-
De moment, solars...
Encaratenimloteria!
nm. 37
GRCIAnordREVISTA DE L'ASSOCIACI DE VENS GRCIA NORD-VALLCARCA
l'associaci on tothom hi t cabudaAny 2011 - Quart Trimestre
REVISTA DE L'ASSOCIACI DE VENS GRCIA NORD-VALLCARCAl'associaci
on tothom hi t cabuda
Any 2011 - Quart Trimestre nm. 37
-
PRESIDENTJoan Falqus i Serra
SECRETRIaIrene Gell Vives
TRESORERaCarmen Hernndez
Palls
INFORMaCIav. Vallcarca, 99-101, bxs
Tel.: 932 112 627http://gracia-nord.blogspot.com
[email protected]
COORDINaCIJoan Falqus Serra
august Lorente i Tibau
COLLaBORaXavier Gllego i Lucas
Josep Riera agustJuan Lucas Pons LalagunaCarles Gironella i
Ferrer
Manuel Toribio
DISSENY GRFICaugust Lorente i Tibau
IMPRESSIDeBarris, sccl
PORTaDa
37butllet trimestral
viu
al b
ar
ri,
com
pra
al b
ar
ri
El butllet no es fa responsable de lopini dels seus
collaboradors.
Les Associacions de Vens i Venes no disposen de mitjans
propis
per a desenvolupar les seves activitats, per la qual cosa la
teva
afiliaci i ajuda s fonamental. Si creus en la solidaritat i el
res-
pecte, si t'agraden les zones verdes i l'aire pur, si
t'interessa la
cultura i l'esport, si voleu lluitar per un barri millor per a
tothom,
uneix-te a nosaltres; et necessitem.
Estat d'un dEls solars al barri a finals dE 2011
GRCIAnord
2
Quart trimestre - any 2011
-
Joan Falqus, President en funcions.
Ja torno a ser aqu, amb aix no es que vulgui dir que havia fugit
o desaparegut ja que sempre he estat aqu collaborant amb les
tasques que se m'han encomanat. Per a partir de ja, tornar a
reprendre les responsabi-litats que ja havia assumit como a
President constituent de l'associaci.
Les circumstncies sn ben diferents de llavors, algu-nes de les
reivindicacions per les que tan vam lluitar ja s'han aconseguit,
d'altres s'hi est comenant a treba-llar, amb altres interlocutors,
perqu... el cap i l'equip directiu de la nostra associaci continua
sent el mateix, per els interlocutors han canviat de color.
En la perspectiva que ens dona el temps, hem de re-visar el
canvi que ha fet el barri en deu anys, aix no es fa sol, aqu hi ha
hagut un treball sord, no valorat ni reconegut, per que l'ha anat
fent dia a dia gent de la nostra associaci.
Vull donar les grcies a una persona que ens va pro-metre durant
el seu mandat, un espai de Entitats i aix ha estat, parlo d'en
Guillem Espriu. Ell tamb es qui ha impulsat els desallotjaments i
l'alliberaci dels espais,
indispensables per tirar endavant el nostre projecte de
l'avinguda.
Gracies al local que ara disposem a av. Vallcarca 99-101, podem
oferir-vos una srie de activitats gratutes o a molt baix cost per
els associats. acosteu-vos-hi per les tardes i us hi diran totes
les activitats que en podeu gaudir, encara que en aquest nmero de
la revista i al nostre blog tamb les publicitem.
Estem pendents d'una reuni amb la nova regidora, na Maite
Fandos. En aquesta li preguntarem en quin punt es troba el
desenvolupament del projecte de l'avingu-da, ja que, amb el canvi
de color al districte i el context de crisi actuals, tenim dubtes
raonables de com conti-nuaran les actuacions del programa de
reformes o si aquestes quedaran en punt mort. En una paraula si hi
ha un full de ruta aplicable.
Ens agradar conixer de primera m la seva opini al respecte i la
seva predisposici a collaborar amb la societat civil del barri
Tan bon punt tingui lloc aquesta reuni amb la Regido-ra, us
convocarem a tots els i les associats i associades per explicar-vos
com estan les coses.
editorial
GRCIAnord
3
Quart trimestre - any 2011
-
El pasado da 9 de noviembre se celebr, en la nueva bi-blioteca
de Vallcarca i els Penitens, el primer Consell de Barri presidido
por la actual Regidora de Distrito, Maite Fandos, en donde se
trataron, como siempre, diversos temas que afectan bien al conjunto
del barrio bien a personas o grupo de personas de una determinada
ubi-cacin en el mismo.
El primer punto, despus de las correspondientes pre-sentaciones
y saludos, fue la exposicin, por parte del Sr. Ricard Fayos
(arquitecto del rea de Projectes din-novaci dhbitat urb), del
Proyecto Las puertas de Collserola. Por lo all explicado sobre
proyecciones en pantalla y por el contenido del Esquema Director de
les Portes de Collserola a Barcelona que se nos facilit, puede
decirse que se trata de un proyecto ambicioso y muy interesante
cuyo objetivo es ordenar los distintos accesos a dicha sierra
mediante el acondicionamiento de diecisis puertas o conectores
verdes, mejorando as la calidad urbana y natural de la vertiente
barcelonesa del Parque de Collserola (entre la Ronda de Dalt, el
Paseo de las aguas y la cresta de la Sierra). Dicho Esquema
Director se concretar en un Programa de actuaciones a corto, medio
y largo plazo.
Para desarrollarlo se han convocado 16 concursos de proyectos
que corresponden a ejes de conexin Ciudad-Collserola repartidos en
todos los barrios de montaa. Dichos proyectos incluyen aspectos
urbansticos, de di-seo, de espacio urbano, de equipamientos y de
paisa-jismo; as mismo, se abordan mbitos geogrficos que van desde
ms all de las Rondas hasta el Paseo de las aguas.
Como se sabe, la Sierra de Collserola es un espacio cla-ve del
rea Metropolitana por ser el Parque central de la
Hemos asistido aconurbacin, as como un espacio natural de alto
valor (recientemente declarado Parque Natural), prximo a los
barrios de montaa de Barcelona, que tradicional-mente se ha ido
desarrollando de espaldas a la Sierra. Tambin es conocido que, en
el lmite de la ciudad, actu-almente conviven gran cantidad de
infraestructuras de servicios urbanos, barrios con equipamientos
deficien-tes, masas histricas, construcciones fuera de ordena-cin,
viviendas de alto standing, espacios naturales de gran valor
paisajstico y ambiental, patrimonio arquitec-tnico y ermitas poco
conocidas, espacios para el ocio, canteras abandonadas, pequeos
huertos, etc.
Estos trabajos los desarrollarn un centenar de equipos
multidisciplinarios de arquitectos, tcnicos ambientalis-tas y
diseadores hasta llegar a seleccionar 16 equipos que sern los
encargados de realizar los proyectos ur-bansticos y de ejecucin
sobre mbitos concretos de la ciudad.
Todo ello entraa, naturalmente, un enorme gasto de medios,
personas y sobre todo econmico. Se han so-licitado propuestas de
participacin para articularlos en el Proyecto final y, en cuanto a
ideas, se estn constitu-yendo (hasta diciembre-enero) 4 6 equipos o
talleres de profesionales en cada una de las puertas para,
final-mente, determinar (hacia marzo de 2012) qu equipo es el
ganador.
En el 2 punto del Orden Da la Regidora hizo un resu-men de los
actos y realizaciones llevadas a cabo en el Distrito, abordando el
Plan de inversiones para el 2012. Record que ella colabor cuando
nuestro Proyecto
GRCIAnord
4
Quart trimestre - any 2011
-
de avda. Hospital Militar-Farigola se estaba fraguando (hace ya
diez aos) y manifest que actualmente ste sigue adelante sin
modificaciones.
Ms adelante, en el turno de palabras, le preguntamos: Nos
confirma que no est prevista ninguna modificaci-n de dicho
Proyecto? (su respuesta fue rotundamente no, aunque con el matiz de
que el depsito pluvial pre-visto en el subsuelo podra ser
susceptible de reduccin, dado que no sera necesario tan grande,
pero aclarando que dicho depsito sera objeto de un proyecto aparte
an pendiente de realizar); y continuamos, podemos suponer que
cualquier posible y/o futura modificacin lo consensuarn con los
vecinos? (dio por hecho que as sera), y a cmo est la expropiacin de
las fincas has-ta la calle agramunt, pues, al menos aparentemente,
el Proyecto est parado? respondi que dichas expro-piaciones se harn
(no hay previsto tiempo para ello) y aaden, quizs con la boca
pequea, que no hay dificul-tades econmicas, !. Dicha actuacin de
expropiacin ser en dos bloques, uno desde el solar de la Casita
Blanca hasta la calle agramunt y otro de agramunt has-ta la casa
Comas dargem. Creemos que es sincera la voluntad que apreciamos de
seguir con esa negociacin -y su correspondiente ejecucin- y que no
interferirn en ello otros proyectos colaterales, como el de
Trave-sera de Dalt y el antes mencionado de las Puertas de
Collserola.
Sobre este mismo tema le sugerimos que intercediera con la
empresa de electricidad Fecsa-Endesa para que desistan de su
pertinaz negativa a la construccin de la subestacin pendiente de
realizar en el terreno colindan-te al Refugi dObreres, actualmente
de titularidad muni-cipal, con objeto de poder llevar adelante, al
menos, el adecentamiento de la avenida hasta la c/ Ballester.
Entre otros temas tratados, nos ataen ms directa-mente los
siguientes:
El Plan de actuacin Municipal (PaM) del Distrito de Gra-cia
estar hacia finales de diciembre y se presentar a la opinin pblica
para su contraste y su posible cumpli-mentacin y/o mejora.
La propuesta de los vecinos de la calle Mare de Deu del Coll
sobre el cambio de nombre de la misma (para evitar confusiones con
el Paseo de la Mare de Deu del Coll y otra calle con idntico nombre
en el Distrito de Horta) por el de Coll de la font rubia. Se les
contest que de momento no es aceptable para el Distrito y que lo
seguirn estudiando.
En el turno de palabras volvimos a preguntar, como en otros
Consell de Barri anteriores, sobre la posibilidad de encontrar un
espacio idneo para hacer un Polideportivo, dada la carencia que
nuestra zona tiene en este mbito. Por primera vez, eureka!, nos
responde la Regidora que cree que ahora hay algn que otro espacio
susceptible de acoger una instalacin de este tipo (no se pronunci
sobre cual podra ser); pues bien, esta asociacin, que ya se est
moviendo para localizar y poderos sugerir el apoyo a esta causa, os
anima a que nos hagis llegar cualquier iniciativa que tengis al
respecto y a que en-tris en nuestro blog (gracia-nord.blogspot.com)
para dejar vuestros comentarios o aportaciones al respecto.
Esto fue cuanto dio de s este Consell de Barri del que salimos
con el firme propsito de solicitar una reunin con la Regidora para
que nos exponga con datos ms claros y fidedignos su voluntad de que
este Proyecto de avda. Hospital Militar-Farigola, hoy avenida de
Vallcar-ca, no se nos muera de viejo o por inanicin.
Matoro
GRCIAnord
5
Quart trimestre - any 2011
-
Volia deixar per escrit un pensament, una mica recal-citrant i,
alhora, reincident que massalta cada cop que passejo per la plaa de
Lesseps i veig la muni dusua-ris de la nova biblioteca Jaume
Fuster.Inaugurada ara far 6 anys, s el pur exemple dequi-pament
necessari. Hi vagis a lhora que hi vagis, locupaci ns gaireb total.
Ens nalegrem. Per, sempre et queda el dubte de si no morir ofegada
pel propi xit?
Tot sovint a laa.VV. de Grcia-Nord en par-lem. Sempre diem que s
una mostra de la man-ca dequipaments que patia el nostre barri. Des
del mateix moment de nixer locupaci rond el 90%.
morir dxit?
Una arquitectura innovadora, lluminosa, combinant modernitat,
funcionalitat i calidesa, creiem que en sn les causes. Lloc de
trobada, de recerca i destudi o treball, espai de joc per als ms
xics de les famlies, ha combinat de manera gaireb perfecta, la
necessitat despais pblics, amplis i de qualitat que els graciencs i
gracienques de-mandvem. Una illa de llum i despai en una ciutat tan
vertical com gris. Heus ac algunes de les altres raons del seu
succs.
Esperem que aquest xit mantingut i constant continu molts anys i
sigui lantecedent triomfant daltres equi-paments que hauran/haurien
de venir en anys posteri-ors, malgrat les retallades i la crisi
econmica. El retard dequipaments en la zona nord de Grcia,
res-pecte daltres barris de similar qualificaci, s un greu-ge
histric que caldria solucionar duna per totes.
Que aix sigui...
La biblioteca Jaume Fusterde Lesseps
GRCIAnord
6
Quart trimestre - any 2011
-
Sin duda ustedes habrn odo el adagio que asegura que Nada en el
mundo se hubiera hecho si no fuera por el ltimo minuto. Y, estoy
seguro, admitirn que en muchas ocasiones todos hemos tenido la
costum-bre de dejar para el postrer momento la obligacin o el deber
ya sea con la excusa de que ms adelante esta-remos en mejores
condiciones de despachar el asunto ya sea porque juzgamos que
actualmente no se cum-plen las circunstancias apropiadas. En
efecto, todos en alguna oportunidad o en alguna rea de nuestra vida
hemos mostrado (o seguimos manifestando) desidia, demorando hasta
el ultimo instante la ejecucin de una tarea. Indiscutiblemente,
postergar intencionadamente una actividad que nos incumbe y nos
corresponde re-solver produce cierto bienestar, como un alivio de
una carga y esta satisfaccin por eludir una exigencia puede llegar
a ser muy gratificante para algunas personas. De hecho, hay gente
para la que posponer sus compro-misos se ha convertido en una
prctica corriente. Un
Comenzar enseguidadefecto, sin duda, porque valoran ms
intensamente el placer inmediato de rehuir su responsabilidad que
la dicha futura por haber concluido su cometido. adems, este
regocijo por haber evitado la actividad, por haber-se escaqueado de
lo que debera hacerse viene siempre acompaado de un estado de
incomodidad, de pesa-dumbre, de angustia incluso, pues nuestra
conciencia nos atormenta al recordarnos que la obligacin est todava
pendiente. En resumen, postergar aquello que nos compete no
compensa. Entonces, cmo se explica que continuemos dejando para
maana lo que debera-mos hacer hoy? Cmo podemos superar la
inclinacin a aplazar para ms adelante nuestros compromisos? Si
quieren conocer cuales son las fuerzas que nos impe-len a diferir
para otro momento nuestra accin y como vencerlas no dejen para
maana el leer el resto de este artculo y sigan leyendo.
Lo primero que hemos de tener presente es que los seres humanos
funcionamos la mayora del tiempo en modo automtico. Esto quiere
decir que para ser efi-cientes y no tener que pensar en cada
instante lo que debemos hacer actuamos de manera rutinaria y
ma-quinal. Por ejemplo, ante conductas repetitivas como respirar o
masticar no solemos pararnos a reflexionar, simplemente actuamos.
Ducharse, vestirse, condu-cir, dar los buenos das, comer, caminar,
etc. etc. son operaciones que normalmente hacemos sin meditar, de
manera distrada y poco consciente. Esto es as porque resulta mucho
mas adaptativo guardar nuestra aten-cin y concentracin para
aquellas tareas que resul-tan novedosas, complejas o importantes y
no dilapi-dar nuestra energa mental en actividades reiterativas.
Podramos decir que si no nos acontece nada extrao,
GRCIAnord
7
Quart trimestre - any 2011
-
diferente, o no nos vemos impelidos a reaccionar fren-te a un
desafo complejo y exigente nuestra inclinaci-n natural es a
vegetar, a conducirse como autmatas y a avanzar en la vida como
sonmbulos. Vamos, a transitar por nuestra existencia como autnticos
zom-bis. afortunadamente, resulta inviable existir sin verse
expuesto a cambios y demandas en nuestro entorno, resulta imposible
no despertarse de nuestro comporta-miento robtico porque la vida
nos zarandea y nos agita sin contemplaciones. ahora bien, y aqu est
el meollo del asunto, cuando la vida nos exige respuesta, cuando
nos vemos sacudidos de nuestro estado vegetativo, cu-ando se nos
exige movilizar nuestra energa, la inercia y la desidia resultan
muy tentadoras. Nos resistimos a variar nuestro modo ordinario de
estar en el mundo. as pues, postergar nuestras obligaciones no es
sino la respuesta ante el fastidio de tener que afrontar los
cambios y los apremios que la vida nos reclama.
Cmo vencer nuestra tendencia a funcionar en modo automtico, cmo
superar nuestra debilidad por esca-bullirse de las obligaciones y
exigencias de la vida? Les dar cinco sugerencias: la primera es
actuar inmedi-atamente. En seguida que usted se vea emplazado a
iniciar una tarea comincela. No importan las condici-ones en las
que usted se encuentre, pngase manos a la obra. No se preocupe por
el resultado, preocpese por el arranque. Lo relevante aqu es
despabilarse de
la modorra, salir de la rutina y activarse. Cuando usted se
moviliza usted est verdaderamente vivo, realmente animado de bro y
empuje. No interesa tanto la calidad de su desempeo (la perfeccin
es otro sueo) como la prontitud con que se lance a actuar. No
sufra, seguro que de su actividad saldr jugo. La segunda es no
pretender hacerlo todo de golpe. Tendr que organizar el trabajo.
ahora bien, no se les ocurra ponerse a pensar primero en como
planear la tarea. Lo prioritario es actuar y, lu-ego, sobre la
marcha, ir estructurando la faena. No se engae, pensar no es sino
una forma de inactividad y, para mucha gente, una estratagema para
demorar la ejecucin. Con el pretexto de tener que pensrselo bien
hay personas que nunca dan un paso. Cranme, reac-cionar tiene
preferencia sobre reflexionar. Obviamente esto no quiere decir que
no haya que meditar y progra-mar nuestros actos (por supuesto que
s, hay que tener siempre una direccin) pero siempre a medida que se
van haciendo las cosas. La tercera es mantener firme las
variaciones anmicas. Inevitablemente ustedes se vern bombardeados
por mltiples estados emociona-les (fastidio, aburrimiento, ansia,
cansancio, entusi-asmo, irritacin, temor, desesperacin, duda,
tensin, etc., etc.) que les estorbarn en el ejercicio de su tarea.
No se dejen descarriar por el tumulto de emociones que les
sobrevendr y dedquense a contemplarlas como el paisaje a travs de
la ventanilla del tren: estn ah fu-era pero se trata de un
espectculo fugaz. Conserven el autocontrol emocional, perseveren en
su quehacer y no se dejen apartar del objetivo por las
fluctuacio-nes afectivas. La cuarta es darse alguna recompensa al
consumar la tarea. Un premio siempre es un incentivo que nos motiva
y nos induce a obrar. No sean rcanos y dense alguna satisfaccin por
la faena acabada. La quinta mejor la dejamos para otro da.
Juan Lucas Pons LalagunaMdico
GRCIAnord
8
Quart trimestre - any 2011
-
GRCIAnord
9
Quart trimestre - any 2011
-
Permeteu-me, dentrada haver-me enginyat aquest ne-ologisme, ja
que s el ms oport doncs magradaria reflexionar avui sobre ls urb de
la bicicleta. Curio-sament si entreu a Internet i cerqueu aquest
mot, us sortir una empresa valenciana... I s que tot est ja
inventat!
Benvinguts a la biciutat!
Lauge de ls de la bici els darrers 10 anys s inqestio-nable. Pel
que fa al seu vessant ms esportiu (carretera o muntanya, el popular
BTT) o ms urb. El nombre de practicants daquest esport no para de
crixer, en alguns anys, de manera exponencial. Cal, per, evitar ara
que aquest fenomen mori dxit, que aquest succs acabi ofegant-lo.
Parlo, doncs, de regulaci (i no noms de sancionar els
infractors)... Est clar que lencaix de la bicicleta a la gran
ciu-tat i a la seva mobilitat s, en el millor dels ca-sos
precari...Daqu es desprn la necessitat dha-ver de regular aquest
nou mitj de transport. Es tractaria de que la bici deixi de ser un
problema i esdevingui una soluci als problemes de mobilitat de
Barcelona. Una soluci econmica, ecolgica, sana, sostenible... Cal
demanar ms?
Em centrar, com deia, a parlar de la bici a ciutat en general i
a Barcelona, en particular. Diuen els entesos que es calcula que es
fan 106.000 desplaaments en bici cada dia a la ciutat. Molts lusem
ocasionalment, per cada cop sn ms els i les que en fan un s
intensiu, diari, per als seus desplaa-ments, amb lestalvi energtic
positiu que daix sen deriva... Per tant, podem dir que la bici s un
mitj ms de trans-port a la nostra urbs.El problema amb la bicicleta
a ciutat s complex, poli-dric. Sovint el trobem en la coexistncia
amb els vianants o amb els altres conductors.
Biciutat El trobem en la inseguretat i en la indefensi del
ciclis-ta: a larrencar en un semfor, els enormes trajectes que cal
fer quan vols superar una gran plaa o crulla, el poc respecte dels
automobilistes cap al ciclista en carrers estrets (a Grcia o a
Sants)...
Per el problema, en tercera instncia tamb rau, so-vint, en els
dficits dels carrils bici:
antiquats i que configuren una xarxa molt poc eficient pocs, en
nombre i en longitud no sempre segregats. Massa sovint ocupen espai
a les voreres. sense cap manteniment un cop posats en funcionament
el carril bici s un espai no sempre respectat; a vegades, sn un
espai privilegiat per als repartidors de mercaderies o per als
taxistes que agafen o deixen un client, per posar dos exemples...
poca previsi en el disseny: perill per engornals, poca visbilitat
darrera els contenidors descombre- ries o de reciclatge... poca
voluntat poltica per fer-ne crixer lextensi. aix es fan obres
faraniques de remodelaci a la ciutat i no es fa nixer un carril
bici. a Lesseps i a lavenida de Vallcarca shan fet, de bell nou,
nixer amplis carrers. No hi havia la possibilitat de desti nar-hi
un espai per a les bicis? sovintegen els carrils poc idonis; n'hi
ha en zones amb pocs ciclistes; en carrers poc estratgics o irre
llevants, ja que no sn vies de comunicaci prioritri es... i en
falten en altres eixos (arag, Balmes) dels que travessen la ciutat
i connecten els diferents barris.Sovint sn un canvi de cromos:
abans hi havia aparca-
GRCIAnord
10
Quart trimestre - any 2011
-
ment, ara hi ha un carril bici (carrer dUrgell, per citar-ne un
exemple).
Trobem a faltar una concepci clara, un projecte de ciu-tat
entorn de la figura de la bici: cal dissenyar amb intelligncia la
xarxa de carrils bicis, cal ms espais daparcament, caldria fer un
cens de les bicis (matri-cula), fora menester tamb poder
assegurar-les (en cas de robatori o, pitjor, si hi ha un daccident,
qu?), disposar dun servei de socors en cas davaria (similar al de
cotxes i motos en lassistncia en carretera)... Leclosi definitiva
de la bici a ciutat es produir quan es
solucionin aquests problemes, i quan, finalment sacon-segueixi
que sigui un mitj de transport net per, al mateix temps, segur.
I aix noms es produir amb una acci decidida de les autoritats
municipals, que sn les que en tenen la competncia.
Reclamem, com aficionats i com a usuaris de la bicicle-
ta, un pla rector de la bici a BCN!Que aix sigui...
Salut i bici!
http://saluticerdanya.blogspot.com/2011/10/bi-ciutat.html
Per lAugust Lorente, ve de Grcia i ciclista aficionat
GRCIAnord
11
Quart trimestre - any 2011
-
a lhora descollir el tema daquest article vaig est ru-miant de
parlar sobre el problema que est afectant les farmcies i la sanitat
en general.
Reflexionant sobre tot plegat i veient que ben poques novetats
podia aportar sobre el tema i que, segura-ment, tothom est una mica
tip de sentir a parlar de com nest, tot, de malament, de la crisi,
de les po-ques possibilitats que hi ha de superar-la en poc temps i
de la incapacitat dels nostres dirigents, de tots els colors,
denviar-nos missatges que ens ajudin a pensar en positiu i que ens
donin forces per tirar aquest pas endavant , veient tot aix vaig
decidir parlar dalgun projecte que aports una mica desperana per
canviar la situaci.
Dins de la grisor daquest temps difcil hi ha entitats que, duna
manera totalment desinteressada i allunya-da del mn la poltica,
estan duent a terme unes ini-ciatives molt lloables, en les quals
no intervenen els mercats ni els interessos personals, noms la
voluntat dajudar a tirar endavant .
Una daquestes iniciatives s el Banc dels aliments.
Banc dels alimentsQU S EL BANC DELS ALIMENTS?El Banc dels
aliments s una entitat benfica i indepen-dent, formada
majoritriament per voluntaris, que t com a objectiu lluitar contra
la fam de casa nostra. Es dedica a recollir aliments per fer-los
arribar a les perso-nes ms necessitades del nostre entorn ms
proper.
El Banc dels aliments rep aliments que es distribueixen a travs
dentitats benfiques que atenen els benefici-aris finals. aix es duu
a terme grcies al treball dun grup de 80 persones, la majoria
voluntries.
Grcies a la seva tasca, han arribat a distribuir ms de 8.000
tones daliments lany, que han beneficiant ms de 100.000 persones a
la provncia de Barcelona.
La distribuci dels aliments recollits es fa mitjanant ms de 300
entitats sense nim de lucre que en fan donaci entre les persones ms
necessitades daqu, i que nasseguren una distribuci justa.
Tothom hi pot collaborar: les empreses, donant els ex-cedents de
productes consumibles o aliments consumi-bles per no
comercialitzables; els particulars, fent do-
GRCIAnord
12
Quart trimestre - any 2011
-
nacions daliments, i tothom, ajudant econmicament o fent de
voluntari per tal daconseguir ms aliments per repartir-los entre
els ms necessitats de casa nostra.Per tant, es pot ajudar a travs
de:
DONaCIONS DaLIMENTS BSICS: els aliments que ms es necessiten
sn:
arrs, pasta, llenties i llegums cuits
Campanyes com la dels dies 25 i 26 de novembre es fa el GRaN
RECaPTE DaLIMENTS. Hi haur recollida dali-ments als mercats i als
supermercats de Catalunya.
De l1 al 20 de desembre es far una recollida de lasso-ciaci de
Comerciants als comeros del barri, on es re-colliran paquets darrs,
pasta, llenties i llegums cuits.
DONaCIONS ECONMIQUES: el Banc dels aliments t un compte corrent
on es poden fer aportacions econ-miques (consulteu-ne el web).
Totes les donacions eco-nmiques es destinen a comprar els aliments
que facin ms falta en cada moment.
FENT DE VOLUNTaRI (consulteu el web).
Ms informaci, a www.bancdelsaliments.org
Noms em queda dir-vos que us animeu a portar durant el mes de
desembre aliments, arrs, llenties i pasta als comeros del barri que
formen part de lassociaci de Comerciants de Vallcarca Nord i
Rodalia, per tal que en puguem recollir una gran quantitat i
portar-la al Banc dels aliments.
Grcies per la collaboraci!
GRCIAnord
13
Quart trimestre - any 2011
-
Duns anys en, estem vivint una poca densorrament econmic. Moltes
persones del mn del treball shan quedat sense feina, tenen seriosos
problemes de subsistncia, sobre tot en habitatges comprats amb
hipoteques que, actu-alment, no poden pagar.
Mentre uns es fan ms rics, sense cap tipus de conside-raci, nhi
ha daltres que estan a punt de caure en un pou sense fons.
Crisi? per a qui?
a laltra banda hi ha persones que es preocupen pels altres i que
fan coses
positives sense treure'n cap benefici econmic i que pensen
sempre ajudar a qui li faci falta.
ms sobre el voluntariatSembla una paradoxa del mn que ens ha
tocat viure.Hi ha associacions amb aquestes inquietuds per tot
Ca-talunya per voldria centrar-me en una que sanomena Fundaci
Servei Solidari que, situada al Raval, al carrer de Sant antoni
abat, 61, fa molta feina i ajuda molt als immigrants darreu del mn
vinguts a Barcelona.
T moltes activitats per jo ara voldria centrar-me en una
daquestes que s la de formaci bsica dins de la que destaquen les
classes dalfabetitzaci, catal i castell. aquestes matries sn
impartides per volun-taris que estan molt ben assessorats per dues
joves senyores que porten tot el pes de lorganitzaci i que no paren
de treballar i datendrens a tots, que, Du nhi do, la feina que els
donem.
Val a dir, com ja he fet, que els voluntaris no en traiem cap
benefici lucratiu, per s que en traiem un altre de benefici... Es
tracta duna satisfacci personal que s molt difcil de definir.
aquests voluntaris respiren entusiasme per tot arreu i aquest
entusiasme repercuteix en lalumnat. Es curis per algunes persones
amb qui he parlat mhan dit que una vegada han estat admeses, ja no
volen plegar.
s com un efecte positiu que ha creat addicci.
aquest article s la visi personal dun voluntari, sense que hagi
intervingut la Fundaci Servei Solidari.
Per en Josep Riera, ve de Grcia i membre de la Fundaci
GRCIAnord
14
Quart trimestre - any 2011
-
LEstartit, una bona destinaci Per laugust Lorente i Tibau, ve de
GrciaLa Costa Brava no cal presentar-la. s una terra plena de raons
per descobrir, arran daigua o a linterior. Cales o llargues platges
de fina sorra, cas-tells, masies, museus, un parads per a la
restauraci...
LEstartit ns un daquests racons, certament un de pri-vilegiat.
Ho s...
Per la seva tranquillitat la major part de lany, centre de
turisme familiar. la vida sembla passar ms a poc a poc que a altres
llocs...
Per la seva ubicaci privilegiada, lluny dels principals nu-sos
de comunicaci. a lEstartit shi ha danar, no shi arriba per
casualitat
Per la varietat dallotjaments, comer, restaurants...
Per les seves vistes niques sobre larxiplag de les Me-des i el
Masss del MontgrPer la desembocadura del riu Ter i els aiguamolls
de lan-tiga riba. Per la quantitat dactivitats que shi pot fer,
algunes irrepetibles, com la immersi a les Medes o lex-cursi en
barca fins el Cap de Creus.
LEstartit s una poblaci jove en comparaci a daltres de lentorn.
Comen a progressar quan la pirateria tur-ca afluix la seva pressi
sobre la primera lnia de costa, all al segle XVII. Curiosament,
per, shi celebra un cap de setmana pirata, el darrer de setembre,
una festa que s molt curiosa i que agrada molt els nens i nenes.
Sempre lligada al mar, la seva principal activitat era
L'estartit, una bona destinaci
la pesca, combinada amb una agricultura modes-ta. La segona
meitat del segle XX signific el crei-xement del poble, mercs a
limpuls del turisme. La seva proximitat a la frontera afavoreix la
presncia de francesos i europeus als carrers i platges.
Malgrat tot, ha sabut crixer de forma controlada, i la pressi
del ciment s menor que en altres poblacions de la costa. La
densitat dimmobles s modesta i sovintegen xalets, unifamiliars o
blocs de poca alada.
l'Estartit, parads dEl turismE familiar
l'Estartit, parads dEl turismE familiar
CEntrE bEn ComErCial
GRCIAnord
15
Quart trimestre - any 2011
-
LEstartit s un parads pels amants dels esports aqutics o
terrestres... Rodejada dun terreny pla, lEmpordanet, s un pe-tit
parads pels amants de la bicicleta, amb infini-tat de rutes ben
assenyalades...a pocs quilme-tres de la poblaci es poden fer un
enorme llistat dactivitats entre les que destacaria el golf, amb un
dels millors camps del pas, a la sortida de Torroella. Els
establiments hotelershi solen ser estacionals, per a la vegada
acollidors i de tracte familiar. En conec tres, el Panorama, el
Nereida *** i el Bell-aire***. El pri-
Vista panormiCa dE l'EmpordanEt dEs dE pals, lEs mEdEs a
l'ExtrEm drEt
mer de superior categoria, acull grups nombrosos, amb
installacions superiors als altres, encara que dels dar-rers en
destacaria que hom shi troba com a casa.
Per tot plegat, lEstartit s una bona destinaci per les vacances
en famlia, en parella o per aquells que bus-quen la calma... Ideal
per fer-hi una escapada... Salut i Costa Brava
http://saluticerdanya.blogspot.com/2011/10/les-tartit-una-bona-destinacio.html
Carrer de les medesal nostre barri hi ha el carrer de les illes
Medes. Es molt costerut i si b comena essent ample a tocar a lav
Va-llcarca es va estrenyent de seguida al temps que es torna
costerut. Va en direcci del parc Gell i conserva aquest nom fins al
carrer Mare de Du del Coll. Desprs es diu Baixada de Briz i es
torna ms costerut t i estret.
Es diu carrer de les Medes en commemoraci de les illes
Medes.
aquestes illes formen un molt petit arxiplag situat al Baix
Empord a uns 900 metres al SE de lEstartit i est format de la Meda
gran, la Meda Xica i uns quants esculls en una rea global de 0,2
km2 (aix de petit) i la seva profunditat martima no assoleix mai ms
de 20 metres. Constitueixen lacabament SE de les calcries cretcies
del Montgr.
Sn petites per presenten un gram inters zoogeo-grfic; la fauna
martima va originar abundor de corall, molt apreciat des de ledat
mitjana. al fons martim hi ha boniques coves submarines. Lexplotaci
intensiva
daquestes coves des de lany 1954 nha fet desaparixer moltes de
les seves riques varietats com tamb en fa de-saparixer el nero
(tamb conegut amb el nom danfs), molt apreciat pel gust de la seva
carn. Es tracte dun peix de cos robust i boca molt grossa. T fins a
1 metre de llargada i 60 quilos de pes, es de color bru rogenc amb
taques disperses ms clares. actualment estan prohibi-des les
immersions sin sn amb finalitats cientfiques.
La fauna terrestre s especialment notable; conills i ocells
aqutics (corb de mar i gavina). Les gavines, ms 3000 parelles,
produeixen guano i han causat la introducci dullastres (olivera
silvestre amb les branques punxoses i els fruits ms petits que
lolivera comuna).
a la Meda Gran hi ha un far que illumina fins a 16,6 mi-lles.
all hi havia una fortificaci i pres militar.Perqu ho sapigueu els
entesos Meda s el nom duna deessa de la mitologia grega, com si no
se les pogus anomenar Les illes dels ocells felios ja que all no
les empudega ning.
Josep Riera
GRCIAnord
16
Quart trimestre - any 2011
-
No hi ha cap mena de dubte que en els darrers temps, a falta
dimaginaci per fer pellcules, els personatges de cmic han
esdevingut un recurs habitual i gaireb inesgotable per fer atreure
el pblic preferentment jove- als cinemes i continuar aix nodrint la
indstria de loci visual, ja multimdia. aquesta vegada, lapos-ta sha
centrat (ms enll dels tradicionals superherois nord-americans) en
traslladar un personatge de culte del cmic europeu al cinema
(desprs dhaver saltat ja a la gran pantalla daltres com astrix o
Mortadelo y Filemn) i ara s el torn de Tintn i tot el seu univers,
en versi dSteven Spielberg i Peter Jackson.
Estrenada hbilment a finals del mes doctubre per aprofitar el
llarg pont de Tots Sants, aquesta pellcula dSteven Spielberg ser,
sens dubte, una de les ms ta-quilleres de lany, tutejant
directament lxit dels darrers lliuraments de les sagues Pirates del
Carib Crepuscle o de lautcton Torrente. Si aconsegueix la
previsible benedicci de lespectador i dels fans del personatge, no
estranyar gens que Tintin encapali una nova saga, la segona part de
la qual hauria de dirigir Peter Jack-son un cop hagi enllestit
lesperada versi dEl Hobbit. La pellcula, a hores dara, ha
amortitzat de ple el seu cost i la despesa en promoci, i generar un
munt de
Las aventuras de tintn:el secreto del unicornio
beneficis lligats al marxandatge que revifar considera-blement
el personatge, tot i que no ha deixat mai de ser objecte de fidel
veneraci, fins i tot aqu a Barcelona.
I s que laposta dSpielberg s clarament guanyadora. El tndem
creatiu format amb Peter Jackson, la vlua del qual ning no pot
objectar desprs de la feina rea-litzada a la trilogia del Senyor
dels anells, ha resultat del tot profits, sobretot a nivell
defectes especials, i Spielberg ha pres tamb bona nota dels avenos
tecno-lgics en 3D que avatar va implantar i que funcionen hbilment
a la pellcula de manera que lespectador els gaudeix per no se sent
atabalat pels mateixos ni fan ombra a la trama de la histria,
brillant matria prima que ja tenien feta amb les exitoses aventures
de lintr-pid reporter creat el 1929 per Georges Rmi Herg.
El genial dibuixant belga, mxim exponent de lanome-nada lnia
clara del cmic europeu, ja havia comentat a Spielberg, un parell
danys abans de morir lany 1983 que el director era lnic que podia
plasmar al cinema amb garantia les aventures del personatge (se
nhavien fet diverses pellcules danimaci i altres amb perso-natges
reals, per fallides, a nivell datreure pblic ms enll dels fans
acrrims del personatge). La veritat s que Spielberg ha volgut
esperar que els avenos tec-nolgics possibilitessin la tasca, tot i
que potser els afi-cionats ms fidels del personatge poden trobar
massa arriscat el canvi de dimensi del personatge del paper a una
pellcula en 3D i amb la tcnica danimaci ano-menada motion capture,
basada en plasmar els movi-ments dels actors reals en plats nus,
per convertir-los desprs en personatges digitals, amb la mgia del
rei Mides de Hollywood, que en aquesta ocasi sha hagut de centrar
bsicament en la fase de muntatge.
a la prctica, lobjectiu plantejat sassoleix plenament i, de fet,
als dos minuts de linici del film ja te noblides que s una pellcula
danimaci, i tendinses encuriosit en la trama, per veure com
senllacen les histories origi-nals (el material es nodreix de tres
aventures, el Secret de lUnicorni, el Tresor de Rackham el Roig i
El Cranc de les Pinces dOr)i lestil narratiu del film s el tpic
GRCIAnord
17
Quart trimestre - any 2011
-
de les aventures dIndiana Jones resultant les seqn-cies dacci,
tan trepidants que taferren a la butaca. Hom agraeix tamb laparici,
al costat de Tintn, Mil i Haddock, de personatges com els detectius
Dupont i Dupond (aqu Hernndez i Fernndez), la Castafiore o el
majordom Nstor.
Cal esmentar en lapartat artstic el reconegut esfor de Jaime
Bell per fer creble Tintn i dandy Gollum Serkis en el paper del
Capit Haddock (ens costa ms reco-nixer, en canvi , a Daniel Craig,
en el paper de dolent de la pellcula ) i en lapartat tcnic, agrair
un cop ms
la msica de lexperimentat John Williams, compositor habitual
dSpielberg.
al meu humil parer, doncs, i al marge que us agradi o no el
personatge, us recomano aquesta pellcula, que ofereix una
experincia visual impactant i duna mag-nitud que, si hom la gaudeix
al cinema, podem parlar dentreteniment de qualitat garantida i en
majscula, la qual cosa no va gens malament per distreurens en
aquests temps en qu langoixant crisi ens capfica tant.
Xavi Gllego
solucions
GRCIAnord
18
Quart trimestre - any 2011
-
Passatemps
GRCIAnord
19
Quart trimestre - any 2011
