ISSN1760-1398

No89 - SETEMBRE DE 2011 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

FREDOLIC – HELICÒPTERS – JOCS – PITX I LLEMEC

PARTICIPA!

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC(L’associació per a l’ensenyament del català).

Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11APLEC, Universitat de Perpinyà,

Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyàaplec@aplec.cat - www.aplec.cat

mildimonis@aplec.catDirect. public.: Miquela Valls

Redactora: Myriam Almarcha París

Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls,P. Narach, M. Almarcha París,A. Baylac Ferrer, X. Beltran.Paginació: APLECImpr.: Enrich, 66000 PerpinyàRC 491986659 - Com. par.: 0910G87167.Tiratge: 3000 exemplars.Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan(04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

P.2

TROBADA DE GRANS I PETITS A ILLAEl passat dilluns 18 d'abril, els CE2 bilingües de l'escola Pasteur

i els mitjans i grans de l'escola maternal Torcatis es van trobar per a treballar junts.

TALLER 1:lectura d'àlbums

pels CE2 alsmaternals

TALLER 2:aprenentatge de lasardana pels CE2 als

maternals

El Victor i l’Emeline apunt per ballar la sardana!

El Gabriel llegeix alRichard el conte:QUE VE EL LLOP!

... i degustació!!

Una trobadaper desenvolupar iafavorir elsintercanvis enllengua catalana!

TALLER 3:realització de pa

amb tomata

P.3

FREDOLIC

Trad. ABF

PAPAK!

Mm… sííí?

Quancomptes

tornar a pintarel sostre?

Vull unaresposta

clara,ara!!!

Sí… Tenesraó…

Decidit…

… M’hiposi tantbon punt

s’aixequi elsol!!

D’acord… Va bé

…

Saps, pare… que elsol tornarà a

sortir d’aquí sismesos…

Ja ho sé…Fredolic,

ja ho sé…!!!

Si teniu sovint el cap pels núvols, és molt probable que undia veieu un helicòpter groc i vermell: és l’helicòpter EC145, el “Dragó 66”. Vola ràpid cap a una missió per lamuntanya.

Una mica d’història... El 1947, en Frédéric Curie va tenirla idea d’utilitzar els helicòpters en tota mena de rescats.La primera missió de rescat a la muntanya va ser el 1957.El mateix any es va crear l’Agrupació d’Helicòpters de laSeguretat Civil, de la qual Curie n’era el pioner. La Segure-tat Civil és assegurada per la gendarmeria, els bombers iels submarinistes. Els helicòpters tenen com a missions

principals desocórrer en urgència, lluitarcontra els focs forestals, pre-venir i assistir tècnicamentoperacions policíaques i ad-ministratives. Cada any, els 40helicòpters de la SeguretatCivil francesa, amb els seus 210pilots i mecànics de rescat, so-corren unes 10.000 persones.Des de la seva creació, l’Agru-pació d’Helicòpters ha efectuat500.000 hores de vol i harescatat unes 280.000 perso-nes. La base de Perpinyà ésuna de les 22 repartides a totl’estat per a poder intervenirarreu.

El Dragó 66... Varis modelsd’helicòpters s’han succeït alllarg dels anys. L’Alouette III haestat l’helicòpter de referènciadurant més de 40 anys, i, desdel 2001, l’Helicòpter EC 145

(Eugrel’Eubarl’apdesegdelicòl’apmà(s’oma

corristes i un metge. El Dragó 66 potun helicòpter s’enlaira cap a un rescareconeixement del terreny per assegu

REPORTATGE

DRAGÓ 66, LA SEGUREDRAGÓ 66, LA SEGURE

P.4

Exer

cici

de

resc

at

am

bgr

ua

L’helicòpter vola sobre la zona de rescat

Baixant per a recollir les víctimes

L’helicòpter permet rescatar víctimes enllocs de díficil accés

rocòpter) l’està remplaçant pro-ssivament. Fa gairebé 5 anys,urocòpter 145 Dragó 66 va arri-r a Catalunya Nord. “Dragó” éspel·lació comuna dels helicòptersla Seguretat Civil i el número queueix correspon al departamentcada base: així, el nostre he-òpter és el Dragó 66. A bord deparell trobem el pilot (condueix laquina), el mecànic de rescatocupa de la ràdio, de l’argue i delnteniment de l’aparell), dos so-t portar fins a 10 persones. Quanat a muntanya, primer efectua unurar la seguretat de les víctimes,

els socorristes i el metge. Després,els socorristes han de descendir del’helicòpter penjat de l’argue.Aquesta delicada maniobra permetd’arribar fins al ferit, i poder pujar-loper la grua a l’helicòpter amb elmateix sistema.

Dades i xifres... L’Eurocòpter 145Dragó 66 pesa 3,5 tones i mesura 13metres de llarg (com un autobús!).Les pales del rotor tenen un diàmetred’11 metres. La cua és el punt més altde l’aparell amb quasi 4 metres! Eldipòsit de gasolina té una capacitatmàxima de 860 litres (15 vegadesmés que per un cotxe!). Una hora devol costa 3.000 euros i consumeix300 litres de querosè (gasolina per ahelicòpters). Les pales del rotor prin-cipal fan 260 voltes per minut! Així,l’helicòpter pot assolir una velocitatde 245km/h. I quan bufa la tramun-tana a 100km/h, la màquina pot ar-ribar fins a 345km/h, gairebé com uncotxe de fórmula 1!És gran com un autobús i corre comun F1!

ETAT CIVIL DE L’AIREETAT CIVIL DE L’AIRE

P.5

Exercici de rescat contra una paret

Dragó 66 en una missió d’entrenament

Text de la LaraPubill Rodríguez.Fotos: www.helico-dragon.com i Pelotóde Gendarmeria d’AltaMuntanya –PGHM–

d’Oceja.

La divisa

dels socorristes

:

“Servirper

socórrer”

Argue: aparell de traccióper elevar la càrrega ambun cable.

JOCSJOCSSo

luci

ons:

a)2h

[860

l/30

0lg

asta

tsen

1hor

a=

2,86

]b)

900

0€

[30

00

€x

3h]

c)15

.60

0to

rns[

260

volt

esx

60m

inut

sque

té1h

]

SOLUCIÓ:Pintar(P.2);Rescat(P.4);Navalla(P.7);Esmolar(P.7);Maniobra(P.5);Atzavara(P.7)

Reunint les lletres del mateix color, traparàs 2 motsde 6 caselles, 2 mots de 7 caselles, 2 mots de 8 caselles.Totes aquestes paraules surten en aquest Mil Dimonis.

CERCAMOTS

I T L T Z A L

S V R A P R A

E B A M L A R

A E C V O T R

I S N A O M A

A N A N A R A

P.6

Piiitx!On t’hasficat??

SUDOKU

LABERINT

No té camesi caminacarregat de dia i nit,no és cap bou iporta banyesni és ovella ni és cabrit.

ENDEVINALLA

EN PITX S’HA PERDUT

ENMIG D’UN LABERINT,AJUDA’L A RETROBAR EN

LLEMEC!

L’HELICÒPTER PORTA 860 LITRES DE GASOLINA.1 HORA DE VOL COSTA 3000 €

I GASTA 300 LITRES DE CARBURANT.

a) Quantes hores completes pot volarl’helicòpter Dragó 66

si té el dipòsit ple?

b) Si vola durant 3 hores, quant costarà?

c) Si les pales del rotor giren a la velocitat de 260 voltesper minut, quants torns hauran fet en 1 hora de vol?

COMPTEM?Resposta:elcargol

Per les mateixes terres de secà on se plau la figuera demoro (veg. Mil Dimonis, n° 83) hi solen créixer d’altresplantes grasses i picants: les atzavares. Qui no ha vistmai aqueixes grosses corones de fulles espesses d’unverd blavós amb vora espinosa? Al mig d’algunes s’alçacom un pal d’un parell de metres, dret o de gairell,verd o sec: és la tija floral, que sembla un espàrrecgegantí quan creix a la primavera. A l’estiu posa florsgrogues al cim, disposades com en platets alternats idesprés se va assecant. Diu la gent, i els botanistes hoconfirmen per certes espècies, que l’atzavara trigacent anys a florir i que, un cop desflorida se deixamorir. Quin destí més trist i bonic, tot un símbol!

L’atzavara doncs, no pot passar de cap manera desapercebuda alspendissos de vora mar, dels Aspres o altres llocs àrids del nostre país. Hicreix espontàniament, com a la resta de regions mediterrànies d’ençàque al segle XVI navegadors la portaren de Mèxic.Per als mexicans és una planta bàsica, puix que entre les 350 espèciesd’atzavares que tenen, n’hi ha que forneixen el sisal, una fibra per fercordes, tapissos, i d’altres el pulque, la beguda nacional, elaborada apartir de la saba.Els catalans també s’han apropiat l’atzavara. La pua ben aguda del cap

de la fulla fa un punxó de primera per treure el cargol de la closca els dies decargolada. Una renglera d’atzavares vora la propietat és d’allò més dissuasiu!Un tros sec de pal floral servia per esmolar la navalla del temps que elshomes s’afaitaven amb aquest ganivet molt tallant. També s’untava el capdels dits de la mainada amb «xuc d’atzavara» perquè no se roseguessin les un-gles. Però en aquest cas, es tractava de fet d’una planta diferent encara queprou semblant de forma, fulla i pal floral: l’àloe.Avui, l’àloe, sobretot la mena aloe vera, no és més sinònim d’agressivitat sinóde dolçor. Amb el suc extret de les fulles, el sèver, se’n fan suavitzants, enparticular per als bebès.Última precisió: la paraula «sèver» prové de l’àrab «sabbara» quetambé és a l’origen de l’«atzavara».Un cas espinós, fa?

P.7

BOTÀNICABOTÀNICA

ATZAVARAATZAVARA II ÀLOE:ÀLOE:PICSPICS II DOLÇORDOLÇOR

Esmolar: Fer més tallant.Suavitzant: Substància que fa més suau, més dolç.

Una bonica defensa d’atzavares a Peirefita (Cervera)

Atzavara de rivet groc a la Costa

Atzavares i ginestes al Serrat d’en Vaquer (Perpinyà)

Text de la Miquela VallsFotos d’en Joan-Lluís Valls

Atzavares poncelladesa Sant Andreu

Tapís d’àloes a Cotlliure

PITX I LLEMEC

FI

I bé sí! M’ha entrat pànic!Sí! He cridat i he agafat

l’extintor per medefensar. Sí, ho

confesso, he disparatescuma contra la

primera fila.Imagina’t eren sis

per me calmar!!

I la pròximavegada, limita’t

a una projecció«normal»,

que ets massaemotiu per la 3D

en relleu!!

Hosento!!

T’asseguro que…quan m’han dit això

al telèfon…No m’ho creia!! Què

t’ha passat pelcap!?

T’arriben criatures!!Vénen de pertotarreu!! I, i, són

gegants! Pel davant,per l’esquerra,

per la dreta!!Era flipant!!

Per certpagaràs

tu lesdestrosses!

I, és clar!El director

té raód’enfadar-se, i

voldria queme perdonés!!

Au va!Anem-hi

Trad. Estudiants de Llicenciatura de català de 1r any (2010-2011)

Estavaterroritzat!!

Imagina, ets beninstal·lat, esperes

que comenci,tranquil,

i… de cop…