Línia Badalona 24

[email protected] · administració 93 593 93 39 · publicitat 93 570 88 96 · Fax 93 570 87 74

Foto: D. G

utiérrez

�16

Sol·licitat el control

�4

Garcia Albiol (PP)“Després de 32 anyscal obrir les finestres i aixecar catifes”

�13

La Generalitat atura laconstrucció dels jutjatsGISA cancel·la el contracte de licitació del projecte > La situació actual als jutjats és insostenible

L’Illa Central s’obre dissabte

Festes de MaigEl fúcsia és el colorescollit pel mocadord’enguany �4

líniabadalonaDijous, 28 dʼabril de 2011 · Núm. 24 · 30.000 exemplars setmanals · www.liniabadalona.cat

El pàrquing deles Palmeres ésuna utopia �20 Serà l’escenari d’alguns actes de les Festes de Maig

Per a publicitat - 93 570 88 96 - [email protected]�Abril

201128líniabadalona.cat

3�En Portada líniabadalona.catAbril

201128

El còmic, un valor afegitEntitats privades i ajuntament aposten decididament pel museu del còmic >“CACI” i

“Enric Sió” són alguns dels noms que aporten “badalonisme” al projecteFotos: Arxiu

Sembla que Badalona comença acreure-s'ho. El Museu del Còmici la Il·lustració, ara Centre de lesarts, el Còmic i la Il·lustració(CACI), deixa de ser un edifici si-tuat accidentalment a Badalonaper passar a formar part d'unaciutat que vol abraçar el còmiccom un tret diferencial. Ho vampoder veure al passat Saló del Cò-mic, amb una forta representacióbadalonina. Amb l'estand sobreel CACI, l'exposició de RubénPellejero, la xerrada sobre zom-bis amb Enric Rebollo, la sessióde signatures de Francis Portela,l'espai del Concurs Ciutat de Ba-dalona Caixa Laietana de Tires deCòmic i la presència dels cinemesMegacine, Badalona li ha passatla mà per davant a una ciutat comCornellà, que durant molts anysha tingut estand al Saló ambl'excusa del seu concurs de còmic.

Sens dubte, però, l'acte més im-portant per a Badalona (i un dels

més importants per al Saló) vaser la presentació del projectemuseogràfic del CACI. La conso-lidació de l’estructura de l’edifi-ci, a càrrec de l’ajuntament, ja hafinalitzat, i ara queda convertirl’antiga fàbrica en un museu,amb diners de la Generalitat.L'edifici comptarà amb diferentssales d'exposició, una botiga decòmics i un espai per a la inves-tigació. Sobre el seu contingut jase sap que la col·lecció de l'edito-rial Bruguera, que tan fructíferava ser durant la segona meitat delsegle passat, serà el pal de pallerde l'arxiu del museu.

El nom no es definitiu, però totindica que el comissariat del mu-seu acabarà acceptant el nomproposat per la Plataforma ProMuseu del Còmic i la Il·lustració(CACI en lloc de MUCI), per talde fer encara més badaloní l'equi-pament. Una altra de les propos-tes de la plataforma, donar a laplaça del museu el nom del dibui-xant badaloní Enric Sió, és vistaamb bons ulls per l'alcalde de Ba-dalona, Jordi Serra, que ha ad-vertit, però, que s'haurà de sot-metre a votació a la comissió del

Mara, l'obra més important del badaloní Enric Sió

ENRIC SIÓEnric Sió i Guardiola (5 d'abril de1942, Badalona - 2 de novembrede 1998, Barcelona) va ser il·lus-trador, fotògraf i publicista, i dela mà d'autors com Josep MariaBeà o Felipe Hernández Cava vaparticipar en la renovació delcòmic espanyol. És un dels res-ponsables del primer còmic po-lític crític amb el franquisme,“La Guerra de los Poetas”. Vacol·laborar amb Romà Gubern a“El llenguatge dels còmics”. Esconsidera que la seva obra mes-tra és “Mara”, 16 contes que esvan publicar originalment al mer-cat italià. Als 70 es va exiliar vo-luntàriament a Itàlia davant elpoc prometedor panorama polí-tic espanyol, i allà va contactaramb autors com Hugo Pratt oDino Battaglia. Després d'unaetapa a París, va tornar a Barce-lona i va editar la revista La Oca,destinada al públic adult. Més en-llà del còmic, el seu treball mésconegut és potser “Barcelona,Guapa!”, una sèrie de nuus en es-pais emblemàtics de la ciutat, finsi tot durant un partit entre el Bar-ça i el Real Madrid.

David GonzálezRedacció

nomenclàtor. A ningú se li esca-pa que, tot plegat, contribuirà adonar a conèixer una mica més lahistòria de la ciutat als visitantsdel museu.

EN TEMPS DE CRISITot i això, el comissariat del mu-seu no ha volgut amagar els dub-tes del Departament de Culturade la Generalitat entorn aquestprojecte. Carles Santamaria, di-rector de FICOMIC i un dels co-missaris del CACI, ha volgut dei-xar clar al conseller Ferran Mas-carell que aquest no serà un mésdels museus d'art contemporanique hi ha a l'estat espanyol, sinól'únic dedicat al novè art. Afegeixque es tracta d'un equipament“imprescindible, perquè el seufons està dispersat i no en les mi-llors condicions”. I és que entemps de crisi, i davant les reta-llades en sanitat o educació, lescomparacions resulten més odio-ses que mai. Per als responsablesdel CACI, i en perspectiva, elcentre ha de ser un equipamentque enriqueixi la ciutat i queatregui cap a Badalona un turis-me cultural.

Per tranquil·litzar la Generali-tat, Carles Santamaria ha anun-ciat que el museu aposta per nogastar més del que sigui absolu-tament necessari. Per exemple,una pàgina de Tintín té un cost almercat de mig milió d’euros,però el museu ja ha començat aestablir contactes per fer conve-nis amb diferents entitats i expo-sar així aquest material en con-cepte de col·laboració i difusió. Esper això que el CACI ha de ser unprojecte professional, per garan-tir l’exposició d’aquest materialamb garanties de conservació.Encara més, el pressupost per alfuncionament del museu està xi-frat en uns tres milions d’eurosanuals, menys de la meitat demuseus com el MACBA o la Fun-dació Joan Miró, segons ha anun-ciat Antoni Laporte, qui ha coor-dinat els treballs dels comissarisamb l’equip d’arquitectes.

Santamaria demana una granreunió, entre Generalitat, ajunta-ment i professionals, no nomésper demostrar la implicació del’administració pública, tambéper copsar les inquietuds dels ex-perts en la matèria.

Fotos: Arxiu

L'alcalde, Jordi Serra, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, davant la maqueta del CACI

Ciutat4�Abril


CiU aposta rehabilitar perfer una ciutat més sostenibleLa regidora Mercè Rius proposa incentius per rehabilitar les cases i també les zones degradades

D. GutiérrezMunicipals

D. GutiérrezFestes de Maig

El Club Nàutic Bétulo va ser ellloc escollit per la regidora deMedi Ambient i Mobilitat, la con-vergent, Mercè Rius, on repassarels èxits aconseguits per l’àreaque ha dirigit en els darrers qua-tre anys i els reptes del propermandat. Acompanyada del con-seller de Territori i Sostenibilitat,Lluís Recoder, Rius va començarrecordant la millora i dinamitza-ció de la platja, i es va fer seu larehabilitació d’un dels actualssímbols de la ciutat: el Pont delPetroli.

PROPOSTES VARIADESDe cara al futur, i preveientmenys pressupost, l’encara regi-dora va apuntar la necessitatd’adoptar una nova organitzaciói polítiques sectorials amb unnou enfocament. CiU aposta perfusionar Medi Ambient i Via Pú-blica; simplificar la burocràciagràcies a les noves tecnologies(com per exemple en els casos de

Foto: CiU

Dos dels nous espais cridats aconvertir-se en emblemàtics ala ciutat, la nova plaça de l’IllaCentral i el recuperat Escorxador,són la principal novetat de lesFestes de Maig d’enguany. Entots dos llocs s’hi celebraran di-ferents actes, i serà una de les pri-meres ocasions que tindrà la ciu-tadania de gaudir-los. De fet, laPlaça Pompeu Fabra s’obrirà alpúblic aquest mateix dissabte, toti que no acollirà actes de festesfins el proper dia 7. Un altre ele-ment a destacar aquest any és lapresència del circ i d’activitats decarrer, ja que companyies bada-lonines de prestigi internacio-

Les Festes de Maig es viurana l’Illa Central i a l’Escorxador

nal, com Xirriquiteula, Sarruga ola Industrial Teatrera, oferiran elsseus espectacles. En l’apartat demúsica destaca la clara apostaque ha fet Cultura per grupsd’actualitat i de molt nivell, comsón The New Raemon, Standstillo La Pegatina, i un concert de pa-gament que oferiran els Manel el22 de Ca l’Arnús (900 entrades ala venda des dijous 28 a 15 euros).El primer acte de les festes seràla plantada del dimoni, dissabte30, i després destaca el pregó queoferirà la periodista Pilar Raho-la des del balcó de l’Ajuntament,divendres 6. La Festa de Baix aMar posarà el punt i final el 28 demaig al vespre després que ha-guem gaudit de correfocs, con-certs, exposicions o castellers.

La Plaça Pompeu Fabra acollirà actes de les festes per primera vegada

Mercè Rius parla sota l’atenta mirada de Lluís Recoder i Ferran Falcó

Foto: D.G.

llicència d’obres); i potenciar larehabilitació d’habitatges (facili-tant-ne els tràmits i actualitzantel catàleg de patrimoni).

D’altra banda, i aprofitant lapresència del conseller Recor-der, Rius va reivindicar la cons-trucció de la B-500; la reformadel lateral de l’autopista; el des-envolupament dels ARE de SantCrist i l’Estrella; i la rehabilitacióintegral de Sant Roc. També va

proposar tramitar el Pla Directorde la Serralada de Marina i elmanteniment de la via pública.En matèria de mobilitat, va pro-metre ampliar les zones 30 i vaproposar crear una xarxa de ca-rrils bici i ampliar els aparca-ments, del tot insuficients. Quantal transport públic, veu necessa-ri adaptar les línies de bus al me-tro i millorar les freqüències, es-pecialment els caps de setmana.

Prop del cinquanta per cent de lesplatges badalonines ja està pre-parat per rebre els banyistes, toti que encara manquen algunspetits arranjaments. Això vol dirque l’altra meitat -les platgesque van des de l’estació fins alPort- no es poden usar, malgratque l’ajuntament preveu que s’or-bin al públic al juny. Estan ober-tes doncs la dels Pescadors (queenguany comptarà amb una novaporteria de futbol), la del Pontd’en Botifarreta, la del Cristall ila de la Barca Maria, totes ellesllaurades a principi de mes.

La meitat del litoral ja estàllest pel bany

La Candidatura d’Unitat Popularde Badalona, la CUP, ha estatuna de les darreres formacionsen fer pública la seva llista pel co-micis del proper 22 de maig.Tal i com es caracteritza aquestpartit, hi ha una alta presència deciutadans que han participat ac-tivament en el teixit associatiubadaloní, començant pel cap dellista, Francesc Duran, molt vin-culat a entitats juvenils i al Con-sell de Joventut. Els membresprovenen d’associacions de veïnsde tots els districtes de la ciutat;de federacions i entitats educa-tives; d’associacions juvenils i de

La CUP presenta una llistanova, transversal i paritària

cultura popular i del cooperati-visme. Per a Duran, és molt im-portant que “persones que, desdel teixit associatiu i els seus àm-bits respectius, treballen per launitat popular, hagin optat performar part de la llista de laCUP és una mostra de la conso-lidació i la riquesa del projecte”.La mitjana d’edat dels candi-dats d’aquesta llista totalmentparitària és de 37 anys, i dues ter-ceres parts són nous, és a dir, noes van presentar a les eleccionsdel 2007. L’exdirector del TeatreZorrilla, Andreu Solsona, tancasimbòlicament la candidatura. Operaris llauren les platges per deixar-les en condicions pel seu ús

Foto: Ajuntament

5�Per a publicitat - 93 570 88 96 - [email protected] líniabadalona.catAbril

201128

Ciutat6�Abril


Municipals > Joan Blanch, ex-alcalde socialista de Badalona, ésuna de les novetats més morbo-ses, tot i que no inesperada, d'a-questes eleccions. De fet, Blanchhavia fet darrerament algunsapropaments a la política, i final-ment es presenta com a cap dellista de Socialistes i DemocratesCrítics. Aquesta serà la segona ve-gada que s’enfronta al PSC enunes municipals, i a ningú se liescapa que podria robar-li al-guns vots al partit de Jordi Ser-ra. Dos novetats també esperadessón la llista de Plataforma per Ca-talunya, que durant les darreresautonòmiques va esgarrapar al-guns vots a Badalona, i Solidari-tat Catalana, que tanca la sevallista amb el badaloní Uriel Ber-tran. Bertran va protagonitzar unpetit escàndol local al deixar elprimer lloc a ERC per anar al par-tit impulsat per Joan Laporta.

Joan Blanch estorna a presentara les municipals

Municipals > Davant les pro-postes anunciades per FerranFalcó, candidat de CiU, en matè-ria econòmica, Carles Sagués,alcaldable d’ICV-EUiA, criticaque Falcó “no ha anunciat capmesura de suport a la poblacióaturada”. “Les privatitzacions deserveis públics i la venda del pa-trimoni públic no són la solucióa la crisi, aquestes polítiquesneoliberals han estat les cau-sants de la crisi”, segons Sagués,qui considera Falcó el Boi Ruiz deBadalona. Falcó nega que el seuprograma obvii l’atur i es pregun-ta “si realment algú es creu queno són mesures de suport a la po-blació aturada proposar micro-crèdits per als emprenedors, in-centivar fiscalment les inver-sions industrials, repensar elsorganismes dedicats a la pro-moció econòmica, potenciar elspolígons, enfocar el planejamentterritorial per generar activitateconòmica, o modernitzar l’admi-nistració pública per a fer més fà-cil l’impuls de projectes per partdels emprenedors”.

El candidat de CiU consideraque “la defensa que Carles Sagu-és fa de models de gestió públi-ca propis del segle passat el con-verteix, de fet, en el polític bada-loní més conservador”.

Sagués i Falcó,enfrontats entemes econòmics

Joan Blanch

Societat > Dilluns 18 es va ferla primera reunió de la nova en-titat “Badalona es mou en defen-sa dels serveis públics”, a la seud'Inicitiva per Catalunya Verds,integrada per diferents associa-cions de la ciutat. Ja ha acordatpresentar dues mocions al properple municipal en defensa delsserveis educatius i sanitaris iconvocar una concentració elmateix dia. En la roda de prem-sa de presentació, el president dela Federació d’Asociacions deVeïns de Badalona, Manolo Ló-pez, va remarcar l'esperit unita-ri de la plataforma i va anunciarla convocatòria d'una propera

Polítics, sindicats i AMPAS en defensa dels serveis públics

Foto: Arxiu

Vandalisme > Badalona és lasisena ciutat de Catalunya ambmés cotxes i contenidors cre-mats. Així s’extreu d’una llista pu-blicada pel diari El País i calcu-lada en funció del nombre d’ha-bitants de cada localitat i segonsdades de diferents administra-cions públiques. La posició de Ba-dalona sembla en principi alar-mant, però més greu resulta la si-tuació de Sant Adrià de Besòs,que es situa en segona posició. Encanvi, als primers 17 llocs de lallista no apareix Santa Coloma deGramenet. Fixant-nos en les tresciutats amb més habitants deCatalunya, però, Badalona està alcap davant, ja que l’Hospitalet iBarcelona es situen en la posició16 i 17 respectivament. Tot i això,en valors absoluts, les ciutatsmés grans de l’àrea metropolita-na són les que més cotxes i con-tenidors cremats acumulen. Defet, i en números absoluts, Bada-lona és la tercera ciutat catalanad’aquesta llista, per sota nomésde Barcelona i Terrassa, i amb untotal de 80 cotxes i 197 conteni-dors cremats.

El Departament d’Interior delgovern central atribueix aquestesxifres al “vandalisme generalit-zat”, tot i que les xifres estan persota de les de l’any 2009.

Badalona és lasisena ciutat encotxes cremats

trobada, a la qual ja s'han convo-cat a més entitats i grups polítics.Raül Martin, representant delcomitè de Badalona Serveis As-sistencials, va denunciar que lesmesures del conseller de sanitatprovocaran tancaments de ser-veis, de llits i de quiròfans, aco-miadaments, i una "afectació alsusuaris". Montse Conejo, en re-presentació de les Associacionsde Mares i Pares va parlar sobreretallades en els pressupostosd’educació. Per la seva banda,UGT i CCOO van denunciar lesretallades en sanitat i la supres-sió de l’impost de successions “alsrics”, respectivament.

Foto: IC-V

Els assistents a l’acte posen per a la fotografia


201128

Ciutadans

Safata d’entradaEDITORIAL

grup comunicació21Dipòsit legal: B.43222-2010

lí[email protected]

Publicitat: 666 65 63 [email protected]ó: 93 593 93 [email protected]

liniabadalona.cat

Línia Badalona agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible que elsescrits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Badalona es reserva el dret deretallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 570 87 74 i per correu electrònic a l'adreça liniaba-

[email protected]

Cartes dels lectors

La Foto

Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Daniel Gutiér-rez (Línia Badalona), Jordi Sugrañes (Línia Barcelona), José Anto-nio Pilar (Línia Vallès), Ivana Padierna (Línia Maresme i webs deproximitat), Pere Giménez (webs temàtics). Caps de redacció:

Elisabeth Alfaro, Cris tian Gó mez, Sara Arroyo. Redacció: DavidGonzález, Montse López, Daniel Sainz, Jordi Alcover.

Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Albert Baldó, Aida Fonseca. Fotografia: Eduardo Benito. Cap de Vendes: Marcelo Villanueva.Coordinadors comercials: ManelRiera i Àlex Subirats Xarxa comercial: Adolf Garcia, Esther Rodríguez, Ricard Garcia, Jaume Ma-grià, Joan Carles Cuenca, Rafael Serrano i Manuel Sánchez-Villanueva. Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, Oriol Freixa, Yacouba Diakité, Adrià López. Facturació: Teresa Anguela. Auxiliar: Maria Reyes.

Sol·licitat el control Premi Diputació de Barcelona

Tasis-Torrent de Comunicació Local 2010

8� OpinióAbril


n termes econòmics, una de les definicions de “valor afegit” diu:característica extra que se li dona a un producte o servei amb

la finalitat de donar-li un major valor comercial. Ara pensem en lesciutats com si fossin empreses que lluiten per captar l’atenció de clientsi patrocinadors; recursos, al cap i a la fi, monetaris o de qualsevol al-tre tipus. I imaginem-nos una ciutat a l’entorn de Barcelona, amb cer-tes semblances amb altres ciutats del mateix entorn. Aquesta ciutatfa una aposta decidida, per exemple, per la cultura. I així dignificaunes restes romanes, posa el seu museu al dia i potencia l’ús dels tea-tres municipals, consolidant una oferta cultural continuada, i no no-més puntual. Per exemple. Imaginem que així li guanya la partida aaltres ciutats de l’entorn de Barcelona, i que aconsegueix atraure untipus de turisme cultural que les altres localitats no són capaces d’a-traure amb els seus equipaments i les seves propostes. Aquesta ciu-tat aconseguirà més ingressos i també millorarà la seva imatge de mar-ca. Encara així, aquesta ciutat imaginaria continua estant al costatde Barcelona, i li resulta difícil no només captar l’atenció d’aquellsque viuen a la capital, també la d’aquells que baixen d’altres viles ivan a Barcelona, potser passant de llarg de la nostra ciutat imagina-ria, potser en tren. ¿Perquè? Perquè aquesta ciutat imaginaria no ofe-reix res que pugui competir amb la capital.

Vindran de Barcelona, i de tot l’estat

E

NO AL TANCAMENT D'ELS GENIS L'Associació d'Activitats Cultur-als Els Genis de Badalona volposar de manifest que:

la Cultura ha d'ésser gestion-ada des de tots els punts devista, contemplant la màximadiversitat possible, potenciantla cohesió social i intergenera-cional, i a l'abast de tothom. Lacoexistència d'espais, tant mu-nicipals com fruit de la societatcivil, és imprescindible per acol-lir la pluralitat tipològica d'ac-tivitats i l'establiment derelacions participatives i com-plementàries a la ciutat. És evi-dent que l'administració localno pot, ni ha d’abastir totes lesactivitats culturals d'una ciutattant inquieta com és Badalona.

No hem de permetre que lacreativitat es vegi abocada al'exili. Cal potenciar i acompan-yar les iniciatives que sorgeixende l’interès i l’esforç de la ciu-tadania. És incoherent impedir iobstaculitzar aquestes actituds iencara més, donades les retal-lades econòmiques actuals. Lacomunicació amb l'adminis-tració ha d'ésser eficient i eficaç,i aportar solucions concretes ales necessitats reals. L'Asso-ciació d'Activitats Culturals ElsGenis de Badalona, des de laseva creació, treballa en aquesta

direcció i amb la voluntat d'as-solir els objectius manifestats.

Óscar Quesada

RECONCILIAT AMB LA PENYANo recordo quan va ser laprimera vegada que vaig veureun partit de la Penya, però tincclar que sempre he tingut el corverd-i-negre. Tot i que mai can-viaré d’equip, sí que he de re-conèixer que aquest final detemporada m’està donantmotius per no seguir més l’e-quip. Vam començar bé, i éscert que les lesions ens hancondicionat els darrers partits.Accepto, per tant, derrotes ibaixar a la taula de classificació.El que no puc tolerar (i crec queno sóc l’únic aficionat que hopensa) és la manca d’actitudque han mostrat els jugadors enels darrers partits. La setmanapassada el líder de l’ACB, elRegal Barça, ens va guanyarnomés al final del partit. Vaigtornar a aplaudir l’equip,perquè li va posar les ganes queels socis ens mereixem. De fetés això el que ha caracteritzat desempre el nostre equip: són ju-gadors de casa que ho donen tota la pista, o com a mínim ho hanfet sempre així. Ara més igual sicaiem davant del CAI, només

espero que els nostres joves ju-gadors ho tornin a donar tot. Siés així, els perdonaré si tornena casa amb una derrota.

Toni Mercader

VOLEM APARCAMENTSEls veïns portem més de 2 anysdemanant a l'Ajuntament i alseu alcalde Serra, que ens ha-biliten 50 places d'un aparca-ment alternatiu provisional alsolar de Can Llamas, i el direc-tor d'urbanisme Jaume Tomàsens ve enganyant sistemàtica-ment dient que el Cort Inglès nol'autoritza a utilitzar l'espai pelsveïns i persones en trànsit.Creiem que el motiu és la zonablava implantada al nostrebarri, i els importa un rave elscol.lapses que es generen cadadia pels pares i mares que vénena l'escola a portar i recollir alsnens. La congelació del projectedels jutjats i els més de 4 anysque trigarà el Corte Inglès, hau-ria de ser suficient percomençar a netejar el terreny ifer les plaçes ja.Tenim l'esper-ança que el proper equip degovern que surti de les urnes,ens construirà els aparcamentsnecessaris per al barri de Coll iPujol.

Carlos Pérez

carrer Guifre amb́ Conquista

Ma Àngels VilaMestra

Sí. L'endemà d'un clàssic tot sónimatges, portades i titulars delpartit, fins i tot els telenotícies iels diaris d'informació general. Jotambé miro el partit però prefe-reixo saber què passa a Líbia.

Júlia PérezCarnissera

A mí em sembla massa exagerat.Jo no segueixo el futbol i crec quehi ha massa expectació per qua-tre partits quan hi ha temes mésimportants dels quals preocu-par-se.

Àlex MingEnginyer de Camins

Jo crec que no. És veritat que totsels mitjans només parlen delclàssic durant molts dies, peròtambé és una opció perquè mol-ta gent s’oblidi dels seus proble-mes i s’entretingui.

Marc DeulofeuLlicenciat en Dret

No. És evident que en 90 minutspassen coses més importantsperò, a la pràctica, el que trascen-deix és allò capaç d'arrossegarmés gent i un Barça-Madrid ge-nera moltíssima expectació arreu.

Carmen MartínezMonitora de menjador

Sí que se’n fa massa ressò medià-tic. Ara han estat quatre partitsseguits i, des de fa setmanes,que no es parla d’una altra cosa.Esports als mitjans, sí, però sen-se passar-se.

Se’n fa massa ressò del Barça-Madrid?

L’agulló

El mirador La lupa

Daniel GutiérrezDirector

Opinió 9�líniabadalona.catAbril

201128

�“SERRA MENTIDER”. Això és el que es pot veure enforma de pancarta en alguns balcons del carrer Saragos-

sa. Les obres del primer tram ja han estat finalitzades i ara no-més queden les del segon que començaran aquest estiu tal comva prometre l’alcalde Jordi Serra. Doncs bé, els veïns es queixenque les obres havien d’anar seguides. De fet, primer l’alcalde vaanunciar les obres d’una tirada, després només un tram i l’altresine die, i finalment es va comprometre fer primer un i desprésl’altre.

�POMPEU FABRA SENSE INAUGURACIÓ. Estricta-ment. Això és el que prohibeix la Junta Electoral Central.

De manera que aquest dissabte, a diferència del que ha passat enels darrers mesos (frenètics pel que fa a les inauguracions), quans’obri al públic la plaça no hi veurem l’alcalde pronunciant capdiscurs ni descobrint cap placa, tot i que ell mateix va asseguraren l’acte de presentació de les Festes, al Zorrilla, que és la gentqui s’ha de fer seva la plaça. Suposo que hi serà passejant-hi i pre-dicant allò de “En Serra es nota”, com tants altres...

�LA PENYA PERD UN JUDICI. Contra Antonio Bueno.I està obligada a indemnitzar-lo amb 450.000 euros. El jut-

jat social número 21 de Barcelona l’ha condemnat a pagar per aco-miadament disciplinari improcedent del jugador. Ara el club verd-i-negre té 5 dies per presentar recurs tot i que experts consultatsper aquest setmanari asseguren que no val la pena. Sí senyor!Bona gestió!

La regidoria de Cultura (ERC) ha aconse-guit que la crisi econòmica no es noti a lesFestes de Maig. Recupera companyiesbadalonines de prestigi i fitxa els millorsgrups de música del moment. Llàstima quehaguem de pagar per veure els Manel.

CulturaLes Festes de Maig no notaran la crisi

UrbanismeNo facilita les coses als veïns de Les Palmeres

Conselleria de JustíciaParalitza la licitació dels jutjats

Els veïns dels blocs que donen a la Plaçade les Palmeres estan desesperats. Volenconstruir un pàrquing subterrani a laplaça, però l’ajuntament no els posa les co-ses fàcils. No accepta una permuta de ter-renys i els obliga a buscar-ne un de nou.

La Generalitat de Catalunya ha obligat al’empresa pública Gisa a cancel·lar el pro-jecte de licitació dels nous jutjats, ques’han de construir a Can Llamas. Amb l’ex-cusa de la crisi es perllonga una injustíciaamb la ciutat que ja dura massa.

Semàfors

Ricardsoler.blogspot.com

El Círcol: passat, present i futurEl Círcol Catòlic de Badalona va ser fun-dat el 19 de març de 1879 gràcies a unesmissions sacerdotals desenvolupades persant Antoni Maria Claret. El 1879 el Cír-col Catòlic d'Obrers del Puríssim Cor deMaria es va unir amb el Círcol de SantJosep, i van constituir el Círcol Catòlic deBadalona. El seu primer local estava sit-uat al carrer de la Costa i la seva princi-pal dedicació era la vida social deBadalona. A la vila de Badalona de fa mesde 130 anys, mossèn Jaume Solà i Seri-ol va ser qui va portar la iniciativa de lafundació del Círcol Catòlic, juntamentamb el doctor Josep Roca, rector deSanta Maria, la parròquia de Badalona.Després de la Guerra Civil Espanyola,l'any 1941 la seu del Círcol va haver detraslladar-se al carrer de Sant Anastasi,ja que la primera seu va ser destruïda.

Actualment, el Círcol té uns 750 socis,que poden participar activament en totesles activitats organitzades per l'entitat. ElCírcol segueix amb la intenció de partic-ipar activament en el desenvolupamentde la vida social a Badalona malgrat quecada cop és més difícil atraure joves capa la pràctica d'activitats culturals,lúdiques i esportives atesa la gran ofer-

ta existent. Malgrat això, les nostresseccions no deixen de funcionar. La sec-ció de l'esplai, Xirusplai, és un esplai delcentre de Badalona, que enguany fa 39anys. És integrat per un total de 120nenes i nens i més de 90 famílies. L’any1982 l’esplai, juntament amb altres, vadecidir crear Esplais Catalans, ESPLAC,la Federació dels Esplais Laics deCatalunya. Actualment encara en formapart. La secció de teatre col•labora ambgrups d'arreu de Catalunya dins de laFederació de Grups de Teatre Amateur deCatalunya i la Coordinadora de Pas-toretes de Catalunya.

La temporada anterior van assistir a lanostre sala, des del gener fins al juny, untotal de 39.769 espectadors, entre espec-tacles de producció pròpia, coproduccionsi produccions externes. Igualar la balançad'espectadors és la gran aposta d'aques-ta temporada i cedir l'espai de la salasegons l'acte que s'hi vulgui celebrar,com els organitzats per la Fundació Con-tra el Càncer, entre d'altres, gent amb ini-ciativa sense recursos. La secció de bàs-quet es compon de 21 equips amb un to-tal de 252 jugadors i jugadores, que par-ticipen en els campionats de la Federació

Catalana de Basquetbol distribuïts enles diferents categories. Alguns dels seusobjectius és promoure l'esport escolar idonar-hi suport (té convenis de col·labo-ració amb el CEIP Artur Martorell, CEIPGitanjali i CEIP Montigalà), organitzarcampus de bàsquet i refermar els valorsde solidaritat, generositat, responsabili-tat, compromís i treball que es van refer-mant durant la temporada, al mateixtemps que es promou la formació humanadels joves. La secció d'escacs és fundado-ra de la Federació Catalana d'Escacs i par-ticipa en els campionats de Catalunya. Lasecció soca-rel és la més novella de l'en-titat i és fruit de l'acolliment per part delCírcol d'aquelles entitats que porten aterme actes de cultura popular, com lesCaramelles, el cor de Nadal o la sopa depedres, sempre necessària i encara més enel moment actual.

La línia d'actuació del Círcol, social-ment, culturalment i esportivament, secentre en l'ésser humà i en un compromísper tenir presència en la vida local de laciutat amb un fort esperit de catalanitat.

Xavier Grau GalceranDirector del Círcol Catòlic

El Círcol Catòlic

TURISME EXÒTICSe m’acumulaven temes a la taula sobre elsquals escriure en aquesta columna setma-nal. Creia oportú analitzar la bogeria querepresenten les temudes “operacions tor-nada” quan acaba un període de festa; elbalanç agredolç d’una atípica jornada deSant Jordi un dissabte de Setmana San-ta o l’intens mes de maig que ens esperaenguany, amb eleccions municipals i fes-tes populars. Però just abans de tacar elfull en blanc he llegit un teletip d’EFE pro-vinent de Kiev: Txernòbil obre les sevesportes als turistes. Quan la sinistralitat nu-clear torna a estar de moda, degut a l’ac-cident de Fukushima, una agència ucra-ïnesa organitzarà visites guiades a Txer-nòbil, i els turistes podran observar ambels seus propis ulls el paisatge apocalípticque va resultar de l’explosió de 1986. Se-gons la nota, els responsables d’aquestanova proposta lúdica és “mostrar al mónque Ucraïna ja no és una amenaça nu-clear", i no s’han cansat de repetir que unaestada de diverses hores a la zona és "ab-solutament inofensiva per a la salut".Enfundats en vestits especials, els turis-tes podran visitar la zona previ paga-ment de 100 euros, en el cas de que la vi-sita sigui en grup, o de 500, si van sols.

Sempre m’ha fascinat la capacitat quetenim els humans d’innovar i plantejarpropostes esbojarrades, com aquella agèn-cia de viatge per a peluixos o els bars queserveixen oxigen enlloc de mojitos. Peròem sorprèn encara més que davant unaidea de negoci d’aquest tipus hi hagi per-sones deleroses per pagar. Potser algundels 20.000 badalonins que es troba a l’a-tur té esperit emprenedor i estudia crearuna agència turística que proposi visitarles altres zones emblemàtiques de la nos-tra ciutat. Què els sembla una ruta que co-menci pel no canal del Gorg, que seguei-xi pel lateral de l’autopista i que finalmentpugi per les escales de ciment de SantCrist? Estic segur que hi ha qui pagaria peruna visita similar, només cal proposar-ho.

A cop de tinta per Ricard Soler

10� OpinióAbril


Parlem clar i diguem no!Som en un moment complex de crisi eco-nòmica i de valors, provocada en gran partper l'avarícia dels especuladors. Cal dife-renciar doncs el necessari suport per pres-tigiar l'economia productiva d’aquestamentida financera que mou 35 o 40 vega-des xifres superiors a la producció realmundial. A més, a casa nostra algunes lleisinjustes, fan que aquelles persones que nopoden pagar la hipoteca perdin el seu ha-bitatge i hagin de retornar el deute pen-dent. Com deia Raimon....diguem no!

En primer lloc, cal fer autocrítica. Ha-víem d'haver previst com a societat aques-ta situació i no ho vam fer. Hi ha pogut ha-ver també, abans de la crisi, un relaxamenten l'objectiu d'eficiència en el sector públic.Però el sector privat i les famílies tambévam actuar de manera poc responsable. Entot cas, ¿ha de pagar el sector públic i elbenestar de tots, els errors comesos pel sec-tor privat i financer? Com a darrer ele-ment, els representants i els partits no aca-bem d’impulsar canvis en els sistemespolítics per tal d'empoderar més la ciuta-dania. El resultat final, agreujat pel poderno democràtic dels mercats és la distànciaentre política i societat.

Enmig d'aquest panorama confús, elssectors conservadors aprofiten el momentper reduir l'Estat de Benestar. Tinguemclar que es vol anar cap a uns sistemes desalut i d'educació que generin més nego-ci privat sobre els drets de tots. I a la llar-ga això vol dir una societat més injusta quereprodueix desigualtats. Aquesta estratè-gia s'acompanya de campanyes de despres-tigi de la política perquè saben bé que no-més amb acció individual no hi ha trans-formació social possible. Els catalans po-díem presumir, esperem continuar poder-ho fent, de tenir uns dels sistemes públicsde salut capdavanters al món. Personal-ment, aquest és el patriotisme que sentomés: el social.

Ho veiem a Catalunya, a Espanya, i enla duresa de les mesures de governs comel del Regne Unit. Cal dir no, i indignar-sepacíficament. El darrer llibre d’Stephen

Héssel, diplomàtic belga de 93 anys, core-dactor de la Declaració Universal delsDrets Humans, és portador d’un missat-ge clar: demana indignar-se i reaccionardavant els retrocessos. Com deia Palme, lasocietat forta és garantia de democràcia.Per això cal que la societat, joves, treballa-dors, moviments socials, etc., reaccio-nem. Hi ha una sortida en clau progressis-ta a la crisi. Sense maniqueismes: cal dià-leg i pacte entre totes les forces polítiquesi socials. Però no podem silenciar tampocque els mateixos que volen una societatque perpetuï les desigualtats, un model alfinal ineficient perquè desaprofita talenti genera inseguretat - minvant el consumi la millora del capital humà- ens volen fercreure que ja no hi ha polítiques conser-vadores i progressistes. Hi ha models di-ferents, parlem clar.

El grup socialista al Parlament Euro-

peu ha traçat un full de ruta per sortir dela crisi sobre la base de fer pagar taxes alsmoviments financers i així finançar la in-versió pública en àrees estratègiques. Caltambé governança econòmica europea i in-ternacional. I sobretot defugir la lògicad'exclusiva competència entre territoris. Hiperdem tots. Cal avançar en col·laboracióentre territoris i agents. Pacte és esperit fe-deral. Sinó, dissortadament, anem veientcom van desapareixent les bases fiscals d’u-na societat democràtica (com ara amb l'im-post de successions). En aquest sentit, valla pena recordar que el mateix presidentObama, en perspectiva socialdemòcrata,diu gràficament que els retalls s'han de feramb el bisturí i no amb la destral. I que percombatre el dèficit public cal també que lespersones amb rendes altes contribueixinmés.

D'altra banda, el debat sobre la immi-

gració, es centra o bé en la igualtat en dretsi deures o bé en la propagació de rumorssobre les minories religioses i culturals, so-bretot si són pobres. És cert que l'atur potgenerar tensions sobretot en als barris tre-balladors, especialment quan es retallenamb la destral -o s’intenta- els serveis pú-blics i algú alimenta la competència peraquests. No ens deixem enganyar però i;estiguem alerta: no pot ser que els matei-xos que han donat suport als grups espe-culatius causants de la crisi, i que han fa-cilitat l'entrada de persones immigrants perpossibilitar sous més baixos, ara els facinservir com a bocs expiatoris de tots els pro-blemes, manipulant les persones de bonavoluntat; cal que desemmascarem els in-tents de dividir la societat i voler-la fer re-cular. Uns intents que, alerta, els sectorsconservadors els fan usant la retòrica tra-dicional de l'esquerra, per facilitar l'enga-ny.

Parlem clar. La construcció d’una socie-tat més justa comença a Badalona. La de-fensa dels serveis públics i el suport a l'e-conomia productiva no és excloent com ensvolen fer creure: la prosperitat porta al ben-estar social i aquest de nou a la prosperi-tat. Haurem de decidir a Badalona si volemdoncs una alcaldia progressista que afavo-reixi el model municipal de salut, que mi-llori les escoles públiques, que atengui lespersones, per millorar l'activitat i el capi-tal humà al servei d’iniciatives emprenedo-res, igualant tota la ciutadania en drets ideures; o bé un model d'alcaldia economi-cista, que promou una economia que no esfa responsable dels impactes socials nega-tius en el seu balanç i que defensen ambuna, esmentada (o no) com a inevitable, re-ducció de serveis públics; amb l'afegit de fo-mentar la confrontació entre la ciutadania.

Per tot això cal que parlem clar i que noens deixem entabanar cara a les eleccionsmunicipals. I que diguem no a aquesta im-moralitat en la vida pública!

Josep XuriguéPolitòleg

Parole, Parole, ParoleA l’igual que la cèlebre cançó italiana, tam-bé aquesta amant infidel que és la políti-ca mereixeria que li cantéssim de tant entant la mateixa tonada. Arriba a ser tandescarat l’incompliment, a penes encetatels seus respectius mandats, de bona partdel que ens havien promès els nostres lí-ders, que un sovint està temptat de consul-tar les hemeroteques per assegurar-seque havia sentit dir-los el que realment ha-vien dit. L’últim i flagrant exemple del quedic el tenim en Artur Mas, que en diversesocasions, molt abans d’iniciar-se el perío-de electoral, durant aquest i a tan sols unparell de dies de guanyar les eleccions, ha-via assegurat, afectant sentir-se molest sialgú ho posava en dubte, que “ la sanitat il’educació no sofriran més retallades, tam-poc injeccions econòmiques, però de capmanera patiran les necessàries revisionsd’altres sectors, perquè sanitat i educaciósón els pilars de la nostra societat ”. El casés que han arribat les retallades, fins i toten aquests dos àmbits presumptament in-tocables. No és que en el fons molts no hiesperéssim alguna retallada, però de capmanera de les dimensions i la virulència enquè aquestes s’han produït finalment. Per

posar un exemple que conec de molt aprop, l’Institut Isaac Albéniz, d’aquesta ciu-tat de Badalona, ha sofert una retallada del33% respecte al pressupost de l’any ante-rior, un pressupost, aquell, que de fet, jahavia provocat un descobert d’uns quantsmilers d’euros. Com s’ho faran? No ho sa-bem. Altres instituts han sofert retalladesmenors, però en cap cas inferiors a un 19%o un 20% . Estem parlant d’uns centres queheroicament, sobretot des què va entrar envigor la LOGSE ( amb l’arribada de l’ESO) i sobretot en determinats districtes,compleixen una difícil i essencial missió devertebració social, d’integració, cada vega-da en pitjors condicions, dosificant els re-cursos fins a extrems inconcebibles.

La formació dels nostres joves és un fac-tor determinant a l’hora de garantir unabase social que faci possible impulsar elsressorts que activen de debò un país. Per-sones competents, capaces d’aportar el mi-llor de si mateixes, en consonància amb elque passa a d’altres latituds europees.Però fa molt de temps que tots hem entèsque l’educació és i serà sempre en aquestpaís la germaneta pobra, i que especial-ment els centres públics seran essent pro-

gressivament considerats com a mers es-pais de contenció, que sobreviuran compodran, mentre que els futurs protagonis-tes de l’avenir es formaran a centres pri-vats on no mancaran recursos, però sí lesdures problemàtiques que dificulten la vidadiària de la resta de centres. El que dic tam-

bé podria aplicar-se a la sanitat, una de lesmés fonamentals conquestes socials, queveurà augmentar les llistes d’espera, queperdrà personal i per tant qualitat al seusserveis. En lloc d’una revisió de les despe-ses possiblement supèrflues que sens dub-te es produeixen sobretot en aquest segonàmbit, on s’hauria pogut introduir per ex-emple el copagament dissuasori als serveisd’urgències, clarament sobreutilitzats, s’haoptat per estisorar l’ús de serveis indispen-sables que poden acabar afectant la pari-tat en l’accés dels ciutadans al món de lasalut.

Parole, parole, parole. Només paraulesque desactiven el necessari diàleg entre po-lítica i societat, entre la ciutadania i els seusdirigents. Com adverteix Stéphane Hesselal seu esclatant llibret Indigneu-vos, ma-lament anem quan només una visió eco-nòmica desproveïda de tota moral regeixels nostres destins. Caldrà no perdre l’es-perança i lluitar molt per tornar a omplirde contingut tantes paraules que ara ma-teix ressonen com capses buides.

Ramon SurrocaProfessor de Filosofia


201128



Especial eleccionsAbril


13�

“Fa temps que se’m criminalitza i que em fan pressions de tot tipus”

En absolut. Abans de les elec-cions no pacto amb ningú. Notinc cap tipus de problema pergovernar en minoria. Governien minoria o en coalició la mevaprioritat serà arribar a acordsamb tots els grups polítics.

Per què Badalona és unpolvorí?Jo no he dit que sigui un polvo-rí, però sí que hi ha barris que hosón, i estan a punt d'esclatar.

Quines solucions proposa?Crec que ha d'haver un altremodel de policia. Hem de tornara la policia de barri que patrullia peu, complementaria a les pa-trulles que van en cotxe. Han deconèixer les zones a la perfecciói també els veïns. Suprimiré launitat de policia que fa accions decivisme; aquesta tasca l'han defer els educadors cívics. Crecque el problema que pateixenmés veïns de Badalona és el de lainseguretat.

I té altres mesures per eradicar aquest problema?Posaré una comissaria a la zonasud de la ciutat. Hi ha una bonapart d'immigrants que han vin-gut a delinquir. A aquestes per-sones que no les podem tornar alseu país hem d'aplicar pressiópolicial i retallada de qualsevoltipus d'ajut social. No s'han detrobar a gust i han de marxar aun altre lloc.

I amb els incívics amb DNIespanyol?Actuar amb la mateixa contun-dència. Ja tenim prou incívics ca-talans, no cal que vinguin defora.

D. GutiérrezBadalona

És la sisena vegada que espresenta. Què farà si noaconsegueix l'alcaldia?No em plantejo no guanyar ambl'actual context i veient la respos-ta dels veïns. Per primer cop en32 anys comença a haver cons-ciència generalitzada de que aBadalona hi pot haver un canvi.

Té un pla B per si guanya envots i no és alcalde?Pot passar, però em costariad'entendre que determinantspartits no acceptessin la volun-tat dels veïns de Badalona. Pas-si el que passi el 22 de maig se-guiré treballant per Badalona.

Se sent boicotejat per la res-ta de partits polític?Ja fa temps que se'm criminalit-za i que em fan pressions de tottipus. A mi el que realment m'im-porta és el que pensin els veïns deBadalona.

Amb qui pactaria?Per ser alcalde s'han de donardues condicions: que guanyi leseleccions i que el PSC i CiU nosumin 14 regidors. Si sumen,CiU tornarà a pactar amb els so-cialistes. Amb Falcó hi ha moltsaspectes amb els que coincidei-xo, però diferent en una cosa: jodefenso obrir les finestres i aixe-car les catifes, però a ell ja li vabé seguir governant amb els so-cialistes, que porten 32 anys a l'a-juntament.

Ha proposat un pacte a CiU?

Ha pensat mai que travessa-va la línia vermella?Se 'm'ha acusat de racista, peròuna jutgessa ja ha deixat ben clarque no hi ha base i ha arxivat l'a-cusació contra mi. Qui m'acusaés perquè no té ni idea del quepassa a la ciutat. Els candidatshaurien de visitar tots els barrisi parlar de tu a tu amb els veïns.

Creu que dóna una malaimatge de la ciutat?El que ens fa tenir mala imatgesón els problemes que tenim, iaixò no és culpa meva sinó de quiha estat governant en els darrersanys. Els delinqüents no els en-via Xavier Garcia Albiol, existei-xen perquè fa molts anys que noes vol veure la realitat. Hi ha car-

rers que a dia d'avui ja són gue-tos.

De quins carrers parla?Els que estan a prop d'AntonioMachado, o alguns de Sant Roc,Artigues, Llefià o la Salut.

Què més faria si fos alcalde?Reunir-me amb la Federaciód'Empresaris i els comerciants iescoltar les seves propostes. Lasegona, donar suport als policieslocals i fer-los treballar de poli-cies. També faré una bonificaciódels impostos per un any aaquells que vulguin obrir un co-merç a la ciutat. Reduiré les re-gidories i el personal directiumunicipal i l’ajuntament farà latasca que ara duu a terme l’IM-PO i el BCIN.

Aplicaria altres retallades?Sí, perquè ara no hi ha diners.Però hi ha tres aspectes que sónsagrats i en els quals no es redu-irà el pressupost, sinó que hihaurà augments de partides: enseguretat, en sanitat i en educa-ció.

Què ha fet bé el govern enels darrers quatre anys?Doncs per exemple en matèria deCultura, amb la recuperació delMuseu, o l'arribada del metro abarris com la Salut o Llefià. Peròcrec que amb els impostos quepaguem s'han perdut moltesoportunitats.

Quina gran obra es impres-cindible a Badalona?El que hem de fer ara és arreglarmolts carrers, però si hagués detirar endavant un gran projecteseria el del canal.

Albiol a la Morera, barri on va ser molt feliç durant la seva infantesa

Foto: D.G.

Entrevista a Xavier Garcia Albiol, candidat del PP a les eleccions municipals

Pa amb tomàquet per presentar candidatsEl Partit Popular ha organitzat pel proper dia 8 de maig,

a les 12.00 hores, la presentació dels candidats populars que són del barri de Sant Roc.

Durant l’acte se servirà pa amb tomàquet als assistents.



Centre15�

Abril


S’inunda el Teatre Principal en saltar l’alarmaEl sistema d’aigua a pressió s’activa per un error i durant mitja hora no para de brollar aigua

Ensurt al recent renovat TeatrePrincipal de Badalona. El passatdivendres 15 de maig l’edifici vaquedar completament negat endisparar-se per error l’alamarmaantiincendis i durant mitjan horava fluïa dels sortidors aigua apressió. Concretament, la pla-tea i l’escenari semblava una pis-cina però tot i així, fonts de Ba-dalona Cultura asseguren que

Foto: D.G / Ajuntament.

Aquest és el primer problema que ha tingut el teatre des de la seva remodelació

s’ha haugut de lamentar cap des-perfecte greu. Això sí, l’incidentva obligar a la banda de KimLenz and The Jaguars a actuar alTeatre Zorrilla, enlloc de fer-ho alPrincipal, seu oficial de Blues iRitmes, tal i com estava previst.I l’obra de teatre ‘Ni cap ni peus’es representarà avui dijous alZorrilla, ja que encara no s’hasol·lucionat el problema. L’A-juntament de Badalona està al’espera d’un informe tècnic queen determini les causes.

Centre> Ni la pluja ni la crisi hapogut enguany amb la Processódel Silenci de Badalona, una deles més antigues de Catalunyaperò que darrerament hi ha pla-nat la incertesa sobre la sevacontinuïtat. La processó de Di-jous Sant que data del 1627 va po-der sortir sense cap impedimentamb una comitiva, enguany, en-capçalada pel Cardenal LluísMartínez Sistach. Enguany s’harecuperat el pas del Misteri de laFlagelació, gràcies a una sub-venció de la Diputació, que no vapoder sortir l’any passat perquès’estava restaurant. En la proces-só organitzada per 18 entitats hiapareixen els passos vivients querepresenten els soldats romans,coneguts com els Estaferms i ungrup de 12 apòstols. Davant la in-certesa sobre si aquest any podiasortir o no per manca de finança-ment l’entitat organitzadora hacreat la Fundació “L’amic de laProcessó”.

La Processó delSilenci recuperala Flagelació

Jordi AlcoverCentre

Xerrada sobre el vaixell Ciutat de BadalonaL’Escola del Mar de Badalona ofereix la xerrada “El vaixell Ciutat de Bada-

lona: una eina per apropar el mar als badalonins”. Es tracta d’un velerclàssic, bastit l’any 1929, que acostarà a tots els badalonins a la navegaciótradicional. Serà avui dijous 28 d’abril a les 19h a l’Escola de la Rambla.

Foto:Processó

Un moment emotiu de la processó

16�

Abril


Sant Crist

GISA cancel·la la licitaciódels jutjats de Can Llamas

Foto: Montse López

Demanen que es llencin les escombraries on tocaEls veïns de Sant Crist demanen la col·laboració de tothom per mantenir net el barri. I és

que aquesta imatge amb bosses d’escombraries a terra són habituals a carrers com Car-les I o Chopin. Des de l’entitat veïnal de Sant Crist de Can Cabanyes han de reclamar als

veïns constantment que fiquin les escombraries dins dels contenidors.

Montse LópezColl i Pujol

El futur edifici judicial que s’ha deconstruir al solar de Can Llamas,al barri de Coll i Pujol, continuafent passes enrere. Aquesta set-mana, l’empresa pública GISA hacancel·lat el contracte de licitacióde la redacció del projecte que esva obrir el mes de juliol del 2010.Aquesta cancel·lació es fa a par-tir de les ordres de la Generalitatde Catalunya, que ja havia anun-ciat que aplicaria retallades en elDepartament de Justícia. Totapunta a què les modificacionspressupostàries del govern cata-là afectaran a l’inici del projectejudicial de Badalona. De fet, elprocés ha avançat amb retard desque es va iniciar ja que la previ-sió era que les empreses presen-

tessin les seves ofertes fins el 18d’octubre i l’obertura de pliqueshavia de ser a finals del 2010.

La redacció del projecte va sor-tir a concurs amb un pressupostd’1.409.905 euros destinat a laconstrucció d’aquest equipamentque ha d’acollir els dotze jutjatsde la ciutat repartits en tres seusdiferents i que podia inclourefutures ampliacions. El nou edi-fici judicial hava de tenir gairebé16.000 metres quadrats de super-fície i s’havia de construir al so-lar de Can Llamas entre el carrerde Santa Bàrbara i el lateral del’autopista sota un cost de 24 mi-lions d’euros. D’aquest terreny,que l’Ajuntament va cedir a la Ge-neralitat, en sortirien, segons elprojecte, 13.860 metres quadratsde superfície útil.

Precisament aquest dimecress’han complert dos anys de l’a-cord entre la Consellera de Jus-tícia, aleshores Montserrat Tura,i l’Alcalde de Badalona, JordiSerra, per al desenvolupamentdel Palau de Justícia.

APARCAMENT AL SOLAREls veïns de Coll i Pujol reclamen,des de fa tres anys, que s’habili-ti una zona d’aparcament a CanLlamas mentre el Corte Inglés iels jutjats no arriben. El Vicepre-sident de l’entitat veïnal, FrancescBarriga, ha explicat a Línia Bada-lona que l’Ajuntament sempre elsha negat aquesta possibilitat jaque és propietat d’un privat. Elsveïns resten a l’espera de novesdecisions si es forma un nou go-vern després del 22 de maig.

Al solar de Can Llamas s’hi hauria d’instal·lar el Corte Inglés i el nou edifici judicial

El projecte del nou edifici judicial es paralitza > Elsveïns continuen reclamant l’espai com a aparcament

Sant Crist > L’Ajuntament deBadalona ja ha acabat l’habilita-ció de quatre parcs infantils albarri de Sant Crist. Tot i que erauna reivindicació dels veïns quees milloressin aquest solars, desde l’Associació de Sant Crist deCan Cabanyes reclamen que nos’ha comptat amb ells per al des-envolupament dels parcs infan-tils. Els veïns afirmen que hi hazones que no els convencen, comdos gronxadors separats al parcdel 3 d’Abril o l’amplada de lazona de pas al parc del carrerMontserrat.

Sant Crist > Tal i com ja vaanunciar Línia Badalona fa unessetmanes, una de les proposteselectorals del Partit Popular ésinstal·lar escales mecàniques acarrers amb molta pendent delbarri de Sant Crist. El candidat al’alcaldia, Xavier Garcia Albiol, haafirmat que “és una necessitat so-cial imperiosa, per la dificultatque suposa moure’s pel barri”.

El PP promet les tan esperadesescales mecàniques a Sant Crist

Albiol prioritzarà els carrersCuba i Montserrat i en mandatsposteriors n’instal·laria a Milà iFontanals, Fortuny i Passatged’en Rodó. D’altra banda, Albiol s’ha com-promès, si arriba a l’alcaldia, a re-clamar a la Generalitat la cons-trucció del CAP a Sant Crist i aincrementar la vigilància amb lacreació de la policia de barri.

Els nous parcs infantils no acaben de convèncer als veïns

Imatge virtual del projecte d’escales mecàniques al carrer Cuba

Foto: PP

Abril


17�

Morera PomarCanyetBufalà

Pomar> El projecte d’instal·la-ció dels ascensors al barri de Po-mar avança a bon ritme. Desprésque l’Ajuntament de Badalona fa-cilités el permís per fer obres a lavorera del carrer Rubí, ja s’ha de-cidit quina serà la primera comu-nitat que es beneficiarà de l’as-censor. Es tracta del número 4d’aquest carrer format per 16veïns. Amb l’ajuda de l’Associa-ció de Veïns de Pomar, aquestacomunitat ha demanat tres pres-supostos a empreses diferents.De moment, només n’han rebutun però ja poden fer-se una ideadel cost. Cada veí hauria d’inver-tir-hi uns 3.000 euros per veurerealitat la instal·lació de l’ascen-sor. El President de l’Associacióde Veïns de Pomar, Albert Arnau,ha explicat a Línia Badalonaque les obres podrien començarentre els mesos de juny i juliol.Arnau assegura que ja hi ha cinco sis comunitats més de veïns in-teressades en la instal·lació delsascensors i que ja han iniciat elprocés d’estudi.

L’ascensor tindràun cost de 3.000euros per veí

Coneixem el “capellà rebel” de Santa Clara Durant la diada de Sant Jordi hem pogut conèixer a l’Ateneu Roig la figura de

Lluís Hernández, rector de la Parròquia de Santa Clara, al barri de Morera. Hopodem fer a través de la seva biografia “Lluís Hernández, capellà rebel”, un llibre

editat per la Fundació Nous Horitzons i escrit per Quima Utrera

Foto: Montse López

S’hi havia de construir un complex esportiu i una escola d’educació especial

La crisi deixa passar la creació delcomplex esportiu al Parc Serentill

Un complex esportiu amb trespistes de bàsquet i dues piscines,una de 25 metres i una altra demés petita per a activitats dirigi-des. Aquesta era la proposta delgovern local a mitjan 2008 quanva presentar la proposta, inclosaen els 50 compromisos de governestablerts l’any anterior. El 85%del cost (d’entre 10 i 12 milionsd’euros) l’assumiria un opera-dor privat i el 15% restant el fi-nançaria la Generalitat. Però vaarribar la crisi. I el que no va ar-ribar va ser l’operador privat ca-paç de fer tal inversió. Per això,l’Ajuntament de Badalona es vaveure obligat a retardar el procésde licitació. Han passat gairebétres anys i el projecte del complex

Era un dels 50 compromisos de govern que no s’ha dut a terme perfalta d’un operador privat > ERC proposa redefinir el projecte

Montse LópezMorera

esportiu al Parc Serentill conti-nua aturat. De fet serà un dels 50projectes que no veurà la llum enaquest mandat. Ha estat durantmolts anys una de les reivindica-cions dels veïns dels barris deMorera, Bufalà i Dalt la Vila (Pla-taforma en Defensa del Parc Se-rentill) que ja fa 11 anys que estroba encallat ja que va ser l’any2000 quan es van iniciar els trà-mits administratius.

Una de les formacions políti-ques que s’ha pronunciat res-pecte aquesta qüestió ha estatERC que ha inclòs en el seu pro-grama de govern (ERC-Accent-RCat+JERC) la redefinició delprojecte del complex. ERC tam-bé promet tirar endavant l’esco-la d’educació especial del Torrentde la Font, que ha d’acollir elsalumnes de Can Barriga i Llevant.

18�

La SalutAbril


Taller d’arterapiaEl Casal de Joves La Salut ofereix “un trajecte de creixement i desenvolupament

personal creat a partir del cos, la veu, les sentits i les emocions”. Es tracta d’un cursd’arteràpia. Cada dijous, de 18 a 19.30 h, hi trobareu un espai on poder utilitzar ei-

nes que faciliten l’expressió de l’individu a través de mitjans no verbals.

Fotos: PP

Aquest és l’aspecte que ha mostrat el carrer Calderón de la Barca durant gairebé dues setmanes

L’ajuntament triga dues setmanes areparar una fuita d'aigües fecals

Com es pot veure a les fotogra-fies, aquest és l’aspecte que hatingut el carrer Calderón de laBarca durant més d’una setma-na. Un riu d'aigües fecals corriacarrer avall, amb la consegüentmala olor.

El regidor del Partit Popular al’Ajuntament de Badalona Migu-el Jurado va reclamar la inter-

El PP considera que l’administració local ha actuat de manera negligent

David GonzálezLa Salut

La Rotllanaenvia ajuda aTxernòbilLa Salut > Aquesta setmana fa25 anys de la catàstrofe nuclearde Txernòbil, la més greu de lahistòria, que va tenir lloc el 26d’abril de 1986 (tot i que es va co-municar al món uns dies méstard), i l’associació La Rotllanaha volgut realitzar una activitatde sensibilització vers aquestdesastre. L’associació, que l’any2009 va viatjar a la zona percol·laborar amb els damnificatsi conèixer de primera mà la situa-ció, hi envia anualment materialsanitari, hospitalari i infantil.Aquest any, a més, enviarà unmicrobús per poder realitzar elstransports de nens amb discapa-citats de l'hospital psiquiàtricd'Slonim. Aquest enviament espot realitzar gracies a un delsmolts projectes de La Rotllana,“El bar de l’insti”, que els permetdestinar tots els guanys del barde dos instituts de Badalona acomprar material per a Txernò-bil. Aquesta setmana, l’associa-ció ha volgut mostrar tot el ques’ha aconseguit aquest any als jo-ves que porten aquest bars.

taris del l’immoble a solucionarel problema. Al veure que passa-ven els dies i que ningú hi posa-va remei, l’ajuntament va actuarde manera subsidiària. Hernán,però, admet que la fuita va durargairebé dues setmanes. És peraixò que Jurado considera inad-missible el temps de reacció del’ajuntament, i considera que“l’abocament a la via públicad’aigües fecals és una situació in-acceptable tant des del punt de

vista de la salubritat com des delpunt de vista de la dignitat delbarri”. Per al popular, l’adminis-tració pública ha actuat de mane-ra negligent, i entén que davantuna situació com aquesta l’a-juntament ha d’actuar de mane-ra immediata, i un cop solucio-nat el problema reclamar als ve-ïns el cost de la reparació si esconfirma, com manté l’ajunta-ment en aquest cas, que aquestrecau sobre els veïns.

venció dels serveis municipalsper arreglar aquesta fuita, i elmateix dia estava arreglada. Toti que el regidor popular enténque la seva intervenció va obligarl’ajuntament a posar-se les piles,Pablo Hernán, regidor del dis-tricte de La Salut, manté que jas’estava treballant en la fuitades de feia uns dies. Segons Her-nán, la fuita estava situada a l’e-difici, abans d’arribar al carrer,i per tant es va instar als propie-

19�

Abril


Sant Roc

CiU proposa exportar elmodel de Consorci a la ciutat

Foto: CiU

La Comunitat Sikh celebra el BaptismeLa comunitat Sikh de Badalona conjuntament amb l’Associació de Veïns i Veïnes decan Claris celebrarà aquest diumenge la celebració del baptisme Sikh. Ho farà al Po-liesportiu de Montigalà al carrer de Rossini s/n. L’acte és la celebració religiosa més

important per aquesta nombrosa comunitat a la ciutat d’origen paquistanès.

Els gitanos catòlics celebren la missa de dilluns de PasquaSant Roc> La Pastoral Gitana deBadalona ha celebrat aquest pas-sat dilluns de Pasqua una missatradicional gitana a la parròquiade Sant Roc. La missa va anaracompanyada dels goig i cànticsflamencs i d’una absoluta sobrie-tat que caracteritza a l’EsglésiaCatòlica. La missa també va ser-vir per reivindicar la pastoral gi-

tana catòlica ja que la comunitatgitana arreu del país és més fre-qüent que pertanyi a l’EsglésiaEvangèlica. En la missa tambévan venir feligresos d’arreu delBarcelonès Nord a banda dels fi-dels a la parròquia de Sant Roc.La missa va ser oficiada pel jovelíder de la pastoral gitana, el ca-pellà badaloní Joan Muñoz.

En la missa es van interpretar diferents càntics gitanos

El número tres de la candidaturade CiU i actual regidor de Ciuta-dania i Convivència de l’Ajunta-ment de Badalona, Josep Pera, hapresentat davant una àmplia re-presentació del teixit associatiu dela ciutat la proposta de la federa-ció en matèria de polítiques so-cials. En una intervenció amb eltítol “Badalona: progrés, cohesiói inclusió social”, Pera ha repas-sat la feina feta al capdavant de laregidoria de Ciutadania i Convi-vència i ha plantejat els reptes defutur que la ciutat té en aquestamatèria durant el proper mandat.En aquest sentit, Convergència iUnió es postula al capdavant deles regidories d'Acció Social iEducació en el pròxim mandat.“Ens ve de gust portar les políti-

ques socials, perquè no ho hem fetmai i creiem que ho podem ferbé”, va explicar el candidat deCiU a l'alcaldia, Ferran Falcó. Lafederació aposta per Josep Pera,actual regidor de Ciutadania iConvivència. Pera creu que tras-lladar el model seguit a la seva re-gidoria a Acció Social permetrà“tenir una ciutat socialment cohe-sionada”.

EL CONSORCI, REFERENTEl candidat de CiU a regidord'Acció Social va proposar crearun consorci com el de BadalonaSud al barri de la Salut. I tambéimpulsar un pla de xoc per com-batre l'absentisme escolar i l’a-bandonament i el fracàs a les au-les. Pera va reclamar al govern ca-talà un “vestit a mida” amb les po-lítiques de cohesió social. Es trac-taria d'un conveni amb la Gene-ralitat que englobés tots els plansque s'apliquen a Badalona. D’a-

Foto: J.A.

questa manera aposten per apli-car una gestió en altres barris, abanda de la zona sud, un modelcom s’està aplicant amb el Con-sorci el gerent del qual és MiquelDosta.

EL CONSELLER A L’ACTEEn la presentació de les propos-tes en polítiques socials de CiU hiva ser present el Conseller deBenestar i Família del Governde la Generalitat, Josep Lluís Cle-ries. El conseller es va desfer enelogis a Josep Pera i les polítiquesd'integració i cohesió seguides al'Ajuntament. Recordem que ini-cialment, Josep Pera, va ser esco-llit per ser el Director Generald’Immigració i el govern de la Ge-neralitat ja ho havia filtrat a lapremsa però finalment per pres-sions internes del mateix partit idel secretari d’Immigració el pre-sident Artur Mas va triar a un afía Joan Colom enlloc de Pera.

Josep Pera, al mig, entre Ferran Falcó i el conseller Josep Lluís Clerie

Els convergents aposten per portar Acció Social iEducació el proper mandat si governa la federació

Sant Roc celebra la primaveraamb la Fira d’Entitats del barriSant Roc> La Festa de la Prima-vera de Sant Roc torna a omplirel barri d'activitats amb la 29aFira d’Artesania i Mostra d’Enti-tats com a acte central aquestdiumenge. Divendres al vespre al'Ateneu de Sant Roc es farà la NitSolidària amb Gàmbia, amb unaxerrada i un concert. L'endemà,dissabte a les 17h, es farà l'Home-natge a la Gent Gran a l'escolaL’estonnac. La Fira d’Artesaniad’aquest 1 de maig es s farà du-

rant tot el matí a la plaça Roja delbarri. Els actes continuaran finsal mes de juny amb concerts, laTamborinada, una sortida a lamuntanya i la diada infantil. Lafira pretén ser una mostra mul-ticultural de les diferents nacio-nalitats que té el barri i les dife-rents cultures i afavor d’aquestamanera un clima de convivènciai cohesió social. La Festa de laPrimavera està organitzada perl’Ateneu de Sant Roc.

J. AlcoverSant Roc

20�

LlefiàAbril


Gorg-ProgrésMarisa Yudes presenta la primera beca L’Escola de Dansa Marisa Yudes, amb 32 anys d’història, ha presentat laprimera Beca de dansa Marisa Yudes que consistirà en un any lectiu a l’es-cola estudiant clàssic, contemporani o dansa espanyola. La beca s’adreça ajoves d’entre 10 i 16 anys, i estarà dotada amb un total de 1.900 euros.

Foto: El Bruixot

El restaurant està situat al carrer Conquista 147

El “Bruixot” presenta unaalternativa cultural al barri

Des d’aquesta setmana el barridel Progrés disposa d’un nouelement dinamitzador cultural.Es tracta del bar i restaurant ElBruixot que ofereix les nits delcap de setmana música en direc-te i monòlegs humorístics els di-jous a la nit. El restaurant capi-tanejat per Joan Comellas preténoferir una alternativa a l’ofertad’oci nocturn combinant un lagrastronomia pròpia de la cuinacatalana i de mercat amb dife-rents espectacles que no deixenindiferent a ningú. Avui dijousl’humorista Sergio Marin oferiràun repertori de monòlegs a par-tir de les 22h i el dissabte 30 elgrup de música Obsesion oferiràun concert en viu en quest nou lo-cal del carrer Conquista.

El nou espai es va inaugurar amb un concert d’AlbertFibla i Joan Tena> Els dijous hi ha monòlegs

Jordi AlcoverProgrés

La policia comissa productesfalsos al carrer de la IndústriaGorg> Els Mossos d’Esquadra ila Guàrdia Urbana de Badalonaha detingut a un veí de la ciutatacusat d’un presumpte delictecontra la propietat industrial i in-tel•lectual per la venda de pro-ductes falsificats en 3 establi-ments del carrer de la Indús-tria. Els productes intervinguts enels establiments són 157 telèfonsmòbils de diferents marques co-mercials amb les seves respecti-ves caixes i accessoris, i 220 ba-teries, reproductors de música

MP3, aparells de mans lliures, ca-rregadors de telèfons i d'ordina-dors portàtils, videoconsoles,protectors de pantalles, fundes detelèfons, 12.000 paquets de pa-per de fumar amb una valoracióeconòmica aproximada d'uns4.000 euros i 70 patins skate bo-ard valorats en 2.000 euros. Elfuncionament d'aquests aparellselectrònics presentamancancestècniques molt importants, ava-ries freqüents i en alguns casossuposaven un perill.

Foto:CME

Els aparells anaven destinats a la venda de “Top Manta”

Llefià> Dos nous incidents hantornat a pertorbar la tranquil•li-tat dels veïns de Sant Joan de Lle-fià. El passat dimecres 13 d’abrilel president de l’Associació de Ve-ïns de Sant Joan de Llefià Alt inúmero 11 de les llistes del PP,Juan Ruiz, va reunir-se amb pa-res i mares de l’escola Feliu i Ve-gués, que denunciaven que unsromanesos que dormien a unesfurgonetes aparcades al mateixcarrer havien molestat i assaltatels seus fills. Segons Ruiz, aquestsindividus són parents d’una famí-lia que habita al número 27 d’a-quest carrer. Degut a la presèn-cia policial que es va desplaçar ala zona, les furgonetes van mar-xar al carrer Saturn, on tambévan despertar el recel dels veïns.Ruiz va citar a Xavier Garcia Al-biol allà, que va parlar amb els ve-ïns, i també van fer acte de pre-sència membres de Plataformaper Catalunya. Segons Ruiz,aquestes furgonetes es trobenaparcades actualment a l’Avingu-da Esperit Sant.

Nous conflictesde convivènciacrispen els ànims

Tertúlia literària i converses en catalàTots aquells lectors que vulguin comentar la trama de la novela “Olor de colònia”,de Sílvia Alcántara, ho podran fer la tarda de dijous 28 a la biblioteca Xavier Soto,a les 19 hores. I divendres 29, a partir de les 15:30h, tindrà lloc a la mateixa biblio-

teca l'activitat d'iniciació a la lectura i la conversa en català.

Foto: D.Gutiérrez

Aquesta és la plaça on els veïns volen construir un aparcament

Els veïns continuen revindicant elpàrquing de la Plaça les Palmeres

Una delegació de tres veïns de laPlaça de les Palmeres es va reunirdimecres amb el departamentd’Urbanisme de la Generalitat deCatalunya i li va fer arribar la sevaproposta per construir un apar-cament privat al subsòl de laplaça. Ja fa cinc anys que 188 ve-ïns de sis edificis (tres del carrerde la Mina i tres del carrer Valles-pir) demanen a l’Ajuntament deBadalona que els cedeixi el sub-sòl de la part de la plaça que éspública, uns 600 metres qua-drats. A canvi, els veïns donarienels vora 400 metres de plaçaque és de la seva propietat. Se-gons el president de la JuntaGestora del Pàrquing, José LuísMuñoz, aquesta reunió ha estat

Una delegació de veïns afectats es reuneix sense èxit amb l’Ajuntament i la Generalitat > Fa 5 anys que demanen construir prop de 170 places

D. GutiérrezLlefià

“inútil” ja que la Generalitat haratificat el que ja se sabia: han deser els veïns qui es posin d’acordamb el govern local. Muñoz as-segura que l’ajuntament els do-nava “suport moral” al principi,però que ara se’n renta les mansi els obliga a comprar un terrenyque no sigui zona verda, i cedir-lo al municipi. Els veïns no ente-nen per què l’ajuntament noestà a favor d’aquesta permuta ien canvi sí la va acceptar en al-tres aparcaments construïts perveïns d’altres blocs, com l’exis-tent a l’escola Botey i també elconegut com Triangle. SegonsMuñoz, la manca d’aparcamentsés un dels problemes que més decorcoll porta els veïns ja que és“gairebé impossible” trobar unlloc a partir de les quatre de latarda.

Esports21�

Abril


Minut de silenci per l’exjugador Alfonso MartínezMoments abans del començament del partit DKV Joventut – Regal Barça, el Palau Olímpic va quedar en si-lenci durant un minut com a motiu de la recent mort d’Alfonso Martínez. Fou internacional 146 cops i juga-dor de la Penya durant les temporades 61-62 i més endavant, de la 66 a la 72. A l’homenatge foren presents

el seu germà, José Luis Martínez, també exjugador verd-i-negre, i tot l’equip campió de la lliga del 66-67.

Foto: Penya

El partot no es va resoldre fins als minuts finals

El canvi d’actitud del DKVfa digerible la derrota

L’afeccionat verd-i-negre va anaral Palau el darrer dilluns com quiva al cinema a veure una pel·lícu-la que ja ha vist. Tothom sabiacom acabaria el matx. Però pocss’esperaven un gir argumentaltan emocionant digne del millorcinema de suspens. Això sí, tot ique el final fou inesperat, el resul-tat fou el que molts esperaven:victòria pel Regal Barça (65 a 68).

El guió es va ser seguir ambobediència durant els primersminuts. Els blaugrana es mo-vien a plaer i s’allunyaven en elmarcador. El DKV no havia acon-seguit desfer-se encara dels seuscomplexes i el Barça ho va apro-fitar per sumar la màxima dife-rència, 15 punts.

Però aquella tarda el Palau no

La Penya cau contra el Barça (65-68) > Canvi radicaldels verd-i-negres respecte els darrers partits

Daniel Sainz de AjaBadalona

El Badalona es manté en zonade play-offs gràcies als empatsFutbol> Són 4 empats i 1 victò-ria en 5 partits. O el que és el ma-teix, 7 punts de 15. Normalmentno seria suficient per seguir en se-gon lloc, però la resta d’equipsque hi ha per sota dels escapulatsencara ho estan fent pitjor.

Ara bé, cada empat del Badalo-na sap a mitja victòria i aquestadarrera contra l’Alacant (2-2)també. Això sí, els visitants tam-bé van poder-se endur el gat al’aigua perquè el partit va estarobert fins l’últim minut.

El Badalona, amb un bon jocde toc, fou el primer en colpejar,creant ocasions i provocant el golen pròpia de Dídac. 5 minuts des-prés empataven els alacantins.

A la segona part va seguir el do-mini badaloní, que es tornavaavançar després que Robles re-matés un córner servit per San-ti Villa. Després de l’empat de Se-rramitjana, el partit va embogir.Els atacs en una i altra porteriavan ser un constant fins que elxiulet final va certificar l’empat.

estava disposat a deixar que elsseu equip acabés humiliat. Ambl’espenta dels seus, la Penya vasignar un parcial de 12 a 1 en elsprimers moments de la segonapart. A partir d’aquell moment esva notar el canvi de mentalitat entots els jugadors. Sí, tots.

Ho lluitaven tot com si estigu-

essin jugant l’últim segon delpartit. Cada rebot, cada llança-ment, cada entrada... Però quanja restava poc temps, la Penya vadesaprofitar moltes oportunitatsper igualar. Al final només vanpoder confiar en un llançamentde Hosley a l’últim segon que nova entrar.

Pepu: “Hem recuperat laimatge i l’hem de mantenir”Bàsquet> El tècnic del DKVJoventut, Pepu Hernández, esva mostrar content de l’actuaciódel seu equip. “Feia temps que nofèiem un bon partit”, deia el ma-drileny. Tot i que han recuperatla imatge perduda en les darreresderrotes, no haurà valgut de ressi “no ho mantenim i si tornem adubtar mentalment”.

Per l’entrenador verd-i-negre,els dubtes, la por i la falta de con-

fiança dels jugadors foren elscausants de la mala ratxa. “Ensvam anar contagiant de malessensacions”. Al menys, Pepu es-pera que aquesta situació hagiservit als jugadors joves per acu-mular experiència.

Per la seva banda, Xavi Pascualva destacar el mal joc del conjuntblaugrana durant la segona part.“El nostre desencert va fer tron-tollar el nostre joc”, va declarar.

Cultura22�

Abril


“Ni cap ni peus” del Club Social el BadiuEl grup de teatre del Club Social el Badiu, de l’Associació de Familiars de

Malalts Mentals del Barcelonès Nord, representarà aquest dijous a les 20h l’obra “Ni cap ni peus” al Teatre Zorrilla. Una història explicada per dos extrate-

rrestres. Es tracta d’un dels actes per celebrar el desè aniversari de l’entitat.

La Magna Celebratio ens traslladaal món romà durant tres diesEs faran reconstruccions històriques, cuina i espectacles sobre romans

Montse LópezCultura

Aquest cap de setmana, Bada-lona tornarà a l’època romanadurant la celebració de la ja tra-dicional Magna Celebratio. Lesjornades començaran divendresamb dues conferències que tin-dran lloc al Museu de Badalona.Una d’elles, a càrrec de PereCastanyer del Museu d’Arqueo-logia de Catalunya sobre lapesca en època romana. L’altra,que començarà a les deu de lanit, estarà ambientada en la fi-gura d’Espartac i es tractarà lavisió que n’ha fet la televisió del’època romana.

Aquestes conferències dona-ran el tret de sortida a la MagnaCelebratio que, aquest any, in-clouen per primera vegada la vi-sita al nou espai arqueològic delMuseu de Badalona. Aquesta vi-sita s’acompanyarà dels Jardinsde Quint Licini i de la Casa delsDofins. A més, es podrà fer unavisita guiada (gratuïta) a espaisromans no museïtzats com el

Foto: Arxiu

mosaic de la Torre Vella, el mo-nument honorífic vinculat alteatre, sota la Plaça Constituciói les restes del carrer de les Eres.

Un dels grans atractius de laMagna Celebratio és la recons-trucció històrica que es fa en di-versos punts del centre de laciutat on es poden veure, entred’altres, la fabricació de cordes,

diversos elements de pesca, bo-tigues de queviures, el treballde la pedra, la indumentàriadels militars romans o la prepa-ració de perfums en època ro-mana.

Totes aquestes activitats es-taran repartides entre la PlaçaAssemblea de Catalunya, elMuseu de Badalona i la Plaça

Les reconstruccions històriques ens traslladen a l’època romana

Foto: Arxiu

Toni Cantó protagonitza “Razas”

Teatre> El Teatre Blas Infanteacull, aquest divendres a les noudel vespre, l’obra “Razas” prota-gonitzada per Toni Cantó i diri-gida per Juan Carlos Rubio. Estracta d’un text adaptat de DavidMamet on el racisme i l’advoca-cia són la base de la història. L’o-bra comença quan dos advocats(Toni Cantó i Emilio Buale) esplantegen si acceptar o no la de-fensa en el cas d’un executiublanc i milionari (Bernabé Rico),aparentment culpable, acusat de

La relació entre el racisme i lajustícia protagonitza “Razas”

violar una noia negra a l’habita-ció d’un hotel. “Razas” és consi-derat un thriller on el llenguatgehi té una gran importància ja que,no només els personatges esdiuen pel seu nom, sinó tambépel seu color de pell. Una histò-ria entre blancs i negres on esmostren els complexes d’uns i al-tres així com la manera de trac-tar-se. A tot això, se suma unapossible discriminació positiva, laque ofereix la jove secretària, in-terpretada per Montse Pla.

Dansa > Badalona se suma a lacelebració del Dia Internacio-nal de la Dansa, aquest divendres29 d’abril. L’estació de metroPompeu Fabra acollirà tallersde bollywood i de dansa tradicio-nal africana. De cara a dissabte,el Teatre Zorrilla acull a les set dela tarda “Toni Jòdar explica ladansa”, un espectacle on el balla-rí il·lustra amb el seu cos la his-tòria i els diversos gèneres de ladansa. Cap a les nou del vespre,tindrà lloc “Finlàndia”. La Com-panyia la Veronal porta aquestespectacle abstracte de dansacontemporània amb Finlàndiacom a teló de fons.

Vàries activitatsper celebrar el Dia de la Dansa

Exposició > Els Centres Cívicsi les biblioteques de la ciutat re-colliran els petits dimonis elabo-rats pels nens de la ciutat en elmarc del “Dimoni a l’escola”. Elsdies 3 i 4 de maig es podranveure al Centre Cívic de Dalt laVila alguns d’aquests dimonietsque formen part del concurs. I ésque, la setmana vinent, s’escolli-rà l’afortunat que se salvarà de lesflames la propera nit de SantAnastasi.

Exposició delsdimonis creatspels més petits

Font i Cussó. En aquesta úl-tima, es farà diumenge un es-pectaclesobre Augudt, el primeremperador de Roma.

També tindrem l’oportunitatde tastar diversos plats creatsper diferents restaurants de Ba-dalona en les jornades de cuinaromana. Plats inspirats en elgourmet Apici.

23�

L’Agenda

PE

NJA

ʼT-E

LA

CA

SA�

EMERGÈNCIES 112BOMBERS 112 AMBULÀNCIES · Creu Roja 93 464 06 09 · La Pau 93 395 50 61HOSPITALS (emèrgencies mèdiques 061)Hospital Municipal de Badalona 93 464 83 00 Hospital Universitari Ger-mans Trias i Pujol 93 465 12 00 MOSSOS D’ESQUADRA 088 GUARDIA URBANA 092 93 483 29 01POLICIA NACIONAL 091 93 497 24 60 ATENCIÓ CIUTADANAInformació 93 483 29 20 Defensa del consumidor 93 483 27 43 Ofi-cina de Matriculació escolar 93 483 29 97 Gestió Tributària 93 483 2813 Oficina de Turisme 93 483 29 90 Grua / Dipòsit municipal 93 46009 00 CENTRES CÍVICS I CULTURALSCentre Cívic La Colina 93 383 36 61 Centre Cívic La Morera 93 395 4457 Centre Cívic Torre Mena 93 399 03 11 Centre Cívic Can Cabanyes93 399 35 11 Centre Cívic Dalt la Vila 93 384 44 44 Centre Cívic CanCanyadó 93 464 18 57 Centre Cívic Sant Roc 93 387 06 12 Casal de So-lidaritat Can Pepus 93 460 23 78 BIBLIOTEQUESBiblioteca Can Casacuberta 93 464 34 00 Biblioteca Lloreda 93 387 3175 Biblioteca Pomar 93 395 35 07 Biblioteca Sant Roc 93 460 12 57 Bi-blioteca Llefià "Xavier Soto" 93 383 29 70ALTRES SERVEISConservatori Professional Música 93 389 39 57 Engestur 93 460 84 15Escola de Natura 93 395 01 05 Escola del Mar 93 384 36 74 Institut Mu-nicipal Serveis Personals 93 384 79 79 Institut Municipal PromocióOcupació 93 460 52 00 Museu Municipal 93 384 17 50 Badalona Co-municació SA 93 497 40 00 Reactivació Badalona SA 93 464 80 00 En-llumenat públic-SECE(Avaries) 93 398 76 61 Oficina de Rehabilitaciód'Habitatges 93 483 27 17 Servei de recollida de mobles 901 114 115

TELÉFONS D’INTERÈS

Abril

201128

EXPOSICIONS

MaternitatsFins al 30 d’abrilProjecte format per una sèrie defotografies instantànies de BruRovira fetes arreu del món, enles quals apareix una mare i elseu fill.Centre cívic La Salut

Dimonis participants a laXVI Edició del Premi El Di-moni a l’EscolaFins al 4 de maigLa xarxa de centres cívics organit-za la XVI Edició del Premi El Di-moni a l’Escola.Centre cívic Dalt la Vila

Joan Ponç. Capsetes secretes 1975-1980Fins al 15 de maigUna mostra que permet descobrirel món misteriós i esotèric d'a-quest artista català, un dels mésrepresentatius de la postguerra alnostre país. Museu Badalona

ESPECTACLES

Ni cap, ni peus28 d’abril, 20hEl Grup Social El Badiu, organ-itzat per Afammeban (Asso-ciació Familiars Malats MentalsBarcelonés Nord) porta aquestaobra de teatre.Teatre Principal

Per a tots els públics28 d’abril, 18hFesta del 16è aniversari de labiblioteca. Biblioteca Sant Roc

Tercer Barcelona Boss Sounds Weekend29 d’abril, 22hBrian Kelson (Scorcher Bir-mingham) Alex Copasetic(Kings & Queens Hamburg) Al-fonso Sacristan (Torpedo17 Se-govia)Estraperlo Club del Ritme

Concert Rumba Club BDN iDj Txarnego29 d’abril, 23hEstraperlo Club del Ritme

Razas29 d’abril, 21hEstrena a Catalunya d’aquestthriller que denuncia el racismei que és interpretat per quatrereconeguts actors de teatre i te-levisió.Teatre Blas Infante

Dia Internacional de la Dansa30 d’abril, 19hToni Jodar il·lustra amb el propicos el pas del temps de la dansai utilitza la seva experiència ihumor per a fer que sigui unaperfomance de caràcter pedagò-gic.Teatre Principal

Concert de Miquel Villalba1 de maig, 19hMiquel Villalba, malgrat la sevajoventut, ha guanyat nombrosospremis en concursos nacionals iinternacionals de pianoTeatre Zorrilla

Nit de Sant Joan6 i 7 de maig, 21hLa màgia de la revetlla del sols-tici d’estiu torna amb Nit deSant Joan, després de 29 anysde la seva estrena.Teatre Zorrilla

CULTURAL

Contes Dragolins28 d’abril, 28hS’explica Poemari Visual de NúriaAlbertí, Maria Dolors Calvet iMontse ginesta.Biblioteca Casacuberta

Pouem Pomes28 d’abril, 18hL’hora del conte amb Pepa Llo-bet. Biblioteca Lloreda

Conferència El vaixell Ciutatde Badalona: una eina perapropar el mar. 29 d’abril, 19hDins del programa del cicle deconferències Retalls de Mar, unespai on especialistes parlen detemes relacionats amb el mar.Escola del Mar

Tertúlia literària sobre Morta La Fenice.28 d’abril, 19hBiblioteca Can Casacuberta

Jornades de cuina romana30 d’abril, 14ha Sargantana ofereix dins el marcde la Magna Celebratio un dinara l'estil romà.

ESPORTS

Entrenament de Bitlles Catalanes30 d’abril, 17hL’entitat Bitlles Catalanes deBadalona vol recuperar aquest es-port català a la nostra ciutat.Parc de Can Solei



Documents

Línia Badalona 24