-
redacci: 93 458 87 80 [email protected] |
anunciat: 619 136 688 [email protected] | administraci:
[email protected]
Publicaci Quinzenallniabadalona
4 de desembre de 2014 Nm.123 www.liniabadalona.cat
Solidaritat pg 4El Gran Recapte recull60 tones daliments, un30%
ms que lany passat
Ensenyament pg 16Sense data per a laconstrucci de la zonaescolar
de Montigal
Agenda nacional pg 18Albiol vol un PP que faciatractiu el
discurs del No
Loposici en bloc es mantferma per destituir Saltiveri
PSC, CiU i ICV-EUiA sollicitaran avui la convocatria duna nova
junta general de Badalona Comunicaci pg 3
pg 16
4 anys de lluitaLa PAH de Badalona celebra el seu quart
aniversari dem passat
Reportatge pgs 8 i 9La viabilitat dunpossible Estat catal:dubtes
amb resposta
Cuina pg 16La xef Carme Ruscalleda parla de botnica culinriai
gastronmica a la ciutat
Esports pg 21Doble rcord mundial per auna Belmonte
espectacular
-
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2
4 desembre 2014lniabadalona.cat
-
3 | En Portada 4 desembre 2014 lniabadalona.cat
s qesti de temps. Aix de se-gurs es mostren els grups de
lo-posici badalonina (PSC, CiU iICV-EUiA) davant la situaci quesha
creat al voltant dels mitjanspblics municipals i la possibili-tat
de canviar-ne el conseller de-legat. I sembla que la jugadadAlbiol,
que ha deixat loposicisense representants al conselldadministraci
de Badalona Co-municaci, encara ha unit mstres partits que en
diversos mo-ments clau no shan acabat den-tendre fins i tot per
qestions re-lacionades amb el mateix consellde Badalona
Comunicaci.
Ara, per, i en paraules dlexMaas, lder dICV-EUiA, ja nomiren pel
retrovisor i, en lloc da-bonar-se en els retrets, fan pinya
per una causa comuna: aconse-guir que el PP no monopolitzi
elsmitjans pblics municipals.
Els fets sn coneguts. Dende lafer Estaca en la cloenda
delFilmets, a finals doctubre, PSC,CiU i ICV-EUiA van
mostrar-sedeterminats a forar el relleu dAl-bert Fernndez
Saltiveri, consellerdelegat de Badalona Comunicaci,per la seva
implicaci directa enaquell intent de censura. Per aix,van demanar
una junta general ex-traordinria (on els tres grups su-men majoria)
per fer fora Saltive-ri un comissari poltic, segonsJordi Serra,
lder del PSC i no-menar en el seu lloc Josep Vieta.
Albiol va convocar una juntaextraordinria dimecres de la
set-mana passada, per sense que enlordre del dia hi consts la
peti-ci de relleu del conseller delegat,per la qual cosa PSC, CiU i
ICV-EUiA es van plantar. Aprofitant laseva absncia, lalcalde va
destituir
els membres del consell proposatsper loposici amb largument
degarantir lestabilitat de lens.
Davant daquesta tupinada,en paraules de CiU, els tres par-tits
de loposici sollicitaran avuiuna nova junta general extraor-dinria
per canviar els membresdel consell dadministraci nonoms Saltiveri.
Mentre el PPdefensa que la iniciativa per fer-ho no sajusta als
estatuts de Ba-dalona Comunicaci, loposicisescuda en la llei de
societats an-nimes, la qual, remarquen, sde rang superior.
Sigui com sigui, i ms enll deldebat legal, el que est clar s
queel conflicte va per llarg. Ara Albiolt 15 dies per convocar la
novajunta general extraordinria i, sino ho fa, el secretari
municipal,obligat per llei, ho haur de fer enels segents 10 dies.
Per tant, sprobable que tot plegat sallarguifins a mitjans del mes
de gener.
El pitjor serial dels mitjans pblics Loposici en bloc intenta
substituir Saltiveri i Albiol la deixa sense representants a
Badalona Comunicaci PSC, CiU i ICV-EUiA sollicitaran avui la
convocatria duna nova junta general per capgirar la situaci
Arnau NadeuBADALONA
COMUNICACI4I enmig de totala polmica, la plantilla de Ba-dalona
Comunicaci. Uns tre-balladors que tamb han volgutdir-hi la seva i
que han convidatles diferents parts a trobar-se alms aviat possible
per tal da-rribar a un consens que recon-dueixi la situaci.
Tanmateix, la plantilla de-nuncia les ingerncies poltiquesi la
manipulaci a qu histrica-ment mats important han es-tat i estan
sotmesos actualmentels continguts dels mitjans p-blics de la
ciutat, i lamenta quedurant molt temps shagincreuat lnies vermelles
que hanprioritzat el criteri poltic perdavant del periodstic,
atemp-
tant contra el Codi Deontolgic.En aquest sentit, exigeix
res-pecte a la feina dels professio-nals sigui quina sigui la
com-posici de lAjuntament i alertaque sha arribat a una situaci
l-mit a causa de pressions alstreballadors.
UN ABS AUTORITARIPer altra banda, el Collegi de Pe-riodistes de
Catalunya ja haqualificat de molt greu i preo-cupant la destituci
de tots elsmembres del consell dadmi-nistraci proposats per
loposi-ci. Segons lentitat, la decisidAlbiol constitueix un nouabs
de caire autoritari, impro-pi en una democrcia.
Els treballadors denuncieningerncies i pressions
El conflicte en els mitjans pblics municipals va per llarg.
Foto: Arxiu
-
| 4En Portada4 desembre 2014lniabadalona.cat
Quatre milions de quilos. Unany ms, objectiu aconseguit.
Lasisena edici del Gran RecaptedAliments va tornar a superarel
passat divendres 28 de no-vembre i dissabte 29 la fita queshavia
fixat i va aconseguirreunir 4.000 tones de menjar,400 ms que lany
passat, quanes van recollir 3,6 milions dequilos.
Enguany la infraestructuradaquesta doble jornada soli-dria va
ser de 2.000 punts derecollida en mercats i super-mercats de
Catalunya per acon-seguir, principalment, alimentsque es conservin
durant temps(llegums, conserves, llet, arrs,
pasta, oli, sucre...). Amb la re-collida daliments completada,el
segent pas s la classificaci,que va comenar el mateix dis-sabte 29
i durar fins al prximdia 23 de desembre, de tot elmenjar recollit
als magatzemsde Barcelona, Reus, Lleida iGirona, en altres
magatzemsrepartits per les diferents co-marques i a les seus de les
en-titats que collaboren amb elBanc dels Aliments. Aquestesseran
ara les encarregades de re-partir els aliments entre
els,aproximadament, 25.000 be-neficiaris.
Un any ms, la funci delGran Recapte ha anat ms en-ll de la
recollida daliments, jaque tamb ha buscat conscien-ciar la societat
de la importn-cia dun consum alimentari rao-nable i sostenible i
cridar la-
tenci sobre limpacte de la po-bresa.
60 TONESA la ciutat, el Gran Recapte vaaconseguir recollir 60
tonesdaliments, un 30% ms queen ledici de lany passat. Arreude
Badalona, al llarg de diven-dres i dissabte, hi van haver 20punts
de recollida repartits en-tre els diferents supermercatsque van
collaborar amb la ini-ciativa solidria.
Tots aquests aliments es vantraslladar a una nau del
polgonindustrial de Bonavista, quelAjuntament havia cedit
pr-viament, on uns 350 voluntarisvan fer feines de
classificaciperqu a partir dara les entitatsels puguin repartir als
benefi-ciaris. Sense ells, aquesta granfita no hauria estat
possible.
Objectiu aconseguit El Gran Recapte recull quatre milions de
quilos daliments i supera la xifra de 3,6 milions de lany passat A
la ciutat es van recollir 60 tones, un 30% ms que lany passat, i hi
van participar 350 voluntaris
Albert RibasBADALONA
SOCIETAT4El passat diumen-ge 30 de novembre, en el marcde la
celebraci del Gran Re-capte, es va celebrar al teatreBlas Infante
el Living Life, elconcert solidari a benefici delBanc dels
Aliments, que va or-ganitzar lassociaci ChicFunky, una entitat que
orga-nitza esdeveniments solidarisper collaborar en
diferentscauses.
La gala, que va ser presen-tada pel locutor i DJ dels
40Principals, Adri Ortega, vapermetre al pblic gaudir de
lesactuacions dun bon nombre deformacions i artistes, com ara
Clover, Sin Salida, Dani Ba-rrientos, Jota Martn, MaraSagana,
Charly Rodrguez iMeri Project.
Per assistir a lespectacle elpblic va haver de pagar sis eu-ros
i portar un paquet de men-jar destinat al Gran Recapte.Lacte va ser
tot un xit, ja quetal com han confirmat els seusorganitzadors, es
van aconse-guir recollir 700 quilos dali-ments. Des de lassociaci
ChicFunky han volgut donar lesgrcies a tots els artistes pelseu
magnfic treball, als vo-luntaris del Banc dels Alimentsi a tota la
gent que va venir.
Un concert solidari al Blas Infante per recaptar aliments
El paper dels voluntaris ha estat clau, un any ms, perqu el Gran
Recapte hagi funcionat. Fotos: Fundaci Banc dels Aliments
-
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 |
4 desembre 2014 lniabadalona.cat
-
| 6Opini4 desembre 2014lniabadalona.cat
publicitat 619 13 66 88
amb el suport de:
Les cartes dopini es poden enviar a:
[email protected]
Lnia Badalona no comparteix necessriament les opinions que els
signants expressen en aquesta secci ni sen fa responsable.
redacci: [email protected]acio21.com publicitat:
[email protected]:
[email protected]
lniabadalona.cat
15.000 exemplars
Dipsit legal: B.43222-2010
Actualitat a la xarxa
#NoCola#HiHaurPacte? #NoTLmits
@ramirp: Junqueras no acceptar la llistaunitria, per acordar amb
Mas un mecan-isme perqu les eleccions s'interpretin
in-ternacionalment com un referndum.
@xlemus: Messi, mxim golejador de lahistria de la Lliga i mxim
golejador de lahistria de la Champions. Ja est tot dit, nocal
afegir-hi ms.
@gerardotc: Quitando el "Luis S Fuerte","Matas es mi ejemplo",
"Confo en la In-fanta", "Fabra es ejemplar", etctera, Rajoyva a
muerte contra la corrupcin.
Un diari plural Un diari participatiu
Una de les circumstncies perles quals els unionistes no
volendeixar-nos anar s lapartat delesport. Mexplico. Una
vegada,lnclit exportaveu del governdAznar, Miguel ngel Rodr-guez,
en un to totalment de me-nyspreu, entre rialles, va etzibar:Las
selecciones catalanas enqu competiran en unos cam-peonatos
internacionales, a lascanicas?. Un pobre brtol msque no vol
reconixer la realitat.Sabia i sap que laportaci cata-lana en els
diferents esports sdall ms important, el bs-quetbol, lhandbol, la
nataci i elwaterpolo, lhoquei sobre herbai sobre patins, el futbol
i un llarg,etctera.
En el mn del motor estemmillor que millor; Nani Roma sel campi
del ralli Dakar en cot-xes i Marc Coma en motos i cam-pi mundial de
rallis; Laia Sanz,campiona femenina del mateixralli i campiona
mundial de triali enduro; Toni Bou, campimundial de trial. Com a
cireretadel pasts, tres campions mun-dials de motos en circuit de
car-reres: lex Mrquez en moto 3,Tito Rabat en moto 2 i MarcMrquez
en moto GP.
No podrien suportar veureenlairar-se la senyera quadri-barrada i
sentir pels altaveuslhimne dels Segadors, seria su-perior a les
seves forces. Per aix,entre altres coses, tamb faran elque faci
falta per evitar la inde-pendncia de Catalunya. El reiFelip VI, que
laltre dia es va feruna foto amb noms quatrecampions mundials
catalans, encas de ser ja independents,shauria de fer la foto, el
pobre,ben solet.
4Sense fotoper Jordi Lleal
49N: mea culpaper David Rabad
La relaci de la meva famlia i lade Sindo Prieto, nebot de
l'i-deleg i poltic socialista Inda-lecio Prieto, s'establ pel
paisatgeasturi del meu pare i el d'ell. ssabut que els asturians,
pocs aCatalunya, senten la "terrunya"a lnima i al cor com pocs.
AAstries, com ens explica lahistria, no aconseguiren esta-blir-shi;
en noblesa i sang snica.
Aix, afegit al fet que enSindo no va tenir descendncia,va fer
que ell i la seva esposa Pie-tat decidissin prendre'm comafillat.
Recordo les visites decada diumenge a casa seva, alcarrer de Sant
Isidre i les llar-gues explicacions dels records dela seva
infantesa i els de la sevafamlia entrellaats amb anc-dotes sobre
els anys de lluita pelsocialisme, cosa que influ en lameva formaci
poltica i ideo-lgica. Sindo fou un personatgerepresentatiu i
conegut en lavida de la Badalona de postgu-erra que havia lluitat
per la Re-pblica, i pel fet d'haver estat co-missari poltic. Molts
dels queguanyaren la guerra el recordenper la seva humanitat i el
seubon fer. Salv desinteressada-ment la vida de molts sacerdots.Una
senyora de grans arrelsempresarials i familiars de lanostra ciutat,
que va perdre elseu marit assassinat per la FAIpel fet de ser
empresari, digud'ell que representava la pure-sa dels ben nascuts,
perqu sent
del bndol contrari va demos-trar la seva humanitat i el seubon
fer en els temps de l'odi i labarbrie, ja que a totes bandeshi va
haver salvatjades. Acaba-da la nostra conflagraci, fou de-tingut i
ingressat al penal deMontjuc. Assabentats de la sortque corria el
nostre protago-nista, el clergat i altres personesinfluents de
Badalona van re-crrer a les altes instncies do-minants, allegant
que li devienla seva vida, i van aconseguir quese lamnistis, ja que
l'nic pe-cat que havia coms fou haversalvat moltes vides.
Fou la de funcionari delBanc d'Espanya. Per aquestara, gent
opulenta li confiava laseva riquesa perqu ell mateixla ingresss en
el seu compte,cosa que represent per a elluna petita lliscada, ja
que la sevaentrega per ajudar els altres i elseu prosme van fer que
enms d'una ocasi estirs ms elbra que la mniga. En
veure'simpossibilitat per tornar uns di-ners i en veure's
desprestigiat,la seva desesperaci i el sentitdel deure van poder ms
que laseva prpia vida i es va sucidar,acte que no aprovo per
qued'alguna manera entenc. Aixve al cas per la diferncia
dac-tuacions de personatges i altrespersones influents d'avui
dia.L'honor per ells s apoltronar-se i enriquir-se a costa dels
al-tres sense tenir ni un mnim devergonya.
per Eduard Rozas
4Recordant Sindo Prieto
Sembla que la fiscalia del go-vern espanyol necessita unscaps de
turc a qui carregar el9N. Sembla que aquests seranel triangle
Rigau, Ortega i Mas,i sembla que aix ja estavacantat per a la
Camacho moltabans que la fiscalia digus elque faria. En fi, que el
conte dela divisi de poders s una far-sa i que el poder judicial s
unsimple titella del govern estatal.
Davant de tot aix vull in-culpar-me per simpatitzar ambel S-S
per tal que els del No-No, que tamb NODO, puguinvotar malgrat que
mho prohi-beixin a mi; vull inculpar-meper haver estat voluntari en
el9N en contra dun Gobiernoque sembla enyorar el seu 20N;vull
inculpar-me per ser un
funcionari de lEstat Espanyolque va secundar lobertura duncentre
densenyament durant el9N; vull inculpar-me per deixarpassar ms de
5.000 votants,alguns del No-No, durant unajornada pacfica i
democrtica;vull inculpar-me per no acataruna llei, la Constituci
del 1978,per defensar la moral de sim-plement votar; vull
inculpar-meper fer recer voluntriament aRigau, Ortega i Mas en el
9N; ivull inculpar-me per estar encontra del govern dEspanyaque diu
defensar lestat de dretper que em prohibeix el dret avotar. Ara tan
sols resto a les-pera de dues coses: que moltsenvin una carta com
aquesta ique el TC vingui al pobre diableque sc.
-
7 | Envians les teves cartes a: [email protected] 4
desembre 2014 lniabadalona.cat
@quimtorra: Per quin embolic saquest? No es tracta de votar Mas
o Jun-queras, es tracta de votar una llista per laindependncia i de
com executar-la.
@encampanya: Artur Mas no entn perqu Oriol Junqueras noms parla
decastellanoparlants pobres i desnonats.Quin destrempe.
@cristina_pardo: Rajoy, presidente de unpartido que segn el juez
se lucr con laGrtel y que tiene alcaldes imputados, hablade
corrupcin en el Congreso.
Aire fresc
Opini en 140 carcters
Fa uns dies, mentre posava una mica enordre els meus llibres de
treball per pre-parar la lli magistral encarregada perla UAB per a
la inauguraci del nov Post-grau de Periodisme de Proximitat, emvaig
trobar amb un d'aquells exemplarsque gaireb ni recordava que tenia.
s unllibre d'Aristtil que es diu Poltica, i queem van regalar quan
era editor dinfor-matius a Rdio 4. No em vaig poder es-tar de
donar-li una ullada. Entre les fra-ses subratllades i les
anotacions en elsmarges de les pgines, vaig trobar una
citad'Eurpides que em va cridar molt l'a-tenci. Referint-se als
governants, Eur-pides diu: No m'importen els refina-ments, sin all
que necessita la ciutat.Sorprn com una reflexi que sembla tanbvia i
que es va fer fa dos mil cinc-centsanys pugui semblar tan
actual.
En el nostre present trobem, massasovint, poltics que obliden
don sn i pera qui governen. I el cert s que tant se vall'mbit
d'actuaci d'aquests poltics. El fe-nomen de qu parlo i que
consisteix enuna mena de prdua de contacte amb larealitat, es
produeix tant en l'mbit de lapoltica municipal com en el de la
polti-ca nacional o estatal.
Segons la meva opini, aquest fet suna de les principals causes
que els ciu-tadans es mostrin desencisats amb tot elque t a veure
amb all que en diem lacosa pblica. Mentre la gent normal i cor-rent
t una visi clara i concreta dequins sn els principals problemes de
lasocietat, aquells i aquelles que han estatescollits per donar
soluci a aquestsproblemes molts cops sembla que actu-n en parallel,
atorgant ms importnciaa qestions que noms els afecten a ellsi al
seu mn tancat i elitista.
Mireu, si no. Per raons prou sabudes,loposici a lequip de govern
de la ciutatexigeix la dimissi de lalt crrec que co-manda Badalona
Comunicaci. Estira-i-arronsa i cop de puny damunt la taula
delalcalde. A partir daqu, parole, parole.Els regidors de loposici
han agafat elcam fcil i fins a cert punt tamb dema-ggic, tot
oblidant que tenen a les sevesmans leina que posaria punt final al
seudesassossec: moci de censura i punt fi-nal! Sobre un hipottic
cop de puny so-bre la taula, loposici badalonina ara ni
tan sols passa de puntetes. Hom preguntaals poltics locals per
qu no avisen, de-nuncien amb antelaci, controlen, de-manen
informaci i diagnostiquen abansde les malalties i metstasis? Per qu
noes va denunciar al CAC, al Sndic de Greu-ges, al CIC, al Collegi
de Periodistes, latenalla sobre els professionals de lens lo-cal de
comunicaci que ara es fa pblica?
Igual com cal exigir a les empreses deserveis pblics que
reportin anualmentles inversions que fan en manteniment imillora de
la seva activitat a Badalona, calsotmetre a control el cap
dinformatius deRTB, per posar un exemple, perqu unadeterminada
notcia que faria referncia(s un dir) al mal estat de les llantes de
lesrodes dels autobusos urbans tan planescom el palmell de la m no
va seremesa, per consell de qui est msamunt. Es fa aix? Quin
control sexer-ceix si es tem el pitjor? Anem a raure a lapoltica
dels fets consumats? Quan hi hauna inundaci, una explosi, un
accident,un ensorrament.... quan esdev la des-grcia, aleshores hom
ala la veu i exigeix(i ara estem parlant de quelcom tant greui tan
important com coartar la llibertatdexpressi, un dret elemental dels
ciu-tadans). Qui exigeix? Qu sexigeix? O noes fa res ms que salvar
lesquena, no si-gui que hi caigui a sobre alguna
respon-sabilitat?
Tornant a la cita d'Eurpides, el msimportant que ha de saber fer
un gover-nant s saber deixar de banda els refi-naments. Per tant,
una persona escolli-da per portar les regnes d'una ciutat,
d'unpoble o d'un pas ha de tenir molt clar quehi ha dos nivells de
fer poltica: el de la po-ltica de sal i el de la poltica de
carrer.En el primer cas, aquest responsable po-ltic haur de saber
fer treballar els me-canismes adequats per assolir fites ams llarg
termini i deixar que corri lairefresc. I si no ho fa lalcalde, ho
ha de ferloposici. En el segon cas, es posen els da-llonses sobre
la taula, a veure qui en tms, sufocant la ra.
Eurpides s encara aqu. Tot un ex-emple per als poltics de tots
els temps,el dramaturg era defensor de la uni dela poblaci, les
institucions pbliques quelorganitzen i la cultura i defensava la
lli-bertat humana. Tan senzill, tan difcil.
4Els dallonses damunt la taulaper Estanis Alcover i Mart
Amb laparici de Podemos i Guanyemhan saltat les alarmes dels
aparells delpartidisme monrquic i collaborador delsegrest de la
democrcia i de la prduade drets fonamentals, com tamb els
res-ponsables del deteriorament de lEstatdel Benestar.
La complicitat i la submissi dels par-tits majoritaris al poder
del capital s lacausa que ens podria explicar la creixentindignaci
i laparici, primer del 15-M,i ara lxit duna nova organitzaci
po-ltica com Podemos i les bones expec-tatives de Guanyem en les
seves diferentsmanifestacions i confluncies.
Sobre el significat de la paraula de-mocrcia no cal insistir.
Diuen que s elsistema menys dolent per fer possible elque s
necessari. Aix s, quan els pol-tics actun i defensin linters
general perdamunt dels interessos duna minoria.Ning ignora al
servei de qui estan elspartits que legislatura darrera
legislaturashan repartit el poder. s cert que hi haqui defensar que
no s el mateix elPSOE que el PP o CiU i el PP. I s cert,per en el
fonamental hi ha una expli-cita i clara coincidncia: els tres
defen-sen aferrissadament lactual sistemanascut a la Transici, que
ara molts qes-tionen.
s cert que amb la Transici shanaconseguit avanos. Una Transici,
di-uen alguns, modlica i exemple per amoltes democrcies. Altres no
estandacord i pensen que va ser una renn-cia a un autntic canvi,
possible i trans-formador, a causa del soroll de sabres.Per aix hi
ha qui afirma que daquellapols vnen aquests fangs.
Com tothom sap el que hi ha i co-neix la malaltia daquest
sistema, no calexplicar res ms, noms assenyalarque la majoria
social dona per amor-titzada aquesta etapa i que cal una
novaTransici. Que s urgent i necessari ob-rir un nou procs
constituent a lEstatque permeti que el poble espanyol de-
cideixi de forma democrtica i no vio-lenta quin model dEstat s
el que de-sitja. Ara ja no existeix lamenaa de lescasernes per
influir i decidir el que ensconv o no conv. Respecte a la
radi-calitat, s que s interessant recorre aldiccionari i veure el
seu significat. El queconsulto defineix radical com adjectiu
re-latiu o pertanyent a larrel, que procedeixdirectament de larrel.
Torno a buscar elsignificat de la paraula democrcia en elmateix
diccionari: f. Govern en qu el po-ble exerceix la sobirania.
Per tant podrem afirmar que la de-mocrcia radical vol que el
poble recu-peri el poder que ning dubta que enshan arrabassat les
elits extractives ambla complicitat dels poltics corruptes.
Possiblement aix aconseguirem quees compleixin molts dels drets
recone-guts, no noms en lleis i normatives in-ternacionals i
europees, sin tamb a laja vella Constituci espanyola: el dret
alhabitatge, a una educaci i una sanitatde qualitat (sense
retallades), a un tre-ball digne... Noms fent complir larti-cle 128
que diu Tota la riquesa del pasen les seves diverses formes, i
siguiquina sigui la titularitat, resta subordi-nada a linters
general i tants i tantsdrets necessaris i reconeguts,
saconse-guiria acabar amb tantes injustcies i de-sigualtats
existents a la nostra empobridasocietat.
Per aix, amb els vells i anacrnicsdiscursos als quals saferren
al passat iutilitzen qualsevol excusa per tal demantenir-se en el
crrec; els professio-nals de la vella poltica que hi ha
patri-monialitzat les sigles de les seves orga-nitzacions i el seu
nic projecte s con-tinuar vivint a tot tren mentre milionsde
persones viuen per sota del llindar dela pobresa, difcilment podran
deteniraquesta pacfica revoluci i evitar aquestcanvi que vol la
majoria social i pel qualaposta xGuanyar Badalona i
altrescollectius i organitzacions.
4Democrcia radicalper Pedro Jess Fernndez
Un diari obert
-
| 8 4 desembre 2014lniabadalona.cat
Lestira-i-arronsa per la legalitat o illega-litat duna consulta
sobre el futur poltic deCatalunya ha impedit, fins ara, que
shagifet un debat profund sobre els pros i elscontres dun hipottic
Estat catal inde-pendent. El debat sha centrat en les lleisi en la
Constituci espanyola, obviant el querealment s important en aquest
procs:els avantatges i inconvenients duna pos-sible Catalunya
independent.
No obstant aix, i malgrat que el debatpblic i meditic ha girat
forosamententorn de la legalitat o no duna consulta,la societat
civil fa temps que est treballantper fer arribar als catalans i
catalanes ar-guments slids a favor dun Estat propi.
Fa cosa dun any i mig va nixer El-Clauer.cat, un web de
preguntes i res-postes sobre la independncia de Cata-lunya adreada
a totes aquelles personesque dubten sobre la viabilitat entesa
entots els sentits de lEstat propi. El projecte,impulsat per mnium
Cultural, lAssem-blea Nacional Catalana (ANC) i lAssociacide
Municipis per la Independncia (AMI),conjuntament amb onze
associacions msde lentorn sobiranista, desmunta tpicsque sovint
utilitza el front contrari a la in-dependncia de Catalunya en el
seu dis-curs moltes vegades de la por.
Tanmateix, des de setmanes i mesosabans diversos collectius ja
shavien po-sat a treballar i ho segueixen fent peroferir arguments
slids a favor de la in-dependncia. Un dels ms importants,sens
dubte, s el Collectiu Wilson, formatper catedrtics catalans
principalmentdeconomia de renom mundial que vo-len contribuir al
fet que Catalunya puguidecidir el seu futur sense por ni
amenaces.
Un altre grup de catalans que treballaper a lEstat propi s el
Collectiu Emma,en aquest cas per respondre a visions es-biaixades
que es donin sobre els catalansa la premsa internacional. I tamb el
Cer-cle Catal de Negocis, que ha elaborat di-versos estudis
contrastats sobre el poten-cial econmic i la viabilitat duna
Catalunyaindependent.
Nosaltres, en aquestes pgines, res-ponem resumidament deu
preguntesmolt esteses sobre lEstat propi.
Diversos collectius de la societat civil sorganitzen per oferir
arguments slids a favor de lEstat propi
Arnau NadeuBADALONA
10 PREGUNTES AMB RESPOSTA
ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSDESTAT
NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder
funcionar,
una srie destructures que el fan via-ble. Moltes delles ja
existeixen, com lesforces de seguretat. La ms prioritrias lagncia
tributria, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa
al model dEstat, una Repblica slopci ms compartida.
IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRPIA DE LESTAT
CATAL?Catalunya ja disposa ac-tualment de lAgnciaTributria de
Catalunya
(ATC), que sencarrega de gestionar elsimpostos que sn competncia
de laGeneralitat. Per tant, lestructura jaexisteix i noms shauria
dassumir lagesti dels impostos que ara adminis-tra lEstat espanyol,
com lIVA o lIRPF.
ESPANYAQUINA RELACI TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat
catal man-tindria una relaci venal
amb Espanya, com la que t ara Es-panya amb Frana o Portugal.
Seriauna relaci digualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria
part de lespaiSchengen si continus a la Uni Euro-pea, no hi hauria
cap mena de fronte-ra entre els dos estats.
UNI EUROPEAEL NOU ESTAT CATALQUEDARIA FORA DE LAUNI EUROPEA?La
UE no disposa de capnorma especfica que re-
guli la secessi interna, per la qual cosala permanncia de
Catalunya dins laUni dependria duna decisi essen-cialment poltica
dels caps dEstat i deGovern dels pasos membres. Per altrabanda,
sortir de la UE no implica ha-ver dabandonar leuro.
EMPRESESQU PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A
CATALUNYA?Si el nou Estat garantsla seguretat jurdica de
les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes
infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no
tindriencap ra per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que
Barcelona est con-siderada una de les ciutats europeesms atractiva
per als negocis.
PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS DATURESTARIEN
GARANTIDES?Segons els clculs de laconselleria dEconomia,un Estat
catal indepen-
dent podria fer front perfectament a lespensions i a les
prestacions datur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantdun 19%
de les cotitzacions socials delEstat espanyol i noms rep, en
con-trapartida, el 17% de les prestacions.
IMMIGRACIQU PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE
NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capdun temps
de residn-
cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: lespanyola i la del
seu pas dori-gen. En un Estat catal, la triple na-cionalitat seria
possible jurdicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre
estats ho permetessin.
LLENGUAEN QUINA SITUACIQUEDARIA EL CASTELLEN EL NOU ESTAT?En una
Catalunya inde-pendent, el catal pas-
saria a ser llengua dEstat a tots els efec-tes i esdevindria la
llengua comuna enlespai pblic. Pel que fa al castell, i te-nint en
compte que s la primera llen-gua de molts catalans, hauria de
tenirun estatus de reconeixement especiala lEstat catal.
DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT
VLIDS?Desprs de la constitucidel nou Estat, shaurien
de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs mbits per
facilitar la transi-ci cap a la legislaci prpia. Per tant,tots els
documents continuarien sentvlids. De fet, ja sest implantant
elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.
BARAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARAI LESPANYOL?Jurdicament, les
lliguessn creades per associa-
cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir
jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap
impediment legal. Enaquest sentit, tamb podrien jugar aqualsevol
altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.
- www.elclauer.cat
- www.wilson.cat
- www.collectiuemma.cat
- www.ccncat.cat
La fora del sentit comReportatge
-
9 | 4 desembre 2014 lniabadalona.cat
Un pas mobilitzat
Lacceleraci i velocitat del procs inde-pendentista sexplica si
no del tot, coma mnim en part per la gran capacitat demobilitzaci
que ha demostrat la ciuta-dania, que en els ltims anys ha estat
ca-pa de sortir al carrer de forma massivaen diverses ocasions.
La sentncia del Tribunal Constitu-cional (TC) del juny del 2010,
que va su-posar la retallada de lEstatut que el Par-lament havia
aprovat feia quatre anys, vasignificar el tret de sortida a un
cicle po-ltic carregat de manifestacions i on lin-dependentisme ha
crescut exponencial-ment. Va ser precisament aquesta sen-tncia la
que va provocar la primeragran mobilitzaci ciutadana. Un mili
depersones van omplir, el 10 de juliol del2010, el centre de
Barcelona sota el lemaSom una naci. Nosaltres decidim.
Dos anys i dos mesos ms tard, durantla Diada del 2012, una nova
manifestaciva omplir els carrers de la capital catala-na. Aquella
marxa, que va reunir un mi-li i mig de persones, va ser la primera
ce-lebrada sota el paraigua organitzatiu delAssemblea Nacional
Catalana (ANC),que des daquell moment ja no ha aban-
donat el lideratge cvic de lindependen-tisme. Un any ms tard,
l11 de setembrede lany passat, lANC va aconseguir fer unsalt
qualitatiu en el format de la protestai va reunir 1,6 milions de
catalans que esvan unir per fer una cadena humana, la ViaCatalana,
de nord a sud del pas.
La quarta mobilitzaci histrica, la dela Diada denguany, tamb va
servir perdemostrar que la capacitat de convoca-tria que ha
aconseguit lANC ha anatacompanyada duna dosi important
do-riginalitat. Desprs de la Via Catalanasemblava que ja no hi
havia cap repte persuperar, per no ha estat aix. A
labril,lorganitzaci que lidera Carme Forcadellva anunciar que el
seu prxim objectiu erafer una V que ompls la Diagonal i la GranVia.
El repte plantejat era majscul, peres va tornar a aconseguir. Un
total d1,8milions de catalans es van concentrar ala ciutat i van
aconseguir formar una im-pressionant V amb els colors de la
senyeraque va donar la volta al mn.
Votar. Tot i ser a travs dun procs par-ticipatiu, i no en unes
eleccions oficials,aquesta ha estat lltima i ms significa-tiva
mobilitzaci de lindependentisme itamb duna part, petita, de
ciutadans noindependentistes. Va ser el passat 9 de no-vembre, en
una jornada histrica on 2,3 mi-lions de catalans van expressar la
seva opi-ni sobre el futur poltic de Catalunya.
Albert RibasBADALONA
1 2
3
4
5
1 10 de juliol del 2010. La primera gran manifestaci del
poblecatal, en protesta per la sentncia del TC contra lEstatut.
2 LOnze de setembre del 2012, 1,5 milions de catalans
omplenBarcelona sota el lema Catalunya, nou estat dEuropa.
3 La Diada Nacional de Catalunya del 2013 ser recordada per la
histrica Via Catalana, que va unir el pas de nord a sud.
4 Un total d1,8 milions de catalans es concentren a
BarcelonalOnze de Setembre del 2014 per fer una impressionant
V.
5 El 9 de novembre del 2014, 2,3 milions de persones votenen el
procs participatiu sobre el futur poltic de Catalunya.Fotos:
ANC
Reportatge
-
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88|
10 4 desembre 2014lniabadalona.cat
-
Publicaci poltica
-
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8815
| 4 desembre 2014 lniabadalona.cat
-
4 desembre 2014
Ciutat| 16
lniabadalona.cat
Serveis Territorials del Depar-tament dEnsenyament es vareunir
dilluns passat amb la pla-taforma Zona Educativa deMontigal (ZEM) i
lAjuntamentper tractar el tema de la cons-trucci de lInstitut
Ventura Gas-sol i de lEscola Montigal a unsolar del barri. Tal com
va avan-ar Lnia Badalona, aquestareuni podria haver servit
perdesencallar ledificaci daquestsdos centres, per no ha estat
aix.
Els representants escolars vansortir de la reuni sense un
ca-lendari dactuacions i amb la cer-tesa que cap dels dos
equipa-ments apareixeran en els pressu-postos del 2015. Ens han
comu-nicat que el febrer finalitzar le-laboraci dun informe que va
lli-gat a la resoluci del Parlament
del 9 doctubre, la qual instava elGovern, el consistori i la
comu-nitat educativa a reunir-se, ex-plica a aquesta publicaci
ngelsMartn, membre de ZEM, quecreu que aquell mes hi haur unanova
reuni amb el Govern.
Coincidint amb la reuni,membres de la ZEM es van ma-nifestar amb
pancartes a lexte-rior de la seu de Serveis Terri-torials, al
carrer Casp de Barce-lona, per fer pressi i demanar la
construcci dels dos centres edu-catius. La ZEM va anunciar
des-prs de la trobada que avui di-jous decidiran quins tipus
dac-cions o mobilitzacions contun-dents duran a terme en protes-ta
per aquest fet.
Per la seva banda, lAjunta-ment segueix amb les obres peradequar
el solar on hi han danarels dos centres, i que preveuen
laconstrucci dun aparcamentprovisional i mobiliari urb.
Protesta de la comunitat educativa a Serveis Territorials. Foto:
ZEM
Sense data per a la construccide la zona escolar de Montigal La
reuni de dilluns entre la Generalitat, el consistori i la comunitat
educativa del barri va finalitzar sense un calendari
dactuacions
La PAH celebra el seu quartaniversari aquest dissabte
SOCIETAT4La PAH de Bada-lona celebrar dem passat a laplaa Pompeu
Fabra una festaper commemorar el seu quartaniversari.
La jornada festiva comen-ar a dos quarts de deu delmat amb una
festa infantil, ales 11 arribar el torn dels par-laments, mitja
hora ms tard esfar una representaci teatral ia dos quarts de dues
es tanca-r la diada. El pblic tamb po-dr visitar una exposici
ambcentenars de fotos i histries detotes les accions que durant
aquests quatre anys ha dut aterme la plataforma.
Una de les persones que se-gur que ser a la festa s Mont-se
Garcia, la portaveu de laPAH, que en declaracions a L-nia Badalona
fa balan da-quests quatre anys de lluita.Garcia es mostra orgullosa
i re-corda com al principi vam co-menar noms dues persones iara som
ms de cent. La por-taveu explica que la plataformaha estat capa de
resoldre 163casos i apunta que el 2015ser un any encara ms dur.
Crtiques venals per lareforma de la plaa Lloreda
OBRES4Els vens del barri deNova Lloreda han fet pals el
seudesacord amb la reforma de laplaa Lloreda, una de les
msimportants del barri.
Segons expliquen en un co-municat, les obres de gransdimensions
que tenen per ob-jectiu la transformaci dunazona verda en una plaa
de ci-ment van comenar fa unsdies sense que ells sho espe-ressin i
sense que tinguin co-neixement dels detalls del pro-jecte. Tamb
lamenten que lA-juntament no informs sobre la
qesti ni els hagi preguntatquines millores veurien b.
En el comunicat, signat perlAssociaci de Vens de Nova Llo-reda
Nord i Complex Catalunya,conjuntament amb les AMPA deles escoles
del barri, els venstamb demanen que les obres sa-turin, ja que
consideren que ses-tan invertint uns diners que noaportaran
millores significativesper a les famlies que viuen al ba-rri. No
necessitem una plaa.El barri est ple de zones dures.Volem un parc
amb arbres i ve-getaci, conclouen.
Conferncia de Ruscalleda al Centre Cultural El Carme
CUINA4La xef Carme Ruscalle-da va impartir aquest dillunsuna
conferncia al Centre Cul-tural El Carme en el marc delcurs Botnica
gastronmica iculinria: Quines sn, don v-nen i com susen les plantes
quemengem i bevem, que formapart del projecte Gaudir de
laUniversitat de Barcelona.
Ruscalleda, xef del restau-rant Sant Pau de Sant Pol deMar, s la
xef amb ms estrelles
Michelin del mn. En t tres pelSant Pau de Sant Pol, dues
pelMoments, situat a Barcelona, idues ms pel Sant Pau de Tquio.
Aquest curs de la UB consta dedeu sessions que combinen teo-ria
i prctica per abordar la rela-ci entre la botnica, i especial-ment
letnobotnica, amb la cui-na i la gastronomia, i fa un mfa-si
especial en les plantes silvestresi races locals per acabar
explicantels centres dorigen de les plantes.
F. Javier RodrguezBADALONA
Agressi | Ferit greu el sotscap dels Mossos dEsquadraEl sotscap
de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de la ciutat, Miquel ngel
Gonzlez, est
ingressat a Can Ruti desprs que diumenge passat fos agredit per
un grup de joves que estaven cometent actes vandlics a laparcament
comunitari de la seva casa de Pineda de Mar. Gonzlez, que
estava fora de servei en el moment dels fets, va ser agredit per
un dels joves mentre en retenia un altre.
-
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8817
| 4 desembre 2014 lniabadalona.cat
-
Ciutat| 18 4 desembre 2014lniabadalona.cat
Merc Rius, nova directora de lInstitut Catal dEnergia
NOMENAMENT4La regidora deCiU a lAjuntament, i diputadaadjunta de
Medi Ambient a la Di-putaci de Barcelona, MercRius, ha estat
nomenada per laConselleria dEmpresa i Ocupa-ci nova directora de
lInstitut Ca-tal de lEnergia (ICAEN).
En el mandat anterior, Rius vaser tinent dalcalde i regidora
deMedi Ambient i Mobilitat i con-sellera de lEntitat
Metropolitana
de Serveis Hidrulics i Tracta-ment de Residus.
En declaracions a Lnia Ba-dalona, Rius afirma que aquestnou
crrec s un repte de primeramagnitud, ja que lenergia s unsector
estratgic que est direc-tament vinculat amb la competi-tivitat de
les empreses i amb la se-guretat de subministrament delpas. Tamb
entenc que sha va-lorat la meva labor a la Diputaci.
Una badalonina, a la cita de lONU sobre el canvi climtic
CONFERNCIA4Una ambien-talista badalonina, Anna Prez,es troba
aquests dies participanta la COP 20, la cimera anual so-bre el
canvi climtic que orga-nitza les Nacions Unides i que secelebra en
la capital del Per,Lima.
Prez, especialista en el can-vi climtic, forma part del
pro-grama Adopta un negociador,integrat per deu joves darreudel mn
que formen un equip deperiodistes, bloguers, escrip-tors,
activistes i cientfics que fanun seguiment sobre el canviclimtic.
Lambientalista bada-lonina, que s lnica represen-tant catalana i de
lEstat en
aquest programa, va arribar aLima el passat dijous 27 de
no-vembre i des daquest dillunsforma part de la cimera, que
fi-nalitzar el prxim 12 de des-embre.
Prez tamb s la cofunda-dora, juntament amb els seuscompanys del
mster que vaestudiar a la universitat angle-sa dEast Anglia, del
webwww.climate-exchange.org. Enaquest portal, joves experts enel
canvi climtic expressen icomparteixen opinions sobreaquest complex
fenomen amblobjectiu de proporcionar unamplia varietat didees,
pensa-ments i crtiques.
Cinc milions de ciutadans de Ca-talunya estan esperant un
gest,que ens presentem com un refe-rent, que siguem capaos
d'arti-cular una proposta atractiva.Aquest s el reclam que
lalcaldede la ciutat, Xavier Garca-Albiol,va deixar anar divendres
passatdurant la inauguraci de les jor-nades Estabilitat i bon
govern encorporacions locals que el PP vaorganitzar a Barcelona i
que vanser clausurades lendem pel pre-sident espanyol, Mariano
Rajoy.
Albiol, que va ser lencarregatdinaugurar les jornades en
de-triment de la presidenta delPPC, Alicia Snchez Camacho,va
diagnosticar un escenari a Ca-talunya on manca una propos-ta
atractiva per combatre lin-dependentisme i que no ha da-nar
dirigida, ni de bon tros, alpresident de la Generalitat, Ar-tur
Mas, ni a l1,9 milions de ca-talans que van apostar pel S-Sen el
passat 9N. Per guanyar te-rreny a lindependentisme, i almateix
temps fugir dun discursque fins al dia davui sha
basat,principalment, en dir no i fer po-
ques propostes, lalcalde bada-lon va assegurar que el que cals
articular una proposta des deCatalunya i Espanya que esconverteixi
en referent per alsque volen viure amb naturalitatque som catalans
i espanyols.Albiol, per, no va concretarcom shauria darticular
aques-ta proposta.
RENYA ELS EMPRESARISLa presncia meditica dAlbioldurant la
darrera setmana va te-nir el seu segon episodi abans-dahir durant
la seva conferncia
al Crculo Ecuestre. En aquest casel batlle badalon es va
mostrarcrtic amb els empresaris no in-dependentistes, a qui va
renyarper no alar ms la seva veu con-tra la independncia. Aqu no-ms
criden els dun bndol i, abanda de dues o tres persones im-portants
de lmbit empresarial,jo no veig que ning cridi o sex-pressi en veu
alta. Aquestes pa-raules van arribar desprs quedurant el dileg
posterior a la sevaconferncia, diversos empresarisli van preguntar
qu calia fer perfrenar lindependentisme.
Albiol durant el seu discurs de divendres passat. Foto: PPC
Albiol aposta per un PP que faci atractiu el discurs del No
RedacciBADALONA
-
19 |
4 desembre 2014
Comarcalniabadalona.cat
La Diputaci de Barcelonaaportar 920.000 euros a lA-gncia de
lHabitatge de Cata-lunya per finanar la Xarxadhabitatges dinserci
social.Aquest import, que sabonarentre aquest any i el prxim
alAgncia, que coordina aques-ta Xarxa, servir per mantenirel suport
econmic a les entitatsque gestionen pisos tutelatsper a collectius
en risc dex-clusi.
El president de la Diputacide Barcelona, Salvador
Esteve,considera que la situaci d'e-mergncia provocada per lacrisi
financera i econmica hasituat les poltiques pbliquesd'habitatge en
un primer pla,que no els era habitual. Enaquest sentit, reconeix el
paperde les entitats que formen laXarxa, aix com el de la Tauladel
Tercer Sector Social en eldesenvolupament d'aquesta ac-ci en favor
d'un dret essencialen una societat lliure i demo-crtica.
El fort impacte de la crisieconmica ha tingut com a
conseqncia un empobrimentdamplis sectors de la
poblaci.Lhabitatge s una de les ne-cessitats bsiques ms afecta-des.
Com a conseqncia, lesentitats que gestionen els pisosinclosos dins
la Xarxa dhabi-tatges dinserci social han vistdesbordades les seves
previ-sions i necessiten reforar elsajuts per mantenir-los en
fun-cionament.
PISOS TUTELATSActualment, un total de 100entitats formen part de
la Xar-xa a la demarcaci de Barcelo-na i gestionen 916
habitatges.Es tracta de pisos on les perso-nes que shi allotgen
poden
gaudir, a ms duna llar digna,de suport psicosocial per
aju-dar-les a reintegrar-se a la so-cietat. Sadrecen, entre
dal-tres, a persones sense llar, do-nes vctimes de la
violncia,drogodependents, personesamb trastorns mentals, recep-tors
de prestacions econmi-ques molt baixes, joves extute-lats i altres
situacions anloguesque requereixen una especialatenci.
Sn les entitats del tercersector les que es fan crrec
delpagament del lloguer i de lesdespeses corrents dels pisos(llum,
aigua, gas, etc.), aix comdel seu manteniment. A banda,cada entitat
fixa els parmetresdestada i les condicions dels in-quilins. Els
fons procedents dela Diputaci de Barcelona aju-daran, per tant, a
cobrir aques-tes despeses.
Durant aquest any, lAgn-cia de lHabitatge de Catalunyaha signat
convenis amb entitatssocials darreu de la demarcacide Barcelona per
cedir-los 153pisos del seu parc pblic perdestinar-los a aquesta
Xarxadinserci social. Lany passat esvan signar convenis per
cedir122 pisos i el 2012 es va fer perun total de 98.
Objectiu: una llar per a tothom La Diputaci de Barcelona aporta
1 mili deuros a la Xarxa dhabitatges dinserci social
Samplia el suport a les entitats que gestionen pisos tutelats
per a collectius en risc dexclusi
RedacciBARCELONS
SOCIETAT4Aquesta acci sem-marca en el conjunt dactua-cions de la
Diputaci de Barce-lona per limpuls de la inclusisocial i la lluita
contra la po-bresa. Safegeix, per exemple, ala collaboraci denguany
ambCritas, que ha perms la cessia aquesta entitat de 43
pisospropietat de la corporaci perdestinar-los a famlies en
riscdexclusi social.
Tamb en collaboraciamb lAgncia dHabitatge de
Catalunya, a ms dels ens lo-cals i els collegis dadvocats dela
demarcaci de Barcelona, laDiputaci est desplegant elServei
dIntermediaci en Deu-tes de lHabitatge (SIDH), des-tinat a persones
en risc de des-nonament per impagament deles quotes hipotecries.
Ac-tualment estan en funciona-ment 15 punts datenci arreudel
territori, amb una previsidobertura d11 punts msabans de final
dany.
Cessi de pisos i intermediaci
El president de la Diputaci, Salvador Esteve, i el conseller de
Territori i Sostenibilitat de la Generalitat,Santi Vila, signant el
conveni que formalitza lacord, en presncia de la presidenta de la
Taula del TercerSector, ngels Guiteras; el diputat de Benestar
Social, Salut Pblica i Consum, Josep Oliva; el secretarid'Habitatge
i Millora Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat de
la Generalitat, Carles Sala;
i el director de l'Agncia de l'Habitatge de Catalunya, Jaume
Fornt. Foto: Diputaci de Barcelona
Salvador Esteve:El paper de la
Xarxa s fonamental en aquesta acci en
favor dun dretessencial en una
societat democrtica
Ajuda | 30.000 famlies atesesCatalunya s el territori de lEstat
que ms recursos destina en matria dhabitatge per evitarlexclusi
social, amb uns 60 milions deuros, que beneficien 30.000 famlies.
Aquestes llarsperceben una mitjana anual de 2.000 euros en ajuts.
Enguany, el Govern ha posat en marxa
una lnia dajuts especfica per a aturats de llarga durada que ha
beneficiat 4.000 famlies.
-
4 desembre 2014
Comer| 20
lniabadalona.cat
La plaa de la Plana torna a aco-llir la Fira de Nadal de
Badalona,una mostra dedicada sobretot ala venda darticles de
decoracinadalenca.
La fira, que va comenar dis-sabte passat, sallargar fins alprxim
23 de desembre, unsdies durant els quals els visitantspodran gaudir
de ms de 700metres quadrats de botiguesamb les tradicionals figures
delpessebre, arbres de Nadal i de-coraci especial.
La mostra nadalenca comp-ta amb 30 parades on, a ms decomprar,
els visitants poden re-alitzar les activitats i tallers diri-gits a
tots els pblics. En concret,el prxim dimarts dia 9 se cele-brar un
taller sobre com deco-rar larbre de Nadal, ja sigui ar-
tificial o natural. Els dies 11 i 12de desembre hi haur un
concertde nadales de dues corals a crrecdels alumnes de primria i
se-cundria dels centres educatiusEscola Arrels Esperana i Esco-la
Arrels Blanquerna. Divendresdia 19 es faran tallers sobre
comdecorar una taula de Nadal i unaltre destinat a elaborar un
cen-
tre de taula nadalenc. Aquestsdos ltims tallers aniran a
crrecdAtmosfera Interioristes.
Per altra banda, durant lestardes dels caps de
setmana,sorganitzen tallers de treballsmanuals per a infants i
adults.
Lhorari de funcionament dela Fira de Nadal s de 9 del mata 10 de
la nit.
La fira estar oberta fins al 23 de desembre. Foto: Twitter
(@raulespinosabdn)
La plaa de la Plana torna a acollir la Fira de Nadal
La mostra va obrir dissabte passat i tancar el 23 de desembre
Durant aquests dies sorganitzen tallers, nadales i activitats
diverses
Un dispositiu per garantir la seguretat durant Nadal
SEGURETAT4En el marc del PlaGrvol, amb motiu de les
cele-bracions nadalenques, la Gur-dia Urbana i els Mossos
dEs-quadra van iniciar dilluns passatun dispositiu conjunt per
ga-rantir la seguretat a les zones co-mercials de la ciutat.
Durant aquest mes de des-embre, i fins al prxim 12 de ge-ner,
agents dels dos cossos pa-trullen conjuntament a peu perles
diverses rees comercials dela ciutat amb lobjectiu de pre-venir
delictes i augmentar lasensaci de seguretat de boti-guers i
visitants.
El pla tamb posa especialmfasi en els carrers o zones deBadalona
que apleguin una granafluncia de persones que vagina fer les seves
compres de Nadal.Els agents vigilaran especial-ment durant les
hores dobertu-ra dels comeros i durant les detancament, al
capvespre.
La tasca dels cossos policialses concentraran en les zonesdels
carrers del Mar, Guifr,Torner, Pau Piferrer, Prez Gal-ds, Sant
Moti, Alfons XIII, Xile,Independncia, passeig Maig-non, passeig la
Salut, Bufal i lazona de Montigal.
SORTEIG4Els comerciants de laSalut repartiran a partir de
dis-sabte un calendari especial en-tre els clients que efectuin
unacompra als establiments de las-sociaci. Aquests
calendariscontenen un nmero, a tall debutlleta, amb el qual es
partici-par en el sorteig dun val decompra de 500 euros que se
ce-lebrar el prxim dia 19 de des-embre.
El guanyador del sorteig,que ser una nica persona, re-
br aquest val de compra quehaur de gastar durant la cam-panya de
Nadal als establimentsde lassociaci de comerciants dela Salut.
ARRIBA LA FIRA DE NADALDesprs de la bona acollida de laFira
Medieval, que els botiguersde la Salut van celebrar a finalsde
novembre, de cara al prxim20 de desembre leix ja preparala seva
Fira de Nadal, durant laqual es guarnir el passeig de la
Salut amb motius nadalencs i escollocar una carpa on el PareNoel
rebr a tots els infants quevulguin fer els seus desitjosdltima
hora.
A ms, la fira comptar denou amb el Badacanta, un es-pectacle
musical similar al ka-raoke que sinstallar a dalt detot del
passeig; aquesta s unaactivitat que se celebra per segonany
consecutiu. Tamb hi hau-r lloc per a activitats infantils itallers
diversos.
RedacciBADALONA
El pla simplementa des de dilluns passat. Foto: Ajuntament
Un calendari amb premi
El passeig de la Salut es vestir de Nadal el prxim dia 20. Foto:
Google Maps
Tribunals | El Constitucional suspn la llei dhorarisEl Tribunal
Constitucional va suspendre ahir a la tarda la llei dhoraris
comercialscatalana desprs dadmetre a trmit el recurs
dinconstitucionalitat interposat pel
govern de lEstat. Lalt tribunal assegura que aquesta admissi a
trmit no suposa cap pronunciament sobre el fons del recurs, que
resoldr prximament.
-
21 |
4 desembre 2014
Esportslniabadalona.cat
Desprs de set partits senseguanyar, el Badalona ho va tor-nar a
fer diumenge passat acasa, en concret contra un rivaldirecte en la
lluita per lascens,lEspanyol B, per 2 gols a 0. Elsde Manolo
Gonzlez van sen-tenciar el partit amb els gols deFran Grima i Manu
Balda, re-enganxant-se de nou al carrodels primers classificats. El
Ba-dalona s, ara per ara, cinquclassificat amb 24 punts, justa-ment
a 1 punt del filial perico,quart i en places dascens.
El partit contra lEspanyol Bes va comenar a encarrilar perpart
del Badalona al minut 25 dela primera meitat, quan FranGrima va
recollir una pilotamorta a la frontal de lrea i vaconnectar un xut
sec amb lex-
terior del peu que va entrar pelpal llarg de la porteria
defensa-da per Koke. El segon gol arri-baria a 15 minuts del final,
obrade Manu Balda, que va aprofitaruna errada defensiva clamorosade
la defensa perica per batreKoke de nou.
Aix, lequip ms golejadordel grup 3 de Segona B, el filial
de lEspanyol, va sortir de Ba-dalona sense fer-ne cap.
La prxima jornada el Bada-lona viatjar a Saragossa perjugar
contra el filial del conjuntde la capital aragonesa, que slltim
classificat. Una bonaoportunitat pels de Gonzlez desumar de nou els
tres punts i as-saltar els llocs de play-off.
El Badalona s cinqu amb 24 punts. Foto: CFB
El CF Badalona torna al cam dela victria set jornades desprs Els
de Manolo Gonzlez derroten lEspanyol B a casa per 2 gols a 0 Feia
set partits que els escapulats no aconseguien els tres punts
Els equips base de la Penya es presenten a lOlmpic
BSQUET4El Joventut de Ba-dalona va presentar la seva pe-drera a
la mitja part del partit dela lliga Endesa contra el LaboralKutxa
de finals de novembre. Lademostraci de fora de lentitatverd-i-negra
es va concretar en550 jugadors i jugadores que mi-liten a 29 equips
masculins i 11femenins. Els joves integrants dela Penya van
desfilar per la pis-ta de lOlmpic durant la mitjapart de
lenfrontament contra elsbascos, on van rebre lhome-natge de lafici
badalonina.
Sembla que aquesta demos-traci de foradel planter va do-nar ales
a lequip absolut, que vaaconseguir finalment imposar-se al Laboral
Kutxa per un re-sultat ajustat de 83 a 82. A la se-gent jornada,
disputada el pas-sat cap de setmana, la Penya vaderrotar a domicili
la BruixadOr Manresa per 79 punts a 83.Amb aquestes dues
victries,els de Salva Maldonado ocupenara la cinquena posici amb
unbalan total de 6 victries i 3 de-rrotes.
Els Dracs es classifiquen per a la final de la Copa catalana
FUTBOL AMERIC4Ho han tor-nat a fer. Els Badalona Dracs ju-garan
la final de la Copa catala-na de futbol americ el prximdissabte 13
de desembre, alcamp de la Barceloneta, a partirde les 6 de la
tarda.
Els badalonins van assolirde nou aquesta fita desprs dederrotar
en semifinals el ReusImperials per un clar 0 a 37. Desdun primer
moment, els Dracsvan mostrar-se superiors als Im-perials, que no
van tenir capopci per escurar distncies enel marcador. I s que al
descans
lelectrnic mostrava un 0 a 24 afavor dels Dracs, que poc abansde
finalitzar el primer tempsvan materialitzar un gran gol decamp,
desprs daconseguir re-cuperar la pilota, de la m de Jor-di
Brugnani. A la represa el guidel partit es va repetir. Un
touch-down de Jorge Camarena i dosgols de camp ms de Brugnanivan
sentenciar els tarragonins.
Els Dracs senfrontaran a lafinal als Barcelona Bfals, quevan
derrotar clarament el Bar-ber Rookies per 32 a 0 a
laltrasemifinal.
RedacciBADALONA
Els equips base de la Penya tenen 550 jugadors i jugadores.
Foto: Penya
Ple | Aproven una moci a favor dels clubs desport baseEl Ple de
lAjuntament va aprovar en la seva sessi de novembre una moci que
insta
al govern estatal perqu aturi els plans dinspeccions massives
als clubs catalans delesport base i perqu sacordin alternatives per
regular les activitats remunerades
al sector. La moci va rebre el suport de tots els partits,
excepte del PP.
Doble rcord mundial per auna Belmonte espectacular
NATACI4Mireia Belmonte con-tinua fent histria. Ahir als
Mun-dials de piscina curta de Doha nonoms es va penjar dues
meda-lles dor i va aconseguir un doblercord mundial, sin que es
vaconvertir tamb en la primeradona a baixar dels dos minuts enels
200 metres papallona.
La badalonina va guanyar elsdos ors a les finals dels 200
me-tres papallona, amb un temps de1:59.61, i dels 400 estils, amb
una
marca de 4:19.86, cosa que su-posa dos nous rcords mundials.
En els 200 metres papallona,on Belmonte va passar a la hist-ria,
va fer uns 50 metres finals es-pectaculars, en els quals va
supe-rar en 2.07 segons Katinka Hoss-zu, la qual havia dominat els
pri-mers 150 metres de la prova.
Ara a Doha, a Belmonte en-cara li queden quatre provesms per
continuar demostrantdel que s capa de fer.
-
| 22
Lalcalde es compra un premi i ho paga amb diners pblics
> >> El que samaga darrere de la Ciutat Europea de
lEsport
Ciutat Europea de lEsport s,aparentment, un ttol que sonamolt b,
el problema s que da-rrera amaga el negoci que fauna empresa de
mrquetingaprofitant-se de la vanitat dal-guns alcaldes.
Fa uns dies, lalcalde de Ba -da lona, Garcia Albiol, viatjava
aBrusselles per a recollir el quesuposadament era una distinciper a
la ciutat, la qualificaci deCiutat Europea de lEsport. Elproblema s
que aquesta dis-tinci no t cap reconeixementoficial de lUni Europea
i no tcap efecte prctic en la ciutat, nien subvencions ni en
milloradinstallacions. Latorga una or-ganitzaci privada,
ACES-Eu-rope Managament, i ho fa pre-vi pas per caixa.
I qui sn ACES-Europe Ma-nagament? Doncs una organit-zaci privada
que sautodefineixcom a professionals en la ges-ti empresarial,
esportiva, mr-queting i comunicaci, i que enla seva secci espanyola
t
com a president el regidor delPartit Popular de Valncia,
Cris-tbal Grau, i com a presidentdhonor leuroparlamentari delPartit
Popular, Santiago Fisas.
I no acaba aqu la relaci da-questa empresa i el Partit Po-pular.
Des que ACES Espanyaexisteix, set de les nou ciutatsespanyoles
designades com aCiutats Europees de lEsportestaven governades pel
PartitPopular: Logronyo, Santander,Crdoba, Castelldefels,
Lorca,Estepona i Castell. Les niquesgrans ciutats del pas
qualifica-des com a Capitals Europees delEsport han estat Madrid i
Va-lncia, ambdues tamb amb elPartit Popular a lalcaldia.
Les ciutats espanyoles que,juntament amb Badalona, en-guany tamb
han estat decla-rades Ciutats Europees de lEs-port, Alcobendas,
Alhaurn de laTorre, Chiclana de la Frontera iTelde, totes tenen
alcalde delPartit Popular.
No tindria ms importncia
aquesta broma entre amics delPartit Popular si no fos perques fa
a costa de diners pblics.Per a obtenir aquesta suposa-da distinci,
lAjuntament deBadalona ha hagut de fer-sesoci dACES-Europe i pagar
lacorresponent quota.
LAjuntament de Badalonaha hagut tamb de pagar les-tada i el
viatge del president dA-CES-Europe Managament,Gian Francesco
Lupattelli i delseu seguici a Badalona quan, elpassat setembre, van
venir pera recollir la candidatura i visitarla ciutat.
Finalment, lAjuntament tam-b ha hagut de pagar el viatge
ilestada dAlbiol i el seu seguicia Brusselles durant els tresdies
que ha necessitat per a re-collir el premi.
Tot plegat, un mal negoci iuna broma de mal gust fets a
ex-penses de la vanitat dun alcal-de ms preocupat per les fotosi la
propaganda que pel benes-tar del ciutadans.
En el que ha estat un fet senseprecedents i una maniobra
des-esperada, el PP ha passat aocupar la totalitat de llocs en
elConsell d'Administraci de Ba-dalona Comunicaci.
Aquesta ha estat la res-posta del PP de Garcia Albiol ala
voluntat de tots els grups deloposici de restituir la plurali-tat i
la llibertat en els mitjans p-blics de Badalona desprs
delescandalosa actuaci del Con-seller Delegat de BadalonaComunicaci
durant la gala decloenda del Filmets denguanyquan, en un acte propi
d'altrestemps, va pretendre exercir la
censura prohibint la interpreta-ci de la can lEstaca.
Lepisodi de censura a Fil-mets, es lensim escndol re-lacionat
amb la manipulaciin for mativa succet des queFernndez Saltiveri,
vocal delInstitut Catalunya Futur (sec-ci catalana de la FAES),
ocu-pa el crrec de conseller dele-gat de Badalona Comunicaci.
Els grups de loposici es-tan treballant coordinadamentper a
garantir un canvi en elsrgans de direcci dels MitjansPblics i
restituir el professio-nalisme, la pluralitat i la lliber-tat.
Butllet n6 PSC BADALONA
Un premi que no t cap efecte prctic a la ciutat.
Ms dhora que tard tornarla llibertat a Badalona
Comunicaci
La censura de lEstaca durant Filmets s la gota que ha fet vessar
el got
-
Agenda23 | 4 desembre 2014 lniabadalona.cat
[email protected]
AGENDA UINZENALQButllet n6 PSC BADALONA
DIMECRES 10 DE DESEMBRE17:30 Fantasies escniques al CRAD. La
companyia
badalonina Katalakaska presenta aquesta pro-posta que consta de
diversos monlegs i lec-tures dramatitzades. / Centre cultural
lEs-corxador - Nau 3.
AVUI 4 DE DESEMBRE10:30 Xerrada sobre els subministraments a
la
llar i el consum responsable, a crrec de la Di-putaci i
lAjuntament. Els assistents po-dran portar les darreres factures
per analit-zar-les. / CRAD.
AVUI 4 DE DESEMBRE19:00 Xerrada sobre els drets humans, a
crrec
de lONG Sonrisas de Bombay, una entitat quelluita contra la
pobresa i a favor dels drets hu-mans a un barri de barraques de
Bombay. /Biblioteca Can Casacuberta.
FINS AL 12 DE DESEMBREMat-Tarda Lletres a raig, programa de
foment
del gust lector. Exposici de cartells amb elsresultats del
treball realitzat amb els alum-nes de 4t i 5 de primria de les
escoles Jo-sep Carner i Antoni Botey, amb composicionspotiques. /
Biblioteca Can Casacuberta.
FINS AL 25 DE GENERMat-Tarda Ucls. Art + poesia + sexe +
pol-
tica, 1978-1985. Exposici que recull lesobres de letapa ms
creativa de Josep Ucls,artista badalon. LAjuntament tamb dnael seu
nom a la sala del CC El Carme on se ce-lebra lexposici. / Centre
cultural El Carme.
AVUI 4 DE DESEMBRE18:00 Xerrada sobre seguretat infantil i de
les
mesures de prevenci que shan dadoptar acrrec de la Gurdia Urbana
de Badalona. /Biblioteca Sant Roc.
DEM 5 DE DESEMBRE17:30 Divendres a la biblioteca, una activitat
de
foment de la creativitat i la prctica de tre-balls manuals,
jocs, contes i activitats com-plementries per a infants de 6 a 1
any. / Bi-blioteca Pomar.
DISSABTE 6 DE DESEMBRE20:15 Partit de bsquet entre la Penya i
lHer-
balife Gran Canria, corresponent a la desenajornada de lliga. /
Olmpic de Badalona.
CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS
Tallers de jocs pensats perqu elsnens coneguin el patrimoni
festiu i tra-dicional de Badalona duna manera l-dica. Activitat que
semmarca en el pro-grama de lHora del conte. / Bibliote-ca Can
Casacuberta.
Els Dijous den BibliusJocs de la Festa!
Dj. 4 de desembre a les 18:00
Taller en catal sobre el llibre de Ma-nuel de Pedrolo Cendra per
Martina.Lobra tracta dun triangle amorsconstitut per dues germanes
i Adri,vist des dels tres punts de vista. / Bi-blioteca Can
Casacuberta.
En catal llegim i parlemCendra per Martina
Dm. 9 de desembre a les 10:30
Un espectacle amb ms de 80 perso-nes sobre lescenari per recrear
la m-sica dalguns dels grans compositorsdel jazz. / Teatre
Zorrilla.
Jazz. Big Band EMMB i Coral Renaixena
Dv. 14 de desembre a les 21:00
El Badalona rebr el filial del Mallor-ca a casa en un partit
corresponent ala dissetena jornada de competici. /Camp de
Montigal.
Partit de futbolCF Badalona-Mallorca BDv. 14 de desembre a les
12:00
-
| 24 4 desembre 2014lniabadalona.cat Prxima edici: 18 de
desembre
