of 20 /20
Salvem el 22 núm. loteria 94.387 núm. 45 GRÀCIA REVISTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS GRÀCIA NORD-VALLCARCA l'associació on tothom hi té cabuda Any 2015 - Quart Trimestre REVISTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS GRÀCIA NORD-VALLCARCA l'associació on tothom hi té cabuda Any 2015 - Quart Trimestre núm. 45 nord nord

Gràcia Nord, nº 45

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista de l'Associació de Veïns Gràcia Nord-Vallcarca. Tota l'actualitat del nostre barri i districte, així com articles de divulgació i entreteniment.

Text of Gràcia Nord, nº 45

  • Salvem el

    22nm. loteria

    94.387

    nm. 45

    GRCIAREVISTA DE L'ASSOCIACI DE VENS GRCIA NORD-VALLCARCA

    l'associaci on tothom hi t cabudaAny 2015 - Quart Trimestre

    REVISTA DE L'ASSOCIACI DE VENS GRCIA NORD-VALLCARCAl'associaci on tothom hi t cabuda

    Any 2015 - Quart Trimestre

    nm. 45

    nordnord

  • PRESIDENTJoan Falqus i Serra

    SECRETRIaIrene Gell Vives

    TRESORERaCarmen Hernndez

    Palls

    INFORMaCIav. Vallcarca, 99-101, bxs

    http://gracia-nord.blogspot.com

    [email protected]

    COORDINaCIaugust Lorente i Tibau

    COLLaBORaXavier Gllego i Lucas

    Josep Riera agustaugust Lorente i Tibau

    Manuel ToribioLaura Gargallo i Gllego

    DISSENY GRFICaugust Lorente i Tibau

    IMPRESSIZukoy 5

    PORTaDa

    45butllet trimestral

    viu

    al b

    ar

    ri,

    com

    pra

    al b

    ar

    ri

    El butllet no es fa responsable de lopini dels seus collaboradors.

    Les Associacions de Vens i Venes no disposen de mitjans propis per a desenvolupar les seves activitats, per la qual cosa la teva afiliaci i ajuda s fonamental. Si creus en la solidaritat i el res-pecte, si t'agraden les zones verdes i l'aire pur, si t'interessa la cultura i l'esport, si voleu lluitar per un barri millor per a tothom, uneix-te a nosaltres; et necessitem.

    Salvem el 22

    GRCIAnord

    2

    QUART TRimesTRe - Any 2015

  • editorial

    GRCIAnord

    3

    QUART TRimesTRe - Any 2015

    Ben aviat ser Nadal. Un any es clour. Un any en que les coses, a Vallcarca, han canviat ben poc. Un llarg any en que els vens i venes tenen la des-motivadora sensaci que no sels t massa en compte. I des de fa ja fora anys, si ens ho permeteu, molts i moltes ens sentim menystinguts pels qui duen les regnes de la ciutat...

    Els greuges al barri sn diversos i per a totes les sensibilitats: un projecte de remodelaci que no avana com agradaria als vens i venes (prcticament latent enguany); sembla que van endavant diverses expropiacions (excellent notcia!) per que afecten diferents immobles saltejats i que no sn, en la nostra opini, les lgi-ques (les que haurien de permetre continuar construint la somiada Rambla de Vallcarca).

    Difcil ho tenim si el responsable del Districte, el Regidor, ens el canvien cinc mesos desprs de ser nomenat; tenint en compte que s el nostre mxim interlocutor al barri i davant lajuntament central. La seva tasca ha daportar estabilitat i confiana en el temps. El nou Regidor i la seva actuaci, seran un cop ms, una capsa de sorpreses...

    El darrer greuge gira entorn de la sorprenent notcia de la supressi del bus nmero 22 que, malgrat la perllongaci del 75, deixa sense servei la lnia que va al nord-oest de la ciutat (Sant Gervasi, Bonanova i Sarri) des de Vallcarca. El 22 s una lnia molt utilitzada (per aix, sovint s doble) i la seva eliminaci afecta un gran nombre de conciuta-dans. Creiem fermament que cal mantenir litinerari que actualment cobreix aquest bus en la forma que es consideri millor i que les solucions aportades pels responsables de TMB en forma de transbordaments no sn les idnies: afectaci de la mobilitat en forma de ms temps per fer el mateix desplaament, dificultats per a molts usuaris (gent gran, persones amb cotxets o carrets, prdua de temps, etc).

    En definitiva, massa molsties i incomoditats. Dels responsables poltics nesperem lleialtat i servei, que aportin so-lucions i que mai no cren problemes.Com diem en comenar, un any es clou, un any ms sense canvis a Vallcarca.

  • Hemos asistido

    GRCIAnord

    4

    QUART TRimesTRe - Any 2015

    1) Primera entrevista con el nuevo Regidor de Gracia, Sr. Raimundo Viejo.

    En junio pasado, el reciente Regidor de Gracia nos envi una carta de presentacin manifestando que En las prximas semanas espero acercarme a los cinco barrios y a su red social y vecinal, a los equi-pamientos y a sus dinmicas relacionales, escuchar y hablar con el vecindario, con las entidades, con el personal de la casa y conocer de primera mano sus (y vuestras) apreciaciones, consejos y propuestas. Todo ello es una necesidad para dibujar el mapa y trazar nuevos caminos y proyectos en los prximos aos.

    Conclua diciendo que debemos hacernos mutua confianza por Grcia y su comunidad. Debemos per-mitirnos nuevas oportunidades de cambiar las cosas que entre todos decidamos que conviene mejorar. Pero debemos hacerlo desde la suma y el compromi-so con la participacin real. Quiero contar con todas y con todos y os pido que contis conmigo.

    El encuentro discurri conforme a lo previsto, pues se trataba de un primer contacto: conocerse las dos partes (el nuevo equipo de gobierno y la Junta de nuestra asociacin) que durante los prximos cuatro aos tendrn que consensuar actuaciones en ara de la necesaria mejora de nuestro barrio.

    Les explicamos las necesidades y proyectos que nuestra asociacin tena para Vallcarca y ellos nos ratificaron su voluntad de continuar en la lnea de trabajo y entendimiento que hasta ahora vena exis-tiendo: se continuara con las reuniones de la Mesa

    de Treball de Vallcarca, tambin con los proyectos a punto de realizar y atendiendo aquellos aspectos puntuales que requiriesen inmediatez.

    Y, al cierre de esta edicin, ya es un hecho que el Sr. Viejo ha sido sustituido y an no conocemos al nuevo Regidor; lo que s esperamos es que ste ratifique, con hechos, los buenos deseos expresados por el saliente.

    ----------------

    2) Al Plenario Extraordinario de apertura de le-gislatura.

    Se celebr el pasado 8 de octubre con la incorpora-cin a ese Consistorio de los Consellers pertenecien-tes a los nuevos grupos polticos.

    La intervencin del nuevo Regidor, Sr. Raimundo Vie-jo (hoy, cuando se redacta este artculo, ya ha cesado por incorporarse a tareas de su partido en Madrid), se inici con el reconocimiento a la vala profesional y a la labor desempeada por la recientemente jubilada Sra. Montse Filomeno como Gerente del Distrito de Grcia y presentando, simultneamente, a su susti-tuto en el cargo, Sr. Pere Camps.

    Destacamos algunas frases de su discurso (que suponemos y esperamos estn en la lnea de ac-tuacin del Sr. Eloi Badia, su ya confirmado sus-tituto) referidas a la labor desempeada:

    - Promesa de implicacin social y actuar procurando constituir consensos.

  • GRCIAnord

    5

    QUART TRimesTRe - Any 2015

    - Manifest que en los 100 primeros das en el car-go haba tenido ms de cien reuniones-encuentros con distintas Entidades de Gracia para conocer las inquietudes de los distintos barrios y, en general, el tejido vecinal.

    Destac como temas clave:

    -Garantizar el Pla dHabitatge dentro del Distrito y llevar a cabo un modelo de turismo sostenible.

    -Incidir en la dimensin social, por ejemplo: Escola Univers, Escola Escorial, La Sedeta (que est funcio-nando pero an no ha sido inaugurada), etc.

    -atender colaborando en el tema Barcelona ciudad de refugiados.

    -Prestar especial atencin al proyecto de reordena-cin y regeneracin del barrio de Vallcarca, sobre todo en el plano urbanstico.

    -Y, en general, favorecer todo lo relacionado con la informacin a la ciudadana, agendas, etc.

    Respondieron los distintos Grupos Polticos repre-sentados y, de dichas intervenciones, destacamos, por el inters que puede suponer, que todos son pro-clives a que continen efectundose los Consell de Barri, como elemento de interlocucin directa de los ciudadanos con la administracin. Eso s, se est estudiando cmo dotarlos de ms participacin y contenido.

    as mismo, el Sr. Robert Soro, Consejero de Distrito, manifiesta que el ayuntamiento est estudiando la posibilidad de abrir una especie de oficina en donde se atiendan las quejas-inquietudes de la ciudadana por un consejero o persona cualificada.

    -----------------

    3)A la reanudacin de las reuniones de la Mesa de Treball para Vallcarca.

    Tuvo lugar el pasado 22 de octubre y en el Orden del da comprenda los aspectos siguientes: La presen-tacin del nuevo equipo de gobierno, la evaluacin del trabajo hecho hasta la fecha en la Taula de Tre-ball, temas de actualidad y una propuesta de trabajo para la citada Taula.

    Destacamos lo siguiente:

    - El actual Gerente del Distrito, Sr. Pere Camps, mani-fest la voluntad de continuar con el proceso de trabajo participativo y la metodologa que se ha seguido hasta la fecha. Por tanto, se mantienen los acuerdos ya com-prometidos en los ltimos encuentros de la Mesa.

    -El nmero de asistentes ha aumentado a 18, lo que si bien supone la posibilidad de ms aportaciones (aspecto de lo ms positivo), se pierde en agilidad, operatividad y facilidad para llegar a acuerdos.

    -No se respeta, de momento, la proporcionalidad de representacin de las asociaciones de Vecinos esta-blecida en el anterior mandato. En este sentido, nos sorprendi que fuesen tres personas (y se acepta-se) en representacin de la asamblea de Vallcarca cuando los dems tenemos uno. Ser uno de los aspectos a clarificar en la prxima reunin.

    -Observamos que empiezan a plantearse, con ms entusiasmo que antes, que en la avenida no debe haber demoliciones; cmo, entonces, se puede ha-bilitar una avenida-rambla?

    Sin embargo, y en este sentido, nos congratulamos del anuncio que se nos hizo referido a que las fin-cas de c/ Bolvar nmeros 34-36, 48 y 54 sern ex-propiadas prximamente a instancia de parte y una vez que el juez ha decidido la cantidad a pagar. No obstante, preguntamos, al respecto, si eran esas las expropiaciones de Vallcarca a las que se refera el acuerdo (de 22 actuaciones en toda Barcelona an-tes de acabar este ao) entre la Sra. Colau y ERC, pues esta asociacin est reivindicando hace mucho tiem po que las expropiaciones lleguen, como mni-mo, a la calle de agramunt. No obtuvimos respuesta al respecto, pero insistiremos.

    - En prximas reuniones, que suponemos ms espec-ficas, se irn tratando puntualmente aspectos como: ajardinamiento de los arabescos (referido al espacio entre el principio de c/ Gomis y la avenida), la finca de c/ Cambrils n 5, la finca de avda. Vallcarca n 93-95 (destinada a pisos para realojamiento de vecinos del barrio afectados), etc.

    Os iremos informando con ms detalle. -----------------

  • els Camps elisis de BarcelonaUn petit homenatge, en forma de passatge

    Quan escoltem el nom de Camps Elisis, el nostre pensament viatja a Pars. Imaginem la famosa avingu-da parisenca, amb arbres a banda i banda, grans establiments, Citron 2 cavalls amunt i avall i larc de Triomf al seu horitz, per sab-eu que a Barcelona tamb tenim un carrer dedicat als Camps Elisis?

    Situat entre el carrer de Valncia i el de Mallorca, i entre Passeig de Grcia i Pau Claris, un senzill pas-satge, gris i fosc, divideix una illa de lEixample en dos homenatjant aquests camps.

    En la mitologia grega els Camps Eli-sis eren una de les seccions paradi-saques de lHades, espai sagrat al qual anaven a parar les nimes dels morts. LEliseu era el lloc al qual ar-ribaven les nimes dels homes vir-tuosos i dels guerrers heroics, un indret on es gaudia duna eternitat feli, rodejada de paisatges verds i florits. En contraposici als Camps Elisis shi trobava el Trtar, dest equivalent a linfern cristi.

    aquesta imatge despai destinat a la felicitat eterna va ser la que lany 1853 va inspirar el naixe-ment dun dels primers espais doci de Barcelona: els Camps Elisis. En aquella poca, la ciutat de Barcelona conservava encara la seva muralla i el conegut com a Cam de Jess, que unia la Vila de Grcia amb la de Barcelona, comenava a ser una via fora emprada pels habitants del pla de Barcelona al voltant dels qual, a ms de camps i conreus, es comen-aren a obrir guinguetes i espais doci dirn. Per aquesta ra, el 1821 es va decidir urbanitzar el cam a

    lestil dels grans boulevards france-sos, donant naixena al que, encara avui dia, s el Passeig de Grcia. a banda i banda daquest nou passeig es construren diferents parcs, jar-dins i establiments per al gaudi de la natura i de laire pur. Daquesta manera, els habitants de la ciutat emmurallada aix com de la resta de viles del pla van fer del Passeig de Grcia un indret en el qual gaudir dels seus moments de lleure.

    El ms gran i popular daquests jar-dins, i el primer que fou de paga-ment, es coneixia sota el nom dels Camps Elisis o, colloquialment, Els campos. Dissenyat per Josep Oriol Mestres i Esplugas, comptava amb

    una gran quantitat de jardins i agra-dables passeigs, prgoles, quioscs i restaurants, un billar francs i, el ms important i la seva principal atracci: les primeres muntanyes russes de la ciutat.

    Construdes en fusta, les muntanyes russes consistien en una alta torre a la qual es feia pujar una vagoneta de fusta sobre la qual shi pujaven els passatgers. aquesta vagoneta es llenava per una rampa per asso-lir lincreble velocitat de 50 km/h!. aix s, per acabar frenant en puja-da. Latracci, icnica i molt popu-lar entre els visitants, era anunci-ada a la premsa local per convidar i alhora desafiar els Barcelonins a

    GRCIAnord

    6

    QUART TRimesTRe - Any 2015

  • pujar-hi: La delicada slfide que no haya tomado asiento en uno de sus coches y probado su velocidad -50 km/h- no es herona. La temporada alta dels Camps Elisis siniciava amb la Revetlla de Sant Joan i es tancava amb les festes de la Merc. Per acollir els grans actes estiuencs es va construir una gran sala de ball i concerts. Uns anys ms tard de la seva inauguraci, per fer front a les atraccions i es-pectacles dels altres jardins del Pas-seig de Grcia, es va construir un teatre en el qual tots els diumenges shi oferien cants corals, i fins i tot shi van representar obres de Wag-ner, comdies den Pitarra i vries Zarzuelas. Vers el 1855 els Camps Elisis continuaven creixent amb lobertura dun hipdrom i un circ.

    El creixement demogrfic, i es-pecialment la posada en marxa

    del pla de lEixample de Cerd i la pressi urbanstica que va pa-tir Barcelona, va provocar que els diferents jardins que rodejaven el Passeig de Grcia comencessin a sser reemplaats per blocs de vivendes i oficines. Daquesta ma-nera, lany 1872 els Camps Elisis

    van tancar les seves portes, i aix fou com sapagaren els crits dels passatgers de la muntanya rus-sa, les nits destiu, els grans balls i concerts i els passeigs pels seus jardins. Res en qued de tot aix, a excepci dun petit homenatge, en forma de passatge.

    GRCIAnord

    7

    QUART TRimesTRe - Any 2015

  • aa.VV. Grcia Nord-VallcarcaFormaci i lleure pels associats i vens

    Activitats curs 2015-2016

    LOCAL DENTITATSAvinguda de Vallcarca, 99-101 baixos

    ATENCI SOCIS I VENSDe dimarts a dijous, matins, de 11:30 a 13:00 hores

    Tel. 686 57 92 87

    DIA HORARI SALA

    Sevillanes Dilluns 12:30 a 13:30h Gran

    Catal Dijous 18:00 a 19:00h Pet.

    Tai-chi Dimarts 19:30 a 20:30h Gran

    Pintura-dibuix Dimecres 11:00 a 12:30h Pet.

    Espai-menuts Dimecres 19:45 a 19:00h Gran

    Bridge(Iniciaci) Dimecres 19:45 a 21:00h Pet.

    Country i linedance Dimecres 19:30 a 20:30h Gran

    GRCIAnord

    8

    QUART TRimesTRe - Any 2015

  • Terrasses dhotels a BarcelonaPer l'August Lorente, mestre i psicopedagog

    al nmero anterior de la revista ja en parlrem, per ara ens agradaria fer-ho abastament. I s que el tema, no per interessant s de domini pblic... Si b tots hem viscut de primera m el boom turstic dels darrers 20 anys, els hotels continuen sent els grans descone-guts per a molts barcelonins i barcelonines. Ens propo-sem amb aquest article demostrar que no cal pernoc-tar per poder gaudir de les magnfiques installacions que molts hotels de la ciutat ens ofereixen. Desenes dhotels obren als vens les seves terrasses, amb filo-sofies i tipologies tan diverses com personalitats per-segueixen els seus gestors. algunes amb magnfiques vistes sobre la ciutat; daltres, no tant per totes amb una cuidada programaci dactivitats: concerts, ta-llers, lounge...

    Ens centrarem sobretot en els espais ms emblem-tics: les terrasses de ms de 60 hotels de la ciutat que, amb larribada del bon temps es vesteixen de gala per oferir, de dia, al vespre i de nit relax, espectacles, sen-sacions i bones estones als qui tenen a b arribar-shi. Per no oblidem que als hotels sovint tamb shi men-ja molt b o es disposen de bars on prendre un aperi-tiu o una copa en un ambient ple de luxe i sofisticaci, difcilment igualables en altres establiments doci.

    Enguany, des del 5 de juny i durant 10 dies, sha cele-brat ja la 5 Setmana de les terrasses, amb el ttol a vista dhotel.

    250 actuacions, 60 hotels participants, un mn per descobrir a tocar de casa...

    Ens hi acompanyes?

    Ens endinsarem, doncs, en aquest apassionant mn de la m den Pere Fbregas, 53 anys, gracienc dadopci i que treballa i dinamitza la direcci comercial lhotel Villa Emlia , des de febrer de 2.010. Una gesti plena dxits ja que, de la seva m, aquest hotel ha estat collocat en la 4 i la 8 posici del rnquing dels ho-tels millor valorats de la ciutat (entre 560 !!); el 2012 se li atorg el Travellers choice o, el darrer any, el certificat dExcellncia, tots ells del reconegut portal turstic Trip advisor. Locupaci no para de crixer mer-cs a una innovadora gesti comercial i directiva.

    Lhotel s, a primer cop de vista, una petita meravella, un delicatessen per als sentits. Una exquisida mescla de modernitat i tradici tacullen noms travessar els vidres de la porta principal.

    a lhora en que mhavia de trobar amb en Pere, hi ha-via poca gent. El migdia s la franja ms tranquilla del dia, ens expliquen els encarregats de la barra (lespai s anoment Zinc-Bar). Una recepci original, diferent i un espai bar, lounge i restaurant, hbilment units per, alhora, intelligentment segregats per la distri-buci en forma dU. Una acurada cuina bistr ofereix als comensals (a uns preus gens abusius) una cuina de proximitat i una curosa carta de vins de Catalunya, la Rioja o Duero.

    La gent que hi treballa es veu preparada, shi respira un bon ambient laboral. En Pere ens rep amb un bonic ves-tit dentre temps amb americana i pantalons blaus, cor-bata i camisa blanca impecables, unes sabates elegants i modernes clouen la seva presentaci. Rialler, macom-panya durant lhora de visita per diferents espais de

    GRCIAnord

    9

    QUART TRimesTRe - Any 2015

  • lestabliment. s una daquelles persones atractives, sembla disposar dun iman. Rialler, molt atent, educat i ponderat. Em recorda als senyors dabans. La seva s una conversa clida, fluda. Ben aviat em fa sentir com a casa. Visitem una moderna, confortable, clida i aco-llidora habitaci tipus on no hi falta cap detall i que em demostra la merescuda reputaci daquest 4*.

    Per on ens detenim ms s a la terrassa. Dominant la crulla de Diputaci amb Calbria, orientada nord, aquesta terrassa urbana, de notables dimensions uns 200 m2 - domina les muntanyes metropolitanes, Tibi-dabo i el Castell de Montjuc, imponent ens saluda des de lhoritz. aquesta orientaci, si b en penalitza ls hivernal s una benedicci a lestiu. Res no li manca per fer les delcies dels visitants: cmodes sofs, para-sols immensos, estufes elctriques de gran irradiaci per a les fresques vetllades de primavera o tardor, bar-ra de bar, barbacoa... amb un geners horari (fins a quarts duna de la ma-tinada) durant lestiu el bar de la terrassa s ats

    per un cambrer de manera permanent. Des de mitjan octubre un simptic timbre en fa les funcions i, en prmer-lo, en pocs moments, un cambrer apareix per atendre els clients...

    a la web de lhotel podeu trobar el llistat de possibi-litats doci que, segons lpoca, ofereix aquest espai: barbacoa, cctels, gin tnics en un ambient chillout molt agrat i que ajuda a passar les clides nits destiu.

    Un espai de calma, serenor i tranquillitat al centre de la ciutat. Es pot demanar ms?

    Gaudir-ne, per, no sempre s evident. Ens explica que en temporada alta (maig - setembre) trobar lloc esdev, a partir de les sis de la tarda, fora difcil; ens diu que la reserva s gaireb obligada i que, aix s, es pot fer en lnia.

    En Pere t una conversa fcil, passa dun tema a lal-tre amb la facilitat prpia dun apassionat pel mn de lhostaleria, que domina com ning.

    Em sorprn afirmant que el client tipus s catal, ve de la ciutat, de mitjana edat i amb un ampli perfil so-ciocultural, trencant amb el meu pensament: turista allotjat a lhotel, gent jove internacional.

    Lhotel lluita per obrir-se a la ciutat i fer-se conixer. El darrer cap de setmana doctubre reb, en participar en la 48 h Open House de la ciutat, un allau de visites que, en grups de deu, permeteren els qui shi arriba-ren conixer a fons aquest establiment.

    Si b a la terrassa, es minimitzen un pl les actua-

    GRCIAnord

    10

    QUART TRimesTRe - Any 2015

  • cions en directe tamb en funci del calendari-, sovint limitades a actuacions de caire minimalista (guitarristes...); al bar, a peu de carrer, shi fan diferents activitats. Com no podria ser altrament, hi predominen les musicals.. El piano de cua que presideix lespai aix ho testimonia. Sessions de jazz, piano bar... ofera cultural, gastronmica i per als sentits.

    Terrassa, bar i restaurant, un nou concepte que apropa els hotels de la ciutat als seus habitants i trenca amb estereotips massa limitadors. Com diem noms iniciar aques-tes lnies, no cal pernoctar per gaudir dels petits (o grans) plaers daquests espais i establiments.

    I tu, tels perdrs?

    GRCIAnord

    11

    QUART TRimesTRe - Any 2015

  • exposiciAnimals i faraons. el regne animal a lantic egipte

    Des del 23 de setembre i fins el 10 de gener de 2016 es pot visitar aquesta interessantssima exposici de lObra Social La Caixa al CaixaFrum Barcelona, que ha estat organitzada en collaboraci amb el Museu del Louvre de Pars, que ha cedit moltes peces dels seus enormes fons sobre lantic Egipte.

    La mostra descriu amb detall la pre-sncia de la figura animal a lart de lantic Egipte en totes les seves ml-tiples formes i contextos. a travs daquest recorregut, hom pot veure que els egipcis triaven amb espe cial cura les formes animals per tal de transformar-les, sia per comparaci, sia per assimilaci, en manifestaci-ons de lessncia divina i tamb en representacions religioses, simbli-ques o poltiques. aix doncs, la figura animal va esdevenir una font infinita dinspiraci que va donar com a re-sultat una producci artstica extra-ordinriament rica i variada.

    Lexposici reuneix ms de quatre-centes peces, entre escultures, ob-jectes quotidians, esteles, mobiliari, estris, pintures murals, amulets, co-fres, sarcfags i -com no- m mies. a travs de totes aquestes peces lexposici ens mostra els complexos

    vincles simblics que es donen entre homes i animals, aix com les dife-rents formes de relaci entre ells. aix, hom pot albirar els animals com admirats i temuts, nodrits i caats, sacralitzats i transformats, venerats i momificats, per tothora presents com a mitj de subsistncia, ne-cessaris per al transport i el treball, i veritable font tamb de matries primeres. I s que la presncia per-manent dels animals a lantic Egipte apareix com un nexe com ms en-ll destils, perodes i procedncies geogrfiques.

    Cal assenyalar tamb que al voltant daquesta exposici (gratuta per als clients de La Caixa, 4 euros per a la resta, tret de descomptes espe-cials), shan organitzat cicles de con-ferncies, tallers i activitats per a tots

    els pblics, per tal que estudiosos de legiptologia i el simbolisme, i els aficionats en general puguin reviure, doncs, la relaci entre els homes i els animals a lantic Egipte.

    Destacar, entre les conferncies, Dall sagrat a all suculent: m mies danimals de lantic Egipte, aix com el cicle Per la riba del Nil. Viatge a la recerca dels animals dels faraons, a travs dun revelador re corregut: Dels orgens de la sabana al Shara, lalt i el Baix Egipte, i la fi del trajecte: els deserts , i tamb el taller a dins de la mastaba. Descobrint la fauna de lantic Egipte.

    Ideal viatge, doncs, el que aquesta exposici planteja al pblic en gene-ral i a lespecfic tamb, a banda de molt oportuna per a les visites es-colars que, abans o desprs, pot ser complementada amb una altra visita, amb una visi ms mplia i genera-lista, com s la que ofereix el Museu Egipci de Barcelona (Fundaci ar-queolgica Clos; c. Valncia, 284).

    Totes dues us les recomanem des daqu.

    Un reportatge preparat pel Francesc-Xavier Gllego Lucas

    GRCIAnord

    12

    QUART TRimesTRe - Any 2015

  • PiruetesBenvolguda dona, aquest nou espai, El meu rac, el nostre espai pretn ser un lloc de reconeixement didees compartides, sentiments viscuts, si-tuacions a solucionar, i tantes altres coses que, com a dones, hem de pensar, sentir, solucionar i, en defini-tiva, viure cada dia.algunes de vosaltres potser les viviu en solitud; daltres, en companyia de persones estimades que moltes ve-gades ni sadonen que les viviu. En qualsevol cas, la nostra condici de dona fa que les vivim de diferent ma-nera que lhome.

    Perqu la dona, tingueu-ho clar i es-teu-ne convenudes, s diferent de lhome en molts sentits, no noms en el fsic.

    I per aix avui voldria iniciar el nos-tre espai compartit, amb la reflexi sobre un concepte que em ve al cap tot imaginant mil i una situacions di-verses: la pirueta.

    Si cerqueu el seu significat al Diccio-nari de la Llengua de lInstitut dEstu-dis Catalans, us diu: Figura en qu el dansaire o el gimnasta fa una volta o mitja volta sobre una sola cama, que fa deix, i sense canviar de lloc.

    La pirueta per tamb sempra com a mot per designar la manera de solu-cionar situacions difcils i poder sortir-ne ben parat.

    Si ho analitzem des del punt de vista fsic, est clar que la dona t una fle-xibilitat que li permet fer front a totes les responsabilitats envers els fills, la casa, les parelles, la feina.

    Enteneu-me: poder llevar-se de bon mat, fer els esmorzars dels mem-bres de la casa, recollir la rentado-

    ra que va deixar posada el vespre anterior, estendre-la, bviament, i sortir corrents amb els nens cap a lescola per desprs enfilar cap a la feina i, en sortint, comprar quatre coses que manquen per cuinar un dinar rpid. Pensareu: tot aix i no-ms estem a migdia?

    Doncs aquesta noia que escriu enca-ra sha quedat curta!Daltres pensareu que en part s cert, per que per sort, teniu amb qui compartir aquestes activitats que fan que, tot i que en un 70% de les vegades les feu vosaltres, no es fa-cin de manera estressada i/o feixuga perqu les compartiu.

    Tant se val; no em negareu que, al llarg del dia, al llarg de les setma-nes, i al llarg dels mesos i anys, la dona est sotmesa a un munt de mo-viments flexibles i que requereixen de dinamisme i agilitat equivalents a qualsevol pirueta que us agradi ima-ginar en la ment. ah, per no era aquesta la que teneu ara en ment mentre llegeu oi?

    Potser se semblava ms a aquestes altres?

    En qualsevol cas, fra bo pensar que malgrat les quines imagineu, la sen-saci final ha de ser la dassolir el propsit que us hagueu marcat per

    aquella jornada, per aquella setma-na, per aquell any , per aquella tasca.

    analitzem-ho des del punt de vista emocional; la dona moltes vegades fa piruetes invisibles perqu la so-gra marxi contenta desprs dun di-nar, perqu el fill pugui resoldre tots els dubtes dels seus deures mentre es cuina el sopar; o perqu la mare no senfadi amb la germana o germ que no la truca mai perqu sempre t altres coses prioritries a fer.

    La dona s aquell engranatge que permet que una cadena funcioni sen-se massa desestabilitzacions, la pea quasi imperceptible i essencial per-qu hi hagi un mnim equilibri entre forces i/o postures oposades.

    La dona s qui, moltes vegades, posa caliu all on hi ha fredor, qui pensa en un s abans que en un no, qui mira al voltant abans que mirar-se a ella mateixa, qui dna abans desperar rebre, qui pateix sense tenir dolor

    Tot, a base de piruetes, daccions que li permeten fer front a aquest munt de situacions en qu cal una visi de dona, una pacincia de dona, una pa-raula de dona, un somriure de dona, una carcia de dona.

    Les piruetes que la dona fa sn infini-tes, ja ho veieu, per al final del dia totes solen respondre a una mateixa imatge de satisfacci.

    Per la Laura Gargallo i Gllego.

    GRCIAnord

    13

    QUART TRimesTRe - Any 2015

    | El meu rac, el nostre espai |

  • menja sa i canvia la teva vidaQuan ens decidim a fer alguna cosa nova, com ara comenar a fer esport, deixar de fumar, canviar els hbits alimentaris, fer relacions socials, etc., dentrada sembla molt fcil i no ens costa de mantenir durant un perode curt de temps, per desprs sorgeixen dificul-tats i sovint desistim del propsit que ens havem fet.

    Per aix s fonamental no oblidar la importncia que t per a nosaltres el canvi que ens hem proposat i els beneficis que ens aportar. Establir un comproms sense perdre de vista el que hi guanyarem ens ajudar a no desistir a la primera dificultat.

    Quan el propsit s seguir una dieta sana, no hem doblidar que un dels factors principals de fracs est relacionat amb lestat anmic. Lentorn familiar, lequi-libri emocional sn molt importants a lhora dempren-dre qualsevol canvi si volem que sigui durador.

    Hi va haver un temps en qu cada dia es menjava escudella i carn dolla i arrs els diumenges, comple-mentat amb amanides, verdura i fruita. No se sabia si era saludable o no, era el que hi havia i prou. ara en canvi tenim ms coneixements sobre nutrici i salut que aleshores i podem seguir una dieta personalitzada i adaptada a les nostres necessitats.

    Per fer-ho cal aprendre a menjar, no es tracta de se-guir una dieta durant un perode ms o menys llarg (aix pot ser til i necessari en un estadi inicial), sin de saber combinar els aliments de manera adequada segons les nostres caracterstiques i necessitats. Un canvi profund en la manera dalimentar-nos pot re-querir el consell dun professional que ens ajudi a de-terminar quin s el millor cam per arribar al nostre

    objectiu. Tamb s molt important recordar la impor-tncia que t lestat anmic a lhora denfrontar-nos a reptes com aquest. El menjar compensa les emocions desagradables, lestrs continuat sembla disminuir si es consumeixen aliments amb alt contingut en greixos i sucres... Per controlar aquesta gana emocional hem de buscar altres alternatives, com lesport, la medita-ci, per sobretot s imprescindible lautoconeixement i el consell dun especialista en nutrici que pugui aju-dar a aconseguir un canvi que duri tota la vida.

    GRCIAnord

    14

    QUART TRimesTRe - Any 2015

  • GRCIAnord

    15

    QUART TRimesTRe - Any 2015

  • Carles i OriolOriol.- HOLa Carles. Com et va?Carles.- Bastant b. He llegit un article de la revista de lassociaciO.- I tha agradat?C.- Noi, aquest que lescriu em sembla que no hi s totO.- Per qu ho dius aix?C.-Perqu et diu que el Sol esta a 8 minuts i 17 segons llum de la Terra en lloc de dir que est a 149.600.000 kms.O.- s que les distncies es mesuren per anys llum en astronomia. Les distncies son molt grans. Per exemple

    la galxia dandrmeda s a dos milions daNYS LLUM i no direm a 18.921.600.000.000 kms. Tinguem en compte que a lUnivers hi ha distncies de ms de 10.000. milions danys llum, (aix s veritat) imaginat si aix ho hagussim de posar en kms.

    C.- S tu vols tornar-te boig all, tu.O.- Doncs mira, si el Sol sapagus ara, tu encara lestaries veient 8 minuts i 17 segons. C.- Fins aqu podem arribar. Si el Sol desapareix ara jo ho veur ara. I si tu desapareixes jo tamb ho veur ara!O.- Mira Carles, el Sol s a 149.600.000 kms i la llum viatja a 300.000kms/s; per tant, tu veus el Sol tal com

    era fa 8 minuts i escaigC.-Si tu vols barrejar les teves neurones all tu, per a mi no em vinguis en contes de cincia-ficci.O.- Doncs ja veurs el que passar quan lhome arribi a Mart. I just abans de baixar del coet digui aquest

    s un petit pas meu per un pas gran per la humanitat i baixi. Segons la posici de la Terra en relaci en la de Mart poden passar entre 4 i 15 o 20 minuts abans de que la Terra en rebi el senyal. I si tu ets all no t nassabentars. Tu ho veurs quan la Terra rebi el senyal i llavors ja far uns minuts que all ja haur passat.

    Nota de lautor: La llum viatja a 299.792 km/seg. Per per facilitar-ne els clculs sarrodoneix aquesta xifra i sutilitza 300.000 km/s.

    Josep Riera

    GRCIAnord

    16

    QUART TRimesTRe - Any 2015

  • Playboy o la Fi duna poca?Playboy ha anunciat que deixa de publicar nus de dones. Una notcia que he de dir que m'ha sorprs.

    El que havia sigut una de les se-ves senyes d'identitat (fotografies de dones joves i boniques en trajo d'Eva), deixar de ser-ho ben aviat.I s que el mn del sexe, des de la irrupci d'Internet a finals dels 90, ha evolucionat moltssim.

    a un sol clic o a travs de mbils o tabletes de darrera generaci, el cos de la dona (i de l'home) nua es troba amb una sorprenent facilitat, i no solament el nu esttic (que s garantitza una publicaci de refe-rncia com s Playboy), sin en qualsevol altre variant lasciva, por-nogrfica, quan no degradant de la condici humana del retratat/da...

    Estratgia comercial, no pas mo-ral o tica, aquesta aposta de la multinacional del conillet. Volen reorientar el seu negoci. I s que durant els darrers anys, els intents per revifar la seva sexagenria pu-blicaci, han fracassat de fit a fit.

    Hugh Hefener, un adorable vellet en els seus vuitanta molt llargs, hi ha donat el vist-i-plau. aquest bon home revolucion el mn editorial de la post guerra, all pel 1.953, creant la revista Playboy on el nu elegant de belles dames, era el principal reclam.

    Deu haver estat una complica-da decisi. No ens en cpiga cap mena de dubte.

    Sis dcades d'xit, cim i llarga de-cadncia. aix s, els darrers vint han estat uns anys d'errors estra-tgics, de no saber adaptar-se als nous temps que ara comencen a passar factura....

    Una decisi que acaba amb una tradici que la gent de la meva ge-neraci i la dels nostres pares vis-qu amb un cert anonimat (quan no d'amagat).

    Reproducci del n 1 de l'edici americana amb la incomparable Marilyn Monroe...

    GRCIAnord

    17

    QUART TRimesTRe - Any 2015

  • Durant dcades, Playboy fou el ritus inicitic de moltes generacions d'adolescents, fou el canal per on fluen certes pulsions, d'homes solters i casats, que millor es-taven amagades. Homes, nois, avis amb un denomina-dor com, la passi per la bellesa del nu femen.

    Entenc la posici de la revista per crec que s'equi-voquen. Si realment volen atraure noves generacions, la dels joves dels smartphones, poden crear una nova publicaci. Reorientar l'altra pot provocar que en des-naturalitzin la seva essncia ms ntima. Us imagineu vendre una batut de cacau sense cacau? Un cotxe sen-se rodes?...

    Crec, sincerament, que en signen l'acta definitiva de defunci.

    I aix s, simplement, una veritable llstima.

    -----------------

    Un final d'poca, aquest canvi d'identitat, que se suma a tants d'altres dels darrers anys...

    Un element ms (i ja en sn legi) d'aquest final d'era que ens est tocant viure, on les incerteses sobre l'es-devenidor, la crisi de valors o dels smbols acceptats tradicionalment sn a l'ordre del dia.Una poca on l'nica certesa s la incertesa.On tot s efmer.On els Estats fan figa, quan no fallida.On les noves senyeres no representen tothom.On en Messi s imputat, on els dirigents no compleixen les lleis...

    On a les grans multinacionals, entre elles Volkswagen, no els tremola la m a l'hora d'enganyar, estafar o ma-nipular els ciutadans i clients.

    Un nou mn, una nova poca comena a albirar-se. Un mn nou el naixement del qual pot ser apassionant per que, alhora, neix orfe de grans coses com el que va significar Playboy com a icona de llibertat, com a aire fresc en una asfixiant i puritana societat nord-america-na de postguerra.

    Per lA. Lorente, ve de Grcia

    Dani Matters, la "playmate" del 2.015 i potser, la darrera.

    GRCIAnord

    18

    QUART TRimesTRe - Any 2015

  • GRCIAnord

    19

    QUART TRimesTRe - Any 2015