ha repartir entre tot el món, sense excep-ció, els mitjans d’existència de què disposa. Obrar de manera que, des del primer dia de la revolució, sàpiga el treba-llador que una nova era s’obri davant d’ell; que ningú es veurà obligat a dormir baix dels ponts, junt als palaus, aromandre en dejú mentre hi haja aliment, a tremolar de fred prop dels comerços de pells. Siga tot de tots, tant en rea-litat com en principi, i que es produisca per fi en la història una revolució que pense en les necessitats del poble abans de llegir-li la cartilla dels seus deures.Açò no podrà realitzar-se per decrets, sinó tan sols per la presa de possessió immediata, efectiva, de tot allò necessariper a la vida de tots; aquesta és l’única forma veritablement científica de procedir, l’única que comprèn i desitja la massa del poble.Prendre possessió, en nom del poble revoltat, dels graners de blat, dels magatzems atestats de roba i de les cases habi-tables. No malbaratar res, organitzar-se de seguida per omplir els buits, fer front a totes les necessitats, satisfer-lestotes; produir, no ja per a donar benefici a qui fora, sinó per a fer que visca i es desenvolupe la societat.
P. KROPOTKIN: La conquesta del pa (1892).
L’Estat és l’autoritat, és la força, és l’ostentació i la infatuació de la força. No s’insinua, no tracta de convertir: i sempre que ho intenta, ho fa amb molt mala pota; perquè la seua naturalesa no consisteix en persuadir, sinó en imposar-se, en forçar. S’esforça poc en emmascarar la seua naturalesa de violador legal de la voluntat delshomes, de negació permanent de la seua llibertat. Fins i tot quan ordena el bé, el perjudica i el llença a perdre,precisament perquè ho ordena, i que tota ordre provoca i suscita les rebel·lies legítimes de la llibertat; (...)La llibertat, la moralitat i la dignitat humana consisteixen precisament en això, en que fa el bé no perquè se liordena sinó perquè el concebeix, el vol, l’estima.
M. BAKUNIN: La Llibertat.
¿Què hi ha de més sublim, en el sentit ideal, de més desinteressat, de més apartat dels interessos d’aquesta terra que ladoctrina de Crist predicada per aquesta església? ¿I què hi ha de més brutalment materialista que la pràctica constantd’aquesta mateixa església des del segle VIII, quan començà a constituir-se com a potència? ¿Quin ha estat i quin ésencara l’objecte principal de tots els seus litigis contra els sobirans d’Europa? Els béns temporals, les rendes de l’es-glésia primer, i després la potència temporal, els privilegis polítics de l’església. És precís fer justícia a aquesta esglé-sia que ha segut la primera en descobrir en la història moderna la veritat incontestable, però molt poc cristiana, de que la riques i el poder econòmic i l’opressió política de les masses són els dos termes inseparables del regne de la idealitat divina sobre la terra: la riquesa que consolida i augmenta el poder que descobreix i crea sempre noves fontsde riqueses; i ambdós asseguren millor que el martiri i la fe dels apòstols, millor que la gràcia divina, l’exit de la pro-paganda cristiana.En una paraula, no és difícil provar, amb la història en la mà, que l’església, que totes les esglésies, cristianes i nocristianes, junt a la seua propaganda espiritualista, i probablement per accelerar i consolidar el seu èxit, no han descui-dat mai l’explotació econòmica de les masses baixa la protecció de la benedicció directa i especial d’una divinitatqualsevol.M. BAKUNIN: Déu i l’Estat
MARX BAKUNIN
Concepció històrica Les classes com a protagonistes Els individus (i les classes)
com a protagonistes
Formad’organització Partits polítics obrers (i sindicats) . Sindicats. Oposició a l’acció política
Recolzamentsocial Obrers industrials (sobretot) Jornalers agrícoles i obrers industrials
Forma de lluita Via política (Parlament i eleccions)Via social (vagues i conflictes)
Vagues, revolució obrera i acciódirecta (terrorisme individual)
Societat de
futur
Dictadura transitòria delproletariat (conquesta del poderi l’Estat) → societat socialista
Acabar d’arrel amb l’Estat iimplantar una societat anarquistabasada en Comunes i Federacions
Propietat Col.lectiva (sota l’Estat) Col·lectiva o comunal(sempre al marge de l’Estat)
MarxismeMarxismeAspectes comuns
- Crítica al sistema capitalista.-Societat de classes.
-Explotació. -Propietat privada- Destrucció capitalisme: instauració socialisme. Propietat col·lectiva-Ateus. Anticlericals
Diferències- Conquesta de l’Estat burgés per convertir-lo en un Estat al servei dels treballadors (dictadura del proletariat). - Necessitat d’un partit socialista.-Dues maneres per conquerir el poder de l’Estat.
- Reformisme: eleccions.- Revolucionaria.
- Destrucció de l’Estat- Antiautoritaritarisme- No a l’acció política.-Contraris al reformisme-Protagonisme de les masses.- Insurrecció general.
AnarqAnarquismeuismeMARX BAKUNIN
MARX I L’ESTAT
“L’Estat és un òrgan de dominació de classes, un òrgan d’opressió d’una classe per altra, és la creació de l’ordre quelegalitza i enforteix aquesta opressió, esmorteint la lluita de classes.El proletariat sols necessita l’Estat temporalment. Nosaltres no discrepem de cap manera amb els anarquistes en quant al problema de l’abolició de l’Estat com a meta final. El que afirmem és que per assolir aquesta meta ésnecessari l’ús temporal de les armes, dels mitjans del Poder de l’Estat per a utilitzar-los contra els explotadors.Per a destruir les classes és necessària la dictadura temporal de la classe oprimida”.
Marx és un comunista autoritari i centralista. Vol el que nosaltres volem: el triomf de la igualtat econòmica i social,però en l’Estat i per la força de l’Estat; per la dictadura d’un govern provisional, poderós i, per dir-ho així, despòtic;açò és, per la negació de la llibertat. El seu ideal econòmic és l’Estat convertit en l’únic propietari de la terra i de totsels capitals (...) Nosaltres volem aquest mateix triomf de la igualtat econòmica i social per l’abolició de l’Estat i de tot el que s’anomene dret jurídic, que, segons nosaltres, és la negació permanent del dret humà. Volem la reconstruc-ció de la societat i la constitució de la unitat humana, no de dalt cap a baix per la via de qualsevol autoritat, sinó de baix cap a dalt, per la lliure federació de les associacions obreres de totes les classes emancipades del jou de l’Estat.
M. BAKUNIN: Carta a Rubicone Nabruzzi (1872).
