Parlem de economia

© AIS

G r o u pParlem d’EconomiaAlgunes reflexions sobre el moment actual

Viene la crisisojoguardabajoun pan te costará como tres panestres panes costarán como tres hijosqué barbaridadtodos iremosa las nubes en busca de un profetaque nos hable de pazcomo quien lava

Viene la crisisojoquizá te esté subiendopor la mangaquizá la tengasahoraenroscada sin mas en el pescuezoo está votando con tu credencialo comprando tu fe con tu dinero

Oh cuánto cuántocostará el escrúpuloy la vergüenza buenala importadala que no encoge a la primera lluviala vergüenza de nyloncienporciento

Oh cuánto cuántocostará el amoren la noche sin dólares ni lunacon los perros afónicosy el sueñofirmando los conformes con rocío

Oh cuánto cuántocostará la muerteahora que no hay divisasni perdóny no hay repuestos para la concienciani ganas de morirni afán ni nada

Viene la crisisojoguardabajono habrá vino ni azúcar ni zapatosni quinielas ni sol ni Dios ni abrigoni diputados ni estupefacientesni manteca ni fruta ni rameras

Viene la crisisojoguardarriba

MARIO BENEDETTIPoemas de hoy por hoy (1954-61)Viene la crisis

© AIS

G r o u p

Parlem d’Economia

Algunes reflexions sobre el moment actual

© AIS

G r o u pAgenda de la comunicació

Introducció

Algunes qüestions de base

Reflexions al voltant de la crisi

Què pot ser que passi

Algunes idees per assumir la realitat

© AIS


Introducció





© AIS

G r o u pIntroducció

Agraïments.

- A Garbí, un gran projecte

- A totes vosaltres. Dialogar i Comprendre és la nostra principal arma

Notes sobre el contingut

- Els canvis entre la presentació del curs i l’actualitat

- La càrrega política i el paper dels mitjans

- Alguns conceptes per a comprendre millor

- Els orígens i l’evolució de la crisi

- El que pot passar

Què en traurem de la reunió avui.

© AIS


Introducció


- L’Economia en poques paraules (i algun gràfic)

- L’Economia Real i l’Economia Monetària

- Quin valor afegit fan els bancs?

- El sentit del risc. Instruments, avantatges i perills

- Un esquema de les posicions ideològiques

Algunes reflexions al voltant de la crisi



© AIS

G r o u p

Algunes qüestions de baseL’Economia en poques paraules (i algun gràfic)L’Economia Real i l’Economia Monetària

Dividirem els actors de l’activitat econòmica en tres grups

Veiem com es relacionen en termes reals

I en termes monetaris

En una economia tancada

Empreses Famílies

Bens i serveis

Treball,Capital, Iniciatives

Pagaments per compres

Salaris, dividends, rendes

Sector Públic

Impostos-subv.Bens i serveis

Impostos-transfBens i serveis

© AIS

G r o u p

Algunes qüestions de baseL’Economia Real i l’Economia MonetàriaAlgunes reflexions

Si hi ha més diners que bens, es produeix la inflació. Recordeu que els diners poden ser físics o comptables (els quals poden ser o no electrònics)

Si hi ha atur, les famílies consumeixen menys i també es produeix menys

El Sector Públic es un generador de “productes” (obres i serveis)

El Sector Públic té entre altres obligacions el garantir el bon funcionament de l'Economia (Què és el bon funcionament?)

Dins de cada grup d’actors, veiem grans diferències: desigualtats entre les famílies, dimensions d’empreses i d’Organismes Públics molt diferents …

© AIS

G r o u pAlgunes qüestions de baseL’equilibri al llarg del temps.

Empreses Families

Bens i serveis




Sector PúblicImpostos-transf

Impostos-subv.

Bens i serveis

Bens i serveis

Estalvis/ DesestalvisEndeutament/ des-

Reserves/AplicacionsEndeutament/des-

Consum aplaçatInversions en equipament

El sistema és estable si els fluxos es mantenen en equilibri

Però hem de tenir en compte l’evolució temporal

Que ve amb els diferents moments de les famílies

I les condicions i canvis tecnològics

© AIS

G r o u p

Algunes qüestions de baseL’equilibri al llarg del tempsAlgunes reflexions

L’equilibri temporal entre l’estalvi i la inversió ha de donar-se entre els fluxos reals i els monetaris.

Si algú guarda pel futur, en el futur algú haurà de produir físicament el que es guarda monetàriament.

Un préstec hipotecari vol dir que ens comprometem a estalviar en el futur per a gaudir d’una vivenda en el present.

Un crèdit a empresa vol dir que l’augment de productivitat per les inversions compensarà a futur.

Els préstecs sobirans segueixen el mateix esquema. La comunitat que ho rep o farà un estalvi futur o l’augment de productivitat compensarà.

© AIS

G r o u p

© AIS

G r o u p

Algunes qüestions de baseL’equilibri al llarg del tempsAlgunes reflexions

Una productivitat més alta vol dir que amb la mateixa aportació dels factors econòmics en fem més producte.

Productivitat és tecnologia. Requereix inversió.

Tots els bens tenen un cost d’oportunitat (per tenir un bé avui hem de prescindir d’un altres cosa, avui o demà). L’equilibri es té per l’equilibri de preus.

El risc és part essencial en aquesta tria. El preu es l' interès.

La percepció del risc, les preferències dels consumidors i l’anàlisi de les condicions futures han estat fortament esbiaixades.

© AIS

G r o u p

Algunes qüestions de baseL’equilibri al llarg del tempsLes taxes d’interès. Risc.

Quin es el valor que cada una i totes juntes donen a esperar a gastar un euro d’aquí a un any en lloc de fer-ho avui?

Què canviaria si d’aquí un any tenen el risc de no poder-ho recuperar?

del_riscpercepció_

e_riscterès_senstaxa_de_in

iscpreu_del_resperapreu_de_l'

terèstaxa_de_in

Segur Segur

Análisi de Risc

Qualificadoras

© AIS

G r o u p


Risc. Instruments, avantatges i perillsQuins instruments afecten al risc?

Les assegurances, la diversificació de inversions en carteres, la anàlisi de risc de particulars i empreses són eines bàsiques

Els mercats de capitals, les Borses, són institucions regulades amb instruments que poden controlar o potenciar el risc: compres a curt, swaps, titulització, derivats en general.

La titulització (eina utilitzada en el procés “sub-prime”) podia vendre carteres en participacions de cobro prioritzat.

Els derivats podien cotitzar en base a d’altres instruments financers, incloent d’altres derivats

© AIS

G r o u p

© AIS

G r o u p

L’Economia en poques paraulesEl paper del Sector Financer.Quin valor afegit fan els bancs?

Empreses Families

Bens i serveis





Impostos-subv.

Bens i serveis

Bens i serveis




SectorFinancer

Els bancs i caixes fan de pont entre les disposicions i les necessitats financeres, entre d’altres serveis.

Aquests i altres institucions permeten ajuntar i dividir, mesurar el risc i diversificar-lo.

© AIS

G r o u p


El Sector Financer genera valor al conduir estalvi cap a inversió. Analitzar (economies d’escala) filtrar, diversificar, agrupar i dividir.

Recordeu el paral·lelisme entre economia monetària i real en els préstecs.

Analitzar vol dir obtenir informació i treure’n conclusions, això comporta economies d’escala.

Filtrar vol dir donar el crèdit a qui el podrà tornar.

Diversificar i agrupar vol dir no posar tots els ous en el mateix cistell

Agrupar i dividir vol dir obtenir i deixar diners d’imports i terminis diferents.

Això configura la intermediació financera.

© AIS

G r o u p


Per gestionar el risc, el banc o la caixa ha de guardar unes reserves per quan arribi la morositat que espera que passi, però també ha de guardar un capital per si succeeixen coses imprevistes. Ha de cuidar també de tenir prou liquiditat sobretot controlant les desavinences entre els terminis de venciment dels crèdits que dona amb els que pren.

La regulació dels bancs té com a referent l'anomenat “Acord de Capital de Basilea” conegut com a Basel-I (88), Basel-II (01) i Basel-III (11). Fa 30 anys el regulador era molt intervencionista, en els 80s es va instaurar regulacions de reserves pels crèdits amb retràs, al 2001 comença un procés per garantir solvència amb capital, ara s’ha endurit i també es controla la liquiditat i la proporció d’endeutament extern.

© AIS

G r o u p

Algunes qüestions de baseEl paper del Sector FinancerAlgunes reflexions

Els bancs han donat molts crèdits a promotors garantits amb el sòl que compraven o amb els desenvolupaments que feien. Amb molt poca proporció de capitals.

Bancs i Caixes han deixat molts diners per inversions poc productives, a voltes faraòniques.

És un dels motors que han inflat la bombolla.

Els bancs han donat préstecs hipotecaris temptant als qui el rebien per aspirar a una vivenda més cara.

Els bancs i caixes han fet hipoteques poc garantides (100% i més de diners sobre el valor de les hipoteques).

Els bancs i caixes feien molts guanys anuals (aparents) amb tota aquesta bombolla.

© AIS

G r o u p

Algunes qüestions de baseEl paper del Sector FinancerAlgunes reflexions

Aquest ha estat un dels motors de la bombolla immobiliària.

Els negocis no especulatius no són tan rendibles. Pèrdua de prestigi. Deslocalització.

El Sector Públic vivia en un flux de diners (i una previsió de tenir-ne més) que li temptava l’endeutament i els grans projectes multi anuals. Impost sobre bens immobles, IVA, …

© AIS

G r o u p

© AIS

G r o u p

© AIS

G r o u p

© AIS

G r o u pAlgunes qüestions de baseEl paper del Sector Exterior

Empreses Families

Bens i serveis





Impostos-subv.

Bens i serveis

Bens i serveis



Sector Exterior


Inversions de capitalPrestecs

Importació i exportació de bensI el seu pagamentBALANÇA COMERCIAL

BALANÇA DE CAPITALS

SectorFinancer

Empreses, Sector Public, Families, Sector Financer

Del sector exterior obtenim bens, que paguem trinco trincoi de l'excés o defecte, van o venen préstecs i inversions

© AIS

G r o u p

Algunes qüestions de baseEl paper del Sector ExteriorAlgunes reflexions

Els anys de creixement han anat acompanyats d’un augment del consum de bens importats. La nostra balança comercial ha estat negativa (més importacions que exportacions). Maquinària de construcció, infraestructura, autos de luxe … .

Països com Alemanya han estat exportadors, amb els costos molt controlats (pacte social salaris baixos), la seva balança comercial ha estat molt positiva. La seva balança de Capitals ha servit per a fer préstecs sobirans (Espanya, Itàlia, Portugal, Irlanda i també USA).

Els crèdits si han de ser tornats, han de complir el seu equilibri en l'economia real, no sols sobre documents.

© AIS

G r o u p

© AIS

G r o u p

© AIS

G r o u pAlgunes qüestions de base

Un esquema de les posicions ideològiques

Qui decideix sobre què produir, com i per a qui?

Desplegant el ventall:

- El més pur capitalisme

- La visió neoconservadora

- Els keynessians

- L’Economia Social de Mercat

- Economies Planificades

Ara ens debatem entre

- Una liberalització més gran, cadascú és responsable del seu present i el seu futur.

- Una regulació més severa amb un estat més actiu i vigilant

Cal que us digui qui guanya terreny?

© AIS


Introducció



- La crisi global i les crisi locals

- El subprime als Estats Units

- Les baixes taxes d’interès del BCE

- Les bombolles inmobiliaries. Els excessos d’endeutament

- Les balances comercials i la de capitals.

Els amables prestamistes volen cobrar

- Però, … ¿qui en té la culpa?



© AIS

G r o u pCom hem arribat fins aquíLa crisi global i les crisi locals

La globalització ha estat reeixida sobre tot en el mercat financer.

Les mesures monetàries úniques han provocat desajustos entre l’economia real i la monetària.

Les polítiques populistes a USA i molts països europeus en la vivenda han desencadenat bombolles locals.

Els especuladors han potenciat les oscil·lacions de l'economia per enriquir-se.

© AIS

G r o u p

http://www.economy.com/dismal/map/default.asp

http://www.economy.com/dismal/map/default.asp

© AIS

G r o u pCom hem arribat fins aquíEl subprime als Estats Units

Fi bombolla tecnològica 2000-2001

Baixada tipus en Bancs centrals per reactivar l’economia (11/9/01)

Canvi en 2004 (1%-5.5%) per a liquiditat

El 2006 US.Construction Index cau un 40%

2007 – contamina mercats financers per les inversions internacionals en titulitzacions de subprime

© AIS


Gener-Maig 2007. Senyals: €4,2 b Sub Prime amb 0,6 fora USA (FMI).

- Febrer. Advertència de Wall Street Journal.

- Març. borsa NY treu a New Century de borsa.

- Maig. Lehman Brds. Freddie Mac restringeixen a subprime

Juny-Agost 2007.

- Fallida Bear Sterns, Blackstone American Home Mortgage

- National City Home Equity. Rescat de IKB (alemany).

- Caigudes a les Borses.

- Injecció de la FED i el BCE i al.

© AIS


Setembre-Desembre 2007.

- Fallida Victoria Mortgages (GB) i primer rescat de Northern Rock (GB).

- Caiguda tipus al 0.5 FED

- Citigroup i Merrill Lynch declaren pèrdues

- La banca i l’economia espanyoles començan a ser assenyalades. La FED al 0,25%.

Gener-Agost 2008 .

- Evidencia de recessió en economia real.

- Caiguda de Borsa general

- FED rescata a Fannie Mae i Freddy Mac ($200.000 m).

- Nacionalització de IndyMac i Bear Sterns.

- Ajuda $3900m hipotecats insolvents.

© AIS


Setembre 2008.

- Fallida de Lehman Brothers.

- Compra Bank of America de Merrill Lynch.

- Regulació banca d’inversions (Goldman Sachs – Morgan Stanley).

- Rescat de Washington Mutual per FED+JP Morgan. Pla de rescat: garantia de dipòsits fins $250.000 injecció de $700.000 m per actius tòxics

© AIS

G r o u pCom hem arribat fins aquíLes bombolles immobiliàries. Els excessos d’endeutament

20m

30m

40m

1920 1960 2000

44.1m a 2007

Motius demogràfics

Preu vivenda

Sòl urbanitzable el sòl no protegit Desregulació lloguer Menys sòl a cedir als ajuntaments Dificultats de finançament dels ents locals

Motius Normatius i Regulatoris

Baixes taxes d’interès Alt Endeutament

© AIS

G r o u pCom hem arribat fins aquíLes baixes taxes d’interès del BCE

La política monetària europea es única, la porta el Banc Central Europeu (BCE), Les taxes d'interès es mantenen baixes en benefici de la reactivació de l’economia alemanya, considerada el motor d’Europa.

A Espanya, com en altres països Europeus, la inflació és més alta que les taxes d’interès.

La liquiditat augmenta, els bancs veuen una oportunitat disparant el crèdit hipotecari (taxa d’interès variable) i el crèdit a promotors (pobrament capitalitzat)

© AIS

G r o u pCom hem arribat fins aquíLes baixes taxes d’interès del BCE

Baixes taxes d’interès

Alt Endeutament El cicle econòmic resulta de la inflacionària expansió del crèdit del banc central i de la seva transmissió en el temps, donant lloc a una mala assignació del capital causada per tipus d’interès artificialment baixos

Friedrich Von HayekPrices and Production (1931)

© AIS

G r o u pCom hem arribat fins aquíLa mel atrapa-mosques per la banca i les caixes

A Espanya, es va establir a finals dels 90 unes reserves pels bancs superiors a les europees, anomenades FONCEI que van ser un aparentment bon coixí a l’arribada de la crisi (recordin que Z deia que érem la banca més solvent d’Europa).

Per contra, el Banc d’Espanya va passar per alt la concentració en el sector de la construcció. El sector financer acumulava el 60% dels seus crèdits directament en la construcció (l’efecte indirecte podria allargar-ho fins el 75%).

Quan la situació es va tornar insostenible perquè els mercats no renovaven crèdits a caixes i bancs es va començar un procés de fusions i ajuts mitjançant un programa anomenat FROB (Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria), orientada a ajudar a les entitats amb problemes pressionant-les cap a convertir-se en bancs i en concentrar-se en moltes menys entitats.

© AIS

G r o u pCom hem arribat fins aquíLa mel atrapa-mosques per la banca i les caixes

Què hi guanyem? Un sector financer més fort amb menys ajuda pública que d’altres països (USA, Irlanda ...). Un sector més tecnificat.

Què hi perdem? Banca de proximitat, control polític de les caixes i entrada en una situació d’oligopoli amb incidència sobre preus, interessos, comissions i crèdit, també personal i proveïdors es veuran afectats.

Com està avui el sector? Tothom en pateix les conseqüències de la bombolla, en el sector ja hi ha uns €70.000m en immobles ja en els actius de les entitats, la meitat en sòl per edificar. Podria duplicar-se quan vagin caient a insolvència alguns crèdits encara vius.

Les entitats que estan més ben situades, les que s’han expandit fora d’Europa i les que han mantingut prudència en el crèdit.

Les pitjor situades, les que han apostat per la bombolla i les que han finançat obra pública de dubtosa rendibilitat.

Les noves disposicions per a dotar reserves pels actius esmentats acabaran de fer palès la situació de moltes entitats que es veuran obligades a vendre o a ser intervingudes.

© AIS

G r o u p

© AIS

G r o u pNuevo mapa de entidades financieras en España

© AIS

G r o u p

© AIS

G r o u pCom hem arribat fins aquíLes balances comercials i la de capitals

La balança comercial és deficitària

Ens tornem deutors dels països que generen excedents

© AIS

G r o u pCom hem arribat fins aquíL’endeutament entre països

Alemanya i França en son els creditorsprincipals

© AIS

G r o u p

Com hem arribat fins aquíLes balances comercials i la de capitalsEls amables prestamistes volen cobrar

Alemanya ha estat el principal exportador de bens a Europa.

Els salaris relativament baixos han deixat uns marges importants. Les importacions són més baixes que les exportacions.

Les importacions espanyoles de bens d’equip, maquinària pesada i cotxes de luxe que la bombolla han propiciat han generat en gran part aquesta situació.

Els crèdits han de donar-se i han de prendre's per a ser tornats. Recorden l’Economia Real i la Monetària …

© AIS

G r o u p

© AIS

G r o u pCom hem arribat fins aquíPerò, … qui en té la culpa?

Hi ha una xarxa tancada d’acusacions

- Els polítics a les caixes i als bancs

- Els financers als polítics i als tècnics “rocket scientists”

- Els tècnics als executius “fat cats”

- Els executius als reguladors

- Els reguladors als governs supranacionals

POTSER HA DE CANVIAR EL SISTEMA

© AIS


Introducció


Com hem arribat aquí


- Un record per passades crisis i bombolles

- Algunes referències a Islàndia, a Irlanda, a Portugal, Itàlia i Grècia

- La Borsa o la Vida


© AIS

G r o u p

Què pot ser que passiUn record per passades crisis i bombolles

Un record per el Tequilazo. Un altre per el Corralito … i un altre per la bombolla de tulipes a la Holanda del segle XVII.

L’especulació pot ser controlada.

Els desastres poden ser mitigats.

© AIS

G r o u p

Què pot ser que passiAlgunes referències a Islàndia, a Irlanda, a Portugal, Itàlia i Grècia

En una situació extrema, si no es pot pagar no es pagarà.

Amb la moneda europea controlada, no es pot decidir unilateralment una devaluació.

El procés de negociació passa per negociar la reestructuració (a vegades impossible) o la reducció.

© AIS

G r o u p

© AIS

G r o u pQuè pot ser que passiLa Borsa o la Vida

Els mercats han acabat manant més que els polítics. I les agències de rating i els inversors i els conglomerats financers i les grans fortunes. Algú ha votat al conseller delegat d’alguna agència de “Rating”?

És de preveure una concentració de poder, amb aparició de grans monopolis amb efectes sobre la població: clients, treballadors i proveïdors. La regulació es farà mes necessària però requereix de un poder polític mes fort i mes coordinat.

La idea d’Europa, l’Estat del Benestar i la pròpia Democràcia es debiliten.

© AIS


Introducció


Com hem arribat aquí



- Mai com abans de la crisi

© AIS

G r o u p

© AIS

G r o u p

© AIS

G r o u pAlgunes idees per assumir la realitatMai com abans de la crisi

És una crisi del món occidental. Potser el final de la seva hegemonia.

El poder financer ha guanyat espai al polític. Cal saber què ens convé i a qui no podem donar l’esquena. Participa!

La sortida de la crisi arribarà, però les bosses de pobresa i la desigualtat creixerà. Potser caldrà mes que mai l’estat del benestar.

© AIS

G r o u pAlgunes idees per assumir la realitatMai com abans de la crisi

Es generarà més desigualtat social. Per la nostra part, procurem que això no passi. Ètica social, generositat, sentit crític.

Corporacions, PiMEs i autònoms ens hem de fer menys depenent del crèdit (per altra banda, serà més escàs i car).

L’equilibri social de l’estat del benestar ha començat una re - adequació. Es urgent que ens fem sentir.

© AIS

G r o u p

AIS Aplicaciones de Inteligencia Artificial

Gestión del riesgo de crédito

© AIS

G r o u p

PRESENTACIÓ DISPONIBLE A:

http://www.ais-int.com/presentacion-garbi

http://www.ais-int.com/presentaciones/garbi

© AIS

G r o u pQue les dificultats no ens treguin l'alegria individual ni col·lectiva. El nostre país n’ha passat de pitjors.

Aguinaldo

Ya he sacado mis cuentasy no le pago a nadie

Ni al sastre que me hizo estas solapas como alas de palomoni al pobre almaceneroque no me vende azúcarni al Banco que me ahorcani al librero que gimeni al destino que claro no recogelas tiernas oracionesque envío contra reembolso

Ya he sacado mis cuentas y no le pagoa nadie

Cobraré el aguinaldo en billetes de uno a unoy me iré caminando por Dieciochosilbando un tango amargocomo otro distraído

MARIO BENEDETTIPoemas de la oficina1954

© AIS

G r o u p

Decisiones Inteligentes

c/ Castillejos, 365, 2ª Planta08025 Barcelona · España

Tel: +34 93 414 35 34Fax: +34 93 414 10 28

[email protected]

www.ais-int.com

@GrupoAIS Riesgo de Crédito (grupo)http://www.linkedin.com/company/ais

mailto:[email protected]

http://www.ais-int.com/

http://twitter.com/

http://www.linkedin.com/groups?mostPopular=&gid=2712088

http://www.linkedin.com/company/ais

Documents

Parlem de economia