Parlem de Sarrià núm. 91

EDITORIAL

pDS_3

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigue-ral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell,Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal.Correcció lingüista: Toni RuscalledaAgraïments: Ajuntament de Sarrià de TerHan col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Lourdes Gelada,Sergi Torrentà, Txell Pla, AV Sarrià de Baix, Amics dels Gegants,Dones més que mai, Esplai PL, Anna Sala, Rosa Dachs, MireiaMasó, Antoni Roura, Gemma Corominas, Montserrat Xandrich,Ampa EB Confetti, Maria Brunsoms, Emili Marco, GMS, Dolors (¿),Xavi Rodríguez,

Portada:Monòlit del carrer Major. Fotografia de Toni Martínez.Disseny i maquetació: Mercè SolerImpressió: Impremta PagèsSubscripció anual: 10 eurosTiratge: 1.500 exemplars.e-mail: [email protected]òsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.orgAAGGRRAAïïMM LLAA CCOOLL··LLAABBOORRAACCIIÓÓ DDEE LLEESS EENNTTIITTAATTSS CCOOMMEERRCCIIAALLSS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revis-ta de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació del’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

parlemDESARRIÀ

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TERPer llegir les revistes sense descarregar:www.issuu.com/parlemdesarriadeter

468

101214161718212930323638394043454647525457606266686978

sumari

La foto de la portada és una ombra del monòlitdel carrer Major, el qual recull diferents nomsamb què s’ha conegut al llarg dels segles: viaAugusta, camí Ral, camí de l’Exili, carrerMajor, camí de Sant Jaume. Podríem dir que el

carrer Major condensa tota la història del país dels darrers2.000 anys.

El projecte de Via Verda, que en el seu dia va definir elConsorci Alba Ter i que ara executarà la Diputació de Giro-na, fa passar la Ruta del Ter pel carrer Major. De fet, entraal municipi per les deveses del riu, tot havent passat persota el flamant nou pont de l’Aurora, segueix perl‘Avinguda de França i el carrer Via Augusta, creant un noucarril bici urbà. Aquest projecte tenia un traçat original queel feia passar pel carrer Josep Flores per continuar pelcarrer Major, però l’Ajuntament de Sarrià de Ter en va fervariar el traçat i dirigir-lo cap a l’Avinguda de França. En eltram final, quan ha d’enllaçar des del carrer Via Augustafins el carrer Major fa unes incomprensibles giragonsesper darrera el cementiri, motiu de pèrdua per part delsciclistes habituals de la ruta.

Però aquest malaurat petit tram , fa perdre de vista elque ha estat l’origen del poble, el pas sobre el riu Terd’origen romà, el pont de l’Aigua, l’antic PONS MAIOR.Perdem doncs, una molt bona oportunitat per mostrar alsvisitants, ciclistes i senderistes un dels punts emblemà-tics de la nostra història, el que explica perquè Sarrià deTer va ser Via Augusta, camí Ral, camí de Sant Jaume icamí de l’Exili.

És ara la primera vegada que veiem el projecte, quanja es troba en fase d’execució. Com en altres projectes,se’ns ha escatimat la participació, la que hauria d’haverservit per informar i potser introduir alguna esmena omillora. Potser només n’hi hauria prou allargant el carril bicidel carrer Via Augusta fins a trobar el Pont de l’Aigua i aixíentrar pel començament del carrer Major, on tambés’expliquen molts episodis de la Guerra Civil.

És molt probable que molta gent consideri aquesttema una minúcia, però és en el detall on es veu la ideaque es té del poble. I si en un moment, l’arquitecte res-ponsable de les obres del carrer Major, o el mateix artistaDomènech Fita, varen tenir la bona pensada de posar unafrase en llatí comú en la rotonda del carrer Major i unmonòlit per indicar què ha significat Sarrià de Ter des deltemps dels romans, estaria bé que per altres actuacionsmenors es seguís la mateixa línia. Al cap i a la fi, un pobleés el resultat de la seva història. �

AJUNTAMENT. Via VerdaJornades de la dona treballadora

Comiat de regidorENTITATS. Carnestoltes

Amics dels gegants. Aquest aany en fem vint-i-cincEsplai PL. Colònies de Setmana Santa

Dones més que mai. Excursió Hospital Sant Pau...CULTURA. Biblioteca Emília Xargay. III Revetlla Sant Jordi

Lliurament de premis Sant JordiAutors. Francesc Garriga Barata

Llibres. “El impostor” de Javier Cercas“Miratge” d’Eva Lleonart Montagut

750 anys del naixament del cronista Ramon MuntanerSalvador Tixis (1935-2015)

ESPAI 2.0 10 anys passant pel tubQUADERN D'APUNTS

L'ENTREVISTA. Mercè Lladó FigueresOPINIÓ. Catalunya: amb Espanya o sense Espanya

Candidatura de progrés de Sarrià de TerESPAI ESCOLAR. Escola Montserrat. Jocs Florals

Concurs Literari Sant Jordi 2015Dona i Llum

Confetti. L’Ampa de la Confetti, un benefici per als petitsXerrades STRAD. Factors de risc a l’adolescència

Les pors infantilsNATURA. Diari d’altura de l’expedició Aconcagua 2015

SALUT. la demència i la malaltia d’AlzheimerQuè és el IogaESPORTS. UES

THE SARRIÀ NEWS

EL MONÒLIT DEL CARRER MAJOR ILA VIA VERDA DE LA

RUTA DEL TER

DSp4_

AJUNTAMENT [Via Verda

Roger Torrent i RamióAlcalde de Sarrià de Ter

VIA VERDA: CARRIL BICI PER VIURE EL RIU I PER CONNECTAR-NOS AMB GIRONA

De fet, per incentivarque es visqui mésintensament aquestespai no hi ha massamaneres més de fer-ho

que afavorir que “s’utilitzi” com aespai d’oci. Com a recurs lúdic per(re)descobrir-ne la riquesa i la bellesaambiental. En general, allò que esdefensa és allò que s’estima. I allò ques’estima es allò que es coneix.

Aquesta és, també, la intenció de

les Vies Verdes. Recorreguts que, alcapdavall, aprofiten l’excusa de la bici-cleta (si es que és una excusa) per pro-mocionar els nostres paratges. A tra-vés d’un element tan senzill i potentcom el foment de l’ús de la bicicleta esgeneren fortes sinèrgies perquè cone-guem –propis i estranys- el nostre pai-satge. Per això, era essencial que partdel nostre trajecte del Riu Ters’incorporés a la xarxa de Vies Verdes.En primer lloc perquè des d’un punt de

vista estrictament local, ens ajudarà aconviure més i millor amb el Riu i el seuentorn. I després, perquè des d’unaòptica més general, incorporar el tramde Sarrià permet tancar una xarxa queconnecta des de Sant Feliu de Guíxolsa Olot i des d’Olot a l’Estartit. Per tant,ens fa part d’un tot molt interessant pelque genera d’activitat en relació a labicicleta i el coneixement del territori.

Però hi ha una altre element queper nosaltres cal tenir en compte:

Podríem convenir, d’una manera o altra,que probablement no hem viscut amb prouintensitat el riu com a patrimoni natural. ElTer forma part del nostre entorn immediat,fa part del nostre paisatge. Fins i tot ensdóna nom. Però no ens hi hem interrelacio-nat amb la força que es mereix. Aquestaconstatació, evidentment, ens trasllada auna altra certesa: hauríem de fer més perlligar-nos a aquest espai.

La Via Verda passa per sota el nou pont de l’Aurora, iles deveses del riu Ter. Fotos: A.Vila

DS_5p

AJUNTAMENT [Via Verda

Resulta que el nostre tram de Via Verda con-necta directament amb Girona. Així doncs,no només funciona com a sender generalsinó que també serveix com a carril biciurbà. Un carril llargament reivindicat i querealment es feia absolutament necessariper permetre’ns desplaçar-nos a la ciutat enbicicleta tranquil·lament i còmode.

Així doncs, la Via Verda entre Girona i SantJulià de Ramis, és a dir, la Via Verda de Sarriàés del tot imprescindible per aconseguiraquest triple objectiu: potenciar el coneixe-ment del Riu Ter i el seu entorn natural, for-mar part d’una gran oportunitat per difondreles nostres comarques i finalment, tenir uncarril bici adequat que ens traslladi a Girona.

En el tram urbà de Sarrià de Ter, el carril bicipassa per a vorera de l’Avinguda de França. Fotos: A. Vila

Plànols projecte, cedits per l’Ajuntament Sarrià de Ter.

DSp6_

AJUNTAMENT [jornades de la dona treballadora

JORNADES DE LA DONA TREBALLADORA

Les activitats i tallersportats a terme hanestat tots gratuïts, iamb una varietat decontinguts intentant

arribar als interessos de la pobla-ció. La varietat va començar ambel taller de mitja, trapillo i ganxet iseguit del taller de plantes medici-nals i cicle femení.

El segon dia vam poder gaudirde la xerrada sobre “Elisabeth” de

l’escriptora Assumpta Muntellà i ala nit vam finalitzar amb teatre aLes Nits del Coro.

El divendres es va portar aterme la inauguració de l’exposició“Dona i Llum” a càrrec de l’escolabressol Confetti i l’escola Montse-rrat. Ambdues escoles sóncol·laboradores fidels a les Jorna-des des dels seus inicis.

Tot seguit, es va fer un taller eltaller per joves “La Dona ara i abans“.

Enguany, les Jornades de la Dona Treballadora s’han portat aterme amb una àmplia varietat d’activitats i amb una implica-ció de les diverses entitats i associacions de Sarrià de Ter.Les activitats s’han portat a terme en els diversos equipa-ments municipals (la biblioteca, El Coro, el centre cívic),intentant així, no ubicar-les en unes mateixes instal·lacions.La participació del Grup Muntanya de Sarrià, la UES de Hand-bol i el futbol flag amb el Wolves, han complementat i hanenriquit les Jornades de la Dona Treballadora.

Lourdes GeladaSegona tinent d'alcaldeRegidora d'ensenyament i igualtat

Esmorzar a La Cooperativa

És per això que estem moltcontents que la Diputació hagicomençat a treballar seriosa-ment en executar aquest tram.No només hi ha recursos dispo-nibles sinó que hi ha projecte ivoluntat política. Està previstque en els propers mesos espugui executar aquesta infraes-tructura.

Una infraestructura que par-teix de la zona de l’Hospital True-ta (on connecta amb Girona),segueix per les deveses del Terfins a l’alçada del que coneixemcom a pisos de Mobilia. Precisa-ment, aquest és el tram ques’interrelaciona més directamentamb el riu i que en conseqüèn-cia, permet conèixer-lo millor.Seguidament, des de l’alçada dela rotonda del Camp dels Socs,aquest carril seguirà perl’Avinguda de França fins al’àmbit del Pavelló Municipal desd’on es traslladarà –seguint ViaAugusta- fins al Carrer Major,Passeig del Riu i connexió defini-tiva amb Sant Julià de Ramis (viaCarrer Vora Ter). Amb tot, es trac-ta d’una obra que permet tenir –en els àmbits del Ter i Avingudade França- un carril de terra com-pactada i degudament senyalit-zat i protegit, com són tota laresta de Vies Verdes, vaja.

En el nostre cas, tal i comhem dit, però, no només serà unespai d’oci natural sinó quetambé ha de servir de via decomunicació franca amb Gironaper anar segur amb bicicleta. Enaquests moments estem con-cretant els permisos dels propie-taris dels terrenys i iniciant elsprocessos administratius perquèla Diputació de Girona i el Con-sorci de les Vies Verdes seguei-xin amb la concreció de projecte.

En els propers mesos, doncs,podrem resoldre una demandahistòrica i alhora posarem al’abast de tothom un espai per apoder gaudir l’entorn natural delRiu. És a dir, per viure’l més, pertant, per estimar-lo amb mésintensitat, encara. �

El cap de setmana va estar ame-nitzat amb una àmplia diversitatd’activitats; caminada del grup mun-tanya, portes obertes del cantaires,curs de maquillatge, portes obertesde Pilates, Tai-txi i Kundalini Ioga.

La cloenda va està amenitzadaamb un esmorzar al restaurant del

centre cívic amb la novetat aquestany, que va està obert a tothom delpoble, és a dir, l’assistència al’esmorzar no era només per a donessinó que també hi podien assistirhomes.

Es va concloure Les Jornades dela Dona Treballadora amb la pel·lícula

“La Comadrona” i a posteriori es vaportar a terme la tertúlia amb la lleva-dora Mercè Lladó.

Tota una varietat d’activitats quehan intentat arribar a tota la poblacióintentant que tothom pugui participar igaudir un any més de Les Jornades dela Dona Treballadora. �

Sessió de Kundalini Ioga

AJUNTAMENT [jornades de la dona treballadora

DS_7p

DSp8_

AJUNTAMENT [comiat del regidor

Sergi Torrentà i Lozano

COMIAT DE REGIDOR

Des de ben jove heestat vinculat a asso-ciacions tant esporti-ves com culturals delpoble, i per això vaig

decidir fer el pas i treballar per alpoble a través de l’ajuntament. Lameva política no ha traspassat maiels 4 km2 del municipi, ni m’hemogut per diners ni projeccions per-sonals. La meva passió ha estat elpoble i aquest comprimís polític ambSarrià de Ter ha comportat una difi-cultat per compaginar la vida familiari la laboral.

Tant pel que fa a la realitat localcom la nacional, així com en la mevapròpia, he cregut que aquest era elmoment més indicat per deixar detreballar per al poble des de l’àmbitmunicipal. I facilitar tant als amicsd’ERC, com a la resta de formacions:els amics de PSC i CiU, el fet de bus-car un relleu que treballi al servei delpoble amb el mateix entusiasme queho he fet jo durant tots aquests anys.

El balanç d’aquests anys, des del

meu punt de vista, ha estat extraor-dinari. Primer, l'any 1999, ajudant elveí de casa, un jove estudiant deciències polítiques, Roger Torrent,que s’iniciava en la política local, i jadesprés, l'any 2004, fent jo mateixtambé el salt seriosament i anant desegon a la llista i entrar al'ajuntament com a regidor del’oposició. Les legislatures 2007 i2011 varen ser estratosfèriques polí-ticament parlant, governant i interve-nint en el model de poble i en elbenestar dels sarrianencs.

Per tant, segons el meu parer, elbalanç no pot ser més positiu. Amberrors, és clar; amb decisions que vistamb la perspectiva del temps haurienestat diferents. Sobretot si s'haguéspogut disposar de més mitjans, per-què no oblidem que vàrem entrar agovernar en ple esclat de la duríssimacrisi que ens ha afectat a tots i ens hatocat gestionar sense cap menad’ajuda. Però crec que en aquestatasca d'aconseguir el model que volí-em i volem per Sarrià, tal i com

En aquest any d'eleccions he deci-dit no continuar treballant per alpoble, les entitats i la gent a travésde l’ajuntament. He posat fi aaquests dotze anys dedicats a lapolítica municipal, quatre com aregidor a l’oposició i vuit com aregidor al govern. Sempre he estatpartidari de la transparència polí-tica i crec que em correspon uncomiat públic a tants anys a prime-ra línia de la política local. He triatla revista local PARLEM DE SARRIÀi el blog de RADIO SARRIÀ, ja quesón els mitjans de comunicació enquè durant tots aquests anys hemanat difonent la feina feta des del’àrea de cultura i que fan especialatenció a tota la cultura que hi ha alnostre poble.

Locutori de Ràdio Sarrià

pDS_9

dèiem, un poble amb serveis de ciutat,ens n’hem sortit prou bé. Adaptar elsserveis socials a les necessitats pressu-postàries que havíem de tenir, donarcontingut a una potent biblioteca (onavui és l’edifici amb més movimentdesprés del CAP), adaptar els cursosdel Centre Cívic a les realitats actuals,crear els Premis Isidre Macau per donardifusió a la nostra història i deixar-neconstància escrita, potenciar les exca-vacions arqueològiques de la Vil·laRomana, o crear un cicle estable de tea-tre “Nits del Coro”, ja reconegut arreude Catalunya, vindrien a ser els eixosbàsics a l'entorn dels quals hem actuat,

tot posant en pràctica un lema: Volemque la Cultura arribi a tothom. Aquest haestat i és el meu principal estàndard, lameva tasca. l ara des de fora del’ajuntament, continuarà endavant iseguiré treballant al servei de Sarrià deTer dins d’alguna entitat cultural.

Per assolir el camí que fa anys vaigemprendre, hi ha molta gent a la qualvull agrair el suport que m'han donat ique han fet possible aquest camí:familiars, amics, companys que hancompartit tots aquests anys des de lallista local d’ERC, companys de lacomarcal d’ERC. I també especialmentals companys de CiU amb els quals

vàrem governar en coalició (2007-2011), i també els companys del PSCamb els que hem compartir totsaquests anys el model de poble. A totsels treballadors municipals, peròsobretot als de la Regidoria de Cultura(cultura, biblioteca, centre cívic) i emis-sora municipal. El meu agraïmenttambé per a les entitats, associacions ialtres institucions i al gruix del sarria-nencs que no han deixat de ser críticsi exigents.

Ara entraran nous relleus, siguindel partit que siguin. Només vull dema-nar-los que s’estimin el poble i treballinper a ell. �

PPÀÀRRQQUUIINNGG..NNEETT

c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30www.parquingnet.cat

NETEJA DE PÀRQUINGSJosep Chacón Sánchez

AJUNTAMENT [comiat del regidor

Amb les bibliotecàries Anna Sala i Anna Ma Fornells, a l’antiga biblioteca.

DSp10_

Txell PlaRegidora de Joventut, Carnaval i Reis

Aquest any vaanar acompan-yat de trescomparses i demolta altra gent

que a nivell individual va voler-lo acompanyar durant tot elrecorregut. Les tres compar-ses eren: per un costat, elsromans de la Vil·la Romana delPla de l’Horta; per un altre hihavia els “Llamp-ats” amb unacarrossa que simbolitzava lestres tipologies de disfressesque portaven: submarinistes,llamps i cremats. I finalment,hi havia la carrossa dels“S’arriats”, que anaven de fre-

gones, amb unacarrossa que elsacompanya i que por-tava una galleda defregar.

Al llarg del reco-rregut, les comparsesvan oferir el seu ballestrella que llavorsvaren exhibir ambforça al pavelló, queés el lloc on finalitza la rua.

Allà, el Rei Carnestoltes vafer el seu pregó i se’l va coro-nar alcalde de la ciutat durantuna setmana, que és el tempsque dura el Carnaval.

Un cop fet l’acte del pregó

El passat 14 de febrer, el Rei Carnestoltesva tornar a treure el nas per Sarrià de Ter.Al voltant de les quatre de la tarda ja vaaparèixer prop del Centre Cívic de la Coo-perativa, on l’esperaven els Amics delsGegants per acompanyar-lo al llarg detota la rua, que va tenir lloc per tots elsbarris de Sarrià de Ter: Sarrià de Dalt, Plade l’Horta, Pla de Vinyers, La Rasa i Sarriàde Baix.

Carnestoltes

i les exhibicions de balls, va haver-hi l’espectacleinfantil a càrrec dels Trambòtics, que varen ame-nitzar la festa durant la tarda-vespre.

Finalment, el carnaval va acabar amb el sopar– ball que organitza l’Associació de Veïns de Sarriàde Baix.�

ENTITATS [carnestoltes

De dalt a baix: Un fregall per comparsa dels S’arriats. Al pavelló,tot esperant el rei Carnestoltes. La comparsa dels romans de la

vil·la romana del Pla de l’Horta.

DS_11p

Av Sarrià de Baix

A les 4 de la tarda va sortir laRua de Carnestoltes i a 2/4 de7 es va fer l'espectacle infan-til, amb el grup "Trambòtics".

Al vespre es va portara terme el tradicionalsopar ball, a càrrec del'AAVV de Sarrià deBaix, aquest any amb

l'actuació de l'Orquestra Maribel.Hi va haver una elevada participa-

ció, amb premis a les millors disfres-ses i comparses, amb molt bonambient durant tota la vetllada.�

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

ENTITATS [carnestoltes

Els membres de l’AV de Sarrià de Baix, disfressats d’hampa americanaFotos: AV Sarrià de Baix.

Orquestra Maribel

12_pDS

Amics dels gegants de Sarrià de Ter

Aquest any, sí. Fem anys d’una manerasignificativa: en fem vint-i-cinc d’ençà dela fundació de la colla i de la inscripcióals registres oficials. En Baldiri i la Car-meta -figures iniciadores de la tradiciógegantera a Sarrià de Ter- i la comparsade capgrossos ja no surten gaire peròestan en forma i disponibles i durant elque queda d’any els podreu veure ballarpels carrers del poble.

Tenim la idea de celebrar aquest pri-mer quart de segle de maneraorientada cap al record i al recull detantes sortides i trobades, amb lafita posada als voltants de la festa

major, a primers de setembre. Però aquest ani-versari tan contundent no seria res sense eldesig de transmetre a tota la població la nostravoluntat més ferma de créixer i estendre lafal·lera gegantera a tothom que tingui ganes deviure la festa en directe. La presència degegants a les celebracions populars a Catalunyaes perd en l’antiguitat dels segles: és una de lesessències d’aquest país. Una colla gegantera éshereva d’aquella tradició inicial de gegants, cap-grossos i bestiari acompanyant processons deCorpus i seguicis festius remarcables.

ENTITATS [amics dels gegants

AQUEST ANY EN FEM VINT-I-CINC

Sant Jordi Desvalls, els arbres començaven a treure fulla

Primera sortida de la temporada: Sant Jordi Desvalls

ENTITATS [amics dels gegants

pDS_13

Mentrestant, tenim una agendafarcida de compromisos. Al momentd’escriure aquestes línies hemcol·laborat participant a la Cavalcada deReis, hem celebrat l’assemblea anual ihem estat presents en quatre de lesprimeres trobades de la temporada. EnCinto i la Maria (que han passat per laclínica estètica dels doctors Ventura iHosta de Navata i per la tintoreria), enQuimet i els nous nans s’han pogutveure ballar a Sant Jordi Desvalls, a

Fornells de la Selva, a Celrà i a Platjad’Aro; quatre poblacions dels voltantsmés pròxims que ens han acollit demanera festiva i generosa. Fins a cadadestinació hi hem acudit amb elremolc geganter, que també hemreformat. Les plataformes on elsgegants descansen han estat modifi-cades, de manera que un mecanismebasculant senzill facilita molt la manio-bra de càrrega i descàrrega.

Al llarg de la temporada serem pre-sents a les festes locals sarrianenquescom ara l’Homenatge a la Vellesa, laFesta Major, la Fira del Paper i la Fira

Comercial. Però també compten ambnosaltres a les trobades de la Caixa deTrons, de Taialà (on presentaran en socie-tat una nova parella de gegants), a Vilaür,a la festa major de Salt, a Bescanó, aFlaçà (on se celebrarà la trobada bico-marcal Giroestany) i a Girona, a la multi-tudinària trobada de Fires. Tenim els prò-xims mesos força ben planificats i ensagradaria comptar amb la vostra assis-tència a les sortides. Afegiu-vos a la colla,atreviu-vos a menar un gegant o a calçar-vos un capgròs. Si teniu oïda, ataqueu lapercussió o les gralles. Benvinguts!�

Fotos: Amics dels Gegants

A la Fira de Fornellsde la Selva.

Sortida a Platja d’Aro

TAquest any hem organit-zat activitats per a nens inenes de sis a dissetanys al voltant de SantFeliu de Pallerols. Colò-

nies a la casa de Mas Coll de Dalt perals més petits dividits en dos grups;els que fan educació primària i els desecundària, i una ruta per als mésgrans.

La temàtica central d’aquestescolònies amb el grup dels més petitsha girat entorn la tribu PL, de la qual

formàvem part els monitors, quehavia nascut en una illa deserta delCarib. En aquesta illa, els monitorsvam aprendre a organitzar-nos,respectar-nos i col·laborar. Totesles activitats que vam dur a termedurant els tres dies de colònies

van anar orientades a transmetre alsnens valors com la cooperació,l’altruisme, la humilitat o la solidaritatque nosaltres havíem extret de la nos-tra experiència a l’illa.

Pel que fa al grup de mitjans, latemàtica va ser diferent. Tan bon puntvam estar reunits vam adonar-nos queentre nosaltres hi havia tres artistesque havien arribat del segle XIX. En unprincipi no sabíem ben bé què volienaquells tres romàntics. Ben aviat vamesbrinar que eren tres personatges

que lluitaven pels seus somnis i des-afiaven el tarannà i interessos de lasocietat per decidir per ells mateixosles inquietuds de la seva vida i manerade fer.

A partir de la palpitant manera defer dels tres personatges vam fer nom-broses activitats per tal de cohesionarel grup i, sobretot, alliberar-nos de lespautes de la societat i crear així unpetit cercle màgic on tothom podia diri pensar la seva sense vergonya isense por.

Estem molt contents d’aquest anytan ple de somriures a totes les nos-tres activitats. Esperem que acabeml’any de la mateixa manera. És per aixòque us convidem a inscriure-us a lesnostres activitats d’estiu. Moltes grà-cies per confiar en nosaltres!!

DSp14_

ENTITATS [esplai PL

La família esplai PL no para decréixer. Aquesta setmana santahem mogut una vuitantena depersones: grup d’infants, grupsde mitjans, grup de joves imonitors/es.

ESPLAI PL

COLÒNIES DE SETMANA SANTA 2015

Tot el grup davant la casa Mas Coll de Dalt de Sant Feliu de Pallarols. Fotos: Esplai PL

DS_15p

LA RUTA

Durant els dies 30, 31 de març i 1d’abril els joves de l’esplai PL de Sarriàens vam aventurar en una ruta que totsesperàvem amb moltes ganes. Vampujar a l’autobús juntament amb elsmitjans i els petits, que ens va portarfins la casa de colònies Mas Coll deDalt de Sant Feliu de Pallerols.

Un cop allà, el grup de joves vamcomençar a caminar passant per SantIscle de Colltort, també per la casa decolònies de la Cot, on vam parar adinar, i pels volcans Can Tià i Fontpo-bra. Vam seguir la travessia durant latarda, pujant la serra del Corb enllaça-da amb la serra de Xenacs, la qualacaba al càmping on vam fer nit. El pri-mer dia s’havia acabat i el següent diaprometia, així que a sopar i a dormiraviat!

El segon dia sortim del càmpingdesprés d’esmorzar i amb les pilescarregades, estàvem un altre cop dis-posats a seguir amb la nostra ruta.Després de passar per Sant Privat d’enBas ens vam parar a dinar al preciós

Salt de Sallent. Vam aprofitar elbon temps i aquell magnífic pai-satge per descansar. Durant latarda vam arribar al pla Traver ifinalment vam pujar al Puigsa-calm. Aquella nit la vam passar alrefugi de Santa Magdalena, quequedava a uns 300 metres mésavall. El dia més dur s’havia supe-rat amb èxit i amb més o menysesforç tothom estava orgullós delque havia aconseguit.

El tercer dia, cansats i ja ambels peus adolorits, vam sortir delrefugi en direcció a Joanetes pas-sant per Sant Corneli i CanalNova. Un cop allà ens dirigíem aSant Esteve d’en Bas, on vamagafar el carril bici que ens porta-ria de nou a la casa de colòniesMas Coll de Dalt, on ens van deixar elprimer dia. El camí se’ns va fer llargperò per fi vam arribar. Allà ens vanrebre els petits i els mitjans juntamentamb la resta de monitors amb els bra-ços oberts.

Va ser una experiència molt emo-cionant, i tots hi tornaríem sense pen-

sar-ho dues vegades! Vam haverd’organitzar-nos molt bé, cuinar el nos-tre menjar, ser responsables del mate-rial...Vam compartir i fer una gran pinyaentre tots. Ens va servir com un repteamb el que ens havíem de superar anosaltres mateixos. Podem explicarorgullosos que ho vam aconseguir.�

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

ENTITATS [esplai PL

DSp16_

ENTITATS [Dones més que mai

El dia 18 d’abril, tothompuntual a l’hora de pujar al’autobús per anar a Bar-celona a veure una altrameravella d’aquesta ciu-tat, l’Hospital de la SantaCreu i Sant Pau.

Dones més que mai

EXCURSIÓ A L’HOSPITAL DE SANT PAU, PARC DE LA CIUTADELLA ICATALUNYA EN MINIATURA

En lletres majúsculespodem dir que és unajoia arquitectònica delModernisme català.Construït entre el 1902 i

el 1930, és una ciutat (sanitària) dinsde la ciutat de Barcelona. Amb la crea-ció d’aquest recinte, Lluís Domènech iMuntaner deixava palesa la importantevolució que la medicina tindria en unfutur a la ciutat de Barcelona i tambéde Catalunya. Són dotze pavellons, sisdels quals es poden visitar i dos mésestan en procés de restauració.Aquets pavellons estaven destinatscada un a diferents especialitats sani-tàries. A l’entorn de cada pavelló, unazona enjardinada i un gran pati centralpermetia als malalts recuperar-se totpassejant a l’aire lliure.

Què dir de la visita? Els 72 sarria-nencs, bocabadats a cada pavelló i alspassadissos subterranis tots ell higiè-nicament enrajolats que permetien lamobilitat dels malalts i el cos mèdicd’un pavelló a l’altre sense sortir al’exterior. Ens vàrem sentir orgullosos

de la riquesa cultural del nostre”petitpaís”.

Tot seguit, passejada relaxant pelParc de la Ciutadella, tot fent tempsper un bon dinar. I més tard, per arro-donir la nostra sortida cultural de pri-mavera, ens arribàrem a visitar Cata-

lunya en Miniatura. Vàrem veure totsels edificis més emblemàtics del nos-tre país, tot passejant per un recintetranquil i assolellat.

Tornem a Sarrià tots satisfets pelque hem après i vist en un dia moltben aprofitat.�

Parc de la Ciutadella.

Hospital Sant Pau de Barcelona.

BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

cultura

La Revetlla de Sant Jordi ales biblioteques públiquescatalanes va ser una iniciati-va que va sorgir l’any 2013

des del Servei de Biblioteques delDepartament de Cultura de la Gene-ralitat de Catalunya amb l’objectiude trobar un espai i un dia propi decelebració de la festa de Sant Jordiper a les biblioteques públiquescatalanes.

Així doncs i amb aquesta idea ungran nombre de biblioteques públi-ques es van adherir a aquesta pro-posta i van organitzar actes culturalsde tot tipus i per a totes les edats perconvertir la Revetlla de St. Jordi enla festa del llibre i de la lectura.

Després de ja tres edicions orga-nitzant actes diversos per celebrarla Revetlla aquest any la bibliotecaEmília Xargay i l’àrea de cultura de

l’Ajuntament de Sarrià de Ter vandecidir fer una celebració conjunta iincloure dins de la Revetllal’entrega dels Premis Literaris deSant Jordi 2015.

La presentació de l’acted’entrega de premis va anar acàrrec de Rosa Dachs que ens va fer

un passeig pel poble de Sarrià a tra-vés d'alguns textos literaris escritsper participants d'antigues edi-cions.

La música de l'acte la va posar lacantautora, guitarrista i solista delCor Geriona, Sara Terraza, i la sevabanda.

Anna Sala

DS_17p

Un any més el dia 22 d’abril al vespre la biblioteca Emília Xargay va celebrar la Revetlla de Sant Jordi,que aquest any ja entrava en la seva tercera edició, i aquest any vam aprofitar aquest acte per ferl’entrega dels Premis Literaris Sant Jordi 2015 (35a edició).

22 d’abril: III Revetlla de SantJordi a la biblioteca Emília Xargay

Actuació de Sara Terraza

Entrega dels Premis Sant Jordi 2015

CULTURA [biblioteca Emília Xargay

Finalment, vam acabar ambun petit piscolabis i una copade cava per a la setantenad’assistents que van voleracompanyar-nos a celebraraquesta revetlla i aquestaentrega de premis.

Però en la nostra revetllatampoc vam oblidar els infantsi així a la tarda la Míriam Garcíava dur a terme un taller demanualitats infantils en quètots els nens i nenes que hiestaven apuntats van poderrealitzar una manualitat relacio-nada amb la diada de St. Jordi.

Us convido des d’aquí aapuntar-vos aquesta data alvostre calendari per tal quel’any vinent ens acompanyeu acelebrar amb nosaltres i des dela biblioteca aquesta festa delllibre i la lectura que és St.Jordi.

També us deixo un parell defotos perquè pugueu veure unamica com es va desenvoluparl’acte i perquè us animeu elproper any a participar-hi.�

Lliurament de premis del35è Concurs Literari

Va resultar ser un momentper passejar per Sarrià deTer de la mà de les paraulesque han escrit alguns parti-

cipants d'aquest concurs literari en edi-cions anteriors, o utilitzar com a excusapoesies d'escriptors catalans per feruna aproximació als carrers o places delmunicipi, asseure'ns en algun parc isimplement badar com deia Josep Pla,recuperar aquest plaer oblidat i que pot-

ser ens caldria recuperar. Ens adonàrem com es pot fer poe-

sia de petits detall quotidians, dels ele-ments urbans, o de les activitats queanem fent i desfent al llarg de l’any ique ens caracteritzen.

Va ser una tasca agradable i difícilescollir els textos més adients, i que sig-nifiqués un homenatge a tots els partici-pants que amb les seves pinzellades deparaules il·lustressin imatges de Sarrià.

Aquest any el lliurament de premis del concurs literari es va fer a laBiblioteca Emilia Xargay. Va ser un acte senzill i molt entranyable,un acte homenatge a les lletres catalanes, que va comptar ambl'actuació de Sara Terraza i la seva banda, solista del grup Geriona, iamb la presència de la regidora de Cultura i de l'alcalde.

Rosa Dachs i Peitiví

Taller de roses de Sant Jordi conduït per Míriam Garcia.

DSp18_

DS_19p

Apuntarem aquí un petit resumde l'exposició que es va realitzar.

L’any 1987 la Laura Jiménez ensexplicava amb la senzillesa d'uninfant:

Pels carrers jo puc mirari veure gent caminar.Un taxista o un ciclista,o un camioner treballant.A un parc o un jardinetpuc veure un municipal.

O la Sílvia Gubau, el mateix any,ens oferia la seva particular visió.

Era divertit saltar pels bassalsquan acabava una ruixada.

L’any 2012, en Fernando Cano, dinsla categoria d’adults, també ens parla-va de la seva ciutat i ens explicava:

Foscor i silenci Que la ciutat és una,I sola i es pintaI balla, aquest jazz dissonantDe la vella big bandQue queda penjantEn el darrer acord de la matinada

Com veieu, tots ens parlend’aquest seu món interior, del queveuen i d’allí on viuen.

Vàrem continuar passejant perdiferents indrets del municipi, entrela seva gent, ara de la mà de poetes

reconeguts. I des del seu petit món que és

casa seva, tots els veïns esguardenels carrers, tal i com ens explica PereQuart:

Milers de finestres i corst’esguarden com bulls i et regires

És de tots sabut que Sarrià haestat sempre un encreuament decamins i ha nascut al voltat de gransvies de comunicació, des de la viaAugusta fins a l’actual autopista o eltraçat del TGV, passant pel camí desant Jaume. I que aquests eixos lacreuen i la trenquen, però fins i toten aquestes carreteres hi ha lloc perla poesia.

Aquest camí tan fi, tan fi,¿Qui sap on mena? Josep Carner

I un altre eix important que hamarcat el nostre poble és el Ter,l’aigua que baixa i regalima per lallera del riu i que el poble li ha presel nom.

Ha estat el poeta Miquel Marti iPol qui ens il·lustra:

Arbres llunyans projectes. Cap dels somnis No dura més que viure. Cap resclosa No deturarà el temps.

L’aigua s’escola Com sang i vincla els joncsI és tan gran el poder de la parau-

la, que res no és capaç d’aturar-la iels poetes saben utilitzar imatgesquotidianes per treure el seu fruit isaben congeniar els nous temps,veure com la sostenibilitat i els sen-timents no estan renyits. I l'EstelSoler ens diu:

Les penes als contenidors grocs-doblegades com si fossin “tetra-brics”-.Els defectes, al blau-estripats trossets

Però no ens aturem aquí, perquètothom sap que un poble són les per-sones que hi viuen, que els edificissón una imatge del seu tarannà, de laseva activitat, que el que senyala imarca una vila són les relacionsentre els veïns, les hores, els dies,setmanes, mesos o anys que com-partim fent activitats esportives ocultura, les nostres tradicions i fes-tes.

Sense passar per alt aquellesactivitats o celebracions on manifes-tem el nostre agraïment i considera-ció, com un exercici de generositat,un reconeixement, i homenatgemles persones grans.

Un poble, al cap i a la fi, és la pro-jecció de les seves emocions i senti-ments.

CULTURA [premis del 35è concurs literari sant jordi

Públic assistent a l’entrega dels premis Sant Jordi 2015

DSp20_

CULTURA [premis del 35è concurs literari sant jordi

Com ens explica Jordi Sarsane-des:

Es festa perquè t’estimoI em perdo dins els teus ullsI, dins els teus ulls, caminoPels negres carrers curullsDe gent que riu i que cantaMentre balla la gegantaMig princesa, mig pagesa.Dins un bla de festa encesa.Amb el sol per tamborí.

O potser són les nostres arrels oel descans dels éssers estimats queens marquen i manllevarem una poe-sia de Salvador Espriu, que té uncarrer dedicat aquí a Sarrià, i pren-drem aquests versos tan coneguts:

Quina petita pàtria encercle el cementiriQuan et deturisOn el meu nom et crida,Vulgues que dormi,Somiant mars en calmaLa claror de sinera

I els pobles tenen la seva identi-tat, estimen la seva llengua, la sevatradició, la seva cultura i no deixenque res ni ningú els prengui i sensepor ho expliquen al vent.

Tant se val¡ Aquest món, sia comsia,Tan divers, tan extens, tan tem-poral;Aquesta terra, amb tot lo que s’hicria.És ma pàtria, senyor; i no podriaÉsser també una pàtria celestial?

Joan Maragall

I de ben segur que no us ho hedit tot, simplement us he obertuna petita escletxa als records,uns més bons que altres, peròtots nostres. Per acabar, unesparaules de Lluís Llach:

El meu país és tan petit que quan el sol se’n va a dormir mai no està prou segur d’haver-lovist.

Diuen les velles sàvies que és per això que torna. Potser sí que exageren, tant se val! és així com m’agradaa mi i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país.

Posteriorment es procedí a la lec-tura de l’acte del jurat i el lliuramentdels premis als guanyadorsd’aquesta edició del concurs literari.

· Categoria Adult ProsaEs varen atorgar dues mencionsespecials: Olfacte de gènere. L’autor és el Sr.FERNANDO CANO RIUDAVETS Fredor. L’autor és el Sr. JOSEPAGUSTÍ LLORET

· Categoria Adult PoesiaEs va donar una menció especial al’obra Paraules. L’autora de l’obra és la Sra.ANNA SIDERA MARTÍN

AUTOESCOLAGIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: [email protected]

DS_21p

CULTURA [autors

FFrraanncceesscc GGaarrrriiggaa BBaarraattaaTOT DESCOBRINT UN POETA GENIAL

APTE PER A TOTS ELS PÚBLICS

OBJECTIU D’AQUEST ARTICLE

Enguany, amb motiu del seurecent traspàs, volem donar-vos a conèixer, a través del’anàlisi i reflexió d’alguns

dels seus poemes, la genialitat d’ungran poeta a l’abast de tothom anome-nat Francesc Garriga Barata, mort el 4de febrer i que encara avui, permotius diversos, discutibles i incom-prensibles alguns d’ells, continua sentun poeta poc conegut tant dins l’àmbit

cultural (llibreries, biblioteques, llibresde text) com també en l’àmbit popu-lar. Fer-ne difusió des d’aquestes pla-nes és una bona oportunitat perquè elconegueu i en gaudiu, i tant de boque no en tingueu prou i en vulgueumés… Aquest objectiu s’haurà acom-plert el dia que es publiqui la sevaobra completa, la qual de moment ésun projecte inexistent per manca demercat (en paraules textuals d’unimportant editor). Personalment, vullfer especial esment en la seva faceta

de professor, vocació que exercídurant més de trenta-cinc anys ambuna motivadora pedagogia que elconvertí en un Mestre de mestres.

L’any 2012, amb el propòsit derecomanar-nos la lectura del’excel·lent poemari de Francesc Garri-ga, Tornar és lluny, guardonat amb elPremi Carles Riba de poesia, Montse-rrat Brau1 ens feia una simpàtica refle-xió sobre aquest gènere literari, enca-ra massa minoritari comparat amb lanarrativa i sovint titllat de “difícil”.

Per Mireia Masó i Sardài

1 www.nosaltresllegim.cat

DSp22_

CULTURA [Francesc Garriga Barata

“De vegades, quan sento gent quediu que no li agrada la poesia troboque és com el qui diu que no li agradala fruita… No t’agraden els plàtans oels kiwis? No t’agraden les síndries o lescireres? Perquè no tenen res a veure!Doncs igual aquí. Pot ser que no usagradin els poemes amb metàfores unxic obscures, però aquest autor fa fàcilel que és difícil i aconsegueix tantsnivells de lectura que em costa de creu-re que algú no li pugui agradar… ésben bé com una maduixa temptadoraper començar la primavera (tot i que noho dic perquè en el vers hi hagi unaexplosió de color i optimisme, eh?, peròés que és tan bo!)”.

Fantàstica i saborosa metàfora deMontserrat Brau: la poesia ha de serun fet quotidià necessari per al nodri-ment….de l’ànima! Per a mi és exacta-ment això. No podem bandejar delsnostres interessos literaris tot un gène-re de la mateixa manera que nopodem excloure la fruita de la nostradieta si volem estar ben alimentats igaudir d’una excel·lent salut física. Depoesia i poetes, com de fruites, n’hi haper a tots els gustos, de tots colors,formes, mides, amb diferents graus dedolçor o d’acidesa. Ajustant la metàfo-ra i ribetejant-la amb reminiscènciescarnerianes, diria que Francesc Garri-ga és per a mi com el kiwi diari, quem’agrada prendre durant l’hivern unamica verd (el meu color preferit) i ambun punt d’acidesa enmig de la dolçor.Precisament com la poesia de FrancescGarriga, que excel·leix en l’hivern de laseva vida, empeltada de tints quoti-dians i per això universal, i amb puntsd’acidesa vital que no arriben, però, atreure la dolçor de tanta bellesa viscu-da, llegida, sentida i fins i tot cantada(La poetessa i cantautora Ivette Nadaln’ha musicat alguns poemes).

APROXIMACIÓ BIOGRÀFICA

Francesc Garriga Barata va néixer aSabadell, el 1932 i va morir el 4 defebrer de 2015. El seu pare, JoanGarriga Manich era llicenciat en Far-

màcia, dibuixant, pintor i crític d’art,activitat que exercí amb el pseudònimde Joan David. Va pertànyer al grupde Sabadell i va col·laborar en premsabarcelonina. Ocasionalment va com-partir amb Armand Obiols, companyde Mercè Rodoreda a l’exili, corres-ponsalia a La Veu de Catalunya. Méstard fundà i dirigí la revista Paraules(1922), revista d’arts i lletres on vacol·laborar Armand Obiols, SalvatPapasseit i conegué Màrius Torres alsanatori de Puig d’Olena. Participà enl’Almanac de les Arts de 1924, com acrític i com a il·lustrador amb el pseu-dònim de Flaó.

Amb un clima tan lletraferit, no ésestrany, doncs, que el seu fill, FrancescGarriga, sentís aquesta passió per laseva pròpia cultura catalana. A més, eraparent proper de Joan Oliver i de Fran-cesc Trabal. Admirava la poesia de Car-les Riba i de l’olotí Guerau de Liost,pseudònim de Jaume Bofill i Mates.

El futur poeta Francesc Garriga,des de molt jove, concretament adotze anys, se sentí cridat per la reli-gió i entrà a l’ordre dels franciscanscaputxins. Posteriorment, a causa dela seva malaltia pulmonar, fou destinata l’Amazònia durant un temps. A vint-i-quatre anys abandonà l’orde2 i estu-dia filologia germànica. Durant trenta-cinc anys exercí la docència en la Ins-titució Sant Gregori, on ensenyà litera-tura, música, llatí, història de l’art.Molts dels seus exalumnes ocupenactualment llocs destacats en l’àmbitcultural, com el cineasta Manuel Huer-ga, el periodista Xavier Bosch, els his-toriadors de l’art Josep Bracons i Fran-cesc Fontbona i molts d’altres. Com apoeta, ha influït en noves generacionsde poetes com Pau Vadell, JaumePons Alorda, Laia Noguera, Joan Todó.Un poeta que va ser “un far permolts”, com diu Marc Romera, editor ipoeta.

Miquel Bauçà va formular, al meuentendre, la millor definició del quesignifica ser poeta: “un poeta és aquellque sap reconèixer que la seva miradade les coses no coincideix amb la dels

altres. La mirada, simplement. I accep-ta el conflicte. Els poetes dolents o fal-sos són aquells que presumeixend’entendre la mirada dels altres”. Tot ique parlava d’ell mateix, la definicióencaixa perfectament en la poètica deFrancesc Garriga.

POETA I MESTRE ALHORAEnsenyar és una qüestió de sentitcomú

En l’entrevista de Josep Puigbó aSAVIS, Garriga parla de l’ensenyament,vocació que exercí més de trenta-cincanys. “En l’ensenyament ha d’haver-himenys dogmes i més sentit comú”. ElMestre-Poeta afirmava que ensenyarés una lluita de contraris, ja que men-tre el/la mestre/a intenta ensenyar,l’alumne/a no sempre vol aprendre.Per això un/a professor/a mai ha dequedar al nivell dels alumnes, raó perla qual “el mestre s’ha venutl’autoritat”. Tanmateix, Francesc Garri-ga es reconeixia enemic del bolígrafvermell, perquè corregir massa tallales ales de la imaginació i, per tant,desmotiva l’alumnat.

El Mestre Garriga afirmava que lamillor manera d’aprendre era ensenyar,ja que quan expliques quelcom ésquan veritablement ho entens, si no,deia, “és que ets un burro de set soles”.Com a professora, estic totalmentd’acord amb aquesta opinió; els conei-xements teòrics que hem de transmetrea l’alumnat només adquireixen sentitreal quan es comparteixen, perquè ésaleshores quan t’adones dels matisos(aquella amplíssima gamma de grisos)gràcies al pensament col·lectiu; enri-queixes així les pròpies idees, sumestots els teus coneixements i transmetsunes realitats o veritats potser menysobjectives però molt més reals (si mésno en totes les matèries humanísti-ques). L’ensenyament, coml’aprenentatge, és una concatenaciód’idees. El problema, ja ho deia Fran-cesc Garriga, es dóna quan l’alumne/aes nega a aprendre i no es produeixaquesta retroalimentació o feed-back.

2 En l’entrevista SAVIS, realitzada pel periodista Josep Puigbó, afirma literalment que el van fer fora dels franciscans. “M’han fet fora fora de totarreu”, afirmava obertament.


DS_23p

Francesc Garriga va ser un granmestre que no va voler fer escola; elseu objectiu era donar als seus alum-nes totes aquelles eines necessàriesper al desenvolupament del seu espe-rit crític a través de la reflexió il’experimentació. Els ensenyava a serLLIURES. Hi ha moltes maneresd’ensenyar; ell en deia “jugàvem”.Volia fer d’ells ciutadans lliures ambidees pròpies, com ell mateix, queestimava la llibertat per damunt de totun cop la va obtenir, en deixar l’ordedels caputxins. Per aquest mateixmotiu, mai no es va casar, segons afir-mava. Amb aquest tarannà es guanyàel respecte entre generacionsd’alumnes que l’honoraren i encaraavui segueixen honorant-lo.

Com el seu pare, ell també va serdirector durant la primera època de laversió espanyola de la “revista mésbella que mai s’ha editat”, creada perFranco Maria Ricci (FMR). Col·laboràen programes culturals tant a la ràdiocom a la televisió, amb el programa aCanal 33 “Avisa’ns quan arribi el2000”, sempre aportant una miradacrítica. El seu tarannà irònic, escèptic iàcid el va fer incòmode dinsl’actualitat cultural del nostre país. Peraquest motiu, encara avui, fins i totdesprés de la seva mort, hi ha unagran desconeixença sobre la sevaobra. Pertanyent a una generació per-duda a causa de la guerra i la llargapostguerra, des de Miquel Martí Polfins a Miquel Bauçà, tot passant perJoan Vinyoli, Joan Teixidor, GabrielFerrater, Bartomeu Rosselló-Pòrcel,Màrius Torres, Josep Palau i Fabre i unllarg etcètera, van ser escriptors queho van tenir tot en contra3, van seruna generació ombra que, per als qua-tre editors i crítics del moment, d’estarmassa verda va passar a estar passada.Només el temps els ha fet justícia, simés no a la gran majoria. Esperemque algun dia es conegui i es recone-gui la petja poètica tan intensa i pro-funda de Francesc Garriga dins la lite-ratura i hom el consideri un Poetaamb majúscula. Tant de bo aviat sigui

possible que totes les biblioteques dis-posin d’exemplars de les seves obres,o si més no, que sàpiguen qui era.

ETAPES DE LA SEVA POÈTICAHe passat de crèdut a crític i de crí-tic a escèptic

Podem classificar l’obra poètica deFrancesc Garriga en dos grans perío-des. El primer període abastaria desdels començaments (quan tenia trentaanys) fins al 1990. Dins aquesta etapatrobem els poemaris entre el neguit iel silenci (1959), foc nostre, somni...(1960), paraules (1962) i, més tard,paraules cap al tard (1973). La fredaacollida dels seus poemaris el vanempènyer a restar en silenci durantdues dècades.

Totes aquestes obres ja palesenunes constants que es repetiran alllarg de la seva obra: la fe, Déu, elpenediment, la por, el temps perdut iestèril, els amants, el pas del temps, eldesengany, la mentida, la solitud, elconsol de les paraules escrites a poc apoc, el plany per la joventut perdudai, tanmateix, la seva obra és un clam ala vida, sense estridències ni dramatis-mes, amb resignació. Les influènciesclàssiques i germàniques són altresfonts de la seva obra poètica tan cohe-rent i unitària.

La segona etapa de la seva poèti-ca, la represa, comença l’any 1990,l’editorial Columna, amb els colors dela nit, i dos anys més tard setembre(1992), llibre amb el qual el poetahavia guanyat el premi López-Picó dela població de Vallirana. A partird’aquí, ja gaudint d’un cert èxit, publi-cà ombres (Proa, 2000), temps enblanc (Proa, 2003), la nit dels peixos(Proa, 2005), que li suposàl’Englantina d’Or als Jocs Florals deBarcelona de 2004. Hi seguirenCamins de serp (Edicions 62, 2009),ragtime (Labreu Edicions, 2011 –Premi Cavall Verd – Josep M Llom-part), Tornar és lluny (Proa, 2013 –Premi Carles Riba), que es lamentàque li arribés tan tard, i no als quaran-

ta anys, i pòstumament swing (LaBreu,2015)4“el compàs alegre” que ens vadeixar Francesc Garriga, poemari quehavia de ser presentat per ell mateix albar Horiginal, cau de poetes i admira-dors on es reunia cada dimecres perescoltar els joves poetes (“perquè elsjoves no tenen por, s’atreveixen ambtot”, deia) el dia 11 de febrer de 2015.Malauradament ell no en pogué fer lapresentació, ja que morí el dia 4 defebrer, una setmana abans del granesdeveniment.

EN LA MEVA POESIA PARLO DE MICaracterístiques de la seva obra:temes, llenguatge i símbols

Marc Romera ha assenyalat que l’obrade Garriga es pot considerar com unsol poema; d’aquí la seva utilització deles lletres minúscules, petites (boldonii garamond) i la manca de títols, elsversos lliures. És antiretòric, despullala seva lírica de figures retòriques iornaments, perquè sigui intel·ligibleper a tothom. La poesia és el reflex dela seva VIDA, que no és res més queel mirall de totes les nostres. Al capda-vall tots som només petits grans desorra d’un gran platja. Ens parla del’amor, la joventut, la maduresa, eldesig, la solitud, el temps, la vellesa, labellesa, el desengany, la resignació, lamort, la creació literària, la preocupa-ció per l’elecció de les paraules5.

El seu gran mèrit, al meu entendre,és que ho fa sense dramatisme, fins itot amb vitalisme, des de l’acceptacióque la vida és un llarg camíd’aprenentatge. Com més vius, mésl’entens i millor la pots transmetre. Lapoesia és doncs, un instrument propial servei de tots. I el tipus de llenguat-ge que utilitza és a l’abast de tots.

La seva tècnica rau a fer-ho des del’essencialització del llenguatge, desde l’abstracció; poques paraules, peròintenses i profundes, amarades delsgrans conceptes universals. Com lapoesia pura, despullada, basada enl’existència humana, fet que la conver-teix en universal. Però cal tenir en

3 Albert Roig, dins Ombres, Proa, any 2000.4 Crònica de la presentació de Swing (LaBreu) a l’Horiginal de Barcelona, dins el diari Ara el 6/3/15.5Jordi Nopca (publicat a Time Out Barcelona, 187, setembre del 2011)

24_pDS


compte que les paraules són traïdoresi menteixen, ja que el llenguatge és unpont i alhora pot ser una barrera enl’acte comunicatiu. Per excés o perdefecte (per bé que ell trïi el segon).Vegem-ne un parell d’exemples:

floreix la sang / una nova tortura:/ atresorar paraules / que mentei-xen.I un altre:no m’acabo de creure les paraulesrespiren massa a prop del meusilenci.aquesta és la sentència:plantar paraules. regar-les amb paraules, collir-les amb els dits de pell méstendra. dallar les canyes del silenci,barranc inútil, galliner de somnis. sembrar, després, parauleslíquides,per disfressar la vida de mort, la mort de vida. cap pausa.no em pregunteu per què.El llenguatge (com a element

indispensable del fet comunicatiu quepot arribar a fracassar), com la vidamateixa, esdevenen les pedres angu-lars de la seva obra poètica.

Un altre dels temes que el preocu-pen és la creació literària: ell mateixreconeixia que sovint li costava trobarles paraules exactes; els verbs, els pro-noms, els adjectius. La Poesia Despu-llada o Pura carrega determinats motsde significat condensat, essencial.

Com a conseqüència, el tipus dellenguatge que trobarem en els seuspoemes és senzill, modest, pur, noble,a voltes col·loquial i a voltes (poques)amb referències al món clàssic (sobre-tot en els seus primers poemaris).6

Utilitza pocs símbols, com el de laserp, metàfora de l’altre jo amagat, rar,obscur, misteriós i incomprensible,que habita dins el nostre inconscient(influència surrealista). Home i serpsón els opòsits, els rivals.

jo sóc la serp, el mentider/ sensemés serp que jo mateix/la serp ves-teix els somnis.

Quant a figures retòriques, abun-den els jocs de contraris o jocs dualsque generen antítesis, un joc de mirallsque fan veure en el lector, alhora,l’anvers i el revers de la vida: pregària iblasfèmia, ser i no ser, mentida i veri-tat, soroll i silenci, l’efímer i l’etern,sembra i sega, vigília i son, rialla i plor,atracció i repulsió, raó i energia, amor iodi. Tots els contraris són necessaris al’existència humana, perquè són elsque ens fan avançar, com deia WilliamBlake. I concretament els verbs maste-gar-i mossegar- fan referència al desigde voler apropiar-se enterament d’unarealitat. El verb cosir, fa referència a lavoluntat de voler relligar-ho tot permitjà del discurs.7

Veurem que Garriga empra metà-fores senzilles, algunes relacionadesamb el menjar i el viure quotidià; asín-detons per l’afany de brevetat; encava-llaments i hipèrbatons; personifica-cions; anàfores; paral·lelismes, sempreen versos lliures, per bé que en la sevaprimera etapa poètica trobarem rimesconsonants i una preocupació més“culteranista”. A mesura que el tempsavança, despulla el llenguatge fins al’essència, amb molta menys preocu-pació formal i sí més conceptual,sense majúscules i sense títols. Tipo-gràficament, li agradava la lletra gara-mond, encara que els seus editors lipublicaven en bodoni. Per aquestmotiu, en el seu honor, aquest articleestà escrit en lletra garamond, la sevapreferida.

de mi a miquin llarg viatge!que inútil sense tu,sense un nosaltres.Per què escrivim poesia?Francesc Garriga deia que ell escri-

via poesia per la seva brevetat i conci-sió, una manera d’expressar les ideessense recargolaments sintàctics, “sipuc dir les coses en poques paraules,per què m’haig de complicar la vida?”,i que li servia per desfogar-se, per tro-bar resposta als seus problemes, perentendre el món, i en això recordaVinyoli, un altre poeta de l’experiència

que creia que la poesia no estava fetade sentiments, sinó d’experiències(Rainer Maria Rilke), raó per la qualescrivia com qui respirava; era unanecessitat vital per a ell, sempre a larecerca del coneixement. L’escriptoraMercè Rodoreda afirmava que escriviaperquè li agradava, i si a més aconse-guia que agradés als altres, moltmillor. En realitat, però, crec que partd’aquestes afirmacions no són certesdel tot, són filles de la falsa modèstia,ja que, com deia el poeta llatí Marcial,famós pels seus epigrames satírics “Noescriu aquell els versos del qual no lle-geix ningú”.

UNA TRIA POÈTICA

Aquesta part pràctica de l’article queus presentem aplega l’anàlisi i comen-tari d’alguns dels poemes més relle-vants o bells del poeta Francesc Garri-ga, la tria dels quals no va resultargens fàcil perquè, contràriament alque podríem pensar a priori, a mim’agrada tota la fruita!

Com ja he explicat anteriorment,donat que Garriga no posava títols alsseus poemes i els escrivia sempre enminúscules i lletra de cos petit (gara-mond o boldoni), he numerat els poe-mes i indicat l’any i el recull al qualpertanyen.

Poema 1: de Paraules cap al tard(1973)

ens trobarem-i fatalment-a la sortida de la nitlamentareminútilmentla nostra pori el nostre obliti abraçaremtossudamentla nostra morti el nostre critperquè mai mésno ens sigui ditque no ha tingutla nostra vidacap sentit.

6Paraules d’Antoni Clapés en l’acte de presentació de Tornar és lluny (Premi Carles Riba, 2012), al Casal Pere Quart de Sabadell el 16 d’abril de 2013.7“Encara les paraules”, crítica de Jordi Llavina a “ragtime”, dins el Mundo.

DS_25p


El tema del poema, com en lamajoria dels seus poemes, és el pasdel temps, o tempus fugit. El ‘’jo-poè-tic’’ comenta al lector - com si es cone-guessin de tota la vida, vells amics -que quan siguin vells parlaran i eslamentaran sobre la mort i l’oblit; nopoden fer res més, només acceptaramb resignació que la vida és finita.Davant d’aquesta certesa, noméspodem fer una cosa, dotar-la de sentiti això només s’aconsegueix vivint-la.Com en aquest altre poema de Tornarés Lluny, 2012:

et deixen una vidaper viure-la com puguis.l’has de tornar quan vulguin.

si no en tens prou amb una vida,te’n deixaran una altra.

potser per tu faràs.

de la manera com ho fan anarcrec que els en sobren.

Una curiositat: si prosifiquéssimaquest poema podríem veure quenomés està format per dues frases:“Ens trobarem – i fatalment – a la sor-tida de la nit, lamentarem inútilment lanostra por i el nostre oblit. I abraça-rem tossudament la nostra mort i elnostre crit, perquè mai més no enssigui dit que no ha tingut la nostravida cap sentit”.

L’autor, en aquest poema va volertransmetre la idea que tothom, enalgun moment de la seva vida, eslamenta de la fugida del temps, de lamort i també de l’oblit que comportaaquesta última. Però des del momentque hi reflexionem, vol dir que estemvius i donem així un sentit a la nostravida.

Poema 2: Els colors de la nit (1990)no puc triar els camins que m’arrosseguen a tu.

sorgeixes de la cendra de massa coses mortesvacil·laré en renéixer,sabent-te fèrtil?

el mar clou el carrer de cases grises, i sobre el mar un blaude somni i pànic.

amb vesta de paraules,m’acosto per desfer-te la túnicai et trobo,paraula única de carn i càntic,vestal del foc de la mentida.

La temàtica d’en Garriga en aquestcas és l’amor i l’engany a través de laparaula, que és la metàfora de l’amorfals. En aquest poema ens dóna aentendre que el protagonista està moltenamorat d’una dona, tot l’arrossegacap a Ella. El desig li roba la voluntat.Ell té por del que trobarà en aquelladona, té pànic, però decideix desco-brir el que en realitat hi ha dins d’ella.I troba mentides, troba que s’ha ena-morat de les paraules que ella li deia,dels seus “càntics” com les sirenesd’Ulisses, s’adona de qui en realitat ési es desil·lusiona d’haver-se enamoratde mentides i no de la dona que ellcreia que era. Apareix la paraula ves-tal, que a Roma eren joves verges defamílies patrícies que s’encarregavende mantenir encès sempre el foc deltemple de Vesta, situat al fòrum romà,protector de les llars romanes. Si se’lsapagava el foc o si trencaven el jura-ment de virginitat, les mataven (lapi-dació, o sigui, a pedrades). El seu

estatus era de semideesses i gaudiende molts privilegis mentre feien bé laseva tasca. Al cap d’uns anys podiencasar-se i tenir fills. El poeta juga ambaquest concepte, ja que una vestal eraverge, no podia engendrar ni mantenirrelacions sexuals. El poeta se sentenganyat per aquesta dona sensualque l’atrau com un imant per desprésno donar-li res, no lliurar-se-li. Enaquest poema hi ha una clara al·lusióa l’au Fènix, au mitològica que varenéixer de les seves pròpies cendres.Veiem referències al món clàssic, jaque Garriga era una persona molt cul-tivada.

Poema 3: Els colors de la nit (1990)amb llàgrimes em rentoles mans brutes d’amor.i tu, absent, arquegesles celles, atònit ritual.

reculls la seda fredadel cos, ofrena vàcua,robot sense paraula,i ensenyes dents de lloba.

adéu.quan tu tanques la portajo tanco el meu poema.

i espremo la llimona dels records.

El tema d’aquest poema és el des-amor per una ruptura amorosa.L’amor s’ha acabat, per això diu: ambllàgrimes em rento/ les mans brutesd'amor, perquè, tot i sabent-li molt degreu, segurament l'amor ja no éscorrespost. I Ella, amb una actitudabsent, arquejant les celles demostraun sentiment d’incredulitat o de sor-presa, ja que potser no s'ho esperava.

Quan parla de recollir la sedafreda del cos ens està dient que ladona és bella pèro freda, distant,superficial, distant, com un robot i aixídóna a entendre també que no té sen-timents, però tampoc paraula. Llavorsella, actua amb agressivitat quanensenya les dents de lloba i marxa. Ellli diu definitivament adéu, al mateixtemps que ella se'n va tancant la portai ell acaba el seu poema. I finalment,utilitza la metàfora i espremo la llimo-

DSp26_


na dels records, que vol dir que a par-tir d’ara només li quedarà el seurecord, que és amarg com la llimona.

Poema 4: Ombres (2000)si véns, amor, i jo no hi sóc,sobre els fogons, hi trobaràsles restes d’un silenci mal cuinat.

després distreu el cos pel meu estudi.la teva llum aclarirà les ombresde totes les mentides que dormitendamunt la meva taula.

sabré trobar-t’hi al meu retorn?quan marxis,tanca la porta sense fer soroll.

Aquest poema està estructurat entres estrofes: el primer vers ens fa unapetita introducció de quin és el temadel poema, i a partir d’aquí, descobrimque el poema tracta sobre un desamor,un amor que mai ha acabat d’encaixar.En la segona estrofa ens diu que lanoia, de la qual ha estat enamorat, ésla seva llum, i té l’ esperança quealgun dia torni per poder parlar i acla-rir les coses; i és per això que diu queles mentides dormiten sobre la sevataula (en els seus poemes), perquèestà en un estat d’incertesa i per tantres és segur. I en l’última estrofa expli-ca que si ella torna, aclariran les cosesencara que ella després decideixi mar-xar. Encara que passi això, ja hauranpres una decisió sobre la seva relació iper tant ja no es faran més mal. Peraixò diu: quan marxis,/ tanca la portasense fer soroll.

El més destacable és la metàfora:Si véns amor, i jo no hi sóc,/ sobre elsfogons, hi trobaràs/ les restes d’unsilenci mal cuinat/, ja que identifica laseva relació inacabada, la incertesasobre el futur amorós amb les restesd’un menjar mal cuinat.

Poema 5: Ragtime (2011)necessiten el tu per conjugarla vida.

pot ser real sense pronomsel temps?ni tu ni jo ni ell

no som si no estem junts?té cap sentit el jo sense el teu tusense ell?Per escapar del laberint on la memòria ens té reclosos,només potser un nosaltres podrà cosir paraules i silencis.

necessitem els tres pronoms per ser?

El Ragtime és una composició nor-malment pensada per a piano en quèuna mà fa una melodia i l’altra dibui-xa un compàs que no hi té res aveure. A Ragtime, la poesia va despu-llant-se cada cop més de retòrica i ten-dint a l’essencialització del llenguatgei fa una mena de gir cap al passat,però no en un sentit elegíac,d’idealització. Aquest passats’emmiralla constantment en un pre-sent difícil i en la incertesa d’un futurque recorden al poeta tot allò quepodia haver estat i no ha passat. Elpoema ens vol transmetre que nopodem viure sols, necessitem algúamb qui poder conviure i aprendre arelacionar-nos amb els altres, peròsobretot no dependre només d’unapersona sinó de la gent que ens envol-ta. Els pronoms jo, tu i ell representenel món, són la metàfora de la humani-tat. I el poeta es pregunta si ell, o siguiels altres, ens fan falta per viure, adiferència del Jo i el Tu.

El llenguatge que utilitza és senzilli entenedor i hi trobem una metàforamolt bonica: El laberint on la memòriaens té reclosos, que fa referència alpassat. No podem viure del passat, caltirar endavant amb determinació.Cosir paraules i silencis es refereix a la

voluntat de mirar cap al futur, i perfer-ho cal oblidar allò que forma partdel passat, potser és una manera dedemanar perdó pels errors comesos.

Poema 6: Ragtime (2011)la veritat i la mentida,les dues parts iguals d’un tot que sem’amaga.

fa sol i plou,les veritats pentinen les mentidesquan neixen les paraules i miro com s’escorren els silencisper les esquerdes de la veu,i vaig de nord a sud, d’oest a estsense saber com dir-les.

qui vol paraules en un món desords?

El tema del qual ens parla elpoema és que a la vida sempre hi hadues opcions per a tot; les nostresdecisions poden ser bones o bé dolen-tes, de vegades es contraposen entresi, per això trobem moltes oposicionscom “veritat-mentida”, “sol i plou”,“paraules-silencis”. I les paraules,com diu en l’últim vers, no són del totnecessàries per viure, ja que són met-zina; Garriga desconfiava de lesparaules perquè mentien, per aixòdespulla la seva poesia al màxim i alfinal es pregunta si al capdavall neces-sitem paraules en un món de sords, jaque no ens escoltem els uns als altres,i aquesta és la causa dels grans malsde la humanitat, com en el mite bíblicde Babel. Hi ha versos que ens recor-den la cançó infantil /plou i fa sol, lesbruixes es pentinen, plou i fa sol, lesbruixes porten dol/ en els versos 4 i 5.

Poema 7: Tornar és lluny (2012)apago llums i tanco finestrons cada dia més lent, més en silenci. i encara queden per tancarles portes més pesadesi els llums més alts

si fos un nen, m’enfilaria als pins.

les meves mans baldades,

DS_27p


i uns peus porucs no aguantencamins de roca ni rodals d’ortigues

ja em costa tancar portesi apagar llums.

i em sento un nen.

no ho sóc. segur que si pogués m’enfilaria als pins.

El tema d’aquest poema ésl’enyorança de la infantesa, aquella de laqual no va poder gaudir ja que quantenia dotze anys va ingressar a l’ordedels franciscans caputxins. Però no parlad’aquells records bonics de la infantesa,sinó més aviat desitjaria ser un nen perser més àgil, més valent. Perquè ara queés gran s’adona que no té força física ique ja no podrà recuperar les sevesfacultats físiques. Cada dia descobreixque és fa vell perquè no pot tancar lesportes més pesades i els llums més alts,ni enfilar-se al pins. Té les mans balda-des i els peus porucs, camina amb pas-ses insegures i tentinejants ara que ja ésvell. Una manera d’expressar-ho és lautilització de moltes conjuncions “i”(polisíndeton) per expressar lentitud,pesadesa i cansament.

La conclusió del poema és queigual que tothom, ell sent que es fa velli que ja mai més serà la mateixa perso-na, ja que és a prop de la mort. Peraixò desitja tornar a la infantesa: segurque si pogués/m’enfilaria als pins.

Poema 8: Tornar és lluny (2012)per sempre no és pas lluny.per sempre és ara.el que és lluny és tornar.

El tema d’aquest poema, coml’anterior, és el pas del temps, el pas-sat irrecuperable. I, d'alguna manera,intenta plasmar en aquest poema elserrors que l'han acompanyat al llargde la seva vida. La infància, a la quanno podrà tornar, i el passat que ha dei-xat pel camí. Amb aquest jocd’adverbis de temps, sempre(2 vega-des), lluny(2 vegades), ara (1 vegada),busca transmetre que la distànciaentre el present i el futur és molt aprop. En canvi, el passat és irrecupa-ble per llunyà. I que és simplementfutur el que succeirà després de l'ara(demà ja és futur). Hi ha una repeticióanafòrica al principi dels dos primersversos per sempre ; Garriga creu quela repetició en un vers és exitosa per-què amb això s’aconsegueix que lalletra del poema es quedi al teu cervellcom la tornada d’una cançó.

Aquest poema és molt bonic jaque el que diu sobre el temps és veri-tat. I crec que hem de viure la vidasense perdre el temps, perquè en unmoment ens en podem penedir i jaseria massa tard per retrocedir en eltemps, tornar al passat.

Poema 9: Swing (pòstum, febrer2015)

dinar i sopar, conversade crits,rosaris, son, misèria.la creu a l’aula i el temor al jaç.

sorolls que escanyen mots,sorolls només,la suma de sorolls, un nou silenci,malson, un joc.

per força un joc, sinódigueu-me què.

El Swing és un ritme de jazz queserveix per aguantar l’orquestra men-tre s’espera l’entrada del solista. És elcompàs alegre que ens va voler deixarFrancesc Garriga en el seu últim poe-mari, quan la mort estava trucant a la

seva porta. Va voler marxar amb opti-misme, per això va posar aquest títolen el darrer moment.

Aquest poema de Francesc Garrigai Barata fa una clara al·legoria críticavers l’església catòlica, apostòlica iromana. Ell va ingressar als franciscanscaputxins quan tenia dotze anys i vaabandonar l’orde als dinou, perquè esva sentir decebut per la religió en unsmoments històrics molt complicats, acausa de les “mentides”, la por i lamanca de llibertats que va experimen-tar. A part de les característiques típi-ques de la poesia de Garriga, com ésla no utilització de majúscules ni títols(li semblava pedant i pretensiós), hitrobem un conjunt d’antítesis o oposi-cions: “dinar i sopar”; “sorolls i silen-ci”. En aquest poema Francesc Garrigaens parla d’un passat ple de priva-cions, censures, obligacions de resar(amb els símbols dels rosaris i creus),sorolls que “escanyen mots”, temor aljaç, o sigui una vida viscuda amb porde parlar, sense llibertat d’expressió,com un malson que contraposa a jocd’infants, que és el que ell no vapoder fer. Un lament, per tant, peltemps perdut malbaratat, d’aquí neixel sentiment d’engany (les paraulesmenteixen i traeixen) de què Garrigaens parla al llarg de la seva obra.Val adir que Déu i la Fe són motius pre-sents en la seva obra, inquietuds moltexistencialistes que el fan dubtar, jamolt allunyat de la seva Fe juvenil,sobre la presència de vida més enllàde la mort. Com palesa en aquest altrepoema de Tornar és lluny (2012):

servien les mentidesal plat de les pregàries,i era impossible distingirles unes de les altres

pregava com mentiamentia com pregava.-------------------------com redimirl’estupidesa dels oracles?cap temps fa un pas enrere.

la vida amb àngels i dimonis,de cap a peus,i encara em costa endevinar qui ésqui.

DSp28_

CULTURA [Francesc Garriga Barataastorets

Poema 10: poema inèdit, dins Demà no és mai (antolo-gia poètica 1959-2014)

la nit de sant joansaltava la foguera,i em deien: tindràs sort

i n’he tingut.(la que volia, no; la que ells volien).

avui ja tinc la meva sortla que he llaurat, sequera o pluja,lleons i cérvols pel camí.

la sort...

i què voleu que us digui?ni fu ni fa

El tema d’aquest poema és la sort. El poeta ens trans-met un missatge relatiu ja que s’està referint a que la sortque ell ha tingut, la que ha sembrat, potser no ha estat laque ell volia del tot, però tampoc es queixa.

En la primera estrofa ens parla de la nit de sant Joan, ialgunes persones li deien quan era petit que tindria sort sisaltava la foguera, tradició ritual en molts llocs. Per a aque-lles persones la sort tenia unes connotacions determinades,però per a ell unes altres.

En la segona estrofa ens diu que la sort l’ha tingut, peròno la que ell volia, sinó la que volien els altres, és a dir queno ha acabat beneficiat ell, sinó els altres.

En la tercera estrofa ens diu que ha trobat la seva sort, laque ell mateix ha ‘llaurat’ i ara toca recollir-la, però quan larecull veu que no és el que ell esperava sinó que s’hauriaesperat més però tampoc està insatisfet del tot.

En conclusió, la vida no li ha anat malament tot i queli hagués pogut anar pitjor. En tot cas, la “Sort” és relativaperquè te l’has de treballar “llaurar”, per tant, creu més enel treball diari que en la sort. O sigui, que la sort, en veri-tat no existeix, ets tu qui l’aconsegueixes dia a dia, comuna collita.

Poema 11: Swing (pòstum, febrer 2015)estimo els dies coixos,prometen crit i lluita.

la pietat els guarda.

al bé i al mal, del foc al glaç,si encara sóc, els dec l’afanyde resistir i de vèncer.

vet aquí la lliçó:preludi de la llum, caldrà acollir la nit.

He escollit aquest últim poema perquè desprèn unadmirable vitalisme malgrat el final imminent que ja pres-sentia el vell i malalt Garriga. La vellesa del poeta, unidaals problemes pulmonars que va arrossegar tota la vida,

van posar fi a una trajectòria vital molt intensa d’un gran-díssim poeta que només el temps farà justícia. Admiro lamanera com s’enfronta a la mort, amb optimisme; no és pasun lament, sinó un crit de rebel·lia amb la boca petita, peròsobretot d’agraïment de poder, malgrat tot, ser encara viu,de resistir el dia a dia i vèncer la mort, sobreviure un diamés. Com l’optimista embriac que en trobar una ampollade vi mig plena, ho celebra precisament perquè en quedala meitat, no pas com el pessimista, que es lamenta pel quemanca. I de tot plegat en traiem una lliçó: preludi de lallum /caldrà acollir la nit. Un cop hem gaudit de la llum(vida) caldrà acceptar la nit, el final, la mort. Però amb lamotxilla plena.

Aquest vitalisme a un pas de la Mort recorda el d’unaltre grandíssim poeta com va ser Miquel Martí i Pol. Comen aquest poema de La pell del violí (1972-1973):

Em declaro vençut. Els anys que em resten els malviuré en somort. Cada matí esfullaré una rosa —la mateixa— i amb tinta evanescent escriuré un vers decadent i enyorós a cada pètal. Us llego la meva ombra en testament: és el que tinc més perdurable i sòlid, i els quatre pams de món sense neguit que invento cada dia amb la mirada. Quan em mori, caveu un clot profund i enterreu-m’hi dempeus, cara a migdia, que el sol, quan surt, m’encengui el fons dels ulls. Així la gent que em vegi exclamarà: —Mireu, un mort amb la mirada viva.

BIBLIOGRAFIA PoemarisEntre el neguit i el silenci, 1959Foc nostre, somni…,1960Paraules, 1962Paraules cap al tard, 1973Els Colors de la Nit, ed. Columna 1990Setembre, 1992Ombres, ed. Proa, 2000Temps en blanc, Proa 2003La nit dels peixos, Proa 2005Camins de Serp, Ed.62, 2009Ragtime, 2011, col·lecció Alabatre d’editorial LaBreu.Tornar és lluny, ed. Proa 2012Swing, 2015, col.lecció Alabatre d’editorial LaBreuDemà no és mai, antologia poètica, AdiA Edicions, 2014, a cura de Pau Vadell iJaume C. Pons Alorda, Mallorca.Entrevistes, articles i documentalsEntrevista de Josep Puigbó a SAVIS, Canal 33, 4 de febrer de 2015Entrevista de Montserrat Serra Entrevista de Jordi Galves, Un dia en les carreresEl compàs alegre que va deixar Francesc Garriga, d’Antoni Ribas, Diari Ara, 6de març de 2015Article de Jordi Llavina, El Mundo, 5 de març de 2015Encara les paraules, crítica de Jordi Llavina a ragtime, Diari el MundoS’apaga un far, d’Anna Ballvona, a El Temps, 16 de febrer de 2015Documental de Toni Moreno a Francesc Garriga “Una ombra al sol”, 2013Monogràfic de la revista Col·lectiu Pèl Capell, 2011

DS_29p

CULTURA

LLIBRES

Javier Cercas, amb el seu estildirecte i alhora reflexiu, dis-secciona la imposturad'aquest vell militant llibertari

en fer-se passar per un deportat alcamp d'extermini de Flossembürg iarribar a ser president de la AmicalMauthausen.

El primer que es pregunta Cercasés si calia escriure aquest llibre. En fer-ho, estaria redimint el protagonista oenfonsant-lo encara més (si això fospossible) en la seva ignomínia? Inten-tar entendre la seva farsa, compren-dre les raons del mentider podria sem-blar alhora intentar justificar-lo?Aquest dubte el neguiteja durant propde cinc anys fins que decideix posar-se a escriure.

L'autor analitza la vida d'EnricMarco a través del testimoni del propiprotagonista en diverses entrevistes,convertint-se el mateix Cercas encoprotagonista en molts moments, ien les que va quedant clar que tota lavida del personatge està farcida defaules, de petites veritats entrelliga-des amb petites o no tan petites men-tides. Així, la seva participació enl'alliberament de Mallorca, la seva pre-sència a la batalla del Segre o el seuretorn a Barcelona amb ferides deguerra són tan creïbles com poc con-trastades. També és estranya la seva

posterior i fulgurantascensió a la direcció dela CNT. Tot, o gairebé toten Marco és ficció, i aixòel converteix a ulls del'autor en una versió exa-cerbada del que enspassa a tots: que, poc omolt, ens mentim o mentim als altresen la nostra quotidianitat.

Però la mentida més extraordinà-ria, la més perversament extraordinà-ria és la mentida alemanya quans'atorga el paper de deportat en uncamp d'extermini i s'alça com a porta-veu de tots els represaliats. És certque Marco va anar a Alemanya, peròno exiliat sinó com a treballador volun-tari; és cert que fou empresonat, peròno per motius polítics i mai, mai no vatrepitjar el camp de Flossembürg.Com sempre, una gran mentida basa-da en petites veritats que la sustenteni la fan més creïble.

L'autor s'esplaia en desmuntartots i cadascun dels arguments esgri-mits pel protagonista, però al capda-vall el més important d'aquest llibreno és ja la biografia d'Enric Marcoexplicada en multitud d'ocasions alsmitjans de comunicació i que hom potconsultar a internet. El més destaca-ble, allò que converteix aquest llibreen una esplèndida obra (m'atreviria a

dir que és la millor que ha escrit Cer-cas) són les reflexions de l'autor comquan, per exemple, compara Marcoamb el Quixot: dues personalitats queper fugir de la seva vida gris i medio-cre s'inventen un personatge èpic i esllancen a viure la vida inventada ambtotal frenesí. O quan el compara ambun novel·lista, només que enllocd'escriure una aventura decideix viure-la, protagonitzar-la. L'autor cita Faulk-ner, Tolstoi o Stendhal, i Montaigne,Nietzsche o Plató, i amb les sevesaportacions va despullant la imposturadel personatge, reflexiona sobre lapròpia i ens indueix, volgudament ono, a reflexionar sobre la de cadascúde nosaltres.

Una novel·la sense ficció on la fic-ció la posa el protagonista, com es potllegir a la contraportada, i que parlad'Enric Marco i de l'autor i potsertambé de tots nosaltres. Un excel·lentexercici literari, un llibre esplèndid quees devora amb passió com el millordels thrillers.�

Àngel Garcia

Vaig tenir l'oportunitat de conèixer Enric Marco fa una collad'anys, quan jo formava part del secretariat de la FAPAC aGirona. En un parell o tres d'ocasions vaig coincidir amb ellen alguna reunió a Barcelona i em va semblar, com bé diuen el llibre la meva amiga Blanca, germana de l'autor ialeshores vicepresidenta d'aquesta entitat, un personatgeextravertit, xerraire, dinàmic i emprenedor. Fins i tot sim-pàtic. I pesat; sempre parlant de les seves lluites, del seupassat antifranquista i de les seves vivències a la guerracivil; una mica plom, vaja. Però ningú dels qui el coneixíempodíem imaginar la gran farsa que amagava.

““EEll iimmppoossttoorr”” DE JAVIER CERCAS

DSp30_

CULTURA

L’any 2008 després de ferde cooperant a Calcutadurant un mes, la sevavida va fer un tomb. Es va

prendre un any sabàtic i va sorgir laseva primera creació literària “La vidas’escriu amb majúscules” del’Editorial Setzevents, un recull derelats on els protagonistes es conei-xen a si mateixos fins a fer realitat elsseus somnis.

L’any 2014 surt publicada la sevanovel.la “Miratge” de l’Editorial Volia-

na. Alhora que acaba la seva formacióen coaching basat en Programacióneurolingüística (PNL) i a partir de lla-vors, comença un nou trajecte com aescriptora, formadora de tallersd’escriptura creativa i terapèutica, tèc-niques literàries d’obres amb autorsreconeguts com: Jaume Cabré, HarukiMurakami i Gabriel Garcia Márquez icoach literària i personal.

La novel.la “Miratge” narra la his-tòria d’en Marcel, un noi de 37 anys declasse benestant catalana que

emprèn un viatge de negocis a Calcu-ta per muntar un spa a Bodhaya i lla-vors la seva vida fa un canvi radical.Allà esbrinarà un secret familiar delpassat que li produeix una profundadecepció i opta per fugir de tot i detothom. Coneix la Laia, una voluntàriaque li farà descobrir nous indrets del’Índia i noves sensacions. Decideixagafar-se un any sabàtic a fi de trobar-se a si mateix.

Les constel·lacions i la mitologiad’Orió, Escorpí i Taure s’entrellaçarandurant l’obra, un miratge del que repre-senta la vida d’en Marcel. Finalment,aclareix les seves idees i retorna a casaamb la seva dona Ester i el seu fillArnau per començar un nova vida junts.

El passat 10 de juny d’enguanyvaig aprofitar per visitar l’Eva Lleonarta Sant Pol de Mar i fer-li una entrevistades de la terrassa del bar “El Centre”amb unes vistes encisadores i feralgunes fotos des de la platja de SantPol de Mar.

Quan vas començar a escriure?Quina edat tenies?

A veure sempre he escrit. Recordoque de petita escrivia als típics diaris isempre m’havia agradat escriure i lla-vors vaig començar a escriure relats.Vaig prendre consciència quem’agradava molt escriure als 18 anys ides d’aquell moment escrivia mésregularment. Llavors em vaig presen-tar a un concurs de relats de Mollet delVallès i vaig tenir la sort de guanyartres premis: Primer de narrativa encastellà i català i el segon de poesia encastellà. El dia de l’entrega de premis aMollet del Vallès m’entrevistaren desde Ràdio Mollet i el Diari de Mollet itots em preguntaven on havia après aescriure. A partir d’aquell instant vaigcomençar a fer tallers d’escriptura inovel.la a diversos pobles fins que vaigfer l’itinerari a l’Escola d’escriptural’Ateneu de Barcelona per aprendreuna formació més acadèmica (narrati-

Eva Martínez Escobosa

““MMiirraattggee”” D’EVA LLEONART MONTAGUT

LLIBRES

L’Eva Lleonart va néixer a Barcelona l’any 1971 i viu a Sant Pol de Mar.És llicenciada en Químiques a l’UAB. Va treballar 13 anys com a quí-mica a una empresa multinacional i ho combinava amb les seves duesgran passions: l’escriptura i el voluntariat al món social.

Eva Martínez i Eva Lleonart a la platja de Sant Pol de Mar.

DS_31p

CULTURA

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48

va, novel.la I i II) de 3 anys de durada.Quan fas el primer taller te

n’adones que has d’aprendre unestècniques per escriure i l’estructuracanvia radicalment.

En què et vas inspirar a l’escriure elllibre? Explica’m el teu viatge com acooperant a Calcuta i quina experiènciaen vas extreure?

El llibre té a veure amb el viatgeque vaig fer a Calcuta evidentmentperquè havia estat voluntària a casalsd’avis i residències durant uns anys.Sempre tenia la intenció d’anar a coo-perar fora, era la meva il.lusió. L’any2008 vaig anar a l’India i va ser la mevagran experiència de voluntariat i vaigcooperar amb les Germanes de laCaritat pel matí i per les tardes anavaa una ONG laica i va ser el viatge de lameva vida. Vaig aprendre molts valors.Allà vaig decidir que volia ser escripto-ra. Hi vaig estar un mes i va ser moltintens. Em vaig documentar molt,però quan vaig arribar, em vaig sor-prendre. Va ser un impacte inicial per-què hi havia molta misèria. El nivell devida era molt més baix.

Com va sortir la idea del títol del lli-bre? La Laia representa que ets tu?

Sóc una mica de tots els personat-ges. La Laia escriu un llibre que es diu“Miratge” també perquè volia jugaruna mica amb la literatura.

El títol del llibre va sorgir mentrefeia la novel.la perquè volia transmetreque la vida en si és un miratge perquèet penses que ho tens tot controlat ique la teva vida és plena i de cop ivolta, un dia pots veure que res és

com et pensaves. Hi ha molts mirat-ges a la vida: una feina perfecta, unaparella perfecta, una vida perfecta ivolia transmetre aquesta fragilitat delque creiem que és tan real i que pot-ser no ho és tant.

Durant l’obra fas flashbacks expli-cant una història passada que repre-senten l’enyorança del passat, peròestàs en el present?

Volia fer una novel.la en què el lec-tor estigués intrigat en el perquè pas-sen les coses. Des del principi sabemque en Marcel tornarà. No sabem per-què se n’ha anat i perquè ha tornat.

Ets una amant de les constel.lacionsi la mitologia a partir d’Orió, Escorpí iTaure? Què representa cadascú?

M’encanten les constel.lacions iquan escrivia el llibre, vaig voler afegiruna història secundària que donésvolum i connectés amb la història prin-cipal. En Marcel representa Orió, la Laiarepresenta Escorpí i l’Ester representaTaure. Les constel.lacions representensimbòlicament els personatges. Ho

explico a través de les constel.lacions.De química a escriptora? Descriu-

me aquesta transformació?Tenia molt clar que havia de fer un

canvi. Vaig començar a treballar enONGS i voluntariat i seguia escrivint.Vaig començar a fer tallers i classesque m’apassionaven, però no creiacom podia combinar aquells dos mons:escriptura i ONG. Em vaig adonar queamb el coaching podia ajudar als altresa aconseguir els seus somnis. A conti-nuació vaig estudiar el màster de coa-ching i en PNL i després de maneranatural vaig dir: Vull ser coach literària!.El coaching literari és molt interessantperquè es tracta de veure quins blo-quejos tens en l’escriptura que són blo-quejos personals, coses sense resol-dre que t’impedeixen escriure. Són dosprocessos en un: coaching i PNL.

Tens previst fer alguna presentaciódel teu llibre a Sant Pol de Mar o enaltres indrets com a la meva estimadaGirona per donar-te més a conèixer ipromocionar el llibre?

Primer vaig fer la presentació a laLlibreria +Bernat de Barcelona el dia 5de maig del 2014, a la Llibreria de laPlata de Sabadell el dia 14 maig de2014, a la Sala Ainaud de Lasarte deSant Pol de Mar el dia 23 de maig del2014 i a l’Ateneu Barcelonès el dia 22de setembre del 2014. M’encantariafer-la a Girona!

Et desitjo molta sort i un camí pled’èxits amb el teu llibre i que puguisajudar a moltes persones a aconseguirels seus somnis! Un plaer haver-teconegut! �

DSp32_

CULTURA

És, doncs, a finals d’aquest segle quan comencem a trobarles primeres obres amb valor literari d’aquestes caracterís-tiques escrites en llengua romanç o vulgar. En llenguacatalana comptem amb quatre grans cròniques, la prime-

ra la del rei En Jaume, la segona la de Bernat Desclot, la tercera lade Ramon Muntaner i la quarta la del rei Pere III El Cerimoniós. Lesaltres grans cultures europees tenen també cròniques i cronistesperò són posteriors a les catalanes del rei Jaume I i de RamonMuntaner. La del florentí Giovanni Villani, per exemple és de finalsdel segle XIV, i les majestuoses cròniques franceses de Jean Frois-sart són també dels darrers anys del segle.

Per Josep Brugada (Institut d’Estudis Gironins)

Una crònica és un relat sobre elsfets contemporanis i passats enels quals viu i escriu un autor. Així,doncs, de cròniques i cronicons jan’hi havia d’escrites en llenguallatina de molt abans del segle XII.És però un segle després, al segleXIII, quan apareixen cròniquesescrites en llengua vulgar oromanç. La crònica més antigaescrita en llengua romanç de laqual disposem és justament unacrònica catalana, la que va fer dic-tar el rei Jaume I el Conqueridor,coneguda com a Libre dels Feyts.Seguidament el rei Alfons X elSavi de Castella, que era gendrede Jaume I, va escriure també afinals del segle XIII en castellà laEstoria de España i la GeneralEstoria.

750 ANYS DEL NAIXEMENT DEL CRONISTA RRAAMMOONN MMUUNNTTAANNEERR

Escultura dedicada a Ramon Muntaner a laplaça del Dr. Ernest Vila a la ciutat de Figueres.

DS_33p

CULTURA [[Ramon Muntaner

Ramon Muntaner va començar aescriure la seva crònica el 15 de maigde 1325 quan tenia seixanta anys. DeRamon Muntaner tenim notíciesd’arxiu, però és en el text de la sevapròpia crònica on obtenim dades de laseva vida. Havia nascut a la vilaempordanesa de Peralada l’any 1265,“jo Ramon Muntaner, nadiu de la vilade Peralada e ciutadan de València...”,ens diu a la introducció. La mare per-tanyia al llinatge dels Sesfàbregues,emparentats amb la família reial. Elpare regentava un hostal al capdavallde la plaça del poble, “En Joan Munta-ner, qui era dels majors albergsd’aquell lloc e era al cap de la plaça”(c.II). Ramon Muntaner va escriure elrelat de la crònica als darrers anys dela seva vida, quan després de moltsviatges i aventures de caràcter militares trobava, ja retirat, en una alqueriade Xilvella al Regne de València encompanyia de la seva dona Valençonai dels seus tres fills, que eren Macari,Martí i Caterina.

El text de la crònica s’inicia amb unrecurs retòric ben característicd’alguns escrits medievals, en formade somni, d’aquesta manera RamonMuntaner ens explica fil per randa lesgestes dels monarques catalans quetant admira. “E estant jo en una alque-ria mia per nom Xilvella, que és enl’Horta de València, e dorment en monllit, a mi venc en visió un prohom vell,vestit de blanc qui em dix:

-Muntaner, lleva sus e pensa de ferun llibre de les grans meravelles quehas vistes que Déus ha fetes en lesguerres on tu és estat, com a Déuplau que per tu sia manifestat.” (c.I)

Comença per narrar-nos el llegen-dari naixement del rei Jaume I, monar-ca que va sojornar a l’hostal de casaseva quan l’escriptor tenia nou anys,“E el dit senyor rei anà a la dita vila dePeralada, on jo nasquí, e posà enl’alberg de mon pare” (c.I). Tambérecorda haver-hi vist el rei i la reina deCastellà Alfons X el savi i Violantd’Aragó, filla de Jaume I, “e puis lo reii la reina ensems vengueren albergar aPeralada” (c.XXIII). El record que vandeixar les personalitats dels monar-ques va impressionar en gran manerael petit Muntaner i van deixar unaimatge inesborrable en l’autor empor-danès. “E per ço començ al fet del ditsenyor rei En Jacme com jo el viu, esenyaladament lo viu quan jo era fadrí.E el dit senyor rei anà a la dita vila dePeralada, on jo nasquí, e posà enl’alberg de mon pare, En Joan Munta-ner, (...) (c.II)

El febrer de 1275, quan el futurcronista tenia deu anys, va formar partde la comitiva que va acompanyar elrei Pere el Gran a París, on el rei cata-là s’havia d’entrevistar amb el rei deFrança Felip l’Ardit. “Per què, vull quesapiats que con jo isquí del dit lloc dePeralada, que no havia encara onzeanys complits, e con fiu aquest llibre e

el comencé era en temps (la Déumercè) de seixanta anys.” (incipit)

A finals de 1281, amb setze anyses documenta Muntaner a la vila deMontpeller segurament al servei deJaume II de Mallorca. L’escriptorempordanès ens explica al text de laCrònica molts dels episodis històricscontemporanis, atès que va viuredurant els regnats de Jaume I fins almoment de la coronació del rei AlfonsEl Benigne la primavera de 1328. Detots els monarques que va conèixerens en dóna comptada referència.Muntaner, doncs, va ser un personat-ge que de ben jove va estar vinculat ala reialesa i al servei de la milícia reialde manera que esdevingué un estra-teg militar que va col·laborar amb lescampanyes que van dur a terme elsmonarques catalans: “E per çocomenç al fet del dit senyor rei EnJacme con jo el viu, e senyaladamentjo el viu que jo era fadrí” (c.II)

Entre l’agost i l’octubre de 1315,trobant-se al servei de la monarquia al’illa de Sicília, senyorejada pels cata-lans, com bé en fa memòria encaraavui l’escut de l’illa, se li encomana lamissió de traslladar l’infant Jaume, fillde l’infant Ferran de Mallorca i d’IsabelSabran, amb els seus avis al Palau dePerpinyà. Muntaner va fer-se càrrec dela custòdia de l’infantó tal i com expli-ca ell mateix; a aquest efecte va con-tractar els serveis d’una dida de lescomarques gironines, “madona Agnèsd’Adri, e era vídua, e era companyonavenguda en Sicília ab la noble madona

LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER DE PERALADA

Pàgina del manuscrit de Ramon Munta-ner, s. XIV, que es conserva a la Bibliote-ca de El Escorial. Es conserven manus-crits de la crònica de Muntaner a la

Biblioteca de Catalunya, a la Bibliotecadel Seminari conciliar de Barcelona i a

la Universitat siciliana de Catània.

Panoràmica del castell de Vallgornera, d’on era originari el cavaller empordanèsSimó de Vallgornera, company d’armes i militar de la conquesta de Sicília.

DSp34_

Isabel de Cabrera, muller del noble EnBernat de Sarrià” (c. CCLXVIII) quehavia tingut -pel que diu- ai las! vint-i-dos fills, “que em paria que ella deviasaber molt d’infants, pus tants n’haviahaüts”. Després d’una navegació denoranta dies Ramon Muntaner va por-tar l’infantó de quatre mesos sa iestalvi al Palau dels Reis de Mallorca aPerpinyà. Era Jaume III, darrer rei deMallorca. Llavors, ell mateix diu que vaacompanyar la dida, madona Agnèsd'Adri, al seu poble: “e torné madonaN'Agnès d'Adri en son alberg, prop deBanyoles.” (c. CCLXIX)

A Ramon Muntaner l’hem deveure com un home de l’edat mitjanaque s’ha enrolat en la milícia catalanaal costat dels reis perquè és un patrio-ta convençut i després d’haver viscutvicissituds i aventures per terra i permar, conquestes i guerres al costat decabdills i vassalls reials, a finals de lesseves campanyes, bo i donant unamirada retrospectiva al que ha estatl’aventura de la seva vida, escriu “enbell catalanesc” sobre els fets viscuts.Escriu per deixar-ne constància.Sabem que va escriure poc, es coneixuna altra obreta de l’autor El Sermó ipoca cosa més, perquè no és escrip-tor de mestratge. Ho és de circums-tàncies, però la Crònica és un docu-ment d’excepció on rebel·la els fets dela monarquia catalana per consolidarel reialme i la seva expansió tot al llargde la Mediterrània. Muntaner admira ivenera com és degut la monarquiacatalana, de manera que compara laseva força i cohesió amb l’exemple de

la mata de jonc, “...si tota la mata lli-gats ab una corda ben forts, e tota lavolets arrencar ensems, dic-vos quedeu hómens, per bé que tiren, nol’arrencaran...” (c. CCCIXII). Com siguique ell va ser part i protagonista de lesgestes dels monarques catalans, nova deixar passar l’ocasió per fixar-hoen un text que nosaltres qualifiquemde fabulós, perquè, escrit en llenguacatalana del segle XIV, esdevé el mésliterari de totes les altres tres cròni-ques catalanes. Muntaner escriu perdeixar testimoni. Va escriure perquèsabia que tard o d’hora algú llegiria elseu relat i magnificaria també laimportància del casal reial català i lesseves gestes Mediterrani amunt. Pen-sem que Muntaner –com apuntàvemsuara- és un home medieval i com atal, com hauria fet qualsevol home odona de la seva època, expressa unagran reverència pel seu rei o reina. Al’edat mitjana els súbdits tenien iexpressaven un gran respecte i fasci-nació per la figura del rei, la majestat.El rei i la reina a l’edat mitjana sónéssers superiors, de gran noblesa, alsquals se’ls deu un gran respecte idevoció. Així ho expressa ell amb laseva prosa.

EL RELAT DE LES CAMPANYES

La vida de l’empordanès va començara ser moguda i tempestuosa en elmoment que els exèrcitsd’almogàvers, vers el 1285, es movienper la plana empordanesa a fi i efectede minimitzar els efectes de la invasió

de les forces franceses del reiFelip III l’Ardit, rei de França,que va envair Catalunya i vadevastar i cremar la vila dePeralada. ¿Per què Françaenvaeix els territoris catalans?Doncs perquè arran de la revol-ta popular de les Vespres Sici-lianes, els habitants de Sicíliano volien pertànyer al dominidels Anjou, el reialme francès;volien romandre sota la tuteladel rei Pere II el Gran de Cata-lunya-Aragó que estava casatd’ençà de 1262 amb l’herevade l’illa, Constança de Sicília.Arran, doncs d’aquesta revoltaa la qual donava suport a favor

dels francesos el papa Climent IV, elmonarca francès va voler-se venjardels catalans. És a causa d’aquest fetque Muntaner juntament amb un altreveí seu, En Simó de Valgornera -al qualcita diverses vegades- s’allisten al ser-vei militar del rei català, “un cavallerde Peralada per nom En Simón de Vall-gornera” que combat a Sicília a lesordres del rei català. Simó de Vallgor-nera era caslà del castell de Vallgorne-ra, un veïnat proper a Peralada, “Edins Tràpena fo En Simó de Valgornera,un cavaller de Peralada molt expert ebon d'armes, e gran treballador, ecavaller molt savi de guerra “ (c.CLVII). Simó de Vallgornera va quedar-se a Sicília després de la conquestacatalanoaragonesa, de manera queavui la possessió siciliana que ostentàaquest noble català s'anomena Vall-guarnera Caropepe. Muntaner, a més,es va enrolar amb les tropes del’almirall Roger de Llúria durant el reg-nat d’Alfons el franc en la reconquestade Menorca, entre el novembre de1286 i març de 1287. “Com lo senyorrei fo partit d'Aleró e tornat en saterra, ell se pensà que gran vergonyaera de la casa d'Aragon que la illa deMenorca tenguessen sarraïns.” (c.CLXX).

Al 1300 el trobem també queforma part en una altra expedició alsud d’Itàlia, al famós setge de Messi-na, ciutat que va ser fortament asset-jada per Robert de Nàpols. Al setge dela ciutat italiana Muntaner va conèixerl’almirall Roger de Flor, que “fo molt

ÍNDEX D’IL·LUSTRACIONS I PEUS DEPÀGINA

1. 2. 3. Vista d’una casa gòtica de la plaça Major dePeralada.4. 5. Porxos gòtics de la plaça Major de Peralada.6. Portal del comte.7. Vista del castell de Peralada.8.


Vista de la casa a la plaça Majorde Peralada on es té notícia queva ser la casa on va néixer el cro-nista Ramon Muntaner.

assats hom” (home molt valent) il’estiu de 1302 comença la gran Expe-dició dels Catalans a Orient, gestes enles que participa i que es troben per-fectament detallades al text de la sevacrònica. Entenem per expedició delscatalans a Orient, la voluntat quetenien els monarques catalans pelcontrol i el domini del mar Mediterra-ni, des de les illes de Sicília, Sardenya,el Regne de Nàpols fins al control queels era necessari a les costes greguesfins a Constantinoble, l’actual Turquia.

El Mediterrani i les seves costesvan ser espais polítics i econòmicscobejats per diversos reialmes euro-peus, entre ells la França angevina, lessenyories italianes de Toscana, Pisa,Gènova i la corona catalanoaragonesa.Muntaner va participar com ardit militari com a mariner en totes aquestes cam-panyes i amb un estil molt directe iamb molt coneixement de causa i dedetalls, a vegades fins i tot amb algunasonada exageració, ens en parla en elseu magne llibre. L’empordanès escriudes de la primera línia dels combats,assolit ja el grau de capità de la tropa, avegades –com en el setge de Gal·lípoli-amb unes condicions realment adver-ses. Muntaner ens relata els fets desde la perspectiva del “jo narratiu”, propid’un estil directe literari i utilitza moltesvegades el formulisme que el va ferfamós, “Que us diré” o alguna altravegada el “Què us en diria”.

Després de les expedicions perterres orientals, per Constantinoble,per Grècia i per les illes del Mediterra-ni, Muntaner va tornar a Sicília i desd’allà va demanar llicència reial perpoder tornar a Catalunya, feia deuanys que s’havia compromès en casa-ment amb una dama de l’Horta deValència anomenada Valençona.

“E és veritat que, jo, Ramon Mun-taner, en aquella saó venguí en Sicília,de Romania, e demané llicència alsenyor rei que li plagués que jopogués anar en les parts de Catalunyaa prendre ma muller que havia aferma-da fadrina en la ciutat de València béhavia deu anys.” (c. CCLI).

Com sigui que Muntaner s’haviamostrat fidel a l’infant Ferran deMallorca, després de la derrota amb

els genovesos i després de ser allibe-rada de moros, el rei li va demanar quees fes càrrec de la governació de l’illaMediterrània de Gerba, illa en la quall’empordanès hi va romandre fins1311. “Per què nós volem e us pregamcarament que vós anets ésser capitàde la illa de Gerba e dels Querquens,e prenats aquest fet ab bon cor e abbona volentat.” (c. CCLI). Després,Ramon Muntaner s’instal·laria alRegne de València per poc temps.Hauria de tornar novament, aquestavegada sí amb la muller i els fills, a l’illade Gerba. L’any 1332 es trasllada denou a Mallorca per servir-hi el nou reiJaume III al qual disset anys abansMuntaner havia traslladat de Mallorcaa Perpinyà: “Què us diré? Quinze jornsesteguí en Perpinyà, que tots diesanava a veure dues vegades lo senyorinfant; que tan gran enyoramentn’haguí con me fiu partit d’ell, que nosabia que me’n faés.” (c. CCLXIX).Jaume III el nomenà cavaller (milites) i

finalment, després de tantes anades ivingudes, de tants serveis a la monar-quia catalana, el nostre valerós, heroi iculte empordanès de Peralada vamorir l’any 1336 essent batlled’Eivissa a l’edat de setanta-un anys.

Avui podem retre, doncs, un sentithomenatge a aquest home que vatenir la pensada de recollir en formade crònica tots els fets, les gestes, elsfets de guerra i de conquesta que vaviure i que posen de manifest la gran-desa de la monarquia que vam tenirels catalans i el domini que durantmés de tres segles vam tenir en lesrutes del Mediterrani des de Valènciafins a les costes hel·lenes. Un empor-danès va tenir la pensada d’escriureen la llengua que li era més propera iassequible perquè no era eclesiàstic i,per tant, com a home civil que va ser,va escriure en clau nacionalista (nopodia ser altrament), en la seva llen-gua pròpia un text extraordinari el qualper fortuna se’ns va conservar.�

DS_35p


LA LLEGENDA DE NA MERCADERA

“En Peralada havia una fembra que jo coneguí e viu, la qual havia nomMercadera, per ço com ella tenia obrador de mercaderia; e era fort exper-ta fembra, e gran e alta. E un jorn, així com estava la host (l’exèrcit)davant Peralada, ella eixí de la vila e anà a un seu hort per collir cols; e

vesti’s una gonella (faldilla) d’home, e prengué una llança, e una espasa que portà cinta,e un escut al braç; e ana-se’n a l’hort. E com fou a l’hort, ella va sentir campanelles, emeravella’s; e tantost lleixà’s de collir les cols, e anà en aquella part per veure què era;e guardà, e veé, en lo rec qui era entre lo seu hort e un altre, un cavaller francès ab soncavall ab lo pitral de campanelles, e anava ça e lla, que no en sabia per on se n’eixís. Eella qui l’hac vist, cuita’s a un pas, e sut-li la llança, e dóna-li tal colp de la llança, perles faldes en la cuixa, que tota la cuixa li passà, e la sella, e apuntà el cavall. E tantostque açò hac fet, el cavall se sentí ferit, e lleva’s davant e detràs, així que fóra caüt (hau-ria caigut) si no fos que era ab cadena fermat en la sella. Què us diré? Ella va metre laman a l’espasa, e venc un portell altre, e anà ferir lo cavall per la testera, e el cavall estecestabornit. Què us diré? Lo cavall va prendre per la regna, e cridà:

-Cavaller: mort sóts, si no us retets.E el cavaller tenc-se per mort, e va tenir la bordó e va’l gitar en terra, e reté’s a ella;

e ella pres lo bordó, e trasc-li la llança de la cuixa, e així mès-lo dins Peralada; de la qualcosa lo senyor rei e l’infant N’Anfòs foren molt alegres e pagats, e li ho faeren contarmoltes vegades com li era pres. Què us diré? Lo cavall e les armes foren sues, e el cava-ller se reemé, (li va compensar amb) dos-cents florins d’or, que ella hac. E així podetsconèixer la ira de Déu si era amb ells.

E com aquests cinc dies foren passats, tots los comtes e rics-hòmens e barons dixe-ren al senyor rei que no era bon que ell ne l’infant N’Anfòs esteguessen aquí a Perala-da, mas que anassen donar recapte a la terra; e així mateix lo comte d’Empúries e el ves-comte de Rocabertí que anassen enfortir llurs castells, per ço com per los castells poriengran damnatge donar als enemics; e que En Ramon Folc, vescomte de Cardona, ques’era proferit guardar e defendre la ciutat de Gerona, que anàs ordonar e establir la ditaciutat; que assats havia que en Peralada romangués dos rics-hòmens amb llurs compan-yies. Què us diré? (c. CXXIII-CXXIV).

DSp36_

Per a un estudiant acostumata la tranquil·litat i al saber ferde les aules de l’Institut,(encara no havia ingressat a

la Universitat), la caldera de recupera-ció de la fàbrica em va semblar unindret infernal pel soroll, el fum il’espectacularitat de la maquinàriapesant de l’indret. Al quart pis de lacaldera els encarregats hi tenien unapartat ple de manòmetres, termòme-tres i altres estris de la tecnologiaindustrial. El primer dia de feina, a lessis del matí, en Salvador Tixis em varebre allà per donar-me les oportunesinstruccions. Val a dir que jo a en Sal-vador el tenia vist i saludat de Sarrià,de la família Tixis que eren conegutsde la meva família. A Sarrià tots ensconeixíem..! He de dir que en la mevajoventut treballar a la Torras em va anarbé i va ser una experiència de vidainteressant i positiva. El primer dia quevaig posar els peus en aquella fàbricadiabòlica, recordo que en Salvador

Tixis, juntament amben Martí Ollés emvan rebre amb totalcordialitat i simpatia.Vaig anar a parar a lapart més pesant ibruta de la fàbricaperò a la Torras Hos-tench SA, que eracom es deia la fàbrica aleshores, fabri-caven un producte ben preuat per a mii per a l’activitat que jo he desenvolu-pat posteriorment relacionada amb elpaper. Jo sóc i he estat un home de lli-bres i d’això he viscut. Jo també heviscut i visc mercès al paper...

En Salvador Tixis a la fàbrica Torrasem va rebre amb molta cordialitat, benamistosament. I així fou durant totsels estius que vaig guanyar-me un soutreballant a la fàbrica. Els estudiantsteníem un gran respecte pels encarre-gats i ells ens tractaven també ambmolta deferència. A la Torras hi haviamolts encarregats. Tots es van portar

molt bé amb nosaltres estudiants peròen Salvador Tixis, pel damunt de totera una persona molt agradable i des-bordava simpatia, optimisme i bonho-mia pels quatre costats. Quan a alteshores de la nit i a la matinada apareixiaper a controlar la feina de la secció,sempre esdevingué una personad’una cordialitat exquisida, tant, quede mica en mica ens vam fer amics.Aquells temps eren temps polítics, demolta esperança política diria i en Sal-vador tenia la seva ideologia i el seucriteri i jo, encara amb poca experièn-cia de la vida, també tenia les mevesidees. Recordo molt bé que amb enSalvador contrastàvem molt el que

Per Josep Brugada

Vaig conèixer en Salvador Tixis a lafàbrica Torras un estiu de principis delsanys vuitanta. Jo tenia divuit anys i vaiganar a treballar a la fàbrica a fer substi-tucions d’estiu; ell era encarregat de lafàbrica. Recordo que vaig haver d’anar-lo a trobar en un indret espantós, en unespai que hi havia a l’enorme caldera derecuperació al costat d’aquella impo-nent xemeneia que als anys vuitantafumejava a Sarrià i era l’emblema delprogrés industrial de la zona.

CULTURA

Salvador Tixis (Sarrià de ter 1935-2015), per l’entrega del premide Ràdio Sarri, juliol 2012.

Amb la seva dona, Victòria Padrosa, en un Homenatge a laVellesa , on sempre hi participaven.

SALVADOR TIXIS(Sarrià de Ter 1935-2015)

DS_37p

CULTURA [[en record de Salvador Tixis

s’esdevenia al país i mica en mica, amesura que ens agafàrem confiança ihavíem parlat a betzef; vam discreparpolíticament també de manera inten-sa. En Salvador defensava les sevesposicions i jo defensava les mevesperò sempre entre nosaltres –malgratalguna discrepància- ens vam tractaramb una cordialitat i amb una amistatexcel·lents. Puc parlar gairebé nomésdel tracte que vaig tenir amb en Salva-dor els anys de la fàbrica, però des-prés, quan vaig tornar a viure a Girona,després del meu periple barceloní,quan ens trobàvem amb en Salvadorens alegràvem de veure’ns. El recordotambé quan ell era president de lafederació gironina de l’Handbol. EnSalvador Tixis va ser un home de granpersonalitat, gran activista. Sempreque ens trobàvem es desvetllava unaprofunda cordialitat i amistat entrenosaltres, em preguntava pels meusprogressos. El vaig tractar també eltemps que vaig estar a l’Ajuntamentde Girona, quan en Salvador pertanyia

al Consell de la Gent Gran de Girona.Després dels anys i de les hores deconvivència i de treball a la fàbricaTorras, amb en Salvador –sempre queens trobàvem- intercanviàvem cordialspunts de vista. I amb l’Assumpció Vilaquan alguna vegada anàvem a Sarriàde Dalt a portar-li la revista a casaseva, (perquè n’era soci), sempres’alegrava de veure’ns, sempre... EnSalvador tothora va ser un veí benagraït amb la revista i s’alegravad’apreciar les novetats que s’hi reflec-tien. Malauradament l’última vegadaque ens vam veure i ens vam saludarben amistosament va ser enl’homenatge als treballadors de laTorras que organitzat per l’Ajuntamentde Sarrià de Ter es va fer aquest hivernpassat al Coro. Vaig escoltar ben emo-cionadament les al·locucions que tantell com en Quim Llunell i altres treba-lladors ens van fer.

En Salvador Tixis va ser sempre ungran entusiasta de la revista Parlem deSarrià, ens la lloava i s’interessava pel

que fèiem. Em va saber molt greu nohaver-me assabentat a temps del seutraspàs i vaig lamentar no poder assis-tir al seu comiat, però voldria queaquestes ratlles servissin per aexpressar el meu modest homenatgei reconeixement a un sarrianenc posi-tivista, alegre, molt cordial, treballa-dor, col·laborador i implicat en el pro-grés del poble des de tots els puntsde vista.

Adéu Salvador, quan vagi per Sarriàde Dalt sempre em recordaré de tu iels teus. �

En Salvador Tixis va ser també Regidor del’Ajuntament de Sarrià de Ter en època del’alcalde Martí Ballada i quan es va constituir elConsell Municipal de Sarrià de Ter. Va partici-par en moltes tertúlies de Ràdio Sarrià, va sermembre del Centre Cultural Parroquial deSarrià de Dalt, per la qual cosa participà enl’organització de les Mostres de Teatre, delsPastorets i de les Festes que es feien a Sarriàde Dalt, entre moltes altres activitats que vadesenvolupar.

Homenatge als treballadors de Torraspapel en les Jornades del Paper 2014. Amb tota la família en un viatge a Gàmbia el 2008 per visitarla família del seu gendre Sidike Singhateh.

El dia del casament amb Victòria Padrosa l’any 1959

Signatura del traspàs de poders de l’Ajuntament deSarrià de Ter, annexionat per l’Ajuntament de Gironal’any 1976, A la foto, Salvador Tixis, l’alcalde Martí

Ballada, i Ignaci de Ribot, alcalde de Girona.

espai 2.0

DSp38_

També és molt probable,quasi ho podria assegurar,que cap de vosaltres, tam-poc jo, sabia que a la diada

de Sant Jordi de fa 10 anys va succeirun fet extraordinari, un fet que a diad'avui trobem absolutament normalperò que fins aleshores era inèdit: esva publicar un vídeo a YouTube, el pri-mer vídeo de YouTube!

Amb un títol més propi dels contesd'en Teo el cofundador de YouTube,Jawed Karim, va publicar “Me at zoo”,un senzill vídeo d'encara no vintsegons en el que es veu el propi Karimdavant els elefants lloant-ne la sevatrompa! De no ser perquè és el pri-mer, aquest vídeo passaria totalmentdesapercebut!

Al llarg d'aquests 10 anys YouTubeha esdevingut un lloc imprescindibledes d'on veure i analitzar la nostrasocietat, un mirall de nosaltres matei-xos, doncs som precisament nosal-

tres mateixos qui hi publiquem elsvídeos! A YouTube hi ha de tot, no enva s'ha convertit en un dels principalscercadors d'internet, quan la seva fina-litat no és precisament aquesta.

Són molts els vídeos que durantaquesta dècada s'han fet virals, vídeosde nadons, de gats i altres animals, decelebritats, musicals, d'humor... Víde-os que, passats els anys, ens produei-xen el mateix efecte, tot i tenir menysde 10 anys, que es produeixen lesimatges pretèrites de programes detelevisió: ens activen la nostàlgia!

El vídeo més vist de la història deYouTube, fins a dia d'avui, és el “Gang-nam Style” de PSY amb més de dosmil dos-cents milions de visualitza-cions! La xifra de visites no para decréixer, com tampoc paren de créixeraltres xifres sobre YouTube que vaigdestacar al programa “Sarrià de Ter enXarxa” de Ràdio Sarrià:

· YouTube té més de mil milionsd’usuaris· Cada dia es veuen centenars demilions d’hores a YouTube i esgeneren milers de milions dereproduccions· A YouTube es pugen 300 hores

de vídeo per minut· El nombre d’hores de visualitza-ció al mes a YouTube augmenta un50% any rere any· La meitat de les reproduccionsde YouTube tenen lloc en disposi-tius mòbilsÉs a dir, YouTube no només té 10

anys d'història, també sembla tenirmolt futur! Internet és mòbil i YouTubetambé, i com internet YouTube aniràevolucionant i adaptant-se a les neces-sitats i exigències de cada moment!

YouTube ja té 10 anys, que enl'àmbit de les noves tecnologies sónmolts anys! Instagram enguany cele-brarà els 5 anys, WhatsApp ja fa 6 anysque és entre nosaltres, Twitter l'anyvinent en farà 10 i Facebook els 10 elsva celebrar l'any passat! Fa pocs anysque són entre nosaltres, però enssembla que els tenim de tota la vida!

YouTube, propietat de Google desde finals de 2006, no és ni la primerani la única plataforma online de vídeo,però sí és la més popular, la de refe-rència, la més global.

YouTube sembla estar en plenaforma i, sens dubte, sembla tenirencara molt futur per endavant! �

10 anys passant pel tubRoger Casero Gumbau.blocaire i conductor de l'espai “Sarrià de Ter en Xarxa” de Ràdio Sarrià.www.rogercasero.cat / www.sarriadeterenxarxa.cat

És molt probable que la majoriade vosaltres, també jo, recordeuquè vàreu fer el 23 d'abril de2005: segurament comprar i/oregalar algun llibre i una rosa.

cal flequerFLECA-PASTISSERIA

• TORTELLS• BUNYOLS• COQUES

Des de 1896

Obert cada diaAv. de França, 21 - Sarrià de Ter

Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 [email protected]

CCULTURA [[2.0

Joves promeses de l’esport

A primers de març, l’Auditori deGirona va acollir una celebraciósingular. Van ser guardonats elsjoves de la demarcació (nois inoies d’entre 14 i 18 anys)guanyadors d’alguna final cata-lana o finalistes en una compe-tició superior, en modalitatsesportives individuals o perequips. Feia goig: la platea eraplena d’esportistes i l’acte esva revelar com unreconeixement deciditper l’èxit d’aquestesfutures primeresespases. Els deSarrià van tenir lamajor collita de lavetllada. Espectacu-lar: van ser cridatsa pujar a l’escenariels equips juvenilssencers d’handbol dela UES i de futbolamericà dels Wolves,triomfadors en lesseves respectivescompeticions durantla temporada ante-rior. Afegim-hi lafutbolista femeninaSofía Hernández, dela selecció catalana,i el judoka Eduard Xargay. Si emdescuido d’algú, disculpeu-me.Pel nombre d’esportistes nomi-nats, Sarrià de Ter va arrasar.

Les xarxes socials i la història

La presència o la participació ales xarxes socials d’Internet avegades podria ser posada enqüestió sota la falsa diagnoside la superficialitat. Tenircompte a Twitter o a Facebook¿és una frivolitat pròpia dejovent embadocat i pendent totlo dia de pantalletes i disposi-tius electrònics? És cert que hiha molta fullaraca i s’hi perdmolt temps, però de tant en tants’hi pot trobar alguna perla. Ungrup de Facebook anomenat “Noets de Girona si no…” es dedicaal record i a l’exhumaciód’imatges històriques de la ciu-tat i dels voltants. El mes demarç, un parell d’aportacions demembres del grup eren de marcatgust sarrianenc. Una fotod’època del famós autobús amb

publicitat de la Citrània i unavista de la cruïlla del PontMajor, amb aquell edificid’aires noucentistes del ClubPicadilly encara en peus, evoca-ren un passat que ja només figu-ra en certs registres de memòriadels lectors de franja d’edatpròxima al mig segle i mésenllà. ¿Quantes vegadesl’atrotinat autobús devia havergirat –en una direcció o altra-just davant d’aquella “boîte”?¿Quantes ampolles de refresc detaronja (potser combinat ambalgun espirituós destil·lat almateix Pont Major) es devienhaver servit a la barra del des-aparegut “night club”?

Inventari de baluernes

A meitat d’abril, el ConsellComarcal del Gironès va decidiri va fer públic que el Centre deVisitants de l’avinguda de Fran-ça només seria operatiu dissab-tes i diumenges. El serveid’informació turística, entre

setmana, quedariacentralitzat alPunt de Benvingu-da, a pocs metresde la Copa i lavia del tren, aGirona. És unadecisió complexa,emparada en cri-teris d’ús id’optimitzaciódel nombre devisites i consul-tes, però inquie-tant quant alfutur de la ins-

tal·lació. ¿Correm el perill queaquest local, amb tota la inver-sió que s’hi va fer en el seumoment es converteixi en unabaluerna? El diccionari del’Institut d’Estudis Catalansdefineix baluerna com a “Cosaque fa molt d’embalum”. El dic-cionari Alcover-Moll ho perfila:“Cosa voluminosa que fa nosa”.No sé jo quina és la definiciómés afinada, però a Sarrià entenim unes quantes de potencials-unes més que altres-, de públi-ques i de privades. La fàbricaTorraspapel, el Centre Parro-quial de Sarrià de Dalt,l’edifici Masó al carrer Major…És urgent que es busqui finança-ment per frenar segons quinsprocessos imparables de conver-sió en baluerna d’alguns equipa-ments i reverteixin a la sevafunció, sigui industrial, muni-cipal, social o cultural.Sovint, de baluerna a cadàverarquitectònic, definitiu i irre-soluble, només hi ha un pas.�

Josep M. Sansalvador. [email protected]

QUADERN D APUNTS

DS_39p

Nascuda al carrer Guilanade Sarrià de Dalt, elsetembre de 1960, és lafilla de Jordi Lladó i Mercè

Figueras. Està casada amb en JoanPuigmal i tenen dos fills, en Gerard i laLaura. Viuen al Pi de la Bateria, a Sarriàde Dalt, des d’on s’albira tot el poble ion se sent una lleugera remor del’autopista, oculta rere la frondositatdel bosc.

Com s’arriba a ser llevadora?Fins els 10 anys vaig anar a l’escolaPaulí Torras, de la qual Teresa Jubertn’era directora. Com que vaig engan-xar el canvi de pla educatiu, de Primà-ria a EGB, vaig seguir tres cursos alsbaixos del Pla de l’Horta, fins els 14anys. Després vaig anar als Maristesde Girona, als nous edificis, a estudiarel BUP. Els estudis d’infermeria esfeien a l’escola d’infermeres dePedret, a l’edifici que ara pertany alservei de Museus. Acabada la diplo-matura d’infermeria l’any 1982, vaigestudiar un any, dotze mesos, no pasun curs, l’especialitat de llevadora a laMaternitat Provincial de Barcelona.Recordo un part una vegada que sentí-em en Julio Iglesias cantant al camp delBarça. La Maternitat era un sistema

d’ensenyament molt antiquat, tot i ques’aprenia igual que al Clínic. El mateixany que deixava Barcelona, naixia TV3.

Quina ha estat la teva trajectòria pro-fessional?Aquí no hi havia feina, quatre llevadoresgrans anaven a tots els hospitals i noes crearen més places fins que va sor-tir la Llei d’Incompatibilitats que no per-metia compaginar hospitals. La prime-ra feina va ser a l’Hospital de Campde-

vànol, on hi vaig ser mig any. Agafaval’autobús fins Olot, un altre d’Olot aRipoll i el tren de Ripoll a Campdevànol.M’hi estava una setmana de guàrdia,feia vida i nit dins l’Hospital. Una vega-da vàrem fer un part sense llum, ambllanternes, sense grup d’emergències.M’hi vaig estar mig any.

Després, del 1984 al 1986, vaig tre-ballar a l’Aliança (ara Clínica Onyar) onfeia d’infermera generalista a planta ide llevadora. Després a l’Hospital de

DSp40_

Assumpció Vila

Entrevistar a la Mercè és apren-dre d’una dona que estima mol-tíssim la seva feina de la qual enfa bandera. La Mercè és lleva-dora de Sarrià de Ter des del2005, però compagina aquestbell i antic ofici amb moltesaltres activitats, promoventhàbits saludables i relacionssocials al poble.

L’ENTREVISTA

MERCÈ LLADÓ FIGUERAS

La Mercè al seu despatx del CAP de Sarrià de Ter

DS_41p

Santa Caterina, fins el 1992. Entremigm’havia casat amb en Joan l’any 1985,vaig tenir en Gerard el 1989 i la Laurael 1992, quan agafo una excedènciaper cuidar els fills i em trec les oposi-cions de llevadora de poble (APD,assistència pública a domicili). Vaiganar al darrer examen amb panxa irecollir el títol donant el pit. Aleshoresvivíem a Salt, al barri de la Massana.

En un article recent, Marta Rojals deiaamb ironia, que Déu vol que les donespareixin amb dolor, però els homes haninventat l’epidural. Els parts naturalss’han estès?Nosaltres donem llibertat a les dones.Si volen o no prendre l’epidural ésdecisió seva. La filosofia del part natu-ral és moviment, perquè la criatura esvagi col·locant per sortir. Si el part terisc, és el metge qui decideix si fa lacesària o no. Un equip de llevadorestambé assisteixin als parts que es fana casa si ho demanen. L’important ésque qui assisteixi el part tingui la titula-ció de llevadora.

Fa poc ha sortit la polèmica sobre lafeina que fan les doules...Les doules acompanyen sobretot enels parts a casa. Ara bé, no tenen elsconeixements de les llevadores, ni eltítol i tampoc poden emetre els certifi-cats de naixement. Poden acompan-yar, no substituir.

Quan et treus les oposicions, on et des-tinen?A Camprodon, però vaig anar encomissió de serveis al dispensari deVilobí que pertanyia al CAP de SantaColoma de Farners, de 1993 al 1998.Aleshores cobraven segons cartilles, ihavíem d’estar les 24 hores del diatotalment disponibles al poble.

Després per concurs de trasllat,vaig anar al Baix Empordà, a Sant Feliude Guíxols, durant 5 anys i un dia a lasetmana anàvem a les sessions clíni-ques a l’Hospital de Palamós. Ja llavorsseguíem el que s’anomenava el Progra-ma de l’Atenció de la Dona, que va sersubstituït, essent consellera MarinaGeli, pel Programa d’Atenció a la Salut

Sexual i Reproductiva a la parella (PAS-SIR). El 2004 demano canvi de lloc i empuc acostar a casa, primer a can Gibertdel Pla i al CAP de Sarrià de Ter, des del2005. Des de 1997 vivim a Sarrià deDalt, al Pi de la Bateria. Del 2008 a l’any2013 he estat coordinadora del PASSIRal Gironès i al Pla de l’Estany, 5 anys demolta feina i tensió. També des de fauns 10 anys, sóc tutora de LlevadoresResidents (LLIRs) i en concret, des de fa3 anys, de la Unitat Docent Multiprofes-sional de l’Hospital J.Trueta.

Què ensenyeu a les parelles i a les futu-res mares amb aquest programa?Depèn de cada parella. A vegadesvenen des de l’inici de la seva relació iels aconsellem mètodes anticoncep-tius, quan es queden embarassadesvénen pel control de l’embaràs, o bél’assessorament previ a l’embaràs. Elsinformem com portar una vida saluda-ble, recomanem complements vitamí-nics, alimentació, fem seguiment del‘embaràs, classes de prepart i postpartque ja venen amb el nadó, treballem la

L’ENTREVISTA [[Mercè Lladó Figueras

Estudiant de Llevadora a la Maternitat de Barcelona. Fotos cedides per Mercè Lladó.

DSp42_

consciència corporal tan en l’embaràscom al postpart. Fem xerrades infor-matives a les escoles i instituts i onens ho demanen. Els ensenyem a cui-dar dels fills nounats, recomanantl’alletament fins els sis mesos i els dosanys següents el pit com a comple-ment.

Al CAP de Sarrià som dues llevado-res a temps parcial i també treballo alCAP de Celrà que compta amb duesllevadores i al CAP Güell.

Quin és el grau de coneixement sexualdels joves?La base és a casa, amb la família. Elspsicòlegs pensen que l’autoestima delsinfants es forma molt aviat, a l’etapa de0 a 2 anys. Els nens necessitens’estigui per ells, se’ls escolti, se’lsformi, i se’ls valori. Si tenen autoestimai confien en els seus pares sabrancomentar què els passa a l’escola, ambels companys o amb altres membresde l’entorn familiar. Malauradament, hiha pares que per feina, o desinforma-

ció, es desentenen de l’educaciódels fills, i ja amb l’adolescènciaes fa tard. Es delega molt al’escola i l’educació al respectes’ha de fer a casa.

La Mercè es connecta alweb jove de Gencat, per ensen-yar-me on es responen les pre-guntes dels joves, de manera discreta.L’associació catalana de llevadores hicol·labora i assessora. On line ens fanpreguntes i les llevadores responen. Elweb està una mica aturat per un temade seguretat, però és un bona eina.

A més de la teva intensa feina com lle-vadora, pertanys a una associació delpoble...Des de la seva formació, el 2001, sócsecretària de l’Associació Dones mésque mai, amb seu a la Cooperativa deSarrià de Dalt. Intentem fer activitatspel col·lectiu de dones, excursions,gimnàstica, tallers de manualitats, arapintura, en fi, es volia inicialment queles dones sortissin del seu entorn

casolà i es relacionessin. Les activitatsestan dirigides a les dones i puntual-ment alguna activitat també alshomes.

I també pertanys a un club de lectura...Llegir és una de les meves grans afi-cions, com anar al cinema, viatjar. Emvaig apuntar al Club de Lectura de laBiblioteca del Pont Major, quan es vacrear i hi continuo ja que em va millorpels horaris.

Acabem xerrant una mica de tot,del teatre, dels fills, dels pares, de lafamília. La Mercè és una gran coneixe-dora de la gent, a les seves mans hipassa molta humanitat. �

L’ENTREVISTA [[Mercè Lladó Figueras

Amb el seu germà Jaume, fent un arbre deNadal a l’escola Paulí Torras.

Amb companyes delsestudis de llevadora a laMaternitat de Barcelona.

Mercè Lladó i els seusfills Gerard i Laura

Foto familiar, amb el seu marit,Joan Puigmal I els seus fillsGerard I Laura.

DS_43p

OPINIÓ

Passen els anys i les bande-res penjades als balcons,moltes d’elles ambl’estelada, continuen donant

testimoni ben evident que els queviuen a la casa aspiren a un millor trac-te fiscal a part d’altres millores de partdel Govern de Madrid o tal vegada a laindependència.

El que ningú sap és quin criteri real-ment tenen els qui mai no s’han mani-festat públicament amb la col·locacióde la senyera com a signe d’un pro-fund sentiment nacionalista català.

Podem pensar que tal vegada atota aquesta gent ja els està bé el trac-te que rep la Generalitat de part delGovern de Madrid, que encara quesigui injust, a ells no els afecta, o bécreuen que Catalunya està financera-ment molt ben tractada, tal com diuenel Sr. Rajoy i el Sr. Montoro.

Temps enrere, la Sra. Camacho, enun rampell de catalanisme, es va atre-vir anar a Madrid a demanar un millortracte financer per a Catalunya. Elresultat fou que se’n va haver de tornaramb les mans buides i va haver-sed’escoltar els retrets de tots el baronsdel seu propi partit.

EL GOVERN DE MADRID PAGA ELSDEUTES DE LA GENERALITAT?

Fa uns mesos, en una visita que el Sr.Mariano va fer a Catalunya per aconten-tar els afiliats i simpatitzants de la sevaformació, va deixar anar unes quantesperles que, la veritat, no tenen preu.

Va venir a dir “La Generalidad de

Cataluña no podia pagar la deuda delas farmacias y centros farmacéuticos–¿Quién pagó la deuda?– va dir --¡ElGobierno de España! La Generalidadde Catalunya no podia pagar la deudade los proveedores—¿Quién pagó ladeuda? –va tornar a dir-- ¡El Gobiernode España!”

El que no va dir el Sr. Mariano ésque va pagar el deute dels catalansamb els diners del catalans.

Si en les últimes balances fiscalspublicades pel Govern de Madrid,Catalunya aporta a la caixa comuna deles comunitats (Fons de Compensació)8.400 milions déuros, que segura-ment són més, una petita partd’aquests diners van ser destinats apagar el deute.

Cada vegada que el Sr. Marianofeia aquestes triomfals afirmacions, elpúblic assistent l’obsequiava amb unentusiàstic picament de mans.D’aquesta actitud se’n diu “ser el cor-nut i pagar el beure”.

Si el discurs del Sr. Marianohagués estat adreçat als andalusos, síque hauria merescut un sonor aplaudi-ment. Andalusia rep de la caixa comu-na de les comunitats 7.500 milionsd’euros que aporten comunitats comMadrid, sobretot, i també Catalunya id’altres.

Hem de dir també que Madridaporta molt però recull molt. La majo-ria de les grans empreses tenen la seua Madrid i per tant tributen a Madrid.A les grans empreses els interessaestar a prop d’on es mouen els fils delpoder. A Madrid hi ha els ministeris,les ambaixades i la llotja del Bernabeu,un important “Business Center”.

Quan “Gas Natural“ va llançar unaOPA sobre Endesa, tot Madrid vaposar el crit al cel. Temien que la seu

dÉndesa es traslladés a Barcelona,per això van preferir que Endesa pas-sés a una companyia estrangera queno pas a una de catalana, com així vaser. Es dóna la paradoxa que a laComunitat de Madrid Endesa no hi téimplantació, en canvi tot Catalunyaestà connectada a Endesa, llevat depetites companyies.

PER QUÈ CATALUNYA MEREIX UNMILLOR TRACTE FISCAL?

Catalunya, sent gairebé tres vegadesmés petita que Andalusia, té escassa-ment un milió menys d’habitants. Enels darrers anys hi ha hagut un aug-ment espectacular de la població,encara que últimament s’ha mitigatdegut a la crisi que travessem.

L’arribada de tants immigrantsil·legals i també legals ques’empadronen provoca un encarimentde l’educació i la sanitat pública. Alsimmigrants legals, una vegada se’lsconcedeix l’agrupació familiar arribenels seus cònjuges i tot sovint tota lafamília i moltes vegades cap dels nousmembres de la família troba feina, peròes queden aquí perquè creuen que hitrobaran més oportunitats i tots fan úsde la sanitat pública, fins i totd’intervencions quirúrgiques sensemai haver cotitzat. Només cal anar aqualsevol CAP per a constatar el grannombre de dones i fills d’immigrantsque hi acudeixen. Als immigrantsil·legals Catalunya no els hi negal’assistència sanitària, com així ha deser. Però mantenir aquests serveis il’escolarització dels nens costa diners,molts de diners.

Aquesta sobrecàrrega en la despe-sa pública no es dóna en la majoria deles altres comunitats.

Mentre els diferents partits polí-tics es posicionen a favor o encontra, les banderes continuenals balcons, moltes d’elles des-colorides

CATALUNYA: AMB ESPANYA O SENSE ESPANYA?

THAT IS THE QUESTION!Antoni Roura

OPINIÓ

LES CÀRREGUES FISCALS SÓNMOLT ALTES A CATALUNYA

Catalunya aplica l’Impost sobre elPatrimoni, el més elevat de tot l’Estat;l’IRPF és uns quatre punts més elevatque Madrid, que no aplica l’Impostsobre el Patrimoni. Els de Successionsi de Transmissions Patrimonials sóntambé dels més alts. Tanmateix, mal-grat tots aquests impostos, el deutede la Generalitat és el mes elevatd’Espanya. Tan mal gestor és la Gene-ralitat i tan bons ho són les Juntes deles altres comunitats? La veritat, costade creure-ho.

El que realment passa i quetothom sap molt bé és que Catalunyaestà ofegada financerament perl’elevat transvassament de diners aaltres comunitats.

Un exemple ben eloqüent: el de laSra. Isidora, de Llagostera. Aquestasenyora és oriünda d’un poble a propde Granada. Cada any pel mes desetembre hi va a passar uns quinzedies, ja que hi conserva una petitacasa. L’any passat quan va tornar li vaigpreguntar: “¿Sra Isidora, com van lascosas por allí?” Resposta: “Mejor queaquí, allí todos cobran y haciendo unostrabajos aparte van viviendo bién”

No podem creure que Andalusia,amb una taxa d’atur del 34 % , vagintan bé com diu la Sra. Isidora. Aquestacomunitat com d’altres van tirant a

base de subvencions. Ja seria horaque les comunitats on encara hi hagrans latifundis comencessin a espavi-lar els grans propietaris i obligar-los arendibilitzar els terrenys, cosa quecomportaria la creació de nous llocs detreball i no deixar-los especular ambles subvencions de la UE. A la provín-cia de Sevilla encara hi ha finques demés de 20.000 Ha..Els terrenys desti-nats en aquesta província a la criançade “toros de lidia”ocupen 49.000 Ha.D’aquests terrenys, 25.000 Ha.sónsusceptibles de poder conrear-se.Aquestes extensions, si les comparemamb el terme municipal de Sarrià deTer, només té 420 Ha.

En temps de la República es va inten-tar esmenar la situació amb la Ley deReforma Agraria que no va reeixir .Hanpassat molts anys i tot continua igual.

EL FINANÇAMENT D’ALGUNESCOMUNITATS HA DE SER ASIMÈ-TRIC PER A SER JUST

Aquesta és l’opinió de molts experts tantde Catalunya com de fora de Catalunya,creuen que la solidaritat ha de tenir unlímit i gairebé també data de caducitat,com creia l’expresident Maragall.

El que passa és que al Sr. Rajoy i elseu govern els van bé les coses comestan, els hi dóna uns bons rèdits elec-torals a la resta d’Espanya o almenysels hi donava.

Després de la desfeta de l’Estatutde 2006 pel Tribunal Constitucional,que va carregar-se 14 articles quan jahavia estat aprimat abans per la“Comisión Costitucional del Congre-so” del Sr. Alfonso Guerra, va provocarque cents de milers de nacionalistesmoderats es convertissin a indepen-dentistes. Les furibundes campanyesde les cadenes de TV Intereconomia iCOPE també hi varen ajudar força.

Des d’aleshores el Govern del Sr.Mas ha intentat infructuosament arri-bar a una mena d’acord sobre el finan-çament amb lel Govern del Sr. Rajoy,obtenint sempre un no per resposta.

Davant de les reiterades negatives,el Sr. Mas podia adoptar una actitudsubmisa i dir: “El que Vè. vulgui Sr,Rajoy” o bé decantar-se per la indepen-dència, que era el que li demandavauna bona part de la societat catalana.

I ara, a la vista dels resultats de leseleccions municipals que han canviattotalment l’escenari polític amb lairrupció de nous partits, n’hi ha quecreuen que el procés sobiranista hamort, en canvi n’hi ha d’altres quecreuen que n’ha sortit reforçat.

És previsible que el Sr. Rajoy i el seuGovern de majoria absoluta no farancap gest de cara a una entesa amb elGovern de Convergència, que el Sr.Mas va manifestar altra vegada la sevadisposició en l’extensa entrevista a laVanguardia del dia 31 de maig passat.

POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES DELES ELECCIONS PLEBISCITÀRIESAUTONÒMIQUES DEL 27-S

Si les eleccions autonòmiques plebis-citàries del 27 de setembre donen elGovern a Esquerra Republicana,s’esvaeix cap mena d’entesa amb elGovern de Madrid. L’Esquerra té com aobjectiu innegociable i prioritari la Inde-pendència de Catalunya.

Tanmateix, a hores d’ara no se sapamb certesa quins seran els partitsque donaran suport al procés sobira-nista, veiem contínuament les ambi-güitats d’UDC.

Com que no és gens clar que enles eleccions autonòmiques del 27 desetembre triomfi el SÍ, que és el que

p44_

DS_45p

OPINIÓ

CANDIDATURA DE PROGRÉS DE SARRIÀ DE TER

Però als lineals dels supermercatstambé hi trobem productes delsanomenats de "marca blanca", ésa dir, productes que els fabricants

no comercialitzen amb la seva marca, sinóamb la marca o les marques pròpies de lacadena del supermercat. Els consumidorstambé acabem atribuint una sèrie de valors ales marques blanques, com ho fem amb lesmarques comercials tradicionals.

Als lineals dels supermercats, doncs, hitrobem productes de marques comercialstradicionals i productes de marca blanca,productes que conviuen i competeixen alho-ra per, a partir dels valors que cada un denosaltres els hi atribuïm, ser consumits!

A la política municipal, com als linealsdels supermercats, també hi ha marquesblanques! A Catalunya les marques blanquesde la política tradicionalment les han promo-gut els partits d'esquerres com una manerad'obrir els partits, en especial a les eleccionsmunicipals, amb candidatures afines a unessigles, però no identificades al 100%.

Els dos exemples més clars de marquesblanques de partits polítics catalans sónAcord Municipal (AM), marca blanca d'ERC, iProgrés Municipal (PM), marca blanca tradi-cional del PSC que en les eleccions munici-pals d'enguany ha canviat per Candidaturade Progrés (CP).

Aquestes marques blanques permetenals partits aixoplugar una sèrie de candidatu-res que, malgrat mostrar una clara afinitatpel partit paraigües, pel motiu que sigui pre-fereixen presentar-se amb una denominaciódiferent de les sigles del partit.

De fet aquests partits polítics es presen-ten a les eleccions municipals amb la deno-minació de la marca blanca formant una grancoalició amb les sigles del propi partit, méstota la resta de denominacions específiques.

Si tinguéssim al davant les paperetes deles darreres eleccions municipals de Sarriàde Ter observaríeu, per exemple, que la can-didatura d'Esquerra Republicana de Catalun-ya es presentava com a ERC-AM, i la socia-lista com a PSC-PM.

A Sarrià de Ter les candidatures socialis-tes s'han presentat sempre a les eleccionsmunicipals sota les sigles del PSC, peròenguany hem volgut fer un pas endavant,algú considera que un pas al costat, i no pre-sentar-nos sota les sigles del partit, sinó ambla "marca blanca" de Candidatura de Progrés,una denominació que, sense voler evitar lavinculació amb el PSC, que hi és, cerca unamajor comoditat pel conjunt de personesque formen part de la candidatura.

Tot canvi genera un risc, aquest també,però com a cap de llista he valorat que aracalia fer-lo. La Candidatura de Progrés deSarrià de Ter és una evolució natural del PSC,de fet no deixa de ser la candidatura socialis-ta, però en aquest cas amb un caràcter méstransversal, menys partidista i totalmentlocal!

Ens sentim hereus, doncs ho som i maihi renunciarem, de la bona feina feta pelsgoverns dels alcaldes Jordi Cañigueral,Josep Turbau i Nicolás Pichardo, i seguimrepresentant una opció d'esquerres que téen la defensa del catalanisme obert i trans-versal, la defensa de la igualtat i la justíciasocial els seus principals eixos.

La Candidatura de Progrés de Sarrià deTer neix del PSC, s'hi manté vinculat, peròactua i actuarà amb autonomia i independèn-cia, com sempre hem fet els regidors socia-listes, situant sempre com a prioritat lesnecessitats del poble i les vostres, veïns ivenes¨de Sarrià de Ter. �

Als lineals dels supermercats hi solemtrobar productes de marca, producteselaborats per fabricants que els solencomercialitzar sota la seva marcacomercial, marques conegudes i reco-negudes que a través de la publicitat iel màrqueting els consumidors els hiatribuïm una sèrie de valors, tal i comfem amb totes les marques, amb inde-pendència del producte.

Per Roger Casero GumbauRegidor del PSC i cap de llista de la Candidatura de Progrés / www.rogercasero.cat

confia que passi elGovern de Madrid i queel procés sobiranistaper la frustració esdilueixi com un terrósde sucre i com a metà-fora les banderes des-colorides, no hi haurà,per ara, “cap xoc detrens.”

Tanmateix, unagran majoria de cata-lans creuen que per adefensar els legítimsinteressos de Catalun-ya cal votar SÍ a la inde-pendència, encara quesigui molt complicatd’assolir degut a la faltade recolzament de capnació important de laUE. Aquestes nacionstemen obrir la caixadels trons al seu propiterritori. Només calrecordar la inquietudque va despertar elreferèndum d’Escòcia.

El “xoc de trens”es podria produir en elcas de triomfar el SÍ,cosa que podria provo-car que el Govern deMadrid es consideréslegitimat per anul·larl’Autonomia de Catalun-ya, en virtut de l’article155 de la ConstituciónEspañola.

Si es prenguésaquesta decisió fent úsde la força sense diàlegprevi, el Govern deMadrid quedaria en evi-dència davant totaEuropa. El ParlamentDanès va aprovar fapoc una resolució ins-tant els Governs deCatalunya i d’Espanyaal diàleg.�

DSp46_

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

JOCS FLORALS DE L’ESCOLA MONTSERRAT I CONCURS LITERARI SANT JORDI 2015

Aquest any 2015 és l’AnyInternacional de la Llum.És per aquest motiu que al’Escola Montserrat hem

decidit treballar la llum com a fil con-ductor de diferents activitats que hemportat a terme: l’exposició de la DonaTreballadora, experiments, i com nopodia ser d’una altra manera, la llumha estat el tema principal dels Jocs

Florals que es porten a terme al’escola cada any per Sant Jordi itambé del Concurs Literari Infantilorganitzat per l’Ajuntament de Sarriàde Ter.La participació dels nens i nenes del’escola en ambdós concursos haestat molt important i ens han demos-trat un cop més la seva creativitat pre-sentant uns textos molt originals.

Gemma Corominas i SabatéCap d’Estudis de l’Escola Montserrat / Presidenta del jurat del concurs literari infantil de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

Enguany és “l’Any Internacionalde la Llum” i des de l’EscolaMontserrat no podríem desapro-fitar l’oportunitat de portar aterme diferents activitats relacio-nades amb aquest tema i sobretotpotenciar el treball que dia a diafem a escola verda.

Alumnes de P3 B recollint el diploma de participació en els Jocs Florals de l’escola

p


CONCURS LITERARI INFANTIL2015 DE L’AJUNTAMENT DE SARRIÀ

Els guanyadors del Concurs Literari Infantilorganitzat per l’Ajuntament de Sarrià de Terhan estat:

MODALITAT PROSA

CATEGORIA PETITS (Cicle Inicial)1r premi: "La bombeta del menjador" de laCarla Reinoso Duran.2n premi: "El sol i la lluna" de l’Andrea SeguraCruz.3r premi: "L'Amèlia i el fanalet màgic" de l’ÍriaBulnes Sánchez.Accèssit: "La Clara i la càmera de fotos màgi-ca" de la Clara Antón Jiménez.

CATEGORIA MITJANS (Cicle Mitjà)1r premi: "El misteri del viatge per la llum" dela Salma Machuca Carroza.2n premi: "El conte de cristall de Lluna Blava"de la Carla Segura Martín.3r premi: “La marieta i la cuca de llum” d’enGuillem Nieto Padrosa.Accèssit: “Què és això de la llum?” d’en Gui-llem Mallola Colomer.

MODALITAT POESIA

CATEGORIA GRANS (Cicle Superior)1r premi: "La llum" de l’Aida Ponsatí Peña.2n premi: "La llum de l'any" de la Paula ChuanAymerich Gabarrón.3r premi: "L'estrella i la nena" de la Maria delMar Vargas Lozada.Accèssit: "De dia el sol i de nit la lluna" del’Àfrica Morcillo Ruiz.

DS_47

JOCS FLORALS DE L’ESCOLA MONTSERRAT

Aquest any, els guanyadors dels Jocs Florals de l’Escola Montserrathan estat:

1r APrimer Premi: “El nou palau de la princesa” de la Laia Rovira.Segon Premi: “El ratpenat lluminós” d’en Roger Araus.1r BPrimer Premi: “La cuca de llum i els seus amics” de l’Elsa González.Segon Premi: “Arriba la llum per primera vegada” de l’Emma Rincón.2n APrimer Premi: “El cavall i la llanterna” de la Nora Llorens.Segon Premi: “Sant Jordi, amic del drac lluminós” d’en Vitali Marqués.2n BPrimer Premi: “El drac de llum” d’en Marc Serra.Segon Premi: “La perla màgica” de la Laura Sánchez.3r APrimer Premi: “La cuca de llum sense llum: amb foscor” de l’Abril Casero.Segon Premi: “Terra sense llum” d’en Jordi Cufí.3r BPrimer Premi: “La bombeta que fa llum” de l’Alba García.Segon Premi: “La classe sense llum” de l’Íker Bulnes.4t APrimer Premi: “La llum” de l’Àlex Cotano.Segon Premi: “La Dana i el llum” de la Natàlia Carbó.4t BPrimer Premi: “L’apagament del sol” de la Marina Castro.Segon Premi: “Ha desaparegut la llum” d’en Raúl Rincón.5è APrimer Premi: “El sol i la lluna” de l’Ízan Sánchez.Segon Premi: “La cuca de llum” d’en Sergi Muñoz.5è BPrimer Premi: “Nit i dia” de l’Aniol Caldas.Segon Premi: “La llum” de l’Alba Vidal.5è CPrimer Premi: “Poesia de la llum del dia i la nit” de l’Abril Risco.Segon Premi: “Llum preciosa” de l’Albert Comendador.6è APrimer Premi: “Cuca de llum” de la Núria Danés.Segon Premi: “La llum” de l’Arnau Sanmartí.6è BPrimer Premi: “La bombeta empipadora” d’en Xavier Tarrés.Segon Premi: “Necessito llum” de l’Alba Rodríguez.

Alumnes de P5 durant l’actuació en els Jocs Florals

DSp48_


TREBALLS GUANYADORS DE LA CATEGORIA PETITS

LA BOMBETA DEL MENJADOR Carla Reinoso Duran1r premi

Vet aquí que en aquell tempsque els ocells tenien dents...una bombeta d’un menjador

estava cansada perquè sempre la dei-xaven encesa. Ella patia perquè sabiaque si la deixaven encesa sempre, apart d’anar més cansada, es moririaaviat.Finalment, per solucionar el proble-ma, va parlar amb la porta del menja-dor i varen acordar que no deixariasortir a ningú si abans no tancava elllum. Així va ser com la bombeta vadescansar.I vet aquí un gos i vet aquí un gat,aquest conte ja s’ha acabat.

EL SOL I LA LLUNA Andrea Segura Cruz2n premi

Un conte us explicaré, tan bécom jo sabré; si l’escolteu elsentireu, qui no el sentirà no

el sabrà.El sol i la lluna tenien ganesd’explicar-se coses i no sabien comfer-ho perquè mai es trobaven. El solva pensar que es podrien escriurecartes per explicar-se la seva vida. Elsol va demanar a la seva amiga àgui-la que l’ajudés a portar les cartes a lalluna. I la lluna li va demanar ajuda aun mussol. El sol i la lluna van apren-dre moltes coses l’un de l’altre.Un dia van tenir sort i van coincidirper un moment al cel. Es van fer unaabraçada molt forta i van continuar elseu camí.Aquest conte s’ha acabat i si no ésmentida, és veritat.

L’AMÈLIA I EL FANALET MÀGICÍria Bulnes Sánchez3r premi

Hi havia una vegada un boscmolt fosc amb molts arbres,que estava al costat d’un cas-

tell molt i molt alt. Allà hi havia deupisos. Al pis de baix de tot, hi vivia unsenyor que es deia Nil que tenia una

filla que es deia Amèlia. Va ser aixícom va començar l’aventura de lanena, l’Amèlia. La nena es va fer grani el seu pare, en Nil, ja la deixava anaral bosc tota sola. Un dia, l’Amèlia vasortir directe al bosc. Va caminar icaminar fins que es va cansar. Comque estava tan cansada, va decidirque es podria asseure sota un arbre adescansar una mica. Quan ja s’haviaquedat profundament adormida, vaarribar un llop. El llop va parlar ambparaules i va dir:-Hola, em dic Àlex, però els altresllops em diuen el llop poruc perquètinc por d’una cosa que no et vull dir. -Per què no m’ho vols dir?-va pregun-tar l’Amèlia.El llop Àlex li va contestar que li feia ver-gonya i que no volia que es rigués d’ell.L’Amèlia insistia perquè volia que lidigués què era el que li feia por. Comque va insistir tant, el llop li va expli-car que tenia por de la foscor.L’Amèlia va desaparèixer tan bon puntel llop va acabar de dir el seu secret.L’Amèlia va tornar amb un fanalet pelllop i així es va acabar el conte del’Amèlia i el fanalet màgic.

LA CLARA I LA CÀMERA DE FOTOSMÀGICAClara Antón JiménezAccèssit

Aquesta història va passarmés o menys al segle pas-sat. Una nit, quan la Clara

estava dormint profundament, elstions que com sempre són moltmàgics, van decidir entre tots quecom que ella els havia cuidat tan bé lafarien entrar en un somni molt bonic.Quan la Clara es va adormir, vasomiar el que ara us explicaré.

Profundament adormida, va somiarque s’havia fet gran i va decidir anar acórrer món. Anava caminant i vaensopegar amb una càmera de fotos.La Clara va dir: -Per a què necessitoaquesta càmera de fotos? Caminantva arribar a un poble. De seguida, unnoi anomenat Jordi li va demanarajuda perquè no sabia fer fotos i voliaser fotògraf professional. La Claraque era molt solidària li va regalar lacàmera que s’havia trobat, i li va dirque ja li ensenyaria l’endemà. LaClara va decidir que per animar-lo fariafotos durant la nit. L’endemà al matí,un xic més animat, va començar. Ellfeia unes fotos precioses, en canviamb la seva càmera no li sortien.Molt aviat ja era un professional iatreia a totes les dones boniques, iconte contat, conte acabat.

Alumnes de P3 A recollint el diploma de la responsable de la biblioteca i de la cap d’estudis.

Alumnes de P4 A i P4 B recollint el diploma demans de la responsable de biblioteca, la directora ila tutora de P4 A

DS_49p

TREBALLS GUANYADORS DE LA CATEGORIA MITJANS

MODALITAT PROSA

EL MISTERI DEL VIATGE PER LA LLUM Salma Machuca Carroza1r premi

Hi havia una vegada, en unpoble molt petit, un nen quees deia Pau. En Pau era un nen

que feia invents científics . Era moltmenut, amb ulleres i cabell moreno,galtes carnoses i ulls blaus. Tots elsinvents que havia fet havien fracassat,però deia que n’estava fent un quesegur que funcionava. Portava sismesos amb l’invent però n’estava moltsegur. Tots li deien que era un fracassati els seus pares no li feien ni cas. Al col·legi, li van dir que havia de feruna redacció i no sabia què fer. Perinspirar-se va continuar fent la màqui-na i quan finalment la va acabar vasortir al jardí perquè la màquina anavaamb energia solar. La màquina eraper a la pau mundial, però algunacosa no va anar bé…No va aconseguir la pau mundial peròva ser un fet extraordinari, una cosaque ningú no es podria creure. Va ferun viatge per la llum i va arribar a unaciutat que es deia Bombetislàndia.Quan en Pau va arribar, va veure unpaisatge desagradable, gris, senseningú al carrer, gens de soroll demúsica o gent parlant. Pensava queestava abandonat però al cap de cincminuts caminant va trobar algú: unabombeta amb ulls, boca, nas i orelles.Amb curiositat en Pau va preguntar-li:-Per què està així la ciutat?La bombeta desanimada va respon-dre: -Un noi dolent té una màquinaque treu la felicitat i les bombetesens barallem sense voler.En Pau ho volia solucionar, va pensari va decidir que faria una reunió,enviaria cartes a totes les bombetes ies reunirien en un pavelló molt gran.Van decidir que anirien a la casa delnoi dolent i lluitarien per la pau mun-dial. Quan van arribar, en Pau es vaadonar que no era qualsevol casa opis sinó que era un laboratori geganti terrorífic amb colors foscos i al vol-tant molts ratpenats penjant . En Pau va apropar-se seguint un pla

que havien fet. Al principi les bombe-tes no ho volien perquè no es para-ven de barallar. En Pau els hi va expli-car que no s’han de barallar perquèaixí no arreglen res a la vida, al finalles va convèncer i van anar-hi. En Pau va entrar silenciosament i vaobservar el que hi havia, era unamàquina molt gran i estava feta ambferros oxidats i molles gegants decoses velles. Va fer un senyal a lesbombetes i van entrar per la porta deldarrere i es van amagar en un llocmolt gran. En Pau va sortir del’amagatall i el noi li va dir que quèfeia allà. En Pau va dir que això no eraimportant, que només interessava elperquè treia la felicitat. Ell va respon-dre que feia això per diversió.En Pau li va preguntar: què passaria siara vinguessin totes les bombetes iet destrossessin?Doncs que em moriria, però esimpossible perquè estan separades.En Pau va callar uns segons i va ferun senyal. Totes les bombetes vananar com un allau i el van destruir. Perfer-ho van brillar molt i el van cremar.Al final tots van tornar al poble i coma regal li van regalar un viatge per lallum i en Pau va tornar a casa. Va sermolt feliç, va descobrir que el mésimportant no és el que diguessin sinóque havia de seguir el seu somni: sercientífic. I conte contat, conte acabat.

EL CONTE DE CRISTALL DE LLUNABLAVA Carla Segura Martín2n premi

Fa mil anys més o menys... Hihavia un conte, el seu títolera:``CRISTALL DE LLUNA

BLAVA”. Després dún temps va des-aparèixer perquè era màgic! Va aca-bar a casa de la Clara. Ella era moltcuriosa li agradava molt llegir. Ella nosabia que a casa seva hi havia aquellllibre. La seva mare tampoc, però laseva mare el coneixia de quan erapetita... Eren les set i mitja del ves-pre, cada nit la seva mare li llegia unconte a la Clara. Va agafar el conte del``CRISTALL DE LLUNA BLAVA ´´, li vatreure una mica la pols, va llegir eltítol...-Aaah!!.

Es va espantar la mare perquè aquellllibre era de quan ella era petita i elpiló de coses que li havien passat...Va cridar d’alegria, no de por. S´hopassava genial amb el llibre fins queva desaparèixer. Sabeu una cosa? Alllibre li va agradar estar més amb lamare de la Clara que amb un altrenen!! La seva mare emocionada li vapreguntar a la Clara :-Vols que et llegeixi el llibre ? La Clara va dir : -M´ho pensaré!La mare li va advertir que si comença-va no podria deixar el llibre de tanbonic que era i que quan desapare-gués estaria massa trista per poderjugar, cantar, menjar, ballar, ... Lanena va dir : -És igual si és tanbonic...-Si us plau!!! Va ! -va dir la mare i vacomençar a llegir . Hi havia una vegada una bombeta ... -I com es deia? I com es deia?-va dirla Clara .La seva mare va dir no ho sabrem siinterromps. –D’acord!- va dir la Clara–callaré!La mare va continuar. Es deia Caroli-na, la bombeta era ballarina, la mésbona i la més bonica però també moltcuriosa. Ella va començar a llegir unllibre que parlava sobre tot tipus dellum, la llum natural, l’artificial ... Elsfocs artificials explotaven en el celcom estels, els estels brillaven en elcel amb la lluna, les cuques de llumbrillaven tant com la lluna... I la Caro-lina es va espantar quan en una pàgi-na deia que la terra sense llum no ésres. Volia continuar llegint a veure quèpassava. I deia que sense llum no hiha vida, es passa molt fred... La Caro-lina va tancar el llibre i va dir :-He de fer alguna cosa! La Carolina va anar corrent a veure laseva mare. La mare li va dir: -Vés a veure al Sol dormilega i a laLluna Espavilada!La Carolina va dir: -Així ho faré! A la mare de petita li va passar elmateix i ho va aconseguir. Es refiavamolt de la seva filla i no li va donarcap pista, només anar a buscar el Soli la Lluna. Va anar dún país a un altre,és a dir, com que era una bombetaanava d’espelma en espelma, defanal en fanal... Fins que va arribar alcel. Era de dia, el Sol hi era, però com


DSp50_


que era tan dormilega no la va contes-tar. La Carolina es va enfadar i va dir:-No aconseguiré res amb el Sol que noem contesta. Va mirar el rellotge i va dir:-Que tard és!! Haig d’anar a classede ballet!Va tornar a casa corrent, la seva mareli va dir:-Corre a salvar la Terra! La nena li va fer cas i va anar a veurela Lluna per no perdre el temps ambel Sol. La Senyora Lluna li va donaruna solució: -Espera una hora a quees posi Blava i et donaré un cristallmeu. Després vés a un microscopi,posa el cristall dins i tindreu llum permés de 1.000 anys, més o menys ...La Clara va interrompre: -Com acaba?Com acaba?La mare va respondre: -No ho séClara has d’acabar-lo tu perquè aquídiu acaba’l tu. La Clara va estar quin-ze minuts pensant i va trobar unfinal!!! La Carolina ho va aconseguir,va tenir una filla que es deia Clara.Ella també ho va aconseguir i així vaseguir ... -Molt bé!-li va dir la mare.La mare va continuar al llit:-Clara, és hora.La Clara va respondre:-D’acord i bona nit!!La mare va riure mirant la nena i va dir:-Que ràpid creixen...Ningú sap on estarà el conte del cristallblau de la lluna, però us he de dir quehem arribat al final del conte. Ho sentomolt però no em van explicar més... Conte contat ja s’ha acabat i el conte delcristall de Lluna a un altre lloc ha anat.

LA MARIETA I LA CUCA DE LLUM Guillem Nieto Padrosa3r premi

Hi havia una vegada una marie-ta que de nit va veure una llu-meta i la va perseguir. Es va

fer de dia i la marieta es va adormir.Quan es va despertar va dir: -Avui síque l’atraparé!Més tard, quan es va fer de nit, la cucade llum va sortir a prendre l’aire. Lamarieta la va buscar però no la trobava.Al cap d’una estona, la va veure a daltd’un arbre però no volava molt alt lamarieta, i per tant, va haver d’avisar aalguns amics. Primer, va anar a bus-car l’abella. La marieta es va posarsobre l’abella i va volar, però pesavamolt i l’abella va caure. Després, vaanar a avisar la papallona. La papallo-na segur que podria pujar, però hihavia tres esquirols menjant avella-nes... La papallona va volar però unesquirol li va tirar una avellana i lapapallona va caure.Finalment el grill va dir: -Ja ho faré jo!I la marieta li deia: -Si tu no pots volar!I el grill va dir: - Però deixa’m provar-ho, d’acord?El grill va saltar, saltar i saltar fins queho va aconseguir.Un cop la marieta va tenir la cuca dellum, la va anar perseguint. Desprésla cuca, cansada, li va dir: -Ja no pucmés! I la marieta va dir-li: -Jo tampocpuc córrer més!Al cap d’una estona, la cuca de llum liva preguntar: Per què em perseguies?

I la marieta va contestar: - No ho sé,però és que a la nit vaig veure una llu-meta i la volia veure i tenir més a prop.-Has fet tot això per mi?– Sí, m’ha agradat molt jugar amb tu!I la marieta i la cuca de llum van seramigues per sempre!

QUÈ ÉS AIXÒ DE LA LLUM?Guillem Mallola ColomerAccèssit

Hi havia una vegada un pobleque estava ple de monstres.Aquests monstres vivien en

cases molt i molt fosques. Un bondia, una persona desconeguda va apa-rèixer al poble i mai cap monstre nohavia conegut, ni tan sols vist a unhumà. Com que no el coneixien esvan amagar. Aquest humà es deia Paui era un dels pocs humans que conei-xia la llum. Els monstres no sabienquè era la llum i li van preguntar.L’home no els va respondre. Alesho-res, els monstres es van enfadar amben Pau i ell va fugir corrent. L’endemàen Pau va tornar amb un altre home.Aquest, era un altre dels pocshumans que coneixia la llum, de fet,ells dos eren els únics humans queconeixien la llum. Aquell home es deiaRicard i havia portat una llum! Elsmonstres li van preguntar: - Què ésaixò? -Una llum, va contestar en Pau. Aquella mateixa nit, en Pau i enRicard els van ensenyar a fer foc per-què el foc escalfa i a més il·lumina.L’endemà tots els habitants del poble

Guanyadors dels Jocs Florals 2015


van voler aprendre a fer foc i a acos-tumar-se a tenir llum quan la necessi-tessin. Cap monstre se’n sortia…Com que la gent sabia que hi havia unmonstre que vivia sol i era moltdolent, no li van ensenyar. Aquellmonstre es va sentir trist i sensecompanyia. Un dels monstres se’n vaadonar i el va voler ajudar. Quan li vaexplicar que amb el foc es podienescalfar, que es podien il·luminar…Es va animar a anar a aprendre a ferfoc. Els primers dies tenien por queaquest monstre solitari els fes mal,però no els en va fer i van pensar queen comptes de fer mal, estava dispo-sat a aprendre’n. Al final, un dels monstres com queen va aprendre tant va il·luminar elpoble amb les faroles que no feienservir. Més tard tots els monstressabien encendre foc i fins i tot algunsdel poble sabien fer llum per a casaseva. En Ricard i en Pau tambéhavien ensenyat al poble d’humans afer foc i així tot el món sabia fer focper il·luminar-se. Ara coneixien què és això de la llum. Conte contat, conte acabat, aixeca lamà si t’ha agradat.

TREBALLS GUANYADORS DE LA CATEGORIA GRANS

MODALITAT POESIA

LA LLUMAida Ponsatí Peña1r premi

Oh! Llum de la vidadel món no ets eixidaets immensament grandiosai de la vall no estàs collida.

Oh! Llum de la vidapasses pel forat de l’agullaentres al riu i no et mullesni verda ni seca, tot ho emplenes.

Ets fidel i a tot arreu hi etsmoltes necessitats ens satisfàstransformant-te en energia químicaaquí t’explico, ja veuràs.

Ens ajudes a produir Vitamina Dmolt bona per absorbir el calci,les fulles treballen gràcies a tu

donant vida a substàncies inorgàniques.

Clic i és claret vestim amb materials,clic i és foscamb alegria et donem color.

Ajudes a les cuques de lluma trobar el seu menjari elles mateixes il·luminen a qui les volen agafar.

Oh! Llum de la vidadel món no ets eixidaem dónes alegriai estic joiosa.

LA LLUM DE L’ANYPaula Chuan Aymerich Gabarrón2n premi

El sol t’il·luminai et fa companyia.La lluna és clarorenmig de tanta foscor.

La llum és vida de nit i de dia.De dia el solde nit el foc.

Quan estàs tristla lluna et fa feliç.Quan estàs refredatel sol et fa costat.

L’energia solares pot reutilitzar,i l’electricitates pot estalviar.

Per Nadalés el fanal,per sant Joan és el petard.

La llum hi és tot l’anyi a més és de franc;de nit i de dia sempre et farà companyia.

L’ESTRELLA I LA NENAMaria del Mar Vargas Lozada3r premi

Unes estrelles petitones,veuen les ones, des del cel.Són dolcescom la mel.

L’estrella més bonica,és la més petita.Sempre resplendeix,i també teixeix.

Una nena veu aquesta llum, i es posa a imaginar...Potser si fa bondat,el seu somni es farà realitat.

DE DIA EL SOL I DE NIT LA LLUNAAfrica Morcillo RuizAccèssit

Jo estic a la platjai una abella de llum,em ve a la cara,s’espanta i s’amaga.

De sobte el sol,es comença a amagar,i la cuca de llumes comença a preparar.

De cop i volta surt,però jo ja he de marxaroh, quina llàstima!no la podré veure brillar.

DSp52_

DONA I LLUM

Enguany, Any Internacional dela Llum, tots els alumnes imestres, de P3 a 6è, hemelaborat una interessant

exposició sobre el treball de les donesen la fotografia que hem anomenat“Dona i Llum”. Concretament hemconegut i valorat l’aportació d’algunesdones en la tècnica de la fotografia,après a reconèixer la seva obra, adonatde la importància de la llum com a ele-ment primordial en l’art de la fotogra-fia, introduït en les diferents tècniquesfotogràfiques que han anat sorgint alllarg de la història i ho hem explicat atots els pares i veïns que varen venir ala inauguració.

Han estat 19 fotògrafes, el treballde les quals hem plasmat amb unmural per cadascuna.

Aquestes fotògrafes són: AnneGeddes (Austràlia) famosa per fotogra-

fiar els nadons i la maternitat, CindySherman (EEUU) coneguda pels seusautoretrats on sempre ressalta la figu-ra de la dona, Montserrat Vidal i Barra-quer (Catalunya) a la qual li encantavafotografiar el mar i la vida de marinersi pescadors, Maria Serradell i Sureda(Catalunya) que es dedicava sobretot afotografiar paisatges, MadronitaAndreu (Catalunya), filla del conegut DrAndreu, retratava cada minut de la vidade la seva família i de la seva pròpiadeixant així un legat molt important dela seva època, Roser Oromí Dalmau(Catalunya) tenia predilecció per ferfotos que captessin l’espontaneïtat dela gent, Carme Garcia de Ferrando(Catalunya) famosa per buscar formesinnovadores i modernes de fotografia,Roser Martínez Rochina (Catalunya)comentarista especialitzada en foto-grafia, Isabel Steva Hernández, Colita(Catalunya), que explica amb la sevafotografia el temps que li ha tocat viureespecialitzant-se en temes com elsgitanos o la “Gauche Divine”, OukaLeele (Espanya) que entén la fotografiacom a poesia visual, una manera deparlar sense fer servir paraules, Louise

Dahl-Wolfe (EEUU) va ser conegudamundialment pel seu treball a la revis-ta de moda Baazar i pels seus retrats,Carme Gotarde i Camps (Catalunya)retratista brillant, Linda McCartney(EEUU) va ser la primera dona fotògra-fa que va fer la portada per la revistaRolling Stone, Lola Alvarez Bravo(Mèxic) va fotografiar, sobretot, la vidaquotidiana de Mèxic, Montserrat Saga-rra (Catalunya) una de les primerespersones que va treballar amb color alsanys 60, Helen Levitt (EEUU) va seruna de les figures més destacades delmoviment Street Photography a NovaYork, Joana Biarnés (Catalunya) la pri-mera fotoperiodista catalana, AnnieLeibovitz (EEUU) molt coneguda per lafoto que va fer a John Lennon comple-tament nu, abraçat a la seva dona,dues hores abans que el matessin o elnu que va fer a Demi Moore en avan-çat estat de gestació i Margaret Bour-ke-White (EEUU) que va ser la primeradona corresponsal de guerra.

Una any més hem pogut trencarestereotips i veure que en el camp dela fotografia també hi ha aportacionsimportants de dones. �

Montserrat Xandrich FranciscoDirectora Escola Montserrat Sarrià de Te

L’Escola Montserrat ha participatde nou a les Jornades de la Donatreballadora de Sarrià de Ter, lesquinzenes, celebrades la setma-na del 2 al 8 de març, amb unaexposició a La Cooperativa que esva inaugurar el dia 6.


Les comissions de ciutadania i de festes després del muntatge de l’exposició.

DS_53p

Ampa EBM Confetti

Això provoca algunsinconvenients, com ladificultat de plantejarobjectius a mig-llargtermini, haver de dedi-

car esforços a temes burocràtics cadainici de curs o cercar la implicació denous pares cada any per col·laborar enles activitats. Durant el primer i segonany de vida del nadó els pares jaestem prou ocupats amb la vida labo-ral i familiar (si portem els nens al’escola bressol és perquè normal-ment treballem) i el tercer any, quan japodem col·laborar més amb l’entitat,ja pràcticament tenim un peu a fora,

per començar P-3 a l’escola gran. Per altra banda, l’entitat compta

amb alguns avantatges, com la fortaimplicació de la majoria de pares en totallò que afecta la vida dels seusnadons, que el programa d’actuacionsanual és senzill i la gestió diària és rela-tivament agradable: organitzar festes,decorar el pati, comprar regals, dina-mitzar la implicació dels pares, mante-nir-los informats, etc...

Aquest curs ens hem acabat invo-lucrant en el dia a dia de l’escola, en lamillora de l’equipament i dels recursosdisponibles, en les festes populars, enel manteniment de les excursions i en

L’Ampa de l’Escola Bressol és unade les primeres associacions enquè podem participar les famíliesquan hem tingut un fill. Aquestaentitat és particular en relació aaltres entitats perquè es renoventots els socis pràcticament cada 2o 3 anys, que és el període quepassaran els nens al centre.

DSp54_

ESPAI ESCOLAR [confetti

L’AMPA DE LA CONFETTI, UN BENEFICI PER ALS MÉS PETITS

Els nens i les educadores tenen cura de l’hortet de l’escola bressol

DS_55p


afavorir un clima de diàleg i respecteentre els diferents agents que vetllenpels nostres infants.

Hi ha hagut molta participació perpart dels pares i mares, especialmentd’alguns. Un grup de mares molt trem-pades ha ajudat en totes les festes,organitzant la festa i decorant el pati.Un pare molt manetes ha fabricat duescuinetes de fusta noves per a l’escola.I juntament amb altres pares s’han ani-mat a refer l’hort. Un nou tancat defusta, terra nova amb el suport del‘ajuntament, un taronger, quatreenciams, mongeteres, tomateres imaduixeres. Ha quedat una meravella!Els nens i les educadores el reguencada matí amb l’aigua recuperada deldipòsit que recull les aigües pluvialsprovinents d’una nova canalera que hainstal·lat l’ajuntament al pati. També,abans de final de curs, haurem ins-tal·lat unes malles tèxtils per fer ombraals dos patis durant els mesos d’estiui volem adquirir un equip de músicapropi per a l’escola.

Al llarg del curs, seguint la tradició,s’han organitzat les festes popularshabituals. La primera va ser la castan-yada, amb la visita de les castanyeres,que van entrar a les aules cantant lafamosa cançó acompanyades delsmenuts que van gaudir picant de peus

i fent voltar les faldilles imaginàries. Elspares van fer torrar castanyes amb elbombo de l’Associació de Veïns deSarrià de Dalt. Els petits van fabricarunes paperines, van tastar les castan-yes i van ballar amb les cançons de latardor.

La festa de Nadal i la visita delsPatges Reials (amb vestits de la Caval-cada) és sempre molt esperada. Comja és costum, els petits van donar lescartes als patges reials, blanc, ros inegre, i van rebre un petit regal: unstimbals i unes maraques... quina batu-cada! Es va fer el tradicional sorteig depaneres i una xocolatada fantàsticapreparada per les cuineres.

Per Carnestoltes ens van acompan-yar els Amics dels Gegants de Sarriàamb les seves gralles i timbals. Fins itot hi havia en Quimet i la Montserrat,gegantó i nan, que van sortir a ballarLes cuinetes tenen molt d’èxit entre els més petits.

DSp56_


gràcies a un parell de pares. Abans dela xocolatada vam sortir tots disfres-sats d’indis i amb unes maraques fentrua fins al parc de l’iglú.

Per celebrar la diada de Sant Jordi,aquest any les educadores, amb moltapredisposició i demostrant grans dotsartístiques, van representar la llegendade Sant Jordi, amb unes titelles formi-dables que s’havien fet l’any anterior.Els nens van rebre un conte i xocolata-da per berenar.

Finalment, per acabar, es fa la Festade Final de Curs, en què tota l’escolas’acomiada dels nens i nenes de P-2,que deixen el centre per anar cap al’escola dels nens grans. Es fa un acte de

reconeixement a la mainada, a les edu-cadores i al personal del centre, un petitespectacle d’animació i s’ofereix unamica de berenar i música per a ballar.

Al llarg del curs, des de l’entitat,també s’ha procurat col·laborar ambl’escola, amb tot allò que ens ha sigutpossible, material o immaterial, enbenefici dels nostres fills i filles. Tota lafeina feta ha sigut possible gràcies alsuport de pràcticament totes les famí-lies del centre en els objectius del’entitat i la implicació desinteressadad’alguns pares i mares que tot i treballarfan esforços per col·laborar sempre quepoden. No podem oblidar la predisposi-ció del personal de l’escola, així com la

professionalitat i dimensió humana del’equip educatiu, que sempre estan dis-posades a atendre tant els pares comels alumnes amb dolçor i paciència.

Sense cap mena de dubte, creiemque l’Ampa realitza una tasca molt inte-ressant de socialització i d’integracióde les famílies, de manteniment de lestradicions populars i de col·laboracióentre diferents entitats del poble.

La participació activa en l’Ampa esveu completament recompensadaamb les cares d’il·lusió dels méspetits, així com en la satisfacció desaber que estem participant a fer elpetit món dels nostres fills i filles unamiqueta millor. �

A l’estiu s’han ins-tal·lat dos tendals per

fer ombra al pati.

DS_57p

ESPAI ESCOLAR [Xerrades Strad

CICLE DE XERRADES A STRADMaria Brunsoms i Ayats

L’adolescència és aquellaetapa entre la infància al’edat adulta, en que lapersona ja no se’l consi-dera un nen però encara

no arriba a ser un adult, iniciant-se capals 11 anys i s’acaba cap als 20 anys.

Durant aquest procés, hi ha moltscanvis com els físics però sobretot hiha molts canvis psicològics que remar-carem a continuació:

CANVIS PSICOLÒGICS

- Necessitat d’allunyar-se psicològica-ment de la família per trobar-se a simateix.- Rebutja les opinions dels pares ivolen fer valer les seves pròpies. Latradicional rebel·lia dels adolescents.

- Es posen en qüestió les normesimposades per les persones adultes ila seva manera de viure.- Ànsia de llibertat i d’autonomia.- Sentiment de solitud.- Important influència del grup i delsamics i amigues. Sentiment de perti-nença i identificació amb el grup.- Preocupació per la imatge.- Es viu entre el desig de ser una perso-na adulta i, per tant, de gaudir dels avan-tatges dels adults (independència, rela-cions adultes, reconeixement social) il’enyorament de la infantesa (poca res-ponsabilitat, més temps de joc, etc.).

L'adolescent te curiositat per bus-car noves sensacions, hi ha les prime-res sortides, el primer amor, la primeracigarreta. Amb tot això que diem ésuna etapa amb risc per desenvolupar

alguna addicció o trastorn, per això elsque els pares hem d'estar alerta.

QUÈ ÉS UNA ADDICCIÓ I COM ESDESENVOLUPA?

Una addicció és una dependència físi-ca i/o psicològica d'una substància(Alcohol, tabac, altres drogues), a lesnoves tecnologies, al menjar. La perso-na no pot deixar-ho, ja que quan ho faapareix un malestar físic i/o psicològicque el porta a tornar a consumir perevitar aquest malestar.

Quan l’adolescent consumeix perprimera vegada, per exemple tabac,alcohol o altres drogues, es sent béamb l’experiència, li és molt gratificant ité ganes de tornar-ho a provar per expe-rimentar de nou el plaer del primer cop.

FACTORS DE RISC EN L'ADOLESCÈNCIA

Dins del cicle de xerrades gratuïtes de l'Escola de paresi mares, que ha portat a terme el Centre PsicopedagògicSTRAD de Sarrià de Ter, el 7 de novembre, varem parlarsobre "Els factors de risc en l'adolescència"i “Les porsinfantils”. Aquest és un resum del més destacat que esva tractar a la jornada.


58_pDS

Cada vegada aquesta conducta vaaugmentant de freqüència il’adolescent deixa de fer, sense ado-nar-se’n, altres coses que li agradavencentrant-se només en tornar a consu-mir. Amb el temps necessita mésquantitat de substància per obtenir elmateix efecte, és el que s’anomena latolerància. És en aquest moment quanl’adolescent ja s’està enganxant, nos’adona que la seva conducta l’estàperjudicant i tampoc vol escoltar elque li diguin els pares o les personesdel seu voltant.

A vegades, quan l’adolescent se’ndona compte sol ser massa tard, jaque ja ha perdut el control i encara quevulgui deixar-ho no pot. És a partird’aquest moment en què ja no consu-meix per plaer, sinó per evitar el males-tar, és l’anomenat SÍNDROMED’ABSTINÈNCIA que es manifesta deforma física i psicològica. És en aquestmoment quan es sòl demanar ajuda.L’abstinència física és més senzilla decontrolar i superar amb ajuda de fàr-macs, en canvi la dependència psicolò-gica és més complicada ja quel’adolescent s’ha creat una manera deviure al voltant de la substància.

COM PODEM DETECTAR L'ADDICCIÓA SUBSTÀNCIES DEL NOSTRE FILL?

- Canvis en el comportament.- Ha canviat el grup d'amics.- Ha baixat el rendiment escolar.- A vegades es pot donar que es tanquimolta estona al lavabo.- Diversions que abans li agradaven araja no li agraden.- Més desafiant amb els pares.- Més nerviós, neguitós...

QUÈ PODEM FER PER AJUDAR-LO?

- Si veiem que el nostre fill arriba acasa begut, o amb evidència que hapres alguna altra substància, esperarque li passin els efectes abans de par-lar amb ell. Li hem de fer saber queens preocupa que hagi arribat així isobre el que consumeix.- És important escoltar-lo SENSE JUT-JAR-LO, sense dramatitzar ni fer servir

un to moralitzant.- Saber si hi ha alguna raó perquè con-sumeix. Si ho fa per escapar dels pro-blemes.- Hem de precisar on, quan, com i ambqui consumeix per poder ajudar-lo.- Li hem de fer veure, encara que sem-bli que no ens escolta, el que li potpassar si segueix per aquest camí(explicar-li que és la dependència, lapèrdua de control, afectarà al seu ren-diment...)- Reconèixer les nostres limitacions,veure on podem ajudar, sabent que nopodem fer les coses per ell. Si veiemque es necessari demanar ajuda pro-fessional perquè ens orienti.

LES NOVES ADDICCIONS

En els últims anys s’han incorporatnoves tecnologies a la nostra vida quo-tidiana que poden ser beneficioses sien fem un bon ús, però poden esdeve-nir en una addició si en fem un abús osimplement un mal ús. Estem parlantde l’addicció al mòbil, a Internet, avideojocs i a la televisió.

Addicció al mòbilCom detectar l’addicció al mòbil: (treso més punts)1. La factura telefònica supera els 30euros mensuals.2. Parla durant molt temps pel mòbil ino es relaciona de la mateixa maneracara a cara.3. El telèfon l’acompanya sempre.4. Utilitza el mòbil per comunicar-seencara que tingui les persones al seucostat.5. Ha modificat els hàbits de dormir odescansar.6. Se sent nerviós o angoixat quan o téel mòbil a prop.7. Té canvis de comportament inexpli-cables.

Addicció a InternetCom detectar l’addicció a Internet:(tres o més punts)1. Sent gran satisfacció i eufòria quanestà davant de l’ordinador.2. Pensa constantment a connectar-seencara que estigui fent altres coses.3. Menteix sobre el temps real que

passa connectat a la xarxa o a unvideojoc.4. Ha descuidat la vida social o de rela-ció.5. Està inquiet o angoixat quan no estàconnectat a un xat.6. Intenta tallar amb l’ordinador i no hoaconsegueix.7. Incrementa les hores que passanavegant per Internet.8. Hi ha dificultat per acabar una ses-sió.9. Oculta els símptomes.10. Utilitza Internet com a substitut dela vida real.11. Té canvis de comportament inexpli-cables.

Addicció als videojocsCom es pot detectar? (dos o méspunts)1. No controla el final del joc, sempres’espera que hi hagi una pantalla més.2. Comença a tenir un comportamentcompulsiu i des adaptatiu.3. Deixa de realitzar altres activitatssocials o recreatives per dedicar méstemps a jugar.4. Gasta tots els diners disponibles envideojocs, arribant a demanar o a robarper a poder jugar.5. Té canvis de comportament inexpli-cables.

Addicció a la televisióCom detectar l’addicció a la TV? (dos omés punts)1. Té com a únic tema de conversa elsprogrames de la TV.2. Hi ha discussions amb la família perl’hora d’anar a dormir.3. En arribar a casa el primer que fa ésencendre la televisió.4. Té malsons i terrors nocturns.5. Li costa relacionar-se amb el grupd’amics.6. Deixa de banda les activitats habi-tuals.7. Té canvis de comportament inexpli-cables.

Consells per prevenir les novesaddiccions- Controlar el temps que l’adolescentdedica a l’activitat posant un límit hora-ri. En el cas de la TV i Internet s’hauria

d’intentar també establir uns criteris per seleccionaradientment la programació o la web que vulguin visitar.- És important que un adult estigui present en algunmoment per tal de veure i comentar amb l’adolescent laprogramació o la pàgina web i ajudar a discriminar el queés real del que és virtual.- És important establir uns hàbits de salut, com per exem-ple la distància per veure la TV, no veure-la durant els àpatsi seure bé davant la pantalla de l’ordinador.- No utilitzar aquestes activitats com a “cangur”.- Educar els infants en el consum responsable i en la toleràn-cia a la frustració (utilitzant el “no” quan sigui necessari”).- Fomentar activitats d’oci no consumista.- Brindar i mantenir un clima afectiu aquí i ara.- Ensenyar-los a acceptar-se i sentir-se bé (bona autoestima)- Dialogar de manera clara i objectiva.- Ser un model coherent, que significa que el que predi-quen ho complim.

TRASTORNS ALIMENTARIS

Hi ha diferents trastorns alimentaris, però parlarem delsque afecten majoritàriament als adolescents: l'anorèxia i labulímia.

La causa d'aquests trastorns és d'origen biològic, psi-cològic, familiar i sociocultural. És una obsessió pel controldel pes i provoquen conseqüències molt negatives tant perla salut física com mental.

AnorèxiaA l'inici de la malaltia no se solen observar problemes. Finsi tot, els afectats se senten satisfets amb la pèrdua de pesi sovint es veuen recompensats pel seu entorn. Però alcap d'un temps apareixen els símptomes que indiquen quealguna cosa no funciona. S'ha d'estar alerta, ja que si esdiagnostica i es tracta precoçment la recuperació és mésfàcil i ràpida. Cal destacar:- Rebuig a mantenir el pes corporal igual o per sobre delvalor mínim normal considerat per l'edat i la talla.- Por intensa a guanyar pes o a convertir-se en obès, enca-ra que s'estigui per sota del pes normal.- Alteració de la percepció del pes i la silueta (estan primsperò ells es veuen grassos). - Amenorrea (absència d'almenys tres cicles menstrualsconsecutius).- Altres alteracions psicopatològiques: Solen estar pre-sents símptomes com estat d'ànim depressiu, apatia, difi-cultat per concentrar-se, ansietat, irritabilitat, aïllamentsocial , pèrdua de la libido, alteracions de la son, obses-sions i/o rituals obsessius al voltant del menjar. Aquestesalteracions tenen impacte directe en la vida diària delmalalt, afectant en gran mesura les relacions que estableixamb la família i els amics.- Alteracions físiques derivades d'una malnutrició greu:Descalcificació òssia, problemes cardíacs, sensació cons-tant de fred, estrenyiment, caiguda de cabell, etc.


DSp60_

BulímiaLa Bulímia Nerviosa, es caracterit-za per episodis d'afartaments(ingesta voraç i incontrolada), enels quals s'ingereix una gran quan-titat d'aliment en poc temps igeneralment en secret. Intentencompensar els efectes de lessobre ingestes provocant-se elsvòmits i/o altres maniobres depurga o augmentant l'activitat físi-ca. Hi ha una preocupació persis-tent del pes i la figura.

Què fer per prevenir?La família té un paper clau, ha deser un model d'hàbits saludables itransmetre la importància de man-tenir una alimentació equilibrada.- Potenciar l'autoestima dels fills,per aconseguir-ho és eficient elo-giar-los per com són i reforçarpositivament per tot allò que té aveure amb la seva personalitat iles seves habilitats en lloc del queté a veure amb l'aparença física.- Afavorir una imatge corporalpositiva, ensenyant-los a acceptarles diferències entre les personesi a respectar a tothom indepen-dentment de com és el seuaspecte físic.- Promoure hàbits alimentaris i unestil de vida saludables.- Fer un àpat al dia en família, con-vertint l'alimentació un acte social ifamiliar.- Donar eines per desenvolupar unsentit crític vers els estereotips debellesa que es difonen als mitjansde comunicació.- Fomentar la comunicació en lafamília, és important que els fillssentin que són escoltats i que laseva opinió té un lloc dintre de lesconverses familiars, d'aquestamanera se senten reconeguts iaprenen, al mateix temps, queexisteixen diferents punts de vistasobre un mateix tema.- Compartir amb els fills activitatsde lleure com veure la televisió,fer esports junts, sortir a fer activi-tats culturals, llegir o navegar perInternet. �

Tots hem experimentat enalgun moment de la nos-tra vida LA POR. Aquestaapareix quan les perso-nes, i en aquest cas con-

cret, els nens se senten en perill, siguiper una amenaça real o imaginària.

Les pors són presents en el desen-volupament normal del nen, però, aligual que apareixen, també desaparei-xen espontàniament a mesura que elnen va adquirint maduresa. Peròsegons com acompanyem les porsdels nens, si no ho fem adequada-ment, poden perdurar en alguns casos,fins a l’adolescència i l’edat adulta.

LES PORS QUE ES PODEN CONSI-DERAR NORMALS SEGONS L'EDATA TRETS GENERALS

De 0 a 1 anys:Te por davant dels estímuls descone-guts, com per exemple: persones,sorolls, quan es separa dels pares, lesalçades...

Els nens expressen aquestes porsmitjançant el plor i és senyal de bondesenvolupament i progressiva adapta-ció a l'entorn.

De 2 a 4 anys:Por als animals, a les persones que noconeix, als sorolls forts, a la foscor...

Normalment, la presència compren-siva i carinyosa dels pares és suficientperquè el nen es calmi en el moment,però caldrà un temps, diferent en cadanen, perquè el nostre fill acabi contro-lant la por i es senti més segur.

De 4 a 6 anys:Es mantenen les de l'etapa anterior (alsestranys, sorolls, foscor) i apareixenaltres pors imaginàries: monstres i fan-tasmes, també d’estar sol, d’elementsde la natura (ex: trons...)

De 6 a 9 anys:Les pors començaran ara a ser mésrealistes i específiques, aniran desapa-reixent els temors a éssers imaginariso del món fantàstic i apareixeran altres

pors: el dany físic (accidents), els met-ges (ferides, sang, injeccions), a lamort, al fracàs escolar. Temors a la crí-tica i pors diverses en la relació ambels seus amics. La por a la separació odivorci dels pares.

De 9 a 12 anys:Segueixen algunes pors de l’etapaanterior, es redueixen significativa-ment les pors a animals i s' intensifi-quen les preocupacions derivades de:la crítica, el fracàs, el rebuig per partdels seus amics, amenaces per partd’altres nens de la seva edat. Solentambé aparèixer les pors derivades delcanvi de la pròpia imatge que comen-cen a sorgir al final d’aquesta etapa.

De 12 a 18 anys:Es segueixen mantenint els temors del’etapa anterior, desapareixen elstemors relacionats amb el perill i lamort, però prenen més força les rela-cionades amb: l’autoestima personal,les relacions socials...

L’adolescència és una etapa de“ruptura” amb la barrera protectorafamiliar i de necessitat de buscar lapròpia identitat. És possible que el jovesenti la necessitat de provar-se davantde situacions de risc potencials perautoafirmar-se davant els seus amics idemostrar que ha deixat enrere certesetapes infantils.

Per altra banda, hem de ser moltconscients, que la por és una emocióque pot ser apresa ( que a vegadesperquè els nens ens obeeixin els ame-nacem: vindrà l’home del sac, avisaré ala policia, li diré al teu pare, si t’apropeset mossegarà…). No hem d'utilitzar lapor per educar els nostres fills.

Per acompanyar la por i ajudar alnen a superar-les, és importantsaber que hem de fer i el que no:- És important reconèixer la por comuna emoció i pensar que és normal.Les pors s'han de reconèixer, exterio-ritzar-les, acceptar-les i gestionar-les.- És molt important, com a pares,aprendre quines pors tenim, Hem

LES PORS INFANTILS


DS_61p

d'evitar transmetre al nen les nostrespròpies pors i inseguretats. Moltesvegades inconscientment ho podem fer.- La por, com la tristesa, el dolor i lapena, formen part de l’ésser humà dela mateixa manera que l’alegria i la joia.- Parlar amb el nostre fill, que ens expli-qui què és el que li fa por, hemd'ajudar-lo a posar paraules a allò queestà sentint, a vegades parlant-ne deforma clara, precisa i afectuosa, des-apareix.( Per exemple un nen/a que tin-gui por d’un animal concret ( un gat,gos), en aquest cas podem explicar-lique l'animal no pot fer-li cap mal ja queés més petit en relació a ell o ella,podem llegir contes sobre gats i gos-sos, si vol pot veure com el toquem, siel vol tocar…etc.).- Observar com ens sentim nosaltresquan veiem que el nostre fill/a té por(estem tranquils, ens sentiminquiets,…). Hem de viure la situacióamb tranquil·litat.- Prendre’s seriosament la por delnen/a, no trivialitzar-ho ni ridiculitzar-ho.Evitar comentaris com: “tan gran comets i tens por”, (cal tenir present queencara que no l’entenguem, el nen téuna por real).- Evitar sobreprotegir al nen/a quanaparegui la por, perquè això el portariaa pensar que existeix un perill real res-pecte a el que ell sent.- No forçar mai al nen/a a enfrontar-sea l’objecte o situació que origina el seu

temor, ja que això pot fer augmentar laseva angoixa.- No permeteu que els altres nens se’nriguin o se’n burlin.- Tenir paciència davant d’aquestessituacions ja que possiblement caldranunes quantes situacions similars per aque el nen/a vagi agafant confiança iadquirint seguretat.- No exposar al nena a experiènciesper a les que no estigui prou madur.Exemple: veure pel·lícules o jocs noadequats a la seva edat.

És molt important:No castigar a habitacions fosques, ni ala soledat no desitjada perquè podemprovocar por a l’abandonament.Tampoc amb amenaces de pèrduad’afecte del tipus “si fas això, not’estimaré”, perquè és una font segurad’inseguretat.

RECURSOS PER TREBALLAR LA POR

Contes: Llegir històries que facin refe-rència a situacions en que es puguinsentir identificats.Jocs: Jugar a la foscor amb llanternes,jugar a construir el monstre que els hifa por i després destruir-lo, etc.Activitats: Es pot dibuixar un perso-natge ( el que es vulgui) i escriure enuns paperets quines són les sevespors i després anar posant-les a la

boca del personatge per tal que esmengi totes les pors. Aquesta activitatafavoreix parlar-ne i compartir les queviu el nen.

Consells generalsPor a la foscor (anar al bany sol, anar adormir). Es pot deixar un llum encès(passadís), explicar un conte perquè esrelaxi... Primer es pot acompanyar idesprès, a poc a poc, anar separant-nos (escenificar com ho ha de fer).Tenir un llum a la tauleta a mà, perquèel pugui encendre al aixecar-se.

Dibuixar el que li fa por, pintar-ho.Fer-li un casa simpàtica perquè el nenel pugui veure d’una altra manera.

Si té por d’estar sol/a se li potdonar un mocador ( o un altre objecte)de la mare o el pare perquè al sentitl’olor es pot tranquil·litzar i sentir-seacompanyat.

Podem inventar-nos historietes i ferque el nen sigui el protagonista onvenç a la por, als monstres... El nen esveurà identificat amb els personatges iveurà que realment no passa res. �

CONTES PER TREBALLAR LA PORA LA FOSCORL’Adrià té por de la forcor. Jean Jac-ques Lamblin, Ed. Baula, 2002.Els sorolls de la nit. Mª Angels Jimé-nez, Ed. Edebé, 1999 (El tren Blau).És fosc, tinc por. Martí Ribas, Ed. LaGalera.

CONTES PER TREBALLAR LA PORALS MALSONSLa Nana Brumilda menja malsons.Mercè Company, Ed. Mars, 2011.L’Eduard mira massa la tele. Chris-tian Lamblin, Ed. Baula, 2002.Hi ha un malson al meu armari.Mercè Mayer, Ed. Kalandraka, 2001.

CONTES PER TREBALLAR LA PORALS FANTASMES I MONSTRESEl sopar dels fantasmes. JacquesDuquennoy, Ed. Baula, 2003.El bagul dels monstres. Enric Lluch,Ed. Animallibres, 2010.No hi ha fantasmes sota el meu llit.Guido Genechten, Ed. Simbol, 2009.

DSp62_

NATURA

L’Aconcagua, situada a la serralada dels Andes, perla part d'Argentina, també és coneguda com elsostre d’Amèrica. Aquesta està inclosa dins el quees coneix com a “Seven Summits”(set cims), queconsisteix a ascendir els pics més elevats de cada

continent, dividint l’americà en nord i sud. Per part de l'Ivan i laCarla, l'Aconcagua fou el primer cim d'aquest nou objectiu per-sonal i llegendari repte per tots els amants de l'alta muntanya.

En els pròxims paràgrafs ens expliquen el seu dia a dia aArgentina, les seves vivències d’una manera molt real.

L’Ivan Gómez i la Carla Ventura són uns amicsde Girona que formen part del grup MuntanyaSarrià i es van proposar un repte per aquest

2015: assolir el cim més alt d’Amèrica,l’Aconcagua, de 6.962 m d’altitud sobre el nivell

del mar.Aquest no és el seu primer repte dins el món del'alta muntanya, ja que durant el 2014 van rea-litzar l'ascensió de tots els cims de 3.000 m de

Catalunya, d'altres del Pirineu i fins i tot elGran Paradiso, amb 4.061 m, situat als Alps Ita-

lians, en total més de 20 cims aconseguits.

DIARI D’ALTURA DE L'EXPEDICIÓ

ACONCAGUA 2015GMS Grup Muntanya Sarrià

Mirador del parc d'Aconcagua. Al fons, la muntaya nevada, és Aconcagua.

DS_63p

NATURA [[Aconcagua 2015

DIETARI DE CARLA VENTURA

Divendres 16 gener 201521.00 pm, comença l’aventura. Des-prés d’un any i mig d’entrenaments,de pujar mil muntanyes, de planejar-hotot perquè no quedi res sense lligar, debuscar finançament, de passar nervis,ha arribat l’hora. L’Iván i jo, Carla,comencem el nostre viatge.Tan sols ens queden 25 hores de viat-ge. 25 hores per arribar a Argentina, aMendoza.25 hores per començar a viure el nos-tre somni.

Dissabte 17 gener 2015Acabem d’aterrar a Mendoza. El guia

ens està esperant a l’aeroport junta-ment amb l’altre guia i els nostres jacompanys d’expedició. En total som 7.En Pablo, que és el guia; en Juanjo,que és l’altre guia; en Martín, unargentí; en Fer, un altre argentí; enRamon, un gironí resident a Barcelona;l’Iván i jo.

Diumenge 18 gener 2015Anem a buscar els permisos d’ascensió,ens cal firmar papers i sobretot pagarper tal que et deixin pujar.A la tarda ens n’anem cap a Vallecitos,un antic centre d’esquí, per tal decomençar a agafar altura i així anar acli-matant el cos a poc a poc. Cal que noens oblidem que això és el més impor-

tant, adaptar el cos a l’alçada i a la con-següent falta d’oxigen. Anirem guan-yant metres mica en mica i sobretotens hidratarem molt.

Dilluns 19 gener 2015Avui és un dia d’acció. Fem tres cimsde més de 3.000 metres, per anar-nosaclimatant: Lomas Blancas (3.650 m),Cáucaso (3.800 m) i Iluso (3.950 m). Anem a dormir a un campament situata 3.200 m anomenat Veguitas Supe-rior. Ha estat un dia dur, hem acumulatun desnivell positiu de 1.200 m, peròles sensacions són bones. Cap delsdos hem tingut mal de cap ni molès-ties estomacals. Cal que ens hidratemmolt, uns 7-8 litres de líquid al dia.

Dimarts 20 gener 2015Ens llevem d’hora, avui suposadamentens espera un dia dur, cal pujar un cimde 4.250 m, El Salto, però està nevant.Ens esperem dins la tenda, a veure siel temps canvia i podem pujar, peròfinalment els guies decideixen anarcap a baix. Cal evitar que el material esmulli, tant tendes com la roba, ja queels necessitem al cent per cent perpujar a l’Aconcagua.Ens dirigim a un alberg a Puente deInca, un poble proper al Parc Provinciald’Aconcagua.

Dimecres 21 gener 2015Preparem el material per tal de deixar-lo a les mules perquè ens el portin alcamp base.Per tal d’aclimatar-nos pugem fins als4.000 m, aquesta vegada en cotxe.Ens anem hidratant molt, no cal oblidarque el nostre objectiu requereix que elcos estigui totalment aclimatat a lesgrans alçades.

Dijous 22 gener 2015Ara sí que això va de debò. Ens endin-sem al Parc Provincial de l’Aconcagua.Per fi ens trobem cara a cara amb elnostre objectiu. Després de tant detemps de veure’l en fotos, en vídeos,el tenim davant nostre. És impressio-nant, destaca per sobre de tot el quel’envolta, és impossible no quedar-seuns minuts embadalit mirant-lo.Comencem a caminar. El camí ens ésmolt familiar, sembla que estiguem a

Inici de l'ascenció. Laguna de horcones

Punt on es quedà la Carla 6500m

casa nostra, l’hem vist tant en vídeos ifotos...Arribem a Confluencia, el camp previ alcamp base, que està situat a 3.300 m.Tot i que l’havíem vist des de casa, enssembla increïble que estant a tantaalçada puguem gaudir de tantes“comoditats”. Disposem d’una carpaamb lliteres per a dormir, una carpa queens serveix de menjador i fins i tot ensfan el menjar en una carpa a part.Ens fan passar un control mèdic, si noel passes no et permeten pujar al prò-xim camp. Ens posa nerviosos, peròtambé és una mena de garantia que totva bé. El passem sense cap problema.

Divendres 23 gener 2015Avui ens espera la temuda “playaAncha”, són uns 18 km de caminadasota el sol per un camí de terra intermi-nable. La veritat és que n’hem sentit aparlar tant, i no precisament bé, que litenim una mica de pànic. Però resultaque tampoc n’hi ha per tant. Sí que éscert que és llarguíssim i que semblaque caminis pel desert, però són tan-tes les ganes que tenim d’arribar, queens passa volant.Per fi arribem al camp base, Plaza deMulas (4.350 m). Cada cop teniml’Aconcagua més a prop i ens encanta.És un campament immens, està plede tendes i de carpes. Hi ha un muntde persones: expedicionaris, guies,metges, guardaparcs, cuiners, porteja-dors, i fins i tot un pintor!... semblauna petita ciutat.Aquí també disposem d’una carpaamb lliteres per descansar. Ha estat una jornada dura i llarga,

estem cansats però ens sentim bé.Cap dels dos tenim mal de cap ni malde panxa, de moment va tot bé.

Dissabte 24 gener 2015Seguim amb l’aclimatació. Avui enstoca portejar material cap al camp 1,Canadà (4.950 m).Carreguem tendes, aigua i menjar i capamunt. Aquí l’alçada ja es comença anotar. La falta d’oxigen fa que ens costimés respirar i que al mínim movimentja t’ofeguis, per això anem més lentsde l’habitual. Cal acostumar-se aaquest ritme, ja que com més pugemmés lents haurem d’anar.

Dilluns 26 gener 2015Ahir vam tenir un dia de descans alcamp base, se’ns va fer etern, tenimmoltes ganes de pujar amunt, la tenimtant a prop.. i per fi, avui ja pugem alcamp 1 a dormir.La pujada no se’ns fa tan dura coml’anterior, anem amb menys pes i jaens coneixem el camí i el ritme quehem de seguir.Ens passem la tarda dins la tenda,comença a notar-se el fred i a dinss’està millor. Ens trobem bé, ens costa respirar peròno sentim malestar.Veure pondre’s el sol aquí dalt no tépreu, tan sols per això val la pena totl’esforç que hem fet.

Dimarts 27 gener 2015Avui toca pujar cap al camp II, Nido deCóndores (5.560 m).Hem passat una nit una mica mogude-ta. Ens costa respirar i de tant en tant

sembla que t’ofeguis. Recollim tendesi cap amunt. Cada cop veiem el cim més a prop, iels nervis creixen sens parar. Estem ares de complir el nostre somni. Lameteorologia pels pròxims dies ésbona, sol i poc vent, així que tenimmoltes possibilitats de fer cim, ja quetambé ens anem sentint bé.La gana va minvant i ja tan sols men-gem sopa.

Dimecres 28 gener 2015Ens dirigim cap a l’últim campamentd’altura, MDQ, a 6.080 m. Pugem molta poc a poc, ens costa pujar i tambéens volem reservar, demà és el grandia i cal estar al cent per cent.Dins la tenda es respira nerviosisme,per fi, demà intentem el cim. Desprésde tot aquest temps de pensar-ho iimaginar-ho, ja hi som. És com si esti-guéssim en un somni. Intentem anar adormir aviat i descansar, però amb elsnervis i l’alçada és bastant complicat.

Dijous 29 gener 2015Per fi ha arribat el gran dia. Si tot va béavui farem realitat allò que tant hemdesitjat.Ens llevem d’hora, ni tan sols ha sortitel sol. Fa molt fred, la tenda està glaça-da per dins. Però ens comencem avestir, tenim moltes ganes de sortir.Jo, en prendre el te, vomito. Parlo amben Pablo i em diu que no passa res,que pot ser una reacció del cos al fredo al dejuni. Seguim preparant-nos i ensposem en marxa. Està tot fosc i fa molt fred. Les mans iels peus sembla que els tinguem con-gelats, estem desitjant que surti el soli ens escalfi una mica.Torno a vomitar mentre seguim cami-nant, la cosa no va bé, no és normal,significa que el meu cos no està bé.Ens parem a descansar, l’Ivan no sesent els peus ni les mans, intenta quese li escalfin amb uns sobres queescalfen, si no, no es veu capaç decontinuar.El guia parla amb mi i em diu que elmillor és que no segueixi. El meu cos noés capaç d’ingerir líquid, i estic deshidra-tada, segurament no arribaria a dalt, i sihi arribés potser no tornaria a baix.Sento ràbia, frustració, tristesa. He llui-

DSp64_


Ivan al cim de l'Aconcagua

DS_65p


tat molt per arribar aquí, molts desacrificis i esforços i ja quasi ho tenia.Em faltaven 500 m per arribar al cim ihe de tornar enrere. La muntanya noes mou, em diuen, sí i tant, penso jo,però tenia l’oportunitat de complir unsomni i me n’he de tornar enrere.La resta segueix, l’Ivan sembla queestà millor i continua. Passen pel refu-gi Independència i fan una altra para-da, estan esgotats, costa molt caminari fa molt fred. L’Iván torna a tenir lesmans congelades, li deixen unes altresmanoples i continuen. Passen perl’anomenat “portezuelo del viento”,aquí fa molt vent i és molt fred. Arribena la Canaleta i fan un descans, intentenbeure líquid i ja veuen el cim, ja eltenen aquí. Comencen a celebrar-ho, jas’hi veuen, però els espera el trammés dur. És una rampa on les pedressón molt soltes, i l’altura fa de lesseves. Cada cinc petits passos, etpares a respirar, és molt dur i hi ha pocoxigen. I al cap de dues hores, al vol-tant de les 3 de la tarda...l’Iván fa cim!Tot el que ha lluitat, ha tingut sentit, jahi és. El cim més alt d’Amèrica és seu.

Se sent feliç, satisfet, emocionat, elseu somni s’ha fet realitat. Fa mil fotosi vídeos, cal immortalitzar-ho tot. Famolt fred i de seguida baixa cap avall.La resta d’expedició també ha fet cim,estan tots molt contents. Ara cal bai-xar, és el més important, arribar alcamp i descansar. El camí de tornadaés dur i llarg, però amb l’alegria d’haverfet cim és menys feixuc.Unes quatre hores més tard d’haverfet cim, l’Iván arriba a la tenda. Joporto tot el dia esperant, sense saberres del que està passant, però estavacompletament segura que faria cim.M’explica l’experiència, està emocio-nat i cansat, jo me n’alegro per ell.

Divendres 30 gener 2015Comença la baixada, després del’emoció del cim cal anar baixant, aixíens anirem sentint millor. I així és,com més alçada perdem millor enssentim.El camí de baixada és un no parard’històries, de com va viure cadascú elcim.Arribem al camp base i ho celebrem

com cal. Demà ja sortim del Parc, s’acabal’aventura que tant havíem esperat ipreparat. Ara cal compartir-ho amb lanostra gent, amb tots aquells que enshan ajudat a fer-ho possible.

La història personal de repte i desuperació de l'Ivan i la Carla és tot unexemple del que podem arribar a ferles persones quan ens posem unsomni al cap i, tot lluitant contra elsnostres límits, arribem empesos per lamotivació a aconseguir el que creiemque seria impossible.

Una vegada més, dos joves alpinis-tes, amb el seu esforç, dedicació i amorper allò que fan ens han donat una lliçóde superació personal, ensenyant-nosque si ens proposem reptes i hi posemtota la il·lusió necessària, tenim moltespossibilitats d'aconseguir-los.

Moltes felicitats per l'Ivan Gómez ila Carla Ventura i gràcies pel seu exem-ple i per aquesta primera aventura com-partida amb tots nosaltres, que bensegur serà només la primera d’aquestgran repte. Salut i muntanya!�

Tel. 682 420 503 - [email protected] - www.jmdepalol.com

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

5% dte.*en reparacions,

instal·lacions elèctriquescanvis de caldera, aire condicionat imuntatges d’energies renovables...

* Presentant aquesta publicitat

DSp66_

Quina diferència hi ha entre lademència senil i l’Alzheimer?La malaltia de l’Alzheimer (MA) és lademència senil més freqüent. Lademència és una síndrome que indicala pèrdua d’independència perl’autocura i la MA és la demència quees presenta amb més freqüència enpersones més grans de 65 anys. Si espresenta abans dels 65 anyss’anomena demència presenil per MA.A banda de la MA, hi ha altres demèn-cies que es manifesten amb símpto-mes diferents, com la demència perCossos de Lewy i la demència fronto-temporal (més freqüent en personesjoves). Però totes les demènciesrequereixen supervisió i control perterceres persones. S’ha de desterrar elconcepte de demència senil i parlar dedemència per MA.

Quines fases té la MA?La MA sempre és evolutiva. La super-vivència pot variar entre un mínim de 2anys i un màxim de 20 anys des deldiagnòstic. Passarà per quatre fasesfins a la defunció. A la primera fase(lleu) els símptomes es manifesten enforma de pèrdua funcional per a lesactivitats de la vida diària més elabora-des, les anomenades activitats instru-mentals complexes, com les querequereixen processar mentalment

una idea o acció, programar-la i execu-tar-la. Són les tasques que ens perme-ten desenvolupar activitats socials,laborals, realitzar nous aprenentatges idesenvolupar el nostre intel·lectepotencial a través de la introspecció, laimaginació i les emocions. La segonafase (moderada) s’inicia quan les capa-citats instrumentals més simples de lavida diària comencen a desestructurar-se, com la compra, l’ús de diners, elcontrol de la medicació, el manteni-ment d’una adequada higiene o d’unadieta adequada, situacions que ens per-meten la supervivència i l’autocura.S’inicia la pèrdua de la interacció ambl’entorn i hi ha una incapacitat creixentper centrar-se en més d’un aspecte d’unestímul. És l’inici de la pèrduad’operacions concretes. La tercera fase(greu) es caracteritza per la pèrdua pro-gressiva de les capacitats més bàsiquesde la vida diària (alimentació, higiene icontrol d’esfínters urinari i fecal). Elsafectats necessiten ajuda per la sevaatenció bàsica perquè ja no són capaçosde fer-ho sols. Han perdut la capacitatper entendre la informació que perce-ben els seus sentits i la seva interaccióamb l’entorn. Són incapaços de manipu-lar objectes i un cop que l’objecte des-apareix de la seva vista no poden enten-dre que encara existeix. Al final nomésqueda la memòria emocional.

Hem d’informar a la persona de lamalaltia que té?Dependrà del seu estat evolutiu i de lapercepció que tingui de la seva pèrduade memòria. És habitual en la MA clàs-sica que la pèrdua de memòria no elspermeti recordar les dades recents. Alprincipi, encara que se’ls digui el quetenen els pot suposar un trauma. Peròposteriorment obliden el que se’ls haexplicat i en ocasions neguen incons-cientment la realitat, perquè ells no esveuen malament i diuen: “No sé perquè m’han portat aquí si a mi no empassa res i ho faig tot perfectament”.Una altra situació és quan el pacient ésconscient del seu estat i a més pre-senta un quadre depressiu importantderivat d’això. En aquests casos ésmillor posposar la comunicació deldiagnòstic, previ consens amb la famí-lia i explicar-los el problema de formamenys traumàtica (“Té un problema dememòria que intentarem controlar”) isense anomenar la paraula ‘màgica’,que és el que els esgarrifa, reduintl’explicació positivament. A mesuraque la malaltia evoluciona es perd lapercepció del propi “jo” i desapareixl’angoixa prèvia. Pot passar que apare-guin alteracions de conducta, com deli-ris o al·lucinacions altament angoixants,però no per la percepció que té de lamalaltia sinó pels símptomes de la prò-

Emili MarcoMetge de família

SALUT

LA DEMÈNCIA i LAMALALTIA D’ALZHEIMER

SALUT [[la demència i la malaltia de l’Alzheimer

pia malaltia, que ells viuen de formamolt real. En aquestes ocasions sí queens veurem obligats a tractar els símp-tomes per a controlar l’angoixa i la porque els provoca.

La malaltia de l’Alzheimer és heredi-tària?La MA presenta una herència familiarmolt baixa. Només l’1% de totes lesMA són hereditàries.

Totes les MA produeixen agressivitat?No tots els pacients amb MA desenvo-lupen agressivitat, encara que sí quees tornen més irritables i apàtics, elque provoca que es tornin menys tole-rants i més rígids. Alguns debutenamb depressió davant la consciènciade la pèrdua de memòria, el que faretardar el diagnòstic en la majoria delscasos. El maneig de l’agressivitatdependrà d’alguns factors com: elcaràcter previ: si es tracta d’una perso-na poc tolerant davant la frustració,dominant o manipuladora en la sevaetapa adulta, per exemple, aquestssímptomes s’aguditzaran amb la MA iseran més difícils de reconduir. Davantd’algun retret o insinuació per part delcuidador pot reaccionar de formaagressiva, habitualment de forma ver-bal i ocasionalment de forma física. Unaltre factor pot ser la poca comprensiódel problema per part de l’entorn fami-liar, que intenta fer raonar situacionsque no comprèn a la persona ambdemència. A més, la situació s’agreujasi hi ha una difícil relació prèvia. I untercer factor de l’agressivitat és la ins-tauració d’un procés psicòtic (deliris ial·lucinacions) associat a la MA debase. És llavors quan s’hauràd’introduir tractament específic, ja quela situació genera angoixa, tant en elpacient (que ho viu de forma real) comen la família, que no és capaç dereconduir-lo.

Què puc fer per millorar la memòriade la persona amb MA?L’alteració de la memòria pot millorarmitjançant un reforç i estimulació cog-nitius durant les fases d’aprenentatge irecuperació de la informació. Estudisrecents suggereixen un clar efecte

beneficiós dels programesd’estimulació cognitiva sobre les fun-cions neuropsicològiques en el tracta-ment de la MA, ja que permeten alen-tir la progressió de la malaltia. Així,amb l’objectiu d’obtenir el màximbenefici terapèutic en pacients ambMA en fase lleu a moderada, es reco-mana l’ús combinat de programesd’estimulació cognitiva amb tracta-ment farmacològic.

Li agrada molt fer sopa de lletres isudokus, ho recomana?Sí, són eines útils per millorar les capa-citats atencionals, de raonament, càl-cul, etc. Són formes d’estimular lesfuncions cognitives tot divertint-se.Cada vegada oblida més les coses,però el metge m’ha dit que encara noté demència.

Què em recomana més, anar atallers de memòria? Li recomanem iniciar com més aviatmillor l’ús diari de l’agenda. Si adqui-reix la rutina de portar la seva agenda,apuntar tot el que ha de fer i consultar-la freqüentment cada dia, aconseguiràmantenir millor la seva autonomia.En moltes ocasions, els familiars depacients amb demència estan preocu-pats perquè segueix con-duint el seu vehicle isovint pregunten: potseguir conduint? No hauria de conduir.S’ha demostrat que lapresència de deteriora-ment cognitiu augmentael risc de patir un acci-dent, ja que una conduc-ció segura requereix laintegritat de les funcionscognitives, com l’atenció,la planificació, el reconei-xement visual i la capaci-tat visuoespacial. Tambés’ha comprovat que laprogressió de malaltiesneurodegenerat ives ,com la MA, disminueixenla capacitat de deteccióde col·lisions imminents,com a resultat de la dis-minució combinada de

les capacitats cognitives i visualsd’aquestes persones.

És convenient realitzar el procedi-ment d’incapacitació de la personaamb demència?La persona amb demència patirà unprogressiu deteriorament de les sevescapacitats que li alterarà la seva capaci-tat de decisió i impedirà manejar o con-trolar els seus assumptes econòmics,financers o legals. Per això és necessa-ri que la família, des del mateix momentdel diagnòstic, reflexioni sobre aquestpunt i intenti solucionar-lo, mentre quela persona amb demència preservi laseva capacitat de decisió. En aquestsentit és aconsellable consultar amb unadvocat o notari, que podrà assessorar-lo correctament d’acord amb la sevasituació i necessitats.

Com evoluciona la malaltia?No existeix una resposta única. En fun-ció del diagnòstic, el tipus de malaltia ialtres factors com l’edat, estat generalde salut, malalties intercurrents…l’evolució de la demència variarà enfunció de cada cas particular..�

DS_67p

DSp68_

SALUT

El ioga pertany a una tradiciómolt antiga que té el seu ori-gen a l’Índia . La paraula iogave de lárrel sànscrita YUG,

que vol dir “ unió” ,”lligam”. Es refereixa la unió amb un mateix, la integracióharmònica de l’ésser humà i les tècni-ques per arribar a aquesta unió física,mental i espiritual.Hi ha molts corrents i escoles de ioga.El que fem nosaltres es diu hatha-ioga.

PRÀCTICA DEL IOGA

El ioga és una ciència que s’inicia ambl’assana (consciència corporal),s’incrementa amb el pranayama (cons-ciència de la respiració) i va conduintcap a l’estat de relaxació, concentraciói meditació.Les postures de ioga s’anomenenassana. Serveixen per purificar el cos ila ment, promouen la salut, són pre-ventives i curatives. Responen a lesdiferents necessitats del sistema mus-cular, digestiu, circulatori, glandular i

nerviós. Per abordar totaquest treball, sútilitzennombroses postures inspira-des en diverses formes i ele-ments de la natura.

BENEFICIS DEL IOGA

Aspecte físic: millora la salut, augmen-ta la consciència corporal, la flexibilitat,l’equilibri i enforteix el cos. La tensióque es crea a la ment i s’instal·la alsmúsculs va desapareixent amb la pràc-tica. Manté la columna flexible i contri-bueix a enviar sang i energia als plexesnerviosos.Aspecte energètic: el ioga ajuda adespertar l’energia i desbloquejar elsnusos de tensió físics i psíquics.Aspecte orgànic: crea salut en totsels sistemes funcionals del cos. Dismi-nueix la congestió interna dels òrgansdigestiu, estimulant-los i afavorint labona assimilació dels nutrients. Afavo-reix l’eliminació, estimulant el peristal-tisme intestinal i purificant els ronyonsi el fetge. Enforteix les funcions respi-ratòries i l’energia vital.Aspecte mental: aporta serenitat.Augmenta la claredat mental, l’atenciói la concentració. Calma i relaxa lament. Proporciona benestar interior.

Aspecte psicoanímic: ajuda a superarl’ansietat i la depressió. S’aprèn a inda-gar dins d’un mateix per trobar les cau-ses de les situacions conflictives queens presenta la vida. Millora la confian-ça en un mateix. Canalitza l’energia perdonar millor resposta emocional.

ACTITUD

Láctitud per a la pràctica del ioga par-teix d’una sèrie d’ aspectes:Sensibilitat i acceptació: cal desen-volupar la consciència de les sensa-cions propioceptives i tenir-les encompte. Les sensacions propiocepti-ves informen sobre la situació del cosen l'espai, sobre la postura i sobre elmoviment. Acció intel·ligent: a partir dáquestaconsciència propioceptiva cal discrimi-nar quina és l’acció i la intensitat apro-piada segons la postura i les nostrescapacitats físiques del moment con-cret en què ens trobem.Voluntat de fer: voluntat d’aprofundiren el treball, des dúna actitud no com-petitiva amb els altres o amb unmateix.Hem d’aprendre a relaxar el cos i lament per poder eliminar tensions de lavida diària i retrobar la calma. �

QUÈ ES EL IOGA

Classe de ioga al local del carrer Petit.

Dolors Gracia

uesESPORT

DS_69p

Xavi Rodríguez Fotografies: Valentín Fuster

BON FINAL DE TEMPORADA 2014/2015 PERALS EQUIPS DE LA UES

La majoria d’equips de la UES jahan acabat les seves competi-cions de Lliga i estan disputantels Campionats de Copa Catala-

na per anar finalitzant la temporada. Elbalanç general és positiu: el 1r equipsènior ha quedat entre els 5 primers clas-sificats; les noies s’han classificat per alTOP-4 de 1a Catalana i tenen possibili-

tats de pujar de categoria; els juvenilshan quedat 3rs de Catalunya i han dispu-tat per 3a vegada consecutiva la Fase deSector Estatal a Alacant – han quedat en4a posició; els cadets han quedat 1rsclassificats de la 2a Fase de la Lliga Cata-lana de la Sèrie A-2; els infantils, en 6aposició de la 2a Fase de la Lliga Catalanade la Sèrie A-2; els alevins participen

encara del Campionat de Catalunya i ocu-pen la 8a posició d’entre els millors. Els3 equips benjamins segueixen el seuprocés de formació recol·lectant bonsresultats. L’únic equip que no ha obtingutels resultats esperats ha estat l’equipsènior de 1a Catalana que, a poques jor-nades de finalitzar el campionat de Lliga,ja ha certificat el seu descens.

1a Estatal Masculina – Grup D

Tal i com comentàvem a l’anterior edi-ció de la revista Parlem de Sarrià, el

primer equip sènior de la UES ha quedatclassificat a la 5a posició. A la segonameitat del campionat de Lliga, dels 16partits disputats se n’han guanyat 11 (7 acasa i 4 a domicili), empatat 3 (1 a Sarriàde Ter i 2 en terres barcelonines) i hi hahagut dues derrotes. La zona de fased’ascens ha quedat als mateixos puntsde quan s’estava a l’equador de la com-petició, a 3 punts. Els números revelenque ha estat el 4t equip més golejadordel grup D amb un total de 889 gols, uns29 gols per partit. Pel que fa a gols encai-xats les dades no són tan bones: un totalde 809 gols en 30 partits ens posa com a6è equip menys golejat amb una mitjanade 27 gols per partit. Amb tot, la valora-ció final és bona per una temporada quees preveia complicada per les lesions i lajoventut dels jugadors. S’han millorat elspronòstics i l’any d’experiència (l’anterior) haservit perquè aquestes joves promeses haginfet un salt de qualitat i es pugui aspirar, en untemps no gaire llunyà, a fites més ambicio-ses. Grans partits són els que ens ha fet gau-dir aquest grup durant la temporada tant alpavelló de la UES com a fora. Per conclourela temporada, els de 1a estatal, amb la parti-cipació d’algun jugador de categoria juvenil,estan disputant la Copa Catalana per tald’allargar una miqueta més la competiciófins a l’inici de la propera pretemporada. Demoment: 2 partits jugats, 2 guanyats...�

LLIGA 1a ESTATAL MASCULINA - GRUP D15a j. Sant Martí-Adrianenc 27 Augi UES 2916a j. H Sant Cugat 28 Augi UES 2817a j. Augi UES 30 H Sant Quirze 2118a j. OAR Gràcia Sabadell 26 Augi UES 3019a j. Augi UES 26 La Salle Montcada 2620a j. KH-7 BM Granollers 31 Augi UES 2721a j. Augi UES 35 Dominicos Zaragoza 2022a j. Augi UES 30 AD Stadium Casablanaca 2523a j. H Esplugues 30 Augi UES 3024a j. Augi UES 32 Handbol Gavà 2925a j. CE Vendrell Handbol 32 Augi UES 3026a j. Augi UES 27 H Sant Esteve Sesrovires 2027a j. H Palautordera-Salicru 23 Augi UES 2528a j. Augi UES 29 Joventut Handbol Mataró 2529a j. H Sant Joan Despí 23 Augi UES 2630a j. Augi UES 33 Sant Martí-Adrianenc 28

Joan, “Nitu”, Pòrtulas penetrant en la defensa de l’H Gavà

DSp70_

uesESPORT

1a Catalana Sènior Masculina

Només a una jornada per acabar el campio-nat de Lliga de 1a Catalana, el segon

equip de la UES ha baixat matemàticament decategoria. Quatre punts són els que separenl’equip sarrianenc de la salvació però ja no s’hiés a temps. Aquest any baixen 3 equips: demoment l’H Palautordera-Salicrú B i els de laUES. La tercera plaça està per decidir.S’acabarà la temporada i serà el 4t equip quemenys gols haurà realitzat de la seva categoria(772), uns 26 per partit i el 3r equip més gole-jat (852), n’han encaixat uns 29. No es pot dirque hagi estat una bona temporada. La faltad’efectius en molts moments del campionatha minvat les possibilitats d’aconseguirl’objectiu de la temporada: mantenir i consoli-dar l’equip a la 1a Catalana. En dues tempora-des, dos descensos, de manera que caldrà ferreplantejaments o modificacions. L’objectiu ésclar per a la temporada que ve: fer pujar l’equip altre cop a 1aCatalana i poder estar en una competició el més competitivatan aviat com sigui possible per poder formar els nostresjoves jugadors de la millor manera possible. �

LLIGA 1a CATALANA SÈNIOR MASCULINA12a j. UES 29 H Esplugues B 2913a j. UES 33 H La Garriga 3814a j. OAR Gràcia Sabadell B 36 UES 3015a j. UES 24 UEH Calella 2316a j. UES 25 BM La Roca B 2217a j. H Garbí de Palafrugell 28 UES 2218a j. UES 35 CE Molins de Rei A 2519a j. H Terrassa 29 UES 2920a j. UES 34 H Sant Cugat B 3621a j. La Salle Bonanova Atlètic 26 UES 2822a j. UES 32 H Palautordera-Salicru B 2623a j. CH Canovelles 27 UES 2324a j. UES 30 GEiEG 3325a j. CH Parets 33 UES 1926a j. UES 23 KH-7 BM Granollers C 2827a j. H Esplugues B 34 UES 2528a j. H La Garriga 29 UES 2629a j. UES 31 OAR Gràcia Sabadell B 24

Les noies de la UES, temporada que passa,temporada que se superen. Si l’any passat

van estar a punt de classificar-se per al TOP-4,aquest any ja ho han aconseguit a només 2 jorna-des de finalitzar la 2a Fase de la 1a Catalana

sènior femenina. A la segona fase, s’hatornat a repetir una segona volta de la 1aFase per emmarcar. Han guanyat els par-tits amb força solvència i els que han per-dut, els han perdut per poc. Aquest fetels ha donat el passi per al TOP-4, encaraamb la seu per concretar. Premi meres-cut per la bona temporada que estan rea-litzant les “UES girls”. �

LLIGA 1a CATALANA SÈNIOR FEMENINA - 1a FASE

- GRUP D

10a j. CH St. Esteve de Palautordera 21 UES

23

11a j. UES31 CH Llavaneres

24

12a j. Descans13a j. H Cardedeu

22 UES21

14a j. UES27 H Palautordera-Salicrú

21

15a j. H Garbí de Palafrugell18 UES

31

16a j. UES27 H Banyoles

21

17a j. CH Vic18 UES

21

18a j. UES28 CH Cardedeu B

13

LLIGA 1a CATALANA SÈNIOR FEMENINA - 2a FASE - GRUP A1a j. CH Igualada 25 UES 242a j. UES 31 CH St. Esteve de Palautordera 243a j. La Salle Montcada 17 UES 274a j. UES 29 H Sant Joan Despí B 105a j. HC Perelló 23 UES 266a j. UES 29 CH Igualada 217a j. CH St. Esteve de Palautordera 16 UES 228a j. UES 25 La Salle Montcada 18

1a Catalana Sènior Femenina

L’equip sènior femení celebrant la classifi-cació pel TOP-4 com a 1r de grup.

DS_71p

ESPORT [[UES

Els juvenils es tornaven aclassificar per 3a vegada

consecutiva per a la Fase deSector Estatal. Per arribaraquí, acabaven la 1a Fase dela Lliga Catalana cedintnomés 1 punt contra el Vall-bona. A la 2a Fase de la SèrieA-1 s’hi començava amb lafeina, en gran part, feta.Aquest fet provocava un certrelaxament en els jugadorsque es feia palès en encon-tres teòricament assequi-bles. S’aconseguia l’objectiud’inici de temporada: classifi-car-se per a la Fase de SectorEstatal. Al TOP-4, torneig perdecidir les posicions dels 4primers classificats de Catalunya, elssarrianencs disputaven les semifinalscontra el Granollers; un equip dur quecostaria tombar. Es van emportar la vic-tòria els vallesans per 5 gols de diferèn-cia. El partit per al 3r i 4t lloc tenia la sevaimportància, ja que una posició o altrahavia de marcar el destí del Sector Esta-tal. La victòria de 2 gols de la UES vadonar el 3r lloc als de Sarrià de Ter. Eldestí tornava a portar els sarrianencs a

Alacant, seu on dos anys abans ja s’haviadisputat la Fase de Sector. Els equipsrivals eren: l’Agustinos d’Alacant, l’equipamfitrió; el San Sebastian de los Reyesde Madrid i repetia el Puertosold’Andalusia. El partit inaugural es va jugarcontra els de casa, a la tarda i en horarien què els escolars sortien de classe. Elpavelló estava ple a vessar de mainadadisposada a animar al màxim l’equip dela seva escola. L’ambient era força hostil

sobretot perquè dos anys abans els de laUES els havien aixafat la festa inaugural.No volien que aquella feta es repetís. Elpartit va ser igualat, emocionant i, comno, amb moltes jugades polèmiques idiscutibles. Els locals sabien què haviende fer i com, encara que fos de manerapoc ètica i antiesportiva, així que vanaconseguir el seu objectiu arribant a la fidels 60 minuts amb un avantatge mínim:24 a 23. Els sarrianencs per més que s’hi

van deixar la pell no vanpoder fer res al fortí ala-cantí. El segon partit eracontra els, teòricament,favorits. El SS de losReyes tenia un jugadorque marcava les diferèn-cies: organitzava el seuequip, portava el tempsdel partit i, en momentstravats, deixava anar elbraç amb facilitat al límitde la passivitat. Els de laUES, amb els ànims unamica tocats però ambganes de rectificar i fer lescoses ben fetes, van sortira per totes. Nervis iimprecisions feien ques’anés per sota en el mar-cador molta part del partit.S’arribava als minutsfinals igualats però altrecop no va poder ser: el

Juvenils

Els juvenils celebrant una victòria de la 2a Fase.

Els partits en els Sectors juvenils van despertar màxima expectació.

DSp72_

rival sabia manejar millor la situació i,amb el seu líder a la pista, s’hoemportaven cap al seu costat (29- 27).Al 3r partit, els sarrianencs no s’hijugaven res però volien marxar ambun bon record. Les ganes hi eren,però el cap i les cames ja no tant.Contra el Puertosol, tot i que a falta depocs minuts encara tenien el partit ales mans, es va perdre tota opció depuntuar. Finalitzava així la Fase deSector, amb un regust agredolç a laboca, on tots els partits es podien haver guanyat però suc-ceïa tot el contrari: s’havien perdut per la mínima. Del cel al’infern hi havia tan poca diferència... En fi, la Fase de Sec-tor va acabar sent un reflex de la temporada: quan es volia,

se sabien fer les coses bé però la falta d’ambició i de ganesfeien que no s’arribés ni es donés la imatge desitjada.Només l’esforç condueix a l’èxit i només l’èxit aconseguitamb esforç es justifica. �

LLIGA CATALANA JUVENIL MASCULINA TOP-4Semif. KH-7 FBMG Granollers 32 UES 273r/4t UES 32 Associació St. Martí Esport 30

CAMPIONAT ESTATAL MASCULÍ - SECTOR F (ALACANT)1a j. Colegio San Agustin 24 UES 232a j. San Sebastian de los Reyes 29 UES 273a j. UES 30 Puertosol 31

Cadet

L’equip cadet, després de realitzar una1a fase molt irregular, no es classifica-

va per a la següent fase al grup de la SèrieA-1. S’acabava en un 5a posició que nodonava dret a estar entre els 8 millors deCatalunya. Enquadrats al grup de la SèrieA-2, aquests joves jugadors acabaven lasèrie a la 1a posició de la graella classifi-catòria. Dels 14 partits disputats, en vanguanyar 10 i en van perdre 4. Van quedara 3 punts del 2n classificat. Segons elsregistres, l’equip ha marcat una mitjanade 31 gols per partit (441) i n’ha encaixat28 (396), una mica massa quan es volestar entre els millors. Durant tot el cam-

pionat l’equip ha mostrat dues cares: la millor,capaç de fer les coses ben fetes, i la pitjor, la dedesmotivació i falta de compromís. Seguramentun dels fets que ha influït en aquests alts i baixoshan estat les lesions i el fet de tenir una plantillacurta. Ha estat gran l’esforç dels entrenadors persuplir aquestes mancances amb treball, compro-mís i entrega. Per acabar la temporada, els cadetshan disputat la Copa Catalana i han estat l’únicequip gironí en arribar a semifinals. L’equip que elsha apartat de la final ha estat el BM La Roca, 3rclasificat de Catalunya. Ànims per arribar el meslluny possible. �

L’equip cadet donant les gràcies pel suport a la grada

LLIGA CATALANA CADET MASCULINA - 2a FASE -SÈRIE A-21a j. UES 23 CH Igualada 252a j. H Bordils 25 UES 283a j. UES 40 CH Sant Esteve Sesrovires 374a j. H Sant Cugat 31 UES 245a j. CH Igualada 24 UES 376a j. UES 32 H Bordils 287a j. CH Sant Esteve Sesrovires 30 UES 348a j. UES 30 H Sant Cugat 27

COPA CATALANA CADET MASCULINA - 1a FASE - GRUP B1a j. Descans2a j. UES 43 La Salle Montcada 223a j. BM La Roca 46 UES 30

COPA CATALANA CADET MASCULINA - FASE FINAL QUARTS DE FINAL1a j. UES 31 H Ègara 29

COPA CATALANA CADET MASCULINA - FASE FINAL - SEMIFINAL1a j. UES 24 BM La Roca 42

uesESPORTS

ESPORT[ues

DS_73p

Infantils

Els infantils, novells en aquesta categoria, han acabat la1a Fase del campionat en la 6a posició. Un equip jove

(la majoria són jugadors de 1r any) i de petita estatura halluitat amb alguns dels equips més grans de la categoria.S’ha acabat la 1a Fase amb bons resultats: 6è equip gole-jador del grup (314) i també el 6è menys golejat (428). Ens

marquen més gols que no en fem. A la 2aFase, dins del grup de la Sèrie A-2, tambés’ha aconseguit la 6a posició i s’ha millo-rat el registre de gols encaixats (366).Amb els mateixos partits, l’equip hasabut ajustar la defensa i millorar enaquest apartat. Pel que fa l’atac, tambés’hi ha notat una petita millora (354)encertant i assegurant més els llança-ments i l’efectivitat de cara a porteria.Aquests joves jugadors, juntament ambels seus entrenadors, han realitzat unabona tasca -sobretot d’adaptació- a lanova categoria. En aquesta època de for-mació, aprenentatge i millora, els resul-tats són un fet anecdòtic. En aquest tram

final de temporada, els infantils han estat disputant la CopaCatalana, d’on han quedat eliminats de la 1a ronda. Ara,molts d’aquests infantils participaran en entrenaments ipartits amb els cadets per tal d’ajudar-los i també ells bene-ficiar-se d’un aprenentatge a un nivell més alt. Ànims i aseguir treballant, que esteu fent una molt bona feina. �

LLIGA CATALANA INFANTIL MASCULINA - 2a FASE -SÈRIE A-21a j. H Terrassa 24 UES 202a j. UES 25 H Cooperativa Sant Boi 253a j. Joventut H La Llagosta 24 UES 244a j. UES 28 H Sant Quirze 225a j. UES 31 H Terrassa 296a j. H Cooperativa Sant Boi 27 UES 207a j. UES 35 Joventut H La Llagosta 388a j. H Sant Quirze 29 UES 32

COPA CATALANA CADET MASCULINA - 1a FASE - GRUP A1a j. UES 21 H Sant Joan Despí 352a j. UES 25 CH Igualada 233a j. KH-7 FBMG Granollers 37 UES 22

Alevins

Ja s’està acabant el campionat de Lligaper a aquests joves jugadors. Al grup de

màxim nivell de Catalunya a la 2a Fase, elsalevins no han fet resultats gaire bons, jaque el nivell dels rivals ha estat molt elevat,però el que sí que s’ha vist al terreny de jocés una progressió que fa preveure qued’aquí poc temps aquests nens estaran llui-tant per disputar les primeres posicions de

la classificació. El treball i la constància dóna els seus fruitsi, en un futur molt pròxim, el que ara són derrotes i decep-cions es convertiran en victòries i il·lusions. Gràcies pelvostre treball i entrega, hem fruït molt de vosaltres. �

CAMPIONAT CATALUNYA ALEVÍ MASCULÍ - MIXT EXPERTS - 1a FASE - GRUP GIRONA7a j. H Empordà Roses 5 UES 118a j. UES 8 H Bordils Blanc 89a j. GEiEG 7 UES 910a j. UES 12 H Empordà Roses 411a j. H Bordils Blanc 12 UES 412a j. UES 10 GEiEG 6CAMPIONAT CATALUNYA ALEVÍ MASCULÍ - MIXT EXPERTS - 2a FASE1a j. UES 5 KH-7 FBM Granollers-Alex Viaña 112a j. Joventut H Mataró 12 UES 43a j. CH Vilamajor 11 UES 54a j. UES 8 H Bordils Blanc 85a j. BM La Roca 12 UES 46a j. UES 6 AEH Les Franqueses 107a j. UES 4 KH-7 FBM Granollers-Miquel Prat 128a j. KH-7 FBM Granollers-Alex Viaña 10 UES 69a j. UES 5 Joventut H Mataró 1110a j. UES 7 CH Vilamajor 911a j. H Bordils Blanc 9 UES 712a j. UES 4 BM La Roca 1213a j. AEH Les Franqueses 8 UES 8

Escoltant les explicacions dels entrenadors l’equip aleví.

DSp74_

uesESPORT

CAMPIONAT CATALUNYA BENJAMÍ MASC-MIXT PROM - 1a FASEGRUP A GIRONA

7a j. AE Fornells 4 UES B 128a j. UES B 12 GEiEG 49a j. UES B 10 CH Montgrí 610a j. H Bordils Verd 4 UES B 12

CAMPIONAT CATALUNYA BENJAMÍ MASC-MIXT PROM - 2a FASENIVELL A GIRONA

1a j. UES B 5 H Bordils Blanc 11UES 6 H Bordils Narcís Aliu 10

2a j. H Bordils Narcís Aliu 12 UES B 4H Garbí A de Palafrugell 9 UES 7

3a j. UES B 12 H Garbí A de Palafrugell 4UES Descans

4a j. UES 8 UES B 85a j. H Empordà Roses Groc 8 UES 8

Descansa UESB6a j. UES 12 H Empordà Roses Vermell 4

UES B 9 H Empordà Roses Groc 77a j. H Bordils Blanc 4 UES 12

H Empordà Roses Vermell UES B8a j. H Bordils Blanc 12 UES B 4

H Bordils Narcís Aliu 9 UES 79a j. UES B 8 H Bordils Narcís Aliu 8

UES 8 H Garbí A de Palafrugell 810a j. Descans UES

H Garbí A de Palafrugell 6 UES B 1011a j. UES B 4 UES 1212a j. UES H Empordà Roses Groc

UES B Descansa13a j. H Empordà Roses Vermell 5 UES 11

H Empordà Roses Groc 7 UES B 9

CAMPIONAT CATALUNYA BENJAMÍ MASC-MIXT PROM - 1a FASEGRUP B GIRONA

7a j. UES DOMENY TARONJA 8 Calonge i St Antoni CH 88a j. Montgrí CH B 4 UES DOMENY TARONJA 129a j. Bell-Lloc CP 4 UES DOMENY TARONJA 1210a j. UES DOMENY TARONJA 4 H Bordils Blanc 12

CAMPIONAT CATALUNYA BENJAMÍ MASC-MIXT PROM - 2a FASENIVELL B GIRONA

1a j. GEiEG 8 UES DOMENY TARONJA 82a j. Descans3a j. UES DOMENY TARONJA 10 Montgrí CH 64a j. H Garbí D de Palafrugell 4 UES DOMENY TARONJA 125a j. UES DOMENY TARONJA 12 H Garbí B de Palafrugell 46a j. Bell-Lloc CP 6 UES DOMENY TARONJA 107a j. UES DOMENY TARONJA 10 Calonge i St Antoni CH 68a j. UES DOMENY TARONJA 12 GEiEG 49a j. Descans10a j. Montgrí CH UES DOMENY TARONJA11a j. UES DOMENY TARONJA 10 H Garbí D de Palafrugell 612a j. H Garbí B de Palafrugell 4 UES DOMENY TARONJA 12

Benjamins

Els més petits del club, a la segona fase dela temporada, estaven enquadrats en

diversos grups: l’equip de la UES i la UES B, alde Nivell A; el de la UES Domeny Taronja, al deNivell B i, al grup de Nivell C, el de la UESDomeny Blau. A poc per acabar el campionat,tots 4 equips ocupen llocs capdavanters.L’evolució que han fet aquests joves jugadors iels seus formadors és d’admirar. Cada cap desetmana la grada s’omple de pares, mares,familiars i afeccionats per poder veure el granespectacle que mostren aquests joves juga-dors amb una entrega i lluita encomiables. El

DS_75p

Un equip dels benjamins de laUES escoltant les instruccions

del seu preparador

club està molt content amb ells i estem segurs que, d’aquí pocs anys, elsveurem lluitant i disputant els seus partits a la màxima categoria del’handbol català. La col·laboració entre la UES i l’Escola de Domeny ésbenefiociosa per ambdues entitats, ja que la formació també segueix mésenllà de les aules i més practicant un esport tan noble com l’handbol.Ànims i a seguir amb les mateixes ganes, tant els pares i mares com elsjoves jugadors. Si us ho proposeu, arribareu molt lluny. �

CAMPIONAT CATALUNYA BENJAMÍ MASC-MIXT PROM - 1a FASEGRUP C GIRONA

7a j. UES DOMENY BLAU 10 H Riudellots 6H Bordils "Narcís Aliu" 11 UES 5

8a j. UES 12 H Riudellots 4H Empordà Roses Vermell 11 UES DOMENY BLAU 5

9a j. UES 10 UES DOMENY BLAU 610a j. H Garbí B de Palafrugell 5 UES 11

UES DOMENY BLAU 4 H Bordils "Narcís Aliu" 12

CAMPIONAT CATALUNYA BENJAMÍ MASC-MIXT PROM - 2a FASENIVELL C GIRONA

1a j. AE Fornells 6 UES DOMENY BLAU 102a j. Descans3a j. UES DOMENY BLAU 12 CH Montgrí B 44a j. H Riudellots 6 UES DOMENY BLAU 105a j. UES DOMENY BLAU 12 H Garbí C de Palafrugell 46a j. H Banyoles 4 UES DOMENY BLAU 127a j. UES DOMENY BLAU 10 H Bordils Verd 68a j. UES DOMENY BLAU 10 AE Fornells 69a j. Descans10a j. CH Montgrí B UES DOMENY BLAU11a j. UES DOMENY BLAU 12 H Riudellots 412a j. H Garbí C de Palafrugell 4 UES DOMENY BLAU 1213a j. UES DOMENY BLAU 8 H Banyoles 8

LA UES CELEBRA 40 TEMPORADES CONSECUTIVES ALA CATEGORIA

ESTATAL

La festa va ser completa. La 40a temporadaconsecutiva que es milita en categoria estatales va celebrar coincidint amb el darrer partitdel campionat de Lliga de la 1a Divisió Nacio-

nal que la UES disputava contra el Sant Martí Adria-nenc, subcampió del grup D, que va guanyar contun-dentment (33-28). Amb una iniciativa promoguda perl’actual directiva, es van retrobar al pavelló de la UES lamajoria dels jugadors, tècnics i directius que fa 40 anys(l’any 1975) aconseguiren l’últim ascens a la 1a Divisiónacional i que, de forma continuada, el club ha mantin-gut i manté. Al final d’aquest partit, pels altaveus vananar sent presentats, d’un a un, tots els protagonistesde l’esdeveniment, que van rebre la consideració detots els jugadors, tècnics i directius actuals així coml’aplaudiment dels nombrosos socis i afeccionats quees van congregar al pavelló de la UES per presenciarl’acte. Els actors, llegendes del balonmano a Sarrià deTer, de l’handbol gironí i perquè no català, van rebre elseu reconeixement individual i van ser obsequiats ambun record entregat per l’Excel·lentíssim Senyor alcaldede Sarrià de Ter, Roger Torrent, i la presidenta de laUES, Alicia García, entre d’altres autoritats i acompan-yat d’una llarga i emotiva ovació per part dels assis-tents al pavelló.�

LA UES CELEBRA ELFINAL DE LA TEMPORADA2015/2016

AMB UN DINAR DEGERMANOR

El passat diumenge 31 de maig del 2015, la UnióEsportiva Sarrià va celebrar el final d’aquesta tem-porada, tot i que hi ha algun equip que encara estàcompetint, amb els jugadors/es, socis/es i

amics/gues amb un dinar de germanor al Parc de la Coope-rativa de Sarrià de Dalt. La diada va començar a les 11h. Elsmés petits van poder participar de diverses activitats prepa-rades per a ells. A les 11.30 h, un grup de nois/noies comen-çaven a seguir el ritme de la música amb una sessió-classede Zumba, oberta a tothom. A les 14 h començava el dinar:arròs, pollastre, pa, vi, aigua i cava va ser el que es va podermenjar a l’ombra de l’arbreda on hi havia instal·lades les tau-les i cadires. Un agradable airet va acompanyar la vetlladadesprés del dia assolellat que havia fet. Un concurs de

Passat i present homenatgen els 40 anys consecutius a lacategoria Nacional.

Nombrosos jugadors, socis i amics es van congregar en elsparatges de la Cooperativa per celebrar la finalització de latemporada amb un dinar de germanor.

uesESPORT

DSp76_

DS_77p

ESPORT[ues

EL SARRIANENC JOAN SAUBICH ES PROCLAMA CAMPIÓ D’EUROPA

AMB EL FC BARCELONA

El sarrianenc Joan Saubich,jugador del FC Barcelona,format a les categories basede la Unió Esportiva Sarrià,

va guanyar el passat diumenge 31 demaig de 2015 la Copa d’Europa debalonmano disputada en l’imponentLanxess Arena de Colònia (Alemanya)després de derrotar amb autoritat enun partit davant quasi 20.000 especta-dors al Vezprem hongarès per 28 a 23.La nota negativa va ser que en JoanSaubich no va poder disposar deminuts en la Final Four de Colònia, jaque uns dies abans, en un entrena-ment matinal, va patir una ruptura de launió miotendinosa del bessó intern dela cama dreta que el fa estar inactiuunes 6 setmanes. Tot i aquest imprevi-sible contratemps, el sarrianenc vapoder fruir del campionat al costat dels seus companys i dela celebració posterior. Sarrià de Ter, i sobretot la UES, estàmolt contenta. �

El sarrianenc Joan Saubich celebrant laCopa d’Europa amb el FC Barcelona.

coques amb obsequi per a tots els participants va amanirles postres juntament amb els cafès, infusions i copes quel’equip femení sènior es va encarregar de preparar i servir.Aquestes jugadores, al llarg de la jornada, van realitzar lavenda de números per participar al sorteig d’un lot de pro-

ductes per aconseguir fons i facilitar i ajudar en la participa-ció al TOP4, que realitzaran pròximament. La participació vaser nombrosa. Unes 200 persones es van congregar aSarrià de Dalt per acompanyar la UES en aquesta celebracióde final de temporada.�

Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 608 130 [email protected] - www.corominas.info

EMPRESA CONSTRUCTORA

EditorialSabem, perquè ens ho heu dit,que molts de vosaltres comenceuaquesta revista a l’inrevés, és adir: per aquesta pàgina. No hofeu. Perquè en més d’una ocasióels continguts generals de larevista superen els d’aquestapàgina i, sobretot, no ho feuperquè els companyscol·laboradors que ens van aldavant es podrien sentirmolestos.I si ho feu, no ho aneupregonant, carallots!

Sam Enfot,Redactor sense cap.

NeologismesLa RACC (Reial Acadèmia delCatalà Canviant) ha acceptatcom a bones aquestes novesdefinicions.Argúcies.- Població de la Selvaplena de subtileses.In freganti.- En el mateixmoment de passar el motxo.Lacònia.- República Bàltica moltamant dels derivats del porc.Matriargat.- Organització socialque dóna preeminència a la gata.Matrinomi.- Matrimoni a tresbandes.Personar-se.- Comparèixer ambel nas ple de mocs.Polca.- Tluja xinesa.Putinejar.- Governar a Rússia.Estarem amatents a les noves

definicions que es vaginincorporant i us les farem saberpuntualment.

Pau Gimferrer,TSN, IEC.

NobelLa senyora Rita, la del caloret, il’equip d’investigadors quelidera, ha estat nominada alsNobel de llengua per la sevadescoberta que el valencià no éscatalà ni hi té res a veure.Això obre la porta alreconeixement d’un munt dellengües fins ara ignorades.L’extremeny i el murcià ja handemanat el seu reconeixement itambé ho han fet l'equatorià,l’argentí i el nicaragüenc.Pel que fa a les francòfones, elquebequès i el valonès ja han fetla sol·licitud, mentre que elginebrès, fidel a la seva tradiciósuïssa de no mullar-se, no s’havolgut pronunciar.Ens esperen temps apassionants.

Vicent Barrachina,TSN, València

.Desmentits

No és cert que el lema queostenta la policia “servir iprotegir” es refereixi a servir elsde dalt i protegir els companys,com s’ha pogut comprovar en elsdarrers casos de presumptesabusos policials.

Es refereix sens cap mena dedubte a servir i protegir laciutadania.Ja ho cantava fa molts anys enQuico Pi de la Serra: “La Policiaestà al servei dels ciutadans”.Sí, no?

Ramon Espadatxí,TSN, Mosso.

Economia recreativaL’amic Rato no només enganyaels de baix col·locant-lospreferents, sinó que tambéenganya els de dalt (Hisenda)fent passar gat per llebre.Ai! Quin divertiment! Els queasseguren que Hisenda som totses pensen que ells no ho són.

Cristòfol Montbou,TSN, Hisenda.

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

TThhee SSaarrrriiàà NNeewwSS

LA FRASE DEL DIA: Em sento capaç d’entendre’m amb tots els orfes menys amb els meus. Woody Allen

La ReivindicacióEstrenem un nou pont, no dins delterme però a tocar, i l’arquitecte hatingut la delicadesa de no posar-hicap aguilot.

L'enhorabonaper aquest gestque sabem valo-rar. I ja posats,no estaria demés treure elque embruta elPont de l’Aigua.La gallina a lacassola!

DSp78_

Documents

Parlem de Sarrià núm. 91