TEMA 6(e).- L’ESCULTURA DEL CINQUECENTO:

MIQUEL ÀNGEL

Salvador Vila Esteve

Història de l’Art

2n de Batxillerat

TEMA 6(e).- L’ESCULTURA DEL CINQUECENTO: MIQUEL ÀNGEL

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS.2.- ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505).3.- PERÍODE DE MADURESA (1505-34).4.- PERÍODE DE VELLESA (1534-64).

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (I).Miquel Àngel és el gran geni de l’escultura italiana, eclipsant la resta de contemporanis, sense deixar de ser un dels paradigmes d’home del Renaixement (treballa totes les arts)

Es va formar a Florència, molt influenciat per l’obra de Donatello i Della Quercia (viatge a Bolònia), i quasi tota la seua obra la realitza entre Florència i, sobretot, Roma (influència

de l’escultura clàssica, especialment a partir del descobriment del Laocont)

Treballa sol, sense cap ajuda d’un taller

Material: treballa quasi exclusivament el marbre blanc de Carrara, material que considera el més noble i bell (però també és el més difícil de treballar)

Totes les seues obres les extrau d’un sol bloc mitjançant la talla, a partir de la idea de l’obra que té al seu cap (gran mestre del cisell)

Temàtica: realitza, fonamentalment, obres religioses i monuments funeraris, conjugant el cristianisme dels temes amb el classicisme tècnic

La seua filosofia neoplatònica es plasma a les seues obres: tracta de captar la idea, la representació ideal del concepte, més que no la realitat, fins i tot als retrats (imatge idealitzada)

Açò el porta a una evolució que anirà des d’un classicisme inicial (recerca de la bellesa, la proporció i l’harmonia, amb un naturalisme sempre idealitzat) a un expressionisme cada ve-

gada major que el porta a trencar amb el classicisme (manierisme), diferenciant-se tres etapes

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II).La captació del sentiment la fa a partir de la idea de terribilità: el personatge

és captat en el moment en què va iniciar la seua acció, ple de violència anterior i cabreig (tensió i dramatisme continguts)

La seua escultura és més monumental que la del Quattrocento (figures grandioses) i molt centrada en el volum, amb una major i creixent preocupació per l’expressivitat

i el moviment que trenquen l’harmonia clàssica

Predominen les línies corbes en les composicions (influència del Laocont i l’hel·lenisme): va des del clàssic contraposto a l’anomenada

forma serpentinata (S), ascendent, reforçant el dinamisme

Predomini de la visió frontal: defensa el punt de vista frontal com a òptim, encara que esculpeix tot el volum de la peça (preocupació pel volum) i

pot ser observada des de diferents punts de vista (multifocal)

Els estudis anatòmics estan ja molt perfeccionats, com bé ho plasma a les figures nues (precisió anatòmica)

2.- ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505).És el període més clàssic, seguint quasi tots els postulats del Quattrocento, únicament trencats per la tendència a la monumentalitat i el tractament dels plecs, buscant efectes de llum i ombra

Des del seu neoplatonisme, busca la bellesa clàssica enl’equilibri, la proporció i l’harmonia (naturalisme idealitzat)

Les seues escultures encara són optimistes i serenes, amb un acabat suau i ben polit (intensa brillantor) i expressant la dolçor dels personatges

Arriba ja al virtuosisme i perfecció tècnica que caracteritzen la seua obra

Uneix el cristianisme (temàtica) amb l’ideal de bellesa i perfecció tècnica (influència clàssica)

Al relleu de la Verge de la Escala ja mostra el domini de la perspectiva i el volum, els cossos musculats i monumentals i el predomini de les línies corbes (escorç del nen)

Verge de l’Escala (1491)

Batalla entre lapites i centaures (1493)

Bacus i un xicotet sàtir (1496-98)

A la Pietat del Vaticà fa una composició triangular clàssica i dramàtica de volums purs i tancats, amb un domini tècnic impressionant (perfecció en els plecs i el polit), un excel·lent

estudi anatòmic, la plasmació de la bellesa idealitzada, la contenció del dolor extern (i plasmació del dolor intern) i reinventant la iconografia a partir del neoplatonisme

(la Verge és més jove que el seu fill mort perquè és símbol de puresa i bellesa)

Pietat del Vaticà (1499)

Verge amb el Nen de Bruges (1503-04)

Tondo Pitti (1504)

El David marca el final de la joventut: l’aparent classicisme i la precisió anatòmica no ocultenla grandiositat i el colossalisme, la desproporció d’algunes parts, la manca de simetria,

el fet que és una figura quasi plana i allargada o la tensió i dramatisme continguts en el rostre i els gestos (terribilità)

David (1504)

3.- PERÍODE DE MADURESA (1505-34).La influència del descobriment d’obres com El Laocont i l’evolució que ja hem vist en

el David el fan allunyar-se del classicisme i començar a inventar el manierisme escultòric

Les seues obres perden en suavitat, bellesa i dolçor i guanyen en expressivitat i en tensió física i espiritual

Açò es plasma en un major dinamisme i moviment, una major presència de les línies corbes i els escorços

Des del punt de vista tècnic açò es plasmarà en un major ús del trepà (enfonsament

de les conques oculars, cabells,...)

Els jocs de llums i ombres a les figures encara es fan més presents

El projecte més important d’aquest període va ser el del mausoleu del papa Juli II, del qual sols va acabar

el Moisés i algunes figures com els esclaus

Mausoleu del papa Juli II (1506)

RAQUELLIA

Els esclaus: la influència del Laocont es veu clarament en el moviment, el dramatisme quasi patètic i els escorços molt forçats

Esclaus (1510-13)

ESCLAU

REBEL

ESCLAU

MORIBUND

El Moisés: més que monumental, és grandiós, amb una anatomia titànica i una gran força física i espiritual, una expressivitat i moviment continguts que transmeten tensió i ira, respecte i temor (terribilità), tot dins d’una

composició molt manierista (escorç, corbes, moviment)

Moisés (1515)

Geni de la Victòria (1532-34)

Panteó dels Medici: esculpeix les tombes de Lorenzo i Giuliano, disposades de forma simètrica i les dues amb una composició triangular amb dues figures al·legòriques

als peus de les escultures dels morts (capta la psicologia dels personatges, contraposant el guerrer actiu amb la passivitat contemplativa, l’absolut del dia i la nit

amb el relativisme del crepuscle i l’aurora)

Panteó dels Médici (1520-36)

Sepulcre de Lorenzo de Médici (1524-31)

L’AURORAEL CREPUSCLE

Sepulcre de Giuliano de Médici (1526-33)

EL DIALA NIT

Madonna Médici (1531)

4.- PERÍODE DE VELLESA (1534-64).Trenca totalment amb el classicisme renaixentista: rebutja la proporció, l’harmonia i la recerca de la bellesa (manierisme)

L’ideal neoplatònic quasi s’ha perdut totalment i ha deixat pasa l’amargura, el dolor, l’escepticisme, la solitud i la derrota

Aquests sentiments els plasma de forma espiritual

Les composicions es fan cada vegada més complexes, verticals i curvilínies (serpentinata)

Triomfen l’expressivitat i el subjectivisme sobre la recerca de la bellesa i el naturalisme

Deixa les obres inacabades

Potencia el dramatisme, el dolor i la desesperació

Deforma les proporcions

La tècnica és més primària i suggestiva

Els cossos musculats deixen lloc a cossos més escanyolits

Podem parlar directament d’antinaturalisme

Açò encara és més evident perquè aplica aquesta nova visió als mateixos temes de joventut

Pietat del Duomo de Florència (1550)

Pietat Palestrina (1553-55)

Pietat Rondanini: escultura inacabada en què Miquel Àngel abandona definitivament el

cànon clàssic en favor d’una composició vertical, allargada i inestable en què predomina l’antinaturalisme, d’una textura àspera,

de cossos escanyolits i eteris, ja que sols li preocupen el dramatisme i el dolor (antecedent

de l’expressionisme del segle XX)

Pietat Rondanini (1553-64)