LA REVISTA DELA COMARCA DE PONENTAny II n5 18 décembre 1987

Apd. 79 07150 Andratx

riotìc:±es

. UINTA BONA INICIA-

TIVA A A S'ARRAPO

El regidor de S'Arracó ha acon-seguit posar d'acord els veinatsdel torrent que passa per dinsel poble i l'Ajuntament, i unapala ha fet lloc per dins la brutor.Ara el que falta és que cadascúes preocupi de cremar-ho. La ini-ciativa ha agradat molt a tothom.i s'espera que 1'any que ve esrepetesqui a altres troços o aaltres torrents que certamentho han de mester.

LA CARRETERA PEL

FLJERTO

Otra vez nos llevamos otrosobresalto: tres muertes más seha cobrado la carretera Andratx-Puerto. Carretera que ya se haganado el apelativo de "la carrete-ra de la muerte". En unos pocosaños se ha cobrado unas 5 vidas.

Es hora de que nuestras autori-dade^, encuentren una soluciónya que esta carretera está muytransitada y ya son demasiadoslos accidentes y las vidas quese ha cobrado.

Un .grupo de vecinos está hacien-do una recogida de firmas demandan-do del Ayuntamiento de Andratxy de las autoridades de la Conse-lleria d'Obres Públiques una solu-ción definitiva al problema. Endicho escrito exponen los siguien-tes puntos:

1) Nuestra seguridad e integri-dad física se ve amenazada porla estrechez y lo sinuoso de lacarretera.

2) La pavimentación hecha hace. poco en vez de disminuir la peli-grosidad de la carretera, la haaumentado, haciéndola más insegura.

3) El fuerte aumento del tráficorodado en éste último decenio,especialmente el gran número devehículos pesados (camiones yautobuses) hacen de esta carreteraun prolongado punto negro en lacirculación rodada de esta zona.

4) Este proyecto de carretera,es la mejor solución para resolverel problema de inseguridad detráfico rodado, problema que seacrecentará con el paso de losaños sino se toma una decisióndefinitiva al respecto.

PIZYIOrMI ADA QQ

El proper dia 10 de generes celebrarà a Son Servera laV Trobada de Dimonis, a ellahi anirà representant el pobled'Andratx la Coordinadora Parro-quial de Joves d'Andratx, essentla quinta vegada que els nostresdimonis assistiran a la Trobada

ONOFRE ALEIYLAIMY

CAZYIFIÔ D * AUTOCROS

Els nostres representantsal Campionat de Balears d'Autocroshan realitzat un bon paper jaque En Onofre Alemany ha conquis-tat el Campionat i en VicençAlemany (Tema) ha obtingut unbon lloc. Des de les planes deN'ALÍ volem felicitar al campiói animar a n'En Vicenç a seguirper aquests bon camí. Ens hauremde preocupar d'aquest deport.

ACCIDENT

Qui feu autocros sens volerfou en Pep Bonet (més conegutper En Pep del Quijote) ja quetingué un accident donant elseu cotxe unes quantes voltesde campana. Encara que el cotxeestà inservible ell sortí solsamb uns quants cops a la cara.Ens alegram de que no fore resi des itjam que prest tot hagipassat.

MALA SORT

La loteria de Nadal no hadonat massa cosa a Andratx jaque tret d'unes poques "pedrees"res més ens ha donat i això quetots els cafès que hi ha de sapedra de sa ralla a Sa Dragoneraestaven preparats per brindari celebrar sa guanyada, però,el que digué un home... I nosabem que és sort.

FESTES A S T ARRACO-

A S'Arracó aquestes festeses realitzen una seria d'actesúel dia 20 les mestresses de casaferen un festival a beneficide l'Església i per l'Epifaniavolen organitzar la representaciódels Reis, segur que tendra granaceptació.

I ja s'està preparant SantAntoni que si el temps acompanyatambé serà sonat.

LA REVISTA D E L A COMARCA DE PONENTApartat de correus 79.

07150 ANDRATX

Editen:Coordinadora Parroqu i alde Joves d'AndratxCentre Cu i turai deS'Ar racó

Director: Santiaqo Cur-tes i Forteza

Redactor en cap: GasparPujol i flexas

REDACCIÓJoana Alemany i Mir,Antoni Ensenyat i FerràBiel Ensenyat i Pujol,Francesc Femení es i Ca-lafat, Pere Flexas iFlexas, Margalida Ferrài Ensenyat, Gabriel Jo-fre i Mir, Miquel Tur iEnseñat.

GERENTVicenç l-'lexas i Alemany

FOTOSMichel's, Tosafu.

Imprès ió: Tallers de"Após tol y C i v i 1 i z ador"de Petra.

D.L. P.M. 295/1986

E 13 T O R A L

Quan arribam a aquests dies de festai gaubança semble com si el nostre cors'eixemplés i tots tornéssim una mica mi-llors. Els desitjós hi son: ens desitjamunes bones festes, un bon any nou, paui felicitat... Però hom penga si realmentés sols un seguir la tradició o si realmentles nostres fibres sensibles es removenuna miqueta. El nostre mon té manca desolidaritat, de gent disposta a obrir elseu cor als altres, de fets altruistes,petits o grans fets, el que importa ésaquestes ganes d'acostar-nos més als altresper intentar que ells visquin millor.

Nadal no pot ésser un tribut a lasocietat de consum o una carrera desenfrena-da de tudar doblers. Ha de ser un tempsde viure i conviure, de sentir-nos mésfamiliars amb tota la gent que ens enrevoltai amb aquella gent meny agraciada que nosal-tres i que pateix la mancança de solidaritaten aquest mon masse11 de tantes coses.

Tots els qui feim N'ALÍ, amb sinceri-tat, desitjam als nostres lectors unesbones Festes de Nadal plenes de sentiti un fructífer 1988.

N'ALÍ

• o si UT-t e s ail clijrec:

CARTA ABIERTA

A la Asociación de Vecinos y Propietarios del Puerto de Andratx

Como vecino y propietario enel puerto de Andratx y como miembrode la Asociación de Vecinos quieromanifestar lo siguiente, en rela-ción a la Junta General Extraordi-naria de la Asociación de 5 defebrero del corriente, en el HotelBrismar, en la que, a la vistade los Estatutos los no miembrosfueron excluidos y se les pidiósalieran de la sala.Es verdad que así está dispuesto

en los Estatutos de la Asociación.Pero yo creo que en este casola aplicación de tal norma noes democrática y tampoco se corres-ponde con los tiempos que vivimos.Al igual que se cambian gobiernosy leyes, también los estatutosde una asociación pueden quedaranticuados y necesitar reformas.En estas circunstancias quiero

declarar que según principiosdemocráticos las decisiones yrecomendaciones del consejo dela Asociación pueden no ser consi-derados representativos en opiniónde los vecinos del Puerto.

l)Según mis últimas informaciones,la Asociación tiene trecientos(300) socios, para una poblaciónde más o menos docientos mallorqui-nes y unos dos mil propietariosextranjeros. El Consejo de laAsociación sólo puede representaral trece por ciento de los vecinos.2)Refiriéndonos especialmente

al proyecto de la carretera nuevaentre Andratx y el Puerto, deciento nueve propietarios de terre-nos afectados, sólo cuatro deellos son miembros de la Asociación.¿Cómo puede una representacióndemocrática como la Asociaciónde Vecinos tomar decisiones yhacer recomendaciones que influyenen el futuro de nuestro pueblo?Como ustedes saben la Asociacióntiene el derecho de dar recomenda-ciones al Ayuntamiento al mismotiempo que el de recibir subvencio-nes del Estado.3)Yo pienso que para la mayoría

de los vecinos del pueblo es bienclaro que es preciso mejorar lacomunicación de Andratx con elPuerto. Pero posiblemente se haolvidado que hay un Plan GeneralOficial aprobado para ensancharla carretera en tres metros quetiene fecha del año 1962.

Veinte años han pasado, nose ha llevado a efecto el plany los vecinos de la carreterano han sido autorizados a realizarobra alguna sobre los terrenosafectados por el Plan General.

Y ahora nos presentan otroplan que, posiblemente, si noes lógico y comercial va a retra-sar otra vez la mejora de lacomunicación por carretera entreAndratx y el Puerto.

Yo pienso que la mayoría delos vecinos está por la soluciónrápida del problema sin importar-les decidirse por uno u otroplan: la realización del proyectodebe acabarse lo antes posible.

4) También creo que la Asocia-ción de Vecinos con muchos másmiembros tendría más fuerza paraactuar en interés del Puertoy sería posible que muchos vecinosy propietarios se asociaran sila Asociación se preocupara yse fuera a ocupar de problemasvecinales que desde años y añosestán sin solución y sin quela Asociación se los haya plantea-do.

Problemas como:a) Basurasb) reparación

de calles y carreterasc) servicio

de agua potable canalizadad) servicio

de alcantarilladoe) presencia

permanente de la Policia Municipalen el Puerto

f) montajede eletricidad y telefono subte-rráneos.

No soy mallorquín, pero vivoen el puerto desde hace sieteaños, como millones de españolesviven y trabajan en otros países.No olviden que casi todos losmallorquines del Puerto de Andratxy de otros pueblos de Mallorcaganan su vida sobre lo que losextranjeros gastan.

Esta carta abierta no tieneninguna base política sólo esla opinión particular de un vecino.PETER GLEIS, C/ Iglesia 4, Puertode Andratx.

op>±in± <S>.

irsTPEfErsTPÈSiMci A i IST AC i ò

Com diven Gabriel Bibilonii Antoni Artigues, tots dos profes-sors de llengua catalana a laUniversitat de les Illes Balears,a un article titulat "L'unilingüis-me de la nació catalana: una resti-tució pendent", publicat a lamiscel·lània "Mallorca, ara","l'extensió del creixent sentimentindependentista català -tant siplau com si no- serà un dels fenò-mens sociològics del pròxim futur,una vegada vist què pot donarde si l'ordre actual". I és quesembla que ja hem arribat al màximd'allò que l'Estat espanyol podiaoferir a les nacions que ha tenguti té sotmeses i oprimides, deixanta part matisos de si encara espot desenvolupar una mica mésl'estatut d'autonomia o si podemreclamar a Madrid mitja dotzenade competències més. Tanmateix,diguin el que diguin, la Constitu-ció espanyola no està feta pera garantir les llibertats nacionalsdels diferents pobles d'Espanyasinó precisament per a restrènyer-les. I com que és la norma fonamen-tal de l'Estat, ens hem d'atànyera ella. Arreglats estam, doncs,els qui veim allò que s'ha aconse-guit (que és ben poc) no com ameta sinó com a punt de partida.Vet aquí la contradicció: pelsespanyols ja hem arribat al finaldel procés i pels mallorquinsno-espanyols encara ens trobamnomés al començament. Com compagi-nar això?

El problema està suscitat ientre els cercles nacionalistesvan guanyant força les tesis t quepensenque ja no és suficient 1 au-tonomia, la normalització lingüis-tica... sinó que és precís plante-jar-se, almenys teòricament (nom'agrada dir utòpicament, perquèsembla que parlam d'una cosa quemai no es pot aconseguir),qüestionscom l'autodeterminació, la indepen-

Oln<qu% ja ejkiŒ HStf-W pSJÏSque cal seguir ara, donadalà,-çala

reaLitat actual, sigui un altracosa. És la resposta lògica davantun estât opressor que ha creatconstitucions excloents, estatutsmigrats i que encara es veuenretallats contínuament i lleisde normalització que no es complei-xen i perpetuen el predomini delcastellà.

Amb tot, no hem de pensarque 1'imdependentisme catalàés sols la resposta a la intransi-gència dels espanyols davantles legítimes reivindicacionsnacionals. Seria com creure queamb més tolerància es podriaarribar a un acord que no posasen qüestió la unitat d'Espanya.No, realment hi ha quelcom més:una realitat podem dir objectivaque fa perfectament lògica l'as-sumpció d'aquestes actituds.Fins i tot a molts els resultaestrany que encara ens trobemen aquesta situació de simplereivindicació quan no de resistèn-cia: fa quinze anys,R.F. Ingleharti M. Woodwart, en un articletitulat "Conflictes lingüísticsi comunitat política" manifestavenla seva estranyesa davant elcas català; una nació rica ipotent que no esdevenia indepen-dent, com han fet tantes i tantesnacions. Ara mateix, els esmentatsG.Bibiloni i A.Artigues ho hantornat a remarcar: "Catalunya-escriuen- és l'única cas enel món d'una comunitat lingüísticade les característiques demogràfi-ques i estructurals ja esmentadesque no té un estat propi". Evide-ment aquesta anormalitat hauràde corregir-se algun dia. •

BIEL ENSENYAT I PUJOL

v6

Cra.Camp de Mar,5 PUERTO DE ANDRAITX

Tel. 671650

SNACK - BAR

?£íK?fc?F?F7fc GALÍCIA CRBPINTEBIA:*. •:•>•;-;•>•«*«•*;•:•:•;

E S P E C]! A L I D A D ;

E N M A R I S C O S

Y PULPO A LA GALLEGA

A Cer ran f es

T A P A S V A R I A D A S

Isaac Pvral, 37Tel. 672705

Pu.rto d* Andraltx(Mallorca)

Muebles y Decoración

TISCHLEREICARPENTRYMENÜISSERIE

C/. España, 4Teléfono 67 11 62PTO. ANDRAITX

^

SERVICIO OFICIAL

Qsieoiauíanie Q/ftiiamab Francisco Cañellas MascaróSERVICIO Y VENTAS

/tol¿ aunairnlx

&na/¿<Hr.n

¿,/¿. 67 J&J7 Correlerà Puerto, 55Teléfono 672389

SERVICIO RENT A CARPuerto de Andrai!*

(=4=1

TODO PARA LA CASA, S. A.

C/. Galicia, 27 - Teléfonos 671303 - 672813Ó7150 A N D R A I T X '

materiales construcción

P— col l ió

E G A R G O

"El niño que fuimos, ¿se sentiríaorgulloso de lo que somos hoy?"

Esta frase de un libro de Miguel, Délites (El Camino)tiene para mi más trascendencia qJHbs-auchas personasde carne y hueso. En realidad nunca lo sabremos. Poreso es tan triste esa pregunta. Pero me he dado cuentade que hay algunos seres privilegiados que jamás severán ante esta melancólica interrogante. Son aquellaspersonas que siempre fueron lo que quisieron y siemprequisieron lo que fueron.Ya lo sabían desde muy pequenitosy el transcurrir de sus vidas no hacía más que confirmár-selo.

Estas personasd son muy especiales; son pocos perose les reconoce inmediatamente: siempre están a la cabezade algo, organizando y dirigiendo. Van pulcramente vesti-dos, perfectamente peinados y tienen una cara indefinidao bella pero jamás repulsiva. Siempre sonríen aunquejamás rien, y es muy frecuente en ellos/as el uso decolónias. Por supuesto, no se les nota las ojeras nilos excesos, bien porque no los cometen bien porquesus organismos están acostumbrados a ellos. Nacen, comodije, con una meta u objetivo que van cumpliendo poretapas. Esa meta se resume en una palabra: CARGO. ObtenerEL CARGO es el cólumen, la llegada a la perfección deuna vida perfecta como una circunferencia perfecta.Ellos siempre han ocupado un cargo hasta llegar a elCARGO: son delegados, presidentes, subjefes, directores,comisionados, jefes, secretarios, ayudantes,colaboradoressubsecretarios, etc., etc., etc,... Son en definitiva,una raza técnica adiestrada para mantenerse en el cargo.Una fauna escurridiza, pia, metálica y moderna, exclusi-vamente consagrada, eso dicen, al bien de sus semejantesy a la salvación de la humanidad.

Millones de africanos mueren de hambre, las minoríasraciales oprimidas, las víctimas de las radiacionesatómicas, los exiliados de países invadidos sirven depretexto al desfile incesante de esas comisiones, subco-misiones, secretariados, delegaciones, comités,... almandó de estos hombres y mujeres: pueden ser terriblemen-guapos, bien afeitados, preparados y competentes.

-Pero llegados aquí es preciso mencionar un aspectode estos hombres y mujeres: pueden ser terriblemetepeligrosos si se les amenaza con quitarles el cargo.Es cosa segura que aborrecen a cuantos ocupan una posi-ción superior a la suya y ninguno abandonaría "su cargo"más fácilmente que soltaría un león la presa de entrelos dientes. Para ellos la justicia no es más que lalimitación (aparente) de los apetitos en pugna. Peroéstas son verdades que ellos mismos jamás afirmarían.Por encima de todo hay que ser caballeros, educados,formales. Y si no, examinen ustedes las fauces del Sr.Fe-derico Mayor Zaragoza: ¿Hay restos de carne negra?.No. Evidentemente no.

FERNANDO MARQUÉS

8SOS

«.i

'4\ :

/&•>;• ••v-*..nostres eso

FARLEZYI PE NADAL....&

A la nostra contrada hi hatradició de fer el torró en cruu,i d'ell en donàrem recepta I1 anypassat i s'altre. Vegeu N'ALÍne 8. Idò de la mateixa manerasi voleu esser més originals canvi -au elk bessó d'ame t la amb bessód'avellana un poc torrada i peladai afegint-hi també canyella, dove-Ila de llimona rallada, sucrei un raget d'anís amb la mateixaproporció que el que soleu ferd'ametla. I per què no provautambé a fer-lo d'anous? Vos assegurque tant un com l'altre son bonsde tot!

Ara. vos donarem un altra receptadiferent perquè, es cou el torrói canvia molt de gust.INGREDIENTS:

400 g. de bessó pelati molt

300 g. de sucre2 canonets de canyella1 llimona rallada1 blanc d'ou.

Pjíjmerament es clarifica elsucre'de la següent manera,afegint-hi una taça d'aigua i els canonetsde canyella, quan comença a bullirposau-hi el blanc d'ou, remenaubé i parau esment que no vessi(podeu llevar força al foc quanestigui a punt de vessar i tornaua donar-n'hi més quan la mesclaesta baixa). Quan s'hagi espessit,llevau-ho del foc i colau-ho.Tirau-hi després la llimona ralladai el bessó; mesclau-ho bé i tornau-ho a posar al foc fins que nos'aferri a les parets de la casse-rola. Forrau un motlo de neulesi componeu-hi el torró. Val mésfer-ho quan ja sigui fret. Espot menjar al cap d'un parellde dies.

Al ; torró 1 ' acompanyant a mésde les tradicionals neules torrades,amb les també tradicionals coquesd'anis o de patata. Solem comprar-ies als nostres forns veïnats(qui no recorda 1'oioreta nadalencaque exhala un forn aquestes dates).Emperò si estau molt feiners aquíteniu també una recepta d'aquestescoques, la mos ha donada un fornerEn Pep Saca que enguany no enfarà car és el primer any quecelebra Nadal de jubilat i mosha dit que les comprarà. Idò mira!INGREDIENTS:

500 g. de farinade força.

100 g. de 1levaduraprensada.

200 g. de sucre50 g. de saïm.3 ous.1 patata ja cuita

i ben esclafadaò 20 g. d'anís. Depèn

de lo que la vulgueu fer.Pastau-ho tot i donau-li una

forma arrodonida com un pa;deixau-ho tovar unes dotze hores damuntuna llauna untada d'oli i desprésenfornau-la.

GLOSES

Després de s'estiu ve s'hiverns'ennigula plou i trona,que n'es de poma una donaque deixa sa mare bonaper a servir un home extern.

Diuen que en haver de ploureel cel està ennigulat.Quan el gat està estotjatels ratolins van a lloure

queBon arbre és el garroferfa garroves tot l'anyquan li cullen les d'enguanyja té les de l'any que ve.

La sabiduría popular ha fetuna glosa perfecta; fixau-vos-hiamb els garrofers i ho veureuque ja hi ha els brotets, i «spot col.legir la cuita de l'anyque ve.

Aquestes tres gloses les m'hacontades l'amo En Joan Rodella.

»

Al.lotes tapau-vosque em teniu enlluernattot 1'horabaixa heu mostratlo que teniu més gelós.

Aquesta glosa la va fer unamo de Son Castell de S'Arracófa devers uns cinquanta anys.Les collidores -al.Iotes jovesferm-, li deien a l'amo que lisfes una glosa i ell responiaque no, i elles insistien mési més. -Np, que vos sabrà greu!.Emperò l'espitjaren tant quea la fíhorabaixando les hi enflocàaquesta. I les al.Iotes acalarenel ' cap empegueides i no motarenpus, emperò el sen demà demàtítotes es presentaren amb unscalçons llargs i qui va haverde callar aquest pic fou l'amo!.

De petits a tots les nostresmares mos cantaven algunes cançons

!

I * taquesta cançoneta és la que mecantava ma mare quan jo era infant.

Vaig trobar un escarabatqui pescava a la canyetai un moscard amb bicicletava pegar un bon esclat.Quan vaig ésser damunt Ciutatses ungles tan ben tallades

i feren noucentes panades¡d'un cap de banyariquer.íPer ses costetes de Lluc¡vaig trobar una tonyina¡que feia es correu de Pina¡amb un carrito sense bandesi una puça amb unes xancles¡ballava amb una gallina.Una sitja plena d'ordii un carboneret tot blanc,'naren a Can Joan de S'aiguaa beure un tassó de fang.Amb es camió den Borràsvenguérem a S 'Arraeómos tocàrem tots es nasi cantàrem sa cançói per Sant Agustinetcorreguèrem en Es Cos.

/ . ' •

Aquestes altres cançonsles podreu trobar en el cançonerdel Pare Rafel *Ginard, emperòes cantaven per S'Arracó. Encarahi ha gent que les han sentides.

Res, res se fa per no res,i amb res no corr interèsQui no té res ni 'doblerstorna tonto, si no ho és.De no res feren el móni de no res va sortir;amb un no rés va ésser aquí.D'aquest no res noitros som.Aquest res qui sap d'on

•iel varen anar a cercar¡Déu de res el va tornar;a veis si un res és poc:sols un no-res no té llocni cap per on agafar.

. • :

¡D'edat de quinze anys he estat¡dins una grossa quimera;itot això serà caseraque m'he posat dins es cap.

; Mentres no sia casatjno faré cap obra bonai que s'home que té una dona,|en pot treure lo que vol;un homo no jeu tot sol,isa berganta li fa es llit¡jeuen plegats en sa nit1 i això se diu bona vidai si ella és un poc garridaaixò si que va de bo!Si no vos agrada a.joperò m'agrada a mi !.

Un temps com era fradíjo me vaig veure a tenirdoble*c§TJjahts com ne voliai un cï'ta'lb que me serviade concert i no sé quèi ara que me trob paren'he perdut el món de vistai pas sa vida molt tristan'he tengut desset infantsmascles, femelles i tantsque sols no en deixen dormir.Bon carai, que si fos ara,que s'hagués de succeir!...-Que no sabeu mon germàque tothom hi vol "ribar?-

I ara una cançoneta de Nadal:

Arribaren a Betlemi es sol anava a ponent,amb aigo, neu, fred i vent,temps rigorós de l'hivern.Pensava Trobar governJosep qui parents tenia...-Senyora, a la porta toquen!-Vés idò a veure qui és.Per les juntes de les portes "•*mira-ho, i no digues res. •• ¿_-Senyora és un homo veique ne porta una donzella,que és garrida com l'estrella,bona per muller de rei.-Dona jove amb homo vellno pot esser cosa bona.Digues que và-ja en bona hora,que no hi ha hostal per ell.-Maria, que estàs cansada?Jo estic molt desconsolat!En tota aquesta ciutatno mos volen donar posada!-Oh Josep, lo meu espòs!no us dolgueu del dolor meu!Mos n'anirem a la covaa parir lo Fill de Déu.Quan a la cova arribarenlos dos enredats de fred,feren un poc de foqueti una estona es recrearen.Sant Josep té un ramet,no sé de quina xameta,per agranar sa coveta,per néixer el Bon Jesuset.Quan tengué la cova neta,

. Maria digué: -*Josep,descansau una estoneta,que veig que teniu xubec.

I res més per avui, a totsvolem desitjar unes bones festesi que ses coques i es torronsno vos facin mal... I fins l'anyque ve!

LO COC DE S'ARRACÓ

10

RADIO-TAXIANDRAITX

c^=^

67 23 98

D E P O R T E S

i? @ S

Te l : 67 30 16

Juan P u y e s , 10 A ANDRAITX (Mallorca)

RESTAURANTE

PIZZERIA LA PIAZZETAEspecialidad en

PIZZASPASTAS

y CARNES

PTO. ANDRAITX — TEL. 67 27 00

PANADERÍA • PASTELERIA

CAFETERIA • HELADERÍA

AVDA. MATEO BOSCH. 19 TEL. 671804

E L E C T R O D O M É S T I C O S

R E P A R A C I Ó N Y V E N T A

. D E T E L E V I S O R E S

újaíílieL' (¡Pujol ¿Balcefó

Calle 31 Diciembre. 12

Telfi .20 4A 00 . 20 45 02

G. A. T. 725

20 45 03 20 43 62Telex 69131

O J 0 0 4 P U H » D E M A L L O R C A

jFIs vosTVisires •

Matiai Flexas, 3 - Tel 671641

V i j t esANDRAITX

11

TALLER PE CERAMICA

El taller de cerámica delColegio Público de Andratx funcio-na de la siguiente manera:Cada lunes de 12 h. a 1 h. delmediodía, una treintena de niñosy niñas desde los cursos másbajos hasta 8Q E.G.B. vamos yempezamos a hacer piezas a basede "churros" o "placas" segúnconvenga; en nuestro taller dispo-nemos de los siguientes materiales:

punzones, tornetas, barro,paletas, etc. ...

Gracias a estas clases decerámica, desde nuestra cortaedad empezamos a desarrollarnuestras cualidades artísticas.

En las clases de cerámicanos enseñan a hacer desde losmás sencillos platos, vasos vasi-jas, hasta a hacer grandes jarraso macetas.

MARÍA ISABEL PORTELL

12 siinsLiröm exaltai

CRÒNICA. D'UN SOMNIAT VIATGE

Si, un bon dia agafarem elsatapins i ens anàrem a Cuba. Creiemque seria més difícil però no,una vegada que tinguérem els pas-satges fou un tancar i obrir elsulls. Qui ho haguera dit?, hihavia hotelers, un banque,construc-tor s, un plager, un botigué, uncafeter, altres herbes i, comqui no diu res, un capellà.

La despedida fou sonada, mésd'un tenia enveja: uns deien:Mirau quina sort, sen van a Cuba!.Altres, suspirant, deien: Senvan sense dones! I heu de creurei pensar que ens varen despedir

. amb bandera alçada ja que la Penyade Ca'l Tió tingué, aquesta deferèn-cia. I així partirem cap al Campd'Aviació. D'aquí a Barajas id'allà amb un avionot gros a l'Ha-vana. No sé si ho creureu peròpartirem devers les set del vespre/volarem nou hores i mitja i arribà-rem a l'aereoport José Martína les 10,30 del vespre, qui hoentenZU

De lo que succeí a partir d'aquísols contaré un troset, per duesraons molt important: La primeraperquè si ho volieu saber tot,haguéssiu vingut. La segona perquèper saber-ho tot haguérem de pagarun passatge. Idò, que vos pensàveu?

El primer dia ho dedicarema visitar l'Havana, la ciutatantiga i lo primer de tot fouel "Morro", el primer que divisavenels nostres pares i padrins quanarribaven a Cuba, Castillo LaPunta, La Cabana, Museo de laCiudad, Plaza de la Catedral,Cas del Agua (aquí bevem un bonfcassó „dlaigo. totasoleta), PaleioOB la Artesania,Plaza de la Revolu-ción, Castillo de la Real Fuerza,Plaza de Armas, i arriba el momentde tastar el célebre "Moj ico".Abans havíem visitat l'entradadel Seminari de Cuba.

A la nit, un Daiquiri i llagostaal restaurant "La Floridita".

De bon matí, el tercer dia,ens anam cap Aguada de Pasajerospel camí els xofers ens an una

ATA* o" enClle£aa5t\?iJ|

í£l & nvaStaUà Wven *»anam nosaltres es van passanttassons de Wisqui i anaven comhem fet anar les retxes (perquèvos faceu una idea).

Anam a veure es cocodrilosi després amb una barca que feiamés fum que via mos n'anam aLa Isla de la Juventud que é4suna illa on hi han reproduitun poblat dels Indis Tahínosi allà després de visitar lescabanes i vistes les estàtuesanam a dinar a un restaurantque imita també unba d'aquellescabanes amb el sotil de palmes.Mentres dinam plou, una d'aquestespluges tropicals, serà l'únicavegada que veurem ploure-. Desprésde dinar anam a Pasacaballo.Avui per la carretera hem vistplantacions de tarongers - 125quilòmetres quadrats- i de canyesde sucre. També avui hem saludatmallorquins son alcudiencs quetambé fan turisme.

I passà una nit i vingué eldia i fou el quart dia.

Aquest dia si que hi haguéherbes, herbótes, herbones itot el que pogueu i volgueu imagi-nar ja que anàrem a un jardíbotànic. Oh! Oh! Oh! (i afegiu-hitots els oh! que volgueu i encaraseran pocs) quina cosa més mereva-llosa, allà hi havia de tot desde orquídees a canyes forasteres(o sigui de bambú) passant percaptus de totes clases,palmeres...en fi, de tot! I un conservadorque se conservava bé ferm.

Arribam a Trinidad i per noperda el costum bevem uns moj icosi ens anam a "La Canchanchara",aquí germanets aferrau-vos fortsi no voleu caure, encara queells no caigueren, i qui sonells? vos demanareu, i dò heude pensar i creure que ni mésni pus que un parell de jovencellsdels que venien amb nosaltresque es posaren a ballar i béque ho feien. Què ho feren debé! foren s'atracció de tots!i d'aquí a veure un museu -quecontràriament al que alguns pensa-ven no es-tava tancat- i anàrema dinar. Després de dinar unavisita a una fábrica de purosanomenada "Bauza" i un altrevegada a la "guagua" i a cantar"cubanes" i anam a Cienfuegosi cap a dormir que hi ha son.

De la nit ni ens n'adonàrem,avui ens espera Varadero, quinaplatge! Quina aigua! no hi ha

paraules, i... quina aigua! iquin rom! és clar que aficat dinsun coco que per allò de l'aigode coco semble rebaixat però...Tornem a la platge, quina platge!i bon dinar al Hotel Internacionali després de dinar "un ajustetécnico" de sa guagua ens fanesperar una miqueta. De tornadapassam per Matanzas i veim pousde petroli, passam per Cárdenasi per Guanabo i arribam a l'Havanai a sopar perquè després hem devisitar... "TROPICANA" pero...i si anassim a dormir? però noanar al Trop i cana no és cosa decada dia, i a partir d'aquí peravui ens despedim de vostès icontinuarem sa narració demà dematí

És , el dia assenyalat per anara Mexico, com que tenim pressaberenam a n'es lobbi que és igualque dir el holl o sa recepció0 s'entrada però que allà li divenlobbi, no sé si serà una maniaperò és així: lobbi. I el capde dues hores arribam a l'aereoport1 vosaltres direu: "si que estàenfora. Idò no, està ben aprop,el que passa és que a Cuba i Méxicotot va "despacio" i després dedues hores i mitja de vol arribama México i allà hem de arretrassaruna hora més el rellotge, ja nosabem a quina hora estam, peròseguim endavant. A México enshospedam a l'hotel Crowne Plazasituat a la Glorieta de Colón.El Capvespre ho destinam a visitarla ciutat: Plaza de Armas, PalacioNacional, Catedral, Plaza de lastres culturas, Centro artesana1i anam a l'hotel. Abans no hedit res d'aquesta mansió que ésel Crowne Plaza, Vaja un hotel!bo de veres i net com una plata.Després de sopar anam a "PlazaSanta Cecilia" on bevem tequilai assistim a un espectacle típicmexicà, però hi ha son i passamde llis pel passeig Garibaldii ens anam a dormir. Una de lescoses que més ens han xocat hanestat els pesos mexicanos queper cada pesseta ens donen uns20 pesos mexicanos i per aixòtot ' pareix més car i resulta queés més barat. Algú batia aquestamoneda amb el nom de morronguesi és que no hi ha qui s'hi aclari.Aquí si que no val frisar si dema-nes una cosa i te diven ahoritapot bé ser el cap de tres dies,però tranquils que estam de vacan-ces.

:i3

El dematí del dia setè unsvan a comprar, altres van de visi-ta *cfer¿i à ciutat i altres aprofitenper visitar el museu Antropològicque és el més important del mon.I realment ho és o així ho diguerenels que hi anaren. Tot el tempsdel dinar parlam de lo econòmicque resulta tot. El menjar estàbé si no hi poses coent, ara sihi ha coent hi ha per cantar òperaa veus.

El capvespre anam a visitarles piràmides del Sol i de laLluna i els més jovenets pujama la del Sol, quina cosa més inte-ressant! i ...cansada però dalthi vérem una bona vista de l'entornque després a l'espectacle dela nit amb joc de llums i só dis-frutarem i entrarem una miquetadins la legendaria història deMéxico. Quan estaven fent tempsanàrem a una d'aquestes rateresque tenen parades pels turistesi ens ensenyaren com treballenla pedra oxidiana que és una pedravolcànica, allà també ens mostrarenles excel·lències de lo que aquíenomenam una pita i ens donarena tarstar un licor -que ens digue-ren que era afrodisíac- tret dedins la pita i tequila, tot aixòper engrescar-nos a que comprassimi de fet comprarem.

La piràmide del Sol té unaaltura de 65 m amb uns escalonsmolt empinats però els valentsarribarem a dalt, Que vos semblepoc? Idò un dia pu j au al campanard'Andratx i llavors ja ho direui això que és molt més baix.

El dia que fa vuit hem d'arribara Taxco, ens queda molt de camíperò ho agafam amb bones i ensdirigim cap Guadalupe aquestahermosa i moderna basílica dela patrona de México, com queés diumenge anam a missa ben devotsi resam per la gent de Mallorca.Desprérs de la missa ânam a unaXarrada que ve a ser una festacom eIs/"Toros" però no son "Toros"allò comença amb una missa, dinsla plaça hi . ha homes i dones acavall i després de la missa elcapellà es treu els ornamentsi queda vestit d'homo amb duesimponents pistoles a la cintura(vos imaginau al nostre Rectoramb pistoles) I amb aquesta acabamper avui la nostra narració quesi Déu ho vol continuarem el mesvinent. LARGO

:

14LES NEULES PE MAPAL

Si a l'Alta Edat Mitja -hiha testimonis catalans de 1089-les neules (obleas o barquillos)constituïen un postre deliciósreservat a la taula de reis, cler-gues i nobles, a finals del segleXIV eren un ornament típic dela Seu de Mallorca, tan popularcom festiu.

Amb el pas del temps -ignoraml'època, les causes i les circuns-tancies, - foren sustituïdes ales esglésies de convents i parrò-quies per neules de paper quepenjaven dels 11antoners o creuaven

el temps en llargs enfilallson alternaven amb brotets dellorer, murta o arbocera. So.lienpenjar-se abans de Nadal -SantaLlúcia, la Mare-de-Déu de l'Espe-rança o Sant Tomàs- i eren xetira-des, generalment, per la Candelera.

Antigament eren simples cèrcolsblancs i, excepcionalment, decolors, però més tart, mans hàbils,generalment de monges,les abarro-caren amb motius geomètrics,temesflorals i animalístics, escenesbíblicles, símbols litúrgics,escuts, anagrames, etc.

.--: ',,¿-'

TALLER RAYZYÏA

SERVICIO OFICIAL CITROEN

G/ VIA ROMA, 5

ANDRÀITX

Tel. 673253

ALÍCIA QUIROGADE SOLERA

NIÑO - MODA JOVEN

Aragón, 7 - T.l. 67 21 67 ANDRAITX

AUTOS MORAGUES

RENT A CARC/. e«p»rt<i, 7Toll. 67 20 09

PTO. HHDHAITX ¡UALLOBCAl

CAFETERIA

SNACK - BAR/ /

cCAMP DE MAR • MALLORCA

ts.15

EL O . P . AIMPRATX EIST ALERTA ROJA

A través de este comentariono vamos a estudiar la marchadeportiva de nuestro equipo comohacíamos en pasadas ediciones,sino que esta vez vamos a tocarel tema del club como entidady sus visos de futuro.

De entrada hay que decir queel C.D.Andratx está en su momentomás difícil en muchos años, esun enfermo que cada día se agravamás y muy posiblemente en breveespacio de tiempo llegue a sumomento crítico.

Analizar los motivos que hanllevado al estado actual no esmuy difícil y a pesar de que con-viene hablar claramente voy aintentar resumirlo.

El futbol en Andratx se havuelto viejo y para dar fe deello basta con mirar a los nuevosdirectivos que se han integradoen la nueva junta, pocos, muypocos han sido, por ello en elAndratx están los directivos queestaban en pasadas décadas, deello sacamos la conclusión quela savia nueva no ha entrado yse sigue con caducas y viejasmental idades.

El espejo donde nos miramoslos aficionados andritxoles esen las entidades que nos rodeany que forman nuestras rivalidades,el CADE Peguera o el Santa Ponçay quizás -éste sea nuestro máscraso error, estas poblacionesson pueblos que nacen, tienengrandes ilusiones y tienen elacompañamiento que en Andratxno tenemos y es un Ayuntamientoque las patrocina y que dicenque es "el más rico de España",por ello de una vez por todashay que quitarnos la venda y verlas cosas por el prisma más prácti-co y si ellos pueden jugar holgada-mente en III División, el C.D.Andratx no puede y hay que decirloasí claro y llanamente, tenemosuna gran afición, pero hoy privala economía y ésta en Andratxen lo que atañe al deporte, noexiste, la gente está cansadade pagar y nadie quiere desprender-se de algo que a lo mejor no puede.

El presidente, Gabriel Ensefiat,al inicio de la actual campañatenía en perspectiva buenos augu-rios, había quien quería ser "spon-sor" aportando una buena cantidad,había otro proyecto de hacer unlocal social en el campo con laaportación de una nueva industriaque en Andratx florece, pero todose fue a pique, tampoco no acompañóla perspectiva de los primerosviajes a las islas hermanas ylos gastos se dispararon, todoesto nos llevó a unas situacionesalarmantes, la campaña de sociosno ha funcionado como todos queríany esperaban, unas rifas que sehan hecho no han contado con lacolaboración mayoritaria de lagente, y así podríamos ir desmenu-zando hasta llegaral fiasco másgrande con que se ha topado yque ha sido la falta de colabora-ción del Ayuntamiento. Ya en laanterior legislatura no se avinoa conceder la organización delas fiestas de San Pedro al cluby el actual consistorio no haconcedido una subvención solicitadaante los numerosos gastos quese han ido amontonando desde elmismísimo instante en que tandesacertadamente se optó a ascenderde categoria.

Mucho, mucho más podríamosdecir, pero esperemos que la alertaroja que ahora amenaza al club,no acabe por llevar a éste almás profundo de los abismos, cosaque uno cree que no está tan lejos.

JOFRE

tu - ,

jHcíón 2,0* ©cranio?!Avenida Malta ñoich, 4 - Jtl. _,_

Puerto do Andraiíx

REOOR3DS O T AHUR

Aquesta vegada vos oferim dues fotò-graf iesde S'Arracó i encara que semblenantigues,molts ben segur que les reconei-xeran ja que hi ha moltes cases queno han canviat i à més són del voltantdels anys trenta. Una és del carrerdel Port de S'Arracó i l'altre el carrerGeneral San Jurjo.

És ben probable que alguna d'aquestesjovenetes que hi ha a les fotografiesara sigui una joveneta de lo que araanomenan "tercera edat".